La missió de Servei Públic Audiovisual a la regió del Magreb i el Mashrek
Informe regional
CHARLES AUTHEMAN OLGA DEL RIO LATIFA TAYAH-GUENEAU (COORDINADORS)
RICARDO CARNIEL BUGS ROLAND HUGUENIN-BENJAMIN (EDITORS) La missió de Servei Públic Audiovisual a la regió del Magreb i el Mashrek. Informe regional
Publicat per: © Consorci IPP-OMEC
Institut Panos París 10, rue du Mail F-75002 Paris. França
Observatori Mediterrani de la Comunicació 'EQTYWHIPE9%&IHM½GM-*EGYPXEXHI'MrRGMIWHIPE'SQYRMGEGMz 'IVHER]SPEHIP:EPPrW &IPPEXIVVE &EVGIPSRE)WTER]E
ISBN: 978-84-939545-9-8
De l’edició en català: Traducció: Lexiapark, s.l., Annia García Maquetació: Annia García Impressió: Printcolor, s.l.
(IPIWIHMGMSRWIRJVERGrWERKPrWMkVEF Traducció: Koinos 1EUYIXEGMz 'EVEGXrVIW4VI4VIWW Impressió: XL Print
Drets de la imatge de portada: istockphoto.com
(MWXVMFYMXWSXEPPMGrRGME'VIEXMZI'SQQSRW
%UYIWXXVIFEPPIWXkVIKMWXVEXWSXEPPMGrRGME'VIEXMZI'SQQSRW%XXVMFYXMSR2SR'SQQIVGMEP2S(IVMZW9RTSVXIH 0MGIRWI4IVZIYVIYREG{TMEHIPEPPMGrRGMEZMWMXIYLXXT GVIEXMZIGSQQSRWSVKPMGIRWIWF]RGRHSIRZMEVYRE carta a Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, USA.
Els continguts d’aquest document són responsabilitat exclusiva del seu autor i, en cap cas, no poden considerar-se com l’opinió de la Generalitat de Catalunya ni dels co-finançadors. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 3
Equip responsable de l’informe regional %UYIWXESFVEHIYPEWIZEI\MWXrRGMEEPWIUYMTWHIP´3FWIVZEXSVM1IHMXIVVERMHIPE'SQYRMGEGMz 31)' P´-RWXMXYX 4ERSW4EVMW -44 MEPWHMJIVIRXWTEVXRIVWHIPTVSNIGXIEPWTExWSWHIP1EKVIFMIP1EWLVIO PE0PMKE%PKIVMEREHI(IJIRWE HIPW(VIXWHIP´,SQI 0%((, PE'SQQYRMX]1IHME2IX[SVO '12.SVHkRME PEJYRHEGMz1ELEVEX )P0uFER IP 'IRXVITSVPE0MFIVXqHIW1qHMEEYQS]IR3VMIRXIR%JVMUYIHY2SVH '1*1)2%1EVVSG MPE\EV\EHIQMXNERW %1-2 4EPIWXMRE
Coordinació de l’informe regional 'LEVPIW%98,)1%2 -44 'SSVHMREHSV 3PKE()06-3 31)' 'SSVHMREHSVE 0EXMJE8%=%,+9)2)%9 -44 'SSVHMREHSVE
Comitè editorial 6MGEVHS'%62-)0&9+7 31)' 6IZMWMzMIHMGMz 6SPERH,9+9)2-2&)2.%1-2 )\TIVXEWWSGMq-44 6IZMWMzMIHMGMz
Redacció dels estudis nacionals
%PKrVME &IPOEGIQ1378)*%39- 4VSJIWWSV)WGSPE2EGMSREP7YTIVMSVHI4IVMSHMWQIM'MrRGMIWHIPE-RJSVQEGMz d’Alger %FHIPQSYQrRI/,)0-0 7IGVIXEVMKIRIVEPHIPE0%((,
Egipte Rasha A. ABDULLA Professora associada, Universitat Americana del Caire
.SVHkRME Ayman BARDAWIL Ex-Director general associat, CMN 7E[WER>%-(), 6IWTSRWEFPIHITVSNIGXIWMHIWIRZSPYTEQIRX'12
El Líban 8SR]1-/,%)0 (MVIGXSVHIPHITEVXEQIRXIRGEVVIKEXHIPEWYTIVZMWMzHIQMXNERW1ELEVEX
Marroc 7ExH)77390%1- (MVIGXSVKIRIVEP'1*1)2%
Palestina Khaled ABU AKER Director executiu, AMIN 1ENIH8%0%&;%(7%0), 'SRWYPXSV
Síria %QNEH&%-%>= -RZIWXMKEHSV
Tunísia 0EVFM',39-/,% 4VSJIWWSV-RWXMXYXHI4VIQWEM'MrRGMEHIPE-RJSVQEGMz9RMZIVWMXEXHIPE1ERSYFE 4 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK
Elaboració de la metodologia relativa a l’anàlisi de contingut, supervisió dels estudis nacionals i suport metodològic, redacció de la síntesi regional a partir dels estudis nacionals Dima DABBOUS-SENSENIG Directora de l’Institut pels estudis de les dones al món àrab, Universitat Americana del Líban.
Contribucions a l’informe regional 1EVG&39 )\TIVXHIP´kVIEHI4PERM½GEGMz%KrRGME'EXEPEREHI'SSTIVEGMzEP(IWIRZSPYTEQIRX Khaled HROUB Director del programa Média, Universitat de Cambridge .YER1328%&)7 )\TVIWMHIRXHIPE Traducció, maquetació i impressió Rada SOUBRA BARRAGE, Morgane CHATEL, Isabelle DUVAL, Anastasia FISCHER, Annia GARCIA, Nadia HAMDAN +%88%2 6SPERH ,9+9)2-2&)2.%1-2 'LVMWXIPPI .E] 6%0-8)6%:ERIWWE 0)*):6) 'LPSq 132*368 .IER 3´,%20327]PZEMRI4)8-82INPE7%11%/-%MIPWIUYMTWHI'EVEGXrVIW4VI4VIWW/SMRSW0I\METEVO4VMRXGSPSVM XL Print. AGRAÏMENTS %KVExQIPWYTSVXHIPW½RERpEHSVWHIPTVSNIGXIP´%KrRGME'EXEPEREHI'SSTIVEGMzEP(IWIRZSPYTEQIRX %''( -VMWL %MHMP´3TIR7SGMIX]*SYRHEXMSRW 37* MIWTIGMEPQIRX =S]EALCOCEBA, Carla CANAL ROSICH i Daniel PELUFFO %''( EM\uGSQ1EVMYWDRAGOMIR 37* Donem les gràcies per la seva col·laboració als estudis nacionals a: Miguel Angel LOMBARDO, Dalia YOUSEF )KMTXI (ESYH /988%&%VIIN ,%11%(1YLERREH 7%6%;-,EHIIP%0&-7 M 1SLEQQIH 7,%1% .SVHkRME 0E]EP&%,2%18%22396-.EQEP,%22%.YPMERE.%&&396M+ISVKI7%(%/% )P0uFER /LEPIH%&9%/)6 Ensam BARHAM, Fares SABAA’NA, Sandi ABU RAHMA, Niveen ABOUL EZZ, Shireen AL-KHATIB i Hanan AL-RIFA’I 4EPIWXMRE :MGXSVMRE+%6'-%:)0)> 8YRuWME :SPIQMKYEPQIRXEKVEMVE*VERpSMWI,%:)0%2+) ERXIVMSV(MVIGXSVEKIRIVEPHIP´-44 TIVPEWIZEMQTPMGEGMzEQFIP TVSNIGXIEM\uGSQEPIWWIKIRXWTIVWSRIWTIVPEWIZEENYHEIRPEVIHEGGMzI\IGYGMzM½REPMX^EGMzHIPTVSNIGXIMHIP present informe: Martine COQUET, Mohammed EL-OIFI, Marie-Soleil FRERE, Dorothée FOURNIER, Tourya GAYBESS, >IMREF+,3727EPEQ/%;%/-&-(ESYH/988%&6YPE1-/,%)0.EQEP)HHMRI2%.-2E[JIP6%+,%=/EXLEVMRE NOTZOLD, Albin SOUARES COUTO, article 19. Equip IPP Charles AUTHEMAN Responsable de programes Pascal BERQUE Director general Morgane CHATEL Becaria 'PEVE0)%0)78):) 6IWTSRWEFPIHITVSNIGXI 7]PZEMRI4)8-8 8rGRMGEHITVSNIGXIW Latifa TAYAH-GUENEAU Responsable de programes Equip OMEC 8IVI^E:)0%>59)> 4VIWMHIRXE Olga DEL RIO Vicepresidenta Ricardo CARNIEL BUGS Secretari %RRME+%6'-% 8rGRMGEHITVSNIGXIW LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 5 SUMARI %KVExQIRXW04 PRESENTACIÓ, 07 PRÒLEG, 11 RESUM EXECUTIU, 13 CONTEXT, 17 /LEPIH,VSYF)PWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzIRIPQzRkVEF (IPEGSRWXVYGGMzHIPE nació a la revolució, 19 Naomi Sakr. El lloc dels serveis de radiodifusió públics en els processos de HIQSGVEXMX^EGMzHIPWTExWSWkVEFW27 SÍNTESI REGIONAL, 33 Elaborada per Dima Dabbous-Sensenig a partir dels estudis nacionals 1. Introducció, 35 %RkPMWMHIPQEVGNYVuHMG39 3. Anàlisi de continguts, 77 3.1. Anàlisi quantitatiu de la programació, 79 3.2. Anàlisi dels informatius televisius, 89 3.3. Anàlisi qualitativa dels programes d’entrevistes i tertúlia, 107 %ZEPYEGMzHIWHIPTYRXHIZMWXEHIPEWSGMIXEXGMZMPSVKERMX^EHE125 5. Conclusions, 139 REPTES, 153 .YER1SRXEFIW, Tutel·la i regulació de la comunicació, els reptes d’una relació equilibrada entre estats, autoritats de regulació i organismes de difusió 155 8IVIWE:IPj^UYI^0IWVIPEGMSRWMRXIVQIHMXIVVVkRMIWEPWMRJSVQEXMYWXIPIZMWMYWHIPEVIKMz actors institucionals i narratius 159 1EVG&SY+SZIVRERpEHIQSGVkXMGEMQMXNERWHIGSQYRMGEGMz9REVI¾I\MzEVVER de la Primavera àrab, 171 CONCLUSIONS I RECOMANACIONS, 177 BIBLIOGRAFIA, 184 TAULA D’ACRÒNIMS, 195 LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 7 PRESENTACIÓ Pascal Berqué Director General Institut Panos París La televisió és la font principal d’informació i entreteniment per als QMPMSRWH´LEFMXERXWHIPWZYMXTExWSWTEVXMGMTERXWEEUYIWXTVSNIGXITIV{IPHSQMRM exercit pels poders fàctics sobre el sector audiovisual és un gran obstacle per a l’exercici HIPEHIQSGVkGME0IWI\MKrRGMIWH´ETIVXYVEHMZIVWM½GEGMzMTPYVEPMWQIVSQERIRGSR½RE- des a la recepció de canals de televisió transnacionals, sobre els quals molts dels estats VIGITXSVWHIQERIRQqWGSRXVSPHIPWGSRXMRKYXW4EVEPøPIPEQIRXP´IQIVKrRGMEMP´r\MXHIPW GEREPWZMEWEXrPøPMXMHIPWQMXNERWHMKMXEPWRSJERWMRzWIVZMVI\GITGMSREPQIRXHITEPERGEHI les veritables reformes estructurals del panorama mediàtic. Per tant, les revolucions àrabs han demostrat com les reformes del sector de la infor- QEGMzWzRYREUIWXMzGPEYTIVEPWIWXEXW%PGSVH´EUYIWXEUIWXMzXVSFIQP´I\TVIWWMz PETEVEYPEHIPWWIGXSVWHITSFPEGMzQqWIQTSFVMXWTIVEPWUYrP´IWTEMQIHMkXMGqWYRE ½RIWXVEIWWIRGMEPTIVZMWMFMPMX^EVPEWIZEWMXYEGMz )REUYIWXGSRXI\XP´-RWXMXYX4ERSW4EVuW -44 ZEMRMGMEVEP1EKVIFP´ER]YRXVIFEPP HIWIRWMFMPMX^EGMzWSFVIPERIGIWWMXEXHIPMFIVEPMX^EVIPWIGXSVEYHMSZMWYEPMWSFVIPEMQTSV- XkRGMEHIPWQIGERMWQIWHIVIKYPEGMz%UYIWXEEGGMzXIRMETIVSFNIGXMYKEVERXMVIPHVIXHIP TFPMGEYREMRJSVQEGMzTPYVEPZIVEpMSFNIGXMZEEM\uGSQPEPPMFIVXEXH´I\TVIWWMzTIVEPW TVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERW 5YERZEQGSQIRpEVEHIJIRWEVPIWEGGMSRWEJEZSVHIPEPMFIVEPMX^EGMzHIPWIGXSVEYHM- SZMWYEPEP1EKVIFMEP´3VMIRX1MXNkIRWZEQXVSFEVEQFHMJIVIRXWSFWXEGPIW0EGSRGPYWMz era clara: havien de ser en va i il·lusoris tots els intents de reivindicar una apertura del sector audiovisual i de cridar consignes i denúncies que havien de ser inaudibles. Difícil, HSRGWZrRGIVEHrGEHIWHIGSRXVSPEYXSGVkXMGHIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPW )RWZEWIQFPEIWWIRGMEPEHSTXEVYRETSWMGMzQqWVIEPMWXETVEKQkXMGEMHI½RMHENYR- tament amb la nostra xarxa de partners: AMIN, Community Media Network, el CFM Mena, la LADDH, Maharat Foundation; i els experts associats: Belkacem Mostefaoui, Larbi Chouikha, Rasha Abdulla. Tots, des de fa molt de temps, treballen al sector dels QMXNERWEPEVIKMz0´-44IRGSRWSVGMEQFP´31)'MPE\EV\EHITEVXRIVWLEXVIFEPPEXMW´LE GSQTVSQrWETEVXMVHIPWIKIRXTSWXYPEX HEZERXIPGVIM\IQIRXIRIPRSQFVIHIGEREPW H´MRJSVQEGMzPEPMFIVEPMX^EGMzHIPWQMXNERWLEGSQIRpEXEPETVkGXMGEMEUYIWXEWMXYEGMz causarà inevitablement reformes que acompanyin el canvi. )P7IVZIM4FPMG%YHMSZMWYEP 74% GSRWXMXYIM\IPTVMQIVGEZEPPHIFEXEPPE,EH´IVMKMVWI ½RWEPVERKHIP´I\IQTPEVMXEX,EHI½KYVEVGSQEXIWXMQSRMTVMRGMTEPHIP´IWXEXHIPEWEPYX HIPEHIQSGVkGMEH´YRTEuW)PGSRNYRXHITExWSWGSRGIVRMXWTIPTVSNIGXILERTVIWH´YRE manera o d’una altra, un compromís a favor del SPA a través de declaracions, la signatura H´EGSVHWMPEVEXM½GEGMzHIGSRZIRMW1EPKVEXEM\{IP74%IWQERXqIRGEVEGSQYRGSR- cepte desconegut o borrós tant pel que fa a les autoritats com als teleespectadors. Els detractors del SPA l’acusen de ser un concepte importat d’ “Occident” mentre els seus defensors insisteixen en la seva dimensió universal. Sovint, un esforç pedagògic reconcilia PIWTEVXWEP´IRXSVRHIPWIKIRXGSRWIRW PIWEYXSVMXEXWWzRVIWTSRWEFPIWMXIRIRYRHIYXI 8 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK amb una mínima qualitat de la programació a partir de la triple missió d’informar, formar i entretenir. 0ETVIWIRXSFVEXqGSQESFNIGXMYGETMXEPMX^EVXSXIPXVIFEPPHYXEXIVQIHIWHIP TIVEP´EZEPYEGMzHIP74%EP´IWTEMkVEFMEPLSVETVSTSWEVEGGMSRWHIQMPPSVE0´SFNIGXMYqW GSQTEVXMVPIWGSRGPYWMSRWTVMRGMTEPWHIP´EZEPYEGMzHIP74%EZYMXTExWSWHIPEVIKMzHIP Magreb i el Mashrek, i aprendre’n per continuar avançant en el nostre compromís a favor HIPWQMXNERWHIWIVZIMTFPMGi al servei del públic. 4YFPMGEXIRUYEXVIPPIRKIWERKPrWkVEFGEXEPkMJVERGrWW´EHVIpEEPGSRNYRXHIPWTVS- JIWWMSREPWHIPWQMXNERWWSGMEPWMRXIVIWWEXWIRPETVSHYGGMzHIGSRXMRKYXWHIUYEPMXEXMHM- ZIVWM½GEXWIRPuRMEEQFPIWI\TIGXEXMZIWHIPWIYTFPMGMIRGSRWIUrRGMEMRXIVIWWEXWIR P´EHSTGMzGSRWGMIRXHIQIGERMWQIWHIVIKYPEGMzUYITIVQIXMRKEVERXMVPEMRHITIRHrRGME i la qualitat. %UYIWXXVIFEPPLEYVMEIWXEXMQTSWWMFPIWIRWIPEHMRkQMGEGSPøPIGXMZEHMRWPEUYrW´LE MRWGVMXMPEXIQIVMXEXHIPGSRNYRXHIPWTEVXRIVWMIPWI\TIVXWEWWSGMEXWEPTVSNIGXI2SLEYVME TSKYXIJIGXYEVWIWIRWIIP½RERpEQIRXHIP´EKrRGMEHIGSSTIVEGMzMVPERHIWE-VMWL%MHHI P´%KrRGME'EXEPEREHI'SSTIVEGMzEP(IWIRZSPYTEQIRXMHIP´3TIR7SGMIX]*SYRHEXMSRW Creat fa més de 25 anys a favor del pluralisme i de la independència dels mitjans, l’Institut Pa- nos Paris aprehèn l’àmbit dels mitjans en la seva globalitat. L’IPP parteix del postulat que serà en va perfeccionar la feina dels periodistes si el marc jurídic continua estrenyent i no afavoreix la producció i una àmplia difusió del treball que realitzen. Un panorama mediàtic regulat és imprescindible per a un exercici professional i responsable de la llibertat de premsa. La HMZIVWM½GEGMzHIPTERSVEQEEYHMSZMWYEPRSGSRWXMXYIM\QIGkRMGEQIRXIPGSQTVSQuWIRPEHMZIV- WM½GEGMzMQMPPSVEHIPEUYEPMXEXHIPWGSRXMRKYXW%M\{VIUYIVIM\HIPEGVIEGMzHIWEPZEKYEVHIW %UYIWXIRJSGEQIRXKPSFEPLETIVQrWEP´-44HIWIRZSPYTEVYREIWXVEXrKMEFEWEHEIRIPWIM\SW d’intervenció complementaris. La publicació d’obres és un dels fonaments essencials no només per a compartir l’experiència i els ensenyaments aportats pels projectes, sinó també per a proposar noves estratègies en línia amb els canvis constants del sector dels mitjans.Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 9 PRESENTACIÓ Teresa Velázquez García-Talavera Presidenta de l’Observatori Mediterrani de la Comunicació L’OMEC, dins del Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Co- operació de la UAB, és una xarxa interdisciplinar de persones i institucions de les dues ribes de la Mediterrània que treballen als àmbits de la informació, la comunicació i les TIC. En aquest sentit, quan al gener de 2010 ens vam trobar a París amb Françoise Havelange MZEQMRXIVGERZMEVMRJSVQEGMSRWWSFVIIPWTVSNIGXIWH´EQFHYIWMRWXMXYGMSRWP´MRXIVrWQYXY de col·laboració entre Panos París i OMEC va quedar recollit a un Memoràndum d’Ente- sa. Així va començar al camí de cooperació concretat en la signatura del Consorci entre PIWSVKERMX^EGMSRWMP´%KrRGME'EXEPEREHI'SSTIVEGMzEP(IWIRZSPYTEQIRX %''( UYI LEETSVXEXYR½RERpEQIRXHIXIVQMRERXTIVEPHIWIRZSPYTEQIRXHIPTVSNIGXI )PNYR]HIHYVERXP´Atelier de formation au monitoring, vam tenir l’ocasió de GSRrM\IVIPWTEVXRIVWIRGEVVIKEXWHIVIEPMX^EVIPWIWXYHMWREGMSREPWMEPVITVIWIRXERXHIP 'IRXIVJSV1IHME*VIIHSQ1MHHPI)EWXERH2SVXL%JVMGE '1*1)2%1EVVSG 0´I\- TIVMrRGMEZEWIVIRVMUYMHSVE:EQHIFEXVIMEGSVHEVIPWGSRXMRKYXWHIPTVSNIGXIIPWIY desenvolupament i cronologia, considerant les diferents situacions de cada país participant EPTVSNIGXI2SLMLEGETHYFXIWSFVIPEMQTSVXkRGMEH´YRTVSNIGXIUYIXqGSQESFNIGXMY EJEZSVMVIPHIWIRZSPYTEQIRXHIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWTFPMGWEPWWIVZIMHIPTPYVEPMWQIEPW TExWSWHIPEVIKMz8SXEQMWWMzHIWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPLEHITIVWIKYMVPEUYEPMXEXHIPW GSRXMRKYXWIPGSQTVSQuWEQFIPWTVMRGMTMWrXMGWMHIQSGVkXMGWUYITSVXIREJSQIRXEVM estimular el debat ciutadà. (YVERXPEVIEPMX^EGMzHIPTVSNIGXILERWYGGIxXQSPXWIWHIZIRMQIRXWEPWYHHIPE1I- diterrània. Els resultats dels estudis constitueixen una diagnosi de la situació del servei públic anterior a l’anomenada Primavera Àrab, motiu pel qual serà de vital importància TSHIVGSRXMRYEVEQFXVIFEPPWWMQMPEVWEQFPE½REPMXEXH´SFWIVZEVWMPIWXVERWJSVQEGMSRW polítiques i socials que s’han donat a la regió han repercutit en la missió de servei públic de les cadenes estatals. (IWHIP´31)'ZSPIQVIGSRrM\IVIPXVIFEPPHIPWIUYMTWREGMSREPWUYILERGSRXVMFYxXE PEVIEPMX^EGMzHIP´IWXYHM8ERQEXIM\IPGS½RERpEQIRXHI-VMWL%MHMP´3TIR7SGMIX]*SYR- HEXMSRW 37* IRHMJIVIRXWIXETIWHIPTVSNIGXI8EQFqZSPHVMEJIVYREQIRGMzIWTIGMEPEPW meus col·legues de l’OMEC, Olga Del Río i Ricardo Carniel Bugs, per la seva incansable dedicació i contribució a les tasques de coordinació i edició al llarg e tota l’execució del TVSNIGXIIRGSPøPEFSVEGMzEQFIPWGSPøPIKYIWHI4ERSW%%RRME+EVGMETIVPEWIZEEGXMZM- XEXIRIPWYTSVXXrGRMGHIWHIP´31)'MTIVIWXEVLMWIQTVI%:MGXSVMRE+EVGuE:qPI^M 1MKYIPÅRKIP0SQFEVHSTIVPEWIZEI½GMIRXXEWGEHIVIZMWMzH´EPKYRWIWXYHMWREGMSREPWIR YRXIQTWVrGSVH-KYEPQIRXE=S]E%PGSGIFE'EVPE'EREPM(ERMIP4IPYJJSUYIZERGVIYVIȻ WIQTVIIRIPTVSNIGXIGEHEWGYRHIWHIPEWIZEVIWTSRWEFMPMXEXMEGXMZMXEXEP´%''( LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 11 PRÒLEG Carles Llorens i Vila Director General de Cooperació. Generalitat de Catalunya La Mediterrània ha estat tradicionalmentYRE^SRETVMSVMXkVMEHIP´EG- ció exterior de Catalunya. Catalunya forma part de la Mediterrània i, com a tal, conserva múltiples lligams i similituds històriques, humanes, sociològiques, econòmiques i polítiques EQFIPWHMJIVIRXWTExWSWMXIVVMXSVMWHIPE^SRE%UYIWXWIPIQIRXWTSHIRGSRXVMFYMVEJEGM- PMXEVIPHMkPIKMPEGSSTIVEGMzIREUYIWXE^SRE %VEQqWUYIQEMIRIPGSRXI\XEGXYEPGEPEZERpEVGETEYREQENSVMQMPPSVGSSTIVEGMz IRPE^SREMEUYIWXTVSNIGXIR´qWYRI\IQTPI YRTVSNIGXIUYILEZMEGSQIRpEXFIREFERW que esclatessin les darreres revolucions i revoltes al món àrab. El fet de construir i mantenir partenariats amb la societat civil permet poder donar-se suport mutu, tant en els moments més difícils, com en els moments més esperançadors IR UYr IW TSX TVIRHVI YR TETIV EGXMY IR PIW XVERWJSVQEGMSRW HIPW RSWXVIW VIWTIGXMYW TExWSW )REUYIWXWHEVVIVWQIWSWEPKYRWHIPWTEVXRIVWH´EUYIWXTVSNIGXIW´LERTSKYXQSWXVEV com una alternativa legítima i viable en la contribució a la creació d’un servei públic audi- ovisual de qualitat i d’una societat més democràtica. )PTVSNIGXIW´MRWIVIM\IRYRGSRXI\XSRPEWSGMIXEXGMZMPMIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz HIPWZYMXTExWSWHIPEVIKMzLEZMIRIZSPYGMSREXIRIPWHEVVIVWER]WTIV{IRGERZMIPWIVZIM públic audiovisual s’havia anat quedant enrere. 0EPPMFIVXEXH´I\TVIWWMzIPTPYVEPMWQIHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzMWSFVIXSXIPWIVZIM públic audiovisual han estat algunes de les reivindicacions populars en aquestes darreres VIZSPYGMSRW0IWTIVWSRIWMPIWSVKERMX^EGMSRWW{GMIWHIPTVSNIGXIIRIPWHMJIVIRXWTExWSW LERIWXEXEQEXIRXWMLERJIXWIRXMVPIWWIZIWI\MKrRGMIWVIMZMRHMGEGMSRWERkPMWMWMTVSTSWXIW Aquests informes que avui es publiquen en són una prova. En aquest context es fa, doncs, necessari que el diàleg i la cooperació entre instituci- ons públiques i societat civil al Mediterrani es reforci més que mai. A Catalunya comptem amb una societat civil plural i activa i amb diverses institucions TFPMUYIWUYIXVIFEPPIRIRPEQEXrVME)WTIVIQUYIIRIPQEVGHIPTVSNIGXIUYIIRW ocupa, i de la seva possible continuació es segueixin reforçant aquestes iniciatives i par- tenariats.Ȼ 12 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK PRÒLEG Marius Dragomir Responsable del programa Media de la Open Society Foundations (OSF) )P7IVZIM4FPMG%YHMSZMWYEP ha estat fonamental en les tasques de recerca i advocayHIPTVSKVEQEHI1MXNERWHIPE3TIR7SGMIX]*SYRHEXMSRW(IWHIJEEPQIR]WYRE HrGEHELIQEREPMX^EXPEWMXYEGMzHIPWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPEHIWIRIWHITExWSWH´EVVIY del món. Hem dibuixat el mapa de les disposicions legals sobre els serveis públics, a nivell nacional i internacional, i hem avaluat el grau d’implementació. Hem estudiat la percepció HIPWQMXNERWTFPMGWEYHMSZMWYEPWEHMZIVWIWWSGMIXEXW Un dels nostres estudis va trobar, cinc anys enrere, que el servei públic audiovisual està TVSJYRHEQIRXTSPMXMX^EXEYRKVERRSQFVIH´IWXEXWIWTIGMEPQIRXEP´)YVSTEHIP´)WXMZE posar sobre la taula un paquet de recomanacions per canviar-ho. El mateix estudi, desta- GEZEIRTSWMXMYIPWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPHITExWSWGSQ%PIQER]ESIP6IKRI9RMXSR IWXVEGXEH´YRWIVZIMQSPXFIRZEPSVEXTIVP´EYHMrRGME0PEZSVWZEQETYRXEVUYIWSFVIXSX IPWQMXNERWTFPMGWIWHIZIRIRYRFEPYEVHGSRXVEPIWXIRHrRGMIWGSQIVGMEPWUYI±VIWXIR sense control, probablement rebaixant els estàndards de qualitat, reduint a la invisibilitat les cadenes menys lucratives”. 'VIMIQ JIVQEQIRX UYI PE KIWXMz MRHITIRHIRX TVSJIWWMSREP M EQF YR ½RERpEQIRX XVERWTEVIRXHIPWQMXNERWTFPMGWWzRJEGXSVWUYIGSRXVMFYIM\IREPEWEPYXIGSR{QMGETSPu- tica i social de qualsevol societat. 0´ERkPMWMHIPEQMWWMzHIWIVZIMTFPMGEPQzRkVEFVIEPMX^EHETIPGSRWSVGM-RWXMXYX4ERSW 4EVuW -44 3FWIVZEXSVM1IHMXIVVERMHIPE'SQYRMGEGMz 31)' MIPWWIYWTEVXRIVWqW YREGSRXVMFYGMzWMKRM½GEXMZEEPEMRZIWXMKEGMzMPEGSQTVIRWMzH´EUYIWXMQTSVXERXWIVZIM UYISFqRSIWGSQTVrRSFqRSIWXVSFEEPEQENSVMEHITExWSWkVEFW%UYuGSQIR altres indrets, els operadors audiovisuals són sovint un braç del govern, més preocupats TIVVIXVEXEVIPWVrKMQWEPTSHIVUYIHIWIVZMVEPTFPMG 5YERIPTVSNIGXIHIPGSRWSVGM-4431)'IWZETSWEVIRQEV\EZEQZIYVIIRP´IRGIWE de la televisió digital l’oportunitat d’iniciar un debat sobre la necessitat de la prestació del servei públic audiovisual a la regió, i vam pensar que aquesta anàlisi obriria precisament aquest debat. %VEQIRXVIWIKYMQIPWGERZMWTSPuXMGWEQSPXWTExWSWHIPEVIKMzZIMIQIRGEVEQqW IWTEMWH´ETIVXYVETIVEPEVIJSVQEHIPWQMXNERWMGVIMIQUYIEUYIWXIWXYHMXqXSXWIPWIPI- QIRXWTIVGSRZIVXMVWIIRYREVIJIVrRGMEIRIPWJYXYVWHIFEXWUYIIWHSREVEREP´3VMIRX 1MXNkMIP2SVHH´ªJVMGEȻ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 13 RESUM EXECUTIU %UYIWXESFVEW´MRWGVMYIRIPQEVGH´YRTVSNIGXI que vol reforçar el WIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPIRZYMXTExWSWHIPEVIKMzHIP1EKVIFMIP1EWLVIOMEM\uVIE½V- QEVIPWTVMRGMTMWHIVIRHMGMzHIGSQTXIWHIUYEPMXEXMH´MRHITIRHrRGMEHIPWQMXNERWHI GSQYRMGEGMzHIWIVZIMTFPMG)PWIYSFNIGXMYqWGETMXEPMX^EVIPWVIWYPXEXWH´YREJIMREMRrHMXE H´EZEPYEGMzHIPEQMWWMzHI7IVZIM4FPMG%YHMSZMWYEP 74% IRXSXWIPWTExWSWMQTPMGEXW )RXVIMIWZERHYVEXIVQIZYMXWrVMIWH´IRUYIWXIWTIVEZEPYEVP´I½GkGMEHI PIWXIPIZMWMSRWTFPMUYIWE%PKrVME)KMTXI.SVHkRME)P0uFER1EVVSG7uVMEXIVVMXSVMW4EPIW- XMRWM8YRuWME)RGEHETEuWIPWIUYMTWHIXVIFEPPZERTEWWEVTIPWIHkWPEHI½RMGMzHIP74% IPWZEPSVWUYIMRGPSYMIPHMWTSWMXMYQSFMPMX^EXTIVEPWIYHIWTPIKEQIRXSTIVEXMY'EHE EGXYEGMzIWZEQIWYVEVETEVXMVHIGVMXIVMWSFNIGXMYWTVIHI½RMXWMIPEFSVEXWGSRNYRXEQIRX TIVPIWTEVXWUYIZERTEVXMGMTEVIRIPTVSNIGXI%UYIWXESFVEqWYREWuRXIWMHIPWTVMRGMTEPW resultats obtinguts amb aquest treball. 4IVUYrXERXH´MRXIVrWTIVEZEPYEVIP7IVZIM4FPMG%YHMSZMWYEP#%UYIWXWIVZIMUYI sovint s’ha considerat obsolet, ha estat recentment condemnat precisament per qui en TSVXEZEPIWVIKRIW IPWVrKMQWEYXSVMXEVMWUYIHYVERXHrGEHIWLERMKRSVEXIPTPYVEPMWQIPE MRHITIRHrRGMEHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzMPEPPMFIVXEXHITVIQWE Com a preàmbul, dues contribucions permeten respondre a aquesta pregunta i po- sar en perspectiva l’evolució del SPA alhora que proposen elements contextuals preci- WSW TEVX (IJIXqWMQTSWWMFPIEFSVHEVIPXIQEHIP7IVZIM4FPMG%YHMSZMWYEPWIRWI considerar-lo en un paisatge mediàtic complex i inestable. Aquests articles estableixen un marc per comprendre la síntesi de les vuit avaluacions nacionals dutes a terme pels IUYMTWMRWXEPøPEXWIRIPWHMZIVWSWTExWSWUYIJSVQEZIRTEVXHIPTVSNIGXI TEVX EFERWHI GSRWMHIVEVPIWTMWXIWMPIWVIGSQEREGMSRWGSRGVIXIWTIVEYREYXrRXMGVIJSVpHIPEQMWWMz HIP74% TEVX El sorgiment d’un concepte de Servei Públic Audiovisual als països en plena transfor- mació social i política Khaled Hroub, posant en perspectiva el SPA, tant en el context mediàtic regional com IRHIPIWVIZSPYGMSRWkVEFWHIQSWXVEPEMQTSVXkRGMEGVYGMEPHIPTETIVHIPWQMXNERWHI GSQYRMGEGMzIRIPWGERZMWWSGMEPWMTSPuXMGWHIPWTExWSWkVEFW0IWGEHIRIWHIXIPIHMJYWMzTIV WEXrPøPMXIWTIGMEPQIRXPEGEHIREUEXEVMERE%P.E^IIVEWzREPRYGPMHIPWGERZMWLMWX{VMGWMPE WIZEHSQMREGMzPMQMXEEVEPEMRGMHrRGMEHIPGSRXVSPTIPWTSHIVWIWXEFPIVXWHIPIWGEHIRIW TFPMUYIWREGMSREPW4IVYRNSGHIGSSTIVEGMzMHIGSQTPIQIRXEVMIXEXEQFIPWNSZIWMIPW QMXNERWHIGSQYRMGEGMzWSGMEPWPEGSFIVXYVEQIHMkXMGEHIPIWVIZSPYGMSRWXYRMWMEREMIKuTGME va contribuir, sens dubte, a difondre els aixecaments populars. Per Khaled Hroub, aquests QMXNERWLEREGEFEXH´IWJSRHVEVYREVWIREPQIHMkXMGTFPMGNEWYTIVEXMLERTVSTYPWEXIPW QMXNERWTFPMGWIRYRERSZEIVESRPEQYXEGMzIREYXrRXMUYIWGEHIRIWHIWIVZIMTFPMGqW inevitable. 4IV{P´SFVEqWkQTPMEMP´I\TIVMrRGMEHIP74%qWIRGEVEMRGMTMIRX%M\{qWIPUYIHIQSW- XVE2ESQM7EOVUYERSFWIVZEPIWHMJIVrRGMIWIRXVIPEHI½RMGMzYRMZIVWEPQIRXEGGITXEHEM P´EGGITXEGMzUYIIRJERIPWTExWSWkVEFW)RGEVEUYIIPWTExWSWkVEFWW´LEKMRGSQTVSQrWIR favor del SPA adherint-se a les cartes i convencions internacionals, Naomi Sakr enumera nombrosos esculls presentats en forma de reptes: la necessitat de dotar-se d’un SPA 14 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK d’acord amb els principis universals comunament acceptats i una missió de SPA clarament HIWMKREHEVIWTIGXYSWEEQFPEHMZIVWMXEXMPEMRHITIRHrRGME HSXEHEH´YRETVSKVEQEGMzIW- TIGu½GEIRPuRMEEQFPIWI\TIGXEXMZIWHIPIWTSFPEGMSRW UYIXMRKYMIRGSQTXIPEHMZIVWMXEX PMRKuWXMGEMUYIHIWTPIKYM½RERpEQIRXWUYIKEVERXIM\MRPEGVIEGMzHITVSKVEQIWSVMKMREPW Com un element important, la viabilitat d’una missió de SPA és el garant essencial de la HIQSGVkGMENEUYIFIRI½GMEVkEXSXIWPIWJEGGMSRWTSPuXMUYIW Per tant, cal ser vigilants. I això es tradueix en un treball de seguiment que té com a SFNIGXMYWIVGSQTEVXMXEQFPEQENSVMEMHIFEXYXEQFIPWUYMTSHIRMR¾YMVIRPIWHIGMWMSRW EJEZSVHIVIJSVQIWGSRGVIXIW%UYIWXXVIFEPPHIWIKYMQIRXXqGSQESFNIGXMYYREMQTPI- mentació a un ritme regular. Molts fets demostren avui dia que la millora de la missió de 74%RSXqIRGETGEWYRGEVkGXIVMVVIZIVWMFPIMTSXTEXMVWSFVIWEPXWVIKVIWWMSRW)PHIGVIX HIPH´EFVMPHI UYIHI½RMEPIWGSRHMGMSRWHIP´)28: PEXIPIZMWMzTFPMGEEPKIVMERE i, per ella mateixa, un ideal de missió de SPA, va ser ràpidament soscavat durant gairebé ER]WIRRSQHIP´IWXEXH´IQIVKrRGME El SPA als països del Magreb i el Mashrek: un balanç mitigat, molts reptes per superar 0EWuRXIWMVIEPMX^EHETIV(MQE(EFFSYW7IRWIRMKIRFEWIEPWZYMXIWXYHMWREGMSREPWTIV- met posar en relleu tota la informació substancial extreta de les avaluacions a cadascú dels TExWSW8SXMUYIIPWZYMXIWXYHMWZERWIVTSVXEXWEXIVQITIVEGXSVWHIPEWSGMIXEXGMZMPIP compromís dels quals es basa en la promoció i la defensa de la llibertat de premsa, però XEQFqIRIPTPYVEPMWQIMPEMRHITIRHrRGMEHIPWQMXNERWPETSWMGMzUYIZERTVIRHVIXSXWZE GSRWMWXMVEHIWIRZSPYTEVYRETSWXYVESFNIGXMZEUYITIVQIXqWQIWYVEVIPWGSQTVSQMWSW en favor del SPA i el seu establiment operatiu pels operadors, els reguladors i els minis- teris de tutela. %UYIWXETEVXIWXVYGXYVEHEIRGMRGWIGGMSRWTIVQIXHIPMQMXEVIPWSFNIGXMYWHIPTVSNIG- XIIRUYrW´MRWGVMYEUYIWXXVIFEPPH´EZEPYEGMzJEQMPMEVMX^EVWIEQFIPRSWXVIIRJSGEQIRX les opcions metodològiques, el dispositiu establert i descobrir els aspectes més destacats de l’estudi. )RTVMQIVPPSGW´EREPMX^EIPQEVGPIKEPHMRWIPUYEPIWQSYIRIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz públics nacionals, el mode de funcionament dels operadors, els mecanismes de seguiment MHIGSRXVSPIWXEFPIVXW WIGGMzIPQEVGPIKEP (IWTVqWYREQSWXVEHIPETVSKVEQEGMzHI RSYGEHIRIWREGMSREPW YRETIVTEuWMHYIWEP1EVVSG qWSFNIGXIH´YREERkPMWMUYERXMXEXMZE MUYEPMXEXMZEEPEWIGGMz WYFWIGGMzERkPMWMUYERXMXEXMZEHIPETVSKVEQEGMzWYFWIGGMz 3.2 l’anàlisi quantitativa dels telenotícies i subsecció 3.3, anàlisi qualitativa dels programes H´IRXVIZMWXIWMSXIVXPME *MREPQIRXPIWIRXVIZMWXIWEQFEGXSVWGPEYWHIPEWSGMIXEXGMZMP TIVQIXIRWEFIVQqWGSWIWWSFVIPIWTIVGITGMSRWUYIXIRIRWSFVIIP74% WIGGMzEZE- PYEGMzHIP7IVZIM4FPMG%YHMSZMWYEPTIVPEWSGMIXEXGMZMP 8SXMUYIRSLEIWXEXQEMJkGMPSFXIRMVVIWTSWXIWEPIWUIWXMSRWTPERXINEHIWPEQERGE d’informació constitueix una informació per si mateixa. Informa sobre el grau d’opacitat, PEGSRWMHIVEGMzSRSHIPERSGMzHIVIRHMGMzHIGSQTXIWS½RWMXSXIPWTYRXWJIFPIWIR XIVQIWHIJSVQEPMX^EGMzHIPWTVSGIWWSWHITVIWEHIHIGMWMSRWHIGSRXVSPMHIZMKMPkRGME STIVEXMZE4IVI\IQTPILIQTSKYXSFWIVZEVUYIEP0uFERPEQMWWMzMIPWSFNIGXMYWHI8qPq 0MFERRSW´IWTIGM½UYIRIRGETHSGYQIRX1qWIRKIRIVEPLEIWXEXHMJuGMPMWSZMRXMQTSW- sible, obtenir informació precisa sobre els imports actuals i el desglossament dels pressu- TSWXSW*MREPQIRXIPRMZIPPHIVIEPMX^EGMzHIPE8IPIZMWMz(MKMXEP8IVVIWXVIUYIGSRWXMXYIM\ YREEYXrRXMGESTSVXYRMXEXTIVEPEVIJSVQEHIP74%LEYVMEHIWIVTIVWMQEXIM\ESFNIGXI d’un estudi més profund. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 15 9RESFWIVZEGMzKIRIVEPqWPETIVWMWXrRGMEHIPEXYXIPEKSZIVREQIRXEPIRPIWGEHIRIW REGMSREPWTFPMUYIW4EVEPøPIPEQIRXQSPXTSGWTExWSWLERHSREXIRVIEPMXEXYREHI½RMGMz precisa del SPA, dels seus principis, fonaments i modalitats establerts. El Marroc sembla que està particularment avançat, en particular gràcies a la introducció d’elements que compten amb tots els requisits previstos per la llei. Als territoris Palestins, tot i que s’enu- QIVIREPKYRWTVMRGMTMWKIRIVEPWTIVHI½RMVIP74%MHMWTSWMGMSRWMHIEPWRSLMLEIRGERZM GETTVIGMWMzWSFVIPIWQSHEPMXEXWH´IWXEFPMQIRXSTIVEXMYH´EUYIWXWMHIEPW%XSXWIPWTExWSW I\EQMREXWGETHIPIWGEHIRIWIWXYHMEHIWXqYREEYXrRXMGEMRHITIRHrRGMEIHMXSVMEP4IP UYIJEEPEVIKYPEGMzRSQqW.SVHkRMEIP0uFERMIP1EVVSGIWXERHSXEXWH´YREMRWXkRGME TIV{IPKVEYH´MRHITIRHrRGMEZEVMEH´YRTEuWEP´EPXVI 2SSFWXERXEM\{TSHIQSFWIVZEVUYIIRPEQENSVMEHIPWTExWSWEREPMX^EXWEP´IWXYHMLM LEIQFVMSRWHIQMWWMzHI7IVZIM4FPMG%YHMSZMWYEP0´EFWrRGMEH´YRQEVGVIKPEQIRXEVMRS és sinònim de manca de missió de SPA, de la mateixa manera que la dotació d’un marc UYIHI½RIM\MIP74%RSqWKEVERXMEUYIIWXMKYMRIGIWWkVMEQIRXFIRIWXEFPIVX4IVXERX era essencial completar el quadre amb una anàlisi del contingut dels programes. L’anàlisi de la programació, però també dels continguts dels telenotícies emesos en prime time i HIPWTVSKVEQIWH´IRXVIZMWXIWMSHIFEXIQIWSWHYVERXHYIWWIXQERIWGSRWIGYXMZIWZER constituir mostres que van permetre extreure’n moltes informacions. 0´ERkPMWMHIPETVSKVEQEGMzTIVQIXSFWIVZEVP´EFWrRGME¾EKVERXH´EPKYRWTVSKVEQIWMR- XVuRWIGWEPEQMWWMzHI74%GSQIPWTVSKVEQIWHIHMGEXWEPEMRJkRGMEMPENSZIRXYX7MXIRMQ IRGSQTXIUYIIPWQIRSVWHIER]WGSRWXMXYIM\IRHIQMXNEREYR HIPETSFPEGMz HIPW TExWSW I\EQMREXW TSHIQ UYEPM½GEV PE XE\E HI TVSKVEQEGMz H´IQMWWMSRW UYI WI´PW HIHMGEH´²MVVMW{VME²(´EPXVEFERHEEPKYRWXIQIWH´MRXIVrWKIRIVEPIWTSHIREFSVHEVEQF VIKYPEVMXEX8SXMEM\{IWTSXHMVUYIWI´PWXVEGXEWSXEYRTYRXHIZMWXETVSYSFNIGXMYUYI TIVQIXMJIVRIYREWWYQTXIH´MRXIVrWTFPMGUYIGSRXVMFYIM\MEPEQMWWMzHI74%# Per exemple, el tema dels drets humans s’aborda d’una manera recurrent en totes les cadenes de la televisió siriana i palestina. Només una anàlisi qualitativa va permetre cons- tatar que es tractava en realitat de denunciar les violacions perpetrades per l’estat d’Israel, QIRXVIUYIW´MKRSVEZIRPIWZMSPEGMSRWWYGGIxHIWHMRWIPTEuW2SQqWYREERkPMWMUYEPMXEXMZE de contingut permet posar en relleu aquesta informació: la multiplicació dels oradors no GSRWXMXYIM\IREFWSPYXYREKEVERXMEHIPETPYVEPMXEXH´STMRMz PETVIWrRGMEHITEVXMGMTERXW que presenten punts de vista divergents no és cap garantia de neutralitat per part de l’operador públic. De vegades, es convida un adversari polític, però amb un temps de pa- raula limitat o una aproximació del periodista que consisteix a devaluar les seves paraules. L’anàlisi purament quantitativa dels programes pot donar a primera vista una visió no ideal, però sí engrescadora sobre el compliment de missió de servei públic: una gran va- VMIXEXHIXIQIWZEVMIXEXHITEVXMGMTERXWZS\TSTYPM JSVQEXQSPXYXMPMX^EXE7uVMEM8YRuWME que fa creure que es dóna la paraula al poble. Aquí, l’anàlisi qualitativa proporciona més MRJSVQEGMz8SXMUYIEPEQENSVMEHIPIWGEHIRIWIPWTVSKVEQIWH´EGXYEPMXEXHIGEVkGXIV TSPuXMGIWXYHMEXWHIQSWXVIRHIQERIVEETVS\MQEHEP´EFWrRGMEHIHIFEXMPETVISGYTEGMz per reforçar el punt de vista progovernamental, és possible arribar a observar platós de televisió que donen la il·lusió d’un debat contradictori presentant un panell de partici- TERXWHMZIVWM½GEXTIV{UYIIRVIEPMXEXXIRIRYRTYRXHIZMWXERMGEQFQEXMWSWGSQE QSPXGSWQrXMGW*MREPQIRXIPGETH´)WXEXqWWIQTVIPE½KYVESQRMTVIWIRXEPXIPIRSXuGMIW sigui quin sigui el país d’estudi, i algunes categories de la població segueixen sent encara QEVKMREXWEHMJIVIRXWRMZIPPWIRTEVXMGYPEVPIWHSRIWIPWNSZIWPIWQMRSVMIWMPIWTIVWSRIW discapacitades. ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK %UYIWXEQSWXVEHIPIWSFWIVZEGMSRWWIWSWXqIRGSRNYRXTIVPIWIRXVIZMWXIWJIXIWE actors claus de la societat civil. Tot i que molt pocs presenten una visió completa de la mis- WMzHI74%IPTPYVEPMWQIMPEHMZIVWMXEXLERIWXEXMHIRXM½GEXWHIQERIVEVIGYVVIRXGSQI\- pectatives essencials. Diversos d’aquests entrevistats, a través de l’expressió de les seves frustracions, destaquen que la programació no està en línia amb les seves expectatives. )PWVIWYPXEXWHIPIWIRXVIZMWXIWVIEPMX^EHIWTPERXINEHMZIVWSWVITXIWGSQEVE 0ERIGIWWMXEXHIWIRWMFMPMX^EVPETSFPEGMzWSFVIPERSGMzHI74%MPEVIRHMGMzHIGSQT- tes dels poders públics sobre l’establiment d’aquest servei públic. - El repte d’una millor representació de tots els segments de la població començant pels més marginats. )PWEM\IGEQIRXWTSTYPEVWGSRXVEIPWVrKMQWHMGXEXSVMEPWEPQzRkVEFZERGSQIRpEVIR IPQSQIRXHIPEVIEPMX^EGMzH´EUYIWXXVIFEPP%UYIWXEEZEPYEGMzGSRWXMXYIM\TIVXERXYRE oportunitat per diverses raons. En primer lloc, ha de transformar les observacions en reptes i tenir voluntat per una millora concreta de la missió de SPA. D’altra banda, ha de WIVZMVGSQETYRXHIVIJIVrRGMEUYITIVQIXMQIWYVEVP´IZSPYGMzHIPEUYEPMXEXHIP74%HI manera regular. Perspectives de mobilització en favor d’un SPA fort La tercera part de l’obra està dedicada als reptes que cal superar, a les perspectives de QSFMPMX^EGMSRWMEPIWTVSTSWXIWGSRGVIXIWTIVEYREVIJSVQEHYVEHSVEHIP74% La regulació constitueix un dels principals reptes que permeten garantir alhora el bon establiment d’una missió de servei públic i de garantir-ne el control amb total indepen- HrRGME.YER1SRXEFIW4IVIMVEMRWMWXIM\IRPERIGIWWMXEXH´IQQEVGEVP´SFVEHIPEVIKYPEGMz IRYREHMRkQMGEVIKMSREPETVS½XERXEM\uPIWI\TIVMrRGMIWH´r\MXHIPWTExWSWUYIHMWTSWIR de dispositius independents de regulació. L’RIRM es dóna com a exemple d’espai d’inter- GERZMMHIGSPøPEFSVEGMzIRXVIXSXWIPWTExWSWHIPRSVHMIPWYHHIPE1IHMXIVVkRME 8IVIWE:IPj^UYI^XEQFqEFSVHEPEUIWXMzHIPVIJSVpHIPEGSSTIVEGMzVIKMSREPTSWERX IRVIPPIYQMXNERpERXP´ERkPMWMHIPIWHEHIWVIEPMX^EHETEVEPøPIPEQIRXEPQEVGH´EUYIWXTVS- NIGXIPEUIWXMzHIPXVEGXEQIRXQIHMkXMGHIPIWVIPEGMSRWMRXIVQIHMXIVVkRMIW D’altra banda, Marc Bou presenta la mirada d’un professional de la cooperació inter- REGMSREPWSFVIEUYIWXIWUIWXMSRWHIXEPPERXIRTEVXMGYPEVP´ETEVMGMzHIRSYWQMXNERWHI comunicació i les implicacions que aquests tenen en el panorama mediàtic de la regió. *MREPQIRXPIWGSRGPYWMSRWMVIGSQEREGMSRWIWXVYGXYVEHIWIRXSVRHIPGSRNYRXHIXSXIW PIWSFVIWMIPWEGXSVWHIGERZMW PIKMWPEHSVWVIKYPEHSVWSTIVEHSVWTVSJIWWMSREPWHIPWQMX- NERW TIVQIXVERJIVMRXIVGERZMWEQFIPWTVMRGMTEPWMRXIVIWWEXWIRGEHEYREHIPIWTVSTSWXIW MGSRZIVXMVEREUYIWXESFVERSIRYRTYRX½REPWMRzIRYRTYRXHITEVXMHE )PWEM\IGEQIRXWIRGYVWHIQSWXVIRPEYVKrRGMEHIPIWVIJSVQIWGSRGVIXIWMHYVEHSVIW que transcendeixen les divisions polítiques per respondre a un ideal universal i tot, per tal de dotar les poblacions d’un servei audiovisual que sigui realment públic.Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 17 CONTEXT Khaled Hroub Els mitjans de comunicació en el món àrab: de la construcció de la nació a la revolució Naomi Sakr El lloc dels serveis de radiodifusió públics en els processos de democratització dels països àrabs LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 19 Els mitjans de comunicació al món àrab: De la construcció de la nació a la revolució per Khaled Hroub Director del programa Media de la Universitat de Cambridge El paper sociopolític dels mitjans de GEYXIPE QIWYVERX EGYVEHEQIRX IPW VSPW M PIW MR¾Y- comunicació EPWTExWSWkVEFWTSWXGSPSRMEPWLEIWXEX rRGMIW HIPW HMZIVWSW EGXSVW - HIW H´EUYIWXE TIVW- WIQTVISFNIGXIHIHIFEX)PWHIFEXWWSFVIEUYIWX pectiva obrim aquesta valoració amb un argument TETIVGSRXMRYIRIWWIRXXERZMYWMTSPrQMGWEZYMIR UYIE½VQEUYI 0´ETEVMGMzHIPIWVIZSPYGMSRWkVEFW dia, a les acaballes de l’anomenada Primavera Àrab, HYVERXP´ER]TSWEHIQERMJIWXYREGSRNYRXYVE com ho foren als inicis de l’aparició dels estats àrabs històrica en el temps i l’espai dels inevitables canvis independents, a la primera meitat del segle XX. Des WSGMSTSPuXMGWMIPWMRIZMXEFPIWGERZMWEPWQMXNERWHIGS- HIPPEZSVWM½RWEVEIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzLER municació al món àrab. Guanyant impuls per separat format part d’amplis processos de construcció na- HYVERXPIWPXMQIWHrGEHIWPETSWWMFPIGSRZIVKrRGME cional, consolidació de les elits governants, creació d’aquests dos cicles de canvi ha fet que no només MHIRXMXkVME M HIWQERXIPPEQIRX 8EQFq LER NYKEX YR WMKYMTSWWMFPIYRHIWE½EQIRXEP´IWXEXYWUYSMPEHIV- paper determinant a l’hora de donar suport i der- rota de l’autoritarisme en el món àrab sinó que ho rotar ideologies, en l’ascens i la caiguda dels partits LERGSRZIVXMXIRYRJIXMRIZMXEFPI7´EREPMX^EVkRTIV TSPuXMGWMVIGIRXQIRXIRP´IRHIVVSGEQIRXHIVrKMQW separat cadascun d’aquests dos cicles de canvi i es que solien ser autoritaris amb la manipulació dels mostrarà com tots dos van arribar a un punt mort QEXIM\SWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTIVXEPHIQERXI- quan l’única manera d’avançar passava pel trenca- nir-se al poder1. ment absolut d’unes condicions estancades. L’estan- )PWIKIRXERkPMWMTVIXqRGSRXI\XYEPMX^EVIPTETIV cament d’aquests dos cicles representà el punt de HIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTVMRGMTEPQIRXPEHMJYWMz trobada oportú a través del qual es van dur a terme XIPIZMWMZETIV{XEQFqIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzWS- les implosions que van portar a la Primavera Àrab. cial, com a motor de canvi situats al centre d’un am- 7MGSQIRGIQTIPTVMQIVGMGPIHIGERZM SQqWFIR TPMGSRNYRXHITVSGIWWSWHIXVERWMGMzTSPuXMGEMWSGMEP HMXIWXERGEQIRX WSGMSTSPuXMGEPWIWXEXWkVEFWGEPHIW- en el món àrab. L’anàlisi se centrarà principalment tacar que un indicador important en aquest sentit ha en els recents i actuals aixecaments i revoltes àrabs, IWXEXIPJVEGkWHIP´IWXEXTSPMJEGrXMGHIWTVqWHIHrGE- però també oferirà una visió històrica i comparativa HIWH´MRHITIRHrRGME0´EGXYEGMzGEXEWXV{½GEHIPWIW- MWIGIRXVEVkIRP´IZSPYGMzHIPTETIVHIPWQMXNERWHI tats àrabs ha estat llarga i s’ha anat desenvolupat amb comunicació i dels seus propietaris. els anys, i s’ha mostrat principalment en la incompe- La Primavera Àrab ha estat provocada per la XrRGMEHIPIWIPMXWKSZIVRERXWTIVEGSRWIKYMVWSGMIXEXW interrelació de diversos processos que han expe- i economies viables. En gairebé tots els aspectes de rimentat un ascens gradual i s’han anat alimentant la governabilitat, el fracàs d’aquestes elits va veure’s els uns als altres durant anys. L’anàlisi de qualsevol EKVIYNEHETIVPEGSVVYTGMzP´STVIWWMzPEHMPETMHEGMzHI d’aquests processos en particular s’ha de fer amb la riquesa nacional, la supeditació a l’hegemonia oc- GMHIRXEPMPEMRI½GkGMEHIPEXVERWJSVQEGMzHIPWTExWSW en empreses i negocis familiars. Els indicadors de les 1 Daniel Lerner, en el seu llibre The Passing of Traditional Society: Modernising the Middle East, Glencoe, IL: The Free Press, EGXYEGMSRWGEXEWXV{½UYIWHIPWIWXEXWkVEFWXERXEIW- 1958, que tracta l’entrada de la regió àrab a l’era dels estats GEPEMRHMZMHYEPGSQGSPøPIGXMZEW´LERGPEWWM½GEXHIQE- QSHIVRWEWWMKREYRTETIVMQTSVXERXEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz RIVEWSVTVIRIRXIRYREWrVMIH´MRJSVQIWIQIWSWTIP en la formació de noves entitats polítiques. Per tenir una visió PNUD durant els últims anys.2 KPSFEPHIPTETIVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzIRIPWHEVVIVWER]W vegeu Abdulla, R., The changing Middle East media over the past 2 Es començà amb l’informe anomenat ‘Arab Human ]IEVW STTSVXYRMXMIW ERH GLEPPIRKIW -R & /SVER] )H 8LI Development Reports: Creating Opportunities for Future 'LERKMRK1MHHPI)EWX 'EMVS 8LI%QIVMGER9RMZIVWMX]MR'EMVS +IRIVEXMSRW³ -RJSVQIW WSFVI IP HIWIRZSPYTEQIRX LYQk kVEF 4VIWW 20 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK )P½REPHIPWTEVEHMKQIWHIWYTIVZMZrRGME HVME TIVUYr WIV EHIUYEX TIV E PIW WSGMIXEXW kVEFW Tot i el fracàs en la construcció de nacions viables Aquest argument no el van adoptar únicament els EUYIWXWVrKMQWEYXSVMXEVMWZEREGSRWIKYMVWSFVIZMY- autòcrates àrabs sinó que va anar com l’anell al dit VIWSFVIXSXQMXNERpERXPEGSQFMREGMzHIPQSRSTSPM als seus aliats occidentals, que així no havien d’insistir dels recursos nacionals i el suport militar i dels pa- EEUYIPPEGSPPEHIHrWTSXIWTIVUYrTSVXIWWMRXIVQI xWSWSGGMHIRXEPW)PGSRXVSPEFWSPYXHIPWQMXNERWHI una reforma i una obertura política. comunicació ha sigut un factor més durant les últi- 9R RSY UYEVX TEVEHMKQE HI WYTIVZMZrRGME UYI QIWHrGEHIW)PGSRGITXIHIQMXNERWHIGSQYRMGEGMz ZEENYHEVEEUYIWXWVrKMQWEQERXIRMVWIEPTSHIV privats o empreses públiques de radiodifusió amb JSYPEWIZEGSR½ERpEMIPWIYETVS½XEQIRXHIPWXI- llibertat d’expressió, encara que només fos relativa, mors d’Occident a qualsevol alternativa en cas que IRIWXEXWEQFVrKMQWEYXSVMXEVMWIVEWMQTPIQIRXYR IWTIVQIXIWWMRIPIGGMSRWPPMYVIWMNYWXIW)PWKSZIVRW concepte inconcebible. En un pla més general, els occidentals han deixat de banda durant anys aquest VrKMQW EYXSVMXEVMW kVEFW LER VIFYX IP VIGSP^EQIRX status quo que ha proporcionat estabilitat i ha man- H´YREWrVMIHITEVEHMKQIWHIWYTIVZMZrRGMEUYIIPW tingut els interessos occidentals a la regió, òbviament han interessat, però que al llarg dels darrers anys, a costa de la democràcia i la voluntat popular.4 Pro- abans de la Primavera Àrab, han anat perdent força. QSYVIVIEPQIRXPEHIQSGVkGMEEPEVIKMzqWGSQNY- )PTVMQIVTEVEHMKQEHIWYTIVZMZrRGMEHSREZETVMSVM- gar en escenaris incerts, on el més probable és que tat al desenvolupament per sobre de la democràcia; es produeixi un ascens dels islamistes al poder. la noció que els estats àrabs es trobaven encara en )PGSRWIUIRXGSPøPETWIKVEHYEPHIXSXWEUYIWXW una etapa inicial la fragilitat de la qual exigia la cons- TEVEHMKQIWHIWYTIVZMZrRGMEHIPIWIPMXWKSZIVRERXW trucció d’economies i el desenvolupament a costa kVEFWIWXEZETEWWERXEPLSVEUYIWSVKMIRFPSUYINSW de qualsevol altra ordre del dia, inclosa la democrà- interns polítics, econòmics i socials. Les multitudi- cia, que s’havia considerat un luxe.3 nàries i creixents generacions futures auguraven un )PWIKSRTEVEHMKQEHIPUYEPW´ETVS½XEVIRPIWIPMXW JYXYV MRGIVX )P GSPøPIGXMY HI NSZIW EPW TExWSW kVEFW KSZIVRERXWYXMPMX^EZEIPGSR¾MGXII\MWXIRXEQF-WVEIP UYI EQF YR HI PE TSFPEGMz GSQTVrR PE KVER com a excusa per tal de prolongar el control autori- QENSVMEW´IRJVSRXEZEEYRJYXYVJYRIWXUYERIP&ERG tari del poder i deixar de banda la democràcia. Di- 1YRHMEP ZE EHZIVXMV EP UYI IPW TExWSW kVEFW ZIVWSWVrKMQWkVEFWMIWTIGMEPQIRXIPWUYIIRZSPXIR havien de crear més de 80 milions llocs de treball a -WVEIPXEPWGSQ)KMTXI7uVME.SVHkRMEMP´-VEUZEVIR TEVXMVH´EUYIPPQSQIRXM½RWIP5 Enfrontant-se llançar l’eslògan de “cap veu no hauria de reempla- a un impàs històric resultant del llarg i nefast matri- pEVPEZIYHIPEFEXEPPE EQF-WVEIP ²SRW´LMMRGPSxE moni entre l’autoritarisme brutal i l’enumeració de la veu de la democràcia,és clar. JVEGEWWSWPEWMXYEGMzI\MWXIRXEHMZIVWSWTExWSWkVEFW 9R XIVGIV TEVEHMKQE HI WYTIVZMZrRGME HITIRME que es trobaven sota una falsa i fràgil estabilitat, bu- HIPERSGMz±H´IWTIGM½GMXEXGYPXYVEP²YRGSRGITXIUYI llia més que mai. ha estat i continua essent manipulat de manera evi- HIRXTIPWTExWSWHIP+SPJMTIPWIWXEXWGSRWIVZEHSVW Els mitjans de comunicació àrabs: d’estar sota con- En aquest punt és on s’ha comentat que les societats trol estatal a ser els agents de la revolució àrabs, amb la seva història, tradició i religió particu- %PEZIKEHEUYIIWTVSHYxEXSXIPUYINELIQIW- lars són fonamentalment diferents d’altres societats. mentat, s’havia iniciat un segon cicle de canvi dins Així doncs, allò que podria considerar-se adequat HIPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz kVEFW YR GMGPI UYI per algunes societats, incloent-hi les diverses formes HIKSZIVREFMPMXEX HIQSGVkGMEETEVXqWGPEV RSXMR- )R IP JEQzW HMWGYVW HIP HI RSZIQFVI HI HEZERX la National Endowment for Democracy, George W. Bush, va 'VIERX STSVXYRMXEXW TIV E PIW KIRIVEGMSRW JYXYVIW TYFPMGEX IP dir: “Seixanta anys de nacions occidentals perdonant i essent 2002 a Nova York i a El Caire i des de llavors s’han publicat MRHYPKIRXWEQFPEJEPXEHIPPMFIVXEXEP´3VMIRX1MXNkRSLERJIXVIW anualment. És important remarcar que la investigació i elaboració TIVPERSWXVEWIKYVIXEXTIVUYrEPPEVKXIVQMRMP´IWXEFMPMXEXRSIW H´EUYIWXWMRJSVQIWP´LERHYXEXIVQIMRZIWXMKEHSVWMEGEHrQMGW pot comprar a costa de la llibertat. Per tant, els Estats Units ha kVEFW 4IV PE PPMWXE GSQTPIXE H´MRJSVQIW M XI\XSW ZIKIY LXXT EHSTXEXYRERSZETSPuXMGE YREIWXVEXrKMEHIPPMFIVXEXEP´3VMIRX [[[EVEFLHVSVK 1MXNk UYI QMVE GET IRHEZERX² 8VSFEVIY PE XVERWGVMTGMz HIP 3 De fet, aquest va ser un paradigma popular adoptat per HMWGYVW E LXXT [[[[EWLMRKXSRTSWXGSQEG[TH]R% QSPXWTExWSWHIP8IVGIV1zRIRP´IVETSWXGSPSRMEPHSRERXQk\MQE 2SZ#PERKYEKI!TVMRXIV TVMSVMXEXEPHIWIRZSPYTEQIRXTIVWSFVIHIPEHIQSGVkGMEMSPE 5 Unlocking The Employment Potential in the Middle East and participació política. North Africa, World Bank Publications, 2007. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 21 IZSPYGMSREZEMGSRZIVKMEEQFPEXVENIGX{VMETSPuXMGE la radiodifusió panaràbiga ha aconseguit crear una i social de canvi i, per tant, creava el seu propi im- “esfera pública regional”, on s’ha debatut en plata- TkW)RPEGSRNYRXYVEHIXIQTWMIWTEMIRXVIEUYIWXW formes relativament lliures.7 dos, quan els aixecaments estaven a punt d’entrar 2SSFWXERXEM\{HIWTVqWH´YREHrGEHEMQMXNE IRIVYTGMzIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzIWXEZIRE HIPWSVKMQIRXH´%P.E^IIVEW´LEZMIRTSWEXYRIWI\- TYRXTIVIQTVIRHVIPEWIZETV{TMEHVIGIVEMENYHEV pectatives molt altes i poc realistes sobre la cadena PEWSGMIXEX'SQNEW´LEIWQIRXEXERXIVMSVQIRXE i altres franquícies de televisió panaràbigues. En una P´IVETSWXGSPSRMEPHIPWIWXEXWkVEFWIPWQMXNERWHI regió que ha estat extraordinàriament desafortu- comunicació, i en particular la ràdio i la televisió, es nada amb el model de govern autoritari i la manca mantingueren sota un estricte control per part dels de llibertats que ha tingut, les xarxes de televisió KSZIVRWHYVERXHMZIVWIWHrGEHIW0EVIXVERWQMWWMz panaràbigues ràpidament es convertiren no només de notícies i la informació que oferien aquests mit- en la plataforma principal on els debats polítics NERWHIGSQYRMGEGMzIWPMQMXEZEEPETVSTEKERHEHIP podien tenir lloc sinó que també s’esperava d’elles VrKMQ0´IPMQMREGMzH´YRESTSWMGMzTSPuXMGEVIEPIWZE que poguessin ocasionar un canvi sociopolític, una ZIYVI VI¾IGXMHE IR YRE HMJYWMz UYI RS TIVQIXME responsabilitat que no es pot esperar que els mit- discrepàncies. NERWHIGSQYRMGEGMzEWWYQIM\MRTIVWMWSPW'SQ )PTYRXH´MR¾I\MzEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzkVEFW E±UYEVXIWXEX²IPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzRSQqW ZEXIRMVPPSGEP EQFP´ETEVMGMzHIP´IQMWWSVETE- TSHMIRENYHEVTIV{RSSGEWMSREVIPGERZMTSPuXMG REVkFMKEEQFWIYE5EXEV %P.E^IIVE0EMQTSVXkR- No obstant això, la raó per la qual s’ha assig- GME LMWX{VMGE H´%P.E^IIVE E P´kQFMX HIPW QMXNERW HI nat de manera errònia aquesta responsabilitat als comunicació àrabs deriva de tres ofertes principals, QMXNERWHIGSQYRMGEGMzPPMYVIWEPQzRkVEFIWHIY entre d’altres: augmentar el sostre de llibertat dels a l’alarmant manca de separació de poders. En la QMXNERWHIGSQYRMGEGMzIWXEFPMVHIQERIVEKVEHYEP QENSVMEHIPWTExWSWkVEFWXSXWIPWTSHIVWW´LERVIHYxX una indústria de televisió àrab de radiodifusió públi- i fusionat en un únic poder autoritari, el poder exe- ca i oferir un model a seguir per la resta6. En menys GYXMY1IRXVIUYIIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzPPMYVIW H´YREHrGEHEMTIVXEPHIGSQTIXMVEQF%P.E^IIVE o “quart poder” funcionen de manera relativament propietat de Qatar, empreses privades i semi-priva- MRHITIRHIRXqWEHMVHIFEXIRXUIWXMSRWEYKQIR- HIWH´%VkFMEWEYHMXE)KMTXIIP0uFERMEPXVIWTExWSW XERXTVISGYTEGMSRWTPERXINERXTVIKYRXIWGVuXMUYIWM posaren en marxa centenars de canals de televisió EM\uWYGGIWWMZEQIRX¯LEHIWIVIPKSZIVR TSHIVPI- XVERWJVSRXIVIVW WEXYVERXPIWVEHMSJVIUrRGMIWHIPE KMWPEXMYNYHMGMEPMI\IGYXMY UYMXVEGXMIPWXIQIWI\TS- VIKMzkVEF EFEWXMRXGEREPWHIRSXuGMIWH´IRXVIXIRM- WEXWTIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzMIPWJEGMTVSWTIVEV ment, d’esports i canals religiosos. Durant la relati- 4IV{IPUYIIWXkTEWWERXEQFIPWQMXNERWHIHMJYWMz ZEQIRXGYVXEZMHEHIPEGEHIRE%P.E^IIVELEIWXEX panaràbics a “l’esfera pública àrab” és que gairebé pionera en moltes àrees: penetrar els baixos sos- XSXIW PIW UIWXMSRW UYI W´LM HIFEXIR M PIW TVIKYR- tres de la discussió política i tensar contínuament els tes que s’hi plantegen acaben en un no-res. El buit límits, retransmetre en directe esdeveniments im- existent entre el conglomerat únic dels tres poders portants i guerres de moltes regions i proporcionar TIVYREFERHEMIPUYEVXTSHIV IPWQMXNERWHIGS- una plataforma pels grups d’oposició política i religi- QYRMGEGMz TIVP´EPXVELEIWXEXP´EFMWQISRLEREREXE SWEEPWTExWSWkVEFW%GEYWEHIPEJSVXEGSQTIXrR- TEVEVXSXWIPWTEWWSWIRHEZERXUYI%P.E^IIVELEZME GMETIVPIWEYHMrRGMIWMQEPKVEXIPJIXUYIPEQENSVME fet. Aquella radiodifusió panaràbiga que tan prome- HIPWGEREPWHIXIPIZMWMzMR¾YIRXWWIKYMIRGSRXVSPEXW tedora havia estat en un moment donat s’enfronta de manera directa o gairebé directa pels governs, EVEEYRTYRXQSVXIRUYrP´EGGMzTSPrQMGEHIPWQMX- NERWHIGSQYRMGEGMzRSQqWZIEGSQTER]EHEHIPE )PRSQFVIHITYFPMGEGMSRWWSFVI%P.E^IIVEMP´MQTEGXIUYI manca d’acció política. ha tingut és extens. Vegeu, per exemple: Khalil Rinnawi, Instant Així, en vigílies de les revolucions àrabs és cert 2EXMSREPMWQ 1G%VEFMWQEP.E^IIVEERH8VERWEXMSREP1IHMEMRXLI UYI%P.E^IIVEMEPXVIWXIPIZMWMSRWTEREVkFMKYIWNEIW- %VEF;SVPH 3\JSVH 9RMZIVWMX]4VIWWSJ%QIVMGE 1EVG 0]RGL³:SMGIWSJXLI2I[%VEF1IHME -VEU%P.E^IIVEERH1MHHPI )EWX4SPMXMGW8SHE]´ 2I[=SVO'SPYQFME9RMZIVWMX]4VIWW 7 Vegeu Naomi Sakr, Arab Media and Political Renewal: ,YKL 1MPIW %P.E^IIVE ,S[ %VEF8: 2I[W 'LEPPIRKIH XLI 'SQQYRMX]0IKMXMQEG]ERH4YFPMG0MJI 0SRHSR -&8EYVMW ;SVPH 0SRHSR %FEGYW ERH1SLEQIH>E]ERM IH ³%P ZIKIYXEQFq/EM,EJI^±%VEF7EXIPPMXI&VSEHGEWXMRK (IQSGVEG] .E^IIVE4LIRSQIRSR 'VMXMGEP4IVWTIGXMZIWSR2I[%VEF1IHME´ Without Political Parties’, Transnational Broadcasting Studies, no. 0SRHSR 4PYXS4VIWW 22 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK XEZIRHIWE½ERXIPWXEFWTSPuXMGWMGVIERXRSYWIWTEMW (YVERXPIWVIZSPXIWkVEFWIPWNSZIWMIPWQMXNERW de llibertat política i de comunicació que culminaren de comunicació social han proporcionat espais in- amb la cobertura en directe de les manifestacions. esperats, llocs per a les protestes massives i nous Però és igualment cert que amb la seva incapacitat QMXNERW HI QSFMPMX^EGMz IRKMR]SWSW 4IV XERX HE- TIVTVSZSGEVYREEGGMzTSPuXMGEEUYIWXWQMXNERWW´LER ZERXHIP´SFWXEGPIEPUYEPW´IRJVSRXEZIRIPWQMXNERW GSRZIVXMXRMGEQIRXIRYRQMXNkTIVTSWEVHIQERM- de comunicació convencionals i la televisió quant a fest la ràbia i la frustració, sense generar cap acció MRGETEGMXEXTIVQSFMPMX^EVYREEGGMzTSPuXMGEGSQ política concreta dels altres estats disfuncionals - una W´LEHIWGVMXERXIVMSVQIRXYRENSZIRXYXMQTEVEFPI altra manifestació del punt mort en que es troben NYRXEQIRXEQFIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzWSGMEP IPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz8 ZERZIRMVEPVIWGEX7MIPWQMXNERWHIVEHMSHMJYWMzIW 5YEREUYIWXWHSWTYRXWQSVXW MQTkWTSPMXMGS van resignar a “cobrir” els esdeveniments, els mit- WSGMEP M MQTkW HIPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz ZER NERWHIGSQYRMGEGMzWSGMEPZEREREVQqWIRPPkMIW quedar estancats creant una frustració gairebé to- ZERIRHMRWEVEPVIKRIHI±P´EGXMZMWQI²7MEREPMX^IQ tal i esvaint qualsevol esperança de canvi, encara EQFQqWHIXEPPPEGSRWIUIRXMRXIKVEGMzHIPWHSW hi havia dos agents emergents que aguaitaven en QMXNERWHIGSQYRMGEGMzPIWXIPIZMWMSRWPIWVkHMSWM QSPXWTExWSWkVEFWMUYI½REPQIRXHIWJEVMIREUYIWX les xarxes social, i el paper que ambdós han dut a IWXERGEQIRX IPWNSZIWMIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz XIVQIHIQERIVEGSRNYRXETSHIQHMVUYIP´IJIGXM- WSGMEP)PWNSZIWIRGETpEPEZIRTVSXIWXIWGSRXVEP´IW- vitat ha estat innegable. XEXYWUYSTSPuXMGMIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzWSGMEP Després que els màxims dirigents de Qatar IPWSJIVMIRYREIMREHIQSFMPMX^EGMz)PWNSZIWkVEFW donessin carta blanca al suport d’aquestes revo- han estat la principal força de la Primavera Àrab lucions, complint així les seves pròpies ambicions MLERWSVTVrWEPWKSZIVRWEPWTEVXMXWHIP´STSWMGMz H´EGYQYPEGMz H´MR¾YrRGMIW VIKMSREPW PE GSFIVXYVE i a d’altres forces polítiques i socials. El lideratge H´%P.E^IIVEEM\uGSQPEGSFIVXYVEH´EPXVIWGEREPW que han representat ha canviat i desmantellat de com la televisió saudita Al-Arabiya, van invertir manera efectiva moltes de les percepcions precon- enormes recursos, temps i esforç en la retransmis- GIFYHIWWSFVIIPWNSZIWkVEFWMPEWIZEMRHMJIVrR- sió de les revolucions a Tunísia i Egipte, en directe i cia envers els assumptes públics o la creença que durant tot el dia. Dies després de les protestes que només es preocupaven pels temes personals i les W´SVMKMREVIRIREUYIWXWHSWTExWSWIPWQMXNERWHI UIWXMSRW H´IWFEVKMQIRX 0´IRIVKME M PE GVIEXMZMXEX HMJYWMzTEREVkFMGWH´%P.E^IIVEM%P%VEFM]EMIPWGE- UYIIPWNSZIWTVSNIGXEVIRUYERZEVIRIRGIRHVIPE nals de televisió transfronterers amb seu fora de la ¾EQEHIPE4VMQEZIVEªVEFIWQERMJIWXkHIQSPXIW VIKMzkVEFGSQPE&&'%VEFMG 0SRHVIW *VERGI maneres, i una d’elles fou la inclusió massiva dels 4EVuW %P,YVVE ;EWLMRKXSR M6WWME%P=ESYQ QMXNERWHIGSQYRMGEGMzWSGMEPEPWEM\IGEQIRXW0E 1SWGSY IWGSQTVSQIXIVIREPEVIXVERWQMWWMzIR GSQFMREGMz H´YRE NSZIRXYX IRrVKMGE M YRW QMXNERW HMVIGXI 2S SFWXERX EM\{ EUYIWXW QMXNERW HI GS- de comunicació socials creatius es traduí en una QYRMGEGMzEZMEXZERIRWSTIKEVEQFPIWHM½GYPXEXW G{GXIPMRGSRXVSPEFPIUYIHIWE½kIPWKSZIVRWMUYI ocasionades per les limitacions que els cossos de va acabar per enderrocar-los. De fet, aquesta bar- seguretat local van posar als corresponsals in situ. VINEHINSZIRXYXMGVIEXMZMXEXLEYVMEHIXVEWPPEHEVWI Més tard, aquests canals es basaren principalment a la realitat de les societats postrevolucionaries, on IRPIWEGXYEPMX^EGMSRWEPIW\EV\IWWSGMEPWUYIVI- IPW TVSGIWWSW HI PIKMWPEGMz M HIQSGVEXMX^EGMz UYI transmetien en directe des dels carrers i d’entre W´IWTIVEUYIZMRKYMRHIWTVqWHIPGSPøPETWIHIPWVr- la multitud. La bona integració entre els canals de gims autoritaris a la regió han de tenir un paper XIPIZMWMzHIPE±KVERTERXEPPE²MIPWQMXNERWHIGSQY- HIXIVQMRERXTIVPENSZIRXYXIRXSXWIPWEWTIGXIWHI RMGEGMzWSGMEPHIPE±TIXMXETERXEPPE² TVMRGMTEPQIRX la vida, incloent-hi la política, l’economia, la cultura EXVEZqWHIXIPrJSRWQ{FMPWEQFGkQIVE IWZETVS- MIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz duir de manera immediata. A la “gran pantalla”, imatges de masses àrabs 8 Vegeu Khaled Hroub ‘Satellite Media and Social Change expressant la seva poderosa reivindicació al món: MRXLI%VEF;SVPH´MR³%VEF1IHMEMRXLI-RJSVQEXMSR%KI´ %FY Les retransmissions anaven plenes de missatges del Dhabi: The Emirates Center for Strategic Studies and Research, XMTYW±PEKIRXZSPIRHIVVSGEVIPVrKMQ²%PE±TIXMXE TIVEQqWMRJSVQEGMzWSFVIPEGSRWIUrRGMEMRZSPYRXkVME pantalla” es podien veure detalls dels aixecaments, HIVMZEHEHIPEPMQMXEGMz MEZIKEHIWGSRKIPEGMz HIP´EGGMzTSPuXMGE en la difusió panaràbiga. les barbaritats que cometien les forces de segure- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 23 tat van ser gravades i retransmeses primer per Fa- El paper dels mitjans de comunicació socials9 cebook, Twitter i altres blogs i després s’emeteren 2SSFWXERXEM\{IRIPWGEWSWIRUYrPIWVIZSPYGMSRW per la ”gran pantalla”. Molts activistes i portaveus VIWYPXEVIRXrVFSPIWMWEKRERXW 0uFME-IQIR&ELVEMR líders dels principals moviments revolucionaris que M7uVME IPTETIVGIRXVEPHIPIWGEHIRIWHIXIPIZMWMz LEZMIRIWXEXZIXEXWTIPWQMXNERWPSGEPWQSPXWH´IPPW panaràbigues durant la Primavera Àrab hauria es- EVVIWXEXWSJYKEXWYXMPMX^EVIRPEKVERTERXEPPEMPE XEXQSPXVIHYxXWMRSLEKYqWIWXEXTIVP´EVVMFEHEHI petita pantalla com a plataformes per arribar a la PIW\EV\IWWSGMEPWGSQ*EGIFSSO8[MXXIVMIPWXIPr- WIZEKIRXMQSFMPMX^EVPSW)PWTVMRGMTEPWGEREPWHI fons mòbils. Els corresponsals dels principals canals XIPIZMWMz %P.E^IIVEM%P%VEFM]E ZEVIRGERGIPøPEV de televisió van veure com de sobte se’ls prohibia la seva programació habitual, es transformaren en P´IRXVEHEEEUYIWXWTExWSWSRPIWTVSXIWXIWGVIM\MIR una fàbrica de notícies en directe i entrevistes a VkTMHEQIRXTIV{PEVIWMWXrRGMEEPVrKMQLEZMEEGSR- contrarellotge, canviant d’una revolució a una altra. WIKYMX JIVWI EQF YR VIGSP^EQIRX IWTIGMEP TIV XEP Aquests dos canals es convertiren de manera im- HIQERXIRMVIPGSRXVSPHIP´EGXMZMXEXHIPWQMXNERWHI mediata en la principal font de notícies i cobertura, comunicació dins les seves fronteres. Els canals de VITIXMRXPIWI\MKrRGMIWHIPEKIRXMHIJIXEPMQIR- televisió àrabs, preparats i acostumats a les típiques tant l’ambient. mesures dels governs àrabs, van oferir desenes de 9R GEREP HI RSXuGMIW kVEF KIVQk E %P.E^IIVE RQIVSWHIXIPrJSRTIVXEPHITSHIVVIFVIXVYGEHIW P´%P.E^IIVE1YFEWLMV %P.E^IIVEIRHMVIGXI XEQ- i missatges de text des dels carrers, i varen crear bé es va dedicar a alimentar la situació amb qual- webs ad-hoc per rebre enregistraments de vídeo sevol informació que pogués obtenir a través de gravats pels mateixos ciutadanans. Aquestes bom- trucades telefòniques, missatges de text o gravaci- bes de rellotgeria, que arribaven al moment i que SRWHIZuHIS7MEREPMX^IQIPXIQTWUYIZERHIHM- es retransmetrien immediatament feien un doble GEV EPW STSWMXSVW EPW VrKMQW M PE GSFIVXYVE E JEZSV servei als revolucionaris: oferien cobertura a petits i dels revolucionaris, era obvi que la línia política de KVERWIWHIZIRMQIRXWMIPWHSREZIREGSRrM\IVEXSXE PE\EV\E%P.E^IIVEZETVIRHVITEVXMXMIWZETSWEV la població, que d’aquesta manera sabia on hi havia EPFkRHSPHIPEGMYXEHERMEfWZIVMXEXUYI%P.E^IIVE QSFMPMX^EGMSRWMSRIWTSHMIRVIYRMV4IVPEQEXIM\E RSZEWIVRIYXVEPWIKSRWPIWEGYWEGMSRWHIPWVrKMQW raó, si aquestes bombes de rellotgeria no s’haguessin governants derrotats. Un acudit d’allò més famós VIXVERWQrWEKVERIWGEPESRSPIWXIPIZMWMSRWRSLE- posa de manifest aquesta manca de neutralitat d’Al- KYIWWMRTSKYXEVVMFEVEYREEYHMrRGMEHIQMPMSRWHI .E^IIVEEXVEZqWH´YREGSRZIVWEIRXVIIPWXVIWTVIWM- TIVWSRIWPIWKIWXIWHYXIWEXIVQITIPWQMXNERWHI dents d’Egipte, Nasir, Sadat i Mubarak que es troben comunicació social en aquestes revolucions hauria a l’infern i es pregunten mútuament com van morir. estat mínim. A causa de la pobresa i de les elevades Nasir diu: “enverinat”, Sadat; “assassinat” i Mubarak taxes d’analfabetisme al món àrab, la difusió d’ordi- VIWTSR ±%P.E^IIVE² nadors i les xifres sobre l’ús d’Internet són baixes i )RIPWGEWSWIRUYrIPWGEREPWTEREVkFMGWZER TSG½EFPIWTEVXMGYPEVQIRXIRTVSGIWWSWHIQSFMPMX- poder disposar de desenes de càmeres per a la ^EGMz4IV{XSXLSQXIRMEEGGqWEPEXIPIZMWMz transmissió en directe, la cobertura constant de Encara que el nombre d’usuaris va ser modest,10 la multitud multiplicà l’esperit popular. El més im- NSZIWEGXMZMWXIWkVEFWTMSRIVWH´-RXIVRIXEGSRWIKYM- portant de tot és que brindaren protecció a les VIR QE\MQMX^EV P´W HIPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz QEWWIW ½PQEHIW HYVERX PE VIZSPYGMz TEGu½GE HI WSGMEP GSQ IP TSRX RIGIWWEVM IRXVI QMXNERW HI GS- GEVEEPQzRMGSQEGSRWIUrRGMEH³EM\{TEVEPMX^E- municació de radiodifusió i la ciutadania. Els vídeos VIRIPTSHIVHIPWEKIRXWHIWIKYVIXEXNEUYIUYEP- sevol repressió en contra dels manifestants s’hau- 9 Per a més informació sobre l’ús d’Internet en l’àmbit de VMEVIXVERWQrWEIWGEPEQYRHMEP0´IRVIKMWXVEQIRX l’activisme al món àrab abans de la Primavera Àrab, vegeu l’estudi en directe de centenars de milers de manifestants VIEPMX^EXGSRNYRXEQIRXTIV&VYGI)XPMRK.SLR/IPP]6SFIVX*EVMW .SLR M 4EPJVI]1ETTMRK XLI%VEFMG &PSKSWLIVI 4SPMXMGW'YPXYVI TIVWMWXIRXWMTEGu½GWZEEXVEYVIP´EXIRGMzMIPWY- ERH (MWWIRX ,EVZEVH &IVOQER 'IRXVI 6IWIEVGL 4YFPMGEXMSRW TSVXQYRHMEPTSWERXIRIZMHrRGMEPIWTSXrRGMIW .YRI occidentals que durant anys havien donat suport 10 Les xifres sobre l’ús d’Internet al món àrab no són EPWVrKMQWUYIEVEUYIMIR 8YRuWMEM)KMTXI MIPW IWTIGMEPQIRX IPIZEHIW%P NYR] HIP HIWTVqW HI P´IRSVQI obligaren a canviar de política i donar suport als creixement experimentat a arran de l’esclat de la Primavera ªVEF IW XVSFEZIR EP ZSPXERX HIP )PW LXXT [[[ QSZMQIRXWGSRXVEVMWEPWVrKMQW MRXIVRIX[SVPHWXEXWGSQWXEXWLXQ 24 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK IRVIKMWXVEXWEXVEZqWHIXIPrJSRWQ{FMPWVITVIWIRXE- municació social sobre el terreny els ha convertit en ren el material base que després es retransmetria IPTVMRGMTEPTVSZIxHSVHIQMXNERWEYHMSZMWYEPW0EQE- EPWGEREPWHIXIPIZMWMzMIWTYNEZIREPW[IFWTIVUYr NSVMEHIPQEXIVMEPUYIVIXVERWQIXMIRPIWGEHIRIWHI UYEPWIZSP QMXNk HI GSQYRMGEGMz TIVUYr IR TSKYqW televisió panaràbiques durant les revolucions àrabs fer ús amb llibertat absoluta. Les diverses variants IVIR MRJSVQEGMSRW SFXMRKYHIW E XVEZqW HI XIPrJSRW HMRW HIPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz WSGMEP SJIVMIR YR Q{FMPWEPGEVVIVNEUYIIRPEQENSVMEHIPWGEWSWIPW RSYQMXNkUYIIWGEVEGXIVMX^EZETIVPEGVIEGMzH´YR corresponsals tenien prohibit fer qualsevol retrans- TSRXQSPXMQTSVXERXTIVEPWQMXNERWHIVEHMSHMJYWMz missió. MUYI½REPQIRXZETIVQIXVIUYIPIWVIZSPYGMSRWXVM- Assequibilitat: A tot això, la principal eina de co- omfessin. Cinc de les característiques principals són: QYRMGEGMzEPXIVVIR]EXVEZqWHIPWQMXNERWHIGSQY- 0E QSFMPMX^EGMz M PE QSFMPMXEX %M\{ HIQSWXVE RMGEGMz WSGMEP LE IWXEX IPW XIPrJSRW Q{FMPW IUYMTEXW la gran capacitat de Facebook, Twitter11, YouTube i amb càmera, un aparell que es troba a l’abast de la IPWIWGVMTXSVWHIFPSKWEGSRWIKYIM\IRQSFMPMX^EVPIW MQQIRWEQENSVMEHIPETSFPEGMz.ERSGEPMESTIVEGM- TIVWSRIWMGVIEV\EV\IW%QqWEUYIWXqWYRQMXNk SRWGSWXSWIWMEPXEQIRXWS½WXMGEHIWTIVMRJSVQEVM mòbil, que va allò on els individus poden informar i cobrir els esdeveniments.13 cobrir els esdeveniments mentre es troben en mo- %UYIWXIWGEVEGXIVuWXMUYIWLEREVVMFEXEZrRGIVIPW ZMQIRX M WIRWI GET XMTYW HI HITIRHrRGME H´IUYMTW FEM\SWuRHI\WH´YWYEVMWHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz ½\SWP´IMRETVMRGMTEPqWIPXIPrJSRQ{FMP0IWTIVWS- social al món àrab. Així, per petits que fossin els grups nes poden mantenir-se en contacte des del carrer i realment actius en aquest camp, en comparació amb mentre es desplacen. la població total, els seus productes i la informació (MJuGMPHIGSRXVSPEV )REUYIWXGEWIPWQMXNERWHI que emetien es multiplicaven per mil quan s’emetien GSQYRMGEGMzWSGMEPHIWE½EVIRP´)WXEXMPIWXIGRSPSKM- TIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzHIQEWWIW)PWQMXNERWHI es de control i vigilància gràcies a la seva capacitat GSQYRMGEGMzWSGMEPMIPQMXNERWHIVEHMSHMJYWMzIWGSQ- HIHMJYWMzMEP´WMRXIRWMYUYIIRJERPEQENSVMEHI TPIQIRXIRIRXVIWMHIQERIVEQSPXI½GEp GMYXEHERW%HMJIVrRGMEHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz %PWTExWSWkVEFWTSWXVIZSPYGMSREVMWIPWQMXNERW tradicionals, amb uns corresponsals que poden con- de comunicació han entrat en una nova fase. A Tu- trolar fàcilment i a qui poden aplicar prohibicions, els RuWME)KMTXIM0uFMEPEPPMFIVXEXHIPWQMXNERWHIGSQY- EGXMZMWXIWHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzWSGMEPWYTIVE- RMGEGMzNELEJIXTEWWSWWIRWITVIGIHIRXW)PWQMX- ven les mesures de seguretat i vigilància de l’Estat i NERWTFPMGWWSFVIXSXPIWGEHIRIWHIXIPIZMWMzRS obtenien un clar avantatge tecnològic.12 tenen punt de comparació amb el que eren durant -RGPYWMz )PWQMXNERWMPIWIMRIWHIGSQYRMGEGMz IPVrKMQEYXSVMXEVMIRXIVQIWHIHIFEXWSFIVXWM social estan a l’abast de tothom i ofereixen una si- inclusió, ara atrauen a un públic nombrós. Les per- tuació sense precedents pel que fa a la cobertura WSRIWH´EUYIWXWTExWSWLERGSQIRpEXEGERZMEVMEVE immediata d’esdeveniments i situacions. Això va en XSVRIREPWWIYWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzPSGEPWEGSW- GSRXVEHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzXVEHMGMSREPWUYI XEHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTEREVkFMGWUYIIR han d’escollir quin esdeveniment volen cobrir a cau- el seu moment guanyaren multitud de seguidors a sa de la limitació de recursos i la complexitat d’im- HMZIVWSWTExWSWHIKYXEPEQERGEHIQMXNERWHIGS- plementació. municació locals que existia en el passat. A tots els Compatibilitat : La mobilitat, la immediatesa i la TExWSWkVEFWSRLEGERZMEXP´ERXMGVrKMQLERTVSWTI- MRGPYWMzHIPEUYEPLERTSKYXKEYHMVIPWQMXNERWHIGS- VEXPIWPPMFIVXEXWIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzREGMS- REPWIWXVSFIRGPEVEQIRXIREYKQIRXMIPWQMXNERW 11 Per a l’ús de Twitter al món àrab referiu-vos a l’estudi de comunicació panaràbics es troben en declivi. En pioner “Opening Close Regimes: What Was the Role of Social KIRIVEP PE MRHWXVME HIPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz 1IHME(YVMRKXLI%VEF7TVMRK#²HYXEXIVQIMTYFPMGEXTIP4VSNIGX NYRXEQIRXEQFP´IQIVKIRXGSQTIXMXMZMXEXIWXkHS- SR8IGLRSPSK]ERH 4SPMXMGEP -WPEQ T-84- LXXT TMXTMSVKMRHI\ nant ràpids senyals de mercats més saludables en TLT STIRMRKGPSWIHVIKMQIW[LEX[EWXLIVSPISJ WSGMEPQIHMEHYVMRKXLIEVEFWTVMRK EUYIWXWTExWSW0ETSPuXMGEREGMSREPIREUYIWXWTE- 4IV{EUYIWXEFVIX\EW´IWXkVIHYMRXVkTMHEQIRXNEUYIGSQ indiquen els informes, la resta de governs autoritaris a la regió 13 D’acord amb els resultats d’alguns estudis, al novembre del àrab, com a tot arreu, estan invertint enormement en l’àmbit del PIWXE\IWHITIRIXVEGMzHIPEXIPIJSRMEQ{FMPEPWTExWSWkVEFW ½PXVEXKIMPEZMKMPkRGMEH´-RXIVRIX)WTSHIRZIYVIEPKYRWMRJSVQIW IVEH´YREQMXNEREHIP QIRXVIUYIPEQENSVMEHIPWTExWSW E LXXTW [[[IJJSVKHIITPMROW KSZIVRQIRXMRXIVRIX HIP+SPJPE\MJVEIWQYPXMTPMGEZETIVHSW:IKIYLXXT QSFMXLMROMRK surveillance-starts-eyes-built GSQQSFMPIQEVOIXMRKXSSPWPEXIWXQSFMPIWXEXW LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 25 xWSWIWVIEPMX^EEVEWSXEP´IWGVYXMRMH´YRWQMXNERWHI realment la funció de “quart estat”, i serà més fàcil comunicació lliures. Per primera vegada, en alguns que es pugui desenvolupar una perspectiva real de TExWSWkVEFWIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEWWYQMVER “radiodifusió pública” a l’esfera pública. Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 27 El lloc dels serveis de radiodifusió públics en els processos de democratització dels països àrabs Per Naomi Sakr Directora del Arab Media Centre, Universitat de Westminster Qualsevol persona que parli dels ideals comptes als serveis nacionals, i tenien una agenda HI±WIVZIMTFPMG²IRYRHIFEXWSFVIIPWQMXNERWHI política més orientada cap a l’exterior. Per tant, per comunicació i la participació política a la regió àrab la ciutadania àrab, que sovint encara ha de lluitar per s’enfrontarà a dos inconvenients immediats. Un d’ells EGGIHMVEEPKYRWHIPWWIVZIMWTFPMGWGSQPEGEREPMX^E- és que la traducció literal a l’àrab de “servei públic GMzHIPKEWPEMRWXEPøPEGMzH´YREPuRMEHIXIPrJSR½\S de radiodifusió” no té connotacions importants in- la recollida d’escombraries i l’opinió de la qual més herents al concepte com el pes electoral de l’opinió aviat espanta els governs, la factibilitat d’aconseguir TFPMGESP´I\MWXrRGMEHIGSRXVSPWQqWSQIR]WIW- el que seria un “servei públic” en relació a la radiodi- XVMGXIWWSFVIPEMRXIVJIVrRGMETIVTEVXHIPKSZIVRIR fusió deu semblar una fet remot. el procés de redacció. L’altre és que els ciutadans HIPWTExWSWkVEFWRSXIRIRI\TIVMrRGMETVkGXMGEHI Una part integral de l’estructura política primera mà pel que fa al servei públic de radiodifu- S’anomeni com s’anomeni, qualsevol tipus de radio- sió a “casa seva”. difusió que serveixi per a la deliberació pública col- El servei públic de radiodifusió sorgí –amb l’aug- lectiva lliure i oberta i que englobi tots els sectors QIRXHIPEVkHMSEPEHrGEHEHIPWER]WEXVEZqW de la societat i totes les parts d’un país, és un ele- de la pressió política clarament articulada al Regne QIRXIWWIRGMEPHIPEHIQSGVEXMX^EGMz8EPMGSQLS 9RMX TIVUYr PIW SRIW HI VkHMS IW XVEGXIWWMR GSQ expressa un partidari, “les institucions i els processos a béns públics i la difusió es considerés un servei de comunicació pública son en si mateixos una part TFPMGGETEpH´IRGSVEXNEVYRESTMRMzTFPMGE±MRJSV- central i integral de l’estructura i el procés polític”.3 mada i raonada” com a “part essencial del procés 7´LEH´EHQIXVIUYIPIWVITVIWIRXEGMSRWMHIEPMX^EHIW polític en una societat democràtica de masses”.1 A la HIP WIVZIM TFPMG HI VEHMSHMJYWMz GSQ E VIEPMX^EGMz HrGEHEHIPWER]WIPWTExWSWkVEFWQSPXWWSXEGSR- HI PE TVkGXMGE HIQSGVkXMGE TSHIR RS WIV H´ENYHE XVSPFVMXkRMGJVERGrWSMXEPMkRSIRXVEZIRIREUYIWX sobretot si tenim en compte els reptes diaris dels TPERXINEQIRX )PW TVMQIVW I\TIVMQIRXW REGMSREPW recursos o la regulació i interpretació que limita i EQFIPWWIVZIMWHIVkHMSSRSXIRMIRPPMGrRGMEGSQ IWTEXPPEPEWIZEETPMGEGMzEPWTExWSWSRW´LETVEGXMGEX qWIPGEWH´)KMTXIM8YRuWME½RWPEHrGEHEHIPWER]W durant generacions. No obstant això, una anàlisi de S IW XVSFEZIR ZMRGYPEXW E PE GSPSRMX^EGMz IYVSTIE PEMQTSVXkRGMEH´EUYIWXWQEXIM\SWHIWE½EQIRXWEEP- com passà amb el servei Marconi de radiodifusió KYRWTExWSWkVEFWHIWTVqWHIPWHVEQkXMGWGERZMWTSPu- )KMTGM SIVIRMQTYPWEXWTIPWFVMXkRMGWM XMGWHIPTSXENYHEVEGSQTVIRHVIPEXVENIGX{VME francesos en el seu esforç per lluitar contra la radio- H´EUYIWXWTExWSWGETEPEHIQSGVkGME HMJYWMzMXEPMEREMEPIQER]EGETE½REPWHIPWER]W2 'PEWWM½GEV EPKYRIW HI PIW GEVEGXIVuWXMUYIW TVMR- A dia d’avui, la familiaritat àrab amb els organismes cipals de la radiodifusió pública de la qual existeix públics de radiodifusió Europea és el resultat dels un ampli acord entre els organismes internacionals seus departaments a l’exterior, que tradicionalment als que pertanyen els estats àrabs és un pas enda- operaven sota una lògica diferent en la rendició de vant cap a l’establiment del balanç anual. La UNES- CO, que n’és l’organisme més important i conegut, 4IPWEVKYQIRXWI\TVIWWEXWEPEHrGEHEHIPWER]WZIKIY ZE TYFPMGEV YR QERYEP P´ER] IR UYr XVEGXEZE Paddy Scannell, ‘Public service broadcasting: The history of aquesta temàtica i enumerava quatre factors que E GSRGITX´ MR %RHVI[ +SSH[MR ERH +EVV] ;LERRIP IH Understanding Television, Routledge 1990, pp 11-14. 3 Nicholas Garnham, ‘The media and the public sphere’, in 2 Douglas Boyd, Broadcasting in the Arab World, Iowa State 'VEMK'EPLSYR IH ,EFIVQEWERHXLI4YFPMG7TLIVI1-84VIWW University Press, 1999. T 28 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK W´LERHI±XIRMVIRGSQTXITIVTSHIVNYXNEVWMYRWMW- )K]TXMER6EHMSERH8IPIZMWMSR9RMSR )689 .SVHER tema de radiodifusió pública està duent a terme el 6EHMSERH8IPIZMWMSR .68: 8qPq0MFER1SVSGGS´W paper que se n’espera.4 Aquests quatre factors són: SNRT i la ràdio estatal i les emissores de televisió PEYRMZIVWEPMXEX qWEHMVUYIXSXEPETSFPEGMzXqEGGqW H´%PKrVMEM8YRuWME EPWIVZIMWIRWIVIWXVMGGMSRW PEHMZIVWMXEX IRPETVS- Els membres de la UER es fan ressò de les ca- KVEQEGMzSJIVXEPIWEYHMrRGMIWEPIWUYIIWHMVMKIM\ racterístiques del servei públic de radiodifusió pro- MPIWXIQkXMUYIWUYIW´LMHIFEXIR PEMRHITIRHrRGME pugnades per la UNESCO. Cal que els membres KEVERXMHEQMXNERpERXPETVSXIGGMzIRZIVWTVIWWMSRW proporcionin doncs, una programació “variada i TSPuXMUYIWMGSQIVGMEPW MIPGEVkGXIVHMWXMRXMY EXVE- equilibrada” de “caràcter i importància nacional”, vés de la innovació i l’establiment d’estàndards de que englobi tots els sectors de la població i que sigui RMZIPP )P QERYEP HI PE 92)7'3 MRWMWXIM\ IR UYI accessible a “gairebé totes” les llars receptores de qualsevol difusió controlada pel govern no pot com- ràdio i televisió al país. També s’han de tractar els plir aquests criteris. Així mateix, assenyala que la ra- interessos especials i de les minories, independent- HMSHMJYWMzGSQYRMXkVMETSXVIEPMX^EVEPKYRIWJYRGMSRW ment del seu cost, i una proporció substancial dels de servei públic, però que aquesta no reemplaça la TVSKVEQIWIQIWSWLERHIWIVTVSHYxXWSIRGEVVI- “visió més àmplia i d’abast nacional” que presenta el gats per l’emissora a expenses pròpies i sota el propi servei públic de radiodifusió.5 control editorial.7 5YERPE9)6ENYHkEPWSVKERMWQIW de radiodifusió d’Europa de l’est i d’Europa central a Compromisos vinculats a la VIMRZIRXEVWIHIWTVqWHIP½REPHIP´IVEWSZMrXMGEW´IW- pertinença a organismes internacionals tablí el servei públic de radiodifusió com a únic mo- Els Estats membres de la UNESCO acordaren con- del que de manera simultània podia proporcionar NYRXEQIRXP´SFNIGXMYHIP´SVKERMX^EGMzTIVEP´IRJSV- FIRI½GMW HIP XMTYW ±J{VYQ TIP HIFEX HIQSGVkXMG² timent del servei de radiodifusió pública a nivell “esperit d’innovació” i “extensa producció original”.8 mundial quan s’aprovaren els pressuposts de la 32a )REFWrRGMEH´YRGSRWIRWHSGYQIRXEXIRXVIIPWIW- 'SRJIVrRGME+IRIVEPHIPE92)7'3EP4IV XEXWkVEFWTIPUYIJEEPEYVKrRGMEH´IWXEFPMVTVMRGMTMWTIP XERXIPWr\MXWEGSRWIKYMXWMRHMZMHYEPQIRXIRPEVEHMS- servei públic de radiodifusió i trobar maneres d’imple- HMJYWMzEPWTExWSWkVEFWTSHIREREPMX^EVWIWIKYMRXIPW mentar-los, la obligació recau en governs i organismes GVMXIVMW UYI IPW QEXIM\SW HIPIKEXW H´EUYIWXW TExWSW de radiodifusió per la seva condició actual de membres EGGITXEVIRHIQERIVES½GMEP8EQFqW´LEHYXEXIV- de la UNESCO. La UER ofereix una llista raonablement me un altre nivell de compromís pel que fa als ele- SFNIGXMZETIVHMWGYXMVIPWEZIRpSWMIPWVIXVSGIWWSWE½REPW ments de radiodifusió pública per part dels organis- del 2011. mes de radiodifusió nacionals àrabs que pertanyen a PE9RMz)YVSTIEHI6EHMSHMJYWMz 9)6 %GEYWEHI El creixent reconeixement dels vincles entre la uni- PEHI½RMGMzUYI±P´kVIEHIVEHMSHMJYWMz²HIPE9RMz versalitat, la democràcia i la diversitat )YVSTIE YXMPMX^E HMRW HI PE 9RMz -RXIVREGMSREP HI 4IVUYr YR WIVZIM HI VEHMSHMJYWMz WMKYM EGGIWWMFPI E 8IPIGSQYRMGEGMSRW 9-8 6 els membres de la UER tota la població no hem de parlar únicament de les estan oberts als organismes de radiodifusió fora tecnologies de recepció. Ser accessible també sig- del continent europeu. Actualment compta amb la RM½GEVIXVERWQIXVITVSKVEQIWIRPIWPPIRKIWUYI tots els ciutadans parlen i prestar atenció a les res- 4 UNESCO, Public Service Broadcasting: A Best Practices TSWXIWHIP´EYHMrRGMETIVXEPHIKEVERXMVUYIXSXLSQ 7SYVGIFSSOIHMXIHF]-RHVENMX&ERIVNIIERH/EPMRKE7IRIZMVEXRI estigui satisfet. La situació a la regió àrab encara no Paris, 2005, p 15. IWXkGPEVEIRVIJIVrRGMEEEUYIWXWXVIWEWTIGXIWXSX 5 Ibid. pp 15. i les mesures adoptades per millorar l’accessibilitat )RZMVXYXHIPEVIZMWMzHIP´EGSVHHIPE9-8HIPPE>SRE abans i durant l’any 2011. Pel que fa a la investigació Europea de Radiodifusió es troba limitada a l’oestper una línia H´EYHMrRGMIW PIW IWXEHuWXMUYIW UYI WSZMRX YXMPMX^IR traçada cap a l’oest d’Islàndia i que baixa cap al centre de l’Oceà QrXSHIWHIHYFXSWE½EFMPMXEX QSWXVIRTVIJIVrRGMIW Atlàntic, segueix cap a l’est pel meridià 40° Est Greenwich i passa pel sud pel paral·lel 30º Nord. Alguns territoris que es troben JSVEH´EUYIWXWPuQMXW GSQTIVI\IQTPI.SVHkRME-VEUMTEVXHI LXXT [[[IFYGLIRIFYCQIQFIVWEHQMWWMSRMRHI\TLT 7uVME XEQFqIWGSRWMHIVIRTEVXHIPE^SRE LXXT [[[MXYMRX 8 Council of Europe Working Document 10029,Gener -896XIVVIWXVMEPFVSEHGEWXTPERWWXMRHI\LXQP )P XVEpEX HIP ETrRHM\ (MWTSRMFPI E LXXT EWWIQFP]GSIMRX1EMR SVMKMREPJSYIPPPIKEXHIPWTVIHIGIWWSVWHIPE9-8MW´IWXEFPuEP EWT#PMRO!LXXT EWWIQFP]GSIMRX(SGYQIRXW;SVOMRK(SGW UYERIWHIWIRZSPYTEZEIPXIPrKVEJ (SG)(3' %(LXQ%X LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 29 molt desiguals entre espectadors i oients.9 Durant el H´EGGqWEVIXVERWQMWWMSRWTIVWEXrPøPMXMRJIVMSVEP P´IQMWWSVE TFPMGE HI (MREQEVGE (6 implica que part de la població es troba exclosa de ZEENYHEVEPIWGEHIRIW.68:7]VMER8:M0IFERSR´W la cobertura no governamental dels temes d’actuali- %P.EHIIH8: 2I[8: EHYVEXIVQIKVYTWJSGEPW XEXREGMSREP%PWIXIQFVIHIP%PKrVMEW´YRu½REP- EQFEYHMrRGMIWNSZIWGSQETEVXH´YRTVSNIGXIHI QIRXE8YRuWME.SVHkRME0uFERM1EVVSGTIVEHSTXEV creació de programes innovadors que tractessin les YREPIKMWPEGMzUYIXIRMEGSQESFNIGXMYEGEFEVEQF TVSFPIQkXMUYIWHIPENSZIRXYXEXVEZqWHIPWWIYWYPPW el monopoli governamental de radiodifusió. D’altra L’estudi de grups focals posà de manifest que els es- banda, Egipte s’ha mantingut sense un marc legal ex- TIGXEHSVWNSZIWIWXEZIRQSPXEGSWXYQEXWUYIWI´PW TPuGMX TIV EWWMKREV PPMGIRGMIW XIVVIWXVIW E QMXNERW HI demanés la opinió sobre els programes de televisió10 comunicació no governamentals.11 Les vagues i im- YREXVSFEPPEUYITSWEHIQERMJIWXTEWWSWWIR^MPPW TVIGMWIWRSVQEXMZIWUYILERVIKMXIPWGEREPWWEXrPøPMX que els organismes de radiodifusió poden dur a ter- privats d’Egipte des de principis del 2000 no poden me per millorar tant la seva relació amb el públic substituir un sistema de llicencies que establiria es- com la seva contribució a la democràcia. XkRHEVHWHIHMZIVWMXEXXVEGXEQIRXH´I\MKrRGMIWHIPE Les emissores àrabs han estat retransmetent GMYXEHERMEGSFIVXYVEH´IPIGGMSRWMYRPPEVKIXGrXIVE FYXPPIXMRWHIRSXMGMIWMEPXVIWTVSKVEQIWIRERKPrWS 4IV XERX P´SFNIGXMY H´EGSRWIKYMV YR EGGqW YRMZIVWEP JVERGrWHIWHIJEQSPXWER]WTIV{PEVEHMSHMJYWMzIR està directament relacionat amb diverses maneres PPIRKYEXEQE^MKLX RSQUYIIWHzREEPEJEQuPMEHI de promoure altres característiques del servei pú- PPIRKIW MRHuKIRIW EQE^MKYIW FIVFIV PIW PPIRKIW blic de radiodifusió. QqWTEVPEHIWEPRSVHH´ªJVMGE qWQSPXQqWVIGIRX Existeixen preocupacions similars pel que fa a El Marroc presentà un canal de televisió anome- P´I\GPYWMz H´EYHMrRGME ETPMGEHE E PIW VIXVERWQMWWMSRW REX8EQE^MKLXEPKIRIVHIPMIPNYR]HIPZE de radio FM de la regió. Habib Belaid, cap de la ràdio ERYRGMEVRIVIJSVQIWYRIWVIJSVQIWUYI½REPQIRX IWXEXEPHI8YRuWMEZEHMVIRYREVIYRMzSVKERMX^EHE EGSRWIKYMVIRUYIIPXEQE^MKLXJSWYREPPIRKYES½GMEP per la UNESCO a París al maig del 2011 que la seva NYRXEQIRXEQFP´kVEF%0uFMEP´WHIPXEQE^MKLXIR radio tan sols arribava a la meitat de la població i que TPIREPPMFIVXEXUYIIWXEZETVSLMFMXWSXEIPVrKMQHI només era possible escoltar-la en FM al nord-est del 1YEQQEV5EHHE½ZEXSVREVEWSVKMVEP´IWXMYHIP país. Digué que la instal·lació de més transmissors EQFP´IRJSRWEQIRXHIPGSRXVSPHI5EHHE½EPIW FM era essencial per tal de satisfer la demanda de ^SRIWSRIWTEVPIREUYIWXWHMEPIGXIW%PKrVMEIQIX cobertura de les eleccions però que el cost de fer- IR XEQE^MKLX E XVEZqW HI PE WIZE \EV\E HI VEHMS M ho era tant elevat que no seria viable. televisió controlada pel govern, però moltes de les persones que parlen aquest idioma també sintonit- El repte de convertir la falsa unitat del passat en ^IRGEREPWWEXrPøPMXIWXVERKIVW una futura cohesió social (IJIXPEXVERWQMWWMzTIVWEXrPøPMXLEIWHIZMRKYX 0´SFNIGXMYHIPE±HMZIVWMXEX²HIPWIVZIMTFPMGHIVE- un tret tant destacat dins la radiodifusió àrab que diodifusió és l’antítesi dels principis defensats pels es corre el risc de no comprendre el que aquest fet TSVXEZIYW HIPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz HIPW ERXMGW insinua sobre els inconvenients d’un accés parcial a VrKMQW H´)KMTXI 0uFME M 8YRuWME )P QERMJIWX H´IQMW- aquest tipus de transmissió. Les dades recollides du- WMSRWTIVWEXrPøPMXHIPQzRkVEFERSQIREX%VEF7E- rant el primer semestre del 2010 per part d’Eutelsat tellite Charter, presentat als ministres d’informació MRHMGEZIRUYIKEMVIFqIP HIPIWPPEVWEQFXIPI- àrabs a principis del 2008 però posteriorment aban- ZMWMzHITExWSWGSQ8YRuWME .SVHkRME HSREXGSQETVSNIGXITEREVkFMGVIWYQMEPEWYTVIW- %PKrVME MIP0uFER XIRMIRGSRRI\Mz sió forçada de la diversitat i la diferencia, que havia ZMEWEXrPøPMX%PEVIWXEHITExWSWPIW\MJVIWIVIRQqW esdevingut una norma de censura constant. En el FEM\IWSWGMPøPERXIRXVIYR EP1EVVSGYR QERMJIWX IW HIQEREZE EPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz E7uVMEMYR E)KMTXI%PPkESRIPWKSZIVRWQS- que “s’abstinguessin de retransmetre res que pogu- RSTSPMX^IRPEVIXVERWQMWWMzXIVVIWXVIUYEPWIZSPRMZIPP és contradir o posar en perill la solidaritat àrab” [7: paràgraf 3] o la “pau social, unitat nacional, ordre pú- 4IVEQqWHIXEPPWWSFVIPE½EFMPMXEXIWXEHuWXMGEZIKIYP´EVXMGPI blic o la correcció en general” [Article 4: paràgraf 5]. H´%PM &IPEMP ³'VIHMFPI EYHMIRGI QIEWYVIQIRX´ EX LXXT [[[ QIHMETSPMG]SVKEYHMIRGIVIWIEVGL&IPEMP 11 Per a més informació vegeu Toby Mendel’s report for :IKIY LXXT [[[MQWHOEVXMGPIGPSWIVGSPPEFSVEXMSR Internews, Political and Media Transitions in Egypt, August 2011, between-broadcasters, 17 de febrer del 2009 pp 12-13. 