Provincia De Castellón De La
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
17 Juli 1984 Houdende Algemene Voorschriften Inzake De Toekenning Van De Produktiesteun Voor Olijfolie En De in Bijlage II Van Verordening (EEG) Nr
Nr. L 122/64 Publikatieblad van de Europese Gemeenschappen 12. 5. 88 VERORDENING (EEG) Nr. 1309/88 VAN DE COMMISSIE van 11 mei 1988 tot wijziging van Verordening (EEG) nr. 2502/87 houdende vaststelling van de opbrengst aan olijven en aan olie voor het verkoopseizoen 1986/1987 DE COMMISSIE VAN DE EUROPESE geerd, gezien het feit dat de begunstigden de produktie GEMEENSCHAPPEN, steun nog , niet hebben kunnen ontvangen ; Gelet op het Verdrag tot oprichting van de Europese Overwegende dat de in deze verordening vervatte maatre Economische Gemeenschap, gelen in overeenstemming zijn met het advies van het Gelet op Verordening nr. 136/66/EEG van de Raad van Comité van beheer voor oliën en vetten. 22 september 1966 houdende de totstandbrenging van een gemeenschappelijke ordening der markten in de sector oliën en vetten ('), laatstelijk gewijzigd bij Verorde HEEFT DE VOLGENDE VERORDENING ning (EEG) nr. 1098/88 (2), en met name op artikel 5, lid VASTGESTELD : 5, Gelet op Verordening (EEG) nr. 2261 /84 van de Raad van Artikel 1 17 juli 1984 houdende algemene voorschriften inzake de toekenning van de produktiesteun voor olijfolie en de _ In bijlage II van Verordening (EEG) nr. 2502/87 worden steun aan de producentenorganisaties (3), laatstelijk gewij de gegevens betreffende de autonome gemeenschappen zigd bij Verordening (EEG) nr. 892/88 (4), en met name Andalusië en Valencia vervangen door de gegevens die op artikel 19, zijn opgenomen in de bijlage van deze verordening. Overwegende dat bij Verordening (EEG) nr. 2502/87 van Artikel 2 de Commissie (*), gewijzigd bij Verordening (EEG) nr. 370/88 (*), de opbrengst aan olijven en aan olie is vastge Deze verordening treedt in werking op de dag van haar steld voor de homogene produktiegebieden ; dat in bijlage bekendmaking in het Publikatieblad van de Europese II van die verordening vergissingen zijn geconstateerd Gemeenschappen. -
De La Serra D'espadà
de la serra d'espadà English version Parc Natural de la Serra d'Espadà C/ Francisco Mondragón, 2 12528 Eslida (Castellón) Tel. 96 462 91 12 Móvil: 679 19 62 94 [email protected] http://parquesnaturales.gva.es Assistance from: Layout: Benjamín Albiach Galán Kun.Xusa Beltrán Photography: Benjamín Albiach Galán Vicente Arnau Jose Miguel Aguilar Sisco Marco Jose Miguel Aguilar Map Design: Pau Pérez Puigcerver Printing this material has been possible thanks to the Cooperation Agreement fuente: ICV (Instituto Cartográfico Valenciano) signed on 21st April 2006 by the Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, "la Caixa" and the Generalitat Valenciana (Autonomous Community Authority) for Texts: Equipo de Educación Ambiental Undertaking the Integral Management Plan for Conservation of the Natural Systems of the Valencian Communitys Network of Nature Reserves. Printed: IVADIS D. L.: Date of Nature Reserve declaration: 29th September 1998 Date of PORN approval: 30th July 1997 Date of PRUG approval: 11 March 2005 Municipalities inside the Reserve: Of the 19 municipalities connected, 11 have their municipal boundaries within the limits of the nature reserve (Aín, Alcudia de Veo, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar and Villamalur); while the other 8 (Alfondeguilla, Algimia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Sueras, Tales