ANDES Sierra Nevada del Cocuy

TREKKINGS El mont Meru de Tanzania

ARQUEOLOGÍA Els camells de Wadi Rum LA PRIMERA REVISTA EXCURSIONISTA CATALANA Subscriu-te ara trucant al 933 152 311 i aconsegueix un reproductor d'MP3 TRAILAUDIO per endur-te'l a la muntanya (promoció válida fins que s'acabin) I "w"fecMra¡l.corn SI JA ETS SOCI DEL CEC regala Valoratenmésde60€ una subscripció per tan sois 24 €

MP3 TRAILAUDIO • Resistent a l'aigua • MP3 i ràdio FM estèreo VIUNTANYA • Més de 15 hores d'autonomia • Tapa USB-mosquetó intercanviables • 512 MB de memòria ECHTRRIL • USB 2.0

APROFITA

TOTS ELS AVANTATGES Amb reportatges i articles sobre: DE LA SUBSCRIPCIÓ • Alpinisme. excursionisme, escalada, espeleologia i barranquisme • Itineraris a peu, amb BTT i amb esquís îanliliïïïlî • Viatges a muntanyes de paísos llunyans pagar còmodament per domiciliamo bancària • Historia i fets de l'excursionisme • Treballs d'investigació sobre el medi ntia CEC MUNTANYA publica sis números l'any (PVP: 4,30 €) ambient, les ciències naturals i l'etnografia Si t'interessa algún nùmero endarrerit te l'enviem • Informació actualizada sobre llibres, mapes i guies de muntanya al preu de 3,30 €

DADES PERSONALS

Nom 11 cognom 2ncognom US HIPODEU SUBSCRIURE Adreça Núm Pis/Porta Esc/Bloc MITJANÇANT: Codi postal Poblado

Telefon Adreça electrónica Fotocopia-la i envia-la Data de naixement [INI Subscripció a partir del núm. per correu postal

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA (És imprescindible per poder cursar la teva subscripció). D'acord amb la Llei 15/1999, del 13 de desembre. tinformem que les dades que ens facilites seran Truca al 933 152 311 indoses en un titxer automatitzat del CENTRE EXCUPSONISTA DE CATALUNVA Les dades lacïtades son estrictament necessânes per mantenir tà retaoo de subscnpciô Tens el dret d'accès, rectjfcadb, Si us plau, carregueu al meu compte o a la meva llibreta el pagament del rebut anul lacio i oposoo. que podras exerotar comunicant-to per carta a: Paradis. 10112 - 08002 Barcettm Envia la butlleta que el Centre Excursionista de Catalunya us presentará a nom meu fins al proper avis. al 933 151 408 Nom i cognoms del titular Data / / Signatura Envia totes les dades Fntitat i i i i i Ofirina i i i i DC i i i Ni'im mmptfi i i i de la butlleta a secretaria&cec-centre. org DADES DEL SOCI Presenta totes les dades Nom Núm. de soci al CEC (Cl Paradis, 12). Et convidem a conèixer Envieu-me la bruixola a l'adreça següent: la nostra seu social. Si et fas soci del CEC rebràs Codi postal Població la revista Muntanya gratuïtament.

dis, 10 i 12 - 08002 Barcelona - Tel. k ^^T„i_¡ «s/ vie

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpi Cátala

ANY 131 / NUM. 873 / OCTUBRE 2007

ARTICLES

6 Els visitants de la cova del Salnitre Josep M. Cervello

14 Orhi, el balco d'Euskal Herria Luis Alejos Escarpe

20 Records i contrastos dels Alps Estanislau Tomàs i Bilbeny

24 Sierra Nevada del Cocuy. Per damunt dels cine mil mètres Albert Arnau i Trias

30 El mont Meru de Tanzania (4.566 m) Aurélia Sans Rontein

36 Els camells del Wadi Rum a Jordània Llui's Vidal i Vilaró / Carme Vila i Orriols

SECCIONS

4 La bùstia

5 Editorial 42 Vies d'escalada

44 Llibres i mapes 46 La motxilla de muntanya 50 Itineraris excursionistes

Portada: Cova del Salnitre Foto: Roger Rovira

Edita: )irector de Muntanya: Publicitat: La revista Muntanya no Centre Excursionista Ferran Alexandri Centre Excursionista comparteix necessàriament de Catalunya [email protected] de Catalunya 1'opinió que s'expressa Paradis, 10 i 1 2 Tel.: 696 206 159 en els articles publicáis, 08002 Barcelona Secreta ri: sino que la responsabilitat Fotomecánica: Tel.: 933 152 311 Ernest Godo dels comentaris recau PACMER. S.A. Fax: 933 151 408 sobre els respectius autors. Tel.: 934 099 060 [email protected] Conseil de Redacció: El c copyright dels articles, www.cec.cat Francese Beato lmpres5Íó: tant de la part literaria corn Jordi Bernât IMGESA de les illustracions, President del Centre: Joan Campaña Tel.: 934 622 180 és propietat dels autors. Josep Manel Puente Jordi Domènech Per tant, queda prohibida la Imprés en paper ecológic Enric Nosàs reproducció total o parcial, Josep M. Sala Distribució: per qualsevol procediment, Valenti Zapater LARC DEBERÁ. S.A. dels continguts de la Tel.: 934 653 008 revista Muntanya sense Disseny i maquetació: l'autontzació esenta deis Diposit legal: Estudi Toni Inglés propietans del C copyright. B-545-1958 [email protected] 36 La revista Muntanya ISSN: Correccio lingüistica: 0212-2111 és membre de: Eva Mengual [email protected] Subscripcions: Redacció de Muntanya Cartografia: Paradis, 10 i 1 2 : Albert Martinez 08002 Barcelona [email protected] Preu subscripcio anual: 24 € (sis números) Associació de Publications Périodiques en Cátala

10/200/ MUNTANYA 873

: LA BUSTIA

Aquesta secció vol ser un lloc de trabada entre la revista i els lectors. No és, dones, un apartat dedicat a la correspondencia de temática general, sino que está reservat a les caites que tractin específicament deis continguts de la revista i del món de la muntanya. Gorp 2007. IV Troluda ^2,"J5 Se cdcbta ü (M Competido [ntcnuooful de Desceñí InllTnj.l.njl J'l.t. jljjj de Bl T de BvTUKJ. Cjnyont i fagUTUl RndelUr 200 VI Marxa Combinada da que no han estât organitzades pel He rebut la revista Muntanya 872 Centre i sembla que tampoc no han i he vist que no s'ha publicat el estât redactades per ningú del Centre comentan de la VI Marxa Combinada ni de la Redacció de la revista. que vaig enviar a fináis del mes de marg (ja donava per segur que no Joan M. Vives Teixidó podria entrar en el número 871). Ja sé que la maquetacíó d'una publicació comporta les seves dificul­ La secció anomenada La motxilla de táis, pero considero que una activitat muntanya tracta sobre temes generáis organitzada per la Secció de Muntanya del món de la muntanya i la competi­ i que forma part del calendari oficial do, no necessàriament realitzats peí de competicions de la FEEC, hauria de Centre Excursionista de Catalunya, sino teñir el seu espai a la revista. Aixó no des de qualsevol part deis Paisos Cata­ ho dic peí fet d'haver escrit el text, lans en general (o fins i tot d'altres pai­ Competido Internacional d'Escalada de LA BUSTIA DE MUNTANYA sino perqué els gairebé 40 socis del sos, si aquests actes son molt impor­ Blocs Rodellar 2007, han estat esde- Redacció de Muntanya Centre que van participar en l'organit- tants). De vegades no és possible veniments esportius prou interessants C/ Paradis, 10 - 08002 Barcelona zació de la marxa, agrairien veure incloure tota la informado que ens arri­ perqué, segons les nostres normes i Fax: 933 151 408 reflectít el seu treball voluntarí en la ba de diverses fonts en aqüestes pagi­ criteris, tinguin una especial atendió en revista, [email protected] revista, que és de tots els socis. nes, de manera que el Conseil de aquest número, i a banda que les fonts Així mateix considero que en el Redacció de la revista és qui en ta la d'informado siguin alienes a la Redac­ Les cartes han de dur el nom, l'adreça i el telèfon del remitent. Per raons número 872 hi ha uns extensos tria, procurant sempre que les noticies ció de Muntanya, constatem que el text d'espai, poden ser editades o resumi- comentaris sobre la trabada Gorgs ressenyades siguin les mes actuáis. definitiu és escrit per aquesta mateixa des per la Redacció de la revista. 2007 i sobre una competido d'escala- Quant ais actes de Gorgs 2007 i la Vi Redacció.

pETZL charlet

Darrerament hem descobert que les puntes frontals deis grampons SARKEN poden patir fatiga prematura a causa Grampons SARKEN d'un ús intensiu en condicions deter- minades. Aquest fet provoca l'aparició d'una fissura davantera, a prop de les Avis de retirada del mercat puntes frontals, que pot ocasionar la ruptura de la peca si es continua Si tens uns grampons SARKEN -és indiferent la data de compra, el sistema de fixaciô o els utilitzantel grampó. de les parts métalliques (nègre o taronja)- convé que:

Deixis d'utilitzar-los. Considérant que la vida útil d'aquest grampó no s'ajusta a l'exigència de Et posis en contacte amb Vertical Sports, S.L, distribuidor a Espanya de la marca Petzl-üharlet, per qualitat de la marca, Petzl ha decidit, informar-te deis procés que cal seguir per a la retirada deis teus grampons i canviar-los pel model que escullís. rCharlet, pe r de forma voluntaria, suspendre'n la Com pots contactar-hi: fabricado i comercialització. [email protected]

Al mateix temps ha posât en marxa Tel. especial Sarken 934 864 772. De dilluns a dijous de 9 a 13:30 h i de 14:30 a 17:30 h. Divendres de 9 a 15 h.

un programa de retirada del mercat Aquest avís no afecta cap mes model de grampó Petlz-Charlet. Mes informació a: www.vertical.es de tots els grampons SARKEN.

Per saber quin és el distribuidor Petzl en un altre país, visita el web www.petzl.com/contact EDITORIAL

En aquest número us Excursionisme i país presentem un conjunt d'articles que teñen l Centre Excursionista de Catalunya es defineix com una entitat esportiva, com a punt de referencia E i aquesta definició, al marge de ser el paraigua institucional, és un deis eixos les muntanyes del món mes importants de l'activitat del Centre, que ha donat a Catalunya un conjunt des de diferents aspectes de triomfs en l'àmbit deis esports de muntanya molt importants, i que han de l'excursionisme. donat al nostre país una projecció internacional de primer ordre. Des de l'ascensió Tots sabem, però, que el Centre és a la vegada una entitat cultural molt al mont Meru de Tanzania important, particularment perqué fou el bressol de moltes iniciatives que tin- La fotografia espeleològica (4.566 m), la segona gueren una gran repercussió en el món de la nostra cultura i que definiren una muntanya mes alta de és un dels reptes més dificils nova forma de defensa deis valors del nostre país i del seu coneixement, que pro­ amb què es pot trobar un l'Àfrica, o els grans cims piciaran una estimado profunda de tot el que representa Catalunya. Això fou fotogràf de viatges i natura deis Andes, com la Sierra obra de l'excursionisme entes no només com un esport sino com l'amor pel país, com Roger Rovira. En aquest Nevada del Cocuy (tots la seva cultura i la seva llengua. cas, el fet d'encarar-se amb una cova turistica, de fàcil dos, viatges a cavall del No hi ha dubte que l'excursionisme, mes que un esport, esdevingué també un trekking i l'excursionisme accés i il-luminada, facilita moviment en defensa de la llengua i deis patrimonis culturáis i naturals de Cata­ tan sols una mica la realitza- i, per tant, poc freqüentats lunya, que serviren de referencia a molts en els temps difícils. ció d'algunes imatges, i això peí turisme convencional), En aquests moments en qué de nou el tema de la identitat i el catalanisme permet al fotògraf i al visitant fins a un viatge a torna a estar en el debat public, cree que es oportú recordar el que vaig dir en un gaudir amb més llibertat del paisatge que l'envolta; altra- les muntanyes de sorra editorial de la revista sobre el nou Estatut de Catalunya, quan feia veure que de Jordania, des de ment en condicions de llum calia estar preparats per a un possible desencís. més precària passarla inad- l'óptica de l'arqueologia: Si el nou Estatut no ha de donar resposta al sentiment de la societat catalana vertit. les pintures deis camells caldrà que la societat civil reaccioni, i entitats com la nostra, que no teñen una del désert del Wadi Rum. vinculado política ni religiosa de cap mena, però que han fet de la catalanitat Càmera: CANON EOS 50. entesa com amor i vinculació a les terres de parla catalana un deis seus puntáis al Òptica: CANON 17-40 mm No podíem oblidar, pero, llarg deis temps, segueixi sent un referent per a la nostra societat en el front f/4L USM a 26 mm. Pellicula: f/7,1 i 0,8 s les nostres muntanyes esportiu, però encara mes en defensa de la llengua i del patrimoni cultural i amb tres flaixos i tripode. mes properes i abastables, natural del nostre país. com els Alps, a través deis records de l'excursionista, Josep Manel Puente o un bon article d'itineraris President del Centre Excursionista de Catalunya peí Pirineu base, que culmina amb l'ascensió de l'Orhi, élaborât peí prestigios pirineista Luis Alejos Escarpe.

Finalment, dins de l'àmbit català, us hem volgut presentar un treball sobre la fascinado que van causar les coves del Salnitre de Collbató ais segles xvm i xix. Elsvisitants de la cova del Salnitre: Un recorregut subterrani per les mentalitats dels segles xvm i xix

Autor: Josep M. Cervello Fotos: Roger Rovira

J autor ens presenta un ìnteressant viatge a la cova del Salnitre a través dels visitants il-lustres que va tenir aquesta famosa cova de Collbató, a Montserrat. I—. Per tancar aquest curiós recorregut, l'article acaba amb un petit estudi sobre ecologia i la malattia verda de la cova, com a conseqùència de les visites turistiques i de diverses incursions que s'han anat esdevenint fins a l'actualitat.

Els viatgers illustrais miques, toponimia i geografia fisica de cada Hoc. Francisco de Zamora (1757 - 1812), funcionan i Gracies a les respostes dels municipis al Ques­ escriptor castella que fou alcalde del crim de l'Au- tionari Zamora i al seu Diario de los viajes hechos diència de Catalunya a Barcelona. Entre 1785 i en Cataluña, tenim un document d'excepció de 1790 va realitzar llargs viatges per Catalunya a la com era la Catalunya de finals del segle XVIII. De recerca de dades, molt en la linia del pensament fet hi ha qui soste que Zamora era, a més de fun­ illustrât de l'època, i distribuí un ampli questionari cionan de la monarquía borbònica, un espia a la a totes les poblacions catalanes sobre eis més variats recerca d'informació sobre Testât de Catalunya a aspectes de demografia, costums, activitats écono­ les portes de la Guerra Gran amb Franca.

Ramon Arabia Artur Osona Norbert Font i Sagué Edouard-Alfred Martel Victor Balaguer

6 it MUNTANYA 873 10/2007

xant, en Pere Pau Muntanya, pintor i decorador de moda entre la burgesia naixent, i en Francesc Remart, es realitzaren diversos gravats de la mun­ tanya i de les coves. Zamora també visita Sant Llo- ren£ del Munt i alguna de les seves coves, com la cova Simanya. En els seus viatges feia estada sovint a la casa de la Barata, a l'Obac, prop del camí ral i propietat d'uns amics.

El manuscrit trobat a Montserrat L'abat Miquel Muntades, en el seu llibre sobre la historia de Montserrat, atribueix a Gerard Joana (1769 - 1841), monjo, botànic i farmacèutic del monestir de Montserrat, l'autoria d'un manuscrit, escrit a l'any 1806, on es fa un seguii d'observa- cions i hipótesis sobre les cavitats subterrànies i la circulació de les aiguës a la muntanya. Aquest manuscrit, guardat a la biblioteca del monestir amb la referencia 881 dins el Catàleg dels Manus­ crits, formava part d'un compendi sobre la historia natural de Montserrat, i va ser salvat parcialment i,,. i* • i i ./il

8 it MUNTANYA 873 WMI Alexandre de Laborde (1773 - 1842), militar, 1896: acta de naixement escriptor francès i viatger preromàntic, autor del de .'espeleología catalana Voyage pittoresque et historique de l'Espagne dedicat Edouard-Alfred Martel (1859 - 1938), cientific especialment als Països Catalans. Va fer algunes francès, és considérât el creador de Pespeleologia estades a Montserrat als tombants de segle i visita moderna, fundador de la Société de Spéléologie, de la cova, acompanyat d'alguns monjos i guies de la revista Spelunca i de l'Spéleo Club francès. A Collbató. Ens ha deixat bonics gravats de Pentrada partir de les sèves campanyes sistemàtiques d'ex- i d'una de les sales de la cova. En emprendre la seva ploració subterrània a diverses parts del mon, va visita recorda la de Francisco de Zamora i encara establir teories propies sobre la formació de les troba el tronc d'arbre que havien posât per baixar cavitats naturals i la circulació de les aigües subte­ el pou del Diable en Pexpedició de Zamora. rrànies i en va ser un gran divulgador. La influencia de Martel en el naixent excursio- Els romàntics nisme cientific cátala va ser molt important. A tra- Victor Balaguer (1824 - 1901), polític, historiador i escriptor, troba a Montserrat el paisatge ideal per a la seva Sensibilität marcada pel romanticisme de la pre-Renaixença. La crema i les destruccions durant la Guerra del Francès, l'abandonament del monestir, que fou tancat l'any 1835 i es torna a obrir nou anys mes tard, juntament amb l'atmosfe­ ra de liegendes i tradicions que envolten la mun­ tanya, feien de Montserrat un escenari perfecte per als mites i l'imaginari romàntic. L'any 1852, després d'una sèrie d'escrits que va publicar dedicats a la muntanya, Balaguer organit- za una expedido a les coves del Salnitre, en la quai participaren escriptors i pintors, metges del balne­ ari de la Puda, monjos i guies de Collbató. En con- trast amb l'esperit erudit de les anteriors visites deis viatgers i estudiosos de la IMustració, Balaguer fa una descripció desmesurada de la seva aventura subterrània. En un ambient exaltât i fantasiós, propi de la mentalitat de l'època i entre exclama- cions d'admiració, la comitiva va donant nom a les diferents cambres de la cova: el bany de les silfides, el saló gòtic, etc., es baralla amb la nombrosa colò­ nia de ratpenats que habiten pacíficament les gale­ ries mes profundes, inserii! eis seus noms a les parets, al costat d'altres niés antics deis segles XVI, XVII i XVIII i es formulen teories pintoresques sobre Porigen de la cavitat. De fet, Balaguer i els seus exaltats amies romàntics, escriptors i pintors i dibuixants de la llotja no volen refutar cap teoria científica, el coneixement de debò és el que surt de­ là poesia i amb la seva visita a les coves el que es pretèn és despertar el «geni del Hoc».

La difusió d'aquesta visita multitudinaria als di.iiis de l'època i la publicado de litografíes deis diferents artistes que hi participaren (Claudi Loreiv/.ale, Manuel Sola i altres), van donar una gran popularitat a la cova i va provocar un aliati de visites de curiosos, cosa que va obligar a arreglar el dificultós carni d'accès i a edificar una posada de Iiis cuevas a cal l'epa de Collbató, des d'on partici, els expedicionaris amb guies contractais. Ils viatgers arribaven amb cavalleries procedents de l'estació de ferrocarrils de Martorell. De fet, les expéditions de Balaguer a les coves del Salnitre van ser de les darreres que encara van partir de Barcelona amb carruatge, ja que pocs anys niés tard es va inaugu­ rar el tren, que (acilitaria molt el viatge.