30 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Les implicacions d’aquestes restriccions a l’articulació PMX^EVJkGMPQIRXIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzWSGMEP de la diversitat en totes les seves formes es poden per expressar la seva ràbia davant la manipulació IRXIRHVIGSQETVSLMFMGMSRWHMRWHIPGSHMrXMGHIPE descarada del tractament dels incidents impor- )689GSRXVEUYEPWIZSPTVSKVEQEUYI±GVIxGSR¾MG- tants des d’un únic bàndol. Però també semblava XIWIRXVI HMJIVIRXW KVYTW VIPMKMSWSW²±GVIxGSRJYWMz EGGIRXYEVYRESFWXVYGGMzWMWXrQMGEMQTIHMRXUYI social” o “critiqui principis i tradicions de la societat els responsables de l’ERTU respectessin les obli- àrab”.12 Una preocupació similar per la manca de KEGMSRWEHUYMVMHIWTIVPEQEXIM\ESVKERMX^EGMz% HI½RMGMz±H´YRMXEXREGMSREP²WSVKIM\HIPIWVIWXVMGGM- FERHEHIPUYINEW´LEIWQIRXEXMIRVIPEGMzEQFPE ons als continguts a les lleis de radiodifusió d’altres UNESCO i la UER, aquestes obligacions inclouen indrets, que inclou per exemple l’article 20 de la llei el compliment de la Carta de Sevilla, emesa al del 2002 establerta per la Comissió Audiovisual de TIVPE'SRJIVrRGME4IVQERIRXH´3TIVEHSVW .SVHkRME .SVHER´W%YHMSZMWYEP'SQQMWWMSR %YHMSZMWYEPWHIP1IHMXIVVERM '34)%1 0E'EV- L’efecte de les imprecises restriccions globals so- ta de Sevilla, destinada a reforçar un “marc de res- bre qualsevol menció a la diversitat social i la seva pecte, tolerància i diàleg”, compromet als signants importància pel que fa a la incitació a l’odi i la dis- a respectar la pluralitat d’opinions, a demostrar GVMQMREGMz LE TSVXEX E UYI HYVERX HrGEHIW W´LEKM VIWTSRWEFMPMXEXIUYMXEXZIVEGMXEXMSFNIGXMZMXEXIR promogut una cobertura poc agressiva pel que fa la presentació de fets i esdeveniments i a “abs- E PE HMWGVMQMREGMz M EP GSR¾MGXI WSGMEP HIM\ERXPIW tenir-se de qualsevol tipus de desinformació per JSVEHIP´SVHVIHIPHMEHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz omissió”15. L’ERTU no és només un membre de REGMSREPW )PW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz IR GSQTXIW PE'34)%1NYRXEQIRXEQF%PKrVME.SVHkRMEIP H´SJIVMVEPTFPMGIPWQMXNERWTIVJIVJVSRXEPIWXIRWM- Líban, Líbia, Marroc, Palestina i Tunísia, sinó que SRWWSGMEPWEQFP´SFNIGXMYH´EGSRWIKYMVGSQTVIRWMz fou un dels membres fundadors durant la reunió i cohesió, han aconseguit l’efecte contrari. Així, era inaugural de la COPEAM que tingué lloc al Caire, possible que un veterà de l’exercit egipci entrevistat IP TIV%P.E^IIVEHIWTVqWHIP´EWWEWWMREXHIQERM- )PWHMZIVWSWWMKRM½GEXWHIPEHMZIVWMXEXMPEGIR- festants al centre d’el Caire el 9 d’octubre del 2011, tralitat de la diversitat com a condició sine qua descrivís l’incendi d’una església que va esdevenir el non de la radiodifusió al servei de la democrà- detonant de la manifestació com “un accident sense cia es posen de manifest per una mancança en la MQTSVXkRGMEEQFQIR]WZEPSVUYIXVIWQMPPMrQIW²13. TVSHYGGMzHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzkVEFWUYI La UER estava tan preocupada pels informes dels XSXNYWXGSQIRGIREWYTIVEV8IRMVYRQMXNkHIGS- presentadors de la ERTU que instaven els telespec- QYRMGEGMzUYIVI¾IGXIM\MMIRKPSFMXSXWIPWKVYTW tadors a decantar-se pel bàndol dels militars a la rXRMGWMVIPMKMSWSWqWYRHIPWQSPXWEWTIGXIWHIPE manifestació del 9 d’octubre que, el president i el diversitat. La llei Libanesa de 1994 sobre els mit- director general van escriure al president de l’ERTU NERWEYHMSZMWYEPWEXSVKkPPMGIRGMIWEQMXNERWHIGS- per recordar-li que la pertinença a la UER “implicava municació lligats a sectes i marginà l’emissora na- un compromís amb una informació independent i cional Télé-Liban, malgrat fos l’única cadena que imparcial al servei de tots els sectors de la població, en aquells moments es dirigia a tots els Libane- incloent-hi les minories”.14 WSWMRHITIRHIRXQIRXHIPEWIZEE½PMEGMzTSPuXMGE Evidentment la indignació provocada pel com- o religiosa. A partir de llavors l’inestable situació TSVXEQIRXHIP´)689IREUYIWXESGEWMzVI¾IGXME econòmica de Télé-Liban va fer que la tasca de una nova fase pel desenvolupament regional dels crear nous continguts no-sectaris passés a mans QMXNERWHIGSQYRMGEGMzSRPEGMYXEHERMETSHMEYXM- HI KVYTW TVMZEXW GSQ %P.EHIIH 8: 0E HMZIVWM- XEXKISKVk½GEqWYREPXVIHIPWEWTIGXIWEXIRMVIR 12 Aquestes frases s’han extret dels números 2 i 18 de la llista GSQTXI0EGIRXVEPMX^EGMzTSPuXMGEHIPWVrKMQWHMG- EV\MZEHE E LXXT [[[XFWNSYVREPGSQ%VGLMZIW7TVMRK)689 XEXSVMEPWZEGVIEVYREWMXYEGMzIRPEUYEPIPWQMXNERW html de comunicació estatals només informaven des de 9RQMPPMrQIqWYREQMPøPrWMQETEVXH´YREPPMYVEIKuTGME0E la capital del país. Per exemple, a la Tunísia de Ben JVEWIHIP+IRIVEP1ELQSYH>ELMVPEGMXE1EVM^8EHVSWE±)K]TX´W Ali només una fracció de les governacions tenia Bloody Sunday”, Middle East Report Online, 13 d’octubre del VITVIWIRXEGMzHIPEVEHMSMPEXIPIZMWMz¯YRHr½- HMWTSRMFPIELXXT [[[QIVMTSVKQIVSQIVS LXXT [[[IFYGLIRYRMSRRI[WXGQC )P XI\X GSQTPIX HI PE 'EVXE IP XVSFEVIY E LXXT [[[ TLT#HMWTPE]!)2 GSTIEQSVKTVSNEWT\#PR!IR MH! T! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 31 cit que es va haver de suplir durant les eleccions VMrRGMEHIQSWXVEUYIIPXMTYWH´EYXSVMXEXWUYIHMVM- de l’octubre del 2011. Després de la caiguda de KIM\IRPIWNYRXIWSIPWGSRWIPPWHIVEHMSHMJYWMzWSR 1YFEVEO YR HIPW SFNIGXMYW QqW MQQIHMEXW HIPW JSREQIRXEPWTIVUYr½RWMXSXYREFSREPPIMTSXWIV productors de televisió a favor del sistema públic mal interpretada per membres del consell que po- JSYJIVEVVMFEV MTIVXERX±RSVQEPMX^EV² PIWZIYW WIRPIW½REPMXEXWTEVXMHMWXIWTIVHEZERXHIP´MRXIVrW de tot Egipte, incloent-hi l’Alt Egipte i el Sinaí. Un públic.18 altre aspecte de diversitat es troba en l’edat, el 0ETSWWMFMPMXEXH´I\IVGMVMR¾YrRGMEWSFVIIPWSVKE- KrRIVIMPIWI\TIVMrRGMIWZMWGYHIWTIVPIWEYHMrR- nismes públics de radiodifusió podria ser una idea cies a les quals es representa i s’adreça. inicialment atractiva pels partits polítics que guanyen les primeres eleccions després d’una dictadura. La Calia una certa prudència per salvaguardar la inde- democràcia, però, fa possible que un govern no sigui pendència i el caràcter distintiu reelegit en les pròximes eleccions i precisament en Advocats, polítics i defensors de la llibertat dels aquest moment els legisladors que haguessin posat QMXNERW UYI XVIFEPPEVIR IR PE PIKMWPEGMz HI VEHMS- la difusió pública a la butxaca dels polítics governants difusió pública com a part dels processos de de- GSQIRpEVMIRETIRIHMVWI´RTIVUYrHIPEQEXIM\E QSGVEXMX^EGMz E )YVSTE HI P´IWX M )YVSTE GIRXVEP QERIVEUYIIPPWXIRMIRIPTSHIVH´MR¾YIRGMEVIPWQMX- tenien moltes visions per compartir amb els seus NERW EQF IP GERZM HI KSZIVR EUYIWX TSHIV TEWWE- col·legues àrabs, i molts d’ells ho feren durant l’any VMEEQERWHIPWSTSWMXSVW%M\uPEHIQSGVEXMX^EGMz 2011. No obstant això, hi ha dues recomanacions i la radiodifusió pública van de la mà en tant que que s’han de tenir especialment en compte quan es E PPEVK XIVQMRM IPW TSPuXMGW WSFVIXSX IW FIRI½GMIR parla d’un sistema de radiodifusió pública: la inde- H´YREVEHMSHMJYWMzTVSXIKMHEH´MR¾YrRGMIWTSPuXMUYIW TIRHrRGMEMIPGEVkGXIVHMWXMRXMY-KYEPUYIPEYRMZIV- %UYIWXETVSXIGGMzVIUYIVIM\UYIIPWEGSVHWHI½- salitat i la diversitat, aquestes característiques estan nançament pel servei de radiodifusió pública durin relacionades entre si. Una programació distintiva QqWH´YREPIKMWPEXYVETIVIZMXEVEM\uUYIPEUIWXMz qWSVMKMREPTIVHI½RMGMzTIV{GSWXEHMRIVWMP´SVMKIR es converteixin en un partit de futbol polític. El sis- d’aquests diners i les normatives de desemborsa- tema de rendició de comptes també requereix una ment decideixen el grau d’autonomia de la tele- KVERHIHMGEGMzGSWEUYIWMKRM½GEUYIIPWMQTSWXSW visió pública i la possibilitat o no dels directius de KIRIVEPWRSWzRYREJSRXHI½RERpEQIRXEHIUYEHE permetre’s el luxe d’assumir els riscos associats a la A canvi, s’hauria d’instaurar un sistema de recaptació creativitat i la innovació. IWTIGu½GTIVEPEVEHMSHMJYWMzTFPMGETIVXEPUYIPE 0ETVMQIVEVIGSQEREGMzZMRGYPEPEUIWXMzHIP GMYXEHERME SIPTFPMG UYIqWUYMLS½RERpEMTIV ½RERpEQIRXEQFPEZMWMzHIUYrqWMUYrRSYR tant, la part propietària, pugui saber la despesa que servei públic de radiodifusió. El servei públic de ra- genera. diodifusió no es tracta d’una operació minoritària Un precedent d’aquest sistema el trobem a orientada a proveir programes religiosos i culturals TExWSWGSQ.SVHkRMEMIP1EVVSGSRIWVIGETXIR H´EPXRMZIPPUYIRSEGSRWIKYIM\MRSFXIRMV½RERpE- diners per la difusió pública a través d’un impost ment del sector comercial. Ans al contrari, una ca- que s’afegeix a les factures d’electricitat. Els proble- HIRETFPMGEH´r\MXSJIVIM\YRWIVZIMKIRIVEPTVSY mes sorgeixen quan el servei de radiodifusió rep complert com per ser un “competidor potencial- menys diners dels que s’han recaptat. L’any 2009, ment poderós” de les emissores comercials.16 Així IWZEJIVTFPMGUYIPE.68:LEZMEVIFYXQIR]WHI HSRGWIPWIVZIMLEHIGSQTXEVEQFIP½RERpEQIRX PEQIMXEXHIPWQMPMSRWHIHMREVWNSVHERW WY½GMIRXTIVTSHIVVIEPMX^EVPIWQPXMTPIWXEWUYIW QMPMSRW H´IYVSW VIGETXEXW ERYEPQIRX E XVEZqW HI que ha de portar a terme.17 La segona recomana- les factures d’electricitat19ZEHIM\EVP´SVKERMX^EGMz ció està relacionada amb el procés de formació del endeutada, depenent de la publicitat i amb la ne- cos que interpretarà la llei de radiodifusió. L’expe- 4IV WEFIV UYr ZE JEPPEV E ,SRKVME ZIKIY LXXT :IKIY ;IVRIV 6YQTLSVWX 1SHIP 4YFPMG 7IVZMGI LYRKEVMER[EXGL[SVHTVIWWGSQ LYRKEVMERwatch- &VSEHGEWXMRK0E[-89)&992)7'3 T I\GPYWMZIMRXIVZMI[[MXLTIXIVQSPREV½HIW^TEVX]GSJSYRHIV 17 Per a més informació sobre aquest tema vegeu Monroe Price and Marc Raboy, Public Service Broadcasting in Transition: TEVXSJ A Documentary Reader, The Hague: Kluwer Law International, 19 El periodista Daoud Kuttab, “In the service of the 2003, p 4. GSQQYRMX]².SVHER8MQIWIPHIWIXIQFVIHI 32 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK cessitat de reduir costos. Si el cap de l’emissora és me i la diversitat que són els “pilars de la fortalesa nomenat pel primer ministre, com ho ha estat en el de la societat egípcia i de la unitat nacional”. S’exigí GEWHI.SVHkRMEPETSWWMFMPMXEXHIUIWXMSREVRIIPW P´EGEFEQIRX HI P´I\GIWWMZE GIRXVEPMX^EGMz IRZIVW PE acords pressupostaris és limitada. GETMXEPMPE½HIPIWVIWXVMGGMSRWEHQMRMWXVEXMZIWMHI seguretat. L’article número 8 de la declaració esmen- Aspiracions compartides sense un nom XEHEERXIVMSVQIRXTSWkIWTIGMEPrQJEWMIRPEMQTSV- compartit XkRGMEH´YREVILEFMPMXEGMzKVEHYEPHIPWQMXNERWHIGS- La supervisió democràtica d’un servei de radiodifu- QYRMGEGMzTFPMGWTIVXEPH´EPPMFIVEVPSWH´MR¾YrRGMIW WMz½RERpEXTFPMGEQIRXGSRXVEWXEHIQERIVEQEV- i pressions polítiques i comercials.20 Al llarg dels anys, cada amb els models autocràtics de govern que es emissores comunitàries com ara Radio el-Balad, a XVSFIRIRXVIQSPXIWIQMWWSVIWkVEFWNEWMKYMREH- .SVHkRMEM6EHMS/EPMQEE8YRuWMELERGSRXVMFYxXEPE ministrades pels governs o per empresaris particu- GSQTVIRWMzHIPUYIMQTPMGEYRWIVZIMTFPMGNEUYI PEVWfWYRWMWXIQEUYIXERXEGXMZMWXIWHIPWQMXNERWHI tot i la repressió a la que han estat sotmeses han comunicació com els professionals de la regió han seguit al servei del públic. Si el model del servei de demanat explícitament, tot i que no necessàriament radiodifusió pública ha de ser compartit i debatut l’han anomenat “servei de radiodifusió pública”. L’ar- IRXVIXSXWIPWTExWSWMEVVIYHIPEVIKMzGSQETEVX XMGPI RQIVS HI PE 1IHME *VIIHSQ (IGPEVEXMSR HIPTVSGqWHIHIQSGVEXMX^EGMzGEPUYIW´IRGYR]MYR emesa per la Coalició Nacional d’Egipte per la Lli- nou terme en àrab que posi als ciutadans al centre FIVXEXHIPW1MXNERWHI'SQYRMGEGMzEPQEMKHIP del concepte, que és on han de ser. demanà l’acabament de la “monoactuació” dels mit- Ȼ NERWIKMTGMWUYIWIKSRWZEHMVMKRSVEZIRIPTPYVEPMW- 20 El text complet el trobareu a www.ncmf.info LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 33 SÍNTESI REGIONAL Elaborada per Dima Dabbous-Sensenig a partir dels estudis nacionals 1. Introducció 2. Anàlisi del marc jurídic 3. Anàlisi de continguts 3.1. Anàlisi de programació 3.2. Anàlisi dels informatius televisius 3.3. Anàlisi dels programes d’entrevistes i tertúlia 4. Avaluació des del punt de vista de la societat civil organitzada 5. Conclusions LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 35 1. Introducció %QFP´SFNIGXMYHITVSQSYVI una tele- 0IWPuRMIWKIRIVEPWHIPTVSNIGXIMIPWTEWWSWWYGGIW- visió plural, indepenent i que serveixi els interessos WMYWIWZERIWXEFPMVIRYRXEPPIVSVKERMX^EXTIVP´-44 del públic, moltes ONGs i actors de la societat civil en partenariat amb el CMF MENA, a Casablanca, el IWZERSVKERMX^EVIRYRE\EV\EMZERPPERpEVIPQEMK RSZIQFVIHI )PTVSNIGXIIWZEGSQTSRHVIHI del 2010, un ambiciós programa per avaluar el servei cinc fases successives: públic audiovisual. Fase 1 YRXEPPIVMRMGMEPSVKERMX^EXTIPGSRWSVGM-44 )P GSRWSVGM IRXVI P´-RWXMXYX 4ERSW HI 4EVuW -44 OMEC, que va tenir lloc a la Universitat Autònoma i l’Observatori Mediterrani de la Comunicació HI&EVGIPSREIPNYR]HI:ETIVQIXVIIWXEFPMV 31)' E&EVGIPSREGSRNYRXEQIRXEQFIP'IRXVI YREKVEIPPEH´EZEPYEGMzTIVEREPMX^EVIPGSRXMRKYXHI TIV PE 0PMFIVXEX HIPW 1MXNERW E PE VIKMz HI P´3VMIRX TVSKVEQIWIWTIGu½GWIQIWSWTIVPIWXIPIZMWMSRWRE- 1MXNk M 2SVH H´ªJVMGE '1* 1)2% W´LE TVSTSWEX GMSREPWMJEQMPMEVMX^EVIPWIUYMTWHIGEHETEuWEQFPIW MQTPIQIRXEVEUYIWXTVSNIGXIEQFPETEVXMGMTEGMzHI XrGRMUYIWHIQSRMXSVEXKI vuit socis nacionals, que són investigadors en l’àm- Fase 2: monitorar i avaluar la missió pública dels mit- FMX HIPW QMXNERW kVEFW MS TEVXMGMTIR EGXMZEQIRX IR NERWEYHMSZMWYEPWREGMSREPWEPWZYMXTExWSWHYVERXYR IPWYTSVXEPEPPMFIVXEXHIPWQMXNERWIRIPWWIYWTExWSW període determinat de temps i elaborar vuit infor- VIWTIGXMYW)PTVSNIGXILEIWXEX½RERpEXTIV-VMWL%MH mes nacionals. P´%KrRGME'EXEPEREHI'SSTIVEGMzEP(IWIRZSPYTE- Fase 3 ZEPMHEGMzHIPWZYMXMRJSVQIWREGMSREPWTVSHYxXW QIRX %''( MP´3TIR7SGMIX]*SYRHEXMSRW 37* a la fase 2 i redacció d’una síntesi regional detallada. Fase 4 IPQIWHIHIWIQFVIHIIWZESVKERMX^EV El projecte té diversos objectius: YREGSRJIVrRGMEVIKMSREPE%QQEREQFPETVIWrRGME M 0ETVSQSGMzH´YREGYPXYVEHIPWIVZIMTFPMGEY- HI VITVIWIRXERXW HI QMXNERW EYHMSZMWYEPW REGMSREPW diovisual que pugui tenir un paper destacat en el kVEFWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWSVKERMX^EGMSRWHIPE foment de la democràcia i la bona governança. societat civil i responsables de la presa de decisions. MM 0ETVSQSGMzHIPEHMZIVWMXEXMIPTPYVEPMWQIKE- La trobada va permetre exposar els resultats dels VERXMRXYREVITVIWIRXEGMzNYWXEMIUYMPMFVEHEHIPIW estudis nacionals i formular les recomanacions als diferents comunitats del país a la televisió pública. responsables de la presa de decisions. MMM )PJSQIRXHIP´I\TVIWWMzHIPIWRIGIWWMXEXWTVI- Fase 5: posada en marxa de debats públics sobre ocupacions i interessos de minories i grups mar- les conclusions de l’informe regional i de l’informe ginats. REGMSREPTIVEGEHEYRHIPWTExWSWTEVXMGMTERXW JIV MZ 0EGETEGMXEGMzHIQIQFVIWHIPEWSGMIXEXGMZMP pressió per millorar la qualitat de la missió del servei WSFVIXSXTIPUYIJEPEVIEPMX^EGMzHITVSNIGXIWHI TFPMGHIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWKIWXMSREXWTIVP´IWXEX QSRMXSVEXKIHIPWQMXNERWMPETVSHYGGMzH´MRJSVQE- IRGEHEYRHIPWZYMXTExWSWkVEFWMRGPSWSWEP´IWXYHM ció i dades que puguin fomentar la implicació dels 0´SFNIGXMYH´EUYIWXTPERXINEQIRXH´EZEPYEGMzMRXI- GMYXEHERWMIPHIFEXWSFVIIPWQMXNERWPEPPMFIVXEX gral és proporcionar als membres de la societat civil d’expressió, el pluralisme i la democràcia. la informació necessària que necessiten per tal de Z 0ETVSQSGMzH´YREGYPXYVEH´advocacy entre els WIRWMFMPMX^EVPETSFPEGMzWSFVIPEJYRGMzHIPEXIPIZMWMz membres de la societat civil per tal d’enfortir els pública i per pressionar de manera efectiva les auto- ideals democràtics. VMXEXWGSVVIWTSRIRXW TEVPEQIRX{VKERWHIVIKYPE- ZM 0´SFIVXYVE H´YR HIFEX WSFVI PE VIKYPEGMz HIP GMzIXG EQFPEMRXIRGMzH´IRJSVXMVPEUYEPMXEXHIP74% panorama audiovisual i la creació d’autoritats de al món àrab i assegurar-se que la televisió pública regulació independents. HIGEHETEuWMRGP{WIRIPTVSNIGXIXqIRGSQTXIPIW ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK necessitats i els interessos de la població nacional, en (IUYMRWIVZIMTFPMGTEVPIQ#)RIPQEVGH´EUYIWX tota la seva diversitat i components. TVSNIGXIIPWGSRGITXIWHI±WIVZIMTFPMGEYHMSZMWY- 1qWGSRGVIXEQIRXEUYIWXIWXYHMTVIXrR EP²M±QMWWMzHIWIVZIMTFPMG²YXMPMX^EXWTIVP´ERkPMWM ¤'VIEVYRHSGYQIRXHIVIJIVrRGMEWSFVIPEQIWYVE HIPWQMXNERWkVEFWGSVVIWTSRIREPIWHI½RMGMSRWYRM- IRUYrIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWTFPMGWGSQTPIM\IRS ZIVWEPQIRXEGGITXEHIWMVI¾IGXMHIWIRPIWTVMRGMTEPW RSPEQMWWMzHIWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPIRIPWTExWSW convencions internacionals2. de l’estudi. )RKIRIVEPIPWTVSNIGXIWHIQSRMXSVEXKIIRIPWIR- ¤%ZEPYEVPEUYEPMXEXHIPEGSFIVXYVEJIXETIPWQMXNERW XMXGSRZIRGMSREPHIPXIVQIFYWUYIRUYIIPWQMXNERW WSFVIPIWRSXuGMIWHIPZIWTVIMPIWUIWXMSRWH´MRXIVrW responguin de les seves accions comparant la seva per al públic general. producció real amb els requisits de les lleis sobre ¤9REPPMWXEGSRWIRWYEHEHIPIWJYRGMSRWMIPWHIYVIW QMXNERWI\MWXIRXWTPIGWHIGSRHMGMSRWGSHMWrXMGWIXG UYIHI½RIM\IRIPWWIVZIMWTFPMGWEYHMSZMWYEPW 4IVI\IQTPIYRTVSNIGXIHIQSRMXSVEXKITSXZSPIV ¤ -HIRXM½GEV IPW QIGERMWQIW HI VIKYPEGMz I\MWXIRXW HIWGSFVMVWMIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWREGMSREPWVIWTIG- MRGPSIRXLMPEPIKMWPEGMzWSFVIIPWQMXNERWMPIWEYXSVM- ten la quota de produccions nacionals o garanteixen XEXWHIVIKYPEGMz MEZEPYEVRIP´I½GMrRGMETIPUYIJEEP la imparcialitat de les notícies pel que fa a diversos JSQIRXH´MHIEPWHIQSGVkXMGWMPEHIJIRWEHIP´MRXIVrW candidats en períodes d’eleccions. Aquest estudi es públic. HYYEXIVQIEQFTPIREGSRWGMrRGMEUYIP´IRXSVRPIKEP ¤)\EQMREVIPWTVSGIHMQIRXWSTIVEXMYWHMRWPEXIPIZM- I\MWXIRXTIVEPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWIWXEXEPWkVEFWIR WMzTFPMGEIRGEHETEuWTIVMHIRXM½GEVFYMXWMTSWWMFPIW general, no està prou desenvolupat per fer possible QERGERGIWM½REPQIRXJIVWYKKIVMQIRXWTIVEPGERZM l’aplicació d’aquest tipus d’enfocament. ¤%ZEPYEVIPTSXIRGMEPHIHIWIRZSPYTEQIRXHIPWWIV- 'SQNEW´LEIWQIRXEXIPWQEVGWRSVQEXMYWZEVMIR veis públics audiovisuals amb la introducció de noves enormement d’un país a un altre. En efecte, aquest tecnologies de la informació i, sobretot, el pas a les TVSNIGXI MRGPSY EPKYRW TExWSW kVEFW UYI GSQTXIR emissions digitals. EQFVIUYMWMXWPIKEPWHIXEPPEXWTIPUYrJEEPWGSRXMRKYXW ¤-HIRXM½GEVQIQFVIWGPEYH´SVKERMX^EGMSRWRSKSZIV- audiovisuals, i també d’altres on les elits governants namentals i de la societat civil, i promoure’n les capa- encara mantenen el monopoli estatal sobre els mit- GMXEXWH´EZEPYEVPETVSHYGGMzHIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPW NERWMSRRSW´LMLERMRXVSHYxXPPIMWTIVSFVMVMVIKYPEV públics al seu país i proposar maneres de millorar-ne el sector audiovisual. Així, el present estudi està, en l’actuació. GIVXEQIWYVEHMWWIR]EXTIVVI¾IGXMVPIWTVISGYTEGM- SRWMRIGIWWMXEXWIWTIGu½UYIWHIPEWSGMIXEXGMZMPHI Marc conceptual cada país, i oferir-los una diversitat de dades sobre 8SXMUYIHMZIVWSWTExWSWkVEFWNELERHIQSWXVEXIP P´IWXEXHIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWTFPMGWEPWIYTEuWHI seu compromís amb la missió de servei públic mit- QERIVEUYITYKYMRHYVEXIVQIGEQTER]IWI½GEGIW NERpERXP´EHLIWMzEYRESQqWHIGPEVEGMSRWSGSRZIR- i constructives de pressió per millorar l’actuació dels cions que refermen els preceptes del servei públic QMXNERWTFPMGWHIQERIVEIJIGXMZE EYHMSZMWYEP P´EGXYEGMz VIEP HIPW QMXNERW EYHMSZMWYEPW TFPMGWRSGSQIVGMEPWIREUYIWXWTExWSWW´EPPYR]EIR Metodologia diferents graus, d’aquests ideals1. La manca de regu- 0E QIXSHSPSKME W´LE HMWWIR]EX IWTIGu½GEQIRX TIV PEGMz EHIUYEHE MS PE QERGE H´YR QSRMXSVEXKI TIV ENYHEVPIW32+MEPXVIWSVKERMX^EGMSRWEM\uGSQPIW part dels organismes de regulació corresponents persones implicades a avaluar l’estat de la televisió HM½GYPXIR YRE WYTIVZMWMz VMKSVSWE WSFVI PE UYEPMXEX pública en el món àrab, amb l’adopció d’un enfoca- del servei públic audiovisual. Només es percep de ment multidimensional a llarg de tot el procés. JSVQEQSPXJIFPIYREQSFMPMX^EGMzHIPEWSGMIXEXGMZMP %UYIWXIRJSGEQIRXJEVIJIVrRGMEEPGSRNYRXHIP per demanar un millor servei públic a les televisions sector televisiu públic. Inclou tres nivells d’anàlisi nacionals. Davant aquests múltiples factors, només complementaris: un enfocament des de diferents nivells ens permetrà )P QEVG PIKEP P´ERkPMWM HI PIW PPIMW UYI VIKYPIR avaluar la prestació dels canals de televisió estatals del món àrab. 2 Per a una visió general del servei públic audiovisual, veure 1IRHIP Public Service Broadcasting: A Comparative 1 Declaració de Rabat, Declaració de Sanaa de 1999, Legal Survey. 2nd Edition Revised and Update. Convenció per a la protecció i promoció de la diversitat en *VERGME 92)7'3 (MWTSRMFPI E LXXT YRIWHSGYRIWGSSVK l’expressió cultural. MQEKIW ITHJ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 37 el servei públic audiovisual i les disposicions legals WYEPWE7uVMES%PKrVMEIRGEVEIWXERGSQTPIXEQIRX VIPEXMZIWEP´I\IGYGMzSTIVEXMZE sota control estatal i no hi ha hagut cap intent seriós, 0EREXYVEPIWEHIPETVSKVEQEGMzI\MWXIRX ERkPMWM ½RWETVMRGMTMWHIPHIPMFIVEPMX^EVIPWIGXSVE quantitativa i qualitativa del contingut de notíci- pesar de les revoltes a favor de la democràcia que es i programes d’entrevistes, i del tipus de pro- actualment recorren el món àrab. gramació de temporada programada de manera VIKYPEV )R UYMRE QIWYVE IPW GSRXMRKYXW IQIWSW Nivell 2: anàlisis de contingut VI¾IGXIM\IRIPWZEPSVWMRXVuRWIGWHIPWIVZIMTFPMG Un cop complementada la valoració del marc nor- EYHMSZMWYEP# QEXMYIPWIKIRXTEWqWGSQTVIRHVIPEREXYVEPIWE 3. La relació entre la televisió pública i la societat HI PE TVSHYGGMz HIPW QMXNERW EYHMSZMWYEPW IWXEXEPW GMZMPEGEHEWGYRHIPWTExWSWkVEFWMQTPMGEXW)RXVI- I\MWXIRXWMPEQIWYVEIRUYrEUYIWXETVSHYGGMzS vistes sobre les expectatives i les opinions de di- GSRXMRKYX IRJSVQEHIHMZIVWSWTVSKVEQIWKrRI- versos membres de la societat civil pel que fa al rol VIWIXG VI¾IGXIM\IPWMHIEPWHIWIVZIMTFPMG½RWM HIPWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPMEPEWIZEI\TIVMrRGME XSXIREUYIPPWTExWSWUYITIVGSQIRpEVRSXIRIR i relació amb aquest servei. lleis que regulin o ofereixin un servei públic audiovi- WYEP IREUYIWXIWXYHMIWJEYREHMWXMRGMzIRXVI±QMXNk Esquema i estructura de l’estudi audiovisual públic” i “servei públic audiovisual”, una 0´SFNIGXMYHIPTVSNIGXIRSqWEZEPYEVWMGEHETEuWSJI- distinció conceptual que es farà evident a les conclu- VIM\YRWQMXNERWEYHMSZMWYEPWTFPMGWXEPGSQHIWGVM- WMSRWHIP´MRJSVQIVIKMSREP YIRPIWPPIMWI\MWXIRXWSVIWTSRWEFMPMX^EVIPWKSZIVRW Per tal d’oferir una comprensió àmplia del contin- H´ETPMGEVPIWPPIMW'SQNEW´LEI\TPMGEXWSZMRXRSLMLE KYXSPETVSHYGGMzHIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWIWXEXEPW PPIMWUYIVIKYPMRIP74%4IVXERXIPTVMQIVSFNIGXMY de cada país, s’han tingut en compte tres etapes di- és entendre el marc normatiu existent amb els seus ferents però complementàries d’anàlisi del contingut TYRXW JSVXW M JIFPIW WIGGMz HIWTVqW MHIRXM½GEV televisiu: quina mena de programes ofereix la televisió pública ¤%RkPMWMUYERXMXEXMZEHIXSXEPEKVEIPPEHITVSKVE- EPEGMYXEHERMEMEZEPYEVWMIPWGSRXMRKYXWVI¾IGXIM\IR mació durant un període determinat de la tempo- o no els ideals relatius al servei públic consensuats VEHEVIKYPEV WIGGMzETEVXEX YRMZIVWEPQIRX WIGGMz %PEWIGGMzIWVIEPMX^IR ¤%RkPMWMUYERXMXEXMZEHIPIWRSXuGMIWIQIWIWEPWMR- entrevistes detallades a membres actius clau de la JSVQEXMYWHIPZIWTVI WIGGMzETEVXEX societat civil per tal de documentar la seva valoració ¤ %RkPMWM UYEPMXEXMZE HIPW TVSKVEQIW H´IRXVIZMWXIW sobre l’actuació de la televisió pública al seu país. MSXIVXPME WIGGMzETEVXEX Nivell 1: el marc normatiu i regulador Els tres aspectes esmentats anteriorment d’anà- Aquesta part consisteix en un mapatge de l’entorn PMWMHIPGSRXMRKYXXIPIZMWMYW´LERIWGSPPMXTIVUYrGSR- legal i regulador per a les televisions públiques dels NYRXEQIRXSJIVIM\IRYREQMPPSVGSQTVIRWMzHIP´EG- ZYMXTExWSWkVEFWMRGPSWSWIREUYIWXIWXYHM)WXVEGXE tuació de la televisió nacional pública quant a la seva d’una part essencial de l’anàlisi i n’és el punt de par- programació global. Tenint en compte les limitacions tida: sense una avaluació adequada de les lleis que HIXIQTWMHIVIGYVWSWMIPJIXUYIEUYIWXTVSNIGXI VIKYPIREUYIWXWSTIVEHSVWMPEWIZEIJIGXMZMXEX GSR- RSRSQqWqWYRTVSNIGXIHIQSRMXSVEXKIIRIPWIRXMX siderant tant el rang legal dels textos com la seva im- tradicional, s’ha decidit, d’una banda, limitar el perío- TPIQIRXEGMz UYEPWIZSPIWXYHMHIP´EGXYEGMzHIP74% de d’anàlisi de continguts i, de l’altra, ampliar l’anàlisi IRIPQzRkVEFWIVMEMRGSQTPIXMHIWGSRXI\XYEPMX^EX EHMZIVWSWKrRIVIWMEWTIGXIWHIPETVSKVEQEGMzXSX I, encara més important, l’anàlisi del marc norma- JIRXWIVZMVHMJIVIRXWQrXSHIWH´ERkPMWMXI\XYEP XMYTSXI\TPMGEVPIWKVERWHMJIVrRGMIWIRIPTERSVEQE i) Els telenotícies o informatius en hora punta, que HIPW QMXNERW IR IPW ZYMX TExWSW kVEFW IWXYHMEXW 4IV RSVQEPQIRXSFXIRIRIPWuRHI\WH´EYHMrRGMEQqWEPXW exemple, al Marroc no només trobem lleis que re- i tots els governs àrabs els consideren decisius per a KYPIRIPTERSVEQEEYHMSZMWYEP XERXGSQIVGMEPGSQ la consolidació de la nació i el control, s’han inclòs a RSGSQIVGMEP WMRzUYIEQqWLMLEYREEYXSVMXEXHI l’anàlisi. S’ha aplicat un enfocament quantitatiu a l’estu- regulació responsable del monitoratge i la regulació di del contingut de les notícies per tal de comprovar la HIPWQMXNERW Haute Autorité de la Communication QIWYVEIRUYrIRGEHETEuWkVEFIRUIWXMzTSHIQ Audiovisuelle,%'% )RGERZMIPWQMXNERWEYHMSZM- XVSFEVTVSZIWHIPWWIKIRXWMHIEPWHIWIVZIMTFPMG 38 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK HMZIVWMXEXH´STMRMSRWTPYVEPMXEXH´SVEHSVWH´EKIRXWHI SJIVMVYREERkPMWMHIGSRXMRKYXI\LEYWXMZE0´SFNIGXMY RSXuGMIW LSQIWSHSRIWKSZIVREQIRXEPWMRSKSZIV- qWQqWEZMEXEZEPYEVSGSQTVSZEVPEQIWYVEIRUYr REQIRXEPWIXG MGSFIVXYVEHIHMZIVWSWXIQIWH´MR- IPW QMXNERW EYHMSZMWYEPW REGMSREPW TFPMGW SJIVIM\IR XIVrWTIVEPTFPMGEQqWHIPEGSFIVXYVEHIXSXIWPIW YREkQTPMEKEQEHITVSKVEQIW IHYGEXMYWMRJSVQE- ^SRIWKISKVk½UYIWREGMSREPW YVFERIWMVYVEPW XMYWH´IRXVIXIRMQIRXGYPXYVEPWIXG UYIWEXMWJERYRE ii) Tenint en compte les limitacions dels enfo- GIVXEHMZIVWMXEXHITFPMGREGMSREP QMRSVMIWVIPMKMSWIW caments quantitatius a l’hora d’explicar el grau de rXRMUYIWSPMRKuWXMUYIWMRJERXWMKIRXNSZIIXG XEP WYFNIGXMZMXEXSTEVGMEPMXEXIRPEJSVQYPEGMzH´MHIIWM com s’espera d’un servei públic audiovisual. S’espera HIZIYWXEQFqW´LEVIEPMX^EXYREERkPMWMHIGSRXMRKYX que aquesta avaluació proporcioni als activistes dels UYEPMXEXMZE2SSFWXERXEM\{IRPPSGH´ETPMGEVYRQr- QMXNERWHIGSQYRMGEGMzMEPWQIQFVIWHIPEWSGMIXEX XSHIHMJIVIRXH´ERkPMWMXI\XYEPEPQEXIM\KrRIVI qW civil interessats a promoure els ideals del SPA als seus EHMVIPXIPIRSXuGMIW P´ERkPMWMXI\XYEPUYEPMXEXMZEW´LE TExWSWTVSYHEHIWXMPWTIVEPIWEGXMZMXEXWHIGSRWGM- ETPMGEX E YR KrRIVI MRJSVQEXMY HMJIVIRX TIV{ MKYEP- enciació i grups de pressió. ment popular i ideològic: els programes d’entrevistes MXIVXPME UYIIRIPQzRkVEFWIWSPIRERSQIREVtalk Nivell 3: avaluació de la societat civil del SPA show )RJIVWIVZMVHMJIVIRXWQrXSHIWH´ERkPMWMXI\- )PXIVGIVRMZIPPHIP´IWXYHMZSPHSGYQIRXEVTIVQMXNk XYEP UYERXMXEXMZEMUYEPMXEXMZE MIRETPMGEVPSWEHSW d’entrevistes personals, amb un enfocament quali- KrRIVIWHITVSKVEQIWH´MRJSVQEGMzW´IWTIVEEGSR- tatiu, la percepció que membres clau de la societat seguir una avaluació més completa dels continguts civil tenen del paper i l’actuació de la seva televisió de la televisió pública. REGMSREPTFPMGE%EUYIWXIJIGXIW´LERMHIRXM½GEX iii) Finalment, com que som conscients que no es i entrevistat diversos membres d’ONG, sindicats i pot aconseguir una avaluació de l’actuació dels mit- altres sectors de la societat civil. Hi ha professionals NERWEYHMSZMWYEPWTFPMGWIRIPQzRkVEFGIRXVERXRSW EHZSGEXWIRKMR]IVWIXG EGEHrQMGWTIVMSHMWXIW només en dos tipus de programes, hem inclòs un ter- blocaires, sindicalistes i activistes que defensen els cer nivell a l’anàlisi de contingut: l’estudi quantitatiu HVIXWLYQERWIRKIRIVEP MRGPSIRXLMIPWHVIXWHIPW de tota la graella de programació durant un perío- MRJERXWMPIWHSRIW (IQERIVEI\GITGMSREPW´LMLER de “normal” o “regular” de l’any. Així, es va selecci- MRGP{WHMZIVWSWJYRGMSREVMWMIQTPIEXWTFPMGW ½RWM onar una setmana normal de programació del maig XSXTEVPEQIRXEVMW TIVSFXIRMVRIIPTYRXHIZMWXE HIIRUYrIPQqWTVSFEFPIqWUYIIRWMXYEGMz “intern” crític i la visió poc habitual que ofereixen normal, l’oferta global d’un dia de la setmana deter- sobre el funcionament i l’actuació, però, sobretot, QMREX TI\HMPPYRW IWVITIXIM\MIPHMPPYRWHIGEHE les mancances de la televisió pública al món àrab. setmana, almenys durant tota la temporada. Tenint Per descomptat, la seva avaluació no només ha re- IRGSQTXIPEHM½GYPXEXHIKIRIVEPMX^EVPIWHIWGSFIVXIW forçat les principals descobertes d’aquest estudi d’aquest apartat i convertir-les en percentatges que WIGGMSRWM WMRzUYIEQqWLEIRVMUYMXPERSWXVE TYKYMRVI¾IGXMVEHIUYEHEQIRXPIWKVEIPPIWHITVSKVE- GSQTVIRWMzHIPEREXYVEPIWEHIPWQMXNERWEYHMSZMWY- QEGMzERYEPWP´SFNIGXMYH´EUYIWXRMZIPPHIP´ERkPMWMRSqW als públics a la regió.Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 39 2. Anàlisi del marc jurídic 2.1. Introducció: objectiu de la secció, marc con- de la gestió i operacions internes dels ens públics a ceptual i metodologia càrrec de les emissores de TV. Aquesta perspec- XMZEKIRIVEPHIPQEVGNYVuHMGMMRWXMXYGMSREPI\MWXIRX Aquesta secció ofereix una avaluació del marc re- constitueix un pas necessari abans d’emprendre una KYPEHSVIRUYrSTIVEPEXIPIZMWMzIWXEXEPHIGEHEW- EYXrRXMGEEZEPYEGMzHIPGSRXMRKYXHIPIWIQMWWMSRWIR GYRHIPWZYMXTExWSWMRGPSWSWIREUYIWXIWXYHM1qW el món àrab, tenint en compte els efectes que la re- concretament, ofereix una visió analítica de com es gulació i la gestió d’aquest sector poden tenir sobre VIKYPEMIWHI½RIM\PEQMWWMzHIWIVZIMTFPMGIRIP els continguts. QzRkVEFIRIPWXI\XSWPIKEPW XEPGSQW´IRXqRMIW Les bases d’anàlisi d’aquesta secció, i que li donen TVEGXMGETIVTEVXHIPWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWHI IWXVYGXYVEW´SVKERMX^IRIRUYEXVITEVXW GSQYRMGEGMzIRIPQzRkVEF MGSQW´I\IGYXEMIW M 0´ERkPMWMKPSFEPHIPQEVGPIKEPUYIVIKYPEPIWIQMW- KEVERXIM\QMXNERpERXMQTSVXERXWQIGERMWQIWHIVI- sions audiovisuals i el paper assignat a la missió de gulació connexos. servei públic que té la televisió estatal. )PW IWXYHMW WSFVI IPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz MM 0´ERkPMWMHIPWSTIVEHSVWTFPMGWIRGEHEWGYRHIPW àrabs que es centren tant en el marc regulador com TExWSWIRXIVQIWHIKIWXMzIWXVYGXYVEMQMWWMz IRIPGSRXMRKYXQMXNERpERXIRJSGEQIRXWUYERXMXEXMYW M½RWEUYMRXTYRXqWMRHITIRHIRXGSQEIRXMXEXS i qualitatius, són pràcticament inexistents. Els estudis TIVWSREPMXEXNYVuHMGE que es centren en un d’aquests nivells o aspectes MMM -HIRXM½GEGMzHIPIWEYXSVMXEXWVIKYPEHSVIWI\MW- de l’anàlisi són més comuns, però no els que es fan XIRXW SIPWIYIUYMZEPIRX MYREERkPMWMHIPWIYWTS- tenint en compte més d’un país alhora. En conse- ders, responsabilitats i nivell d’autonomia respecte UrRGMEP´EZEPYEGMzHIPEWMXYEGMzHIPWQMXNERWHIGS- el govern. municació al món àrab en aquests estudis mai no és MZ )PGSQTVSQuWHIP´)WXEXH´MRXVSHYMVPEVIHMSHM- total o exhaustiva, sinó molt sovint descontextualit- fussió digital. ^EHE UYERP´ERkPMWMHIPGSRXMRKYXIWJEWIRWIEREPMX^EV IPQEVGHIVIKYPEGMz SMRGSQTPIXEMHIWGSRRIGXEHE 2.2. Lleis audiovisuals HIPEZIVMXEFPITVkGXMGEMTVIWXEGMz UYERW´EREPMX^IR les lleis de comunicació àrabs sense examinar-ne el 2.2.1. Lleis per a la televisió pública GSRXMRKYXMPEVIPEGMzIRXVIPEVIKYPEGMzMIPGSRXMRKYX El primer nivell d’anàlisi, lligat al marc regulador Algèria: El monopoli de l’Estat sobre les emissions, de la comunicació que existeix a cada país, es cen- tant de ràdio com de televisió, ha estat assegurat tra en els textos legals disponibles que regulen el HIWHIP HIRSZIQFVIHIP´ER] MIWZEZIYVI WIGXSVHIPEXIPIZMWMzTFPMGEMTVIXqRI\EQMREV½RW reforçat per la legislació successiva, incloent-hi la Llei EUYMRTYRXPIWPPIMWI\MWXIRXWVI¾IGXIM\IRIPWZEPSVW H´)QIVKrRGMEHITVMRGMTMWHIPWER]W (IGVIXTVI- de la democràcia i el pluralisme en una societat de- WMHIRGMEPR HIP HIJIFVIVHI terminada. Parlem, per exemple, de l’establiment 4IVGSQIRpEVPE0PIMHIPE-RJSVQEGMz Code de d’una autoritat reguladora, la creació d’un sistema l’Information HIP´ER] NYRXEQFHSWEPXVIWHS- XVERWTEVIRXH´EWWMKREGMzHIPPMGrRGMIWPEMRXVSHYGGMz cuments, delimita clarament la política de l’Estat H´I\MKrRGMIWRIKEXMZIWMTSWMXMZIWEPWGSRXMRKYXWTIV respecte a la informació. El codi de 1982 estableix tal de servir a diversos grups socials, entre d’altres. restriccions molt dures de la llibertat d’expressió. Per Quan és possible, també es contempla una avaluació exemple, l’article 3, amb un enfocament contradic- 40 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK tori, estipula que el “dret de la informació s’exerceix TIVPE0PIMHIP -PE0PIMHIP´ER] lliurament dins els límits de la ideologia del país, els PIW0PIMWHI4YFPMGEGMz TEVXMGYPEVQIRXPE0PIM HI seus valors morals i la política d’orientació”. De ma- P´ER] -PE0PIM HIP´ER] IWQIREHETIVPE nera similar, les obligacions dels periodistes són més 0PIM HIP´ER] MIP'SHM4IREPIWTSHIRYXMPMX- polítiques que professionals. L’article 35 diu que “Els ^EVTIVJVIREVPIWPPMFIVXEXWGMZMPW periodistes han d’exercir la seva professió d’una ma- RIVEVIWTSRWEFPIEQFP´SFNIGXMYH´EWWSPMVIPWSFNIGXMYW Jordània 0EXIPIZMWMzTFPMGEHI.SVHkRME.SVHER8: de la revolució” i segons l’article 42, formen part de ZE GSQIRpEV E IQIXVI P´ER] 4SWXIVMSVQIRX “l’acció militant que està en la mateixa línia que les va passar a ser regulada per la Llei n. 35 de l’any opcions indicades en els textos de base del país”. 2000 que va establir una institució pública anome- 0´EVXMGPIHIPHIGVIXHIPHMEHINYPMSPHI nada QY´EWWEWWEX EPM^E´E [EP XIPIZMWMSR EPYVHYR]]E que va crear l’Établissement Public de Television -RWXMXYGMz.SVHEREHI6kHMSM8IPIZMWMz IRGEVVIKEHE )48:XEQFqGSRIKYXGSQ)28: VIWTSRWEFPIHI HIPEKIWXMzH´EQFHzWQMXNERWEPTEuW%UYIWXEMRW- l’administració de la television dirigida per l’Estat, es- titució pública també està regulada per la Llei de tipula que “la institució es troba sota la tutela del Mi- comunicació audiovisual n. 71 de l’any 2002. D’acord nisteri de la Informació”. A més de la ENTV, trobem amb l’article 3 de la llei 35 de l’any 2000, la institució canals públics, com ara Canal Algérie IRJVERGrWM pública és independent des d’un punt de vista tant kVEF % IRkVEF M8:%1 IR8EQE^MKLXHIWHI EHQMRMWXVEXMYGSQ½RERGIV2SSFWXERXEM\{RSWSP M8:'SVER ser el cas que es dóna en la pràctica, com veurem a El decret executiu del 7 d’abril del 1992 va re- la secció 2.3.1. E½VQEV IP QSRSTSPM HI P´)WXEX HI ±PIW IQMWWMSRW M XVERWQMWWMSRWE%PKrVMEMJSVEHIPTEuWEQFXSXWIPW El Líban: Abans de 1977, les emissions televisives es- QMXNERWXrGRMGWETVSTMEXW1 taven limitades a dues cadenes, de propietat privada EPKYRIWHIPIWEGGMSRWIVIRTVSTMIXEXH´EGGMSRMWXIW Egipte: Les emissions televisives van començar l’any FVMXkRMGWMJVERGIWSW (MXH´EPXVEQERIVEEP0uFERRS MNYRXEQFPEVkHMSEZMEXZETEWWEVEWIVYRE hi havia televisió pública o estatal. El 1995, Télé Liban IMREMQTSVXERXTIVHMJSRHVIPEMR¾YrRGMETSPuXMGEHIP 80 TEWWEEWIVTVSTMIXEXI\GPYWMZEHIP´)WXEXHIW- president Nasser tant a nivell nacional com a nivell prés que s’aprovés la Llei Audiovisual n. 382 de l’any internacional.2 The Egyptian Radio and Television 1994 i que s’alliberés el sector. La llei n.382 del 1994 9RMSR )689 P´RMGEEYXSVMXEXVIWTSRWEFPIHIPIW IWXEZEEHVIpEHETVMRGMTEPQIRXEPWQMXNERWHIGSQY- emissions de ràdio i televisió, es va establir l’any 1971 nicació privats i tractava de regular les sol·licituds MSTIVEIRZMVXYXHIPE0PIMHIP´ER] QSHM½- TIVEHUYMVMVPPMGrRGMIWMIPWGSRXMRKYXW-QTSWEZEZEVMW cada per última vegada per la Llei 223 de l’any 1989. requisits de contingut a les cadenes privades titu- L’ERTU es composa de diferents sectors, alguns dels PEVWH´YREPPMGrRGMEQSPXWHIPWUYEPWW´ENYWXEZIREYRE quals inclouen la radio, la televisió, canals especialit- QMWWMzHIWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEP 74% 8SXIWPIW ^EXWMPSGEPWMRJSVQEXMYWIRKMR]IVMETVSHYGGMzIRXVI GEHIRIW TVMZEHIW EQF PPMGrRGME LEZMIR HI KEVERXMV d’altres. Es poden establir altres sectors d’acord amb l’accés universal, com per exemple cobrir tot el ter- les necessitats de l’empresa, en base a una decisió VMXSVMPMFERrWLEZMIRHITVSQSYVIIPTVSHYGXIREGM- del Consell d’Administració de l’ERTU3. onal i respectar la diversitat d’opinió i pluralisme. Els Malgrat que la constitució egípcia garanteix, en cahiers des charges, similars als plecs de condicions, TVMRGMTMPEPPMFIVXEXH´I\TVIWWMz EVXMGPIWE PIW HIXIVQMREZIRTIVEGEHEXMTYWHIPPMGrRGMEPIWUYS- 0PIMWH´)QIVKrRGME 0PIM HIP´ER] IWQIREHE tes de diferents programes, donaven instruccions a PIW GEHIRIW EQF PPMGrRGME TIV EWWMKREV YR RSQFVI 8SXIWPIWXVEHYGGMSRWHIPJVERGrWMP´kVEFGETEP´ERKPrWLER IWTIGu½GH´LSVIWEPWMRJSVQEXMYWPIWWrVMIWIPWTVS- IWXEXVIEPMX^EHIWTIVP´EYXSVHIP´IWXYHMVIKMSREP grames per a nens i els documentals, entre d’altres. &S]H( )QMWWMSRWIRIPQzRkVEF )WXYHMHIPWQMXNERW És interessant destacar el fet que els requisits de HI GSQYRMGEGMz IPIGXV{RMGW E P´3VMIRX 1MXNk IH %QIW -% GSRXMRKYXHIPE0PIM W´ETPMGEZIREPIWGEHIRIW Iowa State University Press. de la televisió pública, si bé els plecs de condicions, 9RMzHI8IPIZMWMz-6kHMS)KuTGMIW )689 0PIMRHIP amb quotes relatives als tipus de programes, entre QSHM½GEHETIVPEPPIMRHIP )\XVIXIPHIQEVpHIP altes, només s’aplicaven en les cadenes privades. En 2011 de la pàgina web del centre de periodistes units, disponible ELXXT [[[YNGIRXIVRIX PETVkGXMGEEM\{WMKRM½GEUYIIPWSTIVEHSVWHIPEXI- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 41 levisió privada del Líban estan des d’un punt de vista 736)%(1S1 M1IHM7EXUYIYREGEHIRE teòric i legal lligats a uns estàndards de contingut privada que va passar a ser pública l’any 2009. superiors que TL, que segueix operant en un buit, pendent d’un decret que en reguli el contingut.4 Palestina: Fins l’arribada de Palestine TV l’any 1994, IPW TEPIWXMRW LEZMIR XMRKYX QENSVMXkVMEQIRX EGGqW E Marroc: La televisió pública del Marroc va comen- la televisió israeliana, que emet informatius en àrab pEVEIQIXVIIPHIQEVpHI %GXYEPQIRXIP HYVERXYREQMXNELSVEEPHME0EXIPIZMWMzMWVEIPMERE sector audiovisual marroquí està regulat per la llei n. pretenia formar l’opinió pública palestina a través 77-03 del 2005, votada per unanimitat per les dues de butlletins informatius i alguns programes més en cambres parlamentàries el mes de novembre del àrab. Malgrat l’opinió comuna entre la població pa- 2004, i no va generar grans debats públics durant les lestina que la programació de la televisió israeliana deliberacions del Parlament. Aquesta llei va marcar estava controlada pels serveis secrets d’Israel, un YRTYRXMQTSVXERXIRP´MRXIRXHIPMFIVEPMX^EVIPWIG- KVERRSQFVIH´IPPWPEQMVEZIRTIVUYrTVSTSVGMSREZE tor. Se’n va promoure el text com a producte de “la notícies locals de manera regular que atreien els es- voluntat reial”. El preàmbul estipula que la reforma TIGXEHSVWTEPIWXMRWEHMJIVrRGMEHIPUYITSHMIRXVS- del sector audiovisual “és un component bàsic del FEVEPWGEREPWNSVHERWMIKMTGMWUYIXEQFqIWTSHMIR moviment de reforma general”, especialment en re- veure als territoris ocupats. Tot i així, aquests canals lació a “la consolidació dels valors de llibertat, plura- RSWSPMIRGSFVMVIWHIZIRMQIRXWWYGGIxXWIRIPWXIV- PMWQIQSHIVRMXEXXVERWTEVrRGMEVIWTIGXIHIPEHMK- VMXSVMWSGYTEXWMIRGSRWIUrRGMERSQqWIPWZIMIR nitat i dels drets humans”, entre d’altres. El preàmbul TIVPIWWrVMIW)REPXVIWTEVEYPIW½RWP´MRMGMHIPWER]W EJIKIM\UYIIPJSREQIRX½PSW{½GHIPEPPIMIUYMPMFVE MPETVSPMJIVEGMzHIPWGEREPWkVEFWTIVWEXrPøPMXPE els valors de l’Islam, la monarquia constitucional i la televisió israeliana era la font principal d’informació importància de la unitat nacional d’una banda, i de per als palestins que vivien en els territoris ocupats l’altra, els principis universals lligats als drets humans 1&'ZEWIVIPTVMQIVGEREPkVEFUYIIQIXMEHIW internacionalment reconeguts. Reitera “la forta vo- d’Anglaterra per atreure l’atenció dels espectadors luntat reial d’elaborar un camí democràtic del país TEPIWXMRW consagrant el pluralisme, consolidant l’Estat de Dret )PHINYPMSPHIP IPTVIWMHIRX%VEJEXZEIQI- i garantint l’exercici de la llibertat d’expressió i d’opi- tre un decret per a la creació de Palestine TV. Les nió amb un sentit de responsabilitat”. No obstant TVSZIWH´IQMWWMzZERGSQIRpEVE+E^EIPHIWI- EM\{XEPMGSQZIYVIQIRWIGGMSRWWIKIRXWH´EUYIWX XIQFVIHIP´ER] 5YERXEPWIVZIMTIVWEXrPøPMXIW informe, especialment el punt 2.3.2, la mateixa llei ZEMRXVSHYMVTIVYRHIGVIXQMRMWXIVMEPE+E^EIPHME conté provisions que minen els principis de diversi- HINYPMSPHIP´ER] 0IWTVSZIWH´IQMWWMzZERXIRMV XEXMPPMFIVXEXMUYIEQqWTVIXqRVEXM½GEVWI8EQFq lloc el mes d’abril del 1999 i van continuar durant els GEPHIWXEGEVUYIEUYIWXEPPIMRSMRXVSHYIM\PEGE- QIWSWWIKIRXWEYRVMXQIHILSVIWHMkVMIW½RW tegoria o modalitat d’operadors audiovisuals a més que va estar completament desenvolupat i va passar dels públics i els privats, anomenada radiodifussió EIQIXVILSVIWTIV2MPI7EXP´EKrRGMEIKuTGMETIV comunitària, que correspon a una categoria interna- WEXrPøPMX)PWIVZIMTEPIWXuTIVWEXrPøPMXZEWIVXERHIGM- cionalment reconeguda d’emissions que serveix per siu per informar sobre els abusos comesos per part conferir poder a les comunitats i cultures locals, però dels israelians, que el 20 de novembre del 2000, els que cap de les lleis audiovisuals àrabs estudiades en avions israelians van atacar els llocs d’emissió i van aquest informe esmenta o inclou explícitament. destruir completament les instal·lacions. Les emissi- Les tres cadenes públiques de televisió al Mar- ons es van reprendre al cap de poc temps, després roc són: Société Nationale des Radios et Télévisions de la fusió dels serveis terrestres i els serveis per 7268 EQF%P3YPEGSQEGEREPQqWMQTSVXERX WEXrPøPMXEQFIPRSQGSQHI4EPIWXMRI8:IRIR- la Société d’Etudes et de Réalisations Audiovisuelles davant PTV. Fins l’any 2010, amb l’excepció de les disposicions (EFFSYW7IRWIRMK( ±)\XVIXHI³)\GITGMz'YPXYVEP´ generals relacionades amb la llibertat d’expressió del per promoure ‘la Diversitat Cultural: Política Europea de Cultura Codi Penal, la Llei de Premsa i la Llei Bàsica pales- MIPQzRkVEF²IRIPW5YEHIVRWHIP'%'WSFVIKPSFEPMX^EGMz tina del 2001, no va haver-hi cap legislació que es industria audiovisual i diversitat cultural, publicats pel Consell GIRXVqWIWTIGu½GEQIRXIRPIWVkHMSWMXIPIZMWMSRWHI %YHMSZMWYEP HI 'EXEPYR]E '%' )WTER]E R WIXIQFVI desembre del 2002. P´)WXEXXERXHIWIVZIMXIVVIWXVIGSQTIVWEXrPøPMX*MRW 42 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK aleshores, tot depenia en gran part de les decisions IWXMTYPEZE PE GVIEGMz H´YR GSQMXr KIRIVEP TIV HMVM- TVIWIWTIVTEVXH´EHQMRMWXVEHSVWIWTIGu½GWUYIW´IR- gir la ràdio i la televisió palestina de l’Estat “al-hay’a carregaven d’aquestes emissores i aquests canals. EPEQQEPMPM^E´E[EPXIPIZMWMSREPJEPIWXMRM]]E², també Aquesta manca de marc regulador va comportar anomenada “al hay’a”UYIHITrRHITVIWMHIRXHIP baralles entre els operadors i acusacions de corrup- l’Autoritat Palestina i gaudeix d’un “estatus adminis- ció dins l’administració. Segons el director general XVEXMYM½RERGIVMRHITIRHIRX²XEPMGSQW´MRHMGEIR de la televisió i la radio públiques, el Sr. Yasser Abed el decret. 6EFFSHIJIXIPWGEWSWHIGSVVYTGMzIRIP'SQMXr HI6kHMSM8IPIZMWMz LE]´EXEPM^E´E[EPXIPIZMWMSR IW Síria: Des dels seus inicis, Syrian TV ha funcionat VIQYRXIREQSPXWER]WIRVIVITIVUYr±EUYIWXEMRW- per un nombre de principis generals estipulats en XMXYGMzRSIWXEZEVIKYPEHETIVGETWMWXIQE½RERGIV IP HIGVIX R HI P´ER] UYI IWXEFPME P´IRXMXEX o administratiu”5. És més, durant aquest període, les responsable de dirigir la televisió i la ràdio propietat PPMFIVXEXW FkWMUYIW HIPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz RS HI P´)WXEX EP QYHMV]]E EP EQQE PMP M^E´E [EP M TIV estaven garantides, malgrat les disposicions contràri- ordres administratives que adquireixen l’estatus de IWVI¾IGXMHIWEP´EVXMGPIHIPE0PIM&kWMGEHIP reglament intern emeses pel Ministeri d’Informació i La situació es va deteriorar especialment durant el director de al mudiryya al amma. rTSUYIWHIGVMWMTSPuXMGEGSQUYER,EQEWZEKYE- Recentment, l’any 2010, es va emetre el decret R]EVPIWIPIGGMSRWPIKMWPEXMZIWP´ER]M4EPIWXMREZE PIKMWPEXMYRSSJUYIIWXMTYPEPEGVIEGMz TEWWEVEIWXEVTSPuXMGEQIRXHMZMHMHEIR 'MWNSV- H´YRRSYGSQMXrKIRIVEPTIVEHQMRMWXVEVIPWQMXNERW HkRMEM+E^E MEQF,EQEWEQFIPGSRXVSPHI+E^E HIGSQYRMGEGMzEYHMSZMWYEPTFPMGW VkHMSMXIPIZMWMz La manca de regulació va durar diversos anys, mal- anomenats EPLE]´EEP´EQQEPMPM^E´E[EPXIPIZMWMSR S grat el fet que els operadors de televisió, tant terres- simplement hay’a UYIIWXER±GSRRIGXEXWEP1MRMWXI- XVIWGSQTIVWEXrPøPMXNEIWGSRIM\MIRGSQE4EPIWXM- VM?H´-RJSVQEGMzA²M±KEYHIM\IR©H´YRIWXEXYW½RER- ne TV i depenien administrativament del president cer i administratiu”, d’acord amb l’article 2 de la llei. HIPGSQMXr LE]´EXEPM^E´E[EP MHIPEKIWXMzWYTIVMSV Actualment, hi ha moltes emissores dirigides per que es va reservar el dret de crear les polítiques, l’Estat a Síria: al-Oula XIVVIWXVIIRkVEF al-Thania IPWSFNIGXMYWMPIWTVMSVMXEXWHIPEXIPIZMWMzMPEVkHMS XIVVIWXVIIRkVEFMERKPrW al- Fada’iyya as-souryya palestines. Es tractava els empleats com empleats TIVWEXrPøPMXKIRIVEPMWXE 7]VMEHVEQE TIVWEXrPøPMX TFPMGW WIRWI GET VIGSRIM\IQIRX HI P´IWTIGM½GMXEX IWTIGMEPMX^EHE IR WrVMIW al-Taalimyya TIV WEXrPøPMX de la seva feina, treballaven per un salari mínim que IHYGEXMZE al-Ikhbaryya as-sourrya TIV WEXrPøPMX afectava negativament el seu compromís amb la fei- RSXuGMIW )RGEVEUYIP´PXMQEH´EUYIWXIWGEHIRIWZE na i la seva dedicació6. Les condicions laborals eren WIVUYEPM½GEHEGSQ±MRHITIRHIRX²TIVTEVXHIPIW tan poc atraients que molts dels empleats van deci- autoritats sirianes, poc després de la seva posada HMVXVIFEPPEVTIVEQMXNERWHIGSQYRMGEGMzREGMSREPW en marxa, va demostrar ser un altre portaveu del MIWXVERKIVW RSQqWYR HIPWIQTPIEXWKYER]EZIR Govern8. QqWHIIYVSWQIRWYEPW 7. 0EWMXYEGMzZEGERZMEVP´ER]HEXEIRUYrIW Tunísia 4IV PE QERGE HI PPIMW IWTIGu½UYIW TIV EP va introduir el Decret Presidencial del 9 de març que WIGXSVEYHMSZMWYEPIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEYHM- SVKERMX^EZE IPW EWTIGXIW EHQMRMWXVEXMYW HI XVIFEPP ovisuals a Tunísia han estat regulats per la Llei de H´EUYIWXIW GEHIRIW TFPMUYIW E QqW H´IWTIGM½GEV 8IPIGSQYRMGEGMSRW RHIPHIKIRIVHIP els seus deures i les seves responsabilitats. El decret TIVEP´EWWMKREGMzHIPIWJVIUrRGMIW MPE0PIMHI PE4VIQWEVIWTIGXIIPGSRXVSPHIGSRXMRKYXW 0PIMR 5 Veure article en àrab titulat “Consens per exigir que el (MEVM3½GMEP.368R HIP H´EFVMPHIP WYTIVZMWSVKIRIVEPXVEGXMGEWSWERXIVMSVHIGSVVYTGMzHIPGSQMXr de radio i televisió”, disponible a 'SQ E I\IQTPIIP NYR] HI IP GEREP HI RSXuGMIW ZE LXXT [[[EQERTEPIWXMRISVKEVEFMG%GXMZMXMIW IQIXVI YRE QERMJIWXEGMz E (EQEWG UYI XIRME GSQ SFNIGXMY %QERLXQ@ segons aquest nou canal de televisió, donar gràcies a Déu per -QEH EP%WJEV HMVIGXSV HI TVSKVEQEGMz HI 4EPIWXMRI 8: IRZMEV TPYNE TIV{ PE QERMJIWXEGMz IW ZE JIV TIV TVSXIWXEV IR comunicat personal, 11 de febrer del 2011. contra del Govern. En un altre exemple, alguns ciberactivistes 7 Al-hay’a al-falistiniyya almustakilla lihuquq al muwaten, van intentar demostrar que algunes de les persones que el canal “television falestine wa qanat falestine al-fada’iyya: alidara wat- LEZMEIRXVIZMWXEXRSLEZMIRIWXEXIWGSPPMHIWEP´EX^EVWMRzUYIWIPIW XEQ[IIP [EW]EWE EPFEVEQMN]]E² GSRNYRX HI VITSVXEXKIW havia escollit cuidadosament per difondre la postura del Govern, especials, Palestina: Maig del 2003. HMWTSRMFPIELXXT [[[]SYXYFIGSQ[EXGL#Z!\*^I(9LZK) LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 43 TIVEPGSRXVSPHIPGSRXMRKYX 9. EWWIR]EPEVUYIEPE^SREPPMYVIHIQMXNERWHIGSQY- D’acord amb els articles 48, 50 i 51 de la Llei de RMGEGMzRSQqWPIWGEHIRIWTIVWEXrPøPMXTVMZEHIWLER Telecomunicacions, totes les emissions i activitats de SFXMRKYXPEPPMGrRGME %QqWH´EM\{PIWIRXVIZMWXIWVI- VIGITGMz NE WMKYMR TFPMUYIW S TVMZEHIW IW XVSFIR EPMX^EHIWEQIQFVIWHIP´)689TIVEEUYIWXIWXYHM sota el control dels ministres de Telecomunicació, ZIYVIWIGGMzWSFVIPEWSGMIXEXGMZMP ZERVIZIPEV de Defensa Nacional i de l’Interior. D’aquesta ma- UYIQSPXWHIPWTVSGIWWSWH´EXSVKEQIRXHIPPMGrRGMIW RIVE PE HIGMWMz TSPuXMGE HI TVMZEXMX^EV IP WIGXSV RS EPWQMXNERWTVMZEXWWzRTSPuXMGWMIWJEREQFP´ETVSZE- implica que deixi d’estar sota control de l’Estat ni ció de l’aparell de seguretat de l’Estat. GSRWXMXYIM\YRGSQTVSQuWTIVPMFIVEPMX^EVPS Des de la seva creació l’any 1957, l’entitat cone- Jordània: La llei nº 71 del 2002 regula el sector au- guda com a Radiodiffusion-Télévision Tunisienne HMSZMWYEPE.SVHkRMENEWMKYMTVMZEXSTFPMG*MRWEVE 688 UYIZETEWWEVEWIVGSRIKYHEP´ER] GSQ IPRSQFVIHIGEHIRIWTIVWEXrPøPMXTVMZEHIWEQFPPM- Établissement de la Radiodiffusion-Télévision Tunisi- GrRGME LE EVVMFEX E H´EUYIWXW STIVEHSVW enne )688 LEGSRXVSPEXIPWIGXSVEYHMSZMWYEPHIP TIVWEXrPøPMXZERSFXIRMVPEPPMGrRGMEP´ER]MIRGEVE país. Després de l’aprovació de la Llei n. 2007-33 del no han començat a emetre. Els altres 22 canals per HINYR]HIPTIVVIKYPEVIPWSTIVEHSVWTFPMGW WEXrPøPMXUYIZEREHUYMVMVPEPPMGrRGMEHIWTVqWHIUYI P´)688IWZEHMZMHMVIRHSWSVKERMX^EGMSRWHMJIVIRXW W´IWXEFPuW IP GSQMXr EYHMSZMWYEP REGMSREP P´ER] La primera supervisa les emissions de la televisió tu- NEIWXERIRJYRGMSREQIRX2SQqWYREGEHIRETIV RMWMEREMPEWIKSREPIWHIPEVkHMS .368RHIP ZMEXIVVIWXVI%8:ZEVIFVIPEPPMGrRGMETIV{IRGE- HINYPMSPHIP )PHIGVIXR HIPHI ra no ha començat a emetre. Cal senyalar que les NYPMSPHIPZEGVIEVMSVKERMX^EVIPWEWTIGXIWEHQM- GEHIRIWTIVWEXrPøPMXEQFPPMGrRGMERSIQIXIRFYXPPI- RMWXVEXMYWM½RERGIVWHIPEXIPIZMWMzXYRMWMEREUYIIWZE tins d’informació, malgrat que no hi ha res en la Llei convertir en una institució pública de “caràcter no ad- Audiovisual que ho prohibeixi. Només existeix un ministratiu” sota la tutela del ministre de comunicació. operador per cable, la .SVHERGSQTER]JSV8:GEFPI %QMXNERWHIPLMLEZMERSYVkHMSWTFPMUYIWM and Internet services UYI ZE SFXIRMV PE PPMGrRGME E dues televisions públiques: la cadena nacional Tunisie XVEZqWHIPGSQMXrVIWTSRWEFPIHIPIWXIPIGSQYRMGE- 7 i Tunisie Canal 21. cions del sector. 2.2.2. Lleis per a televisions privades El Líban: Tot i que les primeres emissions de la tele- visió privada al Líban daten de 1959, no va haver-hi Egipte: Les emissions privades són un fenomen re- GETPPIMUYIVIKYPqWRMIPWIGXSVTFPMGRMIPTVMZEX½RW lativament nou a Egipte que es remunta a la darrera l’any 1994, data d’entrada en vigor de la Llei Audio- HrGEHE0´)WXEXGSRXMRYEXIRMRXIPQSRSTSPMWSFVIPE visual n. 382 de 1994. Aquesta llei, que va liberalit- ràdio i la televisió d’acord amb la Carta de l’ERTU ^EVIPWIGXSVEYHMSZMWYEPZETSWEV½EPQSRSTSPMHI que fa que l’ERTU sigui l’única entitat que pot ser l’estat sobre les ones i va ser de fet la primera en propietària d’una emissora de ràdio o d’una cadena fer-ho en el món àrab i va regular l’activitat de to- HIXIPIZMWMzE)KMTXI4IVXEPHIXVEQTINEVEUYIWXW tes les ràdios i televisions públiques i privades. Com “obstacles legals”, Egipte va convertir la seva Media EGSRWIUrRGMEHSX^IRIWHIGEHIRIWHIXIPIZMWMzM 4VSHYGXMSR'MX] 14' GSQTPI\H´IHM½GMWGIRXVEXW emissores de ràdio per via terrestre privades van IR IPW QMXNERW M PE MRJSVQEGMz IR YRE ±^SRE PPMYVI² EHUYMVMVPEPPMGrRGMEP´ER] MPEQENSVMEIRGEVEWI- controlada per l’Autoritat General de les Inversions gueix funcionant. MPIW>SRIW0PMYVIW%M\{WMKRM½GEIRXVIEPXVIWGSWIW que l’entitat responsable de regular les cadenes pri- Marroc: La llei n. 77-03 del 2005 regula tot tipus ZEHIWRSXqP´I\TIVMrRGMERIGIWWkVMETIVJIVLS GEP H´IQMWWMSRWNEWMKYMRTVMZEHIWSTFPMUYIW'SRGVI- XEQIRX E P´EVXMGPI IWTIGM½GE PIW GSRHMGMSRW UYI 0PIMHI4VIQWEXYRMWMERESPPIMR .SVXR HIP W´LER HI GSQTPMV TIV SFXIRMV YRE PPMGrRGME M GSRXq H´EFVMPHIP HMWTSRMFPIE LXXT [[[NYVMWMXIXYRMWMIGSQXYRMWMIGSHIWGTVIWWI disposicions que limiten la concentració de propi- cpresse1000.html IXEX YRWSPTVSTMIXEXRSTSXXIRMVQqWHIP HI 0PIM HI8IPIGSQYRMGEGMSRW R HIP HI KIRIV HIP PIWEGGMSRWXSXEPW MPETVSTMIXEXGVIYEHEHIQMXNERW HMWTSRMFPIELXXT [[[NYVMWMXIXYRMWMIGSQXYRMWMIGSHIW IPWEGGMSRMWXIWRSTSHIRXIRMVEGGMSRWIRYREEPXVE XIPIGSQXIPGSQLXQ IQTVIWEEQFIPQEXIM\SFNIGXIWSGMEP )PPPMFVIH´IW- 44 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK TIGM½GEGMSRW GVIEX TIV P´EYXSVMXEX VIKYPEHSVE QEV- W´LEETPMGEXNEUYIP´RMGTEVXMXPIKEPEPTEuWIP&EEXL VSUYMRE ,%'% HIXIVQMREPIWSFPMKEGMSRWHIGEHE segueix tenint el control a Síria. STIVEHSVTVMZEXUYIKEYHIM\MHIPPMGrRGME 0EPPIMUYIVIKYPEZEPETVIQWEIWGVMXE HIGVIXPI- *MRWEVEP´,%'%LEEXSVKEXPPMGrRGMIWEIQMW- KMWPEXMYRHIP KEVERXMEPEPPMFIVXEXHITVIQWE sores de ràdio privades, algunes de les quals fun- però no s’aplicava a les emissions de ràdio i televisió cionen per tema i d’altres per regió. Per contra, ni a Internet. El decret legislatiu n. 10 del 2002 regula RSW´LEHSREXPPMGrRGMEEGETGEHIREHIXIPIZMWMz les emissores de ràdio privades i comercials, sense privada o emissora de ràdio de temàtica general. centrar-se en les cadenes de televisió. No obstant )RYRTVMRGMTM1IHM7EXZESFXIRMVYREPPMGrRGME això, d’acord amb l’article 3 del decret n. 40 del TVMZEHETIV{½REPQIRXEUYIWXEPPMGrRGMEZETEWWEV WSFVIPIWMRZIVWMSRWIRPE^SREPPMYVIHI7uVME a ser pública quan l’operador privat va haver de fer YR GSQMXr IWTIGMEP al-mu’assasa al’amma lil mana- JVSRXEHM½GYPXEXW½RERGIVIW tek alhurra TSXWYTIVZMWEVERXVIEPXVIWEWTIGXIWPE inversió en l’administració i el desenvolupament de Palestina: La proliferació de les ràdios i televisions GMYXEXWMGIRXVIWHIQMXNERWEYHMSZMWYEPW'SQEGSR- privades és un tret característic del panorama au- WIUrRGMEP´ER]RSQqWIWZEJYRHEVYREGEHI- diovisual als territoris palestins, que s’afegeix a la rà- na de televisió a Síria, Dunya TV. No opera d’acord dio i televisió pública, malgrat la recent introducció EQFGETQEVGVIKYPEHSVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGE- d’emissions audiovisuals al país. Des de la creació del ció, sinó que funciona segons la llei reguladora de la Ministeri d’Informació palestí l’any 1993, s’han conce- ^SREPPMYVIHI7uVMEUYIIWXkWSXEPENYVMWHMGGMzHIP HMXQSPXIWPPMGrRGMIWESTIVEHSVWTVMZEXWHIXIPIZMWMz Ministeri d’Economia. Dit d’altra manera, el ministre i de ràdio per via terrestre. Actualment, 31 cadenes H´MRJSVQEGMzRSXqNYVMWHMGGMzWSFVIEUYIWXSTIVEHSV HIXIPIZMWMzTVMZEHIWNEIWXERSTIVERXE'MWNSVHkRME de televisió privat. 2SQqWYREGEHIREHIXIPIZMWMzTVMZEHEXqPPMGrRGMEE +E^ETIV{IRGEVERSIWXkIRJYRGMSREQIRX8SXIW Tunísia: El 13 de febrer del 2004, el públic tunisià va aquestes cadenes només cobreixen una part limita- saber, a través de la premsa, que es creava la prime- HEHIPWXIVVMXSVMWTEPIWXMRWQENSVMXkVMEQIRXIRGMY- ra cadena de televisió terrestre privada de Tunísia, XEXW4IV{PEHEHEQqWMQTSVXERXqWUYIPEPPMGrRGME Hannibal TV, que va començar a emetre l’any 2005; UYIXIRIRRSIWHIYEP´I\MWXrRGMEH´YREPPIMEYHMS- seguida el 2008 per una segona emissora privada, ZMWYEP7´IWTIVEEJIKMVYRWIVZIMTIVWEXrPøPMXEEUYIWX Nessma TV. El públic tunisià no va saber com s’inici- TERSVEQEIPGEREPTIVWEXrPøPMXEP%UWEHIPUYEP,E- EZEIPWTVSGqWHIWSPøPMGMXYHHIPPMGrRGMERMXEQTSGPIW mas n’és un dels propietaris, i que va començar a bases sobre les quals es processaven aquestes sol- IQIXVIP´ER] PMGMXYHWSGSQ½REPQIRXIWGSRGIHMIRPIWPPMGrRGMIW EEUYIWXWHSWSTIVEHSVWTVMZEXW%P½REPIWZEWEFIV Síria: No hi havia cap llei que regulés la televisió pri- UYIIWZERVIFYXNEVQSPXIWHIPIWEPXVIWWSPøPMGMXYHW ZEHEE7uVME½RWP´ER]HEXEIRUYrZEETEVrM\IV TIVEVkHMSMXIPIZMWMz PE9RMz8YRMWMEREHI6kHMSW PERSZEPPIMHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz HIGVIXTVI- 0PMYVIWZEIWXMQEVUYIHYVERXIPQEMKHIPIW WMHIRGMEP HIP UYITIVQIXHSREVPPMGrRGMEE ZERTVIWIRXEVWSPøPMGMXYHW 9RHIPWGEWSWIVEIP HMZIVWSWQMXNERWTVMZEXWHI7uVMEMJIVUYIJYRGMSRMR de Radio Carthage, que havia presentat la seva sol- GSQEVEPIWIQMWWMSRWTIVZMEXIVVIWXVIMWEXrPøPMXPE PMGMXYHP´ER] MQEMRSZEWIVGSRWMHIVEHETIVTEVX premsa, entre d’altres, però que encara no s’ha apli- del Ministeri. El sol·licitant, en Zied El Heni, va pre- cat10. També, molt recentment, es va fer la primera sentar una queixa el mes de març del 2004 davant llei que regula els partits a Síria a través del decret n. el Tribunal Administratiu al·legant “abús de poder 100 de l’agost del 2011. En aquest cas, la llei tampoc EHQMRMWXVEXMY²TIV{WIRWIr\MX9REPXVIWSPøPMGMXERX Rachid Khechana, membre de l’oposició política, va 10 El consell nacional audiovisual sirià es va establir a través presentar una queixa similar al Ministeri de Teleco- H´YR HIGVIX TVIWMHIRGMEP HI RSZIQFVI HIP TIV{ municacions el 17 de març del 2004. Segueix a la WIKYIM\WIRWIXIRMVIP½RERpEQIRXMP´IWXVYGXYVERIGIWWkVMIWTIV funcionar LXXT [[[HEQEWTSWXGSQ¯åÍäêÇʯÇäÑÆêÓÇäÃÓÏ espera d’una resposta per part del Ministeri. El cas êÕÏÑåÑÓèåÇëÈÊÃäêáÇäåÌäÓÇäè×æêääÅÙäÇå.htm H´IR%LQIH&SYE^^MqWIRGEVEQqWWSVTVIRIRX:E 0IW TVMQIVIW VIEGGMSRW WSFVI PE RSZE PPIM HIPW QMXNERW HI presentar una sol·licitud per a una ràdio cultural i GSQYRMGEGMzIWTSXXVSFEVELXXT [[[HEMP]WXEVGSQPF2I[W GMIRXu½GEERSQIREHE±2YQMHME²9RQIWHIWTVqWIP 1MHHPI)EWX%YK 7]VMEW%WWEHMWWYIWHIGVIISRQIHME PE[7%2%EWL\E\^^P.<8L[ Ministeri el va informar de que la seva sol·licitud ha- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 45 ZMEIWXEXVIQIWEEPES½GMREH´MRJSVQEGMzHIP4VMQIV SVKERMKVEQEHIPWQMXNERWTFPMGW²EP'SRWIPPHI1M- 1MRMWXVITIVUYrPETSKYqWIWXYHMEVTIVWSREPUYEPM½- RMWXVIW Cabinet TIV{½RWEPQSQIRXRSLMLERSXu- cat, tot i que no hi ha cap text legal que estipuli que GMIW½EFPIWWSFVIEUYIWXERYRGMRMWIR´LEHSGYQIR- YREYRMXEXSS½GMREH´EUYIWXXMTYWIWXMKYMEYXSVMX^EHE tat cap seguiment seriós. TIVIQIXVIPPMGrRGMIWH´IQMWWMzSHMWXVMFYMVJVIUrR- GMIW)RVIWYQXSXIPTVSGqWH´IQMWWMzHIPPMGrRGMIW Egipte: La formació i el procés per ser membre del IWGEVEGXIVMX^ETIVYRESTEGMXEXXSXEP)PWGMYXEHERW Consell d’Administració de l’ERTU es regeix per di- tunisians no només no estan informats respecte a verses lleis. D’acord amb la llei 23 del 1989 i l’es- PIWGSRHMGMSRWH´EHUYMWMGMzHIPPMGrRGMIWWMRzUYIPE mentat article 4 de la llei 13 del 1979 que estipula PPIMRSSFPMKEPIWEYXSVMXEXWENYWXM½GEVPEWIZEHIGMWMz la creació d’un Consell d’Administració per al’ERTU, UYERIWVIFYXNEYREWSPøPMGMXYH(IJIXPEXVMEH´STI- el Ministeri d’Informació supervisa l’ERTU i fa un se- radors estrangers i nacionals sembla fer-se segons KYMQIRXHIP´ETPMGEGMzHIPWWIYWSFNIGXMYWMWIVZIMW el criteri polític, és a dir, la postura del sol·licitant 0EQSHM½GEGMzHIPE'EVXEHIP´)689P´ER] ZE IRZIVWIPVrKMQ(MXH´EPXVEQERIVEXSXMPEPMFIVEPMX- augmentar el control de l’ERTU i el seu consell per ^EGMzHIPWIGXSVPEVEHMSHMJYWMzWIKYIM\IWXVMGXEQIRX part del Ministre d’Informació fent que qualsevol de- controlada per l’Estat, que ha fet pocs atorgaments cisió presa pel consell no tingués cap efecte a menys HIPPMGrRGMIWMWIRWIXVERWTEVrRGME que l’aprovés el ministre. L’article 5, que tracta els EWTIGXIW IWTIGu½GW HI PE JSVQEGMz HIP GSRWIPP HI 2.3. Estatus de les emissores públiques (estatals) l’ERTU, dóna al President d’Egipte el poder per de- signar, amb la recomanació del Primer Ministre, el 2.3.1. Estructura, gestió i responsabilitat President del consell, i per determinar la durada del WIYQERHEXEM\uGSQIPWIYWEPEVMMMRHIQRMX^EGMz)P )WXVYGXYVEMSVKERMX^EGMzMRXIVRE mateix article detalla que els membres del consell LERHIWIV½KYVIWTFPMUYIWTVSZMRIRXWHIHMJIVIRXW Algèria: El decret del 2 abril del 1991 va conver- àmbits laborals. Pel que fa a l’esmena de la Carta de tir l’ENTV en una institució amb caràcter comercial l’ERTU, el Primer Ministre emet el decret que es- sota “la tutela de l’autoritat designada per part del TIGM½GEPEHIWMKREGMzHIPWQIQFVIWIPWIYWEPEVMMPE GETHIP´)WXEX² EVXMGPI )PGETH´IWXEXIWGYPPIPHM- durada dels seus mandats. El Ministeri d’Informació rector general de l’establiment. designa els presidents de diversos sectors de l’ER- 0E GSR½KYVEGMz HIP 'SRWIPP H´%HQMRMWXVEGMz HI TU que també són antics membres del consell de P´)28:RSPMKEVERXIM\PEMRHITIRHrRGMEHIPKSZIVR P´)689)RXVIPIWVIWTSRWEFMPMXEXWGSR½EHIWEPGSRWIPP NEUYIHIPW QIQFVIWWzRIQTPIEXWHIPKSZIVRM de l’ERTU, trobem el desenvolupament de les polí- VITVIWIRXERXWHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzKSZIVRE- tiques generals de l’emissora, incloent-hi el seu codi QIRXEPW EVXMGPIHIPHIGVIXI\IGYXMYR HIP rXMGP´EHSTGMzHIPIWTVMRGMTEPWIWXVEXrKMIWMTPERWTIV H´EFVMPHIP 7IKSRWIPHIGVIXHIPH´EFVMPHIP executar aquestes polítiques i l’aprovació de la pro- 1991, els cahiers des charges VIKPEQIRXIUYMZEPIRXEP gramació general i de l’ús de continguts estrangers GSRXVEGXITVSKVEQE HIP´)28:ZERVITVIWIRXEVIR EVXMGPI aquell moment un pas cap a menys control de l’Estat, Quant a la formació del personal, la Carta de NEUYIKEVERXMIR±P´I\TVIWWMzTPYVEPHIHMJIVIRXWGSV- P´)689IWTIGM½GEIRP´EVXMGPIUYIP´)689XqEY- rents de pensament i opinió i el respecte del principi toritat per instaurar centres de formació per pre- H´MKYEPXEXHIXVEGXEQIRXH´LSRIWXIHEXMRHITIRHrR- parar personal i desenvolupar les seves habilitats cia i recomanacions del Conseil Supérieur de l’Infor- XrGRMUYIW8SXMUYIHIJIXP´)689HMWTSWMHIGIRXVIW mation² EVXMGPI 2SSFWXERXEM\{PEGSRWIUIRX HIJSVQEGMzTVSTMWPIWIRXVIZMWXIWVIEPMX^EHIWTIVE ETVSZEGMzHIPEPPIMH´IQIVKrRGMEIPJIFVIVHIP ZE aquest estudi van indicar insatisfacció amb el tipus suspendre totes les activitats establertes d’acord amb HI JSVQEGMz UYI W´SJIVIM\ EPW IQTPIEXW TIVUYr IR PIWPPIMWHIQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTVIZMWMZEWSXQI- gran part és teòrica i no està orientada cap a la mi- tre els operadors públics al control estatal. llora dels resultats de producció. El febrer del 2011, probablement en resposta a la onada de protestes públiques i peticions de més Jordània: El Consell de Ministres té la prerrogativa HIQSGVEXMX^EGMzUYIIWZEIWXIRHVITIVXSXIPQzR d’emetre estatuts interns que regulin els assumptes àrab, es va anunciar que s’estava discutint “un nou ½RERGIVW M EHQMRMWXVEXMYW HI PE MRWXMXYGMz GSQ TIV ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK I\IQTPI.SVHER8: .8: confessions religioses i la necessitat de representar .8:IWXkHMVMKMHETIVYR'SRWIPPH´%HQMRMWXVEGMz PIWGSRJIWWMSRWQENSVMXkVMIWEPGSRWIPPSRLMLEXVIW de 9 membres designats pel Consell de Ministres, en QIQFVIWGVMWXMERW YRQEVSRMXEYRGEX{PMGMYRKVIG base a una recomanació del Primer Ministre. A més, SVXSHS\ MXVIWQYWYPQERW YRWYRRMXEYR\MxXEMYR IPTVIWMHIRXHIPGSRWIPPHI.8:UYITSXWIVYRHIPW HVYW %M\uIPQERHEXHIP´EGXYEP'SRWIPPH´%HQMRMW- ministres, també és designat pel Consell de Minis- tració va expirar l’any 2001 i no s’ha designat cap tres en base a una recomanació del Primer Ministre. consell nou a causa de les disputes religioses. El Con- Totes aquestes dessignacions han de ser aprovades WIPPHI1MRMWXVIWXqIPGSRXVSPHIPGSRWIPPHI80NE TIP6IM EVXMGPIETEVXEXWMHIPEPPIMRHIP que designa membres “lleials” que estan obligats a WSFVIPEXIPIZMWMzMPEVkHMSNSVHERIW JIVIPUYIIWHIQEREWSXEEQIREpEHIWIVHIWXMXYxXW El mandat del president del consell pot ser re- en qualsevol moment sense que el Consell de Minis- vocat pel Consell de Ministres en base a una re- XVIWLEKMHIHSREVGETQIREHINYWXM½GEGMz%QqW GSQEREGMz HIP 4VMQIV 1MRMWXVI EVXMGPI TEVkKVEJ totes les designacions de Télé Liban es fan d’acord H 8SXIWEUYIWXIWGSRHMGMSRWMH´EPXVIWUYITYKYMR amb les consideracions polítiques i religioses i les XIRMVLMVIPEGMzJERUYIIPGSRWIPPMIRGSRWIUrR- UYSXIWMRSTIPQrVMX(MXH´EPXVEQERIVEUYERQqW cia la institució pública que presideix, depenguin del suport polític i religiós es tingui, més oportunitats es govern i no en siguin independents. La contractació tindran de ser contractats a Télé Liban. HITIVWSREPRSIWVIEPMX^EWIKSRWGETGVMXIVMGPEVM Des d’una perspectiva legal, Télé Liban és una transparent. societat de responsabilitat limitada sota la custòdia del Ministeri d’Informació que no obstant això, no El Líban:0´ER] IPKSZIVRPMFERrWZEEHUYMVMVIP pot interferir en la seva activitat quotidiana. El Pre- HIPIWEGGMSRWHI8qPq0MFERMIWZEMRZSPYGVEVIR WMHIRXHIP'SRWIPPWMLSHIWMXNETSXRIKEVWIESFIMV la seva gestió designant la meitat dels membres del ordres del Ministeri d’Informació, a menys que esti- consell d’administració, inclòs el president del con- KYMRETVSZEHIWQMXNERpERXYREZSXEGMzTIVTEVXHIP sell. L’any 1995, Télé Liban va passar a ser totalment TVSTMGSRWIPPHI80 EVXMGPIHIPEPPIMPMFERIWEHI propietat de l’Estat. Basant-se en l’article 41 de la llei GSQIVpUYIVIKYPEPIWWSGMIXEXWHITEVXMGMTEGMz )R audiovisual de 1994 que instava el govern a reorga- altres paraules, en teoria, el Consell d’administració, RMX^EV80EXVEZqWHIHIGVIXWUYILEZMEH´IQIXVIIP té poca limitació de poder i pot funcionar de mane- 'SRWIPPHI1MRMWXVIW½REPQIRXIP'SRWIPPZEIQIXVI ra bastant independent, excepte quan el Consell de IPHIGVIXHIP HIQEVpHIUYITVIXIRME Ministres, representat pel Ministeri d’Informació, pren VISVKERMX^EVP´IQTVIWEWIRWIGERZMEVIPWIYIWXEXYW les decisions. Caldria tornar a recordar que aquesta legal. Segons aquest últim decret, ara el consell d’ad- ±MRHITIRHrRGME²IWXkPMQMXEHETIPJIXUYIIPGSRWIPP ministració hauria d’estar format per dos membres IWTYKYMHMWWSPHVIMWIVWYFWXMXYxXTIVUYEPWIZSPEPXVI MYRTVIWMHIRX IRPPSGHIQIQFVIWGSQEFERW GSRWIPPIRUYEPWIZSPQSQIRXTIVYREWIR^MPPEHIGMWMz designats per decret del Consell de Ministres a par- del Consell de Ministres11. tir de la recomanació del Ministeri d’Informació. El president del consell també exerceix com a director Marroc:0´ER]IRFEWIEYREVIGSQEREGMzHI KIRIVEPHI80)PQEXIM\HIGVIXIWTIGM½GEIPQER- l’autoritat reguladora de la comunicació audiovisual dat dels membres del consell i la seva remuneració Haute Autorité de la Communication Audiovisu- MTSHIRWIVHIWXMXYxXWIRUYEPWIZSPQSQIRXTIVYRE elle, ,%'% METIXMGMzHIPVIMZERWSVKMVPIWHYIW decisió del Consell de Ministres. El ministre de la In- IQTVIWIW7268M736)%(1EQFPE½REPMXEXHI formació representa totes les accions de TL propie- crear una corporació responsable de les emissions tat de l’Estat i no pot transferir aquesta prerrogativa públiques12. Aquest hòlding hauria de gestionar un a ningú altre. Les seves decisions relacionades amb nombre ampli d’activitats, com la televisió, la ràdio, la aquestes accions han de ser aprovades pel Consell producció, les emissions, la publicitat, el màrqueting, de Ministres. entre d’altres. Per tal d’establir el control sobre la En el moment de redactar aquest informe, una HrGEHEHIWTVqWHIPHIGVIXIP'SRWIPPH´EHQM- &SYPSW.' EXXIPIZMWMSRVILPEMPEPNELIIQIHMXMSR RMWXVEGMzWIKYIM\XIRMRXQIQFVIWWIKSRWIPWER- Beirut: Dar an-nahar lil nashr. XMGWIWXEXYXW0ENYWXM½GEGMzTIVERSETPMGEVIPHI- 'SQYRMGEX HI TVIQWE 6EFEX HI JIFVIV HIP recomanació del CSCA presentada al Rei en relació a la GVIXqWUYIW´LEHIQERXIRMVYRIUYMPMFVMHI reestructuració del sector públic audiovisual. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 47 gestió, el Rei va designar un director comú general Palestina: El decret presidencial del 9 de març del per a les dues empreses. Amb aquesta fusió o siner- 2010 exigia la creació d’un Consell d’Administració gia, es creia que les dues empreses incrementarien per a EPLE]´EEPEQQEPMPM^E´E[EPXIPIZMWMSREPJEPIW- PIWSTSVXYRMXEXWH´r\MXQIRXVIXEQFqQERXIRMIRPE tiniyya S al-hay’a, la institució pública que està al WIZEMRHITIRHrRGMEIHMXSVMEP2SSFWXERXEM\{WIQ- GkVVIGHIPEXIPIZMWMzMPEVkHMSTYFPMUYIW 0ENYRXEXq bla que aquestes reformes d’estructura no van asso- entre d’altres, el deure de gestionar tots els aspectes PMVP´SFNIGXMYUYIIWZSPME)RGSRWIUrRGMEIPKSZIVR ½RERGIVWMEHQMRMWXVEXMYWPPMKEXWEPhay’a, i de decidir LETVSQrWETSVXEVYRERSZEIWXVEXrKMEHIVIJSVQE sobre les polítiques generals i els estatuts interns. per a aquest sector públic. El mateix decret també exigeix la creació d’un 7268 )P 'SRWIPP H´%HQMRMWXVEGMz Xq ½RW E Consell Assessor, els membres del qual són gent que membres, 10 dels quals representen diferents mi- exerceixen activitats en diferents àmbits, com l’intel- nisteris i administracions públiques amb un presi- PIGXYEP IP VIPMKMzW P´EVXuWXMG IP GMIRXu½G P´IGSR{QMG dent designat pel govern. Els altres dos integrants entre d’altres. No obstant això, aquest segon Con- són membres interns votats pels empleats. A més, sell no té poder executiu i el seu paper és estricta- PEGEVXEH´SVKERMX^EGMzGSRXqHITEVXEQIRXWS ment consultiu respecte el Consell d’Administració HMZMWMSRWWIRWIYRGSRNYRXHIVIKPIWGSLIVIRXWVI- o el President de l’Autoritat Palestina. Per contra, el latives al personal i la gestió dels Recursos Humans Consell d’Administració rep àmplies prerrogatives i 6, %M\{ IW ZE XVEHYMV IR GSR¾MGXIW GSRXMRYW NYKEYRHSFPITETIV HIGMHIM\PIWTSPuXMUYIWKIRIVEPW principalment entre la gestió i els empleats. HIPWSTIVEHSVWTFPMGWEYHMSZMWYEPWMPIWI\IGYXE TIV - 2M SOREAD: El Consell d’Administració es com- I\IQTPIIRIPWkQFMXWEHQMRMWXVEXMYM½RERGIV 9R posa de 8 membres, dels quals només un repre- IRJSGEQIRXQqWI½GEpLEKYqWMQTPMGEXPEWITEVEGMz senta el personal sense poder de vot i té l’estatus d’aquestes dues funcions, és ad ir, s’haurien d’haver d’observador. Els altres es divideixen de la manera GSR½EXPIWJYRGMSRWI\IGYXMZIWEal-hay’a, mentre que WIKIRX IP TVIWMHIRX HIP GSRWIPP HSW VITVIWIR- W´LEYVMIRH´LEZIVGSR½EXPETVITEVEGMzHIPIWHMVIG- tants del Ministeri d’Economia, dos representants trius i les polítiques generals de Palestine TV a un del Ministeri de les Comunicacions, el president consell separat de al-hay’a. HIPWIGXSVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTFPMGWMIP El decret estableix que el nombre de membres representant del Omnium Nord Africain, un im- del Consell d’Administració ha d’estar entre 9 i 13, TSVXERXKVYTMRHYWXVMEPM½RERGIVHIP1EVVSG TIV{RSIWTIGM½GEYREUYERXMXEXI\EGXERMXEQTSG I\TPMGEIPWGVMXIVMWWIKSRWIPWUYEPWIWHI½RIM\EUYIWXE El predomini dels funcionaris públics en ambdós quantitat. A més, el criteri per ser membre no reque- consells és problemàtic i pot afectar negativament VIM\GETI\TIVMrRGMEIRP´kQFMXEYHMSZMWYEPNEWMKYMPI- PE MRHITIRHrRGME H´EUYIWXW STIVEHSVW TFPMGW JIRX KEPXrGRMGESH´EPXVIXMTYW)PWQIQFVIWLERHIWEXMWJIV que sigui més probable que satisfaci els interessos els mateixos criteris que qualsevol ciutadà civil, com del govern que no els del públic. per exemple no estar condemnat per un crim, tenir Quant a la formació del personal, es fa a la ciutadania palestina, no tenir antecedents per mala l’SNRT, amb un pressupost reservat per a aquest conducta, entre d’altres. El nomenament del primer propòsit, en base a la convicció que les tasques a Consell d’Administració no va respectar la disposició P´EYHMSZMWYEPVIUYIVIM\IRYRGSRTPI\GSRNYRXHI HIPHIGVIXNEUYIIWZERVIYRMVQIQFVIWqWEHMV UYEPM½GEGMSRW XrGRMUYIWEVXuWXMUYIWPIKEPW½RER- dos més del límit legal, i per a un període d’un any re- GIVIWIXG )PHMVIGXSVHIPGSRWIPPHIGMHIM\UYMRW novable, en lloc de quatre anys renovables establerts tallers de formació oferir basant-se en les neces- per llei. Això es va fer amb l’aprovació del President WMXEXWMHIRXM½GEHIWTIVPE7268)PWEVXMGPIWM de Palestina sense esmenar el decret presidencial 52 de la llei descriuen el mecanisme per formar i del 9 de març del 2010. D’aquesta manera, des d’un UYEPM½GEVIPWTVSJIWWMSREPW punt de vista estrictament legal, es podria dir que el %HMJIVrRGMEHI72681736)%(RSXqYRE TVMQIV'SRWIPPZEWIVMPøPIKEPNEUYIYREETVSZEGMzS llei especial que reguli la contractació de personal, decisió del president no equival a un decret presiden- tot i que el seu consell d’administració va donar re- cial. Quant al president del consell, també conegut comanacions en aquest sentit en la reunió del 14 de GSQ±WYTIVZMWSVKIRIVEP² mushref aamm WYTIVZMWE JIFVIVHIP%M\uIPWIQTPIEXWHI1736)%( el treball de al-hay’a, així com la seva gestió, i dur a estan sotmesos a la llei laboral general. terme tasques demanades per part del President de 48 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK P´%YXSVMXEX4EPIWXMRE %4 %M\{WMKRM½GEUYITIVQSHM½GEVEUYIWXWIWXEXYXW El president del Consell és designat pel President caldrà un decret presidencial, fet que comporta que HIP´%YXSVMXEX4EPIWXMREGSWEUYIWMKRM½GEUYIRSRS- el President sigui l’última instància respecte el con- més el president del Consell, sinó també tots els seus trol de l’ens públic. Al contrari, una disposició segons QIQFVIWIWXERPPMKEXWEPGETHIP+SZIVRTEPIWXu UYI la qual el Parlament fos el responsable d’aprovar els XEQFqqWIPTVIWMHIRXHIP'SQMXr)\IGYXMYHIP´3VKE- estatuts de al-hay’aGSRXVMFYMVMEEPEMRHITIRHrRGME RMX^EGMzTIVEP´%PPMFIVEQIRXHI4EPIWXMREP´3%4 EQF de la gestió de l’audiovisual públic13. Tot i que en el XSXIPUYIEM\{MQTPMGEIRVIPEGMzEPEMRHITIRHrRGMEM moment de signar el decret no existia cap òrgan le- a la imparcialitat de qui dirigeixi Palestine TV. El decret gislatiu, aquesta disposició hauria, com a mínim, do- del 9 de març del 2010 també permet que el Pre- REXEP4EVPEQIRXPEGETEGMXEXHINYKEVEUYIWXTETIV sident de l’Autoritat Palestina cessi els membres del IRIPQSQIRXIRUYrEUYIWX{VKERIWZEGVIEV GSRWIPPIRUYEPWIZSPQSQIRXMWIRWIGETNYWXM½GEGMz Malgrat els punts febles, el fet de crear un Consell %M\{WMKRM½GEUYIIPGSRWIPPRSXqTVSXIGGMzHEZERXPIW d’Administració en al-hay’a i per si mateixa, pot ser MRXIVJIVrRGMIWTSPuXMUYIWMRSTSXKEYHMVHIP´IWXEFMPM- vist com una millora si es compara amb la situació XEXMPEGSRXMRYxXEXRIGIWWkVMIWTIVTSVXEVal-hay’a de TVrZMENEUYITIVTVMQIVEZIKEHEHIWHIPEWIZEGVI- manera independent i aplicar les polítiques de servei ació, Palestine TV no està dirigida per una sola per- al públic palestí. WSREWMRzTIVYRKVYTHITIVWSRIW IP'SRWIPP *MRW Un altre punt feble de la gestió i l’estructura de a un cert punt, això pot reduir l’abast de les interfe- l’ens públic audiovisual al-hay’a, és el fet que el de- VrRGMIWHITSPuXMGWMS½GMEPWH´EPXVERKHIP´3%4UYI GVIXHIP HIQEVGHIPIWTIGM½GEUYIEUYIWXE tractaven Palestine TV com si fos la televisió privada GSVTSVEGMzHITrRHIP4VIWMHIRXHIP´%YXSVMXEX4EPIW- HIP´3VKERMX^EGMzTIVEP´%PPMFIVEQIRXHI4EPIWXMRE XMREMGETHIP'SQMXr)\IGYXMYHIP´3%4fWEHMVPE Tal com va declarar el 14 de maig del 2010 el llei dóna per suposat que la mateixa persona ocupa WYTIVZMWSV KIRIVEP HI 48: TVIWMHIRX HIP 'SRWIPP EQFHzWGkVVIGW%M\{WMKRM½GEUYIIRGEWUYIIW H´%HQMRMWXVEGMz =EWWIV%FIH6EFFS±PEJEWIUYI celebrin noves eleccions presidencials i s’esculli un segueix el Decret Presidencial és una nova etapa i nou president de l’AP que no sigui al mateix temps avui ens hem embarcat en un nou repte, com és el president de l’OAP, aquest nou president no pot IPTVMQIVEYXrRXMG'SQMXrH´%HQMRMWXVEGMzTIVHMVM- ser el cap de al-hay’a, malgrat el fet que la persona gir aquesta institució com a institució pública, amb que va signar el decret creador de al-hay’a no és YREKVERXVERWTEVrRGMEUYIKEYHIM\HIGPEVIHEXMHI altra que l’actual President de l’Autoritat Palestina, diversitat”. També va afegir que la televisió és una Mahmud Abbas. Això és especialment problemàtic, institució independent i que no seria el portaveu del NEUYI%FFEWZEWMKREVIPHIGVIXGSQE4VIWMHIRXHI govern14. De fet, després de la creació del Consell l’Autoritat Palestina i no de l’OAP i el decret forma d’Administració, va haver-hi una millora notable del part de les lleis nacionals i no de les lleis de l’OAP. contingut de Palestine TV respecte al pluralisme i )RVIWYQPEMRHITIRHrRGMEHIal-hay’a està compro- la diversitat dels punts de vista, i una reducció de la mesa per partida doble. En primer lloc, pel fet que XIRHrRGMEH´EJEZSVMVP´3%4)PGERZMZEWIVXERKVER el seu funcionament i la seva activitat depenen del que alguns membres de l’OAP van demanar la des- 4VIWMHIRXHIP´%4MIRWIKSRPPSGTIPJIXUYIHITrR titució del supervisor general de Palestine TV, Yasser del President, però només quan aquest és també el Abed Rabbo, sota el pretext que havia intentat ex- cap de l’OAP, la qual cosa el fa dependre d’un únic cloure l’OAP de Palestine TV. partit polític i no d’un president públicament elegit o dels 132 membres del poder legislatiu. Síria: Des del mes de gener del 2010, a al-hay’a De fet, al-hay’aHITrRHIP4VIWMHIRXHIP´%YXSVMXEX EP´EQQEPMPM^E´E[EPXIPIZMWMSR Sal-hay’a LEWYFWXMXY- Palestina en més d’una manera. Per començar, d’acord xXEPQYHMV]]EEPEQQEPMPM^E´E[EPXIPIZMWMSR EVXMGPI amb l’article 2 del decret n. 2 del 2010, al-hay’a està HIPHIGVIXPIKMWPEXMYRHIP %UYIWXRSY YRMHEPPMKEHEEPKEFMRIXHIP4VIWMHIRXUYIqWUYMHI- WMKREIP'SRWIPP%WWIWWSV EVXMGPI IP'SRWIPPH´%H- 13 Imad al-Asfar, director de programació de Palestine TV, QMRMWXVEGMzMIPWIYTVIWMHIRX EVXMGPI UYIqWXEQFq comunicat personal, 11 de febrer del 2011. IPWYTIVZMWSVKIRIVEP mushref aamm 4IPUYIJEE 14 Veure text complet de l’article titulat “A partir d’ara, la l’article 15, estipula que el President és qui emet totes televisió palestina no serà un portaveu del govern”, disponible a LXXT [[[EP[EXERZSMGIGSQEVEFMGRI[W les regles i normes relatives a l’aplicació del decret. html LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 49 {VKEREHQMRMWXVEXMYXqSFNIGXMYWIWTIGu½GWVIWTIGXI QIRXH´YRGIRXVIHIJSVQEGMz2SSFWXERXEM\{½RW a les ràdios i cadenes de televisió dirigides per l’Estat, PE½REPMX^EGMzH´EUYIWXIWXYHMEM\{IRGEVERSW´LEZME MVITENYHETIVEWWSPMVPSWTIVPIWHMVIGGMSRWHIVkHMS concretat. MXIPIZMWMzHI7uVME al-mudiryyat al amma lil televisi- on i al-mudiryyat al-amma lil itha’a *MRWEVEEUYIWX Tunísia:(IGSRJSVQMXEXEQFIPHIGVIXR nou òrgan administratiu no ha tingut un marc legal o HIP HI NYPMSP HIP IW ZE GVIEV YRE IRXMXEX estatuts interns que regulin la seva activitat. A més, pública anomenada Télévision Tunisienne “sota la IRIPWPXMQWER]WPEXIPIZMWMzHI7uVMELEIWXEX tutela del ministeri encarregat de la comunicació” dirigida per un nombre de principis generals citats EVXMGPI % QqW IW ZE IRGEVVIKEV PE HMVIGGMz HI en el decret que va establir mudiryya al amma lil Télévision Tunisienne a un consell d’administració M^E´E[EPXIPIZMWMSR PPIMR HIP MIRPIWSVHVIW amb un president designat per part del Ministeri de administratives que van adquirir el nivell d’estatuts 'SQYRMGEGMz EVXMGPI )PGSRWIPPGSQTXEEQF interns i que van ser redactats entre el Ministeri d’In- membres que provenen del sector públic i també formació i el director del al mudiryya al amma. Dit designats pel Ministeri de Comunicació. Vuit dels H´EPXVEQERIVEPEXVERWTEVrRGMERSLEIWXEXYREGE- membres representen diversos ministeris i els altres racterística de la gestió i la activitat de Syrian TV, si- HSWVITVIWIRXIRPEVkHMSXYRMWMEREMP´S½GMREREGMSREP XYEGMzUYIZEGSRXMRYEV½RWMXSXHIWTVqWH´ETVSZEVIP HIVEHMSHMJYWMz EVXMGPI )PGSRWIPPHIPIKEIRIPWIY RSYHIGVIXPIKMWPEXMYRHIPHIKIRIVHIP president “totes les prerrogatives necessàries que li com veurem en altres àmbits d’anàlisi. Tot i que les permetessin dirigir la televisió tunisiana de confor- actuals converses que s’estan duent a terme sobre QMXEXEQFPIWPPIMWETPMGEFPIW² EVXMGPI )PGETuXSP-: IPWIWXEXYXWMRXIVRWHIP´IRWTFPMG Sal-hay’a PEWIZE HIPEPPIMHIXEPPE½RWEUYMRTYRXW´I\IVGIM\PEXYXIPE activitat segueix estant sota el control del Ministre )P1MRMWXIVMHI'SQYRMGEGMzGSRXVSPEPIW½RERGIWHI H´-RJSVQEGMzNEUYIP´EVXMGPIHIPHIGVIXVIPEGMSREX la institució, fa un seguiment de la gestió i de les ac- estipula que els estatuts interns de al-’hay’a s’emeten tivitats quotidianes, aprova els programes, té accés en base a una decisió del Ministre. a les deliberacions del consell a més de controlar 0´IWXVYGXYVEEHQMRMWXVEXMZEMH´SVKERMX^EGMzMRXIVRE la contractació i de pagar els augments de sou i les de al-hay’a, és encapçalada per un Consell d’Admi- TVSQSGMSRW EVXMGPI nistració de 14 membres presidit pel propi Ministre H´MRJSVQEGMzUYMXEQFqHIWMKREEPXVIWQIQFVIW% 2.3.1.2. Finançament més un membre representa el Ministeri de Teleco- municacions i un altre el Ministeri d’Economia. En re- Algèria:0´IQMWWSVETFPMGEH´%PKrVMEWIKYIM\YRWMW- WYQIPGSRWIPPHITrRTVkGXMGEQIRXIRPEWIZEXSXEPMXEX XIQELuFVMHIRIPUYrYRETEVXHIPWMRKVIWWSWWzR del govern, principalment a través del Ministeri d’In- GSQIVGMEPW TYFPMGMXEX YREEPXVETEVXTVSZqHIVI- formació. Aquest ministre també presideix el Consell cursos públics, i una tercera és provinent de les ta- Assessor que inclou, a més del director general de xes que paguen els ciutadans a través de la factura al-hay’a, cinc experts en aquest àmbit. Per resumir, H´IPIGXVMGMXEX YR HIPIWUYEPWIWHIWXMREE½RER- l’estructura de gestió de al-hay’a no garanteix la seva pEVP´)28: 8SXMEM\uIPTVIWWYTSWXHIP´)28:WI- MRHITIRHrRGMEHIPKSZIVR8EQFqGEPEWWIR]EPEVUYI gueix sent mínim si es compara amb altres cadenes no hi ha cap departament de recursos humans a HIXIPIZMWMzIWXVERKIVIWHIPEGSQTIXrRGME7IKSRW 7]VMER8:0IWUIWXMSRWHITIVWSREPMHIVIGYVWSW YRMRJSVQIH´EYHMXSVMEMRXIVRMGSR½HIRGMEPVIEPMX^EX humans es tracten en base a practiques administra- l’any 2004, el pressupost de l’ENTV de 1998 era un XMZIWUYIRSIWXERIWGVMXIWMTVSGIHMQIRXWMRXVSHYxXW HIPHI%P.E^IIVEYR H´)K]TX8:YR des dels inicis de la televisió i que han adquirit la HI*VERGIYR HI*VERGIMYR HI1 força d’una llei. %TVMRGMTMWHIPWER]W P´)28:HITIRMEQENSVM- Tampoc no hi ha formació ni tallers per al perso- XkVMEQIRXHIP½RERpEQIRXHIP´)WXEX9R TVSZI- nal de Syrian TV. En canvi, el Ministeri d’Informació RMEHIPETYFPMGMXEXYR HIPIWXE\IWUYIIWGEV- SVKERMX^EXEPPIVWWSFVIIPVITSVXEXKITVSJIWWMSREPMLM VIKEZIRIRPEJEGXYVEHIPEPPYQMYR HIP´)WXEX convida a empleats de al-hay’a, incloent-hi alguns de %FERWHIPPETYFPMGMXEXIWZEGSRZIVXMVIRPE Syrian TV, tenint en compte que tots són empleats TVMRGMTEPJSRXH´MRKVIWWSWYR del govern. La nova llei de l’any 2010, que va establir Mentre que l’ENTV fa propaganda de l’Estat als al-hay’a, estipula al paràgraf 8 de l’article 3b l’establi- informatius i la programació política, l’aspecte co- 50 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK mercial de l’ENTV ha afectat greument la seva missió micili, per “ser propietaris d’un aparell de televisió”. de servei públic, és a dir, la promoció de la cultura i )PTVIWWYTSWXHI.SVHER8:IRIUYMZEPMEE IPTEXVMQSRMREGMSREP4IVJIVJVSRXEPEGSQTIXrRGME 18,7 milions d’euros. Era el mateix import assignat JIVSXKI HI XIPIZMWMSRW IWXVERKIVIW GSQ %P.E^IIVE l’any 2009 tenint en compte que l’Estat només pot MBC, i TF1, l’ENTV va començar a dependre de ma- assignar 1,5 milions d’euros per any amb les taxes RIVEQSPXMQTSVXERXHIPETVSKVEQEGMzHIPIWWrVMIW UYITEKYIRPIWPPEVWNSVHERIW QMPMSRWqWIPRSQ- importades i de l’emissió de partits de futbol, en FVIS½GMEPHIPPEVWE.SVHkRMEWIKSRWP´3½GMREH´)W- detriment de la promoció de les produccions na- XEHuWXMUYIW (´EUYIWXE QERIVE PE .8: HMJuGMPQIRX cionals15. Per exemple, per a la Copa del Món de TSXWIVMRHITIRHIRXHIP+SZIVRNEUYIHITqRHI l’any 2010, la televisió pública algeriana va ser l’única l’assignació del pressupost per part del Consell de televisió àrab que va comprar el dret exclusiu de re- Ministres16%PXVIWJSRXWHI½RERpEQIRXMRGPSYIRPE transmetre els partits en directe, fet que va suposar TYFPMGMXEXIPWFIRI½GMWHIHMJIVIRXWWIVZIMWUYISJI- un gran cost nacional a aquest operador. reix aquesta institució pública, com producció, engi- nyeria i serveis administratius i els ingressos generats Egipte:%PWEVXMGPIWEHIPE'EVXEHIP´)689IW per la venta de diversos programes de televisió i in- XVEGXIRPIWJSRXWHI½RERpEQIRXHIP´)6890´EVXMGPI versions, entre d’altres. 18 estipula que l’ERTU té un pressupost anual inde- .SVHER8:HzREJIMREETIVWSRIWMQqWHI pendent derivat d’un decret del President de la Re- 200 treballadors autònoms, segons l’antic gerent ge- pública. Segons l’article 20, els ingressos de l’ERTU RIVEP.EVIIV1EVEOE%UYIWXEMRWXMXYGMzTFPMGEKEW- IW GSQTSWIR H´MRKVIWWSW HI UYSXIW ½\EHIW TIV PE XEQqWHIP HIPWIYTVIWWYTSWXIRWEPEVMWMHIW- llei, fons assignats per l’Estat, subsidis i subvencions, peses d’activitats bàsiques, segons el ministre d’Estat TVqWXIGWMFIRI½GMWTVSZMRIRXWH´IQTVIWIWTVSTMIXEX TIVEPW1MXNERWMPE'SQYRMGEGMz2EFIIPEP7LEVIIJ17. de la Unió. Més concretament, l’article 24 determina que el El Líban: Un informe aprovat pel Consell de Minis- govern decidirà cada any l’import que s’assignarà a XVIWP´ER]ZEQSWXVEV½RWEUYMRTYRX80IWXEZE la Unió i el dipositarà en el compte de la Unió del endeutada amb el sector públic i privat. L’informe Banc Central d’Egipte. Tenint en compte que part també va mostrar que, entre l’any 1990 i l’any 2007, del pressupost anual de l’ERTU, així com els salaris i l’Estat va contribuir amb 123 mil milions de lliures les compensacions de tots els membres del Consell libaneses, uns 82.000.000 $, en salaris i costos d’ex- H´%HQMRMWXVEGMz ½RW M XSX HIP 4VIWMHIRX TVSZIRIR plotació. A més, des del 1978, l’Estat ha augmentat del Govern, podem dir efectivament que cap enti- el capital de l’empresa en 83 mil milions de lliures li- XEXHIP´)689XqEYXSRSQME½RERGIVE2SW´MQTSWIR baneses, és a dir, uns 55.333.333 $. Segons l’informe, XE\IWEPWYWYEVMWHIPEXIPIZMWMz%PXVIWJSRXWHI½RER- tot i que es va assumir gran part de l’endeutament çament inclouen, tot i que s’hi limiten, la publicitat i amb el sector privat, encara hi havia 7 milions de PEGSQIVGMEPMX^EGMzMZIRHEHITVSKVEQIWHIVkHMSM dòlars de deute amb el sector privat pendents de televisió. Cal remarcar que el pressupost de l’ERTU pagament18. no es fa púlic. Amb tot això, resulta obvi que actualment, TL RSXqGETJSRXHI½RERpEQIRXI\GITXIPETSGEGSR- Jordània: El Consell de Ministres aprova el pressupost tribució de l’Estat. L’Estat també assigna 300.000 FEWERXWIIRPEPPIMUYIVIKYPE.8:9REPIWTVMRGMTEPW H{PEVW QIRWYEPW YRW H{PEVW ERYEPW TIV JSRXWHI½RERpEQIRXTIVE.8:qWIPTVIWWYTSWXREGM- onal i anual del govern aprovat pel Parlament. %UYIWXE MRJSVQEGMz IW FEWE IR HIGPEVEGMSRW HI P´ERXMG La institució també necessita l’aprovació del Con- KIWXSVKIRIVEPHIPEGEHIREIR.EVIIV1EVOEHMWTSRMFPIE LXXT EPQEHIRELRI[WGSQRI[WWRI[WTLT#G! MH! sell de Ministres quan accepta donacions. A més, el 1EVEOE ZE WIV HIWXMXYxX HIP WIY GkVVIG M WYFWXMXYxX TIV P´ERXMG Consell de Ministres decideix sobre la taxa que s’ha ministre d’informació, Saleh Al-Kallab, nomenat gestor general I H´MQTSWEV IR QEXrVME HI TVSTMIXEX H´ETEVIPPW XIPI- TVIWMHIRXHIPGSRWIPPH´EHQMRMWXVEGMz(YVERXIPTIVuSHIIRUYrIW ZMWSVW EVXMGPIHIPEPPIMVIKYPEHSVEHI.8: 4IV ZEIWGVMYVIP´MRJSVQI HIPEPHIQEMKHIP ENYHEVE½RERpEV.8:IWGEVVIKEYRHMREVNSVHk EP 17 Veure tot l’article en àrab publicat el 21 de maig del 2011 ZSPXERXH´YRIYVS EPEJEGXYVEIPrGXVMGEHIGEHEHS- ELXXT [[[I]ISRQIHMENSRIX#T! (IGMWMzHIP'SRWIPPHI1MRMWXVIWR HIP IR 'LIYV½% ±0ETVIQWEEPKIVMERE+IRIWIGSR¾MGXIW UYrIP'SRWIPPQSWXVEZEIWXEVH´EGSVHEQFP´MRJSVQIHIP1MRMWXIVM i reptes”. Alger: Casbah Editions. d’Informació sobre la situació de TL. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 51 cobrir algunes de les despeses de TL, com a part del %PXVIWJSRXWHI½RERpEQIRXMRGPSYIRP´EWWMKREGMzHIP pressupost del Ministeri d’Informació i no d’un pres- pressupost per part del Govern, els ingressos de la WYTSWXIWTIGu½GHI80%UYIWXTVIWWYTSWXQIRWYEP publicitat i els de la venta de programes. XSXNYWXIUYMZEPEPTVIWWYTSWXWIXQEREPHIUYEPWIZSP El 31 de desembre del 2007, l’Estat va adquirir el dels altres operadors privats del país19. El febrer del HIPGETMXEPHI736)%(TIVVIHVIpEVPEMRW- 2001, el Consell de Ministres va decidir precipita- XMXYGMz'SRWIUIRXQIRXP´)WXEXZEMRNIGXEVUYERXM- dament aturar l’activitat de TL i acomiadar tots els XEXWWMKRM½GEXMZIW HuVLEQWQEVVS- IQTPIEXWEGEYWEHIPKVERHIYXI½RERGIVUYIXIRME UYMRWS )YVSW EQqWHIPWWYFWMHMWERYEPW P´IQTVIWE8EQFqGEPEWWIR]EPEVUYIIPTVSFPIQE½- que l’any 2007 van arribar a un total de 1.120 milions nancer de TL es va exacerbar en gran mesura pel HI(, QMPMSRWH´IYVSW 1EPKVEXIPWWYFWMHMWHI fet que TL patís un excedent d’empleats, que supe- l’Estat i els importants ingressos de la publicitat, l’es- VEZIRIPW0IWMRHIQRMX^EGMSRWTEKEHIWEPWIQ- XEXYW½RERGIVHIP´IQTVIWEWIKYIM\WIRXMRIWXEFPI22. pleats acomiadats només van servir per afegir-les a PIWGkVVIKYIW½RERGIVIWHIP´IQTVIWE0EHIGMWMzHI Palestina: Segons el decret del 9 de març del 2010, tancar TL es va anul·lar poc després, el 25 de maig al-hay’a IRWVIWTSRWEFPITIVPEXIPIZMWMzMPEVkHMSTE- del mateix any, menys de tres mesos després d’ha- PIWXMRE KEYHIM\H´MRHITIRHrRGME½RERGIVEMEHQMRMW- ver-la pres, i va coincidir amb el dia de celebració trativa el seu pressupost forma part del pressupost HIPEVIWMWXrRGMEGSRXVE-WVEIPMP´EPPMFIVEQIRX%UYIWX general de l’Estat. També es tenen en compte altres tancament temporal va permetre al govern reduir fonts d’ingressos, com les donacions i els ingressos la càrrega de TL. Només es va tornar a contractar HIPWWIVZIMWTVIWXEXW EFERWHIUYIW´IQIXqWIPHIGVIX 200 empleats per un salari més baix i sense cap dels IP TVIWWYTSWX HI 4EPIWXMRI 8: HITIRME HIP ½RERpE- privilegis dels quals gaudien els empleats anteriors, ment provinent del despatx del President de l’Autori- GSQTEKEVPSWLMQIWSWMKEYHMVHIFIRI½GMWWS- XEX4EPIWXMREMTEVXHIPTVIWWYTSWXREGMSREPERYEP 2S cials, entre d’altres. IWHMWTSWIRHIHEHIWS½GMEPWWSFVIIPZSPYQEGXYEP Les noves condicions laborals van fer que el sin- del pressupost anual per a PTV. No obstant això, les dicat dels nous empleats de TL amenacés en repeti- estadístiques publicades en un informe d’una ONG des ocasions a l’administració amb vagues, a menys pels drets humans de Palestina va indicar que entre el que s’aprovessin nous estatuts interns per garantir 2001 i el 2003, el pressupost anual era al voltant dels els drets dels treballadors. Després d’anunciar-se 10 milions de dòlars, un terç del qual es destinava per una vaga el 12 de gener del 2009, el Ministre d’In- cobrir els salaris23. No hi ha ingressos provinents de formació d’aquell moment, Tarek Mitri, va prometre PETYFPMGMXEXNEUYIE48:RSLMLEWTSXWGSQIVGMEPW examinar les peticions del sindicat i es va arribar a només anuncis de servei públic d’ONG nacionals. un acord20. Encara que no es van resoldre totes les UIWXMSRWIWZERWEXMWJIVEPKYRIWTIXMGMSRWFkWMUYIW Síria: 0E TVMRGMTEP JSRX HI ½RERpEQIRX HI 7]VMER Actualment, el sindicat està buscant maneres de ga- TV prové del pressupost anual de l’Estat, una part VERXMVQqWHVIXWTIVEPWIQTPIEXWHI80GSQENYHIW del qual s’assigna a hay’a al-amma, basant-se en una per a estudis universitaris, per tal que els empleats decisió del Ministre d’Informació i després de que de TL puguin gaudir dels mateixos drets en aquets hagi estat aprovat per part del Ministre de Finan- aspecte que els empleats d’altres sectors públics21. GIW EVXMGPI HIP HIGVIX PIKMWPEXMY R HIP HI KIRIVHIP 4IVEP´ER]IPTVIWWYTSWXHI Marroc: L’operador públic marroquí és un sistema hí- hay’a al-amma equivalia a 87 milions d’euros i la part FVMHEQFQPXMTPIWJSRWHI½RERpEQIRX(´YREFERHE de STV, al 2009, va estar al voltant dels 9,5 milions PIWXE\IW SGkRSR QIRWYEPWHIIYVSWUYIIWGEV- H´IYVSW2SLMqWHMWTSRMFPIMRJSVQEGMzS½GMEPWSFVI rega com a part de la factura de la llum i de l’aigua de l’assignació detallada d’aquests recursos. Altres fons GEHEPPEVIP HIPUYEPWIVZIM\TIV½RERpEVPEXIPIZM- MRGPSYIRIPWHMRIVWWSFVERXWHIP´ER]½WGEPERXIVMSV WMzTFPMGEMIP VIWXERX½RERpEIPGMRIQEREGMSREP PETYFPMGMXEXIPWFIRI½GMWHIPIWMRZIVWMSRWPIWZIRXIW de la programació i de les donacions. 19 Aquetes dades van ser citades per en Wassef Awada, ENYHERXHIPKIWXSVKIRIVEPHI80IRYREVXMGPITYFPMGEXEPHMEVM%P 6ETTSVXHIPE'SYVHIW'SQTXIWHMWTSRMFPIELXXT [[[ &EPEHIP HINYR]HIP GSYVHIWGSQTXIWQE %R2ELEVHITYFPMGEGMzHMkVME -RJSVQIWSFVI4EPIWXMRI8:-IPGEREPTEPIWXuTIVWEXrPøPMX %W7E½VHITYFPMGEGMzHMkVME HMWTSRMFPIIRkVEFELXXT [[[MGLVTWTHJWWTTHJ 52 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Tunísia:0EPPIMR HIPHIHIWIQFVIHIP del 2011 relacionada amb l’excés de contractació24. ZEMRXVSHYMVPIWXE\IWSGkRSRTIV½RERpEVPEVkHMSM Posteriorment, com a resultat de la nova política de la televisió públiques. S’imposen taxes als ciutadans contractació a TL del Govern, els gestors han re- QMXNERpERXPIWJEGXYVIWHIKEWMPPYQMP´MQTSVXIWGEPGY- corregut als treballadors per contractes o autònoms la a partir del consum. L’article 5 de la llei n. 2007-33 free lance GSRWGMIRXW HI UYI EUYIWXW GSRXVEGXIW enumera les diverses fonts d’ingressos per al sector es poden trencar fàcilment, la qual cosa fa que la públic audiovisual, com ara els préstecs, les donacions, situació de molts treballadors amb contracte sigui els subsidis de l’Estat, entre d’altres. precària. 8VERWTEVrRGMEMVIRHMGMzHIGSQTXIW Marroc: Els Cahiers des Charges de les dues cade- RIWTFPMUYIW EVXMGPITIVE7268MEVXMGPITIV Jordània:0EQENSVMEHIHIGMWMSRWVIPEGMSREHIWEQF E1 IPWI\MKIM\JIVTFPMGWIPWMRJSVQIWERYEPWUYI P´EHQMRMWXVEGMzHI.8:IWGEVEGXIVMX^IRTIVPEQERGE HSGYQIRXMRPIWWIZIWEGXMZMXEXW½RERGIVIWMHITVS- H´SFIVXYVE M HI XVERWTEVrRGME 7IR^MPPEQIRX PE MR- gramació. Aquests informes no només han de ser formació relativa a la seva activitat interna i la seva H´EGGqWTFPMGWMRzUYILERHIWIVKVEXYxXW7IKSRW gestió no està disponible per al públic. Fins i tot la aquests articles, els informes han de proporcionar pàgina web no disposa de la informació més bàsica “tota la informació necessària sobre el nombre de com la graella de programació de la temporada. En programes emesos, el volum d’emissions per cate- canvi, com és el cas per a qualsevol institució go- KSVMESMRZIVWMSRWVIEPMX^EHIWTIVHIQSWXVEVP´EHLI- ZIVREQIRXEPEQF½RERpEQIRXTFPMG.SVHER8:TSX sió als requisits establerts en els cahiers des char- ser sotmesa a escrutini pel Parlament. En teoria, el ges. Els articles també requereixen la publicació del 4EVPEQIRXXEQFqTSXVIWTSRWEFMPMX^EVIP'SRWIPPHI ZSPYQ TIVXIQTWHIHYVEGMz HIGEHEKrRIVIHIPW Ministres per les decisions preses per l’administració programes emesos; l’import total d’inversions en HI.8: producció, coproducció i l’adquisició de produccions audiovisuals i pel·lícules nacionals; els esforços realit- El Líban: Fins ara, hi ha molts punts febles en la ges- ^EXWTIVTVSQSYVIIPTEXVMQSRMREGMSREPMPEHMZIVWM- tió de Télé Liban. El Consell d’Administració reté XEXPMRKuWXMGEMGYPXYVEP MPIWMRZIVWMSRWVIEPMX^EHIWTIV el poder exclusiu de decisió sobre remuneracions a la formació i el desenvolupament dels empleats. i promocions, sense cap consulta als responsables o Cal destacar que les dues cadenes públiques no YRMXEXWHIKIWXMz0´SVKERMX^EGMzWIKYIM\WIRWIXIRMV han complert el requisit de publicar els informes so- un organigrama i una política salarial. La manca de bre les seves activitats anuals. De fet, des que es delimitació de les responsabilitats als llocs de tre- va conferir la missió de servei públic a totes dues ball ha creat un solapament de tasques i friccions cadenes, no han publicat mai aquests informes. Ni entre els empleats. Potser l’article 10 dels estatuts el Ministeri de Comunicació ni l’autoritat regula- MRXIVRWIWXVSFEIRXVIPIWUIWXMSRWQqWTVSFPIQk- HSVE ,%'% LERWSPøPMGMXEXUYIIWGSQTPIM\MEQF tiques que no s’han resolt. Segons aquest article, es aquest requeriment. També cal dir que no va ser promocionen els empleats segons el “criteri decidit possible obtenir informació sobre les obligacions de pel consell”. Aquests criteris no només no són clars TVSKVEQEGMzMPIWHIGMWMSRW contrats programmes i desconeguts, sinó que no hi ha cap garantia que de SNRT i 2M per a aquest estudi, encara que totes W´ETPMUYMREQFRIYXVEPMXEXMXVERWTEVrRGMEMTSHIRIW- HYIWGEHIRIWWzRMRWXMXYGMSRWTFPMUYIW½RERpEHIW tar oberts a la interpretació que en faci el Consell. EQFHMRIVWTFPMGWPEUYEPGSWETPERXINEUIWXMSRW L’article 4 és un altre article problemàtic, segons el QSPXW WIVMSWIW WSFVI PE XVERWTEVrRGME IR PE KIWXMz qual no es pot ocupar un càrrec nou a menys que hi d’aquests operadors. hagi una vacant i un pressupost especial que hi es- tigui assignat. Realment, aquest article limita la con- Palestina: No hi ha criteris clars i transparents per a XVEGXEGMzNEUYIUYEPWIZSPRSYPPSGVIUYIVIM\P´ETVS- la contractació i promoció del personal de la PTV, vació del pressupost que se li assigni, la qual cosa és WMRzUYIPETVkGXMGEIWFEWEIRIPGPMIRXIPMWQI TVS- difícil d’aconseguir tenint en compte la complicada \MQMXEXEQFP´3%4 IWTIGMEPQIRXIRPEKIWXMzH´EPX WMXYEGMz½RERGIVEEGXYEPHI80(IWHIPETIVWTIG- RMZIPP%½REPWHIPIRGEVERSLMLEZMEYRIWXE- tiva de la gestió, la restricció de la contractació és MQTSVXERX NE UYI IZMXEVk UYI IW VITIXIM\M PE GVMWM %W7E½VTYFPMGEGMzHMkVME LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 53 tut que regulessin el treball i les responsabilitats de delimitació de llocs de treball per als empleats de al-hay’a, a càrrec de la televisió i la ràdio pública. 7]VMER8:MP´EFWrRGMEH´IWXEXYXWMRXIVRWHIal-hay’a, De manera similar, els diversos departaments de la qualsevol director que comet un error professional PTV funcionen sense reglaments interns que deli- pot culpar fàcilment empleats de nivell inferior i evi- mitin els seus deures i procediments d’actuació. A tar tota responsabilitat. més a més, la televisió pública a Palestina, tant per ,M LE YRE S½GMRE TIV E PE MRZIWXMKEGMz MRXIVRE ZMEXIVVIWXVIGSRTIVWEXrPøPMXRSXqYREYRMXEXSYR que té com a responsabilitat tractar amb queixes departament de producció. Considerant la manca internes i externes. Les queixes arriben primer al de regles i supervisió en diferents departaments, re- HMVIGXSV KIRIVEP UYI PIW VIQIX E P´S½GMRE S WIGGMz WYPXEQSPXHMJuGMPEZEPYEVIPVIRHMQIRXSPSGEPMX^EVPIW apropiada. No obstant això, a causa de la corrupció àrees problemàtiques en aquesta institució pública. i el nepotisme estesos, molts pocs empleats s’atre- Finalment, donada la manca de control adequat per veixen tan sols a presentar una queixa i hi ha casos part del departament de RH, alguns empleats de IRUYrEUYIWXIWUYIM\IWZEREJIGXEVRIKEXMZEQIRX 48:E½VQIRUYIXVIFEPPIRHYVERXIPQEXuTIV{QEV- PETIVWSREUYIPEZETVIWIRXEVTIVI\IQTPITIVUYr xen de la institució poc després sovint per treballar se’l va traspassar o acomiadar25. A més, a causa de TIVEEPXVIWEKrRGMIW IWXVERKIVIW SHMEVMWREGMSREPW la corrupció que es propaga com una plaga en el Segons el director de la programació de Palestine WMWXIQENYHMGMEVMWMVMkRSLMLEYREEYXSVMXEXPIKEPWY- TV, Imad al-Asfar, a qui es va entrevistar l’11 de fe- perior a la qual els ciutadans sirians es puguin dirigir brer del 2011, s’han contractat consultors privats per TIVXEPHIGSQTIRWEVIPKVIYKIUYIWI´PWLEMR¾MKMXIR l’elaboració del reglament intern de PTV. qualsevol de les institucions sirianes. Síria:2SLMGETXVERWTEVrRGMEIRPEKIWXMzHI7]VMER 2.3.2. Deures i obligacions del servei públic TV si es té en compte que les decisions les pre- nen alguns dels responsables de manera unilateral. Algèria: Entre 1990 i 1992, el país va experimentar Aquestes decisions tenen a veure amb el traspàs, una fase democràtica de curta durada que es va re- la promoció i l’entrega de premis dels empleats, qui ¾IGXMVTSWMXMZEQIRXEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz)WZE reuneix els requisits per fer viatges i rebre formació ETVSZEVYRERSZEPPIMWSFVIQMXNERWHIGSQYRMGEGMz professional. A més, les decisions de al-hay’a sobre la la Llei d’Informació n. 90-07 del 3 d’abril del 1990 gestió de la cadena no es fan públiques ni es poden i poc després el decret executiu n. 91-100 del 20 veure a la pàgina web. De fet, només poden accedir d’abril del 1991 va introduir el Conseil Supérieur de a aquestes decisions les persones a les quals afecten l’Information '7- 'SQ E {VKER VIKYPEHSV IW ZE directament i només amb el previ consentiment del GSR½EVEP'7-PEXEWGEHIKEVERXMVIP±TPYVEPMWQIMPE gestor general de la cadena, sistema de mecanisme MRHITIRHrRGME HI PE MRJSVQEGMz² HI PE GEHIRE T- burocràtic que actua com un obstacle per aquells blica, l’Entreprise Nationale de Télévision )28: M empleats que tenen queixes sobre la feina. donar a la cadena pública un marge d’autonomia per L’article 70 de la constitució de Síria estipula que a la producció i la programació. Segons l’article 7, IWTIVQIXUYIIPWQIQFVIWHIP4EVPEQIRX QENPIW el Consell d’Administració de l’ENTV havia de “sal- a’shaab TSWMRIRUIWXMzP´EGXYEGMzHIPWQMRMWXVIWM ZEKYEVHEV PE MRHITIRHrRGME HI PE QMWWMz HI WIVZIM dels ministeris. L’ens LE]´EEPEQQEPMPM^E´E[EPXIPIZM- públic que tenia la cadena i respectar les normes del sion, responsable de gestionar les ràdios i televisions GSRXVEGXITVSKVEQE cahiers des charges 7IKSRWIP públiques, és una institució governamental que ha decret del 20 d’abril de 1991, els cahiers des charges de donar comptes al Parlament, com és el cas del de l’ENTV també van representar un pas endavant Ministre d’Informació. No obstant això, no consta cap a un control menor per part de l’Estat en ha- GETTVIGIHIRXIRUYrIP4EVPEQIRXLEKMUIWXMSREX ver de garantir “l’expressió plural de diferents cor- el director general de Syrian TV o el ministre. Per rents de pensament i opinió i el respecte del principi contra, trobem una mena de “responsabilitat” més d’igualtat de tractament, d’honradesa, d’indepen- enllà de les parets del Parlament, basada en les de- HrRGMEMWIKYMVPIWVIGSQEREGMSRWHIP'7-² EVXMGPI cisions individuals preses pel ministre, com la deci- Totes aquestes reformes positives van desa- sió de destituir el director general de Syrian TV o TEVrM\IV UYER IW ZE MRXVSHYMV PE 0PIM H´)QIVKrRGME qualsevol altre director de la cadena de rang inferi- 25 Entrevista personal i anònima d’un empleat de Syrian TV el SV'EPHVMEEWWIR]EPEVUYIIRZMWXEHIP´EFWrRGMEHI 14 de desembre del 2010. 54 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK el febrer de 1992. A més, tant el Codi Ètic algerià, dignitat humana en general i pretenen protegir els establert per la unió nacional de periodistes del 13 nens i la gent amb discapacitat en particular, a més d’abril del 2000, com el Consell Superior d’Ètica i H´IZMXEVP´IQMWWMzHIVEGMWQIMHMWGVMQMREGMz IXRMGMXEX (ISRXSPSKMEIRGEVVIKEXH´ETPMGEVIPGSHMrXMGRSLER GPEWWIWSGMEPMVIPMKMz PEKVERQENSVMEHIPIWTVSLM- aconseguit garantir la llibertat d’expressió dels peri- bicions pretenen protegir els interessos de les elits SHMWXIWMTVSXIKMVPSWHIP´EWWIXNEQIRXMPETIVWIGYGMz al poder i reprimir les crítiques envers l’actuació de del Govern26. l’Estat. Potser l’exhortació a evitar emissions “de qualsevol programa que critiqui altres programes” Egipte:0´EVXMGPIHIPE'EVXEHIP´)689 PPIMRHI qWP´IPIQIRXQqWVIPPIZERXH´EUYIWXGSHMrXMGUYIXq P´ER] QSHM½GEHETIVHEVVIVEZIKEHETIVPEPPIM GSQETVMRGMTEPSFNIGXMYVITVMQMVPEGVuXMGEIRXSXWIPW HIP´ER] XVEGXEIPTETIVHIP´)689VIWTIG- WIYWEWTIGXIW MRGPWPEGVuXMGEHIPWTVSTMWQMXNERWHI te al contingut de les emissions. Conté una llista amb GSQYRMGEGMz YR IWJSVp TIV STSWEVWI EPW TVIGIT- SFNIGXMYWHIPWUYEPWIPXIVGIV TEVkKVEJ IWTSX XIWH´YRZIVMXEFPITVSNIGXIHIQSGVkXMG)RVIWYQIP ZIYVI GSQ YR EZERXTVSNIGXI XSX M UYI MRGSQTPIX Codi Ètic de l’ERTU no només no ofereix consells per a una missió de servei públic: XMPWTIVEPWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWHIGSQYRMGE- Donar suport a la difusió del coneixement; crear i ció sobre com trobar un equilibri entre la necessitat oferir programes que tractin diferents tipus de temes, d’informar, educar i expressar-se lliurament amb la sobretot en relació amb l’educació, les disciplines hu- necessitat de preservar la dignitat humana, la privaci- QERMXkVMIWMPEGMZMPMX^EGMzMIRFIRI½GMH´YRETEVXVITVI- XEXIXG YRIUYMPMFVMIRP´IWWrRGMEHIPTIRWEQIRXrXMG sentativa de la societat egípcia i dedicar programes es- TIVMSHuWXMG WMRzUYIXVIFEPPETIVJVIREVPEPPMFIVXEX TIGu½GWTIVEPHIWIRZSPYTEQIRXHIHMJIVIRXWKVYTWHI d’expressió deixant un marge molt petit per manio- TSFPEGMzRIRWMRGPSWSWEHSPIWGIRXWNSZIWEHYPXWXERX brar si es vol respectar tots aquests articles. Tal com homes com dones, professionals i pagesos. En compen- ZEEWWIR]EPEVYREI\TIVXEIRQMXNERWHIGSQYRMGEGMu sació, això hauria de promoure el benestar social, així “restriccions com aquesta fan que sigui impossible com l’estabilitat i cohesió familiar. córrer el risc de retransmetre en directe”28. 8IRMRXIRGSQTXIPEREXYVEPIWEH´EUYIWXWSFNIG- Jordània:0ETSPuXMGEIHMXSVMEPHI.SVHER8:HITrRHI XMYW IPTEVkKVEJHIP´EVXMGPITEVPEHI±QERXIRMV PETSPuXMGEHIP+SZIVRNEUYIIWXkSFPMKEHEH´EGSVH PEHMKRMXEXLYQEREMPIWPPMFIVXEXW² MPEQERGEHIVI- amb l’article 5 de la llei n. 35 del 2000 reguladora KPEQIRXWIWTIGu½GWUYIMRXIVTVIXMRMETVSJYRHIM\MR d’aquesta institució pública, a operar segons la “po- IR EUYIWXIW KYMIW KIRIVEPW TIV I\IQTPI EWWMKREV PuXMGEHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzSIPWTPERWREGMS- UYSXIWEHMJIVIRXWXMTYWHITVSKVEQIWMEYHMrRGMIW REPWWSFVIQMXNERWHIGSQYRMGEGMzHIP´)WXEX²2SV- aquestes disposicions de contingut i “ideals” són malment, el Primer Ministre anuncia aquests “plans WIR^MPPEQIRXYREHIGPEVEGMzH´MRXIRGMSRWVIWTIGXIE MTSPuXMUYIWHIQMXNERWHIGSQYRMGEGMz²IREPP{UYI les normes i expectatives internacionals. De fet, els es coneix normalment com a khitab al-takleef o dis- resultats estadístics de l’anàlisi de contingut inclosos curs que detalla la plataforma del Govern aprovada IREUYIWXIWXYHMHIQSWXVIR½RWEUYMRXTYRXP´)689 per part del Rei quan es forma un nou govern. Els LEJVEGEWWEXIRXVERWJSVQEVEUYIWXWSFNIGXMYWKIRI- valors que es defensen en aquest discurs es deriven rals de servei públic en veritable programació. normalment de la combinació de preceptes legals i El Codi Ètic de l’ERTU no deixa cap dubte so- reials, com la “visió real” del 2003, resumida en el bre quin és el veritable paper de l’ERTU pel que fa HSGYQIRXTIVEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzE.SVHkRME al contingut de les emissions. Es tracta d’una llista wathiqat al’iilam al’ordoni PE'SRWXMXYGMzNSVHERE detallada de prohibicions, 33 en total, que comen- PEPPIMRHIPUYIVIKYPE.SVHER8: MPEPPIM cen totes amb aquest inici de frase de mal averany audiovisual n. 71 del 2002. “està prohibit emetre…”27. Mentre algunes “prohi- )PWHSWTVMQIVWHSGYQIRXWIQJEXMX^IRPEMQTSV- FMGMSRW²XIRIRYRSFNIGXMYYRMZIVWEPHIQERXIRMVPE 2ESQM 7EOV ±3TXMGEP -PPYWMSRW 8IPIZMWMSR ERH 8I\XGSQTPIXHIPGSHMrXMGEPKIVMkMIPWHIYVIWHIPGSRWIPP 'IRWSVWLMT MR XLI %VEF ;SVPH² -PøPYWMSRW {TXMUYIW XIPIZMWMz rXMG VIWTSRWEFPI HI UYI IW GSQTPIM\M HMWTSRMFPIW E LXXT i censura al món àrab” a Transnational Broadcasting Studies PI\EPKIVMEJVIIJVGSQLXQ )WXYHMWH´IQMWWMSRWXVERWREGMSREPW 2XEVHSVMLMZIVRHIP 'SHM rXMG HI P´)689 HMWTSRMFPI E LXXT [[[XFWNSYVREP HMWTSRMFPI E LXXT [[[XFWNSYVREPGSQ%VGLMZIW*EPPWEOV GSQ%VGLMZIW7TVMRK)689LXQP htm LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 55 tància de garantir la llibertat d’expressió i promoure NIGXMYHIPMFIVEPMX^EVIPWIGXSVMVIKYPEVP´EGXMZMXEXMIP i respectar la diversitat d’opinió. No obstant això, GSRXMRKYXHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTVMZEXWMUYI es contradiuen amb els dos últims textos, que con- només un article, l’article 41 del capítol 9, es centra tenen nombroses mesures restrictives que frenen en l’estatus de TL, segons el qual “l’estatus de TL de la diversitat d’opinió i la llibertat d’expressió. Per cadena amb monopoli de les cadenes de televisió es I\IQTPIP´EVXMGPIHIPEPPIMHIPWQMXNERWHIGSQYRM- W´ERYPøPE² EVXMGPITEVkKVEJ M±IP+SZIVRXqHVIX cació audiovisual estipula, entre altres aspectes, que EVISVKERMX^EV8qPq0MFEREXVEZqWHIHIGVIXWIQIWSW IPWSTIVEHSVWUYIHMWTSWIRHIPPMGrRGMELERHIGSQ- per part del Consell de Ministres d’acord amb una prometre’s “a no emetre” res que pugui “amenaçar recomanació del Ministeri d’Informació i el Ministeri la unitat nacional o incitar al terrorisme o divisions HI*MRERGIW² EVXMGPITEVkKVEJ (IRSYIWZE racials o religioses o danyar la relació del regne amb deixar escapar l’oportunitat d’or de poder reprendre EPXVIW)WXEXW²0IWGEHIRIWEQFPPMGrRGMEXEQFqLER el paper i la funció d’aquesta cadena pública després de “abstenir-se d’emetre qualsevol tema o comen- de la guerra del Líban i TL segueix sent tractada, en tari econòmic que pugui afectar la solidesa de l’eco- termes de regulació, com qualsevol altra cadena pri- nomia i de la divisa nacional”. Lògicament, no tot el ZEHEHIPTEuW0´EVXMGPIHIPEPPIM IWXMTYPEUYI contingut de les disposicions de la llei és problemà- ±P´SFNIGXMYH´EUYIWXEPPIMqWVIKYPEVPIWIQMWWMSRWHI tic, de fet algunes d’elles segueixen els estàndards ràdio i televisió, independentment de la tecnologia internacionals de SPA respecte a la diversitat d’opi- UYIW´YXMPMX^MHIP´IWXEXYWMIPRSQMVIKYPEVXSXIWPIW nions o la promoció de les obres audiovisuals na- UIWXMSRWVIPEXMZIWEEUYIWXXMTYWH´IQMWWMSRW²%M\{ GMSREPW2SSFWXERXEM\{PIWHMWTSWMGMSRWEQFMKIW WMKRM½GEUYI80IWXkWSXQIWEEPEPPIM UYIPE sobre “la unitat nacional”, “les relacions amb altres regula, particularment pel que fa als requisits relatius Estats” i també la incapacitat de criticar l’economia i EPGSRXMRKYXKIRIVEPHIPEPPIM EVXMGPI UYIWzRIPW la divisa del país són molt problemàtiques. De ma- WIKIRXW nera similar al cas del Líban, aquestes restriccions de E0´IQMWWSVELEHIVIWTIGXEVEPETIVWSRELYQEREPE GSRXMRKYXTSHIRWIVYXMPMX^EHIWHIQERIVEEFYWMZE llibertat dels altres i els seus drets, el caràcter pluralista per frenar pràcticament qualsevol discurs que el po- HIPIWSTMRMSRWMIPWTYRXWHIZMWXEP´SFNIGXMZMXEXHIPIW der consideri crític envers la seva actuació. De fet, RSXuGMIWPENSZIRXYXP´SHVITFPMGMPIWRIGIWWMXEXWHIPE HIJIRWEREGMSREPMP´MRXIVrWKIRIVEP MRJSVQIWREGMSREPWWSFVIIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz F0´IQMWWSVEIWGSQTVSQIXEHIWIRZSPYTEVPEMRHWXVME E .SVHkRME HI P´ER] ZER HSGYQIRXEV HMZIVWSW REGMSREPIWTIGu½GEQIRXPETVSHYGGMzEYHMSZMWYEPREGM- 29 GEWSWIRUYrIWZEJVIREVPEPPMFIVXEXH´I\TVIWWMz . onal. 1IRXVIWXERX.SVHER8:STIVEWIRWIYRGSHMrXMG G0´IQTVIWEUYIZYPKYMEHUYMVMVYREPPMGrRGMELEH´EGEXEV la quantitat de producció nacional en tots els tipus de El Líban: Si es té en compte que Télé Liban és la TVSKVEQIWXEPMGSQW´IWTIGM½GEIRIPTPIGHIGSRHMGM- cadena de televisió pública nacional, hi hauria d’ha- SRWWSFVIGEHEXMTYWHIPPMGrRGMEH´IQMWWMz ZIVIWXEXYXWMVIKPEQIRXWUYIIWTIGM½UYMRIPWHIYVIW H 0´IQMWWSVE IW GSQTVSQIX E RS TVSHYMV NE WMKYM HI MSFNIGXMYWEEWWSPMVEQFPIWIQMWWMSRW2SSFWXERX QERIVE HMVIGXE S MRHMVIGXE GET FIRI½GM ½RERGIV UYI això, el decret 1095 del 22 de març del 1978 que no estigui relacionat amb la feina que ha de dur a terme. I0´IQMWWSVEIWGSQTVSQIXERSIQIXVIVIWUYITYKYM aprova els procediments interns de funcionament promoure relacions amb l’enemic sionista. TIVEEUYIWXESVKERMX^EGMzRSJIMIRGETQIRGMzHI PEWIZEQMWWMzMIPWWIYWSFNIGXMYW9REVIZMWMzHIPW En resum, TL ha de cenyir-se als mateixos requi- diferents estatuts interns que regulen l’activitat de WMXWKIRIVEPWUYIXSXIWPIWGEHIRIWTIV{EHMJIVrRGME TL també mostren que no existeixen requisits per HIPIWGEHIRIWTVMZEHIWEQFPPMGrRGMERSLEH´EGEXEV a TL pel que fa al contingut de les emissions. De fet, IPWVIUYMWMXWHIGSRXMRKYXIWTIGu½GHIPWTPIGWHIGSR- des de l’aprovació de la llei audiovisual l’any 1994, dicions que són essencials i inevitables en el procés TL ha estat regulada pels mateixos requisits gene- H´EHUYMWMGMzHIPPMGrRGMETIVEPWGEREPWTVMZEXW1IR- rals d’aquesta llei, sempre que no es contradiguin els tre les cadenes privades tenen un desglossament del textos legals que regulen la seva pròpia activitat. Cal nombre d’hores per a cada tipus de programa que IQJEXMX^EVUYIEUYIWXEPPIMIWZEMRXVSHYMVEQFP´SF- han de produir a nivell local i emetre i el tipus d’au- ±8LI WXEXI SJ QIHME JVIIHSQW MR .SVHER ERRYEP HMrRGME E PE UYEP LER H´EHVIpEVWI E XVEZqW PE WIZE VITSVX² LXXT [[[GHJNSVKPSSO4(*W1IHME *VIIHSQ programació. Per contra, TL no sembla estar lligada 7XEXYW MR .SVHER %VTHJ ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK E GET H´EUYIWXIW IWTIGM½GEGMSRW S GSRHMGMSRW UYI Marroc: La llei 77-03 del 2005 de comunicació au- MV{RMGEQIRXI\MKIM\IREPWSTIVEHSVW TVMZEXW EQF HMSZMWYEPGSRXqHMZIVWIWHMWTSWMGMSRWWSFVIP´SFNIGXMY PPMGrRGMEYREQMWWMzH´YRWIVZIMTFPMG30. de la llei que inclou garantir la llibertat d’expressió +EMVIFqHYIWHrGEHIWHIWTVqWHIP´ETVSZEGMzHI i el pluralisme, respectar els drets humans, la digni- PE PPIM RS W´LE IQrW GET HIGVIX UYI SVKE- tat humana i la privacitat, desenvolupar tant el sec- RMX^MIPTETIVMPEQMWWMzHI80XEPMGSQW´IWXMTYPEE tor de comunicació privat com el públic, protegir la l’article 41, paràgraf 3 de la llei del 1994. Enlloc de propietat intel·lectual, protegir el patrimoni cultural establir i consolidar el rol d’aquesta institució pública i promoure la producció local i la creativitat, entre com impulsora del desenvolupament del sector au- d’altres. A més, segons l’article 8 de la secció sobre diovisual nacional, els governs de la postguerra del “principis generals” del capítol 1, les institucions de 0uFER %GSVH8ExJHI ZERHIWEXIRHVIE80½RW QMXNERWHIGSQYRMGEGMzXERXPIWTFPMUYIWGSQPIW EPTYRXIRUYrRSRSQqWZERGSRWMHIVEVZIRHVIPE privades, tenen, entre d’altres, la obligació de: a inversors privats, sinó que van arribar a tancar-la 4VSTSVGMSREVMRJSVQEGMzTPYVEPMVMKSVSWE temporalment31. 4VSQSYVIPEGVIEGMzEVXuWXMGEQEVVSUYuMJSQIR- 'EPEWWIR]EPEVUYIIPGSRXMRKYXHIXSXWIPWQMXNERW tar la producció local. de comunicació audiovisual, tant privats com públics, 4VIWIRXEVPIWRSXuGMIWHIQERIVESFNIGXMZEMRIY- està regulat no només per la llei audiovisual del 1994, XVEPMRSTVMZMPIKMEVGETTEVXMXTSPuXMGKVYTH´MRXIVrW sinó també pel Codi Penal i la Llei de Premsa de l’any associació o cap ideologia o doctrina. Els progra- IWTIGMEPQIRXVIWTIGXIE±TYFPMGEGMSRWHIPMGXM- QIWLERHIVI¾IGXMVIUYMXEXMZEQIRXIPTPYVEPMWQI ves”, com ara difamació, xantatge, l’atac de la dignitat i la diversitat d’opinions. En aquest sentit, les opi- HIP TVIWMHIRX PMFERrW S HIP TVIWMHIRX HI UYEPWIZSP nions i els punts de vista personals han de estar EPXVITEuWPEGVuXMGEHIQIQFVIWHIPWMWXIQENYHMGMEPS GPEVEQIRXMHIRXM½GEXW HIP´I\rVGMXPEMRGMXEGMzEP´SHMHIPEVIPMKMzP´EQIREpE 'SRXIQTPEVIPQENSVRQIVSTSWWMFPIHIVIKM- de la seguretat pública i així successivament. ons del país en termes de programes i continguts 2SLMLEYRGSHMrXMGIWTIGu½GTIVE80WMRzUYI audiovisuals. només n’hi ha un de general per a la premsa que data (SREVTVIJIVrRGMETIPUYIJEEPESJIVXEHITVS- de l’any 1974. Aquest codi per a la premsa està molt grames, a la producció audiovisual nacional. SFWSPIXqWQEWWEKIRrVMGEQFMKYFVIYMRSWIVZIM\ )\TPSXEVIPXEPIRXQEVVSUYMRSIRPEGVIEGMzMTVI- de guia en la complexitat del treball periodístic, com sentació de obres audiovisuals, com el contingut, TIVI\IQTPIGSQQERINEVPIWJSRXWMUYERVIWTIGXEV formats especials o la llengua emprada. el seu anonimat, entre altres aspectes. A més, no té 6IWTIGXEV PIW PPIMW M IPW VIKPEQIRXW VIPEXMYW EP una sola disposició relativa a l’emissió de informació copyright i altres drets relacionats. o les innovacions tecnològiques que van marcar les HEVVIVIWHYIWHrGEHIWMUYIXIRIRYREVIPEGMzGSRWM- %HMJIVrRGMEHIPEQENSVMEHIPWTExWSWkVEFWMR- derable amb el treball periodístic, com per exemple closos en aquest estudi, molts dels requisits anteri- la manipulació digital32. or són detallats al cahier des chargesIWTIGu½GTEVE GEHE PPMGrRGME M IR XERX UYI TSWWMFPI IW QIWYVIR (EFFSYW7IRWIRMK( ±)\XVIXHI³)\GITGMz'YPXYVEP´ quantitativament en forma de quotes de producció per promoure ‘la Diversitat Cultural: Política Europea de Cultura o el nombre d’hores destinades a determinats tipus MIPQzRkVEF²IRIPW5YEHIVRWHIP'%'WSFVIKPSFEPMX^EGMz industria audiovisual i diversitat cultural, publicats pel Consell de programes. %YHMSZMWYEP HI 'EXEPYR]E '%' )WTER]E R WIXIQFVI Mentre que l’article 8 de la llei 77-03 conté molts desembre del 2002. VIUYMWMXWTSWMXMYWUYIHI½RIM\IRkQTPMEQIRXIPTE- (EFFSYW7IRWIRMK ( ±³0SWX MR8VERWPEXMSR´ IR IP TIVMPEQMWWMzHIPIWGEHIRIWEQFPPMGrRGMEqWEHMV QzRkVEF² XVEHYxXHIWHIP´SVMKMREIRERKPrW ±0SWXMRXVERWPEXMSR# ±UYrW´LEHIJIV²TIVGSQTPMVEQFIPWVIUYMWMXWHIPE )P GSRGITXI H´IQMWWMz HI WIVZIM TFPMG EP QzR kVEF² E 9RI llei, l’article 9 conté molts requisits negatius, és a dir, 8qPqZMWMSR WERW 7IVZMGI 4YFPMG# 9RE XIPIZMWMz WIRWI WIVZIM TFPMG# IHMXEX TIV .IVSQI &SYVHSR E 1IHME1SVTLSWIW³,SVW 7IVMI´TYFPMGEGMzHIP´-RWXMXYX%YHMSZMWYEP2EGMSREP -2%TIVPIW P´)WXEX HI HVIX - PE MRXIKVMXEX IR IPW TExWSW kVEFW TYFPMGEX TIP WIZIWWMKPIWIRJVERGrW *VERpETT 'IRXVIkVEFTIVEP´)WXEXHIHVIXMPEMRXIKVMXEX&IMVYX½RERpEX 4IVEYREEZEPEYEGMzHIXEPPEHEHIPGSHMrXMGPMFERrWZIYVI pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (EFFSYW7IRWIRMK( 8LIWXEXISJXLIQIHMEMR0IFERSR MWYTIVZMWEXEGEHrQMGEQIRXMVIZMWEXTIV-*)7:IVWMzSVMKMREPIR 0´IWXEXHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEP0uFER E4VSQSXMRKXLI ERKPIW HMWTSRMFPI E LXXT [[[EVEFVYPIS¾E[SVK*MPIW4(* 6YPISJ0E[ERH-RXIKVMX]MRXLI%VEF'SYRXVMIW 4VSQSGMzHI 1IHME)RKPMWL40IFERSRC1IHME6ITSVX4C)RTHJ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 57 UYrRSW´LEHIJIVVIPEXMYWEPGSRXMRKYX4IVYREFER- ½UYIRPIWSFPMKEGMSRWHIGEHESTIVEHSVTFPMGXEPM da, és legítim incloure algunes restriccions respecte com ho ha preparat el Govern i ho ha aprovat l’ens al contingut, com per exemple que els programes VIKYPEHSV ,%'% RSTIVNYHMUYMRIPWRIRWSEJIGXMRRIKEXMZEQIRXIPW Els cahiers des charges tant per a SNRT com per seus drets universalment reconeguts, no continguin E1ZERWIVETVSZEXWTIVP´,%'%IPQIWHINYPMSP al·legacions falses que puguin defraudar els consu- del 2009. Al igual que alguns articles de la llei, aquests midores, no incitin a tenir un comportament racista contractes requereixen una programació general i UYITSXTIVNYHMGEVPEWIKYVIXEXHIPIWTIVWSRIWPE HMZIVWM½GEHE UYI EVVMFM E XERX HI TFPMG GSQ WMKYM propietat i l’entorn. possible i que es fonamenti i en els principis de les Per altra banda, l’article 9 conté restriccions sobre GMZMPMX^EGMSRWkVEFMEQE^MGHIP1EVVSGEM\uGSQIPW el contingut, formulades de manera indirecta, que valors humans universals. També requereixen, entre PIWEYXSVMXEXWTSHIRYXMPMX^EVJkGMPQIRXTIVJVIREVIPW altres coses, garantir i respectar el pluralisme d’ex- HMWGYVWSW±MRHIWMXNEXW²TIVWYTVMQMVIPWTYRXWHIZMWXE pressió d’opinió i contribuir en el desenvolupament crítics i restringir la diversitat d’opinions. Per exem- socioeconòmic del país. Quant al codi deontològic TPIPETVSKVEQEGMzRSTSXTIVNYHMGEVIPWHSKQIWHIP que regula el treball periodístic en les cadenes publi- VIKRIQEVVSUYuXEPGSQIPWHI½RIM\PE'SRWXMXYGMz ques, també està inclòs en els contractes programa, especialment els dogmes relacionats amb l’Islam, la NYRXEQIRXEQFEPXVIWHIYVIWHITVSKVEQEGMzMSFPM- integritat territorial del regne i la monarquia. A més, gacions del servei públic. IPWTVSKVEQIWRSTSHIRTIVNYHMGEVPEQSVEPTFPMGE En comparació amb les cadenes privades, les i servir els interessos i la causa exclusiva dels grups cadenes públiques tenen requisits addicionals rela- TSPuXMGWrXRMGWIGSR{QMGWS½RERGIVW cionats amb el seu estatus “públic”, com per exem- (IJIXQSPXIWSVKERMX^EGMSRWMRGPWIPWWMRHMGEXW ple, han de cobrir les “activitat reials”, “les sessions dels periodistes, han criticat la gestió de la “diversi- i debats de les dues cambres del Parlament” i “els tat” en aquestes institucions públiques, especialment comunicats i missatges importants del Govern quan EPIW±RSXuGMIW²MPIW±IRXVIZMWXIWMHIFEXW² ZIYVIQqW el Govern ho vulgui”. També es requereix a les ca- WSFVIIP1EVVSGEPEWIGGMz denes públiques promoure la producció nacional 1EPKVEXGIVXIWHI½GMrRGMIWPEPPIMHIGSQYRMGEGMz en tota la seva diversitat, regional i cultural. El Con- audiovisual 77-03 del 2005, a diferencia de qualsevol sell Superior de Comunicació Audiovisual o CSCA HIPWWIYWIUYMZEPIRXWEH´EPXVIWTExWSWkVEFWIWXYHM- Conseil Supérieur de la Communication Audiovi- EXWIRYQIVEVIUYMWMXWIWTIGu½GWTIVEPWSTIVEHSVW suelle MRXVSHYIM\UYSXIWTIVEPETVSKVEQEGMzWS- TFPMGWUYIVI¾IGXIM\IRPEQMWWMzH´YRWIVZIMTFPMG FVIKVYTWrXRMGWMPENSZIRXYXQEVVSUYMRE ½\EHIWIR IRXrWERMZIPPKPSFEP4IVI\IQTPIIREHSREVWIHIP IPPPMFVIH´IWTIGM½GEGMSRWHIGEHESTIVEHSV EQqW TETIVMQTSVXERXUYINYKYIRIPWXIPIRSXuGMIWIPWQE- H´MRGIRXMYW½RERGIVWGSQETEWWIWGSRGVIXIWGETE KE^MRWH´MRJSVQEGMzMUYEPWIZSPEPXVI±KrRIVIUYIXq la promoció del la multiculturalitat i la producció au- a veure amb l’exercici dels drets polítics”, i en un HMSZMWYEPREGMSREP EP1EVVSG½RWMXSXLMLEYRGEREP intent de mantenir la informació el més independent públic especial que produeix programes en llengua TSWWMFPIP´EVXMGPIHIPEPPIMIRVIPEGMzEQFP´EGXM- EQE^MKUYIXqGSQSFNIGXMYTVIWIVZEVMHIWIRZSPY- vitat de SNRT, prohibeix a aquest operador públic TEVPEGYPXYVEEQE^MG YXMPMX^EV TYFPMGMXEX S TEXVSGMREHSVW HYVERX EUYIWXW Per exemple, es requereix que la SNRT emeti tipus de programació. diàriament programes nacionals durant 9 hores i 30 Els deures i les obligacions dels operadors públics QMRYXW IQMWWMz QIRXVIUYIE1WIPMVIUYIVIM\ es desenvolupen més extensament en la secció III IQIXVILSVIWHMkVMIWHITVSKVEQIWREGMSREPW HIPGETuXSPHIPEPPIM EVXMGPIM EHVIpEHEIW- IQMWWMz 5YERXEPEWIZEGSRXVMFYGMzIRPETVSHYGGMz TIGu½GEQIRXEPWSTIVEHSVWTFPMGW%M\{LEYVMEHI de pel·lícules nacionals, SNRT ha d’emetre al menys WEXMWJIV P´MRXIVrW HI XSXLSQ intérêt général ±PIW 20 llargmetratges marroquins i 20 curtmetratges, necessitats culturals, educatives, informatives i d’en- mentre que 2M n’ha d’emetre al menys 10 de cada treteniment del públic”. No només han de respectar categoria33. les disposicions generals sobre continguts establer- 0´,%'%XVEGXEYRRSQFVIHIUIWXMSRWVIPEGM- tes per a tots operadors, però també han de aca- SREHIWEQFIPGSRXMRKYXEQFP´SFNIGXMYHIKEVERXMV XEVIPWGEVVMIVWHIWGLEVKIW IUYMZEPIRXEPGSRXVEGXI 'SRJIVrRGMEHIPWTVIWMHIRXWJVERG{JSRWHIPIWMRWXkRGMIW TVSKVEQE %UYIWXWHSGYQIRXWGSRXVEGXYEPWIWTIGM- HIVIKYPEGMz1EVVkUYIM\MHIRSZIQFVIHIP 58 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK P´IQMWWMzHITVSKVEQIWUYIWIVZIM\IRP´MRXIVrWT- que fa al pluralisme polític en les cadenes de televisió blic. Per exemple, pel que fa a la protecció dels me- TYFPMUYIWIP'7'%ZEYXMPMX^EVYRQrXSHIUYERXMXE- nors de continguts violents i sexuals que els puguin XMYERSQIREX±PEVIKPEHIPXIVp² VrKPIHIWXVSMWXMIVW TIVNYHMGEVP´,%'%ZETYFPMGEVKYMIWXERXTIVEPIW consistent en atribuir un terç del temps de paraula al cadenes com per als pares, disponibles en la pàgina +SZIVRYRXIVpEPEQENSVMETEVPEQIRXkVMEMYRXIVp web, i va introduir un sistema d’alerta múltiple amb a l’oposició al Parlament. La valoració que fa l’HACA etiquetes visibles a la pantalla, alarma abans de l’inici del respecte pel pluralisme es fa trimestralment en de certs programes, comunicats de premsa, entre el cas dels butlletins informatius i dues vegades l’any H´EPXVIW8EQFqIWFYWGETVSXIKMVIPWNSZIWHIPGSRWY- per a programes de debat i altres programes. Quant misme, amb la prohibició d’emetre anuncis comerci- als partits polítics sense representació en el Parla- als durant els programes adreçats a infants de menys QIRXXIRIRHVIXEYR HIPXIQWKPSFEPEXSVKEX de 10 anys. a les altres 3 categories. L’HACA també va adoptar A més, els operadors públics marroquins no no- indicadors, com per exemple del temps de paraula, més han de respectar la diversitat d’opinions, sinó d’emissió, entre d’altres, que permetessin l’anàlisi del que també han d’oferir “accés equitatiu” als partits pluralisme polític en el context dels informatius i la polítics i als sindicats, “depenent de la importància i la programació general. L’organisme regulador prepara VITVIWIRXEXMZMXEXUYIXMRKYMRIWTIGMEPQIRXIRrTSGE MRJSVQIWVIKYPEVWGEHESQIWSWUYIW´IRZMIRE H´IPIGGMSRW² EVXMGPI (IJIXPETVMQIVEHIGMWMz les institucions apropiades segons s’estipula en la llei que va prendre el CSCA en relació amb el respecte n. 1-02-212 del 31 d’agost del 2002 sobre la creació HIP TPYVEPMWQI HIGMWMz HIP '7'% R HIP de l’HACA. HIWIXIQFVI IWZETVIRHVIIRIPQIWHIWIXIQFVI Una altra decisió presa per part del CSCA, la HIPTIV{RSIWZEETPMGEVMGSQTPMV½RWP´ER] HIGMWMz SFPMKE IPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz 2007. Aquesta decisió obliga als operadors públics, audiovisuals, tant privats com públics, a respectar que han de complir amb la missió d’un servei públic, el pluralisme polític durant els períodes electorals. a garantir la cobertura dels mítings dels partits polí- Complementa les estipulacions de l’article 295 de tics. La decisió va ser el resultat d’una queixa contra la llei electoral. El seu propòsit és donar accés als 2M-SOREAD presentada pel FFD34, que secundava QMXNERWMJSQIRXEVIPHIFEXTSPuXMGEFERWHIPTIVu- una altra queixa col·lectiva de vuit partits nacionals ode electoral, tant per a les eleccions municipals diferents, en protesta contra les polítiques d’exclusió com parlamentàries37. practicades contra ells per part de les dues cadenes Malgrat les diferents lleis i decisions de l’HACA i públiques del país35. el CSCA que intentaven desenvolupar certs meca- Finalment, després de dos anys de deliberaci- RMWQIWTIVKEVERXMVP´I\MWXrRGMEH´YRTPYVEPMWQITSPu- ons, es va prendre una altra decisió relativa a “les tic en les emissions públiques, l’obligació de complir regles per garantir el pluralisme més enllà dels pe- aquestes regles i aquests reglaments ha trobat mol- VuSHIW H´IPIGGMSRW² HIGMWMz HIP '7'% R 36. XIWHM½GYPXEXW1ZEI\TPMGEVIRYREVSHEHITVIQWE Aquesta nova decisió regulava l’accés dels partits, TIVUYr VIWYPXEZE HMJuGMP GSQTPMV EQF PIW SFPMKEGMSRW sindicats, associacions professionals i econòmiques i relatives al pluralisme fora dels períodes electorals38. HIPIWSVKERMX^EGMSRWREGMSREPWEQFEFEWXREGMSREP 2M va lamentar les febles habilitats de comunicació i en base a la importància i la representativitat so- relacions públiques dels actors polítics, el predomini cial i institucional que tinguin. Per exemple, segons de les activitats del Govern en els informatius, la falta l’article 5 d’aquesta decisió, s’avalua la representati- HIGSRZMHEXWUYIZYPKYMRETEVrM\IVIRIPWTVSKVEQIW vitat i importància dels partits polítics d’acord amb HIHIFEXPEVMKMHIWEHIPJSVQEXHIPWMRJSVQEXMYW SRLM la presencia que tinguin al Parlament, i en el cas dels ha un marge més petit per maniobrar en comparació sindicats, s’avalua d’acord amb la seva importància i els resultats de les eleccions de representants dels (IGMWMz HMWTSRMFPI E LXXT [[[LEGEQETHJRSXIC TVIWIRXEXMSRCHIGMWMSRC:*THJ empleats assalariats en el sector públic i privat. Pel 'SRJIVrRGME HI 6)*6%1 WSFVI PE KIWXMz HIP TPYVEPMWQI IRIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEYHMSZMWYEPIRTIVuSHIWRSVQEPW :IYVIHIXEPPWELXXT [[[LEGEQELXQPTHJTHJ i períodes d’eleccions titulada “la gestió del pluralisme en els :IYVIHIXEPPWELXXT [[[QERMSPRIXGSQTVIEGXYEPMXIGSQT QMXNERW HI GSQYRMGEGMSRW EYHMSZMWYEP IR TIVuSHIW RSVQEPW M htm TIVuSHIWH´IPIGGMSRW² PEKIWXMSRHYTPYVEPMWQIHERWPIWQIHMEW (IGMWMz HMWTSRMFPI E LXXT LEGEQETHJ2SXICHIC EYHMSZMWYEPWIRXIQTWRSVQEPIXIRTIVMSHIIPIGXSVEPI *IW M syntheseVF.pdf 30 de novembre del 2010. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 59 EQFIPWTVSKVEQIWH´IRXVIZMWXIWMHIFEX MPEHMZMWMz kVEFJVERGrWMEQE^MG M½REPQIRXPEVITVIWIRXE- ½\E MRYQrVMGE HIPXIQTWH´ERXIRETIVESVEHSVW GMzVIKMSREP PEQIWYVEIRUYIIWXERVITVIWIRXEXW polítics que tendeix a afavorir la quantitat per damunt IRGEHEQMXNERIPWTSVXEZIYWHIHMJIVIRXWVIKMSRW HIPEUYEPMXEX)RGSRWIUrRGME1ZEVIGSQEREVUYI A més, les cadenes i emissores públiques estan l’HACA adoptés un nou enfocament per regular el obligades per llei a presentar informes anuals sobre pluralisme polític, un enfocament que reconciliés qua- les mesures que s’han pres per atenir-se al seu con- litat i quantitat al mateix temps que afavoreix l’autore- tracte programa. No obstant això, cal destacar que gulació. Quant a les notícies, cobrir els darrers esde- aquests informes no estan públicament disponibles. ZIRMQIRXWQqWMQTSVXERXWLEYVMEHIXIRMVTVIJIVrRGME No només això, sinó que en la pràctica, la política respecte a altres consideracions amb un marge per general de programació de les dues cadenes públi- WSFVITEWWEVIPWPuQMXWIRXVIIPMIP ques ha estat criticada pel públic i per la premsa. 1XEQFqZEMHIRXM½GEVTVSFPIQIWVITXIWVIPE- Totes dues estan acusades d’assignar massa temps cionats amb l’obligació que hi hagi pluralisme polític EPIWWrVMIWMQTSVXEHIW QI\MGERIWXYVUYIWM½RWM durant les campanyes electorals. Aquest problemes XSXGSVIERIWHSFPEHIWEP´kVEF EQFYREQMXNERE inclouen la qualitat de la comunicació dels partits H´IQMWWMzHMkVMEHIGMRGH´EUYIWXIWWrVMIWMQTSVXE- polítics, el retard en la distribució del material audi- des en cadascuna de les dues cadenes41. SZMWYEP video news releases H´EPKYRWTEVXMXWSPIW Altres crítiques es centren en l’escassetat de pro- restriccions de llibertat editorial. Entre altres coses, grames polítics i de debat, de documentals, progra- 2M va recomanar més formació per als periodistes mes educatius, reportatges d’investigació i progra- MP´IPEFSVEGMzH´YREKYMETVkGXMGETIVENYHEVPSWEQF QIW UYI XVEGXMR UIWXMSRW M TVSFPIQIW WSGMEPW )PW els seus deures i obligacions durant els períodes TVSKVEQIWTIVERIRWUYIGSRWMWXIM\IRQENSVMXkVM- d’eleccions. ament en dibuixos animats, també van rebre críti- SNRT també va començar a tenir problemes UYIW0IWHYIWGEHIRIWZERNYWXM½GEVPE±TSFVIWE²HI en fer complir el requisit de pluralisme des del GSRXMRKYXEGEYWEHIPEJEPXEHIVIGYVWSW½RERGIVWMPE HEXEIRUYrIWZEMRXVSHYMVEUYIWXEHMWTS- necessitat d’atreure anunciants que no s’interessen WMGMz0´IQMWWSVEIWZEZIYVIMRGETEpHI±VIEPMX^EV per la qualitat, sinó pel nombre d’espectadors. l’equilibri perfecte entre participants, especialment quan es tracta dels informatius”39. També va dir que Palestina: El decret presidencial del 9 de marc del IP+SZIVRMPEQENSVMEHIWIQTVIIWXERXIRMRXYR IWTIGM½GEIPWSFNIGXMYWMPEQMWWMzWIKIRXWHI XIQTWHITVIWrRGMEIRTERXEPPEI\GIWWMYVIWTIGXIEP al-hay’a responsable de gestionar PTV: UYIPEHIGMWMzHIP´,%'%TIVQIXUYIqWYR 6IJSVpEVPEYRMXEXREGMSREPMPETEYTFPMGEMVIW- Pel que fa als informatius, va afegir que “veiem un pectar la dignitat de l’individu i les seves llibertats QSRSTSPMTIVTEVXHIP+SZIVRMHIPEQENSVME²*MRW i esforçar-se per difondre la cultura democràtic MXSXUYERIPWTIVGIRXEXKIWZEVMIRPEXIRHrRGMEHI nacional. “representació excessiva persisteix”40. )RJSVXMV PE GSRWGMrRGME HIPW GMYXEHERW WSFVI PE Cal assenyalar que la Unitat de Pluralisme de història i l’heretatge palestí, àrab i de la humanitat. l’HACA està fent el seguiment de 20 cadenes dife- )RJSVXMVPEGSRWGMrRGMEHIPWGMYXEHERWMIPHIWIR- VIRXW GEHIRIWHIXIPIZMWMzTFPMUYIWMVkHMSW ZSPYTEQIRXHIPWWIYWTIRWEQIRXWMTVIJIVrRGMIWM de les quals són publiques i 13 privades. Durant els oferir-los entreteniment útil a través dels diversos TVMQIVWER]WHIWIKYMQIRXHIPTPYVEPMWQI QMXNERWXIPIZMWMYW IPWMRJSVQIWHIP´,%'%IVIRTVMRGM- 8VEGXEVUIWXMSRWKIRIVEPWMGSRXVMFYMVEI\TVIW- TEPQIRXWuRXIWMWHIPWQMXNERWUYILEZMIRGSRXVSPEX sar les necessitats i els problemes dels ciutadans i L’any 2010, es va adoptar un nou disseny d’aquests donar suport al seu dret d’expressar la seva opinió MRJSVQIWEQFYRrQJEWMIRPIWQSRSKVE½IWYRE lliurament, de participar i d’enriquir el seu conei- per cadena o emissora, amb la introducció de 3 ni- xement. ZIPPWH´ERkPMWM)PTVMQIVqWPEHMQIRWMzHIPWKrRIVIW PEVITVIWIRXEGMzHIHSRIWUYITEVPIRIRIPQMXNERW 8EQFq IW ZE GSR½EV EPW VIWTSRWEFPIW TIV P´IRW HIGSQYRMGEGMz IPWIKSRqWPEPPIRKYEYXMPMX^EHE TFPMG al-hay’a PE XEWGE HI HIWIRZSPYTEV PE VEHMS- difusió, garantir una cobertura universal en tots els 39 Ibídem. :IYVI EVXMGPI VIPEGMSREX E [[[PIGSRSQMWXIQEKE^MRI 40 Ibídem. GSQ GLEMRIWREXMSREPIWLX ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK territoris palestins i fora d’ells i promoure la pro- fet, l’escassetat de programes d’esport, d’economia, ducció de tal manera que permeti l’intercanvi amb de temàtica social i artística, sobretot si es compara MRWXMXYGMSRWHIQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTVMZEXWEQqW amb l’abundància de programes polítics, demostra la de la formació i el desenvolupament del personal. KVERRIGIWWMXEXH´ETVSZEVYREPIKMWPEGMz SGSRXVEG- 'EPHIWXEGEVUYIEUYIWXWHIYVIWMSFNIGXMYWIW- XIWTVSKVEQETIVEGEHIRIWTFPMUYIW TIVGSQTPMV XERPPYR]HIVI¾IGXMVPEQMWWMzH´YRWIVZIMTFPMGfW HIQERIVEIJIGXMZEPEQMWWMzHIWIVZIMTFPMG ZIYVI GSQTVIRWMFPIUYIIWTSWMrQJEWMIRVIJSVpEVPEYRM- també els resultats estadístics de la subsecció 3.1 de tat nacional i preservar la cultura nacional, necessitat PEWIGGMz (IQERIVEWIQFPERXRSLMLEHMWTSWM- que prové dels anys d’ocupació i la necessitat de re- cions en cap document que tracti els informatius i la sistir-s’hi. Malgrat la menció breu i vaga de la neces- WIZEMRHITIRHrRGMEMMQTEVGMEPMXEX2MXERWSPWLMLE sitat de fomentar la llibertat individual d’expressar YRGSHMrXMGTIVVIKYPEVPIWUIWXMSRWTVkGXMUYIWHIP la seva opinió, i el fet que el consell d’assessors hau- treball periodístic i la traducció de les exhortacions ria de constituir-se de persones triades per la seva generals que conté el decret presidencial. participació en activitats intel·lectuals, religioses, ar- A més, el decret presidencial del 9 de marc del XuWXMUYIWGYPXYVEPWMGMIRXu½UYIWXSXIWEUYIWXIWHMW- RSIWTIGM½GEZEGETTSPuXMGEVIPEXMZEEPETVS- posicions vagues no aconsegueixen adreçar adequa- ducció local. No queda clar si els programes han de dament la necessitat de fomentar el pluralisme, com ser de producció interna o externa o si hi ha me- el pluralisme polític o religiós per exemple. Tot i que GERMWQIW IWTIGu½GW HI GSQTVE HI TVSKVEQIW 2S la societat palestina té una diversitat religiosa, no hi obstant això, és evident des de fa poc que el per- ha disposicions clares de garantir els interessos de centatge de programes comprats estava augmen- les diverses religions, com cobrir els sermons dels di- tant. Mentre que en anys anteriors el percentatge vendres per als musulmans i la missa dels diumenges de compra de programes era en ocasions gairebé per als cristians. De fet, s’ha començat recentment a nul, recentment ha passat a ser, de forma inquietant, emetre la missa dels diumenges sota els auspicis de QSPXEPX½RWEVVMFEVEYR la gestió dels informatius i no hi ha res en el decret Finalment, el decret presidencial regulador del UYIR´SVHIRMSIRKEVERXIM\MPEGSRXMRYxXEX treball de Palestine TV no conté cap requisit pel De manera similar, a part de l’exhortació general UYIJEEPETYFPMGMXEXGSQIWTIGM½GEVUYERXWQMRYXW segons la qual els membres del consell d’assessors per hora o incloure mecanismes per controlar el haurien de triar-se per ser persones “interessades contingut dels anuncis, entre d’altres. Davant de la IRPIWEGXMZMXEXWHIPENSZIRXYXHIPIWHSRIWMHIPW manca d’aquestes normes i d’aquests reglaments, el RIRWMEPXVIWEGXMZMXEXW² EVXMGPI RSLMLEQIGE- director de Palestine TV pot decidir si un anunci s’ha nismes per garantir la programació que protegeix els d’emetre o no, segons el seu criteri. De fet, fa poc, drets de les dones i dels nens, com l’establiment de el departament de gestió va retirar un anunci només requisits de contingut i regles per aquest propòsit, TIVUYrWIP´EGYWEZEHIWIVTVINYHMGMEPTIVEPIWHSRIW per exemple, restringir els programes que fomenten IRYREVXMGPIHIHMEVMWIRWITEWWEVTIVPEZMENYVuHMGE PEZMSPrRGMEGSRXVEPEHSRESIPGSRXMRKYXZMSPIRXTIV reguladora per a una deliberació42. a nens. La llei no conté res que eviti que s’emeti Si bé no hi ha cap llei o decret que reguli la pu- EUYIWXETVSKVEQEGMzXERTIVNYHMGMEPIWTIGMEPQIRXE blicitat a Palestine TV, no hi ha anuncis comercials primera hora de la tarda quan els nens estan mirant a PTV, només anuncis de servei públic de ONG la televisió. A més, no hi ha regles que obliguin a la nacionals. Mentrestant, les empreses comercials fan GEHIRETFPMGEEMHIRXM½GEVEQFIXMUYIXIWIPWTVS- TYFPMGMXEXTVMRGMTEPQIRXEPETVIQWEIWGVMXE½RWUYI grames inadequats per a un públic infantil. En el cas EUYIWXEUIWXMzIWVIKYPMHIQERIVES½GMEP0´EGXYEP dels nens, és encara més important el fet que no HIGVIXTVIWMHIRGMEPUYISVKERMX^EIPXVIFEPPHI4E- s’estableix cap requisit per produir un cert percen- lestine TV no tracta la publicitat. En una entrevista XEXKIHITVSKVEQIW UYSXE HIWXMREXWIWTIGMEPQIRX amb el director de la programació de Palestine TV, ERIRWTEPIWXMRW(EZERXP´EFWrRGMEHIXSXIWEUYIWXIW Imad al-Asfar va dir que en cas que PTV comenci regles i regulacions, ens preguntem com pot Palesti- a acceptar publicitat comercial, no sap quina serà ne TV atendre realment les necessitats i els interes- sos dels nens palestins. 42 Intervenció de Imad al-Asfar, director de programació de En aquesta mateixa línia, no hi ha normes o regla- 4EPIWXMRI8:(YVERX PE GSRJIVrRGME±)QMWWSVIW TYFPMUYIW kVEFW en temps de canvis”, 9 i 10 de desembre del 2011 a Amman, ments per garantir la diversitat de programació. De .SVHkRME LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! PE VIEGGMz S½GMEP WM YRE IQTVIWE HIGMHIM\ ERYRGMEV veritablement com una emissora de servei públic. begudes alcohòliques o Viagra, tenint en compte UYIYRERYRGMWSFVIGkRGIVHIQEQETVSHYxXTIV Síria: Fins ara, la televisió dirigida per l’Estat funciona ONG locals es va emetre malgrat que hi apareixia com si fos un òrgan del partit Baath. No només es- una dona alletant43. tan absents els punts de vista opositors, sinó també El decret presidencial del 9 de març del 2010 PEHMZIVWMXEXIRPIWWIZIWHMZIVWIWJSVQIW GYPXYVEPPMR- RSIWTIGM½GEPEPPIRKYEHIPIWIQMWWMSRW0´kVEFqWPE KuWXMGEVIPMKMSWEIXG 7IKSRWP´EVXMGPIHIPHIGVIX PPIRKYETVIHSQMRERXTIV{EM\{RSWMKRM½GEUYIRS PIKMWPEXMYRHIPHIKIRIVHIPQSPXIWHMW- IWTYKYMRYXMPMX^EVEPXVIWPPIRKIW)RGERZMPEHIGMWMz posicions requereixen que al-hay’a millori la qualitat HIJIVLSHITrRHIPWTVSTMWKIWXSVWMRSHIPGSQTPM- HIHMZIVWSWXMTYWHITVSKVEQIW HITSPuXMGEH´IGS- ment de cap requisit legal. Cal esmentar que Pales- RSQMEGYPXYVEEVXIWTSVXIXG TIVSJIVMVEPTFPMG tine TV no s’adreça exclusivament als palestins que RSXuGMIWSFNIGXMZIWTIVGSRXVMFYMVEYRIWGVYXMRMHIP viuen als territoris de l’Autoritat Palestina, sinó que públic i la crítica constructiva de les institucions go- també vol arribar als palestins de la Diàspora, la ma- vernamentals i per posar de manifest la corrupció NSVMEHIPWUYEPWWSFVIXSXPEKIRXNSZIRSTEVPEkVEF44. com a part del paper de desenvolupament d’aquest 7M W´EGSRWIKYIM\ EVVMFEV EQF r\MX EPW TEPIWXMRW UYI GSQMXr%QqWIRXISVMEal-hay’aLEH´ENYHEVIP1M- viuen fora del país, aleshores, s’han d’institucionalit- nisteri d’Informació amb els seus plans per posar en ^EVPIKEPQIRXPIWIWTIGM½GEGMSRWPMRKuWXMUYIW(IPE QEV\EYRGEREPTIVWEXrPøPMXIWTIGMEPTIVEPEGYPXYVEM mateixa manera, la llei no preveu res per adaptar-se PIWWrVMIWWMVMERIW Syria Drama channel es va posar a la gent que pateix discapacitat auditiva, bé que la IRQEV\EVIGIRXQIRX MTIVHSREVMRMGMEPWWIVZIMWHI llei del 1999 per a gent amb discapacitats requereix ràdio i televisió a totes les províncies de Síria. Aquets que el Ministeri d’Assumptes Socials treballi en col- RSYWSFNIGXMYWUYIW´EGEFIRH´MRXVSHYMVVI¾IGXIM\IR laboració amb les parts implicades en l’assumpte per ½RWEYRGIVXTYRXPEQMWWMzHIWIVZIMTFPMGqWEHMV tal d’emprar la llengua de signes en televisió45. la cobertura en diferents províncies, el foment i la Per resumir, el decret presidencial del 2010 conté TVSQSGMzHIPETVSHYGGMzMPIWWrVMIWPSGEPWIRXVI un cert nombre d’ideals nobles sobre el contingut d’altres. Però al-hay’a també aposta pel enfortiment de Palestine TV, com el pluralisme, el professionalis- de requisits positius estrictament ideològics, com me, la producció nacional, entre d’altres, però ni el ara la missió de “consagrar la comprensió correcta propi decret ni els documents relacionats inclouen de la identitat àrab”46 que pot portar fàcilment a KYMIW GSRGVIXIW M QIGERMWQIW UYI TSHIR ENYHEV E l’eradicació de múltiples punts de vista i de diversitat traduir aquests ideals en una veritable programa- cultural, dos aspectes importants del servei públic ció que pot complir la missió de servei públic. Per EYHMSZMWYEP 74% XEPGSQW´IRXqRERMZIPPKPSFEP9R I\IQTPIIPHIGVIXGVMHEEEYKQIRXEVPEWIRWMFMPMX^E- altre aspecte problemàtic és que al-hay’a s’encarrega ció entre els ciutadans sobre l’heretatge i la història de transmetre al públic diversos punts de vista polí- de Palestina, però no conté mecanismes que puguin tics, econòmics i intel·lectuals que existeixen en “el promoure la producció nacional i proporcionar feina QzR² EVXMGPIHIPHIGVIXPIKMWPEXMYRHIPHI als talents nacionals. Es va contractar alguns artistes KIRIVHIP TIV{RSIWQIRGMSREVIWWSFVIIPW TVIGMWEQIRXTIVGSQTPMVEUYIWXSFNIGXMYTIV{EP½- XIQIWMUIWXMSRWUYII\MWXIM\IRERMZIPPPSGEPSRE- REPP´EZIRXYVEZEEVVMFEVEPEWIZE½EGEYWEHIPEQER- GMSREPUIWXMzH´MQTSVXkRGMEQENSVTIVEYREQMWWMz ca d’una llei per contractar personal de televisió. En de servei públic. Mentrestant, en la pràctica, la pro- GERZMIWZEETPMGEVPEPPIMKIRrVMGEWSFVIGSRXVEGXEGMz gramació continua estant principalment d’un cantó, als serveis públics, amb les regles estrictes sobre ho- a favor del partit Baath, i representa una comunitat raris i torns que no tenen en consideració el treball religiosa, la comunitat sunnita, i la seva llengua, l’àrab, a la televisió. Fins que no s’aprovin més lleis, decrets IRHIXVMQIRXH´EPXVIWGSQYRMXEXWVIPMKMSWIWMPMRKuW- i estatuts que permetin omplir aquest buit, és poc tiques presents a Síria. De fet, quan es representa segur que Palestine TV pugui començar a funcionar la “cultura” siriana a televisió, aquesta representació IWPMQMXEEIQJEXMX^EVIPWEWTIGXIWJSPOP{VMGWMXVEHM- 43 Imad al-Asfar, director de programació de Palestine TV, )RXVIZMWXE TIVWSREP M ER{RMQE EQF YRE TIVWSRE UYI comunicat personal, 11 de febrer del 2011. treballa a l’hay’a que va resumir els resultants, les deliberacions de 44 Ibídem. la quarta part de la reunió de l’hay’a del 2010, el18 de desembre 45 Ibídem. del 2010. ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK GMSREPWHIPEGYPXYVE ZIWXMXWFEPPWQIRNEVIXG 'EP es concretes, com per exemple quotes per a pro- destacar que recentment s’han pogut observar certs KVEQIWSEYHMrRGMIWIWTIGM½UYIWUYIPIWGEHIRIW avançaments, com cobrir idees seculars o les acti- públiques poden aplicar. vitats econòmiques del sector privat, però només trenquen tabús socials, però no polítics. -RHITIRHrRGMEIHMXSVMEPMVIWTSRWEFMPMXEX En anys anteriors, Syrian TV es basava en una pública unitat de producció interna per a la producció local HITVSKVEQIW%QFP´EYKQIRXHIPEGSQTIXrRGME -RHITIRHrRGMEIHMXSVMEP HIPWIGXSVTVMZEXIRP´kQFMXHITVSHYGGMzHIWrVM- es, Syrian TV va haver d’ampliar la seva capacitat Algèria: La TV pública algeriana, ENTV, no només de producció. El 25 d’abril del 2010, es va introdu- TEXIM\YREQERGEKIRIVEPH´MRHITIRHrRGMEIHMXSVMEP MVPEPPIMRWIKSRWPEUYEPW´IWXEFPIM\YRE HIKYHEEPGSRXVSPEPUYEPIWXkWSXQIWENEWMKYMTIVPE nova institució pública, EPQY´EWEWEEP´EQQEPMPMRXEN seva gestió o la seva estructura, sinó que, en general, al-televisioni wal itha’i. Aquesta nova institució, que els periodistes reben constantment amenaces amb substitueix l’antiga QYHMV]]EX EPMRXEN EPM^EM´- [EP estàncies a la presó per actuar en contra dels con- television, està molt “connectada amb el Ministeri trols de contingut mentre exerceixen la seva profes- H´-RJSVQEGMz²XEPGSQW´IWTIGM½GEEPEPPIM)PWIY sió. De fet, des de l’esmena del Codi Penal el mes de SFNIGXMYqWHSREVWYTSVXEPIWTVSHYGGMSRWPSGEPW NYR]HIPW´LERETPMGEXTIRIWQqWWIZIVIWEPWTI- i els talents de ràdio i televisió locals, donant feina riodistes, especialment quan es tracta de difamació EEGXSVWXrGRMGWTVSHYGXSVWKYMSRMWXIWIRXVIH´EP- HI½KYVIWMS½GMEPWHIP´)WXEXGSQEVEIPTVIWMHIRX tres, i concedir préstecs a empreses de producció. IPWHMTYXEXWNYXKIWSP´I\rVGMX)RGSRGVIXP´EVXMGPI La manca d’una missió de servei públic respecte estipula penes de presó per als periodistes que po- al contingut de Syrian TV es combina amb la manca den excedir els 12 mesos i que s’afegeixen a multes d’un codi deontològic per a periodistes tot i que per difamació. s’ha parlat d’introduir-ne un. No obstant això, hi ha 4SXWIVP´ERrGHSXEWIKIRXWMKYMIPQMPPSVI\IQTPI directrius generals acceptades pel que fa a la pro- HIPEQERGEH´MRHITIRHrRGMEHIPEXIPIZMWMzIWXEXEPM tecció de les fonts per part dels periodistes i dels ½RWEUYMRTYRXEUYIWXERSIWXkWMRGVSRMX^EHEEQF IHMXSVWMPEWSPMHEVMXEXIRXVIIPPWEQFTIREPMX^EGMSRW la societat algeriana. L’agost de 2010, uns quants i ordres administratives que pretenen controlar-los YWYEVMWH´-RXIVRIXZERMHIEVYREVIWTSWXEKIRYxREE MUYIQSPXWRSETVIGMIRTIVGSRWMHIVEVPIWMRNYWXIW la desatenció per part de l’ENTV dels problemes i 8SXMEM\uEPKYRWHIPWTVMRGMTMWrXMGWTIVMSHuWXMGWW´MR- VIEPMXEXWH´%PKrVMEQMXNERpERXPEGVIEGMzHIPETkKMRE fringeixen de vegades, especialment quan contradi- web )PNSYVRERI)REUYIWXE[IFIWTIRNEQEXIVMEPW uen el sistema de “lleialtat” que augmenta el con- de Facebook i YouTube, sobretot el butlletí informa- trol del comportament dels empleats de Syrian TV. tiu d’humor “L’ENT Vr aM² PE±ZIVMXEFPI)28:² YRE paròdia del nom de la cadena pública47. En aquest Tunísia:0EPPIMRGSR½EPIWVIWTSRWEFMPMXEXW butlletí, es tracten els temes més tabú que l’ENTV WIKIRXWEPIWGEHIRIWTFPMUYIW KEVERXMVYRWIVZIM no té en compte. Per exemple, durant el Ramadà públic, promoure les polítiques i la cultura de l’Es- HI P´IWXMY HIP IW ZER TIRNEV ZuHISW HI NYHMGMW tat respectant els atributs de la identitat nacional ; VIEPMX^EXWE%MR)P,EQQEQ willaya [província] de desenvolupar el sector audiovisual; proporcionar 8M^M 3Y^SY VIKMz HI /EF]PMI GSRXVE HSW XVIFEPPE- informació nacional i regional; facilitar l’accés a la in- dors de la construcció que van ser detinguts per la formació; promoure la creativitat nacional; produir TSPMGMEQIRXVIQIRNEZIRHYVERXIPTIVuSHIHIHI- ½GGMz XERXGYVXQIXVEXKIWGSQPPEVKQIXVEXKIWWrVMIW NYRM )W ZER IQIXVI MQEXKIW HI GMYXEHERW EWWIKYXW IXG TVSQSYVIPEGSTVSHYGGMzMPEGSSTIVEGMzMRXIV- exigint l’alliberament d’aquests dos homes. La pàgi- nacional i l’intercanvi. Aquestes responsabilitats no na web va rebre material d’altres usuaris d’Internet només estan molt lluny de cobrir totalment la missió com a mostra de suport a la causa. A la pàgina d’inici de servei públic, amb la clara manca de promoció de s’hi diu: “L’ENTVrai, informació feta per la gent per la diversitat i el pluralisme, sinó que són inefectives a la gent”. La informació inicial també afegeix que IRPEQIWYVEIRUYrRSGSQTXIREQFVIKPEQIRXW “aquesta pàgina no és d’informació periodística i IWTIGu½GWUYITSHIRENYHEVEXVERWJSVQEVEUYIWXW ideals generals i expressades de manera vaga en gui- (MWTSRMFPIELXXT IPNSYVRERIIQSRWMXIGSQ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! professional, sinó un lloc on parlar tranquil·lament, successivament, excepte quant a les disposicions ½RWMXSXEQFMRWSPrRGMEMSRIWTSXGSQIRXEVGSQ VIPEXMZIWEPEHMJEQEGMzPEGVuXMGEHIP´I\rVGMXIPW ZIYIRIPWNSZIWEPKIVMERWPIWRSXuGMIWMP´EGXYEPMXEXHIP NYXKIWIPWTVIWMHIRXWUYIW´ETPMGEZIRIRXSXWIPW moment”. QMXNERWHIGSQYRMGEGMzHIPTEuWIRJYRGMSREQIRX 7IQTVIUYIIPWTVSKVEQIWTSPuXMGWVI¾IGXMWWMRPE Egipte: D’acord amb tot el que va ser explicar sobre política del Govern, la unitat de gestió tenia plena P´SVKERMKVEQEP´IWXVYGXYVEMPIWJSRXWHI½RERpEQIRX llibertat per decidir quins altres programes pro- HIP´IRWIKMTGM )689 EUYIWXEMRWXMXYGMzTFPMGERS duir i emetre. és autònoma. El govern egipci en té el control, apor- Fa poc, l’antic ministre d’informació, Tarek Mitri, tant part del pressupost anual de l’ERTU, així com que va estar summament implicat en els esforç de IPW WEPEVMW M MRHIQRMX^EGMSRW HI XSXW IPW QIQFVIW reforma administrativa de TL, va fer uns aclariments del Consell d’Administració, inclòs el seu president. respecte al “pla de reforma”. Va explicar que aquest %UYIWXEJEPXEH´MRHITIRHrRGME½RERGIVEEJIGXEKVIY- pla té dos elements bàsics: la natura de TL i les fonts QIRXPEMRHITIRHrRGMEIHMXSVMEPHI)689MIPXVIFEPP d’ingressos. Aquest pla pretén fer que TL i els es- HIPWTIVMSHMWXIW0EQERGEH´MRHITIRHrRGMEIHMXSVM- pectadors estiguin “relativament lliures de pressions EPIWZIYEKVIYNEHETIPQEXIM\'SHMHISRXSP{KMGHI comercials i de la necessitat d’atreure anunciants”. P´IQMWWSVEUYIXqGSQETVMRGMTEPSFNIGXMYMQTIHMV També va afegir que “TL és una televisió pública i la llibertat d’expressió i prohibir la crítica cap a les no estatal. El Líban no necessita que una televisió institucions estatals i alts càrrecs públics. defensi el Govern, TL hauria de tenir plena indepen- HrRGMEHIPIWJSVGIWTSPuXMUYIWMLEYVMEHIWIVTIVE Jordània:0EVIPEGMzHIHITIRHrRGMEUYIXqPEXIPIZMWMz totes les religions”49. Fins ara, aquest pla encara no estatal amb el Consell de Ministres es manifesta per W´LEQEXIVMEPMX^EX)RGEVERSW´LETVIWIRXEXEP'SRWIPP PEQERGEH´MRHITIRHrRGMEIHMXSVMEPIWTIGMEPQIRXIR HI1MRMWXVIWUYIEP½REPIWZEHMWWSPHVIMZEWIVWYFW- relació amb les notícies i els programes polítics. Cu- XMXYxXTIVYREPXVI'SRWIPP)PRSY1MRMWXIVMH´-RJSVQE- VMSWEQIRXIPHMVIGXSVHIPWMRJSVQEXMYWHI.SVHER8: ció encara no ha anunciat els seus plans relatius a la Ibrahim al-Bawarid, no veu problemàtica la connexió reforma de TL. IRXVIPEXIPIZMWMzIWXEXEP ZIYVIWIGGMz MIP1M- nisteri d’Informació i que compromet la integritat i la Marroc: Tal com s’ha esmentat anteriorment, mal- MRHITIRHrRGMEHIPEGEHIRE7IKSRWIPP±PEXIPIZMWMz grat les disposicions de la llei 77-03 que obliga a és per a la nació i és per això que les peticions del emetre programes d’informació i notícies neutrals, 1MRMWXIVMH´-RJSVQEGMzRSWzRYRVI¾I\HIPWWIYWTVS- acurades i políticament independents, es pot apre- TMWMRXIVIWWSWTIVWSREPW)WXVEGXEH´YRVI¾I\HIPIW ciar com, a la pràctica, els dos operadors públics polítiques de l’Estat i no les de persones individuals”48. marroquins intenten, en diversos graus, complir la seva missió de servei públic a través dels continguts El Líban: Télé Liban sempre ha estat sota control que emeten. En la manifestació més recent del “mo- IWXEXEPNEUYIP´)WXEXZEGSQIRpEVEEHUYMVMVEGGM- viment del 20 de febrer”, centenars de periodistes SRWE½REPWHIPWER]W0EWIZETSPuXMGEIHMXSVMEP de 2M i Al Oula, les dues cadenes de televisió pu- que està molt present a les seves produccions, FPMUYIWIWZERENYRXEVTIVTVMQIVEZIKEHETIVHI- WIQTVILEVI¾IGXMXPETSPuXMGEHIP+SZIVR½RWM QEREV PE ½ HI PE GIRWYVE M PE HIWZMRGYPEGMz HI PIW tot durant els dies previs a l’adquisició, quan va co- GEHIRIWHIPIWMRXIVJIVrRGMIWTSPuXMUYIW'ERXEZIR mençar com una empresa privada independent, es ±:SPIQ XVERWTEVrRGME :SPIQ MRHITIRHrRGME IHM- ZEHSREVYRPPSGEYRS½GMEPHIP+SZIVRIRPEWEPE torial”. Thouria Souad, periodista de “M durant els de redacció per tal de controlar els butlletins de HEVVIVWER]WZEHMV±7zGIPQqWZIPPEUYu E1 notícies i altres programes polítics. Quant a altres Estic exercint pressió per dur a terme reformes en tipus de programes, la unitat de gestió sempre les notícies. Hi ha molta censura”50. ha tingut un control total sobre la programació i RSXIRMESFPMKEGMzHIWIKYMVVIKPIWIWTIGM½UYIWNE %W7E½VTYFPMGEGMzHMkVME sigui en termes de promoció de la producció naci- 50 “Al Marroc, els periodistes de les cadenes públiques onal, de la qualitat dels programes educatius, i així VIGPEQIRYREXIPIZMWMzMRHITIRHIRX %Y1EVSGPIWNSYVREPMWXWHIW GLEMRIW TYFPMUYIW VIGPEQIRX YRI XIPIZMWMSR MRHITIRHERXI HI %FHIPLEO7IRRE%*44EV6*-HIQEVpHIPHMWTSRMFPI 48 Comunicat personal, 22 de desembre del 2010. E LXXT [[[]EFMPEHMGSQJSVYQQEVSGNSYVREPMWXIWGLEMRIW ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Palestina: No hi ha cap mecanisme per monitorit- WMREXHIP´S½GMEPHI,M^FYPPEL-QEH1IKLRMILE(E- ^EV4EPIWXMRI8:UYIXVIFEPPEQqWIRJYRGMzHIPIW masco, quan els altres canals de televisió intentaven decisions individuals de la gestió que de qualsevol cobrir detalls de l’esdeveniment i com progressava. política clara estatal sobre els ideals i els requisits Un altre exemple és que no es va cobrir la revolta del servei públic. La unitat de gestió de Palestine TV TSTYPEVH´)KMTXI½RWP´IRHIVVSGEQIRXHIP4VIWMHIRX està orgullosa del fet que no hi hagi un departament Mubarak. Des del març del 2011, durant la revolta de censura a la cadena, factor que considera com popular a Síria, Syrian TV va ignorar les demostra- un indicador del gran marge de llibertat que tenen. cions en contra del Govern i es va centrar exclu- No obstant això, no s’ha de ser ingenu i pensar que sivament en demostracions de suport al Govern i P´EFWrRGME JuWMGE H´YR HITEVXEQIRX HI GIRWYVE HI TYRXWHIZMWXES½GMEPWH´EVVIYHIPQzRUYIHSREZIR l’Estat equival a un augment del marge de llibertat WYTSVXEPVrKMQH´%WWEH H´I\TVIWWMz(IJIXQSPXIWMRWXMXYGMSRWHIQMXNERWHI Quant al procés d’edició de les notícies, primer el comunicació palestines pateixen com a mínim dos director de les notícies es reuneix regularment amb altres tipus de censura: la censura indirecta i l’au- diversos editors de notícies per a, després, prendre tocensura. A més, la manca de supervisió dels con- decisions d’edició en consulta amb la direcció de XMRKYXWTSXTEWWEVTIVEPXGEWSWHITIVNYHMGMEKVYTW Syrian TV i de vegades amb el Ministre d’Informa- IWTIGu½GW GSQ PIW HSRIW IPW RIRW PIW QMRSVMIW ció. En resum, el director de les notícies gestiona IRXVIH´EPXVIWH´MRGMXEQIRXEPEZMSPrRGMESZMSPEGMz l’activitat diària de les notícies, però no funciona de del drets humans en general. Aquest tipus de mo- manera independent i, en cavi, és el director general nitoratge del contingut és necessari, si es vol evitar de la cadena de televisió qui supervisa els butlletins que la crisi que va patir Palestine TV l’any 2007 es de notícies. Això dóna als telenotícies el seu caràcter VITIXIM\M IWZEMRWXVYQIRXEPMX^EVPEXIPIZMWMzHMVMKMHE de “seguretat”. TIVP´)WXEXIRPEPPYMXEMRXIVREIRXVIP´3%4M,EQEW Tunísia: Considerant que els 10 membres del con- Síria:)PKSZIVRWMVMkQSRSTSPMX^EIPWQMXNERWHIGS- sell d’administració de la televisió pública de Tunísia municació a Síria, especialment la televisió que es van ser designats per decret per part del Ministeri GSRWMHIVEHIJEGXS±TVSTMIXEXHIP+SZIVR²TIVUYr de Comunicació i que els poders del consell es van el Govern controla cada aspecte de les emissions delegar en el president del consell, també designat HI 7]VMER 8: GSQ IP ½RERpEQIRX PE GSRXVEGXE- pel Ministeri de Comunicació, el Ministre al càrrec ció d’empleats, el control del contingut, provisió del Ministeri de Comunicació tenia control absolut d’equips i la connexió de les cadenes per a emissi- d’aquesta institució pública. Designava membres ons a nivell local, regional i a través de la tecnologia del consell i el seu president, en supervisava la ges- WEXrPøPMX%M\{XEQFqWMKRM½GEUYI7]VMER8:RSKEY- XMzPEWMXYEGMz½RERGIVEMPIWTSPuXMUYIWHITVSKVE- HIM\H´MRHITIRHrRGMEIHMXSVMEPNEUYIHITrRTPIRE- mació. Interpretava de manera totalment individu- QIRXHIPKSZIVRWMVMk2SRSQqWHITrRTPIREQIRX EPIPWMKRM½GEXHI±QMWWMzHIWIVZIMTFPMG²TIVE HIPE7%2%P´EKrRGMEREGMSREPHIRSXuGMIWTIVXVS- aquest operador nacional que era bàsicament un bar les fonts de les notícies, sinó que els butlletins portaveu del Govern abans de la revolució de 2011. MRJSVQEXMYWJYRGMSRIRH´EGSVHEQFYR±GSRNYRXHI prioritats”, segons les quals les primeres notícies -RXIVEGGMzEQFP´EYHMrRGMEMQIGERMWQIWHI que s’han d’emetre són les relatives al president si- reclamació rià, després venen les de Palestina i l’Iraq i després les notícies importants sobre el món àrab. A més, 0E QENSVME H´STIVEHSVW XIPIZMWMYW TFPMGW MRGPSWSW les notícies que no coincideixen amb les polítiques en aquest estudi no ofereixen la possibilitat d’in- de l’Estat s’eliminen o ignoren per complet, menys XIVEGGMzEQFPIWWIZIWEYHMrRGMIWMRSHMWTSWIRHI quan resulta impossible ignorar-les. En aquest cas, QIGERMWQIWTIVXVEGXEVS½GMEPQIRXPIWUYIM\IWHIP aquestes notícies “problemàtiques” es tracten de públic. No obstant això, algunes queixes relatives al QERIVE WIPIGXMZE M W´EPXIVIR TIVUYr I\TVIWWMR IP GSRXMRKYXTSHIRTVIWIRXEVWII\XVES½GMEPQIRXIRZM- punt de vista del Govern. Com a exemple, Syrian ant-les al supervisor de la televisió o, com és el cas TV va ignorar durant 24 hores la noticia de l’assas- de Palestine TV, les persones que gaudeixen de po- der poden queixar-se directament al President de publiques-reclament-2-4220905.html l’Autoritat Palestina. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 0ETkKMRE[IFS½GMEPHIPIWRSYGEHIRIWkVEFW HIP0uFERHI.SVHkRMEMHIP1EVVSG EREPMX^EHIWGSRWMWXIM\QENSVMXkVMEQIRXIRMRJSVQE- Encara que el Consell Nacional de l’Audiovisual ció general sobre la història i l’evolució del canal, la PMFERrW WIQFPE HI JEGXS XVEQMXEV UYIM\IW WSFVI IP programació diària, el departament de publicitat i GSRXMRKYX PIW ETEVMGMSRW XIPIZMWMZIW HIP WIY TVIWM- PEPPMWXEHIRQIVSWHIXIPrJSRHIPWKVERWHITEVXE- HIRX%FHIP,EHM1ELJSY^WSPIREREVPPMKEHIWEQF ments de cada institució. Algunes de les pàgines web YRGSRXMRKYXTSPuXMGTSPrQMG RSLMLEXVERWTEVrRGME ofereixen la possibilitat de mirar directament en línia RMYRQIGERMWQIS½GMEPTIVUYrIPTFPMGTYKYMEVVM- algun contingut, principalment els informatius, com bar al Consell. No hi ha una pàgina web del propi qWIPGEWHIP´)28:H´%PKrVME%PXVIWGSQqWIPGEW Consell, sinó un enllaç a la pàgina web del Ministeri HIPETkKMRE[IFS½GMEPHIPIWGEHIRIWHIXIPIZMWMzM d’Informació sense cap informació relativa als seus les emissores de ràdio propietat de l’Estat de Síria, deures, responsabilitats, decisions i altres aspectes. ofereix informació general sobre un cert nombre de )RGEVEUYIPETkKMRE[IFHI.SVHER8:RSXqYR serveis no lligats a les emissions, com les divises, les enllaç que permeti al públic presentar queixes sobre previsions meteorològiques, els procediments per GSRXMRKYXTSPrQMGHIPEXIPIZMWMzIRXISVMEqWTSWWMFPI obtenir un visat per entrar a Síria, entre d’altres. presentar aquestes queixes a la comissió que regula %QqWHIP1EVVSG ZIYVIHIXEPPWQqWIRHEZERX IPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWHI.SVHkRMENEUYIIPWIYTVI- només tres pàgines web d’operadors televisius pú- sident està obligat per llei a “mirar les queixes que blics ofereixen la possibilitat d’interacció amb els IPTFPMGPMIRZMEGSRXVEIPWSTIVEHSVWEQFPPMGrRGME espectadors i qui visita la pàgina web. La televisió M TVIRHVI PIW QIWYVIW RIGIWWkVMIW EP VIWTIGXI² PPIM pública de Tunísia va començar a incloure comen- EVXMGPI TEVkKVEJ. 2SLMLEVIWUYITVS- taris dels espectadors sobre la programació només vi que s’hagin presentat aquest tipus de queixes. Per GETE½REPWHIPQIWHIHIWIQFVIHIPQIRXVI a tots els operadors públics, excepte per als marro- UYIPIWTkKMRIWHI7uVMEM.SVHkRMEXIRIRYRWMWXIQE UYMRWRSLMLEGETHEHE½EFPIHMWTSRMFPIWSFVIPEWIZE d’enquesta en línia com a forma rígida i rudimentària TEVXMGMTEGMzIRVIPEGMzEP´EYHMrRGMEHIPTEuW d’interacció amb els espectadors, on es formula una De fet, el Marroc és l’únic país àrab amb opera- pregunta sobre la programació o els esdeveniments dors televisius públics que assumeixen responsabili- VIGIRXWMIPWQIQFVIWHIP´EYHMrRGMETSHIRIWGSPPMV tats respecte al públic. Per tal d’establir una relació entre un nombre de possible respostes i després entre els espectadors i les cadenes publiques, l’HACA veure els resultats de l’enquesta. va introduir en els cahiers des charges de Al Oula i de % HMJIVrRGME HI PIW TVIKYRXIW KIRIVEPW M WIRWI 2M la obligació de designar un mediador que té com substància sobre la programació que hi ha a la pàgi- a tasca recopilar les reaccions i els comentaris dels es- REHI.8:GSQTIVI\IQTPI±UYMRqWIPWIYXMTYWHI pectadors, fer-ne un seguiment i donar una resposta TVSKVEQEJEZSVMX#²PIWTVIKYRXIWHIPETkKMRE[IF UYERWMKYMTSWWMFPI EVXMGPIIRIPGEWHIEP%SYPE de Syrian TV són de tipus ideològic i polític. Una de MEVXMGPITIVE1 7IKSRWEUYIWXWHSWEVXMGPIWWM- les preguntes recents demanava als visitants de la milars, el “mediador” o defensor del telespectador no TkKMREH´EZEPYEVEPXVIWGEHIRIWHIXIPIZMWMz%P.E^I- intervé en el procés editorial amb cada cadena, que era i Al-Arabyya en concret, dient si estan d’acord o té la obligació d’emetre com a mínim una vegada al RSEQFP´E½VQEGMzUYIPE±GSFIVXYVEHIPIWRSXuGMIW QIWYR±TVSKVEQEHIQIHMEGMz² émission de médi- no és bona”. Una altra pregunta els demanava dir si ation UYIRSIWTSXTEXVSGMREVSMRXIVVSQTVIEQF estaven d’acord amb dir que “les decisions de la Lli- publicitat. A més, aquest programa rep personatges ga Àrab respecte a Síria no són adequades”. No cal TFPMGWEUYMIWGSRZMHETIVTEVPEVHIXIQIWIWTIGu½GW EJIKMV UYI PE QENSVME EGPETEVEHSVE HIPW IRUYIWXEXW relacionats amb els programes emesos pel canal. Les IWXEZEH´EGSVHEQFEUYIWXIWE½VQEGMSRWIR cadenes publiques també estan obligades a proporci- contra de la Lliga Àrab i els Canals àrabs de notícies onar a la seva pàgina web les respostes aportades per TIVWEXrPøPMX51. part del mediador sobre temes que tracten sobre el De totes les cadenes àrabs públiques incloses en públic52. El mediador també ha de preparar un infor- aquest estudi, només tres tenen una autoritat regu- QIERYEPSRHIXEPPMPEVIEPMX^EGMzHIPEWIZEXEWGEMPIW PEHSVEEUYMIWTSHVMEGSR½EVPEXEWGEHIVIFVIMTVS- recomanacions que fa al respecte, si n’hi ha. De fet, cessar les queixes dels espectadors. Són les cadenes 7268NELEMRGP{WIRPEWIZETkKMRE[IFIPWPXMQW 51 Veure la pàgina web de la institució pública siriana de radio -RJSVQEGMzWSFVI±QIHMEHSV²HI7268HMWTSRMFPIELXXT MXIPIZMWMzHMWTSRMFPIELXXT [[[VXZKSZW] [[[WRVXQEQIHMEXIYVCVSPITLT ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK informes del seu mediador, el més recent dels quals UYEPMXEXSFWIVZEGMzUYIVIGSP^IRIPWVIWYPXEXWXVS- data de 200953. FEXWIREUYIWXIWXYHM WYFWIGGMzHIP´ERkPMWMHIP Segons l’informe del 2009, el mediador va re- GSRXMRKYX FVIQMWWEXKIWHIPWUYEPWXVEGXEZIRWSFVI EP %SYPE %UYIWX MRJSVQI HI TkKMRIW GSRWMWXME 2.4 Estatus de l’autoritat reguladora principalment en una crítica del contingut dels pro- grames i la crítica més dura anava adreçada als de- 2.4.1. Llei per a les autoritats reguladores: compe- bats polítics i als programes culturals i artístics. En XrRGMIWMVIWTSRWEFMPMXEXW canvi, la pàgina web de 2M, malgrat estar oberta a comentaris del públic54, no ofereix les mateixes fa- *MRW EZYM RSQqW UYEXVI HIPW ZYMXW TExWSW MRGPSWSW GMPMXEXWTIVVIFVIS½GMEPQIRXMTVSGIWWEVPIWUYIM\IW en aquest estudi tenen una autoritat reguladora dels espectadors que al- Aoula ni fa que els seu me- UYIWYTIVZMWMIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzREGMSREPW HMEHSVVIEPMX^MMRJSVQIWERYEPWUYIIWJEGMRTFPMGW E TEVX HIP 1MRMWXIVM H´-RJSVQEGMz 4EPIWXMRE 7uVME TIVEGSQTPMVP´SFNIGXMYH´EUYIWXIWXYHMIWZERWSP )KMTXI M %PKrVME IWXER STIVERX WIRWI YRE EYXSVMXEX licitar còpies dels informes a 2M que va prometre VIKYPEHSVE)REUYIWXWTExWSWIP+SZIVR SIP1MRMW- IRZMEVPIWTIV{IRGEVERSLSLEJIX XVIH´-RJSVQEGMz TIV{XEQFqWSZMRXIPGETHIP´)W- 4IPUYIJEEP´EYHMrRGMEHIPEXIPIZMWMzTFPMGEIP tat, segueix sent l’autoritat que controla el sistema CSCA, en la decisió n. 81-10 del 24 de novembre HIHMJYWMzREGMSREP*MRWMXSXIRIPWTExWSWUYIIR del 2010, va encarregar a la institució privada Ma- resposta a la pressió del públic, han adoptat molt VSGQqXVMI QIWYVEV P´EYHMrRGME HI PE XIPIZMWMz M HI VIGIRXQIRX RSZIW PPIMW HI QMXNERW HI GSQYRMGEGMz UYEPWIZSP QMXNk HI GSQYRMGEGMz EQF PPMGrRGME TIV PMFIVEPW UYI TIVQIXIR PE TVMZEXMX^EGMz HIP WIGXSV operar al Marroc55. Un informe del 2010 va indicar mentre s’introdueixen autoritats reguladores per UYIHYVERXIPTVMQIXMQI IRXVIPIW MPIW supervisar-la, és massa aviat per avaluar l’impacte i 7,7 milions de marroquins van veure Al-Oula, 2M, i l’efectivitat d’aquestes lleis. Per exemple, a Síria, el Al Maghribia56. XI\X HI PE RSZE PPIM HI QMXNERW HI GSQYRMGEGMz HI Des de la perspectiva de l’HACA, mesurar l’ín- P´ER] HIGVIXPIKMWPEXMYR HIP RSEGSR- HI\P´EYHMrRGMEqWQSPXMQTSVXERXNEUYITIVQIXEPW segueix crear de manera efectiva una autoritat regu- reguladors avaluar l’impacte del contingut a televisió ladora independent. De fet, l’article 19 de la llei esti- en els espectadors. També constitueix un estímul pula la creació d’un consell audiovisual nacional que TIV E PE GSQTIXrRGME IRXVI PIW GEHIRIW TFPMUYIW compleix molts dels requisits i té molts dels deures MTIVHIWIRZSPYTEVPETVSKVEQEGMzMQE\MQMX^EVPIW i les responsabilitats d’un òrgan regulador indepen- inversions en publicitat. No obstant això, els crítics HIRXGSQGSRGIHMVPPMGrRGMIWIWXEFPMVVIUYMWMXWTIV XVSFIRUYIP´uRHI\H´EYHMrRGMELEXMRKYXTSGSGET a operadors privats, controlar les produccions dels impacte directe en la programació dels operadors QMXNERW IRXVI H´EPXVIW 2S SFWXERX EM\{ WIKSRW IP públics. La seva programació està plena de producci- mateix article, aquest consell està “connectat” amb ons estrangeres o de produccions nacionals de baixa el Consell de Ministres i per tant, no és independent MPIWHIGMWMSRWQqWMQTSVXERXWGSQGSRGIHMVPPMGrR- :IYVIEUYIWXWMRJSVQIWELXXT [[[WRVXQEQIHMEXIYVC cies a operadors han de ser aprovades en última rapport.php instancia per part del Consell de Ministres de Síria :IYVI P´IRPPEp WIKIRX HI PE TkKMRE [IF HI 1 LXXT [[[QQE'PYF1'SRXEGXI^RSYW SR W´MRZMXE EPW ZMWMXERXW E EVXMGPI deixar els seus comentaris sobre els programes, enviar preguntes, No només aquest consell segueix sense operar demanar participar en programes, etc. “Club 2M, és l’espai després de l’aprovació de la nova llei, sinó que la d’interacció i participació dels internautes en la vida de la seva policia estatal exerceix control del contingut a tra- cadena preferida, 2M. A través d’aquest espai, pot reaccionar a les emissions que ha vist, formular preguntes, proposar idees i vés dels diversos equips que posseeix. Els progra- XIQIWHIQEREVTEVXMGMTEVIRTVSKVEQIWGSQETFPMGSIRNSGW mes considerats problemàtics es deixen d’emetre i a Internet i moltes altres possibilitats.” IWGEWXMKEEPWKIWXSVWMIPWHMVIGXSVWH´YRMXEX ERMZIPP (IGMWMz HI P´,%'% HMWTSRMFPI E LXXT [[[LEGEQE EPXMMRXIVQIHM HIHMJIVIRXWQERIVIWGSQEVEPEHI- HIGMWMSRCCLXQ ducció del salari, suspensió permanent o temporal, ±1IWYVIW H´EYHMrRGME PIW XIPIZMWMSRW IWXVERKIVIW EQF traspàs a altres departaments en contra de la seva JSVpEMPIWREGMSREPWVIWMWXIM\IR² 1IWYVIWH´EYHMIRGI 0IWXIPIW voluntat, acomiadament o detenció. En principi, els IXVERKIVIW IR JSVGI PIW REXMSREPIW VIWMWXIRX HI *EMGEP *EUMLM 0´)GSRSQMWXI2S HIP periodistes i empleats de la cadena Syrian TV, dirigi- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! da per l’Estat, tenen la possibilitat d’apel·lar la decisió Pel que fa al control dels continguts, abans de en un tribunal civil, dret garantit per la Constitució. 1994, el representant del Govern o el controlador a 2SSFWXERXEM\{XIRMRXIRGSQTXIUYIPEQENSVME TL va ser qui va complir amb el deure de controlar HI±GVMQW²VIPEGMSREXWEQFP´kQFMXHIPWQMXNERWHI PEGEHIREH´EGSVHEQFIPHIGVIXSJ comunicació es sotmeten a tribunals militars o de Aquest controlador és designat pel Consell de Mi- ±WIKYVIXEX² amn-el dawla IPWTIVMSHMWXIWHIXMRKYXW nistres i té el deure de controlar les operacions de i la gent acusada de “crims de pensament”, com ara 80UYERXEPGSRXMRKYXMERMZIPPPIKEPM½RERGIV%QqW difamar treballadors del Govern, perden el dret aquest representant era el veritable enllaç entre d’apel·lar la decisió del tribunal. l’empresa i el Govern, representat pel Ministre d’In- formació. Així, el controlador del Govern tenia el Jordània:0´EYXSVMXEXVIKYPEHSVENSVHEREAudiovisu- dret d’expressar la seva opinió sobre les propostes al Commission o AVC, es va crear d’acord amb la HITVSKVEQEGMzUYERIWTVIWIRXEZIREPGSQMXrVIW- MRXVSHYGGMzHIPEPPIMEYHMSZMWYEPHIP XIQTS- TSRWEFPIHIPETVSKVEQEGMz EVXMGPIHIPIWXEXYXW VEPQIRXPPIMRHIP EQFPE½REPMXEXH´EGXYEV HI 80 M I\TVIWWEV PE WIZE STMRMz WSFVI PE TSPuXMGE GSQE{VKERVIKYPEHSVEQFMRHITIRHrRGMEEHQMRMW- editorial del canal. Tenia capacitat per assistir a les XVEXMZEM½RERGIVE)RXVIIPWHIYVIWQqWMQTSVXERXW reunions del consell d’administració i involucrar-se que la Comissió havia de complir segons l’article 4, en les deliberacions sense tenir poder per votar XVSFIQIPWWIKIRXW EREPMX^EVPIWWSPøPMGMXYHWHIPPM- QIQFVII\S½GM %M\u½RWP´ER] P´{VKERVIKY- GrRGMEWYTIVZMWEVIPXVIFEPPHIPWSTIVEHSVWUYINEIR PEHSVRSIVEEPXVIUYIIPKSZIVRPMFERrW XIRIRMGSRGIHMVPPMGrRGMIWEGIVXWXMTYWHITVSKVE- (IWTVqWHIP´ETVSZEGMzHIPEPPIM IWZEGVI- QEGMzEYHMSZMWYEPMIUYMTWEYHMSZMWYEPWYXMPMX^EXWEPE EVIP'SRWIPP2EGMSREPHIP´%YHMSZMWYEP IRIRHEZERX VEHMSHMJYWMzGSRNYRXEQIRXEQFIP'SQMXr6IKYPE- '2% P´ER] %EUYIWX{VKERVIKYPEHSVIPTVMQIV dor de Telecomunicacions. No es fa cap menció en d’aquest tipus en el món àrab, se li va assignar l’estudi VIJIVrRGMEEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTFPMGWNEUYI de les sol·licituds d’operadors de televisió i ràdio pri- la prerrogativa de l’AVC està restringida a les parts vats i publicar la seva opinió sobre aquestes sol·licituds EQFPPMGrRGME EVXMGPI IRIP(MEVM3½GMEP EVXMGPI )REPXVIWTEVEYPIWIP 4IPUYIJEEPIWGSQTIXrRGMIWHIPWSTIVEHSVWEQF '2%RSXqGSQTIXrRGMETIVGSRGIHMVPPMGrRGMIW%G- PPMGrRGMEP´%:'EXVEZqWHIPWIYHMVIGXSVSTVIWMHIRX tua com a òrgan consultiu del Consell de Ministres, el envia les seves recomanacions al Ministre d’Informa- UYEPTSXEGGITXEVSVIFYXNEVPIWVIGSQEREGMSRWJIXIW ció on se li informa del rebuig o de l’aprovació de per part del CNA i és en última instancia, responsable les sol·licituds per part de la autoritat reguladora. El H´IQIXVIPIWPPMGrRGMIW EVXMGPIM Consell de Ministres, d’acord amb la recomanació A més, el CNA té assignada la tasca de supervisar del Ministeri, alhora basada en la recomanació del IPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEYHMSZMWYEPHIPTEuW EVXMGPI TVIWMHIRX HI P´%:' TSX GSRGIHMV PPMGrRGMIW VIRS- HSREVPEWIZESTMRMzVIWTIGXIEPWTPIGWHIGSRHMGM- ZEVPIWSHIRIKEVPIW EVXMGPI )PUYIqWIRGEVE SRW UYILERHIWIVVIHEGXEXWTIVEYRGSRWIPPEHLSG més greu que el Consell de Ministres tingui l’última HIWMKREXTIP'SRWIPPHI1MRMWXVIW EVXMGPI MVIGS- TEVEYPETIVEXSVKEVPPMGrRGMIWESTIVEHSVWTVMZEXWqW QEREVWERGMSRWIRGEWUYIW´MRJVMRKIM\MPEPPIM EVXMGPI el fet que pugui fer-ho sense haver d’aportar cap 'EPEWWIR]EPEVUYIIP'2%RSXqGSQTIXrRGMIW NYWXM½GEGMzHIPEWIZEHIGMWMzMWIRWIKEVERXMVGETTSW- TIVXVEGXEVPIWVIGPEQEGMSRWHIPTFPMGPMFERrW sibilitat d’apel·lació per part dels sol·licitants. L’article En cas d’infringir la llei, el Ministeri d’Informació, qWQSPXGPEVMVSXYRHIREUYIWXEWTIGXINEUYI basant-se en una recomanació del Consell Audiovi- estipula que “el Consell de Ministres té el dret de sual, pot ordenar a un operador que suspengui les HIRIKEVPEGSRGIWWMzH´YREPPMGrRGMEEUYMLSGSRWMHI- seves emissions durant un període de 3 dies. En cas ri sense aclarir-ne les raons”. d’una segona infracció, el Consell de Ministres passa a ser l’òrgan responsable de decidir tancar tempo- El Líban: L’article 5 del decret legislatiu n. 100 del ralment l’operador, basant-se en una recomanació HSREZEEP'SRWIPPHI1MRMWXVIWTPIREEYXSVMX^E- HIP 1MRMWXIVM H´-RJSVQEGMz EVXMGPI (MX H´EPXVE ció per supervisar les activitats de TL pel que fa als manera, és el Consell de Ministres, i en menor me- WIYWSFNIGXMYWPIWTVIVVSKEXMZIWPEKIWXMzIPGSRXVSP sura el Ministeri d’Informació, i no el CNA qui té HIPGSRXMRKYXIP½RERpEQIRXMPIWVIPEGMSRWEQFEP- PEGSQTIXrRGMEPXMQEHIGSRGIHMVPPMGrRGMIWMMQTS- tres entitats. sar sancions. De fet, va haver-hi diverses ocasions ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK IRUYrIWZEMKRSVEVPEVIGSQEREGMzHIPEEYXSVMXEX sevol d’aquests esborranys de llei i propostes són reguladora per part tant del Ministeri d’Informació coherents amb els principis bàsics de les lleis que GSQHIP'SRWIPPHI1MRMWXVIW0´ER] UYERPIW regulen el sector. L’HACA també exerceix algunes XIPIZMWMSRWMVkHMSWTVMZEHIWZEREHUYMVMVPEPPMGrRGME funcions reguladores. A més de la capacitat d’atorgar per primera vegada al país, el Govern no va tenir PPMGrRGMIWEHMJIVIRXWXMTYWHIQMXNERWHIGSQYRMGE- IR GSQTXI PE VIGSQEREGMz HI VIFYXNEV YRE HI PIW GMz EYHMSZMWYEP EVXMGPIW M HI PE PPIM qW sol·licituds57. Més recentment, el CNA va criticar la l’òrgan encarregat de redactar els cahiers des char- programació de diversos operadors privats, als que ges GSRXVEGXIWTVSKVEQE HIPIWGEHIRIWTFPMUYIW ZEEGYWEVH´MRJVMRKMVPEPPIM PPIM HIP´ER] S MGSRXVSPEVRIP´ETPMGEGMz EVXMGPIGPkYWYPIWM IP 'SHM 4IREP 2S SFWXERX EM\{ IP 1MRMWXIVM H´-R- HIPEPPIMHIPH´EKSWXHIP %UYIWXW formació va tenir una postura diferent, descartant cahiers des chargesWzRQSPXMQTSVXERXWNEUYIGS- la recomanació del Consell, i no vaig imposar cap HM½UYIRHEZERXHIPEQERGEH´YREPIKMWPEGMzEHIUYE- sanció esmentant la llibertat d’expressió a El Líban da, les regles relatives a la publicitat des del punt de com a protecció del que s’emetia58. vista del contingut, de la distribució del temps i de les sancions en cas d’incompliment. Els cahiers des Marroc: La llei n. 1-02-212 del 31 d’agost del 2002 charges són contractes signats tant per l’HACA com QSHM½GEHETIVPEPPIMRHIP´HIRSZIQ- pels operadors, que contenen termes i condicions a bre del 2003, la llei n. 1-07-189 del 30 de novembre les quals han d’atenir-se. Constitueixen el principal HIPMPEPPIMR HIPH´SGXYFVIHIP instrument legal i pràctic per a la regulació del sector va introduir l’Alta Autoritat de la Comunicació Au- audiovisual. Com a part de l’HACA, el CSCA és el HMSZMWYEP Haute Autorité de la Communication Au- responsable de controlar l’aplicació de les condicions diovisuelleS,%'% %UYIWXRSY{VKERVIKYPEHSV enumerades en aquests contractes. inspirat en la legislació francesa d’aquest mateix àm- Per exemple, un dels requisits de contingut im- bit, ha rebut el poder de regular, controlar, supervi- TSWEXEXSXWIPWSTIVEHSVWEQFPPMGrRGMETIVEIQI- sar i sancionar els operadors de ràdio i televisió amb XVIMRJSVQEGMzREGMSREPMEGXYEPMXEXNEWMKYMRTVMZEXWS PPMGrRGMEXERXTVMZEXWGSQTFPMGWIRGEWH´LEZIVMR- públics, és el requisit del pluralisme polític. S’aplica JVMRKMXPIWI\MKrRGMIWHIPIWWIZIWPPMGrRGMIW0´%YXSVM- tant a les notícies nacionals com als programes d’en- tat també havia de ser un aspecte i un actor decisiu trevistes i debat. Les regles per a un accés equitatiu IRIPTVSGqWHIPMFIVEPMX^EGMzHIPWIGXSVEYHMSZMWYEP es van establir amb la decisió del CSCA del 27 de del Marroc. WIXIQFVI HIP 9RW SVHMREHSVW IWTIGMEPMX^EXW L’HACA exerceix un paper consultiu envers el IRPEKVEZEGMzHMKMXEPMX^EGMzMEV\MYHIPQEXIVMEPHI 6IM EVXMGPIWMHIPEPPIMHIPH´EKSWXHIP les emissions sense interrompre-les permet l’anàlisi IP+SZIVRMIP4EVPEQIRX EVXMGPI 0EWIZE WYFWIKIRX HIP GSRXMRKYX TIP UYI JE EP TPYVEPMWQI opinió, tot i que és merament consultiva, constitueix Aquests estudis es converteixen en les bases per a un prerequisit en el procés legislatiu, és a dir, que revisions internes que tenen com a propòsit desen- se li fa una consulta quan un esborrany de llei i un volupar més el sector. decret relacionat amb la comunicació audiovisual es Quant a les sancions, quan una cadena amb lli- presenta en el Consell de Ministres o el Parlament GrRGMEMRJVMRKIM\PEPPIMSRSVIWTIGXEYREHIPIWGSR- EVXMGPIW M 8q IP HIYVI HI KEVERXMV UYI UYEP- dicions de funcionament tal i com estan estipulades als plecs de condicions, el Director General de co- (EFFSYW7IRWIRMK( XIWMREHSGXSVEPRSTYFPMGEHE ±*MREPHIPE+YIVVE#0EPPIMPMFERIWEH´IQMWWMSRWHIP ² )RHMRK municació audiovisual envia un avís en un període de XLI;EV#XLI0IFERIWIFVSEHGEWXPE[SJ 7LIJ½IPH,EPPEQ XIQTWHIHMIW EVXMGPIHIPEPPIM 7MP´MR- 9RMZIVWMX]7LIJ½IPH6IKRI9RMX compliment persisteix, el Director General n’infor- 0ETSPrQMGEUYIZEIRZSPXEVYRGETuXSPHIPETEV{HME&EW ma el CSCA que, després de deliberar, pot decidir QEX[EXERE0&'-SRIWTEVSHMEZEEPPuHIVHI,I^FSPPEL,EWWER IRXVIPEZEVMIXEXHIQIWYVIWWIKIRXW 2EWVEPPELqWYRFSRI\IQTPI0EGSQYRMXEX\MxXEZEVIEGGMSREV EQFVkFMEMZMSPrRGMEEPGEVVIVTIVUYrW´LEZMEVMHMGYPMX^EXPEWIZE “icona religiosa”. El NAC ho va condemnar i va voler aplicar E)RZMEVYREZuW)P'7'%XEQFqTSXHIGMHMVWMTYFPMGEV sancions al canal, però el ministre d’informació no hi estava P´EZuWEPE3J½GMEP+E^IXXI HMEVMS½GMEP SWMIQIXVI´PTIV d’acord i defensava LBCI. Veure l’article “El Líban: protestes sobre la cadena que infringeix la llei. PETEV{HMEXIPIZMWMZEHI,I^FSPPEL² 0IFERSR 4VSXIWXWSZIV8: F4SWEVIRQEV\EPIWWERGMSRWUYI½KYVIREPWTPIGWHI ,I^FSPPELTEVSH] HIPHINYR]HIPHMWTSRMFPIE LXXT [[[QMHHPIIEWXSRPMRIGSQIRKPMWL#MH! GSRHMGMSRWHIP´STIVEHSVUYIXqPPMGrRGME LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! G6IQIXVIIPGEWH´{VKERWSEHQMRMWXVEGMSRWGSVVIWTS- 2.4.2. Estructura, gestió i rendició de comptes nents que puguin decidir si cancel·lar de manera tem- TSVEPSTIVQERIRXPEPPMGrRGME Jordània:7IKSRWP´EVXMGPIHIPEPPIMHIPP´EY- XSVMXEXVIKYPEHSVEHI.SVHkRMEIWGSQTSWEHIPHM- Tunísia: Creada el 30 de gener del 1989, l’autoritat rector i de la unitat executiva. El Consell de Minis- reguladora de Tunísia, el Consell Superior de Comu- tres designa el director a partir d’una recomanació RMGEGMzS'7' Conseil Supérieur de la Communica- del Ministeri d’Informació. El pagament i altres be- tion IVEYR{VKERGSRWYPXMYMRMGMEPQIRXPPMKEXEPETVI- RI½GMW½RERGIVWXEQFqIWHIGMHIM\IREP'SRWIPPHI WMHrRGMEHIPE6ITFPMGEMQqWIRHEZERXEPE3½GMRE Ministres. El director també és el president de la HIP4VMQIV1MRMWXVI HIGVIX HIP HIWIXIQFVI unitat executiva de l’autoritat que, alhora, es com- HIP (IWHIP´EQTPMEGMzHIPIWWIZIWVIWTSRWE- posa de funcionaris i personal contractat. No s’afe- bilitats l’any 1998, el CSC va passar a estar al càrrec geixen detalls, sobretot pel que fa al nombre de de supervisar el sector, fer el seguiment de la seva membres per designar, les condicions per a desig- evolució i presentar informes anuals. El mes d’abril nar-los, els criteris professionals per a ser-ne mem- del 2008, les responsabilitats del CSC es van ampliar FVIMPIWGMVGYQWXkRGMIWIRUYrPETIVXMRIRpEGSQE WIRWIKEVERXMVPEWIZEMRHITIRHrRGMEHIP+SZIVR0E membre pot cessar. L’article només menciona que seva funció reguladora encara era limitada i els seus les normes de contractacions, nomenaments, nò- MRJSVQIWIWQERXIRMIRIRWIGVIX ½REPQIRXIP'7' mines, els drets i les obligacions seran establertes va ser dissoldre el març del 2011, amb la creació de la al reglament intern a ser aprovat posteriorment comissió nacional per a la reforma dels sectors d’in- amb aquest propòsit. Finalment, l’article 8 detalla JSVQEGMzMGSQYRMGEGMz-26-' els deures del director i deixa clar el seu estatus Anteriorment, durant les eleccions parlamentàri- d’auxiliar dins del Ministeri d’Informació dient que es i presidencials del 2009, es va assignar al president “el director és responsable davant del Ministeri del del CSC la tasca de supervisar la cobertura que la treball de l’Autoritat”. ràdio i la televisió públiques feien de les eleccions i El públic no té possibilitat de presentar queixes avaluar i censurar, abans de que les emetessin, les WSFVIP´EGXMZMXEXHI.8:PETkKMRE[IFHIPEUYEP gravacions relacionades amb les eleccions. Aques- tampoc disposa d’un mecanisme requerit que po- ta tasca, basada en ordres presidencials directes de dria permetre-ho. No obstant això, la llei audiovi- Ben Ali durant un discurs presidencial que va donar sual del 2002 preveu aquest paper per al regulador, el 7 de novembre del 2008, en la celebració dels 21 SRWIPMEYXSVMX^EI\EQMREVPIWUYIM\IWTVIWIRXEHIW anys que duia al poder, va generar una protesta pú- per part del públic i “prendre les mesures necessà- blica, sobretot per part dels membres de l’oposició VMIWEPVIWTIGXI² EVXMGPI TEVkKVEJNMO 2SUYI- independent. Segons Ahmed Brahim, del moviment da clar si aquest mecanisme de queixa s’interpreta %XXENHMH±IRWXVSFkZIQHEZERXYREHIGMWMzUYIHIW- TIVUYrTIVQIXMMRGPSYVIUYIM\IWWSFVIPIWGEHIRIW viava el Consell de Comunicació de la seva missió publiques o si està limitat als operadors privats. real i que feia que el nostre país corregués el risc HIWIVP´RMGTEuWHIPQzRTIPUYINSWqUYIIWXEZE El Líban:7IKSRWPEPPIM IP'SRWIPP2EGMSREPHI MRWXMXYMRXYREGIRWYVETVrZMEEPIWHIGPEVEGMSRWHIPW l’Audiovisual es composa de 10 membres designats GERHMHEXWMEUYIWXEHIGMWMzXEQFqWMKRM½GEZEUYIIP TIP 'SRWIPP HI 1MRMWXVIW M IP 4EVPEQIRX EVXMGPI president del CSC, un antic ministre proper al partit %UYIWXWQIQFVIWLERHIWIVTIVWSRIWUYEPM½GEHIW %KVYTEGMz 'SRWXMXYGMSREP (IQSGVkXMGE 6'( TIV HIHMJIVIRXWkQFMXWGSQP´EVXPEPMXIVEXYVEPEGMrRGME PIWWIZIWWMKPIWIRJVERGrW UYIIREUYIPPQSQIRX MPEXIGRSPSKME4IVXEPH´IZMXEVGSR¾MGXIWH´MRXIVrWIPW era el partit dirigent de Tunísia, podia delegar a un membres del CNA no poden ser empleats o funcio- altre membre del Consell lligat a algun partit el po- REVMWQYRMGMTEPWSHIP+SZIVRHIWMKREXW EVXMGPI M HIV H´I\IVGMV GIRWYVE TVrZME GSRXVE ³P´STSWMGMz UYI RSTSHIRXIRMVYRGkVVIGUYIIRXVMIRGSR¾MGXIEQF W´STSWE´ l’opposition qui s’oppose SGSRXVEIPWWIYW PETV{TMEJIMREUYIJEREP'SRWIPP EVXMGPI )PWQIQ- competidors”59. bres serveixen per a un període de 3 anys que pot VIRSZEVWI EVXMGPI )PWQIQFVIWUYIRSEWWMWXIM- 59 “El CSC: eina d’obertura mediàtica o instrument de xen a 3 reunions consecutives del Consell deixen de GIRWYVE#² 0I'7' 3YXMPH´SYZIVXYVIQIHMEXMUYISYMRWXVYQIRX WIVQIQFVIWHIP'2% EVXMGPI )P'2%VIHEGXE HIGIRWYVI# %XXEVMUEPNEHMHHIRSZIQFVIHIP HMWTSRMFPI ELXXT HSGYQIRXWIXXENHMHSVKWTMTTLT#EVXMGPI els seus propis estatuts interns i els sotmet al Consell 70 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK HI1MRMWXVITIVEPEWIZEETVSZEGMz EVXMGPI estatuts interns i les decisions que pren. 2SSFWXERXEM\{IP'2%IWXkGSQTVSQrWIRPE WIZEMRHITIRHrRGMETIPJIXUYIIP+SZIVRRSRS- Marroc: 0´,%'% E HMJIVrRGME HIPW WIYW LSQ{PIKW més el Parlament, és qui escull la meitat dels seus WYFHIWIRZSPYTEXW PMFERrW NSVHk M XYRMWMk Xq YRE membres. De fet, la designació dels membres del estructura molt més complexa i és una institució TVMQIV'SRWIPPP´ER] ZEWIVQSPXTSPrQMGEEQF FMTEVXMHE)WXkHSXEHEXERXHIVIGYVWSWLYQERWM½- crítiques que condemnaven el caràcter polític de les nancers com d’un pressupost independent per orga- reunions. Molts dels membres designats mancaven RMX^EVVIKYPEVMHI½RMVIWXVEXrKMIWTIVEPHIWIRZSPY- HIP´I\TIVMrRGMEVIUYIVMHETIVPPIMMIWXEZIRIWXVIXE- pament del sector audiovisual. Les dues estructures ment lligats al Primer Ministre Hariri60. que composen l’HACA inclouen el Conseil Supéri- )P'SRWIPP%YHMSZMWYEPHI)P0uFEREQqWHITrR eur de la Communication Audiovisuelle '7'% MPE del Ministeri d’Informació per complir amb les seves Direction Générale de la Communication Audiovi- responsabilitats de control. Segons l’article 35 sobre suelle (+'% “contingut prohibit i sancions”, el ministre pot deci- El director general del DGCA és nomenat pel dir convocar el Consell en qualsevol moment i pot 6IM 'SRXVSPE IPW WIVZIMW EHQMRMWXVEXMYW XrGRMGW M dur a terme sancions sense comptar amb l’opinió del ½RERGIVW HI P´,%'% WSXE P´EYXSVMXEX HMVIGXE HIP CNA si aquest no assisteix a la reunió en 48 hores. 4VIWMHIRX HI P´,%'% 8EQFq qW VIWTSRWEFPI TIP A més, el control de les activitats del CNA s’ha de monitoratge de la programació, els estudis legals, les dur a terme amb el mecanisme del Ministeri d’Infor- MRJVEIWXVYGXYVIWXrGRMUYIWP´EYHMXSVMEPIW8-'IPWEV- QEGMz EVXMGPI (IJIXIP'2%RSHMWTSWEHIPWIY xius i documentació. TVSTMPSGEP IWXkJuWMGEQIRXPSGEPMX^EXIRIP1MRMWXIVM El CSCA compta amb nou membres: el presi- H´-RJSVQEGMz RM H´YR TVIWWYTSWX MRHITIRHIRX TIV dent i quatre membres nomenats pel Rei, dos mem- complir amb els seus deures de control. bres nomenats per part del Primer Ministre, un per 2SGSQTXEEQFTIVWSREPUYEPM½GEXIRXrGRMUYIW part del president de la Cambra més baixa del Par- HIQSRMXSVEXKIMRSTVSHYIM\MRJSVQIWVIKYPEVW S lament i un per part del president de Cambra alta. MVVIKYPEVW WSFVI PIW EGXMZMXEXW M VIWYPXEXW HIPW QMX- Els membres gaudeixen del mateix estatus que els NERWHIGSQYRMGEGMzEQFPPMGrRGME(EZERXH´EUYIWXE QIQFVIWHIP4EVPEQIRXTIPUYIJEEPIWMRHIQRMX^E- manca de facilitats, està limitat a les activitats opa- GMSRW EVXMGPI )PTVIWMHIRXXqIPQEXIM\VERKUYI ques existents de la policia de seguretat general, on els membres del Govern, és a dir, que els ministres. IPWS½GMEPWHITSPMGMEQMVIRMWYTIVZMWIR HIQERIVE Els membres tenen un mandat de cinc anys que pot MRJSVQEP M RSGMIRXu½GE IPW GSRXMRKYXW EYHMSZMWYEPW renovar-se una vegada. emesos al Líban. Cal assenyalar que una crítica recurrent per part De fet, el CNA té més aviat com a missió ser un de la societat civil és que la tria dels membres del ETrRHM\HIP1MRMWXIVMH´-RJSVQEGMzUYIIRIJIGXIqW CSCA es basa en consideracions de “seguretat”, P´PXMQ{VKERVIWTSRWEFPIHIGSRXVSPEVIPWQMXNERWHI similar a la d’altres gestors i presidents de les ins- comunicació i de sancionar els operadors que infrin- XMXYGMSRWHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzUYIWIQTVI geixen la llei. Fins ara, no consta cap prova de que LERIWXEXWIPIGGMSREXWTIVPEWIZEPPIMEPXEXEPVrKMQ el CNA supervisi les emissions de Télé Liban. Tot i )PHEVVIVIUYMTUYIIWZERSQMREV IPHIQEMK així, no hi ha res que l’impedeixi fer-ho, sobretot si HIP IWGSRWXMXYIM\QqWUYIIRGEWSWERXIVM- el Ministeri d’Informació ho demana. ors, de professionals i experts que no tenen inte- 4IV VIWYQMV HIW HIPW WIYW MRMGMW P´ER] IP VIWWSW½RERGIVWIWXEFPIVXWIRIPWIGXSVEYHMSZMWYEP CNA ha estat duent a terme la seva funció amb NYVMWXIWEVXMWXIWEGEHrQMGWIRXVIH´EPXVIW8SXMEM\u YRWIUYMTEQIRXWMYRWVIGYVWSWLYQERWM½RERGIVW el nomenament d’aquests membres va ser criticat mínims. No només no té la seva pròpia pàgina web, per ser polític. sinó que gairebé no se l’esmenta a la pàgina web Pel que fa als procediments de funcionament del HIP1MRMWXIVMH´-RJSVQEGMz%M\{XEQFqWMKRM½GEUYI CSCA, l’article 12 estipula que el Consell no pot es coneix molt poc o es fa pública molt poca infor- reunir-se sense la presencia del seu president i 4 al- mació sobre el veritable treball del CNA, els seus XVIWQIQFVIW0IWHIGMWMSRWIWTVIRIRTIVQENSVME Quan la opinió està dividida, el vot del president (EFFSYW7IRWIRMK ( 9RTYFPMWLIH HSGXSVEP preval. Les deliberacions no només són secretes, HMWWIVXEXMSR±)RHMRKXLI;EV#XLI0IFERIWIFVSEHGEWXPE[SJ ²7LIJ½IPH,EPPEQ9RMZIVWMX]7LIJ½IPHXLI9/ sinó que se sap ben poca cosa sobre els estatuts LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 71 interns del Consell. Aquest vel de silenci entorn Tunísia: L’ara difunt CSC era compost per 21 mem- la gestió i els procediments interns del Consell fa FVIW WMWTIVWSRIWEQFUYEPM½GEGMSRWEP´kQFMXHIPE WSVKMVUIWXMSRWQSPXWIVMSWIWWSFVIIPGSQTSVXE- comunicació, cinc representants dels partits polítics ment dels membres en el moment de votar i els de la Cambra de Diputats, quatre representants de processos de presa de decisions. No obstant això, la societat civil i sis membres que representaven la IPWXIQIWHIKSZIVRERpEMXVERWTEVrRGME SHIPE televisió i la ràdio pública, així com Agence Tunisi- QERGEH´IPPIW VEVEQIRXZERWIVUIWXMSREXWTIVPIW enne de Communication Extérieure P´%KrRGME8Y- parts interessades. Tot i que les deliberacions són RMWMEREHI'SQYRMGEGMz)\XIVMSV )RXVIIPQEMKHIP secretes, el CSCA publica les decisions que pren MIPQEVpHIP HEXEHIHMWWSPYGMzHIP'7' en la premsa escrita i a la pàgina web de l’HACA. A el president del CSC va ser Abdelbaki Hermassi, ex- més, els membres de la societat civil han pogut, en ministre i ambaixador, i membre del partit que hi certes ocasions, participar en consultes públiques era al poder. SVKERMX^EHIWTIP'SRWIPPGSQIWZEHSREVIPGEW EQFP´IPEFSVEGMzH´YRGSHMrXMGWSFVIPEVITVIWIR- 2.4.3. Autoritats reguladores, regulació del contingut XEGMzHIPEHSREEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz8ERXIP i SPA president com els càrrecs d’alt nivell participen re- KYPEVQIRXIRGSRJIVrRGMIWMXEYPIWVSHSRIWSRPIW Les disposicions per regular els continguts que s’apli- tasques de l’HACA es debaten públicament. Tot UYIR EPW STIVEHSVW EQF PPMGrRGME WSR KIRIVEPW M IR i així, aquests debats són pocs i distants entre si. forma de textos ambigus, i pràcticament igual en els A més, hi ha una escassetat de grups de la socie- GEWSWHI.SVHkRMEM)P0uFERIWTIGMEPQIRXTIPUYIJE tat civil que puguin representar els interessos dels a la prevenció de crítiques contra les persones que GMYXEHERWGSRWYQMHSVW HIPW QMXNERW EYHMSZMWYEPW M GSRGIRXVIRIPTSHIV)RIPGEWHI.SVHkRMETIVI\IQ- exercir pressió sobre l’HACA i les seves decisions. ple, es requereix als operadors respectar “el caràcter 'SQNEIWZEQIRGMSREVERXIVMSVQIRXUYERP´,%- pluralista de l’expressió d’idees i els punts de vista”, '%ZENYWXM½GEVUYIRSZSPMEGSRGIHMVPPMGrRGMIWE ±P´SFNIGXMZMXEXHIPIWRSXuGMIW²PENSZIRXYXMQERXIRMV televisions privades per protegir les cadenes públi- “l’ordre públic i els requisits de seguretat nacional i in- ques en un mercat amb cada vegada menys publi- XIVrWTFPMG² PPIMEYHMSZMWYEPNSVHEREHIPEVXMGPI citat, la decisió no va obtenir cap crítica oberta ni TEVkKVEJ- 0IWIQMWWSVIWRSLERH´MRGMXEVEP´SHM GETVrTPMGETIVTEVXHIPWQIQFVIWHIPEWSGMIXEX racial o religiós, pertorbar la unitat nacional, incitar al civil o dels propis sol·licitants. XIVVSVMWQISTIVNYHMGEVPIWVIPEGMSRWHIPVIKRIEQF L’article 4 de la llei 1-02-102 del 31 d’agost del EPXVIWTExWSW EVXMGPITEVkKVEJ2 %QqWIPWGEREPW 2002 estipula que el CSCA hauria de tractar les de ràdio i TV han de “participar en el desenvolupa- queixes relatives a incompliments per part dels ope- QIRX HI PE TVSHYGGMz EYHMSZMWYEP REGMSREP² EVXMGPI VEHSVWEQFPPMGrRGME%UYIXIWUYIM\IWTSHIRTVS- TEVkKVEJ1 *MREPQIRXIPWSTIVEHSVWRSTSHIR ZIRMVH´SVKERMX^EGMSRWTSPuXMUYIWWMRHMGEXWMEWWSGME- emetre “cap tema o comentari econòmic que pugui cions reconegudes. De fet, el CSCA posa en marxa afectar l’estabilitat de la situació econòmica o de la un procés per rebre i tractar les queixes relatives al HMZMWEREGMSREP² EVXMGPITEVkKVEJ3 respecte del pluralisme en períodes en que no hi ha )RGEVEUYIEUYIWXWVIUYMWMXWVI¾IGXIM\IRYREQMW- IPIGGMSRW7IKSRWPEHIGMWMzWSFVITPYVEPMWQI sió de servei públic audiovisual que els operadors pú- polític, l’expedient de la queixa es remet a l’opera- FPMGLERHIGSQTPMV TVSQSYVIPETVSHYGGMzREGMSREP dor implicat que disposa d’un màxim de 7 dies per VIWTIGXEVPETPYVEPMXEXHITYRXWHIZMWXE PEQERGEHI presentar una resposta al CSCA. S’ha de prendre IWTIGM½GEGMSRW WSFVI EUYIWX VIUYMWMXW M HI QIWYVIW una decisió sobre la queixa en un període de 30 GSRGVIXIW UYI W´LER HI WIKYMV XEWUYIW IWXEFPIVXIW HMIWMIWRSXM½GEXERXEP´STIVEHSVGSQEUYMTVIWIRXE normalment, als plec de condicions o contractes pro- PEUYIM\E%QqWPEHIGMWMzIWTYFPMGEEPHMEVMS½GM- KVEQE VIWYPXEQSXGSQTPMGEXTIVEYRSTIVEHSVEYHM- EPMW´IRZMEEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzIRJSVQEHI SZMWYEPEGSQTPMVYREQMWWMzHI74%E.SVHkRME)RGER- comunicat de premsa. Una unitat especial de l’HA- vi, la imprecisió en moltes disposicions reguladores CA s’encarrega dels processos de queixes. Fins ara, dels continguts pot servir per restringir seriosament la HMZIVWIWHIRRGMIWLERIWXEXQERINEHIWTIP'7'% PPMFIVXEXH´I\TVIWWMzMSTMRMzIRIPTEuW EVXMGPITE- EQFEGXSVWWSGMEPWGETEpSWH´I\IVGMVMR¾YrRGMETIVEP VkKVEJ- )PTEVkKVEJ3HIPQEXIM\EVXMGPIUYITVS- desenvolupament del sector. LMFIM\IPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzHIUIWXMSREV±PE 72 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK seguretat de l’economia i de la moneda nacional”, es el pluralisme en les emissions. No obstant això, els tracta d’una norma que contradiu literalment l’ante- seus dos reptes més importants continuen sent la rior sobre “pluralitat d’expressió”, i evita l’emissió de preservació de la llibertat d’expressió i la neutralitat TYRXWHIZMWXEGVuXMGWWSFVIUIWXMSRWH´MRXIVrWTFPMG IRIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEYHMSZMWYEPMWSFVIXSX % HMJIVrRGME HIP GEW HI .SVHkRME PE PPIM HIPW que el paper de l’HACA no es vegi separat del seu QMXNERW HI GSQYRMGEGMz EYHMSZMWYEPW HIP 0uFER context socioeconòmic més ample i les reformes requereix redactar els cahiers des charges i, de TSPuXMUYIWMIGSR{QMUYIWUYIW´IWXERVIEPMX^ERX0E fet, es va fer poc després de l’aprovació de la llei ±GSMRGMHrRGME²IRXVIPIWVIJSVQIWIWXEFPIVXIWWSFVI IP HIJIFVIVHIP 2SSFWXERXEM\{YRE el paper, és a dir, a través de textos legals i legislació, anàlisi profunda de les condicions sobre contingut MIPWTVSNIGXIWMEGXMZMXEXWUYIW´LERHIHYVEXIVQI imposades als operadors audiovisuals revela una són les úniques veritables maneres de mesurar la GPEVEJEPXEHIWIVMIXEX TIVTEVXHIPWPIKMWPEHSVW serietat de les reformes contemplades per part dels en defensar els ideals del servei públic audiovisual. GkVVIGWS½GMEPWHIPVIKRI Per exemple, el reglament de condicions per a les Per tal de complir amb la seva missió de regu- televisions privades els requereix, com a part del lar els continguts, s’ha erigit una infraestructura que seu mandat, “promoure la producció audiovisual GSRWMWXIM\ IR SVHMREHSVW IWTIGMEPMX^EXW GETEpSW HI REGMSREP² EVXMGPIHIPEPPIM TVSHYMVGEHE KVEZEVHMKMXEPMX^EVMEV\MZEVTVSKVEQIWHIVkHMSMXI- YREH´IPPIWLSVIWHIWrVMIWP´ER]HIPIWUYEPW levisió les 24 hores del dia, dels operadors locals, re- EPQIR]WIP XVEGXIRP´LIVIXEXKIGYPXYVEPPMFE- KMSREPWMREGMSREPWZMEXIVVIWXVITIVWEXrPøPMXSHMKMXEP RrW GETuXSPWSFVIPETVSKVEQEGMzTEVkKVEJ 8EQFqIWZEHIWIRZSPYTEVYRWMWXIQETIVEREPMX^EV Aquesta dada no és només un percentatge molt les dades quantitativament que permet provar i con- FEM\UYIRSTSXHIGETQERIVEENYHEVETVSQSY- trolar de manera contínua el material d’emissió. Els VIPETVSHYGGMzHIWrVMIWPSGEPWWMRzUYI'2% resultats de l’estudi de les dades serveixen com a des dels seus inicis, no ha pres ni una sola mesura font d’informació important per a l’elaboració d’es- TIVUYrW´ETPMUYMRPIWUYSXIWHITVSKVEQEGMzXEP tudis interns que puguin ser útils en el desenvolupa- i com s’estipula en els plec de condicions per a ment del sector. STIVEHSVWTVMZEXWEQFPPMGrRGME61. 0EWYTIVZMWMzHIPIWGEHIRIWEQFPPMGrRGMEIWJE EQF±KYMIWHIGSRXVSP²UYIWzRIWTIGM½UYIWTIVE Marroc: A més del seu paper consultiu i regulador, cada operador. Aquestes guies contenen les condici- l’HACA pot, quan hi hagi una manca de legislació en SRWIWXEFPIVXIWEPWTPIGWHIGSRHMGMSRW cahiers des aquest aspecte, introduir una regulació per garantir charges VIPEXMZIWEPETVSKVEQEGMz%UYIWXIWKYMIW el respecte del pluralisme d’expressió, sobretot pel cobreixen tres àrees diferents: control quantitatiu que fa a la informació política, per tal de permetre HI PE TVSKVEQEGMz SFPMKEGMSRW rXMUYIW M VIWTIGXI EPWHMJIVIRXWTEVXMXWTSPuXMGWMSVKERMX^EGMSRW SVKERMX- HIPTPYVEPMWQITSPuXMG0IWSFPMKEGMSRWrXMUYIWIWVI- ^EGMSRWTVSJIWWMSREPWWMRHMGEXWIRXVIH´EPXVIW XIRMV fereixen a la deontologia periodística, però també accés al temps en antena, que és proporcional amb als principis bàsics del regne. Els professionals dels la importància que tenen a nivell nacional, basada QMXNERWHIGSQYRMGEGMzXEQFqLERHIGIR]MVWIEPW IRGVMXIVMWSFNIGXMYW0´,%'%XEQFqW´IRGEVVIKEHI TVMRGMTMWH´SFNIGXMZMXEXRIYXVEPMXEXMVMKSVHIPEMRJSV- KEVERXMVEPWHMJIVIRXWTEVXMXWTSPuXMGWMSVKERMX^EGMSRW mació. Els programes han de respectar la dignitat polítiques un accés equitatiu al temps en antena dels humana, les dones, els menors, entre d’altres. Pel QMXNERWVIKMSREPWMREGMSREPWHYVERXPIWIPIGGMSRWTEV- que fa al monitoratge quantitatiu de la programació, lamentàries. IPWVIWYPXEXWRYQrVMGWIWGSQTEVIREQFPIWUYSXIW (IJIXYREHIPIWTVMQIVIWQMWWMSRWGSR½EHIWE TIVEPWTVSKVEQIWMKrRIVIW½\EHIWIRIPGSRXVEGXI l’HACA des que va començar a funcionar l’any 2004 de cada operador. Això permet a l’autoritat regula- va ser la introducció de mecanismes que garantissin dora comprovar si l’operador està complint la seva QMWWMzSRS GEREPXIQkXMGSKIRIVEPMWXEVIKMSREPS (EFFSYW7IRWIRMK( ±)\XVIXHI³)\GITGMz'YPXYVEP´ PSGEPZWREGMSREPIXG )PWRQIVSWXEQFqW´YXMPMX^IR per promoure ‘la Diversitat Cultural: Política Europea de Cultura TIVUYERXM½GEVIPZSPYQHITVSHYGGMSRWREGMSREPW MIPQzRkVEF²IRIPW5YEHIVRWHIP'%'WSFVIKPSFEPMX^EGMz GSRXVEGXEGMz HI NSZIW XEPIRXW M TVSKVEQIW UYI VI- industria audiovisual i diversitat cultural, publicats pel Consell ¾IGXIM\IRPEHMZIVWMXEXrXRMGEMPMRKuWXMGEHIPEGYPXYVE %YHMSZMWYEP HI 'EXEPYR]E '%' )WTER]E R WIXIQFVI desembre del 2002. nacional. Aquest enfocament quantitatiu per moni- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 73 XSVMX^EVTIVQIXEP'7'%EZEPYEVQMPPSVIPWVIWYPXEXW al menys pel que fa als procediments per actuar. Les dels operadors i veure si compleixen les condicions GSQTIXrRGMIWMPIWVIWTSRWEFMPMXEXWXEPGSQLIQZMWX HIPEWIZEPPMGrRGME són purament de caràcter consultiu tant pel que fa EPIWPPMGrRGMIWGSQEPGSRXMRKYXNEUYIIP'SRWIPPHI -RHITIRHrRGMEHIP´EYXSVMXEXVIKYPEHSVE 1MRMWXVIWGSRGIHIM\IRPXMQEMRWXkRGMEPIWPPMGrRGMIW QIRXVIUYIIPGSRXMRKYXEYHMSZMWYEP WERGMSRWMRGPS- Jordània:0EPPIMEYHMSZMWYEPHIPIWTIGM½GEUYI WIW WzRVIWTSRWEFMPMXEXHIP1MRMWXIVMH´-RJSVQEGMz l’Audiovisual Comission %:' STIVEIRFEWIE±YR pressupost independent” que el Consell de Minis- Marroc: L’HACA és diferent dels altres òrgans ad- tres ha d’aprovar basant-se en la recomanació del QMRMWXVEXMYWTIPJIXUYIVIWTSREP6IM EVXMGPIHIPE 1MRMWXIVM H´-RJSVQEGMz EVXMGPI )P TVIWWYTSWX HI PPIMHIPH´EKSWXHIP 'EPEWWIR]EPEV l’AVC s’assigna com a part del pressupost estatal UYIPEPPIMRSIPGSRWMHIVEGSQETIVWSREPMXEXNYVuHM- anual i pot incloure donacions per a l’autoritat des- GE%UYIWXEXYXIPETIVTEVXHIP6IMIWNYWXM½GEHMIRX prés de l’aprovació del Consell de Ministres. A més, UYI KEVERXMVk MRHITIRHrRGME M MQTEVGMEPMXEX EP RSY l’article 12 garanteix que tots els ingressos provi- {VKERTVSXIKMRXPSH´MRXIVJIVrRGMIWTIVTEVXH´EPXVIW RIRXWHIPIWHIWTIWIWHIPEGSRGIWWMzHIPPMGrRGMIWPE institucions polítiques, principalment el Govern, i de VIRSZEGMzHIPPMGrRGMIWMPIWTIREPMX^EGMSRW½RERGIVIW grups de pressió econòmica. No obstant això, de la es consideren ingressos estatals i formen part de la QEXIM\EQERIVEEUYIWXEXYXIPEXEQFqWMKRM½GEUYI tresoreria nacional. l’autoritat i les decisions que pren no poden ser sot- 0´EVXMGPI KEVERXIM\ P´EFWrRGME HI GSR¾MGXI H´MR- meses a escrutini al Parlament, la qual cosa afecta teressos estipulant que els membres, incloent-hi els WIVMSWEQIRXPEWIZEGETEGMXEXHIVIWTSWXEE±P´MRXIVrW G{RNYKIW M IPW TEVIRXW RS LER HI XIRMV NE WMKYM HI públic” i compromet el nivell de rendició de comp- manera directa o indirecta, cap inversió en el sec- tes que té envers les institucions democràtiques. tor audiovisual durant el seu mandat. Com en el cas No obstant això, certs articles pretenen establir HIP0uFERPEPPIMEYHMSZMWYEPNSVHEREWIQFPEXIRMVYRE PEMRHITIRHrRGMEHIPWQIQFVIWH´EUYIWX{VKERVIKY- HI½RMGMzSGSQTVIRWMzQSPXPMQMXEHEHIP´IWXEXYW±MR- PEHSV IPMQMRERX JSRXW HI GSR¾MGXIW H´MRXIVrW EVXMGPI HITIRHIRX²HIP´EYXSVMXEXVIKYPEHSVETIVEPWQMXNERW 4IVI\IQTPIIRXVIEPXVIWGSWIWIPWQIQFVIWRS HIGSQYRMGEGMzUYIIWVIHYIM\EIZMXEVIPWGSR¾MGXIW poden ocupar un altre càrrec de manera simultània H´MRXIVrWUYERW´LEHIHIWMKREVIPWQIQFVIW8SXMEM\u I\GITXIIPWTVSJIWWSVWUYIJERVIGIVGEIRMRWXMXYGM- totes les altres disposicions de la llei miren de garantir SRWYRMZIVWMXkVMIW SI\IVGMV±YREEGXMZMXEXTIVQERIRX IPVIEPIWXEXYWHIHITIRHrRGMEH´EUYIWX{VKER professional i lucrativa que pugui limitar la indepen- L’article 3 de la llei audiovisual del 2002 és el mi- HrRGMEHIPWQIQFVIW²2SWI´PWTSXVIQYRIVEVTIV llor exemple de les contradiccions que es troben en GETJIMREVIEPMX^EHEI\GITXITIVWIVZMVGSQEQIQ- PEHI½RMGMzHIP´IWXEXYWHIP´{VKERVIKYPEHSVHI.SV- bres de l’HACA. Així, el fet de no cenyir-se a aques- dània. Segons aquest article, l’AVC gaudeix “d’inde- XIWVIWXVMGGMSRWZERWIVIPGIRXVIH´YREGSRXVSZrVWME TIRHrRGME½RERGIVEMEHQMRMWXVEXMZE²MIWXk±PPMKEHEEP que va girar al voltant d’un dels membres del CSCA, 1MRMWXVIH´-RJSVQEGMzHIWH´YRTYRXHIZMWXE½RERGIV Salah El Ouadi, que va participar en les eleccions del i administratiu”. Parti Authenticité et Modernité MUYIZEWIV P´SFNIGXIHIHIFEXWTFPMGWMHIGVuXMUYIWHIPETVIQWE El Líban:)RGEVEUYIPEPPIM MRGPSYEPKYRIWHMW- *MREPQIRXWIKSRWP´EVXMGPIF IWVIUYIVIM\EPW TSWMGMSRWTIVKEVERXMVPEMRHITIRHrRGMEHIPWQIQ- membres que acaben de ser escollits declarar els seus FVIWHIP'2%EPXVIWHMWTSWMGMSRW MSQMWWMSRW MQTI- FqRWEQqWHIPWFIRI½GMWMIPWMRKVIWWSWKIRIVEXWP´ER] deixin que el Consell funcioni independentment des anterior al seu nomenament. Curiosament, aquestes H´YRTYRXHIZMWXEIWXVYGXYVEPM½RERGIV0EPIKMWPEGMz “declaracions” dels béns i les fortunes personals, que determina que el CNA opera com a part del Mi- XIRIR TIV SFNIGXMY NYWXEQIRX EJIKMV YRE QIWYVE HI RMWXIVMH´-RJSVQEGMzMETEVXMVHIPIWWIZIWS½GMRIW XVERWTEVrRGMEEEUYIWX{VKERVIKYPEHSVRSIWJERT- Així mateix, la llei no garanteixi un pressupost per al bliques. CNA per garantir-li un bon funcionament. Ambdós Cal assenyalar que els esforços fets per regular i fets són clars indicadors de la manca de serietat dels reformar el sector segueixen estant per sota de les PIKMWPEHSVWUYERIWXVEGXEH´EWWIKYVEVPEMRHITIRHrR- expectatives. Davant de la manca d’esforços actius cia del Consell i separar-lo del Ministeri d’Informació, per part del Govern i el Parlament en aquest as- 74 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK pecte, l’HACA segueix sent l’únic òrgan capaç de TIVXWXrGRMGWMETSVXEVIUYMTTVIWXEXTIVYREIQTVIWE VIEPMX^EV GERZMW TSWMXMYW IR YR WIGXSV GEVEGXIVMX^EX d’estudis alemanya. Des d’aquell moment, la compe- per una “immobilitat crònica”. La recent renovació XrRGMELEIWXESFIVXEEIQTVIWIWJVERGIWIWEQIVMGE- de l’HACA en 2011 comportarà sense dubte noves RIWMNETSRIWIWQSPXMRXIVIWWEHIWTIPQIVGEXEPKIVMk reformes, pel que fa al seu rol i a les seves compe- Des de llavors, s’han instal·lat tres cadenes a Tessala XrRGMIW4IVEPWGVuXMGWP´,%'%QqWUYIUYEPWIZSP 7MHM&IP%FFrWEP´IWXHIPTEuW 'LVIE &PMHEGIRXVI EPXVEMRWXMXYGMzXqGSQTIXrRGMIWMQTSVXERXWEPEWIZE HIPTEuW M/EJ0EOLEP 'SRWXERXMRISIWXHIPTEuW 0´SF- HMWTSWMGMzUYIIRGEVERSLEYXMPMX^EX NIGXMYHI8(%qWIUYMTEVEYR HIPXIVVMXSVM EFERWHI½REPMX^EVP´ER]'YVMSWEQIRXPERIGIW- Tunísia: No només l’autoritat reguladora de Tunísia sitat d’introduir la televisió digital sembla estar poc era un òrgan estrictament consultiu, sinó que no QSXMZEHE TIV MQTIVEXMYW IGSR{QMGW S XrGRMGW WMRz disposava d’un estatus independent, i es trobava més aviat per imperatius polítics. Tal com va dir una directament sota la supervisió del Primer Ministre JSRX ±PE 8(8 XIPIZMWMz HMKMXEP XIVVIWXVI TSX ENYHEV HIGVIX HIP HIWIXIQFVIHIP 0´ER] a preservar la sobirania de l’Estat i a proveir-lo dels 2009, un informe sobre la cobertura de les elec- QMXNERWTIVGSRXVEVIWXEVPIWMR¾YrRGMIWGYPXYVEPWIRPE cions presidencials i parlamentàries del 2009, pre- població”. A més, “la TDT permet que hi hagi més parat per 5 ONG independents, va destacar que GEREPWMIZMXEHITIRHVIHIPWWEXrPøPMXW0E8(8TIVQIX ±HEZERX PE QERGE HI XVERWTEVrRGME M GSRWMHIVERX a l’Estat reprendre una mesura de control sobre els que no hi ha una institució reguladora pública que missatges transmesos a televisió”64. sigui plenament independent dels poders polítics, De manera similar, el govern egipci, a través del PEPMFIVEPMX^EGMzHIPIWSRIWE8YRuWMERSqWQqWUYI president executiu de l’Autoritat Reguladora de les una forma renovada de subordinació a l’Estat”62. El 8IPIGSQYRMGEGMSRW2EGMSREPW 286%TIVPIWWIZIW març del 2011 es va crear la Instància Nacional per WMKPIW IR ERKPrW %QV &EHE[M ZE I\TVIWWEV PE WIZE EPE6IJSVQEHIPE-RJSVQEGMzMPE'SQYRMGEGMz -2- MRXIRGMz HI GSQTPMV EQF IP XIVQMRM HIP ½\EX 6-' UYIW´LEH´IRGEVVIKEVHITVSTSWEVPIWPuRMIW per l’UIT per fer la transició. Badawi va senyalar que bàsiques d’un organisme regulador independent i P´r\MX H´EUYIWX TVSNIGXI VIUYIVIM\ GSSTIVEGMz IRXVI el seu model de funcionament. les parts implicades, és a dir, l’ERTU, el Ministeri d’In- formació, Telecom Egypt i els productors de contin- 2.5. La conversió digital guts, a més dels operadors de les telecomunicacions MIPWJEFVMGERXWMHMWXVMFYxHSVWH´ETEVIPPWHIXIPIZMWMz65. 0E9RMz-RXIVREGMSREPHI8IPIGSQYRMGEGMSRW 9-8 LE L’any 2009, la NTRA va encarregar a l’institut alemany ½\EXIPHMEHINYR]HIP ±HMEHIPEHIWGSRRI- *VEYRLSJIVPEVIEPMX^EGMzH´YRIWXYHMHIZMEFMPMXEXMIP \Mz² TIVPEGSRZIVWMzHIPQMXNERWEREP{KMGWEPIWXVERW- disseny d’un “full de ruta” per a la transició a la tele- QMWWMSRWHMKMXEPWNEUYIIPWWIVZIMWEREP{KMGWRSXMRHVER visió digital a Egipte. De llavors ençà, no s’ha fet cap TVSXIGGMzPIKEPGSRXVEPIWMRXIVJIVrRGMIWUYITVSZIRIR progrés respecte a la transició. HIJSVEHIPTEuW½RWEEUYIWXEHEXE63. Tot i que en un %.SVHkRMEIPW1MRMWXVIWHI8IPIGSQYRMGEGMSRWM TVMRGMTMIPWTExWSWkVEFWW´LERGSQTVSQrWEVIEPMX^EV d’Informació van fer unes declaracions públiques re- PEGSRZIVWMzHMKMXEPEFERWHIIPWTExWSWMQTPMGEXW fermant la voluntat del Govern de liderar la transició han dut a terme molt pocs avançaments per passar GETEPQSHIPHMKMXEP4IV{½RWEVERSW´LEI\IGYXEXGET a emissions digitals, més enllà dels estudis de viabilitat mesura concreta per preparar el país per al canvi. encarregats en aquest aspecte, o de la compra de material HD com en el cas de la televisió Palestina. ±0´I\TIVMrRGME JVERGIWE HI PE XIPIZMWMz HMKMXEP XIVVIWXVI E 0´IWXEXEPKIVMkLEQSWXVEXYRKVERMRXIVrWIRMRXVS- TSWEHEEHIFEXE%PKIV PE8(8SPETSWWMFMPMXEX±XrGRMGE²H´SFVMV duir la televisió digital i l’any 2002, es van introduir els IPQMXNkHIGSQYRMGEGMzEYHMSZMWYEP² 0´I\TqVMIRGIJVERpEMWIHI TPERWHI8(% Télédiffusion d’Algérie TIVJSVQEVI\- la télévision numérique terrestre debattue à Alger:la TNT ou la TSWWMFMPMXq§XIGLRMUYI¨H´SYZVMVP´EYHMSZMWYIP )P;EXERHI NYR] HIP HMWTSRMFPI E LXXT [[[IP[EXERGSQEVGLMZIW ±3FWIVZEGMzHIPEGSFIVXYVEHIPIWIPIGGMSRWPIKMWPEXMZIW VYFVMUYITLT#IH! VYF!I[ [ YRI EGXYEPMXI M TVIWMHIRGMEPW² 3FWIVZEXMSRW HI PE GSYZIVXYVI HIW IPIGXMSRW ±4VSQIWIW UYI PE XIGRSPSKME HMKMXEP EVVMFEVk EPW IKMTGMW PIKMWPEXMZIWIXTVIWMHIRXMIPPIW MRJSVQIHIP 8YRuWMEHMWTSRMFPI EFERWHI½REPMX^EV² 4VSQMWIW?XLEXHMKMXEPXIGLRSPSK]A[MPP E LXXT [[[MJI\SVKXYRMWMEQIHMECQSRMXSVMRKC VIEGL)K]TXMERWF]² HMEVMHITYFPMGEGMzHMkVME%P,E]EX fr.pdf H´EFVMPHIP HMWTSRMFPIELXXT MRXIVREXMSREPHEVEPLE]EXGSQ :IYVILXXT [[[HMKMXEKSVK%73%73,ERHFSSOTHJ EVGLMZIEVXMGPI LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 75 L’any 2008, l’autoritat libanesa per a la regulació en coordinació amb l’Agence Nationale de Régulati- HIPIWXIPIGSQYRMGEGMSRW Telecommunicatios Regu- on des Télécommunications %268 TPERM½GERXYRE latory AuthorityS86% ZETVITEVEVYRIWXYHMWS- \EV\EHIIQMWWSVIWUYIGSFVIM\MRIRXVIIP FVI P´IWXVEXrKME UYI W´LEZME H´EHSTXEV TIV EP GERZM66. MIP HIPETSFPEGMzEQFYRE\MJVEHISGE- 2S SFWXERX EM\{ ½RW EZYM RS W´LE JIX GET TEW TIV nals per emissora. Mentrestant, l’HACA afronta les 3 començar aquesta transició. El pas a la televisió digi- UIWXMSRWTVMRGMTEPWWIKIRXW PETVSKVEQEGMzWIVkWY- tal es troba amb diferents obstacles, alguns dels quals ½GMIRXQIRXEXVEGXMZE#5YMRETSWMGMzW´LEHITVIRHVI venen donats per la manca de cooperació entre les VIWTIGXIEPGEREPWTIVWEXrPøPMX#*MRWEUYMRXTYRXIWXEVk diferents parts implicades, tant el sector privat com IPTFPMGQSXMZEXEQFPEGSRZIVWMzHMKMXEP# públic i les propis empreses de radiodifusió, a més L’any 2010, el llavors ministre sirià d’informació, HIPWTVSFPIQIWH´MRJVEIWXVYGXYVIWEHIUYEHIWTVSZIx- Mohsen Bilal, va dir que Syrian TV estava preparant ment d’equip i altres aspectes. Télé Liban, de la matei- tecnologia de televisió digital i HDTV per a l’any se- xa forma que d’altres operadors, es manté a l’espera KIRX7´IWTIVEZEUYIIPWTVITEVEXMYWIRJSVQEH´IWXY- de l’aplicació d’un pla de transició. dis de viabilitat i plans per al període de transició co- Després d’haver signat tractats internacionals so- QIRGIWWMRTSGXIQTWHIWTVqW(IJIXNEW´LERWMKREX FVI GSRZIVKrRGME HMKMXEP IP 1EVVSG IWXk EGXYEPQIRX EPKYRWGSRXVEGXIWEQFIQTVIWIWIWTIGMEPMX^EHIWTIV XVIFEPPERXIRPEXVERWMGMzHIXIPIZMWMzEREP{KMGE FERHE comprar equipaments i decidir sobre la millor manera HI VEHMSJVIUrRGME 9,* E PE HMKMXEP UYI LEYVk HI de proporcionar receptors assequibles de fabricació tenir lloc l’any 2015. Un grup de treball de l’HACA PSGEP8SXMEM\u½RWEVERSLMLEMRHMGEGMSRWWSFVIIP W´IRGEVVIKEHIWYTIVZMWEVPEXVERWMGMzHIPWQMXNERWHI tipus de plans o detalls del pas a la televisió digital. Cal GSQYRMGEGMzREGMSREPW%QqWHIPRSYTPEHIJVIUrR- destacar que totes les cadenes de Síria són de llibre cies, el grup ha treballat en l’elaboració de condicions EGGqWTIV±EMVI²½RWMXSXP´RMGEXIPIZMWMzTVMZEHE (Y- generals de seguretat dels receptors de televisió, a R]E8: MUYIRSLMLEXIPIZMWMzHITEKEQIRX més de garantir la qualitat de recepció. S’ha de des- En canvi, Tunísia semblar anar al capdavant respec- XEGEVUYIPEPPIMUYIVIKYPEPEPMFIVEPMX^EGMzHIP XIEPEQENSVMEHITExWSWMRGPSWSWIREUYIWXIWXYHMTIP sector no va incloure cap disposició sobre la televisió que fa al pas de televisió analògica a televisió digital i digital. No obstant això, el marc legal establert per complir amb el termini de 2015. El primer pas es va la llei permet a l’HACA supervisar la transició digital JIVP´ER]EQFYRTVSNIGXITMPSXUYIZEGSFVMVIP +VER8YRMWIR14)+%½REPWHIP YR HIP (SGYQIRXHMWTSRMFPIELXXT [[[KSSKPIGSQPFWIEVGL #U!0IFERSRXLI+IRIZE%KVIIQIRXFSVEHGEWXMRK L territori nacional tenia accés a la televisió digital. La P!IR KFZ! TVQH!MZRW IM!2]8 1-IU 53C^C&K WE ½VQEJVERGIWE8LSQWSR+VEWW:EPPI]qWP´IRGEVVIKEHE !2 SU!0IFERSRXLI+IRIZE%KVIIQIRXFSVEHGEWX de completar la xarxa nacional, que es composa de MRK EU!J EUM! EUP! KWCWQ!W KWCYTP! PPP P 17 canals. P PPPPP P PPP Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 77 3. Anàlisi de continguts Després d’analitzar a la secció 2 el sar la seva opinió a les notícies, la taula d’anàlisi amb marc legal de vuit ens audiovisuals públics del món UYrLIQXVIFEPPEXIRWQSWXVEUYERXMXEXMZEQIRXUYM àrab, aquesta secció 3 aprofundeix en un segon I\EGXEQIRXLEEGGIHMXEPWQMXNERWMEUYMWIPMLE nivell, el de l’anàlisi dels continguts d’aquests ens. TIVQrWTEVPEV QIQFVIWHIPKSZIVRSHIPEWSGMI- 'SRWMHIVERXUYIEPKYRWTExWSWkVEFWRSHMWTSWIR XEXGMZMP MHYVERXUYERXHIXIQTW encara d’una regulació que permeti l’establiment No obstant això, hem de ser conscients que una HIQMXNERWTVMZEXWRSGSQIVGMEPWRMPPIMWWSFVIIPW ERkPMWMUYERXMXEXMZEQEPKVEXIPWIYZEPSVSFNIGXMYXq GSRXMRKYXWUYITVSQSKYMRIWTIGu½GEQIRXIPTPYVE- també limitacions i no respon totalment al “com” PMWQITSPuXMGVIPMKMzWMrXRMGMPEHMZIVWMXEXWPMRKuWXMGE de les aparicions d’aquests agents o fonts d’infor- ZIYVI WIGGMz IP QEVG GSRGITXYEP UYI WIVZMVk mació a les notícies. I per això s’ha fet servir un HIVIJIVrRGMEIREUYIWXETEVXHIP´ERkPMWMqWIPHI EPXVIQrXSHIH´ERkPMWM4IVI\IQTPIYRTSPuXMGTSX els estàndard internacionals sobre drets humans ETEVrM\IVMTEVPEVHYVERXVIPEXMZEQIRXQSPXEIWXSRE TIVI\IQTPIHVIXWHIPIWHSRIWHIPIWQMRSVMIW WIKSRW IRGSQTEVEGMzEQFEPXVIWTSPuXMGWTIV{ TVSXIGGMz HI PE MRJkRGME M HIPW ZEPSVW EGGITXEXW això no ens porta unívocament a la conclusió que YRMZIVWEPQIRXTIVEPWIVZIMTFPMG TIVI\IQTPI IPPSIPPELEIWXEXVITVIWIRXEXTSWMXMZEQIRX RSQqW garantir un accés universal, representar la diversitat TIVUYrWIP´LEKMWIRXMXHYVERXYRTIVuSHIHIXIQTW en el si de cada societat, promoure la producció PPEVK (IJIXTSHVMEWIVXSXIPGSRXVEVMWMTEVIQ PSGEP 1 Pel que fa a la metodologia, s’han fet servir atenció al context de la seva intervenció, i a la ma- diferents enfocaments, en funció de la naturalesa RIVEIRGSQEUYIWXEW´LEMRXVSHYxXHIWHIP´IWXYHM HIGEHETVIKYRXESSFNIGXMY%PIWWYFWIGGMSRW RSqWIPQEXIM\HMVUYI±<ZEI\TPMGEV²UYI±<ZE i 3.2, s’ha fet servir un apropament quantitatiu per denunciar” quan donem pas a una declaració a les XEPH´EZEPYEVIPQqWSFNIGXMZEQIRXTSWWMFPIIPGSR- RSXuGMIW 4IVXERXP´ERkPMWMHIGSRXMRKYXUYIIWJE NYRXHIPETVSKVEQEGMzMIPWIWTEMWMRJSVQEXMYWHIP en aquesta secció inclourà també una part qualita- vespre; i a més generar dades estadístiques que ens XMZE WYFWIGGMz PEUYEPEREPMX^EYREPXVIJSVQEX permeten fer comparacions efectives entre els vuit informatiu molt popular: els programes d’entrevis- TExWSWEREPMX^EXW4IVI\IQTPIQEPKVEXPEPMQMXEGMz XIWMXIVXPMIW XEQFqGSRIKYXWEPQzRkVEFGSQE HIPTIVuSHIEREPMX^EXP´ERkPMWMUYERXMXEXMYHIPWFYX- talk shows %UYIWXJSVQEXW´LEGSRZIVXMXIRYRE lletins de notícies durant 14 dies consecutius -del important font d’informació televisiva sobre temes 12 al 25 de maig de 2012, ambdós inclosos- ens importants -política, economia, salut...- i algunes ofereix uns resultats que no només són reveladors GEHIRIWHIXIPIZMWMzTIVWEXrPøPMXkVEFWLEREHUYMVMX en sí mateixos, sinó que són pràctics, vàlids, me- JEQEMTVIWXMKMKVkGMIWEPWWIYWQEKE^MRWUYIWSZMRX WYVEFPIW M ZIVM½GEFPIW TIV QqW HIXEPPW ZIYVI Le donen veu als membres de l’oposició per oferir es- Monitoring des Médias-Manuel Pratique 2. Quan es pais de debat on es confronten opinions. Incloent, tracta d’avaluar a quins actors se’ls permet expres- doncs, l’anàlisi quantitativa del contingut d’aquests programes -dels emesos durant les mateixes dues setmanes de maig de 2010- l’estudi pretén oferir 8IIV8SQEWIPPM 6 ³8LI 4YFPMG &VSEHGEWXIV ERH (IQSGVEG] MR 8VERWJSVQEXMSR´ 'EREHMER .SYVREP SJ valoracions més completes sobre les notícies i els 'SQQYRMGEXMSR:SP2SM4VSWWIV8 ³4YFPMG7IVZMGI continguts informatius dels canals de televisió pú- &VSEHGEWXMRKERH(IVIKYPEXMSRMRXLI9/´E)YVSTIER.SYVREPSJ FPMGWHIPWTExWSWkVEFW3 Communication, Vol. 7, pp.173-193. *VIVI 1EVMI7SPIMP 0I 1SRMXSVMRK HIW 1qHMEW 3 El nombre setmanal d’aquests talk shows, que es van Manuel Pratique, Paris : Institut Panos Paris. emetre durant dues setmanes, variava molt entre els vuit ens 78 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK %FERWH´EREPMX^EVIPWHSWJSVQEXWXIPIZMWMYWIR GEHEJSVQEXMKrRIVISJIVXHMkVMEQIRXHYVERXYRE concret, l’anàlisis de continguts comença amb una WIXQEREWIRGIVE EWWYQMRXUYIEUYIWXEWIXQERE EZEPYEGMzUYERXMXEXMZEHIPGSRNYRXHIPETVSKVEQE- qWVITVIWIRXEXMZEHIXSXEPEXIQTSVEHE P´IWXYHM ció durant una setmana de maig de 2010, a la qual TVIXqRMHIRXM½GEVIPWZEPSVWHIWIVZIMTFPMGUYI no es van produir esdeveniments excepcionals ni IWXIRIRIRGSQTXI SRS IRPEKVEIPPELEFMXYEP incidents que trenquessin la dinàmica habitual de TVSKVEQIWTIVEMRJERXWMNSZIWTIVEPIWQMRSVMIW PEKVEIPPE WYFWIGGMz %QFPEUYERXM½GEGMzHI VIPMKMSWIWMPMRKuWXMUYIWTVSKVEQIWMWrVMIWTVS- HYxHIWPSGEPQIRXUYIVIGYPPMRP´LIVrRGMEREGMSREP i demés. audiovisuals inclosos en el present estudi. Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 79 3.1. Anàlisi quantitatiu de la programació 3.1.1. Introducció programes són d’estrevistes i tertúlia, documentals SWrVMIWHI½GGMz IPWVIWYPXEXWQSWXVIRUYIQSPXW 0´SFNIGXMY HI PE TVMQIVE WYFWIGGMz qW I\EQMREV IR HIPWTVSKVEQIWTVSHYxXWMIQIWSWE)P0uFEREGXY- quina mesura cada una de les televisions públiques alment són reality showsMGSRGYVWSW%M\{WMKRM½GE està respectant els valors del servei públic audiovi- UYIIPWSFNIGXMYWHIPEXIPIZMWMzTFPMGEHITVSQSYVI WYEP SJIVMRX E PIW WIZIW EYHMrRGMIW YRE ZEVMIXEX HI el patrimoni nacional, la discussió de temes locals, i programes que: PETVSZMWMzHIPPSGWHIXVIFEPPIRIPXIVVMXSVM TIVE 6IWTSRKYMREPIWRIGIWWMXEXWIHYGEXMZIWMRJSVQE- KYMSRMWXIWEGXSVW RSTSHIRWIVWEXMWJIXWEXVEZqW tives i d’entreteniment de la societat; de la producció locall52SQqWPETVSHYGGMzHIWrVMIW 7IVZIM\IR E YRE EYHMrRGME kQTPME MRGPSIRX PIW HI½GGMzTVSKVEQIWH´EGXYEPMXEXMMRJSVQEGMzMHSGY- QMRSVMIWrXRMUYIWSVIPMKMSWIW mentals pot promoure de manera efectiva els ideals %XIRKYMRPIWRIGIWWMXEXWHIPWMRJERXWMNSZIW del servei públic. 4VSQSKYMRPIWTVSHYGGMSRWREGMSREPW Per tal de desenvolupar aquesta subsecció, es va 7IVZIM\MREP´EYHMrRGMEHYVERXPIWLSVIWTYRXE IP HMWWIR]EVYREKVEIPPEH´ERkPMWMEXVEZqWHIPEUYrIWZER TVMQIXMQI I\EQMREVMGEXIKSVMX^EVIPWXMTYWMKrRIVIWHITVSKVE- mes que cada televisió pública està oferint al seu país. És important fer una mirada detallada als tipus de %UYIWXEKVEIPPEIRWTIVQIXVIWTSRHVIPIWUIWXMSRW programes que en general ofereixen les televisions TPERXINEHIW M HIXIVQMREV IR UYMRE QIWYVE W´IWXER públiques àrabs si volem una valoració completa de complint els cinc ideals del servei públic esmentats les seves emissions i el seu rendiment. Observant QqWEQYRX)PWHMJIVIRXWKrRIVIW GSQRSXuGMIWQE- WMI\MWXIM\YREIWGPIX\ETIPUYIJEEPKrRIVIIRIP KE^MRW IWTSVXMYW GSRGYVWSW WrVMIW HI ½GGMz reality GSRNYRXHITVSKVEQIWUYIW´IQIXIRUYMRqWIPWIY shows, programes religiosos, pel·lícules, programes LSVEVM H´IQMWWMz IP PPIRKYEXKI YXMPMX^EX WM EUYIWXW MRJERXMPW HMFYM\SW ERMQEXW HSGYQIRXEPW LER IWXEX TVSKVEQIW WzR MQTSVXEXW S TVSHYxXW PSGEPQIRX M GPEWWM½GEXWIRJYRGMzHIPWUYEXVIIM\SWWIKIRXW així successivament, s’espera obtenir una imatge el M 4VSKVEQIWPSGEPW SREGMSREPW ZWMRXIVREGMSREPW QqWGPEVETSWWMFPIWSFVIIRUYMREQIWYVEIPWQMXNERW MM )WXVIRIWZWVITSWMGMSRW audiovisuals públics compleixen els ideals de servei MM- 4VSKVEQIW IR HMVIGXI ZW TVSKVEQIW IRVIKMW- públic a través de la seva graella de programació. Per trats exemple, és una queixa habitual per part d’alguns MZ 4VSKVEQIWIRkVEFZWTVSKVEQIWIREPXVIWPPIR- GVuXMGWkVEFWHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzSGGMHIRXEP KIW UYIPEXIPIZMWMzkVEFIWXkIRZExHETIVTVSHYGGMSRW SGGMHIRXEPW PE XIWM HI P´MQTIVMEPMWQI GYPXYVEP 4. No 4IVGSQIRpEVZEWIVRIGIWWEVMMHIRXM½GEVXSXWIPW obstant això, l’estudi de la graella de programació KrRIVIW HI TVSKVEQIW UYI W´IQIXIR VIKYPEVQIRX actual a la televisió nacional de El Líban ens mostra TIVXEPHIHIXIVQMREVUYMRWXMTYWIWTIGu½GWHITVS- UYIPEMQQIRWEQENSVMEHIPWTVSKVEQIWWzRHITVS- grama, que són importants des de la perspectiva de ducció local. En seguir amb l’anàlisi dels tipus de pro- la missió de servei públic, s’emeten en primer lloc. grames locals que s’ofereixen, per saber si aquests (EFFSYW7IRWIRMK ( ±*VSQ (IJIRHMRK³'YPXYVEP Exception’ to Promoting ‘Cultural Diversity’: European Cultural (EFFSYW7IRWIRMK( ±%LIEHSJXLI&ERH[EKSR Policy and the Arab World”, a Quaderns del CAC, sobre Lebanon’s Free Media Market”, a Trading Culture: Exploring the +PSFEPMX^EGMzMRHWXVMEEYHMSZMWYEPMMRHWXVMEGYPXYVEPTYFPMGEXTIP ‘Indigenous’ and the ‘Exportable’ a Film and Television Culture, Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Espanya, No. 14, setembre- IHMXIHF]7]PZME,EVZI]0SRHSR .SLR0MFFI] desembre. 