and Vall de Almonacid), are only partially included. The Serra d'Espadà Nature Reserve is located in the south of Castellón province, in the last foothills of the Iberian System, being one of the best kept natural spaces in the whole Valencian Community. The “Sierra de Espadán” is a large mountain range with countless springs, cool ravines and shady cork oak woods, spreading over the counties of Alto Mijares, Alto Palancia and la Plana Baixa, between the basins of the river Mijares and the Palancia. -
Conselleria De Cultura I Esport Conselleria De Cultura Y
Conselleria de Cultura i Esport Conselleria de Cultura y Deporte RESOLUCIÓ de 9 de juliol de 2009, de la Direcció Gene- RESOLUCIÓN de 9 de julio de 2009, de la Dirección ral de Patrimoni Cultural Valencià, per la qual es resol la General de Patrimonio Cultural Valenciano, por la que concessió d’ajudes per a la realització de actuacions de se resuelve la concesión de ayudas para la realización de restauració i conservació de ponts, aqüeductes, pous de actuaciones de restauración y conservación de puentes, neu, fonts i molins hidràulics d’interés patrimonial de la acueductos, pozos de nieve, fuentes y molinos hidráuli- Comunitat Valenciana. [2009/8513] cos de interés patrimonial de la Comunidad Valenciana. [2009/8513] L’Orde de 13 de febrer de 2009 (DOGV nº 5995, de 17.04.2009) La Orden de 13 de febrero de 2009 (DOGV nº 5995, de de la Conselleria de Cultura i Esport va convocar, per a l’exercici 17.04.2009) de la Conselleria de Cultura y Deporte convocó, para el 2009, ajudes a la realització d’actuacions de restauració i conservació ejercicio 2009, ayudas a la realización de actuaciones de restauración de ponts, aqüeductes, pous de neu, fonts i molins hidràulics d’interés y conservación de puentes, acueductos, pozos de nieve, fuentes y moli- patrimonial de la Comunitat Valenciana. nos hidráulicos de interés patrimonial de la Comunidad Valenciana. La disposició final primera de la referida Orde establix que es La disposición final primera de la referida Orden establece que se delega en la directora general de Patrimoni Cultural Valencià la facul- delega en la directora general de Patrimonio Cultural Valenciano la tat de resoldre la concessió d’estes ajudes i de dictar les resolucions facultad de resolver la concesión de estas ayudas y de dictar las reso- necessàries per al desenrotllament i execució de la present Orde. -
Algimia De Almonacid Eal Lto P Alancia
OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS ALGIMIA DE ALMONACID EAL LTO P ALANCIA AYUNTAMIENTO DE ALGIMIA DE ALMONACID ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓN DE ONOMÁSTICA COORDINACIÓN Y GESTIÓN Unidad de Recursos Tecnicolingüísticos RECOPILACIÓN Y TEXTO Antoni Garcia Osuna DISEÑO Vicent Almar MAQUETACIÓN Y GRAFISMO Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Colección: Onomàstica Serie: Toponímiadels Pobles Valencians Algimia de Almonacid, 152 Editado por: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitución, 284 46019 Valencia Tel.:96 387 40 23 Dirección electrónica: [email protected] Con la colaboración del Ayuntamiento de Algimia de Almonacid ISBN: 978-84-482-5460-5 Depósito legal: V-4828-2010 Impresión: www.avl.gva.es ALGIMIA DE ALMONACID Algimia de Almonacid, con20,45 km² de superficie muy accidentada, ocupa junto a Vall de Almonacid el valle homónimo y el cauce de la rambla del Baladrar. Hasta el año 1889 formaron un solo