04M Sistema05 Tcm32-37786.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
107 Eix del Segre Eix delSegre Sistema 5. Alt Urgell 108 Eix delSegre Definició del sistema i emmarcament territorial plànol IN 5 es representa el sistema amb els determinants urbanís- tics assenyalats al PTAPA. El sistema Alt Urgell està vertebrat per l’eix que formen el Segre i la C-14. Al centre, a la plana de l’Urgellet, es troba la capi- Conformen el sistema 12 municipis: Montferrer i Castellbò, tal de la comarca, la Seu d’Urgell, on conflueixen el Valira i el Arsèguel, Cava, el Pont de Bar, Estamariu, Ribera d’Urgellet, la Seu Segre. Al nord i a l’est, la plana es tanca amb el Pirineu axial. Al d’Urgell, Alàs i Cerc, les Valls de Valira, les Valls d’Aguilar, la Vansa Sant Joan de l’Erm 109 Eix delSegre i Fórnols i Josa i Tuixén. Existeixen, a més, un gran nombre de Dominis esquiables nuclis dispersos de població. En conjunt, la població arriba a 15.889 habitants. L’Eix pirinenc travessa el sistema d’est a oest, Al plànol IN 5-1, es localitzen a escala 1:50.000 els dos des de Puigcerdà fins a Sort. L’accés des de fora del sistema es dominis d’esquí nòrdic citats anteriorment. Al mateix plànol s’iden- produeix per la C-14 a través d’Organyà i l’embassament d’Oliana, tifiquen clarament les àrees de protecció especial delimitades al des de Ponts. Un altre accés al sistema es produeix a través del PTAPA. túnel del Cadí, per l’eix del Llobregat. Sant Joan de l’Erm El sistema urbà presenta una certa estabilitat poblacional, amb una sostinguda però reduïda tendència al creixement. Al plànol IN 5-2 es representa, a escala 1:25.000, el domini esquiable actual. No hi ha propostes d’ampliació per part de l’esta- Se situen al sistema dues estacions de muntanya d’esquí nòrdic: ció. En aquest plànol es grafien les àrees de protecció especial; Sant Joan de l’Erm, situada al NO de la Seu, i Tuixent-la Vansa, pràcticament tot el domini esquiable està sota qualificació de pro- situada al SE del sistema. No hi ha cap estació d’alpí, i tampoc es tecció especial. van identificar altres dominis potencials en l’estudi elaborat l’any 1982 (PDEM). Com que es tracta d’esquí de fons, on les pistes transcorren per camins existents, l’impacte sobre el medi és pràcticament nul i no 110 Tuixent-La Vansa Eix delSegre existeixen problemes d’incompatibilitat amb les àrees de protecció Amb el nou límit, seria necessari fer un nou projecte de circuits des especial. Les petites edificacions de servei s’han d’estudiar amb de l’actual plataforma de sortida, rectificant, ampliant o millorant cura per evitar impactes negatius sobre el paisatge. els trams que ho requereixin. Caldrà dotar aquests circuits de pan- talles paravent per retenir la neu i fer millores a la base de l’esta- A l’esquema annex es representa l’extensió del domini (aproxima- ció. Totes aquestes modificacions s’han de recollir en un pla direc- dament 1.600 ha), i s’assenyala l’àrea situada per damunt de la tor. Donat que aquesta estació opera tant a l’hivern com a l’estiu, el cota 1.800 m, més del 70%. Pla director ha de preveure també les activitats i serveis que s’han d’oferir fora de la temporada de neu. Un estudi detallat dels límits actuals i de la topografia i dels camins existents aconsella proposar una modificació i ampliació de l’actual Un cop redactat el Pla director, s’hauran d’establir els mecanismes domini. Aquest nou límit s’assenyala amb línia vermella al plànol 5 de cooperació amb el concessionari de l’estació per tal d’harmonit- de l’annex 1 del Pla director i es descriu a l’esquema següent. zar les responsabilitats de finançament i periodificació de les obres de millora que s’hagin de dur a terme. Sembla clar que, encara que Es proposa ampliar el domini de 1.600 ha fins a 2.200 ha aproxi- l’estació està concessionada a una entitat privada, és del tot madament. El 66% d’aquesta superfície està situada per damunt imprescindible la cooperació dels municipis del sistema i d’altres de la cota 1.800 m i la pràctica totalitat del domini coincideix amb organismes públics per tal de garantir la viabilitat de l’estació. zones qualificades d’especial protecció. Tuixent-La Vansa 111 Eix delSegre L’estació està situada al sud de la Seu d’Urgell, al massís de Port del Compte. Des de l’estació es pot accedir al Parc Nacional Cadí-Moixeró. Té uns 30 km de pistes marcades, i la base de l’es- tació es troba a la cota 1.830 m, i arriba fins als 2.150 m. Els ser- veis de què disposa són: cafeteria, restaurant, escola d’esquí, llo- guer d’esquís, assistència mèdica, infermeria, vestidors, etc. Els límits del domini queden definits al plànol IN 5-2. A l’esquema annex s’indica la superfície del domini i la part que està per sobre els 1.800 m. Després d’analitzar els límits actuals, es proposa modificar-los lleu- gerament en algun punt per tal de fer més coherent el domini. Aquesta nova delimitació es reflecteix, amb línia vermella, al plànol 5 de l’annex 1 del Pla director. L’esquema següent explica les característiques d’aquesta nova delimitació. Com en el cas anterior, no hi ha d’haver conflicte amb les àrees protegides, sempre que els circuits no alterin la topografia ni el traçat dels camins actuals. Es proposa el mateix itinerari d’actuació que l’exposat per a St. Joan de l’Erm: elaboració del Pla director, redacció de conveni de cooperació, programa de realització d’obres i calendari de finança- ment. Teixit residencial A l’esquema adjunt es representa el nombre potencial d’o- cupants de segona residència, així com els llits hotelers. Destaca la concentració de la població a la capital de la comarca. cia de l’activitat d’esquí. També el nombre de places hoteleres és Al quadre 5/1 es compara la població permanent i l’estacional inferior al d’altres sistemes. La meitat de les places hoteleres del (potencial). Veiem que, en aquest sistema, el pes de la segona resi- sistema es concentren a la Seu d’Urgell a causa, no tant del turis- dència és menor que en altres comarques amb una major presèn- me, sinó de les seves importants funcions de capitalitat. En gene- 112 5/1 Població permanent i estacional Eix delSegre ral, i donat el tipus d’estacions de muntanya del sistema, dedica- en el present cas és 65/35. D’altra banda insistim que, en relació des exclusivament a l’esquí nòrdic, pot afirmar-se que l’existència amb les estacions de nòrdic, aquest fet és irrellevant. de segones residències o de places hoteleres no té res a veure amb la pràctica d’aquesta modalitat esportiva, sinó que s’ha de relacio- Al quadre 5/3 es detallen els llits hotelers per categories i munici- nar amb la tradició de vacances que tenen moltes de les petites pis. En destaca, en primer lloc, el gran nombre de llits de turisme poblacions dels Pirineus. rural, que segurament s’explica pel gran nombre de petits nuclis rurals repartits en el territori. Entenem que aquesta opció és Al quadre 5/2 hi figuren les dades que comparen el nombre d’ha- excel·lent per al territori i per al manteniment i sostenibilitat del bitatges permanents amb els de segona residència. Veiem aquí model. També és una bona opció per induir a una major pràctica una forta diferència amb d’altres àrees més directament relaciona- de l’esquí nòrdic, que el que busca generalment és un cert aïlla- des amb el turisme de neu, com per exemple, el sistema Aran, on ment i el contacte amb la natura. la proporció primeres/segones residències és 36/64, mentre que 5/2 Distribució dels habitatges 113 Eix delSegre D’altra banda, també és explicable la concentració de places d’al- dir, actuant de forma consorciada, entenent que els circuits de fons ta categoria a la Seu d’Urgell, pel seu paper de capitalitat destaca- són un atractiu més de la regió. També és necessari impulsar l’a- da i per funcions lligades també al turisme, però molt especialment parició d’algun hotel de categoria alta en les proximitats de les esta- a activitats culturals, econòmiques o empresarials. cions, per tal d’atreure un públic de major edat i de més recursos que és, objectivament, un grup important de practicants d’aquesta Tant Sant Joan de l’Erm com Tuixent-La Vansa estan situades rela- modalitat. tivament lluny dels nuclis de població, i és impensable ara com ara un desenvolupament residencial o hoteler a peu de pistes. Una possible via per impulsar la pràctica de l’esquí nòrdic seria la de reforçar la relació entre l’allotjament a les cases de pagès i aques- ta pràctica esportiva, donant facilitats d’aprenentatge i difusió, és a 114 5/3 Nombre de places hoteleres Eix delSegre Accessibilitat i mobilitat 115 Eix delSegre El gràfic adjunt esquematitza la xarxa viària principal del sis- tema Alt Urgell. Les propostes generals referents a la xarxa viària estan detallades al PTAPA, i no hi ha cap consideració a fer des del punt de vista particular de les estacions de muntanya de la zona. Cal, en canvi, fixar l’atenció sobre les vies d’accés que condueixen a Sant Joan de l’Erm i a Tuixent-La Vansa.