GENT DEL MASNOU Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 373 abril del 2019 FINQUES MESLLOC LLIGOÑA CAYETANO FFinques PPuig sl Compravenda - Administració - ASS. jurídica T/ 93.555.69.03

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90 www.meslloc.com www.finquespuig.net · [email protected] Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou -

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected] Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100% Escola bressol a partir dels 4 mesos tit V eem amb fe a Pqu lici il u ta e l Ed t t E Anglès · Psicòleg · Pediatre MATRÍCULA OBERTA TOT L’ANY 93 555 57 11 Jornada de portes obertes Curs 19-20 19 d’abril a les 18 ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS! Ventura i Gassol, 29, el Masnou www.petitvailet.com · [email protected] · petitvailet.blogspot.com Cuina pròpia GENT Editorial MÉS CLAR NO ES PODIA DIR DEL MASNOU En el moment de tancar l’edició d’aquest Butlletí estàvem immersos de ple dins la sisena setmana del judici de la vergonya, sis setma- nes d’anades i vingudes dels encausats des de les respectives pre- Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa- ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscrita sons fins al Tribunal Suprem en unes condicions deplorables i esgo- amb el número 7.669 al registre d'associacions tadores, dignes de temps passats que crèiem oblidats. Jornades de la . maratonianes capaces de minar les voluntats més fermes dels nos- Equip de Redacció: tres representats polítics i socials que, amb una dignitat i fermesa de Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol - Lluís Valls pedra picada, han suportat estoicament sabent-se innocents de les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació que se’ls imputen. Portada: Sant Jordi 2019 A hores d’ara el judici deurà haver seguit el seu curs i, tot i que no Disseny i muntatge: Taller de publicitat. n’esperem res de bo, no volem perdre l’esperança que les evidèn- Publicitat: 93 555 16 59 cies dels fets, la qualitat dels advocats defensors i les opinions dels observadors i mitjans de comunicació estrangers facin el seu pes a Imprimeix: Jobagraf. l’hora de dictar sentència. Veurem. Tiratge: 3.500 exemplars. Com a mostra de l’enteresa dels nostres representants, reproduïm Paper ecològic de 90 g. tot seguit algunes declaracions seves fetes l’1 de febrer, dia del seu trasllat a les presons de Madrid per al judici: Edita: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87 Dolors Bassa: ...”Tinc el desig i l’esperança de tornar a l’Empordà en llibertat. Vaig cap a judici ferma i segura per defensar la demo- GENT DEL MASNOU Dr. Agell, 9 cràcia i la justícia.” 08320 El Masnou Jordi Cuixart: ...”Marxem a Madrid per acusar l’Estat de vulnerar 93 126 82 20 els drets civils i polítics del poble de Catalunya.” [email protected] Josep Rull: …”La vostra força és la nostra força! La vostra dignitat www.gentdelmasnou.cat és la nostra dignitat.” L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable, Jordi Turull: …”Ara ens toca a nosaltres que durant el judici no us necessàriament, del contingut dels articles signats pels seus col·laboradors. sentiu sols en la defensa dels drets i llibertats fonamentals i d’allò La inserció de missatges publicitaris en el butlletí de que hem dit i repetit a les urnes.” Gent del Masnou queda sotmesa al criteri de lʼenti- tat. Joaquim Forn: …”Estem determinats en la defensa de la llibertat, la democràcia i la justícia.” El repartiment dʼaquest butlletí als Carme Forcadell: …”Tornem a Madrid amb el vostre escalf, el cap socis es fa amb el suport de ben alt i carregades de determinació per desmuntar totes i cadascu- lʼAjuntament de la Vila. na de les mentides d’aquest procés judicial.” Oriol Junqueras: ...”Gràcies per acompanyar-nos cada nit! Gràcies ASSEMBLEA de tot cor a tothom!” GENERAL ORDINÀRIA i Raül Romeva: …”Marxem cap a Madrid, però no hi anem a defen- EXTRAORDINÀRIA sar-nos. Hi anem a reivindicar la democràcia i el pacifisme. Que no DE L’ANY 2019 ens esperin derrotats.” Jordi Sànchez …”La presó preventiva també és JUDICI POLÍTIC. Diumenge, 7 d’abril de 2019, El tribunal utilitza la presó preventiva com un mecanisme per des- a les 12 del migdia, gastar-nos.” al local social. Més clar no es podia dir. Més info. pàg 5 El President. Sumari Gent del Masnou EDITORIAL...... 3 BÚSTIA OBERTA ...... 5 UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES Joan Camps ...... 6 BRUMADINHO Joan Maresma Duran ...... 7 desitja a tota HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray...... 8 IN MEMÒRIAM ...... 11 CRÒNIQUES ...... 12 SOM Oriol Lugo ...... 14 VIVÈNCIES Pep Parés ...... 15 la població una HOMENATGE A DOLORS PURCALLAS Joan Muray...... 16 CRÒNIQUES DʼULTRAMAR Joan Muray...... 16 PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ...... 17 LA PUNTA DE LA LLENGUA (106) Esteve Pujol ...... 17 Bona Diada de HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ...... 18 LʼATLÀNTIDA, MITE O REALITAT? J. Condeminas ...... 20 GENT DEL MASNOU INFORMA...... 21 DITES I PERSONATGES POPULARS (52) Albert Vidal ...... 21 Sant Jordi LA CUINA DE LʼANTÒNIA ...... 22 3 24 hores al seu servei FARMÀCIA DE GUÀRDIA La farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides. De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà. -- Abril 2019 -- 1 dilluns Ocata 29 dilluns Aymar 2 dimarts Riera 30 dimarts Viamar 3 dimecres Fàbregas 4 dijous Viamar 5 divendres Dominguez 6 dissabte Aymar 7 diumenge Aymar 8 dilluns Fàbregas -- Maig 2019 -- 9 dimarts Viamar 10 dimecres Dominguez 1 dimecres Viamar 1 de Maig 11 dijous Aymar 2 dijous Fàbregas 12 divendres Ocata 3 divendres Riera 13 dissabte Riera 4 dissabte Dominguez 14 diumenge Riera Rams 5 diumenge Dominguez 15 dilluns Dominguez 6 dilluns Fàbregas 16 dimarts Fàbregas 7 dimarts Aymar 17 dimecres Viamar 8 dimecres Ocata 18 dijous Ocata 9 dijous Riera 19 divendres Ocata Divendres Sant 10 divendres Dominguez 20 dissabte Ocata 11 dissabte Viamar Viamar Setmana Santa 21 diumenge Ocata Diumenge i 12 diumenge Dilluns de 22 dilluns Ocata Pasqua 13 dilluns Ocata 23 dimarts Dominguez Sant Jordi 14 dimarts Riera 24 dimecres Aymar 15 dimecres Fàbregas 25 dijous Viamar 16 dijous Viamar 26 divendres Riera 17 divendres Dominguez 27 dissabte Fàbregas 18 dissabte Aymar 28 diumenge Fàbregas 19 diumenge Aymar Horaris de les farmàcies del Masnou De dilluns a divendres Dissabte Aymar (Maricel) Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14 Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30 Fàbregas Navarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13 Ocata JFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30 Riera (Club nàutic) J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30 Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14 FARMACÈUTICS DEL MASNOU LA MEVA ADHESIÓ AL cata, en un racó, l’agraïment PROJECTE a un polític mort d’un atac de M’agradaria, així per sobre, cor, i a la carretera de Teià anomenar els monuments un homenatge a Lluís Millet. Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. que tenim al Masnou: comen- Tret d’aquests, no en recor- del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms de cem per citar les no gaires do cap més. I ara us dic que l’autor . En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensió no excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció però magnífiques escultures penso molt encertada la ini- podrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon- mortuòries que tenim al ciativa del Sr. Esteve Pujol sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà correspondència amb els seus autors. cementiri i que, tot i que són de fer al Masnou un monu- obres privades, de tant de ment a la figura de la mestra MONUMENT AL MESTRE jecte, sinó tan sols que ha veure-les s’han convertit en i el mestre, puntals indispen- Lectors del butlletí de Gent acceptat bonament de reco- una mica nostres. Quan sor- sables de qualsevol estruc- del Masnou, llir-ne suggeriments, críti- tim del cementiri, si tirem una tura civilitzada i que dificil- Continuo amb el projecte del ques i adhesions. Opino que mica amunt, hi trobarem el ment han tingut mai el reco- monument als professionals en el seu moment caldrà que bust de l’eminent i gens nos- neixement que es mereixen. que han dedicat la vida a sigui el Municipi mateix qui tre Sr. Ramón y Cajal –que Qui no recorda en els anys l’ensenyament i l’educació n’encapçali la promoció i mai no he sabut quina rela- d’infantesa, adolescència i de moltes generacions de realització, si la idea és valo- ció va tenir amb la nostra encara gran tots els coneixe- masnovins. rada positivament. vila–, però, en fi, suposo que ments, lliçons, advertiments, He fet arribar la proposta a la Ara goso animar qualsevol els seus descobriments van consells i estima de qui t’ha Regidoria Municipal d’En- altra entitat vilatana i també ser prou vàlids perquè li guiat? Com podríem cami- senyament, al Consell Esco- els particulars que vegin posessin una plaça amb el nar per la vida i com passa- lar Municipal i a totes les ins- aquesta idea amb bons ulls seu nom i la seva testa en ríem el testimoni de nosal- titucions educatives, públi- que així ho manifestin igual- una peanya. tres sense algú que ens ha ques i privades, de la Vila a fi ment per aquest mateix Més avall, a la plaça de l’11 ensenyat a fer-ho? que hi diguin la seva i, si ho mitjà. de Setembre, el símbol de la Aquesta és la raó que desfà veuen convenient, que cana- Percebo que la idea suscita fortalesa d’un poble; i uns la misèria humana. litzin tota mena de suggeri- simpaties i desitjo que aviat metres més avall un petit re- Hi estic totalment d’acord i ments i, per suposat, el seu es plasmi com un testimoni coneixement a la defensa de dono suport a la proposta suport a través de d’homenatge als educadors Catalunya el 1714. També d’honorar la figura de l’ense- Això no vol pas dir que de tot nivell i àmbit. en un extrem del poble hi ha nyament; penso que és l’ú- aquesta associació cultural Continuaré informant-ne. la Nimfa, potser el més es- nic símbol immortal. es faci responsable del pro- Esteve Pujol i Pons pectacular; a la plaça d’O- Lluís Valls i Marí

