19 de desembre del 2008 ALT PENEDÈS / 27

MEMÒRIA DE LA GUERRA CIVIL El darrer Nadal al front Diari d’un soldat republicà penedesenc del 23 de desembre de 1938 al 7 de gener de 1939

Carles Querol Rovira molt que dura. A l’hora del correu carlesquerol.com m’han portat carta de casa. Feia “Muchachos todos: el enemigo está a punto de emprender una ofensiva para molts dies que no n’havia tingut notícies. La meva dona em diu que Quan la matinada del 23 echarnos a todos de aquí. Hace mucho tiempo que están preparándose. El [...] vol emprendre una visita vers de desembre de 1938 el aquestes terres. Penso jo, que no general Francisco Franco choque va a ser duro. Tenemos noticia de ello. Pero esperamos que sepáis es trobi que podria ésser que ja no al capdavant de l’exèrcit comportaros como heroicos soldados españoles y luchar con fe por la causa hi fos a temps. La cosa està molt feixista va ordenar madura”. l’inici de l’ofensiva final de la República. Esperamos refuerzos para emprender luego la contraofen- Jornada tranquil·la al front si sobre Catalunya -tot i ens atenem a l’indret on es tro- la solemne petició del siva para echar de suelo español a todo el fascismo que se ha filtrado. ¡Viva bava Parera. El POGR, en canvi, Papa Pius XI perquè es la República!”. informa que més al sud “en la respectessin les festes zona del Segre prosiguen sus ataques nadalenques-, ningú no las divisiones italianas, apoyadas s’imaginava que un mes por la acción constante de aviones, i mig després els darrers Arenga d’un tinent republicà als soldats de la tercera companyia del Batalló 149, Brigada tanques y artillería consiguiendo, a soldats republicans 38, Divisió 72, el 27 de desembre de 1938 al front del Segre, en algun indret del triangle pesar de la resistencia de nuestros combatents ja haurien soldados que diezman las tropas travessat tots els passos que formen les poblacions de , i (la ). invasoras, ocupar ; otros fronterers, des de ataques hacia Alfés y Aspa han sido Puigcerdà fins a Portbou, totalmente rechazados, destrozando i acabarien confinats en los fuegos de las armas leales tres camps d’internament tanques extranjeros”. L’exèrcit francesos. D’altres, però, nacional ocupa Balaguer. van optar per abandonar El POGF recull aquella jor- el front i tornar a casa nada que “todas las fuerzas que d’incògnit abans no fos toman parte en la batalla rivalizan massa tard. Magí Parera i en entusiasmo y valor, dando con Parera va ser un dels que sus decididos avances un mentís va decidir emprendre la a los partes rojos que pretenden retirada pel seu compte ocultar sus derrotas militares explo- a peu el 7 de gener de tando sistemáticamente la noticia 1939. Tres dies després de ser tropas extranjeras las que va arribar a Pas de Piles constantemente les derrotan. Es cierto (Subirats – Alt Penedès) que siempre brilla a gran altura el després d’un recorregut heroismo de los voluntarios legio- d’uns 100 quilòmetres narios, pero también lo es que en camp a través. las unidades legionarias combaten millares de soldados españoles que Magí Parera havia nascut el 19 de rivalizan en valor y entusiasmo maig de 1907 a la casa familiar de con tan gloriosos voluntarios. En Pas de Piles (Subirats, Alt Penedès), la batalla de Cataluña al lado de un petit barri rural al marge dret las unidades legionarias se alienan de l’Anoia, a uns centenars de los Cuerpos de Ejército de Navarra, metres de la carretera de Sant Aragón, Urgel, Maestrazgo, Cataluña Sadurní a Gelida, a l’indret de la y Marroquí, compuestos por tropas . Actualment el barri ja exclusivamente españolas que tan no existeix, va sucumbir al traçat grandes derrotas llevan infligidas de l’AVE Barcelona-Madrid. al enemigo y que comparten con Arran dels conflictes rabassaires Itinerari que va seguir a peu Magí Parera des de la zona de Montclar d’Urgell i Preixens (la Noguera), al front del aquellos voluntarios estas gloriosas durant la Segona República, Parera Segre; fins a Pas de Piles (Subirats–Alt Penedès), entre el 5 i el 10 de gener de 1939. Uns noranta quilòmetres jornadas”. va ser empresonat a la Model de caminant de nit camps a través. Les zones colorades amb lila fosc indiquen la progressió de les tropes nacionals En la redacció dels partes oficiales Barcelona. S’incorporà a l’Exèrcit entre el 28 de desembre de 1938 i el 6 de gener de 1939; i les colorades amb lila clar, les zones ocupades entre el de guerra, tant en els d’un bàndol Popular el 16 de maig de 1938 7 i el 15 de gener de 1939. Mapa del fons de l’autor, retocat per Pere Cantons com en els de l’altre, no sempre i set mesos després es trobava prima la fidelitat als esdeveniments al front del Segre. El seu diari, les rodalies de i Balaguer. un combat aeri, el més terrible que la franquista i la republicana, va de la jornada sinó d’altres inte- iniciat el primer dia de la seva Com veurem al llarg del diari de es pot imaginar un home. esdevenir efectivament en aquella ressos. En el cas d’aquest 25 de mobilització, recull les vicissi- Magí Parera, el sector on ell es El temps està emboirat, un emboi- zona del front. Segons el Parte desembre, resulta evident que el tuds viscudes fins el 23 de gener trobava atrinxerat entre Balaguer, rat alt i llis. Sembla a propòsit per fer Oficial de Guerra franquista (POGF) POGR no s’ajusta a la realitat ja de 1939, un dia després que les Artesa de Segre i Agramunt no d’escenari a aquella lluita infernal al llarg d’aquesta jornada se’n van que l’avenç feixista era imparable, tropes feixistes ocupessin Sant era la primera línia de foc i de que està tenint lloc a l’espai per aque- produir dos. En el primer l’avia- mentre el POGF sembla pensat Sadurní i Subirats. fet tardaria encara una setmana lla colla d’aeroplans que semblen ció feixista va abatre nou o deu per contrarestar la imatge que els a entrar en combat. ocells, i que sembla mentida que aparells Natacha (Polikarpov R-Z), mitjans de comunicació locals i Divendres, 23 de desem- Escriu Parera: “Amunt i avall allà dins hi vagin homes, i que no i en el segon entre 14 i 18 Curtis internacionals donaven sobre la bre de 1938 de la trinxera sense reposar ni un puc creure que tots aquells homes (Polikarpov I 15, també de fabri- importància decisiva de les tropes moment. No sé què en sortirà. Tota allò ho facin a voluntat. cació soviètica). En contrapunt, italianes enviades per Mussolini en El text escrit per Magí Parera al la nit l’hem passat a les trinxeres, Ha durat això uns vint minuts i el Parte Oficial de Guerra republicà ajut de Franco. A més, els partes de seu diari aquella jornada confirma però amb tanta mala gana tots que per fi n’hem vist un, d’aeroplà —diuen (POGR) ignora les baixes pròpies i guerra i els comunicats de premsa que l’Exèrcit Popular esperava al cap i a la fi no hem fet res de que dels nostres—, que ha restat informa que es van abatre quatre que emetien ambdós bàndols con- d’un moment a l’altre l’assalt dels profit. Quant ha de durar això? No encès i que, envoltat de flames, ha aparells estrangers sense identificar tribuïen a aixecar la moral de la franquistes i ja s’havien preparat dormim, ni de nit ni de dia”. caigut en barrina cap a terra. És un i que es va localitzar el cadàver tropa i de la ciutadania pròpies i convenientment per a aquesta panorama horrorós... Quan encara d’un dels tripulants, el sergent intentar minar les dels contraris. eventualitat després de la desfeta Dissabte, 24 de desembre estàvem esgarrifats de l’explosió en italià Giuseppe Marilli. Per això cal llegir-los amb molta de l’Ebre. L’estratègia de Franco caure a terra, s’han vist dos puntets prevenció. consistia a iniciar l’atac simultani “Un estol de caces que semblen negres que en forma de paraigua han Diumenge, 25 de desembre El 13 de novembre de 1938, la matinada del 23 de desembre en orenetes, cap allà al migdia se n’han anat baixant lentament. I l’aviació el corresponsal del The New dos fronts, un al nord de Lleida, presentat uns quants de nostres (que enemiga, un darrere l’altre, els ha “Nadal! Quin Nadal… Avui York Times Herbert Matthews al sector de i , i diem), i més aviat fan llàstima. anat metrallant i han fet com si els sembla que hi hagi un xic més de va entrevistar-se amb el tinent un altre més al sud a l’alçada de Així que s’han presentat aquests xuclessin cap al camp enemic”. calma, però a dir la veritat, estem Seròs. L’objectiu era encerclar les quants caces nostres, els altres els El combat aeri que relata Magí més que rendits per la falta de dor- forces republicanes situades a han anat envoltant i s’ha entaulat Parera entre les dues aviacions, mir de tots aquests dies, que en fa (Continua a la pàgina següent) 28 / ALT PENEDÈS 19 de desembre del 2008