111/21111/ MUNTANYA 873 Àà. 9 vés deis contactes internacionals d'Artur Osona i Ramón Arabia va ser soci delegat de l'Associació Catalana d'Excursions a Paris, i l'any 1890, amb la reunificació de les dues entitats pioneres de l'excur- sionisme català en el Centre Excursionista de Cata­ lunya, va passar a ser soci delegat d'aquesta entitat. Els seus relats de Bramabiau, Padirac i altres famo- ses exploracions van ser traduits i seguits amb molt d'interès pels precursors d'aquestes activitats a Catalunya. L'any 1896 va fer saber al CEC que havia estât invitât, per l'arxiduc d'Àustria, a visitar Mallorca i les sèves coves, en especial les coves del Drac, que ja havien estât recorregudes parcialment per l'Asso­ ciació Catalana d'Excursions els anys 1878 i 1880. Aprofitant la vinguda se'l va convidar a visitar, de tornada, algunes coves a Catalunya, per tal de mantenir un contacte sobre el terreny amb les per­ sones mes interessades per Pespeleologia naixent al nostre pais. La seva visita es va preparar minuciosament. El CEC, a proposta de Dionís Puig, elabora un inter- rogatori destinât a recollir informado sobre els fenômens espeleolôgics que va ser àmpliament dis- tribuït. Les respostes que van anar arribant durant la primavera del 1896, enviades per delegats del CEC, mestres, capellans i prohoms de moites loca- litats, van constituir una base documental per orientar les primeres recerques i per a la configura­ do del primer catàleg espeleologic de Catalunya. Aquesta feina va ser encomanada a un entusiasta jove seminarista anomenat Norbert Font i Sagué. El 16 de setembre de 1896, Martel i el seu com- pany Louis Armand son rebuts a Barcelona i, l'en- demà, son acompanyats a Montserrat i a les coves del Salnitre per Artur Osona i Josep Castellanos. Martel adverteix el gran interés que presenten les coves excavades en conglomérats, assenyalant la

_

singularitat d'un medi tan diferent de les àrees del Registra geologie i gestió sostenible carst en calcàries que ell coneixia tan bé. La des- de Pherència naturai i cultural cripciô que fa de les coves de Collbato es, perè, Tot allò que s'ha anat succei'nt a la cova fins a l'actualitat ha molt realista, desmuntant les exageracions que donat Hoc a un paisatge subterrani on podem trobar l'em- premta de tots els processos de dissolució i erosió que s'havien anat transmetent des de les visites de mit- han format els conductes i les acumulacions o precipitats jan segle. Aquesta visiô objectiva no es entesa per que s'han produ'i't en el seu interior. Dins dels dipòsits geo- alguns, com Puig i Larraz, que fins i tôt dubten lògics que marquen les sequències d'activitat de la cavitat que Martel hagi visitât les «autèntîques» coves... destaquen com a elements més caracteristics els edificis estalagmitics i els espeleotemes en general. Acabada la visita a Montserrat, Martel i Armand Els espeleotemes -és a dir, les formacions cristal-lines for- marxen cap a la Cerdanya, on els espéra una altra mades per goteig, percolació o precipitació dins de tolls d'ai- delegaciô del CEC formada per Llufs Maria Vidal, gua- els trobem recobrint el substrat rocós, els blocs caiguts geoleg i futur président de l'entitat, Juli Vintro, i damunt o dins les terrasses de sediments. La varietat de les Josep Galbany i el jove Norbert Font i Sagué, per formes és molt gran: estalactites, estalagmites, fistuloses, explorar la cova de la fou de Bor. Aquest contacte banderes, planxes, columnes, colades, calcita flotant, rugosi- tats a la paret en forma de coliflor, etc. La seva antiguitat i la amb el pare de l'espeleologia produeix un gran complexa història geodinàmica de la cavitat fa que apareguin efecte a en Font i Sagué, que seguirà les sèves pas­ erosionats per l'accio de l'aigua que va tornar a omplir els ses, Uiurant-se des d'aleshores a una activitat conti- conductes. També es pot observar una alteració quimica de la nuada i sistemàtica d'exploracio subterrània, adop­ calcita per la formació de fosfats i una disgregació derivada tant en forma i continguts les maneres i els con- de la colonització de plantes criptògames i algues, provocada per la il'luminació elèctrica i l'efecte aerosol dels visitants. ceptes de Martel. Els mètodes emprats per a la seva datació absoluta tenen Amb Font i Sagué, deixeble d'Aimera al Semi- un limit cap els 600.000 anys, que normalment són suficients nari Conciliar i futur geoleg, apareix definitiva- per a la datació dels espeleotemes dels nostres avencs i ment el primer espeleôleg català, amb l'ajut i l'esti- coves. Aqui, però, les proves al laboratori van donar antiguitats mul de Llui's Maria Vidal. Tota la informacio i les realment extraordinàries, més enllà de les possibilitats del mètode basat en la relació entre isòtops de la familia de l'urani. experiències dels precursors (Gomis, Arabia, Al- En cavitats properes vam obtenir en planxes estalagmitiques sius, Osona, Palet i Barba, Teixidor i tants d'altres) més modernes edats de 140.000 i 150.000 anys AP. L'interès son dipositades pràcticament en unes soles mans: d'aquestes datacions rau en què sota terra es conserven Font i Sagué inicia amb empenta la historia de l'es­ registres de geocronologia del quaternari que no trobem en peleologia catalana. superficie on els agents erosius o l'accio antròpica els poden esborrar més fàcilment. Es per això que la seva conservació és molt important, ja que són registres continus amb el mateix valor que alguns sondatges profunds i, a més, dins del paisat­ ge subterrani són els elements més singulars i caracteristics. Linteres per la seva preservado va fer que ens intéressés- sim per les causes de l'aparició de l'anomenada malattia verda de les coves i per la climàtica subterrània que la produia.

La malattia verda Les condicions ambientáis dins la cavitat son molt constants; teñen variacions molt febles. La temperatura, la humitat i els continguts de CO, entre altres, varien molt poc al llarg del temps, mentre que les perturbacions exteriors son regulades. Ens trobem, dones, en un medi estable. Aquesta estabilitat resulta dels bescanvis permanents entre les microfissures, les macrofissures i els conductes i entre la cavitat i l'exterior. Hi ha un flux d'energia constant i en resulta una absèneia de trans- formacions dins del medi subterrani, que per aquest motiu és un medi molt conservador. El problema apareix quan s'intro- dueix dins la cavitat més energia que no pot ser dissipada, es modifiquen les obertures o els corrents d'aire o s'afecta la infil­ trado. Quan es desequilibra el medi subterrani aquest es con- verteix en un reactor i es produeixen fenômens de condensa- ció o d'assecament a les parets i a l'aire, canvis en l'equilibri calcocarbònic (lligat al CO) amb concrecionament o corros- sió, etc. Si, a més, s'hi incorpora l'efecte de la poHució biolò­ gica i la lumínica provocada per l'habilitació turística, la cova es converteix en un reactor biologie, on la llum, Pelevació de la temperatura i dels continguts en CO2 converteixen la cova en un hivernacle, proliferen els microorganismes i apareixen vege­ táis verds, la malaltia verda de les coves.

La sequèneia d'aparició de vegetáis verds a les coves del Salnitre és molt completa: primer apareixen taques fosques o verdoses, que són fongs i algues, sobretot algues verdes. A partir d'aqui s'inicia un sever atac i les estalagmites i les esta- lactites que teñen estructura de capes concentriques, amb cristalls que creixen l'un al costat de l'altre, en forma de pallisada, comencen a disgregar restructura de les capes més superficials. Els materials producte de l'alteració, juntament amb les restes végétais en descomposició formen un véritable sòl que fa possible el creixement de vegetáis més superiors. com les moïses, les falgueres i, fins i tot, les heures. La Intensi­ tät de la malatia verda a les coves del Salnitre ha estât molt gran i és l'indicador que el desequilibri produit en el medi sub­ terrani ha convertit la cova en un reactor fisicoquímic i biologie. Vam assajar una quantificació de l'impacte de les visites, de la bioperturbació generada pel métabolisme i l'efecte aerosol dels visitants i de la ¡Iluminado, és a dir la pol-lució tèrmica i eis efectes fotosintètics de l'espectre lluminós de les làmpades. Cada visitant émet una energia équivalent a 70 w, desprèn uns 50 gr d'aigua i uns 20 L de diòxid de carboni al llarg d'una visita d'una hora; aixó vol dir que si la cova té uns 50.000 visitants l'any, l'energia total pot arribar als 3.500 kw i s'hi introdueixen 2.500 kg de vapor d'aigua i 1.000 m3 de diòxid de carboni despresos pel métabolisme huma. El factor clau és l'enllumenat. Quan es va habilitar la cova no es va tenir en compte que no era un edifici sino un sistema natural extremadament sensible. Tots els punts de llum es van fer amb làmpades d'incandescèneia molt tèrmiques i que submi­ nistren una llum molt semblant a la de l'espectre solar, amb la quai cosa teñen un doble efecte: eleven la temperatura de la roca propera al focus i fan possible la fotosintesi vegetai. El problema que cal solucionar és, dones, l'enllumenat. La lluita per la reducció de la malaltia verda i l'ús sosteni- ble de la cova cal que s'incorpori com un valor més dins el potent recurs educatiu i cultural que representa l'accès del turisme al Montserrat subterrani. La solució és una visió i una gestio integral en l'ús i la protecció de la cavitat, que incorpori constantment nous coneixements i les mesures i dades de control ambiental. Des de la perspectiva de l'ús sostenible, la recerca, el turisme cultural i l'educació ambiental, les coves del Salni­ tre teñen tots els ingrédients per esdevenir un Hoc de refe­ rencia que conjugui l'accessibilitat de tothom qui vulgui tenir una experiencia sota terra amb la ¡dea marteliana de laboratori subterrani. Orhi 1 baleó

Text i fotos: Luis Alejos Escarpe En dies clars es veu amb la mirada des de la línia

Traducció de F. Alexandri biava de l'Atlàntic fins ais cimals del Pirineu cen­ tral. Sent visibles completament els cims de Nafa­ rroa i Zuberoa, l'espectacle més gran consisteix a avent pujat el Costabona (el dosmil mes admirar el mar del verdor de la selva d'Irati, que cobreix la conca occidental de la muntanya i envol- H oriental de la divisoria d'aigües pirinenca), ta l'embassament d'Irabia. Cap a l'est, límit de també cal conèixer l'Orhi, l'altre dosmil mes occidental. A mes a mes de ser un deis cims mes prestigiosos i freqüentats de la serralada, la seva silueta piramidal es veu des de punts molt distants de l'orografìa basca. De manera que l'Orhi pot ser définit com el baleó d'Euskal Herria.

Itinerari 1 DES DEL PORT D'ITURZAETA Per la cresta SSE passa la ruta mes curta i evident, i per això és la mes usada Partint d'Otsagabia (770 m), una bonica poblado ubicada a la capcalera de la valí de Salazar, després de passar Itzaltzu es deixa a la dreta el branc que duu pel port de Laza a la vali del Roncal. Es va guanyant altura en corbes tancades, al planell d'Olloki (1.326 m) (15 km) els edificis de l'antiga duana son avui les installacions d'esquí nòrdic de la serra d'Abodi. Es veuen ja els vessants herbats de l'Orhi; després d'ha- ver creuat un túnel curt apareix l'ampie pàrquing del port d'Iturzaeta, Orhi o Larrau (1.575 m) (19 km Otsagabia, 12 km Larrañel/Larrau). Situat a la mrf divisoria d'aigües pirinenca, marcat amb la fita fron- terera 237, comunica Nafarroa amb Zuberoa. Cal iniciar l'ascens en l'aparcament situat a un cos­ tal o l'altre del túnel. Amb el cim a la vista, el carni nítid s'eleva per pendents herbosos. Encara que no hi hagués carni, l'itinerari sempre és evident. Es tracta de remuntar la cresta en direcció NNO, i evitar els escas- sos obstacles que presenta pel flanc occidental. Cal bordejar l'esperò d'Orhitxipia (1.926 m) per un aflo- rament calcari; des de la depressió següent es fa una curta volta cap a l'esquerra per assuaujar el pendent, o es puja directe a través d'un terreny inestable. En el primer cas s'arriba al vértex geodesie; en el segon cas, a la bústia del panoràmic Orhi (2.017 m) (1 h).

14 Àà. MUNTANYA 873 10/2007 PIRINEISME d'Euskal Herria

Nafarroa amb Bearn i Aragó, sobresurten les pirá­ al promontori de Menditxipia (1.625 m). Alesho- mides de l'Anie i Hiru Erregeen Mahaia (o Mesa de res cal girar cap a l'esquerra, i seguir els camins del los Tres Reyes). bestiar que abunden sota el queixal, i que van a Es pot baixar per una ruta alternativa que fa parar a la carretera a prop del túnel. Fent una volta possible de fer una petita travessa circular. En Hoc circular per cotes mes elevades es passa pel costat de de fer marxa enrere per la cresta SSE, cal lliscar per la bassa situada a sobre del túnel, i així s'evita tre­ Vista de l'Orhi, des l'esperò SO fíns a la depressió contigua (1.570 m) pidar l'asfalt. del port de Larraun.

r¡*¡*

10/2007 MUNTANYA 873 Éá. 15 Itinerari 2 DES DEL COL D'ERROIMENDI El contrafort NE s'usa com a itinerari habitual del vessant nord Si ens acostem des de Larrañe/Larrau (630 m), la carretera transpirinenca del port d'Iturzaeta passa amb antel-lació pel Col d'Erroimendi (1.362 m) (8 km Larrau). Partint d'aquest punt es comenca a guanyar altura (SO) per un tossal herbós on abunden els posts de tir deis coloms. En arribar al planell d'Atxurterri (1.829 m) apareix l'escarpada muralla oriental i el terreny es fa mes pendent. El carni puja aleshores entre

ASCENSIONS HIVERNALS

Amb neu cobren protagonisme els vessants, mes pronunciáis que les crestes A l'hivern la carretera del port d'Iturzaeta es manté oberta al vessant sud fins a l'inici de les pistes de fons d'Olloki lepoa (1.326 m). Al vessant nord, s'hi arriba per la ruta de Donazaharre a la urbanització del Col de Bagargi (1.320 m). Les condicions de la resta d'accessos depenen de la cota de neu. Les vies mes accessibles son les cares sud i oest. Tenen vessants molt regulars i no plantegen cap obstacle objectiu, de manera que constitueixen itineraris idonis per practicar el pirineisme hivernal. També es pot pujar per la cara est, que manté uns nivells d'innivació excellents, tôt i que la mes atraient és la cara nord. Si ens cenyim al vessant nord, en aquesta muralla no hi ha una via definida. Com que és una paret rocosa, s'hi pot pujar per diversos corredors de dificultat mitjana, que surten a un punt o un altre de la cresta NO. Els recorreguts no superen els 400 m de desnivell, de manera que resulten mes llargues les rutes de les altres cares. Una acti- vitat molt atractiva consisteix a remuntar el circ d'Alupeña o el d'Atxurterria, entrant des de la carretera de Larrañe al Col d'Erroimendi (1.362 m). En el primer cas la canal duu a la collada de Zazpigaña; en l'altre, ais corredors de la cresta NO. El vessant meridional, accessible des d'Olloki lepoa (1.326 m), ofereix un descens amb esquís sensacional, d'almenys 500 m de desnivell. En aquesta ocasió convé pujar peí contrafort SO, perqué a l'hivern sol ser una ruta mes segura que la cresta SSE. El cir­ cuit de fons d'lrati fa possible practicar Tesqui de travessa partint del Col de Bagargi (1.320 m). En aquest cas el mes adient seria anar per la pista fins a la cleda d'lbarrondoa (1.300 m), i aleshores fer un flanqueig a mig vessant (SSE) a la recerca de la cara oest Se supera després una pala de neu, de mig pendent i molt uniforme, fins a sortir al cim, corredors de roca, terra i herba, fins que surt al cim de Activitats complementarles l'Orhi (2.017 m) (1 h 30 min). A l'oest de l'Orhi es fan recorreguts amens per la selva o foret d'lrati, fins i tot la cir- Aquesta ruta també possibilità una entretinguda cumvatlació de l'embassament d'lrabia. Per obtenir belles perspectives de Pextens travessa circular. S'emprèn el descens per la cresta roco­ bosc i de l'Orhi, no hi ha res millor que recorrer els rasos de la serra d'Abodi (1.533 m), sa NO, i a la bretxa d'Alupena (1.735 m) es deixen les o pujara l'Okabe (1.446 m) per admirar, a mes, els prodigiosos cromlecs d'Ilharrita. Cal crestes. Es va perdent altura per l'itinerari del vessant una visita a les imponents gorges situades a l'est, sobretot la de Kakueta (entrada de pagament) i la d'Holzarte, amb el seu original pont penjat. Si s'efectua l'aproximació nord; apareix un carni que va cap a la dreta (est) en des de la carretera de Pamplona-Osea, en entrar a la vall de Salazar es passa pel cos- busca de l'entreforc d'Ezpalagafia (1.510 m). Cai con­ tat dels canyons de Lumbier/lrunberri i Arbaiun. tinuar a mig vessant sota els desploms de la cara nord per arribar a la carretera a l'indret de la sortida. Cromlecs d'Ilharrita (Okabe), amb l'Orhi nevat. Itinerari 3 DES DEL COL DE BAGARGI Se segueix la línia de cimals i la cresta NO, coincidint amb l'Alta Ruta Pirinenca L'aproximació es pot fer des de Larrañe/Larrau o bé per Donazaharre/Saint Jean-le-Vieux. En el primer cas, la carretera remunta en revolts tancats un vessant molt pendent, amb prats i bordes. En el segon recor- regut, mes llarg i menys bucòlic, passa per paratges singulars del Foret d'lrati. De totes dues maneres s'a- rriba al Col de Bagargi (1.320 m) (12 km Larrañe, 27 km Donazaharre). Aquesta collada boscosa està rodejada per la urbanització dels Chalets d'lrati. PIRINEISMF

Una pista asfaltada d'ús restringit a les activitats Panoràmica oriental de l'Orhi: Anie, Hiru Erregeen Mahaia, Kartxela... ramaderes (a la práctica hi circulen tota mena de A baix, /'espectacular cresta SSE de l'Orhi. vehicles) facilita l'accès fins a la base de la munta- nya. Encara que resulta còmode caminar-hi, és pre­ ferible seguir la linia de cims, coincidint amb el tra­ çât de l'Alta Ruta Pirineca (ARP-HRP). Així dones, si comencem la marxa al pàrquing del port, es guan- ya altura (sud) entre faigs i xalets, amb vistes al cim quan se surt al terreny ciar. Després de superar la primera cota (1.445 m) es tramunta el Col Mehatze (1.383 m), coincidint amb la pista asfaltada. Ara cal optar entre assolir també el cim de Pellüsagaña (1.594 m) o quedar-se al carni que el defuig per l'est. Amb aquesta opció trobem un abeurador i diverses cabanes, i s'usa una pista pedregosa per tonar al queixal al tossal de Millagate (1.440 m). Cai passar aleshores damunt de la cleda d'Ibarrondoa i traçar una diagonal descendent en busca del coli Tartako lepoa (1.431 m) (1 h 45 min). El tram segiient té dues variants, però el més atractiu és superar (sud) el tossal herbós que duu a Zazpigaña (1.765 m) (2 h 30 min). Aquesta airosa cota calcaría es pot rodejar pel barrane oriental, i després es puja a la bretxa d'Alupefia (1.735 m), fita

10/2007 MUNTANYA 873 àâ. 17 El camí puja entre corredors de roca, térra i herba, fins que surt al cim de l'Orhi

S'avança ara per un terreny suau i amb rumb est a través de la fageda avetar, quan la pista s'enretira del curs de l'aigua i surt del bosc, apareixen els prats verds de la cleda d'Ibarrondoa

Otsagabia • Logroño

Isaba • Girona

Lleida Saragossa w Barcelona ESPANYA Tarragona Tortosa*

fronterera 235. D'aquesta manera s'evita un tram aeri i el descens d'un corredor inestable en defugir una aresta retallada. A partir de la bretxa el sender progressa pel flanc meridional de la cresta fins al punt culminant de l'Orhi (2.017 m) (3 h 30 min).

