DOCSLIB.ORG

08318 Canyamars (Dosrius) Arxiprestat: Mataró Arquebisbat De Barcelona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
08318 Canyamars (Dosrius) Arxiprestat: Mataró Arquebisbat De Barcelona NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet 333. CANYAMARS (Dosrius), Sant Esteve Pl. Parròquia, 18 – 08318 Canyamars (Dosrius) Arxiprestat: Mataró Arquebisbat de Barcelona Informacions històriques, bibliogràfiques i documentals Canyamars. Sant Esteve Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme, dins el terme municipal de Dosrius. L'església apareix esmentada a partir del segle XIV com a filial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. L'actual edifici parroquial és obra dels segles XIV-XV, bé que presenta alguns vestigis d'època romànica que fan pensar en una major antiguitat per a l'església de la testimoniada documentalment. Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1868. BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 165. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 490. ADB, Parròquies, Arxius, 4 (300-350). 17 NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa CANYAMARS, SANT ESTEVE Any 1459, febrer 28 Procura firmada per Sibila viuda d’ Esteve Ylella de la parròquia de St. Esteve de Canyamàs i altres a favor de Cebrià Sabater d'Argentona. ACB. Diversorum, Arm. 413 1747, març 18 Llicència del Vicari general a Josep Gel i Miquel Bruguera dels Planells, pagesos de Canyamàs per fer tomba en l'església de Canyamàs, sufragànea de Dos Rius. ADB. Reg. Gratiarum 1745-49, f. 260 Rectorologi 1334 Bernat de Olivera; 1334 Pons Calsar; 1348 Llorens de Costri; 1348 Miquel de Socarrats; 1364 Miquel Domenech; 1364 Guillem Puigpardines; 1390 Guillem Riera; 1390 Pere Mas Rectoria independent erigida el 1867 i separada de Dos Rius: 1868 – 1877 Cristòfol Soteras; 1877 - ? Josep Mas 18 NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet 391. DOSRIUS, Sant Aciscle i Santa Victòria Dir. Post. Pl. Església, s/n. – 08319 Dosrius Arxiprestat: Mataró Arquebisbat de Barcelona Informacions històriques, bibliogràfiques i documentals Dosrius. Sant Aciscle i Santa Victòria Parròquia del bisbat de Barcelona, al Maresme. Els esments més antics de l'església i parròquia es remunten al segle XIV, però és, segurament més antiga i hauria estat estretament relacionada amb el castell de Dosrius. El temple parroquial actual, dedicat a Sant Aciscle i Santa Victòria, és un edifici gòtic del segle XVI, construïda entre 1512 i 1526, amb ampliacions del segle XIX i XX. Es conserven a l'arxiu parroquial els llibres sagramentals a partir de l'any 1559. També conté una sèrie notarial des del 1430 i llibres d'administració des del segle XVI. S'ho inclou documentació referent a la parròquia de Canyamars. BIBL.: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 166. Catalunya Romànica, Barcelona, 1991, vol. XX, pàg. 451. GAPGC, Barcelona, 1993. ADB, Parròquies, Arxius, 5 (351-399). 29 NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet Diplomatari de la catedral de Barcelona 1. 989, setembre 20 F. 193, perg. 1- 2- 474 Vives, bisbe de Barcelona, fa donació a Emmo, padrina seva, d’un alou, cases i corrals, terres i vinyes, que tenia als termes de Terres Blancs i de Magòria i tocant la muralla de Barcelona; li dóna així mateix una altra vinya al terme de Magòria i farraginar i un hort que tenia tocant la muralla de la ciutat. 2. 994, maig 2 F. 253, L. Ant. IV, n. 148, f. 51a- b Guillem, fill de Galind, dóna a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia la parròquia de Sant Boi (de Llobregat) amb la seva església, títols fundats, dècimes, primícies i obligacions; la d’Eramprunyà i la de Sant Vicenç (dels Horts), i, a més, dues peces de terra als termes de Coliano i de Magòria, tot com a satisfacció dels danys que havia causat a l’alou que la seu de Barcelona tenia a La Granada. 