MEMÒRIA DE LA GUERRA CIVIL

Fotografia actual de Montclar d’Urgell. La perspectiva no és ben bé la mateixa que la del dibuix de Parera, per la qual cosa en aquesta fotografia es veu millor el castell que sobresurt de les teulades de les cases. El campanar de l’església es trobava escapçat el 1938 i es va Dibuix original de Magí Parera del poble de Montclar ( Urgell ) on ell es trobava el 15 de juliol reconstruir després de la guerra. Amb setanta anys s’han substituït gairebé tots els antics de 1938. Al seu diari va escriure-hi “Avui he acabat de dibuixar el poble de Montclar. No he anat a immobles amb d’altres d’un evident mal gust. El poble de Montclar, del municipi d’Agramunt, instrucció. He anat a lliurar-lo als comandaments per posar-lo al periòdic Moral si els semblava que està situat sobre un turó per sota del qual, i a una fondària de 160 metres, flueix el canal estava bé. La gent del poble se’l contemplava molt”. A l’esquerra de la imatge a la part superior, d’Urgell a través d’un túnel rectilini de 4.917 metres de llargada, 5’15 d’amplada i 5’47 s’intueix el castell de Montclar on el 1938 hi havia instal·lat un hospital militar de campanya. d’alçada, excavat a la penya entre 1856 i 1860. Durant un segle va ser considerada l’obra Dibuix original de Magí Parera, cedit per la família Parera – Montserrat. hidràulica més important d’Europa. Foto realitzada i cedida per Pol Galitó.

Les restes de la part davantera d’un avió de caça republicà Polikarpov R-Z, conegut Un aparell republicà de fabricació soviètica Polikarpov I 15, també conegut com Xato o Curtis, popularment com Natacha, també de fabricació soviètica, després de ser abatut al front. a l’aeròdrom de Pacs-Vilobí ( Alt Penedès ). En el combat aeri que Magí Parera relata a les seves Uns nou o deu aparells d’aquest mateix model van ser víctimes de l’aviació nacional el 24 de memòries, celebrat el 24 de desembre de 1938 al front del Segre, l’aviació franquista en va desembre de 1938 al front del Segre, segons el Parte Oficial de Guerra franquista. Foto del fons abatre entre 14 i 18. Foto del fons de l’autor de l’autor

Personal mèdic de l’hospital de Cambrils, on Magí Parera va estar ingressat del 21 al 27 de Façana principal de l’Hospital de sang de Cambrils. Foto de l’Arxiu municipal de Cambrils novembre de 1938. Foto de l’Arxiu municipal de Cambrils

