ÒPERA Òpera en quatre actes Òpera en quatre Verdi Música de Giuseppe Ghislanzoni Llibret d’Antonio 28, 30 i 31 13, 14, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 27, de 2020 de gener de 2020; 1 i 2 de febrer

Aida VERDI GIUSEPPE Temporada 2019-2020

Uneix-te a la conversa min #AidaLiceu Acte IV 35 min Entreacte 20 min Acte III 35 min Entreacte 20 min Acte II 45 min Vols saber-ne més, de l’espectacle? saber-ne Vols a o del Teatre vestíbul disponible al mà de adquirir el programa 10€ podràs Per articles “Aida, meta i camí” del través de la nostra pàgina web. No et perdis els : breu estudi vocal” del crític i Comentarista musical Fernando Fraga i “Aida assagista musical Arturo Reverter. Dipòsit Legal: B 19053-2019 Programa de mà Entreacte 30 min

Durada aproximada 4 h Durada aproximada Aida Estrenes del Caire absoluta a l’Òpera de 1871: estrena 24 de desembre al Teatre Principal 1876: estrena a Barcelona 16 d’abril de estrena al Gran Teatre del Liceu 25 de febrer de 1877 última representació al Liceu 30 de juliol de 2012: al Liceu: 454 Total de representacions Acte I 35

ÒPERA va arribar a Barcelona (1871) n’és un exemple, per (1871) n’és un exemple, Aida Giuseppe Verdi (1813-1901) repre - (1813-1901) Verdi Giuseppe (1842), Verdi va gaudir sempre d’una sempre gaudir va Verdi (1842), L’estrena absoluta d’Aida, a la que Verdi gràcies a la iniciativa del Teatre Principal, amb una gràcies a la iniciativa del Teatre Principal, 1876. Al primera representació el 16 d'abril de tard, el 25 any més estrenar gairebé un Liceu s’hi va estat ha d’aleshores, des i, 1877 de febrer de l’òpera més representada al teatre de La Rambla de Barcelona. En aquella estrena liceista, el paper de Radamès va ser interpretat pel tenor Francesco altra una i verdià primer Otello futur el Tamagno, celebritat, el baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau va ser el sacerdot Ramfis. la preocupació del músic italià a l’hora de crear de l’hora a italià músic del preocupació la fusió música-paraula. versemblança en la (1824-1893) Llibret i llibretista. Antonio Ghislanzoni versat en el periodisme, la va ser un escriptor italià estat el responsable de la novel·la i la poesia. Havia de Verdi i, per al llibret versió italiana del Don Carlos Locle du Camille de text un en basar va es d’Aida, Mariet- francès Auguste de l’egiptòleg un relat sobre amb te. L’interès per l’egiptologia havia començat de moda la conquesta napoleònica d’Egipte posant del Nil. relats ambientats en el context de la terra Estrena. d’El no va assitir, va tenir lloc a l'Òpera Khedivial de la Caire, amb motiu dels actes de celebració més inauguració del Canal de Suez. Dos mesos repre- tard, el 8 de febrer 1872, es va fer la primera Scala de sentació europea, que va tenir lloc a La sempre va Milà, amb un èxit triomfal. De fet, Verdi com considerar aquella primera funció milanesa sopra- l’estrena veritable de l’òpera. Teresa Stolz, la primera no molt amiga del compositor, va ser Aida de l’estrena milanesa de l’òpera. Estrena al Liceu. Compositor. Compositor. a la italiana de l’òpera exponent el màxim senta les amb XIX. Identificat del segle meitat segona primer gran èxit amb el seu classes populars Nabucco - La seva produc dins i fora d’Itàlia. gran acceptació, a la teatralitat i al 26 títols. Amatent ció inclou Verdi va ser un de “parola scenica”, concepte preocupat per la qualitat home profundament dels seus llibrets. Aida