Informada d'interés

HOSTALATGES COLLECTIUS www.auberge. logibar.Jree.fr www.inm.es Casa Iriarte auberge. [email protected] • Météo France: Oronz (Salazar) Gíte Col Bagargiak (Chalets d'lrati) www. meteofrance. com 50 places 21 places ITINERARIS DE MUNTANYA 0 948 890 070 0 0 559 285 129 • Ru tas Navarra: www.rutasnavarra.com www.alberguesnavarra.com/casairiarte www. chaletsdiraty. com • Mendikat: www.mendikat.net [email protected] chalets, [email protected] • Pyrénées: www.pyrenees-fr.com Albergue Mendilatz OFICINES DE TURISME Orbaizeta (Aezkoa) CARTOGRAFIA Otsagabia: 948 890 641 44 places • Randonnées Pyrénéennes: Larrañe: 0 559 286 129 0 948 766 088 Pays Basque Est. Escala: 1:50.000 Auberge Logibar INFORMACIÓ METEOROLÓGICA • Irati (Sua). Escala: 1:50.000 30 places • País Base i Navarra: • Roncesvalles (Editorial Alpina). Logibar - Larrau (Soule/Zuberoa) www. euskalmet. euskadi. net Escala: 1: 40.000 0 0 559 286 114 • Instituto Nacional de Meteorología: PIRINEISME

Itinerari 4 DES DE LES CASAS DE IRATI Combina l'ascens de la cresta NO amb un llarg recorregut per les pistes d'Irati Des d'Otsagabia (770 m) se segueix la carretera de la selva d'Irati, creuant la serra d'Abodi pel pas de Tapla (1.410 m) per entrar a través del bosc frondós a la capçalera de l'Irati. L'asfalt és substituït per una pista a les Casas de Irati (850 m) (22 km Otsagabia). També s'hi pot arribar des d'Orbaizeta, circulant per una pista oberta al transit de turismes fins a l'embas- sament d'Irabia. La resta de l'aproximació s'hauria de fer a peu per la pista que circumda el pantà. En emprendre la marxa a les Casas de Irati, en Hoc de creuar el pont sobre l'Irati, se segueix el seu curs en sentit ascendent per la pista del marge esque- rre. En arribar a una recolzada on el riu s'encaixona cap al nord i exerceix la funció de fita fronterera, cal aprofitar el mur de contendo d'una presa derruïda i passar a guai l'afluent Gaztarretako Erreka (880 m). A l'altre costat cal superar un pendent inestable per enllaçar amb la pista del marge dret (950 m). S'avança ara per un terreny suau i amb rumb est a través de la fageda avetar, quan la pista s'enretira del curs de l'aigua i surt del bosc, apareixen els prats verds de la cleda d'Ibarrondoa (1.300 m) (2 h 30 min). S'assoleix aleshores la depressió de Tartako ció fins al pujol d'Orhigaratea (1.350 m). Girant Orhi, des de Zazpigana. lepoa (1.431 m), se segueix per la ruta anterior al aleshores cap a la dreta, es baixa a través del bosc al cim rocós de Zazpigana (1.765 m) i al cim de l'Or­ regali Ibarrondo, i després s'enllaca amb la llarga hi (2.017 m) (4 h 30 min). pista que comunica la carretera del port d'Iturzaeta També en aquest cas es pot fer una travessa circu­ amb la d'Irati. La seguim (oest) cap a la petita presa lar que completarla una llarga marxa. Consisteix a de Koista (960 m), i acte seguit es recupera altura pel baixar per la cresta SO al promontori Menditxipia carni que travessa els rasos d'Akherreria (1150 m), (1.625 m), proseguint el descens en la mateixa direc- baixant finalment a les Casas de Irati. Vessant sud de l'Orhi. Records i contr

Text i fotos: Estanislau Tomás i Bilbeny per a qui vulgui entrar en contacte per primera vega­ da amb els Alps, tot i que requereix l'experiència necessària per fer un cim de mes de 3.000 m, de no L'autor, en una visió retrospectiva ais seus inicis gaire dificultat. Permet també de dividir el desnivell com a muntanyenc, ens ofereix un interessant total de 1.800 m en dues étapes, de 600 m i 1.200 m respectivament, i passar la nit al refugi de Pierre à i amé relat de les seves impressions i records Bérard. A mes, el cim és un mirador unie i excepcio­ de les muntanyes deis Alps, fent especial atenció nal de tot el vessant nord del massís del Mont Blanc -fins i tot s'albiren els cims dels Alps su'íssos i italians a l'ascensió del cim Buet, al peu del Mont Blanc. mes coneguts- i l'ascensió té la particularitat de pre­ sentar tota mena de terrenys: el camí comença entre om a l'agost del 2005 en un stage alpí familiar bosc, segueixen praderies a mes aleada, es travessen a l'Alta Savoia, a la valí de Les-Contamines. bones congestes de neu gelada mes amunt i alguna S Em plantejo una nova escapada amb l'objectiu zona de gèlera —a començaments de l'estiu-, es passa de fer l'ascensió del Mont Blanc de Tacul (4.248 m). un fort pendent de roca trencada a prop del cim Encara recordó ¡Com romanen en el record els inicis de Factivitat —posant a prova el ritme cardiac— i es fa el descens per terreny de tartera de blocs gegants -aquesta és aquell prat on vaig muntanyenca ais Alps! El Tour del Mont Blanc i el pare nacional de la Vanoise el 1975, el descobriment ajudar a plantar deis Écrins el 1976, ja fa mes de trenta anys. Jo en una tenda per tenia 15, vaig apuntar-me en un grup de colónies al primera vegada..., cor deis Alps i vaig aconseguir un bitllet de tren per arribar-hi. Sempre recordaré Tambada: una nit de la primera nit sota primers de juliol sota una pluja intensa, al petit el sostre de lona, poblet de Saint-Sorlin-d'Arves (Alta Savoia). La rea- ajagut a terra i la litat va ser el descobriment d'aquest meravellós món de falta muntanya. humitat de l'herba Recordó especialment el primer cim alpí, el Mont fresca de bon matí Buet (3.096 m), també el 1975, amb el grup de coló­ amb els primers nies a carree de monitors francesos de poc mes de 20 anys, amb un bon coneixement de la muntanya i molt raigs de sol caliu huma. Aleshores els veia, salvant les distancies, com veig ara els guies professionals d'aquestes valls. També es tractava del primer tres mil. Encara recordó aquell prat on vaig ajudar a plantar una tenda per pri­ mera vegada..., la primera nit sota el sostre de lona, Es tracta d'una ajagut a térra i la humitat de l'herba fresca de bon matí bellissima ascensió, amb els primers raigs de sol. I aquella roca de poc mes de 4 o 5 m d'alcada on férem la primera progressió molt interessant vertical mentre descobríem les primeres preses i ens per a qui vulgui estrenávem amb el primer rápel —sentíem com la entrar en contacte corda creuada fregava l'espatlla i les mans (quan aques­ ta era la técnica, sense vuit ni mosquetó...). per primera vegada Tot aixó transcorria a la verda plana de la Poya amb els Alps (1.373 m), a pocs metres de l'estació (baixador) del poblet del Buet, de la línia ferria que passa a Su'fssa per Vallorcine, a l'extrem nord de les agulles Rouges. Des d'aleshores vaig repetir el cim del Buet l'estiu del 1997 i ara, novament. I espero tornar-hi tan aviat com pugui. Els motius de l'especial atractiu que pre­ senta aquesta muntanya son diversos, a banda del record personal que en tinc i que acabo de comentar. Es tracta d'una bellíssima ascensió, molt interessant

20 it MUNTANYA 873 10/2007 M UNTAN YES DELS ALPS astos dels Alps

potser la part mes delicada de la jornada-, etc. DIARI D'UNA EXCURSIÓ Etimològicament, el terme «Buet» prove del dia- Dia 9 d'agost del 2005 lecte local, i el mot «bovet» significa pasturatge reser- Parteixo de l'entranyable poblet de Saint-Gervais, a vat per ais bous'. Per fradicio, aquest cim ha estat ano- la valí de Les-Contamines, quan encara és negra nit, menat a la contrada Mont Blanc des Dames, un nom duna nit ben estrellada, baixant préviament a la valí no gaire afortunat avui dia i, per tant, ja oblidat. Es de Chamonix (que recorre el riu Arve) i de Le Fayet tracta, però, certament, d'una bona ascensió d'acli- en direcció a Argentiére, i fent els revolts de la carre­ matació prèvia a l'ascensió del Mont Blanc. Personal- tera N-506 fins al coll deis Montets, al peu de les ment recomano la tria d'un dia ciar per poder gaudir agulles Rouges, del massís del mateix nom. Davallo de la impressionant panoràmica que ofereix el cim: tot seguit vers Vallorcine, darrer poblé de Franca no es pot desaprofitar aquesta oportunitat, ja que és, a previ al de Martigny, ja a la frontera amb SuTssa, mes, una bona recompensa per Fesforc de l'ascensió. encara que no cal arribar-hi ja que tot just a pocs Aquest estiu, l'objectiu és fer el Mont Blanc de metres abans de Festació del ferrocarril del Buet —el Agulles Rouges: Tacul amb guia, després d'assolir el Buet en solitari poblet que rep el nom del cim—, hi ha la indicació a Aiguille du Belvedere uns dies abans, per aclimatar-se préviament. Final- la vorera esquerra de la carretera, en el punt on (2.995 m), coli de ment, la realitat será diferent, ja que a muntanya no arrenca una pista en qué no és permés el tránsit de Belvedere i Aiguille du sempre s'acompleixen els somnis. vehicles, per la qual cosa convé deixar el cotxe en Lac Blanc. nord-est, es difumina la vali del riu Noire, que s'en­ dinsa a Suïssa a mesura que perd alçada. Les llums de l'alba comencen a ser espectaculars, ja que la sortida de sol es recrea amb tota la seva energia del nou dia naixent, en la verdor del sotabosc i en les cristallines aiguës del torrent de Bérard, que forma la vali que cal agafar cap a ponent. Els jocs i contrastos de llums que es poden contemplar en aquesta vali no es repe- teixen gaire sovint i val la pena venir a conèixer-los. I ja entrant de pie en el curs del torrent, trobo la cascada, on s'ha edificat, amb inspiració una mica kitsch, una terrassa bar en un racó assolellat, que no deixa de ser una atracció fora de l'ambient tan pur que es respira aquí. Aquest indret té un punt d'atrac- tiu, sobretot per a «turistes d'alçada», que es confor­ maran amb el fet d'arribar-hi per fer-hi un aperitiu. La llum rasant, filtrada pel bosc, i la humitat de l'evaporació matutina fan que tot agafi un caire entre fantasmagorie i de conte irreal força curios. Abans no s'arriba al refugi, i especialment en aquesta zona més baixa del carni, les passejades familiars son abundants, sobretot de tornada, a pri­ mera hora de la tarda. Aleshores passarem com figu­ res estranyes a causa del contrast entre el nostre aspecte -totalment equipats, tornant del cim, can- sats i amb un pas accélérât per l'ansia d'arribar-hi— i el deis que pugen tot passejant -amb calçat lleuger, entre rialles i sense saber gaire fins a on arribaran. Es tracta de seguir força estona el curs del torrent, travessant-lo de tant en tant per alguna pas­ sera de taulons de fusta en més o menys bon estât. Aviat ens enfilarem amb força més pendent, seguint dintre del bosc, i sortirem més tard a la valí oberta. Com la majoria, és d'origen glacial, plana al fons i vorejada pels contraforts verticals deis cims propers. No costa gaire distingir en la llunyania, a mitja alçada, la taca fosca del refugi de pedra. De tant en tant, va bé una petita aturada per fer alguna fotografia i copsar amb més intensitat la bellesa d'aquest entorn. A la vora de dos quarts de nou arribo a l'esmentat refugi de Pierre à Bérard, situât efectivament a l'abric d'un immens bloc granític -d'aquí li ve el nom de pier­ re. Passades les nou del matí, rcinicio l'ascensió des d'aquesta cota (2.000 m), deixant a l'esquena els cims de les agulles Rouges i enfilant cap ais contraforts del Buet. Arribo a la bifurcado en qué s'indica el coli de Salenton a l'esquerra, on no he d'arribar necessària- ment, ja que cal seguir cap a la dreta, entrant a les pri- meres congestes de neu. Aquest any i en aquesta época La Verte i el Dru. alguna de les zones d'aparcament properes. ja están pràcticament foses, contràriament al que Sempre que he fet aquest cim -i d'altres de carac- recordava des de fa trenta anys, a primers de juliol, és A dalt, la Verte, teristiques similars— ha estât dintre d'una mateixa a dir, amb força més innivació. Convindria saber si darrere de les agulles jornada, sortint d'hora —de matinada- des d'aquest l'escalfament climàtic general hi té també alguna cosa Rouges. punt (1.370 m). L'objectiu, però, és ben alt; el des- a veure. De fet, sen comencen a notar les conseqüén- nivell, important, i l'itinerari, força llarg. Son dos cies a l'alta muntanya -despreniments a l'Eiger, eslla- Aiguille du Belvédère quarts de set del matí i em poso en carni per la pista vissament, l'any 2004, d'una bona part de la paret del i coll de Bérard. que s'endinsa pel frondes bosc d'avets i altres conifè­ Dru, tancament alguns dies d'agost del refugi de Goû­ res. Coincideix amb la traça del carni TMB (Tour ter en la via normal del Mont Blanc per perill d'esfon- drament de les neus, etc. del Mont Blanc, més pròpiament anomenat Tour du Pays du Mont Blanc). Segueix l'ascensió fins a l'aresta de la Mortine, Entre els arbres d'aquest frondós bosc, vers el sobre la vali de la Diosaz; però arriba el moment d'a-

22 ià MUNTANYA 873 10/2007 MUNTANYES DELS ALPS lentir forçosament el ritme, ja que el pendent aug­ Mentre contemplo la panoràmica de 360° arriben Entre els arbres menta de forma notable i el terreny esdevé de roques altres alpinistes, alguns per la via que puja des del d'aquest frondos trencades i força inestable, especialment de baixada. refugi del Buet i l'aresta summital del mateix nom. Es imprescindible anar fent marrades contínuament Aquí dalt només ve de gust beure una mica de bosc, vers el nord- per fer disminuir un xic els efectes de la forta pujada. líquid per compensar la deshidratado provocada per est, es difumina la Ens trobem en el punt més crític de l'ascensió. l'esforç de l'ascensió. De tota manera, altres apron­ vall del riu Noire, Ja a l'aresta, i un cop passades les instal-lacions ten per fer un àpat reglamentari, incloent-hi un d'unes antenes, s'arriba a l'Abri du Pictet, format pollastre rostit que han hagut de carregar fins al cim. que s'endinsa per un petit tancat de pedra seca. El pendent ja es fa Després d'uns minuts de repòs i contemplado, a Suïssa a mesura més amable; segueix sobre un terreny amb força inicio la davallada, ais volts de la una del migdia. El que perd alçada caire de superficie lunar. recorregut de retorn, encara que és Uarg, no es fa Finalment, guanyo el cim a dos quarts d'una del pesat, però sí délicat a la zona de tartera de pendent migdia, després de sis hores d'ascensió i uns 1.800 m molt pronunciat, en la primera part. de desnivell. És ben sec i no pue contemplar l'espec- L'arribada novament al refugi, poc abans de les tacularitat de les comises de neu penjada sobre el tres de la tarda, obliga a fer una parada per assaborir La llum rasant, buit de la cara nord que hi havia aleshores. I tenim ja un brou calent i delicies i una bona cervesa fresca, la filtrada peí bosc, l'oportunitat de contemplar una de les vistes més meva combinació preferida quan necessito repren­ magnifiques dels Alps. L'espectacle fa oblidar de dre forces a base de liquids. i la humitat seguida el possible esgotament de l'ascensió. El refugi es troba situât estratègicament en el de l'evaporació Davant mateix, el primer terme de les agulles Rou­ punt mig de l'ascensió, en la divisoria entre la mitja matutina fan que ges; i si el dia és Ilumines i ciar, la vermellor de les muntanya, de praderies i valls, i les cotes d'alçada, roques es transforma en nègre, contrastant amb el on predomina la roca i la neu: dos paisatges dife- tot agafi un caire segon terme del massís del Mont Blanc sobre el cel rents encara que hom passa gradualment d'un a l'al­ entre fantasmagóric blau intens, des de les agulles de Goûter, les Jorasses, la tre de forma harmonica. I és des d'aquest punt de i de conté irreal Verte, el Dru i, fins i tot, en darrer terme, es pot arri­ repòs on ens acomiadem del cims per apropar-nos bar a veure l'Eiger, el Weisshorn, la pica de Cervi..., novament a la civilització. forca curios on la vista ja es perd en l'horitzó de muntanyes alpi­ I ja enfilo així la vali reiniciant la davallada a tres nes. No cal dir la satisfacció que se sent en aqüestes quarts de quatre per arribar novament al vehicle, a condicions, allunyat de les valls, de qualsevol remor les cinc en punt, amb la satisfacció d'haver fet la ter­ que no sigui la del vent fred deis tres mil mètres, cera ascensió a un cim que val força la pena de dominant una extensió de cims, carenes i massissos de conèixer: el Buet. neus perpétues que es perden en l'infinit. Hom sent Espero tenir aviat l'oportunitat de poder escriure també una agradable sensació d'immensitat inabasta- quatre radies del que hauria de ser l'ascensió al Contraforts de les ble i alhora de petitesa davant de tanta bellesa. Mont Blanc de Tacul, l'endemà de fer el Buet. agulles Rouges. Sierra Nevada Per damunt deis cinc mil metres

Text: Albert Arnau i Trias Fotos: Albert Arnau i Giovanni Albarracin

alauradament, Colombia és un país conegut sobretot pel conflicte intens i durador que hi ha entre l'exèrcit, la guerrilla M i el moviment paramilitar. També se sap que és un dels màxims productors mundials de cocaina i que hi ha un gran moviment de contraban d'armament militar. Però poc se sap de l'especial encant de les moites zones segures i alienes a qualsevol mena de conflicte; zones de les quals, en trepitjar-les per primer cop, te n'enamores per a tota la vida.

