Compositor. Giuseppe Verdi (1813-1901) repre- senta el màxim exponent de l’òpera italiana a la ÒPERA ÒPERA segona meitat del segle XIX. Identificat amb les classes populars amb el seu primer gran èxit Aida Nabucco (1842), Verdi va gaudir sempre d’una gran acceptació, dins i fora d’Itàlia. La seva produc- Estrenes Aida ció inclou 26 títols. Amatent a la teatralitat i al 24 de desembre de 1871: estrena absoluta a l’Òpera del Caire concepte de “parola scenica”, Verdi va ser un 16 d’abril de 1876: estrena a Barcelona al Teatre Principal GIUSEPPE VERDI home profundament preocupat per la qualitat 25 de febrer de 1877 estrena al Gran Teatre del Liceu dels seus llibrets. Aida (1871) n’és un exemple, per 30 de juliol de 2012: última representació al Liceu la preocupació del músic italià a l’hora de crear versemblança en la fusió música-paraula. Total de representacions al Liceu: 454 Llibret i llibretista. Antonio Ghislanzoni (1824-1893) va ser un escriptor italià versat en el periodisme, la novel·la i la poesia. Havia estat el responsable de la Durada aproximada 4 h versió italiana del Don Carlos de Verdi i, per al llibret Òpera en quatre actes d’Aida, es va basar en un text de Camille du Locle Música de Giuseppe Verdi sobre un relat de l’egiptòleg francès Auguste Mariet- Acte I Entreacte Acte II Entreacte Acte III Entreacte Acte IV Llibret d’Antonio Ghislanzoni te. L’interès per l’egiptologia havia començat amb 35 min 30 min 45 min 20min 35min 20 min 35 min la conquesta napoleònica d’Egipte posant de moda Giuseppe Verdi relats ambientats en el context de la terra del Nil. 13, 14, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 27, 28, 30 i 31 de gener de 2020; 1 i 2 de febrer de 2020 L’estrena absoluta d’Aida, a la que Verdi Estrena. Programa de mà no va assitir, va tenir lloc a l'Òpera Khedivial d’El Caire, amb motiu dels actes de celebració de la Vols saber-ne més, de l’espectacle? inauguració del Canal de Suez. Dos mesos més Per 10€ podràs adquirir el programa de mà disponible al vestíbul del Teatre o a tard, el 8 de febrer 1872, es va fer la primera repre- través de la nostra pàgina web. No et perdis els articles “Aida, meta i camí” del sentació europea, que va tenir lloc a La Scala de Comentarista musical Fernando Fraga i “Aida: breu estudi vocal” del crític i Milà, amb un èxit triomfal. De fet, Verdi sempre va assagista musical Arturo Reverter. considerar aquella primera funció milanesa com l’estrena veritable de l’òpera. Teresa Stolz, sopra- no molt amiga del compositor, va ser la primera Aida de l’estrena milanesa de l’òpera. Temporada 2019-2020 Estrena al Liceu. Aida va arribar a Barcelona Dipòsit Legal: B 19053-2019 #AidaLiceu Uneix-te a la conversa gràcies a la iniciativa del Teatre Principal, amb una primera representació el 16 d'abril de 1876. Al Liceu s’hi va estrenar gairebé un any més tard, el 25 de febrer de 1877 i, des d’aleshores, ha estat l’òpera més representada al teatre de La Rambla de Barcelona. En aquella estrena liceista, el paper AMB de Radamès va ser interpretat pel tenor Francesco Tamagno, el futur primer Otello verdià i una altra EL TELÓ celebritat, el baix mallorquí Francesc Mateu i ABAIXAT Nicolau va ser el sacerdot Ramfis. Fitxa artística Repartiment Acte I Acte II Acte III Acte IV Direcció musical El rei El sacerdot Ramfis informa el guerrer Radamès L’acte, dividit en dues escenes, comença amb una Un indret a la vora del Nil, de nit. Amneris es El primer quadre del quart acte és el del judici a Gustavo Gimeno Mariano Buccino que Egipte es veu amenaçat per una imminent escena de gran sensibilitat i sensualitat: a les seves dirigeix amb Ramfis al temple d’Isis per oferir Radamès. Amonasro ha mort durant la fugida i Direcció d’escena invasió de l'exèrcit etíop. La deessa Isis haurà estances i envoltada de les seves esclaves, Amne- sacrificis abans de les seves noces amb Amneris parla amb el seu estimat. Si renuncia a Thomas Guthrie Amneris d'assenyalar qui capitanejarà les forces egípcies ris s’empolaina per rebre Radamès, victoriós i Radamès. A l'exterior, i sola, Aida evoca la seva Aida, ella intercedirà pel seu perdó, després Coreografia Clémentine Margaine per repel·lir l'atac. Radamès ansia ser el guerrer vencedor al capdavant dels exèrcits egipcis per pàtria llunyana i perduda. Les seves cabòries d’haver estat acusat d’alta traïció. Però Angelo Smimmo (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) responsable de la defensa del seu país i invoca el damunt dels etíops, que