3. 995, maig 20 F. 273, perg. 1- 2- 1280 El prevere Longobard permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, i els seus canonges dues terres situades a diferents indrets del territori de Barcelona una al lloc de Terres Blancs i una altra al terme de Magòria, i rep en canvi una altra peça de terra que era de l’església de Santa Creu. 4. 1000, març 8 F. 341, L. Ant. I, n. 432, ff. 163d- 164a Julià, prevere, anomenat Bonuci, permuta amb el bisbe Aeci, de Barcelona, una terra al terme de Magòria, del comtat de Barcelona, i rep en canvi dues altres peces de terra que són a la vora d’una terra del prevere Petroni. 5. 1000, maig 8 F. 345, perg. 1- 2- 138 La comtessa Ermessenda emet sentència judicial definitiva contra Bonhome que havia ocupat fraudulentament unes propietats de la seva germana Matrona, 30 NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet mentre aquesta sofria captivitat a Còrdova. Aquestes propietats eren cinc mujades de vinya a Gomà i unes terres al terme de Magòria. 6. 1079, febrer 20 B. 1345, perg. 1- 1- 518 L’abat Geribert, de Sant Miquel de Cuixà, i els monjos d’aquest monestir fan una donació a precari a Isaac, jueu, i a la seva descendència, una terra per plantar-la de vinya i treballar-la, situada al territori de la ciutat de Barcelona, al terme de Magòria, perquè la tingui els set anys vinents donant-ne la quarta part dels fruits al monestir, a condició que no reconegui cap altre senyor que el monestir. 7. 1084, novembre 24 B. 1447, L. Ant. II, n. 40, f. 14a- 15a Testament d’Ermengol Bernat, clergue i levita, en el qual fa deixes a la Canònica de Barcelona d’unes parellades a Magòria, un mas i vinyes a Sants i Magòria, i altres llocs dels voltants de Barcelona, i també al monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Entre els laics, fa deixa al seu nebot Pere Mir de la quarta part del castell de Calders. 8. 1098, abril 29 B. 1653, perg. 1- 2- 701 Miró Balluví, clergue i canonge de la Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona, dóna a Joan Pere i la seva dona Arsenda una peça de terra erma per a llaurar situada al territori de Barcelona, al terme de Magòria, i aquests a canvi li hauran de donar la quarta part de les collites, les primícies i el braçatge durant la seva vida i, un cop mort el donador, a l’hospital de la Canònica. Notes de Mn. Mas, rectorologi i dispersa DOSRIUS, ST. ACISCLE I STA. VICTÒRIA Any 963, abril 4 El terme de Dos Rius en l'any 963 era una de les confrontacions de propietats que el Comte i Marqués Mir tenia a la Marina al terme de Mata, les quals en dit any les va vendre per 500 sous d'argent a Bonfill i que en altre temps les havia comprat a Guitart i Giribergos. ACA. Ar. Cart. St. Cugat, n. 948, f. 317 31 NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet Any 1128 Oleguer, Arquebisbe de Tarragona donà als germans Ramon Mir son clergue i Arnau un alou situat en les parròquies de Sta. Maria de Civitate Fracta, St. Martí i St. Andreu de Lavandariis que confronta a tramuntana amb el terme del castell de Duorum Rivium. ACB. Lib. II Antiq. n. 517 Any 1348 Galcerán de Cortellà i Blanca, senyors del Castell de Dos Rius, fundaren un Benefici al altar de Sta. Maria, construit dins l'església Parroquial, essent primer obtentor Mossen Bernat de Fàbrica, pvre. ADB. Vol. VII Dotal. f. 253 Any 1379, maig 6 Guillem de Puigpardinas Rector de Gualba llegà 50 sous per fer una imatge per l'altar de Sta. Victoria construit a l'església de St. Aciscle de Dos Rius un brandó de 2 lliures de pes que serveixi durant l'elevació del Corpus Christi. ACB. Divers. instrum. f. 16 Rectorologi Nota: En algunes d'aquestes fitxes hi consta que el capellà era rector de Dosrius i al mateix temps de la sufragània de Canyamars. 