I és que a més de tenir grans ciutats i preciosos pobles Carib i és considerada la muntanya litoral més eleva­ d'estil colonial, Colombia és un pais summament rie da del món, ja que els seus dos cims principáis, el en paisatges naturals. Posseeix formidables platges Bolívar i el Colón, fan 5.775 m i 5.770 m respecti- banyades pels océans Pacific i Atlantic —és com aterrar vament. També hi trobem els volcans Nevado del en un paradis. Té una infinitat de territori ocupat per Ruiz (5.300 m) i Nevado del Tolima (5.200 m), al boscos humits, sabana i selva, creuats per molts rius pare nacional natural dels Nevados, i els cims del -molts son navegables i estan plens de vida animal de pare nacional del Cocuy, amb cincmils de noms tan tota mena. Aiguamolls, zones désertiques, boscos de suggeridors com Ritacubas, el Pa de Sucre, el Castillo palmeres i de muntanyes anomenades cerros son per- o el Pulpito del Diablo. Alguns no es poden pujar Poblé del Cocuy. tot arreu i et recorden que val la pena de conèixer perqué son considerats sagrats pels indígenes que aquest tros de món. Recordaré sempre la quantitat de viuen als seus peus, o no és recomanable de fer-ho tons verds que he vist en aquest pais, tons diferents perqué es troben en zones calentes de conflicte, pero l'un de l'altre i diferents de si mateixos al llarg del dia n'hi ha d'altres que sí son accessibles i que ofereixen gracies als canvis de llum constants. La visita de qual­ rutes d'escalada per a tots els nivells. sevol d'aquestes parts és motiu més que suficient per L'octubre del 2004, quan estava treballant en justificar el preu d'un bitllet aeri cap a aquest sorpre- aquest país amb Metges Sense Fronteres, vaig aprofitar nent pais, us ho asseguro. per visitar el pare nacional del Cocuy i, juntament amb un guia local, Giovanni Albarracín, vaig practicar ELS GRANS CIMS DELS ANDES un dels meus esports preferits. Pocs son els catalans Concentrem-nos, però, en el tema que interessa: els que han trepitjat algún dels cims d'aquest pare; de fet, grans cims dels Andes. I és que enmig de tants parat- no se'n coneix Falcada amb exactitud. Pero Fexperién- Cabanas de Gualcarli. ges inoblidables trobem una quantitat considérable cia va ser d'alló més recomanable i la bellesa d'aquest de nevados, cims que sobrepassen els 4.800 m, la indret tan exótic és ni més ni menys que encisadora. frontera on es troba la neu perpétua en aquestes lati- tuds properes a l'Equador. La cadena muntanyosa ITINERARI dels Andes mor, o comença, segons com es miri, en Trasllat de Bogotá al poblé del Cocuy aquest pais, en pie Carib, formant dues branques en El viatge en autobús de línia va durar unes dotze forma de V que divideixen i transformen el territori. hores aproximadament. Tot i que el trajéete es pot fer Sensé anar més lluny, Bogota, la capital, es troba a de nit, és molt recomanable fer-lo de dia, ja que és un 2.600 m, en un dels nombrosos altiplans que hi ha. espectacle per si mateix i perqué val la pena gaudir de Aixi, per sota del cim més alt, el Nevado del Huila la varietat de paisatges que es travessen. Se surt de Fal- (5.780 m), hi trobem serres tan espectaculars com la tiplá on es troba Bogotá, a uns 2.600 m, es baixa fins mitica Sierra Nevada de Santa Marta, a l'extrem nord a Tunja, s'arriba a Duitama i es torna a pujar un port Vali del riu Lagunillas. del pais, que sorgeix abruptament del mateix mar de més de 3.000 m. A partir d'aquí comenca una bai-

24 it MUNTANYA 873 10/2007 MUNTANYES DELS ANDES del Cocuy

xada espectacular, amb verges a la carretera incloses per demanar-los un final de trajéete feliç, fins a arri­ bar a uns 1.125 m aproximadament, on la forta calor et fa suar de valent. Aleshores ja es deixa l'asfalt i durant unes cinc hores es remunta per pistes vertigi- noses fins que s'arriba al poblé del Cocuy, una de les portes d'entrada al parc nacional. Només vam patir una avaria mecánica, solventada en poc mes d'una hora d'espera, i vam passar tres controls policials, pura rutina aquí a Colombia. Aquests controls, a mes de l'espectacularitat que representa el fet de veure agents fortament armats, consisteixen a baixar de l'au­ tobus, apuntar els noms, lliurar la documentado i sotmetre's a un petit escorcoll manual per comprovar que no portem armes, tôt en un clima de màxim res­ pecte i de cordialitat. La varietat de paisatges, climes, vegetacions i pobles es fantástica i val molt la pena gaudir d'una finestra durant el llarg trajéete. El Cocuy, situât a uns 2.800 m, mante encara l'encant duna poblado aïllada orogràficament i poc «conta­ minada» pels turistes, que gairebé es redueixen a muntanyenes a la recerca de muntanyes. Gairebé tots els homes vesteixen ponxos i duen barrets. La majoria dels edificis son blancs i hi ha una gran plaça central on s'exposa una maqueta del parc natural. Alla com- prem les darreres provisions que necessitarem per ais propers dies, ens inscrivim al parc, paguem les taxes d'entrada i dormim en una de les cases del poblé.

Trasllat del Cocuy a les Cabanas de Guaicani i sortida d'aciimatació remuntant la valí del riu Lagunillas Ens llevem a 2/4 de 5 de la matinada per agafar un camió conegut com el lechero, que ens dura a una granja anomenada Cabanas de Guaicani. El lechero no és mes que el camió que recull la llet de diverses gran­ ges i haciendas de la zona per tractar-la, envasar-la i revendre-la després. Per 2.000 COP (0,60 EUR aprox.) es pot viatjar de peu a la part posterior del camió; de fet, és l'unie mitjà de transport public no animal disponible per a la gent de la zona. De manera que, entre gent diversa, sacs, les nostres motxilles i un dipósit enorme de llet que es va omplint molt de mica en mica, remuntem pistes que serpentegen les valls i passem per granges aïllades envoltades de camps de pastura de vaques. La granja on anem, regentada per alguns dels trastos i comencem a remuntar la valí cap Vista de la Laguna la familia de Juan Carlos, que ens acull càlidament, es al coli de Cusiri com a primera sortida d'aciimatació. Grande de la Sierra troba situada en un espectacular amfiteatre de mun­ Un europeu com jo no està acostumat a veure vegeta­ i del camp base de tanyes al començament de la valí del riu Lagunillas. Hi do per sobre dels 4.000 m, i encara menys d'un exo­ carni cap al Toti. han habilitât una senzilla i acollidora cabanya de fusta tisme tan extraordinari. Pertot arreu abunden els frai- per acollir-hi turistes al costat de casa seva. Deixem lejones i altres plantes que sóc incapaç d'identificar. A dalt, cara est del Toti.

10/200/ MUNTANYA 873 ià 25 A aquesta alçada la vegetació forma un ecosistema la Sierra, una enorme extensió d'aigua que enalteix anomenat páramo per damunt del qual hi ha el supra- el reflex dels nevados que l'envolten. A pocs metres pdramo, que és sorprenent. A mesura que remuntem de la vora del Нас hi ha una petita extensió de sorra Al cim del Toti. la vali riu amunt, ens trobem amb els llacs de Laguna molt fina que utilitzen moites expedicions per ins- Pintada -el nom és degut a les tonalitats que agafa per tal-lar-hi les tendes. Aquí és on muntem la nostra, al la presencia d'algues-, Laguna Cuadrada, Laguna costat d'unes altres dues d'un grup de tres munta- Atravesada i Laguna La Parada. Les diferents tonalitats nyenes colombians. En Giovanni em comenta que que ofereixen els canvis continus de Hum provocats hi ha força mes neu que habitualment. Cal tenir en per un dia insegur de precipitacions irregulars, fan d'a- compte la latitud on som i que encara és l'estació questa vali un paisatge molt beli. Admirant-lo, un s'a- húmida, per tant, de pluges discontinues abundante, dona de la fragilitar de l'entorn i de la puresa que cosa que hem comprovat durant els dos darrers dies. encara conserva -i que duri molt verge. Ja de tornada Les hores van passant. Temps de repassar el pía de fem un tinto (cafe) amb aigua de panela -que li dona demà, preparar el material i sopar alguna cosa abans un gust molt dolç i el transforma en una beguda molt de ficar-nos al Hit, ja que a mesura que marxa el sol la calòrica— a la cabanya de Don Laurentino, un pastor temperatura va baixant i aixô es nota. L'espectacle dels amie d'en Giovanni que trobem dalt del seu cavali de canvis de llum del capvespre amb les parets que ens camí cap a casa. Amb eli passem una bona estona envolten i l'aigua del llac, és impressionant. A mes, la comentant com un puma va matar trenta ovelles feia nit ens obsequia amb una lluna plena. ¡Aixó promet! uns dies i el curios comportament del felí, ja que no només les va matar per menjar-se-les. De carni cap al camp base. Cim d'aciimatació, el Toti Ben d'hora al matí, voregem el llac peí mar de roes i Trasllat de les Cabanas de Guaicani pedrés i enfilem el camí cap ais 4.700-4.800 m, fron­ a l'Hacienda La Esperanza i aproximació tera amb la neu. Així dones, al cap d'aproximada- a la Laguna Grande de la Sierra ment una hora d'haver sortit, em trobo trepitjant Tornem a agafar el lechero per anar a l'Hacienda La neu colombiana per primera vegada. Triguem entre Esperanza (3.600 m). En aquesta masia d'estil colo­ quaranta minuts i una hora a remuntar la gèlera fins nial també es pot dormir i es pot contractar un ser- a la base de la pirámide final. De moment no ens cal vei de cavalls perqué pugin tot el material fins al posar-nos els grampons: com que la pujada al cim no camp base. El camí es troba sempre marcat per fîtes és llarga, no hem hagut de matinar gaire i la neu en i es remunta sense dificultats pel mateix tipus de aqüestes latituds es transforma relativament ràpid, de paisatge del dia anterior, i amb mes presencia de manera que no está gaire gelada quan arribem. Men- salts d'aigua encara, ja que apareixen rierols pertot tre pugem, la visió que tenim del Pulpito del Diablo, Vista del Toti i en la gelerà arreu. De mica en mica anem guanyant alçada i poc una inexpugnable torre quadrada de roca que sembla de carni cap al Toti. a poc els frailejones i la resta de vegetació del páramo que sorgeix de la neu, és espectacular. ¡Realment i del suprapáramo va desapareixent fins que entrem s'entén per qué li han posât aquest nom! en una mena de pianeti, a 4.600 m, format per un Un сор arribem a l'aresta de la base de la pirámi­ mar de pedrés i roques de mides considerables. De de de roca final, veiem que l'abisme que ens separa sobte, enmig d'aquest estrany paratge i entre la fina de la cara est de la muntanya amb la Laguna de la pluja que va caient, hi trobem la Laguna Grande de Plaza ais peus és molt vertical i s'intueix abrupte.

26 ià MUNTANYA 873 10/2007 M UNTAN YES DELS ANDES

I die «s'intueix» perqué no paren de circular núvols símptomes de millores, que han tornat a pujar i que A ¡'esquerra, vista de boira que ens impedeixen gaudir completament han estat escalant peí sector del cim Portales (4.950 des del cim del Cóncavo de l'espectacle. Per a la darrera part de la grimpada m) fent un mixt d'escalada en neu i roca. amb el Concavito (40 min o 1 h), sí que ens calcem els grampons i i el Pulpito del Diablo progressem amb atenció, ja que es tracta d'un tram Cim del Cóncavo al fons. força aeri tot i que sensé gaires dificultats. Finalment Sortim de marinada amb la claror d'una lluna gairebé arribem al cim, on la boira a sota nostre ens impe- plena. Voregem el llac i comencem a enfilar els pri­ Vista del cim Uwa deix gaudir de les vistes. Una hora mes tard, i ¡a amb mers pendents de roca sense parlar gaire -com acos- des del cim del Cóncavo. força calor, arribem de nou al camp base. tuma a passar, el fred, encara que no excessiu, i la fos- Hi ha molt de contrast de températures quan surt cor sempre acaben aíllant una mica. Ais 4.800 m ens A baix, vista de la Laguna el sol i quan aquest astre està amagat. Es passa d'es- posem els grampons i ens encordem per remuntar Grande de la Sierra, tar amb màniga curta a températures al voltant de una glacera que presenta algunes escletxes enormes i del camp base 0°C perfectament en un mateix dia. La temperatura evidents. El pendent es fa mes dur i la boira que i del Pulpito del Diablo ais cims rarament baixa dels -5 °C, i amb el vent la entra, a mes d'impedir-nos de gaudir del paisatge i de baixant del Cóncavo. sensació tèrmica pot ser de -10-15 °C; en canvi, un dia de sol a la Laguna Grande de la Sierra pot supe­ rar perfectament els 20 °C. Durant la nit, cal evacuar a peu un component de l'altre grup que es troba a la Laguna Grande a causa d'uns primers simptomes d'edema pulmonar. Li posem una injecció de corticoides i baixen tots tres cap a l'Hacienda La Esperanza en plena nit. Quina mala sort...

Horari: 2-3 h Material necessari: el de progressió en glacera.

Dificultat: exempt de dificultats tècniques importants, tot i que cal travessar una petita gelerà i cal fer una petita grimpada mixta de neu i roca al final.

Desnivell: 350 m de pujada i de baixada.

Intent frustrât al cim del Pa de Sucre En el moment de sortir de la tenda, una nevada acom- panyada d'un fort vent comença a caure sobre el camp base. Així i tot, i com que el temps canvia en qüestió de minuts, decidim tirar endavant amb els plans. Però quan som a punt de començar una petita grimpada que ens ha de dur a la glacera després d'una hora i mitja de sortir, decidim desistir de fer el cim perqué la boira ens fa molt difícil la progressió. Costa arribar a aquesta mena de décisions quan ets davant del teu pri­ mer cincmil i saps que difícilment tornarás a aquest indret, i mes encara quan el temps pot canviar en qualsevol moment. Però la prudencia i el fet d'estar treballant per a una organització a la quai posariem en un compromis si ens passés qualsevol cosa, ens van fer optar per la mes conservadora de les possibilitats. Un altre cop sera, les muntanyes sempre son alla. De tornada, la Laguna Grande de la Sierra i l'es- cassa vegetado deis voltants sota la neu ens ofereixen molt belles perspectives. Després d'una bona estona ficats a la tenda el cel s'aclareix, i el Pa de Sucre junt amb el seu guardia, el Pulpito del Diablo, sorgeixen d'enmig deis núvols. Massa tard per fer un segon intent. Decidim pujar un petit collet al peu del Còncavo (5.250 m). La neu, ja molt transformada, que en ocasions ens arriba fins a la cintura, fa molt incómoda la progressió. Si mes no, però, ens serveix per estirar una mica les cames. Al vespre, l'altre grup ens explica que han deixat el company malalt a l'Hacienda La Esperanza amb

10/2007 MUNTANYA 873 it 27 la sortida de sol, ens obliga a aturar-nos sovint i espe­ rar per avançar, perqué perdem referències visuals per moments i no voldríem conèixer les escletxes per dins. De sobte arribem a una aleada on la boira ens queda a sota i comencem a veure altres cims propers. L'espectacle és gran i la neu, a aquella hora, es troba en perfectes condicions per avançar. A mes, les sensa- cions son bones i es nota que hem fet una bona acli- matació els dies anteriors. La pujada és llarga i amb força pendent, però aviat passem al costat d'un cim menor. Poe després superem els 5.000 m i el pendent se suavitza. Passem per sota d'unes grans bretxes i séracs i anem a buscar l'aresta de la muntanya. D'a- questa manera, i com qui no vol la cosa, ens plantem a 5.200 m a l'últim esglaó abans del cim. Tot i que cal fer una petita escalada no gaire difícil, per la quai cosa ens assegurem l'un a l'altre, el pas és força aeri i impressiona una mica. Finalment, el cim és nostre. Ja som a dalt, i abans d'hora segons la nostra previsió tot i les parades que hem fet a causa de la boira. Llàstima que els núvols ho cobreixen gairebé tot i les puntes deis cims veïns només es veuen de tant en tant. Es una pena, perqué des d'aquí, si el dia és ciar, es deu poder veure un bon tros de Veneçuela.

Per baixar fem un ràpel curt, de 30 m, i desfem el carni sense gaires complicacions. A mesura que bai- xem, el dia es destapa i tenim una bona perspectiva aèria de la Laguna Grande de la Sierra i de les seves aigües blaves. Al migdia ja som al camp base, on entaulem con­ versa i compartim àpat amb dos naturistes que estu­ dien les tortugues a Filia de la Gorgona, al mar Paci­ fic, i que han vingut a passar uns dies acampats a la vora del llac.

Horari: 5-6 h Material necessari: el de progressió en glacera i el material per muntar assegurança i per fer ràpel. Dificultat: exempt de dificultats tècniques importants, tot i que per coronar el cim cal superar, segons les condicions nivals, una petita escalada de 30 m de grau lili per baixar cal muntar un ràpel. Desnivell: 600 m de pujada i baixada.

De la Laguna Grande de la Sierra a l'Hacienda La Esperanza, la Capilla i al poblé del Cocuy L'últim dia recollim el campament, ens acomiadem de la resta de personal i baixem a poc a poc enmig d'una pluja fina cap a l'Hacienda La Esperanza. Aquest cop no hem agafat cavalls i hem de carregar » . Laguna Grande tot el pes deis morrals nosaltres mateixos. A mesura O tm ¿,. cíe / .Sferra , Q A Portales que baixem de cota, el paisatge es transforma, els

4 *4950 frailejones tornen a ser abundants i mes avall entrem * Pulpito del Diablo Laguna de en zones de pastura de vaques i cavalls. A Fhora que A A la Plaza Laguna Pintada: Pao de Azúcar arribem a l'Hacienda La Esperanza el lechero ja ha 5100

Laguna Cuadrada passât i ens veiem obligats a anar caminant fins al poblé mes proper, la Capilla. Aquest poblé només o Laguna La Parada * 5 km _1 O -x-coll de Cuisiri està format per una petita capella i quatre cases. 4400 Quan arribem ens trobem amb un régiment de

28 àà. MUNTANYA 873 10/2007 M UNTAN YES DELS ANDES muntanya de l'exèrcit. Ens passem una bona estona nada molt marejats i tancats a les fosques en la caixa parlant amb un capita molt intéressât a intercanviar d'un camió. ¡Sort que una bona dutxa i un àpat de coneixements sobre la progressió en neu i encuriosit comiat ens esperen! per la utilitat del material que duem. En descobrir la meva brúixola, em diu que en tenia una d'igual, que Trasllat del poblé del Cocuy a Bogotá era d'un guerriller que va matar ja feia un temps. Ben d'hora al matí, anem a la plaça del poblé i Després de tants dies sense sentir a parlar del con- pugem a l'autocar que ens dura de nou cap a Bogo­ flicte, ja no recordava que hi ha moites coses per tá. Aquest cop la mecánica aguanta i arribem a arreglar en aquest país. Bogotá sense mes incidéncies que els controls poli- Després d'una àrdua negociació, aconseguim que cials de rigor i una esquena mes que quadrada des- un camió ens dugui fins al poblé del Cocuy i ens prés d'onze hores de viatge. estalviem així unes cinc hores de marxa per pista La Sierra Nevada del Cocuy ja no és mes que un amb mes de 20 kg a sobre, ¡tot un piaer! Fem la tor­ record.

INFORMADO UTIL viatjar amb gaire càrrega. A títol orientatiu, vuit dies us poden costar uns 900.000 COP, que equivalen a uns 300 €, segons el tipus de Informado del pare nacional: canvi, incloent-hi el lloguer d'algun tipus de material. A la página web www.parquesnacionales.gov.co hi ha informado Alguns guies recomanats: sobre els diversos pares de Colombia, entre altres el de Sierra Neva­ • Giovanni Albarracín da del Cocuy. KRUX, Escuela de montaña, escalada y seguridad en alturas Ltda. Parques Nacionales Naturales de Colombia @ +57 1 314 57 78 Carrera 10, núm. 20-30 +57 310 81 99 243 Bogotá, Colombia Calle 70A 13-43 Of. 104 @ +57 1 341 06 76 Bogotá, Colombia +57 1 341 53 31 www.escuelakrux.com Clima i època recomanada per anar-hi: • Luis Felipe Ossa (Lucho) Escuela de Escalada Vamonos pal Monte Colombia gaudeix d'una temperatura gairebé constant els 365 dies © +57 311 27 44 649 de l'any per la seva latitud a prop de l'Equador. No obstant aixó, varia +57 311 480 50 34 molt segons les zones que es visiten: clima tropical a les zones baixes www.escaladaencolombia.com i mes sec a les zones altes: Aquesta escola és a la població de Suescas, poblé situât a una Al pare nacional del Cocuy la temperatura pot variar entre els 20 °C hora de cotxe des de Bogotá i molt famós per les sèves vies d'es- i els -4 °C a una aleada de 3.800-4.000 m. calada en roca. H¡ ha un simpàtic restaurant que també pot oferir Hi ha dues estacions, però, la seca i la plujosa. La plujosa va d'abril allotjament. a novembre amb máximes que normalment es concentren durant els mesos de maig i juny. Aquesta és, potser, la pitjor època per visitar el pare. L'època seca dura del desembre al marc i és la mes recomanada Llibres i mapes: • Groot de Mahecha, Ana María. Colombia. Patrimoni Cultural per a la visita. i Natural. Edició Gas Natural (1999: 143). Transport: • González Camelo, Ricardo. PNN El Cocuy. Oikos. A Bogotá hi ha moites companyies d'autobusos que van cap ais pobles del Cocuy i Güicán, les grans portes d'entrada al pare. Hi ha ofertes diverses, totes molt économiques comparades amb els preus europeus. Els lecheros surten del Cocuy i de Güicán entre les sis i les set del matí i es contracten a l'instant allá mateix.

