Provincia De Valenci A
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Demarcación Hidrográfica Del Júcar PLAN DE GESTIÓN DEL RIESGO
Plan de Gestión del Riesgo de Inundación Demarcación Hidrográfica del Júcar PLAN DE GESTIÓN DEL RIESGO DE INUNDACIÓN ANEJO 2 DESCRIPCIÓN DEL PROGRAMA DE MEDIDAS JULIO 2015 Plan de Gestión del Riesgo de Inundación Índice 1 Introducción ..................................................................................................................... 3 2 Medidas de restauración fluvial y medidas para la restauración hidrológico- agroforestal ...................................................................................................... 5 2.1 Programa de mantenimiento y conservación de cauces (13.04.02) ...................... 5 2.2 Programa de mantenimiento y conservación del litoral (13.04.03) ....................... 6 2.3 Medidas en la cuenca: restauración hidrológico-forestal y ordenaciones agrohidrológicas (14.01.01) ...................................................................................... 7 2.4 Medidas en cauce y llanura de inundación: restauración fluvial, incluyendo medidas de retención natural de agua y reforestación de riberas (14.01.02) ....... 8 2.5 Medidas de restauración de la franja costera y la ribera del mar (14.01.03) ....... 11 3 Medidas de mejora del drenaje de infraestructuras lineales ...................................... 14 3.1 Mejora del drenaje de infraestructuras lineales: carreteras, ferrocarriles (14.03.01) ................................................................................................................. 14 4 Medidas de predicción de avenidas ............................................................................ -
BOE 005 De 05/01/2008 Sec 5 Pag 136 A
136 Sábado 5 enero 2008 BOE núm. 5 395/08. Resolución de la Delegación del Gobierno ocupación a los efectos del artículo 52 de la Ley de Ex- sobre los bienes afectados, deberán acudir personalmente en la Comunitat Valenciana por la que se convoca propiación Forzosa, de 16 de diciembre de 1954. o representados por persona debidamente autorizada, el levantamiento de actas previas a la ocupación de En su virtud, esta Delegación del Gobierno, en cum- aportando los documentos acreditativos de su titularidad las fincas afectadas por el proyecto denominado plimiento con lo dispuesto en el precitado artículo 52 de y el último recibo de la contribución, pudiéndose acom- Gasoducto «Montesa-Denia», su Addenda 1 y la Ley de Expropiación Forzosa, ha resuelto convocar a pañar de sus Peritos y su Notario, si lo estiman oportuno, sus instalaciones auxiliares, en la provincia de los titulares de bienes y derechos para que comparezcan con gastos a su costa. en el Ayuntamiento donde radican las fincas afectadas, El orden del levantamiento de actas figurará en el ta- Valencia. Exp. 05-16988; 27-06-05; 06-28739; blón de edictos de los ayuntamientos afectados y se co- 26-07-06. como punto de reunión para, de conformidad con el pro- cedimiento que establece en el precitado artículo, llevar a municará a cada interesado mediante la oportuna cédula de citación significándose que esta publicación se reali- Por Resolución de 25 de julio de 2007, de la Dirección cabo el levantamiento de actas previas a la ocupación y, za, igualmente, a los efectos que determina el artículo 59 General de Política Energética y Minas, del Ministerio de si procediera, el de las de ocupación definitiva. -