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE SOCIS DE L’ANY 2019 D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convoca l’Assemblea General Ordinària i extraordinària per al diumenge, dia 7 d’abril del 2019, a les 12 del migdia, al local social del carrer Doctor Josep Agell, 9

ASSEMBLEA ORDINÀRIA. ORDRE DEL DIA: 1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 2018. 2/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2018 (*) 3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2019 (*) 4/Presentació de la memòria de l’any 2018 i projectes per al 2019. 5/Suggeriments i preguntes.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA. ORDRE DEL DIA: 1/Punt únic: Renovació dels càrrecs de Vicepresident, Tresorer i Vocal Recreativa (*) Cordialment, Joan Casals i Agustí President de Gent del Masnou

5 UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES Joan Camps i Ortiz El diccionari diu que una càrrega és una envestida o atac a l’enemic. Per simple regla de tres, si l’1 d’octubre no va haver-hi càrregues policials, ¿a què ve aquest judici sumaríssim per rebel·lió i sedició, on els rebels érem dos milions i escaig de catalans emprenyats que defensàvem pacífica- ment unes urnes per expressar formal- ment el descontentament acumulat des del 2010, quan Montilla avisava de la desafecció creixent causada per la intervenció del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya aprovat el 2006, que, quedant molt per sota del Concert Basc, la sentència del TC retallava i convertia en una llei colonia- lista? Com volen que païm la lectura tenir la pena a presumptes innocents de les clavegueres de l’estat, es pot constitucional interessada que no per- els quatre o cinc anys que pot durar la traficar amb persones o estupefaents i met que el poble català mai no pugui revisió; i, en el cas que la sentència es pot assassinar per odi o per gelosia. aspirar a ser igual d’autònom que el definitiva sigui absolutòria, el càstig Però cap reu de tan execrables delictes poble basc? injust ja haurà fet estralls irreparables no rebrà un càstig de la justícia tan Aquest judici l’han ubicat al Suprem de en la vida dels perjudicats i les seves sever com el que Fiscalia i VOX dema- Madrid carregant les tintes en el relat famílies. Mentrestant, els causants nen per als nostres polítics i represen- de l’1 d’octubre com una rebel·lió de hauran seguit campant en la seva invi- tats socials implicats en el Procés on lluita armada, quan el desordre ha sigut olabilitat o gaudint d’una jubilació privi- impera l’al·lèrgia del tribunal per de baixa intensitat si el comparem amb legiada. mostrar els documents gràfics que des- la claca tumultuosa setmanal dels Han volgut anticipar el judici fent que menteixen les exageracions dels testi- camps de futbol. Sense aquest guió testimonis i encausats hagin de passar monis de l’acusació. Milers de vídeos pervers, el Judici del Procés no hauria hores interminables sense declarar, i que escenifiquen de manera fefaent passat del Jutjat número 13 o s’hauria no cal esmentar el suplici afegit als que policia nacional i guàrdia civil van quedat en el Tribunal Superior de acusats que es lleven a la presó de ma- ser arengats amb l’eslògan “a por Justícia de Catalunya i tots mantin- tinada i tornen al règim carcerari més ellos” animant-los a arrasar bel·licosa- dríem un major respecte al valor enllà de l’hora de sopar. Només els fal- ment amb el convenciment que provo- suposat que hauria de merèixer l’alta taven les eleccions on ara “VOX”, com carien la violència ciutadana; però, en magistratura del poder judicial. Però, ja a acusació popular, pot dir missa en el haver-se trobat amb gent de pau ma- posats en aquest embolic, m’imposo Suprem i anar a la processó de la seva nifestant-se amb un pacifisme exem- un bri de confiança amb Manuel campanya, mentre la Junta Electoral plar, els avalots armats van quedar ben Marchena, que és qui, sense tenir del Central s’ha capficat a treure els llaços retratats. Els milers d’imatges de la tot la paella pel mànec, pot remenar les grocs i han posat Torra i el seu govern xarxa més les captades per la policia, cireres sense deixar-les podrir. És evi- arraconats a les cordes del quadrilàter de ser mostrades oportunament en el dent que prestigi i dignitat són valors a on seguiran rebent els mastegots de la judici, serien evidències suficients per vegades contraposats i l’arma dilatòria política de jutjat. Unes eleccions que desmuntar la desproporció desmesura- de l’engranatge judicial permet l’arbitra- han obert la veda als partits perquè da d’una de les parts contra l’altra. És rietat quan anticipa una condemna de parlin pel boc gros i, com que no tenen que a vegades una imatge val més que presó preventiva o un exili irreme- res per oferir, la majoria pateixen, no mil paraules, i un minut de vídeo és la iables, i els acusats en presumpció sigui que se’ls assequi la mamella d’on correlació de 1440 imatges. d’innocència porten més d’un any en mamen, per això es barallen per veure No és estrany que alguns testimonis de presó o exiliats. No vull imaginar-me, qui crida més fort: als catalans ni aigua! càrrec no vulguin acarar la transmissió doncs, una sentència justiciera, ja que De fet, el Judici del Procés és un avís televisiva, donat que el rostre i la ges- equivocar-se prevaricant, deixant l’últi- per a navegants: al Regne d’Espanya tualitat, en ser l’expressió de l’ànima, ma instància als tribunals de drets es pot violar en manada, es pot estafar delaten fàcilment la contradicció que hi humans internacionals significa man- des de la banca, es pot extorsionar des ha entre dir la veritat o mentir. 6 Brumadinho Joan Maresma Duran

Diuen que un pot parlar de la vida com la recorda, no com els fets van passar. Potser per això idealitzem el passat: al segle XIX les persones tenien més moral que ara, a l’Atenes de Pèricles no hi havia corrupció o jo m’explico la meva història i l’explico als altres com més em convé, per exemple. Actualment –i a diferència d’altres èpoques?– sembla ser que tot està sota control: el tren ens portarà a la mes dels tècnics de l’empresa minera d’existir a dia d’avui. feina, després de volar deu hores Vale –alguns són doctors en enginye- Com si no n’hi hagués prou amb tots sobre l’Atlàntic arribaré a Europa, ima- ria; són, doncs, més intel·ligents que els morts, desapareguts, contamina- gino que el conductor del taxi no ha jo; suposo, no obstant, que també han ció i pèrdues, he llegit també que els begut ni una gota d’alcohol... No hi ha d’arribar a fi de mes– i escriuen que beneficis de la Vale van ser el 2018 de espai –aparentment, repeteixo– ni per no es podia preveure la desgràcia que més de 13.000.000.000 (tretze mil a la mala sort ni per als accidents... va passar el passat dia 25 de gener milions de reals; més de tres mil Però en un espai curt de temps han d’enguany, quan una presa que conte- milions d’euros)... I que els seus ferro- caigut dos avions Boeing 737 Max 8, a nia detritus de la mina Córrego do carrils travessen comunitats indíge- Gènova es va enfonsar un pont a l’a- Feijão va patir una implosió –les imat- nes, els seus conductes vessen i con- gost de l’any passat, al Japó una cen- ges que hi ha a Internet són especta- taminen, i alguns treballadors fan la tral nuclear va causar contaminació culars; llàstima que no sigui una feina en condicions precàries... Em radioactiva després d’un tsunami pel·lícula; tot és filmat en aquesta pregunto si tot això –tampoc no sé si colossal o unes pluges torrencials van societat; pura pornografia– i l’allibera- és veritat; suposo també que els que causar un munt de morts a Moçambic ment de la immensa quantitat d’aigua escriuen contra la Vale potser tenen i a Zimbaue al març. i residus va causar la mort de 207 per- una hipoteca per pagar– és una opció sones i la desaparició de 106 més. A conscient per la deixadesa, pel des- part d’un desastre ecològic enorme respecte, per la il·legalitat amb l’únic –més gran que el de Mariana– causat objectiu d’un lucre infinit. D’un profit per la mateixa Vale fa tres anys. Deu que serà –ho és ja insostenible. tenir mala sort aquesta empresa? Tal No obstant, en aquest desastre am- vegada si el ministeri de medi ambient biental de dimensions desmesurades, hagués exigit més seguretat a la Vale, el que hi ha és una socialització del tal vegada si... Això no farà ressuscitar perjudici, que paga tota la societat.... els morts ni apaivagarà l’angoixa dels que no tenen un cos per enterrar... He llegit altres articles d’altres espe- cialistes: tècnics en medi ambient, enginyers que no són de l’empresa, periodistes... i alguns afirmen que el trencament de la presa era qüestió de temps si no s’hi feien obres ni hi havia inversions... Si a la mala sort i a les fatalitats –que Més d’un afirma que no existeix des- crec que existeixen– hi sumem la de- envolupament sense protecció sídia, potser el resultat és Bruma- ambiental. Els especialistes no parlen dinho. Escric “potser” perquè no sóc més de creixement sense considerar capaç ja d’afirmar res de res amb total els impactes ambientals, que en rotunditat. I en aquesta societat actual temps passats eren tractats com a sí que ens refiem –en teoria; suposo fets externs. Aquesta visió que el que que en altres èpoques també– dels importa és guanyar diners i després especialistes. He llegit alguns infor- netejar la contaminació ja no hauria 7 • CONFITERIES/PASTISSERIES. En Històries de la vila consten 8, tot i que alguns tenien Joan Muray també forn de pa. • CEREALS. En consten 2, que els ve- OFICIS I NEGOCIS AL MASNOU nien a la menuda. • VENDA D’OUS. 2 A MITJAN SEGLE XX • GELADERIES. 2 Fotografies de Teresita Torres A part de tots aquests negocis rela- cionats amb el menjar, també hi hem d’afegir els que hi havia al Mercat Municipal, que són aquests:

• CARNS FRESQUES. Les parades que hi havia eren 11, tot que 5 hi consten amb un nom que, si no fos perquè coneixem qui eren i a què es dedi- caven, no sabríem pas què venien, ja que consten com a tablejeras. • CARN DE PORC. 8 • VERDURES. Eren 14, i eren la men- ja de les que n’hi havia més. • PESCA SALADA. 2 • VENDA D’OUS. 1 • GALLINA. 6 Carrer Lluís Millet • VENDA DE MENUTS. 4 Fa uns anys (1), vaig fer un estudi de aclariment, anirà a continuació. • FRUITES. 4 les menes de negoci que hi havia al Són aquests: Masnou de 1845, tenint en compte el I a més hi havia l’encarregat de la nombre d’habitants de l’època, que no • ULTRAMARINS. D’aquest grup n’hi plaça. arribaven als 4.000. havia 27. Com a ultramarins es quali- Ara ho faig de nou amb un altre sobre ficaven establiments que venien que- Ara veurem diversos tipus de negoci, d’un xic més de cent anys, del 1955, viures, especialment frescos, a granel, que podríem relacionar amb el que quan el Masnou tenia entorn de 6.000 i també d’altres d’envasats, com ara en diem serveis, són aquests: habitants, i comparant-lo amb l’actua- certes conserves. El nom li provenia, litat, de la quantitat de negocis que té devia ser en un principi, de vendre • DROGUERIA I SABONS (al major). 4 i dels habitants corresponents. productes d’ultramar. del primer i 1 del segon. Aquest estudi el dividiré en diversos • COMESTIBLES. D’aquests n’hi havia • REFRESCS. 1. Però encara no era apartats, començant pel de l’ali- 13. Eren també botigues de que- ben bé una botiga, ja que es refereix mentació, el més nombrós, al qual viures, però sembla que es diferencia- al servei de bar dels Banys de Sant seguirà un segon amb la resta de ven dels altres per la varietat de pro- Cristòfol. comerços i altres negocis. Aquestes ductes que venien. • ROBA FETA. 1 històries tenen, a més, una altra par- • LLETERIES. Dels que només venien • ROBA BLANCA. 1 ticularitat, que és que totes les imat- llet a granel n’hi havia 15. Alguns ges que les il·lustren són exactament només despatxaven llet, però alguns d’aquells anys (2), fet que no passa també despatxaven altres queviures. sempre. • VAQUERS. De propietaris de vaques Dintre del grup d’establiments dedi- n’hi havia 9, que en algun cas també cats a l’alimentació, hi trobem diver- en venien a granel a casa seva, i d’al- sos apartats, com ara ultramarins, tres que la repartien casa per casa. comestibles, etc., que anireu veient D’aquests n’hi havia algun que, tot i no agrupats cadascun per la seva espe- tenir vaques, anava a cercar la llet a cialitat. Hi haurà algun d’aquests masies i la repartien també per les grups el nombre que hi havia de cases. cadascun dels quals anirà només • FORNS DE PA. N’hi havia 8. Algun posat en xifres. I si n’hi ha algun que d’ells també pagava contribució per per alguna característica mereix un vendre alhora confiteria. Fonda de l’Apeadero 8 Barques al Cami Ral • MÀQUINES DE COSIR. 1 • RODETS DE FIL. 2 • TALLERS DE FERRERIA. 8 • FUSTERS. 14. Aquest apartat també estava dividit en diverses formes, alguns d’ells són repetits, o sigui, pagant per diferents contribucions. • FÀBRICA DE NINES. 1 • PERFUMERIA. 2, tot i que una estava inclosa en una farmàcia. • BÒBILES. 2 • RAJOLES I PEDRA ARTIFICIAL. 2 • FÀBRICA DE VIDRE. 1 • TALLERS TRACTAMENT DE VIDRE. 2 • COMPANYIES D’AIGUA. 2 • FÀBRICA DE GASOSES. 1 • FÀBRICA DE LICORS. 2. Eren destil·leries. • TEIXITS. 3. Aquest apartat es refereix • BANYS DE MAR. 3. Eren els que es • VENDA DE VINS I LICORS. 3 a les tres fàbriques que hi havia. posaven a la platja a l’estiu, tot i que • CAVES DE XAMPANY. 1 • CATIFES. 1 un era fix. • FÀBRICA D’ESTAMPATS DE PAPER. 1 • MERCERIES. Al major 1, a la menuda 5. • EDITORIAL D’OBRES CIENTÍFIQUES. 1 • IMPREMTES. 3 • SABATERIES. 4. • EDITORIAL (altres). 1 • CISTELLERIES. 2 • RELLOTGERIES. Al major 1, i a la • SALA DE BILLARS. 4. Tres d’elles • PALETES. 17 menuda 2. • ESTÀTUES. 1 • FERRETERIES. 3 • PINTORS. 10 • VENDA DE MAQUINÀRIA. 2 • LAMPISTES. 7. • VIDRE. 1 • FOTOGRAFIA. 1 • BASTER. 1 • FOTÒGRAFS. 2 • VENDA DE CIMENT. 2 • GRAVADORS DE VIDRE. 4 • RAJOLES. 1 • CONSTRUCTOR DE CARROS. 1 • LLOGUER D’INSTRUMENTS MUSI- • BOTER. 1 CALS. 1 • EBENISTA. 1 • RÀDIOS. 2. Un es refereix a vendes i • SERRALLERS. 3 un altre a reparacions. • LLAUNERS. 2 (no ho confongueu • VENDA D’AUTOMÒBILS. 1 amb el que hi ha més amunt, que diu • OBJECTES D’ESCRIPTORI. 1 lampistes). • LLIBRERIES. 2 • PERRUQUERIES DE SENYORES. 11 • BARBERS. 7 • CARBONERIES. 5 Pi de l’Indià • MAGATZEM DE CARBÓ VEGETAL. 1 • SASTRERIES. 2 • JOGUINES. 1 eren a les societats recreatives. • FAIXES. 1. Es refereix a les que con- • FLORS. A la menuda 1, i 1 a l’engròs. • FÀBRIQUES TÈXTILS DIVERSES.11. feccionaven cotilles. • EXPORTACIÓ DE FLORS. 1 N’hi havia tres de grans. • TINTORERIES. 2 • EXPORTACIONS DIVERSES A COMIS- • GÈNERES DE PUNT ARTESANAL. 1 • PEGOTS. 2. Vol dir els que es dedi- SIÓ. 2 • ADOBS. 2 • GEL. 2. Aquests el venien a trossos, tallats de les barres, segons la de- manda. • GASOLINA. 1. • HOTEL. 1 • FONDA. 1 • RESTAURANTS. 3 • CAFÈS. 3 • BARS. 7 • TAVERNA. 1 • MENJARS. 2. És el que se’n deien cases de menjars, no tenia per què ser un restaurant. • QUIOSC DE BEGUDES. 1. Era el que hi havia al mercat municipal. Fàbrica de Can Xala 9 caven a arranjar el calçat. • ADVOCAT. 1 • NOTARI. 1 • LLEVADORES. 4. En aquell temps encara les criatures, la majoria, nai- xien a casa. FARMÀCIES. 2 METGES. 3 GESTOR ADMINISTRATIU. 1 AGENT DE LA PROPIETAT. 1 ADMINISTRACIÓ DE FINQUES. 3 TRANSPORTS. 4 OBRES I CONSTRUCCIONS. 2. Eren empreses. POMPES FÚNEBRES. 1 TRANSPORT EN CARROS. 3. Encara molts materials es transportaven en aquest mitjà.

I abans de cloure aquest estudi, fem Ajuntament i Casino amb banderes unes comparances. La primera és la 1845. Aleshores, en aquell Masnou de doblat, i un xic més, els seus negocis. del padró mercantil del Masnou de l’entorn de 4.000 habitants, hi havia Això ens fa pensar que en aquell mit- 292 negocis, dels quals 145 corres- jan segle XX hi havia moltes més ponien a contribucions de naviliers. botigues per quilòmetre quadrat que També hi havia uns tipus de negocis, ara, eren temps que sí que es feia ve- desapareguts al de 1955, com: cerers, ritat la publicitat actual que parla del tallers d’oli i sabó, calafats, safareigs, comerç de proximitat. Eren temps d’a- xocolaters, molins, i, dels 15 trans- nar coent i menjant. ports tirats per cavalls del 1845, al de Ves a saber si dintre de cinquanta 1955, només en quedaven 3. anys, els comerços locals hauran min- I mirant-nos el cens industrial de vat encara més i tot es farà via digital, 1955, de quan el Masnou, com ja he tan bonic que és triar i remenar. dit, tenia entorn de 6.000 habitants, i tenia entorn de 400 negocis, si el com- NOTES parem amb l’actualitat, podem veure 1. Vegeu butlletí núm. 217, de maig de que el Masnou actual té entorn de 2005. 2. Totes les fotografies són de la fotògrafa vint-i-tres mil habitants, i aproximada- masnovina Teresita Torres. ment nou-cents i escaig de negocis. Com veieu, del 1955 al 2019, el FONS CONSULTAT Masnou quasi ha quadruplicat els • Arxiu Històric Municipal del Masnou Carrer Sant Felip seus habitants i, en canvi, només ha