Allotjament i servéis: Ais pobles del Cocuy i de Güicán hi ha un munt d'hospederías on es pot dormir i també hi ha botigues on es pot fer una darrera compra de men- jar. No hi ha la possibilitat, de moment, de comprar-hi material tecnia A l'Hacienda Cabanas de Guaicani es pot dormir. Contacteu amb l'oficina del pare del poblé del Cocuy per fer-hi la reserva. A l'Hacienda La Esperanza es poden contractar cavalls i també s'hi pot dormir. Heu de posar-vos en contacte també amb l'oficina del pare del poblé del Cocuy

Servei de guies: És molt recomanable contractar un servei de guia per accedir al pare i per pujar ais cims. Penseu que no hi ha gaire informado disponible i que els mapes de la zona son molt escassos. A mes, un bon guia us infor­ mará de la situació de seguretat de la zona i us oferirá alternatives. És per aixó que, tot i que es poden contractar al mateix poblé del Cocuy o al de Güicán, us recomanem que el contracteu des de Bogotá i voltants. Els preus no son gens cars si els comparem amb servéis similars europeus. A mes, sovint s'hi inclou el lloguer de material si no es vol Camp base al peu de la Laguna Grande de la Sierra.

10/200/ MUNTANYA 873 ià 29 El mont Meru (4.566 m)

Text i fotos: Aurelia Sans Rontein

Quan un es planteja d'anar a fer muntanya a Tanzania, de seguida pensa en el Kilimanjaro, o Uhuru; pero a Tanzania hi ha mes muntanyes, una de les quais és el mont Meru, la segona muntanya mes alta del país: una opció excel-lent per anar-se aclimatant i poder fer després el «Kili». El mont Meru és un volcà adormit. Una explosió violenta el va deixar en forma de ferradura o d'amfiteatre fa uns 200 milions d'anys. Per ais warushas és una muntanya sagrada.

ITINERARI mercats, paisatges de sabana i mostra, entre els núvols, el Kilimanjaro. Abans d'emprendre el viatge, 1a etapa; Moshi - pare nacional però, haurem de fer tres parades a Moshi -i posar a d'Arusha - Momella Gate (1.500 m) - prova la nostra paciencia per la manca de nervi dels Miriakamba Hut (2.514 m) tanzans. No tindrem altre remei que adaptar-nos al seu ritme, pôle pôle (a poc a poc'). Comprarem el Desnivell: +1.014 m menjar i querosè per cuinar i posarem gasolina. Tot Horari: 3 h és un pél caòtic. Evidemment, a cada parada som el Distancia: 10 km punt d'atracció, per la nostra peli bianca. Per arribar al pare, hem de deixar la carretera A les nou del matí conec els meus companys de viat- principal i enfilar-nos per una pista i travessar peti­ ge, una parella basca. Sóc a Moshi, Tanzania. Hem tes plantacions de café, bananes i papaies al costat de comencat el dia carregant les nostres motxilles a la casetes ben humils. furgoneta Vanette que ens dura fins al nostre punt de A l'entrada del pare, el nostre guia s'ocupa de partida, Momella Gate, al pare nacional d'Arusha. pagar les taxes mentre els portadors pesen la càrrega Prenem contacte amb el guia, els portadors i el cui- que han de portar (un màxim de 15 kg per porta­ ner, que ens acompanyaran durant la nostra estada. dor). No només carretejaran les nostres motxilles A Tanzania és obligatori Hogar els servéis de guies, (¡quin luxe!) sino també el menjar d'I 1 persones per portadors i cuiners per pujar al Meru i al Kilimanja- a 4 dies, el querosè i els estris de cuina. Pujada cap al Rhino ro, de manera que és inviable d'anar-hi per lliure. En Poc després d'entrar al pare, la pista polsegosa Point, ja de tornada el cas del mont Meru és un requisit imprescindible s'endinsa en un bosc selvàtic però no excessivament cap a Saddle Hut, anar-hi acompanyat, a mes, d'un ranger del pare, que dens, i en una clariana veiem els primers animais: després de fer el cim. porta escopeta per si ens ataquen -cosa poc proba­ porcs senglars, zèbres i algún bufai. Arribem fins a un Mirant enrere -entre ble- els animáis. En total hi haurà vuit persones al altre control: Momella Gate. A partir d'aquí comen- núvol i núvol- faig la nostre servei, ¡i només som tres! cem la nostra primera etapa a peu. El nostre ritme foto del camí que duu Ens esperen dues hores de conducció un pél pre­ -imposât pel ranger— sera lent, mentre que els porta­ al cim del mont Meru. cària per una carretera ben asfaltada que travessa dors tiraran ràpid amb les càrregues... ¡Sobre el cap!

30 M MUNTANYA 873 10/2007 MUNTANYES D'AFRICA de Tanzania Des de Momella Gate fins a Miriakamba Hut, son possibles dues rutes: la ruta sud, que se sol reser­ var per fer rescats -farem un quatremil-, ja que una part es pot fer en 4 X 4, i la ruta nord, que és la que agafem nosaltres. Poe després de començar a caminar -uns deu minuts- arribem a una clariana que hem de creuar entre bûfals, girafes i porcs senglars. Es una imatge impressionant. Fa una calor espantosa i molta xafogor. Caminem pôle pôle i sera gairebé sempre el nostre ritme —és una mica désespérant, sobretot quan es comença a caminar a les dues de la tarda sota un sol de justi'cia per clarianes on l'ombra es fa desitjar. Tenim ben a prop la selva, però només hi entrarem cap al final de la nostra etapa, en que per fi agraïrem la diferència de temperatura. No veurem cap animal tret de dues menés d'antilops. Em pregunto si és tan necessari un ranger després de veure que no hi ha tants ani­ mais i que tot sembla tranquil... Però després d'una hora d'haver-m'ho preguntat, de sobte sentim un rugit. El guia, que és al meu costat, fa un bot en uns segons i s'allunya de mi. Tots ens quedem ben quiets... jQuina decepció quan el ranger ens diu que ha estât un crit de porc senglar! A mi m'havia sem­ blât el d'un Ileo. La calor es fa cada vegada mes enganxosa. ^Qui carai m'havia dit que passarla fred? Arribo al refugi amb la roba i els cabells ben xops de suor, i una pudor que podia allunyar qualsevol animal. El refu­ gi és sorprenent. Situât en una petita clariana de gespa dins la selva, consta de diferents casetes —per •ils portadors i guies, per a la cui na i dues per als estrangers- amb parets de fusta i habitacions amb De baixada de Saddle Hut cap a Miriakamba Hut. lliteres per a quatre persones. A baix, ens hem apropat amb el ranger i he pogut fer una foto de les girafes des de mes a prop. MUNTANYES D'AFRICA

Tenim la primera sopresa quan l'ajudant del nos- tre cuiner ens porta aigua calenta per rentar-nos les mans abans de berenar... Un berenar de crispetes i te. Aquesta sorpresa es convertira en una rutina i, al cap de setze dies, es convertira en aversió. Una vega­ da a Tanzania, sha d'aprofitar per 1er mes muntanya i anar de safari. L'horari dels menjars s'assembla al britànic i és abundant: esmorzem cafe, llet en pols, xocolata, fruita, pa de motile torrat, ous, salsitxes; dinem cro- quetes, fruita, pa amb mantega, suc, magdalenes, pastissos, ou, i sopem patates amb pasta, sopa, earn, verdures i salses fetes «a casa». Es pot comprar aigua embotellada a cada refugi. Aquest vespre només som vuit excursionistes -evidentment, anglesos, suïssos o americans. Aixô sí, cada grupet té tot un seguici de portadors, guies i cuiner. La temperatura ha baixat considérablement i anem a dormir ben d'hora. Gorilles en la boira. Tota l'etapa d'avui discorre per Tota l'etapa d'avui una selva húmida i estem excitats perqué ahir ens discorre per 2a etapa: Miriakamba Hut (2.514 m) - van dir que havien vist un elefant. Pero nosaltres Saddle Hut (3.570 m) només veurem les seves petjades -hi caben els meus una selva húmida dos peus en una de sola- i les femtes -ben grosses- i estem excitats Desnivell: +1.056 m que ha deixat en passar. També veurem nombrases perqué ahir ens femtes de búfals, pero de búfals, res de res. Distancia: 4 km van dir que havien Horari: 4 h El camí zigzagueja, primer per una selva amb grans arbres plens de líquens i lianes entre cants d'o- vist un elefant Saddle Hut (3.570 m) - Little cells. La flor caracterísica d'aquesta zona és la «brasa Meru (3.801 m) - Saddle Hut ardent» (Knipbofia thomsonii), una especie endémica, Túnica nota de color en tot aquest paisatge verdós. Desnivell: +231 m / -231m Al cap de dues hores llargues de pujada arribem al Horari: 30-45 min de pujada, Mgongo Wa Tembo View Point, on parem per con­ 25 min de baixada templar la vista sobre la selva que anem deixant enre- re. El ranger ens comenta que som a la meitat del Ens despertem d'hora. Després d'esmorzar comen- recorregut. No hem vist animais. Després d'un tros cem la nostra etapa. Els portadors ja han marxat. mes de selva, el paisatge comença a aclarir-se, els Ens endinsem dins la boira que s'ha instal-lat a pri­ arbres esdevenen mes petits i el terra es torna mes gri­ mera hora del matí. La imatge recorda la pel-lícula sés (volcànic). Ja ens estem apropant a Saddle Hut.

10/2007 MUNTANYA 873 ià 33 sender i des d'on es gaudeix d'unes vistes fantasti­ ques de la sabana tanzana i del Kilimanjaro, ben Huny i envoltat deis seus núvols. Avui toca anar ben d'hora a dormir, ja que a la una de la matinada ens vindran a despertar.

3a etapa: Saddle Hut (3.570 m) - Rhino Point (3.800 m) - mont Meru (4.566 m) - Rhino Point (3.800 m) - Saddle Hut (3.570 m) - Miriakamba Hut (2.514 m)

Desnivell: +996 m / -2.052 m Horari: 5-6 h de pujada i 4 h de baixada (fins a Miriakamba Hut)

Ens aixequem a la una de la matinada per sortir a les dues. La pretensió del guia es que m'empassi algunes gaietés i te a aquesta hora infernal, cosa que no com- parteix el meu estomac. Amb els frontals encesos i en filera comencem a caminar. Davant va el ranger i tanca files el nostre guia. Sortim de la clariana i ens endinsem cap amunt per una especie de rierol sec pie de pois. Amb un pas monoton i lent —es fa etern- arribem al Rhino Point (3.800 m), punt marcat per uns ossos de rinoceront que van trobar la mort a la década de 1960. ES negra nit i fa fred. No veiem res del que ens envolta. A partir d'aqui desapareix la vegetado i comencem a caminar sobre pedrés i terra volcánica (sorra). Encara ens queden unes quatre hores per fer el cim. A la sola llum del nostre frontal -no hi ha lluna- iniciem una breu baixada i tornem a pujar una mica MES endavant. Ens queden encara uns quants repetjons que ressegueixen el marge del cráter. Aproximado a Saddle Hut, de tornada del dm (tercera etapa). Sort del guia, perqué enmig d'aquesta negror només s'intueix el buit a la nostra esquerra i poca cosa MES. Un deis bascos no té frontal i en algún pas maleeix ^ Miriakamba Hut entre Saddle Hut es un conjunt de casetes de fusta i que li hagin perdut la maleta. la boira, al matí. d'alumini situât en un Hoc pintoresc. No veiem el k ]L £/s portadors mont Meru, sempre entre les boires, però SI el Little Cada vegada costa MES, els músculs no volen res- reparteixen el material. Meru (3.801 m), on pugem a la tarda per un petit pondre... I és que ja hem passât la barrera deis w 4.000 m. El fred i la falta d'oxigen es fan notar. No hi Rec.omanarions Carni de baixada ha ningú. Sembla que no s'acabi mai. Fa hores que de Saddle Hut cap Sanitat: és obligatori vacunar-se de la febre hem deixat de parlar. L'alba ens enganxa pujant... I groga i portar el certificat internacional de a Miriakamba Hut. per fi, després d'un últim esforç per trepar per les vacunació. roques volcaniques, arribem al cim, on breument, entre dos núvols, podem entreveure el riilimanjaro, a Regulacions del parc: els nens menors de 10 uns 80 km de distancia. Al cim fa un fred que pela i anys no poden passar mes enllà de Miriakamba hi oneja una bandera. Ais nostres peus intu'ím els Hut i els menors de 16 anys no poden anar mes 1.500 m de paret que s'endinsen cap al fons del cráter. enllà de Saddle Hut. La baixada es fa pel mateix camí, cosa que suposa tornar a pujar al Flhino Point. Ja amb la Hum del dia Clima: equatorial. Estació de pluges: abril-maig podem entreveure —sota un mar de núvols— el que i octubre-novembre. La millor època per fer queda de cráter i el petit cráter anomenat Ash Cone l'ascensió és entre finals de setembre i març. que s'hi ha format —només fa cent anys— en l'interior. és infnrmació L'aresta per on hem passât de nit és fácil i ampia. Una Dificultat: cap de tècnica, però per Paleada i la durada no podem infravalorar aquesta muntanya. vegada arribats a Saddle Point no s'acaba l'esforç. Bibliografía Després de dinar seguim baixant fins a Miriakamba FiTZPATRICK, Mary. Hut, a pas de trot pel camí pie de pois —corn si Material de muntanya: no fa falta piolet si es fa l'ascensió en l'època recomanada. Si us perden Tanzania. Lonely Planet. haguessin calât foc al cul del ranger. Evidentment, les maletes, es pot Hogar material de muntanya Geoplaneta, 2005. amb el soroll que fem, no veiem cap animal a la selva. (motxilla, botes, anorac, etc.) a l'hotel. Cai portar Tanzania. Globetrotter, Al vespre, el guia ens recorda de manera bastant sac de dormir d'hivern, ja que a la nit fa fred. 2005 (mapa a escala desagradable les propines que estem «obligats» a 1:1.900.000, amb details donar abans de marxar. Moneda: la moneda local és el xílíng, pero és dels parcs nacionals). millor portar dólars. 4a etapa: Miriakamba Hut (2.514 m) - A Internet Momella Gate (1.500 m) Idiomes: anglés i suahili. www. tanzaniaparks. com www. lonelyplanet. es Desnivell: -1.014 m Refugis: Miriakamba Hut (2.514 m): 48 Hits; www.swoo.com Distancia: 10 km Saddle Hut (3.570 m): 24 Hits. Teñen matalassos Horari: 2 h 30 min per posar al térra si es necessari augmentar-ne www.mae.es la capacitat. www.msc.es

Desfem l'itinerari de la primera etapa fins a Mome­ www. mir. eslpasaport lla Gate, on ens vindrà a buscar la furgoneta.

10/2007 MUNTANYA 873 it 35 Els camells del Wa Itinerari per un desert

Text i fotografíes: Lluís Vidal i Vilaró / Carme Vila i Orriols

Nosaltres, amb la compañía deis amics Salvador Coronai pel Yebel Rum, de 1.754 m d'aleada, té Casanoves i M. Victoria Cao, vàrem triar dos recor­ una àrea protegida d'uns 900 km2 i està format per reguts amb vehicle que es van fer durant una tarda muntanyes de granit que emergeixen d'àmplies i el matí del dia següent. No en descriurem l'itine- valls. Amb un clima subtropical, pateix a principis rari, perqué ja está establert, pero sí situarem sobre de la primavera i la tardor un vent de Test, anome- el mapa els llocs principáis on hi ha gravats rupes­ nat sarqui (oriental), extremadament sec, i tempes­ tres. Tampoc no repassarem piafó a piafó les ins- tes que poden durar dos o tres dies. cultures de cada indret, sino que intentarem donar Wadi Rum (o Ramni) significa 'valí deis petits una visió general i els trets mes rellevants del con- turòns' —wadi voi dir 'vali i rum, 'petit turó'— i és junt de gravats. L'itinerari que us proposem trans- una reserva natural controlada per la RSCN (Real correrà a través del temps i de les diverses vicissi- Societat per a la Ccaiservació de la Natura). tuds que ha patit el desert. No és-permés-transitar-hi amb vehicles si no és _amb la companyia d'un guia xòfer oficial de la Historia d'un desert RSCN, que dalt d'un jeep -normalment'atrotinat- El desert ha estât una zona de .pas i comunicaeió us portará per uns itineràris previament establerts, entre diverses cultures. Suposem que hi ha una pri­ segons tarifa oficial. Així i tot, hi ha recorreguts mera ocupació en-temps neolítics o calcolítics, amb •que cobreixen les diverses zones on hi ha lesinscuf- mes humitat i uña cobertura vegetal mes nodrida tures; també hi ha-alguns ¡tineraris per fer amb que fes possible la cacera d'animals o una exigua camell i amb cavali, sempre amb, guia beduí, i, fíns. ramaderia de cábrum. Així fio testimonien els gra- i tot, es pot fer algún itinerari a peu *-es reeomana l^ats d'animals amb Uargues.conramentes, dTestil de fer-ho també amb un guia. ' esquemàtic a Lawrence Spring, d'estil naturalista a

36 MUNTANYA 873 10/2007 ARQUEOLOGÍA PER A EXCURSIONISTES di Rum a carregat d'història

1 desert del Wadi Rum és situât al sud-est de Jordània, frontera amb l'Arabia Saudita. Avui en dia és un desti turistîc per excel'lència, molt visitât per les excepcionals caractéristiques que presenta, i la morfologia que hi ha permès el transit des de temps immemorials i que fa delir tant turistes com escaladors de tot el mon.

Khazali Canyon i un capri molt esquemàtic, donant rancia de la batalla de Kadesh, entre el faraó Ramsé mamar a les sèves cries a Alameleh Inscriptions. els hitites (cap el 1297 aC), insculpida en els frisos de El jaciment d Abu Neckheyleh data també d'a- la tomba del faraó a Abu Simbel (Egipte). questa época. Aqüestes estades estacionáis o fixes, mes En temps del faraó Mernepath, successor de o menys repetides, perduraren fins ben entrada l'edat Ramsès II, entre el 1225 i el 1215 aC, el poblé del bronze, qu.m les condicions climatológiques hébreu -que es calcula en 1.700.000 persones-, sota -règim de pluges i fertilitat del soi- ho van permetre. el lideratge de Moisés, passa peí desert en el seu Ja en époques «historiques» els egipcis van arri­ èxode fins a la terra promesa. Diu la tradició que el bar fins a les terres de Canaan, en temps del faraó profeta va morir, abans d'arribar al seu destí, al Ahmes (XVIII dinastía, envers el 1658 aC). Des­ Monte Nebo, Madaba, a uns 300 km del desert. I la prés el faraó Tutmés I assolí la ribera del riu Eufra­ tomba del seu germa Aaró es venera dalt del Yebel tes (1536 aC) i el seu succesqr Tutmés III, con­ Harun, a prop de Petra, a uns 120 km de Wádi Rum. quista definitivament el territori de Canaan. La propera eiutat portuaria d'Akaba., situada a En les parets del desert, a Anfashieh Inscrip­ uns 70 km a Toest del desert, podria identifícar-se tions, hi ha dos guerrers gravats amb espases i amb la eiutat bíblica dé Geber —o Elat. Entre els escuts rodons, de caire naturalista i en posició segles V1II-IV aC, Tindret del desert va estar sota la dinámica, un.dells en actitud d'atac o de dansa; dominado edomita. Del segle III aC al II dC, va per- podrien ser guerrers de tradicio hitita, ^présents en tànyer ais nabateus,' tal com testimonien les innom­ -aquesta zona entre els anys 1600 i 1200 aC. brables inscripcions en aquesta llengua que sovint Durant les trifulges constants entre els dos grans «dificulten la visió deis gravats anteriors a gairebé tot imperis de l'època, eis hitites i els egipcis, Tarea d A- arreu on hi ha inscripcions. D'aquesta época data el kaba fou Hoc de pas per a tots dos exércits. Es té cons- temple que hi havia a prop d'Ainash-Shallaleh, avui

10/2007 MUNTANYA 873 37 la seva gesta. La influencia británica va durar fins que el 1949 es créa el règne haiximita de Jordania, sota el manament del rei Abdal-là. Els escenaris de la película Lawrence d'Aràbia, del director D. Lean, produïda el 1962, son reals i Lawrence Spring (Ain ash-Shallaleh) també ho és; l'unie que fou construit per filmar la historia és el que es coneix com Lawrence Rum.