1214 Ramon, clergue; 1313 - 1334 Bernat de Olivera; 1334 – 1348 Llorens de Costes; 1348 - 1351 Miquel de Santardeus; 1351 Miquel de Sucarrats; 1353 Raimon Mayosas; 1353 - 1355 Benet Safont; 1355 – 1364 Miquel Domenech; 1364 - 1375 Guillem de Pugipardinas; 1375 – 1381 Guillem Torts; 1381 - 1386 Miquel Domenech, 1386 - 1390 Berenguer Rubay; 1390 Pere de Mas; 1393 - 1394 Bernat Collol; 1394 - 1397 Jaume Morera; 1397 - 1398 Pere Smola; 1398 - 1401 Francesc Sinola; 1401 - 1409 Pere Ginela; 1409 - 1410 Miquel Oliart; 1410 Andreu Coll de Parets; 1415 Pere Singla; 1415 - 1420 Francesc Rufet; 1420 - 1421 Guillem Malet; 1421 - 1424 Antoni Almunia; 1424 - 1425 Ramon Campanar; 1427 - 1431 Berenguer Speró; 1431 - 1450 Pere Poll; 1450 - 1454 Andreu Martí; 1454 - 1456 Joan Bisbe; 32 NOVUM SPECULUM J.M.Martí i Bonet 1456 Pere de Porta; 1463 Ramon Sala; 1463 - 1469 Antoni Vall; 1469 - 1474 Antoni Colom; 1474 Joan Forn; 1494 Joan Ferrer; 1494 – 1503 Nicolau Pellicer; 1503 - 1514 Lluís Peris; 1514 - 1516 Onofre Cotegà; 1516 - 1536 Llorens de Borga; 1536 - 1568 Pere Pau Saragossa; 1568 - 1575Joan Vila; 1575 - 1577 Pere Moix; 1577 - 1584 Jaume Arquer; 1584 Andreu Marrugat; 1595 Bernat Xarquies; 1595 - 1616 Sebastià Isern; 1616 - 1626 Rafael Oliveres; 1626 - 1632 J. Ferrer; 1632 - 1642 Gabriel Sentís; 1642 - 1644 Joan Guinda; 1644 - 1645 Joan Solà; 1645 Gili Minguella; 1685 Isidre Fontdavila; 1685 - 1723 Francesc Pucurull; 1723 - 1742 Joan Llunell; 1742 - 1763 Lluís Prats; 1763 - 1768 Francesc Matheu i Smandia; 1768 - 1773 Tomàs Prat; 1773 - 1781 Joan Pineda; 1781 – 1796 Rafael Bellsolà; 1796 - 1806 Pau Camps; 1806 - 1815 Ignasi Petit; 1815 - 1825 Agustí Dalmau; 1825 - 1849 Francesc Ximenez; 1849 - 1865 Jaume Puig; 1865 - ? Pere Pla Primeres visites pastorals a la parròquia de Sant Aciscle de Dosrius - El dissabte 12 de març de 1306 el bisbe Ponç de Gualba visità Gavà i en la visita és denunciat el rector de Dosrius.
Load more

Recommended publications
  • Normes Urbanístiques PGMO
    Plaça de Catalunya,1 08397 Pineda de Mar (El Maresme) www.pinedademar.org [email protected] TÍTOL PRIMER DISPOSICIONS GENERALS CAPITOL PRIMER NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA Article 1. Definició Aquestes normes urbanístiques formes part del Pla general municipal d’ordenació urbana de Pineda de Mar. Article 2. Naturalesa 1. Aquest text del Pla general substitueix les Normes subsidiàries de planejament aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la sessió del 24 de novembre de 1982 i acordada la seva executivitat en data 26 de gener de 1983. Article 3. Marc legal 1. Aquest text del Pla general s’ha redactat d'acord amb l’ordenament vigent, en particular el d’ordre urbanístic. Es referències a la Llei del Sòl cal entendre-les fetes al text refós de la Llei del regim del sòl i ordenació urbana, aprovat per Reial decret 1346/1976, del 9 d’abril i aquelles fetes a la Llei urbanística catalana a la Llei de mesures d’adequació de l’ordenació de Catalunya del 9 de gener de 1984. Les referències al reglament han de ser enteses coma fetes al Reglament de Planejament aprovat pel Reial decret 2159/1978, del 23 de juny. Les altres disposicions s’esmenten amb la seva denominació completa. 2. Les determinacions del Pla s’apliquen amb preferència a qualsevol altra disposició municipal que reguli l’ús i l’ordenació del territori. 3. En allò no previst per aquesta normativa i, en general, per aquest Pla general, seran d’aplicació les normes vigents en matèria de protecció de béns culturals i naturals, d’habitatge, medi ambient i estètica.
