Yesterday De Danny Boyle
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Divendres 20 de setembre / 19 hores / V.O. anglesa subtitulada en castellà Dissabte 21 de setembre / 20.30 hores / V.O. doblada en castellà 2019 Diumenge 22 de setembre / 19 hores / V.O. anglesa subtitulada en castellà Cinema Edison Yesterday de Danny Boyle Fitxa tècnica Fitxa artística Guió: Richard Curtis / Fotografia: Geoffrey Simpson / Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon, Ed Sheeran, Música: Daniel Pemberton (cançons dels Beatles) / Lamorne Morris, Ellise Chappell, Camille Chen, Alexander País: Regne Unit / Any: 2019 / Durada: 116 minuts Arnold, Joel Fry, Sophia Di Martino, James Corden, Apta per a tots els públics. Robert Carlyle SINOPSI. Jack Malik és un compositor de cançons que malviu en una petita localitat costanera anglesa, resignat a re- nunciar als seus somnis de fama malgrat l’absoluta devoció de la seva millor amiga, l’Ellie. No obstant això, després d’un estrany accident d’autobús ocorregut durant una misteriosa apagada a tot el món, el Jack descobreix en despertar que els Beatles mai han existit i es veu immers en una situació complicada. EL DIRECTOR. Danny Boyle (Manchester, 1956), és un director i productor de cinema britànic, que va debutar al ci- nema amb Shallow Grave (Tomba oberta, 1994). Dos anys després va fer la pel·lícula que el va catapultar, Trainspotting, amb la qual va aconseguir l’atenció internacional. Ha dirigit també The Beach (La platja, 2000), 28 Days Later (28 dies després, 2002), Milions (2004), Sunshine (2007), Slumdog Millionaire (2007), guanyadora de l’Oscar, el Globus d’Or i el Bafta al Millor Director, 127 Hours (127 hores, 2010), Trance (2013), Steve Jobs (2015) i T2: Trainspotting (2017). EL GUIONISTA. Richard Curtis (Wellington, 1956). Conegut com a guionista de films com Four weddings and an Fu- neral (Cuatro bodas y un funeral, 1994) o Notting Hill (1998), o com a director de Love Actually (2003), The Boat that Rocket (Radio encubierta, 2009 ) i About Time (Una cuestión de tiempo, 2013). NOTES DE PRODUCCIÓ “Un dels nostres productors va acudir a mi amb una genialitat de Jack Barth, una història sobre un músic que recorda les cançons dels Beatles en un món en què els altres no semblen conèixer-les”, diu Richard Curtis. “Em va entusiasmar la idea i, en aquell moment, li vaig dir que no volia llegir cap guió…, perquè volia intentar escriure-ho jo. Vaig acabar escrivint la pel·lícula basada en aquesta noció tan senzilla i brillant. Total, que tot i que l’extraordinària premissa és de Jack, el guió i la forma de la història són meus”. Curtis encara és conegut per prendre el comandament dels guions que escriu, en aquella ocasió es va abstenir. “Jo no pensava dirigir-la”, ens confessa. “Ni tan sols em vaig plantejar qui havia de fer-ho, perquè el primer que cal fer és escriure un guió que mereixi que algú dirigeixi. No obstant això, quan el vaig acabar, Danny Boyle va ser la primera persona a qui vaig preguntar”. Curtis i Boyle ja es coneixien d’abans, perquè el guionista havia ajudat Boyle amb la seva cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Londres el 2012, quan li van demanar crear una paròdia de Carros de foc amb Rowan Atkinson. “Col·laborem en una peça per als Jocs Olímpics en la qual vaig treballar amb Rowan, creant una actuació per a Mr Bean”, diu Curtis. “Va ser genial que Danny volgués una cosa divertida al mig de la cerimònia d’inauguració, perquè no és una cosa gaire habitual”. Com que la gràcia de la paròdia era sobre la infidelitat, una aposta arriscada per a la cerimònia inaugural del major esdeveniment esportiu del món, suposava trencar les tradicions en més d’un sentit. Amb tot, es tracta d’un enfocament que defineix Boyle com a artista. “Danny sempre vol més de tots els aspectes d’una escena, i això és apassionant”, revela Curtis. (.) Sis anys després d’aquell triomf olímpic, Curtis va enviar a Boyle el guió de Yesterday, encara que sense moltes esperances que acceptés. “No em semblava gaire probable en aquell moment”, assegura Curtis, tant per l’atapeïda agenda de Boyle com per la naturalesa de la història. “En certa manera, Quatre noces i un funeral