Plaça, masia, xamfrà on es va edificar Correus als anys 60; ara hi ha oficines de l’Ajuntament. El Masnou sud des de l’Av. Joan XXIII 10 cambra, entre altres l’Orquestra Sim- In memòriam fònica del Gran Teatre del Liceu i l’Or- questra Ciutat de . Quant a la seva vinculació amb la nos- LLUÍS tra vila, ve de generacions i generaci- ons, concretament des del segle XVII, MILLET i quan arribà, procedent d’Occitània, el primer Millet. D’aleshores ençà, i fins LORAS al seu avi, tots foren capitans de la nostra marina mercant. Músic i musicòleg En ser tants els Millet, com passà Barcelona 1939-2019 també amb els Maristany i els Pagès, per distingir-los, hagueren de nome- Fill i net de músics i directors de nar-los per un motiu, el de la seva nis- l’Orfeó Català, que ell també va dirigir saga de capitans fou la de Can Xiquet. del 1977 al 1981. El seu avi, Lluís Hi havia tants capitans entre els seus Millet i Pagès, l’havia fundat el 1891 i ancestres que en una fotografia de el va dirigir fins al 1941. El seu pare, quan el seu avi era petit, en què hi ha Lluís M. Millet i Millet, el va dirigir des tota la família, pares i sis fills, del 1945 al 1977. música i a la Revista Musical Catalana descomptant la mare i dos germans Ell, després dels seus estudis univer- des de la seva segona etapa el 1984, que es dedicaren als negocis, en la sitaris i musicals, a més de dirigir Va fundar el 1958 l’Orquestra de imatge hi ha cinc capitans. l’Orfeó Català a l’etapa esmentada, va Cambra Lluís Millet. També va dirigir Bé, amic Lluís, descansa en pau en la dedicar la seva vida totalment a la agrupacions simfòniques i conjunts de terra dels teus, el Masnou. LʼANC del Masnou convoca la ciutadania, cada dimecres a les 7 de la tarda, davant lʼAjuntament fins que sigui alliberat i retornat el Govern legítim de Catalunya. Tʼhi esperem!

EMISSORES QUE ES PODEN SENTIR AL MASNOU AMB QUALSEVOL RECEPTOR DE RÀDIO FM 87.7 RAC1 99.0 R.N.E. R5 88.0 RADIO LUZ 99.2 7 DE RADIO BCN 88.3 R.N.E- R1 99.7 ONA MAR 88.7 R. MELODIA FM 100.0 CADENA 100- BCN INTERNET 89.1 R. MARCA- BCN 100.4 R. EL MASNOU ????????? 89.8 ROCK FM 100.8 R.N.E. RADIO 4- BCN ------90.2 RADIO TELETAXI 101.2 RADIO POMAR BADALONA 90.5 M80 – BCN 101.5 CATALUNYA MÚSICA Radio Garden 90.8 LA VOZ FM BCN 102.0 COPE- BCN Més de nou mil 91.0 BTB RADIO BCN 102.3 RADIO LUZ 91.4 R. PREMIÀ DE DALT 102.8 CATALUNYA RÀDIO emissores de 91.4 R. CONTRABANDA (LLIURE BCN) 103.2 CATALUNYA INFORMACIÓ tot el món en 91.7 CATALUNYA RÀDIO- BCN 103.5 SER CATALUNYA 92.0 CATALUNYA INFORMACIÓ-BCN 103.8 ECUA RADIO un clic. Una 92.3 RADIO ONDINA 104.2 MÀXIMA FM- BCN 92.7 RADIO FABULOSA 104.5 RADIOBRONKA nova web inter- 93.0 R.N.E. - R2- RADIO CLASICA 105.0 RAC 105- BCN activa on line. 93.3 ONDA PAZ 105.7 FLAIX FM – BCN 93.5 ONDA CERO CATALUNYA 106.1 FLAIX BAC – BCN ------93.9 SER BARCELONA 40 PRINCIPALES 106.4 EL SOL RADIO Institut 94.4 BADALONA FM- BADALONA 106.6 RADIO ESTEL – BCN 94.9 EUROPA FM – BCN 106.9 RADIO CANAL- BCN Cartogràfic 95.2 R. PREMIÀ DE MAR (COM) 107.1 RADIO 95.5 KISS FM- BCN 107.3 BARCELONA CITY FM LINK de Catalunya. 95.8 BAUGHAM RADIO FM 107.5 COOLTURA FM??? 96.0 RADIO OLÉ- BCN 107.7 RADIO GRÀCIA (COM)– BC GAIA LA GRAN 96.4 CATALUNYA MÚSICA MARE. 96.6 HILO MUSCIAL LATINO- BCN 96.9 CADENA SER- BCN Un documental 97.7 RADIO TELETAXI 98.1 VILASSAR RADIO- V. DE MAR que us deixarà 98.3 ÉXITO RADIO empetitits. 98.7 R.N.E. R3

11 Cròniques ELS MAIES, 3000 ANYS DE CIVILITZACIÓ Víctor Domingo Vocal de la Recreativa Com a continuació de la mostra de sa superior de les seves piràmides, forat vertical. fotografies fetes pel company Joan amb magnífiques vistes per sobre la Plou poc a les zones altes i les aigües Muray del seu nou viatge a “les selva, amb arbres de fins a 70 m d’al- es filtren i formen rius i llacs subterra- Amèriques”, el 23 de febrer assistírem çada. Són edificacions monumentals, nis. Són curioses les formacions de a la conferència complementària de construïdes amb base rectangular de grans pous (cenotes), dz’onot en l’exposició que ens va fer compartir en grans pedres i per dintre amb sorra, maia, alguns dels quals arriben a uns Joan, de les seves vivències per ter- pedretes i terra, que anaven repetint 25 m fins a la superfície de l’aigua i res del Yucatán –en la llengua del país més de 50 m de profunditat, intercon- Yuk ak tan. nectats, on es pot baixar i banyar-se. Es va omplir la sala, ja que era atrac- N’hi ha uns 800 en la península. tiva la temàtica: Els Maies. De forma És un país de tots colors, els blaus del amena ens parlà d’una civilització de cel i dels llacs, els verds de la selva, quasi 3.000 anys, que s’estengué dels carrers, dels mercats, dels vestits entre el sud de Mèxic, Guatemala, El (sobretot de les dones). Salvador, Belize i nord d’Hondures. Com va passar amb tots els pobles Els maies van ser la primera gran civi- del continent americà, l’arribada dels lització del continent, seguida després conqueridors europeus va acabar pels asteques i els inques. La penín- amb tots ells. Els d’Hispània acabaren sula del Yucatán va ser el centre neu- de rematar el poble maia el 1687, ja ràlgic dels maies i on encara avui es Joan Muray en un moment de la seva empobrit per les grans sequeres que troben unes de les millors restes conferència van passar. arqueològiques del món. fins a dalt. Algunes són observatoris Aclarides algunes preguntes dels Ens relatà la bellesa dels seus llacs i del cel, perquè els maies assoliren assistents, la conferència acabà amb rius, de l’exuberància de la selva. El grans coneixements astronòmics i la visualització de les excel·lents foto- llac d’Atitlán, el més fondo, que arriba feren els primers calendaris, molt pre- grafies a la sala de l’exposició, ja que als 350 m, i deu vegades el de cisos. Es consideren d’un nivell supe- el sistema de projecció visual havia Banyoles, rodejat de tres volcans. Els rior als dels grecs i romans. També fallat. rius són el mitjà de comunicació entre van inventar un joc de pilota, semblant Esperem amb delit un nou viatge de els poblets que habiten a les riberes; al bàsquet, amb cistella de pedra amb l’amic Muray. entre ells l’Usumacinta, amb un cabal quasi deu vegades el del nostre Ebre. La població era bàsicament agrícola, amb llengua pròpia (maayat’aan) i vivien en ciutats-estat de 50.000 a 200.000 habitants, que van construir al voltant de grans places, amb restes arqueològiques dels grans monu- ments, part dels quals encara resten colgats sota terra o tapats per la selva, i que estan molt ben conservats (Chichen Itzà, Tik’al, Yaxchà, Yaxchi- lán, Palenque, Uxmal, Copán); en al- gun d’ells es pot pujar fins a la terras- 12 titular de Dibuix i Color a Escoles d’Art Cròniques i Superiors de Disseny de la Generalitat de Catalunya; premis a CRÒNICA DE dojo; pedagoga de l’art… no defrauda mai. L’EXPOSICIÓ DE La Maise és artista polifacètica: pinta, canta a la nostra Coral Xabec –n’és MAISE CORRAL una soprano fidel–, toca el violoncel i Esteve Pujol i Pons el piano, i escriu poemes i tot. I t’hi trobes de gust al seu costat, és acolli- Els artistes, del ram que siguin, saben dora i senzilla –qualitats no sempre jugar amb l’estètica i el misteri, amb sovintejades entre els bons artistes. l’evidència i el secret, la solució i l’e- Us heu perdut l’exposició? Doncs nigma, la llum i l’ombra –quin encert traieu el nas a o simplement poseu en les ombres! I quan mirem les pintu- “Maise Corral” i hi podreu veure vir- res esplèndides de la Maise Corral, no tualment part de la seva obra, val la necessitem una tesi doctoral per asse- 2 al 28 de març hem gaudit d’una pena. verar-ho: en contemplem els quadres i selecció molt triada i representativa de Enhorabona, Maise. Esperem trobar- no ens en calen més demostracions. l’obra pictòrica de la Maise. No et can- te més vegades a Gent del Masnou. A la Sala d’Art de Gent del Masnou del ses de mirar i entretenir-te en l’origina- litat i en la labor transformadora que hi perceps. Al costat d’obres ben origi- nals, et trobes metamorfosis de qua- dres d’autors ben coneguts a la Història de l’Art: la Maise hi ha fet un malabarisme, una cabriola ben perso- nal i t’encisa amb un versió nova de l’obra clàssica. Ho hem pogut experi- mentar en aquesta exposició. Segur que a Da Vinci, a Velázquez, a Vermeer, a Munch… no els sabria pas gens de greu de veure les entremalia- dures que la Maise ha fet en les seves obres. Ha fet exposicions i té obres en galeries d’arreu, del país i de ben lluny. Llicenciada en Belles Arts –pin- tura– a la UB; graduada en arts apli- cades –litografia– a Llotja; professora LES CAMBRES: EINES DE PAÍS La Cambra de Comerç té un paper decisiu en la configuració del teixit empresarial del nostre país. GUANYEM LA CAMBRA! Dijous 4 d’abril a les 20 a la 2a. planta de Can Malet Parlaran Pere Barrios, Mònica Masramon i Pere Alemany