(Ve de la pàgina anterior) i de nit escoltar; dormir, mai. [...]. Els refugis i trinxeres construïts de tres pams i he tornat a caure tal ha que ploren, n’hi ha que estan Quan hi penso, m’esgarrifo de com amb ciment pels republicans en com estava. Vèiem com passaven nerviosos, que no poden parlar. Aquell coronel republicà Enrique Líster això es pot aguantar. Sempre només aquesta zona eren força sòlids els avions així que aixecàvem la tinent tan valent anava amunt i durant la retirada de l’Ebre. A les que amb l’ai al cor. [...] Fa un fred i molts d’ells han perdurat fins vista, com deixaven les bombes, avall que semblava foll. Estava groc seves memòries Matthews explica horrorós. Fa un ventet del nord que els nostres dies. (Veure imatges com es balancejaven i com agafaven com la cera. Han bombardejat totes que el va trobar “[...] fent mofa entra al moll dels ossos. Fem una adjuntes). direcció en forma de barrina i com les trinxeres que fa llàstima. De del comunicat de premsa emès pels cara tots que semblem morts”. queien sempre més endavant… N’ha víctimes per ara no n’hi ha hagut, nacionals en el qual anunciaven la Una altra jornada sense novetats Dimarts, 27 de desem- caiguda una al davant mateix del però han sembrat el terror, que no confiscació d’una enorme quantitat a destacar. Més al nord, a la zona bre refugi on estem, que s’ha clavat a hi ha ningú que tingui ànima per de peces d’artilleria, molt per sobre de Vilanova de Meià, el POGF terra més d’un metre i mig, que si a res. És espantós”. de les que mai havia tingut l’Exèrcit informa que “el castigo infligido “Ha tornat l’aviació. Almenys arriba a explotar, no queda ningú de Popular, i d’un nombre de baixes al enemigo ha sido tan duro que anaven més de quaranta. Van seguint tots els que som aquí amb vida. Dimecres, 28 de desem- molt superior al total de les tropes ha dejado en el campo millares de les trinxeres pel llarg. El tronc a És una cosa que no es pot explicar. bre republicanes que havien intervingut cadáveres, de los cuales han sido la boca i al refugi. Se sentia com Sembla talment que hi hagi hagut en tota l’operació”. recogidos hasta ahora por nuestras espetegaven més avall nostre que un miracle. L’hem vista clavada a “Ja no sabem si hem dormit o tropas unos 950”. Pel que es des- fa posar els cabells de punta. De terra més d’un metre, i la bomba no d’ençà d’ahir o d’abans d’ahir… Dilluns, 26 de desem- prèn de les notes del diari, aquells sobte, n’ha caiguda una a prop està allà de cap per avall. El forat o de fa quinze dies. Cap a la part bre dies les tropes franquistes encara nostre. Recordo perfectament que té uns 25 cm de diàmetre. Això ha de Camarasa es comprèn que hi no havien arribat a les posicions m’ha aixecat de terra (la posició durat més d’una hora. Si no fos la ha un atac en tota regla. L’aviació “Ja sembla que sigui el plat del que ocupava Parera. Tardarien que ens fan posar en aquests casos gran serenitat que tenim, n’hi ha per dia: de dia fer trinxera o bé refugi encara tres jornades. és pla a terra, de bocaterrosa) més perdre l’enteniment. Amb tot, n’hi (Continua a la pàgina següent) 19 de desembre del 2008 ALT PENEDÈS / 29