Acta Inter 7 2019 Ok
COMPETICIÓN F.C.C.V. 201 9 REGIONAL 2 INTER 7 COMARCA DEL INTERIOR Pedralba, 22 de Octubre del 2018 Reunidos los Presidentes o Representantes de Clubes adscritos a la Zona Intercomarcal 7 del Regional 2, en Pedralba el pasado lunes 22 de Octubre de 2018, se tomó los siguientes acuerdos; ASISTENTES Asistieron representantes de los siguientes clubes de colombicultura; Buñol "Ventas", Buñol "Buñolense", Chiva, Cofrentes, El Campillo, El Llano (Quart De Poblet), El Ponton de Requena, Macastre, Maxim Vaello, San Antonio de Requena, Yátova, Pedralba, Cheste – La Chestana y Fuenterrobles. Como representantes de la F.C.C.V asistió la comisión gestora. Se tomaron los siguientes acuerdos para la Temporada Deportiva de la FCCV 2019: 1. Explicación de la Competición Los Deportistas y Peñas, deberán estar en posesión de la Licencia de la F.C.C.V., como máximo el 1 de Diciembre de 2018, para poder participar en los Campeonatos organizados por la FCCV. 2. Elección de Sedes Comarcales Adultos Se da lectura a las sedes presentadas quedando elegidas las siguientes: - Quedan por hacer 3 comarcales para el año 2019 pero por unanimidad se decide que se realicen 4 . - El precio de cada comarcal será de 65€. CLASIFICACIÓN COMARCALES DÍAS DE PRUEBA FECHA AL INTER YATOVA JUEVES Y DOMINGO 17 TARJETAS DICIEMBRE COFRENTES MARTES Y SABADO 17 TARJETAS ENERO MACASTRE MARTES Y SABADO 17 TARJETAS ENERO PEDRALBA MIERCOLES Y DOMINGO 18 TARJETAS ENERO - El Comarcal de diciembre se le asigna a Yatova por quererlo realizar. - Otro Comarcal se le asigna a Macastre, por no realizar competición en los años anteriores. -
ROTGLÀ I CORBERÀ | Toponímia Dels Pobles Valencians |
ROTGLÀ I CORBERÀ L A C OSTERA AJUNTAMENT DE ROTGLÀ I CORBERÀ ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Francesc-Lluís Esteve Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Rotglà i Corberà, 183 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Rotglà i Corberà ISBN:978-84-482-5894-8 Depòsit legal: V-110-2014 Impressió: www.avl.gva.es ROTGLÀ I CORBERÀ Rotglà i Corberà és un municipi de la comarca de la Costera, situat a la vall del riu Cànyoles —dit tradicionalment riu de Montesa— i al peu del port de Càrcer. Amb una superfície de 6,23 quilòmetres quadrats, el terme municipal limita pel sud amb el de la Granja de la Costera (tram final de la carretera de la Granja fins a les parets del poble); al sud-oest, amb el de Llanera de Ranes (per l’assagador de Torrent, la Coroneta i Carraposa); a l’oest, amb el terme de Sellent (carretera d’Estubeny darrere de Carraposa, la Llometa Plana i el camí del Realenc), i al nord, amb els de Xàtiva (el Realenc i la Solana) i la Llosa de Ranes (Vistabella). Tot el llevant, que és la zona d’horta, afronta amb el terme de Xàtiva. El municipi prové de la fusió de dos antics pobles, Rotglà i Corberà, produïda el 1854. -
Denominació Dels Municipis Valencians