    [Show full text]
  • Festes Majors
    Dissabte SOPAR DE Diumenge PROMOU 24 d’agost CARMANYOLA I 8 de setembre SEGUIDAMENT FESTES MAJORS CONCERT amb la CONCERT, 23è CICLE Tribut Sopa de Cabra 3r CONCERT CORAL DE MÚSICA CATALA- LOCAL, 23è CICLE DE Hora: 21.30 h / Lloc: Festa Major d’Hostalric Festa major de Montseny NA amb Pep Gimeno MÚSICA CATALANA Del 5 al 8 de juliol Del 24 al 26 d’agost “Botifarra” Hora: 20 h Poliesportiu de Hora: 19.30 h / Lloc: Lloc: plaça de la Vila Vallgorguina Sala d’actes de l’Esplai de Santa Maria de de Santa Maria de Festa Major de Festa Major de la Batllòria Palautordera Diumenge Palautordera Gualba de Baix Del 22 al 25 d’agost 1 de setembre Del 19 al 21 de juliol Dijous Dissabte Festa Major de Campins Ajuntament de CONCERT INSTRU- Festa major de Grions Del 30 d’agost Sant Esteve 29 d’agost MENTAL, 23è CICLE DE 21 de setembre 27 i 28 de juliol a l’1 de setembre de Palautordera MÚSICA CATALANA , concert de DIJOUS A LA FRESCA! amb el tercet ZING PICOT Música música mediterrània, Hora: 20 h / Lloc: DIES MILLORS, amb activitat Viu el Parc Festa Major de Sant Martí Festa Major de Sant Celoni Joan Rovira en format Ermita del Remei de Hora: 20 h / Lloc: Plaça de Montseny d’Amunt Del 30 d’agost Santa Maria de acústic Hora: 22 h de la Vila de Montseny Dissabte 27 de juliol al 10 de setembre Lloc: Jardins de la Palautordera Rectoria Vella de Dissabte Festa Major de Sant Celoni Dissabte Festa Major de Sant Esteve 28 de setembre de Palautordera Santa Margarida 7 de setembre Del 2 al 5 d’agost Del 30 d’agost 31 d’agost i BALLADA DEL GRUP a l’1 de setembre COL·LABORA
    [Show full text]
  • PARATGE 20 OK.Indd
    Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme) Agustí Guinart i Alonso Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografi a, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Relació dels cognoms que apareixen en els llibres de baptismes de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (ambdues al Maresme) entre 1559 i 1900. Paraules clau: cognom, registres baptismals, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Resumen: Relación de los apellidos que aparecen en los libros de bautismo de la parroquia de Sant Iscle y Santa Victoria de Dosrius y de Sant Esteve de Canyamars (ambas del Maresme) entre 1559 y 1900. Palabras clave: apellido, registros bautismales, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Abstract: Relation of the surnames that appear in the books of baptism of the parish of Sant Iscle and Holy Victòria of Dosrius and Sant Esteve of Canyamars (both of the Maresme) between 1559 and 1900. Key words: surname, baptismal records, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Résumé: La relation des noms de famille qui apparaissent dans les livres de baptême de la paroisse de Sant Iscle et Sainte Victoria de Dosrius et de Sant Esteve de Canyamars (les deux du Maresme) entre 1559 et 1900. STUDIS Mots clés: nom, registres baptismaux, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. 20 · 21 • E PARATGE 199 Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars A la pàgina 39 del primer número de PARATGE, aparegut l’any 1990, hi ha un article del Senyor Francesc de P.
    [Show full text]
  • Maresme - Montseny (250 Km)
    www.grandtourcatalunya.com ITINERARIO 2 MARESME - MONTSENY (250 KM) Comarcas: El Maresme / La Selva / Osona / El Vallès Oriental En este Itinerario vais a emprender un viaje de mar y montaña. Atravesaréis la comarca del Maresme y después subiréis a descubrir el macizo del Montseny. Un perfecto com- binado visual y sensorial de mar y montaña. Se trata sobre todo de captar los paisajes sensitivamente con una curiosidad positiva, genuina, primaria. Resulta fascinante cons- tatar cómo una superficie de país tan pequeña puede llegar a ofrecer una diversidad tan grande de cuadros de marina, de botánica mediterránea y alpina, de agricultura (huer- ta), de orografía montañosa, de caminos, de colorido y de formas de sociedad humana... 1. Blanes ¿Qué ver? Os situaréis en Blanes, portal de la Costa Brava, para empezar vuestro Itinerario actual porque es justamente aquí donde se produce un cambio de costa fácilmente aprecia- ble. Al sur de Blanes se halla la desembocadura del río Tordera y allí comienza propia- mente el Maresme cuyo litoral más o menos rectilíneo, generalmente bajo, llega hasta la colina de Montgat. En realidad la comarca del Maresme es una unidad geográfica que incluye la cordillera prelitoral llamada Montnegre y el Corredor (Parques naturales), cubierta de exuberantes bosques mediterráneos, y pendientes ondulantes que bajan suavemente hasta morir en los arenales marítimos. Podéis hallar información de este Parque en la Red de Parques naturales de Catalunya: parcs.diba.cat. Muy cerca del mar se encuentran las poblaciones más densas tanto residentes como tu- rísticas. La comarca del Maresme contiene una elevada densidad humana (casi 400.000 habitantes en unos 400 kms2) concentrada mayoritariamente en las poblaciones del litoral.