MEMÒRIA DE LA GUERRA CIVIL

(Ve de la pàgina anterior) com podia. De sobte, ha caigut un tenia prou feina per mi”. obús allà prop seu i hem vist com Tots a l’aigua! no parava d’anar i venir. Ara n’ha l’ha aixecat a trossos... Hem hagut Dissabte, 31 de desembre sortit algun de nostre, però així que de passar per allà a prop seu i hem El relat més insòlit del diari de Magí Parera se’n presenta algun, que els altres li vist els trossos de carn humana d’on “Així que apuntava el dia que a la batalla de l’Ebre vénen al darrere que no li toca altre la sang en rajava… Ningú ha dit érem en peu. Deien els companys remei que escapar-se, però amb tot res… ningú s’ha aturat… Avall”. que som pels voltants de . encara hi ha algun cop que s’en- “[...] He sentit un soroll esgarrifós No havíem tingut temps gairebé taula algun combat”. A la zona a prop meu i una coïssor al damunt d’arreplegar tots els trastos, que ja més propera de Balaguer, segons de l’espatlla. M’hi he posat la mà veiem que passaven soldats i més el POGR “[...] el enemigo inició una esquerra i me l’he trobat bruta de soldats avall. intensísima preparación artillera que sang… Mare meva! Estic ferit… Sí! [...] Avall va, sense saber cap duró cinco horas, lanzando sobre Ha passat per la meva imaginació a on. Sense menjar, fa dos dies. nuestras posiciones más de diez una cosa estranya. La mort! Dura Anem set o vuit, caminant a pas mil proyectiles, pero los soldados uns moments que no sé on sóc… camps a través. Hem trobat un camp españoles soportaron heroicamente No sé si és veritat o mentida que que es comprèn que hi havia hagut la densidad del fuego y rechazaron sóc aquí… Sento com la fredor de la instal·lada una cuina, amb llenties con bombas de mano varios asaltos sang em regalima esquena avall… abocades a terra. Vista panoràmica del riu Ebre al seu pas pel municipi de Tivenys ( Baix Ebre). El 13 d’octubre de 1938 els fronts es trobaven estabilitzats a banda i banda del riu i els de los tanques extranjeros[...]”. M’ha passat aquella mena de tor- [...] Veig que n’hi ha un (potser soldats d’ambdós exèrcits van pactar una treva per a banyar-s’hi simultàniament. bació… i les cames encara he vist el més jove), que es treu la cullera Foto del fons de l’autor. Dijous, 29 de desembre que em portaven… Han passat els del macuto i es posa a menjar, i soldats corrents, jo també he pro- ens hem atipat tots; després hem Molts historiadors neguen que durant la batalla de l’Ebre s’ha- “Amunt i avall de les posicions vat de córrer, he vist que podia; a trobat un rec d’aigua i ens n’hem gués produït cap mena de contacte pacífic entre els soldats dels nostres se sentia un soroll aterridor. córrer s’ha dit! He pensat entre mi: atipat també. Ha dit un dels que dos bàndols. La història que Parera va escriure el 13 d’octubre Allà sí que es comprèn que hi ha «estic ferit; puc córrer». He aixecat anàvem que era el rec que passava de 1938 al seu diari demostra tot el contrari. atac de debò. Allò semblava un els braços. Potser sí que serà una per Pradell. “Avui he tingut un disgust molt gran. Hi ha un xicot de infern. L’artilleria no ha parat un ferida de sort. Si fos en un lloc que Quin final d’any! Entre caminar Terrassa que és camiller de companyia que cada dia comunica moment, el soroll de camions en no m’hagués de despullar, m’ho i parats s’ha passat el dia. Hem amb els «feixistes». Avui de bon matí ja ha tornat a començar aquest poble d’aquí al davant que miraria. Ara és impossible… trobat una pallissa en una era i allà la cridòria. Hom era a la xabola del tinent a dibuixar, ja que és la Sentiu, fins es veien i tot en Camps a través. Una polseguera hem fet nit altra vegada. Sort que allà no hi ha ni foscor ni mosques. Han començat a parlar-se caravana en fileres interminables. i fum barrejat s’ha aixecat al nostre la pallissa és gran. Si no ens treuen amb els de l’altra part del riu: Ningú els ha dit res… Fan el que pas. Hem travessat un tros de terra no estàvem malament”. Aquella —¿Qué tal, José? volen. No tenim ni artilleria, ni erma i entremig d’unes brosses hi jornada l’exèrcit franquista ocupa —Bien, ¿y tu, Pedro? aviació, ni res”. havia un xicot —semblava de la efectivament la població de —También. ¿Quieres que nos bañemos? La Sentiu de Sió és un petit lleva del 41— estirat. [...] Cubells. Si Parera s’hi trobava —Venga. municipi al peu de la carretera de No cridava gaire. S’estava a prop, vol dir que després de la —No tiréis, que todos somos españoles. Balaguer a Agramunt, uns quilò- morint. Tenia una ferida horrible Sentiu es va dirigir cap al nord, —Vosotros tampoco. metres abans de . al ventre. S’estava dessagnant. És en direcció a la zona de Montclar. En sentir tot això no he pogut resistir la temptació de sortir un espectacle desesperat… I com de la xabola. He quedat que no sabia si era veritat o bé somiava. Divendres, 30 de desem- ens hem de trobar els homes... No De la nostra part, tots els homes a dalt de la trinxera, hom bre s’ha aturat ningú a recollir-lo. Jo (Continua a la pàgina següent) també. A l’altra, feixistes deien, també, i anaven apropant-se, amb l’intent de banyar-se. No havia vist mai els altres de tan “Ara sí que no passem d’avui. a prop, cara a cara. Què passarà? Una cinquantena d’homes Això és l’infern, si és que això dura, s’han apropat i una veu ha dit: estem perduts. Aproximadament a —No tirar muchachos, no tirar. Lo sentiría por mi chica. A mi, les onze del matí, ens estàvem a todo me da igual. dintre del refugi amb el fusell a les —No tengáis miedo —ha dit un dels nostres—, nosotros también mans, només vigilant. Les bales ens vamos a bañarnos. venien de totes direccions. Se sentien —¡Viva la paz! ¡Viva! ¡Muera la guerra! —deien tots. com espetegaven a les soques dels Fins i tot jo em penso que he cridat. I ha començat un a arbres, com saltaven branquillons. tirar-se a l’aigua i un altre i un altre. Els que sabien nedar s’han Han anat passant mig acotats, trin- ficat riu endins i els que no, amb aigua fins al genoll s’han xeres avall, homes que havíem vist anat rentant. El fet és que hi havia a l’aigua i drets a cada part a la cuina, al mando. Ha passat el un centenar d’homes entre tots. Això ha durat deu minuts, al capità, al darrere. A mi m’ha fet cap dels quals han començat a sortir de l’aigua uns i altres i a un mal senyal. Han anat passant eixugar-se amb la tovallola: soldats i més soldats, homes que no —Hasta otro día. Adiós —deien ells. havia vist mai. Ningú no deia res. —Salud. D’aquí tres o quatre dies ja hi tornarem —deien els Per part nostra la quietud semblava nostres, mig rient. una norma. Soldats avall. El soroll —¡Viva la paz! de l’aviació i l’artilleria no parava —¡Viva! mai (de la part nacional). Trinxeres Hom diria que això no pot ser. Els homes no som homes. avall, semblava una riuada de gent. O bé no passa allò, o bé no passa això. Encara no havien entrat Per dalt a terra plana no s’hi podia tots a llurs posicions que ha sonat un tret, i després d’un, dos. plantar cara, ja que l’artilleria tot Tots hem corregut a ficar-nos a la trinxera, nosaltres i ells, i ha ho arrabassa. començat un tiroteig espantós que ha durat més de dues hores. Diuen els entesos que ara sí M’he posat tan prompte he pogut al meu lloc a dintre del túnel. que haurem de sortir. Fa moltes Què havia passat? Al cap de poc ha fet cap el comandant i el hores que estem amb tot l’equip tinent ajudant: en aquest forat. Estem esfereïts i —¿Qué ha pasado aquí? ¿Quién se ha bañado? ¿Quién ha sido neguitosos com mai havíem estat. el que se ha tirado al agua? ¡Me cago en Dios, si lo sabré! Sense dir res, hem vist el tinent Ha marxat i ha tornat al cap de pocs moments amb el tinent que també passava avall. El ser- de la xabola on hom estava: gent Prat, més groc que la paret, —Diga usted, teniente, quiénes han sido los que se han també ha engegat trinxera avall, bañado. els companys han fet el mateix i jo —Oh... es que... també. Acotats, que no sortís més —O lo dice o lo fusilo aquí mismo —li ha dit, amb la pistola el cap que la terra, hem emprès la a la mà. marxa… Ningú no deia res. Allò I ha començat a dir noms: era espantós. És una retirada que —Más, más había. Usted es el sargento de esta sección y tiene ningú no sap a on ens haurem de que saberlo. El hombre que hallándose ante el enemigo no tiene parar. Tothom corre qui més pot. valor de disparar, yo le pego tres tiros en la cabeza. I el sergent, Els obusos de l’artilleria fan uns tremolant, ha començat a dir més noms: forats sempre al davant nostre que —¿Y usted lo ha consentido? Vengan todos estos conmigo y fa tremolar. Si un obús d’aquests usted también. No sé como las pasarán. I han marxat. ens arreplega, mala sort. No he tingut ganes de dinar, no he tingut ganes de sopar. Al S’han acabat les trinxeres i ara vespre, el cabo Carceller ha pres el nom de tots els que estàvem hem d’anar a cos descobert!... Ara sí Trinxeres republicanes del Tossal de les Forques, a la Sentiu de Sió, drets a la trinxera que no ens hem banyat. Hom també hi era. que fa por! Un tros al davant nostre prop d’on Parera es trobava el 29 de desembre de 1938. Fotos actuals Mare meva, quina angúnia!” hi anava el capità sol. Corria tant realitzades i cedides per Oriol Riart 30 / ALT PENEDÈS 19 de desembre del 2008

