Lauda Jerusalem
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Francesc Valls (ca. 1665 - 1747) LAUDA JERUSALEM MOTET POLICORAL AMB VIOLINS,CLARÍ I BAIX CONTINU Transcripció Sergi Casademunt i Fiol Col·lecció Música Coral núm. 20 Lauda Jerusalem Motet policoral amb violins, clarí i baix continu Francesc Valls Transcripció: Sergi Casademunt i Fiol Traducció dels textos al català, castellà i anglès. Traducció dels textos al català extrets de la quarta edició de l Eucologi del Dr. Lluís Carreres, de 1948 publicat per Successors de Joan Gili, Editors. Coberta: Imatge de la Capella de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, (Direcció General de Promoció Cultural). Maquetació: DINSIC GRÀFIC 1a edició: gener de 2006 © De la transcripció: Sergi Casademunt i Fiol © Drets de publicació cedits a: DINSIC Publicacions Musicals, S.L. Santa Anna 10 E 3a - 08002 Barcelona Tel. 93 318 06 05 - Fax 93 412 05 01 e-mail: [email protected] www.dinsic.es / www.dinsic.com Imprès a Càlamo - Produccions Editorials Unió, 2, 1r 1a 08302 - Mataró Dipòsit legal: B-7.633-2006 ISMN: M-69210-422-3 La reproducció total o parcial d aquesta obra per qualsevol proce- diment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d exemplars mitjançant lloguer i préstec, resten ri- gorosament prohibides sense l autorització escrita de l editor o entitat autoritzada, i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei. Distribueix: DINSIC Distribucions Musicals, S.L. Santa Anna 10 E 3a - 08002 tel. 93 318 06 05 - fax 93 412 05 01 e-mail: [email protected] www.dinsic.es - www.dinsic.com 48 SUMARI Pròleg.......................................................................................................................................3 Prólogo....................................................................................................................................4 Prologue..................................................................................................................................5 Prologue..................................................................................................................................6 Vorwort ..................................................................................................................................7 Lauda Jerusalem...................................................................................................................9 Traducció del text...............................................................................................................45 titures és il·legal • MC20 otocopiar les par F DINSIC Publicacions Musicals 3 PRÒLEG Per al baix continu, o “acompañamiento”, que és com figura en els manuscrits, s utilitzava l orgue i el violó o el baixó. Excepcionalment, en el motet Plorans FRANCESC VALLS va néixer a Barcelona l any 1671 Ploravit el baix continu indica només el violó i no hi ha (1). Fou nomenat Mestre de Capella de Santa Maria del xifrat, la qual cosa implica que no tocava cap instru- Mar l any 1696 i a finals del mateix any passà a ser-ne, ment harmònic. En les obres policorals, el més habitual a perpetuïtat, de la Catedral de Barcelona. El 1726, des- és que l arpa sigui el continu general, on només ella prés de 30 anys de servei, demanà la jubilació. Morí en acompanya el primer cor i només l orgue el segon i ter- aquesta ciutat l any 1747. cer, tal com s indica en els papers de la Missa “Scala A Francesc Valls se l pot considerar un compositor Aretina”. El violó, l arxillaüt i un possible segon orgue clau per a la música catalana del barroc, tant per la acompanyaven els violins si n hi havia. Si faltava algu- importància del càrrec que va ocupar com per la seva lli- na veu del segon o tercer cor es podia substituir per un bertat intel·lectual, que el portaren a interessar-se pel que instrument com la xirimia, el sacabutx o el baixó, es feia arreu d Europa. En el seu tractat “Mapa armoni- segons la tessitura. co practico” (2) ens parla del que feien els compositors francesos, alemanys i italians, i destaca aquests últims El motet que avui publiquem té molt a veure, pel que com els de més bon gust de tota Europa. Tot i aquestes fa a l estil de composició i instrumentació, amb la Missa lloances, no està d acord en usar l estil teatral italià a les “Scala Aretina”. composicions religioses, fet que denuncià en el seu trac- tat: “Exceden los italianos en el buen gusto, e idea de la Música Teatral vistiendo los afectos que exprime el verso con gran preopiedad ya sea teriste, alegre, serio, DESCRIPCIÓ DEL MANUSCRIT jocoso, ayrado, etc. y tambien en el enlaze de los instru- mentos con que adornan aquella composicion pero esto Són 17 fulls dobles de 31x21,5 cm amb les veus d que para el teatro es admirable, en el templo como se oye AATe del primer cor,TiTiTe del segon, TiATeB (instru- lo mismo y se dixo arriba muchas veces será impropio.” mental) del tercer