Diccionari De Religions Vol Ser Una Eina Que Ajudi a Expressar I a Compartir La Varietat D’Aquest Patrimoni
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
El fet religiós és un patrimoni de tots que cal preservar, i aquest Diccionari de religions vol ser una eina que ajudi a expressar i a compartir la varietat d’aquest patrimoni. La intenció d’aquest material és informar i formar per prevenir i transformar estereotips i prejudicis, de manera que l’alteritat pugui ser descoberta en tota la seva dignitat i grandesa sense reduccions ni malentesos. DICCIONARI El diccionari no es presenta com una obra adreçada a especialistes, sinó a persones que per necessitats professionals o personals hagin de redactar, interpretar o difondre textos de DE RELIGIONS temàtica religiosa, però sense tenir-ne un coneixement aprofundit. Pot ser útil, doncs, a professionals dels mitjans de comunicació, de l’àmbit dels serveis socials, de la salut, de l’educació, de l’empresa, Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós estudiants de diverses disciplines humanístiques i socials, i, en general, a qualsevol persona interessada en el fenomen religiós des de qualsevol de les perspectives amb què es pot considerar. DICCIONARI DE RELIGIONS Amb l’assessorament de: Amb la col·laboració de: DICCIONARI DE RELIGIONS Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós Diccionari de religions (reedició ampliada del Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació, editat el 200) © Autor: Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós © Edició: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals. Direcció General d’Afers Religiosos Barcelona, abril de 2015 Amb l’assessorament de: TERMCAT, Centre de Terminologia Amb la col·laboració de: Obra Social “la Caixa” Dipòsit legal: B-7958-2015 Impressió: ARGRA Trading, s.l. - Tordera 38, 08012 Barcelona Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós Francesc Torradeflot, Alba Tarroc, Elisabeth Lheure i Pilar Claret, amb la col·laboració de Sebastià Janeres, Quim Cervera, Jorge Burdman, Jaume de Marcos, Bhakti Das, Montse Castellà, Amín Egea, J. Miquel García, Said Karam i Kathryn Dominique Lum Assessorament del TERMCAT Xavier Fargas, Mercè Bacardit, Agustí Espallargas, Montserrat Mola Assessorament lingüístic Antònia Fernández El material de partida d’aquest diccionari és el Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació (200),1 en què van intervenir: Alain Blomart (noves religions, islam, termes seculars) Anna Llisterri (cristianisme ortodox, catolicisme, budisme, religions indígenes, bahaisme) Albert Moliner (protestantisme, judaisme, hinduisme, jainisme, sikhisme, zoroastrisme, ciències de la religió) Ferran Cabrero (religions indígenes) Assessorament temàtic i filològic: Jalil Bárcena (islam) - Juan Bosch (noves religions) - Joan Botam (catolicisme) - Abel Camps (protestantisme) Pere Casanellas (judaisme) - Ariel Edery (judaisme) - Elisabeth Lheure (bahaisme) - Vicente Merlo (hinduisme) - Josep L. Moya (cristianisme ortodox) - Augusto Nobel (bahaisme) - Agustí Pániker (jainisme) Joan Prats (noves religions) - Ramon N. Prats (budisme) - Mercè Viladrich (islam) Amb la col·laboració de: Bhakti Das (hinduisme) - Joan Gómez (noves religions) - Josef Hans (noves religions) - Basili Llorca (budisme) Joan C. Marcet (termes seculars) - Jesús Martínez (budisme) - Maria R. Ocaña (cristianisme ortodox) Coordinació: Francesc Torradeflot i Cristina Monteys 1Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós. Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya: Angle, 200. ISBN 8-96103-58-7 SUMARI Presentació ........................................................................ 9 Introducció ....................................................................... 11 Arbre de camp ............................................................... 17 Abreviacions .................................................................... 18 Diccionari .......................................................................... 19 7 PRESENTACIÓ La globalització ha comunicat cada territori amb la resta del món i cada cultura amb la resta de cultures, alhora que les nostres societats esdevenen progressivament el resultat de múltiples barreges humanes, culturals i lin- güístiques. Amb les religions passa el mateix: ja no són un factor cultural local o propi d’uns determinats territoris, sinó que avui dia el seu missatge s’ha escampat arreu i és fàcil trobar en molts llocs la coexistència de múlti- ples religions. La societat catalana també ha experimentat aquests canvis i sovint, en la nostra vida quotidiana, en els mitjans de comunicació, en el transcurs de la nostra activitat, trobem referències a conceptes o termes provinents de religions diverses. Però, els fem servir correctament? Sabem