MEMÒRIA DE LA GUERRA CIVIL

(Ve de la pàgina anterior) tar-los-hi quants n’havia abatut o Pujol un tros més amunt”. ferit cadascú? D’on es van treure Diumenge, 1 de gener la xifra? Una altra mostra de la Divendres, 6 de gener de 1939 poca fiabilitat d’aquesta mena de recurs. “Nous pensaments acudeixen “Ens ha despertat el soroll d’altres a la meva imaginació després de soldats que de bon matí ja havien Dijous, 5 de gener dormir (encara que no gaire) aquesta emprès la marxa altra vegada… nit, amic Pujol. avall, sense guia ni control que la “De bon matí que ja ha trucat —Vols dir, Parera? voluntat d’anar a casa. Ens hem a la barraca un enllaç del “mando” —Ja t’ho he dit. posat en marxa també vers noves de la brigada i ha donat una ordre —Bé, xiquets, sabeu el que heu terres, no sé què en sortirà”. El text a en Ribó i li ha dit que la complís de fer? Doncs és seguir aquesta línia sembla indicar que s’està produ- immediatament. L’ha llegida i els de torres elèctriques i anar-vos-en int ja una retirada de les tropes ulls li espurnejaven, s’ha assegut, i drets a Barcelona. Aquesta línia republicanes sense cap mena de fent anar el cap ens ha dit: us portarà a Igualada, a Piera, a control que l’aturi. —Nois, amb el cor destrossat Martorell i a la capital catalana. Al front del Segre el nombre us haig de donar una mala nova. —Veurem, potser sí que ho de baixes republicanes els primers Soldats republicans de la 72 Divisió, a la qual pertanyia Magí Parera, Us heu de presentar al “mando” de farem. Moltes gràcies de tot, bon dies de l’ofensiva va ser extra- desarmats al peu d’una carretera, després de caure presoners del Cuerpo la brigada i, per què enganyar-vos?, senyor i nosaltres emprendrem nous ordinari i els cadàvers restaven de Ejército de Aragón, el 31 de desembre de 1938. Foto d’autor no segurament que us donaran el fusell camins. Pel que pugui ser, comença abandonats a la intempèrie fins identificat. Fons de l’autor. i abans us donaran de baixa de la ja a fer-se de dia i nosaltres anirem que les noves autoritats munici- sanitat. Ànims, no us espanteu, i tirant. pals o els pagesos de la zona, els bona sort! —Que tingueu bona sort, nois, enterraven sense identificar en Un més dels desenganys que no us espanteu, i adéu-siau. fosses comunes que s’habilitaven ens està donant cada dos per tres —Adéu-siau. en els indrets on s’havien pro- aquesta maleïda guerra! Tots els I ens ha estret fort la mà, com duït les morts o en els cementiris que darrerament havíem entrat a un pare... més propers. És aquesta, l’Ebre la sanitat i altres serveis com trans- Hem tornat a agafar l’equip avall. a part, la zona de Catalunya on missions, cuina, oficines, etc., ens Cap on? No ho sabem. Preixens no més n’hi ha de localitzades. Per hem presentat al “mando” de la és gaire lluny. Abans d’arribar a tenir una idea de la magnitud de brigada, i després de fer-nos espe- aquest poble ja es veuen uns soldats la tragèdia, els partes franquistes rar més d’una hora al defora —ja fusell en mà que vigilen la carretera informen que el 26 de desembre, que es comprèn que a dintre no d’entrada. com ja s’ha indicat, es van recollir s’acabaven d’entendre—, ha sortit —Està fumut, això, Parera. Ens 950 cadàvers; cinc dies després el comandant de la brigada, i ens tornaran a parar. se’n van comptar 550; el 2 de ha fet aquesta arenga: —No t’amoïnis, la nit és molt gener, 500 i el 4 de gener, 300. —Muchachos todos: las pre- llarga. I així successivament. Pel que fa sentes circunstancias nos obligan Hem anat tirant com aquell qui al nombre de presoners, el POGF a utilizar solamente unos pocos res, carretera avall. Si ens internem del dia 11 de gener fa el següent Magí Parera va resultar ferit de bala a l’esquena el 30 de desembre de hombres para los servicios auxiliares camps a través serà pitjor. Passi el balanç: “En veinte días de ofensiva 1938. “ Un tros al davant nostre hi anava el capità sol. De sobte ha caigut del Ejército, y por este motivo os que passi, estem a la gàbia[...]. [...] los prisioneros rebasan la cifra un obús allà a prop seu i hem vist com l’ha aixecat a trossos... Hem hagut de encontráis aquí, en donde os será Ha marxat aquell soldat al de 30.000 [...]”. Resulta del tot passar per allà a prop seu i hem vist els trossos de carn humana. D’on, rajava dado un fusil y se organizará una davant i nosaltres al darrere. I hem impossible confirmar aquestes xifres la sang...[...] He sentit un soroll esgarrifós a prop meu i una coïssor damunt de compañía de refuerzo para las anat fent. Al cap d’una estona que i tot i així, encara que estiguessin l’espatlla. M’hi he posat la mà esquerra i me l’he trobat bruta de sang...Mare ya cansadas tropas de tierra de caminàvem (anàvem un grup de inflades, són força eloqüents del meva! Estic ferit... sí!”