DENOMINACIÓ DELS MUNICIPIS VALENCIANS NOM VALENCIÀ NOM OFICIAL GENTILICI PRED. LING. Ademús Ademuz ademusser, ademussera castellà Ador Ador adorer, adorera valencià Agost Agost agoster, agostera valencià Agres Agres agresà, agresana valencià Agullent Agullent agullentí, agullentina valencià Aielo de Malferit Aielo de Malferit aieloner, aielonera valencià Aielo de Rugat Aielo de Rugat aielí, aielina valencià Aigües Aigües aigüer, aigüera valencià Aín Aín aïnenc, aïnenca valencià Aiòder Ayódar aiodà, aiodana aioder, aiodera castellà Aiora Ayora aiorí, aiorina castellà Alacant Alacant / Alicante alacantí, alacantina valencià Alaquàs Alaquàs alaquaser, alaquasera valencià Albaida Albaida albaidí, albaidina valencià Albal Albal albalenc, albalenca valencià Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera albalatenc, albalatenca valencià Albalat dels Sorells Albalat dels Sorells albalatà, albalatana valencià Albalat dels Tarongers Albalat dels Tarongers albalatenc, albalatenca valencià Albatera Albatera albaterà, albaterana castellà alberiquer, alberiquera Alberic Alberic valencià alberiqueny, alberiquenya Albocàsser Albocàsser albocassí, albocassina valencià Alboraia Alboraya alboraier, alboraiera valencià Alboraig Alborache alborager, alboragera castellà Albuixec Albuixech albuixequer, albuixequera valencià Alcalà de Xivert Alcalà de Xivert xivertí, xivertina valencià Alcalalí Alcalalí alcalalí, alcalalina valencià Alcàntera de Xúquer Alcàntera de Xúquer alcanterí, alcanterina valencià Alcàsser Alcàsser alcasser, alcassera valencià Alcoi Alcoi -
17 Juli 1984 Houdende Algemene Voorschriften Inzake De Toekenning Van De Produktiesteun Voor Olijfolie En De in Bijlage II Van Verordening (EEG) Nr
Nr. L 122/64 Publikatieblad van de Europese Gemeenschappen 12. 5. 88 VERORDENING (EEG) Nr. 1309/88 VAN DE COMMISSIE van 11 mei 1988 tot wijziging van Verordening (EEG) nr. 2502/87 houdende vaststelling van de opbrengst aan olijven en aan olie voor het verkoopseizoen 1986/1987 DE COMMISSIE VAN DE EUROPESE geerd, gezien het feit dat de begunstigden de produktie GEMEENSCHAPPEN, steun nog , niet hebben kunnen ontvangen ; Gelet op het Verdrag tot oprichting van de Europese Overwegende dat de in deze verordening vervatte maatre Economische Gemeenschap, gelen in overeenstemming zijn met het advies van het Gelet op Verordening nr. 136/66/EEG van de Raad van Comité van beheer voor oliën en vetten. 22 september 1966 houdende de totstandbrenging van een gemeenschappelijke ordening der markten in de sector oliën en vetten ('), laatstelijk gewijzigd bij Verorde HEEFT DE VOLGENDE VERORDENING ning (EEG) nr. 1098/88 (2), en met name op artikel 5, lid VASTGESTELD : 5, Gelet op Verordening (EEG) nr. 2261 /84 van de Raad van Artikel 1 17 juli 1984 houdende algemene voorschriften inzake de toekenning van de produktiesteun voor olijfolie en de _ In bijlage II van Verordening (EEG) nr. 2502/87 worden steun aan de producentenorganisaties (3), laatstelijk gewij de gegevens betreffende de autonome gemeenschappen zigd bij Verordening (EEG) nr. 892/88 (4), en met name Andalusië en Valencia vervangen door de gegevens die op artikel 19, zijn opgenomen in de bijlage van deze verordening. Overwegende dat bij Verordening (EEG) nr. 2502/87 van Artikel 2 de Commissie (*), gewijzigd bij Verordening (EEG) nr. 370/88 (*), de opbrengst aan olijven en aan olie is vastge Deze verordening treedt in werking op de dag van haar steld voor de homogene produktiegebieden ; dat in bijlage bekendmaking in het Publikatieblad van de Europese II van die verordening vergissingen zijn geconstateerd Gemeenschappen. -