ben bé el que volen dir o la importància que tenen per als seus fidels? Amb la voluntat de difondre i aclarir conceptes, d’avançar cap a una utilització correcta dels termes vinculats a les religions i especialment per part dels mitjans de comunicació, l’any 200 l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós va impulsar el Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació, que és la base a partir de la qual s’ha confeccionat aquest Diccionari de religions, notòriament ampliat i revisat respecte de la versió de deu anys enrere. Atesos els canvis experimentats des de l’aparició del Vocabulari, l’any pas- sat la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya es va proposar aplegar novament els diversos organismes que ara fa deu anys el van fer possible, amb l’objectiu de fer una revisió i ampliació dels materials originals, corregir petits desajustos i introduir-hi noves entrades. Així, si el Vocabulari incloïa 1.283 entrades, aquesta nova versió, el Diccionari, arriba a les 1.608 entrades, corresponents a 1.27 conceptes diferents. A més, tam- bé s’ha procedit a fer una reestructuració de la informació per tal que aquest diccionari sigui homologable a altres materials oferts pel TERMCAT. Crec que totes les parts que hi han participat es poden sentir ben orgulloses del resultat obtingut, que, a més del seu enorme rigor i de la participació 9 de les diferents confessions en la seva confecció, també es caracteritza pel seu caràcter pràctic i entenedor. Per això podem dir que ens trobem davant d’una obra de referència i de consulta obligada per al conjunt de parlants de llengua catalana que utilitzin terminologia religiosa. A més, aquest Diccionari està disponible en línia, a l’abast de tota la ciutadania. També vull agrair el suport de l’Obra Social “la Caixa”, institució gràcies a la qual s’ha fet possible l’edició d’aquesta obra. Joana Ortega i Alemany Vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals 10 INTRODUCCIÓ El fet religiós és un patrimoni de tots que cal preservar, i aquesta publicació vol ser una eina per a expressar i compartir la varietat d’aquest patrimoni i posar-la a l’abast de tothom. La primera intenció de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós en oferir una eina com aquesta era, quan es va iniciar el projecte l’any 2002 —i continua sent ara la mateixa—, informar i formar per, entre altres coses, pre- venir i transformar estereotips i prejudicis, de manera que l’alteritat pugui ser descoberta en tota la seva dignitat i grandesa sense reduccions ni caricatures. Aquest Diccionari de religions és una versió molt ampliada i retocada del Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació,2 que es va publicar en paper l’any 200 i que actualment resulta pràcticament introbable. Per aquest motiu, la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya va impulsar l’elabora- ció d’una nova edició que es pogués difondre en línia i que permetés accedir a una informació que és difícil d’obtenir per altres vies. L’Obra Social “la Caixa” també s’ha volgut implicar en el projecte amb la seva col·laboració. El diccionari actual incorpora, respecte del Vocabulari inicial, més de tres- centes entrades noves, un nombre important d’esmenes i addicions, i una reor- ganització general de la informació oferta perquè sigui més fàcilment accessible, com podreu veure una mica més endavant en aquesta mateixa introducció. En l’època de les xarxes i dels enormes cabals d’informació que s’hi be- lluguen, sembla un contrasentit afirmar que sigui difícil accedir a una certa informació, però el fet és que són escassos els materials que presenten els termes propis de les diverses tradicions religioses i altres termes de l’àmbit des de la perspectiva que trobareu aquí. L’edició del 200 es va elaborar amb la participació de membres de la majoria de les tradicions religioses presents a les terres de parla catalana, i són aquests membres els que van fer la selecció de la nomenclatura que els va semblar bàsica. Es va demanar que tinguessin 2 Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós: Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya; Angle Editorial, 200. ISBN 8-96103-58-7. 11 en compte que l’objectiu del material no era oferir un recull de tot el conei- xement possible (cosa que hauria estat de totes totes impossible), sinó un objectiu molt més pràctic: oferir a periodistes i a altres redactors ocasionals de textos de temàtica religiosa la informació mínima necessària per a poder utilitzar la terminologia pròpia de cada tradició de manera adequada. L’equip de redacció, coordinat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i conformat per científics de la religió i experts en diversitat religi- osa, va vetllar per equilibrar la informació que van aportar les