término indiviso: el expediente de exención del señorío data de 1815 y en 1846 la partición de término con los pueblos vecinos ya estaba realizada; pero es en 1882 cuando comienzan los trabajos de delimitación de ambos términos municipales. Gracias a la intervención del patricio valenciano Cirilo Amorós se llegó a un acuerdo definitivo a finales de 1889. Algimia ocupa, pues, la parte alta del valle y se extiende por los contrafuertes del eje axial de la sierra de Espadán. Esta constituye el límite que separa el término municipal de los pueblos limítrofes: el Alto de Lorenza (1.042 metros), de Matet; la Rápita (1.106 metros), de Alcudia de Veo; el Espadán (1.099 metros), de Alcudia de Veo y Aín, y el Peñarroy (931metros), de Almedíjar. -
Redaccion Plan General De Ordenacion Urbana
REDACCIÓN PLAN GENERAL DE ORDENACIÓN URBANA. XODOS (CASTELLON) XODOS (CASTELLÓN) REDACCION PLAN GENERAL DE ORDENACION URBANA Arquitecto: VICENTE COSTA MEDES JULIO 2009 1 | Página REDACCIÓN PLAN GENERAL DE ORDENACIÓN URBANA. XODOS (CASTELLON) INDICE 01.- INTRODUCCIÓN 01.01.- ANTECEDENTES 01.02.- NORMATIVA APLICABLE AL PLAN GENERAL 02.- EL TERRITORIO 02.01.- ENCUADRE COMARCAL 02.02.- SITUACIÓN 03.- CONDICIONES GEOGRÁFICAS DEL TERRITORIO ORDENADO 03.01.- CARACTERÍSTICAS NATURALES DEL TERRITORIO 03.01.01.- Medio físico 03.01.01.01.- Clima 03.01.01.02.- Ambiente, sistema y unidad morfodinámica 03.01.01.03.- Topografía, geología y geomorfología 03.01.01.04.- Edafología 03.01.01.05.- Hidrogeología 03.01.01.06.- Hidrología superficial 03.01.01.07.- Hidrología subterránea 03.01.02.- Medio biológico 03.01.02.01.- Vegetación 03.01.02.02.- Fauna 03.01.02.03.- Paisaje 03.01.03.- Medio socioeconómico 03.01.03.01.- Características de la población 03.01.03.02.- Dinámicas y tendencias exógenas y posicionamiento de la ciudad 03.01.03.03.- Condiciones económicas 03.01.03.04.- Evolución del suelo residencial 03.01.03.05.- Evolución del suelo industrial 03.01.03.06.- Aspectos Culturales 03.02.- USOS PRESENTES EN EL SUELO, EDIFICACIONES E INFRAESTRUCTURAS EXISTENTES 03.02.01.- Usos del suelo 03.02.02.- Edificaciones 03.02.03.- Suministro de Aguas potable 03.02.04.- Saneamiento 03.02.05.- Gestión de residuos 03.02.05.01.-Instalaciones para la gestión de residuos 03.02.06.- Red de energía eléctrica 03.02.07.- Abastecimiento de gas 03.02.08.- Carreteras 03.02.09.- -
En Una Inscripción Rupestre De Algimia De Almonacid
UN NUEVO CASO DE ITE.R PRIUATUS EN UNA INSCRIPCION RUPESTRE DE ALGIMIA DE ALMONACID (El Alto Palancia, Castellón) FRANCISCO BELTRAN LLORIS (Universidad de Zaragoza) FERRAN ARASA I GIL Localizada en diciembre de 1979,1 la inscripción se encuentra emplazada en las proximidades del Pico Espadán (1.083 m.), a unos 2'5 kilómetros al S9. en línea recta, en una zona de abrupto relieve, recorrida por varios barrancos y rodeada en sus inmediaciones por elevaciones que rodean los 800 m. Está grabada a unos 3'30 m. del suelo en una peña c;al'iza de unos 5 m. de altura situada en la partida de La Calzada, sobre el viejo camino de Algimia a Alcudia de Veo (Iám. 1, 1). Este es en realidad parte de un itinerario de unos 30 kilómetros de longitud que une las localidades de Onda, en La Plana, y Segorbe, en el curso medio del Palancia, y que todavía a comienzos de siglo era utilizado con normalidad. 2 Su trazado con creto transcurre remontando el río Veo, afluente del Sonella, hasta el Barranco del Barandí, que nace en las mismas faldas del Pico Espadán; desde allí, y dejando éste a la izquie.rda, cruza el collado de La Nevera y alcanza La Rambl"a de Almarche, siguiendo después hasta la de Algimia, que va a dar al Palancia a la altura de Segorbe. En su recorrido este camino atraviesa las siguientes poblaciones: Tales, Benitandús, Veo, Alcudia de Veo, Algimia de Almonacid, Varl de Almonacid y Peñalba. Concretamente, la inscripción se ub ica a unos 2'5 Km. -