. Foto Biblioteca Nacional. Madrid que disponemos. Y entre todos, quaranta o cinquanta homes) s’ha que estava succeïnt. con la voluntad de hierro de presentat l’aviació dels nacionals, que disponemos y el amor a a bombardejar-nos. Així que ha Dilluns, 2 de gener nuestra tierra, evitaremos que petat la primera bomba, com a el fascismo extranjero avance conills ens hem amagat per entre “Avui ja he fet vida comuna amb un paso más y ¡no pasarán! les brosses. En dos minuts ja no els companys. Em fa l’efecte que he Se’ns ha organitzat com a com- es veia ningú pel camí. Nosaltres entrat a una nova vida una altra panyia de reforç, i a la nit ja ens hem anat a parar entremig d’una vegada. He trobat el fill del senyor han portat a primera línia, i ens mota de canyes. Les bombes queien Gras (que era aquell mestre que hi anàvem mirant l’un a l’altre… a tort i a dret. Hem estat de sort, havia hagut a Sant Sadurní), que volent dir moltes coses sense dir no ens ha tocat res”. és tinent metge; ha sigut el primer res… Allà on se’ns ha organitzat, que m’ha curat la ferida tal com és molt a prop de Preixens i ens Dissabte, 7 de gener s’ha de curar”. han portat en direcció a Montclar. Comprenem que el front no està [...] Hem marxat en direcció a Dimarts, 3 de gener gaire lluny. Ens acompanya un Pradell, (Pradell de Sió. A la carretera tinent amb molt mala “sombra” de Balaguer a Agramunt, prop de “Avui ens han fet anar a netejar i amb la pistola a la mà només Preixens) però abans d’arribar ja una casilla que hi ha al peu del té feina a dir: hem vist que l’artilleria bombar- canal, a prop del mas d’en Trepat, La missió dels sanitaris (camilleros en deien) en la zona de combat consistia —En fila india, no perder dejava que era un gust. Qualsevol a uns dos quilòmetres de Montclar. a evacuar els ferits i traslladar-los als punts d’atenció més propers per el contacto, no perder el con- s’hi atansa... Ens hem trobat a la Tinc una alegria com no havia sentit a curar-los. Eventualment també recollien els difunts per a enterrar- tacto… part del canal. Això és que ja l’hem mai —per altra part, em sembla que los. Aquesta va ser la tasca habitual de Parera al front. Foto Biblioteca Ens hem mirat amb en travessat, si determinem una altra no pot durar. [...]”. Els franquistes Nacional. Madrid Pujol: cosa (com marxar cap a casa)... No ocupen Montclar. —Mecagun! Parera, ara sí que sé què farem. son vencidos cuantas veces hacen que les xifres es manipulessin per estem caçats. Hem determinat ficar-nos en Dimecres, 4 de gener resistencia a nuestra fuerzas. Han sido encoratjar els del mateix bàndol —Què vols dir amb això? —li unes trinxeres camuflades que hi ocupados los pueblos de Monsonís, i desanimar els contraris. Però he preguntat, mentre pensava entre ha molt a prop i ja veurem què “De bon matí que ja ha donat Marcobau, Artesa de Segre, importante el que ja costa més de digerir és mi que tenia raó. passa. l’ordre en Cabezas que el metge el nudo de comunicaciones que ha que un parte republicà indiqui —Que ara ja no ens podem Allí hi hem passat algunes hores, senyor Ribó [...], amb dues parelles sido tomado después de pasar el rio les baixes dels nacionals quan escapar. quan de sobte s’han presentat 30 o de camillers, s’havia d’instal·lar por un profundo vado, de atravesar són els primers els qui s’estan —Sí home, sí. 40 avions nacionals a bombarde- al lloc avançat del peu del canal, la zona de huertas inundadas por replegant en retirada i, per tant, —Sí, a veure com ho faràs? jar Preixens. Han deixat anar les i una d’aquestes parelles érem en desviación hecho por el enemigo de no tenen l’oportunitat de comp- —Fent veure que vas a fer les bombes que feia horror. Semblava Pujol i jo. Hem agafat tot l’equip i las aguas del canal y vencer tenaz tar-les. És exactament això el que feines… talment que caurien damunt nostre hem anat vers aquella casilla. La resistencia [...]”. s’exposa al parte que van emetre Encara no acabo de dir això, i per sort totes han anat a caure al meva alegria no té límits… Hem Té una certa lògica que els els republicans al final d’aquesta que veig que deixa la fila, deixa el damunt de les cases, que entre la arreglat la casa tan bé com hem partes de guerra nacionals infor- jornada: “Las divisiones italianas macuto a terra, es posa a treure’s polseguera i els crits és un espectacle pogut, i hem quedat instal·lats com min del nombre de cadàvers que que, en sus ataques de ayer en la la faixa i sense dir res més va que les lletres no el poden descriure. una veritable família. Durarà molt es troben immediatament des- zona de tuvieron más tirant enllà, enllà… Sembla que no hi hagi quedat cap aquesta felicitat?” prés d’ocupar un territori o una de dos millares de bajas, han con- He quedat de pedra. Entre casa sencera. Segons el POEF: “En el frente població, així com del nombre de tinuado hoy su presión [...]. Dues mi: «Què faràs, què no faràs»... A nosaltres s’ha ajuntat un de Cataluña ha continuado nuestro presoners, i que en contrapunt mil baixes! Qui i com les va poder Ja tinc la faixa i al cap d’uns brillante avance, siendo cada vez no es digui res de les baixes prò- comptar? Van passar llista entre moments deixo també la fila i mayor el desastre de los rojos, que pies. Fins i tot es podria entendre els soldats republicans per pregun- faig la mateixa operació que en (Continua a la pàgina següent) 19 de desembre del 2008 ALT PENEDÈS / 31