Phj09 Masas De Agua Subterránea Unidades
PHJ09 UMNAISDAASD EDSE HAIGDURAO GSEUOBLTÓERGRICÁANSEA CUENCA DEL (Fredes ( (Lidón Rillo Cañada ( CATALUÑA R ( Vellida 08 Río bla EBRO Ballestar E.de . Visiedo Fuentes ( ( ( ( Ulldecona Argente de Calientes Puebla de l ( a Benifasar ( Galve La Sènia ( ( Río Camañas Rosell ( ( C (Ulldecona Perales del Alfambra (Vallibona San Rafel e H del Río n o Camarillas( ia z R B o ío c o. ( Aguilar del ( Orrios Alfambra 09Va ( Canet lo Roig llv Alcanar( . iq CUENCA o u A e Traiguera c g ra ( Ababuj ( COMUNIDAD VALENCIANA ( B Escorihuela u Pozondón Alfambra ( ( ( (Chert a S ( o Jorcas ( e ARAGÓN c r La Jana San Jorge v DEL e Ol ol . S iv la de R a b El Pobo( ío C ( R Allepuz er M ( v (Catí Sant Mateu era Vinaròs ( on ( Cálig ( TAJO t Peralejos( ío B e R ( Monterde de r l d a a ( Cervera Albarracín e r Monteagudo n b c Ares del del Maestre ( del Castillo o m Cuevas Maestre 10 ( ( a ( 01 lf ( Villafranca ( Benicarló Noguera Labradas Cedrillas ( ( Salsadella A ( Gúdar Tírig Torres de del Cid Tramacastilla ( Albarracín (Griegos ( R lá ( Gea de Albarracín (Corbalán a ( ( ío c Villar del o ( Santa Magdalena l ío Albarracín í Valdelinares Vilar A ( Peñíscola Cobo R R Benasal ( G de Canes de Pulpis ( ( u ( Alcala de (Albocácer 07 a ( as da la Selva ( Guadalaviar Calomarde Frí ( lav ( o ( ia á Mosqueruela í . Royuela r l R a El Castellar R a Culla( l M . í b o a c o E. Arquillo l ( R n A ( y Frías de o A de S. -
“Los Coros Y Danzas De España”. Transmisores Del Patrimonio Cultural Valenciano
“LOS COROS Y DANZAS DE ESPAÑA”. TRANSMISORES DEL PATRIMONIO CULTURAL VALENCIANO Dª. Amparo Añón Baylach Componente de Coros Y Danzas y Dª. Violeta Montolíu Soler Académica de la Real Academia de Cultura Valenciana © Copyright: Amparo Añón Baylach, Violeta Montolíu Soler E-mail: [email protected] RECEPCIÓN: 11-12-2011 APROBACIÓN: 20-12-2011 2 INTRODUCCION - Del “Folklore” al “Patrimonio Cultural de Transmisón Oral.” LA POSTGUERRA: 1936-1960 -La Sección Femenina -Los Coros y Danzas -Educación y Descanso -Los Concursos -Los contactos con el extranjero: Participación en concursos y Festivales Nacionales e Internacionales. LA FASE DESARROLLISTA: 1969-1975 -Labor de recolección en la ciudad y la provincia -Pueblos, grupos, distritos y centros de enseñanza - Labor de recuperación y enseñanza. LA ETAPA DE TRANSICION A LA DEMOCRACIA: 1970- 1989 -La Asociación de Antiguos componentes de Coros y Danzas -La Federación Provincial de Grupos de Danzas . -Festivales de Folklore popular valenciano. -El premeditado olvido y crítica contra Coros y Danzas. - Estado de la cuestión. FOTOGRAFIAS BIBLIOGRAFIA ENLACES DE VIDEO 3 LOS COROS Y DANZAS DE ESPAÑA. TRANSMISORES DEL PATRIMONIO RESUMEN: Las Danzas populares son una herencia cultural de transmisión oral que ha sido mantenida y practicada a través de los siglos, principalmente en los núcleos de población rural. Muchas han desparecido por completo pero de las que tenemos noticia y recuerdo efectivo, valoramos el cariño y esfuerzo de quienes las han transmitido. El hecho de haber sido objeto de transformaciones y ampliaciones diversas, según las gentes que las practicaron, hace necesario establecer la memoria de los grupos, entidades y amantes de la cultura que a lo largo del tiempo las han enseñado a las generaciones más jóvenes con el fin de evitar su olvido y desaparición. -