    [Show full text]
  • Estació De França Sant Vicenç De Calders R2 Granollers Centre
    GA-2007/0093 Regionals R2 Maçanet-Massanes Aeroport Nord Per Por By Granollers Centre R2 Granollers Centre Castelldefels R2 Estació de França Sant Vicenç de Calders Sud Per Por By Vilanova i la Geltrú Feiners Laborables Weekdays 1 / 6 / 2021 MaçanetHostalric - MassanesRiells i ViabreaGualba - BredaSant CeloniPalautorderaLlinars delCardedeu Vallès Les Franqueses-GranollersGranollersMontmeló CentreMollet-St.Fost Nord La LlagostaMontcadaBarcelona i ReixacBarcelona - Sant BarcelonaAndreu - El Clot ComtalBarcelona -- AragóEstacióBarcelona - Passeig de FrançaBellvitge - deSants GràciaEl Prat deAeroport Llobregat ViladecansGavà Castelldefels St.Vicenç Platja deGarraf CastelldefelsSitges Vilanova Cubellesi la GeltrúCunit Segur deCalafell Calafell de Calders 4.57 5.08 5.13 5.19 5.24 5.30 4.55 5.00 5.04 5.07 5.10 5.17 5.22 5.28 5.35 5.41 5.46 5.52 5.28 5.39 5.45 5.51 5.56 6.01 6.04 6.08 6.11 6.16 6.23 6.29 5.47 5.58 6.04 – – – 6.22 6.26 – – 6.38 6.45 6.50 6.54 6.57 7.00 7.06 5.29 5.34 5.38 5.41 5.44 5.51 5.56 6.02 6.09 6.15 6.20 6.26 5.58 6.09 6.15 6.21 6.26 6.31 6.34 6.38 6.41 6.46 6.53 6.59 6.17 6.28 6.34 – – – 6.52 6.56 – – 7.08 7.15 7.20 7.24 7.27 7.30 7.36 5.37 5.41 5.46 5.50 5.55 5.59 6.04 6.08 6.11 6.14 6.21 6.26 6.32 6.39 6.45 6.50 6.56 6.28 6.39 6.45 6.51 6.56 7.01 7.04 7.08 7.11 7.16 7.23 7.29 6.15 6.20 6.24 6.27 6.30 6.37 6.42 6.48 6.53 6.59 7.04 7.08 7.11 7.14 6.47 6.58 7.04 – – – 7.22 7.26 – – 7.37 7.44 7.48 7.52 7.55 7.58 8.02 >>Lleida 6.07 6.11 6.16 6.20 6.25 6.29 6.34 6.38 6.41 6.44 6.51 6.56 7.02 7.09 7.15 7.20 7.26 6.58 7.09 7.15
    [Show full text]
  • Maresme - Montseny (250 Km)
    www.grandtourcatalunya.com ITINERARY 2 MARESME - MONTSENY (250 KM) Regions: El Maresme / La Selva / Osona / El Vallès Oriental In this Itinerary you will embark on a sea and mountain trip. You will cross the region of the Maresme and then you will climb and tread the Montseny mountain range: a per- fect visual and sensorial combination of sea and mountain. It is mainly about capturing landscapes visually with a positive, genuine and primary curiosity. What is perhaps most fascinating is that despite being such a small land surface, it offers such a large diversity of marine, Mediterranean and alpine botanicals, agriculture (orchards), mountains, trails and forms of human society... 1. Blanes To see You will set off in Blanes, threshold of the Costa Brava, to start your current itinerary because it is precisely here that you will be able to easily appreciate a change of coast. To the south of Blanes is the mouth of the Tordera River and where the somehow rec- tilinear coastline begins, generally low and stretches as far as the hill of Montgat and is called The Maresme. In fact, the region of the Maresme is a geographical unit that inclu- des the pre-coastal mountain range called Montnegre and the Corridor (Natural Parks), covered with lush Mediterranean forests, and the rolling slopes that gently descend until dying in the maritime sands. You can find information about this Park in the Network of Natural Parks of Catalonia: parcs.diba.cat. Very close to the sea are the densest populations, both resident and tourist. The region of the Maresme contains a high human density (almost 400,000 inhabitants in about 400 km2) concentrated mainly in coastal populations.