MEMÒRIA DE LA GUERRA CIVIL

Baixes de l’Exèrcit Popular

Des de l’inici de l’ofensiva del 23 de desembre fins la data en què Magí Parera va decidir abandonar el front del Segre

Data Nombre de morts Nombre de presoners

23 de desembre de 1938 (no consta) 1.000 24 de desembre (molt elevat) 1.000 25 de desembre (molt nombrós) 2.200 26 de desembre (milers) 1.591 27 de desembre (centenars) 1.000 28 de desembre (centenars) 800 29 de desembre (centenars) 1.500 30 de desembre (centenars) 1.700 31 de desembre 550 1.700 1 de gener de 1939 (centenars) 1.000 2 de gener 500 2.624 3 de gener (centenars) 2.460 Magí Parera i Parera ( Pas de Piles, Subirats 1907 – 1993). El seu diari 4 de gener 300 2.600 personal al front abraça el període del 16 de maig de 1938 al 23 de 5 de gener (molts) 1.200 gener de 1939, l’endemà que les tropes franquistes ocupessin el seu 6 de gener (centenars) 1.400 municipi. Foto de quan Parera es va incorporar al front, cedida per la 7 de gener 550 1.100 família Parera - Montserrat.

Font. Partes Oficiales de Guerra de l’Exèrcit franquista tant en tant se sentia xiular un tren. Del 10 al 23 de gener Parera va Estàvem molt a prop de . Ens romandre amagat en una cavitat havia dit aquell enginyer que el tren natural situada entre Espiells, Pas no passa de Cervera i per força hem de Piles i can Codorníu, juntament d’estar per aquests voltants. Hem amb una colla de veïns de la zona. dit que podríem passar el dia dins L’endemà de l’entrada de les tropes d’aquell bosc. A les tres. Hem entrat franquistes a Sant Sadurní van al bosc que el dia ja clarejava molt bé. sortir tots de l’amagatall i es van Hem buscat un amagatall cadascú presentar a les autoritats militars. i quiets. Ens hem tornat a repartir No va ser jutjat per la seva parti- un trosset de pa”. cipació en el bàndol perdedor i ben aviat va normalitzar la seva Deserció i desbandada vida de pagès. Va tornar als solcs general de les vinyes, després de mesos a les trinxeres. La retirada del front de Magí Podríem simplificar i atribuir-li Parera a partir del 5 de gener va a Magí Parera la consideració de ser el preludi de la gran desban- desertor, ja que, efectivament, va dada que es va desencadenar dies abandonar el front d’amagat dels després a mesura que les tropes seus superiors. I encara més, ja franquistes avançaven en direcció a que ho va fer el 7 de gener, quan Barcelona primer i a França després. encara s’estava lliurant la batalla La progressió de l’avenç franquista del Segre i no s’havia produït la Des del seu amagatall dins una cavitat natural d’un a partir del 23 de desembre va ser desbandada definitiva. Ell, tal penya-segat entre can Codorniu, Espiells i Pas de molt ràpida. El 15 de gener els vegada, va tenir consciència de Piles, Magí Parera va poder escoltar l’explosió que va nacionals van ocupar Tarragona, la derrota imminent abans que enderrocar el pont de l’estació de Sant Sadurní, sobre el 20 van entrar al Penedès, el molts d’altres. El nombre de morts, la riera Lavernó, el 22 de gener de 1939. “El soroll de 26 ja eren a Barcelona, el 4 de desapareguts i capturats pels fran- l’aviació i el tronar de l’artilleria diu que avui serà el darrer febrer a Girona i cinc dies després quistes era de tal magnitud, la dia d’estar-nos aquí, pels voltants de can Codorniu. Cap a a tots els passos fronterers entre comparació de les forces en joc les onze del matí ja hem vist els moros en un cavalls petits. La masia de Pas de Piles on Parera va arribar el 10 de Puigcerdà i Portbou. i la moral de les tropes eren tan És l’exèrcit nacional. Ara sí que això s’acaba. S’han sentit gener de 1939, tres dies després d’haver abandonat El tinent coronel del V Cos desfavorables, el sentiment personal uns sorolls horrorosos uns moments abans. Diu que s’han el front del Segre. Va ser enderrocada arran la d’Exèrcit, Manuel Tagueña Lacorte, de resistència era tan precari, la volat els ponts de l’estació i el de cal Font”. Foto d’època construcció d’un viaducte de l’AVE. Foto cedida per la que va dirigir la retirada republi- situació bèl·lica tan irreversible, del fons de l’autor retocada per Pere Cantons. família Parera-Montserrat cana a la nostra comarca, va relatar que se li devia fer evident quina que per la carretera de Barcelona de les tres opcions -morir, caure (Ve de la pàgina anterior) —I si t’agafen? l’esquerra i la línia de torres d’electricitat a Figueres “[...] huían más de medio ferit o presoner, o fugir- era la més —Mala sort. Que no ho veieu que ens va indicar aquell enginyer de millón de personas, de las cuales, prudent en aquelles circumstàncies. company nostre que també era que això no es pot aguantar? Cada Lleida. Adéu terres, on tants records una buena parte eran oficiales y sol- Va fer el mateix que el que desenes camiller quan ho érem nosaltres. dia enrere. Fa una setmana que hi tenim. Enmig de la fosca, anem dados desertores que no trataban ya de milers de soldats republicans Es diu Narciso Marc, de Girona. no ens donen menjar. Què hem de avançant decidits sense dir paraula. de reincorporarse al frente, sino de van protagonizar els dies i les És de la lleva del 41, té 18 anys. fer? Ni direcció, ni menjar, ni gent, Feia ja una hora que caminàvem, en alcanzar cuanto antes la frontera. setmanes posteriors. Filant encara A tots ens sembla que ha arribat ni material. el moment de travessar la carretera [...] A mi alrededor había soldados més prim, podríem convenir que l’hora de prendre un determini, però —Anem tots tres? que va de Tàrrega a Artesa de Segre de todas clases, la mayor parte sin entre l’heroisme d’una resistència ningú es decideix. Per últim, aquest —Ja està dit. quan hem sentit un gos que lladrava armas, que corrían con desespera- numantina fins a les últimes con- noi se’ns ha encarat a en Pujol i a —Però hem de tenir en compte i se’ns apropava, i al darrere, dos ción y a los que nos era imposible seqüències i la humiliació d’una mi i ens ha dit: una cosa. Si ens volen parar, molta homes que corrien[...]. detener. [...] No podíamos pensar en deserció a temps, Parera va triar —Què s’ha de fer, nois? serenitat. No ens hem de deixar posar Altra vegada hem carregat l’equip. ninguna clase de resistencia, pero la que a ell li va semblar més —Eh... les mans al damunt per ningú. I Portàvem fusell, més de cinquanta nuestro deber era proteger la retirada sensata. Desertor, sí; però viu al —Què hi dius, Parera? a defensar-nos fins a l’últim car- trets i unes bombes de mà cadascú. de los miles y miles de refugiados. cap i a la fi. —Què hi dius, Pujol? tutx. Havíem de mirar de tornar a trobar Mis zapadores iban volando puentes Magí Parera va morir cin- —Mireu —ha dit el Marc— jo —Mira, Pujol, nosaltres hi tenim les torres elèctriques. Hem trobat la y alcantarillas.[...] Habíamos visto quanta quatre anys després marxo cap a casa. Vosaltres feu 82 quilòmetres, fins a Sant Sadurní, carretera. Vigilàvem, escoltàvem i en la guerra bastantes desbandadas, a l’hospital del Sagrat Cor de el que vulgueu. Això ja no es pot i el Marc n’hi té 150. Podrem anar l’hem travessat. Hi ha moments en pero nada que pudiera compararse con Barcelona, el 6 de juliol de 1993. aguantar més. Ara quan començarà junts fins a Cervera. Tenim un mapa. què la carn se’ns posa de gallina. esto. Incluso algunos jefes abando- El testimoni íntegre de partici- a fer-se tard, jo me n’aniré, si voleu El del Real Motor Club de Catalunya, És una empresa que em penso que naron sus puestos y sus automóviles pació a la Guerra Civil del veí venir serem tres. i ens ho mirem per fer-se’n càrrec es pot realitzar només una vegada y trataron de escaparse a Francia. de Subirats (Alt Penedès) Magí —Home, bé, però ja saps quant tots, per on hem de passar i deixar a la vida. Però ho fem ben resolts Cuando las patrullas de carabineros Parera i Parera (1907 – 1993), va hi tens fins a casa teva? de passar.[...] tots. Estic content, perquè tots anem y guardias de asalto les cerraban el ser publicat el 2006 per l’Ajun- —No. No sabem què en sortirà, el fet és amb la mateixa fe. paso en nuestra retaguardia, tenían tament de Subirats amb el títol —Hi tens 150 quilòmetres, cami- que estem tots tres fora de la trinxera [...]Ha començat a ser de mati- que esconderse en los pajares o regre- Del solc a la trinxera. Diari de nant, una setmana. I la teca, com a dalt a terra plana, sense altra guia nada. Estàvem cansats i plens de sar a sus antiguas unidades para guerra (1938 – 1939). Edicions penses arreglar-t’ho? que la nostra ferma voluntat, l’estel del son. El dia ja puntejava. Un tros ser juzgados como desertores frente i Propostes Culturals Andana, —A demanar caritat. nord que ens ha de quedar sempre a al davant nostre era un bosc. De al enemigo”. SL. Vilafranca del Penedès. 32 / ALT PENEDÈS 19 de desembre del 2008