Les imatges de la historia Les inscultures son fêtes mitjançant Fus de pedrés dures amb diverses tècniques: per incisió mes o menys lineáis -una minoría i possiblement els mes antics-; per repicat -la majoria, i de diverses époques-, i per poliment -les inscripcions nabatees. No reconeixem cap gravât lineal de traç fi fet amb cap eina metàl-lica. Per la temática podem distingir-ne diversos tipus: Antropomorfes: apareixen clarament en tres moments diferenciats. Les mes antigües probablement son les figures d'estil esquemàtic naturalista, amb les mans ben definides i els bracos oberts, en actitud reli­ giosa de resar -segons hom considera; de fet, se'ls denomina orants-, que hi ha a Khazali Canyon. Podrien ser déus protectors, de xamans o sacerdots; la postura de les seves mans recorden alguna imatge románica de Jesucrist pantocràtor —Jesucrist que ho domina tôt i és senyor de l'univers—, o la figura de Fo­ rant del segle X de Sant Quirze de Pedret, municipi de Cercs (Berguedà). Recordem que aqüestes contrades son relativament a prop de llocs identificats com a bíblics, llocs d'origen de la tradició judeocristiana. Es presenten en visió frontal, semblen revestits amb una mena de túnica i no hi ha cap atribut que defineixi el sexe de les figures. Algunes teñen els bra­ cos en postura mes angular, la cintura mes marcada i perden detall els dits de les mans i deis peus. Altres son mes estilitzades, teñen el cap mes petit, els bra­ cos rectes i cap avall i Favantbraç girat també cap avall, amb el palmell de les mans cap enrere i a Fal­ cada de la cintura; tornen a aparèixer els dits de les mans. La càrrega de simbolisme d'aquestes postures és mes que évident i reflecteix una societat molt avançada i amb fortes creences magicoreligioses de filiado probablement neolítica o calcolítica. Els genêts esquemàtics i esquemàtics figuratius que Lawrence Spring, construit en temps dels reis Aretas munten camells i algún cavall, en les superficies histo- IV (8 aC - 40 dC) o Rabbel II (70 - 106 dC), dedi- riades d'Alameleh Inscriptions, Anfashieh Inscriptions cat probablement a la deessa lunar al-Lot. i Lawrence Spring, son mes modems. Alguns d'a- El 106 aC la X legio romana, anomenada Freten- quests porten una mena de llanca llarga (Alameleh) o sis, desembarca a Akaba i comença la conquesta subjecten amb alguna brida l'animal que munten romana de les terres del Prôxim Orient. Cap el 325 (Alameleh i Anfashieh). En el piafó principal d'Alame­ dC, son els bizantins els qui dominen l'indret. I cap leh apareixen diversos antropomorfs esquemàtics, el 630 dC, els musulmans envaeixen la regiô. D'a- alguns semblen caiguts, altres sembla que corrin quests temps queden les restes del santuari preislà- davant dels camells; tots están oposats a Fescena prin­ mic de FChirbat Rizqueh. cipal, talment com si fos la descripció heroica d'una Els otomans senyoregen el desert envers el 1517, batalla. A tots se'ls podría atribuir una amplia cronolo­ sota les ordres de Selim I. Napoleô va intentar gía, mes o menys fixada en l'edat del bronze. envair la regiô el 1799. A partir del 1914 passa a for- Hi ha alguna figura antropomorfa d'estil esque­ mar part de l'imperi turc; fins que Akaba és conque- màtic figuratiu que sembla portar a la cintura una rida per les tropes angloàrabs sota el comandament mena de daga (Sand Dunes, molt aprop del Khazali de Lawrence d'Aràbia, que travessa el desert per fer Canyon i Anfashieh Inscriptions). La difusió en

38 i» MUNTANYA 873 10/2007 ARQUEOLOGÍA PER A EXCURSIONISTAS aqüestes contrades deis metalls, el bronze primer i el ferro després, situarien aqüestes figures en un context entre l'edat del bronze pie o final i l'edat del ferro. No ens oblidem de les figures de caire naturalista deis guerrers de fradicio hitita d'Anfashieh que ja hem mencionat abans, dins d'una cronologia de la plena edat del ferro. I d'una figura femenina esteato- pígia de caire esquemàtic i de cronologia incerta gra­ vada a les parets de Khazali Canyon. Zoomorfes: les inscultures d'animals són també molt variades. Hi ha figures laterals de caprins està- tics, d'estil naturalista i esquemàtic, de grans banyes, podrien ser algún antecessor de Tactual Capra ibex nubiana o de Tòrix; están associades a figures huma­ nes divinitzades (Khazali Canyon) i a antropomorfs molt esquemàtics (Lawrence Spring). Podrien ser atribuïdes a un horitzó neolític calcoline, on la cace­ ra o ramaderia d'aquests animais era primordial en l'economia deis grups que transitaven pel désert. En un petit piafó insculturat d'Alameleh, hi apa- reixen unes aus, de caire naturalista, col-locades en visió lateral, que possiblement son estruços; estan associades a un antropomorf, un camell de caire naturalista i un capri amb les banyes llargues i rec- tes. Sabem que els estruços foren abundants en Tan- tiguitat —són esmentats en la Biblia, a TAntic Testa­ ment, llibre de Job- en aqüestes contrades, cosa que ens fa pensar que el clima podria ser mes humit, i Tactual désert, una mena de sabana subtropical. Per tant, el context d'aquestes figures seria el mateix que el de TAntic Testament de la Biblia, és a dir, en plena edat del bronze. La figura de l'animal mes abundant en els gravats del Wadi Rum és, sens dubte, el camell, o mes exacta- ment el dromedari. El nom prove del terme grec aro­ mos, que vol dir cursa. Són originaris de la península Arábiga; en àrab se'ls diuyemél ('camell'), i els beduins els anomenen safinat-al bar ('vaixells del désert'). El dromedari és un élément d'essencial importancia eco­ nòmica per ais pobles nómades de totes les époques, en aqüestes terres désertiques. Té un élevât valor de canvi, cobreix les necessitats alimentàries i és un excel-lent animai de càrrega i muntura. Els plafons on apareixen les escenes principáis, en qué el dromedari és protagonista, són a Alameleh i Anfashieh. Els estils van des del camell purament caòtica; alguns, que tendeixen més a l'estil naturalis­ 1. Orant. esquemàtic fins al camell naturalista que porta una ta, mostren una gepa molt pronunciada que podria 2. Fris de diverses imatges. inscripció nabatea a la gepa; val a dir que aquí significar que van carregats. Tot plegat indicada la 3. Orants. aquests camells mes naturalistes serien els mes piena domesticació de l'animai. Les diferencies esti- modems. Alguns d'ells van muntats i altres van sois. lístiques sembla que indiquin que hi ha figures afe- 4. Fris amb antropomorfs A Anfashieh hi ha un grup d'estil esquemàtic de set gides amb posterioritat a Tescena principal. esquemàtics i algún capri naturalista. o vuit camells adults i almenys tres cries, una de les A Alameleh sembla que es descriu una batalla en quals sembla que està marnant de la mare. També que un dromedari esquemàtic figuratiu fa de muntu­ 5. Genêts amb llanca, trobem en un altre piafó, el de mes a la dreta, un ra a un genet que porta una llanca, amb detall de la a baix a la dreta un genet camell amb les carnes Uigades perqué no pugui sella i la manera de portar les brides del camell i muntant un camell amb el detall de les brides. correr, també d'estil naturalista; sembla que està envoltat de quatre genets a cavali. Més avail hi ha un associât a una figura d'home, repicat de caire també altre genet muntat dalt d'un camell, del mateix estil. 6. Fris on es pot apreciar naturalista, de visió frontal, amb detall deis dits de Els dromedaris insculpits en els plafons tenen la superposició d'imatges. les mans i portant alguna cosa a la cintura. estils variats i pertanyen a diverses époques; proba­ 7. Fris associât En el mateix piafó hi ha un grup de camells, gai- blement els més esquemàtics són els més antics i els a un dromedari rebé tots d'estil esquemàtic, amb una distribució més naturalistes, els més modems. Tots es poden i una figura humana.

10/2007 MUNTANYA 873 it 39 incloure en un context que compren des de l'edat Si admetem que totes les inscripcions son en llen- del bronze pie fins a fináis de l'edat del Ierro. gua nabatea, la cronología és clara, ja que el période A Wadi Rum també hi ha figures de quadrúpedes nabateu s'estén del 400 al 100 aC. En cas que hi amb cua que identifiquem com cavalls; les de Khaza- hagi alguna inscripció que realment sigui en llengua li Canyon, molt esquematiques, fetes amb la técnica hitita, seria sensiblement anterior, i d'ésser alguna del repicat i trac lineal, semblen les mes antigües. A inscripció en llengua hebrea, seria coetània o imme- Anfashieh trobem dos genets muntats a cavall, també diatament posterior al période nabateu. de caire esquemátic, associats a una escena de camells i possiblement del mateix context cronolbgic. Les histories de la historia Tôt aquest A mes d'alguna representado d'un cánid o d'un Tot aquest galimaties d'imatges forma escenes mes o galimaties felí, com la figura que apareix en l'escena de la bata­ menys complexes que relaten els esdeveniments deis lla d'Alameleh, hi trobem altres inscultures d'ani- diversos pobles que transitaren pel Wadi Rum. No d'imatges forma mals simbólics, com alguns de serpentiformes, a les som davant d'uns beduins nómades que porten a escenes mes parets de Kha/ali Canyon, associats a petites figures pasturar cabres i camells pel desert, sino davant de o menys complexes antropomorles esquematiques i no gaire lluny d'uns societats complexes, amb un ampli sentit del comerç pediformes desdi naturalista. i oberts a les influencies deis pobles véins. que relaten Altres signes de significat desconegut apareixen a Com que i'idonéitat del suport material condicio­ els esdeveniments les parets del desert. El mes repetit és el que té la na l'obra, diversos grups humans trien la mateixes deis diversos forma típica duna gaiata de pastor d'ovelles; el tro­ superficies -parets de pedra llises i ben polides- per bem a Kha/ali Canyon i a Anfashieh, associat en fer-hi els gravats. Els «artistes» hi representen la seva pobles que aquest cas a uns genets a cavall. No cal dir que hi ha, escena a prop d'altres d'anteriors interrelacionant i transitaren pel a mes, nombrosos signes no identificats, imatges reaprofitant personatges per explicar la seva historia. Wadi Rum mig esborrades i altres plafons secundaris propers ais Els gravats sempre teñen una intencionalitat clara, principáis de temátiques similars. no son merament un passatemps deis pastors nóma­ Signes alfabetiformes: malhauradament hi ha des, tant si és per explicar fets rellevants de la seva his­ gravades infinitat d'inscripcions alfabétiques que toria o per convertir en heroi algún personatge mític. deixen borrosos els plafons ¡nsculpits. Es coneixen Les escenes gravades expliquen una narrado i están genéricament com inscripcions nabatees. Nosaltres fetes, en un primer moment, per descriure una situa­ no som paleolingüistes, pero creiem distingir, a mes do determinada, en un moment déterminât, amb mes d'aquest alfabet, altres grups de lletres que podrien o menys càrrega simbólica; o bé son episodis heroics ser de l'alfabet hitita, molt difós per aquelles contra- de la vida d'aquests pobles. Aqüestes temátiques des, o de l'alfabet hebreu. poden ser tergiversades amb l'ategit, en moments pos- El cas és que n'hi ha pertot arreu i sovint dificul­ teriors, d'altres imatges, altérant o acomodant l'escena ten la visió de les escenes insculpides a les parets. per descriure la mateixa o una altra historia. Se'ns escapa el seu significat, pero pensem que L'exemple mes ciar d'aixó és a Alamaleh, on es veu podrien ser inscripcions de caire religiós, votiu o bé clarament que la intenció d'algunes imatges és la narratiu; que en tot cas estarien relacionades amb les narrado d'un fet bél-lic —els genets amb llargues Uan- imatges gravades. Només destacarem una inscripció ces i les figures humanes que semblen caigudes o nabatea teta dins la gepa d'un dromedari de caire corren davant deis camells-; pero la diferencia estilís­ naturalista, que es troba a Alameleh. tica d'altres figures fa suposar que posteriorment s'hi afegeixen altres personatges per explicar la maceixa o una altra historia -el camell amb una inscripció nabatea a la gepa i, al voltant de l'escena principal, algún dromedari que es contraposa al sentit de les altres figures. No gaire lluny, en un altre piafó están gravats els possibles estruços i algún caprí, que poc o res té a veure amb la narració d'una batalla. El cas deis gravats antropomorfs de Khazali Ca­ nyon no és el mateix. Allá les figures principáis, divi- nitzades, es respecten, i al voltant hi ha escenes gra- vades que reflecteixen la vida quotidiana d'aquesta gent i que, segurament, teñen caire votiu; és a dir, que demanen la intervenció de les forces divines per guarir les seves necessitats humanes. Tanmateix, sembla ciar que els indrets on están efectuats els gravats son Hoc de pas o d'estada deis diversos pobles que els executen, i que duna manera o altra indiquen el territori d'aquests grups humans.

Assaig d'una visió cronológica Cal tenir en compte que per establir quina figura és mes antigua o mes moderna, se segueixen criteris estilístics merament especulatius, ja que tota la seva càrrega simbólica escapa ais nostres coneixements. Encara que hi estiguin representades clarament algunes especies animais, el seu nínxol écologie és tan ample que possiblement comprenen gairebé tota Els guerrers, amb espases i escuts, son, probable­ Burrah Canyon. la cronología de les inscultures. Només alguns ment, de tradició hitita; pertanyen a societats molt Natural Rock Bridge. détails en les figures antropomorfes, com l'aparició complexes i socialment molt estructurades, amb de dagues o espases de metall, poden donar-nos governants i una «casta» guerrera. Podríem emmar- alguna data cronológica aproximada del moment en car-los entre els anys 1600 i 1200 aC, temps en qué qué foren efectuades les inscultures. aquest desert fou pas deis exèreits hidtes i egipcis, en Amb tot, voldríem proposar-vos un tempteig les seves batalles constants. Som en plena expansió sobre el desenvolupament cronológic de les inscul­ de Tedat del ferro. tures del Wadi Rum: Les inscripcions alfabétiques nabatees son deis Les cabres de llargues banyes, sols i hieràtics de temps de la dominació d'aquest poblé sobre el terri­ Khazali Canyon i els molt estilitzats de Lawrence tori (segles V-II aC). Spring podrien referir-se a cultures de caçadors evo- Hi pot haver alguna figura posterior, encara que lucionats, amb una economía de subsistencia basada el poblé jueu, que també regnaria sobre aqüestes en la cacera d'aquests animais, combinada amb Ta- contrades, tenia prohibida, per la llei talmúdica, tota profitament d'altres recursos naturals i en un clima mena de representado de figures humanes. Els mes humit que Tactual, que permetés la vida mes o romans, en la seva Uarga expansió de Timperi, fan menys nómada dintre deis confins del desert. Asso- servir principalment les rutes comerciáis maritimes i ciats a aquests animais trobem al Khazali Canyon les s'estableixen en viles i ciutats; poc devien transitar figures antropomorfes divinitzades, que actúen com per aquests déserts, fora de les vies comerciáis mes déus protectors de la comunitat. Som, dones, importants. davant del testimoni deis pobles que s'emmarquen Després vingueren els musulmans. Encara que dins d'un context entre el neolític mitjà i el final; és l'Alcorà no veta implícitament la reprodúcelo de a dir, entre el 7000 i el 4000 aC. figures animais i humanes, no son gens habituais. A Les cabres que apareixen en grup, i possiblement mes, al segle VIII dC, en Tèpoca abbàssida, hi va els camells mes esquemàtics, denoten que hi havia haver un corrent iconoclasta a partir del quai les una economia ramadera, que produïen productes representacions zoomorfes i antropomorfes son derivats deis ramats per a la propia subsistencia i pràcticament inexistents en el mon musulmà. probablement per a Tintercanvi amb altres comuni- Els beduins, que des de fa segles deambulen per tats. Seríem davant de pobles amb un horitzó calco- aqüestes contrades. no ignoren 1 antigor deis gravats lític del bronze ande, entre els anys 4000 i 3000 aC. i deuen haver adaptât els seus relats histories a les Els camells mes naturalistes refleedrien societats imatges insculpides; i difícilment han creat noves mes complexes, amb un comerç incipient, segura­ figures, ja que son creients de la fe de Mahoma. ment les primeres rutes comerciáis i el transit de Actualment la protecció de la RSCN garanteix la caravanes; estaríem parlant de cultures locáis del pervivéncia deis plafons insculturats perqué siguin, bronze mitjà, cap el 3000-2000 aC. al llarg del temps, Tadmiració de tots els visitants.

10/2007 MUNTANYA 873 ià 41 VIES D'ESCALAD A cura d'Armand Ballart

es modernes tendències lluiten un cop mes per l'ètica d'obrir des de baix, amb A continuado ressenyem sis itineraris en llocs prou coneguts on el lliure de el mínin d'expansió, combinant tota la tecnología a l'abast i un bon entrenament dificultat és el denominador comú, I en que cal donar la talla lluny d'equipaments L físic i mental. Un nivell que ja fa molts anys que s'arrossega per Europa i que generosos. Entre les palestres de Collegats, la solitaria serra de Carreu i les mara- puntualment ha arrelat en les nostres escoles gracies ais ideáis d'uns pocs fanàtics tonianes cingleres dels Espluvins, podem gaudir d'unes ascensions exigents a la de la vertical. És el llegat deis mestres contemporanis, la influencia deis quais fa arri­ tardor, al gust a la comoditat de cadascu. bar l'escalada a límits insospitats i l'allunya clarament de ser un esport consumista.