80 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK 4IV I\IQTPI IPW HSGYQIRXEPW HI UYEPMXEX HI XI- tiva de la temporada d’hivern, que va ser el període màtica social, política o històrica compleixen una im- IRXVIIPMIPHIHIWIQFVIHI TSVXERXQMWWMzHIWIVZIMTFPMG MRJSVQEVMIHYGEV TIV{TSUYIWZIKEHIWIWTVSKVEQIRTIVUYrRSRI- 3.1.2. Resultats estadístics: anàlisi comparativa de cessàriament són populars o atractius per als anun- la programació setmanal GMERXW STIVEYREQENSVMEHIXIPIIWTIGXEHSVW 4IV GSRXVEPIWWrVMIWHI½GGMzREGMSREPWWSPIRWIVQSPX Distribució general de la programació: Télé Liban populars, però també molt cares de produir. En con- HIWXEGEEQFIPQENSVTIVGIRXEXKIHIGSRXMRKYXMR- WIUrRGMEPIWIQMWWSVIWTFPMUYIWHIGMHIM\IRWSZMRX JSVQEXMYHMEVM WIKYMHETIVPEQEVVSUYMRE%P TVSKVEQEVWrVMIWMQTSVXEHIW QqWFEVEXIW SGSR- 3YPE %7uVME4EPIWXMRE.SVHkRME%PKrVMEM cursos de producció nacional. Tot plegat, a costa de Tunísia, les televisions públiques dediquen un temps deixar fora de la graella la producció i emissió de WMQMPEVEPEMRJSVQEGMzIRIPGSRNYRXHIPEWIZETVS- programes de qualitat que promoguin la producció KVEQEGMz % )KMTXI IW HzRE IP TIVGIRXEXKI local i recullin el patrimoni nacional. QqWFEM\HIRSXuGMIWEQFYR WIKYMXHI1 A més, era important examinar els programes 1EVVSG EQFYR qWMRXIVIWWERXHIWXEGEVPE a través dels quatre eixos mencionats, per tal de HMJIVrRGMEIRXVIIPWHSWGEREPWQEVVSUYMRW1M%P determinar millor si els organismes de radiodifusió 3YPE 2SQqW YR GEREP IRXVI IPW ZYMX IWXYHMEXW IP acompleixen la missió de servei públic. Per exem- marroquí Al Oula, cobreix la informació del Parla- TPIHIWGSFVMVUYIPIWWrVMIWREGMSREPWGSQEKr- ment, dedicant un gran percentatge de les emissions RIVI W´IQIXIR LEFMXYEPQIRX RS qW WY½GMIRX TIV HIRSXuGMIWEEUYIWXXIQEIRGSRGVIX YR WSFVI arribar a la conclusió que una emissora concreta IPXSXEPHIPETVSKVEQEGMz TVSFEFPIQIRXIRGSQ- IWXk GSQTPMRX EQF P´SFNIGXMY HI WIVZIM TFPMG HI pliment del seu mandat de servei públic d’informar promoure la producció nacional. També és impor- la ciutadania marroquina sobre aquesta important XERXHIXIVQMREVUYMRIWH´EUYIWXIWWrVMIWREGMSREPW MRWXMXYGMz ZIYVIXEYPE (IJIXGSQZIYVIQE s’emeten per primera vegada: les reposicions de les PEWIKIRXWYFWIGGMzIPWMRJSVQEXMYWHIPZIWTVIEPW WrVMIWREGMSREPWGSQqWGSQTVIRWMFPIRSTSHIR canals de televisió públics del Marroc també es des- considerar-se promoció de la producció nacional. taquen pel temps que dediquen als diferents grups Precisament per aquesta raó molts ens reguladors parlamentaris, incloent els de l’oposició. de la radiodifusió disposen el doble requeriment A la categoria general de “programes d’entrevis- que un percentatge de la programació compleixi XIW M XIVXPME² XVSFIQ UYI QSPXW TExWSW IPW LM HI- IPWSFNIGXMYWHIWIVTVSHYxXWREGMSREPQIRXMH´IW- diquen una part important de la seva programació trena per acceptar que es cobreix la quota de pro- NEWMKYMRIWTEMWXIQkXMGWSKIRIVEPMWXIW EQF4EPIW- ducció local. XMRI8:PMHIVERXPEPPMWXEEQFIP WIKYMHEHI 0´ERkPMWMVIEPMX^EXIWFEWEIRP´SFWIVZEGMzHIPEKVE- TVST TIV .SVHER 8: HIWTVqW 7]VMER 8: ella de set dies consecutius d’una setmana normal M%P1EWVM]E )PWHSWGEREPWHIXI- del mes de maig de 2010, en vuit dels nou canals de levisió públics del Marroc tenen el percentatge més televisió públics inclosos a l’estudi: FEM\H´EUYIWXXMTYWHITVSKVEQEIRIPGSRNYRXHIPE Algèria: ENTV WIZETVSKVEQEGMz E1M E%P3YPE 'EP Egipte: Al Masriya EWWIR]EPEVUYIEXVIWHIPWZYMXGEREPWEREPMX^EXWPIW Jordània .SVHER8: dues categories butlletins informatius i programes Marroc : 2M i Al Oula d’entrevistes i tertúlia suposen prop de la meitat del Palestina: Palestine TV XSXEPHIPETVSKVEQEGMz TIVE4EPIWXMRI8: Síria 7]VME8: GLERRIP TIVE.SVHER8:M E8qPq0MFER 0EGE- Tunísia: Tunisie 7 dena marroquina 2M ofereix el menor percentatge HITVSKVEQIWMRJSVQEXMYWEQFYR El mes de maig del 2010 va resultar ser un pe- 0´±IRXVIXIRMQIRX²GSQEGEXIKSVMEKIRIVEP EQF ríode excepcional per a la cadena del Líban, Télé IPWWIYWWYFKrRIVIW TVIHSQMREEPIWKVEIPPIWHIXS- Liban, degut a les eleccions municipals que van tenir tes les cadenes: pel·lícules, concursos, reality shows, PPSGHYVERXEUYIPPQIWMPEMRXIVVYTGMz MRIWTIVEHEM sitcomsWrVMIWIXG0EQEVVSUYMRE1IWXVSFEEP TVSJYRHE HIPEKVEIPPEHITVSKVEQEGMzLEFMXYEP4IV TVMRGMTMHIPEGPEWWM½GEGMzEQFYR HIPETVS- XERXIWZESTXEVTIVEREPMX^EVYREWIXQEREEPXIVRE- gramació dedicada a l’entreteniment, seguida per Al LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 81 1EWVM]E MHIWTVqW8YRuWME 4EPIWXMRI durada d’emissió setmanal d’un determinat tipus TV ofereix el menor percentatge d’entreteniment, de programa, no podem explicar si s’acompleix la YR missió de servei públic en termes de programació. Tenint en compte que la categoria entreteni- En el cas de TL, hi havia a més un alt percentatge ment és bastant general i no ens aclareix el grau de H´IQMWWMzWIXQEREPHIHMGEXEYRKrRIVIMQTSVXERX compliment de la missió de servei públic d’aquests PIWWrVMIWHI½GGMz 2SSFWXERXEM\{RSWMK- canals, es fa necessari detallar els percentatges de RM½GEEYXSQkXMGEQIRXUYI80IWXMKYMTVSQSZIRXPE les subcategories. De fet, els resultats sobre aques- TVSHYGGMzPSGEPHI½GGMz8SXIPGSRXVEVM RSRSQqW tes subcategories ens mostren clarament un dese- PEQIMXEXH´EUYIWXIWWrVMIW QMRYXWHIPXSXEPHI UYMPMFVM PIWWrVMIWHI½GGMzWzRIRKIRIVEPPIWQqW IP qWH´MQTSVXEGMzXSXWWzRVITSWMGM- IQIWIWEXSXIWPIWGEHIRIW EQFP´I\GITGMzHI1 ons. En altres paraules, Télé Liban no està comprant que també ofereix sitcoms 9RXIVpHIPETVSKVE- RMTVSHYMRXWrVMIWHI½GGMz7MQTPIQIRXIQIXYREM mació total del canal marroquí 2M el composen les YREEPXVEZIKEHEWrVMIWGSQTVEHIWSTVSHYxHIWIR WrVMIW NYRXEQFPIWsitcom WIKYMHETIV.SVHER8: anys anteriors, probablement degut a les importants 4EPIWXMRI8:%PKIVME´W)28:M8YRMWMI retallades pressupostàries exposades a la secció 2 UYIHIR IRVIVI EQF YR M QEVGPIKEP respectivament. D’altra banda, l’atenció desproporcionada que Habitualment, la producció i emissió de produc- XIRIREEPKYRWWYFKrRIVIWEPEGEXIKSVMEH´IRXVIXI- XIWHI½GGMzEPIWXIPIZMWMSRWTFPMUYIWqWMQTSVXERX niment mostra com els organismes de radiodifusió NEUYIqWYREHIPIWkVIIWSRQqWIWTSXGSRXVMFYMV han deixat de banda els productes d’entreteniment a la promoció de la història i el patrimoni nacionals, GYPXYVEPW GSQ PIW TIPøPuGYPIW GSRGVIXEQIRX PIW RE- i proporciona als artistes, actors, directors, guio- GMSREPW SIPXIEXVI)RGSRGVIXPIWTIPøPuGYPIW NEWM- RMWXIWXrGRMGWMEPXVIWTVSJIWWMSREPWSTSVXYRMXEXWHI KYMRMQTSVXEHIWSRS VEVEQIRXW´IQIXIRE.SVHER feina. No obstant això, una dissecció dels progra- 8: 8YRMWMI M4EPIWXMRI8: QIWHI½GGMzIRXIVQIWHIP´SVMKIRHIPTVSHYGXIW WM Els resultats són lleugerament superiors a Télé Li- WzRHITVSHYGGMzPSGEPSMQTSVXEXW MIRXIVQIWHI FER )28: PEQEVVSUYMRE%P3YPE productes d’estrena o reposicions, ens revela un pa- M E 7uVME )P TIVGIRXEXKI QqW EPX RSVEQEHMJIVIRX IPWSFNIGXMYWHIWIVZIMTFPMGEQF de pel·lícules emeses és el de la cadena Al Masriya prou feines s’estan assolint en aquesta àrea parti- WIKYMHETIV1EP1EVVSG cular de la programació. Per exemple, en el cas de Quan considerem el factor de producció nacio- .8:PEGEXIKSVMEIRXVIXIRMQIRXEQFXSXWIPWWYF- REPMQTSVXEGMzTIPUYIJEEPEGEXIKSVMETIPøPuGYPIWqW KrRIVIW GSRWMWXIM\ QENSVMXkVMEQIRX IR TVSKVEQIW a dir, quan avaluem el percentatge de pel·lícules naci- internacionals importats. Per començar, s’emeten onals a les televisions públiques, el nombre d’emissi- QSPXWTSUYIWTIPøPuGYPIWIREUYIWXEGEXIKSVMEE.8: ons setmanals es redueix dramàticament, sovint ten- qWEHMVYR HIPXSXEPHIPETVSKVEQEGMzYRTIV- HMRXE^IVS4IVI\IQTPIXSXIWPIWTIPøPuGYPIWIQIWIW GIRXEXKIKEMVIFqMRETVIGMEFPIQSPXETVSTHI E .SVHER 8: 8qPq 0MFER 4EPIWXMRI 8: 7]VMER 8: de Tunisie 7. Però a més, totes les pel·lícules són im- 8YRMWMIM)28:WzRMQTSVXEHIW HITIPøPuGYPIW TSVXEHIWGETXqREGMSREPMXEXNSVHERE4EWWEMKYEPIR REGMSREPW 2SQqWPIWGEHIRIWQEVVSUYMRIW1M%P IPGEWHIPIWWrVMIWHI½GGMzUYIGSRWXMXYIM\IRTIVWM 3YPEIQIXIRTIPøPuGYPIWHITVSHYGGMzREGMSREP WSPIWYREUYEVXETEVX HIPXSXEPHIPETVS- HIXSXIWPIWTIPøPuGYPIWE1GSRXVEYR TIV KVEQEGMzHI.8: RSQqW1R´SJIVIM\QqWEQFYR %P3YPE %UYIWXTIVGIRXEXKIEPXIRGSQTEVEGMzHI MUYIWzRQENSVMXkVMEQIRXMQTSVXEHIWEQF ½PQW REGMSREPW qW YR FSR VI¾I\ HI GSQ EUYIWXIW RSQqWYR H´IWTEMWHITVSHYGGMzREGMSREP4IP dues cadenes públiques estan complint la missió de UYIJEE8qPq0MFERYR HIPETVSKVEQEGMzWIX- WIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPXEPGSQW´IWTIGM½GEEPWWIYW QEREPPEJSVQIRPIWWrVMIWHI½GGMzTIV{UYERXIRMQ Cahiers des Charges ZIYVI WIGGMz QEVG PIKEP en compte l’indicador de l’origen, trobem que no- 5YERX E )KMTXI XVSFIQ UYI IP HI PIW TIP QqWYR GSVVIWTSRETVSHYGGMSRWREGMSREPW lícules emeses són de producció nacional. El resultat I si a més, tenim en compte el factor d’estrena vs. no és sorprenent si tenim en compte que aquest VITSWMGMzIRP´ERkPMWMH´EUYIWXIWWrVMIWXVSFIQUYIIP país lidera la producció i distribució de pel·lícules a HIPIWWrVMIWE80WzRVITSWMGMSRW la regió. No obstant, cap d’aquestes pel·lícules va ser En resum, prenent en consideració només la H´IWXVIREHYVERXIPTIVuSHIEREPMX^EXYREHEHEQSPX 82 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK reveladora sobre el paper de la televisió pública en HIP E WMW HIPW ZYMX TExWSW 2SQqW HSW TExWSW la promoció de la producció nacional i el suport de dediquen, en comparació, un percentatge alt de la nous talents. WIZETVSKVEQEGMzEPEGYPXYVE 7uVME EQFYR Els resultats per al teatre són sovint més escassos M )KMTXI EQF YR 'EP EWWIR]EPEV UYI ½RW que els de les pel·lícules. El teatre és pràcticament i tot en aquests casos hem de matisar el concep- EFWIRXHIPETIXMXETERXEPPEE.SVHkRME)P0uFER4E- te de “programes culturals”. En el cas de Síria, on PIWXMRE7uVMEM%PKrVME TIVXSXWIPPW METEVIM\IW- XVSFIQHMZIVWIWGSQYRMXEXWrXRMUYIWPMRKuWXMUYIWM GEWWEQIRXEP1EVVSG TIV1M TIV%P VIPMKMSWIW OYVHWEVQIRMWQYWYPQERWGVMWXMERW IPW 3YPE EQFIPTIVGIRXEXKIQqWIPIZEXE)KMTXI YR TVSKVEQIW GYPXYVEPW RS VI¾IGXIM\IR IPW MRXIVIWWSW IRGEVETSFVI IWTIGu½GWH´EUYIWXWKVYTW4IVGSRXVEIPWEWTIGXIW %QFQSPXTSUYIWI\GITGMSRW )KMTXIM1EVVSG folklòrics es posen en relleu, com ara la seva “cuina les cadenes de televisió públiques àrabs no estan rXRMGE² FEPPW QWMGE ZIWXMXW %UYIWX IRJSGEQIRX acomplint la missió de servei públic audiovisual pel sobre els grups minoritaris no pot veure’s com un que fa a la promoció de la producció i el patrimo- compliment de la missió de servei públic audiovisu- ni nacional, ni a la creació d’oportunitats de treball al. Llevat que els interessos polítics i els problemes EXVEZqWHIPETVSHYGGMzMSIQMWWMzHIWrVMIWTIP IWTIGu½GW H´EUYIWXIW GSQYRMXEXW W´EFSVHMR EUYIWXW PuGYPIWMSFVIWHIXIEXVI0IWTIPøPuGYPIWGSQEKrRIVI TVSKVEQIW±GYPXYVEPW²TSHIRIWXEVTIVNYHMGERXPSWNE WzRTVkGXMGEQIRXEFWIRXWMUYERW´IQIXIRWzRQENS- UYIWzRIRGEVEQqWQEVKMREXWMHIWTSPMXMX^EXW VMXkVMEQIRXMQTSVXEHIW I\GITXIIRIPGEWH´)KMTXI *MREPQIRX P´MQTSVXERX KrRIVI HIPW HSGYQIR- 0IWWrVMIWHI½GGMzTIVGSRXVEXIRIRYREMQTSVXERX tals, aporta resultats molt dispars pel que fa als vuit TVIWrRGME TIV{ XEQFq WzR MQTSVXEHIW IR PE WIZE TExWSW IWXYHMEXW XSX NYWX IWXk TVIWIRX E .SVHkRME QENSVME )KMTXIqWXEQFqP´I\GITGMz MVIIQIWIW)P )P0uFER M7uVME MqWXSXEP- teatre és simplement absent. QIRXEFWIRXE)KMTXI4IVGSRXVEEP1EVVSGM%PKrVME )PWVIWYPXEXWTIVEPTVSKVEQIWMRJERXMPWMNYZIRMPW es recull més temps d’emissió de documental que culturals, i els diversos tipus de documentals tam- EEPXVIWTExWSW %P3YPEZETVMQIVEQFYR FqGSR½VQIRGSQPIWXIPIZMWMSRWTFPMUYIWHIPQzR WIKYMHE HI P´)28: H´%PKrVME 1 àrab no aconsegueixen oferir una “dieta variada” als 48: M8YRuWME %QFP´I\GITGMzHIPIW seus espectadors. Les pantalles estan dominades dues cadenes públiques del Marroc, que tenen un TIVPIWRSXuGMIWIPWQEKE^MRWH´EGXYEPMXEXMPIWWrVMIW TIVGIRXEXKIVIPEXMZEQIRXEPXHITVSKVEQIWGMIRXu½GW HI½GGMzEGSWXEHIXSXEPEVIWXE4IVGSQIRpEVMR- YREQMXNEREHIP HIPXSXEPHIPETVSKVEQEGMz JERXWMNSZIWWzRGPEVEQIRXHIWGYMHEXW LMLEYR PIWEPXVIWGEHIRIWIQIXIRHSGYQIRXEPWGYPXYVEPWMS HITVSKVEQIWTIVENSZIWE8qPq0MFER48:)28: LMWX{VMGW1qWIRPPkHIPWMQTPIVIKMWXVIHIP´I\MWXrRGME %P1EWVM]EMIPWHSWGEREPWQEVVSUYMRW YR HI d’aquests programes documentals, una avaluació de PETVSKVEQEGMzIWXkHMVMKMHEEPWNSZIWE.8: M7]VMER la missió de servei públic ha de tenir en compte el 8:LMHIHMGERSQqWYR )PWVIWYPXEXWZERWIV WIYGSRXMRKYX qWEHMVIPWXIQIWIWTIGu½GWXVEGXEXWM lleugerament millors per als programes infantils naci- PEJSVQEIRUYrIWXVEGXIR IPUYIW´LEH´EZEPYEVHIW SREPW IPTIVGIRXEXKIZEVMEIRXVIP´MIP EXSXIW d’una anàlisi qualitativa dels continguts. PIW GEHIRIW I\GITXI TIV E P´)28: H´%PKrVME %XrW UYI PE TVkGXMGE EFWrRGME HI HSGYQIRXEPW Els percentatges són sovint similars, o una mica més especialment dels de producció local, es pot expli- alts, pel que fa als dibuixos animats: al Marroc, 2M es GEVTIVP´IPIZEXGSWXHITVSHYGGMzMPEFEM\EEYHMrRGME QERXqEQFIPTIVGIRXEXKIQqWEPX QIRXVI UYI KIRIVIR IPW IWTIGXEHSVW WI WIRXIR EXVIXW TIV UYIPEQMXNEREKPSFEPTIVEPIWEPXVIWXIPIZMWMSRWZE PIWRSXuGMIWMP´IRXVIXIRMQIRX VIWI\TPMGEVIEPQIRXPE WIVHIP 2SSFWXERXEM\{IPW±QMPPSVW²VIWYPXEXW RSX{VMEEFWrRGMEHIPWIWTSVXWIWTIGMEPQIRXHIPIWVI- IREUYIWXkQFMXRSWzRKEMVIWMKRM½GEXMYWHIWHIPE transmissions en directe, a les televisions públiques. TIVWTIGXMZEHIWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEP EHMJIVrR- 'SQEEGXMZMXEXREGMSREPTIVI\GIPøPrRGMEUYIqWH´MR- GMEHIPWTVSKVEQIWMRJERXMPWIPWHMFYM\SWWzRQENS- XIVrWTIVEYRKVERRSQFVIHITIVWSRIWMEQFYRW VMXkVMEQIRXMQTSVXEXWMTIVXERXRSVI¾IGXIM\IRPIW GSWXSWHITVSHYGGMzVIPEXMZEQIRXFEM\SW GSQTEVEXW necessitats i els interessos dels infants a cada un dels EQFEPXVIJSVQEXWMKrRIVIWGSQPIWWrVMIWHI½GGMz TExWSWH´IWXYHM és sorprenent que la cobertura en directe dels es- La cultura en el sentit més ampli del terme tam- ports sigui tan poc prioritària en la programació de la Fq IWXk HIWEXIWE NE UYI PIW IQMWWMSRW RS TEWWIR QENSVMEHIXIPIZMWMSRWTFPMUYIWkVEFW4IVXERXXVS- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 83 FIQUYIEUYEXVIHIPWZYMXTExWSWSFNIGXIH´IWXYHM XYHM WIGGMz IWZERQSWXVEVGVuXMGWEQFEUYIWXE no es va emetre cap partit o competició esportiva TVIIQMRrRGMEHIPWTVSKVEQIWIWTSVXMYWEPEXIPIZM- en directe durant la setmana de mostra al maig del WMzTFPMGEEGYWERXIPKSZIVRHIPPEZSVW PMHIVEXTIV .SVHkRME)P0uFER4EPIWXMREM7uVME )KMTXIqWYRE 1YFEVEO HIZSPIVHMWXVIYVIPEGMYXEHERMEHIPWXIQIW I\GITGMzTIVQSXMYWUYIW´EREPMX^EVEREGSRXMRYEGMz MQTSVXERXW TSPuXMGW QERXIRMRXPSWSGYTEXWEQFYRE 9RETSWWMFPII\TPMGEGMzqWUYIRSIWNYKYIRTEVXMXW alta dosi d’entreteniment i partits de futbol. setmanalment, i que aquest estudi en un altre període Pel que fa a la religió, les crides diàries a l’oració IRYREEPXVEWIXQERESQIW IRWHSREVMEVIWYPXEXW s’emeten a set canals, amb el percentatge més alt HMJIVIRXW TIVGIRXEXKIWQqWEPXW TIVEUYIWXWTExWSW E8YRuWME HIPXSXEPHIPETVSKVEQEGMz MIP Només una anàlisi quantitativa de la programació que QIWFEM\E8qPq0uFER %UYIWXWVIWYPXEXWWzR recollís un període de temps prou llarg podria tractar molt interessants en el cas de Tunísia i El Líban. Per EHIUYEHEQIRXPEUIWXMzHIPWIWTSVXWIRHMVIGXIEPIW EPUYIqWSWXIRWMFPIMS½GMEPQIRXIPWTEuWkVEFQqW televisions públiques àrabs. secular del Nord d’Àfrica, la durada de les crides a Això és especialment necessari en els casos de P´SVEGMzXIRIRIPTIVGIRXEXKIQqWIPIZEXHIPGSRNYRX .SVHkRMEM7uVMESRP´ERkPMWMUYERXMXEXMZEHIPIWRSXu- HIPIWXIPIZMWMSRWEREPMX^EHIW5YERXE80P´EFWrRGME GMIW HIP ZIWTVI WYFWIGGMz HI PE TVIWIRX WIGGMz EFWSPYXEHIVIPMKMz HIUYEPWIZSPVIPMKMz RSWIQFPE mostra que les cadenes públiques estan realment estar en sintonia amb la Constitució del país, que interessades en els esports, i els hi dediquen un bon VIGSRIM\XSXIWPIWVIPMKMSRWQSRSXIMWXIW NYHEMWQI percentatge del temps de les notícies. No obstant, GVMWXMERMWQIM-WPEQ fWGSQTVIRWMFPIUYIP´EFWrRGME YREYPPEHEEPWVIWYPXEXWWSFVIIPWQEKE^MRWIWTSVXMYW de la “crida a l’oració musulmana” al Líban es deu qWEHMVTVSKVEQIWH´EGXYEPMXEXHIXIQkXMGEIWTSV- EP JEGXSV UYI E HMJIVrRGME HIPW EPXVIW TExWSW kVEFW XMZE GSR½VQEP´EZEPYEGMzKIRIVEPUYIIPWIWTSVXWRS IWXYHMEXW RS qW YR TEuW QENSVMXkVMEQIRX QYWYPQk WzRYRXIQEH´MRXIVrWTIVEQSPXIWHIPIWXIPIZMWMSRW sinó multi-confessional, on cristians i musulmans te- kVEFWTFPMUYIW80TVIWIRXEYR HIQEKE^MRWIW- nen el mateix paper segons la Constitució libanesa. portius, mentre que per tota la resta de televisions %M\{ WMKRM½GE UYI 8qPq 0MFER RS TSX S RS LEYVME IPWVIWYPXEXWZEVMIRIRXVIP³ MIP 'EPEW- HI VI¾IGXMVIRI\GPYWMZEPEGYPXYVEQYWYPQEREEHM- WIR]EPEVEUYuUYIEHMJIVrRGMEH´EPXVIWXIPIZMWMSRWIP JIVrRGME HI PIW XIPIZMWMSRW TFPMUYIW H´EPXVIW TExWSW FEM\TIVGIRXEXKIHITVSKVEQIWIWTSVXMYW XERXHI àrabs. Curiosament, Télé Liban no inclou cap tipus QEKE^MRWGSQHIGSFIVXYVEHIGSQTIXMGMSRWIRHM- de cultura o pràctica religiosa a la seva programació VIGXI EPIWGEHIRIW1M%P3YPEHIP1EVVSGRSIW TIV XSXW IPW TVSKVEQIW VIPMKMSWSW XSX M WEFIV TSXMRXIVTVIXEVGSQYREQERGEH´MRXIVrWNEUYIEP que els operadors privats al país són requerits pel país opera un altre canal de televisió públic comple- 0IFERIWIFSSOSJWTIGM½GEXMSRW WIKSRWPEPPIMEYHM- tament dedicat als esports. Això explica el molt baix SZMWYEPHI EIQIXVIYRELSVEHIGSRXMRKYXW percentatge dedicat als esports en els dos canals ge- VIPMKMSWSW GVMWXMERWSQYWYPQERW EPEWIXQERE S RIVEPMWXIWEREPMX^EXW LSVIWP´ER] En el cas d’Egipte, no hi ha dades sobre el nom- bre o duració de competicions esportives en directe Distribució dels programes en l’horari de prime time: a Al Masriya per al mes de maig de 2010. La graella una avaluació exhaustiva de les polítiques de progra- setmanal de programació publicada per l’ERTU, uti- mació de cada televisió pública no pot ser abordada PMX^EHEGSQEJSRXTIVEPIWHEHIWHIPEXEYPEERXIVM- sense fer una aproximació sobre en quin període de SVRSqWTVIGMWEGSQTPIXERMEGXYEPMX^EHE GSQTIV temps s’emeten els programes. Es pot argumentar MRGPSYVIGEHEWIXQEREIPWTEVXMXWUYIW´LMIQIXVER que l’acompliment de la missió de servei públic audi- El futbol, però, és l’esport nacional: gairebé no passa SZMWYEPRSqWRSQqWYREUIWXMzHIUYSXIWMTIVGIR- una setmana sense que Al Masriya emeti diversos tatges. Alguns programes també se’ls dóna prioritat partits en directe, i els informatius del vespre que es programant-los en un horari i no en un altre. Per ZEREREPMX^EVVI¾IGXIM\IRGPEVEQIRXEUYIWXMQTSV- exemple, si una cadena de televisió compleix la quo- XERX MRXIVrW REGMSREP IP TIVGIRXEXKI HI GSFIVXYVE XEHITVSHYGGMzPSGEP HMKYIQIRWrVMIWSTIPøPuGYPIW dels esports és el tercer en durada, després de la TIV{IQIXEUYIWXWrVMIWSTIPøPuGYPIWQSPXXEVHEPE TSPuXMGE M P´IGSRSQME ZIYVI WYFWIGGMz 'YVMSWE- RMX SHYVERXUYEPWIZSPLSVEVMGEVEGXIVMX^EXTIVYRE ment, els enquestats egipcis que van ser entrevistats FEM\EEYHMrRGME P´SFNIGXMYHITVSQSGMSREVPEGYPXYVE per a la secció sobre la societat civil del present es- i el patrimoni nacionals no pot considerar-se assolit. 84 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK De fet, emetre alguns tipus de programes fora de els temes d’actualitat, que són, per raons òbvies, de les hores punta, equival a fer-los invisibles. Esbrinar TVSHYGGMzPSGEP9REEPXVEUIWXMzWIVkHIXIVQMREVWM quins programes s’emeten entre les 19 i les 23 ho- aquests continguts estan complint la missió de ser- VIW TIVuSHIHIQk\MQEEYHMrRGME IRWMRHMGEXEQFq vei públic audiovisual al marge que són de producció com d’importants són aquests programes per a una local: si informen la ciutadania oferint una represen- televisió en concret. tació clara i equilibrada dels fets, si promouen la di- En general, els resultats sobre la programació en versitat d’opinions, etc. Només un examen minuciós el prime time mostren un patró similar per a totes dels continguts i estructura d’aquests espais ens dirà PIWXIPIZMWMSRW XEYPE )RTVMRGMTMXVIWKrRIVIW en quina mesura aquests programes compleixen una predominen en el prime time: l’espai informatiu del funció realment informativa, i no només estan servint vespre, els programes d’entrevistes i tertúlia cen- GSQYRZILMGPIHITVSTEKERHETIVEPWVrKMQWTSPuXMGW XVEXW IR PE MRJSVQEGMz HIFEXW TSPuXMGW IGSRSQME %UYIWXqWP´SFNIGXMYHIPIWWIKIRXWWYFWIGGMSRW XIQIWWSGMEPW MPIWWrVMIWHI½GGMz4IVGSQIRpEV per les notícies, i 3.3. per als programes d’entrevistes la cadena marroquina M2 té de lluny el percentatge MXIVXPME més alt de programes d’entreteniment durant el pri- me time EUYIWXEGEXIKSVMEKIRIVEPMRGPSYIP 'SRXI\XYEPMX^EGMzHIPETVSHYGGMzPSGEl: Télé Liban HIPWTVSKVEQIWIQIWSWIRXVIPIW MPIWLSVIW IWHIWXEGEEQFPEQENSVMEHIPWTVSKVEQIWIQIWSW Al Masriya té el percentatge més alt de talk shows IRHMVIGXI HIPIWIQMWWMSRWXSXEPW 4VSFE- HYVERX EUYIWX TIVuSHI HIP XSXEP QIRXVI FPIQIRXEUYIWXEHEHEqWGSRWIUrRGMEHIPJIXUYI UYI.SVHER8:XIIPTIVGIRXEXKIQqWIPIZEXHIRS- TL té també les emissions més altes d’espais infor- XuGMIW HIPXSXEPHITVSKVEQIWHIprime time QEXMYW HIP XSXEP HI PE TVSKVEQEGMz IWTEMW També hi ha excepcions: Syrian TV té el percentatge que sempre són en directe; i també al fet que el més alt de programes culturals durant el prime time HIPWtalk showsXIQkXMGWMIP HIPWTVS- HIPTIVuSHIHIprime time QIRXVIP´)28: KVEQIWH´IRXVIZMXIWMXIVXPMIWKIRIVEPMWXIW GSQWzR H´%PKrVMEHIWXEGEEQFYR HIGSRXMRKYXWHI IPW TVSKVEQIW HIP QEXu W´IQIXIR IR HMVIGXI9RE prime time per a documentals. explicació addicional rau en el fet que TL té greus La fórmula sembla ser la mateixa durant el prime TVSFPIQIW½RERGIVWGV{RMGWMEUYIWXWXMTYWHITVS- timeUYERW´IWTIVEEGSRWIKYMVPEQENSVTEVXHIP´EY- grames en directe suposen una via de reduir costos HMrRGME0IWXIPIZMWMSRWTFPMUYIWkVEFWSJIVIM\IRYRE IRIHMGMzKVEZEGMz 4EVEHS\EPQIRXGETH´EUYIWXW combinació de programes de producció local, princi- programes en directe que arriben directament a palment formada pels informatius i els talk shows de PIWPPEVWTIVQIXEPWIWTIGXEHSVWJIVXVYGEHIW ZIYVI temàtica social o política. Combinats, aquests espais l’anàlisi de la política sobre els talk shows a El Líban a MRJSVQEXMYWPSGEPWM EQFYRXSQqWTSPuXMG IPWtalk PEWYFWIGGMz %M\{WMKRM½GEUYIRSIWTSXMRJIVMV showsWYQIRYR HIPTIVuSHIHIprime time només del fet que un programa s’emeti en directe, E.SVHER8: E8qPq0MFER E4EPIWXMRI que aquest programa promogui la participació de la 8: E7]VMER8: EP´)28:H´%PKrVME ciutadania, que és una de les característiques que E1EP1EVVSG E%P3YPEMIP LEYVMEHIXIRMVIPWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEP TIVQI- de la cadena egípcia Al Masriya. Per a cadascun dels XVI PE MRXIVEGXMZMXEX M PE TEVXMGMTEGMz HI P´EYHMrRGME TExWSW IWXYHMEXW EQF P´I\GITGMz H´)KMTXI PE VIWXE El segon ens de radiodifusió en termes de progra- de continguts del prime time WzR QENSVMXkVMEQIRX QEGMzIRHMVIGXIqW.SVHER8:EQFKEMVIFqPEQIM- WrVMIWHI½GGMz XEXHIXSXWIPWTVSKVEQIWIQIWSWIRZMY En resum, com la present anàlisi dels programes Com en el cas del Líban, es tracta sobretot del fet de prime time ens mostra, d’una banda, trobem les que els butlletins i els programes d’entrevistes i ter- WrVMIW HI ½GGMz UYI W´IWXER IQIXIRX QSPX HYVERX XPME W´IQIXIR IR HMVIGXI 'SRGVIXEQIRX IP EUYIWX TIVuSHI TIP WIY EXVEGXMY TSTYPEV I\GITXI E H´EUYIWXWTVSKVEQIWE.8:WzRIRHMVIGXIQIRXVI Egipte, on les reposicions de produccions nacionals UYIIPTIVGIRXEXKIqWHIP IRIPGEWHIPWtalk HSQMRIRPEJVERNEHIPZIWTVI TIV{WIRWIUYIEM\{ shows WSFVI TSPuXMGE S WSGMIXEX XIQkXMGW )PW HSW es tradueixi en cap promoció de la indústria artística canals de televisió públics del Marroc es queden PSGEPPEGYPXYVEHIPTEuWMIPWRSYWXEPIRXWNEUYIWzR amb el percentatge més baix de programes en di- WSFVIXSX TVSHYGGMSRW MQTSVXEHIW GSQ NE LIQ ZMWX VIGXI TIV1M IRIPGEWH´%P3YPE -H´EPXVEFERHELMLEYRGPEVrQJEWMIRPIWRSXuGMIWM 4IPUYIJEEPEPPIRKYEP´kVEF EQFPIWWIZIWZE- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 85 VMIXEXWHMEPIGXEPW qWPEPPIRKYEQENSVMXkVME MWSZMRX 1EVVSG)RGEWHIP´)28:E%PKrVMEM1M%P3YPE RMGE EPIWXIPIZMWMSRWTFPMUYIWkVEFW5YERIPW al Marroc, el baix percentatge de programes en programes fan servir una altra llengua, es tracta XEQE^MKLX M VIWTIGXMZEQIRX normalment de pel·lícules o altres espais impor- TSXI\TPMGEVWITIPJIXUYIIPWHSWTExWSWXIRIRYR XEXWUYIXIRIRP´ERKPrWSIPJVERGrWGSQEMHMSQE GEREPTFPMGIWTIGMEPMX^EXIRPEGYPXYVEEQE^MKL)R SVMKMREP WSZMRXIWTSWIRWYFXuXSPWIRkVEF 'EPEW- altres paraules, aquest baix percentatge no pot ser senyalar que tant a Síria com a El Líban hi ha mi- interpretat com una senyal del fracàs de l’audiovi- RSVMIWPMRKuWXMUYIWWMKRM½GEXMZIW OYVHWMEVQIRMWE WYEPTFPMGIRPEQMWWMzHIWIVMRGPYWMYWMVI¾IGXMVPE 7uVMEMEVQIRMWE)P0uFER 2SSFWXERXRM7]VMER8: HMZIVWMXEXrXRMGEMGYPXYVEPHIPTEuW9REPXVIXIQEE ni Télé Liban ofereixen programes en kurd o arme- valorar serà si la programació que s’emet en llengua RM4IVGSRXVEIP1EVVSGM%PKrVMESJIVIM\IRTVS- XEQE^MKLXVI¾IGXIM\XEQFqPEGYPXYVEEQE^MKLSqW KVEQIWIRPPIRKYEXEQE^MKLXUYITEVPEPETSFPEGMz YRWMQTPIHSFPEXKIHIPWGSRXMRKYXWIRkVEF GSQ EYX{GXSREEQE^MKLHIPEVIKMzMUYIEQqWIWXkVI- TEWWEIRKIRIVEPIREPGEWHIGEREPIWTIGMEPMX^EX GSRIKYHEGSQEPPIRKYES½GMEPEPE'SRWXMXYGMzHIP H´%PKrVME Ȼ ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Taula 3.1.1: % Percentatge per tipus de programa (basat en la graella setmanal) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Gèneres Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula TV7 Tunisia Al Masriya Matí 0% 5.56% 2.03% 0% 1.51% 0% 0% 0% 0% Tarda 3.57% 4.63% 4.40% 5.41% 4.76% 3.37% 2.91% 2.88% 3.22% Vespre 6.25% 5.56% 2.90% 4.02% 3.30% 2.48% 5.50% 2.86% 4.51% Nit 2.08% 5.56% 2.03% 1.95% 2.22% 2.37% 2.17% 1.53% 0% Informatius Altres (informatius de la 1:00 a les 6:00) 0% 0% 0% 0% 0% 0% 3.07% 2.99% 0% Cobertura del Parlament 0% 0% 0% 0% 0% 0% 6.19% 0% 0% Sub Total 11.90% 21.30% 11.35% 11.38% 11.79% 8.22% 19.84% 10.27% 7.73% Partits o competicions en directe Esports 0% 0% 0% 0% 1.62% 1.32% 1.22% 4.23% S/D* Magazins esportius 2.38% 0% 1.16% 1.92% 2.38% 2.00% 2.28% 4.62% 2.09% Sub Total 2.38% 0% 1.16% 1.92% 4.00% 3.32% 3.49% 8.85% 2.09% Programes Temàtics 19.05% 13.49% 19.13% 10.56% 2.97% 2.32% 3.60% 9.07% 4.51% d’entrevistes i Generalistes 17.56% 11.90% 21.98% 16.87% 16.01% 5.01% 5.40% 8.14% 22.22% tertúlia Sub Total 36.61% 25.40% 41.11% 27.43% 18.98% 7.33% 9.00% 17.20% 26.73% Crida a l’oració o lectura de l’Al-Corà 2.08% 0% 2.61% 0.64% 0.54% 0.31% 1.24% 3.47% 0.64% Religió Ceremònies religioses 0.89% 0% 0.58% 0% 1.51% 0% 0.42% 0.13% 0% Magazins religiosos 6.25% 0% 1.45% 0.68% 5.66% 0.26% 2.01% 1.86% 1.29% Sub Total 9.23% 0% 4.64% 1.32% 7.71% 0.57% 3.67% 5.47% 1.93% Pel·lícules 0.60% 5.16% 3.19% 9.29% 6.87% 14.55% 8.94% 2.32% 20.29% Concursos 0% 0% 0% 0.43% 1.30% 0% 0.32% 3.94% 0% Reality shows 0% 0% 0% 0% 3.24% 6.38% 0.26% 4.31% 0% Sèries de ficció/ Entreteniment sitcoms 25.89% 21.43% 15.31% 18.27% 15.17% 31.05% 23.02% 13.33% 16.10% Representacions/teatre 0% 0% 0% 0% 0% 0.32% 1.32% 0% 1.93% Programes de varietats 0.30% 6.88% 2.85% 3.23% 6.38% 3.32% 2.70% 14.12% 1.29% Sub Total 26.79% 33.47% 21.35% 31.22% 32.97% 55.62% 36.57% 38.01% 39.61% Dibuixos animats 2.08% 2.78% 1.45% 4.05% 4.49% 9.17% 5.13% 3.84% 0.48% Programes infantils 3.27% 3.17% 2.32% 4.59% 0% 0.37% 2.59% 4.48% 1.13% Infants i joves Programes juvenils 2.08% 0% 0% 0.71% 0% 0% 0% 0% 0% Total 7.44% 5.95% 3.77% 9.34% 4.49% 9.54% 7.73% 8.32% 1.61% Literatura, poesia, Cultura concerts, cuina, etc. 1.49% 5.56% 2.51% 12.87% 3.08% 4.22% 3.55% 2.96% 12.88% Sub Total 1.49% 5.56% 2.51% 12.87% 3.08% 4.22% 3.55% 2.96% 12.88% Històrics 0% 0.40% 4.88% 0% 5.68% 0.11% 2.96% 5.10% 0% Vida animal 0% 0% 0.58% 0% 2.60% 0% 2.01% 3.67% 0% Socials/culturals 2.38% 1.19% 2.32% 0.64% 6.02% 3.85% 1.91% 0% 0% Documentals Científics 0% 0% 0% 0% 0% 6.64% 9.26% 0% 0% Esportius 0% 0% 0% 0% 0% 0.58% 0% 0% 0% Teatrals 0% 0% 1.45% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Sub Total 2.38% 1.59% 9.23% 0.64% 14.30% 11.18% 16.14% 8.77% 0% Infomercials 0% 5.56% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Publicitat Anuncis** S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D Sub Total 0% 5.56% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Música o video clips 1.79% 1.19% 4.88% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Altres Altres *** 0% 0% 0% 3.88% 2.68% 0% 0% 0.14% 7.41% Sub Total 1.79% 1.19% 4.88% 3.88% 2.68% 0% 0% 0.14% 7.41% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% )RIPGEWH´)KMTXISRPIWGSQTIXMGMSRWIWTSVXMZIW IWTIGMEPQIRXIPWTEVXMXWHIJYXFSP WzRQSPXTSTYPEVWMW´IQIXIRLEFMXYEPQIRX TIVXIPIZMWMzEUYIWXEGEXIKSVMEW´LESQrWHIPEXEYPEIWXEHuWXMGE ZIYVIHIXEPPWHIPETVSKVEQEGMzHMkVME PIWHEHIWHIPTEuWIWZER SFXIRMVHIPIWKVEIPPIWHITVSKVEQEGMzS½GMEPWTYFPMGEHIWTIVP´)689UYIRSVIGYPPIRPIWVIXVERWQMWWMSRWIRHMVIGXIHITEVXMXWHI futbol. **El nombre de minuts publicitaris per cada 24 hores d’emissió no s’inclou en la present anàlisi quantitativa de la programació. Això IWHIYEPJIXUYIIRQSPXWTExWSWPIWHEHIWW´LERI\XVIXHIPIWKVEIPPIWHITVSKVEQEGMzUYIRSMRGPSYIRIPRSQFVIRMPEHYVEHEHI les emissions publicitàries. Per tant, el total de minuts d’emissió diaris per a cada cadena s’ha calculat en base a la durada total dels programes, excloent la publicitat. 0EWIGGMz±EPXVIW²MRGPSYIRPIWHYIWWIXQERIWEREPMX^EHIWWIQMREVMW IRIPGEWHI7uVME MRJSVQEGMzWSFVIIPTVIWMHIRX&SY8I¾MOE E%PKrVME MTVSKVEQIWWSFVIHSRIWMWEPYX IRIPGEWH´)KMTXI LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 87 Taula 3.1.2: % Percentatge segons tipus de programes en horari de Prime Time Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Gèneres Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Informatius Notícies del vespre 37.50% 28% 11.63% 19.48% 9.77% 10.83% 24.76% 13.35% 25.45% Sub Total 37.50% 28% 11.63% 19.48% 9.77% 10.83% 24.76% 13.35% 25.45% Partits o competicions 0% 0% 0% 0% 4.80% 0% 0% 3.74% 0% en directe Esports Magazins esportius 0.% 0% 0.% 0% 7.04% 2.53% 0% 12.87% 0% Sub Total 0% 0% 0% 0% 11.84% 2.53% 0% 16.61% 0% Programes Temàtics 23.21% 12% 39.53% 5.96% 6.24% 2.76% 7.14% 21.17% 25.45% d’entrevistes i Generalistes 0% 0% 5.81% 1.68% 0.48% 8.29% 3.10% 0% 49.09% tertúlia Sub Total 23.21% 12% 45.34% 7.64% 6.72% 11.05% 10.24% 21.17% 74.54% Crida a l’oració o lectura de l’Al-Corà 0% 0% 0% 0% 0.64% 0% 0% 1.97% 0% Religió Cerimònies religioses 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Magazins religiosos 3.57% 0% 0% 2.24% 2.72% 0% 0% 0% 0% Sub Total 3.57% 0% 0% 2.24% 3.36% 0% 0% 1.97% 0% Pel·lícules 0% 20% 0% 7.57% 12.33% 30.88% 5.95% 0% 0% Concursos 0% 0% 0% 2.10% 3.84% 0% 1.43% 6.29% 0% Reality shows 0% 0% 0% 0% 3.84% 10.14% 0% 5.57% 0% Entreteniment Sèries de ficció/sitcoms 35.71% 32% 12.79% 36.72% 19.31% 29.49% 36.19% 6.67% 0% Obres de teatre 0% 0% 0% 0% 0% 0% 5.95% 0% 0% Programes de varietats 0% 2% 9.30% 7.29% 5.44% 5.07% 6.43% 23.09% 0% Sub Total 35.71% 54% 22.09% 53.68% 44.76% 75.58% 55.95% 41.62% 0% Dibuixos animats 0% 0% 0% 0% 0% 0% 4.29% 0% 0% Programes infantils Infants i joves 0% 0% 0% 0% 0% 0% 4.76% 0% 0% Progames juvenils 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Sub Total 0% 0% 0% 0% 0% 0% 9.05% 0% 0% Literatura, poesia, Cultura concerts, cuina etc. 0% 0% 4.65% 16.96% 1.60% 0% 0% 4.08% 0% Sub Total 0% 0% 4.65% 16.96% 1.60% 0% 0% 4.08% 0% Històrics 0% 0% 1.16% 0% 5.44% 0% 0% 0% 0% Vida animal 0% 0% 0% 0% 0.80% 0% 0% 1.20% 0% Social/cultural 0% 6% 1.16% 0% 10.31% 0% 0% 0% 0% Documentals Científics 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Esportius 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Teatre 0% 0% 2.33% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Sub Total 0% 6.00% 4.65% 0% 16.55% 0% 0% 1.20% 0% Infomercials 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Publicitat Anuncis S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D Sub Total 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% Música o videoclips 0% 0% 11.63% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Altres Altres 0% 0% 0% 0% 5.38% 0% 0% 0% 0% Sub Total 0% 0% 11.63% 0% 5.38% 0% 0% 0% 0% Total 100.0% 100% 100% 100% 100.0% 100.0% 100% 100% 100% Taula 3.1.3: % Programes segons si són gravats o en directe En directe/ Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte gravats Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya En directe 46.73% 61.38% 28.16% 30% 34.72% 11.81% 21.30% 23.36% 30.60% Gravats 53.27% 38.62% 71.84% 70% 65.28% 88.19% 78.70% 76.64% 69.40% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Taula 3.1.4: % Programes de producció local vs internacionals Producció Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte local/ internacional Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Local 69.64% 78.97% 69.95% 83.67% 62.44% 45.80% 55.17% 62.96% 100% Internacional 30.36% 21.03% 30.05% 16.33% 37.56% 54.20% 44.83% 37.04% 0.00% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 88 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Taula 3.1.5: % de programes d’estrena o reposicions Jordània El Liban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Reposicions/ estrena Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Estrena 67.56% 6.852% 64.15% 83.99% 67.41% 72.12% 75.55% 81.12% 61.19% Reposicions 32.44% 3.148% 35.85% 16.01% 32.59% 27.88% 24.45% 18.88% 38.81% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Taula 3.1.6: Programes en àrab vs. altres llengües Àrab/altres Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte llengües Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Àrab 93.45% 94.44% 98.26% 89.40% 95.67% 73.17% 81.21% 98.22 100% Idiomes estrangers 0% 0% 0% 10.60%* 0% 0% 0% 1.78 0% Anglès 6.55% 5.56% 1.74% 0% 0% 0% 0% 0 0% Hindi 0% 0% 0% 0% 0% 1.21% 2.23% 0 0% Tamazight 0% 0% 0% 0% 1.51% 2.06% 5.93% 0 0% Espanyol 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1.32% 0 0% Francès 0% 0% 0% 0% 2.81% 23.57% 9.32% 0 0% Total 100% 100% 100% 100% 100.0% 100% 100% 100% 100% LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 89 3.2. Anàlisi dels informatius televisius 3.2.1. Introducció PEHMZIVWMXEXWSGMEPHIPTEuW# MMM %QFUYMREHYVEHEMJVIUrRGMETSHIRI\TVIW- 0´SFNIGXMYH´EUYIWXEWIGGMzqWGIVGEVIRUYMREQIWY- WEVWIEUYIWXIWJSRXW# VEP´SFNIGXMYHIWIVZIMTFPMGHIPTPYVEPMWQIqWEGSQ- MZ 5YMRE qW PE TVSTSVGMz HI KrRIVI H´EUYIWXIW plert per les televisions públiques àrabs, en base als JSRXWTSVXEZIYW#,MLEIUYMPMFVMIRXVIKrRIVIWEPW WIKIRXWEWTIGXIW MRJSVQEXMYWREGMSREPW# 6ITVIWIRXEGMzMEGGqWHIPWHMJIVIRXWKVYTWWSGM- Z ,MLEHMZIVWMXEX ½RWMXSXGSRXVEHMGGMSRW IRXVI als: ministres, càrrecs electes i polítics en general PIWHMJIVIRXWSTMRMSRWI\TVIWWEHIW#0EGSFIVXYVE XERXHIPWKSZIVRWGSQHIP´STSWMGMz QIQFVIWHI UYIIWHzREEPIWRSXuGMIWVI¾IGXIM\IRPEWEPYXPE la societat civil, grups minoritaris, etc. A més, s’ha diversitat democràtica d’opinions i la promoció del MHIRXM½GEXIPKrRIVIHIGEHETIVWSREUYIETEVIM\ HIFEXEPEWSGMIXEX#3RMGEQIRXIWTVSQSGMSRE a les informacions, per tal de mesurar la represen- els punts de vista del govern i els sectors de po- tació d’homes i dones. HIV# -RGMHrRGMEHIPETIVWTIGXMZEREGMSREPIRPIWRS- ZM 5YMRqWIPZSPYQHIRSXuGMIWTVSHYxHIWPSGEP- tícies, especialment pel que fa a la cobertura de QIRXEQFVITSVXIVWWSFVIIPXIVVIR]# RSXuGMIWPSGEPWMP´I\MWXrRGMEHIVITSVXIVWSIRZMEXW ZMM ,MLEYRIUYMPMFVMIRPEGSFIVXYVEHIPIWHMJI- especials a altres indrets, en lloc de fer servir les VIRXWVIKMSRWHIPTEuW ^SRIWVYVEPWMYVFERIW # MRJSVQEGMSRWH´EKrRGMIWI\XVERKIVIW 'SFIVXYVEHIXSXIWPIWkVIIWKISKVk½UYIWHIP Els espais de notícies, especialment les del vespre, TEuW IWTIGMEPQIRX HI PIW kVIIW VYVEPW UYI WzR WzRTVSFEFPIQIRXIPKrRIVIXIPIZMWMYQqWMQTSVXERX RSVQEPQIRXHIRWEQIRXTSFPEHIW MRSRSQqWHI des d’una perspectiva nacional. Diferents estudis als la capital o les grans ciutats. TExWSWkVEFWQSWXVIRUYIIPWMRJSVQEXMYWXIPIZMWMYW 4VSQSGMzHIPEPPMFIVXEXH´I\TVIWWMzMHIPWHMJI- són la principal font d’informació per a la ciutadania, rents punts de vista d’un tema determinat, inclo- molt per davant de la premsa escrita. Els governs ent les opinions crítiques amb el govern a cada també han reconegut la funció ideològica de les no- país. tícies, i les han fet servir per diferents propòsits: co- 'SFIVXYVE HI HMZIVWSW XIQIW H´MRXIVrW TFPMG hesió nacional, control social, etc. WEPYX IGSRSQME IHYGEGMz QIHM EQFMIRX HVIXW Existeixen també diversos estudis sobre el con- LYQERWIXG tingut de les notícies al món àrab, tot i que molts H´IPPW GIRXVEXW IR IPW QMXNERW IWGVMXW QqW UYI RS Més concretament, aquesta part de l’anàlisi de pas en la televisió. Una de les raons principals per continguts se centra en els informatius del vespre, EP´IPIGGMzH´EUYIWXWQMXNERWGSQESFNIGXIH´IWXYHM TIVXEPHIVIWTSRHVIEPIWWIKIRXWTVIKYRXIWXSXIW és pràctica: les televisions públiques àrabs, en gene- derivades dels valors del servei públic audiovisual i ral, no acostumen a guardar gravacions de les seves IPWSFNIGXMYWMHIRXM½GEXW emissions durant gaire temps. D’altra banda, l’escàs M 5YMRWXIQIWVIPEGMSREXWEQFIPWIVZIMTFPMGIW contingut dels arxius es deu als problemes econò- GSFVIM\IR#%QFUYMREJVIUrRGMEMHYVERXUYERX QMGW GSQqWIPGEWHI8qPq0MFER SWMQTPIQIRXLM HIXIQTW# neguen l’accés a la ciutadania i els investigadors quan MM 5YMRIW JSRXW H´MRJSVQEGMz S TSVXEZIYW XIRIR aquests existeixen. Aquesta manca d’accés públic als accés a expressar els seus punts de vista als infor- arxius audiovisuals fa que sigui extremadament difícil QEXMYWHIPZIWTVI#'SQHIVITVIWIRXEXMYWWzRHI TIVEPWMRZIWXMKEHSVWHIPWQMXNERWEREPMX^EVPIWIQMW- 90 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK sions audiovisuals, i empeny a molts investigadors a 5. Medi Ambient EREPMX^EVIPWQMXNERWMQTVIWSWIRIPWIYPPSG MQqW 4SPuXMGE VIGIRXQIRXXEQFqFPSGWPPSGW[IFMQMXNERWWSGMEPW 7. Economia que, en comparació, són fàcilment accessibles a tra- 'MrRGMEMXIGRSPSKME ZqWH´-RXIVRIX -RJERXWMNSZIW El present estudi pretén omplir un buit existent 10. Educació en l’estudi dels continguts de les televisions públi- 11. Art i cultura ques àrabs. Aquesta part en particular té per ob- 12. Esports NIGXMY EREPMX^EV UYERXMXEXMZEQIRX IPW MRJSVQEXMYW HI vespre. Per assolir-ho, no només s’ofereix als lectors 3.2.2. Resultats estadístics i anàlisi comparativa obtenir un coneixement detallat sobre el contingut dels informatius d’aquests informatius durant un període d’emissions “normals”, sinó, probablement per primera vegada, 3.2.2.1. Cobertura dels temes de servei públic TIVQIXVkGSQTEVEVVIWYPXEXWIRIPWZYMXTExWSWMRGPS- sos a l’estudi, a partir de la mateixa graella d’anàlisi i Un desglossament detallat dels informatius respecte perspectiva metodològica. els temes de servei públic mostra, sense dubte, un %QF P´SFNIGXMY H´EREPMX^EV UYERXMXEXMZEQIRX PIW KVERHIWIUYMPMFVMIRPEWIZEGSFIVXYVE XEYPE notícies del vespre, es van seleccions 14 dies conse- (IJSVQEEGPETEVEHSVEPEQENSVTEVXHIPWMRJSVQE- GYXMYWHIPQIWHIQEMKHI HIPEPHIQEMK tius cobreix temes polítics: Palestina i El Líban en- EQFH{WMRGPSWSW 'EPEWWIR]EPEVEUYuUYIIRIPGEW GETpEPIRPEPPMWXEEQFVIWTIGXMZEQIRXIP MIP HIP0uFERIWZEXVMEVYRTIVuSHIHIXIQTWHMJIVIRXNE HIPXIQTWXSXEPHIPWMRJSVQEXMYWHIHMGEXEPE que les eleccions municipals van tenir lloc el maig de TSPuXMGE)REPXVIWTEVEYPIWIREUYIWXWHSWTExWSWPIW 2010 interrompent la programació habitual de la te- RSXuGMIWWzRWMR{RMQHITSPuXMGE.SVHkRMEIWXVSFEIR PIZMWMzTFPMGEHIPTEuW 80ZEIQIXVIGSRWXERXQIRX tercera posició amb una mica més de la meitat de les continguts relacionals amb les eleccions, i els infor- RSXuGMIW HIHMGEX E PE TSPuXMGE 0´IGSRSQME matius del vespre tractaven exclusivament aquesta XSXMWIVIPWIKIRXXIQEIRMQTSVXkRGME IWTIGMEP- MQTSVXERX UIWXMz 7M W´LEKYqW EREPMX^EX IP QEXIM\ QIRXEP1EVVSGM)KMTXI IWXVSFEEYRHMWXERXXIVGIV període per fer l’anàlisi comparativa, els resultats del PPSG E .SVHkRME M )P 0uFER EQF IP Líban haurien estat molt esbiaixats. TIVGIRXEXKIQqWFEM\E48: )RIPWGEWSW )W ZER EREPMX^EV IPW MRJSVQEXMYW HIP ZIWTVI HIPW de Síria, Tunísia, Egipte i Marroc, la cobertura de les WIKIRXWGEREPWHIXIPIZMWMz UIWXMSRWTSPuXMUYIWWzRGSQTEVEXMZEQIRXQIR]WMR- %PKrVME )28: XIRWMZIW PEQMXNERETIVEUYIWXWUYEXVITExWSWIWXVFE Egipte: Al Masriya IRXVIIPMIP QIRXVIUYIIPWEPXVIWXIQIW .SVHkRME .SVHER8: reben una cobertura menor, com veurem a continu- El Líban: Télé Liban ació. Marroc és el país amb el menor percentatge de Marroc: 2M, Al Oula XIQTWHIPIWRSXuGMIWHIHMGEXEPETSPuXMGE E Palestina: Palestine TV 1M E%P3YPE Síria: Syrian TV En general, el segon tema més tractat a les notíci- IWHIPZIWTVIqWP´IGSRSQMEXSXMUYIPEHMJIVrRGMEHI A continuació, es presenten els temes de servei VIWYPXEXWIRXVIIPWTExWSWqWIREPKYRWGEWSWGSRWMHI- TFPMG MRHMGEHSVW XIQkXMGW MHIRXM½GEXW TIPW TEVXM- rable: mentre la cobertura de temes econòmics és GMTERXW HIP TVSNIGXI EP XEPPIV HI &EVGIPSRE UYI ZE IPIZEHEEPEXIPIZMWMzQEVVSUYMRE%P3YPE XIRMVPPSGIPNYR]HIHYVERXPIWTVMQIVIWJEWIW WIKYMHE HI P´IKuTGME %P 1EWVM]E EQF YR HIPTVSNIGXI%UYIWXWXIQIWWIVZIM\IRTIVEGEXIKS- trobem els percentatges més baixos a Palestina TV VMX^EVIPGSRXMRKYXHIPWMRJSVQEXMYWMIRWTIVQIXIR M8YRMWMI 9REPXVIXIQEUYIVIT avaluar la diveristat dels continguts dels informatius una cobertura relativament àmplia a tres dels vuit pa- del vespre. xWSWWzRIPWIWTSVXWUYIEGYQYPEYR 1. Salut M HIXSXIPXIQTWHIRSXuGMIWIRIPWGEWSWHI 2. Drets Humans 8YRuWME)KMTXIM.SVHkRMEVIWTIGXMZEQIRX0EGSFIV- 3. Drets de les dones tura dels esports és en alguns casos tan important 4. Minories GSQPEHIP´IGSRSQME PEQMXNERETIVEPWHSWXIQIW LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 91 qWHIP IRIPGEWHI.8:MP´ TIVE7]VMER8: FIVXYVE VIWTIGXIIPXSXEPHIRSXuGMIW Tunisie 7 apareix amb la distància més elevada entre Els resultats referents a la cobertura de molts PEGSFIVXYVEH´EUYIWXWHSWMQTSVXERXWXIQIW temes a les televisions públiques àrabs han de trac- HIPEGSFIVXYVEXSXEPTIVEIGSRSQME IPTIVGIRXEXKI tar-se amb cautela. Això és especialment cert en QqWFEM\HIWTVqWHI48: QIRXVIUYIVIKMWXVEYR el cas de les notícies polítiques, sobretot les que TIV EPW IWTSVXW IP TIVGIRXEXKI QqW EPX IR tracten sobre violacions de drets humans i mino- GSQTEVEGMzEQFPIWEPXVIWXIPIZMWMSRW )PWHSWGEREPW ries, però també en temes “menys sensibles”, apa- TFPMGWHIP1EVVSGHIHMUYIRYREQMXNERE FEM\E HIP rentement sense vinculació amb la política, com per EPIWRSXuGMIWIWTSVXMZIW1EPKVEXEM\{IRIPGEW I\IQTPIP´IGSRSQMEEVXMGYPXYVEGMrRGMEMXIGRSPS- de M2 i Al Oula, la dada no es pot interpretar com gia... Per exemple, la cobertura de temes relacio- YRERIKPMKrRGMEZIVWEUYIWXXIQEXIRMRXIRGSQTXI REXW EQF IPW HVIXW LYQERW (, WSZMRX WIVZIM\IR UYIYRHIPWGEREPWTFPMGWQEVVSUYMRWIWTIGMEPMX^EX TIVIQJEXMX^EVPIW±QMPPSVIW²REGMSREPWTIPUYIJEEP està dedicat completament als esports. Els resultat VIWTIGXIHIPW(,SIPW±EFYWSWHIPWEPXVIW² IWTIGM- pel Líban i Palestina, en canvi, mostren la total negli- EPQIRXIPWMWVEIPMERW IRIPRMZIPPVIKMSREP4IVTSWEV KrRGMEGETEPWIWTSVXHI80M48: M VIWTIG- un exemple, en el cas d’Egipte, on els drets humans XMZEQIRX 0EGSFIVXYVEH³IWTSVXWIRHMVIGXIIRIP es tracten esporàdicament, el tema principal de les cas de Télé Liban, és totalment absent de la graella RSXuGMIWXqEZIYVIEQFP´r\MXHIPEMQTPIQIRXEGMz de programació. dels estàndars internacionals en DH a les presons % FERHE HIP XIQE ±EVX M GYPXYVE² UYI VIT YR HIP TEuW HI QEMK HI XSX M P´IZMHrRGME IR QMXNEREEKVIKEHEHIP HIPEGSFIVXYVEXSXEP IPW sentit contrari sobre importants violacions dels DH EPXVIWXIQIWHIWIVZIMTFPMGMQTSVXERXWMHIRXM½GEXW MRGPSIRX XSVXYVIW E P´MRXIVMSV H´EUYIWXIW TVIWSRW EP´IWXYHMVIFIRYRTIVGIRXEXKIXERXFEM\ IRXIVQIW com documenten entitats nacionals i internacionals HI HYVEHE UYI TSHIQ HMV UYI WzR TVkGXMGEQIRX IWTIGMEPMX^EHIWIRHVIXWLYQERW2. Una altra notícia MRI\MWXIRXWEPWMRJSVQEXMYWHIPZIWTVI HVIXWLYQERW WSFVI (, IWTIGu½GEQIRX WSFVI ±ZMSPEGMSRW HIPW QMRSVMIWHSRIWMRJERXWMNSZIWQIHMEQFMIRXIHY- HVIXWLYQERWEPEVIKMz² XqEZIYVIEQFP´EWWEWWMREX GEGMz M GMrRGME M XIGSRSPSKME 'SQIRpERX EQF IPW H´YRIRKMR]IVIKMTGME2MKrVME HIQEMKHI HSWTVMQIVWXIQIWUYIIWXERVIPEGMSREXW HVIXWLY- El fet que a Syrian TV la cobertura dels temes so- QERWMQMRSVMIW ETSVXIRVIWYPXEXWMRXIVIWWERXWUYI FVIHVIXWLYQERWWMKYMPEQqWIPIZEHE RS GEPEREPMX^EV)PQzRkVEFqWQSPXHMZIVWTIPUYIJEE pot portar-nos a interpretar que la televisió pública P´SVMKIRP´rXRMEPEVIPMKMzMPIWPPIRKIWHIPETSFPEGMz s’interessi pel tema en tots els àmbits. De fet, en el A més, l’estatus social i polític dels grups minoritaris GEWHI7uVME MXEQFqIRIPHI4EPIWXMRE PETIVWTIGXM- qWIRKIRIVEPMRJIVMSVEPHIPEQENSVMEHIPETSFPEGMz va sobre drets humans a les notícies se centra exclu- HIPWVIWTIGXMYWTExWSWIPUYIEPLSVETPERXINETVSFPI- sivament en els abussos comesos pels israelians. Els mes en relació a la defensa dels drets humans i la EFYWSWHIHVIXWLYQERWHMRWH´EUYIWXWHSWTExWSW WIKYVIXEXH´EUYIWXIWQMRSVMIW PEVIGSVVIRXZMSPrRGME TIVI\IQTPIIPWTIVTVIXEXWTIPKSZIVRkVEFIRGSR- contra la minoria dels Coptes a Egipte és només un XVEHIPEWIZETSFPEGMzIWTIGMEPQIRXEPIWTVIWSRW exemple; i el tractament inhumà que es dóna als queden exclosos de les notícies. refugiats àrabs, especialment iraquians, a les presons Pel que fa a les minories, la notícia del tiroteig i HIP0uFERR´qWYREPXVI 1. assassinat de sis cristians copts a l’exterior d’una es- 0IWUIWXMSRWWSFVIHVIXWLYQERWEQFTVSYJIMRIW KPrWMEE2EK,EQQEHMIPHIQEMKHIIWZE són tractades a les notícies. Amb l’excepció de Tuní- GSFVMVFVIYQIRX WIKSRW MHIJSVQEWYTIV½GMEP WMESRRSLMLEGETGSFIVXYVE IPWHVIXWLYQERW sense oferir dades sobre el context ni cap anàlisi. apareixen a les notícies de les televisions públiques %UYIWXETIpEMRJSVQEXMZEqWP´RMGESGEWMzIRPEUYr IRXVIYR MYR EWIXHIPWZYMXTExWSWIWXYHMEXW Al Masriya va cobrir una notícia relacionada amb les WIRWITEWWEVHIP´ HIGSFIVXYVEIRGMRGXIPIZMWMSRW minories en el període estudiat de dues setmanes Syrian TV apareix amb el percentatge més alt de co- HIPXIQTWXSXEPHIRSXuGMIW *MREPQIRX IPW VIWYPXEXW IWXEHuWXMGW IR VIJIVrRGME -RXIKVEXIH6IKMSREP-RJSVQEXMSR2IX[SVOW -6-2 HIRSZIQFVI ±0uFER VIJYKMEXWMVEUYMERWW´IRJVSRXIREPETVIWzME 2 Per a més detalls sobre la tortura a les presons egípcies PEHITSVXEGMz²-RXIKVEXIH6IKMSREP-RJSVQEXMSR2IX[SVOW -6-2 WIKSRWPEHSGYQIRXEGMzHI)K]TXMER3VKERM^EXMSRJSV,YQER HI PIW 2EGMSRW 9RMHIW (MWTSRMFPI E LXXT [[[MVMRRI[WSVK 6MKLXW )3,6 GSRWYPXMRLXXT IR[MOMTIHMESVK[MOM)K]TXMERC VITSVXEWT\#6ITSVX-H! 3VKERM^EXMSRCJSVC,YQERC6MKLXW 92 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK als altres conceptes importants en termes de servei IR YRE RSZE STSVXYRMXEX HI HIWXEGEV IPW r\MXW HIP TFPGMEYHMSZMWYEPMRJkRGMENSZIRXYXIHYGEGMzGMrRGME Govern, i es va explicar com una part de la visita del i tecnologia, i medi ambient, apareixen tan poc a la president Mubarak a Itàlia, i no com un esdeveni- QENSVMEHIXIPIZMWMSRWTFPMUYIWkVEFWIWXYHMEHIWUYI ment cultural d’importància per ell mateix. podem dir que són pràcticament inexistents. Una ve- El mateix podem dir de les notícies sobre salut. gada més, el buit entre els interessos i necessitats del 1SPXIW HI PIW IWGEWIW TIGIW MRJSVQEXMZIW WSFVI públic i les prioritats editorials dels editors de notí- aquest tema consisteixen en explicar les millores en cies es fan evidents. Per exemple, en una regió que MRJVEIWXVYGXYVIWWERMXkVMIW GSQPEMREYKYVEGMzH´YR GSQTXEEQFYREHIPIWVkXMSWHITSFPEGMzNSZIQqW RSYLSWTMXEPSYRMRWXMXYXHIVIGIVGEQrHMGE MIPW elevades del món, és sorprenent descobrir que els esdeveniments relacionats amb la salut queden ex- XIQIWVIPEGMSREXWEQFMRJERXWMNSZIWWzREFWIRXWHIPW TPMGEXWGSQEr\MXWHIPKSZIVRMGSFIVXWIRIPQEVG MRJSVQEXMYW TVMRGMTEPW PE QMXNERE HI RSXuGMIW WSFVI HIPIWZMWMXIWS½GMEPWHIP4VIWMHIRX1YFEVEOSEPKR EUYIWXXIQEqWIP TIVEPGSRNYRXHIPIWXIPIZM- EPX GkVVIG HIP WIY KSZIVR IP HI QEMK HI WMSRW (IQERIVEWMQMPEVP´IHYGEGMzqWYRRSXIQE es va donar la notícia d’una inauguració a la que va als informatius del vespre. Amb l’excepció de l’ENTV EWWMWXMVPE4VMQIVE(EQE7Y^ERRI1YFEVEOUYMHY- EPKIVMEREUYIVIKMWXVEYRVIPEXMZEQIRXEPX TIV VERXPIWHYIWWIXQERIWEREPMX^EHIWZEETEVrM\IVQqW EUYIWXXIQEPEQMXNERETIVEPIWEPXVIWXIPIZMWMSRWqW WSZMRXEPIWRSXuGMIWUYIIPTVSTM4VMQIV1MRMWXVI HIP³ HIPXIQTWHIRSXuGMIWHIHMGEXEP´IHYGEGMz 0E GSFIVXYVE HI PE QENSVME H´IWHIZIRMQIRXW RS Els problemes de les dones, gens sorprenent- polítics a Tunísia seguix una dinàmica similar. El Presi- QIRX XEQTSG IW GSFVIM\IR PE QMXNERE qW HI P´ HIRX&IR%PMRSRSQqWTVSXEKSRMX^EIPXIQTWHIHMGEX TIVEPGSRNYRXHIPIWXIPIZMWMSRWEQFIPGEREP1HI EPIWRSXuGMIWTSPuXMUYIW UYIIPSKMIRIPWTSPuXMGWMJYR- 1EVVSGEQFIPTIVGIRXEXKIQqWEPXYR M)P0uFER GMSREVMW EPXVIWWIGGMSRWHIPWMRJSVQEXMYWWSFVIXIQIW M)KMTXIEQFIPQqWFEM\YR )RYREVIKMzSRPIW com educació, art i cultura, esports, medi ambient SVKERMX^EGMSRWHIHSRIWWzRRSQFVSWIW IWGSQT- SGMrRGMEMXIGRSPSKMEIWGSRZIVXIM\IRWSZMRXIRYRE XIRTIVGIRXIREVWEGEHETEuW MEGXMZIWEPEWSGMIXEX RSZESGEWMzTIVEP4VIWMHIRXH´ETEVrM\IVEPIWRSXu- i interessades en una varietat de temes relacionats GMIWMQSRSTSPMX^EVPIW4IVI\IQTPIIPHIQEMK amb els drets humans de dones, homes i infants, de 2010, el que hauria d’haver estat un esdeveniment PEWIZE UYEWMXSXEP EFWrRGMEIRIPWMRJSVQEXMYWHIP WSFVIWEPYXMEKVMGYPXYVEEPXIVREXMZE KVERKIWSVKkRM- vespre és, com a mínim, problemàtica. És especial- UYIWE8YRuWME IWZEXVEGXEVGSQ±PEZMWMXES½GMEPHIP QIRXEM\uIRYRTEuWGSQ8YRuWME HIGSFIVXYVE president” a una d’aquestes granges. Les peces infor- a les notícias relacionada amb els problemes de les QEXMZIWWSFVIGMrRGMEMXIGRSPSKMEUYIVIFIRPEQENSV HSRIW UYITVIWYQIM\HIXIRMVPIWPPIMWMTSuXMUYIW GSFIVXYVEE8YRuWME HIPXIQTWHIRSXuGMIW més progressistes i pro-dones del món àrab. L’ab- XSXEPQIRXVIPEQMXNEREHIPIWEPXVIWXIPIZMWMSRWqWHIP WrRGMEHIGSFIVXYVEHIPWTVSFPIQIWHIPIWHSRIWqW WzRYREEPXVESTSVXYRMXEXTIVIPSKMEVIPWIWJSV- probablment símptoma d’un posicionament general, pSWHIPKSZIVRMIPWWIYWr\MXWEPVIWTIGXI4IVI\IQ- entre els ens de radiodifusió públics, segons el qual ple, durant diversos dies del mes de maig, la visita les úniques notícies que compten són les “bones” i d’un astronauta americà a les escoles de Tunísia va “positives” notícies que parlen sobre càrrecs públics servir per destacar el paper del govern del país en la IWTIGMEPQIRX GETW H´IWXEX H´EPXE GEXIKSVME WSZMRX TVSQSGMzHIPEGMrRGMEMPEXIGRSPSKMEIRXVIIPWIWXY- LSQIW MEPXVIWQIQFVIWHIPKSZIVR(IJIX½RWM diants. Cap de les notícies, però, mencionava quines tot quan una notícia tracta d’altres temes de servei accions havia dut a terme el govern a aquest efecte, o TFPMG TIVI\IQTPIWEPYXGMrRGMEMXIGRSPSKMESEVX si les escoles del país estan actualment equipades per MGYPXYVE IPXVEGXEQIRXHIWXEGEIPWr\MXWHIPKSZIVR SJIVMVEPWIWXYHMERXWYREIHYGEGMzRGMIRXu½GEEHIGYEHE EI\TIRWIWH´SFZMEVEPXVIWTIVWTIGXMZIWH´MRXIVrWTIV o facilitar l’accés a la tecnologia. al públic. Un exemple d’això el trobem a la cadena 'SRWIUIRXQIRX EWWYQMV UYI PIW XIPIZMWMSRW egípcia Al Masriya: d’entre les molt poques notíci- públiques àrabs tracten actualment els temes d’in- es sobre art i cultura emeses per aquesta televisió XIVrWTIVEPTFPMGEXIRIRXRSQqWEP´ETEVMGMzSRS HIPXSXEPHIPWMRJSVQEXMYW IPTVMRGMTEPXIQE d’aquests temes a les notícies és erroni. Salut, cultu- REGMSREPWSFVIGYPXYVEJEVIJIVrRGMEEPEMREYKYVEGMz ra, educació, medi ambient i altres temes no-polítics HIP´%GEHrQMEH´%VX)KMTGME6SQE HIQEMKHI IWXVEGXIRWSZMRXHIWH´YRRMG IPTSPuXMG TYRXHI %UYIWXWMQTSVXERXJIXGYPXYVEPIWZEGSRZIVXMV ZMWXE HIWXEGEV IPW r\MXW HIP KSZIVR GSRGVIXEQIRX LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 93 IPWHIPGETH´IWXEX IRXSXEPP{UYIEJIGXEPEZMHET- TIGIWWSFVIEUYIWXWXIQIWGSQTEWWEE.SVHkRME blica. Per aquesta raó, una mirada qualitativa més Palestina i Síria. Les cadenes del Líban, Egipte i Al- profunda al marc i la interpretació del contingut de KrVMEIWUYIHIREQFYR H´MRXIVZIRGMSRWJIQIRM- les notícies i els temes d’actualitat s’imposa com a nes amb respecte a aquests temes. Una explicació necessària per valorar adequadament el compliment QqWHIXEPPEHEWSFVIEUYIWXEEFWrRGMEIRWHMYUYIIP de la missió de servei públic audiovisual -una tasca tema “problemes de les dones” no va tenir cabuda sobre la que hi tornarem a la subsecció sobre l’anàlisi pràcticament durant les dues setmanes del període quantitatiu dels informatius i programes de temes IWXYHMEX EP0uFERM)KMTXIM E%PKrVME 4E- d’actualitat. radoxalment Tunísia, malgrat el seu posicionament TVSHSRIWEXVEZqWHIPIWPPIMWHIJEQuPME WIRWIGSQ- 6ITVIWIRXEGMzHIKrRIVIEPIWRSXuGMIW TEVEGMz E XSX IP QzR kVEF GSQTEVXIM\ PIW HEHIW HIP0uFER%PKrVMEM)KMTXIIRXIVQIWHIXVEGXEQIRX Els resultats mostren que les dones són profunda- HIPWTVSFPIQIWHIPIWHSRIWEPIWRSXuGMIW HI ment infrarepresentades a les notícies de les nou XSXIWPIWRSXuGMIWHIPTIVuSHIIWXYHMEX %HMJIVrRGME XIPIZMWMSRWEREPMX^EHIW1SPXVEVEQIRXZIMIQMWIR- H´EUYIWXWTExWSWTIV{IWTIVQIXEPIWHSRIWTEVPEV XMQGSQETSVXEZIYWEHSRIWEGMRGHIPWZYMXTEx- IRPIWIWGEWIWRSXuGMIWWSFVIHSRIW IP HIPW WSWIWXYHMEXW .SVHkRME)P0uFER4EPIWXMRE%PKrVMEM portaveus en equests segments són dones. No obs- )KMTXI SRHIQMXNEREWzRRSQqWIP HIPXSXEP tant, quan prenem en consideració el temps total de les persones que donen els seu punt de vista als H´MRXIVZIRGMSRWMRSIPTIVGIRXEXKIW´IZMHIRGME½RW informatius del vespre. Egipte registra el percentat- EUYMRTYRXPIWHSRIWWzRWMPIRGMEHIWSEFWIRXW S KI QqW FEM\ EQF RSQqW YR HI TSVXEZIYW EQFHYIW GSWIW XEQFq E 8YRMWMI PIW HSRIW ZER HSRIW 8YRMWME ETEVIM\ IR TVMQIVE TSWMGMz EQF TEVPEVRSQqWHYVERXWIKSRWIRPIWRSXuGMIWWSFVI el percentatge més alt. La marroquina 2M està en els problemes de les dones en el període estudiat. WIKSRPPSGEQFYR 1EPKVEXEM\{YREERkPMWM El percentatge de veus de dones és molt alt en les més detallada de la representació femenina, que tin- notícies sobre educació quan aquest tema és tractat gui en compte els temes dels quals parlen les dones )P0uFEREQFYR )KMTXIEQFYR 8YRuWME i no el temps de les intervencions, mostra resultats EQF 4EPIWXMRE EQF EP 1EVVSG 1 diferents. Les dones apareixeran com a portaveus EQFYR M%P3YPEEQFYR )PWVIWYP- EQFQqWJVIUrRGMETIVTEVPEVH´YRWXIQIWGSRGVIXW tats van ser també relativament alts per al tema d’art En general, sembla que les dones són més sol- MGYPXYVESRPETVIWrRGMEHIPIWHSRIWZEVMEIRXVIIP licitades per intervenir a les notícies quan el tema té MIP I\GITXIE.SVHkRMEM)KMTXISRIWXVS- a veure amb el rol tradicional o l’estereotip assignat: FIRXSXEPQIRXEFWIRXW ZIYVIXEYPETIVHIXEPPW salut, educació, art i cultura i, previsiblement, notíci- Les dones també són requerides com a porta- es sobre els problemes de les dones. Per contra, les ZIYWIRPIWRSXuGMIWUYIJERVIJIVrRGMEEXIQIWHI dones són pràcticament absent de les notícies que drets humans i salut. Les notícies de Tunisie 7 so- tracten temes considerats part del domini masculí, FVIWYVXIREQFYR HIHSRIWGSQETSVXE- com la política, l’economia i els esports. veus un temes de salut. Però, quan considerem que Per començar, els canals públics del Marroc són, EUYIWXXIQEWYTSWERSQqWYR HIPXIQTWXSXEP de lluny, els dos que tenen un percentatge més alt de les notícies, l’alt percentatge de dones esdevé in- de participació femenina quan tenim en compte un WMKRM½GERX YRXSXEPHI WIKSRW %4EPIWXMRI8: ETVSTEQIRXXIQkXMGHIKrRIVI WSFVIIPXIQEMRJkR- les dones només apareixen a les notícies amb veu GMEMNSZIRXYXXVSFIQYR HIZIYWJIQIRMRIW TV{TMEUYERIWXVEGXIRXIQIWHIHVIXWLYQERW YR a les notícies de la cadena Al Oula. Si anem a educa- TIV{ EUYIWX XIQE ETEVIM\ I\GEWWEQIRX E GMzEPEGEHIRE1IP HIPIWMRXIVZIRGMSRW 48: HIPXSXEPHIPIWRSXuGMIW MPIWHSRIWZER són de dones. La població femenina intervé a les parlar un total de 27 segons en les dues setmanes RSXuGMIW IR PIW HYIW GEHIRIW HI JSVQE QENSVMXkVME EREPMX^EHIW UYERIWXVEGXEHI±XIQIWJIQIRMRW² IP HI En resum, els resultats varien d’un país a un al- TSVXEZIYWE%P3YPEWzRHSRIWMIP E1 tre amb respecte de l’aparició de les dones com a )REPXVIWTExWSWUYIXEQFqXVEGXIR±XIQIWJIQI- protagonistes o portaveus a les notícies. Tunisie7 té RMRW²IPTIVGIRXEXKIGVIM\WMKRM½GEXMZEQIRXEVVMFERX PEQMPPSVVITVIWIRXEGMzHIHSRIW GSQETSVXEZIYW HI ZIKEHIW EP HI XSXIW PIW MRXIVZIRGMSRW IR EPIWRSXuGMIW HIXSXWIPWTExWSWEREPMX^EXW YREQMX- 94 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK NEREXSXEPHIP HIXSXIWPIWMRXIVZIRGMSRWHIP les notícies, es fa sevir com a indicador la posició o GEREP :EWIKYMXH´ETVSTTIP1EVVSG EQFYREQMXNE- función de les persones que apareixen i hi parlen, REGSQFMREHEHIP TIVEPIWHYIWXIPIZMWMSRW EQFP´SFNIGXMYHIZEPSVEVWMPIWXIPIZMWMSRWTFPMUYIW TFPMUYIW MTIV7uVME 0EQMXNERETIVEXSXIW estudiades estan a l’alçada de l’ideal de la televisió PIWXIPIZMWMSRWIWZEUYIHEVIRYRQEKVI (´EP- pública de ser accessible als diversos grups de la so- tra banda, el percentatge de representació femenina cietat a un dels programes de prime time més se- varia, en funció del tema tractat a cada espai de no- guits de la televisió. XuGMIW0EWIZETVIWrRGMEqWQSPXFEM\EUYERPIWRS- Els resultats a la taula 3.2.7 mostren que els ele- XuGMIWXVEGXIRHITSPuXMGE YREQMXNEREHIP TIV QIRXWZMWYEPWEXVEZqWHIJSXSKVE½IW½\IWSMQEX- EXSXWIPWTExWSW TVSFPIQIWIGSR{QMGW S KIW HI ZuHIS HIPW TSPuXMGW REGMSREPW IRXIWSW GSQ IWTSVXW 'EPEWWIR]EPEVUYIEUYIWXWXVIWXI- a categoria general dels agents de notícies que in- mes són els que més apareixen a les notícies de les clou els ministres del govern, diputats, caps d’estat, RSYXIPIZMWMSRW4IVGSRXVEPETVIWrRGMEHIPIWHSRIW QIQFVIWMHMTYXEXWHIPWKSZIVRWERXIVMSVWIXG ZER és la més elevada en temes tradicionals com la cul- HSQMREVEQFQSPXEHMJIVrRGMEPIWRSXuGMIWHIPZIW- tura, educació, salut i problemes i drets de les dones TVIIRPEQENSVMEHIPIWIQMWWSVIWTFPMUYIWkVEFW -temes que rarament són tractats als informatius del al maig de 20104. En efecte, aquesta categoria d’ac- ZIWTVIGSQNELIQZMWX0IWRSXuGMIWMPETSPuXMGEWIQ- tors de notícies va ser la més gran, eclipsant totes les blen àrees públiques exclusivament dels homes3. EPXVIWGEXIKSVMIW KVYTWREGMSREPWHIPEWSGMIXEXGMZMP d’una banda, i tots els polítics regionals i internacio- %GGqWHIHMJIVIRXWEKIRXWEGXSVWREGMSREPWE REPWMSVKERMX^EGMSRWIRP´EPXVI (IXSXIWPIWIQMWWS- PIWRSXuGMIW WIKSRWJYRGMzSTSWMGMz res públiques de ràdio o televisió estudiades al llarg de les dues setmanes al maig del 2010, Télé Liban va L’anàlisi dels portaveus o actors de les notícies in- XIRMVIPQENSVTIVGIRXEXKIHIXIQTWIRJSXSWZMHISW GPSYPEGPEWWM½GEGMzHIPWEGXSVWWIKSRWPEWIZEJYRGMz dedicats a agents d’informació com els polítics naci- pública, professió o tipus de feina. Aquest desglos- SREPW 0´IQMWWSVE)28:H´%PKrVMEZETSWM- WEQIRX IRW ENYHE E QIWYVEV IR UYMRE QIWYVE IPW GMSREVWIWIKSRE M.SVHER8:XIVGIVEEQFYR diferents grups i actors de la societat participen o %QFP´I\GITGMzHI4EPIWXMREUYIZEXIRMVIP són sol·licitats a les notícies, i si el govern i els partits TIVGIRXEXKIQqWFEM\IREUYIWXWIRXMX IPW EPTSHIVQSRSTSPMX^IRPIWRSXuGMIW SRS %UYIWXE avauació és essencial quan avaluem el rendiment de 2SXIW QIXSHSP{KMUYIW 4IP UYI JE EPW EKIRXW TSVXEZIYW les cadenes de televisió públiques al món àrab. De de notícies, es va fer una distinció entre el “moment de la seva fet, un dels aspectes més importants del servei pú- aparició” i la “duració de la intervenció”. Aquests dos indicadors RSWIQTVIGSMRGMHIM\IR YREKIRXHIRSXuGMIWTSHMEETEVrM\IVIR blic audiovisual és com aquests operadors serveixen les notícies, però no se li escoltava cap intervenció directament EPTFPMG IRXSXIWPIWWIZIWHMZIVWMXEXW MRSIPWMRXI- YRE ZIY IR SJJ HIP TVIWIRXEHSV S TIVMSHMWXE ETEVIM\ME IR IP VIWSWHIPVrKMQSPEKIRXIRIPTSHIV)REPXVIWTE- WIYPPSG %QqWXSXWIPWEKIRXWHIRSXuGMIWMTSVXEZIYWZERWIV raules, els operadors del servei públic audiovisual no separats en dos grans categories: els actors nacionals enfront RSQqWLERHIXVEGXEVXIQIWH´MRXIVrWTIVEPTFPMG els actors internacionals de notícies. La categoria “nacional” IW VIJIVIM\ E XSXW IPW EKIRXW TSVXEZIYW HI RSXuGMIW UYI WzR XEQFqLERHITIVQIXVIP´EGGrWEHMJIVIRXWQIQFVIW GMYXEHERWH´YRHIPWTExWSWMRGPSWSWIREUYIWXIWXYHM)REUYIWX HIPEWSGMIXEXGMZMP MRGPSIRXPIWQMRSVMIWrXRMUYIWS GEWIPUYEPM½GEXMYHI±REGMSREP²RSW´YXMPMX^EVkGEHEZIKEHEUYIYR VIPMKMSWIW MTIVQIXVI´PWTEVPEVEIPPWQEXIM\SWRSRS- agent de notícies nacional sigui mencionat en el text o les taules. més parlar per a ells o sobre ells. Per exemple, un diputat egipci que apareix a Al Masriya d’Egipte és considerat un agent de notícies “nacional”, sense afegir el 5YERJIQWIVZMVIPKrRIVIGSQEMRHMGEHSV ZIY- UYEPM½GEXMYHI±REGMSREPSH´)KMTXI²EPIWXEYPIWVIPEGMSREHIW7M VIXEYPE IPWVIWYPXEXWQSWXVIRUYIPIWHSRIW UYEPWIZSPEPXVITSVXEZIYHIRSXuGMIWkVEF qWEHMVTEPIWXuNSVHk com a grup, queden sovint marginades en els infor- IXG S RS kVEF qW E HMV IYVSTIY EQIVMGk IXG ETEVIM\ E%P matius del vespre, i rarament se les sol·licita com a 1EWVM]EWIVkGEXIKSVMX^EXGSQEEKIRX±MRXIVREGMSREP²HIRSXuGMIW agents de les notícies. En aquesta part de l’anàlisi de M IP UYEPM½GEHSV ±MRXIVREGMSREP² W´YWEVk HI QERIVE LEFMXYEP E les taules amb els resultats estadístics per a Egipte. Així mateix, pel que fa als resultats de Tunisie 7, per exemple, un diputat 3 Per a més detalls sobre la participació de les dones en la S QMRMWXVI±REGMSREP²WI WYTSWE UYI qW HI8YRuWME TIV XERXIP política i el món laboral, consultin l’article sobre l’Informe sobre UYEPM½GEHSV±REGMSREP²RSWIVkYXMPMX^EXIRPIWXEYPIWHIVIWYPXEXW Desenvolupament Humà Àrab de 2011 titulat “La manca de 7MYRTSPuXMGH´)KMTXIETEVIM\E8YRMWMIWIVkGEXIKSVMX^EXGSQE dades fa més lent el progrés al Líban: informe de les NU”. Diari “agent internacional de notícies” en el càlcul dels resultats per Daily Star, 4 de novembre 2011. 8YRMWMIMWIVkYXMPXM^EXIPUYEPM½GEXMYH´²MRXIVREGMSREP² LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 95 VIWYPXEXWZERZEVMEVIRXVI )KMTXI M ZESGYTEVIPWIKSRPPSG IPXIQTWHIJSXSWZMHISWZE 8YRuWME %P 1EVVSG PE QMXNERE GSQFMREHE HI PIW WIVHIP HEZERXH´YRXIQTWH´MRXIVZIRGMzIR HYIWGEHIRIWTFPMUYIWZEWIVH´YR YRVI- IP 4IVEPWGEWSWI\XVIQWHI8YRuWMEM7uVMEIPW sultat que era relativament pròxim a l’obtingut en la polítics apareixen constantment durant les notícies QENSVMEH´EPXVIWTExWSW%UYIWXEQMXNEREREGMSREPHIP del vespre, però rarament intervenen. Marroc, però, amaga la gran discrepància en percen- 'EPGYPEV IP XIQTW IR UYr YR EKIRX HI RSXuGMIW XEXKIWUYIZEI\MWXMVIRXVI1M%P3YPE M parla en nom d’ell mateix és un factor important VIWTIGXMZEQIRX per determinar en quina mesura aquest agent de )P TIVGIRXEXKI TIV E XSXW IPW EKIRXW REGMSREPW notícies compta literalment i metafòrica amb una HIPEWSGMIXEXGMZMPZEWIVWMKRM½GEXMZEQIRXQIRSVE “veu” pròpia en les notícies. De fet, és comú en els cada país: el percentatge més baix va ser el de la butlletins de notícies veure els polítics o als mem- 80HIP0uFER EQFIP H´ETEVMGMSRWHIPWEKIRXWHI bres de la societat civil, i escoltar alhora la veu en off RSXuGMIW MIPQqWEPXEPE1HIP1EVVSG)RIJIGXI HIPTIVMSHMWXEHIP´IQMWWSVE±TEVEJVEWINERX²IPWWIYW la 2M va destacar com l’única cadena pública àrab punts de vista o “comentant” les seves activitats. En UYIZETVMSVMX^EVPIWETEVMGMSRWHIPWQIQFVIWHIPE el cas dels diputats de l’oposició i persones crítiques societat civil per sobre de les dels polítics nacionals: HIPEWSGMIXEXGMZMPEUYIWXIJIGXIHI±TEVEJVEWINEV² va tenir el segon percentatge més baix d’aparicions EXVEZqWHIPEXrGRMGEHIPEZIYIRSJJTSXNYKEVYR TIVTEVXHIPWHIPWTSPuXMGWREGMSREPW MIPTIV- paper fortament ideològic: d’una banda, el canal pot centatge més alt d’aparicions en notícies per part EVKYQIRXEVUYI±VITVIWIRXIR²PIWZIYWGVuXMUYIW IR HIPWQIQFVIWHIPEWSGMIXEXGMZMP VIEPMXEXETEVIM\IRIRPIWRSXuGMIW TIV{HIP´EPXVEPIW 'YVMSWEQIRXIPWVIWYPXEXWZERHMJIVMV HIZIKEHIW WIZIW ±ZIYW² IWXER GSRZIRMIRXQIRX GSRXMRKYHIW HIQERIVEIWTIGXEGYPEV UYERIWXIRMEIRGSQTXI GSRXVSPEHIW MIZIRXYEPQIRXWMPIRGMEHIW ETEVXMVHI el temps de les declaracions d’aquests polítics nacio- PEXrGRMGEHIPEZIYWYTIVTSWEHE2SQqWYREERkPMWM nals. Quan es va comparar la durada de l’aparició vi- UYEPMXEXMZEJIXEIRYREQENSVTVSJYRHMXEXHIPWGSR- WYEPH´EUYIWXWTSPuXMGW GSQEGEXIKSVMEKIRIVEP EQF tinguts sense editar com ara discursos o comen- la durada del seu temps d’intervenció, els percen- XEVMW UYI IPW GSQTEVqW EQF PE ZIY TEVEJVEWINEHS- XEXKIWZERQSHM½GEVWIIRXSXIWPIWIQMWWSVIWIWXY- VE H´EUYIWXW HMWGYVWSW S WIKQIRXW HIPW HMWGYVWSW HMEHIW GSQTEVMRPIWXEYPIWM (MXH´YRE donats per una emissora de televisió determinada, altra manera, cada vegada que un polític nacional podrà determinar en quina mesura els agents crítics apareixia en la imatge durant un període determi- HIRSXuGMIWIWXEREYXSVMX^EXWETEVPEVTIVWuQEXIM\SW nat de temps, no se’l sentia parlar en aquesta ma- MPPMYVIQIRX SRS XIM\EHYVEHEHIXIQTW IPGSRXVEVMXEQFqqWGIVX Cal assenyalar que de tots els tipus dels polítics 4IVI\IQTPIIRIPGEWH´%PKrVMEIPTIVGIRXEXKIHI nacionals inclosos en la categoria general de “polítics XIQTWHIJSXSWZMHISWZEWIVHIP TIVEPWTS- com a agents de notícies”, els presidents i els reis lítics nacionals, mentre que el percentatge del seu -com a agents individuals de notícies- mostren la di- XIQTWH´MRXIVZIRGMzZEWIVHIP %M\{WMKRM½GE JIVrRGMEQqWKVERIRTIVGIRXEXKIUYERIPXIQTWHI que no tots els polítics que es van presentar com a JSXSWZMHISWIWGSQTEVEEQFIPXIQTWH´MRXIVZIR- EKIRXWHIRSXuGMIWZERJIVMRXIVZIRGMz EPKYRWRSQqW GMz)RIPGEWHIPEQENSVMEHIPWGETWH´)WXEXHIPWZYMX ZERETEVrM\IVEPEXIPIZMWMz SUYIEPKYRWIWZERZIY- TExWSWIWXYHMEXWETEVIM\IREQFQSPXEJVIUrRGMEM re més que no escoltar en les notícies del vespre. per períodes relativament llargs de temps, però en Mentre les notícies de TL van destacar per ser les poques ocasions parlen, amb l’excepció de Palestine úniques notícies del vespre on l’opció contrària és 8:M.SVHER8: GEWSWIRUYrIPXIQTWH´MRXIVZIRGMz GIVXE IPXIQTWH´MRXIVZIRGMzTIVEPWTSPuXMGWZEWIV i el de fotos era quasi una combinació perfecta en HIP HIP XIQTW XSXEP TIV EPW TSVXEZIYW UYI el cas del President Abbas i el rei Abdallah, els dos intervenen a les notícies, mentre que el temps per GETWH´)WXEXkVEFWUYIZERTEVPEVIRQENSVQIWY- EPIWJSXSWZMHISWZEWIVHIP 8YRMWMIZE VE E PE XIPIZMWMz 4IV I\IQTPI IP 4VIWMHIRX %WWEH I\TIVMQIRXEVPEQENSVGEMKYHEIRTYRXWTIVGIRXYEPW de Síria, el President Mubarak d’Egipte, i el Presi- quan al temps d’intervenció es pren en consideració HIRX&SYXI¾MOEH´%PKrVMEQEMZERMRXIVZIRMVIRIPW TIPUYIJEEPEGEXIKSVMEHI±TSPuXMGWREGMSREPW² IP XIPIRSXuGMIWZIWTVIIRGEVEUYIPEWIZETVIWrRGMEqW XIQTWHIJSXSWZMHISWZEWIVHIP HEZERXHIP força dominant per a un actor de notícies individual XIQTWH´MRXIVZIRGMzHIP 0EXIPIZMWMzWMVMERE GSQTEVMR IPW VIWYPXEXW HI PIW XEYPIW M ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK &SYXI¾MOEZEWIVP´EKIRXHIRSXuGMIWMRHMZMHYEPQqW totes les aparicions corresponien a ell. Com a agent HIWXEGEXIRIPWXIPIRSXuGMIWZIWTVIEPE)28: ZEXI- HIRSXuGMIWMRHMZMHYEPZEETEVrM\IVQqWJVIUIRXQIRX RMVIP HIPXIQTWHIXSXIWPIWETEVIRGIWHIJSXSW UYIGETEPXVIEKIRXHIRSXuGMIWSKVYTH´EKIRXW qWE ZMHISWTIVTEVXHIPWEKIRXWHIRSXuGMIW TIV{QEMZE HMVQMRMWXVIWHMTYXEXWJYRGMSREVMWTFPMGWIXG HYVERX MRXIVZIRMV IR IP XIPIRSXuGMIW ZIWTVI HIP XIQTW les dues setmanes estudiades5. H´MRXIVZIRGMz 0EHMJIVrRGMEZEWIVIRGEVEQqWKVER % %PKrVME &SYXI¾MOE WSP ZE VITVIWIRXEV NE IP IRIPGEWHI&IR%PMHI8YRuWME HIXIQTWHI HIXSXIWPIWETEVMGMSRWHIPWEGXSVWHIRSXu- JSXSWZMHISWZWYR HIXIQTWH´MRXIVZIRGMz cies en les quatre primeres peces de notícies, men- 'SQNEW´LEHMXEFERWIRIPGEWH´EKIRXWHIPIW tre que el Primer Ministre Ahmed Ouyahia, que va notícies que són membres de l’oposició o que són ETEVrM\IVEPPPEVKHIPIWHYIWWIXQERIWZEIWXEVXS- crítics amb el govern, un temps d’intervenció menor XEPQIRXEFWIRXHIPIWTIGIW H´ETEVMGMSRWIRPIW UYIIPHIJSXSWZMHISWTSXMRHMGEVYREZSPYRXEXIHM- UYEXVITVMQIVIWTIGIW )PVIMHIP1EVVSGIVEIPGET torial de “silenciar” subtilment i indirecta les seves H´)WXEXkVEFUYIZEETEVrM\IVQIR]WIRPIWTVMQI- veus. Aquesta situació és rarament el cas dels caps VIWTIGIWHIPXIPIRSXuGMIWZIWTVIHMEVM YREQMXNERE H´)WXEX kVEFW UYI ETEVIM\IR EQF JVIUrRGME M TIV GSQFMREHEHI TIVEP1M%P3YPE períodes relativament llargs de temps en les notícies, 0EXEYPEXEQFqQSWXVEPEFEM\uWWMQEMQTSV- TIV{UYIRSMRXIVZIRIR0E±TVIWrRGMEWMPIRGMSWEE tància concedida a les notícies del Parlament en cada la TV” de caps d’Estat àrabs pot ser indicatiu d’un YRHIPWZYMXTExWSW)P4VIWMHIRXHIP4EVPEQIRXIWXEZE fenomen que afecta les notícies nacionals en el món XSXEPQIRXEFWIRX HIJVIUrRGMEH´ETEVMGMz IRPIW kVEF KEMVIFqXSXIWPIWRSXuGMIWKMVIREPZSPXERXHI M UYEXVITVMQIVIWTIGIWHIRSXuGMIWHIPWWIKIRXWTEx- GSQIRGIREQF IPTVIWMHIRXSIPVIM½RWMXSXUYER WSW .SVHkRME4EPIWXMRE7uVME1EVVSG8YRuWMEM)KMTXI no té res de “nou” a dir. Diàriament i gairebé de +EMVIFqRSWI´PZEZIYVIE)28:E%PKrVME forma ritual, ell és vist rebent convidats i funcionaris )PWVIWYPXEXWZERWIVMHrRXMGWTIPUYIJEEPWHMTYXEXWHI incansablement, inaugurant noves institucions públi- PEQENSVMEMHIP´STSWMGMzIRGEHEYRHIPWTExWSWEFERW UYIW ZMWMXERX EPXVIW GETW H´)WXEX M H´EPXVIW TExWSW M IWQIRXEXW qWEHMV EQFP´I\GITGMzHIP1EVVSG EM\uWYGGIWWMZEQIRX)PPIWGSRZIVXIM\IRRSXuGME½RW allà mentre que el president del Parlament va estar i tot quan no hi ha res realment “nou”. I a ell ni tan totalment absent de les quatre primeres peces de no- WSPWPMGEPTEVPEV9REEPXVETIVWSRE IREUYIWXGEWIP XuGMIWIRPIWHYIWWIXQERIWIWZEVIKMWXVEVPETVIWrRGME TVIWIRXEHSVSTIVMSHMWXE TSXTEVPEVIRRSQWIY HIHMTYXEXWHIPEQENSVMEMHIP´STSWMGMzIREUYIWXIW (IJIXIPWVIWYPXEXWHIPEXEYPEWIQFPIRGSR- peces de notícies, sent la representació dels dos grups ½VQEVIP±GYPXIEPETIVWSREPMXEX²IRVIPEGMzEPWGETW parlamentaris gairebé igual a 2M i Al Oula. d’Estat en el món àrab, que sempre apareixen en El cas de Télé Liban va ser excepcional en molts els titulars i en les peces inicials de les notícies, inde- EWTIGXIW XERXIP4VMQIV1MRMWXVI 7EEH,EVMVM GSQ TIRHIRXQIRXHIP´I\MWXrRGMEH´YREWMXYEGMzSIWHIZI- IP4VIWMHIRXHIP4EVPEQIRX 2EFML&IVVM GSQEEG- RMQIRXEQFMRXIVrWTIVMSHuWXMGUYINYWXM½UYMIPTVI- tors de notícies individuals, van dominar les quatre HSQMRMHIPIWWIZIWETEVMGMSRWHIJSXSWZMHISW5YER TVMQIVIWTIGIWHIRSXuGMIWE8qPq0MFER M només es van considerar per a l’anàlisi les 4 primeres VIWTIGXMZEQIRX HEVVIVIHIPTVIWMHIRX7YPIMQER peces de cada butlletí de notícies, els resultats sobre %UYIWXWVIWYPXEXWGSR½VQIRIPTVMRGMTMVIG- JVIUrRGME H´ETEVMGMz HIPW EGXSVW M EKIRXW HI RSXuGM- IWZEIZMHIRGMEVPEJSVXETVIWrRGMEHIGETWH´)WXEXIR ±0E JVIUrRGME H´ETEVMGMz² HIPW EKIRXW HI RSXuGMIW IW ZE comparació amb altres actors i agents de notícies. calcular comptant cada vegada que un agent de notícies apareixia en una peça de notícies, independentment de la durada de la )REPXVIWTEVEYPIWP´MRMGMHIPFYXPPIXuHIRSXuGMIWIRXrW MRXIVZIRGMz XIQTWHIPEMRXIVZIRGMz HMRWH´EUYIWXETIpE%M\{ com a secció del total del telenotícies on es mostren WMKRM½GE UYI HSW EKIRXW HI RSXuGMIW TSHMIR XIRMV PE QEXIM\E les notícies més importants en primer lloc, sembla es- puntuació quant a la durada total del “temps d’aparició” durant XEVVIWIVZEXEPGETH´)WXEXIRGEHEYRHIPWTExWSWERE- PIWHYIWWIXQERIWXSXMUYIYREKIRXZEETEVrM\IVRSQqWYRE PMX^EXW'SQEEGXSVHIRSXuGMIWMRHMZMHYEPIPGETH´)W- ZIKEHEIRYRETIpEHIRSXuGMIWMRHMZMHYEPMP´EPXVIZEETEVrM\IV durant diversos dies en més d’una peça cada dia. El mateix s’aplica XEXIRGEHEYRHIPWTExWSWIWXYHMEXWZEETEVrM\IVEQF a la durada del “temps d’intervenció” per als agents de notícies. QqW JVIUrRGME IR EUYIWXIW TIGIW H´SFIVXYVE UYI %QF IP GkPGYP HI PE±JVIUrRGME H´ETEVMGMz²TIV GSRXVEIW TSX GETEPXVITSPuXMGH´EPXVERKEPTEuW TIVI\IQTPIIP4VM- calibrar, en la mesura del possible, de quina manera alguns agents QIV1MRMWXVISIP4VIWMHIRXHIP4EVPEQIRX )PGEWQqW de notícies “dominen” les notícies a través de l’ús recurrent de la WIZEMQEXKIMSZIYIRIPXIPIRSXuGMIWZIWTVI I\XVIQZEWIVIPHI&IR%PMHI8YRuWME IP HI LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 97 tor de la “troica” libanesa, que s’ha consolidat des públics àrabs no només versaven predominantment HIP½REPHIPEKYIVVEGMZMPMWIKSRWIPUYEP±XVIWTVI- sobre política, sinó també sobre polítics i caps d’Es- WMHIRXW²HIXVIWGSQYRMXEXW SGSRJIWWMSRW VIPMKMSWIW tat nacionals. Els membres de la societat civil, especi- diferents governen el país: el cap d’Estat maronita, el alment de les ONGs nacionals i els sindicats, van ser Primer Ministre sunnita i el President del Parlament pràcticament exclosos. \MxXE8EQFqqWMQTSVXERXXIRMVIRGSQTXIUYIP´IQMW- )PGEWHI7uVMEqWGSQYREI\GITGMz SEFIVVEGMz# sora del Líban TL destaca per ser l’únic organisme en el sentit que es dóna més accés a les notícies del TFPMGHIVEHMSHMJYWMzUYIZEVIKMWXVEVYRETVIWrRGME ZIWTVI EPW QIQFVIW HI ±P´STMRMz TFPMGE² I\TIVXW relativament alta dels diputats de l’oposició en els MRHITIRHIRXWMGMYXEHERMEIRKIRIVEP UYIEPWTSPuXMGW XIPIRSXuGMIWZIWTVI XEYPE EQFYR HI XEYPE )RYR MYR VIWTIGXMZE- tota la duració d’intervencions cap a aquesta catego- QIRXIPW±I\TIVXW²MTIVWSRIWIRXVIZMWXEXW±EP´EX^EV² ria d’actors de notícies - un percentatge que supera EPGEVVIV Svox populi ZERWIVIPWTVMRGMTEPWEKIRXW PPIYKIVEQIRXIPHIPWHMTYXEXWHIPEQENSVME de les notícies i portaveus en el butlletí del vespre, Per contra, els diputats de l’oposició van estar total- WYTIVERXHIPPEVKIP4VIWMHIRX%WWEH UYIRSMRXIV- QIRXEFWIRXWHI.SVHER8: 7]VMER8: M ZqIREFWSPYX IP4VMQIV1MRMWXVIHI7uVME M %P1EWVM]E MKEMVIFqRSZERMRXIVZIRMVE4EPIW- XSXWIPWQMRMWXVIWWMVMERWNYRXW )RIJIGXIE XMRI8: )28: M8YRMWMI aquests “experts independents” i aquesta “gent del Tot i que les dues emissores públiques marroquines carrer” se’ls permet parlar lliurement i determinar semblen donar un accés equilibrat als diputats de la les notícies, mentre que als membres del Parlament QENSVMEMHIP´STSWMGMz YREQMXNEREHI M WMKYMRHMTYXEXWHIPEQENSVMESHIP´STSWMGMz RSWI´PW VIWTIGXMZEQIRX IPWVIWYPXEXWQSWXVIRYRFMEM\EJE- dóna cap mena de temps d’emissió. ZSVHIPKSZIVRUYERIWXqIRGSQTXIPEJVIUrRGME Aquest és el tipus de resultat quantitatiu que H´ETEVMGMzHIPWQMRMWXVIW YREQMXNEREHIP TIV posa en dubte la validesa d’arribar a conclusions al govern en les dues cadenes, o cinc vegades més WSFVIPEFEWIH´YRGVMXIVMRMG qWEHMVXIQTWH´MR- IPXIQTWHSREXEPWHMTYXEXWIRGEHEGEXIKSVME 80 XIVZIRGMzHIPWEGXSVWHIRSXuGMIW 0ETVIWrRGMEEPE per contra, sembla haver aconseguit, durant les dues televisió i el temps d’intervenció poden ser indica- setmanes de desembre de 2010, l’equilibri perfecte dors importants a l’hora d’avaluar el contingut de les a l’hora de donar accés als ministres, als diputats de RSXuGMIWTIV{RSWzRWY½GMIRXWTIVJIVWIYREMHIE PEQENSVMEMEPWHMTYXEXWHIP´STSWMGMz global sobre qui té i qui no té accés a les notícies. M VIWTIGXMZEQIRX Igualment important per saber “qui” està interve- Respecte a la inclusió de membres de la socie- nint a les notícies és l’avaluació “d’allò” que estan tat civil com agents de notícies, els resultats mos- dient. En el context d’aquest estudi, diversos actors tren que, en general, alguns grups importants dins de notícies van tenir accés a les notícies, mentre que d’aquesta categoria general han estat pràcticament d’altres van ser totalment exclosos. Però aquells que exclosos per gairebé tots els operadors públics van ser inclosos en la notícia com a “portaveus”, i considerats en aquest estudi. Aquest és el cas dels que tenen una determinada posició “representativa” membres dels sindicats, que no van intervenir en IRPEWSGMIXEX qWEHMVVITVIWIRXIRIPWWMRHMGEXWS absolut en el telenotícies vespre, amb l’excepció de IPQzREGEHrQMGSPIW32+SIPWKVYTWQMRSVMXE- 1HIP1EVVSG HIPXIQTWKPSFEPH´MRXIVZIR- VMWSGMYXEHERMEHIPGEVVIVIXG RSRIGIWWkVMEQIRX GMz TIV E XSXW IPW EGXSVW HI RSXuGMIW M .SVHER 8: W´IRJVSRXIREPTSHIVEQFPEZIVMXEXM½RWMXSXTSHIR )PW VITVIWIRXERXW HIPW KVYTW QMRSVMXEVMW reproduir punts de vista dominants, hegemònics, i XEQFqZERIWXEVXSXEPQIRXEFWIRXWEQFYR HI pro-governamentals sobre assumptes controvertits temps d’intervenció en totes les emissores públiques SHIPMGEXW4MXNSVIRGEVETSHIRWIVMRGPSWSW SIW- HIVEHMSHMJYWMzkVEFWI\GITXIE%P3YPE ME GSPPMXW GYVSWEQIRX GSQ E EKIRXW HI RSXuGMIW TVI- %P1EWVM]E )PWQIQFVIWHIPIW32+REGM- cisament per la funció ideològica que poden tenir onals gairebé tampoc van intervenir a les notícies en aquest sentit: és a dir, per legitimar i reforçar els HI%P1EWVM]E .SVHER8: 8YRMWMI TYRXWHIZMWXEHIP´IPMXHIPTSHIVNEUYIEUYIWXWTYRXW )28: 8qPq0MFER MPE7]VMER de vista són presumiblement “acceptats” i “expres- 8: :ERWSVXMVQqWFIRTEVEXWE48: sats