Montanejos 19 Castellnovo 73,7 Km Onda 13 Segorbe 84,7 Km 18 Navajas Villamalur 57,1 Km 14 17 15 102,7 Km 174,8 Km 16 32,1 Km 40,4 Km Montanejos Montanejos
Disfruta Costa Azahar! 130 km 37,1 km 151,9 km 31 01 66,0 km 38,8 km 30 Azahar Morella 02 29 Castelló 127,3 km Morella 16,3 km penyagolosa 03 Castelló 28 de la plana Morella 39,6 km Benicàssim 04 60,1 km 27 benassal Oropesa 31,5 km del mar 05 23,0 km tírig 26 Cabanes 77,0 km 06 mateu Sant 150,4 km 25 Vilafamés 109,5 km Vinaròs 07 40,4 km 24 Vila-real Peñíscola Borriana 08 13,9 KM 13,9 114,4 km 23 Moncofa 22 41,1 km peñíscola 09 156,1 km Almenara 21 60,5 km Alcossebre 10 65,7 km La Vall D’Uixó Atzeneta 20 del maestrat 134,6 km 11 38,0 km Eslida Lucena del cid 19 Castellnovo 73,7 km 12 Montanejos 58,9 km 18 Segorbe Onda 13 57,1 km Navajas Villamalur 17 14 84,7 km 174,8 km 16 15 102,7 km 32,1 km 40,4 km Montanejos Montanejos : 158 159 : En pleno Alto Mijares, entre La Fuente de los Baños, como geológico que podremos en- Teruel y Castellón, encontra- uno de los centros turísticos de contrar al inicio del Sendero de mos este pequeño paraíso Montanejos, en un manantial la Bojera. Pero además, Monta- natural: Montanejos. Con poco que conserva una temperatura nejos nos ofrece otros lugares más de 600 habitantes es el de 25º durante casi todo el año, de interés y monumentos de epicentro del turismo de in- por lo que se la ha considerado gran relevancia. -
Espadilla). Un Yacimiento Romano Del Alto Mijares (Castellón
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 34, 2016 El Plano (Espadilla). Un yacimiento romano del Alto Mijares (Castellón) Pablo Medina Gil* Ferran Arasa i Gil** Gustau Aguilella Arzo*** Resumen En este artículo estudiamos algunos materiales arqueológicos encontrados en el yacimiento romano de El Plano (Castellón). Aunque en la actualidad está destruido casi en su totalidad por los trabajos agrícolas, algunas de las piezas estudiadas indican que estaba dotado de termas, por lo que debía tratarse de un asentamiento de cierta importancia. Por otra parte, las cerámicas recogidas permiten fechar su ocupación entre los siglos I y IV dC. Se trata del primer yacimiento romano que ha podido ser estudiado en la comarca del Alto Mijares. Palabras clave: Yacimiento romano, cerámica, baños, Alto Mijares. Abstract In this paper we study some archaeological materials found in the Roman site of El Plano (Castellón). Although today is almost entirely destroyed by agricultural work, some of the pieces studied said they were equipped with thermal baths, so it should be a settlement of some importance. Moreover ceramics collected allows occupation dating from the I to IV century AD. This is the first Roman site that has been studied in the district of Alto Mijares. Keywords: Roman site, pottery, bath, Alto Mijares. INTRODUCCIÓN confluencia de los ríos Villahermosa y Pequeño o Chico con el Mijares, donde se suaviza el relieve y La comarca castellonense del Alto Mijares se se abre el valle. Las mejores tierras de cultivo, así articula a partir de la cuenca media del río Mijares como las poblaciones de Toga, Espadilla y Vallat, y su red de afluentes. -