    [Show full text]
  • Gualba (Parc Mediambiental)
    GUALBA (Vallès Oriental) - 11/06/2017 | Prova: 2/5 Club organitzador: CC Trencacames CADET Zona Volta Temps N de Total V1 + V2 penalització 0 1 2 3 4 5 Pos N Participant 1 2 3 4 5 TV suplementaria 0 0 0 0 0 0 S 11:00 10 0 0 0 0 0 187 ROVIRA CAMPAÑA ALAN 0 Altres 1 0 0 0 0 0 0 0 A 12:23 0 0 Temps 16/02/2003 CC CASTELLAR BIKE TOLRÀ CASTELLAR DEL VALLÈS P 1:23 0 0 0 0 1 1 S 11:00 7 3 0 0 0 0 179 VAYREDA VENDRELL MARTÍ 0 Altres 2 0 1 0 0 1 2 3 A 12:58 3 0 Temps 18/11/2002 CC OLOT OLOT P 1:58 3 1 0 0 5 9 S 11:00 5 2 0 1 1 1 198 SERRA VAL MAX 0 Altres 3 1 0 0 0 4 5 14 A 12:37 14 0 Temps 24/01/2003 CC BTT PREMIÀ DE DALT ALELLA P 1:37 5 1 0 0 5 11 S 11:00 5 2 0 1 0 2 229 RIERA ROURA MARTÍ 0 Altres 4 1 3 0 0 0 4 15 A 12:45 15 0 Temps 04/11/2003 CT ST PERE DE TORELLÓ VIC P 1:45 0 2 0 1 5 8 S 11:00 3 4 1 0 0 2 109 BENITEZ GARCIA NIL 0 Altres 5 1 1 0 1 5 8 16 A 12:37 16 0 Temps 20/01/2004 CC ESCOLA TRIAL ÒRRIUS ARGENTONA P 1:37 0 5 0 5 5 15 S 11:00 5 1 0 0 0 4 178 YÉLAMOS BARÓ MARTÍ 0 Altres 6 0 1 0 5 0 6 21 A 12:45 21 0 Temps 02/04/2004 CC TRENCACAMES ST ANTONI DE VILAMAJOR P 1:45 3 5 0 1 3 12 S 11:00 2 2 2 2 1 1 110 OLIVER RICART GUILLEM 0 Altres 7 4 2 2 0 1 9 21 A 12:54 21 0 Temps 10/04/2002 UC VIC TARADELL P 1:54 1 5 1 1 5 13 S 11:00 0 4 1 0 0 5 136 SIERRA GUITART OT 0 Altres 8 5 1 5 2 5 18 31 A 12:52 31 0 Temps 30/06/2003 UC VIC ST FRUITÓS DE BAGES P 1:52 5 5 5 5 5 25 S 11:00 1 0 0 3 0 6 177 LA HABA CASAS GENÍS 0 Altres 9 3 3 3 0 5 14 39 A 13:03 39 0 Temps 29/12/2003 UC VIC BORGONYÀ P 2:03 26/02 #1 Òrrius - 11/06 #2 Gualba - 09/07 #3 St.