cor, clarí, 2 violins i 4 papers per al titures és il·legal • MC20 Pràcticament, tota la seva obra és religiosa si excep- baix continu amb les indicacions següents: “Acom.to tuem algunes cantates i “tonos humanos”; i no sabem Continuo”, “Acomp.to para el organo”, i dos d iguals què hauria fet en cas d escriure per a teatre. Format dins com a “Acomp.to a los violines y al 2º y 3º coro”, tots un estil escolàstic, quan coneix de primera mà i a causa ells xifrats. El títol és: “Lauda Jerusalem â 10 con violi- otocopiar les par F de la Guerra de Successió la música italiana és capaç, nes y clarin del Mº Fran.co Valls”. sense trencar amb la tradició, d evolucionar en el seu Són a la Biblioteca de Catalunya amb la signatura M llenguatge compositiu fins a tal punt que obté resultats 1470/1, i provenen del fons de la Catedral de Barcelona. semblants als que havien arribat els compositors germà- nics que assimilaren la influència italiana sense abando- nar l herència contrapuntística (3). Les composicions religioses d aquesta edició les podríem incloure dins la tradició polifònica hispana, però obertes a les noves tendències. En alguns dels motets a quatre veus és on es mostra més innovador pel que fa a l harmonia. Per a l execució de les obres a quatre veus segura- ment cantava tota la Capella, que a començaments del segle XVIII i a la Catedral de Barcelona era de deu can- tors. Per a les obres policorals, el primer cor era a solo i els altres depenia de la importància de la festa, ja que se Notes sap que s ampliava amb reforços. Valls però, en el seu (1) “La música en Cataluña en el siglo XVIII” J.Pavía. CSIC. Barcelona, 1997. tractat aconsella no doblar les veus perquè: “se percibirá (2) “MAPA/ ARMONICO PRACTICO/ BREVE RESUMEN/ De las principales mejor la idea que no con el coro de la Capilla donde a lo reglas de Musica/..../ESCRIVIOLE/ EL Rdo FRANCISCO VALLS PRESBITE- RO,....” menos son duplicadas las partes, con que se confunden (3) (vid. Motet “Quemadmodum desiderat” núm. 3 de la Col·lecció “Músics d a- las de los dos coros”. quí” Ed. DINSIC- E. M. de Música Josep Maria Ruera). DINSIC Publicacions Musicals 4 PRÓLOGO Para el bajo continuo, o “acompañamiento”, que es como figura en los manuscritos, se utilizaba el órgano y el violón o el bajón. Excepcionalmente, en el motete FRANCESC VALLS nació en Barcelona, en el año 1671 Plorans Ploravit el bajo continuo indica sólo el violón y (1). Fue nombrado Maestro de Capilla de Santa María del no hay cifrado, lo que implica que no tocaba ningún ins- Mar en 1696 y a finales del mismo año pasó a serlo, a trumento armónico. En las obras policorales, lo más habi- perpetuidad, de la Catedral de Barcelona. En 1726, des- tual es que el arpa sea el continuo general, donde sólo ella pués de 30 años de servicio, pidió la jubilación. Murió en acompaña al primer coro y sólo el órgano al segundo y esta ciudad en el año 1747. tercero, como se indica en los papeles de la Misa “Scala A Francesc Valls se lo puede considerar un composi- Aretina”. El violón, el archilaúd y un posible segundo tor clave para la música catalana del barroco, tanto por la órgano acompañaban a los violines si los había. Si falta- importancia del cargo que ocupó como por su libertad ba alguna voz del segundo o tercer coro se podía sustituir intelectual, lo que le llevó a interesarse por lo que se por un instrumento como la chirimía, el sacabuche o el hacía en Europa. En su tratado “Mapa armonico practico” bajón, según la tesitura. (2) nos habla de lo que hacían los compositores france- ses, alemanes y italianos, destacando estos últimos como El motete que hoy publicamos tiene mucho que ver, a los de más buen gusto de toda Europa. Pese a dichas en cuanto al estilo de composición y instrumentación, alabanzas, no está de acuerdo en usar el estilo teatral ita- con la Misa “Scala Aretina”. liano en las composiciones religiosas, lo que denunció en su tratado: “Exceden los italianos en el buen gusto, e idea de la Música Teatral vistiendo los afectos que exprime el verso con gran preopiedad ya sea teriste, alegre, serio, DESCRIPCIÓN DEL MANUSCRITO jocoso, ayrado, etc. y tambien en el enlaze de los instru- mentos con que adornan aquella composicion pero esto Son 17 hojas dobles de 31x21,5 cm. con las voces que para el teatro es admirable, en el templo como se oye de AATe del primer coro, TiTiTe del segundo, TiATeB lo mismo y se dixo arriba muchas veces será impropio.” (instrumental) del tercer coro, clarín, 2 violines y 4 pape- Prácticamente, toda su obra es religiosa si exceptua- les para el bajo continuo con las siguientes indicaciones: titures és il·legal • MC20 mos algunas cantatas y “tonos humanos”; y no sabemos “Acom.to Continuo”, “Acomp.to para el organo”, y dos qué hubiera hecho en caso de escribir para teatro. iguales como “Acomp.to a los violines y al 2º y 3º coro”, Formado en un estilo escolástico, cuando conoce de pri- todos ellos cifrados.