MEMÒRIA DE LA GUERRA CIVIL La darrera gesta de Magí Parera Gràcies a les anotacions al seu diari es va poder informar Joan Àngel Olivé i Jou, als seus familiars. L’havien donat per recentment de la mort al front del jove de Castellar del Vallès, desaparegut des del 1938 i mai no n’havien sabut res més

El 20 d’agost de 1938 Parera solter, de 18 anys que vivia al seva germana gran amb la dona explicava al seu diari un dels carrer Sant Pau. Gràcies a la res- de Joan Àngel i la seva germana enterraments de soldats repu- ponsable de l’Arxiu Municipal petita amb la seva filla. El fet que blicans que ell va dur a terme a d’aquell municipi, Sílvia Sàiz i a la imatge no hi aparegués cap un quilòmetres de la Pobla de Calvó, va saber que la germana home devia provocar l’equívoc, Masaluca (Terra Alta) en direcció petita d’Olivé vivia encara al i més si es tenen en compte a Villalba dels Arcs. Deia lite- domicili familiar. Quan va tru- les particulars circumstàncies ralment: “Avui hem enterrat un car-li per telèfon per concertar de l’enterrament, en mig d’un noi de Castellar del Vallès. Es deia una entrevista i va informar-la cruent combat i amb la prohi- Olivé. Era de la lleva del 27 i era del motiu, Maria Teresa Olivé bició expressa d’identificar els pare d’una nena. Portava el retrat s’emocionà i no se’n sabia ave- difunts. Finalment la presència de de la seva esposa i de la nena... nir que finalment algú li pogués la tercera dona de la fotografia, Als pagesos que un dia treballaran aportar alguna informació sobre la més gran de totes, Parera tal aquestes oliveres els farà respecte la desaparició del seu germà el vegada la va obviar amb els tres tocar aquesta terra”. 1938. Quedava, però, per resoldre punts suspensius que va deixar Aquesta anotació al seu diari, la qüestió de l’edat, del matrimoni anotats al seu diari. feta per pròpia iniciativa, mig i de la filla. Per acabar de tancar el cercle d’amagat, desobeïnt les instruc- Ja a la modesta casa del carrer es va poder documentar que, cions que Parera havia rebut, va Sant Pau, Oriol Querol va expo- efectivament, aquell 20 d’agost la propiciar que el periodista vila- sar-li la hipòtesi a Maria Teresa companyia en la qual es trobava franquí Oriol Querol es plantegés Jou, la qual, immediatament, va adscrit Joan Àngel Olivé estava la possibilitat de trobar la família aclarir l’eventual contradicció. destinada exactament en aquella del soldat difunt per informar- Quan va escoltar que el difunt zona de guerra. los gairebé setanta anys després portava un retrat de l’esposa i Oriol Querol, referint-se a la d’aquell fatal desenllaç. Pensava de la nena, s’alçà i de dins uns identificació del cadàver i a la que si no es va prendre nota del capsa de cartró va treure una localització dels seus familiars, seu nom de forma oficial, era fotografia que ella conservava afirma al final del seu treball de impossible que s’hagués comunicat des del 1938. Recordava per- recerca publicat com un annex la seva defunció als seus familiars fectament que l’havien fet per a les memòries de Parera que i que, per tant, probablement, enviar-lo al seu germà al front i “aquesta haurà estat la darrera ignoraven què havia succeït real- que també se’n va quedar una gesta de Magí Parera, tretze anys ment amb el jove Olivé. Però còpia a Castellar. En ella hi s’hi després de la seva mort, que ell no havien passat ja setanta anys, i veuen tres dones: la seva mare, va poder protagonitzar en vida, qui vés a saber què se’n hauria fet Eusèbia, la seva germana gran sap si perquè va creure que era bas- L’afecció literària de Magí Parera no es va limitar al seu diari personal, sinó de la seva família. Montserrat i ella mateixa. tant improbable arribar a localitzar que al llarg de la seva vida va compondre molts poemes que conserva la A l’Arxiu Històric de Castellar L’explicació versemblant per a els familiars dels difunts o potser seva família. Foto cedida per la família Parera – Montserrat del Vallès va investigar si existia Maria Teresa Jou va ser que Parera perquè no es va voler convertir en algun Olivé en aquell municipi va confondre a la fotografia la el missatger de la mort”. casat i amb una filla petita que i que, efectivament, constava recerca, però a les poques setmanes hagués anat a la guerra i que no com a desaparecido al front. En va decidir continuar-la. hagués tornat. Només n’hi havia un primer moment el fet que Sabia de cert que l’únic Olivé un que es digués Olivé. Era un existís la contradicció de l’edat, de Castellar del Vallès que havia jove de 18 anys, solter, que vivia del matrimoni i de la filla va fer marxat al front i que no havia al número 22 del carrer Sant Pau desistir Oriol Querol de la seva tornat era Joan Àngel Olivé i Jou,

Aquesta és una còpia de la fotografia que Magí Parera va trobar al cadàver que ell mateix va enterrar el 20 d’agost de 1938. Va identificar el difunt Joan Àngel Olivé i Jou es va incorporar al front a principis de maig de 1938 com un dels integrants de la lleva com un noi de Castellar del Vallès que es deia Olivé i així ho va escriure del biberó de Castellar del Vallès. Mort en combat, va ser enterrat per Magí Parera el 20 d’agost de 1938 al seu diari. A la imatge veiem la seva mare Eusèbia Jou, asseguda; la seva en un camp d’oliveres, a un quilòmetre de La Pobla de Massaluca (Terra Alta) i així ho va anotar al seu diari germana gran Montserrat Olivé i la petita Maria Teresa Olivé. Parera però personal. A principis de 2006 la seva família va conèixer el relat de Parera i després de 68 anys van poder tancar va confondre les dues darreres, imaginant-se que Montserrat era la dona definitivament el misteri sobre la desaparició d’Olivé al front de l’Ebre. Veiem Olivé dret a la fila del darrera, d’Olivé i Maria Teresa la seva filla. No sabia ben bé com identificar la més al lloc sisè seguint l’ordre de lectura, amb la resta de soldats de la lleva del biberó de Castellar del Vallès. Foto gran i es va limitar a deixar la frase oberta amb uns punts suspensius. cedida per Maria Teresa Olivé i Jou Foto cedida per Maria Teresa Olivé i Jou