han quedat derrotats. estan produïdes per tenir el cor dividit, Radamès refusa: prefereix morir abans de Escenografia Judit Kutasi seu desig, així com el nom d'Aida, esclava etíop Fingint amistat i pietat per Aida, la fa acostar per estimant Radamès, que ha derrotat els seus. renunciar a l’amor d’Aida. Josep Mestres Cabanes (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) de qui està enamorat. oferir-li consol i, per verificar les seves sospites, fa Amonasro, el seu pare, s’hi acosta per tal que Radamès, finalment, és condemnat a mort Adaptació i restauració dels decorats Entra aleshores Amneris, princesa filla del saber a l'esclava que tot i la victòria egípcia, Aida sedueixi Radamès per revelar-li els plans de per la traïció a la que ha sotmès el seu poble. Jordi Castells Aida faraó, enamorada de Radamès. El guerrer es Radamès ha mort en batalla. Això consterna Aida guerra que els egipcis tenen contra el seu poble Serà enterrat viu a una sala subterània situada Vestuari Angela Meade mostra esquerp, fins que l'entrada d'Aida acapa- i Amneris confirma l'amor que la seva esclava sent i saber quina part de la frontera no està vigiliada sota el temple de Vulcà. Allí es retrobarà amb Franca Squarciapino (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) ra tota la seva atenció. Els amants temen que el per l'home que estima la filla del faraó. Aleshores per poder escapar amb els etíops. Aida, que ha preferit morir al costat del seu Il·luminació Jennifer Rowley seu amor sigui descobert per Amneris, però aprofita l’ocasió per humiliar Aida declarant que Amonasro s'oculta quan arriba Radamès i estimat. Albert Faura (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) apareixen el faraó i un missatger, el qual confir- Radamès no és mort, que ella és la filla del rei i la promet a Aida l’obtenció del permís del faraó Assistència a la direcció d’escena ma la invasió etíop, capitanejada pel rei seva rival en amors i que l'obligarà a contemplar la per casar-se amb la jove esclava. Aleshores, la Anna Crespo Radamès Amonasro, pare d'Aida. El rei proclama que el desfilada de la victòria sobre el seu poble. jove comunica al guerrer que el millor seria Assistència al vestuari Yonghoon Lee designi d'Isis és que Radamès dugui els exèrcits La segona escena transcorre en una esplanada fugir d’Egipte per una via no ocupada per l’exèr- Laura Lo Surdo (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) egipcis a la victòria. Tothom desitja un triomf de Tebes on el cor aclama el triomfant Radamès, cit. Radamès li revela aleshores quin és aquest Attrezzo Luciano Ganci esclatant al guerrer i Aida també desitja la que arriba victoriós dalt del seu carro amb lloc i Amonasro, que ha sentit la conversa, surt E. Rancati s.r.l. (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) victòria de Radamès, però s'adona que això l'exèrcit egipci, seguit de centenars de presoners del seu amagatall i agraeix la informació al Calçat implicaria la destrucció del seu poble. etíops, que seran condemnats a l'esclavatge. Entre guerrer. Amneris, que en aquell precís moment Pompei 2000, s.r.l. Ramfis Al temple de Vulcà, una sacerdotessa invoca ells hi ha Amonasro, el seu rei, i Aida -la seva filla- surt del temple amb Ramfis, és testimoni de la Perruqueria Kwangchul Youn Ftah perquè Radamès triomfi en l’encontre s'hi apropa d'amagat, però el monarca li demana traïció de Radamès. El guerrer, assumint tota la Audello Teatro s.r.l. (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) bèl·lic. que no el comprometi revelant la seva identitat responsabilitat, ordena a Aida i Amonasro que Producció Marko Mimica reial. Contra la voluntat de Ramfis, el gran fugin. Gran Teatre del Liceu (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) sacerdot, Radamès demana al faraó que alliberi tots els presoners, creient que el monarca etíop Orquestra Simfònica i Cor Amonasro ha mort. El rei d’Egipte hi accedeix, amb la condi- del Gran Teatre del Liceu Franco Vassallo ció que es quedin en terres egípcies. Finalment, el Direcció del Cor Conxita Garcia (13, 16, 19, 22, 27, 30/1 i 1/2) faraó cedeix a Radamès la mà de la seva filla Àngel Òdena Amneris, cosa que és rebuda amb consternació Concertino (14, 17, 20, 23, 28, 31/1 i 2/2) per Aida i Radamès i amb triomf per Amneris. Kostadin Bogdanoski Assistència a la direcció musical Missatger Josep Gil i Gil Josep Fadó Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Sacerdotessa ACTE I, ESCENA I. RADAMÈS.