Alfabético Poblacion Municipios Prov. Castellón
ALFABÉTICO POBLACION MUNICIPIOS PROV. CASTELLÓN A 01-01-2011 TOTAL 12000 Total provincial Nº Orden 604.344 1 12002 Aín 141 2 12003 Albocàsser 1.443 3 12004 Alcalà de Xivert 8.175 4 12005 Alcora, l' 10.856 5 12006 Alcudia de Veo 229 6 12007 Alfondeguilla 881 7 12008 Algimia de Almonacid 315 8 12009 Almazora/Almassora 25.945 9 12010 Almedíjar 306 10 12011 Almenara 6.102 11 12901 Alquerías del Niño Perdido 4.433 12 12012 Altura 3.924 13 12013 Arañuel 196 14 12014 Ares del Maestrat 206 15 12015 Argelita 96 16 12016 Artana 1.990 17 12001 Atzeneta del Maestrat 1.367 18 12017 Ayódar 212 19 12018 Azuébar 376 20 12020 Barracas 198 21 12022 Bejís 423 22 12024 Benafer 177 23 12025 Benafigos 161 24 12026 Benasal 1.264 25 12027 Benicarló 26.553 26 12028 Benicasim/Benicàssim 18.524 27 12029 Benlloch 1.211 28 12021 Betxí 5.890 29 12032 Borriana/Burriana 35.433 30 12031 Borriol 5.180 31 12033 Cabanes 3.019 32 12034 Càlig 2.236 33 12036 Canet lo Roig 855 34 12037 Castell de Cabres 17 35 12038 Castellfort 237 36 12039 Castellnovo 1.065 12040 Castellón de la Plana/Castelló de la 37 Plana 180.114 38 12041 Castillo de Villamalefa 114 39 12042 Catí 850 40 12043 Caudiel 754 41 12044 Cervera del Maestre 727 42 12052 Chert/Xert 889 43 12053 Chilches/Xilxes 2.844 44 12055 Chodos/Xodos 125 45 12056 Chóvar 363 46 12045 Cinctorres 494 47 12046 Cirat 270 48 12048 Cortes de Arenoso 347 49 12049 Costur 581 50 12050 Coves de Vinromà, les 2.049 51 12051 Culla 608 52 12057 Eslida 936 53 12058 Espadilla 91 54 12059 Fanzara 347 55 12060 Figueroles 583 56 12061 Forcall 529 -
Pacto Territorial Por El Empleo De La Mancomunitat Espadán-Alto Mijares
PACTO TERRITORIAL POR EL EMPLEO DE LA MANCOMUNITAT ESPADÁN-ALTO MIJARES 90 91 PACTO TERRITORIAL POR EL EMPLEO DE LA MANCOMUNIDAD ESPADÁN-ALTO MIJARES PACTO TERRITORIAL POR EL EMPLEO DE LA MANCOMUNIDAD ESPADÁN-ALTO MIJARES Entidades adheridas: Aín, Alcudia de Veo, Argelita, Ayódar, Espadilla, Fanzara, Fuentes de Ayódar, Ribesalbes, Sueras, Tales, Toga, Torralba del Pinar, Torrechiva, Villamalur. 1. PROFESIONALES DE CONTACTO: Responsable técnico: Mamen Vivas Sánchez. Cargo: AEDL. Dirección: Avenida Castellón, nº 6 Tales (Castellón) Teléfono: 964 61 30 00 Email: [email protected] 92 93 4. PROYECTOS EXPERIMENTALES: PROYECTO EXMEM II En el anterior período que se autofinancie en un futuro. subvencionado la Se propone formar a un número Mancomunidad Espadán determinado de personas que Mijares inició el primer año del pasen a ser los formadores del Proyecto ExMem. Analizando centro (en el inicio del proyecto el Diagnóstico Territorial de la deben ser externos) para zona Espadán-Mijares realizado después financiarse el Centro de por lmedes en la Agenda 21 y el Formación homologado con la Diagnóstico Territorial realizado formación que de a los distintos por la UJI y el Servef el Proyecto profesionales del sector. EXMEM tiene dos líneas de trabajo: En este segundo período se pretende reforzar el Módulo La primera línea de trabajo, ECC1 y el Módulo ECC2. ECC1: la Formación en materia mantenimiento de la motosierra Motoserrista homologada en y técnicas de tronzado. materia de normativa europea común para profesionalizar el ECC2: técnicas básicas de tala sector forestal, fortalecer las de árboles (árboles pequeños). Y competencias profesionales, realización de exámenes donde incrementar la salud y la seguridad los alumnos adquieren el Camet laboral de los motoserristas, Europeo de Motoserrista y el favorecer la movilidad de las Diploma acreditativo. -