tuvotestucomptes.cat El Masnou

13 impliqui tothom i que els porti a man- tenir un contacte amb la natura. Vivim ComSom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes... moltes vegades tancats en la rutina de Dr. Oriol Lugo la casa, l’escola i el treball. Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiques www.oriolugoreal.com Nosaltres com a experts en l’àmbit de la gestió emocional i el treball amb la LES NOVES TECNOLOGIES I ELS intel·ligència emocional, proposem moltes vegades jocs en família per NOUS REPTES poder compartir sentiments, expres- sar emocions i també generar llaços i FAMILIARS vincles més estrets. Per exemple, el fet de jugar amb globus o pilotes amb emojis dibuixats, podent compartir vivències on hagin experimentat aquesta emoció; o realitzar un mural d’autoestima entre els membres de la família, i poder expressar aquells ele- ments que té l’altre de positius; o poder, per exemple, veure una pel·lícula amb una temàtica educativa i que contingui uns valors propicis per a l’educació emocional (“Del revés”...). Hi ha moltes formes d’educar els fills i talles són un suport, però no poden Al final, tots creem rutines; l’important filles, però sí que podem estar d’acord convertir-se en un substitut d’una és generar aquells hàbits que ens per- en el fet que les noves tecnologies interacció real, presencial, cara a cara metin poder sentir-nos millor amb nos- estan suposant un gran repte per a les ... És sorprenent anar a un parc i tro- altres mateixos i amb les persones famílies i per als professionals del bar nens i nenes i preadolescents que tenim al nostre entorn. Altres món educatiu. amb mòbils a les mans. També ens opcions podrien ser: establir dies amb Per començar, ens trobem amb una esgarrifem en veure en un banc pares sopars especials o temàtics amb tota simple i clara realitat que és que les i mares, i tots amb el telèfon a les la família (d’aquesta manera podem pantalles ja estan més que presents mans, en lloc d’estar jugant o mirant també conrear emocions d’alegria i en els nostres entorns quotidians. els seus nens i nenes. d’entusiasme. A més, podem fer una Encara que no vulguis, els teus fills S’han perdut les ganes d’interactuar setmana on hàgim de realitzar sorpre- acabaran interactuant amb una panta- amb els nostres familiars? ses positives a diferents membres de lla. El problema ens el trobem quan No, però les tecnologies disposen d’e- la família: escriure post-its amb ele- ells i elles no disposin d’uns límits lements capaços de segrestar-te a ments positius d’aquesta persona, fer clars i d’una correcta explicació dels nivell emocional. Cada interacció amb petits regals, o detalls com manuali- seus usos. les xarxes socials pot generar tot un tats. Entre els models d’educació familiar seguit de recompenses a nivell neuro- Totes aquestes activitats busquen una podem trobar una tendència autorità- químic que fan que els usuaris tinguin interacció més humana i també el ria i una tendència laissez faire, però més ganes de seguir connectats. desenvolupament d’emocions que hi ha un punt intermedi? Això ho podem també apreciar amb ens facin sentir bé i reforcin les nos- Sí, podem optar per un equilibri que els nens i nenes quan miren vídeos tres relacions. pugui recollir el millor de les dues pos- del YouTube. Cada vídeo que veuen I per a les parelles, també és impor- tures. És important poder establir fa que tinguin més ganes de veure’n tant poder trobar espais personals per límits i normes, i alhora donar un un altre, i així fins a l’infinit. poder així mantenir la seva pròpia marge de llibertat i d’autonomia. En el És per aquesta raó que, a nivell fami- relació. És per aquesta raó que es cas de les pantalles, seria per exem- liar, s’ha d’optar per mantenir unes recomana deixar una franja horària ple: el fet de poder posar uns horaris o rutines bàsiques. Per exemple, nosal- per poder veure i fer alguna cosa que unes mínimes normes perquè els fills tres recomanem que les famílies els agradi a tots dos. Si no s’establei- i filles no n’arribin a fer un abús. puguin esmorzar, dinar o sopar com a xen aquestes pautes, és fàcil caure en Un altre aspecte fonamental és el de mínim un cop al dia estant tots els la rutina de fills-treball, i de no deixar la gestió emocional. Disposem de la membres junts. I en aquests àpats temps per a la relació o per a la pròpia capacitat per interactuar amb un gran està absolutament prohibit l’ús de persona. nombre de persones, però alhora ens mòbils o del televisor. Encara que en el futur tindrem nous sentim sols o amb falta de temps de També reptem les famílies que trobin reptes, podem sempre adaptar-nos i qualitat. Això es deu al fet que les pan- a la setmana una activitat que els aprofitar el costat positiu de les coses. 14 Vivències Pep Parés Mestres del Gai Saber

Els espais públics tenen una capacitat Catalunya. La meva mare era de Gerri de metamorfosi impressionant. de la Sal on ballen La Morisca des de fa Quantes vegades he passat per la anys i panys. I la meva dona havia plaça de Santa Anna de Mataró fent ballat el Ball Cerdà a la Seu d’Urgell, on això, passar, sense cap més valor afe- té una gran tradició. git. I quantes l’he utilitzada per prendre- L’any que el meu pare –que era hi un cafè o dinar amb els amics. També pagès– va ser un dels administradors l’he ocupada amb campanyes per reco- de la festa de Sant Antoni, van fer la llir firmes per als Drets Humans. primera gravació en un disc de la La Mulassa de Mataró El proppassat 2 de març hi vaig tornar a dansa interpretada per una cobla. Fins ser, intensament, per contemplar tot un aleshores –i parlo de 150 o 200 anys Avui dia els nois i noies es presenten seguit de danses populars, el pas de enrere– tothom l’havia assajada amb al concurs perquè els agrada ballar o gegants, els diablots i la Mulassa, me- la partitura i el so únic del piano. El ja són d’algun esbart. També els fan nada àgilment per dues persones al so meu germà la ballava i vaig viure molt passar unes proves de cultura general de la música. Eren actes organitzats de prop la seva emoció. Per això la i de saber parlar en públic. ...I elegei- per l’Associació Cultural i d’Esbarjo tinc gravada al cap de tant escoltar-la. xen Pubilla. Que lluny queda tot plegat Mestres del Gai Saber. Desenes de Tornant a Mataró, al Ball de Gitanes, a d’aquests plantejaments masclistes persones de Mataró hi ballaven amb mi m’havien de donar una premi hono- amb noies amb biquini que desfilen participants d’altres pobles, fins i tot una rífic de Gitano d’Honor de Mataró per per obtenir un títol! Estic escrivint pre- banda de música de Jaén, convidada la meva trajectòria pública. Estava cisament aquestes últimes línies al expressament. Tot lluïa un aire de festa assegut a les cadires del davant, just matí del 8 de març, Dia Internacional familiar amb avis, fills, nets, amics parti- al costat d’una jove d’entre 15 i 20 de les Dones. cipant de les ballades, i amb molts anys, mudada amb un vestit de Va ser agradable veure tantes noies i espectadors que s’ho miraven. dansa. Ens vam saludar. Després d’in- nois joves participant d’aquestes dan- Hi ha danses i músiques que van lliga- tercanviar algunes impressions sobre ses. Sobretot pensant en termes de des a la nostra vida per a sempre. Vaig els balls que vèiem, em va comentar socialització, de relacions humanes. I néixer a Sant Feliu de Codines i allà que ella era La Pubilla del Maresme encara té més mèrit sabent com n’és de tenim la Dansa de Sant Antoni, ballada de l’any passat. Aquest any havia difícil fugir del mòbil i les pantalles per el 17 de gener de cada any en la festa cedit el lloc a l’actual Pubilla, que con- optar per altres activitats de relació dels pagesos. Al poble del costat, centrava novament l’atenció de la directa i personal, on el retorn que reps Castellterçol, hi ha la més famosa, la gent. Em vaig interessar per saber és un somriure o una aprovació, i no Dansa de Castellterçol, coneguda a tot com funcionava tot això. pas un “like” fred, amb el dit amunt.