és l’antítesi de Trainspotting, i viceversa”. Però, malgrat les diferències, tots dos abracen el caràcter britànic i tenen un eufòric final positiu i molt de cinema. “Es pot interpretar de dues formes”, diu Curtis. “Com esperat o com inesperat”. Per delit dels interessats, Boyle va acceptar encarregar-se de la direcció. “No és la típica història de pel·lícula”, ens explica Tim Bevan. “Arribar a aquest punt costa molt, però en aquest cas va ser bastant senzill”. CRÍTICA Sugería Lucio Dalla en una preciosa canción: “Si quieres escuchar no solo por juego el paso de mil pensamientos, pre- gunta quiénes eran The Beatles”. Ignoro si Richard Curtis, reconocible guionista de comedias de grato recuerdo y que rompieron taquillas como Cuatro bodas y un funeral, Notting Hill y Love Actually, conoce la canción de Dalla, pero su idea para crear el argumento de Yesterday me parece muy original, extraordinaria, rozando el surrealismo. Puede ocu- rrir en esta fábula en la que después de un apagón de 12 segundos en toda la Tierra, al retornar la normalidad, la gente haya borrado de su memoria que existió un grupo llamado The Beatles. También han desaparecido una famosa bebida y esas cosas que se fuman que formaron parte adictiva de la vida cotidiana. El arranque es impagable. ¿Qué ocurrirá en el universo si la gente escucha por primera vez, interpretadas por un músico callejero cuyo éxito ha sido nulo, can- ciones tan hermosas, con capacidad para remover todas las fibras íntimas, sentimentales y lúdicas del personal, como Yesterday, The Long And Winding Road, A Hard Day’s Night, Let It Be, Something, Help!, Hey Jude y otras inagotables obras de arte? Pues que todo Dios flipará y se emocionará al oír uno de esos milagros que ocurren cada mucho tiempo. Durante gran parte del metraje de esta película me aparece una sonrisa en la boca y en los ojos, también alguna carcaja- da, algo cada vez más infrecuente y muy agradecible. Está descrito con gracia el estupor del impostor, su obsesión con la muy difícil tarea de recordar todas las letras de los Beatles, la voracidad de las discográficas y su manejo del marketing ante un filón que parece inagotable, la complicada elección del perdedor convertido en estrella entre vivir en ese trono de oro o contar la demoledora verdad y aceptar el eterno amor con la colega desde la adolescencia. Con el desarrollo del último tema intuyes que puede llegar el pastelón, algo que los productores consideran imprescindible para que el gran público se vaya con gesto feliz a su casa y que su inversión multiplique las ganancias. El desenlace, lamentable- mente, es previsible. Pero la fórmula sigue funcionando. E incluso gana el Oscar a la mejor película, como ocurrió con la agradable pero también sabida Green Book. La dirige Danny Boyle. Desde la devastadora y cínica Trainspotting no recuerdo nada de él que me haya dejado huella. Bueno, durante mucho rato Slumdog Millionaire era tensa y aterradora, sufría con el acorralamiento de aquellos niños de Bombay, pero la verbena final después de tragedia tan creíble era oportunista y facilona. Aquí se limita a ilustrar con profesionalidad un guion sabroso. No la protagonizan estrellas, pero sí actores y actrices muy normalitos que funcionan. También han conseguido que el músico Ed Sheeran se interprete a sí mismo. Y resulta gracioso su reconocimiento de que las canciones que él compone se difuminan en la nada al lado de las que canta su telonero. Y qué inmenso placer empaparse una vez más de aquellas canciones geniales que se inven- taron Lennon y McCartney. Sí, McCartney. No molaba como Lennon. Ni falta que le hace. Mozart le hubiera admirado. Carlos Boyero / El País PROPERES SESSIONS Edison Singular. Dimarts 24 de setembre: Luna nueva (His Girl Friday, 1940), de Howard Hawks 26, 27, 28 de setembre: Clara y Claire (2019), de Safy Nebbou 27, 28, 29 de setembre: El secreto de las abejas (Tell It to the Bees, 2018), d’Annabel Jankel Petit Edison. Diumenge 6 d’octubre: El bosc de Haquivaqui, de Rasmus A. Sivertsen ÉS UN projecte DE: Associació Cultural Granollers C/ Joan Camps, 1 [email protected] @ACGranollers www.cinemaedison.cat AC Granollers @edisoncinema acgranollers.