lliurement” pels membres de l’opinió “pública”, TIV{WSFVIXSXEPWHSWGEREPWHIP1EVVSG YREQMXNERE com veurem a continuació. HI )RVIWYQPIWRSXuGMIWIREUYIWXWGEREPW Potser cap exemple recent il·lustra millor el pa- 98 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK per ideològic de les “masses que brinden suport i temps total d’intervencions per a tots els agents de aproven” que els mítings televisats a nivell nacional RSXuGMIWIREUYIWXGEREPYRVIWYPXEXKEMVIFqMHrRXMG celebrats en suport del President Assad a Damasc EPHI7]VMER8: 8YRMWMIRSXERWSPWZE durant el recent aixecament popular contra el seu TIVQIXVIUYIGMYXEHERWIWGSPPMXWE±P´EX^EV²I\TVIW- VrKMQQIRXVIUYIIPWIYI\rVGMXIWXEZETVIRIRXQI- sessin els seus punts de vista sobre les notícies; el sures brutals contra l’oposició i els civils desarmats percentatge de temps d’intervenció per a aquest UYIIWXVSFEZIRIREPXVIWIWTEMWUYIRSZERETEVrM- KVYTZEWIVQENSVUYITIVUYEPWIZSPEPXVIKVYTE8Y- xer a la Syrian TV6. nisian TV, incloent-hi ministres, diputats i membres Per tant, la veritable prova per a la “diversitat” i de l’administració del govern combinats. En el cas la “inclusió” en la cobertura informativa d’una cade- de Syrian TV i Tunisie 7, el percentatge de punts de na pública no és només aconseguir la varietat en els ZMWXETVSKSZIVRRSRSQqWZEWIVQSPXEPX EKIRXWHIRSXuGMIW UYERXEPETSWMGMzUYISGYTIRIR M VIWTIGXMZEQIRX WMRzUYIIRIPGEWH´EQF- PEWSGMIXEXSPEWIZE±VITVIWIRXEXMZMXEX² WMRzXEQFq HzWTExWSWMKYEPUYIE%PKrVMERSZERETEVrM\IVPIW aconseguir que els seus punts de vista sobre els esde- STMRMSRWGSRXVEHMGX{VMIWIRPEQEXIM\ETIpE RM ZIRMQIRXWWzRVIEPQIRXZEVMEXWM½RWMXSXGSRXVEHMG- es va passar cap peça que contingués punts de vista toris. Els resultats de la taula 3.2.9, sobre la diversitat GVuXMGWEQFIPKSZIVR ZIKMRPEXEYPE d’opinions dins de cada peça de notícies són parti- A Egipte, on gairebé una cinquena part de tot GYPEVQIRXVIZIPEHSVW)28:E%PKrVMEZEQSWXVEVIP el temps d’intervencions dels agents de notícies va QENSVTIVGIRXEXKIHIPIWTIGIWHIRSXuGMIWEQFYRE anar als experts egipcis, les peces informatives on única perspectiva o punt de vista a favor del govern, ETEVIM\MIREUYIWXWI\TIVXWRSMRGPSxIRTYRXWHIZMW- EQFIP 4IPUYIJEEPWEKIRXWHIRSXuGMIW EQF ta crítics amb el govern egipci. En una peça de notíci- MRXIVZIRGMz IPWQMRMWXVIWHIPKSZIVRZERWIVPEGE- es o article sobre els estàndards dels Drets Humans tegoria més nombrosa de portaveus de notícies a E PIW TVIWSRW IKuTGMIW HI QEMK HI P´I\- )28: MZERHSQMREVP´IQMWWMzTFPMGEREGMS- pert citat va ser Mokbel Shaker, Vicepresident del REPIRQENSVKVEYUYIIPWWIYWLSQ{PIKWIRUYEPWIZSP 'SRWIPP 2EGMSREP HI (VIXW ,YQERW 2',6 WMKPIW HIPWEPXVIWTExWSWkVEFW&EWERXWIRSQqWIREUYIWX IRERKPrW 2SZEJIVGETGVuXMGEEPKSZIVRVIWTIGXI resultat estadístic, es pot argumentar que, en el cas els estàndards dins les presons egípcies, malgrat els de ENTV, el predomini dels portaveus del govern informes periòdics publicats per ONGs nacionals i manté d’alguna manera una correlació positiva amb internacionals que documenten abusos contra els el domini de les perspectives i punts de vista pro- Drets Humans en aquestes presons. De manera si- governamentals. No obstant això, aquesta correlació milar, els ciutadans que van ser citats en les notícies IRXVITSVXEZIYWHIPKSZIVRMTYRXWHIZMWXEEJEZSV ZS\TST ZERI\TVIWWEVTYRXWHIZMWXEUYIZERWIV- HIPKSZIVR W´EJIFPIM\WMKRM½GEXMZEQIRXUYERW´I\EQM- vir per reforçar la posició dominant de l’Estat sobre nen els resultats de Síria i Tunísia. els temes tractats en les notícies. Al llarg de l’extensa 1IRXVI7]VMER8:ZEXIRMVYRTIVGIRXEXKI GSQ- cobertura de l’obertura del pas fronterer de Rafah FMREX QSPXEPXH´I\TIVXWWMVMERW MGMYXEHERME MHIQEMKHI HMZIVWSWGMYXEHERW IRKIRIVEP UYIMRXIVZIRMIRIRPIWRSXuGM- van ser entrevistats in situ. Tots ells van expressar el IW YRXSXEPHI HIPXSXEPHIPXIQTWH´MRXIV- WIYWYTSVXMEKVExQIRXEPIWEYXSVMXEXWIKuTGMIWTIVE vencions per als agents de notícies, pràcticament el l’obertura de la travessa7. doble del temps d’intervenció per a tots els polítics En resum, sembla que la correlació entre els por- WMVMERW ZIKMR PE XEYPE F ZE XIRMV IP QENSV TIV- XEZIYW HI RSXuGMIW RS KSZIVREQIRXEPW REGMSREPW M centatge de peces informatives amb punts de vista l’expressió de punts de vista crítics amb el govern és I\TVIWWEXWRSQqWJEZSVEFPIWEPKSZIVR )R molt feble, per no dir més. Independentment de qui el cas de Tunisie 7, el percentatge combinat d’ex- WMKYMRIPWTSVXEZIYWREGMSREPWHIRSXuGMIW JYRGMSRE- TIVXWXYRMWMERWMIPWGMYXEHERW ZS\TST TVIWIRXEXW ris del govern, experts “independents” o ciutadania GSQETSVXEZIYWHIRSXuGMIWZEWIVHIP HIP IRKIRIVEP PEXIPIZMWMzTFPMGEIRPEQENSVTEVXHIP món àrab no és un espai per a l’expressió d’opinions :IKMR TIV I\IQTPI ±'SRGIRXVEGMz TVS%WWEH QIRXVI IW GVuXMUYIWEQFIPKSZIVRREGMSREP(IJIXHIPIW produeixen més morts a Síria” [Pro-Assad rally as more die in 7]VMEA²EPHMEVM(EMP]7XEVHIRSZIQFVIHMWTSRMFPIELXXT 7 Per a més detalls sobre aquest pas a la frontera egípcia, vegin [[[HEMP]WXEVGSQPF2I[W1MHHPI)EWX2SZ LXXT IR[MOMTIHMESVK[MOM-WVEIPCERHC)K]TX ) +E^EC TVSEWWEHVEPP]EWQSVIHMIMRW]VMEEWL\E\^^SZ4>& 7XVMTCFEVVMIV LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 99 IQMWWSVIWHIVEHMSHMJYWMzRSZEREYXSVMX^EVGETTYRX sió de peces de notícies amb “punts de vista en con- de vista crític amb el seu govern nacional a la tele- tra del govern” durant el telenotícies vespre. Cap al- ZMWMz TFPMGE .SVHkRME 4EPIWXMRE 7uVME )KMTXI tra emissora àrab inclosa en aquest estudi ho va fer. %PKrVMEM8YRuWME4IVGSRXVEPIWRSXuGMIWHIPIWIQMW- WSVIWTFPMUYIWH´EUYIWXWTExWSWZERMRGPSYVIQSPXIW 3.2.2.4. Reportatges sobre el terreny i cobertura de peces que eren neutrals o que permetien expressar les àrees rurals STMRMSRWHMJIVIRXW EM\{IWGSQTPMEIWTIGMEPQIRXIR els esports nacionals i en d’altres esdeveniments na- 0´EZEPYEGMz HI P´I\MWXrRGME HI VITSVXEXKIW WSFVI IP cionals culturals, i en relació a diversos ítems no con- terreny a les notícies nacionals va ser necessària per XVSZIVXMXWHIPIWRSXuGMIWVIKMSREPWMMRXIVREGMSREPW tal d’esbrinar en quin grau les notícies nacionals són Marroc i el Líban suposen un contrast refrescant un “producte nacional” de producció local, amb MMRXIVIWWERXEPWTExWSWEFERWIWQIRXEXWIRGEVEUYI P´ENYHEHITVSJIWWMSREPWPSGEPW8EQFqIWZERIGIWWM- de maneres molt diferents. Per començar, 2M i Al XEVGSQYRMRHMGEHSVHIPKVEYIRUYrYRSTIVEHSV Oula van ser les cadenes àrabs públiques de televisió IWXkMRZIVXMRX½RERGIVEQIRXMTVSJIWWMSREPIREUYIWX que van permetre a dos o més agents de notícies, format de notícies tan important, on es presenten més que qualsevol altra emissora, expressar punts els interessos nacionals, les perspectives i les preo- de vista contradictoris en les mateixes peces de no- GYTEGMSRW0EGPEWWM½GEGMzHIRSXuGMIWIRJYRGMzHIPE XuGMIW VIWTIGXMZEQIRX MIP HIPXSXEPHI WIZE GSFIVXYVE KISKVk½GE VYVEP ZW YVFERE ZE WIV PIWTIGIWHIRSXuGMIW XEYPE %M\{WMKRM½GEUYI una forma d’avaluar en quin grau un operador pú- els espectadors van poder observar les construcci- blic satisfà tots els segments de la població, en totes ons o interpretacions contradictòries del mateix es- les seves classes socials i econòmiques, sobre tot el deveniment per part d’actors diferents de notícies. territori nacional. Això és especialment important En aquest sentit, Marroc sembla ser l’únic país on XIRMRXIRGSQTXIPEXIRHrRGMEHIPWSTIVEHSVWTVM- la radiodifusió pública compleix, en certa manera, vats que es regeixen per la publicitat de dirigir-se YREQMWWMzHIWIVZIMTFPMGUYIIRGSVEXNE SEPQIR]W KIRIVEPQIRX E YRE TSFPEGMz YVFERE GSRGIRXVEHE EGGITXE P´IWTIVMX GVuXMG M PE HMZIVWMXEX H´STMRMSRW IR amb cert grau de riquesa, a costa de les poblacions IPWWIYWKrRIVIWHIRSXuGMIW)RPEWYFWIGGMzHI rurals més disperses i amb menors ingressos. la programació general, també hem vist com Marroc Era d’esperar que Télé Liban registrés les puntu- va ser l’únic país àrab que va oferir cobertura diària acions més baixes en tots dos aspectes, amb només a les activitats i debats parlamentaris. Irònicament, P´ HIPEWIZEGSFIVXYVEHIHMGEHEEPIW^SRIWYVFE- mentre que 2M i Al Oula van permetre l’emissió RIWMIP HIPWIYXIQTWXSXEPHIRSXuGMIWGSRWMWXIRX d’una tanda de punts de vista contradictoris dins en reportatges sobre el terreny. Aquest resultat és de les mateixes peces de notícies, no van autorit- YRFSRVI¾I\HIPEHMJuGMPWMXYEGMz½RERGIVEH´EUYIW- ^EVP´IQMWWMzHITYRXWHIZMWXEIRGSRXVEHIPKSZIVR ta televisió de titularitat pública que ha existit des en els butlletins de notícies: les peces amb punts de del començament de la guerra civil, des de de fa un vista contra el govern van representar només una UYEVXHIWIKPI ZIYVIPEWIGGMzWSFVIIPQEVGVIKY- QMXNEREGSQFMREHE MRWMKRM½GERX H´YR HIPXIQTW PEHSVTIVEQqWHIXEPPW 8SXMUYIIRP´ERkPMWMTVIWIRX total de notícies durant les dues setmanes de maig 8qPq0MFERZEHIQSWXVEVUYIVI¾IGXIM\PEHMZIVWMXEX de 2010. política i els punts de vista crítics amb el govern en % HMJIVrRGME HI PIW IQMWWSVIW TFPMUYIW HIP les seves notícies, un fet contra tots els pronòstics Marroc, Télé Liban semblava haver triat un altre PEVIWXEHIXIPIZMWMSRWTVMZEHIWPMFERIWIWWzRQSPX “enfocament” per presentar la diversitat d’opinions. TEVXMHMWXIWMIWXERQSPXTSPMXMX^EHIW PEWIZEJEPXEHI Això va permetre a les faccions polítiques oposa- recursos està afectant seriosament la seva capacitat des expressar els seus punts de vista diferents per d’oferir cobertures immediates, sobre el terreny, de separat, cada grup o polític en la seva pròpia peça primera mà, sobre esdeveniments del país. Aques- HIRSXuGMIWWITEVEHEH´EUYuIPVIWYPXEXHI TIVEPW XEQERGERpEXEQFqI\TPMGETVSFEFPIQIRXTIVUYr “punts de vista contradictoris expressats”, i el per- la TL no està cobrint els esdeveniments i successos GIRXEXKI VIPEXMZEQIRX EPX TIV E PIW TIGIW JSVEHIPEGETMXEP&IMVYXSRIWXVSFEIPWIYIHM½GM que contenien “només un punt de vista: en contra TVMRGMTEP RSQqWGSFVIM\IRP´ HIPIW^SRIWVYVEPW del govern”. De fet, TL sembla ser l’única emissora Els dos operadors públics del Marroc van desta- de radiodifusió pública àrab que va permetre l’emis- GEVTIVXIRMVYREEGPETEVEHSVEQENSVMEHITIGIWHI 100 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK RSXuGMIW UYI MRGPSxIR VITSVXEXKIW WSFVI IP XIVVIR] del Cap d’Estat i d’altres funcionaris, amb la veu YREQMXNEREGSQFMREHEH´YR HIPXIQTWXSXEP en off d’un periodista donant informació sobre el HIRSXuGMIWTIVEPWHSWSTIVEHSVW 8YRuWMEZEUYIHEV contingut visual. En altres paraules, no només els IRWIKSRPPSGEQF espectadors no veuen el periodista explicant en 7]VMER8:ZESJIVMVPEQENSVGSFIVXYVEHIPIW^S- HMVIGXI P´IWGIRE H´EGGMz M IRXVIZMWXERX HMZIVWSW RIWVYVEPW HIPXSXEP IRGEVEUYIQSPXIWHIPIW agents de notícies i així successivament; ni tan sols TIGIWHIRSXuGMIWWSFVIEUYIWXIWkVIIWZERVI¾IGXMV tenen l’oportunitat d’escoltar aquests agents de YRQENSVMRXIVrWIRPEGSFIVXYVEHIPWr\MXWHIPVr- RSXuGMIWTEVPERXTIVWMQEXIM\SW YREKVEZEGMzHI KMQH´EPPkUYIHIUYEPWIZSPEPXVEGSWE TIVI\IQTPI veu superposada ofereix la part d’àudio del repor- P´SFIVXYVES½GMEPHIPIWMRWXMXYGMSRWHIWEPYXGIRXVIW XEXKIWSFVIIPXIVVIR] )PWVITSVXEXKIWWSFVIIP WSGMEPW IXG )KMTXI ZE SGYTEV IP WIKSR PPSG EQF terreny d’Egipte, de la mateixa manera, són molt YR HIPEWIZEGSFIVXYVEHMVMKMHEEPIW^SRIW estàtics formalment i els manca varietat en el con- rurals, i la meitat de les peces de notícies van ser tingut: se centren en els agents del govern i d’altres VITSVXEXKIWWSFVIIPXIVVIR] 9RGSTQqW alts funcionaris públics, sense oferir una varietat aquests resultats s’han d’interpretar amb cautela d’entrevistes i perspectives per tal d’augmentar el quan es tracta dels operadors públics. ZEPSVH´MRXIVrWTFPMGHIPVITSVXEXKI%UYIWXIRJS- En lloc d’arribar a la conclusió que aquests ope- cament dels reportatges egipcis sobre el terreny radors públics estant atenent els interessos de les es va complir especialment en els reportatges dels poblacions rurals i estan apostant per fer repor- corresponsals presidencials que acompanyaven el XEXKIWWSFVIIPXIVVIR]TIVVI¾IGXMVYRETIVW- TVIWMHIRX EPIWLSVIW 1YFEVEOEGEHEQSZMQIRX TIGXMZEREGMSREPKIRYxREGEPEREPMX^EVQqWHITVST IWTIGMEPQIRXHYVERXPIWZMWMXIWS½GMEPWMZMEXKIWE el contingut d’aquestes peces. De fet, un examen P´I\XIVMSVP´SFNIGXMYHIPWUYEPWIVETSWEVIRVIPPIY de la forma i el contingut d’alguns d’aquests re- MKVEZEVIPWWIYWr\MXWÎFZMEQIRXYRIRJSGEQIRX portatges revela que el fet de tenir reportatges UYERXMXEXMYTIVWMQEXIM\RSqWWY½GMIRXTIVEZEPYEV sobre el terreny no implica que la cadena pública la qualitat i la naturalesa dels resultats d’aquests estigui invertint econòmicament en la producció organismes públics de radiodifusió. És necessa- de les notícies nacionals, o que una perspectiva na- ri un examen més en profunditat dels continguts GMSREPKIRYxREHIPWIWHIZIRMQIRXWW´IWXMKYMSJIVMRX d’aquests canals públics, que tingui en compte el al públic. Per començar, Tunisie 7 té el segon per- ±TIVUYr²MIP±GSQ²HIPWIWHIZIRMQIRXWMXIQIW centatge més alt de reportatges sobre el terreny, RSRSQqWIP±UYr²IP±UYM²MIP±TIVUYERXHI TIV{WzRQENSVMXkVMEQIRXKVEZEGMSRWEYHMSZMWYEPW XIQTW±GSQZIYVIQIRPEWIKIRXWIGGMz Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 101 Taula 3.2.1:Distribució dels temes (segons durada) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Temes Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Salut 0.64% 1.42% 1.78% 0.95% 1.76% 5.23% 2.04% 1.66% 4.13% Drets humans 0.13% 0.49% 0.67% 14.99% 2.00% 5.26% 2.75% 0% 4.56% Drets de les dones 1.10% 0% 0.45% 1.31% 0.12% 3.01% 2.25% 0.6% 0% Minories 0% 0% 0% 0% 0% 0.69% 0.96% 0% 0.37% Medi ambient 6.69% 3.59% 2.10% 4.54% 6.14% 9.12% 5.00% 3.57% 1.71% Política 55.03% 76.20% 81.68% 40.22% 44.10% 25.86% 36.96% 41.91% 42.69% Economia 15.87% 7.41% 3.21% 11.81% 7.67% 21.40% 28.69% 5.64% 20.04% Ciència i 0% 0.30% 0% 0.47% 4.33% 0.70% 0% 6.18% 1.85% tecnologia Infants i joves 0% 0.89% 0% 0.96% 0.82% 2.83% 0.54% 1.37% 0% Educació 0% 0.96% 0.90% 1.12% 9.46% 0.76% 2.09% 2.44% 0.74% Art i cultura 2.82% 7.72% 4.27% 8.67% 12.22% 20.47% 9.37% 16.75% 1.87% Esports 15.94% 0.00% 1.93% 11.17% 10.05% 2.92% 7.79% 19.51% 16.92% Altres 1.79% 1.03% 3.01% 3.79% 1.33% 1.76% 1.56% 0.36% 5.11% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Taula 3.2.2: Representació de gènere als informatius (segons de temps d’intervenció) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Gènere Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Homes 94.34% 92.43% 92.59% 83.86% 93.38% 78.68% 84.84% 76.8% 95.64% Dones 5.66% 7.57% 7.41% 16.14% 6.62% 21.32% 15.16% 23.2% 4.36% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Taula 3.2.3: Representació de gènere segons tema (en termes de temps d’intervenció) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Temes Gènere Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Homes 100% 67.74% 89.44% 100% 100% 73.14% 76.00% 30.77% 77.72% Salut Dones 0% 32.26% 10.56% 0% 0% 26.86% 24.00% 69.23% 22.28% Homes 0% 0% 0% 73.99% 66.46% 70.85% 68.42% 0% 94.44% Drets humans Dones 0% 0% 100% 26.01% 33.54% 29.15% 31.58% 0% 5.56% Drets de les Homes 0% 0% 0% 0% 0% 36.68% 27.24% 36.59% 0% dones Dones 100% 0% 100% 100% 0% 63.32% 72.76% 63.41% 0% Homes 0% 0% 0% 0% 0% 100.00% 92.13% 0% 100% Minories Dones 0% 0% 0% 0% 0% 0% 7.87% 0% 0% Homes 98.60% 66.10% 100% 100% 91.13% 71.57% 80.91% 69.47% 100% Medi ambient Dones 1.40% 33.90% 0% 0% 8.87% 28.43% 19.09% 30.53% 0% Homes 94.35% 96.94% 93.54% 87.29% 96.76% 86.70% 96.66% 83.98% 97.73% Política Dones 5.65% 3.06% 6.46% 12.71% 3.24% 13.30% 3.34% 16.02% 2.27% Homes 99.06% 90.21% 100% 94.10% 100% 88.47% 80.15% 59.91% 93.08% Economia Dones 0.94% 9.79% 0% 5.90% 0% 11.53% 19.85% 40.09% 6.92% Ciència i Homes 0% 0% 0% 0% 91.60% 0% 0% 87.27% 100% tecnologia Dones 0% 0% 0% 0% 8.40% 0% 0% 12.73% 0% Homes 0% 0% 0% 100% 100% 66.53% 43.48% 56.76% 0% Infants i joves Dones 0% 0% 0% 0% 0% 33.47% 56.52% 43.24% 0% Homes 0% 0% 57.33% 100% 95.61% 31.43% 67.89% 38.86% 0% Educació Dones 0% 100% 42.67% 0% 4.39% 68.57% 32.11% 61.14% 100% Homes 100% 83.80% 80.40% 84.63% 64.09% 70.96% 67.50% 83.29% 100% Art i cultura Dones 0% 16.20% 19.60% 15.37% 35.91% 29.04% 32.50% 16.71% 0% Homes 93.31% 0% 100% 100% 100% 100.00% 90.25% 92.82% 100% Esports Dones 6.69% 0% 0% 0% 0% 0% 9.75% 7.18% 0% Homes 100% 0% 100% 100% 100% 100.00% 100.00% 0% 100% Altres Dones 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 102 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Taula 3.2.4: Distribució dels portaveus de les notícies (% segons el temps d’aparició) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Cap d’estat (president 4.35% 5.90% 3.76% 6.95% 16.00% 2.33% 7.54% 22.03% 5.99% Membreo derei) la família reial o presidencial 0% 0% 0% 0% 0% 2.02% 0.62% 0.47% 1.76% Assessor del rei 0% S/D S/D S/D S/D 0.89% 0.22% S/D S/D Primer ministre 2.81% 5.30% 3.43% 8.27% 0.19% 1.94% 3.71% 1.46% 1.52% Portaveu del Parlament 0% 1.78% 0% 1.74% 0.20% 0% 0% 0% 0% Membre de la Cambra Alta 5.30% S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D Ministres 19.77% 13.85% 4.59% 11.48% 34.00% 7.59% 20.64% 9.97% 13.19% Membre del govern 12.18% 3.58% 38.05% 10.00% 19.69% 14.92% 16.88% 12.64% 9.72% Membre de l’oposició 7.84% 0% 0% 0% 0% 0.55% 0.33% 0.88% 0% Membre de l’oposició no reconeguda 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Membres de la majoria parlamentària 1.15% 14.50% 1.29% 0% 1.63% 1.74% 4.11% 2.47% 0.23% Membres de l’oposició parlamentària 0% 10.74% 0.16% 0% 1.04% 2.52% 4.52% 0.58% 0% Altres polítics 0% 8.18% 5.56% 0% 0% 0.51% 3.45% 0% 0.91% Membres d’organitzacions gubernamentals 2.76% 0.78% 7.82% 0.93% 1.51% 0.68% 0.43% 3.67% 1.93% Membres de la justícia 0.23% 0% 0% 0% 0% 0.71% 0.40% 0% 3.24% Líder religiós 0% 13.64% 4.79% 0% 0% 0.25% 1.44% 0% 0.09% Membre d’organització empresarial 6.84% 0.58% 0.07% 0.23% 0% 6.23% 3.04% 1.96% 0% Organització* Internacional 3.41% 1.42% 0% 0.66% 2.93% 0% 0.62% 3.99% 1.18% Membre del govern* o polític Internacional 15.25% 14.85% 3.12% 25.41% 8.33% 8.37% 4.98% 10.64% 26.28% Associació professional 0.26% 0.23% 0.21% 0.62% 4.65% 3.14% 2.91% 0.12% 0.73% Membre de grup social minoritari 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0.16% 0% 0.1% Membre d’un sindicat 1.34% 0.10% 0% 0% 0% 1.71% 0.94% 0.48% 0% Membre d’ONG del país 0.36% 1.59% 7.95% 2.70% 0.81% 9.16% 7.15% 0.39% 0.2% Membre d’ONG internacional 0% 0.17% 0.63% 3.29% 0% 2.59% 1.57% 0.19% 0.22% Expert 6.20% 1.16% 8.72% 14.08% 6.49% 12.94% 5.61% 7.56% 14.23% Opinió pública 9.54% 1.65% 8.05% 6.76% 2.16% 11.30% 6.53% 17.26% 2.77% Expert internacional 0.40% 0% 1.65% 1.85% 0.37% 6.90% 1.44% 3.24% 15.17% Altres 0% 0% 0.15% 5.03% 0% 1.02% 0.76% 0% 0.55% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 103 Taula 3.2.5: Distribució dels portaveus a les notícies (% segons el temps d’intervenció) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV EN TV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Cap d’estat (president o rei) 3.54% 1.75% 3.80% 0% 0% 0.37% 0.12% 0.78% 0% Membre de la família reial o presidencial 0% S/D S/D 0% 0% 0.70% 0.35% 0% 1.16% Assessor del rei 0% S/D S/D S/D S/D 0.98% 0.18% S/D S/D Primer ministre 1.60% 2.47% 3.47% 3.19% 0.00% 0.75% 3.51% 0% 0.54% Portaveu del Parlament 0% 0% 0% 0% 0.28% 0% 0% 0% 0% Membre de la Cambra Alta 5.72% S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D Ministres 20.70% 19.75% 4.64% 5.78% 41.68% 7.23% 21.82% 2.16% 10.74% Membre del govern 13.43% 5.19% 38.53% 13.42% 27.07% 16.04% 22.92% 23.84% 12.04% Membre de l’oposició 8.91% 0% 0% 0% 0% 0.69% 0.32% 0% 0% Membre de l’oposició no reconeguda 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Membres de la majoria parlamentària 1.31% 16.62% 1.31% 0% 0.50% 1.92% 4.06% 3.99% 0.31% Membres de l’oposició parlamentària 0% 18.66% 0.17% 0% 0.92% 2.78% 4.28% 1.15% 0% Altres polítics 0% 8.89% 5.62% 0% 0% 0.56% 3.69% 0% 0.47% Membres d’organitzacions gubernamentals 3.14% 1.70% 7.86% 1.69% 2.15% 0.75% 0.43% 5.07% 2.64% Membres de la justícia 0.27% 0% 0% 0% 0% 0.59% 0.43% 0% 2.34% Líder religiós 0.00% 11.18% 3.68% 0% 0% 0.28% 1.26% 0% 0.12% Membre d’organització empresarial 7.77% 0.75% 0.07% 0.46% 0% 6.38% 3.00% 2.16% 0% Organització* Internacional 3.88% 0.24% 0% 0% 4.34% 0% 0.61% 5.78% 1.62% Membre del govern* o polític Internacional 9.63% 5.86% 3.16% 12.35% 1.88% 8.84% 4.90% 7.59% 22.36% Associació professional 0.30% 0% 0.22% 0.85% 7.14% 3.27% 3.05% 0.23% 1% Membre de grup social minoritari 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0.16% 0% 0.14% Membre d’un sindicat 1.53% 0.25% 0% 0% 0% 1.89% 0.96% 0% 0% Membre d’ONG del país 0.41% 1.21% 8.04% 4.77% 1.15% 10.13% 7.52% 0.78% 0.27% Membre d’ONG internacional 0% 0% 0.63% 4.45% 0% 2.17% 1.25% 0.73% 0.3% Expert 7.04% 2.63% 8.82% 28.25% 9.41% 12.80% 5.73% 11.16% 18.94% Opinió pública 10.84% 2.84% 8.17% 14.37% 2.95% 12.97% 7.31% 31.42% 3.49% Expert internacional 0% 0% 1.67% 2.95% 0.53% 6.94% 1.67% 3.17% 20.75% Altres 0% 0% 0.15% 7.47% 0% 0.97% 0.45% 0% 0.76% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 104 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Taula 3.2.6: Distribució dels portaveus a les notícies (% en termes de freqüència) per als quatre temes principals Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Cap d’estat (president o rei) 17.28% 12.50% 13.79% 13.41% 16.67% 5.22% 6.21% 25.74% 9.52% Membre de la família reial o presidencial 0% 0% 0% 0% 0% 2.24% 2.76% 1.98% 0% Assessor del rei 0% S/D S/D S/D S/D 0% 0.69% S/D S/D Primer ministre 11.11% 4.17% 6.90% 2.44% 0% 0.75% 4.14% 3.96% 2.38% Portaveu del Parlament 0% 5.83% 0% 0% 1.85% 0% 0% 0% 0% Membre de la Cambra Alta 9.88% S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D Ministres 18.52% 11.67% 0% 2.44% 31.48% 9.70% 11.72% 9.9% 11.9% Membre del govern 11.11% 9.17% 31.03% 3.66% 25.93% 17.91% 15.17% 18.81% 7.94% Membre de l’oposició 1.23% 0% 0% 0% 0% 0% 0.69% 0% 0% Membre de l’oposició no reconeguda 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Membres de la majoria parlamentària 0% 10.83% 0% 0% 1.85% 4.48% 8.97% 0% 0% Membres de l’oposició parlamentària 0% 2.50% 0% 0% 0% 5.22% 9.66% 0% 0% Altres polítics 0% 12.50% 20.69% 0% 0% 0% 0.69% 0% 0.79% Membres d’organitzacions gubernamentals 2.47% 0% 6.90% 1.22% 0% 0.75% 0% 3.96% 0.79% Membres de la justícia 0% 0% 0% 0% 0% 1.49% 0.69% 0% 2.38% Líder religiós 0% 6.67% 6.90% 0% 0% 0% 0.69% 0 % 0% Membre d’organització empresarial 1.23% 0% 0% 0% 0% 4.48% 0.69% 2.97% 0% Organització* Internacional 1.23% 1.67% 0% 0% 0% 0% 0% 6.93% 2.37% Membre del govern* o polític Internacional 9.88% 17.50% 3.45% 29.27% 7.41% 6.72% 4.83% 9.9% 35.71% Associació professional 0% 1.67% 0% 0% 0% 1.49% 5.52% 0.99% 0% Membre de grup social minoritari 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0.69% 0% 0% Membre d’un sindicat 6.17% 0.83% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Membre d’ONG del país 0% 0.83% 3.45% 2.44% 0% 8.21% 7.59% 0.99% 1.59% Membre d’ONG internacional 0% 1.67% 0% 12.20% 0% 5.22% 4.14% 0% 0% Expert 1.23% 0% 3.45% 8.54% 3.70% 5.97% 4.83% 3.96% 7.14% Opinió pública 8.64% 0% 0% 13.41% 9.26% 18.66% 9.66% 7.92% 8.73% Expert internacional 0% 0% 3.45% 3.66% 1.85% 0.75% 0% 1.98% 8.74% Altres 0% 0% 0% 7.32% 0% 0.75% 0% 0% 0% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 105 Taula 3.2.7: Grups d’actors a les notícies (% en termes de temps d’aparició) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Polítics nacionals (caps d’estat i família, ministres, parlamentaris) 41.22% 60.26% 18.79% 28.44% 53.06% 20.09% 45.15% 37.86% 23.59% Actors nacionals Societat civil nacional (sindicats, esperts, ONG’s, organitzacions professionals) 8.16% 3.08% 16.88% 17.4% 11.95% 26.95% 16.61% 8.55% 15.16% Organitzacions internacionals 3.41% 1.42% 0% 0.66% 2.93% 0.00% 0.62% 3.99% 1.18% Actors Polítics o governs internacionals internacionals 15.25% 14.85% 3.12% 25.41% 8.33% 8.37% 4.98% 10.64% 26.28% ONG’s internacionals 0% 0.17% 0.63% 3.29% 0% 2.59% 1.57% 0.19% 0.22% Experts internacionals 0.40% 0% 1.65% 1.85% 0.37% 6.90% 1.44% 3.24% 15.17% Total d’actors internacionals 19.06% 16.44% 5.40% 31.21% 11.63% 17.86% 8.61% 18.06% 42.85% Taula 3.2.8: Grups d’actors a les notícies (% segons temps d’intervenció) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Polítics nacionals (caps d’estat i família, ministres, Actors parlamentaris) 41.77% 68.14% 19.01% 8.97% 43.38% 15.98% 38.34% 8.08% 13.22% nacionals Societat civil nacional (sindicats, esperts, ONG’s, organitzacions professionals) 9.28% 4.09% 17.08% 33.87% 17.7% 28.09% 17.26% 12.17% 20.21% Organitzacions internacionals 3.88% 0.24% 0% 0% 4.34% 0% 0.61% 5.78% 1.62% Actors Polítics o governs internacionals internacionals 9.63% 5.86% 3.16% 12.35% 1.88% 8.84% 4.90% 7.59% 22.36% ONG’s internacionals 0% 0% 0.63% 4.45% 0% 2.17% 1.25% 0.73% 0.3% Experts internacionals 0% 0% 1.67% 2.95% 0.53% 6.94% 1.67% 3.17% 20.75% Total d’actors internacionals 13.51% 6.10% 5.46% 19.75% 6.75% 17.95% 8.43% 17.27% 45.03% Taula 3.2.9: Diversitat d’opinions (% segons durada) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya S’hi expressen diferents opinions 24.37% 39.50% 55% 0% 4.74% 24.33% 23.61% 26.33% 37,89% No s’hi expressen opinions 38.65% 27.45% 17.28% 36.68% 16.71% 21.80% 6.93% 34.98% 2.581% Només hi ha un punt de vista (anti gubernamental) 0% 14.13% 0% 0% 0% 1.66% 0.29% 0% 0% Només hi ha un punt de vista (pro gubernamental) 30.20% 18.93% 27.72% 63.32% 78.55% 44.84% 59.00% 38.69% 3.327% S’hi expressen opinions contradictòries 6.78% 0% 0% 0% 0% 7.36% 10.17% 0% 304% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Taula 3.2.10: Cobertura rural vs. urbana (% en termes de durada) Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya Urbana 97.26% 98.93% 85.91% 81.79% 87.33% 91.36% 89.13% 95.99% 84.59% Rural 2.74% 1.07% 14.09% 18.21% 12.67% 8.64% 10.87% 4.01% 15.41% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Taula 3.2.11: Reportatges sobre el terreny Jordània El Líban Palestina Síria Algèria Marroc Tunísia Egipte Jordan TV Télé Liban Palestine TV Syrian TV ENTV 2M Al Oula Tunisie 7 Al Masriya % de reportatges sobre el terreny en relació a la durada total de les notícies 26.56% 13.08% 41.22% 20.93% 50.56% 64.52% 79.04% 63.97% 52.79% LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 107 3.3. Anàlisi qualitativa dels programes d’entrevistes i tertúlia 3.3.1. Introducció UIWXMzHIP±GSQ²I\EQMRERXXSXIPGSRXI\XHIPHMW- GYVWHIPWMRXIVPSGYXSVWTIVWSRIWJSRXWH´MRJSVQEGMz 0´SFNIGXMYH´EUYIWXETEVXHIHMGEHEEP´ERkPMWMHIPGSR- IRIPGEWHIPXIPIRSXuGMIW MHIPWGSRZMHEXW IRIPGEW XMRKYXHIPWTVSKVEQIWH´IRXVIZMWXIWMSXIVXPME GS- dels talk shows )WTIVIQUYIEUYIWXEERkPMWMUYEPM- neguts en el món àrab com a talk shows qWGSQTPI- XEXMZETSGJVIUIRXIRIPWIWXYHMWHIGSRXMRKYXHIPW tar les dues anàlisis quantitatives de la programació i QMXNERWHIGSQYRMGEGMzkVEFWWIVZIM\MTIVESQTPMV HIPWMRJSVQEXMYW TEVXWMH´EUYIWXEWIGGMz )W aquest buit i proporcionar un vector addicional per tracta d’examinar en profunditat un tipus principal EYREERkPMWMGSQTEVEXMZEHIPWZYMXTExWSWUYIJSVQIR de programa de televisió, especialment des del punt part d’aquest estudi. de vista del servei públic: els programes d’entrevis- Cal assenyalar que l’enfocament qualitatiu adop- tes i tertúlia. tat per a aquesta secció de l’anàlisi de contingut Aquests programes, elaborats amb cura i plens YXMPMX^EIWXVEXrKMIWH´ERkPMWMWXI\XYEPWTVSGIHIRXWHI d’informació, compromesos amb els temes que P´%RkPMWM'VuXMGEHIP(MWGYVW %'( YRQrXSHIH´ERk- afecten la societat del moment, representatius de la PMWMPMRKuWXMGEUYIEREPMX^EPIWIWXVYGXYVIW HIWMKYEPW HMZIVWMXEXH´STMRMSRWWSFVIUIWXMSRWH´MRXIVrWTFPMG del poder a través dels seus diversos formats d’ex- i que estimulen el debat, són per tant els programes TVIWWMzMHIGSQYRMGEGMz XI\XSWIWGVMXWEVXMGPIWHI estrella de la televisió. Esdevenen aleshores el garant HMEVMWTVSKVEQIWHIXIPIZMWMzRSXuGMIWIXG 2 HIPEWIZEZMWMFMPMXEX TSTYPEVMXEX MPEWIZEGVIHMFMPMXEX )R IJIGXI EGSRXIRXEVWI WIR^MPPEQIRX EQF PIW El programa %P-XXMNEL%P1S´EOIW %GSRXVEGSVVIRX \MJVIW UYI VITVIWIRXIR PE TVIWrRGME M IP XIQTW HI IQrWEPEGEHIREHIXIPIZMWMzTIVWEXrPøPMX%P.E^IIVE paraula com hem fet en l’anàlisi quantitativa dels in- n’és un exemple. Els informatius també són indica- formatius no pot retre compte del caràcter de la tius de la magnitud del compromís de l’operador de MRXIVZIRGMzSHIPQEVGIRUYrW´MRWGVMYIPWIYHMWGYVW la cadena nacional pel que fa als principis i als valors TIPWTVSHYGXSVWHIPTVSKVEQEIPQSHIVEHSVIXG de servei públic quan s’observa la manera com s’han (´EPXVE FERHE P´ERkPMWM UYEPMXEXMZE HI GSRXMRKYX ENY- establert, com es produeixen i quin tipus de pregun- HEEMHIRXM½GEVPETVIWrRGME SP´EFWrRGME H´STMRMSRW tes tracten. alternatives o crítiques respecte del govern sobre És evident que les anàlisis quantitatives de con- UIWXMSRWH´MRXIVrWTFPMG tingut de les informacions produeixen dades de gran Els programes d’entrevistes i tertúlia seleccionats ZEPSV qWEHMVVIWYPXEXWHIPWSFNIGXMYWZIVM½GEFPIW per a aquesta anàlisi qualitativa es van emetre du- VITVSHYxFPIWIXG TIV{WzRPMQMXEHIWUYERIWXVEGXE rant dues setmanes consecutives al maig del 2010.3 d’explorar els diversos missatges que són la base de la informació i els altres tipus de programes.1 Una 2 Per a una anàlisi detallada sobre la importància de ERkPMWMUYEPMXEXMZE ERkPMWMWIQM{XMGESERkPMWMHIPHMW- P´ETVS\MQEGMz UYEPMXEXMZE IR P´ERkPMWM GVuXMGE HIP HMWGYVW TIV E l’anàlisi dels talk shows ZIKIY (EFFSYW7IRWIRMK ( GYVW IRGEVEUYIXEQFqXMRKYMPuQMXWUYIPMWzRTVS- ±7TIEOMRK MR ,MWREQI# +IRHIV PERKYEKI ERH VIPMKMSR MR XLI TMW MHMJIVIRXW TSXWIVQSPXTVSJYRHEMWYTIVEVPIW Arab media”, dins Shari’a as Discourse: Legal Traditions and the UIWXMSRWHIP±UYM² UYMTEVPEEPEXIPIZMWMz MIP±UYr² )RGSYRXIV [MXL )YVSTI IHMXEX TIV .YVKIR 7 2MIPWIR M 0MWFIX UYrHMYIRMHYVERXUYERXXIQTW MI\TPSVEVEJSRWPE 'LVMWXSJJIVWSR %PHIVWLSX %WLKEXI TkK :ER (MNO 8 ±'VMXMGEP (MWGSYVWI %REP]WMW² HMRW 8LI ,ERHFSSO SJ 4IVEQqWI\TPMGEGMSRWWSFVIPEYXMPMX^EGMzIPWTYRXWJSVXWM (MWGSYVWI%REP]WMWIHMXEXTIV(IFSVEL7GLMJ½R(IFSVEL8ERRIR IPWPuQMXWHIP´ERkPMWMHIGSRXMRKYXGSQEQrXSHIH´MRZIWXMKEGMzIR i Heidi E. Hamilton. Oxford: Blackwell Publishers; i Fairclough, N. IPWIGXSVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzZIKIY(SQMRMGO. 1IHME(MWGSYVWI0SRHVIW %VRSPH Mass Media Research: an Introduction, 7a edició, per R. Wimmer 0E GEHIRE REGMSREP8IPI0MFER qW P´RMGE I\GITGMz TIVUYr i Belmont : Thomson Learning Inc. el mes de maig de 2010 es va dedicar a la cobertura de les 108 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK 8IRMRX IR GSQTXI UYI IPW TExWSW EREPMX^EXW IR d’opinions sobre aquest mateix tema. aquest estudi4 no tenien els mateixos horaris de En concret, vam estudiat els punts de vista dels programació, el nombre de programes d’entrevistes convidats i els presentadors, i vam observar les opi- MXIVXPMERSIVIRMKYEPWWIKSRWIPWTExWSW0EREXYVE nions per tal de saber si simplement es feien ressò i el format d’aquests programes també varien molt HIPETSWMGMzHSQMRERXHIP´IPMXWSFVIIPWXIQIWH´EG- WIKSRWIPWVIGYVWSW½RERGIVWHIPEGEHIREMPEGYPXYVE tualitat o si representaven una posició alternativa, política general del país. Per exemple, en alguns pa- noves perspectives. xWSW GSQ7uVME EUYIWXWTVSKVEQIWIWXERQSPXGSR- L’anàlisi es va centrar després en l’observació del XVSPEXWMWzRYRJVIEPEHMZIVWMXEXH´STMRMzTIVUYr tipus de persones que apareixen en cada programa. eviten el format del directe, la interacció amb el pú- ,MLEZMEYRSQqWGSRZMHEXW#)VIRXSXWLSQIW#(S- blic i tenir convidats amb opinions oposades. En can- RIW# :ER WIV XVMEXW TIV VITVIWIRXEV EQFHzW WI\IW vi, alguns d’aquests programes es permeten abordar IUYMXEXMZEQIRX# ,M LEZME I\TIVXW# 6ITVIWIRXERXW XIQIW TSPrQMGW IRVIKMWXVEV TVSKVEQIW IR HMVIGXI TSPuXMGW# 4IVWSRIW E JEZSV HIP KSZIVR# 1IQFVIW HI o fer intervenir els teleespectadors que truquen al P´STSWMGMz#6ITVIWIRXERXWHIKVYTWQMRSVMXEVMW#)WZER programa com passa en alguns programes de PTV. MRGPSYVI GMYXEHERW HIP GEVVIV IRXVI IPW TEVXMGMTERXW L’anàlisi qualitativa precisa de l’estructura d’aquests convidats al programa o com a membres del públic a TVSKVEQIW IPIGGMzHIPWXIQIWMPEWIZEJSVQEHIWIV P´IWXYHM#)WXEZIRVITVIWIRXEXWEXVEZqWHIVITSVXEXKIW abordats, el nombre de convidats, els tipus d’opini- MRGPSIRXPIWMRXIVZIRGMSRWHIPTFPMG#)WZETIVQIXVI SRWEYXSVMX^EHIWEI\TVIWWEVWIIPTETIVHIPQSHI- que els teleespectadors truquessin i fessin preguntes VEHSVHIPTVIWIRXEHSVIXG LEHSREXYRWVIWYPXEXW PPMYVIQIRX#7MqWEM\uPIWTVIKYRXIWIVIRGVuXMUYIWVIW- que són molt més reveladors sobre la natura de la pecte de les posicions dominants o d’acord amb les teledifusió del país que l’anàlisi quantitativa estàn- HIPKSZIVRWSFVIIPWXIQIWXVEGXEXW#%UYIWXETEVXEX dard basada en “qui parla” i “durant quant temps”. W´LEGSRGIRXVEXWSFVIUYMHMYUYrMGSQIWWIRXTPIRE- ment conscients que el fet de rebre una diversitat de 3.3.1.1. Estructura de l’anàlisi GSRZMHEXW TSPuXMGWGMYXEHERWSVHMREVMWI\TIVXWIXG RSKEVERXIM\RIGIWWkVMEQIRXPETVIWrRGMEH´STMRMSRW )RP´ERkPMWMW´LERVIWTIGXEXTVMRGMTEPQIRXXVIWRMZIPPW HMZIVWM½GEHIWSGSRXVEHMGX{VMIW IXETIW MRXIVHITIRHIRXW )P TVIWIRXEHSVQSHIVEHSV I\IVGIM\ YR TETIV M )PGSRXI\XWSGMSTSPuXMGHIPWXIQIWXVEGXEXW molt important en l’orquestració del programa, as- MM 0´EZEPYEGMzHIPWXIQIWXVEGXEXW signant un temps d’antena als diversos participants MMM 0´EZEPYEGMz HI PIW STMRMSRW HIPW GSRZMHEXW M IP GSRZMHEXWXIPIIWTIGXEHSVWSQIQFVIWHIPTFPMG paper del moderador i decidint de quin tema es parlarà en el programa, com s’abordarà el tema i durant quant temps. A )R TVMQIV PPSG W´LE EREPMX^EX IP GSRXI\X WSGMS- més, el presentador podria tenir una posició sobre TSPuXMG HI GEHE TVSKVEQE TIV MHIRXM½GEV IPW TYRXW PEUIWXMzHMWGYXMHESTSHVMEIWJSVpEVWITIVWIVMQ- HIZMWXE WSFVIIPXIQEHIPTVSKVEQE HIPWHMZIVWSW parcial fent que diverses persones expressessin les actors sociopolítics. En altres paraules, s’ha intentat seves diverses opinions sobre el mateix tema. estudiar el “text en el context”.5%UYIWXEGEVXSKVE½E L’anàlisi del paper del presentador es va dur a ter- TVrZMEHIXSXIPGSRXI\XKIRIVEPIRWTIVQIXIWXEFPMV QIETEVXMVHIPIWTVIKYRXIWWIKIRXW )PTVIWIRXEHSV connexions entre aquest nivell contextual i de la so- moderador assigna el temps d’antena equitativament cietat, i la d’un nivell menor a escala del contingut del a tots els participants i els tracta de la mateixa ma- TVSKVEQE qWEHMVEP´IWGEPEHIPEXVMEHIPWGSRZMHEXW RIVE#4VIRTEVXMXTIVEPKYRWHIPWGSRZMHEXWQqWUYI i les seves opinions, de la posició del moderador, del TIVH´EPXVIW#'SQIRXERIKEXMZEQIRXSTSWMXMZEQIRX PPIRKYEXKIYXMPMX^EXIXG TIVEZEPYEV½RWEUYMRTYRX PIW TEVEYPIW HIPW GSRZMHEXW# -RXIVVSQT S GSRXVEHMY cada programa és capaç de cobrir un tema d’una alguns dels convidats o teleespectadors més que d’al- manera inclusiva i representativa de la diversitat XVIW#5YMRTYRXHIZMWXEEJEZSVIM\IPTVIWIRXEHSVS comenta de manera positiva en el cas d’una interven- eleccions municipals al Líban. GMz TEVGMEP# 3TMRMSRW TVSKSZIVREQIRXEPW# 3TMRMSRW 4IVVESRWXrGRMUYIWRSZEWIVTSWWMFPIJIVP´ERkPMWMUYEPMXEXMZE XVEHMGMSREPW#4YRXWHIZMWXEEPXIVREXMYWSGVuXMGW# dels talk shows de Tunísia. 7´LETVIWXEXYREEXIRGMzIWTIGMEPEP´I\MWXrRGME 8MXWGLIV711I]IV6;SHEOM):IXXIV 1IXLSHW of Text and Discourse Analysis, Londres: Sage Publications, pàg. 7. HIPEMRXIVEGXMZMXEXEQFIPTFPMG IQMWWMSRWIRHM- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 109 recte amb la possibilitat per als teleespectadors de reixen un cert coneixement dels assumptes interna- XVYGEVMMRXIVZIRMV MPEYXMPMX^EGMzHIVITSVXEXKIW IR cionals per part dels teleespectadors que intenten els quals es pregunta el punt de vista a experts HIW\MJVEVPETSWMGMzS½GMEPWSFVIEUYIWXIWUIWXMSRWE externs o ciutadans ordinaris sobre un tema d’ac- la televisió algeriana. El mateix presentador del tele- XYEPMXEX notícies del vespre modera el programa i acostuma Totes les etapes o nivells d’anàlisi anteriors ens a convidar dos o tres experts per parlar d’un pro- LERTIVQrWEZEPYEVIRGSRNYRXWMIPTVSKVEQEWIV- blema internacional actual. Cal tenir en compte que veix exclusivament de portaveu del govern o si tam- els convidats no són actors de l’àmbit internacional bé posa en relleu nous punts de vista alternatius i EQFEM\EHSVWQMRMWXVIWQIQFVIWHIPTEVXMX WMRz EGYPPYREZEVMIXEXH´EGXSVWHIPEWSGMIXEXTIVVI¾IG- que són principalment experts i universitaris que tir-ne el pluralisme, en un intent per defensar els va- WzRSFWIVZEHSVWGSQIRXEVMWXIWHIP´IWGIREMRXIVRE- lors i la funció de servei públic de difusió. cional. )RIPTVSKVEQEIQrWIP HIQEMKHIIP 3.3.2 Anàlisi qualitativa dels programes d’entrevis- problema tractat va ser el del “Sàhara Occidental”, tes i tertúlia. Anàlisi per país les seves causes i el dret a l’autodeterminació. L’elec- ció del tema venia motivada per la visita de Chris- %PKrVME topher Ross, l’enviat especial de l’ONU a la regió. En IPTVSKVEQEIWZEZIYVIYREGPEVEMRZIVWMz½RERGIVE 0IWHYIWHEVVIVIWHrGEHIWLERIWXEXQEVGEHIWTIV EQFPETSWEHEEHMWTSWMGMzH´YRIRPPEpTIVWEXrPøPMX YRE EFWrRGME XSXEP HI PIW TVMRGMTEPW TVISGYTEGMSRW durant tot el programa per incloure un nou convidat. de la societat algeriana a la televisió del país, con- Encara que hi hagués dos convidats i un repor- tràriament a una premsa relativament lliure que ha tatge televisat sobre el tema, només es va posar de estat molt més capaç de retre comptes de la realitat relleu un punt de vista durant tot el programa, el del H´%PKrVME)RXVIP´SGXYFVIHI MIPJIFVIVHI Front Polisario. El programa criticava el pla de l’ONU HEXEHIPEMRXVSHYGGMzHIP´IWXEXH´IQIVKrRGME IR sense que es permetés una resposta dels actors im- el decurs del “moviment de reformes”, l’ENTV va TPMGEXWMRSQqWTVSQSZMEPETSWMGMzTVSWELVEYu PE IQIXVI TVSKVEQIW IR UYr HIFEXMIR IPW EGXSVW HI TSWMGMzS½GMEPH´%PKrVME VIWTIGXIHIPEHIP1EVVSG HMZIVWIWXIRHrRGMIWTSPuXMUYIW%UYIWXWTVSKVEQIW 0EXIRHrRGMEEHSREVYRWSPTYRXHIZMWXEYRk- no van ser realment oberts a tots els corrents de la nime va ser reforçada per un curt reportatge titu- societat, però tenien elements d’apertura. Aquest lat Fi Esseyak IRIPQEXIM\GSRXI\X YREIRXVIZMWXE període de la història de la televisió algeriana se- preenregistrada de 10 minuts amb un expert o un KYIM\WIRXYRTYRXHIVIJIVrRGMEMQTSVXERXGEHEZI- polític. En aquesta entrevista, el convidat era l’ambai- gada que es fa un estudi de l’ENTV. En efecte, molt \EHSVHIP*VSRX4SPMWEVMSE%PKrVME recentment, el ministre de Comunicació va anunciar Els comentaris del presentador, que actuava com que s’establiria una nova graella de programes a la WMJSWYRHIPWGSRZMHEXWVIJSVpEZIRPETVIWrRGMEH´YR televisió pública, que, i això és nou, contindria pro- sol punt de vista del programa. En resum, tots els grames d’entrevistes i tertúlia sobre l’actualitat polí- cronistes d’aquest mateix programa van reiterar la tica. Caldrà veure-ho. QEXIM\EZIVWMz S½GMEP WSFVIPEUIWXMzWELVEYu %XrWUYIP´)28:IZMXEIPWHIFEXWWSFVIIPWTVS- FPIQIWHIPEWSGMIXEXZEWIVHMJuGMPH´MHIRXM½GEVHY- 2. L’altre programa d’actualitat de la setmana, Ori- rant dues setmanes consecutives, al maig del 2010, IRXEGMSRWQrHMUYIWqWYRTVSKVEQEQSPXMRJSVQE- IPWTVSKVEQIWUYIIWTSHVMIRUYEPM½GEVIWXVMGXEQIRX XMYUYIW´SGYTEHITVSFPIQIWQrHMGW,MTEVXMGMTIR de talk shows. Dit això, es va seleccionar un gran habitualment un o dos convidats per programa amb nombre de programes emesos durant el prime-time eventuals intervencions en directe dels teleespecta- IP JSVQEX HIPW UYEPW XrGRMGEQIRX IVE IP H´YR talk HSVWTIVXIPrJSRMPEYXMPMX^EGMzHIPQMGV{JSREPGEV- show: Fi Dairat Edaoue 7SXEIPWTVSNIGXSVW M3VM- VIV)RKIRIVEPIPTVSKVEQEQrHMGqWXMPMGSQTPIM\ IRXEGMSRWQrHMUYIW en certa manera una missió de servei públic cridant P´EXIRGMz HIP TFPMG WSFVI UIWXMSRW VIPEGMSREHIW 1. Fi Dairat Edaoue tracta exclusivament temes in- amb la higiene i la salut pública. ternacionals de la setmana. Els problemes tractats En resum, l’emissió de programes d’entrevistes i RSJERVIJIVrRGMEHMVIGXEQIRXEPWGMYXEHERWMVIUYI- tertúlia a la televisió algeriana va mostrar una ober- 110 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK tura amb un format de debat televisat amb una re- les revoltes populars a Egipte, s’havia convertit en el lació directa amb el tema tractat pels programes. presentador més popular del programa, proclamant Per això, els programes polítics són els més tancats opinions molt més crítiques envers el Govern que EPHIFEX XERXIRIPJSRWGSQIRPEJSVQE XSXWIPW qualsevol altre presentador del programa i defen- convidats, inclòs el presentador seguien el punt de WERXPEGEYWEHIPWGMYXEHERWSTVMQMXW MWIRWIZIY vista del Govern sobre els temes tractats i sense la 8IRMRXIRGSQTXIUYIIPTVSKVEQEYXMPMX^EHMZIV- MRXIVZIRGMzHIPTFPMG %QqWPEMRGPYWMzHIXIPIIW- sos presentadors amb diferents formes d’entrevistar, pectadors només es va provar amb el tractament se seleccionà un nombre de programes en el marc HIXIQIW±RIYXVIW²S±WIKYVW²)RGERZMPEXrGRMGE H´EUYIWXEERkPMWMTIVXEPH´EREPMX^EVIRUYMREQIWY- d’incloure el punt de vista de persones del carrer ra aquest programa compleix una missió de servei W´YXMPMX^EZEIRXIQIWTSPrQMGWTIVXEPHIVIJSVpEVPE TFPMGMH´SFWIVZEV½RWEUYMRTYRXEUYIWXEQMWWMz posició del Govern. Per exemple, la tarda del 19 de HITrRHIP´IWXMPH´EGSPPMHE MHIPIWGSRZMGGMSRWTSPuXM- febrer de 2011, quan es va produir una manifesta- UYIW HIPWQEXIM\SWTVIWIRXEHSVW GMz VITVMQMHE P´)28:ZEHMJSRHVIYRMRJSVQEXMYIR El programa de Masr El-Naharda del 12 de maig UYr QSWXVEZE YRE WIUrRGME ½PQEHE E PE TPEpE HI es va dedicar als drets de les persones discapacitades P´HIQEMK8SXWIPWGMYXEHERWLEFMXERXWHIPFEVVMEPW a Egipte. Parlar de drets de les persones discapaci- quals es va preguntar sobre la manifestació es van XEHIWE)KMTXIqWYRIWHIZIRMQIRXTSGJVIUIRXEPE UYIM\EVHIPIWQSPrWXMIWMHIPWQERMJIWXERXWGSQYRW televisió egípcia, en particular, en hores de màxima esvalotadors. Per un d’ells, la manifestació represen- EYHMrRGME7IKSRWP´%YXSVMXEX'IRXVEPHI1SFMPMX^EGMz tava “un desordre públic creat per la gent que venia 4FPMGEMPIW)WXEHuWXMUYIW %'147 LMLETVSTHI de fora”. Per ell, “els qui volen manifestar-se, ho hau- 5,7 milions de persones amb discapacitat a Egipte, rien de fer a casa seva.”6 YRRSQFVIUYIVITVIWIRXEETVS\MQEHEQIRXIP HIPETSFPEGMzXSXEPTIVEP´ER]7 3.3.2.2. Egipte Encara que Egipte va signar un determinat nom- bre de tractats internacionals per a la millora de les Masr El-Naharda )KMTXI EZYM ZE WIV IP TVMRGMTEP condicions dels ciutadans amb discapacitat el 1971 i TVSKVEQEHMEVMH´%P1EWVM]EIQrWGEHERMXEPIW que, el 1975, va introduir un sistema de quotes per LHYVERXHYIWLSVIW I\GITXIIPWHMZIRHVIW )PTVS- augmentar l’ocupació de les persones amb discapa- grama competeix amb els programes d’entrevistes citat en el sector privat i públic, en la pràctica s’ha fet TSTYPEVW H´EPXVIW GEREPW TVMZEXW TIV I\IQTPI Al- molt poc per millorar el destí d’aquestes persones o Ashera Masa’an sobre Dream II, 90 minuts sobre El- per facilitar-los la integració en la societat. 1IL[EVIXG 0´IQMWWMzXVEGXEQSPXWXIQIWH´MRXIVrW %UYIWXTVSKVEQEIWZEGEVEGXIVMX^EVTIVYREPPEV- TFPMGTIVEPWIKMTGMW WSGMEPWGYPXYVEPWIGSR{QMGWM KEPPMWXEHIGSRZMHEXW WMWIRXSXEP ,MLEZMEHSWNSZIW TSPuXMGW (zREGEFYHEEYREKVERZEVMIXEXHIGSRZM- EQFRIGIWWMXEXWIWTIGMEPWPEQEVIH´YRNSZIEQFHMW- dats: intel·lectuals, polítics, artistes, esportistes, etc., capacitat mental que era músic i esportista alhora, a més de presentar la informació diària sobre els un especialista que treballava amb persones discapa- darrers esdeveniments. La seva estructura s’assem- citades mentals, un dels fundadors d’una ONG per bla molt a la d’altres emissions de cadenes privades, a persones amb necessitats especials, i un assessor encara que la seva aproximació no té l’audàcia i el d’Handicap International. Aquests convidats, durant WIRXMX GVuXMG UYI GEVEGXIVMX^E IPW EPXVIW TVSKVEQIW tot el programa, van representar diferents punts de Cal assenyalar que Masr El-Naharda no té un sol presentador, sinó diversos que es relleven al llarg de 7 “Rights of Disabled Persons in Egypt”, octubre 2008, XSXEPEWIXQERE1qWMQTSVXERXIRGEVEP´SFIVXYVE S disponible a IPKVEYH´EYXSGIRWYVE HIP´IQMWWMzHITrRHIPETIV- LXXT [SVOWFITVIWWGSQGKMZMI[GSRXIRXGKM#EV sonalitat del presentador i el seu nivell de professio- XMGPI! GSRXI\X!QSLEQIHCEFHIPCWEHIO WIM nalisme. Per exemple, el presentador Mahmud Saad, VIHMV! VIJIVIV!LXXT % * *[[[KSSKPIGSQPF *WIEVGL *LP (IR WSYVGI (LT U (=SYXL abans de deixar el programa com a protesta durant &ERH &7TIGMEP &2IIHW &)K]TX KFZ ( SU (=SYXL &ERH &7TIGMEP &2IIHW &)K]TX EU 4IV E QqW HIXEPPW ZIKIY ±%PKIVME´W PSRK LEYP XS[EVHW (J EUM ( EUP ( KWCWQ ( KWCYT liberty” per Karima Bennoune, 19 de febrer de 2011, disponible P (P PPP PPPPPPP P a LXXT [[[KYEVHMERGSYOGSQQIRXMWJVIIJIF EPKIVME P PWIEVGL! =SYXL 7TIGMEP 2IIHW middleeast )K]TX LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 111 ZMWXEWSFVIPIWUIWXMSRWTVMRGMTEPWUYIIWZERHMWGY- tractat, sinó també pel fet que va ser rodat sobre el tir i el programa va ser una excepció en termes de XIVVIR] YR IWHIZIRMQIRX TSG JVIUIRX IR EUYIWX diversitat d’opinions expressades. programa d’entrevistes. El programa se centrava en Els dos principals subtemes van ser: la millor la vida i les pràctiques religioses d’una important mi- QERIVE H´ENYHEV PIW TIVWSRIW HMWGETEGMXEHIW WM MR- noria religiosa a Egipte, i el rodatge es va dur a terme tegrant-les en classes i comunitats normals o cons- al monestir copte de Sant Antoni, situat al cor del truint instal·lacions especials per a ells; i la forma de desert del Sinaí. Més important encara, el progra- promoure els drets de les persones discapacitades i ma parlava de la minoria cristiana copta d’Egipte; un WMEM\{qWVIWTSRWEFMPMXEXHIPIWSVKERMX^EGMSRWFIRr- XIQEQEWWEWSZMRXSFPMHEXTIPWKVERWQMXNERWIKMTGMW ½UYIWMH´32+SHIPKSZIVRUYILEYVMEH´EHSTXEV S WM QqW RS EWWSGMEX EQF PIW XIRWMSRW M GSR¾MGXIW una legislació apropiada a aquest grup amb necessi- sectaris. En efecte, aquest programa es va emetre tats especials. quan la societat egípcia estava preocupada per una %UYIWX TVSKVEQE IVE XEQFq RMG TIVUYr YRE HIGMWMzNYHMGMEPHIWTVqWHIPEQEWWEGVIHIGVMWXMERW HIPIWQSHIVEHSVIW PETIVMSHMWXE%QEP*E[^M UYI que es va produir al poble de Nag Hammadi uns RSqWYRELEFMXYEPHIPTVSKVEQE RSQqWZEETEVrM- mesos abans.8 \IVIREUYIWXTVSKVEQE TIV{UYIXIRMEMRXIVrWIR %QFEUYIWXIWGSRXVSZrVWMIWIRQIRXIPQSHI- aquest tema, va participar en la preparació del pro- rador va aconseguir presentar un programa molt ins- grama fent recerques de fons i entrevistant algunes tructiu i espiritual que va posar de relleu els aspectes persones amb discapacitat i les seves famílies. L’altre LEVQSRMSWSWMTEGu½GWHIPEZMHEQSRkWXMGEGVMWXME- moderador, el famós Saad es va mantenir al marge na, tot això acompanyat d’una veu, la seva mateix, MZEHIM\EVUYIPE*E[^MQSHIVqWPEQENSVMEHIPWHI- VIGMXERXZIVWMGPIWIZERKrPMGW)REPKYRWQSQIRXWIP bats. No obstant això, les seves intervencions van mateix presentador reaccionava de forma espontà- servir cada vegada per tornar a posicionar el tema nia davant la informació abordada, admetent la seva a través del prisma de la caritat en lloc dels drets TV{TMEMKRSVkRGME WSFVIIPGVMWXMERMWQI QIRXVIIW humans. Per exemple, Mahmud Saad va demanar di- QSWXVEZEKVEXEQIRXWSVTVrWH´ETVIRHVIEPKYRIWGS- verses vegades a diferents ministres i membres aco- ses sobre la religió cristiana i la vida al monestir. QSHEXWHIPTFPMG GSQEVEIPWLSQIWHIRIKSGMW El fet que ambdós programes tractessin temes UYITVSTSVGMSRIWWMRENYHEPSKuWXMGEM½RERGIVEEPIW WSFVIIPWKVYTWQMRSVMXEVMW QMRSVMIWWSGMEPWGSQPE persones discapacitades. D’aquesta manera, classi- de les persones discapacitades i les minories religio- ½GEZEIPXIQEGSQYREUIWXMzHIGEVkGXIVGEVMXE- WIWGSQIPWGSTXIWH´)KMTXI qWYRIWHIZIRMQIRXI\- tiu en eludir la dimensió dels drets fonamentals. En cepcional a Masr El-Naharda, cosa que, curiosament, EUYIWXGEWTEVXMGYPEVPETVIWrRGMEH´YREFSREPPMWXE també va coincidir amb el fet que el moderador fos de convidats va permetre aportar un cert equilibri 1ELQYH7EEHTVIWIRXEHSVIWXVIPPEH´%P1EWVM]E½RW al programa: l’assessor d’Handicap International va que va dimitir arran de les revoltes populars al país GSQFEXVIEQFI½GkGMEPETSWMGMzHI7EEHMRWMWXMRX i la seva incapacitat per difondre opinions crítiques IRHMZIVWIWSGEWMSRWUYIPEUIWXMzRSIVEHIQEREV respecte del Govern.9 un favor als ministres, sinó la necessitat d’introduir El programa del 15 de maig de Masr El-Naharda TSPuXMUYIWMPPIMWUYITSKYIWWMRMRXIKVEVEQFI½GkGME ZEXIRMVYRWSPGSRZMHEX P´EPIWLSVIWQMRMWXVIH´)HY- aquest grup en la societat. GEGMz%LQIH>EOM&EHV MZEXVEGXEVPEWMXYEGMzHI En resum, aquest programa era singular a causa de l’ensenyament públic a Egipte i els problemes rela- PETIGYPMEVMXEXHIPXIQEXVEGXEX TEVPEVHIPWHVIXWHIPIW cionats amb aquest sector. La diversitat d’opinions TIVWSRIWHMWGETEGMXEHIWE)KMTXI TIV{XEQFqTIV- no era exactament el que destacava del programa, UYrVIYRMEYRKVYTVITVIWIRXEXMYHIGSRZMHEXWUYI UYIQERGEZEHIGSRZMHEXW I\TIVXWIHYGEHSVWIXG van ser capaços d’aportar una diversitat d’opinions que haurien pogut rebatre les opinions del ministre. IRIPHIFEX0ETVIWrRGMEH´YRTIVMSHMWXEIWTIGMEPMX^EX El programa no contenia cap reportatge sobre el com a comoderador i el nivell de preparació efectuat terreny i una interacció mínima amb els membres va servir per augmentar la qualitat del debat. 9REPXVITVSKVEQEIQrWHYVERXPEQEXIM\EWIX- 8 Per a més informació, consulteu LXXT IR[MOMTIHMESVK QERE HIQEMKHI XEQFqEQF1ELQYH [MOM2EKC,EQQEHMCQEWWEGVI Saad com a moderador va ser una altra excepció ±4VSQMRIRXQIHME½KYVIVIWMKRWJVSQWXEXI8:XEPOWLS[² publicat el 27 de gener de 2011, disponible a LXXT [[[ per a Masr El-Naharda, no només respecte del tema IK]TXMRHITIRHIRXGSQRSHI 112 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK del públic, la intervenció dels quals es va limitar a una 'SQMXrIVEP´IRGEVVIKEXHIZMKMPEVPEGSFIVXYVEQIHM- pregunta per correu electrònic i a tres trucades tele- àtica de les eleccions de Xura tant a les cadenes pú- J{RMUYIWUYIIVIRQqWUIWXMSRWH´MRXIVrWTIVWSREP bliques com privades per garantir-ne la neutralitat, que crítiques a la política del Govern. No obstant XVERWTEVrRGME IUYMPMFVEHE M PEZIVMXEX)P 'SQMXr ZE això, des del programa copresentat per Mahmud ser creat i supervisat pel ministre d’Informació Anas 7EEHM1SRE)P7LEVUE[MZERETEVrM\IVIPWHMJIVIRXW El-Fiqi. Els membres van dir que eren professors i punts de vista ideològics dels dos moderadors: Saad I\TIVXW±MRHITIRHIRXW²IWTIGMEPMWXIWIRQMXNERWHI va provar de fer d’advocat del diable i representar les comunicació, i van ser seleccionats pel ministre per opinions de l’oposició, prenent partit pels ciutadans tal d’establir normes de cobertura mediàtica i de- del carrer i expressant les preocupacions d’aquests. senvolupar metodologies de control apropiades. Es Per exemple, el nou ministre va ser presentat al ZEHIQEREVEPWTVSTMIXEVMWMIPWKIWXSVWHIPWQMXNERW programa com una persona amb un estil de treball de comunicació privats que signessin un document molt estricte, que efectuava visites improvisades a pel qual es comprometien a respectar les normes les escoles. El presentador, amb tot, es va preguntar HIP'SQMXrWEFIRXUYIRSIWZERMQTPMGEVIRGET sobre el valor d’aquests controls sobre el terreny moment en el procés de discussió o en l’elaboració pel mateix ministre i si aquest tipus de visites eren del mateix document de les normes o les metodo- I½GEGIW S ENYHEZIR E VIWSPHVI IPW TVSFPIQIW UYI logies de control. afecten el sector. També va atribuir els problemes Tenint en compte la proximitat de les eleccions I\MWXIRXWEPEQERGEHIZMWMzIWXVEXrKMGE0ETVIWIR- HIP'SRWIPPHI El professor Faruk Abu Zaid va ser presentat com En aquest sentit, es fa ressò de la posició unilateral un expert independent en comunicació de masses i progovernamental d’altres programes de Masr El- MTVIWMHIRXHIP'SQMXrH´EZEPYEGMzHIPEGSFIVXYVE Naharda, presentats per Tamer Amin i altres pre- mediàtica de les eleccions. L’únic militant dels drets sentadors similars. LYQERWGSRZMHEXZEVIWYPXEVWIVQIQFVIHIP'SQMXr ,EJI^%FY7EEHE 'ETHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz .SVHkRME independents o expert independent sobre els drets LYQERW UYIRSJSWWMRXEQFqQIQFVIWHIP'SQMXr )R XSXEP IW ZER I\EQMREV WMW WIUrRGMIW HI XVIW van ser convidats al programa o van poder interve- TVSKVEQIWHMJIVIRXWHIPWUYEPWW´EREPMX^IRMRHMZMHY- RMVTIVXIPrJSR alment a continuació: Taht Al Daou’ sobre els pro- )P QEXIM\ QSHIVEHSV 8EQIV %QMR ZE I\IV- blemes socials, Ara’ Wamawakef’ sobre la política i cir un paper important en el manteniment d’una 1ENEPIW%P%HEF sobre la cultura. HMWGYWWMz±WERINEHE²MFYMHEHIGSRXVSZrVWMESHI Es tracta de programes setmanals emesos l’any substància: les seves preguntes eren generals i evi- 2010 en directe en hores de prime time L M taven posar en un compromís els convidats amb que reben un o diversos convidats a l’estudi per res- reclamacions sobre les pràctiques fraudulentes en pondre a les preguntes del presentador, sense que PIWIPIGGMSRW)RPPSGHIXVEGXEVHIWSRHINEVIPWGSR- els teleespectadors puguin trucar per participar en vidats i posar de manifest les seves opinions so- la discussió. Alguns contenen segments d’intervenci- bre un tema tan important com la vigilància en les ons del públic. eleccions, es va centrar en els seus punts comuns i els punts de vista que compartien. Quan en un 1. Taht Al Daou’HIPQEMKHIP WSFVIPEQS- moment donat el Sr. Abu Saada i el Sr. Rateb van HM½GEGMzHIPIWPPIMWVIPEXMZIWEP´IWXEXYXTIVWSREP WIQFPEVRSIWXEVH´EGSVH YREQMGE IRXVEGXEVHI Aquest programa tracta la Llei sobre l’estatut HI½RMVIPTVMRGMTMHIWITEVEGMzIRXVIPETVSTMIXEXMPE TIVWSREPHIQSHM½GEHE%UYIWXEPPIMZETVIR- política editorial de les institucions mediàtiques, el HVIJSVQEHIWTVqWH´YREPPEVKEWrVMIHIHIFEXWMHI Sr. Amin, moderador, es va afegir a la posició del Sr. GSRXVMFYGMSRW HI PIW SVKERMX^EGMSRW HI PE WSGMIXEX %FY>EMHTIVXEPH´IWFSVVEVPIWHMJIVrRGMIWH´STMRMz civil, en particular dels grups de dones que exigi- i portar la discussió cap a un àmbit més general, IRYREVIJSVQEHIPEPPIMTIVUYrPIWHSRIWVIFIWWMR PPYR]HIPEGSRXVSZrVWME4MXNSVIRGEVEIPQSHIVE- un tracte equitatiu i tinguessin drets en relació amb HSVZEHMVMKMVPEWIZEGVuXMGEIRZIVWIPWQMXNERWHI P´LIVrRGME IP QEXVMQSRM M IP HMZSVGM 'EP EWWIR]EPEV comunicació privats, acusant la cobertura televisiva que les opinions dels grups de la societat civil es van de ser “parcial, en certa mesura, amb l’oposició”, i mostrar dividides sobre les esmenes. Mentre que IPWHMEVMWHIVIGzVVIVEPWIRWEGMSREPMWQI ZEYXMPMX^EV alguns pensaven que era un pas en la direcció cor- PETEVEYPE±GVMXW² TIVEYKQIRXEVPIWZIRHIW:EVI- recta, altres consideraven que els canvis eren super- bre el suport del Sr. Rateb, també propietari de la ½GMEPWMIWXEZIRQSPXPPYR]H´IRGEVREVPIWEWTMVEGMSRW cadena El-Mehwar i dirigent de la Unió de Cadenes HIPIWHSRIWNSVHERIW Privades, que es va adherir a les seves paraules, )PWGSRZMHEXWIVIRYRNYXKI LSQI HIPE\EVME observant l’augment de la “dictadura de l’oposició” MHSWEHZSGEXW YRH´IPPWYREHSRE 8SXWIPWGSRZM- IRIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTVMZEXW dats van expressar els mateixos punts de vista so- En resum, a causa de l’elecció dels convidats, FVIPIWIWQIRIW YRTYRXHIZMWXEGSRWIVZEHSVMS la tria del tema tractat i la postura adoptada pel progovernamental. Els punts de vista dels diversos QSHIVEHSVIWZERIZMXEVIPWXIQIWTSPrQMGWHIPIW grups de la societat civil i de les dones afectades per IPIGGMSRW IPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz TVMZEXW ZER aquesta llei eren totalment absents. Fins i tot quan ser atacats per ser “pro oposició” i es va eludir to- P´EHZSGEHEEHMJIVrRGMEHIPWEPXVIWGSRZMHEXWZETVI- XEPQIRXPEHMWGYWWMzWSFVIIPQEXIM\'SQMXrPEQE- sentar punts de vista contraris, a favor del divorci, nera com es va formar, la seva composició, els seus ho va fer molt breument i només per tal de donar SFNIGXMYWMIPWQMXNERWTSWEXWEPWIYEFEWXTIVHYV WYTSVXEPIWIWQIRIWWSFVIIPHMZSVGMMRXVSHYxHIWTIP a terme les seves activitats de vigilància. En efecte, Govern. Cal assenyalar que, durant el procés, va ser aquest programa de Masr El-Naharda va semblar interrompuda diverses vegades per la moderadora. UYIIVEYRESTSVXYRMXEXTIVPPSEVIP'SQMXrMIP %UYIWXERSRSQqWZEVI¾IGXMVIPTYRXHIZMWXE seu paper pioner en la vigilància de les eleccions. del Govern, sinó que també tenia la mateixa opinió 114 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK que els tres convidats, que estaven a favor de les terrompés, i sense la participació dels teleespecta- esmenes. Ho va fer excloent els punts de vista dels HSVW RSIWZEREYXSVMX^EVRMMRXIVZIRGMSRWHIPTFPMG grups de dones o totes les opinions de la societat RMXVYGEHIWXIPIJ{RMUYIW 2SQqWIWZEIQIXVIYR civil que eren diferents, i que van ser transmeses per informe sobre el terreny durant el programa, durant EPXVIWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEPTEuW el qual es preguntava als estudiants la seva opinió Taht Al Daou’HIPHIQEMKHIP WSFVI sobre el fet de canviar el color de l’uniforme actual, l’ensenyament escolar i les polítiques governamen- un problema molt menys controvertit i important XEPW %UYIWXTVSKVEQEXVEGXEZEP´IWXVEXrKMEHIP+S- que el que tractava el programa. vern en relació amb el desenvolupament de l’educa- ció escolar. En general, les veus crítiques procedents 2. 1ENEPIW%P%HEHIQEMKHIP WSFVIP´MQ- HIPEWSGMIXEXGMZMPVIWTIGXIH´EUYIWXEIWXVEXrKMEIVIR TIVMEPMWQIGYPXYVEP poc nombroses i es va imposar el punt de vista go- %UYIWXEIQMWWMzEFSVHEPEUIWXMzHIPEGYPXYVE vernamental. Simultàniament, va tenir lloc un altre M PE KPSFEPMX^EGMz YR XIQE TSPrQMG IR UYr W´LE JIX IWHIZIRMQIRX IR UYr IPW QIWXVIW VIGPEQEZIR YR visible la bretxa entre les generacions en la socie- augment salarial i el permís per tenir el seu propi XEXNSVHERE(´YREFERHELMLEYREKIRIVEGMzNSZI WMRHMGEX 2S SFWXERX EM\{ IP +SZIVR ZE VIFYXNEV oberta, a diferents graus, a les cultures occidentals EUYIWXETIXMGMzUYIXqQqWH´YREHrGEHETIV{UYI i, de l’altra, hi ha una generació més gran, amb els segueix sent legítima pel gran nombre de docents GSRWIVZEHSVWTVISGYTEXWTIVPETrVHYEHIPEPPIRKYE IRIPWIGXSV HSGIRXW MPETSTYPEVMXEXHIPW MGYPXYVEkVEFWMP´EQIREpETPERXINEHETIVPIWGYPXYVIW islamistes entre ells. A més, les declaracions discri- occidentals. Els temes tractats giren tots entorn de minatòries i antiislàmiques sobre els mestres islàmics PIW±EQIREGIW²MQTSWEHIWTIVPEKPSFEPMX^EGMzGSQ MQTPMGEXWIRPEQERMJIWXEGMz TVSRYRGMEHIWTIPQM- ara la unilateralitat de la cultura mundial o la domi- RMWXVIH´)HYGEGMzHIP´rTSGEZERKIRIVEVYREExVEHE REGMzMPETSPMXMX^EGMzHIPEGYPXYVERSVHEQIVMGEREM protesta pública, després de la qual el ministre es va el paper de l’imperialisme cultural en l’afebliment de haver de retractar de les seves declaracions. la cultura i la llengua àrabs i la seva substitució per Un sol convidat, el ministre d’Educació, Ibrahim EPXVIWGYPXYVIW SGGMHIRXEPW Badran, va tenir tot el temps per exposar el seu pro- Dos dels quatre convidats són col·laboradors ha- pi punt de vista, especialment tenint en compte que bituals del programa: l’antic president de la Universi- GETTIVWSREHIPGEQTGSRXVEVM IPWHSGIRXW RSZE XEXHI.SVHkRME YRGSRZMHEXLEFMXYEPHIPTVSKVEQE M ser inclòs en el programa per debatre-hi. el vicepresident de la mateixa Universitat. Aquesta 0E QSHIVEHSVE IW ZE WSPMHEVMX^EV EQF IPW HS- universitat és la institució pública d’ensenyament su- cents, pel fet que estan mal pagats i treballen en TIVMSVQqWKVERHI.SVHkRME0EXVMEH´EUYIWXWHSW condicions desfavorables. També es va referir a l’es- convidats dóna al punt de vista de la universitat càndol que va afectar recentment el Ministeri sobre pública un pes predominant en la discussió. A més, IPGSRXMRKYX MPIWWSPYGMSRW HIPWI\kQIRWIWGSPEVW tots els convidats són intel·lectuals i funcionaris amb S½GMEPWHMZYPKEXWEEPKYRWIWXYHMERXW8EQFqZEUIW- un sòlid punt de vista antioccidental i pro cultura i XMSREVPEZEPMHIWEHIP´IWXVEXrKMEHIP+SZIVRVIWTIGXI PPIRKYEkVEFW IPWEPXVIWHSWGSRZMHEXWIVIRP´EQFEM- de l’educació, i va criticar el programa escolar que \EHSVHI8YRuWMEE.SVHkRMEMP´EQFEM\EHSVHI0uFME va descriure com “ple d’informacions que els estudi- E.SVHkRME %UYIWXESTGMzqWIWTIGMEPQIRXTVSFPI- ERXWLERHIQIQSVMX^EVWIRWIGETFIRI½GMVIEP²0E QkXMGETIVUYrI\GPSY PEZIYHIPEKIRIVEGMzQqW moderadora també va mostrar simpatia pels pares NSZIPIWTVkGXMUYIWGYPXYVEPWHIPEUYEPVI¾IGXIM\IR UYIIRZMIRIPWWIYW½PPWEIWGSPIWTVMZEHIWMI\MKIM\IR IPW HMZIVWSW KVEYW H´MR¾YrRGME M H´ETVIGMEGMz HI PIW que el Govern controli més seriosament la qualitat cultures àrabs i occidentals. Els nens de menys de d’aquestes escoles. ER]WVITVIWIRXIRIP HIPEWSGMIXEXNSVHEREM En resum, la moderadora va ser capaç de plante- PIWTIVWSRIWIRXVIMER]WVITVIWIRXIRIP NEVPEQENSVMEHIUIWXMSRWTSPrQMUYIWVIPEGMSREHIW de la societat, mentre que els més grans de 45 anys EQFEUYIWXXIQEMUYINEW´LEZMIRTPERXINEXIREPXVIW VITVIWIRXIRIP HIPETSFPEGMzHI.SVHkRME11 QMXNERW UYEWMWIQTVIIRIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz IWGVMXW 2S SFWXERX EM\{ IP QMRMWXVI ZE XIRMV YRE 11 Per a la informació estadística sobre la composició de hora per defensar-se i explicar el seu punt de vista, PE WSGMIXEX NSVHERE TIV WI\I IHEX ^SRIW KISKVk½UYIW IXG vegeu LXXT [[[HSWKSZNSWHFCTSTWHFCTSTCEILWEEX sense que la moderadora no el contradigués o l’in- EPWSOERTHJ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 115 Els quatre convidats van reiterar el mateix punt VEGMzH´MRXIPøPIGXYEPWQqWKVERWPEQENSVMEHIPWUYEPW HIZMWXETIVGIFIRXPEKPSFEPMX^EGMzGSQ±P´MQTIVMEPMW- IVIRTVSJIWWSVWHIPE9RMZIVWMXEXHI.SVHkRMEMIW- QIGYPXYVEPRSVHEQIVMGk²±P´SFNIGXMYTSPuXMGHIPUYEP pecialistes en llengua àrab, orientats cap a la cultura qWEJIFPMVIPQzRkVEFQYWYPQk²YRMRXIRXUYIZE kVEFMWPkQMGEMUYIVIFYXKIRPEMRXIVEGGMzEQFEPXVIW funcionar a causa de la “divisió àrab”. Aquests punts cultures. A més, la seva comprensió de la cultura de vista també van tenir el suport de la presenta- àrab és estàtica, limitada als estàndards àrabs clàs- dora, que també era professora de llengua àrab a la sics. En aquest programa es van excloure totalment Universitat de Petra. els punts de vista dels membre de les minories a .SVHkRMESIPWUYII\TVIWWIRPEMHIEUYIXSXIWPIW 3. 1ENEPIW%P%HEFHIQEMKHIP WSFVIPIW cultures són essencialment híbrides i que estan com- QMRSVMIWIRPIWGYPXYVIWkVEFWMWPkQMUYIW TSWXIWTIVHYIWMR¾YrRGMIWPSGEPWMIWXVERKIVIW (MZIVWSWKVYTWrXRMGWMVIPMKMSWSWJSVQIRPEWS- Cal destacar que la tria del tema va ser realit- GMIXEX NSVHERE % QqW HI PE TSFPEGMz YVFERE EQF ^EHETIVTVSHYGXSVWGIRXVEXWIRPIWGYPXYVIWkVEFW HSQMRERXkVEFLMLEFIHYxRWGMVGEWWMERWMX\IX\IRW MWPkQMUYIWQqWUYIPSGEPWNSVHERE%M\{XEQFqZSP No obstant això, les xifres d’aquests grups estan su- HMVUYIEUYIWXTVSKVEQE IRIPQSQIRXSTSVX ZE TIVEHIWTIVEPXVIWQMRSVMIWGSQIPWMVEUYMERW PEQE- IPYHMVIPXIQEHIPWKVYTWQMRSVMXEVMWE.SVHkRME% NSVME VIJYKMEXW IPW IKMTGMW M XVIFEPPEHSVW IQMKVERXW més, tots els punts de vista expressats van reiterar la de l’Àsia oriental, que estan subrepresentats en la MHIEUYIPEUIWXMzHI±PIWQMRSVMIW²qWYRGSRGITXI WSGMIXEXNSVHERE(´EPXVEFERHEIPWQMXNERWXVEHMGMS- occidental exportat a les cultures àrabs i islàmiques nals i socials atrauen cada vegada més l’atenció sobre EQF½REPMXEXWTSPuXMUYIWUYIIWXkQSXMZEHETIVPIW la dominació de l’Islam sunnita, en detriment de les “intencions secretes [occidentals]” i que és una ma- EPXVIWQMRSVMIWVIPMKMSWIW \MxXIWHVYWSWMFELj´uWUYI nera de sembrar el caos i la discòrdia al món àrab. VITVIWIRXIRIP HIPETSFPEGMzMIPWGVMWXMERWUYI El mateix moderador va estar d’acord en diverses EVVMFIREP HIPETSFPEGMz ocasions amb les opinions dels convidats, dient que El programa aborda el repte de preservar la diver- ±3GGMHIRXIWFIRI½GMEHIPEHMZMWMzHIPEVIKMzkVEF² sitat cultural al món, i el rebuig de les cultures úniques. En resum, una visió general de la tria dels te- 8EQFqXVEGXEP´SFWIWWMzHIPWTSPuXMGWTIVPEUIWXMzHI QIWH´EUYIWXWTVSKVEQIWNSVHERWQSWXVEUYI.8: les minories i compara la situació de les minories al sembla que compleixi una missió de servei públic, món modern amb l’inici del període de l’Islam. La ma- tractant diversos problemes nacionals, sovint con- NSVMEHIPIWMHIIWTVIWIRXEHIWEPTVSKVEQEMRWMWXIM\IR XVSZIVXMXWMVIPPIZERXWTIVEPTFPMG)WXVEGXIRUIW- en el fet que el “problema de les minories” és un pro- tions relatives a l’ensenyament, la diversitat cultural, blema que existeix en altres cultures que l’han expor- les lleis relatives a l’estatut personal i els drets de tat a “casa nostra”. Els quatre convidats van coincidir les dones, etc. Amb tot, un examen més aprofundit en el fet que les minories com ara els kurds i els ama- dels programes d’entrevistes i tertúia, dels subtemes ^MGW±IWXEZIREGSWXYQEXWEGSRWMHIVEVWIkVEFW²MUYI EFSVHEXWMIPWTYRXWHIZMWXETPERXINEXWTIPWGSRZMHEXW IPWGVMWXMERWMIPWNYIYWIWXEZIR±MRXIKVEXWIRPIWWSGMI- MIPWTVIWIRXEHSVW qWEHMVPEJSVQEIRUYrEUYIWXW XEXWQYWYPQERIW½RWUYIPEHMWG{VHME ½XRE TIRIXVqW XIQIWIWXVEGXIR QSWXVEYREJSVXETVITSRHIVkRGME en les societats àrabs”, i que darrere de tot això hi dels punts de vista unilaterals i progovernamentals LEZME±IWXVEXrKMIWTSPuXMUYIWIRGEQMREHIWEIPMQMREV sobre les diverses problemàtiques polítiques, eco- PIW GYPXYVIW kVEFW IR YR GSRXI\X HI KPSFEPMX^EGMz² R{QMUYIWMWSGMEPWIRGEVEUYIPEWSGMIXEXGMZMPNSV- Tots els convidats van coincidir que “la diversitat cul- HERE EQFIPWWIYWHMZIVWSWKVYTWTSPuXMGWVIPMKMSWSW tural és enriquidora”, però que “Occident ha posat de M rXRMGW Xq HMJIVIRXW TYRXW HI ZMWXE WSFVI EUYIWXW manifest aquest tema deliberadament” i que aquesta XIQIW XEP GSQ W´I\TVIWWE IR HMJIVIRXW QMXNERW HI situació “encobreix intencions polítiques”. El convidat GSQYRMGEGMz HMEVMW VkHMS \EV\IW WSGMEPW IXG LEFMXYEPHIPTVSKVEQE HIPE9RMZIVWMXEXHI.SVHkRME Aquesta perspectiva dominant, progovernamental, va concloure aleshores que el primer model islàmic, MGSRWIVZEHSVEIWXVEHYIM\TIVPETVIWrRGMEKEMVIFq creat durant la vida del Profeta, on els no-musulmans exclusiva de convidats sovint grans, que pertanyen IPWdhimmi IWGSRWMHIVIRTEVXHIPEREGMzQYWYPQE- EP´IPMXMRXIPøPIGXYEPMTSPuXMGE TVSJIWWSVWYRMZIVWMXEVMW na, és el millor. ambaixadors, ministres i funcionaris del govern d’alt Un cop més, els punts de vista expressats eren RMZIPP M I\GPSYIR IPW QIQFVIW HI PE WSGMIXEX GMZMP XSXWMKYEPWMVI¾IGXMIRIPWTYRXWHIZMWXEHIPEKIRI- i les persones directament afectades per les políti- ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ques governamentals. També s’explica per uns pre- que permet a cada convidat presentar el seu punt sentadors a favor d’aquest punt de vista dominant i de vista i respondre a les eventuals crítiques sense per l’exclusió de la participació directa del públic en que TL prengui partit o confronti els convidats amb els debats televisius. els punts de vista divergents. L’emissió de Ara’ Wamawakef’ del 25 de maig Finalment, el programa no inclou cap reportatge UYIIWZEIQIXVIHYVERXIP(MEHIPE-RHITIRHrRGME sobre el terreny o fragments preenregistrats. Es des- i que va tractar el tema de la creació i el desenvolu- TVrRHIPIWGEVEGXIVuWXMUYIWI\TSWEHIWEFERWYRTVS- TEQIRXHIP´)WXEXHI.SVHkRMEMPøPYWXVEGSQIWTSXI\- HYGXI½REPUYIRSXqHMREQMWQIEXVEGXMYSZEVMIXEX plotar el debat per la televisió estatal per promoure )RIPWSR^ITVSKVEQIWIQIWSWEPHIWIQFVIHIP un punt de vista progovernamental, nacionalista i 2010, van participar quatre parlamentaris, dos antics hegemònic. Quatre persones diferents van ser con- ministres, dos periodistes i tres membres de la soci- vidades: l’actual primer ministre, l’antic primer minis- IXEXGMZMP8SXWIPWGSRZMHEXWVIYRMXWVI¾IGXMIRYREZE- XVIIPKSZIVREHSVHIP&ERG'IRXVEP HIP´rTSGE MYR VMIXEXHIXIRHrRGMIWTSPuXMUYIWMTYRXWHIZMWXEGSQ senador de la Cambra Alta. Aquest programa va ser també una representació equilibrada dels diversos XSXEPQIRXYXMPMX^EXGSQYRETPEXEJSVQETIVHIWXEGEV EGXSVW HI PE WSGMIXEX QIQFVIW PIKMWPEXMYW I\IGY- IPWKVERWr\MXWHIPVIKRILEM\MQMXEWIRWITSWWMFMPMXEX XMYWMHIPEWSGMIXEXGMZMP 0´RMGEI\GITGMzEEUYIWX de debat o d’autocrítica. Amb tot, s’observen alguns IUYMPMFVMqWP´EFWrRGMEXSXEPHIHSRIWGSRZMHEHIW)PW intents tímids, episòdics, de representar els ‘altres” quatre membres estaven dividits equitativament en punts de vista en aquestes emissions. Aquest és el IPW HSW GEQTWKVYTW TSPuXMGW UYI HSQMRIR P´IWGIRE cas del programa Taht Al Daou del 20 de maig de TSPuXMGEPMFERIWE IPQSZMQIRXHIP HIQEVpMIPQS- IRUYrPEQSHIVEHSVEZEEGSRWIKYMVIRGIVXE ZMQIRXHIPHIQEVp manera, exercint el paper d’advocada del diable, cri- Cada convidat expressava el seu propi punt de ticar les polítiques governamentals i representar les ZMWXEWSFVIIPWTVSFPIQIWREGMSREPW TVMRGMTEPQIRX crítiques defensades pels docents que lluitaven pels TSPrQMGW IRHMWGYWWMz seus drets sindicals, però que no tenien, com a grup Al llarg de tot el període estudiat, els programes directament afectat per la política governamental, semblaven tractar problemes polítics recurrents que cap convidat per participar en el programa. preocupaven el país. En especial, parlaven del Tri- FYREP)WTIGMEPTIVEP0uFER 870 UYIIWZEIWXEFPMV 3.3.2.4. El Líban TIVXEPHIGSRHIQREVMNYXNEVIPWEWWEWWMRWHIPHMJYRX TVMQIVQMRMWXVI6E½G,EVMVM%UYIWXXIQEUYI½RW )P8qPq0MFER 80 TVIWIRXEZEGEHEHMEEPIW EVEGSRXMRYEWIRXYRTVSFPIQEQSPXTSPrQMGEPTEuW 12:30 hores un programa d’actualitat política ano- M EQIREpE EGXYEPQIRX HI TSWEV ½ EP +SZIVR HIP menat Lubnan Al Yawm )P0uFEREZYM SRLMLEYR TVMQIVQMRMWXVI1MOEXM Daily Star, 21 d’octubre de sol convidat a l’estudi i se li plantegen nombroses LE IWXEX XVEGXEX IR TVSJYRHMXEX IR GMRG HIPW UIWXMSRWVIPEGMSREHIWEQFIPWIWHIZIRMQIRXWUYI SR^ITVSKVEQIW)P870ZEWIVXSXEPQIRXVIFYXNEXTIP WYGGIIM\IREPTEuW(SWTVIWIRXEHSVWTIVMSHMWXIWHI FkRHSPHIP´STSWMGMzPMFERIWEPMHIVEHETIV,I^FSPPEL 80W´EPXIVRIR YRLSQIMYREHSRE IRYRTVSKVEQE i el seu principal aliat cristià, el Moviment Patriòtic VSHEXEP´IWXYHMYXMPMX^EXTIVEP´MRJSVQEXMYGSWEUYIJE 0PMYVIM½REPQIRXIPZETSVXEVEPEGEMKYHEHIP impossible, per manca d’espai, qualsevol participació Govern Hariri, que estava fortament a favor del TSL. STVIWrRGMEJuWMGEHITFPMGGSQWSPWIVIPGEWIRIPW Un tema relacionat, corol·lari i també molt espinós programes de debat de les cadenes libaneses. D’al- ZEWIVIPHIPW±JEPWSWXIWXMQSRMW²YXMPMX^EXWTIP8VMFYREP tra banda, aquests programes no reben trucades UYIZEWIVXVEGXEXIRWIXTVSKVEQIW PEUIWXMzIVE dels teleespectadors, malgrat el fet que es difonguin WSFVIUYEXVIS½GMEPWEGYWEXWJEPWEQIRXHIP´EWWEWWMREX en directe. Tots els episodis emesos entre el 13 i el HI,EVMVMTIV±JEPWSWXIWXMQSRMW²MHIPWUYEPW½REPQIRX 28 de desembre es van tenir en compte en l’anàlisi, IWZEHIQSWXVEVPEMRRSGrRGMETIP870 )RVIWYQIP qW E HMV SR^I ITMWSHMW )P TVSKVEQE IW GEVEGXIVMX- XIQEKIRIVEPHIP8VMFYREP)WTIGMEP MIPWWIYWGSVSP ^ETIVYREQFMIRXXVERUYMPWIRWIGSRJVSRXEGMzTIV PEVMW ZEWIVTVSFEFPIQIRXIPQqWHSQMRERXMZEWIV oposició a altres programes similars, i això a causa XVEGXEXIRRSYHIPWSR^ITVSKVEQIW HIPETVIWrRGMEH´YRWSPGSRZMHEXMP´EFWrRGMEHI±TYRX )P XIVGIV XIQE TVMRGMTEP JIME VIJIVrRGME E PE GVM- de vista oposat”, malgrat els intents del moderador WMTSPuXMGEUYIIPTEuWIWXEZETEXMRX qWEHMVPETE- de fer d’advocat del diable. El programa és un faristol VkPMWM HIP +SZIVR PIW VITIVGYWWMSRW H´EUYIWXE GVMWM LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 117 IR P´I½GkGME HIP +SZIVR M P´EQIREpE UYI WYTSWEZE cial i serveix per a exposar les opinions del seu únic per a la seguretat interna del país. Un altre tema convidat, Lubnan Al-Yawm, com a programa diari, MQTSVXERX HI HMWG{VHME M GSRXVSZrVWME EFSVHEX IR no es pot descriure de la mateixa manera. Ofereix PEQENSVMEHIPWTVSKVEQIWZEWIVPEUIWXMzHIPIW pluralisme i diversitat sobre temes molt importants EVQIWHI,I^FSPPEL qWEHMVWMIPTEVXMXW´LEZMEHI MTIVXMRIRXW (´EPXVEFERHEIWTIVQIXI\TVIWWEVIR HIWEVQEVSRS %UYIWXWXVIWXIQIWTVMRGMTEPWEQF ERXIREJSVXIWGVuXMUYIWEP´)WXEXPMFERrW GSQEVEEP subtemes relacionats, van dominar els debats en els programa amb l’antic ministre Issam Naaman, el 13 SR^ITVSKVEQIWIRHIXVMQIRXHIPEHMWGYWWMzWSFVI HIHIWIQFVIHI EPXVIWTVSFPIQkXMUYIWH´MQTSVXkRGMEMH´MRXIVrWTIV En resum, TL, a través de les seves emissions de EPTFPMGPMFERrWGSQEVEPEWMXYEGMzWSGMSIGSR{QMGE debats polítics, acompleix efectivament una missió del país, que ha assolit una situació crítica, però que de servei públic; es discuteixen importants temes gairebé no es va discutir en els programes estudiats. polítics sense límits ni línies vermelles per expressar En primer lloc, tots els grans temes abordats van els propis punts de vista, i Lubnan Al-Yawm, en par- VIETEVrM\IV EPQIR]W TEVGMEPQIRX IR KEMVIFq XSXW XMGYPEVZETSHIVVI¾IGXMVPEXVkKMGEWMXYEGMzTSPuXMGE IPW TVSKVEQIW EREPMX^EXW )W XVEGXE H´YRE WMXYEGMz del país i la incapacitat de l’elit política per trobar so- QSPXTSGLEFMXYEPTIVEYRTVSKVEQEHIHIFEXEXrW lucions a aquest carreró sense sortida. Els convidats, que la norma obliga a proposar un tema diferent que representaven els diversos corrents polítics, van TIVEGEHETVSKVEQE8EQFqWMKRM½GEUYIP´EZEPYEGMz VI¾IGXMVPEQENSVMEHIPIWSTMRMSRWHIPEWSGMIXEXPMFE- del pluralisme i els temes de servei públic en aquest nesa. Com a tal, TL mostra que, tot i estar sota l’au- programa de debat només es pot efectuar de mane- toritat del Ministeri d’Informació, no és un portaveu VEI½GEpEIWGEPEHIGEHETVSKVEQE7MIWGSRWMHIVIR HIP+SZIVRPMFERrWRSVITVIWIRXEYRTYRXHIZMWXE només el convidat i el contingut dels programes, lla- TEVGMEPWSFVIUIWXMSRWTSPuXMUYIWTIVXMRIRXWMTSPr- vors el resultat de l’anàlisi seria que, inequívocament, miques i és una plataforma per a la lliure expressió, cada programa és molt parcial i que representa els GETEpHIGSQTIXMVIREUYIWXWIRXMXEQFIPWQMXNERW punts de vista del seu únic convidat. No obstant de comunicació privats. Aquests resultats coincidei- EM\{UYERIWQMVIRIPWSR^ITVSKVEQIWW´SFWIVZE xen amb les conclusions de l’apartat anterior sobre que els convidats procedeixen de diferents entorns IPWXIPIRSXuGMIWHIPZIWTVI WIGGMz IRUYrW´SF- professionals i polítics, i sovint tenen opinions dia- serva que TL facilita l’accés a punts de vista i grups QIXVEPQIRXSTSWEHIWWSFVIPIWQEXIM\IWUIWXMSRW polítics de l’oposició. %M\{ XEQFq WMKRM½GE UYI IP TVSKVEQE H´IRXVI- Si bé es pot considerar positiu en el context vistes, encara que clarament unilateral a escala d’un H´YREIQMWWSVEIWXEXEPEPEVIKMzIRUYrKEMVIFqXS- programa, no ho és en absolut quan es consideren tes les altres emissores estatals àrabs són parcials a XSXWIPWTVSKVEQIW)RIJIGXIIRGSRNYRXIPWTVSKVE- JEZSVHIP+SZIVRMIZMXIRIRKIRIVEPPIWUIWXMSRW mes de Lubnan Al-Yawm, que tracten més o menys TSPuXMUYIWTSPrQMUYIWRSTSHIQHIM\EVHITVIKYR- IPW QEXIM\SW XIQIW REGMSREPW TSPrQMGW VI¾IGXIM\IR XEVRSWTIVUYr80TVSGYVEIZMXEVPIWGSRJVSRXEGMSRW el pluralisme i la diversitat d’opinió, encara que d’una els formats de debat seriosos que són essencials per QERIVETSGLEFMXYEP TIVEYRTVSKVEQEHIHIFEX a la formació d’una opinió pública crítica i il·lustrada 4IVI\IQTPIIRVIPEGMzEQFPETSPrQMGEUIWXMzHIP E80IPXMTYWHIRSXuGMIWIWGEVEGXIVMX^EXEQFqTIV Tribunal Especial per al Líban que sembra la discòrdia aquesta manca de debat. Podeu consultar els resul- en l’àmbit nacional, el convidat en un dels programes XEXWHIXEPPEXWIRP´ETEVXEXERXIVMSVHIPEWIGGMz )R TIRWEZEUYIIP8VMFYREPIVE±MRGSRWXMXYGMSREP²TIVUYr no permetre que diversos convidats debatin sobre no havia estat aprovat pel president de la República les idees dels uns i els altres, en no oferir fragments STIP4EVPEQIRX²QIRXVIUYIYREPXVIGSRZMHEX IR preenregistrats en els quals es presenta una varietat YREPXVITVSKVEQE IPZEXMXPPEVHI±HSPIRX²M±MRZkPMH² HITYRXWHIZMWXEWSFVIIPQEXIM\XIQE TIVI\IQ- NEUYIZEGSRHYMVEPEHIXIRGMzHIUYEXVITIVWSRIW TPIMRXIVZIRGMSRWHIPEKIRX IRRSTIVQIXVIUYIIP innocents i va “portar el país a l’actual divisió”. Un públic sigui present al plató, en no incloure les inter- tercer el va descriure com “un fet consumat”, el quart ZIRGMSRWTIVXIPrJSRLubnan Al-Yawm no només és ZEHIGPEVEVUYIIVE±RSTSPMXMX^EX²MYRGMRUYrZEHI- GIVMQSRMSWEQIRX QSR{XSRE WMRz XEQFq ¾YM\E IR GPEVEVUYIIVE±MQTEVGMEP²M±YRERIGIWWMXEXTIVUYrqW comparació amb altres programes de debat polític el pont cap a l’estabilitat al país”. QqWSFIVXWHIPEXIPIZMWMzPMFERIWEHIPEGSQTIXrR- Si bé cadascun dels programes és clarament par- GMEUYIGETMXEPMX^IRIPHIFEXIRHMVIGXITIVEXVEYVI 118 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK l’atenció dels teleespectadors. programes, l’opinió pública estava dividida o en de- És possible que Lubnan Al-YawmVI¾IGXIM\MPEWM- sacord respecte la posició del Govern. En aquest tuació de TL: una televisió de propietat pública que sentit, els dos operadors públics van aconseguir res- es dedica a la diversitat i el pluralisme, però que, TIGXEVYRGIVXTPYVEPMWQI TIPUYIJEEPEXVMEHIPW d’una banda, vol evitar la “confrontació” i l’alimenta- XIQIW HIGSRJSVQMXEXEQFIPUYIHMWTSWEPE0PIMHI GMzHIHMZMWMSRWEPTEuWMHIP´EPXVERSXqIPWQMXNERW l’audiovisual en els seus plecs de condicions i la seva ½RERGIVW TIV JIVLS EHIUYEHEQIRX )P TVSKVEQE política editorial. ZSPWIRWHYFXIWIKYMVP´EGXYEPMXEXHIPTEuW EQFYR La tria dels temes, d’acord amb la missió de ser- GPEVrQJEWMTSWEXIRPETSPuXMGEIRHIXVMQIRXHIPIW ZIMTFPMG IRXIVQIWHIZEVMIXEXMHITIVXMRrRGME IP UIWXMSRWIGSR{QMUYIWMWSGMEPW TIV{XEQFqVITVI- tractament dels temes i l’elecció dels convidats re- sentar una diversitat de punts de vista sobre temes ¾IGXIM\IRXEQFqYRETVISGYTEGMzVIEPTIPVIWTIGXI H´MRXIVrWTIVEPTFPMG%M\{RSSFWXERXIPWEWTIGXIW HIPTPYVEPMWQI8EQFqLSGIVXM½GEPEGSRWMHIVEGMzHI H´I\IGYGMzTVSHYGGMzIRJERYRJVEGkWIRXIVQIWHI TYRXWHIZMWXEHMZIVWM½GEXWMHIZIKEHIWGSRXVEHMG- ±HMWGYWWMSRW² S ±HIFEX² WSFVI EUYIWXIW UIWXMSRW toris. Tant alguns convidats representen la posició EM\uGSQTIVHIWTIVXEVP´MRXIVrWH´YREGSRJVSRXEGMz governamental com es convida un ampli grup de H´MHIIW%PGETMEPE½TVSFEFPIQIRXRSQqWqWYRE membres de la societat civil. “sessió de conversa privada i, no obstant això, lliure”, També hi ha programes on els membres de on els espectadors només poden escoltar el que un l’oposició van inclinar la balança més aviat en favor convidat ha de dir. H´STMRMSRW HMZIVKIRXW HI PIW TSWMGMSRW S½GMEPW TVS- KSZIVREQIRXEPW GSQEVEIPHIQEMKHIIP 3.3.2.5. Marroc TVSKVEQEIQrWE1XMXYPEX1ENEPPEX%P&EVPEQER o ±)PQEKE^uRTEVPEQIRXEVM² En total, es van emetre vuit programes d’entrevistes El 20 de maig de 2010 el programa Tahqiq va i tertúlia a Al Oula i 2M entre el 12 i el 25 de maig, tractar els acomiadaments massius derivats de la po- que constitueixen el cos d’aquesta anàlisi qualitativa. lítica governamental, que van generar la desaprova- )R PE QENSVME HIPW GEWSW EUYIWXW TVSKVEQIW ció de l’opinió pública. La posició antigovernamental XVEGXIR XIQIW H´MRXIVrW HIP TFPMG KIRIVEP %PKYRW que van defensar dos experts convidats va tenir les I\IQTPIW WIVMIR QEXVMQSRMW HI QIRSVW Ousra HIKYER]EVHYVERXPEMQTSVXERXTSPrQMGEWSFVIPIW WahouloulHIQEMKHIE%P3YPE PEGVIE- QSXMZEGMSRWHIPWSFNIGXMYWMIPWVIWYPXEXWH´EUYIWXIW ció d’un nou partit polític ecològic Esquerra Verda al mesures d’acomiadament. Van criticar la política go- 1EVVSG TayyaratHIQEMKHIE1 P´EFER- ZIVREQIRXEPEGYWERXPEHIGEYWEVTrVHYIWHITIV- HSREQIRXIWGSPEV Ousra Wahouloul, 13 de maig de WSREPUYEPM½GEXETEVXMVH´I\IQTPIWGSRGVIXW)PGSR- E%P3YPE P´MRJSVQIHIP8VMFYREPHI'SQTXIW vidat que representava la posició progovernamental MPEGSVVYTGMzIRPIWMRWXMXYGMSRWTFPMUYIW Cho’oune IWXEZEIRQMRSVME IPQMRMWXVIVIWTSRWEFPIHIPEQS- BarlamanyyahHIQEMKHIE%P3YPE P´IW- HIVRMX^EGMzHIPWIGXSVTFPMG7EEHIP%PEQM )P TSVXMPEZMSPrRGME Mubachara Maakum, 19 de maig de maig de 2010, el programa 1ENEPPEX%P&EVPEQER a HI E1 PETSPuXMGEHIPEWSVXMHEZSPYRXkVMEIR 2M també va criticar obertament la política del Go- PEJYRGMzTFPMGE TahqiqHIQEMKHIE1 vern, amb els convidats, d’una banda, el ministre de les violacions dels drets humans al Marroc durant 'SQYRMGEGMSRWMTSVXEZIYHIP+SZIVR TIVHIJIRWEV IPTIVuSHI MIPWIWJSVpSWHIPE'SQMWWMz PETSPuXMGEWSGMEPMIGSR{QMGEHIP+SZIVR MHIP´EPXVE d’Equitat i Reconciliació per tancar un capítol negre dos parlamentaris membres de l’oposició islamista HIPELMWX{VMEGSRXIQTSVkRMEHIP1EVVSG Hiwar, 18 P´YRGSQEGSRZMHEXTVMRGMTEPMP´EPXVIETEVIM\IRXIR HIQEMKHIE%P3YPE YRVITSVXEXKITVIIRVIKMWXVEX També cal assenyalar que els temes no només es Nombrosos exemples extrets del programa so- van abordar en aquests programes en el moment bre el nou partit Verd d’esquerra mostren un cop oportú i pertinent, i que responien a les necessitats més la clara intenció de respectar i promoure el plu- d’informació de la societat marroquina, sinó que la ralisme polític a la televisió pública. S’observa tanma- QENSVMEXEQFqIVIRXIQIWUYILEZMIRHIWTIVXEXYRE teix en alguns programes el tractament de temes a TEVXMGYPEVTSPrQMGEIRIPGSRNYRXHIPEWSGMIXEXMUYI través de la posició progovernamental tant pel que havien estat àmpliament debatuts en la premsa na- fa a la tria dels punts de vista com dels convidats cional. De fet, en tots els temes tractats en aquests o dels reportatges emesos durant els programes. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 119 Per exemple, el programa Ousra Wahouloul del 13 UYrLMLEHSRIWGSRZMHEHIWIPWXIQIWXVEGXEZIRRS- de maig de 2010 sobre el problema de la deserció QqWUIWXMSRWWSGMEPWMRSUIWXMSRWTSPuXMUYIW0´I\- va reunir una gran varietat de participants, tant en clusió de les dones dels debats polítics contribueix a l’equilibri entre homes i dones com en el caràcter VIJSVpEVIPWIWXIVISXMTWWSFVIPEMRGSQTIXrRGMEHIPIW HIPW GSRZMHEXW IWXEZIR GSRZMHEXW QIQFVIW HI PE dones en el tractament de temes polítics. La HACA WSGMIXEXGMZMPMIP+SZIVR 2SSFWXERXEM\{P´IRUYE- va provar de millorar la representació de les dones a HVEQIRXH´EUYIWXEGSQTPI\EUIWXMzEJIKMHEEPXMTYW les cadenes de televisió marroquines. Però les seves de moderació del programa van eliminar qualse- intervencions es van centrar principalment en la re- vol responsabilitat a la política governamental. Per presentació de les dones a la televisió, mentre que la exemple, les intervencions no van provar de posar WIZETVIWrRGMEMTEVXMGMTEGMzIRTVSKVEQIWTSPuXMGWqW HIVIPPIYPIWHMJIVrRGMIWH´STMRMzIRXVIIPWGSRZMHEXW un repte que mereix l’atenció de la HACA. El moderador va assenyalar la responsabilitat de les L’altre escull és la qualitat de les intervencions persones i les seves famílies, i va exonerar de qual- HIPWGSRZMHEXWMRSPEMHSRIxXEXHIPEWIZEVITVIWIR- sevol responsabilitat el Govern i les institucions pú- tativitat. Encara que es va observar una diversitat bliques implicades. H´STMRMSRW EXVEZqWHIPETVIWrRGMEH´YREZEVMIXEXHI 8ERQEXIM\ RSQFVSWSW MRJSVQIW H´SVKERMX^EGM- GSRZMHEXW IPRMZIPPHIGSRIM\IQIRXWqWQSPXHIWM- ons internacionals van destacar la responsabilitat del gual. En alguns programes s’observa una manca de Govern marroquí davant una de les taxes d’abandó coneixements entre alguns convidats, el paper dels escolar més altes del món al país. UYEPWIVEUIWXMSREVPETSPuXMGEHIPKSZIVR%M\{ZE )P HMVIGXSV KIRIVEP H´YRE SVKERMX^EGMz TVMZEHE revertir en favor dels representants de la política go- que treballa en el sector de l’educació va tractar de vernamental que no s’hi van confrontar realment. sotmetre les conclusions dels informes internacio- Aquest va ser el cas del programa HiwarIQrWIP nals i d’atraure l’atenció sobre el paper del Govern. 18 de maig a Al Oula, sobre els drets humans i la ce- El presentador va declarar de seguida que el tema PIFVEGMzHIPrERMZIVWEVMHIPEGVIEGMzHIP'SRWIPP s’abordava sota el punt de vista familiar. Un altre dels %WWIWWSV HI (VIXW ,YQERW ''(, )P TVIWMHIRX convidats va preguntar sobre el paper dels docents HIP''(,%LQIH,EV^IRMIWXEZEGSRZMHEXNYRXE- que ell va descartar immediatament. En resum, el ment amb tres persones més la funció de les quals programa va posar de manifest els discursos que de- era fer preguntes i comentar les seves intervencions sestimaven el paper i la responsabilitat de les institu- HSWTIVMSHMWXIWMYRYRMZIVWMXEVM )PTVSKVEQETEVPE- cions públiques i les polítiques nacionals d’educació, ZEHIPTETIVHIP''(,IRPENYWXuGMEHIXVERWMGMzEP insistint únicament en el paper dels pares en aquesta Marroc. Cal assenyalar que el CCDH és fortament crisi nacional, transformant-los així en caps de turc, criticat per la premsa marroquina i per les ONG encara que fossin ells també víctimes de condicions nacionals i internacionals pel fet que no pren prou socioeconòmiques complexes. distàncies respecte del Govern i per no haver acon- L’anàlisi qualitativa dels vuit talk shows a les dues WIKYMXEWWSPMVIPWWIYWSFNIGXMYWHIPPYMXEVGSRXVEPE GEHIRIWTFPMUYIWREGMSREPWLEHIQSWXVEXP´I\MWXrRGME impunitat i aclarir tota la veritat. HITYRXWHIZMWXETPYVEPWUYERIWXVEGXEHIUIWXMSRW )P7V,EV^IRMZEEHSTXEVYRETSWMGMzTVSKSZIV- UYIJERVIJIVrRGMEEPTFPMG)PWI\TIVXWMIPWTSPuXMGW REQIRXEPPPSERXPIWVIEPMX^EGMSRWHIP''(,MGYPTERX van ser convidats i confrontats regularment entre ells els “altres actors immadurs” i les seves debilitats, in- PEQENSVMEHIPXIQTW IPTVIWIRXEHSVZEJIVTVSZEH´MQ- sistint que s’havia girat una pàgina de la història i que, parcialitat en la moderació dels debats. d’acord amb els plans, el Marroc anava endavant. Les dues cadenes han complert la seva missió de Els defensors dels Drets Humans van donar servei públic promovent el pluralisme. Es van identi- suport a una posició diametralment oposada per ½GEVTSUYIWJIFPIWIWMSQMWWMSRWUYIEJIGXIWWMRRI- causa dels casos de desaparicions que no han es- gativament la qualitat i que van portar a discussions tat mai resolts. Els responsables de violacions dels públiques. Cal dir, però, que hi ha alguns esculls. HVIXWLYQERWRSLERIWXEXNYXNEXWMVSQERIRMQTY- S’observa una representació desequilibrada dels nes. No s’han pagat les compensacions materials a KrRIVIWEQFYREFEM\EVITVIWIRXEGMzHIPIWHSRIW les víctimes. No obstant això, a causa de la manca ½RWEPTYRXUYIRSTEVXMGMTIRIRTVSKVEQIWTSPuXMGW de coneixement del dossier per part dels que feien MQEKE^MRWIWTSVXMYW d’advocats del diable, el convidat principal va poder En només dos dels vuit talk shows estudiats en defensar el seu punt de vista i donar suport a la posi- 120 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ció del Govern sense que ningú el rebatés realment. TERXWTVIWIRXWEP´IWXYHM%M\{TPERXINEPEUIWXMzHIP %M\{TPERXINEPEUIWXMzHIPEXVMEHIPWGSRZMHEXW valor d’aquests missatges i si aporten informació al M PE WIZE I\TIVMrRGME WSFVI XIQIW IWTIGu½GW )R servei del públic i per als interessos econòmics de EUYIWX GEW P´EFWrRGME HI GSRIM\IQIRXW IWTIGu½GW l’operador. sobre el paper i el treball del CCDH dels altres par- Les escasses intervencions del públic van ser XMGMTERXWZEZEPSVMX^EVPETSWMGMzS½GMEPHIPGSRZMHEX preenregistrades en forma de reportatges curts, Si el programa hagués convidat activistes, defensors especialment en forma d’opinions espontànies, so- dels drets humans directament implicats en el pro- ZMRXJSVXEQIRXGSRXVSPEHIWTVrZMEQIRXTIVIPMQMREV GqWHINYWXuGMEHIPEXVERWMGMzEP1EVVSGEP7V,EV^IRM qualsevol comentari molest o pregunta comprome- PMLEYVMEGSWXEXQqWGSRZrRGIVIPTFPMGMNYWXM½GEVPE WETPERXINEHETIPTFPMG WIZEXEWGEMIPWWIYW±r\MXW² Els talk showsQqWTSTYPEVWEPWTExWSWkVEFWWzR Cal destacar que cap dona no va ser convidada aquells que impliquen el públic com els programes en aquest programa, tot i que la societat civil mar- IWXVIPPETSTYPEVWMEXuTMGWHIPEGEHIRE%P.E^IIVE roquina abunda en dones competents implicades en Durant aquestes emissions, es va permetre al públic UIWXMSRWVIPEGMSREHIWEQFIPWHVIXWLYQERW I\TVIWWEVHMJIVIRXWTYRXWHIZMWXEWSFVIUIWXMSRW Per tal de millorar el servei públic i de respectar WSGMEPW QMXNERpERXPEWIZETVIWrRGMEJuWMGEEP´IWXYHMS el pluralisme, no n’hi ha prou de tenir en compte QMXNERpERXXVYGEHIWXIPIJ{RMUYIW %M\{GSRXVMFYIM\ la diversitat i de convidar representants de diversos RSWSPEQIRXEPEHMZIVWM½GEGMzHIPIWSTMRMSRWWMRz sectors de la societat. Els operadors de la televisió també al desenvolupament d’una cultura deutora pública també tenen el deure de seleccionar repre- on els elegits són responsables davant el públic. Al WIRXERXW IR JYRGMz HI PIW WIZIW GSQTIXrRGMIW IR Marroc, aquesta manca d’interactivitat amb el públic P´kQFMXH´IWTIGMEPMX^EGMzTIVXEPH´MQTYPWEVYRHIFEX durant els debats públics pot traduir una manca de de qualitat sobre els principals temes de la societat. GSR½ERpE HIPW TVSHYGXSVW HI TVSKVEQIW VIWTIGXI Altres exemples il·lustren la manca de professi- dels seus públics, una situació que ha de canviar per onalitat dels presentadors. No van aconseguir co- XEPH´EGSRWIKYMVYREEYXrRXMGEQMWWMzHIWIVZIMTFPMG mentar els reportatges emesos als seus programes MHI±VMZEPMX^EV²EQFIPWHIFEXWXIPIZMWMYWMRXIVEGXMYW ni fer-los servir per fer avançar el debat. Alguns no proposats per les cadenes panàrabs. van deixar d’interrompre els convidats i, de vegades, prenien la paraula més temps que ells. 4EPIWXMRE De vegades, alguns presentadors van prendre obertament partit per un convidat en detriment del Entre el 14 i el 27 de maig de 2010, es van ana- seu oponent. Aquest va ser el cas el 25 de maig de PMX^EV TVSVEQIW H´IRXVIZMWXIW MS XIVXPME UYI 2010 al programa Ousrawa Houloul que tocava el tractaven diversos temes polítics, culturals, socials i tema del matrimoni de menors. La presentadora va esportius. Una primera anàlisi d’aquests programes mostrar una certa hostilitat envers un dels convidats QSWXVEUYIPEQENSVMEWzRTVSKVEQIWTSPuXMGW QqW YRI\TIVXIREWWYQTXIWVIPMKMSWSW 2SWSPEQIRXZE HIP WIKYMXW TIPW TVSKVEQIW GYPXYVEPWWSGMEPW M interrompre diverses vegades les seves explicacions, ½REPQIRX TVSKVEQIW IWTSVXMYW 2S IW ZER XVEGXEV sinó que també va demostrar la seva manca d’inte- en cap programa els temes d’economia, de salut, de VrWMPMZEHIQEREVUYIGSRGPSKYqWVkTMHEQIRXGSWE VIPMKMzRMIPWUYIW´SGYTIRHIPEMRJkRGMEMPENSZIRXYX que no va fer amb els altres convidats. A més, els programes polítics es van centrar princi- Cap programa va donar la possibilitat als tele- TEPQIRXIRUIWXMSRWREGMSREPWVIPEGMSREHIWEQFPE espectadors d’interactuar amb els convidats i re- lluita palestina contra l’ocupació israeliana, a costa accionar davant els continguts. No es va convidar d’altres preocupacions nacionals d’importància per a el públic per fer preguntes o donar la seva opinió PEZMHEHMkVMEHIPWTEPIWXMRW0EKVERQENSVMEH´EUYIWXW i comentar els punts de vista dels convidats, ni per TVSKVEQIW ½RW M XSX IPW UYI W´IQIXIR IR HMVIGXI MRXIVZIRMVTIVXIPrJSR2SQqWYRTIXMXRSQFVIHI no preveia la possibilitat de participació telefònica. programes d’entrevistes i tertúlia van permetre una Finalment, cal destacar que molts d’aquests progra- realimentació en forma de missatges SMS emesos QIWZERWIVTVSHYxXWIRGSPøPEFSVEGMzEQFIPWIGXSV amb una banda a la part inferior de la pantalla. Però TVMZEXMIREWWSGMEGMzEQFSVKERMX^EGMSRWHIPEWS- aquests missatges van ser ignorats pel presentador GMIXEXGMZMP%M\{XVEHYIM\YREXIRHrRGMEGETEQqW UYIRSIPWZEI\TPSXEVTIVTPERXINEVPSWEPWTEVXMGM- SFIVXYVE VIWTIGXI HI PIW UIWXMSRW HI PE WSGMIXEX LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 121 civil per part de la televisió palestina i de més coo- VIJYKMEXWMENYHEVPSWEXSVREVEGEWEXEREZMEXGSQWMKYM peració amb el sector privat. possible, tant si són dins com fora de Palestina”, com Una anàlisi qualitativa dels programes d’entrevis- indica en una altra pregunta. tes i tertúlia mostra que estan oberts a la participa- És convenient indicar que un dels programes, ció de diversos convidats, molts d’ells intel·lectuals 2E^VE1IRE%P(EOLIP 9REQMVEHEHIWHIP´MRXIVM- i professionals de la societat civil. No obstant això, SV qWYRTVSKVEQEHIHIFEXWIXQEREPSRYRXIQE TSUYIW ZIKEHIW EUYIWXW TVSKVEQIW YXMPMX^IR YR TSPrQMGIWHIFEXHIWHIHSWTYRXWHIZMWXESTSWEXW format argumentatiu, on els convidats amb punts un punt de vista d’un convidat palestí i l’altre, d’un de vista oposats són convidats a debatre sobre un convidat israelià. Per exemple, per al programa del XIQETSPrQMG4IVI\IQTPIIRIPTVSKVEQEHIP 22 de maig de 2010, que tractava la destrucció de de maig de 2010 Maa Alhadath %QFIPWIWHIZI- GEWIW TEPIWXMRIW E .IVYWEPIQ M IP XIQE RYGPIEV MVE- RMQIRXW IP XIQE XVEGXEX IVE IP HI PE 2EUFE UYI nià, van ser convidats Issam Makhoul, un exmembre HIWMKREPEGEXkWXVSJIWYGGIxHEEPTSFPITEPIWXuHYVERX kVEFHIP/RIWWIXM&IRILIX^%QFEVMYREREPMWXETS- PEGVIEGMzHIP´)WXEXH´-WVEIPIP :ERWIVGSRZM- lític israelià. Els dos convidats van poder expressar la dades dues persones, un alt representant de l’OAP seva opinió lliurement. El convidat palestí va insistir MYRIWGVMTXSVEREPMWXETSPuXMG8SXIPTVSKVEQEIWZE en el fet que “la posició d’Israel [que consisteix a dedicar a aquest esdeveniment nacional, però no s’hi HIWXVYMVGEWIWE.IVYWEPIQAqWYRETVSZSGEGMzUYI va fer cap contrapunt. Ambdós oradors van ser ca- busca minar els esforços per trobar un compromís paços d’exposar els seus punts de vista, convergents TSPuXMG²QIRXVIUYIIPGSRZMHEXMWVEIPMkE½VQEZEUYI XSXWHSWEQFPETSWMGMzS½GMEPVIWTIGXIHIPE2EU- ±.IVYWEPIQRSqWYRE^SRESGYTEHETIVUYrIPWLE- ba. A més, els dos convidats van exposar punts de FMXERXW kVEFW XIRIRIPGEVRIXH´MHIRXMXEXMWVEIPMk²M vista que no mancaven de substància i d’informació UYIqWIP±FkRHSPTEPIWXu UYMGVIEIPGSR¾MGXI²M concreta i es van acontentar de descriure “el somni que “és l’administració d’Obama respecte dels pa- de tornar a la terra” de tots els palestins a la diàs- lestins, que va crear pressió sobre Israel”. El fet de TSVE GSRZMHEX7EFVM7E]HEQ3%4 2SLMZELEZIV rebre un convidat israelià el punt de vista del qual cap intent d’incloure un punt de vista diferent sobre estava totalment en desacord amb el punt de vista EUYIWXXIQEETIPøPERXETIVWSRIWHIPGEVVIV TFPMG del convidat palestí és una cosa poc habitual i bas- KIRIVEP S QSWXVERX UYI TIV E EPKYRW TEPIWXMRW LM tant original per part de la televisió palestina. Amb ha altres opcions com la idea d’abandonar el “dret tot, el presentador es va mostrar clarament parcial de retorn” o la possibilitat d’acceptar compensacions en les seves preguntes, prenent partit pel convidat IRPPSGHIPVIXSVRTIVEXSXWUYIqWPETSWMGMzS½GMEP palestí. Per exemple, a la primera part del progra- o que els refugiats palestins de la diàspora tenen el ma, el convidat palestí va interrompre contínuament HVIXHIMRXIRXEVSFXIRMVEPXVIWREGMSREPMXEXWEPWTExWSW el convidat israelià, sense que el moderador inter- d’acollida, etc. A més, el programa no va aconseguir vingués i restablís l’equilibri en el temps de paraula. EZEPYEVP´I½GkGMEMPEVIWTSRWEFMPMXEXHIPMHIVEXKIHY- )R GERZM ZE ETVS½XEV EUYIWXE STSVXYRMXEX TIV JIV VERXIPWHEVVIVWER]WMIPWIJIGXIWTIVWMWXIRXWHIPE preguntes que reforçaven la posició del convidat pa- Naqba sobre el poble palestí. lestí. Quan, durant la segona meitat del programa, Pel que fa al presentador, les seves preguntes no IP GSRZMHEX MWVEIPMk ZE XIRMV ½REPQIRX P´STSVXYRMXEX FYWGEZIRHIWIWXEFMPMX^EVIPWWIYWGSRZMHEXWSIQTr- HIVIWTSRHVIIPWEPXVIWHSWTEVXMGMTERXW IPGSRZMHEX nyer-los cap a un pensament original i noves perspec- TEPIWXuMIPQSHIVEHSV IPZERGSQIRpEVEMRXIVVSQ- tives sobre el destí dels refugiats palestins. Les seves pre, cosa que va provocar la reacció d’un lloc web preguntes adreçaven l’atenció envers el sofriment del %VEFRIX UYMZEGSQIRXEVHIWTVqWIPTVSKVEQEIR KIRrVMG±VIJYKMEXTEPIWXu²MPEMRGETEGMXEXHIP´%KrRGME el fet que comportava “un debat intens marcat per de Socors i Obres Públiques de Nacions Unides per les interrupcions i les discussions que van durar tot EPW6IJYKMEXWHI4EPIWXMREEP4V{\MQ3VMIRX 926;% IPTVSKVEQE² HIQEVpHI 12 TIVSJIVMVYRFSRWIVZIM)RIJIGXIPETVIKYRXE±UYrIW 4IVSTSWMGMzEPIWIQMWWMSRWTSPuXMUYIWEREPMX^E- RIGIWWMXETIVENYHEVIPWVIJYKMEXWEEKYERXEV#²MPøPYWXVE HIWIPWTVSKVEQIWXVEGXEZIRUIWXMSRWGYPXYVEPWUYI EUYIWXEXIRHrRGMEVITVIWEIRPIWTVIKYRXIWWIKIRXW semblaven incloure una gran diversitat de punts de per desviar el tema de la responsabilitat del Govern vista entre els palestins, en rebre un nombre rela- i adreçar-la cap al sofriment de les persones i la ne- 12 Detalls al lloc web Arabnet LXXT [[[EPEVEFRIX cessitat de “donar suport a la perseverança d’aquests %VXMGPI 122 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK tivament important d’escriptors d’esquerra, alguns GSRZMHEXWUYIRSWIWYQMREPETSWMGMzS½GMEPWSFVI dels quals expressaven opinions crítiques amb l’Au- XIQIWTSPrQMGWMPIWUIWXMSRWTSPuXMUYIWH´MRXIVrWRE- toritat Palestina. Aquest va ser el cas del programa cional. L’única excepció a aquesta realitat és un pro- Wamdatthakafyya 0IWPPYQWGYPXYVEPW UYITVIWIRXE grama que posa en escena un convidat israelià davant els principals esdeveniments culturals als territoris un convidat palestí que, òbviament, defensa convicci- palestins. Per exemple, el 17 de maig de 2010, es va ons oposades a les seves. En canvi, els programes no dur a terme una entrevista amb l’escriptor Moha- polítics d’informació cultural ofereixen un format més mad Batrawi, un intel·lectual palestí conegut per les pròxim al debat: els convidats es trien per represen- seves orientacions polítiques d’esquerra i el fet que tar una més gran diversitat d’opinió i es poden sentir parla un llenguatge de veritat respecte del poder. punts de vista crítics amb el Govern 0EWIXQEREWIKIRXIPHIQEMKHIIPTVS- En conclusió, l’exclusió de les veus palestines grama va acollir l’escriptor Waddah Zaktan, conegut discordants en els programes de temes polítics i pels seus punts vista crítics amb el Govern. En el l’acantonament del debat a confrontacions amb els marc del programa, va declarar: “No crec que l’Au- GSRZMHEXWMWVEIPMERW UYIWIRWHYFXIWzRTIVGIFYXW toritat Palestina tingui una política cultural... No n’hi EQFLSWXMPMXEXTIPWXIPIIWTIGXEHSVWTEPIWXMRW WIQFPE ha prou de tenir un Ministeri de Cultura i anunciar el UYIWMKYMYREIWXVEXrKMEGSRXVSPEHEUYIXqP´ETEVIRpE nomenament d’un ministre, un consell de ministres d’una política d’obertura cap la diversitat d’opinions SYREWrVMIHIQIWYVIWTIVXIRMVYRETSPuXMGEGYP- per part de la televisió palestina. S’evita la diversi- XYVEP'VIGUYIEUYIWXEEFWrRGMEIWXkVIPEGMSREHE tat política. Amb tot, es permet la diversitat sobre amb la bretxa entre els intel·lectuals palestins i les UIWXMSRWGYPXYVEPWYREXIQkXMGESP´I\TVIWWMzHIPW seves institucions”. desacords que és menys arriscada. Si no és que als Una altra característica d’aquest programa és el palestins que sostenen discursos crítics se’ls permet fet que va ser presentat per dos professionals dels participar en els programes polítics, és difícil poder QMXNERWHIGSQYRMGEGMzYRLSQIMYREHSREMUYI E½VQEVUYIPEXIPIZMWMzTEPIWXMREGSQTPIM\MGSVVIG- la dona presentadora és també una intel·lectual i tament la seva missió de servei públic pel que fa als activista dels drets humans. A més, el programa va TVSKVEQIWH´IRXVIZMWXIWMSXIVXPME EGSRWIKYMVXVEGXEVXIQIWH´MRXIVrWTIVEPWGMYXEHERW i els seus drets, combinant una aproximació literària 3.3.2.7. Síria amb una aproximació de drets humans, i tocant de forma bastant àmplia el tema de la dona i les seves 0´EFWrRGMEHITPYVEPMWQIMHIHIFEXUYIGEVEGXIVMX- activitats culturals. ^EPEHMJYWMzHIPW talk shows no solament a la ca- En resum, encara que els talk shows emesos du- dena algeriana ENTV, sinó també en programes rant les dues setmanes de maig de 2010 van mostrar semblants de la televisió siriana. Encara que poden YRE VIPEXMZE HMZIVWMXEX IR IPW XIQIW H´MRXIVrW TFPMG ser presents diversos convidats en un programa, la per als teleespectadors palestins, convidant de vega- QENSVMEWzRVITVIWIRXERXWS½GMEPW UYERIPXIQEqW des diferents persones amb punts de vista diferents, TSPuXMG SI\TIVXW UYERIPWXIQIWRSWzRTSPuXMGW aquests programes no van complir perfectament la 0´EGPETEVEHSVEQENSVMEWzRLSQIW)WZIYIRGMY- WIZEQMWWMzHIWIVZIMTFPMGTIVPIWVESRWWIKIRXW XEHERWQMXNERWYREKVERTEVXHIPXIQTWUYERWzR Els temes polítics van dominar, en detriment d’altres interrogats durant reportatges sobre el terreny. Els XIQIWUYIWSZMRXXIRIRIPQEXIM\MRXIVrWTIVEPTFPMG representants de la societat civil no participen en TEPIWXu P´IGSRSQME KEMVIFqEFWIRX PEWEPYX EFWIRX aquests programes. Durant les dues setmanes de IPWHVIXWLYQERW EQFZMWMzVIWXVMGXMZEqWEHMVTVI- seguiment, tot i que un cert nombre de programes WIRXEXWRSQqWUYER-WVEIPqWGYPTEFPI PIWUIWXMSRW TEVPEHITSPuXMGE EPKYRWXIQIWLEFMXYEPWEPEXIPIZM- VIPEGMSREHIW EQF PIW HSRIW YR TVSKVEQE HIPW sió siriana són l’imperialisme nord-americà, la causa EREPMX^EXW IPWRIRWMIPWNSZIW EFWIRXW IPQIHMEQFM- TEPIWXMREMIPWSGMEPMWQI XSXWIPWTVSKVEQIWIQIWSW IRX EFWIRX PEVIPMKMzMUIWXMSRWVIPEGMSREHIWEQFPIW QERUYIRHIGVuXMGERSQqWVI¾IGXIM\IRYRTYRXHI QMRSVMIWVIPMKMSWIW EFWIRXW vista, a favor del govern. 0EMRI\MWXrRGMEH´YRJSVQEXXMTYWHIHIFEXUYIZE- En un d’aquests programes, Qadaya Wahouloul riés en funció dels temes. Així doncs, els programes 4VSFPIQIWMWSPYGMSRW IPXIQEJIMEVIJIVrRGMEEPIW polítics d’emissions són més tancats, i deixen poc es- IRXVEHIWEPIWGMYXEXWMIPWIYZEPSVIWXrXMG,MZERWIV pai a punts de vista crítics amb el Govern i eviten els presents quatre convidats, entre els quals hi havia LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 123 un agent de trànsit, en quatre situacions diferents, Damasc. A més, tot el programa va negar el format representant cadascun una ciutat de Síria. Un infor- del debat i va ser purament descriptiu i narratiu en el me sobre el terreny va parlar de les entrades a la ¾Y\H´MRJSVQEGMz IPTVIWIRXEHSVJIMETVIKYRXIWEPIW ciutat de Damasc, amb dues entrevistes a persones quals responien els convidats. No hi va haver diàleg HIJSVEHIP´IWXYHM%QFHzWIRXVIZMWXEXW EPTPEXzS o interacció entre els mateixos convidats o entre els E P´I\XIVMSV ZER HIQEREV PE ½REPMX^EGMz HIPW TPERW GSRZMHEXWMIPTFPMG UYIH´EPXVEFERHEXEQTSGRS governamentals i van criticar molt lleugerament els era present al plató ni se li va demanar que intervin- problemes de trànsit i d’embotellaments que pateix KYqWTIVXIPrJSR Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 125 4. Avaluació des del punt de vista de la societat civil organitzada 4.1. Introducció IRXVIZMWXEYRFPSGSYRMRJSVQI MRZIWXMKEHSVWIR- WIR]ERXWEGXMZMWXIWTIPWHVIXWLYQERWIXG Aquesta secció examina tots els punts de vista ex- 4IVWSRIWUYIW´LEREHVIpEXEP´EYXSVMXEXHIVI- TVIWWEXW TIV EGXMZMWXIW M VITVIWIRXERXW H´SVKERMX^E- gulació del seu país per criticar una cobertura cions de la societat civil sobre el servei públic audi- QIHMkXMGEHMWGVMQMREX{VMESUYITIVNYHMGEEPKIR SZMWYEP 74% IRIPWWIYWTExWSWVIWTIGXMYWfWJVYMX IPWQMXNERWREGMSREPW0EWIZEGVMHEEP´EYXSVMXEXHI dels testimonis recollits de personalitats escollides VIKYPEGMzXIRMEGSQSFNIGXMYVIGPEQEVIPHVIXHI en funció del seu paper en la societat civil, del co- VIGXM½GEGMzTIVI\IQTPITIVEPEGSVVIGGMzSWY- RIM\IQIRXTVkGXMGMHIP´I\TIVMrRGMEIWTIGu½GEUYI pressió d’un programa o d’un anunci. XIRIRIRP´kQFMXHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz 4IVWSRIWPEJIMREHIPIWUYEPWGSRWMWXIM\IRGSQIR- El fet de tenir en compte les opinions i expec- tar i fer crítiques dels programes de televisió, com XEXMZIWH´EUYIWXIWTIVWSRIWLETIVQrWWSWXIRMVPIW ara crítics, periodistes o altres professionals dels mit- conclusions de l’anàlisi del servei públic audiovisu- NERWHIGSQYRMGEGMz al extretes a partir de la comparació dels resultats Encara que no estiguin formalment habilitats per d’una anàlisi quantitativa i qualitativa de la prestació parlar en nom de la societat civil, la recerca ha inclòs de les cadenes de televisió del servei públic amb un petit nombre d’administradors de bens públics i PIWSTMRMSRWMP´I\TIVMrRGMEH´YREQMXNEREHIHSX^IE d’empleats que estaven o segueixen estant implicats UYMR^ITIVWSRIWTIVGEHETEuWIWXYHMEX IRIP74%EPWWIYWTExWSWTIVUYrTSHIRETSVXEVYR En altres paraules, aquests testimonis aporten un punt de vista des de l’interior del sistema. punt de vista suplementari i donen accés a un nivell Las preguntes formulades en les entrevistes es- d’anàlisi que permet, en certa mesura, corroborar tan relacionades amb dues temàtiques principals : els resultats obtinguts amb l’anàlisi de contingut. )RUYMREQIWYVEGSVVIWTSRIRIPWTVSKVEQIWHIP A més, les recomanacions de les persones en- 74%EPEQMWWMzHIWIVZIMTFPMG# UYIWXEHIWNYRXEQIRXEQFPIWUYIIWTSHIRI\XVIYVI 'VIYUYIIP74%VITVIWIRXEEHIUYEHEQIRXPE de l’anàlisi sistemàtica dels continguts del SPA, podran HMZIVWMXEXHIPEWSGMIXEXMPIWUIWXMSRWWSGMEPWJS- ENYHEVIPWEGXMZMWXIWEIPEFSVEVYREPøPIKEXIRJEZSVH´YR REQIRXEPW# 74%QqWI½GEpIRIPWWIYWTExWSWVIWTIGXMYW 7´LE IRXVIZMWXEX YRE QMXNERE HI HSX^I E UYMR^I Les entrevistes van durar aproximadament entre TIVWSRIWE%PKrVME)KMTXI.SVHkRME)P0uFERIP1EV- YRELSVEMYRELSVEMQMXNEMZERWIKYMVYRIRJSGE- roc, Palestina, Síria i Tunísia, és a dir, un total de 111 ment semiestructurat inspirat en les dues preguntes persones. Han estat seleccionades per tal de garan- esmentades abans. Es van formular una vintena de tir un bon nivell de representativitat i de diversitat TVIKYRXIWUYIXVEGXEZIRHIPWXIQIWWIKIRXW d’opinions. Aquest grup de persones es constitueix 0E XVME HIPW TVSKVEQIW UYI ZIYIR PIW TIVWSRIW HIPEQERIVEWIKIRX enquestades sobre el canal del SPA en el seu país. )QTPIEXW H´32+ UYI RS XIRIR VIPEGMz EQF IPW 0EHI½RMGMzHIP74% IRGSQTEVEGMzEQFIPWGEREPW QMXNERWREGMSREPWGSQTIVI\IQTPI32+IWTIGME- HIXIPIZMWMSRWTVMZEHIW PMX^EHIWIRP´kQFMXHIPWHVIXWLYQERW 0´EZEPYEGMzTIVWSREPHIPEQERIVEEQFUYrIPGEREP 4IVWSRIW UYI W´LER TSWMGMSREX TFPMGEQIRX IR de televisió nacional compleix amb la seva veritable IPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzSPIW\EV\IWWSGMEPWGVM- QMWWMzHI74% VITVIWIRXEGMzHIPEHMZIVWMXEXTSPuXM- XMGERXIP74%NEWMKYMQMXNERpERXYRGSQYRMGEXYRE GEMWSGMEPWYTSVXEPETVSHYGGMzREGMSREP© ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK 0´STMRMz HI PIW TIVWSRIW IRXVIZMWXEHIW WSFVI PIW vista crític i del coneixement intern que posseeixen causes de les situacions descrites. sobre la cadena de televisió nacional del seu país. 0EWIZEI\TIVMrRGMETIVWSREPEQFPEGEHIREREGMS- nal del seu país, en concret l’accés als programes i la 4.2.2 Hàbits d’ús de la televisió nacional cobertura mediàtica de les activitats que hi fan. 0IWWIZIWVIGSQEREGMSRWTIVEYREVIJSVQEMYR 0EQENSVMEHIPIWTIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWE%PKrVME canvi de sistema. GSQIRPEQENSVMEHIPWTExWSWTVIJIVIM\IRQMVEVGE- denes internacionals. 4.2. Resultats de les entrevistes 0EQENSVMEHIPIWTIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWE)KMT- te1 no miren els programes de la cadena nacional 4.2.1 Informació sobre les persones entrevistades TIVUYr GSRWMHIVIR UYI RS WzR MRXIVIWWERXW S IPW ZIYIRGSQYRETrVHYEHIXIQTW0´RMGTVSKVEQE )R HSW HIPW ZYMX TExWSW SR IW ZE VIEPMX^EV P´IWXYHM UYIIWPPMYVEH´EUYIWXESTMRMzqWIPQEKE^uRHIHIFEX totes les persones entrevistades van insistir en con- 1EWVER2ELEVHE IRTEVXMGYPEVIPWTVSKVEQIWTVI- servar el seu anonimat per raons de seguretat. Tant WIRXEXWTIVIR1ELQSYH7EEH UYI½REPQIRXIWXk E%PKrVMEGSQE7uVMESRYRRMGTEVXMXHMVMKIM\IP WYTVMQMX)PFYXPPIXuMRJSVQEXMY%P1EWVM]ES4VIQMrVI país amb mà de ferro, les persones entrevistades Chaîne només és vist per persones que volen sa- es van mostrar reticents, de manera unànime, a ex- FIVGSQHIWGVMYIP+SZIVR SIREUYIWXQSQIRXIP pressar la seva opinió públicament per por de ser 'SRWIPP7YTIVMSVHIPIW*SVGIW%VQEHIW PIWRSXuGMIW perseguits i van acceptar respondre només amb la per al públic egipci. garantia de conservar l’anonimat. Al Marroc i a Tuní- Segons les persones entrevistades, la televisió sia, tres i dues persones respectivament han preferit REGMSREPNSVHEREXqTSGWXIPIWTIGXEHSVW9REHIPIW GSRWIVZEVP´ERSRMQEX4IVGSRXVEE)KMTXI.SVHkRME TIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWLEE½VQEXUYI±IRGEVEUYI El Líban així com a Palestina, no hi va haver aquesta PEXIPIZMWMzNSVHEREIWHMVMKIM\MEPTFPMGNSVHkPEQE- VIXMGrRGME NSVMEHIPEKIRXIWGYPPMRJSVQEVWITIVGEHIRIWkVEFW El fet que diverses de les persones entrevistades TIVWEXrPøPMXUYIVITVIWIRXIRYRETPEXEJSVQESRW´I\- no mirin mai la cadena de televisió nacional del seu TVIWWIRSTMRMSRWHMZIVWIWRSRSQqWE.SVHkRMEWMRz TEuW qW IR WM QEXIM\ WMKRM½GEXMY 0E WIPIGGMz HI PIW XEQFqEXSXEPEVIKMz² >EOM&IR6EWLMH 2 personalitats l’opinió de les quals hauria de tenir-se Els hàbits d’escolta de Télé Liban són reveladors IRGSQTXIE%PKrVMEIWZEXSTEVHIGEVEEQFPEVIE- HIPTETIVUYINYKEPEGEHIREMHIPPPSGUYISGYTEIR PMXEXUYIPEQENSVMEH´EUYIWXIWTIVWSREPMXEXWRSQMVIR P´kQFMXHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzPMFERIWSW7MWHI IPWTVSKVEQIWHIPEGEHIREREGMSREP)28:±TIVUYr PIWSR^ITIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWLERHIGPEVEXUYIRS no es poden suportar”, segons una d’elles. veuen mai TL i només dues la veuen de manera re- 0E TEVMXEX IRXVI IPW KrRIVIW IW VITEVXIM\ HI PE gular. Resulta interessant revelar que cap de les tres QERIVEWIKIRXTIVEPIWTIVWSRIWIRXVIZMWXEHIW persones entrevistades que treballen a TL i cap de les IRZYMXTExWSW dues que hi havien treballat abans no mira els progra- %PKrVME HSRIWM LSQIW )KMTXI HSRIWM mes d’aquesta cadena. Ni tan sols el propi director de LSQIW .SVHkRME HSRIWMLSQIW IP0uFER TL segueix cap dels programes emesos. L’antic presi- HSRIWMLSQIW IP1EVVSG HSRIWMLSQIW dent del consell d’administració i l’exdirector de re- 4EPIWXMRE HSRIW M LSQIW 7uVME HSRIW M dacció del diari veuen rares vegades els programes de LSQIW M8YRuWME HSRIWM LSQIW TL. La gravetat de la crisi que ha patit TL es manifesta Entre les persones entrevistades, s’hi troben al- pel fet que cap de les persones entrevistades mira els KYRWHMTYXEXWHI.SVHkRME4EPIWXMREM8YRuWMEEPKYRW informatius i que l’expresident del consell d’adminis- empleats de la cadena de televisió nacional del Lí- XVEGMzIPQMVERMGEQIRXUYERYREQMGWIYIR.IER FERIP1EVVSGMHI7uVMEQIQFVIW SERXMGWQIQ- Claude Boulos, hi va com a convidat.3 FVIW HIP'SRWIPPHI(MVIGGMzHIPE9RMzHIPE6kHMS i Televisió Egípcia, així com dos membres del Con- 8SXIWPIWIRXVIZMWXIWVIEPMX^EHIWE)KMTXIZERXIRMVPPSGIRXVI sell Superior Algerià de la Informació, institució que IPJIFVIVMIPNYR]HIP NERSIWXkIRJYRGMSRW%UYIWXIWTIVWSREPMXEXWUYI 8SXIW PIW IRXVIZMWXIW VIEPMX^EHIW E .SVHkRME ZER XIRMV PPSG entre el 18 i el 30 de desembre del 2010. RSWzRVITVIWIRXERXWH´SVKERMX^EGMSRWHIPEWSGMIXEX 8SXIWPIWIRXVIZMWXIWVIEPMX^EHIWEP0uFERZERXIRMVPPSGIRXVI civil han estat escollides en funció del seu punt de el gener i el maig del 2011. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 127 Els marroquins, per la seva banda, van dir que IRMQQSPEVWIEQFJSGYRNSZIE7MHM&SY>MH seguien els programes de les dues cadenes nacionals es va desencadenar una baralla entre la policia i els HIPWIYTEuW 1M%P3YPE HIQERIVEVIKYPEV,S ZIxRWHIPFEVVMMLMZELEZIVQSPXWHER]WQEXIVMEPWM JERTIVUYrXIRIRIPHIYVIHIQERXIRMVWIMRJSVQEXW RSQFVSWSWJIVMXW)PWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzREGM- dels assumptes del seu país i per estar al corrent SREPWEHMJIVrRGMEHIPIWGEHIRIWkVEFWTIVWEXrPøPMX dels esdeveniments que incideixen en la seva vida IRTEVXMGYPEV%P.E^IIVEZERMKRSVEVP´MRGMHIRX0´IR- UYSXMHMERE%HMJIVrRGMEHIPEVIWXEHITExWSWXEQFq HIQk YR HMTYXEX ZE TPERXINEV PE TVIKYRXE WIKIRX LER GSR½VQEX UYI IPW WIYW TVSKVEQIW TVIHMPIGXIW HYVERXPEWIWWMzEP4EVPEQIRX ±4IVUYrIPWRSWXVIW WzR IPW MRJSVQEXMYW IPW QEKE^MRW H´MRJSVQEGMz M IPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz RS ZER GSFVMV P´IWHIZIRM- debats polítics. QIRXMTIVUYrIPWGMYXEHERWLERHIHITIRHVIHIPIW %4EPIWXMREPEQENSVMEHIPIWTIVWSRIWIRXVIZMW- GEHIRIWkVEFWTIVMRJSVQEVWI#²6 tades van manifestar que miraven de manera re- 4IV EGEFEV GEP HIWXEGEV UYI PE QENSVME HIPW XY- KYPEV IPW TVSKVEQIW HI PE GEHIRE REGMSREP TIVUYr nisians entrevistats van manifestar veure la cadena els informatius ofereixen notícies locals i nacionals i nacional durant el mes del Ramadà, no només per en particular, informació sobre l’ocupació israeliana. SFPMKEGMzJEQMPMEVWMRzXEQFqTIVUYrHYVERXEUYIWX Aquestes persones també miren alguns programes TIVuSHIW´IQIXIRRSQFVSWIWWrVMIWIRHMEPIGXIPSGEP d’entrevistes i tertúlia com ara ½HE´MVEXEPLEHEXL½ baitinamunadelMTVSKVEQIWWSFVIPENSZIRXYX 'SQHI½RIM\IRSIRXIRIRPIWTIVWSRIWIRXVI- %7uVMEGMRGHIPIWXVIX^ITIVWSRIWIRXVIZMWXEHIW ZMWXEHIWIPGSRGITXIHI74%# ZERHIGPEVEVUYIZIYIRTVIJIVIRXQIRX%P.E^IIVE Només dos miraven el primer canal sirià de mane- %%PKrVMEPEQENSVMEHIPIWTIVWSRIWIRXVIZMWXEHIW VEVIKYPEV0EQENSVMESTMREZEUYIQSPXTSGWWMVMERW van respondre amb termes generals com “servir l’in- miren el canal sirià per la mala qualitat de la informa- XIVrW TFPMG² ±IWXEV EP WIVZIM HIP TFPMG² M ±WIV YR ció que presenta, mentre que les cadenes àrabs per mirall de la societat”. També van destacar que les WEXrPøPMXKEYHIM\IRHIPJEZSVHIPTFPMG GEHIRIWTFPMUYIWIWXER½RERpEHIWTIPWGMYXEHERWE 0EQENSVMEHIPIWTIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWE8YRu- HMJIVrRGMEHIPIWGEHIRIWGSQIVGMEPWUYIWzRIWWIR- sia abans de la revolució van manifestar no veure la cialment empreses amb ànim de lucre i que eme- televisió nacional.4 Poques persones miraven Tunisie XIRTVSKVEQIWGVIEXWTIVMRGVIQIRXEVIPWFIRI½GMW MIPWIYMRXIVrWEREZEHMVMKMXEPIWTVSHYGGMSRWHI aconseguits de la publicitat i del patrocini. la companyia Cactus Production, propera al poder. Algunes persones tenien una percepció més acu- 1MVIR8YRMWMITIVVESRWTVSJIWWMSREPW TIVUYrIPPW VEHEHIPEUIWXMzIRGSRGVIXYRQIXKIUYIZEHI- QEXIM\SWJSVQEZIRTEVXHIPWQMXNERWHIGSQYRMGE- manar conservar l’anonimat i que va ser líder d’una GMz TIPWGSRIM\IQIRXWUYITSWWIIM\IR QIQFVIW SVKERMX^EGMzH´IWXYHMERXW:EHMVUYI±qWYREMRWXMXY- H´SVKERMX^EGMSRWJIQMRMWXIWUYERYRTVSKVEQEXVEGXE ció pública que respon a les necessitats de tots els HIPEHSRE TIVJIVWIYREMHIEHIPEPuRMETSPuXMGE GMYXEHERWYWYEVMWUYILEYVMIRHIXIRMVXSXWYREGGqW S½GMEPHIPTEuWSTIVWEFIVWMPEXIPIZMWMzREGMSREPIW- igual al servei”. Segons un estudiant de la universitat, mentava certs temes en concret o els mantenien en el SPA ha de proporcionar una informació completa silenci. L’accident ferroviari del 24 de setembre del TSPuXMGEIHYGEXMZEVIPMKMSWE© EXSXWIPWGMYXEHERW 2010 que va causar un mort al sud de la capital és independentment de quines opinions tinguin i a qui- YRI\IQTPIGSRGVIXIRUYrIPWQMXNERWHIGSQYRM- na classe social pertanyin. cació nacionals van cobrir l’esdeveniment de manera A Egipte, les persones entrevistades descriuen el WYTIV½GMEPQIRXVIHSREZIRPETEVEYPEERSQFVSWSW SPA com l’obligació d’estar essencialment al servei del S½GMEPWUYIVITIXMIRUYIEUYIWXEQIREH´EGGMHIRXW públic, inclús les classes socials que no poden perme- IWTVSHYxIREVVIYHIPQzR5 XVI´WP´EGGqWEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTVMZEXW4IVE De la mateixa manera, el 17 de desembre del ells, els programes del SPA han de contribuir al des- envolupament del país i no respondre a interessos 8SXIWPIWIRXVIZMWXIWVIEPMX^EHIWE8YRuWMEZERXIRMVPPSGIRXVI comercials. N’hi ha que pensen que el SPA ha de fer l’octubre i el novembre del 2010. TEPrWIPWZEPSVWGSQYRWGSFVMVXSXWIPWWIGXSVWHIPE 5 Per tenir informació més detallada, consultin “Tunísia, societat civil, ser el portaveu de tots i en particular la informació víctima col·lateral de l’accident de Bir el Bey”, HMWTSRMFPI E LXXT OETMXEPMWGSQTSPIQMOHIFEXXYRMWMI linformation-victime-collaterale-de-laccident-de-bir-el-bey-.html Le Temps de Tunísia, 22 décembre del 2010. 128 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK dels grups de població marginats. La British Broadcas- centre de la pràctica de la democràcia, és a dir, en la ting Corporation 6IKRI9RMX MIPPublic Broadcasting promoció de valors de ciutadania, d’igualtat, de de- Service )WXEXW9RMXW ZERWIVIPWHSWTVMQIVWI\IQ- mocràcia, de llibertat i de tolerància, algunes de les ples citats en resposta a la pregunta. TIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWZERWIVGETEGIWH´MHIRXM½GEV 4IPUYIJEE.SVHkRMEPEQENSVMEHIPIWVIWTSW- PIWGEVEGXIVuWXMUYIWHIP74%IRJYRGMzHIP´I\TIVMrR- tes giraven al volant del concepte de pluralitat, però GMEIRTExWSWHIQSGVkXMGW(´EUYIWXEQERIVEIP74% WIRWISJIVMVYREHI½RMGMzIWTIGu½GESQEXMWEHE4IV IWHI½RIM\GSQPE±GETEGMXEXHIHSREVEGGqWEXSXE a una de les persones entrevistades, la televisió na- PETSFPEGMzWIRWII\GPYWMzKISKVk½GE²4IVH´EPXVIW cional té el deure de representar tots els corrents IP 74% XEQFq WMKRM½GEZE ±IPYGMHEV PE HMZIVWMXEX HI polítics i intel·lectuals presents a la societat i oferir les opinions polítiques i ideològiques de la societat i YRETPEXEJSVQETIVUYrW´I\TVIWWMR2SGEPHMVUYI presentar informació diversa i plural” i tot això “sen- P´I\TIVMrRGMELMWX{VMGEMPETVkGXMGEEGXYEPE.SVHkRME se sotmetre’s a pressions polítiques o econòmiques”, van exactament en sentit contrari i que la televisió WIKSRW&EGLMV>REKYMP´I\TIVXIRQMXNERWHIGSQYRM- nacional roman tancada a l’expressió de qualsevol cació i professor de periodisme. opinió que divergeixi de la línia del Govern. )RVIWTSWXEEPETVIKYRXEWSFVIPEHMJIVrRGMEIRXVI 0EGSQFMREGMzHIXSXIWEUYIWXIWHI½RMGMSRWTSX IPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTFPMGWMTVMZEXWPEQENSVME tot i que de manera vaga, representar la missió fona- ZERVITIXMVPEMHIEUYIIPWQMXNERWTVMZEXWSFIIM\IR mental que una cadena de televisió hauria de tenir: les lleis del mercat i concentren la seva producció en servir els interessos del públic i no els de l’elit que es temes sensacionalistes que es venen bé, encara que troba al poder. No obstant això, hi ha una omissió siguin de baixa qualitat i només s’adrecin a una part important: ningú no ha esmentat la responsabilitat de la població. A més, van explicar una altra distinció del SPA d’adreçar-se a totes les categories de públic, PPMKEHEEP4PIGHIGSRHMGMSRWUYIHI½RIM\PEJYRGMzHI en la seva diversitat i pluralitat, i en particular per re- cada operador i dóna a la cadena nacional la missió GSP^EVMVITVIWIRXEVPEHMZIVWMXEXGYPXYVEPXSXXVEGXERX d’emetre programes diversos que permetin un equi- preocupacions i necessitats de les diferents comu- libri entre els diferents tipus de produccions i donin RMXEXWPMRKuWXMUYIWMrXRMUYIWUYIZMYIREPTEuWGSQ resposta a les necessitats de totes les categories de per exemple els armenis a El Líban. De fet, en la ma- la població. Znagui va explicar que les cadenes públi- NSVMEHIPIWIRXVIZMWXIWIPWGSRGITXIWHITPYVEPMXEXM ques tenen el deure de tenir en compte les comuni- HIHMZIVWMXEXIWVIHYxIREPETIXMXETEVXHITPYVEPMWQI tats minoritàries i de salvaguardar els drets de tots els polític, és a dir, a la representació dels punts de vista ciutadans, mentre que les cadenes comercials tenen dels diferents partits polítics. IPWWIYWTVSTMWSFNIGXMYWMRSIWTVISGYTIRRIGIWWkVM- A El Líban, totes les persones entrevistades han EQIRXHIP´MRXIVrWKIRIVEP VIEPMX^EXYREHMWXMRGMzGPEVEIRXVIQMXNERWHIGSQYRM- També s’ha d’indicar que alguns dels marroquins cació públics i privats basada en l’estatus econòmic. IRXVIZMWXEXW RS ZIMIR YRE ZIVMXEFPI HMJIVrRGME IR PE )PW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz TVMZEXW WzR IQTVIWIW pràctica entre els dos tipus d’operadors i insistien en EQFkRMQHIPYGVIQIRXVIUYIIPWQMXNERWHIGS- IPJIXUYIP´RMGEHMJIVrRGMEVEHMGEZEIRIPQrXSHIHI QYRMGEGMzTFPMGWLERH´IWXEV±EPWIVZIMHIP´MRXIVrW ½RERpEQIRX HI PIW GEHIRIW M IP QEVKI HI PPMFIVXEX general, del públic i no dels governants, tenir un d’acció, que consideraven que era més gran en les paper social i cultural, parlar dels problemes de la cadenes privades. És sorprenent que un empleat de la TSFPEGMzMVI¾IGXMVIPWMRXIVIWWSWHIPENSZIRXYXMPIW televisió, que ha volgut conservar l’anonimat, declarés HSRIWIRXSXWIPWkQFMXW²)PWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz que la televisió pública ha de tenir en compte la línia públics també han d’adreçar-se a tots els libanesos, política del govern, opinió que si es pren en un sentit MRHITIRHIRXQIRXHIPEWIZEIWTIGM½GMXEXMIPWFYXPPI- normatiu, s’oposa a la missió fonamental del SPA. XMRWMRJSVQEXMYWLERHIWIVSFNIGXMYWMIUYMPMFVEXWMRS )RIPGEWHI4EPIWXMREPEQENSVMEHIPWVITVIWIR- incitar al partidisme. XERXWHIPEWSGMIXEXGMZMPHI½RIM\IP74%HIPEQERIVE 0EHI½RMGMzQqWGSQTPIXEMPEGSQTVIRWMzQqW WIKIRX YRWIVZIMMRHITIRHIRXHIPKSZIVRMUYIVI- detallada del SPA han sorgit de les respostes dels ¾IGXIM\XSXIWPIWSTMRMSRWHIPEWSGMIXEXMIWXkHMVMKMX marroquins entrevistats.7 per un organisme independent. Fora d’aquesta fór- %QqWHIPEHI½RMGMzKIRIVEPUYIWMXYEIP74%EP QYPEZEKERMRKRSXIRMEYREHI½RMGMzIWTIGu½GE Per als sirians entrevistats, la televisió pública 8SXIW PIW IRXVIZMWXIW VIEPMX^EHIW EP 1EVVSG ZER XIRMV PPSG entre l’octubre i el novembre del 2010. hauria d’expressar les opinions del públic, reforçar LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 129 el vincle nacional entre els ciutadans i proporcio- MRHITIRHIRXHIVIKYPEGMzHIPWQMXNERWHIGSQYRMGE- nar-los-hi informació local i internacional de quali- GMz %PXE%YXSVMXEXHIPE'SQYRMGEGMz%YHMSZMWYEP tat. També pensaven que la televisió tenia el deure )PWIKSRKVYTWIR^MPPEQIRXVITIXMEPEMHIEXVERW- HI±HSREVEGSRrM\IVIPTYRXHIZMWXEHIP+SZIVR mesa que el SPA està, com totes les altres institu- MPETSWXYVETVIWETIVTEVXHIPVrKMQIRZIVWIPTS- cions del país, controlada pel Govern, com en tots ble sirià i el món”, així com “reforçar la comprensió IPW VrKMQW EYXSVMXEVMW 9RE GSRWIUrRGME HMVIGXE mútua entre la població i els detentors del poder”. d’aquesta opinió és que no hi podrà haver SPA al Igualment, van declarar que una de les tasques del país mentre l’espai públic no sigui democràtic. SPA es “presentar Síria i la seva historia al món”. Per acabar, algunes persones entrevistades pensa- Resulta interessant senyalar que cap de les missions ven que no hi havia una veritable necessitat de SPA HIP74%MHIRXM½GEHIWIREUYIWXEVIGIVGERSLEIWXEX IRIPWIRXMXUYIPIWGEHIRIWMRXIVREGMSREPWTIVWEXrPøPMX esmentada per les persones entrevistades. En lloc ofereixen informació, educació i entreteniment. d’atribuir al SPA la tasca d’ estar al servei del públic 4IPUYIJEEPEHI½RMGMzHIP74%EPKYRIWTIVWSRIW en la seva diversitat i oferir un fòrum per expressar ZER E½VQEV UYI EUYIWX WIGXSV IWTIGu½G LE HI WIV opinions crítiques, incloent-hi les relatives al Govern independent del Govern, hauria de representar la i a la seva actuació, les persones entrevistades a Síria diversitat de l’opinió pública, tant cultural com políti- conceben la televisió pública com un instrument de ca, i l’opinió de les minories inclosa. El SPA ha d’adre- ±RSVQEPMX^EGMz²qWEHMV±H´LSQSKIRIxX^EGMz²HIW- çar-se a totes les classes socials sense discriminar, tinat a apropar la població als seus dirigents. A més, ha de cobrir els esdeveniments nacionals de manera la televisió siriana es concebuda com un instrument neutral i oferir un espai de debat contradictori. El HIVIPEGMSRWTFPMUYIWQMXNERpERXIPUYEPP´)WXEXWMVMk 74%LEHINYKEVYRTETIVIRP´kQFMXHIP´IHYGEGMzPE pot promoure una imatge positiva a través del ser- cultura i l’entreteniment. vei públic audiovisual. És evident que cap d’aquests La distinció entre servei públic i cadenes comerci- papers no corresponen al concepte de SPA. De fet, als està principalment lligada amb el cànon audiovisual es tracta d’un exemple típic del que fan els poders i el fet que les cadenes privades s’adrecin a una classe EYXSVMXEVMWUYERYXMPMX^IRIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz IWTIGu½GEHIPETSFPEGMzMIQIXMRIRJVERGrWMkVEF com a instrument de propaganda. En les circumstàncies actuals, és impossible pro- 4.2.4 Avaluació de les prestacions de la cadena naci- nunciar-se sobre les raons que fan que cap de les onal per part de les persones entrevistades TIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWE7uVMERSWIQFPMGSRrM\IVPE missió del SPA. Podia tractar-se d’una veritable man- %%PKrVMEPEQENSVMEHIPIWTIVWSRIWIRXVIZMWXEHIW ca d’informació o bé de la por d’expressar-se ober- coincidien en dir que els programes de la televisió XEQIRXMH´LEZIVHIWYTSVXEVRIPIWGSRWIUrRGMIW REGMSREP )28: RSSJIVIM\IRGETIWTEMHIHMGEXEPE IRYR)WXEXTSPMGMEP# HMZIVWMXEXH´STMRMSRWMUYIIRGSRWIUrRGMEP´)28: A Tunísia, les respostes es poden repartir en tres no es correspon al concepte de SPA. Un periodista categories principals. En primer lloc, trobem les per- que ha preferit conservar l’anonimat va declarar que sones que no coneixien el concepte de SPA i la seva P´)28:±IWXkHMVMKMHEEQFQkHIJIVVSTIVUYrIWZSP QMWWMz%PKYRWEHQIXMIRUYIIRKIRIVEPPEUIWXMz que només es difongui un missatge, el del Govern”.8 del SPA no formava part dels temes de debat en els Un professor d’universitat, que també conserva GIVGPIWHIPEWSGMIXEXGMZMP&SYGLVE&IPLEHN,EQMHE l’anonimat, considera que “l’ENTV està concebuda presidenta de l’Associació tunisiana de dones demò- com instrument destinat a legitimar les polítiques GVEXIWZEVIGSRrM\IVUYI±EUYIWXEUIWXMzRSW´LE del Govern enlloc de proporcionar una prestació de HMWGYXMXQEMIRPERSWXVESVKERMX^EGMzMRSLIQTVS- SPA”. Encara que des de la creació de la cadena en TSWEXQEMYREVI¾I\MzEPVIWTIGXI²)PUYIqWTMXNSV PPIRKYEXEQE^MKLJEHSWER]WW´LEKMEXSVKEXQSPXIWTEM és que algunes de les persones entrevistades, com al públic, queda molt de progrés per fer i l’ENTV IRIPGEWHI7uVMEVIHYxIRPEHI½RMGMzHIP74%EPE necessita molt més suport per complir amb una mis- de televisió governamental i feien abstracció de les sió de SPA. En l’àmbit de la cultura, només es té en I\MKrRGMIWH´MRHITIRHrRGMEMH´EYXSRSQMEIRZIVWIP compte la part folklòrica i els únics avançaments re- +SZIVR%PKYRWRSXIRMIRMHIEHIPIWI\TIVMrRGMIW EPMX^EXWIRPETVSKVEQEGMzEJIGXIRRMGEQIRXEP´kQ- H´EPXVIWTExWSWIP1EVVSGMRGP{WMIWZERWSVTVIRHVI 8SXIWPIW IRXVIZMWXIW VIEPMX^EHIW E%PKrVME ZER XIRMV PPSG IP en saber que el Marroc havia establert una autoritat setembre del 2010. 130 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK bit de l’entreteniment. Un antic membre del Consell de Direcció de l’ERTU, la televisió egípcia funciona superior de la informació no va dubtar en atacar els GSQYREIQTVIWEGSQIVGMEPUYIXqGSQESFNIGXMY VITVIWIRXERXW H´SVKERMX^EGMSRW HI PE WSGMIXEX GMZMP M principal atreure telespectadors i publicitat. Diverses les elits intel·lectuals per no haver sabut contribuir a TIVWSRIWQqWZERGSR½VQEVEUYIWXESTMRMzWIKSRWPE HIWIRZSPYTEVPEQMWWMzHI74%HIPEXIPIZMWMzE%PKr- qual la televisió egípcia no funciona com una cadena ria. “Hi hauria molt per fer i qui es queixen són de pública, sinó al contrari, es centre en l’entreteniment fet qui busquen imposar el canvi des de dalt, a través i l’esport en detriment de la cultura i la informació. HIPIWMRWXMXYGMSRWTSPuXMUYIWS½GMEPW2SLMLEYRZI- Segons Louis Greiss, un membre del Consell de Di- VMXEFPIHMkPIKGSQWMGEHEWGVIMZMRHMUYqW%PKrVMETIP recció, l’expresident Moubarak, a través del Minis- seu compte. Les veus crítiques tan sols fan menció teri d’Informació, feia aplicar una política deliberada del plec de condicions que governi el funcionament d’emissió de programes d’entreteniment destinats a de l’ENTV i això demostra la poca consideració que HIWZMEV P´EXIRGMz HIP TFPMG HI PIW UIWXMSRW TSPuXM- es té de la llei i de les institucions que necessiten ques. “Moubarak no volia que el poble es dediqués restablir-se”. EPETSPuXMGERMUYIXMRKYqWVIWEHMVWSFVIUIWXMSRW Encara que la llei sobre la informació de 1990 crucials i essencials”. Altres crítiques es remetien al preveiés la creació de companyies de producció pri- fet que els programes de televisió egípcia tenen molt vades, només ha pogut sorgir un petit grup a causa poca diversitat i que són tots favorables al Govern i de la corrupció dels funcionaris de l’ENTV. D’això a les classes benestants i occidentals de la població. WI´RHIWTVrRUYIW´LEHIWGYMHEXPETVSHYGGMzREGMS- 9REPXVITVSFPIQETPERXINEXIRYREIRXVIZMWXEqWIP REPMUYIIPWJSRWW´YXMPMX^IRTIVEHUYMVMVTVSKVEQIW de la sobreabundància de personal contractat pels estrangers. Segons un productor de l’ENTV que vol QMXNERWHIGSQYRMGEGMzTFPMGWE)KMTXIUYIGSWXEE conservar l’anonimat, l’ENTV signa contractes de l’Estat més que els expedients sanitaris, d’educació producció amb “amics productors” que treballen al MHIXVERWTSVXWNYRXW±,MLEQqWIQTPIEXWEP´)689 país o a l’estranger sense estar sotmesos a un siste- UYIIRIPWIGXSVEYHMSZMWYEPHIXSXEªJVMGE² ,MW- ma de supervisió intern i això comporta que diver- ham Kassem, periodista experimentat i encarregat sos professionals de l’ENTV es quedin sense feina. HIP.(4EUnited Group 2SRSQqWLMLEYRRSQ- La direcció de l’ENTV té tota llibertat per seleccio- FVIIPIZEXHITIVWSRIWIQTPIEHIWIRIPWIGXSV PIW nar els programes i compra “qualsevol cosa a qual- IWXMQEGMSRWZEVMIRIRXVIMQMPIQTPIEXW WMRz WIZSPTVIYWIQTVIUYIRSIWXVEGXMHITSVRSKVE½E UYIPEQENSVMERSIWXERTVSJIWWMSREPQIRXUYEPM½GEXW de religió o de la política del Govern”. fWMRXIVIWWERXEWWIR]EPEVUYIPEQENSVMEHIPIWTIVWS- Encara que una nova llei audiovisual i de produc- nes entrevistades no pensaven que les coses hagues- GMz GMRIQEXSKVk½GE IWXMKYM E TYRX H´ETPMGEVWI YR sin canviat de manera perceptible després de la re- productor de l’ENTV va explicar com el nou text de volució de gener del 2011. “Els mateixos dirigents de la llei servirà per controlar el contingut de la produc- P´ERXMGVrKMQIRGEVELMWzR²WIKSRWIR0SYMW+VIMWW ció. “Un dels primers articles precisa que tota pel- ERH+LEHE7LELFIRHIVQIQFVIHIP´3VKERMX^EGMz lícula que tracti sobre l’alliberament nacional haurà Egípcia dels Drets Humans. HIWSXQIXVI´WEP´EYXSVMX^EGMzREGMSREP%M\{WIVZMVk %.SVHkRMEEPEXIPIZMWMzREGMSREPRSQqWW´LMTSX RMGEQIRXTIVVIJSVpEVPEZIVWMzS½GMEPHIPELMWX{- expressar l’opinió del Govern, tret de casos excep- ria”. A més, l’article 4 preveu que gravar sense au- cionals. Ahmed Awad, director del Centre per a la XSVMX^EGMzHIP1MRMWXIVMHI'YPXYVEGSQTSVXEVkYRE Recerca Econòmica i Financera, pensa que per cada QYPXEHIEQMPMzHIHMREVWEPKIVMERW YRW cinc persones que donen un discurs favorable al Go- )YVSWETVS\MQEHEQIRX ZIVRPE.8:IPGEREPREGMSREPGSRZMHEHIXERXIRXERX Un alt funcionari del Ministeri de Telecomunica- un representant de l’oposició que no fa el pes, però cions resumeix la situació dient que “L’ENTV és una UYIW´YXMPMX^EWIR^MPPEQIRXTIVJIVYRGERZM>EOMFIR SVKERMX^EGMz UYI EFWSVFIM\ IPW TVIWWYTSWXSW UYI 6EWLMHHIPTEVXMX.EFLEXIPEQEPIP-WPEQMTIRWEUYI GSQTXI EQF YR TIVWSREP WYFUYEPM½GEX TIV KIWXMS- IPWGSRZMHEXWWzRTVrZMEQIRXWIPIGGMSREXWIRJYRGMz REVYREMRWXMXYGMzP´SFNIGXMYHIPEUYEPLEYVMEHIWIV de les seves opinions, que han de coincidir amb la TVSQSYVIPEQSHIVRMXEXMP´I½GkGMEfWYREXIPIZMWMz política que porta a terme el Govern. Said Ziab, se- tercermundista amb tots els inconvenients lligats a la cretari general d’un partit opositor d’esquerres, indi- WMXYEGMzKISKVk½GEHIPTEuW² ca que quan conviden membres de l’oposició, reben Segons Hassan Hamed, expresident del Consell instruccions d’emprar un discurs que respecti la línia LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 131 IR UYr IW QSY PE XIPIZMWMz REGMSREP %JIKIM\ ±UYI vien treballat per a TL eren del parer que a TL man- EUYIWXEQERIVEH´EGXYEVqWTIVMPPSWETIVUYrTVIXqR GESFIVXYVEIRZIVWIPTPYVEPMWQI 1EPKVEXEUYIWXIW IQQSVHEWWEVP´STSWMGMzQSHM½GEVIPWIYHMWGYVWPM- crítiques, el fet que un nombre elevat de persones QMXEVIPXIQTWHIPUYEPHMWTSWETIVTEVPEVM½RWMXSX cregués en la neutralitat, o en la quasi neutralitat de obligar-la a expressar-se de manera contrària a les TL, contradiu l’opinió comuna que una cadena naci- seves conviccions”. Segons en Areebar-Rantawi del onal àrab sempre és la portaveu del Govern. diari ed-Doustour, existeix una llista negre de perso- 2SSFWXERXEM\{PEQENSVMEIWQSWXVEZEGVuXMGE RIWRSKVEXIWTIVEPE.8:MUYIEUYIWXEPPMWXEHITrR IRZIVWP´EFWrRGMEHIGSFIVXYVEQIHMkXMGEWSFVIXI- HMVIGXEQIRXHIPIWTVIJIVrRGMIWTIVWSREPWHIPWTVS- mes socials importants, com la ciutadania, les condi- HYGXSVWHIPWTVSKVEQIWHIXIPIZMWMz)RHI½RMXMZEPE GMSRWHIZMHEWSGMSIGSR{QMUYIWPENSZIRXYXIPTE- .8:IWXkPPYR]HIJYRGMSREVGSQYREMRWXMXYGMzTFPM- per de les dones, entre altres. Pensaven que TL no ca, segons una altra persona entrevistada. tenia una veritable missió a nivell nacional i que no Segons Areebar-Rantawi, exmembre del consell XVEGXEZE UIWXMSRW UYI EJIGXIR IPW GMYXEHERW )VIR HIPE.8:IP+SZIVRRSqWP´RMGEMRWXMXYGMzUYITVI- conscients del doble repte al qual tota cadena pú- XqRMRXIVZIRMVIRIPGSRXVSPHIPE.8:1SPXIWEPXVIW blica ha de fer front, que consisteix bé en dedicar TIVWSREPMXEXWS½GMEPWMEHQMRMWXVEGMSRWXIRIRGEREPW temps d’antena a problemàtiques socials, econòmi- HI GSQYRMGEGMz TVMZMPIKMEXW EQF PE .8: )R GSRWI- UYIWMGYPXYVEPWEQFIPVMWGHITIVHVIEYHMrRGMESFq UrRGMEPEVIHEGGMzHIP´MRJSVQEXMYqWYRZIVMXEFPI emetre programes d’entreteniment que atreuen un malson quan s’ha de gestionar la col·lisió entre prio- públic més ample. ritats contradictòries de grups que volen tenir la pri- Al Marroc, els punts de vista divergeixen pel que mícia. Mustafa Hamarneh, antic president del consell fa a la capacitat de la televisió pública a fer sorgir una HIPEVEHMSMXIPIZMWMzNSVHEREZEGSR½VQEVEUYIWX STMRMzTFPMGEMRHITIRHIRXPPMYVIMTPYVEP8ESY½U2E- TYRXHIZMWXEIRHMVUYIPE.8:TEXIM\PEQYPXMTPMGMXEX diri, periodista del diari de publicació diària Al Massa’ de les autoritats de control que inclouen també els retreu a la televisió nacional la incapacitat que mostra serveis de seguretat del Govern. Fakhr Daas, el co- EP´LSVEH´SFVMVWIEXIQIWWIRWMFPIWUYIWzRH´MRXIVrW ordinador de la campanya nacional per als drets dels TFPMGM&EGLMV>REKYMI\TIVXMTVSJIWWSVIRQMXNERW estudiants, va concloure que aquestes pràctiques de comunicació, pensa que “la televisió pública fun- LERJIXHIPE.8:±YREMRWXMXYGMzKSZIVREQIRXEPUYI ciona segons una lògica que vol protegir l’Estat en és una part integrant del sistema i que dóna suport detriment del ciutadà”. Bousalham Daif, productor i a la política del Govern”. funcionari del ministeri de cultura pensa que “la tele- 0E .8: LE HI JIV JVSRX EP VITXI HI ZIYVI GSQ ZMWMzTFPMGEIQTVIWSREP´MRHMZMHYHMRWPEWSGMIXEX½RW el seu públic decideix informar-se amb les cadenes EYRTYRXIRUYrNERSXqSTMRMzTIVWSREP²%FHEPPEL kVEFWTIVWEXrPøPMXM-RXIVRIXWSFVIIPUYITEWWEEPTVS- Hassanine, secretari general del Moviment Popular de pi país i que la credibilitat dels informatius es trobi al la Infància, és d’un altre parer i pensa que la televisió nivell més baix. Ar-Rantawi ho atribueix al baix nivell pública fa grans esforços per promoure el sorgiment professional del personal que és el resultat d’una po- H´YRESTMRMzTFPMGEMRHITIRHIRXWSFVIPIWUIWXMSRW lítica de contractació basada en les recomanacions H´MRXIVrWREGMSREPGSQIP7kLEVE3GGMHIRXEPTIV{EH- personals del Primer Ministre o dels directors. met que d’una manera general, les opinions expressa- Per resumir, Ar-Rantawi explica que es tracta HIWIRIPWTVSKVEQIWHIPEXIPIZMWMzTFPMGEVI¾IGXIM- H´YREGVMWMTSPuXMGEHIPJVEGkWHIPTVSNIGXIHIVIJSV- \IRPIWTSWMGMSRWS½GMEPW QETSPuXMGEMRSRSQqWH´YREGVMWMHIPE.8: Les opinions també varien molt quan es parla de A El Líban, no totes les persones entrevistades saber si la televisió nacional serveix per a promou- GSQTEVXMIRP´STMRMzWIKSRWPEUYEP8qPq0MFER 80 VIIPTPYVEPMWQIH´STMRMSRWIRUIWXMSRWTSPuXMUYIW és el portaveu del Govern. Això sembla indicar que religioses, socials i econòmiques. Abdel Abdel, pseu- els esforços de diversos ministres successius de la dònim d’un alt responsable de una de les cadenes informació han aconseguit garantir un mínim d’im- públiques, opina que el pluralisme polític només es parcialitat. La meitat de les persones entrevistades respecta durant les campanyes electorals en funció considerava que TL ofereix un espai per a l’expres- de les condicions elaborades per la institució de re- sió d’opinions diverses, mentre que la resta pensava KYPEGMzHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz>REKYMLSETVS- que TL seguia tancant-se a certs corrents d’opinió va dient que “el pluralisme, tal com està concebut qWMRXIVIWWERXEWWIR]EPEVUYIXVIWTIVWSRIWUYILE- per part de l’Alta Autoritat de la Comunicació Audi- 132 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK SZMWYEP ,%'%TIVPIWWIZIWWMKPIWIRJVERGrW MHI½- d’una llista negra”. RMHETIVPEPPIMIWVIWTIGXETIV{EM\{RSqWWY½GMIRX 0EQENSVMEHIPIWTIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWZERI\- i queda molt per fer”. Mostapha Benali, president pressar la seva decepció respecte a “una programa- d’una associació per a la protecció dels telespecta- ció disfuncional” de la televisió pública i respecte a la dors, pensa que el respecte pel pluralisme només MR¾YIRGMEHIP+SZIVRMHIPWPSGYXSVWWSFVIIPGSRXMR- existeix sobre el paper i es remet com a prova a les KYXHIPWTVSKVEQIW1SLEQQIHIP3YE½IRKMR]IVM nombroses manifestacions populars i moviments de sindicalista a 2M, es queixa de la petita part destina- TVSXIWXEUYIPEXIPIZMWMzRSGSFVIM\8ESY½U2EHMVM da a la cultura i l’educació en una programació que pensa que a causa de la manca de mesures coerci- afavoreix les emissions a favor del Govern. Segons tives en cas de violació de la llei sobre el pluralisme, Nadiri, la programació està feta per obtenir un mà- el desequilibri perdurarà. Una de les persones en- xim d’ingressos publicitaris i destina més espai als trevistades va defensar l’HACA dient “que es pren TVSKVEQIWQYWMGEPWHIRMXUYIEPWQEKE^MRWGYPXYVEPW la seva missió molt seriosament i que els informes El suport a la producció nacional existeix, però HIQSWXVIR UYI IP +SZIVR M IPW TEVXMXW QENSVMXEVMW algunes persones entrevistades consideren que EP TEVPEQIRX IW FIRI½GMIR H´YR XIQTW HI TEVEYPE qW MRWY½GMIRX %PXVIW VIGSRIM\IR UYI PE TVSHYGGMz UYI WYTIVE PIW UYSXIW HI½RMHIW² )P XIQTW HI TE- H´SFVIWHVEQkXMUYIWHIWrVMIWMHITIPøPuGYPIWLEEYK- raula que es concedeix a l’oposició parlamentària és mentat en gran quantitat, però ha perdut en qualitat MRWY½GMIRXXEPGSQTEWWEEQFIPWTEVXMXWUYIRSXI- EGEYWEH´YREJEPXEH´I\TIVMrRGMEXrGRMGEMTIVUYrPIW nen escó al Parlament i amb el paper de les dones cadenes es trobaven sota pressió per produir sem- en política. Una altra persona ha lamentat la manca pre més. Znagui afegeix que les cadenes públiques HIGSFIVXYVEHIPIWEGXMZMXEXWHIPIWSVKERMX^EGMSRW signen contractes “amb amics o intermediaris” que de la societat civil i dels sindicats i acusa l’HACA RS HMWTSWIR HI PIW UYEPM½GEGMSRW RIGIWWkVMIW M IP HIRSLEZIVPSWMRGP{WIRPEHI½RMGMzUYIHzREHIP 3YE½TIRWEUYIP´EWWMKREGMzTVIWWYTSWXkVMEKSZIVRE- pluralisme polític. QIRXEPqWMVVIKYPEVMMRWY½GMIRXMTSVXEEYREWMXYEGMz Algunes de les persones entrevistades, entre les EFWYVHEIRUYrW´IQIXIR½RWEWIXGETuXSPWHIWrVMIW quals trobem en Bousalham Daif, del Ministeri de IRYRHME%M\{GSRWXMXYIM\YREGSRXVEHMGGMz¾EKVERX Cultura, van lamentar el fet que la televisió pública amb el plec de condicions, que preveu que les cade- IWXMKYMHSQMREHETIVYRHMWGYVWKIRIVEPMWXE XSXWIPW RIWLERHITVSHYMVTIVWMQEXIM\IWIP HIPWWIYW QEVVSUYMRWWzRMKYEPW UYITVSQSYPEGSLIWMzRE- TVSKVEQIWMRGPSIRXLMYR HITIPøPuGYPIWREGMS- cional i que poques emissions estiguin destinades a nals. En realitat, un gran nombre dels programes es QMRSVMIWGYPXYVEPW1SOLXEV0EKL^SYMTIVMSHMWXEHI produeix per al mes del Ramadà i per exemple, el el Ahdath el Maghribia, va fer una crítica més especí- pressupost de 2M per a les produccions nacionals ½GEHMIRXUYI±PEXIPIZMWMzRSEYXSVMX^EEPIWQMRSVMIW HITrRIRYR HIPWMRKVIWWSWTYFPMGMXEVMWPEUYEP a expressar-se. El telespectador que no n’està al cor- GSWEXqGSRWIUrRGMIWIZMHIRXWIRIPGSRXMRKYXHI rent veu que sí que hi ha minories a la televisió, però les produccions. El procés per encarregar progra- EM\{IWJERMGEQIRXTIVHIQSWXVEVPEWIZE½HIPMXEX mes, per negociar l’import dels pressupostos i per a la monarquia, la vida que duen en un ambient pa- decidir respecte a l’emissió de la producció no és Gu½GTIVREXYVEPIWESPIWWIZIWXVEHMGMSRWERGIWXVEPW transparent. La cadena de televisió decideix emetre 1EMRSIWTVIWIRXEIPWQEVVSUYMRWNYIYWIRIPWTVS- SRSYRETVSHYGGMzMIPTVSHYGXSVUYIHEEQIVGrHI grames de televisió nacional”. Znagui afegeix que “la P´EYHuQIXVITIVUYrPIWGEHIRIWXVMIRXSVREVEIQI- cobertura d’aquests grups minoritaris és desequili- tre una emissió o un programa per satisfer el publi- brada i de fet, serveix per reforçar l’hegemonia d’un GMXEVMGSQZEWIVIPGEWHIPTVSKVEQEIP%VSYWWE PE grup sobre l’altre, com per exemple la identitat àrab HSREGEWEHE EPEGEHIRE%P3YPE VIWTIGXI E PE MHIRXMXEX %QE^MKL²9RE EPXVETIVWS- A Palestina, les opinions discrepaven pel que fa a na anònima considera que la televisió nacional “té PETVIWXEGMzHIPEGEHIRE4EPIWXMRI8: 48: %PKYRW YREZMWMzQSPXVIHYxHEHIPEVIEPMXEXQEVVSUYMRES pensaven que no hi ha cap millora en la programació bé es veu obligada a seguir directius imposades des MGMXEZIRGSQEI\IQTPIWIPWQEKE^MRWH´MRJSVQEGMz de l’exterior. Per exemple, hi ha homes de negocis i els informatius. En canvi, el programa alalmakshouf o experts en religió, cultura i arts que es troben EPHIWGSFIVX IWZEGMXEVWSZMRXGSQYRFSRI\IQ- marginats per les seves idees, considerades com a TPIHITVSKVEQEUYIEFSVHEEQFGSVEXKIUIWXMSRW radicals per par de l’elit al poder i es parla inclús polítiques i amb una bona dosi de llibertat d’expres- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 133 WMz %PXVIW GSQIRXEVMW TSWMXMYW JIMIR VIJIVrRGME EPW pel que fa a la cobertura mediàtica dels informatius canvis relatius a la presentació, com el nou logotip, i citen com exemple el fet que la PTV no recollís la YRQMPPSVRMZIPPXrGRMGHIPWTVSKVEQIWPEMRWXEPøPEGMz MRJSVQEGMzHI;MOMPIEOWUYIXVEGXEZEH´S½GMEPWTE- H´YREGSRRI\MzWEXrPøPMXUYITIVQIXIRXVIZMWXEVTIV- PIWXMRW -FVELMQEP&EVKLSYXMHMVIGXSVHIMusawat sones fora de Palestina, així com la contractació de La promoció de les produccions nacionals i les co- nous presentadors. TVSHYGGMSRWEQFIPWIGXSVTVMZEXqWYRkQFMXIRUYr Tots aquests canvis s’han dut a terme sense tenir encara s’haurien de fer progressos. Algunes pel·lícules IRGSQTXIIPJIXUYIPE48:XqTSGWER]WH´I\TIVMrR- es coprodueixen localment i s’emeten a la PTV, però GMEUYIIPWIYQrXSHIHI½RERpEQIRXRSqWWY½GMIRX la compra de produccions independents encara no i que l’ocupació israeliana sovint és un obstacle per a ha entrat a formar part de les pràctiques de la PTV. la pràctica periodística. D’altres persones entrevista- Segons un exempleat, la televisió siriana és de HIWZERVIEPMX^EVGVuXMUYIWGSRXVEPE48:UYIWIQFPE fet la portaveu del Govern i està completament al WIVTEVXMHkVMEHIKVYTWIWTIGu½GWMIWXEVRIEPWIVZIM seu servei a causa de la manca de democràcia i de enlloc de ser una cadena pública al servei de tots els P´EFWrRGMEHIPPIMWMVIKPIWUYILEYVMIRHIKEVERXMVPE palestins. També van criticar la mentalitat local de la WIZEMRHITIRHrRGME7IKSRWIPHMVIGXSVH´YRGIRXVI 48:MZERWYKKIVMVUYILEYVMEHIXIRMVYRTIV½PQqW HIVIGIVGEWSFVIIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzPEXIPI- regional i inclús internacional. El baix nivell de quali- ZMWMzWMVMEREKEVERXIM\YREGSFIVXYVEHMZIVWM½GEHEHI ½GEGMzTVSJIWWMSREPHIPTIVWSREPMIPJIXHIGSRZMHEV la cultura i de les arts, però pel que fa a tot el que és VITIXMHEQIRXPIWQEXIM\IWTIVWSRIWEPWQEKE^MRWMR- HIP´kQFMXHIPETSPuXMGEEGXYEEQFIPQrXSHIHI±PE formatius també han estat un retret fet a la PTV. dissimulació de la censura i només cobreix els punts Les opinions divergien considerablement quan de vista del Govern”.10 W´LEZMEH´EZEPYEV½RWEUYMRTYRXPE48:XIRMEIRGSQT- Pel que fa a la religió, la televisió siriana només te la diversitat política i cultural. Alguns pensaven que GSFVIM\PEVIPMKMzHIPEQENSVMEHIPETSFPEGMzqWE hi havia més llibertat des de feia dos anys i alguns con- dir l’Islam sunnita, i no dedica gairebé temps d’an- WMHIVEZIRUYIIPTPYVEPMWQIH´STMRMzRSGSRWXMXYxEIR tena a les minories religioses. En la mateixa línia de si mateix un problema per a la PTV en la mesura en pensament, la televisió siriana només s’adreça al pú- UYrPEFEWIHIPEWSGMIXEXTEPIWXMREqWJSVXETIVUYr FPMGQENSVMXEVMHIPPIRKYEkVEFMMKRSVEPIWQMRSVMIW la població està unida en la lluita contra l’ocupació. PMRKuWXMUYIWMrXRMUYIWHIPTEuWGSQEVEIPWEVQIRMW )PWTVSKVEQIWGYPXYVEPWMWSGMEPWVI¾IGXIM\IREUYIWXE els kurds i els circassians. Segons un productor de la YRMXEX(´EPXVIWTIVWSRIWZERUIWXMSREVIPGEVkGXIV televisió siriana, tota persona que pretengui canviar partidista de la PTV. Un editorialista va declarar que PIWPuRMIWHMVIGXMZIWMKYER]EVYREQMGEH´MRHITIRHrR- ±IPWEPXVIW²IWXEREFWIRXWIRP´kQFMXHIPWQMXNERWHI cia respecte al Govern se l’acomiada o amenaça amb comunicació i va afegir que “de fet, la PTV és pràcti- la suspensió. Va citar l’exemple de Nidal Zaghbour, a GEQIRXPEXIPIZMWMzHIP´3VKERMX^EGMzTIVEP´%PPMFIVE- qui es va suspendre de les seves funcions de direc- QIRXHI4EPIWXMRE 304 MEM\{UYINSETSWXSTIVYRE tor general de la primera cadena a penes set mesos XIPIZMWMzMRHITIRHIRXMMQTEVGMEP² 7EPIQ/LEPMJIL 9La després d’haver estat nomenat al càrrec. Un altre diversitat ha desaparegut dels programes de la PTV IQTPIEXZEI\TPMGEVGSQIPVrKMQHI&EGLEVIP%WWEH WIKSRWIP(V1E]2E]IJHIPWIGXSVHIPWQMXNERWHIP ha intentat augmentar els pressuposts i millorar la Consell Nacional que va dir que“actualment, podem formació del personal de la televisió per fer front a GSRWMHIVEV UYI PE 48: qW PE GEHIRE HI 'MWNSVHkRME PEGSQTIXrRGMEHIPIWGEHIRIWkVEFWTIVWEXrPøPMX2S des del punt de vista econòmic i social. Els telespec- obstant això, va afegir que els serveis de seguretat, el tadors poden adonar-se que la programació cultural reforçament del control fet sobre la premsa, l’auto- HIPE48:RSIWGSVVIWTSREQFPEGYPXYVEHI+E^E² GIRWYVEMPEGSVVYTGMzKIRIVEPMX^EHELERJIXUYIUYEP- Per la seva banda, en Mostafa Ibrahim, investigador i sevol canvi esdevingui impossible. Una altra persona escriptor, considera que si la PTV representa el punt entrevistada que havia treballat durant cinc anys per HIZMWXETEVXMHEVMHIP´EYXSVMXEXTEPIWXMREE'MWNSVHkRME EPEXIPIZMWMzZEGSR½VQEVEUYIWXESTMRMzIREXVMFYMV PIWTSWMGMSRWHIP+SZIVRHI,EQEWE+E^EW´IQIXIR la baixa taxa d’escolta a la falta de creativitat i a l’es- EPEGEHIRETIVWEXrPøPMXEP%UWE tricta censura imposada als empleats. Va concloure Les crítiques retreuen la parcialitat i les omissions que el que calia era “reinventar la institució de la 8SXIWPIW IRXVIZMWXIW VIEPMX^EHIW E 4EPIWXMRE ZER XIRMV PPSG 8SXIWPIWIRXVIZMWXIWVIEPMX^EHIWE7uVMEZERXIRMVPPSGIRXVI entre el desembre del 2010 i el gener del 2011. el novembre i el desembre del 2010 134 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK televisió de manera a fer-la independent i capaç de feien un paral·lelisme amb la ràdio o amb les cade- XVEGXEVUIWXMSRWWSGMEPWMHIHIRYRGMEVPEGSVVYTGMz RIWMRXIVREGMSREPWTIVWEXrPøPMXSMRGPWEQFIPGYVX del funcionament de l’administració pública”. MRXIVQIHMHIWHIP´ER] ½RWP´ER] HIPUYEP En general, els tunisians es van mostrar molt crí- encara guarden nostàlgia. tics amb les prestacions del canal Tunisie 7 abans de Alguns programes s’escapen de la crítica de SPA, la revolució del 2011 i diversos van arribar a conside- com per exemple ErchadatTebbia, de salut, Fatawa- rar que la cadena nacional pública, de vegades, era alaHawa, de religió i Fi DairatEdhaou, de relacions més valenta. Tunisie 7 va rebre crítiques per les pres- internacionals. Aquests tres programes temàtics tacions febles que dóna i pels programes poc atrac- W´IQIXIRIRHMVIGXIIRLSVEHIKVEREYHMrRGMEMRS tius tant per la seva forma com pel seu contingut. La IWXER GSRWXVYxXW IRXSVR YR HIFEX )PW HSW TVMQIVW GEHIRERSIVEMQTEVGMEPMQERGEZEH´MRHITIRHrRGME són educatius i estan oberts a les preguntes del pú- i segons Zeinab Farhat, directora de l’espai cultural FPMG)PXIVGIVqWYRQEKE^uRH´MRJSVQEGMzTVIWIRXEX El TheatroEM\{qWIPUYILEHSREXP´r\MXHI*EGI- com a annex de l’informatiu. FSSO8YRMWMII\GPSxEPIWZIYWHMWWMHIRXW &EWWER De manera general, els millors programes, o els Bounenni, periodista d’IP.I^MVEL MRSIVEQqWUYI QqWPPMYVIWWzREUYIPPWUYIW´EHVIGIREPENSZIRXYX YREGEHIREHITVSTEKERHETIVEP+SZIVREXETIxHE i que tenen presentadors que encara no pateixen H´IWTSVXWMH´IWTIGXEGPIWQYWMGEPW 6ESYJ(EOLPESYM l’autocensura. Principalment, es tracta dels progra- TVSTMIXEVMH´YREGSRIKYHEPPMFVIVMEHIPMXIVEXYVE QIWH´IRXVIXIRMQIRXMHINSGWUYIWzRYREKPSTEHE Les poques persones presentades com opositors d’aire fresc en una programació que a més està des- d’aquesta cadena eren de fet “pseudopositors esco- connectada de les antenes i de les aspiracions del llits per cooptació per les elits al poder”, mentre que públic algerià. els debats amb els ministres eren veritables masca- La carta de l’ERTU, el codi deontològic i els al- VEHIW 6EGLMH/LIGLEREHMVIGXSVHIP4EVXMX(IQ{- tres