Ball de Gitanes de Mataró

15 HOMENATGE A LA MESTRA Cròniques d’ultramar DOLORS PURCALLAS Joan Muray

I SIERRA EL TELER DE L’ARC DE SANT MARTÍ Figueres 1910- el Masnou 1994 Joan Muray Aquest sobrenom és donat a la ciutat de Tzizicasteango, Vocal de Cultura coneguda com a Chichicastenango. El primer és el seu nom en la llengua del país, i el segon el que li donaren els El poble de , al Penedès, el passat diumenge 10 conquistadores, que, quan no sabien pronunciar un nom, de març, dins els actes dedicats a la dona en aquest 2019, se l’inventaven. Tzizicasteango traduït literalment vol dir va retre un homenatge a la que fou mestra del seu col·legi «muralla d’ortigues». públic Germans Jaume i Josep Ràfols. El nom que encapçala la crònica és donat al lloc per ser la Hi va exercir només del 1934 al 1939, ja que, per la seva ciutat on el colorit de l’Arc de Sant Martí es manifesta en pedagogia avançada i el seu catalanisme, així com per no grau superlatiu, especialment en els seus teixits, famosos doblegar-se als desitjos d’un cacic del poble, fou depura- arreu. Teixits a mà amb fibres i tints naturals. da i el seu pare fou condemnat a mort. Per sort l’in- Aquests teixits, com els que es podien veure a l’exposició dultaren. Maya’se, tenen tots els colors de l’Arc de Sant Martí, i a Va viure a la nostra vila fins a la seva mort el 1994, on sobre en diversos tons, començant pel to més fosc i tenia una botiga de calçats, que només li permetia malviu- derivant fins quasi al blanc. re. També feia alguna classe clandestina, el que ara en El seu cementiri també reflecteix aquest colorit, ja que les diríem de reforç. tombes, una mena de panteons, són com les casetes Després de vint-i-cinc anys de la seva mort, se n’ha resti- antigues de platja. Són pintades de colors segons qui hi tuït la memòria, i a l’entrada del col·legi hi han col·locat un està enterrat, ja que cada color té un simbolisme. Per monòlit de ferro amb la seva efígie i una placa remarcant exemple: el blanc és per als pares, i significa la puresa; per la seva pedagogia avançada, però no el calvari que va als nens és el blau cel i per a les nenes el rosa; el turque- haver de patir en vida. sa és per a les dones i significa protecció; etc. Calvari que, segons un mecanoscrit deixat per ella, aque- El seu mercat és un viu reflex de la gamma de tots els co- st autor l’any 2008 va poder publicar tot restituint-ne la lors, aquí representat per verdures, hortalisses i fruits, que, memòria. vist des d’una galeria que té sobre la part de la planta baixa, on hi ha altres botigues, és talment un quadre dels anomenats «natura morta», però que en el seu cas és d’una vivor exultant. Els seus carrers, pràcticament tots entorn del mercat, són també un reflex viu d’aquest espectre de colors. Hi ha mil i una parades amb tota mena de productes artesanals, especialment els tèxtils, però que no són exclusivament per als turistes, sinó que també els compren i usen els natius. Un d’aquests productes tèxtils és l’anomenat perraje, una mena de manta que, plegada en quatre parts al llarg, o en menys, segons la necessitat, usen per portar els productes comprats, els que porten dels camps, i, és clar, per al més necessari, que és el de portar els fills, dins el perraje, pen- jats a l’esquena de la mare.

A dalt autoritats de Torrelavit conversant amb Joan Muray Perraje. Teixit amb tots els colors. Del groc més viu del cen- i a baix fotografia de la ubicació del gravat i la placa. tre, al verd dels extrems, passant pels vermells, blaus i liles. 16 topia a la qual estem abocats sense Parlem de llibres remei. Aquest món que en Yubley va Pere Martí i Bertran descobrint amb nosaltres, els lectors, té unes arrels clarament literàries, Un món potser no com apunta l’autora: “Són al costat del quiosc de llibres i revistes. Als prestat- tan irreal ges només hi ha dos títols, repetits La professora i escriptora Margarida una vegada i una altra en diversos for- Aritzeta (Valls, 1953) ens ofereix una mats d’enquadernació: Un món feliç, nova aventura del cicle cubà que va d’Aldous Huxley, i Introducció a l’om- iniciar l’any 1997 amb una novel·la per bra, de Manuel de Pedrolo.” (p. 49) a adults, L’herència de Cuba, basada Afegim-hi que la dedicatòria inicial (p. en la seva història familiar, i que va 9) és per a Pedrolo i tindrem una de tenir una, diguem-ne, continuïtat en les claus de lectura de Quimera: dues obres per a joves, L’aiguamoll Aritzeta, com Pedrolo, no fa una no- dels cocodrils (2000) i Els cais de les vel·la de ciència ficció per entretenir, sirenes (2015), dues novel·les de la fa per a aquells a qui agrada la colla, de base realista i amb un pes reflexió filosòfica i científica, a qui important per a l’aventura. Amb agrada descobrir-hi idees que els aju- Quimera, també protagonitzada pels din a entendre millor el present i, so- tres joves catalans (en Bac, la Sofia i bretot, el futur. I Aritzeta se’n surt: en Miquel) i pel cubà Yubley, Aritzeta omple l’obra de reflexions ben imbri- canvia radicalment respecte de les tal), d’una manera fortuïta i inexplica- cades en la trama; crea una atmosfe- anteriors, tant pel que fa als escenaris ble, entra en una mena de dimensió ra gairebé asfixiant que arrossega; (el jove Cubà arriba de vacances a paral·lela, o virtual, en la qual haurà apunta i insinua fins i tot en els casa dels amics catalans), com pel d’aprendre a sobreviure i buscar la moments de clara denúncia, perquè, gènere literari triat i fins i tot pel pes manera de sortir-ne. Des del primer com ha dit en alguna ocasió, no pel fet dels personatges, ja que els joves capítol, doncs, ens trobem immersos d’escriure per a nois i noies s’ha de catalans passen a tenir-hi un paper en una novel·la de ciència ficció (el ser menys exigent. secundari. El canvi més radical, però, gènere ja l’havia conreat a Grafèmia - Títol: Quimera el trobem en el gènere, ja que el pro- 1982-), en una societat que pot ser un Autora: Margarida Aritzeta tagonista, en Yubley, només d’arribar reflex de la societat occidental, ben Editorial: Onada Edicions a la gran ciutat (sense concretar, però real però invisible als nostres ulls Col·lecció: “Maremàgnum”, 22 identificable amb Barcelona, tot i que enganyats i manipulats, però que Lloc i any d’edició: Benicarló, 2018 podria ser qualsevol altra d’occiden- també podem interpretar com una dis- Nombre de pàg.: 194

La punta de la llengua (106) Esteve Pujol i Pons

Continuo amb el tema que volia aclarir a l’article del but- vehicles… també podem dir-ne far. lletí del mes passat. Quan anomenem el fanal fet de papers de colors utilitzat Algú m’ha preguntat: I dels llums públics que tenim pels com a guarniment en les revetlles i les festes, en la carrers i places, com n’hem de dir? cavalcada dels Reis… en diem fanalet. Doncs n’hem de dir fanals. Mirem el nostre diccionari Als ports hi ha fars o faroles o farells; i qui en té cura és normatiu: FANAL: 1 Caixa que té una o més cares de un faroner o una faronera. També és un faroner o una vidre, dins la qual es posa un llum a l’abric del vent. 2 faronera la persona a qui agrada faronejar o farolejar, Aparell destinat a la il·luminació d’una via pública consis- és a dir, a qui agrada fer-se veure, donar-se importància. tent en una font lluminosa, sovint col·locada en una caixa FAROL és un mot inexistent en català, tal com remarca- fixada sobre un pal vertical, o bé a la paret d’un edifici al va a l’article anterior; no vol dir res, vaja. final d’un braç. 3 Llum que duen els vehicles, els vaixells, Quan juguem a cartes o al que sigui i volem espantar el els ferrocarrils, etc. contrari tot fent veure que tenim un bon joc, fem una Així, doncs, el que hi ha als carrers i places són fanals. catxa. Del fanal com a caixa que té una o més cares… també podem dir-ne faró. Del fanal com a llum que duen els Sobre aquest tema, ja no se m’acut res més.