Pallars Jussà i Armand Ballart obren la via Samurai SERRA DE CARREU / Cap de Carreu Si parlem de comoditat una de les (2-6-2007), un potent desplom escoles mes afavorides en aquest d'entrada (6c) dona pas a un seguit 1. Via Ni Contigo ni Sintigui (130 m. EDVAo) aspecte és sens dubte el congost de d'exotiques xemeneies de totes les 2. Via Aromas de Chirla (140 m. ED+/Ae) Collegats. Mes de 500 itineraris de Mes dimensions on cal dominar bé la técnica mides i dificultats omplen aquest indret per arribar a la R2. Mes a l'esquerra privilégiât d'accès i orientacions, on d'aquesta via, els mateixos escaladors, l'escalada no satura en tot l'any i on junt amb Remi Brescó, aconsegueixen gaudim d'un ventali cada cop mes ampli, un altre atractiu traçât: la via Flyers tant en conglomérat com en calcari de (1-6-2007). escalada semiequipada bona qualità! Due; de les ultimes amb espits i parabolts que ofereix tres realitzacions són a la paret de la tirades força intéressants i del tôt Figuereta, tot just al costat del fréquentât variades sobre roca de qualitat. Presenta picnic de la carretera. A l'esquerra de la una dificultat obligada de 6b. Cal portar clàssica Xemeneia Fantàstica. Marc Ollé cintes llargues. cordinos, tascons. aliens

COLLEGATS / Paret de la Figuereta

1. Via Flyers (120m. EU) 2. Via Samurai (110 m. ED°)

i friends mitjans per a les dues vies. Serra de Carreu. Panoràmica del cap de Carreu on s'han obert les vies. L'accès és immédiat i el descens es fa en ràpel (45 m), que està installât a l'esquerra de l'esperò Piru-Caba. Per fi al pany central mes atractiu de tota la serra de Carreu, possiblement anomenat cap de Carreu. ja bi tenim dues ascensions força elegants i recomanables nue seran un reclam excellent per comprovar el rocam de fantasia de que presumeix la zona. La primera, continuada per Miquel Blanco després d'haver-se trobat els très

42 MUNTANÏA 873 10/2007 primers llargs oberts d'anîic. és la via Ni a unes granges. Al principi és asfaltada Alt Urgell CINGLERA DELS ESPLUVINS / Cingles del Tasenglar Contigo ni Sintigui (tardor-2006). La i després roman en bon estât. Quan A la cinglera dels Espluvins i a resta está bastant equipada amb espits s'arriba a un trencall (2 km) cal l'anomenada Torre de Lleida. Jordi Via Cal Romut (250 m. ED+) i parabolts i sorteja de la millar manera continuar per la dreta, deixant les Pijoan. Josep Sànchez i Joan Vidal el mur inferior per assolir la marcada granges a banda i banda, i passar pel enllesteixen. després de nombroses aresta final. Cal portar unes deu cintes costat d'una casa groga (cal Vela), Des jornades, la via Crosters del Segre Margues, aliens i friends del núm. 1 i 2. d'aqui. cal continuar per la pista en (15-3-2007), itinerari d'aventura poc La segona via. anomenada Aromas de direcciô a les parets, i un cop a l'alçada équipât que festeja tota logica a la dreta Chirla (19-11-2006), enllaça la línia de l'objectiu. cal deixar el vehicle i de la via Trilogy, Présenta una roca de mes definida del frontó principal. Exigeix remuntar per terreny évident -hi ha tonalitats variables, des del marré argiles un bon nivell en plaques i fissures de algunes fites-, tôt évitant un contrafort fins al vermeil corail! i al gris excellent, primera categoría (fins a 6c). gracies al caracteristic situât al peu de la cinglera. que es combina amb les fissures i bon afer de l'Albert Salvado i del Miquel En uns 45 minuts de fort pendent plaques mes adients per suoerar Blanco. Cal dur setze cintes ¡largues, s'arriba al peu de via, Per al descens, es l'énorme vessant de gairebé 600 m de tascons, aliens i friends fins al núm. 4, pot fer ràpel per tots dos itineraris; si es desnivell. Destaca el tercer llarg en L'aproximació es fa des del poblé de vol baixar mes ràpid, es pot davallar per dificultat, delicadesa i equipament (6c); Bóixols, on cal prendre una pista que l'évident canal de l'esquerra (W) i al en la resta només trobarem diverses neix al costat de la font i que porta cap final muntar-hi un ràpel d'uns 40 m. xapes, ponts de roca i alguna cosa a les

CINGLERA DELS ESPLUVINS / Via Crosters del Segre

Via Crosters del Segre (600 m. ED~)

reunions si no hi ha arbres. Cal portar meitat gris amb una mica de vegetació tascons, aliens i friends fins al núm. 3,5, i una segona meitat rojenca dominada És de dificultat obligada fins a 6b per uns sostres molt caracteristics. En exposât. Presenta possibles escapatôries la vertical del sostre triangular, a des de la R6 i la R9 en direcciô a la l'esquerra de la via Ploramiques (veg. canal de la dreta fins que queda Muntanya 868). Ferran Rodríguez i penjada, punt on cal seguir per unes Miquel Blanco obren la via Cal Romut vires també a la dreta. Per accedir a la (28-5-2007) per fer referencia a la via cal deixar el vehicle a l'aparcament manca de codai en les preses. de la via ferrada i continuar a peu pel L'itinerari és força exigent i variât, I primer túnel de la carretera. Abans presenta trams exposats de sise grau, d'entrar al segon túnel, cal desviar-se a on només hi trobareu un pitó a la R4 i la dreta per la carretera velia, on mes dos claus a la cinquena brada; la resta endavant sur el carni tipie que duu al s'ha de muntar amb l'ajut de vuit pitons peu de l'esperò de les Orenetes -hi ha variais, tascons, aliens -mitjans re­ fites. Abans d'assollr la paret, cal petits-, quinze cintes Margues, cordinos flanquejar a l'esquerra per situar-se a i friends fins al núm. 3. L'aproximació sota de la Torre de Lleida (1 h). El es fa remuntant la canal de baixada de descens es fa per la via ferrada. la paret Bucólica i desviant-se cap a Entre l'esperò de les Orenetes i la paret l'esquerra fins al peu de via (40 min). Bucòlica tenim els cingles del El descens es fa a peu en direcciô nord Tasenglar, un bon retali de calcari fins a trobar la baixada de la paret dividi! en dues pals, una primera Bucólica.

10/2007 MUNTANYA 873 it 43 Tot caminant Eis millors Una nova pel Pallars Jussà boscos proposta per de l'Alt Pallars la Costa Brava

quest llibre ens ofereix treize itine­ quest llibre presenta vint propostes A raris pels boscos de l'Ait Pallars, A per conéixer la Costa Brava cami­ uns itineraris amb qué es pretén donar nant pels senders -arran de costa o a conéixer els boscos que encara que­ per les muntanyes properes- i gaudint, den en aquesta comarca i que foren, des deis mlllors miradors, de les espec­ durant anys, un deis puntáis de la seva tacular panoramiques d'aquesta cos­ economía. Molts pallaresos varen vlure ta, que en aquest últims cinquanta anys de la riquesa que representa aquesta ha esdevingut un deis destins turístics immensa massa forestal. de primera línia. El llibre proposa una Una Marga introducció ens explica nova mirada d'aquest paisatges, que al els diversos ecosistemes que té la llarg d'aquests darrers anys han estât comarca, la manera com s'han inven- maltractats, en molts sectors, per la tariat els arbres i les seves caractéristi­ febre urbanitzadora. ques, els motius pels quals es determi­ En Sergi Lara, geògraf i expert guia nen els arbres monumentals, la des- de muntanya, ens ajudarà a introduir- cripció de les principáis especies que nos en aquest paisatge i la seva histo­ s'hi poden trobar, la historia deis bos­ ria. De cada una deis vint itineraris hi ha l Pallars Jussà és una comarca que indrets que semblen impracticables i, cos pallaresos, les feines que s'han fet una fitxa que conté informado bàsica, E presenta a ¡'excursionista un camp alhora, ressegueixen congostos espec­ al bosc al llarg deis anys i el seu estât una introducció, una descripció detalla­ d'accio molt extens i variat. Des deis tacular per antigües rutes que comuni- actual. A continuado es descrluen els da del recorregut, unes notes historico- alts cims de l'entorn de la vali Fosca fins caven pobles i masies. És una comarca tretze Itineraris, cada un deis quals sa­ geogràfiques que proporcionen una a les clngleres del Montsec, tot passant encara poc coneguda pels excursionis- profita per donar a conéixer, a mes deis informado complementaria força inté­ per la conca de Tremp, hi podem trabar tes, i llibres com aquest esdevenen una boscos, els arbres singulars que s'hi ressant i un croquis de situació. uns paisatges que teñen un carácter font d'informació important per ais poden trobar. És, en definitiva, un tre- La proposta de fer uns recorreguts aspre i, fins I tot, feréstec, on els corriols amants de la natura i deis paisatges. ball excel-lent per aprendre a gaudir de per aquests camins és, sobretot a l'hi- assoleixen els cims i les cingleres per El llibre conté disset propostes per la riquesa forestal del Pallars Sobirá. vern, una delicia a l'abast de la majoria caminar per vells camins i está dividit d'excursionistes. en tres sectors: el Montsec i les serra- lades del sud, les tres conques i la muntanya pirinenca. En cada un deis Caminant disset itineraris hi ha la descrlpció, una el Pallars fitxa técnica amb les dades basiques, Jussà acompanyades de comentaris histories 17 proposte» •Fr y~ i geogràfics deis indrets mes caracté­ per deacobrir risées, i un croquis de situació dlns la la comare* • >•> comarca. És una magnifica guia que ofereix una visió total de la comarca V ^1 del Pallars Jussà.

El Pallars Jussá és una área privilegiada per a la práctica del senderisme, una térra d'excepcionals miradors naturals

Caminant el Pallars Jussà Els gegants de fusta La Costa Brava a peu 17 propostes per descobrir la comarca del Pallars Sobirá 20 itineraris Jordi Tutusaus Marc Sans Sans Sergi Lara Gol-leccio Azimut, 94 Jordi Tutusaus i Jordi Pau Col-leccio Azimut, 91 Cossetania Edicions, Valls - Grasineu Edicions. Tremp (2007) Aróla Editors Cossetania Edicions 132 pagines, amb illustrations Tarragona (2007) Valls (2007) 203 pagines, amb il lustracions 143 pagines, amb illustrations 44 ià MUNTANYA 873 10/2007 LLIBRES I MAPES

Totes Per gaudir Nova cartografìa Altres novetats les muntanyes deis arbres de les valls del éditorials de Navarra del bosc Pirineu navarrès Racons. Temps d'aventura 22 excursions a peu i amb BTT questa guia és la mes completa n les nostres sortides a muntanya, ou mapa de la Serle E-25 del sec­ Diversos autors A que s'ha fet fins ara de les mun­ E els al-licients que ens poden fer tor oriental del Pirineu navarrés Televisió de Catalunya, SA tanyes de Navarra. L'any 1996, els decidir els nostres recorreguts poden que representa la continuado de la Cossetània Editions. Valls (2007) germans Feliu ja varen publicar una ser molts: l'ascensió a algún dm, la tasca comengada amb l'edició del 157 pagines, amb illustrations guia en dos volums, i ara, aquesta edi- travessia per conéixer alguna serra o mapa de les valls de Belagua I Roncal. ció s'ha fet en un sol llibre en qué algún massís, el segulment d'algun A mes de les valls d'lrati i Aezkoa, s'amplia encara mes la Informado deis corrent d'aigua com barranes o rius, amb poblacions com Orbaitzeta o Val d'Aran - Pallars Sobirá - Ariège volums anteriors. camlnades arran de la costa, etc. Però Garralda i boscos tan emblemátics Camins transfronterers La primera part de la guia se centra perqué els nostres recorreguts resultin com la Selva d'lrati, també compren ais Pirineus - GR en la zona pirinenca, dividida en tres molt mes atractius, cal cercar els bona part de la valí de Salazar, amb Lucien Marquilló, Jordi indrets on la natura es mostra amb la Otsagabla (Ochagavia) com a centre sectors: el Pirineu oriental -valls d'Er- Gavaldà i Jordi Tutusaus ronkaribar-Roncal i de Zaraitzu-Sala- màxima esplendor o visitar els monu­ neurálgic, i, finalment, Roncesvalls, Prames, S.A. Saragossa (2007) zar-, el Pirineu central -valls d'Aez- ments mes intéressants de la contrada. que apareix en un extrem del full. koa, Urraúl, Artze, Erro, Luzaide i Este­ El llibre que us presentem ofereix una El relleu suau d'aquest sector del 160 pagines, amb illustrations i 3 mapes a rnar- i el Pirineu occidental -valls de informado precisa per donar a conéixer Pirineu I el palsatge especialment verd, escala 1:40.000 Baztan, Bortziri, Bertizarana, Malerre- uns monuments naturals espléndids: els on es combinen els boscos amb els ka, Urumea i Leitzaran. arbres mes destacats deis boscos del prats I les pastures, fan que slgui un L'excursionisme a Vilanova i la Geltrú La segona part correspon a la resta Pirineu cátala i d'Andorra. S'hi descriu terreny ideal per fer excursions i sen­ Diversos autors deróme en familia. de muntanyes navarreses, fins a la un total de 120 arbres monumentals, els El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú (2007) plana que configura la Ribera per on patrlarques del bosc de les comarques La guia que complementa el mapa 296 pagines, amb illustrations transcorre el riu Ebre, les muntanyes pirinenques, i també el seu entorn. ínclou un ampli recull d'excursions clas- de Bardenas Reales, Montes de Cierzo L'autor del llibre, soci del Centre sifícades segons el nivell de dificultat i i els contraforts del Moncayo. Excursionista de Catalunya i actiu el tipus d'activitat -ascensions, traves- El massís de la Maladeta És una guia que ofereix un ampli col-laborador del Grup d'Estudis Botà- ses, itineraris d'esquí de muntanya, de les valls ais cims ventali de possibilitats, des de l'ascen- nics Ramon Pujol i Alsina, ens convida a escalada i BTT. També conté un capítol Tófol Tobal, Jordi Pons sió ais cim pirinencs fent llargues tra- conéixer amb tot detall aquests arbres, de ressenyes sobre les poblacions i els i Ramón Solís punts d'interés principáis I un recull deis vessies fins a les passejades per grans que teñen un significai molt especial Col'leccio Azimut, 92 boscos. Un total de 487 cims a la nos­ dins deis nostres boscos. És, dones, un servéis i teléfons d'interés. Cossetània Edicions. Valls (2007) tra disposició per conéixer amb tot llibre fet per un entes i a l'abast de tots detall la geografia del regne de Navarra. els qui tenim uns minims coneixements 144 pagines, amb illustrations sobre els arbres i els nostres boscos. Cumbres y parajes del Alto Palancia Luis Gispert Macián МАРА - G U I A Е XCU RSI ON (STA Ajuntament de Sogorb. Sogorb (2007) Montes deJiavattß MAP & HIKING GUIDE - CARTE ET GUIDE DE RANDONNEES Cuid completa de todas Ui cumbres 215 pagines, amb illustrations 120 Grans Arbres Vallès de E - del Pirineu Cátala Irati y Aezkoa, 25 i d'Andorra Descubrir sierra Espuña 30 rutas a pie y en bicicleta Ángel Ortiz Martínez i Lázaro Giménez Martínez Natursport. Murcia (2006) 250 pagines, amb illustrations

100 cumbres de los Pirineos Las rutas más bellas y las cimas más emblemáticas Diversos autors Sua Edizioak. Bilbao (2007) 219 pagines, amb illustrations Montes de Navarra. Guía completa 120 Grans Arbres del Pirineu Català Valles de Irati y Aezkoa de todas las cumbres i d'Andorra Mapa i guia excursionista Tras los pasos del Arcipreste de Hita Juan Mari Feliu Enric Orûs i Aguilar Sèrie E-25 Por la sierra de Guadarrama Col'leccio Guías Muntañeras Col-leccio Libres de Muntanya, 15 Editorial Alpina, Geoestel i CNIG Domingo Pliego Vega Sua Edizioak Farell Editer s Escala: 1:25.000 Prames, S.A. Saragossa (2007) Bilbao (2007) Sant Vicenç de Castellet (2007) 192 pagines, amb illustrations 464 pagines, amb illustrations 164 pagines, amb illustrations 10/2007 MUNTANYA 873 ià 45 LA MOTXILLA DE MUNTANYA

Escalada Corn a experiencia personal recordo una excursió feta l'any 1950 als Picos de Europa. Hi anàvem en Ramon Guiu i Ha mort M. Antônia Simo jo, excursionistes inexperts, i ens acompanyava la M. Antonia, en la ple­ i Andreu, pionera de l'escalada nitud de les sèves facultats. El seu mestratge discret va convertir l'excur- a Catalunya sló en una magnífica experiencia. Amb ella, el Llambrión, el Tiro Tirso, Urrlello i els colls i jous de Picos ens van deixar un record inesborrable. Quan l'any 1949 es van crear els ral-lis d'esquí d'alta muntanya i els d'alta muntanya, la seva coHaboració va ser constant, des de llocs de con­ trol, i en les tasques burocràtiques de clasificado, hi trobem sempre la seva feina ben feta, quan ja estava en una edat en la qual molts es retiren. Casada amb l'Agustí Jolis, fou una records omplien les converses. Flns molt col-laboradora eficaç en la tasca que poc temps abans de la seva mort várem aquest s'havla proposât: la publicado poder fruir de la seva companyla. de les guies que cobreixen una bona La seva tasca fou reconeguda i va part dels Pirineus. Sensé la M. Antonia rebre nombrases distincions, de les aqüestes gules probablement no exis­ quals citarem les següents: tirán. Va ser sempre la companya fidel • Medalles de la FEM (en dues oca- que prenia nota dels llocs de pas, els sions). ma part activa corn una de les prime­ horaris corresponents i les vleissituds • Placa de la FEEC (Federació d'Enti- ras dones escaladores catalanes. Va dignes de ser tingúeles en compte. tats Excursionistes de Catalunya) estendre la seva activitat, fent moites La parella Agustí-M. Antonia va des­ i de la Delegación Nacional de De­ vegades primeres ascensions, per tacar, durant la postguerra, en l'orga- portes y Educación Física. Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, nització dels campaments d'alta mun­ • Forjadora de la Historia Esportiva de Picos de Europa i també a l'estranger. tanya, I aixi posaven a l'abast de molts Catalunya, concedida per la Gene­ Recordem-ne les mes significatives: muntanyencs el coneixement de zones ralität. 1941 Primera femenina i segona del Pirineu que, en aquells temps, • Columnes del Centre (per a ella i absoluta a la Momia de Mont­ resultaven de difícil accès. Sempre l'Agustí Jolls). serrat, amb en Pany. amb el goig de compartir una afieló que • Sopar Homenatge de l'Ajuntament 1942 Primera a l'agulla petita del els omplla la vida. I quan, ja grans, es de Barcelona, en reconeixement dels Calderer, al Pedraforca. van adonar de l'oportunitat d'organitzar seus mérits esportius. 1943 Primera al Torre de Góriz, al excursions per a la gent madura, amb Aqüestes radies son solament un Pirlneu aragonés. l'eficiència de sempre, es van posar en petit recordatori de l'estima i reconei­ 1944 Segona a la Filigrana de Mont­ marxa les excursions mensuals per a xement que mereixé per part del món serrat. vétérans, que van tenir molt d'èxit i la excursionista. El Centre Excursionista 1946 Variant a la Pany-Haus del llavor de les quais encara perdura. de Catalunya i tots els amlcs que l'es- pollegó Inferior del Pedraforca. L'Agustí va morir el 2003, però la M. timárem la guardarem sempre en el 1950 Amb en Josep M. Colomer Antonia no es va voler separar del Cen­ nostre record. obren una via nova a l'agulla tre. Valenta, animosa, mai no deixà de Petita d'Amitges. fer-nos la visita setmanal. L'amistat i els Josep M. Sala i Albareda 1950 Se'n va a Chamonix, a l'Ecole I aria Antonia Simô i Andreu va National d'Alpinisme, becada 1 morir el dia 3 d'agost passât als per la FEM. 92 anys. L'acte del seu enterrament, 1960 Primera femenina, amb Olga malgrat escaure's a l'inici de les va­ Carreras, al Tue des Hennés, a www.fact orfisic.com Tel. 932 023 197 cances, va reunir un nombres grup de la Vall d'Aran. socis, amies i companys, que van retre Perd si la M. Antônia va tenir aquest CENTRE MEDIC Medicina de l'esport homenatge a la seva memôria. important paper en l'escalada, hi ha en i muntanya La Maria Antonia, després de la guer- la seva vida altres aspectes tan o mes Importants que la muntanya. És évi­ factoi¥is\c ra civil, inielà l'actlvitat d'escalada jun- Muntaner 231 2n Revisions mediques tament amb escaladors dels diversos dent que la M. Antônia portava el Cen­ 08021 Barcelona i esportives Fax 932 022 435 grups que es van formar a princlpis de tre Excursionista de Catalunya en el J [email protected] la dècada de 1940. Noms emblemàtics seu cor i li va dedicar tota la seva acti­ Medicina general corn els Barbé, Estrems, Vendrell, Pi­ vitat esportiva i social. Aquest aspecte, i pediatria qué, Panyella, Farrera, etc., van formar el social, és important de remarcar. La Treballem amb mutues Condlcions especiáis per als socis del CEC Traumatologia cordada amb ella i, a partir del 1942, seva Marga tasca a la Secció de Mun­ any que es funda el CADE, ella en for­ tanya, aconsellant I ajudant el jovent.

