NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet

333. CANYAMARS (), Sant Esteve Pl. Parròquia, 18 – 08318 Canyamars (Dosrius) Arxiprestat: Mataró Arquebisbat de

Informacions històriques, bibliogràfiques i documentals Canyamars. Sant Esteve Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme, dins el terme municipal de Dosrius. L'església apareix esmentada a partir del segle XIV com a filial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. L'actual edifici parroquial és obra dels segles XIV-XV, bé que presenta alguns vestigis d'època romànica que fan pensar en una major antiguitat per a l'església de la testimoniada documentalment. Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1868.

BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 165. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 490. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350).

17

NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet

Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa CANYAMARS, SANT ESTEVE

Any 1459, febrer 28 Procura firmada per Sibila viuda d’ Esteve Ylella de la parròquia de St. Esteve de Canyamàs i altres a favor de Cebrià Sabater d'. ACB. Diversorum, Arm. 413

1747, març 18 Llicència del Vicari general a Josep Gel i Miquel Bruguera dels Planells, pagesos de Canyamàs per fer tomba en l'església de Canyamàs, sufragànea de Dos Rius. ADB. Reg. Gratiarum 1745-49, f. 260

Rectorologi 1334 Bernat de Olivera; 1334 Pons Calsar; 1348 Llorens de Costri; 1348 Miquel de Socarrats; 1364 Miquel Domenech; 1364 Guillem Puigpardines; 1390 Guillem Riera; 1390 Pere Mas Rectoria independent erigida el 1867 i separada de Dos Rius: 1868 – 1877 Cristòfol Soteras; 1877 - ? Josep Mas

18

NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet

391. DOSRIUS, Sant Aciscle i Santa Victòria Dir. Post. Pl. Església, s/n. – 08319 Dosrius Arxiprestat: Mataró Arquebisbat de Barcelona

Informacions històriques, bibliogràfiques i documentals Dosrius. Sant Aciscle i Santa Victòria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Els esments més antics de l'església i parròquia es remunten al segle XIV, però és, segurament més antiga i hauria estat estretament relacionada amb el castell de Dosrius. El temple parroquial actual, dedicat a Sant Aciscle i Santa Victòria, és un edifici gòtic del segle XVI, construïda entre 1512 i 1526, amb ampliacions del segle XIX i XX. Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1559. També conté una sèrie notarial des del 1430 i llibres d'administració des del segle XVI. S'ho inclou documentació referent a la parròquia de Canyamars.

BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 166. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 451. GAPGC, Barcelona, 1993. ADB, Parròquies, Arxius, 5 (351-399).

29

NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet

Diplomatari de la catedral de Barcelona 1. 989, setembre 20 F. 193, perg. 1- 2- 474 Vives, bisbe de Barcelona, fa donació a Emmo, padrina seva, d’un alou, cases i corrals, terres i vinyes, que tenia als termes de Terres Blancs i de Magòria i tocant la muralla de Barcelona; li dóna així mateix una altra vinya al terme de Magòria i farraginar i un hort que tenia tocant la muralla de la ciutat.

2. 994, maig 2 F. 253, L. Ant. IV, n. 148, f. 51a- b Guillem, fill de Galind, dóna a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia la parròquia de Sant Boi (de Llobregat) amb la seva església, títols fundats, dècimes, primícies i obligacions; la d’Eramprunyà i la de Sant Vicenç (dels Horts), i, a més, dues peces de terra als termes de Coliano i de Magòria, tot com a satisfacció dels danys que havia causat a l’alou que la seu de Barcelona tenia a .

3. 995, maig 20 F. 273, perg. 1- 2- 1280 El prevere Longobard permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i els seus canonges dues terres situades a diferents indrets del territori de Barcelona una al lloc de Terres Blancs i una altra al terme de Magòria, i rep en canvi una altra peça de terra que era de l’església de Santa Creu.

4. 1000, març 8 F. 341, L. Ant. I, n. 432, ff. 163d- 164a Julià, prevere, anomenat Bonuci, permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, una terra al terme de Magòria, del comtat de Barcelona, i rep en canvi dues altres peces de terra que són a la vora d’una terra del prevere Petroni.

5. 1000, maig 8 F. 345, perg. 1- 2- 138 La comtessa Ermessenda emet sentència judicial definitiva contra Bonhome que havia ocupat fraudulentament unes propietats de la seva germana Matrona,

30

NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet mentre aquesta sofria captivitat a Còrdova. Aquestes propietats eren cinc mujades de vinya a Gomà i unes terres al terme de Magòria. 6. 1079, febrer 20 B. 1345, perg. 1- 1- 518 L’abat Geribert, de Sant Miquel de Cuixà, i els monjos d’aquest monestir fan una donació a precari a Isaac, jueu, i a la seva descendència, una terra per plantar-la de vinya i treballar-la, situada al territori de la ciutat de Barcelona, al terme de Magòria, perquè la tingui els set anys vinents donant-ne la quarta part dels fruits al monestir, a condició que no reconegui cap altre senyor que el monestir.

7. 1084, novembre 24 B. 1447, L. Ant. II, n. 40, f. 14a- 15a Testament d’Ermengol Bernat, clergue i levita, en el qual fa deixes a la Canònica de Barcelona d’unes parellades a Magòria, un mas i vinyes a Sants i Magòria, i altres llocs dels voltants de Barcelona, i també al monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Entre els laics, fa deixa al seu nebot Pere Mir de la quarta part del castell de .