17 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya De Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014 Resumit del llibre per Lluís Valls Deia Marc Tul·li Ciceró (106ac) "Qui oblida la història està condemnat a repe- i veient que no seria perdonat, va tor- tir-la". Intentarem explicar la nostra a través de l’extracte del llibre de Jaume nar al posicionament radical anarquis- Clotet. Capítols anteriors (inici): Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La roma- ta i fins i tot va refusar de confessar-se nització, (4)Indíbil i Mandoni. Juny17 (5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)El davant el capellà. Pare de la pàtria, (8) La primera independència. Setembre17 (9)Pau i treva, (10)Els primers textos en L’atemptat va ser mundialment cone- català. Octubre17 (11)La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12)La conquesta de Tortosa i Lleida. gut, més per la mena de bomba que Novembre17 (no editat). Desembre17 (13)La batalla del Muret. (14)La conquesta de Mallorca. Gener18 (15)La conquesta de València. (16)El testament de Jaume I. Febrer18 (17)Les Corts Catalanes. Març18 no pas pel mòbil o l’executor. La (18)Les vespres sicilianes. (19)Els almogavers a Grecia. Abril18 (20)La pesta negre. (21)Els jueus a bomba portava el nom del seu inven- Catalunya. Maig18 (22)El compromís de Casp. (23)La guerra civil catalana. Juny18 (24)La immigradió tor, l’anarquista italià Felice Orsini. De occitana a Catalunya. (25)L’expulsió dels moriscs. Juliol-agost18 (26)Nyerros i Cadells. (27)La Guerra dels Segadors. Setembre18 (28)La guerra de succeció. (29)Els Decrets de Nova Planta. Octubre18 (29)indians: totes maneres diuen que la segona fer les amèriques. (30)El primer diari de Catalunya. Novembre18 (31)La guerra del francès. (32)El primer fer- bomba no va explotar perquè va caure rocarril. Desembre18 (33)Les guerres carlines. (34)La revolució industrial catalana. Gener19 (35)La en una butaca o a sobre d’una dona. Renaixença (36)L’endarrocament de les muralles de Barcelona. febrer19 (37)El canal d’Urgell (38)La Primera El Liceu va romandre tancat fins al Republica Espanyola. març19 (39)La Fil·loxera (40)El Memorial de Greuges. Continuem. gener de 1894, però la vida cultural de la Ciutat ja no es va refer i la burgesia La Bomba del Liceu es va recloure en les seves cases i El 7 de novembre de 1893 amb el mansions per la por de nous atemp- Liceu de Barcelona ple de gom a gom tats. Aquesta por no era imaginària ja i durant el segon acte de l’obra que durant els anys posteriors Guillem Tell de Gioacchino Rossini, Barcelona va ser escenari de noves esclatava una bomba a les 10.22 del accions anarquistes indiscriminades, vespre en la catorzena fila de la pla- com la que va costar la vida a vuit per- tea. Santiago Salvador, nascut a sones en una processó al carrer l’Aragó, fill d’una família pagesa ben- Canvis Nous el 1896. estant, pare de dues filles i arrelat a la capital catalana, anarquista conven- El Tancament de Caixes çut, havia llançat des del cinquè pis La segona bomba Orsini, que no va esclatar. L’arribada de Francisco Silvela a la del Liceu dues bombes Orsini (nom de Artefacte explosiu de forma esfèrica d’aproxi- presidència del Govern Espanyol l’any l’inventor) sobre la platea del teatre, madament 10 cm de diàmetre. 1899 va suposar un bri d’esperança però només en va esclatar una afortu- gossa, però la policia, que li anava a la per al regionalisme català, i molt espe- nadament. L’explosió va matar vint saga, va detenir-lo tot i haver intentat cialment per als sectors industrials persones i en va ferir trenta-cinc més. de suïcidar-se en veure’s encerclat. Al catalans, que necessitaven un gir en L’atemptat de Salvador es dirigia al bo cap de sis mesos, en el judici les polítiques econòmiques de l’Estat. i millor de la burgesia catalana que es Salvador declarava El meu desig era Silvela havia incorporat al seu execu- repartia entre la platea i el primer pis destruir la societat burgesa, a la qual tiu el general Camilo García de del recinte. Aquest fet va provocar un l’anarquisme té declarada la guerra Polavieja, home militar amb la idea, terrabastall polític i social i, en conse- oberta; em vaig proposar atacar l’or- entre altres mesures, de descentralit- qüència, pressionat per les autoritats ganització actual de la societat per zar sensiblement l’administració de de la Ciutat, el Govern Espanyol va implantar el comunisme anàrquic. No l’Estat. remoure cel i terra per detenir el terro- em vaig proposar matar unes perso- Aquest programa regenerador va tro- rista. La capital catalana ja feia anys nes determinades. Em resultava indi- bar un màxim suport a Catalunya, que era un centre gravitatori de l’anar- ferent matar-ne unes o altres. El meu mentre que a la resta d’Espanya es va quisme internacional i accions com desig consistia a sembrar el terror i acollir amb una certa indiferència. aquella encara n’empitjoraven la imat- l’espant. El tribunal el va declarar cul- Però a casa nostra i per ajudar a tirar ge cap a l’exterior. Dotzenes d’anar- pable i va condemnar-lo a morir a gar- endavant el programa es va crear la quistes foren detinguts i interrogats en rot vil i, per tal que servís d’escarment, Junta Regional d’Adhesions al Pro- un intent frenètic per trobar-ne els cul- en una plaça pública de la Ciutat. grama del General Polavieja, una pla- pables, però Santiago Salvador, con- Malgrat tot i en el temps que esperava taforma el nucli de la qual eren tra tot pronòstic, va aconseguir esmu- per a l’execució, Salvador exhibia Foment del Treball i l’Ateneu Barcelo- nyir-se d’una ciutat sota la llei marcial públicament el seu penediment i va nès. Aquesta organització aplegava i encerclada pertot arreu. L’anarquista sol·licitar el perdó, però en les hores una trentena d’industrials catalans, va aconseguir refugiar-se a Sara- prèvies al compliment de la sentència, així com les principals entitats burge- 18 ses catalanes. A banda de la descen- La Reacció nul·la del Govern Espa- tralització administrativa, també es nyol de negar-se a parlar va provocar demanava el concert econòmic per a la dimissió del Dr. Robert de l’alcaldia Catalunya, el respecte a les institu- de Barcelona, de Duran i Bas com a cions jurídiques catalanes, l’impuls de ministre de Justícia i del general l’ensenyament tècnic i una millor Polavieja de ministre de la Guerra. direcció de la política econòmica. La Davant l’expansió de la protesta l’acti- reivindicació del concert econòmic tud de l’Estat Espanyol fou cada vega- tenia l’adhesió de les quatre Dipu- da més agressiva i a la fi va decretar tacions i de tres-cents divuit municipis l’estat de guerra al Principat i va catalans. Ara bé, no tothom es va dei- il·legalitzar la Lliga de Defensa Indus- xar seduir per aquestes promeses. A trial i Comercial. Aquestes mesures la Unió Catalanista, molt significativa- foren aplaudides per la premsa de ment, li semblaven insuficients i no es Madrid, que veia en el Tancament de refiaven de l’aplicació pràctica d’a- Caixes un moviment separatista de questes noves mesures i el temps va Càrrega de la Policia Espanyola a la Rambla greus conseqüències i que calia extir- donar la raó a aquest sector més des- de Barcelona perquè algú va cridar Visca par. Els militars van empresonar confiat. Catalunya! alguns comerciants i van incautar Silvela i el seu govern, però, tot i els seus establiments i d’aquesta manera alguns comerços per atemorir els qui seus ministres regionalistes, van refu- deixaven de pagar per la via legal la encara es negaven a pagar. Malgrat sar el projecte regeneracionista i imposició fiscal. Aquest sistema, però, algunes vagues comercials que es només van acceptar alguns nomena- si bé preservava el comerciant de van fer, el risc per part dels comercials ments importants i es van negar a pagar, li representava una pèrdua vital era molt gran i n’amenaçava la ruïna i aplicar cap descentralització ni mesu- del seu negoci. això era inassumible, per tant el movi- ra reformista de caràcter fiscal. Més El moviment fou seguit a tot Cata- ment a la fi va claudicar . aviat al contrari: per a fer front a les lunya, i només a Barcelona el van se- Tot i el fracàs del programa de Pola- despeses de guerra colonial van guir més de set mil comerços; i fins i vieja, la crisi del Tancament de Caixes incrementar els pressupostos a tot alguns comerciants de fora del va tenir una repercussió positiva en el Catalunya més que no pas a Madrid. Principat com de València, Madrid i desenvolupament del catalanisme Aquest fet va indignar la burgesia Saragossa es van sumar a la protesta, polític. Aquell sector partidari del pro- catalana, que es va sentir ferida i bur- encara que només durant un temps. grama de Polavieja va decantar ràpi- lada, i va decidir sublevar-se contra A Catalunya la protesta va tenir tot el dament cap a la creació de la Unió l’Estat amb el Tancament de Caixes. suport de les institucions del país. Per Regionalista. Aquest grup polític, fun- Per evitar les multes econòmiques i exemple, el Dr. Robert es va negar a dat el 1899 i presidit pel mateix Dr. les penes de presó que preveia el seguir les instruccions d’Espanya de Robert, esdevindria dos anys més tard Govern Espanyol per als qui no volien fer entrar funcionaris de l’Ajuntament la Lliga Regionalista, que estava cri- pagar l’augment de contribucions, els de Barcelona als comerços revoltats i dada a ser el nucli del catalanisme comerciants van decidir tancar els arrestar-los per no pagar els impostos. polític que marcaria el segle següent.

SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT

Associació Catalana dels Drets Civils Ajuda els familiars de presos polítics i exiliats ES71 3025 0001 1814 3359 2190 Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat Dóna suport econòmic a persones represaliades ajudant en judicis, advocats, multes.., ES31 3025 0001 1814 3361 5996 Per donar suport al govern a l'exili entra a defensaexili.org

Pel justificant i certificat fiscal, cal indicar: el concepte, el nom complet, el NIF i el correu electrònic.

19 L’ATLÀNTIDA, MITE O REALITAT? Josep Condeminas

A diferència d’altres històries o llegen- des de fonts incertes, l’origen de la his- tòria de l’Atlàntida és perfectament coneguda, ja que, sens dubte, l’autoria pertany al famós filòsof grec Plató, divulgada a través dels seus cèlebres escrits, Diàlegs de Timeu i de Críties. La història fantàstica d’aquesta illa-con- tinent, més gran que Líbia i Àsia juntes, dotada d’una civilització i tecnologia molt avançades i militarment podero- ses, ha inflamat la imaginació de gene- racions i ha fet que gran quantitat d’es- criptors, investigadors, aventurers i bus- cadors de tresors s’hagin llançat a bus- car-ne els vestigis. La veritat és que s’ha especulat molt sobre la seva ubica- ció, ja que alguns la situen en llocs tan inversemblants com l’Antàrtida, Bolívia, Turquia, Alemanya, Malta i el Carib. També a l’any 1803 el naturalista Bory de Saint-Vincent va assegurar que les Robert Graves també va dir-hi la seva i avenços actuals no hagin detectat una Illes Canàries són part de la desapare- la situà al llac Tritonis, a l’actual Tunísia. massa de terra tan gran. Actualment la guda Atlàntida. L’arqueòleg alemany També un tal Jurgen Spauth la situà en geologia i l’arqueologia han afirmat amb Adolf Schulten va manifestar que la un lloc dels països nòrdics; fins i tot el rotunditat que no va haver-hi cap famosa illa és l’actual Andalusia, el sinistre dirigent nazi Heinrich Himmler Atlàntida. D’altra banda, aquesta afir- regne dels Tartessos. Una de les teo- va organitzar expedicions de recerca al mació fa creïble la teoria que Plató va ries de més acceptació és la referent a Tibet, en un intent d’unir la mítica ètnia inventar aquesta història com a vehicle l’illa grega de nom Thera, l’actual Atlant a la “raça ària alemanya”. per il·lustrar alguns del seus pensa- Santorini, de l’arxipèlag de les illes vol- Demencial! ments filosòfics, en concret sobre la càniques de les Cíclades. Segurament En fi, la llista de possibles ubicacions és moral de les societats que, en fer-se aquesta teoria està sustentada en el fet molt més llarga, però la veritat és que el riques, fan que es tornin bel·licoses i que Santorini va ser parcialment destru- pare d’aquesta història ho va deixar ben corruptes i, per aquest motiu, Zeus, ïda per una erupció volcànica allà per clar: l’Atlàntida s’ubicava exactament com a càstig a la seva supèrbia, va des- l’any 1650 a.C., quan el centre de l’illa més enllà de les Columnes d’Hèrcules; truir l’illa i els seus habitants. es va desintegrar i la ciutat d’Akrotirs va en altres paraules, a l’Oceà Atlàntic, La veritat és que la utòpica Atlàntida quedar submergida. Excavacions pos- més enllà de l’Estret de Gibraltar i a la mai no va estar perduda, va estar on teriors han tret a la llum part de les bocana del Mar Mediterrani, la qual sempre va estar, en els llibres de Plató. seves ruïnes. Aquesta afinitat amb cosa evidencia clarament la fantasia del És prou sabut que el nostre Verdaguer l’Atlàntida ve donada perquè, segons filòsof grec, ja que en cap part del món va bastir-ne un dels seus poemes més Plató, l’Atlàntida també va ser destruïda hi ha referències de l’existència de cabdals, L’Atlàntida, que és una joia per una violenta erupció volcànica l’Atlàntida abans que Plató escrivís immensa de la literatura catalana i uni- seguida d’un tsunami que la va submer- sobre ella. I és inconcebible que avui versal. gir al fons de l’Oceà. El famós escriptor dia oceanògrafs de tot el món i amb els Fonts consultades, la revista MUY i Internet FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 [email protected] • www.gentdelmasnou.cat