Maestrazgo Route Road Cycle Guide 2020.Pdf 4.4 MB
1600 Edition 2020 1400 1200 Rubielos de Mora Rubielos de Mora - Maestrazgo circular route - Rubielos de Mora 1000 800 del Cid 600 La Iglesuela 400 Onda 200 www.caminodelcid.org Bicycle Touring Guide for The Way of El Cid 0 km 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 UTM Desarrollos 600 This is a three-day circular route that runs through the magical territory of El Maestrazgo. It is Distance500 241 km Cumulative ascent 5.800 m Physical difficulty Medium especially recommended for courageous bicycle tourists, who will encounter the most challenging Estimated400 time 3 días Cumulative descent 5.800 m Technical difficulty Low route of The Way of El Cid. What is the reward? Impressive wilderness, unusual towns, fascinating Fact Sheet roads, breathtaking views, and many more things. Enjoy this feeling festival riding on your bike! 300 Information for bicycle tourists hard shoulders and road surfaces can vary depending on 200 maintenance work, which means that there may be some improve- This is a highly attractive route because of its diversity, beauty and and Castellón. It remained in the hands of the Moors until the 12th ments that are not recorded here. Traffic alerts are subjective for The wild territory of El Maestrazgo the challenges it100 poses for bicycle tourists. The first stage of the century. The monarchs of Aragon conquered these lands with the they are based on the authors’ experience and may vary depending In the days of El Cid, El Maestrazgo mountain range area was route is very demanding. As a matter of fact, it includes two steep aid of the Knights Templar, who received them as their reward. -
CASTELLÓN) Agosto De 2018
ESTUDIO DE PAISAJE PLAN GENERAL DE ARGELITA (CASTELLÓN) Agosto de 2018 Equipo Redactor Autor GONZALO VALLS BENAVIDES Ing. Caminos, C. y P. Colegiado nº 19.595 Plan General de Argelita (Castellón) | Agosto 2018 ÍNDICE: DOCUMENTACIÓN SIN EFICACIA NORMATIVA 0. INTRODUCCIÓN ........................................................................... 9 0.1 Objeto ................................................................................................. 9 0.2 Contenido del Estudio ............................................................................ 9 1. NORMAS DE APLICACIÓN .......................................................... 11 2. DETERMINACIONES, DE CARÁCTER PAISAJÍSTICO, QUE SON DE APLICACIÓN ............................................................................... 12 2.1 Estudios de Paisaje ya aprobados de igual rango...................................... 12 2.2 Estrategia territorial de la Comunidad Valenciana (ETCV) .......................... 12 2.3 Plan de Acción Territorial de Infraestructura Verde y Paisaje (en tramitación) .......................................................................................... 14 3. INFORMACIÓN Y ANÁLISIS TERRITORIAL DEL ÁMBITO EN ESTUDIO .................................................................................... 17 3.1 Marco geográfico ................................................................................. 17 3.2 El planeamiento vigente........................................................................ 19 3.3 Climatología .......................................................................................