46 MUNTANYA 873 10/2007 LA MOTXILLA DE MUNTANYA

Escalada Curses de muntanya Torna la popular Navalameca Kilian Jornet guanya d'escalada de bloc a Zegama la copa del món de Curses de Muntanya 2007 na vegada mes va tenir Hoc la escaladors es van inscriure en aquesta U competlció d'escalada de bloc competido. mes esperada de l'any, la cursa Nava­ No hi va faltar el bon ambient, la tes­ P123 de setembre passat Kilian Jor- Classificació Final Buff Skyrunner lameca, patrocinada per Petzl. La ta i l'esport, un any mes va destacar la Lnet, del Centre Excursionista de World Series Dones Navalameca es va realitzar els passats "Lolomaster" que van dominar els Catalunya, va guanyar la VI edlció de la Angela Mudge (Escocia) 476 punts dies 28, 29 I 30 de setembre a la membres del Team Petzl-Beal, Danl marató Zegama-Aizkorri, la cursa de les Corinne Favre (Franca) 466 punts població de Navalosa, on es van reunir Andrada i Marco Jubes. També hi havia Buff Skyrunner World Series, en el cam- Stephanie Jiménez (Andorra) 422 punts els millors escaladors de bloc actuals, la presencia de grans escaladors com pionat d'Euskal Herria, i es va adjudicar Anna Serra (Catalunya) 392 punts en una de les competicions mes dures Edu Marín, Berta Marín, Ruth Planells, la copa del món de curses de muntan­ Monica Ardid (Catalunya) 370 punts del moment i amb molt bon ambient. Abraham Olcina o Gerard Rull i Pau ya. Després d'una llulta aferrissada amb L'edició d'aquest any ha confirmât que March, que van atreure les mirades el Segovia Raúl García, Jornet el va Classificació Final Buff Skyrunner l'edició de Navalameca és l'esdevenl- dels aficionats. avantatjar en sis segons després de fer World Series Equips ment mes gran d'escalada en l'àmbit un crono de 3 h 56 min 59 s, en un Catalunya 2.442 punts de la peninsula Ibèrica. Gairebé 850 (Informado provinent de www. vertical. esj emocionant i espectacular final de les Euskal Selekzioa 1.244 punts Buff Skyrunner World Series, que han Running Team 822 punts donat un nou exit a Catalunya. Al títol de Campló per Equips aconseguit a la (Mes informado a: www.feec.org/Noti- penúltima cita de la competido, l'equip cies/noticla.php?noti=3736j. cátala hi ha sumat a Zegama el títol indi­ vidual de Kilian Jornet, campió del món F.A. de Curses de Muntanya 2007. Ja el 2 de setembre Kilian Jornet i Stephanie Jiménez, d'Andorra, es van proclamar vencedors de la Mount Onta- ke Skyrace, celebrada el diumenge 2 de setembre a la regió de Nagano, al Japó.

Classificació Final Buff Skyrunner World Series Homes 1. Kilian Jornet (Catalunya) 500 punts 2. Raül Garda (La Granja) 432 punts 3. Tòfol Castanyer (Catalunya) 390 punts 5. Jessed Hernández (Catalunya) 340 punts 7. Agustí Roe (Catalunya) 314 punts 14. Marc Sola (Catalunya) 136 punts 15. Adolfo Aguiló (Catalunya) 132 punts 2 kilo mat rea BITET INFERIOR

FE D'ERRADES En el número 873 de la revista Mun­ tanya vam publicar els indexs correspo- nents ais anys 2005-2006. Per un error També es pot apreciar Terror comes alié ais autors d'aquests indexs, els seus per la Redacció de Muntanya amb el cro­ noms no van aparéixer escrits en aqües­ quis del barrane de les pàg. 24-25, que és tes pagines. Des de la Redacció de la exactament el mateix que surt a les pàg. revista volem agrair l'excel-lent feina 26-27. Com que es tracta de dos barranes duta a terme per Enric Ventura Lecha i diferents, Lekime i Bitet, volem publicar a per Josep Manuel Miñarro. continuació el dibuix del barrane ornes. LA MOTXILLA DE MUNTANYA

Trekking Crònica excursionista El trekking als Pirineus guanya Vora el Teide noves rutes i adeptes

pedrós (2.914 m), el pie de Pesons (2.846 m), el pie de Perafita (2.752 m) Ma Tossa Plana de Lles (2.916 m). La Ruta dels Estanys Amagats, que es desenvolupa de manera oficial del 25 de juliol fins al 25 de setembre, consta de tres categorles: travessa natur i cul- tur, travessa cims i corredors. L'Itinerari es pot completar durant tota la tempora- da, sense Ifmit de temps ni de dies, i proposa la descoberta de fauna i racons de natura o bé d'ermites, pobles I cos- tums al territori de la ruta. Aixi, en relació amb la natura cai visitar la cascada del Moli de Salt, el serrat de les Comes, la ls aflcionats al senderisme d'alta bassa de Comabella, l'estany de la Bova er fi he pogut acomplir un altre dels cantimplora. I aleshores és quan passa- E muntanya tenen l'oportunltat en- i la Portella d'Engorgs. Quant a la cultu­ P desitjos estiuencs: acostar-me a reu dotzenes de vegades vora les calco- guany d'estrenar la Ruta dels Estanys ra, cai visitar el Museu de l'Esclop de aqüestes illes, per sentir-hi aquells ver­ sas, la planta més abundant, les figue- Amagats, que proposa la descoberta a Meranges, Coborriu de la Llosa, la Farga sos ferrenys que em van captlvar als res, els brucs "gegants" (comparáis amb peu d'una part de l'Alta Cerdanya, a d'Andorra, el refugl del Riu dels Orris i la quinze anys: els d'aqui), el mocán"óe la sombra", un l'entorn de la reserva nacional Cerda- cabana dels Esparvers. arbre autócton que us aixopluga al camí ¿ Veus eixa mar que abraca de poi a poi nya-Alt Urgell, i de la capgalera de la vali Els més preparats poden apuntar-se de Jlnama que baixa de les planes altes la terra? de Madrlu a Andorra. La temporada ofi­ a la categoria de corredors amb l'obli- al Golfo d'EI Hierro; el verode, la tabaiba. En altre temps d 'alegres espèrides fou hort; cial de la ruta finalltzarà el 25 de setem­ gació de completar l'itinerari i els seus I el (diuen) mil-lenari I mític drago, que encara el Teide gita bocins de sa desferra, bre, encara que la travessia es pot dur a punts de pas i control en menys de 48 trobareu arreu pero sobretot a Icod de tot braolant, com monstre que vetlla terme durant tot l'any, a peu durant l'es- hores, però sense haver de ter cap los Vinos, Tenerife. No us el perdeu. I tra- un camp de mort, tiu i la tardor i amb esquís o raquetes dels cims proposats. La tercera variant vessareu cada día la zona de la laurisil- durant la temporada de neu. s'anomena cims i consisteix a recórrer Licarregà feixuga l'Omnipotent sa esquerra,va, la corona de núvols a mitja altura que La ruta és circular, té una distancia el trajecte, sense Ifmit de temps, i i el mar d'una gorjada cadavre l'engoli, arrosseguen els alisis i que deixen anar de 73 km, un desnlvell acumulat de complementar-lo amb l'ascensió a restant-li sois lo Teide, dit de sa mà de ferrela benefactora pluja horítzontal que con- 3.599 m, i uneix els refugis de Cai quatre cims importants (Puigpedrós, que sembla dirais homes: -¡L'Atlantida verteix aqüestes illes en paradisos de Pere Sidro, Malniu, Illa, Estanys de la pie de Pesons, pie de Perafita i Tossa era adi plantes i flors. Pera I Cap del Ree. Durant la travessa Plana de Lles), amb una altitud de prop I menjareu papas pels descosits, es passa per un total de 40 estanys de 3.000 m. En els seus vlatges cap a l'America, papas arrugadas que (us dirán) no son d'alta muntanya, carenes, boscos, rie­ Verdaguer contemplava aquesta dester­ própiament arrugades, que son molt rais i pobles del Pirineu de Lleida, Giro- Patronat de Turisme ras del continent avul fet oceà: "Les cares, pero vaja. Res de patatas, ¡ees!, na i Andorra. Es pot fer el cim del Puig- de la Diputació de Lleida Canaries, Madeira i Azores se somouen, que aquesta paraula va resultar, cap al / no podent ja els titànics esforços segle xvni, d'una confusló amb les bata­ resistir". Ara el monstre és un pacifie tas, "moniatos". A El Hierro menjareu con volcànic mig blanquinós, coronat també mangas, no pas mangos, no, que per sota de nuvolades blanques; i més son plens de fils. SI no teniu cotxe, pre- ensota, ignorant-ho tot, el monstre, el neu la guagua, més popular i barata, i poeta, la gent humil i fins les fiâmes sentiu-vos reconfortats pensant que així devastadores de feia una setmana, hi l'anomenen també a Cuba indefectible- ha el cafarnaüm turístic i el dinar fácil. ment. I pareu l'orella, que sentireu per- I un altre mon lingüístic, ja mlg esbor- tot una altra meravella mig amagada rat per la mundialització. La millor mane­ (no la sap ni la gramática de Bosque- ra d'assaborir tot això, de conèlxer bé Demonte), la concordanga del verb Tenerife i El Hierro, és apuntant-vos a les haber. "Las primeras plantaciones que expedlcions que organitza al Centre hubieron aquí fueron de plataneras". Excursionista de Catalunya Francese "Aquí habían lagartos que medían entre Beato, amb el suport Incondicional de 60 y 80 cm" I que, redescoberts, ara Josep M. Griera i Joan Bernât. Res de son protegits al lagartado de vora la vlla turisme tou de platja i discoteca: aquí us de Frontera (El Hierro). tocará caminar de punta a punta de cada illa, de baix a dalt (900 mètres de Joan Sola desnlvell) i viceversa, amb l'entrepà i la (Publlcat a \'Avuie\ dijous 20-9-2007)

48 àk MUNTANYA 373 10/2007 LA MOTXILLA DE MUNTANYA

Espeleologia Raids Activitats de l'estiu 2007 Exit de participació en el segon Triraid de Banyoles quest estiu ha estat molt mogut A Austria una altra unió ha donat E sota terra. Aquest és un resum de com a resultai la cavitat més llarga de les exploraclons més destacades arreu la Unió Europea. Es tracta de Rau- del món. cherkarhòhle i Feuertal-Hòhlen- L'avene amb més fonderia del món, system, que constituelxen ara un sis­ Krúbera-Voronya, segueix guanyant tema de 120 km de desenvolupament, desnivell. El punt més baix es situa ara després de les exploracions realitzades a -2.190 m de la boca, després de per espeleòlegs austriacs. l'exploració del sifó terminal per part Més a prop, a Picos de Europa, els de l'Associació Espeleològica Ucrania­ espeleòlegs del Leuven University na. Per altra banda, també a Abkhazia, Caving Club han arribat als -1.507 m la Societat Geogràfica Russa aconse- de fonderia a la Sima de la Cornisa, guia la connexió de l'avene lllyuziya alxí que aquesta cavitat és ara la sego­ amb el sistema Snezhnaya-Mezhon- na en fondada de l'estat espanyol. nogo. D'aquesta manera el sistema es També a Picos de Europa TERE del converteix en la segona cavitai més CEC i Oxford University Caving Club fonda del món, amb -1.750 m. han arribat als -650 m a l'avene Fisu­ ra Chica. A Burgos, Jason Mallinson i un equip de suport espanyol I holandés va arribar als 3.530 m de desenvolu­ pament al segon sifó del Pozo Azul. El desenvolupament total de la cavitat arriba ara a 4.530 m, dels quals només 300 son aerls. Més cap al sud, a la Sierra de las Nieves (Andalusia), una expedido internacional aconse- guia superar novament el sifó del llac ERE, situat a -1.112 m a la Sima GESM I a la Sima Presta, membres del GES de la SEM i del Grupo Myotis aconseguien arribar als 800 m de fon­ dada, on han trobat una important xar- xa de galeries de grans dimensions. Es comenga a veure que els esforgos a la l passât diumenge 23 de setembre balises més pels voltants de Banyoles. Sierra de las Nieves comencen a donar E el Centre Excursionista de Catalu­ Quedava encara una prova de caiac per els seus fruits. nya, amb el suport del Club Natació relleus. Un component de I'equip havia Banyoles, l'Ajuntament de Banyoles i la de remar des del CN Banyoles fins a la Valenti Zapater Secretaria General de l'Esport, va orga­ caseta de fusta de I'estany. nizar el segon Triraid de Banyoles pels La victoria va ser per a I'equip feme- entorns de l'estany i dins la ciutat, amb ni Marmotes Esperxades, amb la Fina la participació de 48 equips. Martinez i la Clara Noguer, que s'han Es tracta d'un raid d'aventura per a endut la inscrlpció gratis al WIAR 08 totes les edats i tots els nivells, en qué (Raid Internadonal d'Aventura Femeni) els equips fan un circuit a peu, en bici i juntament amb nombrosos premis. remant per tota la zona de Banyoles, El 55 % dels participants han estat amb l'ajuda d'un mapa i una brúixola. dones. Les edats han oscil-lat entre els Els equips de dues persones han d'a- 18 i els 50 anys. HI ha hagut 10 equips nar trobant unes balises i contestant de Banyoles i Girona, 3 equips d'An­ unes preguntes en un llibre de ruta. dorra, Puigcerdà, Barcelona, Sort, Roses, Van comengar amb una orlentació la Molina, entre d'altres. Els equips han per relleus pel centre de la ciutat en qué estat formats per parelles home-dona, cada intégrant de l'equip havia de tro- però també hi ha hagut mare-filla, ger- bar tres balises marcades en un ortofo- manes, amigues I amies. Per a molts tomapa d'escala 1:10.000. Més tard equips ha estat el primer cop que han fet van continuar amb una orlentació a peu un raid d'aventura d'iniciació i l'experièn- pels voltants de l'estany en qué havien cia els ha encantat. El primer equip ha de localitzar vuit balises. Per acabar l'o- tardât poc mes de 2 h, i l'ûltim, 4. rientació van agafar les bids i, amb un mapa cartografie, van localitzar vuit Francese Beato

10/2007 MUNTANYA 873 it 49 ITI N E RA RIS EXCURSIONISTES cura d'Alexandre Costa

La Mata i el racó de Fontfreda

Coli d'Estenalles 0:00 h Coli d'Estenalles (873 m) Des de l'Obac. La font, d'algua fresca, sem­ Fontfreda de l'aparcament de coli d'Estenalles fins pre s'ha vist rajar malgrat els périodes La Mata a l'altre costat del Centre d'lnformadó, de sequera. Des d'aqui continua el carni Coli d'Estenalles una pista condueix directament a la avall, a estones Imprécis, vers els fon­ masia de la Mata, però cal enfilar-se dais del torrent de Fontfreda. questa vegada, més que d'un itine­ directament per unes escales i, fot Si es prengués aquest carni -que no A rari excursionista, es tracta més aviat seguit, per entre unes feixes ocupades sera el cas-, després de remuntar el Anoia d'una passejada per un dels sectors cul­ per una pineda. Després, a través d'unes torrent del Roure del Parrac, es podria minants -el de la banda nord- de la traces de corriols i de cara amunt, en serra de l'Obac i dins de l'àmbit del parc direcció N, en arribar a la carena, es tra­ naturai de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. ba l'antic carni de Mura a la Mata. Al mateix temps, encara que només sigui 0:10 h Serra de la Mata Segulm el carni una caminada curta, els relleus aturonats en sentit SW, direcció que cal seguir fins a de la zona de la Mata ens permeten de enllagar amb el tram final a la font Freda. fer una amplia visualltzació, tant de la El recorregut és plntoresc, entre alzlnes. A serra de l'Obac corn del conjunt de Sant la nostra dreta, la barrancada de Fontfre­ Llorenç del Munt. Convé afegir, també, da. Als cinc minuts, passem de costat per que aquesta ruta, a causa del recorregut un bassal que recull les aigües pluvials, a caréner, comparteix dues visions ben tocar de la pista que es dirigeix a la Mata. diferenciades: la capçalera de la riera de El carni que seguim desemboca en una les Arenes, que s'inlcia en la barrancada i pista, la que va vers la coma d'en Vila I el que, en obrir-se, mostra la depressló coli de Boix. Cal continuar per la carena i vallesana, i a la banda nord, la vista que a l'ombra d'unes alzlnes notables. s'elxampla per la comarca del Bages i 0:20 h Es deixa la pista i es pren un sen­ bona part de la conca terciaria de l'Ebre. deró senyalitzat per una fita metal-Mea que s'endinsa decididament per l'obaga. A la vegada, en dies clars, la Serralada assolir el pujol de la Mata, que és aquell suposa que per motius d'ubicació, els Al cap d'uns tres minuts, hi ha un corrlol Pirinenca es retalla contra l'horitzó. pujol caracteristic acabat en forma agu- seus estadants visqueren les vlcissituds a l'esquerra que ve de la pista que s'a- El paisatge vegetal correspon al d'al- da que es veu en linia recta tot seguint de la Guerra del Francès i, sobretot, les caba de deixar. De tornada caldrà agafar zinar mediterrani, encara que en els amb la vista el curs de la barrancada. tensions derivades de les guerres carli- aquest mateix corriol; ara, però, se obacs de Fontfreda, hi podrem observar Des de la font, doncs, tornem enrere, nes, ja que aquestes muntanyes havien seguelx endavant i per la dreta resse- el roure en abundancia, junt amb espe­ en principi pel mateix carni, però en arri- estat un territori contrôlât pels carlins. guint la capgalera del racó de Fontfreda. cies de classlficacló euroslberiana. Pel bar al trencall que abans hem esmentat, Ara, només cal seguir de cara avall, La vegetació és exuberant, d'alzinar ben que fa a la petrografia, és totalment de ara cal seguir recte per la dreta i, per vers el N, la pista vorejada de cèdres que constituít, que es barreja amb roures i conglomérat i té el mateix origen geolo­ tant, cal deixar el carni per on haviem és a tocar d'unes antigues feixes. que, a més, ofereix un sotabosc rie, amb gie que la de Montserrat. vingut, que és el de l'esquerra. 1:25 h Coli d'Estenalles predomini de boix i marfull. Un xic més Convé afegir que el Centre d'Informa- 0:55 h Coli de Garganta Ens trobem de enllà, el carni baixa de manera decidida ció del parc, situât al coli d'Estenalles i a nou a la pista que hem deixat d'anada, per un grauet que a la vegada fa una peu de carretera, ens permet d'obtenir encara que una mica més al S. Cal seguir­ Temps de cami: 1 h 25 min ziga-zaga i va a parar al replà de la font. Informado d'aquest espai natural, que la en direcció NE; va, més o menys, per la 0:45 h Fontfreda Un racó de món deli­ Desnivell acumulat: ofereix una bona diversitat d'aspectes carena. Al cap de poc, es passa de costat cies, ombrívol i solitari, entremlg d'una 120 m, aproximadament -entre altres, un audiovisual. A més, s'hi pel trencall que du a la font. Per la matei- de les zones més feréstegues de la serra Dificultat: baixa poden adquirir guies i mapes. xa pista enllà, després d'uns deu minuts, Com hi podem anar: un corriol a la dreta condueix al turonet on s'assenta la modesta ermita de Sant Jau- Amb vehlcle propi, des de Terrassa, me de la Mata. per la carretera BV-1221, cap al coll d'Estenalles, Mura i Talamanca. 1:10 h Sant Jaume de la Mata (932 m) La sltuació excellent i el bon mirador als Bibliografía: quatre vents de l'ermita permet d'abastar Camins i fonts del parc natural de tot Sant Llorenç del Munt, des del Mont- Sant Llorenç del Munt il'Obac. Dipu­ eau a la Mola: per la banda nord, el Bages, tado de Barcelona. i pel migdia, la barrancada de la riera de Grau, Edmond; Vancells, Frédéric. les Arènes que enfila cap al Vallès. 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i Un xic més avall de l'ermita, es troba el l'Obac 122 camins de Sant Llorenç casalot de la Mata orientât al S. La mag- del Munt i l'Obac. Terrassa: El Cau nlficència d'aquesta masia és deguda Pie de Lletres, 1998 ¡2001. possiblement a la puixança agrària que Cartografía: tingué Hoc a partir del segle xvii I fins al xix. Sant Llorenç del Munt I serra de l'O­ Els edificis annexos mostren el creixe- bac. Centre Excursionista de Terras­ ment constant d'aquest mas fins a mitjan sa (escala 1:20.000). segle xix, fet que va generar la construc- Sant Llorenç del Munt i l'Obac Edi­ ció de més corrals, estables i graners. Se torial Alpina (escala 1:25.000). Lents solars graduades d'alta resistència Indosol i protecció total a la radiacio solar (UV)

Av. Alcalde Barnils, 72 tel. +34 93 298 2600 www.indo.es 08174 Sant Cugat fax +34 93 422 7618 [email protected] inde Barcelona, Spain your eyes, our world