20 GENT L’enigma V.D.R. DEL MASNOU Un matemàtic, que havia nascut al segle XIX, va pro- Informa posar el problema següent: Quan jo tenia x anys, era l’any x al quadrat. (x = edat) En quin any va passar? A quin any va néixer el Exposicions matemàtic? Del 30/3 al 25/4 Col·lectiva de primavera (Igual, Burnat, Resposta: Pinós Oltra) valors dos aquests Entre 1899. i 1800 entre XIX, Segle Del 27/4 al 23/5 Nico Garcia. Pintures que 1849, exacte, quadrat un té que un ha n’hi només és el quadrat de 43. Si restem 1849 - 43 = 1806 = 43 - 1849 restem Si 43. de quadrat el és Classes de ioga 1806, el néixer va i 1849 el passar Va Els dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació. Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga. T’AGRADARIA Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda. Preu trimestral 80€ socis 70€ CANTAR EN UNA Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9 CORAL? Vocalia Recreativa Més info: [email protected] · 607 74 74 99 Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec de Gent del Masnou; hi seràs ben CURSETS rebut. Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o contralt. DE GAITA Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol Informació dimarts abans de començar l’assaig, o sigui, a Gent del Masnou una mica abans de dos quarts de deu del Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 vespre. [email protected] Qui canta, els seus mals www.gentdelmasnou.cat espanta!

(52) segons es tractés d’una dona o d’un Dites i personatges populars home qui provocava el mal. Albert Vidal Cal dir abans, però, que els antics Per què diem... que algú o pobles de les ribes mediterrànies alguna cosa FA FIGA? tenien en gran consideració els temes relacionats amb el sexe i per això el Fer figa vol dir defallir com en gest al qual ens referim tenia aquest l’exemple que proposa el diccionari de tipus de connotació, encara que calia l’IEC, les cames li fan figa, i també que fos contrari al sexe de la persona malmetre’s algun projecte o anar-se’n que l’enviava. Així, si es passava en orri una intenció, és a dir, no arribar davant d’un suposat bruixot, amb la a bon terme allò que ens havíem mà s’imitava, més o menys, l’òrgan proposat tirar endavant. L’origen de la sexual femení passant el dit polze dita el trobem en un costum força entre el dit índex i el del mig (el del popular a l’antiga Grècia i poste- cor) de manera que sobresortís una riorment al món llatí; de fet és una mica entre tots dos. Això era fer la superstició per allunyar el possible figa. Si es tractava d’una bruixa, en mal d’ull que algú volgués fer-nos a la seva víctima només amb la canvi, el gest era diferent: s’alçava el patir. I des de Grècia i Roma va mirada. D’aquí l’expressió mal d’ull. dit del mig, ben erecte, entre l’índex i escampar-se por tota la Mediterrània. A fi de prevenir-se d’aquesta amena- el quart (l’anular), allò que en Es creia –i encara hi ha qui ho creu– ça, que podia portar fins i tot a la mort, llenguatge popular equivaldria a la que les bruixes, els bruixots, els va estendre’s la creença que fent un frase puja aquí dalt! dirigida a algú, i fetillers o qualsevol altra persona gest determinat al passar per davant que, en el fons, ve a tenir un significat practicant de la màgia negra era dels suposats malfactors s’allunyava de negació a allò que manifesta el capaç d’enviar tota mena de malures el perill. Aquest gest, però, era diferent contrari. 21 La cuina de l’Antònia Envia una carta de suport als nos- El Cullerot tres polítics empresonats a Madrid. LlobarroLlobarro alal fornforn

Centro Penitenciario Madrid I, Mujeres – Mód. B2 Carretera de Alcalá-Meco, Km.4,5 28805 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)

Módulo 10 Centro Penitenciario Madrid V Soto del Real. M-609. Km 3.5 28791 SOTO DEL REAL (Madrid)

2 llobarros de quilo a filets, 6 patates, ABRILCasal de la 3 tomàquets madurs, 2 cebes, 2 alls, Sal, pebre, oli d’oliva, 2 fulles de llorer, 1 raig de vi blanc Democràcia Elaboració: Dimecres 10 Tallem les patates a rodanxes i les fregim en una Montserrat Tudela, paella amb força oli fins que quedin ben rosses. Un cop fetes, les posem ben escampades en una safata Membre del Secretariat de forn. Fem el mateix amb la ceba tallada prima i els Nacional de l’ANC alls tallats petits per no trobar-los quan ho mengem. Un cop la ceba serà transparent, en traiem l’oli sobrant i l’escapem també sobre les patates ja a la safata. Tallem el tomàquet en cru a llesques i el SALA posem sobre les patates i la ceba. Salem. Salpebrem els filets de llobarro i els col·loquem a la AUTOMOCIÓ safata amb la pell cap amunt. Hi afegim les fulles de • MECÀNICA I ELECTRICITAT DE llorer i, si volem, una branqueta de farigola. Ho L’AUTOMÒBIL reguem amb un raig de vi blanc i ho podem posar al • PNEUMÀTICS forn ja calent a 200º. Ho deixem coure al forn uns • ALINEACIONS 15 minuts. I… ja estarà a punt! Quan emplatem el • AIRE CONDICIONAT peix, veureu que és molt fàcil de treure-li la pell. C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou Tingueu a punt unes bones llesques de pa... perquè no se sap ben bé què és més ASSESSORIA bo, si el peix amb les verdures o escurar IGLESIAS el plat amb el pa! FISCAL • LABORAL • COMPTABLE • ASSEGURANCES El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41 , Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25 • GESTIÓ IMMOBILIÀRIA • GESTIONS DE TRÀNSIT www.elcullerot.cat [email protected] Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El Masnou De tot per a la cuina Tels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53 D’on prové la tradició de la Mona de Pasqua Les primeres mones estan documen- tades al segle XV, tot i que potser venen de molt abans. Els pastissos amb ous i figures de xocolata, plomes, pollets o ninots infantils de moda que guarneixen els aparadors de les pastisseries catala- nes, tenen un origen bastant antic. La paraula Mona té vàries versions, uns diuen que prové del terme àrab munna que significava “provisió de la boca” i que els musulmans regalaven als seus senyors, i, altres, que deriva de la paraula grega munus que signi- dició que els padrins oferissin la mona com a final de la Quaresma. fica “regal”. als fillols, el diumenge de Resurecció La tradició marcava que el padrí de En la cultura cristiana, durant els dar- després de missa i el Dilluns de bateig o avi regalava una coca com a rers segles, a la Mediterrània, era tra- Pasqua es reunien tots per menjar-lo símbol de protecció. Antigament les mones portaven tants ous durs com anys tenia la fillola o el fillol fins a l’e- dat màxima de 12 anys. Encara que l’ingredient protagonista de la Mona de Pasqua és la xocolata, les primeres mones que es coneixen a Aragó o Catalunya eren treballades amb massa de pa comú i ous durs, símbol de fertilitat al món pagà. Més tard s’hi afegiria la massa de bescuit i la xocolata, que va entrar a Europa per Barcelona procedent d’Amèrica. Va ser a la fi del segle XIX quan va aparèixer a França el costum de fer peces de xocolata en forma d’ou. Avui dia, a Catalunya, la tradició dels ous de Pasqua i la Mona continua molt viva. Amb el temps, les mones han anat canviant de forma i composi- ció i, de l’antiga massa de pastís amb ous, s’ha passat al pastís de xocolata o a les figures de xocolata a les quals ara estem habituats. Actualment, molts fillols van a casa dels padrins el Dilluns de Pasqua per menjar les seves mones tal com ho han fet les generacions al llarg dels anys. A més, ja no hi ha un límit d’edat per rebre la mona. D’altra banda, també cal destacar que avui dia molts pastissers competeixen per fer la mona més espectacular i elaborada.

23 MMACE02 (Millor Mestre Artesà Xocolater d’Espanya 02) pastisser Venda Medalla de bronze Pastisseria Degustació Granja Online MMAPE03 (Millor Mestre Artesà 93 555 34 75 Pastisser d’Espanya 03) Navarra, 100 · El Masnou [email protected] www.davidpastisser.com Mestre Pastisser

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60 · El Masnou

Pastisseria miquel

Pere Grau, 59 · 93 555 06 61 El Masnou 21-22 Mones

AA lesles pastisseriespastisseries PASTISSERIA · CONFITERIA deldel MasnouMasnou Itàlia, 31 · 93 555 35 64 · El Masnou