Giuseppe Verdi

ABAIXAT

EL TELÓ AMB Fitxa artística Repartiment Acte I Acte II Acte III Acte IV Direcció musical El rei El sacerdot Ramfis informa el guerrer Radamès L’acte, dividit en dues escenes, comença amb una Un indret a la vora del Nil, de nit. Amneris es El primer quadre del quart acte és el del judici a Gustavo Gimeno Mariano Buccino que Egipte es veu amenaçat per una imminent escena de gran sensibilitat i sensualitat: a les seves dirigeix amb Ramfis al temple d’Isis per oferir Radamès. Amonasro ha mort durant la fugida i Direcció d’escena invasió de l'exèrcit etíop. La deessa Isis haurà estances i envoltada de les seves esclaves, Amne- sacrificis abans de les seves noces amb Amneris parla amb el seu estimat. Si renuncia a Thomas Guthrie Amneris d'assenyalar qui capitanejarà les forces egípcies ris s’empolaina per rebre Radamès, victoriós i Radamès. A l'exterior, i sola, Aida evoca la seva Aida, ella intercedirà pel seu perdó, després Coreografia Clémentine Margaine per repel·lir l'atac. Radamès ansia ser el guerrer vencedor al capdavant dels exèrcits egipcis per pàtria llunyana i perduda. Les seves cabòries d’haver estat acusat d’alta traïció. Però Angelo Smimmo (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) responsable de la defensa del seu país i invoca el damunt dels etíops, que han quedat derrotats. estan produïdes per tenir el cor dividit, Radamès refusa: prefereix morir abans de Escenografia Judit Kutasi seu desig, així com el nom d'Aida, esclava etíop Fingint amistat i pietat per Aida, la fa acostar per estimant Radamès, que ha derrotat els seus. renunciar a l’amor d’Aida. Josep Mestres Cabanes (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) de qui està enamorat. oferir-li consol i, per verificar les seves sospites, fa Amonasro, el seu pare, s’hi acosta per tal que Radamès, finalment, és condemnat a mort Adaptació i restauració dels decorats Entra aleshores Amneris, princesa filla del saber a l'esclava que tot i la victòria egípcia, Aida sedueixi Radamès per revelar-li els plans de per la traïció a la que ha sotmès el seu poble. Jordi Castells Aida faraó, enamorada de Radamès. El guerrer es Radamès ha mort en batalla. Això consterna Aida guerra que els egipcis tenen contra el seu poble Serà enterrat viu a una sala subterània situada Vestuari Angela Meade mostra esquerp, fins que l'entrada d'Aida acapa- i Amneris confirma l'amor que la seva esclava sent i saber quina part de la frontera no està vigiliada sota el temple de Vulcà. Allí es retrobarà amb Franca Squarciapino (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) ra tota la seva atenció. Els amants temen que el per l'home que estima la filla del faraó. Aleshores per poder escapar amb els etíops. Aida, que ha preferit morir al costat del seu Il·luminació Jennifer Rowley seu amor sigui descobert per Amneris, però aprofita l’ocasió per humiliar Aida declarant que Amonasro s'oculta quan arriba Radamès i estimat. Albert Faura (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) apareixen el faraó i un missatger, el qual confir- Radamès no és mort, que ella és la filla del rei i la promet a Aida l’obtenció del permís del faraó Assistència a la direcció d’escena ma la invasió etíop, capitanejada pel rei seva rival en amors i que l'obligarà a contemplar la per casar-se amb la jove esclava. Aleshores, la Anna Crespo Radamès Amonasro, pare d'Aida. El rei proclama que el desfilada de la victòria sobre el seu poble. jove comunica al guerrer que el millor seria Assistència al vestuari Yonghoon Lee designi d'Isis és que Radamès dugui els exèrcits La segona escena transcorre en una esplanada fugir d’Egipte per una via no ocupada per l’exèr- Laura Lo Surdo (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) egipcis a la victòria. Tothom desitja un triomf de Tebes on el cor aclama el triomfant Radamès, cit. Radamès li revela aleshores quin és aquest Attrezzo Luciano Ganci esclatant al guerrer i Aida també desitja la que arriba victoriós dalt del seu carro amb lloc i Amonasro, que ha sentit la conversa, surt E. Rancati s.r.l. (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) victòria de Radamès, però s'adona que això l'exèrcit egipci, seguit de centenars de presoners del seu amagatall i agraeix la informació al Calçat implicaria la destrucció del seu poble. etíops, que seran condemnats a l'esclavatge. Entre guerrer. Amneris, que en aquell precís moment Pompei 2000, s.r.l. Ramfis Al temple de Vulcà, una sacerdotessa invoca ells hi ha Amonasro, el seu rei, i Aida -la seva filla- surt del temple amb Ramfis, és testimoni de la Perruqueria Kwangchul Youn Ftah perquè Radamès triomfi en l’encontre s'hi apropa d'amagat, però el monarca li demana traïció de Radamès. El guerrer, assumint tota la Audello Teatro s.r.l. (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) bèl·lic. que no el comprometi revelant la seva identitat responsabilitat, ordena a Aida i Amonasro que Producció Marko Mimica reial. Contra la voluntat de Ramfis, el gran fugin. Gran Teatre del Liceu (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) sacerdot, Radamès demana al faraó que alliberi tots els presoners, creient que el monarca etíop Orquestra Simfònica i Cor Amonasro ha mort. El rei d’Egipte hi accedeix, amb la condi- del Gran Teatre del Liceu Franco Vassallo ció que es quedin en terres egípcies. Finalment, el Direcció del Cor Conxita Garcia (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) faraó cedeix a Radamès la mà de la seva filla Àngel Òdena Amneris, cosa que és rebuda amb consternació Concertino (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) per Aida i Radamès i amb triomf per Amneris. Kostadin Bogdanoski Assistència a la direcció musical Missatger Josep Gil i Gil Josep Fadó Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Sacerdotessa ACTE I, ESCENA I. RADAMÈS. AIDA ACTE II, ESCENA II. COR I BALLET ACTE III. AIDA ACTE IV. ESCENA II. AIDA, RADAMÈS, David-Huy Nguyen-Phong, Jaume Tribó Berna Perles «Celeste Aida» «Gloria all'Egitto, ad Iside» «O patria mia» AMNERIS, SACERDOTS i «Ritorna vincitor» i «Marxa triomfal» És una de les àries reflexives de Verdi «Oh terra, addio» Són les àries d’entrada del tenor Aquesta escena és una obra mestra de la més exigents. Descriu com Aida se sent Els protagonistes, ja coneixedors del i de la soprano que, amb un melodisme dramatúrgia verdiana. Introduïda pel cor, dividida entre l’amor per Radamès i seu destí fatal, s’acomiaden de la vida Amb el suport de captivador, transmeten allò que mostra l’arribada dels herois de la guerra el deure que sent envers el seu pare envoltats d’amor, mentre Amneris les paraules volen expressar. i dels seus presoners davant el rei. i la pàtria. prega pel descans de la seva ànima.