8. 1098, abril 29 B. 1653, perg. 1- 2- 701 Miró Balluví, clergue i canonge de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona, dóna a Joan Pere i la seva dona Arsenda una peça de terra erma per a llaurar situada al territori de Barcelona, al terme de Magòria, i aquests a canvi li hauran de donar la quarta part de les collites, les primícies i el braçatge durant la seva vida i, un cop mort el donador, a l’hospital de la Canònica.

Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa DOSRIUS, ST. ACISCLE I STA. VICTÒRIA

Any 963, abril 4 El terme de Dos Rius en l'any 963 era una de les confrontacions de propietats que el Comte i Marqués Mir tenia a la Marina al terme de Mata, les quals en dit any les va vendre per 500 sous d'argent a Bonfill i que en altre temps les havia comprat a Guitart i Giribergos. ACA. Ar. Cart. St. Cugat, n. 948, f. 317

31

NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet

Any 1128 Oleguer, Arquebisbe de Tarragona donà als germans Ramon Mir son clergue i Arnau un alou situat en les parròquies de Sta. Maria de Civitate Fracta, St. Martí i St. Andreu de Lavandariis que confronta a tramuntana amb el terme del castell de Duorum Rivium. ACB. Lib. II Antiq. n. 517

Any 1348 Galcerán de Cortellà i Blanca, senyors del Castell de Dos Rius, fundaren un Benefici al altar de Sta. Maria, construit dins l'església Parroquial, essent primer obtentor Mossen Bernat de Fàbrica, pvre. ADB. Vol. VII Dotal. f. 253

Any 1379, maig 6 Guillem de Puigpardinas Rector de Gualba llegà 50 sous per fer una imatge per l'altar de Sta. Victoria construit a l'església de St. Aciscle de Dos Rius un brandó de 2 lliures de pes que serveixi durant l'elevació del Corpus Christi. ACB. Divers. instrum. f. 16

Rectorologi Nota: En algunes d'aquestes fitxes hi consta que el capellà era rector de Dosrius i al mateix temps de la sufragània de Canyamars.

1214 Ramon, clergue; 1313 - 1334 Bernat de Olivera; 1334 – 1348 Llorens de Costes; 1348 - 1351 Miquel de Santardeus; 1351 Miquel de Sucarrats; 1353 Raimon Mayosas; 1353 - 1355 Benet Safont; 1355 – 1364 Miquel Domenech; 1364 - 1375 Guillem de Pugipardinas; 1375 – 1381 Guillem Torts; 1381 - 1386 Miquel Domenech, 1386 - 1390 Berenguer Rubay; 1390 Pere de Mas; 1393 - 1394 Bernat Collol; 1394 - 1397 Jaume Morera; 1397 - 1398 Pere Smola; 1398 - 1401 Francesc Sinola; 1401 - 1409 Pere Ginela; 1409 - 1410 Miquel Oliart; 1410 Andreu Coll de Parets; 1415 Pere Singla; 1415 - 1420 Francesc Rufet; 1420 - 1421 Guillem Malet; 1421 - 1424 Antoni Almunia; 1424 - 1425 Ramon Campanar; 1427 - 1431 Berenguer Speró; 1431 - 1450 Pere Poll; 1450 - 1454 Andreu Martí; 1454 - 1456 Joan Bisbe; 32

NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet

1456 Pere de Porta; 1463 Ramon Sala; 1463 - 1469 Antoni Vall; 1469 - 1474 Antoni Colom; 1474 Joan Forn; 1494 Joan Ferrer; 1494 – 1503 Nicolau Pellicer; 1503 - 1514 Lluís Peris; 1514 - 1516 Onofre Cotegà; 1516 - 1536 Llorens de Borga; 1536 - 1568 Pere Pau Saragossa; 1568 - 1575Joan Vila; 1575 - 1577 Pere Moix; 1577 - 1584 Jaume Arquer; 1584 Andreu Marrugat; 1595 Bernat Xarquies; 1595 - 1616 Sebastià Isern; 1616 - 1626 Rafael Oliveres; 1626 - 1632 J. Ferrer; 1632 - 1642 Gabriel Sentís; 1642 - 1644 Joan Guinda; 1644 - 1645 Joan Solà; 1645 Gili Minguella; 1685 Isidre Fontdavila; 1685 - 1723 Francesc Pucurull; 1723 - 1742 Joan Llunell; 1742 - 1763 Lluís Prats; 1763 - 1768 Francesc Matheu i Smandia; 1768 - 1773 Tomàs Prat; 1773 - 1781 Joan Pineda; 1781 – 1796 Rafael Bellsolà; 1796 - 1806 Pau Camps; 1806 - 1815 Ignasi Petit; 1815 - 1825 Agustí Dalmau; 1825 - 1849 Francesc Ximenez; 1849 - 1865 Jaume Puig; 1865 - ? Pere Pla

Primeres visites pastorals a la parròquia de Sant Aciscle de Dosrius - El dissabte 12 de març de 1306 el bisbe Ponç de Gualba visità Gavà i en la visita és denunciat el rector de Dosrius. V. P. 1- 2, fol 56- 56v.; M- N 23. - El divendres 29 de maig de 1310 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Aciscle de Dosrius (de duobus rivis). V. P. 1- 2, fol. 140v.; M- N 38. - El divendres 4 d’octubre de 1314 l’ardiaca i vicari general Hug de Cardona vistà Sant Aciscle de Dosrius. V. P. 2, fol. 63 v.; M- N 49. - El diumenge 29 de juny de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Dosrius. V. P. 3, fols. 111v-112; M- N 67.

33