    [Show full text]
  • Programa Complementari De Camins
    PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Comarca Municipi Assistència. Actuació Import concedit Vallès Oriental Ametlla del Vallès Camí de la Font del Gat 48.018,12 Vallès Oriental Aiguafreda Millora de camins situats en sòl no urbà del terme municipal 44.112,58 d'Aiguafreda Vallès Oriental Bigues i Riells Obres de pavimentació del segon tram del camí del cementiri 44.931,69 Vallès Oriental Caldes de Montbui Millora del camí del cementiri de Caldes de Montbui 46.231,90 Vallès Oriental Campins Millora de camins municipals a Campins 45.518,68 Vallès Oriental Cànoves i Samalús Millora de la connectivitat dels nuclis municipals 47.746,72 Vallès Oriental Cardedeu Obres de millora i condicionament dels camins municipals asfal- 16.358,11 tats del TM de Cardedeu. Camí de Les Pungoles Vallès Oriental Fogars de Montclús Pavimentació del camí de Can Rovira a Can Satanas, 1era fase 46.130,92 Vallès Oriental Franqueses del Vallès Millora i manteniment dels camins locals de Les Franqueses del 45.543,93 Vallès Vallès Oriental Garriga Millora del Camí de la Serreta i del Camí de la Doma 37.277,39 Vallès Oriental Granollers Manteniment i millora de camins rurals de Granollers 2016 41.186,23 Vallès Oriental Gualba Millora camins municipals: Camí Can Penjarella i Antic Camí Ral 47.071,95 Vallès Oriental Llinars del Vallès Millora de camins municipals diversos 45.714,34 Vallès Oriental Lliçà d'Amunt Millora de camins municipals 45.127,35 Vallès Oriental Mollet del Vallès Condicionament del camí de Can Vila 18.741,47 Vallès Oriental Figaró-Montmany Programa complementari
    [Show full text]
  • Consell Comarcal Del Vallès Oriental
    Consell Comarcal del Vallès Oriental: la gestió del SAD des d’una àrea bàsica comarcal Jornada Presentació Guia per elaborar els Plecs per a la contractació del servei d’ajuda a domicili- Diputació de Barcelona 10 de desembre de 2020 EL SERVEI D’AJUDA A DOMICILI COMARCAL Organització territorial • ABSS. Organització territorial al Vallès Oriental • Prestació del SAD Comarcal Inici del SAD • Una mica d’història • Històric licitacions i contractació SAD comarcal • Evolució en la prestació del SAD comarcal Com ho fem? • Adaptació organitzativa per la prestació del SAD • Treball compartit Reptes del SAD Comarcal • Reptes del SAD comarcal ABSS – Organització territorial al Vallès Oriental Població Vallès Oriental 2019: 409.638 hab. Aiguafreda Montseny ABSS Granollers: 61.275 hab. Tagamanent Fogars de ABSS Mollet del Vallès: 51.318 hab. Montclús Gualba ABSS VR: 297.0455 hab. Figaró-Montmany Campins St. Esteve de Sant Cànoves Palautordera Sant Feliu Pere de i Samalús de Codines La Vilamajor Sta. Bigues Garriga Maria de Sant Celoni i Riells Palautordera L’Ametlla Sant Antoni del Vallès de Vilamajor Sant a Eulàlia Vallgorguina Caldes de Les Franqueses de Ronçana Cardedeu Montbui del Vallès Vilalba Sasserra Canovelles Llinars del Vallès Lliçà d’Amunt La Roca Lliçà Granollers del Vallès de Vall Parets del Vallès Vilanova Mollet Montmeló Montornès del Vallès del Vallès 26 municipis < 10.000 hab. del Vallès Martorelles 2 municipis entre 10.000 i 15.000 hab. Sta. M. deVallromanes La Martorelles 8 municipis entre 15.000 i 20.000 hab. LlagostaSant Fost de Campsentelles 2 municipis > 20.000 hab. 2020 Organització territorial en la prestació del SAD al Vallès Oriental Aiguafreda Montseny Tagamanent Fogars de Montclús Gualba Figaró-Montmany Campins St.
    [Show full text]
  • Agua Y Territorio, 16, 119-130, Julio-Diciembre 2020, Universidad De Jaén, Jaén, España ISSN 2340-8472 Issne 2340-7743 DOI 10.17561/At.16.5493
    Agua y Territorio, 16, 119-130, Julio-Diciembre 2020, Universidad de Jaén, Jaén, España ISSN 2340-8472 ISSNe 2340-7743 DOI 10.17561/at.16.5493 water and landscape AGUA y TERRITORIO Proyecto Fonts del Montseny (“Fuentes del Montseny”): Memoria de un rico patrimonio material e inmaterial en Cataluña (España) Fonts del Montseny Project (“Fuentes del Montseny”): Memory of a rich tangible and intangible heritage in Catalonia (Spain) Óscar Farrerons Universidad Politécnica de Catalunya Barcelona, España [email protected] http://orcid.org/0000.0002.2292.6184 INTRODUCCIÓN pesar de su modesta superficie. Se caracteriza por la gran El agua ha sido y es un elemento fundamental para la cantidad de fuentes naturales existentes y por la relación vida. Desde hace miles de años la humanidad se ha esforzado histórica y cultural que la gente del entorno ha mantenido por conseguir este preciado bien de manera diversa, una con ellas. Los 557 km2 de la Reserva de la Biosfera del de las más importantes a través de las fuentes. Ello ha Montseny están repartidos entre 18 municipios3, que configurado unas relaciones con la naturaleza, el paisaje y pertenecen a tres comarcas catalanas diferentes: Osona, la la cultura del lugar que ha marcado la memoria de muchas Selva y el Vallès Oriental (Mapa 1). generaciones hasta la llegada del agua canalizada a nuestras El Montseny, altivo sobre las planicies que lo rodean, se casas durante el siglo XX. En la actual sociedad de las prisas presenta como un bloque montañoso visible desde gran parte se ha olvidado el rico patrimonio material e inmaterial que de Cataluña y es reconocido por su belleza desde tiempos nuestros abuelos construyeron, conservaron y mejoraron.