Table S1. Sample Locations and Expected Efficacy of Acaricides Recorded in Assays from the 2018 Season
Table S1. Sample locations and expected efficacy of acaricides recorded in assays from the 2018 season. Expected Efficacy 1 (%) Apiary Location Pyrethroids 2 Checkmite+ SEM 3 Apitraz SEM Amicel SEM 18_ADSAV6 Monserrat 3 73 ND 4 77 ND 94 ND 18_AIXAM1 Altura 3 ND ND ND 18_AIXAM2 Castelló de la Plana 18 69 5 56 5 80 6 18_AIXAM4 Les Alqueries 11 100 ND 93 ND 93 ND 18_ALAPI3 Elx 0 83 5 80 2 90 4 18_APAC01 Betxí 93 ND ND ND 18_APAC02 Onda 0 64 11 72 7 87 4 18_APAC05 Onda 32 46 4 81 4 75 2 18_APAC10 Vila-real 89 ND ND ND 18_APAC11 Sant Joan de Moró 50 47 8 58 2 51 3 18_APAC12 Costur 87 41 12 25 10 64 8 18_APAC13 La Vall d’Uixó 3 72 4 81 7 82 4 18_APAC14 Sta. Magdalena de Pulpis 33 ND ND ND 18_APAC16 Borriol 72 ND 80 6 85 ND 18_APAC17 Ares del Maestre 5 56 12 81 6 86 6 18_APIADS0 Caudete 34 34 2 78 4 81 11 18_APIADS01 Llíria 78 38 14 83 11 90 5 18_APIADS02 Bétera 65 5 4 64 9 94 2 18_APIADS03 Llíria 40 ND ND ND 18_APIADS04 Barxeta 77 40 14 94 3 89 6 18_APIADS05 Cheste 75 34 4 54 3 88 3 18_APIADS07 Manises 0 ND ND ND 18_APIADS11 Chiva 51 72 ND 86 ND 97 ND 18_APIADS12 Chiva 76 41 3 80 4 84 2 18_APIADS13 Llíria 59 60 2 72 0 65 7 18_APIADS14 Sagunt 13 71 ND 89 ND 79 ND 18_APIADS15 Monserrat 55 25 6 66 4 68 5 18_APIADS16 Montroy 22 ND ND ND 18_APIADS17 Gestalgar 65 32 2 65 5 63 10 18_APIADS18 Gestalgar 77 19 4 72 5 79 1 18_APIADS19 Yátova 10 ND ND ND 18_APIADS20 Carcaixent 53 49 10 83 7 89 11 18_APIADS21 Guadassuar 0 4 4 59 2 73 6 18_APIADS22 Monserrat 37 37 ND 70 ND 53 ND 18_APICAL01 Beniarrés 65 12 12 80 12 92 9 18_APICAL02 Guardamar del Segura 60 -
5.24 Red Hidrica Xativa.Pdf
686000 688000 K.18 650 690000 0 692000 75 6 de 5 5 51,3 0 650 Z 5 o r 5 6 ra 6 0 0 B 0 0 700 oqu el 0 7 85,0 00 la (! 7 0 7 03,1 las 5 0 5 5 7 5 0 LEYENDA la 0 La Merita Alto del Campanaret 6 95,4 0 7 33,3 7 41,9 60 7 57,6 Casa de la Merita 7 45,5 6 27,7 DEMARCACIÓN DE XÀTIVA z 5 68,8 El Castillico de la Hoz Ho los 5 75,7 50 l Casa del Cantalar LÍMITES ADMINISTRATIVOS 7 ci 0 7 7 54,9 n 0 0 7 38,2 a 0 0 d Cere ro 6 Colla o del ce 0 c 7 09,5 5 5 10,8 6 06,1 a 7 16,7 B 0 Umbría de Carbonell 5 n 7 e 5 27,5 a 7 63,2 Collado del Cerecero B r r PARQUES NATURALES 7 75,5 a n c o 4312000 7 46,5 ±K.17 7 62,4 Rincón de la Pregunta 7 15,7 5 96,6 Autopista; Autovía PUNTOS DE AGUA 5 44,1 a g r a 7 7 47,8 S 50 ) 4312000 s a 7 55,8 a d Ataúd USO ESPECÍFICO INCENDIOS n Vaguad el Camino re de A 5 49,1 L no de Jesús 7 68,1 la la 6 90,7 Lloret de Barranco *# e Carretera abandonada Autobombas d B 6 72,0 6 a C 7 66,5 5 r a 7 48,5 r sta 0 6 49,9 a ña Casas de Lloret Cañada de Boquella n s 7 10,1 c l 7 68,9 o a Carreteras ) Helicóptero y Autobomba Casa del Chorrillo El Chorrillo 5 89,1 9 7 -58 7 19,1 5 CV Loma Espesa 0 7 48,4 nco 6 63,9 6 95,9 rra Bancal de Mosén Andreu Ba / Helicoptero y Autobomba X 7 64,2 ¹ Boquella Algibe a 5 r 6 75,7 5 Z e u 0 o g Bc r ) i de r Propuesto Helicóptero y Autobomba H o a 8 . -
Los Azudes Del Turia En La Vega De Valencia. Aspectos