    [Show full text]
  • Bibliografia Temàtica Sobre El Vallès Oriental 1800 – 2003. Annex 1
    731 Bibliografia temàtica sobre el Vallès Oriental 1800 - 2003 M MACIÀ, Francesc Els arbres dels Cingles de Bertí. - 31/10/1982 MACIÀ GRÀCIA, Maria Carme Els primers anys de l'empresa "Teneria Moderna Franco - Española" de Mollet del Vallès (1897 - 1914). - 31/12/1991 El personal polític de l'Ajuntament de Mollet del Vallès de 1930 a 1942. - 31/12/1992 Ball de gitanes: El record d'un passat agrari. - 31/12/1995 MADOZ, Pascual Catalunya al Diccionario geográfico de Pascual Madoz. - 31/12/1846 Granollers. Diccionario geográfico y estadístico de España - 31/12/1846 MADRENAS, M. Dolors (*) Centenari Carles Sindreu 1900 – 2000 - 31/1/2001 MADRENYS, Pere Martí Boada. El personatge. - 31/12/1990 MADRIGAL PALLARÉS, José Luis Informe sobre las circunstancias y problemáticas que plantean las extracciones de áridos y otra serie de labores, que vienen efectuándose en el término municipal de la Roca. - 31/12/1975 MADUELL SANCHO, Àlvar (*) El "Catecisme en vers" (1819) de Josep Baborés, guerriller i rector de Gualba. - 31/12/1976 Novament marginat Baborés, rector de Gualba. - 19/3/1987 Creat un Centre de documentació sobre el Parc Natural del Montseny - 30/11/1988 Dues revistes del mes de maig - 25/5/1989 El català, proscrit a Granollers el primer mig any del franquisme - 31/12/1989 Ajuntament de Granollers: Comunicats de premsa i Granollers Informatiu 1981 - 1989. - 31/7/1996 (*) La Guerra del Francès a Gualba. Poema d’aversió i lluites contra Napoleó - 31/12/2002 MADUEÑO, Rafael Ja tornen els peixos al riu Besòs. - 6/6/1997 MADURELL, Josep Maria La família Morera, els molins paperers vell i nou de Sant Celoni, i la impremta de Vic.
    [Show full text]
  • El Baix Montseny: Una Síntesi D'historia Contemporánia
    (^'•_^--_i El Baix Montseny: una síntesi d'historia contemporánia Joan Garriga i Aiidreu l Baix Montseny es troba situat en Aspectes demográfics unes demarcacions comarcáis que Eno li donen el reconeíxement d'en- Les estadistiques d'algunes poblacions titat geoadministrativa única com a d'al- ens assenyalen que la pesta de 1793-1 794, tres que existeixen a Catalunya. No obs- el confiicte de la Guerra Gran amb Frant^a i tant aixó, es poden resseguir uns trets ben eis mals anys d'acabamenl de segle. deixa- característics de les condicions, canvis i, ren les seves petjades en aquest territori. en definitiva, aspectes pecullars d'una Les dades de la mortalilat causada per la zona que Miga terres i homes amb vineles i pesta en el barrí del Pont Trencat de Sant conscíéncia ben evidents de pertányer a Celoni en son una prova ben clara ja que de un lloc definit a través de l'espai i del 1792 a 1795, les defuncions a l'esmentada temps. La historia contemporánia d'aquest vila eren d'un máxim de 200 persones, pero territori també ho avala. Vegem-ne algu­ en aquest quatrienni n'hi hagueren 457, nas característiques. Mes del doble, per tant, de l'índex normal. [306] 74 Revista de Glrona ,'nLim.146 maig - juny 1991 el Diü iií Keíi Palaulordera i Liiró de l'Home, neuaís. La influencia det massis s 'esLén al pía. Sania María de Palaulordera UlU permanenlmenl, esiiu i hiuern. amb la presencia del Turó de l'Home. Revista de Girona 'núm. 146 maig - ¡uny 1991 75 [307] També el daltabaix de la Guerra del mográfic relatívament menor que la resta Francés contribuí a causar una forta sotra- de comarques catalanes properes a Bar­ gada demográfica en aquest territorí.
    [Show full text]