LOS AZUDES DEL TURIA EN LA VEGA DE VALENCIA. ASPECTOS FUNCIONALES, CONSTRUCTIVOS Y MORFOLÓGICOS DEL SISTEMA DE MESTALLA Y SU CONSERVACIÓN COMPATIBLE CON LOS USOS ACTUALES. Miquel Montañana Palacios, Santiago Tormo Esteve Resumen Las acequias de la huerta de Valencia están viviendo sus últimos días en coexistencia con los sistemas más modernos de riego. Estas acequias originadas hace mas de mil años, constituyen la herencia de un pueblo que ha evolucionado alrededor de la huerta y ha vivido hasta en época reciente con un respeto y una transformación sostenible. El vertiginoso crecimiento urbanístico y la evolución de sistemas de riego basados en materiales plásticos y fuerzas electromotrices, nos van a impedir que en un futuro no muy lejano, no puedan ser usadas e incluso contempladas. El azud, como primer elemento formador del sistema de distribución del agua fluvial, constituye la clave para entender la importancia y el valor a la hora de diseñar un mantenimiento y una conservación global. 1. El contexto geográfico. El cronista de la ciudad de Valencia F. Almela y Vives, en sus escritos de 1932 relativos a las alquerías de la huerta de Valencia, define este territorio como una llanura asimilable en planta a un triangulo isósceles de lados irregulares cuya base aproximada sea la línea costera, limitada al norte por Puzol, al sur por Catarroja y cuyo vértice opuesto se correspondería con el termino de Manises. El relieve natural del terreno viene a coincidir con esta descripción de forma frecuente en sus primeras elevaciones hacia el interior, delimitando la forma geométrica referida. El río Turia constituye en esta idealización, el eje longitudinal del territorio. -
Detecció De Mosquit Tigre (Aedes Albopictus) a La Comunitat Valenciana Laboratorio De Entomología Y Control De Plagas
Detecció de mosquit tigre (Aedes albopictus) a la Comunitat Valenciana Laboratorio de Entomología y Control de Plagas Zorita del Maestrazgo Palanques Herbés La Pobla de Benifassà Villores Castell de Cabres Forcall Olocau del Rey Todolella Rossell Vallibona San Rafael del Río La Mata de Morella Morella Cinctorres Canet lo Roig µ Traiguera Sant Jordi Portell de Morella Xert Vinaròs La Jana Castellfort Catí Càlig Sant Mateu Benicarló Ares del Maestrat Cervera del Maestre Tírig Villafranca del Cid La Salzadella Benasal Santa Magdalena de Pulpis Albocàsser Peñíscola Vilar de Canes Les Coves de Vinromà La Torre d'En Besora la Serratella Culla Vistabella del Maestrazgo Alcalà de Xivert Benafigos La Torre d'en Doménec Sierra Engarcerán Vilanova d'Alcolea Xodos Atzeneta del Maestrat Torreblanca Villahermosa del Río Benlloch Vall d'Alba Les Useres Cortes de Arenoso Cabanes Lucena del Cid Castillo de Villamalefa Zucaina Figueroles Costur Vilafamés La Pobla Tornesa Puebla de Arenoso Oropesa del Mar Castielfabib Ludiente Torrebaja Arañuel Sant Joan de Moró L'Alcora Montanejos Argelita Benicàssim Borriol Ademuz Villanueva de ViverFuente la Reina Cirat TorrechivaToga Puebla de San Miguel Vallanca Vallat Ribesalbes Casas Altas Montán Fuentes de Ayódar Espadilla Fanzara Pina de Montalgrao Castellón de la Plana Casas Bajas Torralba del Pinar Barracas Higueras Ayódar Caudiel Onda Benafer Pavías Villamalur Sueras El Toro Almassora Matet Tales Vila-real Viver Gaibiel Betxí Torás Alcudia de Veo Aras de los Olmos Algimia de Almonacid Vall de Almonacid Artana