documents que regeixen la televisió nacional a crata Progressista i cap de redacció d’el Mawqef )KMTXIRSGSRXIRIRGETVIJIVrRGMEEPEVIXVERWQMWWMz 7IKSRWIPTIVMSHMWXE/LIQExW/LE]]EXMIPWRMGWkQ- d’un percentatge d’emissions dedicades a temes es- FMXWSRIPTPYVEPMWQIH´STMRMzIWXEZEEYXSVMX^EXIVIR TIGu½GWGSQPIWQMRSVMIWPENSZIRXYXMPEMRJkRGME4IV l’esport, la cultura i de vegades els temes de socie- I\IQTPIPEUIWXMzHIPWHVIXWLYQERWMIRGSRGVIX tat. La diversitat d’opinió ideològica o política estava el tema de la tortura a Egipte, no apareix a la progra- prohibida. mació. Noha Atef, de la Xarxa Àrab per a la Infor- mació sobre els Drets Humans, constata que “quan 4.2.5 Avaluació de la cobertura dels temes relatius hi ha informació que afecta al Ministeri, és sistemà- al servei públic audiovisual per part de les cadenes ticament favorable al Govern”. Diverses persones nacionals IRXVIZMWXEHIWZERUYEPM½GEVPEGSFIVXYVEHIPIWIPIG- cions de l’any 2005 de farsa i de teatre. La corrupció % %PKrVME PIW TIVWSRIW IRXVIZMWXEHIW NE RS ZIYIR RSWIWSPUIWXMSREV:kVMIWVIKMSRWHIPTEuWRSIW tan sols la utilitat de contactar amb la televisió na- XIRIRIRGSQTXIS½RWMXSXIWHIRMKVIRGSQP´%PX GMSREP TIV I\TVIWWEVWI WSFVI UIWXMSRW H´MRXIVrW Egipte, mentre que diversos temes són tabú, com públic. L’ENTV sembla ser una via sense sortida per per exemple la Fe bahà’í i la classe militar a Egipte. als activistes que aleshores miren cap a la premsa 0EXIPIZMWMzREGMSREPNSVHEREIZMXEXSXEYREWrVMI IWGVMXETIVUYrPEXIPIZMWMzRSVIWTSRQEMEPIWMRZMXE- HIXIQIWUYIXVEGXIRPIWGEHIRIWTIVWEXrPøPMX-R´EQ GMSRWRMGSFVIM\QEMPIWGSRJIVrRGMIWHITVIQWEHIP al ‘Ashi, advocada i activista pels drets humans, con- moviment sindicalista. WMHIVEUYIPIWUIWXMSRWVIPEXMZIWEPEHSREW´MKRSVIR 9R IWXYHMERX I\TPMGE IP GEW IWTIGu½G H´YRE IR- i en Zuheir Abu Fares, antic president del Col·legi de XVIZMWXEIRUYrZEHIWGVMYVIIPTETIVUYIIP+SZIVR Metges, lamenta la manca de cobertura dels temes hauria de tenir per fer front a la fugida de cervells relacionats amb la salut. Es dóna el mateix cas amb la SJIVMRXIPWQMXNERWTIVEYRHIWIRZSPYTEQIRXTVS- NSZIRXYXIPWIWXYHMERXWPIWTIVWSRIWHMWGETEGMXEHIW JIWWMSREP M PE WIKYVIXEX WSGMSIGSR{QMGE HIPW NSZIW entre altes, malgrat les necessitats evidents de sensibi- Aquesta entrevista es va suprimir amb la censura PMX^EGMz0´EGXSVMHMVIGXSV+LERREQ+LERREQXEQFq MQEMRSW´LEIQrW0´)28:RSKEVERXIM\YREQMW- HITPSVEUYIPE.8:RSVI¾IGXIM\MIREFWSPYXPEVIEPMXEX WMzHIWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPWIKSRWPEQENSVMEHI d’una activitat cultural popular en creixement. les persones entrevistades, entre les quals algunes Al Líban, les crítiques dominaven les opinions LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 135 respecte a Télé Liban, que es percep com descon- completa dels temes tractats, però això no vol dir nectada de la societat i incapaç de tenir en compte que cobreixin tots els problemes. De fet, es va gra- les necessitats i les preocupacions de la societat civil var la seva intervenció i es va emetre, amb la qual i del públic en general. Totes les respostes aportades GSWEPEWIZESVKERMX^EGMzZEEGSRWIKYMVQSFMPMX^EVPE EXIWXEZIRP´I\MWXrRGMEH´YR±QYV²IRXVIPIWTIVWSRIW televisió pública per a una campanya sobre les bos- entrevistades i TL, malgrat que moltes d’elles eren ses de plàstic. Per contra, una altra persona entrevis- TIVMSHMWXIW M TVSJIWWMSREPW HIPW QMXNERW HI GSQYRM- tada lamentava que inclús en els casos on la televisió GEGMz %M\{ qW GIVX ½RW EP TYRX UYI MRGPW YR VIE- s’interessava pels problemes relacionats amb el medi PMX^EHSVHI80IWZEUYIM\EVIRZIYVIUYIIPWWYK- ambient, ho feia de manera selectiva i privilegiava el geriments que feia s’ignoraven sistemàticament. El HMWGYVWS½GMEP7IQTVIIWGYPTEIPWGMYXEHERWHIPE representant d’una ONG compromesa amb la lluita degradació del medi ambient, mentre que l’Estat i antidroga pensava, al contrari, que hi havia possibili- les companyies privades que saquegen els recursos tats d’accedir-hi i la seva opinió potser indica que els naturals amb les autoritats publiques com a còmpli- VITVIWIRXERXWHIPEWSGMIXEXGMZMPTSHIRMR¾YMVWSFVI GIWRSIWZIYIRUIWXMSREHIW%PKYRWXIQIWGVYGM- el contingut de la televisió pública. als, com l’impacte del turisme en el medi ambient o Els operadors públics marroquins no donen els riscos inherents a la industria del fosfat per a la prou importància a la infància, segons en Abdelillah salut de la població, no es debaten als programes de Hassanine, secretari general del Moviment per a la la televisió pública, la qual no ensenya mai les vícti- Infància. Els programes de la televisió pública prete- mes de la política governamental o de les activitats nen interessar-se pels “ciutadans de demà”, però en MRHYWXVMEPWUYITIVNYHMUYIRIPQIHMREXYVEP realitat cometen errors per recórrer, per exemple, A Palestina, es constata una millora dels progra- ERIRWTIVEPETYFPMGMXEXTIVYXMPMX^EVYRPPIRKYEX- mes de la PTV, en particular en el tractament de KISFWGrMTIVXVERWQIXVIQMWWEXKIWH´MRXSPIVkRGMEE PIW UIWXMSRW WSGMEPW M GYPXYVEPW )P TVSKVEQE RE^VE través dels nens. Com a secretari general, ha estat QIREPHEOLIP YRTYRXHIZMWXEMRXIVMSV UYIXVEGXE convidat sovint per participar en programes, però dels Palestins que viuen a l’Estat d’Israel, es cita com ±IPWIYQMWWEXKIIWGIRWYVEZEM½RWMXSXRSW´IQI- a exemple, així com alguns programes d’entreteni- tia”. Una altra persona que va demanar conservar ment o d’informació. Es destaca una millora en la l’anonimat també va dirigir critiques contra els pro- qualitat pel que fa al disseny de certs programes, KVEQIW HIWXMREXW E PE MRJkRGME TIV PE WYTIV½GMEPMXEX en particular aquells que donen la paraula a con- UYIQSWXVIRMTIVPEZMSPrRGMEHIPWHMFYM\SWERMQEXW vidats que representen tot el ventall polític, inclús importats. TIVWSREPMXEXWS½GMEPWHIPTEVXMX,EQEWfWZIVMXEXUYI /LEHMNE 6MEHM TVIWMHIRXE HI P´%WWSGMEGMz 1EVVS- EUYIWXIW I\GITGMSRW RS WzR WY½GMIRXW TIV GERZMEV quina dels Drets Humans, constata que els drets hu- considerablement la situació i el fet que la PTV con- mans només es tracten de manera irregular i efímera XMRYxHSQMREHETIVP´EYXSVMXEXTEPIWXMREMWIRWITVIW- MEJIKIM\UYIPEWIZESVKERMX^EGMzLEIWXEXZuGXMQEHI XEVEXIRGMzEUIWXMSRWGSQP´IHYGEGMzSPETVSXIGGMz propòsits difamatoris en una emissió del programa del medi ambient. Hiwar, que va rebre el president del Consell Consul- 0IWUIWXMSRWWSFVIIPWHVIXWLYQERWIWXERHI½- XMYHIPW(VIXW,YQERW ''(, ZIYVIWIGGMzWYF- nides en el marc de les violacions comeses per part secció 3 sobre l’anàlisi qualitatiu dels debats a televisió, dels israelians contra els palestins i passen a utilit- WIGGMz1EVVSG 9RHIPWTEVXMGMTERXWHIP´IQMWWMz±ZE ^EVWIGSQMRWXVYQIRXWTSPuXMGW7LE´[ER.EFFEVIIR mencionar el nom de la Sra. Riadi i va proferir greus director de l’ONG el Haqq, destaca que “l’enfoca- EGYWEGMSRWGSRXVEPEWIZESVKERMX^EGMz²(IWHIPWIY QIRXHIPE.8:qWXuQMHMUYIPEGEHIRERSXqIPZEPSV punt de vista, l’emissió va servir per passar comptes HIXVEGXEVUIWXMSRWHIZMSPEGMSRWHIPWHVIXWLYQERW EQFPIWSVKERMX^EGMSRWHIPWHVIXWLYQERW9REUYIM\E en l’àmbit intern de Palestina, malgrat que seria es- TVIWIRXEHEEP´,%'%ZEWIVVIFYXNEHEEQFIPTVIXI\X sencial tenir un enfocament imparcial per unir els del dret a la llibertat d’expressió del periodista. rangs del poble palestí”. Yahya Rabah, editorialista 7IKSRW >EOVSXXM =EWWMRI GET HI P´EKrRGME TIV E i periodista, pensa que els drets humans es tracten l’energia i els recursos del medi ambient a Marrà- en funció del calendari per a la commemoració de UYIM\IPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzXVEGXIRPIWUIW- HEXIWIWTIGu½UYIWMRSIRFEWIEYRETPERM½GEGMzE tions relatives al medi ambient de manera correcta. llarg termini. Els programes duen a terme una anàlisi relativament La programació de la PTV no reserva un lloc ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK IWTIGu½GEPEHSRETIV{TSXHSREVWIIPGEWUYI per expressar-se. El director Hichem ben Ammar YRTVSKVEQEIWGSR½xEYREHSREUYERIWXVEGXE destaca que va estar convidat per parlar de les se- de una dona coneguda. Amal Khreisheh, directora ves pel·lícules, tot i que la cadena no les emetia mai. d’una ONG dedicada la dona treballadora, cons- Les veus dissidents quedaven sistemàticament tata que en l’àmbit de l’anàlisi polític, mai no es excloses de la televisió pública tunisiana i segons consulta a les dones i que sempre se les presenta en Rachid Khechana, mai no s’esmentava el Partit amb els estereotips tradicionals relacionats amb la Demòcrata Progressista, del qual n’és el president. HSRE)RLSVIWHIKVEREYHMrRGMEHIWHIPIW Es donava el mateix cas amb els altres partits de ½RWEPIW LSVIWPIWHSRIWRSXIRIRZIYIR l’oposició i amb la Lliga Tunisiana dels Drets Hu- IPWGETuXSPWSUYIHIRGSR½REHIWETETIVWXVEHMGMS- QERW 08(, 7IKSRW %HIP 'LESYIGL PIW MRMGME- nals. Wafaa Abdel Rahman, de l’ONG Falestiniyyat, tives dels diputats de l’oposició, dels quals en for- declara que “vol veure dones que parlen de recon- mava part, mai no es recollien, com per exemple la ciliació, que parlen de les negociacions de pau amb iniciativa per a l’abolició de la pena de mort o el vot un punt de vista feminista. Les dones són capaces HIQSGMSRWIWTIGu½UYIW1SOLXEV8VM½TVIWMHIRX d’intervenir en tots aquests àmbits i aquesta crítica de la LTDH, comparteix aquest punt de vista sobre qWETPMGEFPIXERXEGEHIRIWkVEFWTIVWEXrPøPMXGSQ la manca de cobertura de la diversitat política i el a la PTV”. fet que la televisió presenti sistemàticament punts No tots els comentaris eren tan clars sobre de vista favorables a la línia política del Govern i EUYIWXEUIWXMz4IVI\IQTPI1SRE1ERWSYVI\- ataqui els defensors dels drets humans. diputada, veu una obertura positiva en el fet que Segons Sana Ben Achour, presidenta de l’Associ- es convidin dones i Lubna al Ashkar, cap de premsa ació Tunisiana de Dones Demòcrates, la representa- d’una ONG, destaca que actualment algunes dones ció de les dones no és satisfactòria i creu que “el fet tenen accés a llocs de corresponsals i de presenta- que el discurs de la televisió nacional sigui monolític dores de la PTV. RSI\GPSYRIGIWWkVMEQIRXUYIXVEGXMXIQIWH´MRXIVrW 0E QENSVME HI PIW TIVWSRIW IRXVIZMWXEHIW EH- TFPMG4EVI\IQTPIIPHIFEXSVKERMX^EXTIV8YRMWMI QIXLEZIVTSKYXTEVXMGMTEVIRTVSKVEQIWNEWMKYM WSFVIPEZMSPrRGMEHSQrWXMGEMWSFVIIPHVIXH´LI- IRHMVIGXISTIVXIPrJSRTIVGSQIRXEVXIQIWUYI VrRGMEW´STSWEZEEPEQIZESTMRMzGSQEHSREHIQ{- HIFEXMIR IPW VITVIWIRXERXW H´SVKERMX^EGMSRW HI PE crata, però no puc negar que aquest discurs tingui societat civil. Malgrat això, aquesta participació és repercussions en certes classes socials de la societat MRWY½GMIRXMIRGSRGVIXIRXSXEPP{VIPEGMSREXEQF tunisiana”. Sana Ben Achour afegeix que les minories els drets humans o el paper de la dona. Un partici- que viuen a Tunísia no tenen cap representació a la pant recorda haver estat convidat per comentar la XIPIZMWMzREGMSREPGSQWMIPWNYIYWMPEKIRXRIKVERS recuperació del cos del màrtir Mashhour el Arouri existissin. , però no va tenir ocasió de tractar el tema de ma- Els activistes pels drets humans i d’altres causes nera adequada. Salem Khalleh, que està a càrrec de H´MRXIVrWTFPMGQEMRSEGSRWIKYMIRJIVWIRXMVPEWIZE les relacions públiques en una ONG de Ramal·lah, veu i malgrat haver enviat nombroses invitacions i va estar convidat en diverses ocasions per comen- comunicats de premsa a la televisió nacional, no ob- XEVPEUIWXMzVIPEXMZEEPJIXUYIPIWEYXSVMXEXWMWVEI- XIRMIRQEMVIWTSWXEMIRGSRWIUrRGMEP´RMGEWSVXM- lianes retinguessin els cossos dels màrtirs, però no HEUYIUYIHEZEIVIRPIWGEHIRIWkVEFWTIVWEXrPøPMX ZETSHIVI\TSWEVPEHMQIRWMzUYIEUYIWXEUIWXMz GSQIP.E^MVELMIP,YVVEL té en l’àmbit dels drets humans. L’avaluació dels programes de Tunisie 7 abans 6IGSQEREGMSRWJIXIWTIVPIWTIVWSRIWIRXVI- de la revolució del 2011 demostra que els progra- vistades per millorar les prestacions de les cadenes mes culturals eren més oberts que els de temes de televisió públiques TSPuXMGW)PWTSPuXMGWMIPWVITVIWIRXERXWH´SVKERMX^E- cions de la societat civil entrevistats no havien estat %UYIWX ETEVXEX TVIWIRXE YR VIWYQ WMRXrXMG HI PIW mai convidats a participar en programes, però sí TVMRGMTEPWVIGSQEREGMSRWVIGSPPMHIWIRIPWTExWSWUYI les persones implicades amb la cultura local, que han participat en aquest estudi per evitar així les re- participaven de tant en tant en programes locals. TIXMGMSRW1qWIRPPkHIPIWIWTIGM½GMXEXWREGMSREPWM És evident que les participacions estaven sotmeses dels contextos polítics diferents, les recomanacions a un control estricte i que a penes tenien temps per millorar les prestacions de les cadenes de televi- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 137 sió públiques presenten nombroses similituds. des a la llibertat d’expressió i de premsa. 0IWVIGSQEREGMSRWIWXERGPEWWM½GEHIWIRHMZIV- ix)4VSXIKMVIPWTIVMSHMWXIWQMXNERpERXP´IWXEFPMQIRXS WIWGEXIKSVMIWVIPEXMZIWEPEVIKYPEGMz PMFIVEPMX^EGMz IPVIJSVpEQIRXHIPWTVSGIHMQIRXWNYHMGMEPWIPMQMRERX HIPWIGXSVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEFSPMGMzHIP els límits i les penes de presó i establint del dret Ministeri d’Informació, establiment de mecanismes d’accés a la informació. HIVIKYPEGMzMRHITIRHIRXW EPEQMPPSVEHIPEKIWXMz x)-RXVSHYMVMETPMGEVYRGSHMHISRXSP{KMGHIPWQMXNERW dels operadors públics, la millora del tipus i de la de comunicació. UYEPMXEXHIPWTVSKVEQIWMPEWIRWMFMPMX^EGMzHIPTFPMG IRKIRIVEPHIPIWSVKERMX^EGMSRWHIPEWSGMIXEXGMZMP 1MPPSVEHIPEKIWXMzHIPWSTIVEHSVWTFPMGW i en particular dels periodistes respecte al SPA. Les VIGSQEREGMSRW VIPEXMZIW IWTIGu½GEQIRX E YR RMG i) Fer que el Parlament nomeni els directors i els país es troben en un apartat apart. operadors públics per tal d’assegurar un control di- recte per part de les persones escollides pel poble. 6IGSQEREGMSRWWSFVIPEVIKYPEGMzHIPWQMX- ii)+EVERXMVPEMRHITIRHrRGMEHIPGSRWIPPH´EHQMRMW- NERWEYHMSZMWYEPW tració de la televisió pública respecte al Govern per- UYr JYRGMSRM WIKSRW IPW IWXkRHEVHW TVSJIWWMSREPW M 0E QENSVME HI PIW TIVWSRIW IRXVIZMWXEHIW TIRWIR rXMGWMRXIVREGMSREPW que és necessari: iii)1MPPSVEVPEKIWXMzHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzM KEVERXMVPEWIZEMRHITIRHrRGMEIGSR{QMGEMEHQMRMW- i)%FSPMVIP1MRMWXIVMH´-RJSVQEGMz SHI'SQYRMGE- trativa. GMz M WYFWXMXYMVPS TIV YR QIGERMWQI HI VIKYPEGMz iv) Garantir la gestió de la televisió pública amb ple- veritablement independent, com la FCC als Estats REXVERWTEVrRGMEMTYFPMGEVMRJSVQIWERYEPWH´EHQM- Units, l’OFCOM a Gran Bretanya i el CSA a França. nistració i de gestió comptable. ii)0MFIVEPMX^EVIPWIGXSVEYHMSZMWYEPTSWEV½EPQSRS- v) Crear una estructura de gestió dels recursos hu- poli del Govern i introduir Plecs de condicions que mans i millorar els procediments de contractació. garanteixin una atribució equitable de les longituds vi)+EVERXMVPEMRHITIRHrRGMEHIP´IUYMTHIVIHEGGMz d’ona. respecte al Govern. iii) Limitar la pertinença al mecanisme de regulació a vii) Suprimir els nomenaments per favoritisme i con- I\TIVXWMVITVIWIRXERXWH´SVKERMX^EGMSRWHIPEWSGMI- tractar nous empleats basant-se en les seves com- tat civil i establir les garanties necessàries destinades TIXrRGMIW EKEVERXMVPEWIZEMRHITIRHrRGMEVIWTIGXIEPKSZIVR viii) Millorar les condicions de feina dels periodistes i iv)0MFIVEPMX^EVIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzIRKIRIVEP JSVQEVPSWIRQEXrVMEHIHVIXWLYQERW i la televisió pública en particular del control del Go- ix) Millorar la qualitat de l’equipament i crear estudis vern i dels serveis de seguretat en tot allò relatiu a adequats. PETVSHYGGMz IPGSRXMRKYXHIPWTVSKVEQIW P´IQMWWMz i la publicitat. 1MPPSVEHIPXMTYWHITVSKVEQIWMPEWIZEUYE- v) Establir un contracte programa per a la televisió litat TFPMGEUYIWSZMRXJYRGMSREIRYRFYMXNYVuHMGMWIRWI línies de conducta per a la seva programació. i) Estimular la producció local i crear programes que vi) La necessitat d’una voluntat política per part de tenen en compte les necessitats i els interessos del les persones que estan al comandament per refor- TFPMGGSQEVEPENSZIRXYXPIWHSRIWIRXVIEPXIWE pEV IP 74% % QqW HI PE PMFIVEPMX^EGMz HIP GSRXVSP QqWHITVSKVEQIWH´MRXIVrWGMIRXu½GMGYPXYVEPUYI governamental, s’ha de garantir que els operadors reforcen la ciutadania. Introduir un nou enfocament tinguin els pressupostos necessaris per dur a terme per a la programació de la cadena nacional i garantir la seva missió. els pressupostos necessaris per a la seva aplicació. vii) )R IPW TExWSW SR IRGEVE RS I\MWXIM\ EUYIWXE ii) Garantir la creació d’una varietat de programes pràctica, convé introduir un cànon audiovisual per HIUYEPMXEXWIRWIHIM\EVWIMR¾YIRGMEVTIVPIWTVMSVM- establir operadors públics que retin comptes al po- tats mercantils FPIMRSEP+SZIVR PETSFPEGMz½RERpEMXqHVIXHI iii) Orientar els programes cap a la cultura i l’educació WYTIVZMWEVIP74% del públic per tal d’estimular el seu sentit crític i trac- viii)1SHM½GEVPIWPPIMWMPPIZEVPIWVIWXVMGGMSRWMQTSWE- XEVPEMRJSVQEGMzEQFTPIRERIYXVEPMXEXMSFNIGXMZMXEX 138 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK iv) Crear programes que garanteixin l’expressió Encara que la llista de recomanacions que s’aca- d’opinions múltiples i diverses i que donin resposta FIRHIHSREVW´ETPMUYMIRHMJIVIRXQIWYVEEPGSRNYRX a les necessitats de les comunitats presents en la HIPW ZYMX TExWSW MRGPSWSW IR EUYIWX IWXYHM YR GIVX WSGMIXEXGSQPIWQMRSVMIWrXRMUYIWMVIPMKMSWIWPIW RSQFVIHIVIGSQEREGMSRWW´EHVIGIRIWTIGu½GEQIRX regions rurals, entre altres. EYRTEuWIRTEVXMGYPEV4IVI\IQTPIPEQENSVMEHIPIW v) Garantir que els grups que no tenen accés als persones entrevistades van insistir sobre la necessi- QMXNERWHIGSQYRMGEGMzTYKYMRI\TVIWWEVWIIRIPW tat d’aplicar una legislació que serveixi per liberalit- programes de la televisió pública i donar accés a les ^EVIPWIGXSVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTIV{IRIP associacions nacionals, als parlamentaris, als partits cas del Líban i del Marroc , aquesta recomanació no polítics, als sindicats, entre altres. IWZEJIVNEUYIEUYIWXIWPPIMWW´MRWXEYVEVERETEVXMV vi))WXEFPMVYRWMWXIQEMRHITIRHIRXMGVIxFPIWIKSRW d’ara. En canvi, els marroquins volien que la inde- IPWGVMXIVMWMRXIVREGMSREPWTIVEPEQIWYVEH´EYHMrRGME TIRHrRGMEHIPE%PXE%YXSVMXEXHIPE'SQYRMGEGMz que serveixi per avaluar les necessitats i les expec- Audiovisual es reforcés i millorar les seves prestaci- tatives del públic. SRWEQFYREVIZMWMzHIPWIWXEXYXWUYIHI½RIM\IRIP paper i les prerrogatives que té. 7IRWMFMPMX^EVIRKIRIVEPIPTFPMGMPIWSVKE- )RVIJIVrRGMEEQF8qPq0MFERPEGEHIRETFPMGE RMX^EGMSRWHIPEWSGMIXEXGMZMPMIRTEVXMGYPEVIPWTIVMS- amb el pressupost més baix, les persones entrevista- distes, sobre el concepte del servei públic audiovisual des van recomanar que es prenguessin mesures per XEPHIKEVERXMVPEWEPZEKYEVHEHIPWWIYWEV\MYWTIVUYr i) Dissenyar i posar en marxa campanyes de pro- ±P´LIVrRGMEGYPXYVEPHIPTEuWIWXkIRTIVMPPHIHIWETE- moció sobre el tema del SPA per al gran públic i en VMGMz² 1EKHE%FSY*EHIPTIVMSHMWXEMHMVIGXSVEHIPW particular, per a les ONG nacionals i els periodistes. programes de formació periodística a la Universitat ii) Introduir el tema del SPA en la cultura política i EQIVMGEREHI&IMVYX YXMPMX^EVIPWI\IQTPIWUYIQSWXVIRUYIEUYIWXGSR- Al mateix temps, algunes de les recomanacions GITXIJYRGMSREIREPXVIWTExWSWHIPQzRSHIPEVIKMz JIXIWTIVTEVXHIPWIKMTGMWGSRGIVRIM\IRIWTIGu½GE- àrab, com El Líban, el Marroc, entre altres. QIRXPEWMXYEGMzHIP´)689UYITEXIM\YRETPrXSVE iii) Establir un centre de desenvolupament professi- H´IQTPIEXWEQFYRWEWWEPEVMEXWQIRXVIUYI SREPMRXIVREPEMRWXMXYGMzUYIKIWXMSRMIPWQMXNERWHI a l’altre extrem, es troba Télé Liban, que només en comunicació públics i formi periodistes segons els té un centenar. L’ERT pateix problemes en el seu principis de servei públic audiovisual. funcionament a causa de l’excés d’empleats sense iv))WXEFPMVGSSTIVEGMzIRXVIPIW32+IWTIGMEPMX^E- UYEPM½GEVSWIRWIQSXMZEGMzMTIVHMJIVrRGMIWHIWEPE- HIWMIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTFPMGWTIVKEVERXMV VMMRNYWXM½GEHIW(MZIVWIWTIVWSRIWIRXVIZMWXEHIWZER la formació del personal de manera a millorar les WYKKIVMVUYIIWTVINYFMPqWYR HIPTIVWSREPMUYI WIZIWTVIWXEGMSRWMP´rXMGETVSJIWWMSREP WI´PWWYFWXMXYuWTIVTIVWSREPUYEPM½GEXMUYIEPQEXIM\ v) Millorar el nivell de les classes de periodisme i de XIQTWIWVIHYxWWMRPIWHMJIVrRGMIWIRXVIIPWIQTPIEXW dret als instituts i a les universitats i introduir-hi el dels quals “alguns cobren unes cent lliures egípcies, concepte de SPA. mentre que d’altres s’embutxaquen milions”. Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 139 5. Conclusions Els participants en aquest estudi co- servei públic que contribueixi a la democràcia i al MRGMHIM\IREVIGSRrM\IVUYIIP74%EPQzRkVEFJYR- TPYVEPMWQIEPWTExWSWVIWTIGXMYW ciona d’una manera que no és directament compa- )RIPQSQIRXHIPPERpEVEUYIWXTVSNIGXIIPTPE rable amb les cadenes nacionals que hi ha a Europa de suscitar un debat públic sobre el paper de les TIVI\IQTPIPE&&' SEP´%QrVMGEHIP2SVH%M\{ televisions nacionals corria el risc de quedar circum- es deu al caràcter de la relació entre les cadenes de WGVMXS½RWMXSXTVSLMFMXTIPWVrKMQWEYXSVMXEVMWUYI televisió i el seu públic nacional. D’entrada, els par- FYWUYIRQERXIRMVIPWIYTSHIVWSFVIIPWQMXNERWHI XMGMTERXWIREUYIWXIWXYHMZERTPERXINEVUYIEFERW GSQYRMGEGMzREGMSREPWIPWUYEPWYXMPMX^IRGSQEIMRE de defensar el desenvolupament de teledifusió en de control social i polític. Els participants involucrats IPWZYMXTExWSWHIP1EKVIFMIP1EWLVIOWIPIGGMSREXW IR IP TVSNIGXI RS TSHMIR TVIZIYVI IR EUYIPP QS- calia establir un estat de la situació. Es va fer evident QIRXUYIEFERWHIPE½HIPIPWZIRXWHIPGERZM que una anàlisi metòdica i detallada dels punts forts FYJEVMIRIREUYIXWTExWSWUYIIWGSQFVEVMIRYRGIVX i dels punts febles en els àmbits de la reglamentació, RSQFVIHIVrKMQWEYXSGVkXMGWMUYIJEVMIRXVIQS- la gestió i la producció de la televisió pública era un PEVPIWFEWIWH´EPXVIW8SXH´YREZERETEVrM\IVRSZIW TEW RIGIWWEVM TIV SFXIRMV YRW VIWYPXEXW ½EFPIW WS- perspectives de reformes polítiques, sobretot en el bre la producció i el contingut de la programació. Els camp del servei públic. El fet de treballar en una anà- VIWYPXEXWH´EUYIWXEERkPMWMXIRIRP´SFNIGXMYH´EPMQIR- lisi del sector audiovisual públic al món àrab va agafar XEVIPWEVKYQIRXWHIPWVITVIWIRXERXWH´SVKERMX^EGM- una envergadura que superava amb escreix les ex- ons de la societat civil que ofereixen solucions per pectatives inicials. Es feia evident la necessitat d’en- QMPPSVEV P´I½GkGME HIP 74% (I JIX IP GEVkGXIV RMG tendre el funcionament -i els mals funcionaments- H´EUYIWXTVSNIGXIMIPUYILMHzREJSVpEVEYIRIPWIY del sector audiovisual públic. En altres paraules, un enfocament, que inclou diversos aspectes de la tele- TVSNIGXIUYIZEGSQIRpEVGSQYREVIGIVGEEGEHr- HMJYWMzREGMSREPEPWTExWSWkVEFW4IVGSRXI\XYEPMX^EV mica sobre un fenomen d’estancament sociopolític PEWMXYEGMzHIRSYGEHIRIWREGMSREPWIRZYMXTExWSW es transformava gairebé en un full de ruta per a la àrabs1EUYIWXTVSNIGXIMRGPSYHMZIVWSWRMZIPPWH´ERkPM- HIQSGVEXMX^EGMzHIPWQMXNERWTFPMGWEPQzRkVEF WMMYXMPMX^EHMZIVWSWQrXSHIWH´IWXYHMHIPWGSRXMRKYXW que inclouen una visió general del marc legislatiu de 5.1 Un cop d’ull a la legislació sobre el sector VIKYPEGMzHIPEXIPIHMJYWMzEPWZYMXTExWSWYREERkPMWM audiovisual públic quantitativa i qualitativa dels diferents tipus de pro- grames emesos, una anàlisi comparativa de la gra- )R EREPMX^EV PIW PIKMWPEGMSRW UYI VIKYPIR IP WIGXSV ella de programes de la temporada i una avaluació EYHMSZMWYEP TFPMG EPW ZYMX TExWSW kVEFW IWXYHMEXW del SPA establert sobre la base de 111 entrevistes s’observa que cada país ha adoptat un enfocament UYEPMXEXMZIW EQF VITVIWIRXERXW H´SVKERMX^EGMSRW HI diferent pel que fa a la regulació del sector audiovi- PEWSGMIXEXGMZMP%UYIWXTVSNIGXIRSRSQqWSQTPIYR WYEPTFPMG2SSFWXERXEM\{qWTSWWMFPIMHIRXM½GEV buit en la documentació disponible sobre el SPA al punts comuns, com ara els inicis històrics de la tele- món àrab, sinó que també proporciona als activistes HMJYWMzYRWUYERXWER]WHIWTVqWUYIEUYIWXWTExWSW MEPIWSVKERMX^EGMSRWHIPEWSGMIXEXGMZMPYRIWIMRIW EGGIHMWWMREPEMRHITIRHrRGME HIPWTSHIVWGSPSRMEPW útils per argumentar la necessitat de fer emergir un JVERGrWMFVMXkRMG MIPJIXUYIPEXIPIZMWMzZEIWXEVHIW del principi sotmesa al control de l’Estat i integra- )P1EVVSGGSQTXEEQFHYIWGEHIRIWHIXIPIZMWMzLIVX^MERIW HEEPTVSNIGXIHIGSRWXVYGGMzHIPEREGMzIRP´rTSGE 2M i Al Oula 140 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK postcolonial. Al Líban, l’únic país on la televisió es va di, el concepte de televisió de servei públic sembla PPERpEVTVMQIVGSQYREIQTVIWETVMZEHE EFERWUYI que encara és àmpliament ignorat al món àrab. En la IP+SZIVRPEXSVRqWEGSQTVEV RSQqWW´ETPMGEZEIP quarta part d’aquest estudi, diversos representants control governamental al contingut dels telenotícies H´SVKERMX^EGMSRW HI PE WSGMIXEX GMZMP MRXIVVSKEXW ZER i les emissions de caràcter polític, mentre que la ges- HI½RMVIP74%GSQIPQMXNkEXVEZqWHIPUYEPPIWEY- tió de les cadenes de televisió privades podia decidir toritats poden informar el públic sobre l’acció i les lliurement la producció i l’emissió de qualsevol altre TSWMGMSRW EHSTXEHIW TIP +SZIVR WSFVI UIWXMSRW tipus de programa d’educació o d’entreteniment. H´MRXIVrWKIRIVEP %PWZYMXTExWSWkVEFWIWXYHMEXWIPGSRXVSPHIP´)W- En altres paraules, el SPA és percebut i acceptat tat queda garantit per la tutela directa del Consell de pels membres del públic com una part de l’aparell 1MRMWXVIWSHIP1MRMWXIVMH´-RJSVQEGMzS½RWMXSXTIV directiu de l’Estat per comunicar-se amb el públic XSXWHSWEPLSVE TIVI\IQTPI8qPq0MFERM7]VMER8: EUYIWXE IUYEGMz IRXVI XIPIZMWMz TFPMGE M XIPIZMWMz STIVPEXYXIPEHIPTVIWMHIRX 4EPIWXMRE8: HIP6IM KSZIVREQIRXEPqWIWTIGMEPQIRXQEVGEHEE7uVME 2S 1M%P3YPEEP1EVVSGM.8:E.SVHkRME %8YRuWME obstant això, diverses persones entrevistades van ½RWEPVIGIRXIRHIVVSGEQIRXHIPVrKMQHIPTVIWMHIRX EVVMFEV E MHIRXM½GEV EPKYRW HIPW TVMRGMTMW FkWMGW HIP Ben Ali, el ferri control de la televisió pública estava SPA com ara la neutralitat informativa, la diversitat garantit per la imposició de la tutela directa de tres H´STMRMSRWMPEHMZIVWM½GEGMzHITVSKVEQIW2SSFW- ministeris simultàniament, dos dels quals relacionats XERXEM\{½RWMXSXIRIPWGEWSWIRUYrIWZERIWQIR- amb la seguretat: els ministeris de telecomunicaci- tar aquests principis, com ara la diversitat o el plura- SRWHIHIJIRWEREGMSREPMHIP´MRXIVMSV%%PKrVMEME lisme, en general es percebien d’una manera limitada )KMTXI PE MQTSWMGMz HI P´IWXEX H´IQIVKrRGME HYVERX i semblava que designessin només «la representació HrGEHIWW´LEXVEHYxXIRIPVIJSVpHIPGSRXVSPIWXEXEPM de les diverses faccions o partits polítics» en una en l’impediment d’expressió de qualsevol forma de WSGMIXEXHIXIVQMREHE%M\{WMKRM½GEUYIRSIWGSRWM- diversitat política a la televisió. HIVIRIPWHMZIVWSWKVYTWWSGMEPWIGSR{QMGWSrXRMGW No solament les televisions públiques estan ges- UYIWzRIRVIEPMXEXIPQEVGHIPTFPMG HSRIWRIRW tionades per entitats relacionades amb el poder grups marginats econòmicament, minories religio- I\IGYXMY MIPWWIVZIMWHIWIKYVIXEX PIWPPIMWMIPWTVS- WIWrXRMUYIWPMRKuWXMUYIWPIWTIVWSRIWHMWGETEGMXE- GIHMQIRXWEHQMRMWXVEXMYW MRGPSWSWIPGSRXVSPKSZIVRE- HIWPIWTSFPEGMSRWVYVEPIXG 0EGSRGPYWMz{FZMEqW QIRXEPHIP´EWWMKREGMzHIPWTVIWWYTSWXSW W´IWXEFPIM\IR que, per fer evolucionar el servei públic audiovisual de manera que garanteixin que els canals de la televi- al món àrab, caldrà una acció concertada a tots els sió pública funcionen com els portaveus del Govern. nivells que haurà de començar pel mateix públic. Se- 0IWPPIMWYXMPMX^EHIWTIVGSRXVSPEVIPJYRGMSREQIRXHI ria inútil defensar davant el legislador una reforma de les televisions públiques inclouen la llei de premsa, les lleis sense que al mateix temps es posés en mar- PPIMWIWTIGu½UYIWWSFVIIPWIGXSVEYHMSZMWYEP IRIPW xa una campanya d’informació a tots els nivells sobre GEWSWIRUYrI\MWXMIR IP'SHM4IREPMPIWPPIMWHIP´IW- IPGSRGITXIHI74%NEUYIEPWTExWSWkVEFWIPTFPMG XEXH´IQIVKrRGMEIRIPGEWH´)KMTXIMH´%PKrVME sempre ha tingut una televisió governamental que En resum, la televisió pública en aquests vuit no tenia en compte els seus interessos. Per a aquests TExWSWqWIRVIEPMXEXWMR{RMQHIXIPIZMWMzKSZIVRE- governs, la televisió pública nacional ha servit sem- mental. La seva funció essencial és donar suport al pre per mantenir l’status quo i estimular l’adhesió a programa polític del Govern i no de servir els inte- la línia política de l’elit governant. ressos del públic. És interessant assenyalar aquí que (IJIXP´ERkPMWMHIPWQEVGWPIKMWPEXMYW WIKSRETEVX la introducció de l’equació conceptual entre «televi- H´EUYIWXIWXYHM LEHIQSWXVEXUYIEQFP´I\GITGMzHI sió pública» i «televisió governamental» no és no- 4EPIWXMREM)P0uFER UYIZEWIVIPTVMQIVTEuWkVEFE més propi dels Governs àrabs. Les entrevistes amb PMFIVEPMX^EVIPWIGXSVEYHMSZMWYEPIP IPQSRSTSPM VITVIWIRXERXWH´SVKERMX^EGMSRWHIPEWSGMIXEXGMZMPEPW estatal continua sent ferm en el segle XXI, tant per la ZYMXTExWSWLERHIQSWXVEXUYIEUYIWXEZMWMz§IVV{- força d’una legislació vigent que no obre la teledifusió nia», havia estat adoptada de fet per una part dels LIVX^MEREEPWIGXSVTVMZEXGSQTIVPEQERGEH´ETPMGEGMz ciutadans del món àrab. Amb l’excepció del Marroc, HIPIWPPIMW IRIPWGEWSWIRUYrPIWPPIMWTVIZIYIRPE on el concepte de regulació del servei públic audio- PMFIVEPMX^EGMzHIPWIGXSV STIVPEHIRIKEGMzHIPIWWSP visual està comparativament més desenvolupat que PMGMXYHWHIPPMGrRGMEHIXIPIHMJYWMzLIVX^MERE)REUYIWX IRIPWEPXVIWTExWSWkVEFWMRGPSWSWIREUYIWXIWXY- sentit cal assenyalar que les lleis i les reglamentacions LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 141 VIPEXMZIWEPIWPPMGrRGMIWTIVEPWGEREPWHIXIPIZMWMzTIV mesura als principis continguts en el manual de la WEXrPøPMXWzRQqW¾I\MFPIWIRIPWQEXIM\SWTExWSWUYI UNESCO sobre el SPA3. segueixen impedint l’aparició de canals de televisió Es poden trobar altres distincions en relació amb LIVX^MERETVMZEXW GSQEVE)KMTXI.SVHkRME1EVVSG els textos legals redactats per regular el sector au- 8YRuWMEM7uVME %M\{IWHIYTVSFEFPIQIRXEPJIXUYI diovisual i, més concretament, les cadenes de tele- IPWGEREPWTIVWEXrPøPMXIWZIYIRGSQYREEQIREpEQI- visió pública. El Líban va ser el 1994 el primer país nor per les autoritats que ocupen el poder que els àrab a eliminar el monopoli de Télé Liban a les ones GEREPWLIVX^MERWH´EGGqWKVEXYxX)PWGEREPWTIVWEXrPøPMX MEPIKEPMX^EVP´IWXEXYXHIHMZIVWIWGEHIRIWTVMZEHIW tenen costos operatius més elevats i només arriben a UYIJIMIRPEGSQTIXrRGMEEPEGEHIREREGMSREPXSX una part del públic local2. EM\{WIRWITVIZIYVIIRTEVEPøPIPYREPPIMTIVHI½RMVPE )PWTVSGIHMQIRXWH´EHNYHMGEGMzHIPIWPPMGrRGMIWHI QMWWMzMIPWSFNIGXMYWHI8qPq0MFERRMIPQIGERMWQI XIPIHMJYWMz XERXTIVEP´IQMWWMzLIVX^MEREGSQTIVE RIGIWWEVMTIVEPWIY½RERpEQIRXRMP´SVKERMX^EGMzHI P´IQMWWMzTIVWEXrPøPMX IWHYIREXIVQIWIRWIUYIIP la producció de programes nacionals. En canvi, la llei públic tingui res a dir o sense que pugui demanar libanesa de 1994 sobre el sector audiovisual conté GSQTXIWEP´%HQMRMWXVEGMz0EGSRGIWWMzHIPPMGrRGMIW disposicions relatives al contingut dels programes de es basa generalment en consideracions de caràcter PIWGEHIRIWLIVX^MERIWTVMZEHIWUYIW´IWTIGM½UYIR TSPuXMGQqWUYIIWXVMGXEQIRXXrGRMGMWSZMRXHITIRIR IR IPW VIUYIVMQIRXW E PIW GEHIRIW TIV I\IQTPI HIHIGMWMSRWEVFMXVkVMIWHIP+SZIVRNEUYIRSLMLE l’accés a tot el territori nacional, les quotes per als PPIMWRMVIKPEQIRXWGPEVWVIWTIGXIHIPEPMFIVEPMX^EGMz diferents tipus de programes, la promoció de la pro- del sector audiovisual. HYGGMz REGMSREP IXG 8qPq 0uFER GSRXMRYE ½RW EVE Cal destacar que en un panorama mediàtic on els JYRGMSRERXIRYRFYMXPIKEPHIWHIJENEKEMVIFqZMRX TYRXWIRGSQWzRQSPXWXEQFqLMLEHMJIVrRGMIW anys, quan es va promulgar la Llei de l’audiovisual RSXEFPIWH´YRTEuWEP´EPXVI8SXMUYIPEGIRWYVES½GMEP de 1994. En aquest sentit el cas del Marroc és a S MRHMVIGXE IP GSRXVSP KSZIVREQIRXEP M PE QERGE les antípodes de l’enfocament adoptat pels poders HIXVERWTEVrRGMEIRPEKIWXMzHIPIWGEHIRIWHIXI- I\IGYXMYMPIKMWPEXMYPMFERrW2SRSQqWPEPPIM PIZMWMz TFPMGE WzR PE RSVQE EPW ZYMX TExWSW P´EFEWX HIEREPMX^EIRHIXEPPPEQMWWMzIPWSFNIGXMYWM d’aquesta censura o d’aquest control pot variar signi- les obligacions dels operadors públics i privats, sinó ½GEXMZEQIRXH´YRTEuWEP´EPXVI4IVI\IQTPIIPWIGXSV UYIXEQFqIWXEFPIM\YREEYXSVMXEXVIKYPEHSVE P´%PXE audiovisual a Síria segueix estant sota el monopoli %YXSVMXEXHIPE'SQYRMGEGMz%YHMSZMWYEP,%'% de l’Estat, mentre que a El Líban veí està a l’altre UYIQqWIRPPkH´EPKYRWTYRXWHrFMPWGSQEEYXSVM- extrem de la gamma de possibilitats en termes de XEXMRHITIRHIRXHIVIKYPEGMz ZIKIYPEWIKSRETEVX TVMZEXMX^EGMz HIP WIGXSV EYHMSZMWYEP M H´IRJSGEQIRX H´EUYIWXIWXYHM WYTIVEEQFIWGVIM\XSXWIPWEPXVIW TPYVEPMWXEHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz QIGERMWQIWVIKYPEHSVWkVEFWMHIRXM½GEXWIREUYIWX )PGEWHIP1EVVSGMHI.SVHkRMETSHIRWIVZMVTIV estudi, en termes de mandat, de prerrogatives, de demostrar que els dos únics regnes àrabs inclosos responsabilitats i de resultats assolits. IREUYIWXIWXYHM P´YREPRSVHH´ªJVMGEP´EPXVIEP´3VM- Mentre que les legislacions nacionals sobre tele- IRX 1MXNk LER EHSTXEX QERIVIW HI JIV HMJIVIRXW E HMJYWMzTFPMGEIWGEVEGXIVMX^IRTIVPEWIZEQERGEHI P´LSVEHIVIKYPEVIPWIGXSVEYHMSZMWYEPMHIHI½RMVPE precisió quant al tipus de programes que fonamenten QMWWMzHI74%IRGEVEUYIEQFHzWTExWSWLSLEKMR PEQMWWMzHIWIVZIMTFPMG WIVEPWIVZIMTFPMGHIWIR- JIX HYVERX IP QEXIM\ TIVuSHI IP 1EVVSG IP M volupar el sector audiovisual, promoure la creativitat .SVHkRME IP % HMJIVrRGME HI .SVHkRME SR IPW PSGEPIXG IP1EVVSGHIWXEGETIVUYrIWXkGSQTVS- funcionaris del Govern continuen tractant i gestio- QrWIRYRIRJSGEQIRXQqWGSQTPIXQqWHIXEPPEXM nant la cadena nacional com una institució estatal, el més concret per promoure la missió de servei públic Marroc ha demostrat que era possible desenvolupar de les seves cadenes nacionals. L’autoritat reguladora una legislació apropiada per a la teledifusió pública HIPTEuW ,%'% KVkGMIWEPEWIZEGETEGMXEXH´IPEFSVEV 0PIMRQ UYIXMRKYMIRGSQTXIGVMXIVMW uns requeriments per a tots els operadors de televi- universals de la missió de SPA i respongui en gran WMzZEEVVMFEV½RWMXSXEXVEHYMVIPWTVMRGMTMWJSREQIR- tals del SPA en instruccions concretes l’establiment de 7EOV2 ±)K]TXMER8:MRXLIKVMTSJKSZIVRQIRX²E Television and Public Policy: Change and Continuity in an Era of 3 UNESCO, Public Service Broadcasting: A Best Practices +PSFEP0MFIVEPM^EXMSRIHMXEXTIV(EZMH;EVH2SZE=SVO 8E]PSV 7SYVGIFSSO IHMXEX TIV -RHVENMX &ERIVNII M /EPMRKE 7IRIZMVEXRI Francis Group, p. 272 París, 2005, p.15. 142 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK PIWUYEPWIWTSXEZEPYEVMUYERXM½GEVIRIPWkQFMXWHI Per concloure, siguin quines siguin les circums- la promoció d’una informació plural i exacta, de l’abs- XkRGMIWLMWX{VMUYIWMTSPuXMUYIWUYILERMR¾YxXIRPE tenció de qualsevol favoritisme polític, i de l’impuls a formació de les cadenes de televisió nacionals als pa- la producció local i a la creació artística marroquina xWSWkVEFWHMJIVIM\IRIRXVIIPPIW½RWEYRTYRXUYIJE TIVI\IQTPIPEVIKPEHIPWXVIWXIVpSWZIKIYPEWIKS- que no sigui possible parlar de “televisió àrab” o de RETEVXH´EUYIWXIWXYHM “paisatge mediàtic àrab” sense establir alguns mati- En resum, la regulació de la teledifusió pública, WSW8IRMRXIRGSQTXIPIWHMJIVrRGMIWMPIWWMQMPMXYHW HIM\ERXHIFERHEUYIXSXWSZMRXIWXkWYFNIGXEEPGSR- que no es poden atribuir a una distinció regional en- trol de l’Estat, pot variar considerablement d’un país XVI IP RSVH H´ªJVMGE M P´3VMIRX 1MXNk RM E YR VrKMQ a l’altre. Cal tenir en compte en aquest sentit que TSPuXMGTEVXMGYPEV QSREVUYMEHMGXEHYVEQMPMXEVVrKMQ aquest estudi no fa comparacions o paral·lelismes HITEVXMXRMGSVITFPMGETEVPEQIRXkVME RMXEQTSG entre les diverses legislacions vigents ni entre les po- a la natura de les legislacions vigents en el sector lítiques governamentals portades a terme respecte EYHMSZMWYEP UYEPWIZSP MRXIRX HI KIRIVEPMX^EGMz IWXk HIPEXIPIHMJYWMzTFPMGEIRIPWZYMXTExWSWIWXYHMEXW condemnat al fracàs i no pot retre compte de tota 0´SFNIGXMYH´EUYIWXIWXYHMqWQqWEZMEXTVSZEVH´IR- PEGSQTPI\MXEXUYIGEVEGXIVMX^EIPHIWIRZSPYTEQIRX tendre en quina mesura cada Estat es compromet la regulació i la prestació de les cadenes nacionals en a promoure la missió de servei públic de la televisió EUYIWXWZYMXTExWSWHIPEVIKMzHIP´3VMIRX1MXNkMIP REGMSREPQMXNERpERXPPIMWMTVSGIHMQIRXWEHIUYEXWM nord d’Àfrica. sobretot, avaluar la natura del contingut dels pro- KVEQIWIQIWSWTIVGEHEGEHIRE ZIKIYPEXIVGIVE 5.2 Quin és el contingut dels programes difosos WIGGMzWSFVIP´ERkPMWMHIPWGSRXMRKYXW per les televisions nacionals àrabs? Resum dels L’estudi no prova de deduir relacions de causa- resultats de la recerca IJIGXIIRXVIP´I\MWXrRGMEHIPPIMWVIPEXMZIWEPEXIPIHM- fusió pública i els programes emesos efectivament Programació general per la televisió nacional en cada país. De fet, els re- sultats obtinguts en el marc d’aquest estudi regio- Aquest estudi regional ha tingut en compte tres àm- REP HIQSWXVIR ½RW E UYMR TYRX qW HMJuGMP EVVMFEV E FMXWIWTIGu½GWHIPEXIPIHMJYWMzTIVJIVYREERkPMWMHIP aquestes conclusions. Per exemple, encara que en SPA, és a dir la graella de programació, els telenotí- PEQENSVMEHIPWTExWSWkVEFWIPWQMXNERWHIGSQYRM- cies i els programes d’entrevistes i tertúlia coneguts cació públics segueixen estant fermament sotmesos en general sota el nom de talk shows a l’Orient Mit- al control estatal i funcionen com a portaveus del Nk0´IRJSGEQIRXEHSTXEXVIGSVVIEHMZIVWSWQrXSHIW Govern promovent la ideologia del partit al poder, HIVIGIVGEWIKSRWIPXMTYWHITVIKYRXETPERXINEHEIR aquest diagnòstic no s’aplica a la televisió nacional GEHEkQFMXH´ERkPMWM%UYIWXIWXYHMIWVIGSP^EIRYRE libanesa. El pluralisme polític està representat en els GSQFMREGMzHIQrXSHIWH´ERkPMWMXI\XYEPUYEPMXEXMZEM programes de Télé Liban malgrat que la seva ges- quantitativa aplicats a diversos tipus de programes tió no és independent, no té cap mandat legal ni HIKVEREYHMrRGMEXIPIRSXuGMIWMTVSKVEQIWH´EGXYEPM- requeriments que l’obligui a promoure el pluralis- tat. A més, l’estudi inclou una avaluació quantitativa me polític, que funciona directament sota la tutela de la programació de la temporada de cada cadena HIP1MRMWXIVMH´-RJSVQEGMzMUYIHITrRHIPGSRXVSP feta per avaluar la línia seguida per cada operador en HIP'SRWIPPHI1MRMWXVIW ZIKIYPIWGSRGPYWMSRWHIPW VIPEGMzEQFIP74%MPEQIWYVEIRUYrGEHEGEHIRE ETEVXEXWMWSFVIIPGSRXMRKYXHIPWTVSKVEQIW proposa una varietat de programes que respon a les Cal dir a més que, si bé les cadenes nacionals fun- expectatives dels diversos tipus de públic. GMSRIRIRGSRXI\XSWPIKEPWM½RERGIVWQSPXHMJIVIRXW Des del principi es va veure que la categoria a El Líban i al Marroc -el Marroc disposa del sistema ±TVSKVEQIWH´IRXVIXIRMQIRX²UYIMRGPSYPIWWrVMIW HIVIKYPEGMzMHI½RERpEQIRXHIP74%QqWWS½WXMGEX concursos, pel·lícules i espectacles de varietats és del món àrab i El Líban és el país on la televisió pú- àmpliament predominant en les graelles de progra- FPMGETEXIM\PETMXNSVGVMWM½RERGIVEMPEQERGEHIPIKMW- mació i supera en temps setmanal totes les altres lació-, les anàlisis portades a terme en aquest estudi categories de programes. El canal marroquí 2M des- han demostrat que, de fet, Télé Liban superava la taca pel percentatge més alt de programes setma- cadena nacional marroquina en termes de pluralis- REPWH´IRXVIXIRMQIRX MTIPTIVGIRXEXKIQqW me polític al telenotícies i als programes d’actualitat. baix dedicat als programes d’actualitat respecte de LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 143 totes les altres cadenes nacionals. assignat a aquestes produccions audiovisuals locals (MRWPEGEXIKSVME±IRXVIXIRMQIRX²TVIZEPIRPIWWrVM- no és cap prova que les cadenes es comprometin es amb el percentatge de temps d’emissió més alt, entre ETVIWIRXEVYREQTPMZIRXEPPHIUIWXMSRWREGMSREPW una cinquena i una tercera part de tots els programes al públic, ni que donin accés a les diverses comuni- WIXQEREPWHI.8:8qPq0MFER7]VMER8:1M%P3YPE tats socials que componen la nació ni molt menys 'EPHMVEQqWUYIIRI\EQMREVP´SVMKIRH´EUYIWXIWWr- UYIHSRMRP´STSVXYRMXEXEHMZIVWIWSTMRMSRWTIVUYr VMIWHIWGSFVMQUYITIVEXSXWIPWTExWSWXVIXH´)KMTXIM W´I\TVIWWMR IR YR HIFEX WEPYHEFPI WSFVI UIWXMSRW 7uVMESRPETVSHYGGMzHIWrVMIWqWTV{WTIVEPEQENSVME H´MRXIVrWTFPMGKIRIVEP HIWrVMIWIQIWIWWzRMQTSVXEHIWSWzRVITSWMGMSRW Les anàlisis quantitatives i qualitatives detallades També en la categoria “entreteniment” les pel·lícules TSVXEHIWEXIVQIIRIPWGETuXSPW XIPIRSXuGMIW M XIRIRRSQqWYRETEVXuR½QE KEMVIFqMRWMKRM½GERX HI TVSKVEQIWH´IRXVIZMWXIWMXIVXPMETIVQIXIREZE- XIQTWH´ERXIREEPWTExWSWWIKIRXW %PKrVME.SVHkRME PYEV½RWEUYMRTYRXEUYIWXWHSWXMTYWHITVSKVEQIW Líban, Palestina, Tunísia i Síria. TVSHYxXWPSGEPQIRXVIWTSRIREPWVIUYIVMQIRXWHIPE 4MXNSVIRGEVEIPTIVGIRXEXKIGEYE^IVSUYERIW missió de SPA. XVEGXEH´IQIXVIPIWTIPøPuGYPIWVIEPMX^EHIWPSGEPQIRX En resum, tret d’Egipte que és una plataforma regi- Telenotícies del vespre SREPIRPETVSHYGGMzHIWrVMIWMIPVSHEXKIHITIP lícules i del Marroc, on les condicions dels operadors Una anàlisi quantitativa de telenotícies a les nou audiovisuals imposen una quota de distribució de cadenes nacionals àrabs estudiades aquí mostra pel·lícules nacionals, les cadenes àrabs nacionals no GPEVEQIRX½RWEUYMRTYRXPEMRJSVQEGMzWIGIRXVE fan res per promoure el patrimoni nacional a través EFERW HI VIW IR UIWXMSRW TSPuXMUYIW VIPEGMSREHIW HIPETVSHYGGMzHITIPøPuGYPIWMWrVMIWRMTIVGVIEV amb les elits polítiques nacionals. El punt de vista SGYTEGMzTIVEPWNSZIWXEPIRXWPSGEPW EGXSVWMEGXVMYW progovernamental que hi predomina el presenten HVEQEXYVKW HMVIGXSVW TVSHYGXSVW GMRIEWXIW IXG en general homes, funcionaris del Govern i experts. quan aquests dos principis són el punt neuràlgic de En primer lloc, una estadística de les categories dels la missió de servei públic de les televisions nacionals. temes tractats pel telenotícies durant dues setmanes )RGSRXVEWXEQFP´IQMWWMzHIWrVMIWHIXIPIZMWMz al maig del 2010 demostra un gran desequilibri en MQTSVXEHIW S PSGEPW PIW GEHIRIW REGMSREPW HIHM- la distribució del temps d’emissió entre els temes quen molt poc temps als programes dedicats als com ara la política, l’economia, els drets humans, el RIRWMEPWNSZIWEP´EVXMPEGYPXYVEEM\uGSQEPWHSGY- dret de les dones, la protecció del medi ambient, la mentals. Des d’aquest punt de vista, les cadenes na- WEPYXP´IHYGEGMzPIWQMRSVMIWIXG )PWXIQIWTSPu- cionals no estan a l’alçada de la seva responsabilitat tics dominen àmpliament els telenotícies a les nou quan es tracta d’oferir una selecció equilibrada de GEHIRIWEREPMX^EHIWUYIIRGMRGH´EUYIWXIWWYTSWE diversos tipus de programes i tampoc en el seu deu- UYEWMPEQIMXEXHIPXIQTWHIPXIPIRSXuGMIWM½RWMXSX re d’adreçar-se a totes les edats. Les nou cadenes tres quarts del temps a Télé Liban i Palestine TV. REGMSREPWEREPMX^EHIWEUYuRSQqWHIHMUYIRIRXVIYR L’economia només apareix en segon lloc lluny dar- MYR HIPWIYXIQTWH´IQMWWMzETVSKVEQIW rere de la política, seguida pels esports. Més enllà destinats als infants i, a més, sovint es tracta de dibui- H´YREXIRHrRGMEKIRIVEPHIHSREVTVMSVMXEXEEUYIWXW xos animats importats. XVIWXIQIWIWTSHIRHIWXEGEVHMJIVrRGMIWTIVTExWSW En la categoria “informació”, els butlletins de 8YRMWMITIVI\IQTPIRSQqWZEEWWMKREVIP RSXuGMIW XIPIRSXuGMIW M IPW TVSKVEQIW H´IRXVIZMW- de la durada del telenotícies als temes econòmics i, XIWMXIVXPME talk shows SGYTIRPEQENSVTEVXHIP en canvi, va dedicar una cinquena part del seu temps temps d’emissió de les cadenes públiques nacionals als esports. A la banda oposada, Télé Liban no co- EPW TExWSW kVEFW % .SVHkRME E )P 0uFER M E 4EPIWXM- FVIM\IREFWSPYXIPWIWHIZIRMQIRXWIWTSVXMYW M na, la proporció correspon pràcticament a la meitat 4EPIWXMRI8:IPWHIHMGERSQqWYR HIPXIQTW dels programes. Tenint en compte que la informa- del telenotícies. ció i els programes d’actualitat són, evidentment, Amb l’excepció del tema “art i cultura” que s’ha produccions locals, es pot admetre que, en relació d’acontentar amb una cobertura limitada a les nou amb aquest aspecte, almenys les cadenes nacionals GEHIRIWREGMSREPW HIQMXNEREYR PEVIWXEHI responen al requeriment d’impulsar la producció na- temes de servei públic seleccionats per a aquest es- cional. D’altra banda, cal dir que el temps d’emissió tudi van ser els grans absents del telenotícies, és a 144 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK dir els drets humans, les minories, els infants i els PIWZMSPEGMSRWTIVTIXVEHIWTIVYR+SZIVRkVEF IR NSZIWPIWHSRIWPEWEPYXPETVSXIGGMzHIPQIHMEQ- general contra els seus propis ciutadans, per exem- FMIRXP´IHYGEGMzMXEQFqPIWGMrRGMIWMPEXIGRSPSKME TPIIPWQIQFVIWHIP´STSWMGMzPIWQMRSVMIWrXRMUYIW Encara que les dues cadenes nacionals marroquines SVIPMKMSWIWIXG P´IRJSGEQIRXEHSTXEXTIVPIWGEHI- IW HMWXMRKIM\IR TIV PE GSFIVXYVE HI PIW UIWXMSRW RIWREGMSREPWkVEFWTIVGSFVMVUIWXMSRWWSFVIIPW relacionades amb les minories i les dones, aquesta drets humans és purament selectiva, ideològica i es GSFIVXYVEqWQSPXPMQMXEHEMRSQqWEVVMFEEP FEWEIRIPWIYTVSTMMRXIVrWREGMSREP de la durada del telenotícies pel que fa a les mino- 0´MRXIVrWTFPMGRSIWXqIRGSQTXIIRIPWXIPIRSXu- VMIWMIP TIPUYIJEEPIWUIWXMSRWVIPEGMSREHIW GMIW½RWMXSXUYERIWXVEGXEH´EWWYQTXIWHIGEVkGXIV amb les dones. Tot i que aquest percentatge molt RIYXVEPSETSPuXMGGSQEVEPEGYPXYVESPIWGMrRGMIWMPE baix de temps d’emissió dedicat a les minories a les XIGRSPSKME%PGSRXVEVM½RWMXSXEUYIWXWXIQIWWzR cadenes nacionals marroquines es pot explicar per explotats per donar als caps d’Estat més oportunitats P´I\MWXrRGMEH´YREGEHIRETFPMGEIWTIGMEPMX^EHETIV TIVETEVrM\IVEPETERXEPPEMTVSQSYVIIPWr\MXWHIP EPEQMRSVMEEYX{GXSREEQE^MGqWQqWHMJuGMPH´MRXIV- VrKMQIRXSXWIPWkQFMXW4IVI\IQTPIIRIPGEWHI TVIXEVPEQERGEH´MRXIVrWTSWEHETIVXVEGXEVXIQIW Tunísia, la informació sobre la introducció de nous su- relacionats amb la dona en un país que pot presumir ports tecnològics a les aules es va presentar regular- de tenir des de fa temps un moviment feminista ben ment per destacar el paper del president Ben Ali en la SVKERMX^EXMYRHIPWQqWEGXMYWHIPQzRkVEF QSHIVRMX^EGMzHIP´IHYGEGMzTFPMGEE8YRuWME4EWWEIP (YIWHIPIWGEHIRIWREGMSREPWIWGEVEGXIVMX^IR mateix per als escassos elements d’informació sobre per la cobertura de temes importants oblidats per la salut, la cultura o la protecció del medi ambient a altres cadenes. Tunisie 7 va dedicar al maig del 2010 %PKrVME)KMTXI7uVMEIXG7MKYMUYMRWMKYMIPGEVkGXIV YR HIPWIYXIPIRSXuGMIWEXVEGXEVPIWGMrRGMIW de la informació coberta pels telenotícies de les ca- M PE XIGRSPSKME M 7]VMER 8: ZE HIHMGEV YR HIP denes públiques, els caps d’Estat són omnipresents a telenotícies a temes relacionats amb els drets hu- la pantalla, com un recordatori permanent de la seva mans. Cal ser prudent en l’anàlisi d’aquestes dades ±SQRMWGMrRGME²MHIP´EQTPMXYHHIPWIYr\MXIRPEKIWXMz IWXEHuWXMUYIWWSFVIXSXUYERPIWUIWXMSRWWIRWMFPIW dels assumptes del país. IPWHVIXWLYQERW IWXERIRNSG)RIPGEWHI7]VMER L’enumeració del paper o la funció de les persones TV el percentatge de temps dedicat a la informació UYIETEVIM\IRIRYRXIPIRSXuGMIW EKIRXWTSVXEHSVW relacionada amb els drets humans no tradueix en H´MRJSVQEGMz TIVQIXEVVMFEVEPEQEXIM\EGSRGPYWMz WMYRMRXIVrWHIP+SZIVRTIVPEUIWXMzHIPWHVIXW TIPUYIJEEPWGETWH´)WXEX%PWZYMXTExWSWIWXYHMEXW humans en general. El temps dedicat per Syrian TV aquí els presidents i els reis apareixien sovint a través a la cobertura dels drets humans només feia refe- HIJSXSKVE½IWSH´MQEXKIW½PQEHIWHYVERXPPEVKYIW VrRGMEHIJIXEPIWZMSPEGMSRWEXVMFYxHIWEP´)WXEXH´-W- WIUrRGMIW HMRW P´IHMGMz TVMRGMTEP HIP XIPIRSXuGMIW rael, i mai a les violacions que tenen lloc a Síria, com HIPZIWTVI0EJVIUrRGMEHIPIWWIZIWETEVMGMSRWE ara respecte dels dissidents polítics i de les presons. PETERXEPPEIVEWMKRM½GEXMZEQIRXQqWIPIZEHEIRIPW Aquest enfocament selectiu es va produir també a primers quatre temes tractats pel telenotícies. No Palestine TV en els pocs reportatges dedicats als solament la imatge dels caps d’Estat dominava visu- drets humans, malgrat que hi ha casos de violaci- alment la part introductòria del telenotícies durant ons dels drets humans perpetrats per l’Autoritat Pa- PIWHYIWWIXQERIWEREPMX^EHIWEPQEMKHIPWMRz lestina contra els seus propis ciutadans. Igualment, UYIPEWIZEMQEXKIWYTIVEZEIRXIQTWIPGSRNYRXHI a la cadena egípcia Al Masriya, en les informacions totes les altres persones visibles al telenotícies tant VIKMSREPW PE UIWXMz HIPW HVIXW LYQERW IW ZE PMQM- si era el primer ministre com el president del Par- XEVI\GPYWMZEQIRXEGSFVMVPIWZMSPEGMSRW EXVMFYxHIW PEQIRX8YRuWMER´IVEP´I\IQTPIQqWI\XVIQNEUYI EP´)WXEXH´-WVEIP)RIPWTSGWGEWSWIRUYrIPXIPIRS- WIPMHIHMGEZEYREUYEVXETEVXHIXSXIWPIWWIUrR- tícies esmentava els drets humans a escala nacional cies d’informació relacionades amb una personalitat. egípcia, es tractava sempre d’informació destinada a Com a actor de la informació, tenia dret a totes les TSWEVHIQERMJIWX½RWEUYMRTYRXIP+SZIVRIKMTGM WIUrRGMIWTVMRGMTEPWQSPXEFERWUYIUYEPWIZSPEPXVE havia fet progressos en l’aplicació dels requisits in- persona o grup de persones, tant si es tractava de ternacionals en termes de gestió de les presons. En QMRMWXVIWHIPTVMQIVQMRMWXVIHIJYRGMSREVMWS½GMEPW HI½RMXMZE IR IWXEFPMV YRE IUYEGMz IRXVI ZMSPEGMSRW etc. durant tot el període examinat. dels drets humans i l’Estat d’Israel i en evitar cobrir És interessant veure que el recompte del temps LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 145 de paraula d’aquests “agents portadors d’informa- TEVEYPE EPWQMRMWXVIWEPWHMTYXEXWHIPEQENSVMEMEPW GMz²QSWXVEHMJIVrRGMIWGSRWMHIVEFPIWIRXVIIPWGETW HMTYXEXWHIP´STSWMGMz M H´)WXEXHIPWTExWSWkVEFW1EPKVEXUYIIPWIYVIXVEX Mentre que els qui ocupen el poder, en parti- sempre domina el telenotícies, rarament prenen la cular els caps d’estat, els ministres i els funcionaris TEVEYPE EQF P´I\GITGMz HI 4EPIWXMRI 8: M .8: SR d’administracions públiques es quedaven el gruix en PEWIUrRGMEHIHMJYWMzHIPVIXVEXKEMVIFqGSMRGMHIM\ temps d’emissió del telenotícies vespre a les cadenes exactament amb el temps real de paraula del presi- TFPMUYIW kVEFW IPW VITVIWIRXERXW H´SVKERMX^EGMSRW dent Abbas i el Rei Abdallah. Per exemple, no es va de la societat civil no tenien pràcticament ni veu ni sentir parlar ni un sol cop el president Assad de Síria, vot. Així mateix, mai no es va consultar els membres el president Mubarak d’Egipte i el president Bou- HIPWKVYTWQMRSVMXEVMW rXRMGWPMRKuWXMGWSVIPMKMSWSW XI¾MOEH´%PKrVME HYVERXIP XIPIRSXuGMIWQEPKVEXUYI excepte a la cadena egípcia Al Masriya i a la cadena PEWIZETVIWrRGMEZMWYEPLEKYqWHSQMREXkQTPMEQIRX marroquina Al Oula, tot i que el seu temps de pa- IPXIPIRSXuGMIW&SYXI¾MOEZEWIVHIPPYR]PETIVWSRE VEYPEIWZEPMQMXEVEP HIPXIPIRSXuGMIW0IWSVKE- EQFQqWTVIWrRGMEEPETERXEPPEHYVERXIPXIPIRSXuGM- RMX^EGMSRWRSKSZIVREQIRXEPWREGMSREPWZERXIRMVYR IWHIP´)28: IP HIPEHYVEHEXSXEPHITVIWrRGME petit avantatge. Encara que pràcticament no eren a la pantalla de tots els agents portadors d’informa- TVIWIRXWE%P1EWVM]E .8: 8YRMWMI GMz IRGEVEUYIIPWSHIPEWIZEZIYRSIWZEWIRXMV )28: E %PKrVME 8qPq 0MFER M RMYREWSPEZIKEHE0EHMJIVrRGMEZEWIVIRGEVEQqW 7]VMER8: PIW32+ZERIWXEVTVIWIRXWE4E- ¾EKVERX IR IP GEW HI PE 8YRuWME HI &IR %PM EQF IP PIWXMRI8: MEPIWHYIWGEHIRIWREGMSREPWQEV- HIPXIQTWH´MQEXKIMIP HIPXIQTWHI VSUYMRIW paraula al telenotícies de Tunisie 7. Cal assenyalar aquí que els experts nacionals, una 8SXWEUYIWXWVIWYPXEXWGSR½VQIRPEXIRHrRGMEEP de les subcategories de la societat civil que inclou culte a la personalitat dels caps d’Estat del món àrab TVSJIWWMSREPW HI HMZIVWSW kQFMXW NYVMWXIW QIXKIW que apareixen sempre als titulars de la premsa i a universitaris i analistes polítics sense càrrec polític ni PIW TVMQIVIW WIUrRGMIW HIP XIPIRSXuGMIW MRHITIR- E½PMEGMzTSPuXMGEHIGPEVEHE ZERWIVIPKVYTUYIQqW HIRXQIRXHIP´I\MWXrRGMEH´YRIWHIZIRMQIRXSH´YRE es va convidar per donar la seva opinió en la cate- MRJSVQEGMz UYI NYWXM½UYM EUYIWX TVIHSQMRM IR IPW KSVMEHIVITVIWIRXERXWHIPEWSGMIXEXGMZMP%%PKrVME QMXNERWHIGSQYRMGEGMz )P0uFEREP1EVVSG WSFVIXSXE1 ME4EPIWXMREIPW 1IRXVIUYIIPWQIQFVIWHIP+SZIVR IPWQMRMW- I\TIVXW REGMSREPW ZER SGYTEV EPQIR]W IP HIP XVIW ZERWIVTVIWIRXWEHMZIVWSWRMZIPPWIRPIWIHM- temps de paraula en la categoria de “societat civil”, GMSRWHIPXIPIRSXuGMIWEPWZYMXTExWSWIPWHMTYXEXWS QIRXVIUYIE)KMTXI.SVHkRME8YRuWMEM7uVMEPEWIZE membres dels parlaments, tant si formaven part de ETEVMGMzZESWGMPøPEVIRXVIIP MIP HIPXIQTW PEQENSVMEGSQHIP´STSWMGMzRSIWZIMIRRMWIWIRXM- dedicat a la societat civil per les cadenes nacionals. en mai. Els diputats de l’oposició no van tenir pràc- En aquestes quatre darreres cadenes el temps de ticament cap participació en el torn de paraula al TEVEYPEHIPWI\TIVXWREGMSREPWZEWIVXEREPX KEMVIFq XIPIRSXuGMIWHI.8: HI7]VMER8: H´)KMT- una cinquena part a Al Masriya i una tercera part XI %P1EWVM]E HI4EPIWXMRI8: H´%PKr- HIXSXWIPWTEVXMGMTERXWE7]VMER8: UYIWYTIVEZE VME )28: MHI8YRuWME 0IWGEHIRIW en percentatge el temps de paraula assignat a tots públiques del Marroc i El Líban van ser les úniques IPWQMRMWXVIWMEXSXWIPWHMTYXEXWNYRXWIRGEHEWGYRE excepcions a aquesta regla. Les dues cadenes naci- d’aquestes cadenes. A més a Tunisie 7 y a Syrian onals marroquines van mantenir un equilibri entre TV es va concedir més temps a les entrevistes amb IPWHMTYXEXWHIPEQENSVMEMIPWHMTYXEXWHIP´STSWMGMz GMYXEHERWEPGEVVIV ZS\TSTYPM UYIEXSXWIPWQMRMW- M TIVEPWHSWKVYTWTEVPEQIRXEVMW 2S XVIWHMTYXEXWMQIQFVIWH´SVKERMX^EGMSRWRSKSZIV- obstant això, era evident un cert biaix a favor del REQIRXEPW qWEHMVIP MIP HIXIQTW Govern en el recompte del temps de paraula as- HITEVEYPE WMKREXEPWQMRMWXVIW TIVEP+SZIVREPIWHYIW Un cop més cal ser prudents en la interpretació cadenes, és a dir almenys 5 vegades més temps que d’aquests resultats. És simplista pensar que el fet de IP GSRGIHMX EPW HMTYXEXW H´EQFHYIW GEXIKSVMIW )R donar la paraula a “experts independents” i a la gent canvi, Télé Liban sembla que, durant les dues setma- del carrer serveix per a afavorir l’expressió de dife- nes d’anàlisi va poder mantenir un equilibri gairebé rents punts de vista i, per tant, contribueix a la diver- TIVJIGXIHSRERXYREGGqWIUYMZEPIRX IRXIQTWHI sitat d’opinions. En efecte, hem de tenir en compte ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK el paper ideològic que exerceixen els participants paraula assignat als diversos grups socials, una altra WSGMEPW WYTSWEHEQIRX MRHITIRHIRXW IPW I\TIVXW GPEWWM½GEGMz HIPW TEVXMGMTERXW IR JYRGMz HI PE WIZE REGMSREPW MPIWTIVWSRIWWIPIGGMSREHIW±EP´EX^EV²EP pertinença al sexe masculí o femení mostra un resul- carrer per donar la seva opinió sobre l’actualitat per tat uniforme per a les nou cadenes nacionals: la re- al telenotícies. Cal recordar aquí que l’anàlisi quanti- presentació de les dones hi és àmpliament subpro- tativa del contingut d’un telenotícies, un enfocament TSVGMSREHE)RGMRGHIPWZYMXTExWSW %PKrVME)KMTXI de recerca basat en hipòtesis epistemològiques es- .SVHkRME)P0uFERM4EPIWXMRE ETEVIM\IRQSPXTSUYIW TIGu½UYIWRSTIVQIXI\EQMREVIPGSRXMRKYXHIPIW vegades a la pantalla, hi prenen molt poc la paraula i, informacions des del punt de vista de la perspectiva HIJIXVITVIWIRXIRRSQqWIP HIPWTEVXMGMTERXW HIPWIWHIZIRMQIRXWRMXEQTSGPEQERIVEIRUYrIW convidats per donar la seva opinió al telenotícies condiciona amb cura la informació per tal de pro- del vespre. Egipte tenia la puntuació més baixa en QSYVITYRXWHIZMWXEIWTIGu½GWMI\GPSYVI´RH´EPXVIW EUYIWXkQFMX M8YRMWMIPEQqWEPXEEQFIP L’enfocament qualitatiu i crític del contingut, que es HI TEVXMGMTERXW HSRIW 4EVEHS\EPQIRX EM\{ ZEETPMGEVIREUYIWXTVSNIGXIEPWTVSKVEQIWH´EGXYE- no tenia gairebé res a veure amb temes relacionats PMXEXHIHMGEXWEYRXIQEIWTIGu½GIRGEHEIQMWWMzHIP EQFPEHSREHYVERXXSXIPTIVuSHIEREPMX^EXEUYuNE programa, s’adapta millor a l’estudi de la qualitat del UYIRSQqWIP HIXSXEPEMRJSVQEGMzW´SGYTEZE contingut dels programes de televisió i a la mesura H´EUYIWXIWUIWXMSRW en la qual la diversitat de punts de vista i opinions Una anàlisi més detallada de la representació de es poden expressar lliurement. Aquest enfocament PIWHSRIWZEXIRMVGSQESFNIGXMYGEPGYPEVIPXIQTW permet posar de manifest les relacions desiguals de de paraula que se li concedia en funció dels temes poder entre els diversos participants en un progra- tractats i no només un percentatge del total del QE TVMRGMTEPQIRX QMXNERpERX P´ERkPMWM HIP GSRXMRKYX temps d’antena durant les dues setmanes examina- HIPWWIYWHMWGYVWSWMPEHMRkQMGEIRNSGIRPEWIZE des. Aquesta anàlisi va permetre matisar els resul- interacció els uns amb els altres i, en particular, amb XEXWNEUYIZEHIQSWXVEVUYIPIWHSRIWGSQETEV- el presentador. ticipants tenien un paper més important en alguns De fet, l’anàlisi qualitativa dels programes d’actu- àmbits que en d’altres. Primer de tot, les dones van EPMXEXZETSWEVIRIZMHrRGME½RWEUYMRTYRXGEPWIV WIVTVkGXMGEQIRXEFWIRXWIRPIWWIUrRGMIWH´MRJSV- TVYHIRXW E P´LSVE H´IWXEFPMV YRE IUYMZEPrRGME IRXVI mació relacionades amb àmbits considerats reser- diversitat de participants en un programa de debat vats als homes, és a dir la política, l’economia i els televisat i diversitat d’opinions. esports. Van ser convidades més sovint per interve- Cal fer una observació respecte dels telenotícies nir quan els temes debatuts semblaven més compa- de les cadenes nacionals àrabs: una anàlisi detalla- tibles amb l’estereotip tradicional del paper assignat HEHIPWIYGSRXMRKYXTIVMHIRXM½GEVWMIWTSHMIRI\- a la dona, com la salut, l’educació, les arts i la cultura pressar punts de vista crítics respecte del Govern i, per descomptat, els temes relacionats amb la dona ha demostrat que, independentment de qui siguin dins la societat. IPWTEVXMGMTERXW QMRMWXVIWJYRGMSREVMWGMZMPWSEPXVIW Les cadenes públiques marroquines tenien amb el resultat segueix sent el mateix: en dues setmanes escreix el percentatge més alt de dones participants consecutives de maig del 2010, cap de les informa- quan es considerava un enfocament temàtic de la cions emeses al telenotícies va expressar cap crítica VITVIWIRXEGMzLSQIHSRE4IVI\IQTPIIP VIWTIGXIHIPETSPuXMGEHIP+SZIVRE%PKrVME)KMTXI dels participants eren dones a Al Oula quan es trac- .SVHkRME4EPIWXMRE7uVMEM8YRuWME0IWHYIWGEHIRIW XEZEHIPWMRJERXWMIPWNSZIW)RP´kQFMXHIP´IHYGEGMz nacionals marroquines se’n distingeixen a penes amb PEGEHIREQEVVSUYMRE1ZEEGSPPMVYR HI P´ HIQMXNEREM8qPq0MFERZEWIVP´RMGEI\GITGMzIR dones. En aquestes dues cadenes, les dones eren EUYIWXkQFMXEQFIP HIPXIPIRSXuGMIWHIHMGEX GPEVEQIRX QENSVME TIV XVEGXEV XIQIW VIPEGMSREXW als punts de vista crítics amb la política del Govern EQFPEHSRE IP E%P3YPEMIP E1 PMFERrWYRVIWYPXEXGSLIVIRXEQFIPJIXUYI8qPq0M- 8SXMUYIIPTIVGIRXEXKIHIHSRIWIRPIWWIUrRGM- ban és l’única cadena nacional que dedica un temps IWH´MRJSVQEGMzHIHMGEHIWEUIWXMSRWVIPEGMSREHIW d’antena als diputats de l’oposició. amb les dones fos de vegades més elevat en d’altres Mentre que els resultats descrits abans tenen en GEHIRIWEQFIP HIPIWHSRIWE.8:4EPIWXMRI compte la funció o el càrrec dels participants en- TV i Syrian TV, això no permet deduir automàtica- trevistats i enregistren les variacions del temps de ment que la línia editorial d’aquestes cadenes hagués LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 147 XMRKYXQqWIRGSQTXIPETEVMXEXIRXVIIPWKrRIVIW seva intervenció, la seva durada i les seves modali- Pot ser que les dones hagin estat les úniques parti- tats: aquesta anàlisi posa en perspectiva els esdeveni- GMTERXWIREUYIWXIWUIWXMSRWEPWTExWSWIWQIRXEXW ments i les intervencions de les persones entrevista- TIV{ PIW WIUrRGMIW H´ERXIRE IR UYr ZER MRXIVZI- HIWMIPWTVIWIRXEHSVWTVIWIRXEHSVIWMTIVQIXTSWEV RMVQEMRSZERVITVIWIRXEVQqWHIP´ HIPXIQTW de manifest les relacions de poder subtils i desiguals d’emissió dedicat a la informació durant les dues que s’estableixen entre els diferents participants en setmanes estudiades. De fet, la durada total del seu YRTVSKVEQEEREPMX^ERXEPLSVEIPGSRXI\XMIPGSRXMR- temps de paraula no va superar mai uns quants se- gut del seu discurs. D’altra banda, l’anàlisi qualitativa gons. Per exemple, Tunisie 7 va donar a les dones HIGSRXMRKYXqWXMPTIVMHIRXM½GEVPETVIWrRGMESP´EF- P´STSVXYRMXEXH´MRXIVZIRMVQENSVMXkVMEQIRXIRPIWTS- WrRGMEHITYRXWHIZMWXEEPXIVREXMYWSGVuXMGWEQFPIW UYIWWIUrRGMIWH´MRJSVQEGMzHIHMGEHIWEPEHSRE TSPuXMUYIWKSZIVREQIRXEPWWSFVIUIWXMSRWH´MRXIVrW EQFIP HIPIWTEVXMGMTERXWHSRIWTIV{UYER públic general, en la mesura que la inclusió d’aquests se sap que el temps de paraula total, i no el percen- punts de vista forma part de les responsabilitats del XEXKIHIPXIQTWHITEVEYPERSWYTIVEZEIP qW servei públic audiovisual. En afegir aquesta dimensió JkGMPEHSREVWI½RWEUYMRTYRXPIWHSRIWIVIREF- UYEPMXEXMZEMHYIWEPXVIWERkPMWMWHIGSRXMRKYXYXMPMX^E- WIRXWS½RWMXSXWMPIRGMEHIWXSXMWIVQENSVMEIRIPW HIW IR EUYIWX TVSNIGXI YRE GSQFMREGMz VEVEQIRX programes dedicats a les dones a Tunisie 7. De fet, YXMPMX^EHEIRIPWIWXYHMWHIHMGEXWEPWQMXNERWEYHMSZM- RSQqWZERXIRMVHVIXEPETEVEYPEHYVERXWIKSRW suals al món àrab, aquest estudi contribueix a omplir al telenotícies durant les dues setmanes de maig del un buit en l’estudi del contingut i les prestacions de 2010 cobertes per aquest estudi. Les dues cadenes les cadenes de televisió públiques àrabs. nacionals marroquines van millorar lleugerament les )PWTVSKVEQIWH´IRXVIZMWXIWMXIVXPME ERSQIREXW xifres en aquest àmbit: no solament van convidar talk showsEPWTExWSWkVEFW MRGPSWSWIREUYIWXIWXYHM YRE QENSVME HI HSRIW E TVIRHVI PE TEVEYPE IR PIW es van difondre tots durant les dues mateixes setma- WIUrRGMIWH´MRJSVQEGMzVIPEGMSREHIWEQFPIWHSRIW nes consecutives del mes de maig del 2010, selecci- sinó que també van dedicar el més alt percentatge onades per a l’anàlisi quantitativa del telenotícies4. HIXIQTWH´ERXIREEEUYIWXWXIQIW IP E1M )PW XIQIW HMWGYXMXW IR PIW IQMWWMSRW EREPMX^EHIW IP E%P3YPE formen part de diverses categories diferents; es 7MPEMRJSVQEGMzLEHIVIWTIGXEVPETEVMXEXHIKr- TVIWXEZIRWSZMRXEGSRXVSZrVWMEMGSVVIWTSRMIREYR nere a les cadenes públiques àrabs, hauria d’incloure ampli ventall de temes propis del SPA i necessaris no solament la veu de les dones en totes les ma- per a la informació dels ciutadans. Alguns dels temes XrVMIWMXIQIWGSFIVXWTIPXIPIRSXuGMIW WSFVIXSXIR es poden esmentar aquí com a exemples: les emissi- TSPuXMGEMIGSRSQME WMRzUYIXEQFqIPWLEYVMEHI SRWZERXVEGXEVGSR¾MGXIWMRXIVVIKMSREPW PIWHMJIVrR- garantir una millor representació en tots els àmbits GMIWIRXVI%PKrVMEMIP1EVVSGWSFVIIP7kLEVE3GGM- WSGMEPWIRUYrPIWHSRIWNEWzRTVIWIRXW WEPYXIHY- HIRXEP PEZMKMPkRGMEMIPWIKYMQIRXHIPIWZMSPEGMSRW GEGMzHVIXWLYQERWGYPXYVEIXG 2SQqWPPEZSVWIW HIPWHVIXWLYQERW IPQEXVMQSRMTVIGSpHIPIWRIRIW podrà considerar que les emissions del telenotícies al Marroc, la minoria copta i el dret de les persones respecten l’equilibri entre els temes tractats i la pa- discapacitades a Egipte, l’estatus de les minories i els VMXEXIRXVIIPWKrRIVIWHIPWTEVXMGMTERXW HVIXWHIPIWHSRIWE.SVHkRMEPEHIWXVYGGMzHIGEWIW TEPIWXMRIW E .IVYWEPIQ IPW IWHIZIRMQIRXW GYPXYVEPW Els programes d’entrevistes i tertúlia SVKERMX^EXWE4EPIWXMREPIWEVQIWHI,I^FSPPELMPE PIKMXMQMXEXHIP8VMFYREP)WTIGMEPTIVEP0uFERIXG Tot i que una anàlisi quantitativa de la informació Tot i que l’elecció dels temes i els títols dels pro- TVSTSVGMSREVIWYPXEXWRYQrVMGWMIWXEHuWXMGWUYIWzR KVEQIW HIQSWXVIR EPQIR]W WYTIV½GMEPQIRX YR MR- SFNIGXMYWZIVM½GEFPIWTIVYRQrXSHIUYIIWTSXXSV- XIVrW HI PIW GEHIRIW TFPMUYIW TIV XVEGXEV XIQIW REVEYXMPMX^EVEUYIWXEERkPMWMUYERXMXEXMZERSTIVQIX IWTMRSWSWMGSRXVSZrVWMIWTSPuXMUYIWREGMSREPW7]VMER IPYGMHEVXSXEPQIRXIPWHMZIVWSWIWXVEXWHIWMKRM½GEGMz TV, que ofereix regularment al seu públic un menú inclosos en els telenotícies i els programes d’actuali- tat. En canvi, una anàlisi qualitativa, tot i que sotmesa )RIPGEWHIP0uFERRSLEYVMEIWXEXTVYHIRXEREPMX^EVIPW EEPXVIWVIWXVMGGMSRWIWTIGu½UYIWSFVIRSZIWTIVW- TVSKVEQIWXVERWQIWSWEPQEMKHIPTIV8qPq0MFERTIVUYr pectives en l’avaluació més enllà de qui és el partici- PE QENSVME HIPW TVSKVEQIW IW ZER HIHMGEV E PE GSFIVXYVE HI les eleccions municipals a tot el país i la graella normal de TERX UYMTVIRPETEVEYPEEPEXIPIZMWMz IPXIQEHIPE programació es va interrompre sovint. 148 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK de programes d’actualitat política centrats en un TVSKVEQIW HI PE QENSVME HI PIW GEHIRIW REGMSREPW ZIRXEPP PMQMXEX HI XIQIW MHISP{KMGW P´MQTIVMEPMWQI kVEFW ZE TIVQIXVI HIWGSFVMV XIRHrRGMIW GSQYRIW nord-americà, els avantatges del socialisme i la causa així com dues excepcions principals: El Líban i el TEPIWXMRE ZEXVEGXEVHIJIXYRHIXIVQMREXRSQFVI Marroc. En primer lloc, l’obertura del programa a un HIXIQIWRSTSPuXMGWHYVERXIPTIVuSHIEREPMX^EXEUYu EYXrRXMG HIFEX HITIRME TVMRGMTEPQIRX HIP GEVkGXIV Un programa titulat Problemes i solucions va parlar del tema tractat per l’emissió. Els programes d’ac- dels accessos a la ciutat de Damasc, un tema que XYEPMXEX TSPuXMGE HI PIW GEHIRIW TFPMUYIW H´%PKrVME potencialment hauria de donar lloc a un debat sobre H´)KMTXIHI.SVHkRMEMHI4EPIWXMREIVIRIPWQqWXER- UIWXMSRWH´MRXIVrWKIRIVEPTIVEPEZMHEUYSXMHMERE cats a la idea del debat, tant si es tractava del fons dels habitants d’una ciutat sobrepoblada i sobrecar- com de la forma. Per exemple, tots els convidats, regada. De fet, l’emissió es va concentrar exclusiva- alguns dels quals eren polítics i funcionaris d’alt nivell, QIRXIRIPWEWTIGXIWIWXrXMGWHIPXIQEMRSZEJIV així com el presentador o la presentadora, només pràcticament cap esment als problemes relacionats reiteraven el punt de vista del Govern sobre el tema amb el trànsit a la ciutat. Els quatre convidats del tractat, sense oferir la més mínima possibilitat d’ex- programa, que representaven diverses regions del pressar un punt de vista divergent o de fer intervenir país, a més de dos participants la contribució dels un membre del públic. En canvi, els programes dedi- quals havia estat preenregistrada, van elogiar, tots, GEXWEXIQIWGSRWMHIVEXWRIYXVIWS±WIRWIVMWG² IW- els esforços del Govern i van parlar dels seus plans deveniments culturals, patrimoni nacional, esports, per a la millora de la ciutat. Tot això sense debat ni IXG EGSPPMIRGSRZMHEXWH´STMRMSRWHMZIVWIWMMRGPSxIR HMZIVKrRGMEH´STMRMSRWIRXVIIPWTEVXMGMTERXW MRGP{W de tant en tant trucades telefòniques del públic o IP TVIWIRXEHSV M WIRWI GET TEVXMGMTEGMz HIP TFPMG IRXVIZMWXIWEPGEVVIV ZS\TSTYPM que no era present a l’estudi ni tenia la possibilitat de 0´ITMWSHMHIPHIQEMKHIPHIPTVSKVEQE telefonar per donar el seu punt de vista. Masr el Naharda )KMTXIEZYM XVEGXEZEYRXIQEGER- Aquest exemple de programa d’actualitat política dent relacionat amb la pràctica democràtica i l’estat HI7]VMER8:HIQSWXVE½RWEUYMRTYRXqWIWWIRGMEP HIHVIXEPTEuW PEJSVQEGMzH´YRGSQMXrHIZMKMPkRGME EREPMX^EVIPGSRXMRKYXHIPWTVSKVEQIWH´EGXYEPMXEXQqW per avaluar la cobertura mediàtica de les eleccions enllà del simple enregistrament dels temes tractats HIP'SRWIPP'SRWYPXMY Shura E)KMTXI2SSFWXERX per tal de determinar-ne el nombre de participants, això, una anàlisi detallada dels temes tractats, de la IPWIYTETIVSGkVVIGTFPMGPETEVMXEXLSQIHSRE JSVQEIRUYrIPHIFEXIWZEHYVEXIVQIHIPWTEVXM- i la durada de les seves intervencions. Una anàlisi GMTERXWIRIPHIFEX MHIPWUYIIRZERWIVI\GPSWSW qualitativa del contingut d’aquests programes d’actu- ZEQSWXVEVYREVIEPMXEXQSPXHMJIVIRXUYIGSR½VQE alitat permet obtenir uns resultats que són molt més que la cadena pública egípcia no es comprometia rics en informació que les anàlisis quantitatives, res- gens al servei del públic egipci ni a representar-ne pecte de la qualitat del servei públic audiovisual en els interessos. La selecció dels convidats només va cada país, que es limiten a calcular qui parla i quant reforçar el biaix progovernamental d’aquest epi- XIQTW GSQLEJIXEUYIWXIWXYHMTIVEPIWIQMWWMSRW WSHMHIPTVSKVEQE XSXWIVIRQIQFVIWHIPGSQMXr HIXIPIRSXuGMIW HI ZMKMPkRGME QIHMkXMGE UYI IVE SFNIGXI HIP HIFEX L’anàlisi qualitativa de contingut inclou una anàlisi mentre que els experts independents i els repre- HIPWIPIQIRXWWIKIRXW P´IPIGGMzHIPWXIQIWXVEGXEXW WIRXERXWH´SVKERMX^EGMSRWRSKSZIVREQIRXEPWZERWIV MPIWTSWEHIWIRTIVWTIGXMZEYXMPMX^EHIWTIVHIFEXVI I\GPSWSWHIPTVSKVEQE )PQEXIM\TVIWIRXEHSVIWZE PEXMTSPSKMEHIPWTEVXMGMTERXW PEWIZEMHIRXMXEXPIWWI- esforçar tot el possible per garantir que la discussió ZIWE½PMEGMSRWMIPWIYTYRXHIZMWXEMRHMZMHYEPWSFVI IWQERXMRKYqWHMRWIPWPuQMXWEYXSVMX^EXWMRSZESFVMV IPXIQEXVEGXEX PEQIWYVEIRUYrPIWSTMRMSRWUYI GETIWGPIX\ETIVEYREGSRXVSZrVWMEWSFVIP´IWWrR- IW TSHIR I\TVIWWEV WzR HMZIVWM½GEHIW GVuXMUYIW S cia; les seves preguntes eren generals i va evitar de SVMKMREPW IP GEVkGXIV HI PE JYRGMz HIP TVIWIRXEHSV forma sistemàtica fer preguntes als participants en TVIWIRXEHSVE RIYXVEPMXEXEHZSGEXHIPHMEFPITEVGMEP relació amb les acusacions dels activistes pels drets EJEZSVH´YRTEVXMGMTERXGSRXVEYREPXVITEVXMGMTERX M humans sobre els casos de frau electoral. De fet, el ½REPQIRXPETSWWMFMPMXEXSJIVXEEPTFPMGHITEVXMGMTEV presentador va adreçar les seves crítiques contra els IRIPTVSKVEQE TVIWrRGMEEP´IWXYHMSXVYGEHEXIPI- QMXNERWHIGSQYRMGEGMzHIPWIGXSVTVMZEXE)KMTXIM J{RMGEIRHMVIGXI va rebre el suport d’un dels participants que els va 0´ERkPMWM UYEPMXEXMZE ETPMGEHE E EUYIWX KrRIVI HI acusar globalment de parcialitat a favor de l’oposició. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 149 )R VIWYQ PIW UIWXMSRW HI JSRW VIPEGMSREHIW EQF acusar directament aquesta autoritat de ser incapaç PIWIPIGGMSRWIPHIFEXWSFVIIPTETIVHIPGSQMXrHI de posar en pràctica una política cultural al país. Una vigilància mediàtica durant les eleccions, el procedi- característica d’aquest programa és que la presen- QIRXH´IWXEFPMQIRXHIP'SQMXrPEWIZEGSQTSWMGMz tadora era una intel·lectual compromesa en la de- IPWWIYWSFNIGXMYWMIPWQMXNERWTSWEXWEPEWIZEHMW- JIRWEHIPWHVIXWLYQERW%HMJIVrRGMEHIWamdat posició per complir la seva tasca, tot això va ser si- XLEUE½]]EEPXVIWTVSKVEQIWUYIXVEGXIRUIWXMSRW PIRGMEXTIPTVSKVEQEQIRXVIUYIIWZEMHIRXM½GEVM TYVEQIRXTSPuXMUYIW GSQEVEIPGSR¾MGXIIRXVI-W- EXEGEVYRGETHIXYVG IPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzHIP VEIP M IPW TEPIWXMRW RSQqW GSRZMHEZIR TEVXMGMTERXW sector privat a Egipte. En lloc de complir una missió TVSKSZIVREQIRXEPWMI\GPSxIRUYEPWIZSPMRXIVZIRGMz de servei públic, aquest episodi de Mar el Naharda HIPTFPMG)PHIQEMKP´IQMWWMzHIPTVSKVEQEMaa es va transformar en una tribuna per cantar les llo- alhadath %QFIPWIWHIZIRMQIRXW IWZEHIHMGEVEPW ERGIWHIP'SQMXrMIPWIYTETIVTMSRIVTIVZIVM½GEV palestins a l’estranger i al seu dret al retorn. Els pro- IPTETIVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzHYVERXPIWIPIG- ductors del programa no havien fet cap esforç per cions. Des d’aquest punt de vista, aquesta emissió VIGSPPMVPIWSTMRMSRWHIPEKIRXHIPGEVVIV ZS\TSTY- ZEWIV½HIPEPWIYGSWXYQHIVITIXMVIPTYRXHIZMWXE PM RMTIVHIQSWXVEVUYITIVEEPKYRWTEPIWXMRWLMLE governamental. EPXVIWSTGMSRW GSQEVEVIRYRGMEVEPHVIXHIVIXSVR Quan el mateix programa es va interessar en els que un mecanisme de compensació podria ser ac- drets de les persones discapacitades, el programa ceptable i que els palestins a la diàspora tenen dret a va convidar un ventall molt ampli de participants, TVSZEVH´EHUYMVMVPEREGMSREPMXEXHIPWTExWSWH´EGSPPMHE EPKYRW HIPW UYEPW IVIR QIQFVIW H´SVKERMX^EGMSRW Durant l’emissió, els dos convidats del programa i el RSKSZIVREQIRXEPWMSVITVIWIRXEZIRPEWSGMIXEXGM- presentador van defensar a l’uníson el dret de retorn vil en general. Durant tota la durada del programa, com un somni acariciat per tots els palestins, fent-se els participants van tenir la possibilitat d’expressar VIWW{EM\uHIPETSWMGMzS½GMEPHIPWHMVMKIRXWTEPIWXMRW STMRMSRWHMZIVWIWWSFVIIPXIQEM½RWMXSXHIGSR- 9RE EPXVE IWXVEXrKME YXMPMX^EHE TIV PIW GEHIRIW tradir el presentador sobre el paper del Govern nacionals per evitar la difusió de punts de vista dissi- respecte dels ciutadans discapacitats. El presentador dents i opinions crítiques respecte al Govern, parlant ZE MRXVSHYMV IP XIQE GSQ YRE UIWXMz VIPEGMSREHE MKYEPQIRXHIUIWXMSRWTSPuXMGEQIRXWIRWMFPIWWIQ- EQFP´kQFMXHIPEFIRI½GrRGMEMZEJIVYREGVMHEEPW FPEUYIGSRWMWXIM\IRPE±HIWTSPMXMX^EGMz²H´EUYIWXIW funcionaris del Govern i als membres més rics de la UIWXMSRWXVEGXERXPIWGSQEXIQIWGYPXYVEPWS½RW TSFPEGMzTIVUYrSJIVMWWMRQMXNERWPSKuWXMGWM½RERGIVW i tot amb un acostament extern, com si es tractés TIVENYHEVPIWTIVWSRIWHMWGETEGMXEHIW9RHIPWGSR- de fenòmens que existeixen a l’estranger, però no ZMHEXWUYIVITVIWIRXEZEYREKVER32+ZEHIWE½EV dins del mateix país, quan en realitat hi són clara- obertament la posició del presentador i va insistir ment presents. Dos programes que s’ocupen de les en repetides ocasions en el fet que no es tractava minories, l’un a la cadena egípcia Al Masriya egípcia i de demanar un “favor” als ministres, sinó més aviat P´EPXVIEPEGEHIRENSVHERE.8:EQFHzWHMJSWSWIP d’exigir que el Govern sabés afrontar les seves res- de maig del 2010, il·lustren clarament aquest enfo- ponsabilitats i crear reglaments i lleis que permetes- cament. El programa egipci fou una de les poques sin integrar les persones discapacitades en la societat I\GITGMSRWIRUYrIWZEXVEGXEVPEUIWXMzHIPEQM- H´YREQERIVEI½GEp noria copta a Egipte per la cadena nacional. El pro- %UYIWXEXIRHrRGMEESFVMVIWTEMWHIHIFEXSRIPW KVEQEIWZEHIHMGEVEYREHIWGVMTGMzKEMVIFqTSrXMGE convidats poden expressar opinions contradictòries i apolítica de la vida espiritual i els rituals al monestir WSFVI UIWXMSRW WSGMEPW GSRWMHIVEHIW TSPuXMGEQIRX HI7ERX%RXSRMEPHIWIVXHIPE+SZIVREGMzHI7YI^ MRSJIRWMZIW GSQIRIPGEWH´%P1EWVM]EHIWGVMXEFERW IRYRQSQIRXIRUYrP´STMRMzTFPMGEIKuTGMEIWXEZE i, d’altra banda, convidar només participants que de- WEGWINEHE TIV PE WIRXrRGME TVSRYRGMEHE TIV YR XVM- JIRWMRPETSWMGMzKSZIVREQIRXEPWSFVIPIWUIWXMSRW bunal després de la massacre de cristians coptes al polítiques, es troba en la pràctica en gairebé tots els poble de Nag Hammadi uns mesos abans. programes d’actualitat de la cadena Palestine TV al 0EGEHIRE.8:H´EPXVEFERHEZEHIHMGEVYREIQMW- maig del 2010. L’emissió del 24 de maig del progra- sió del seu programa 1ENEPIWEPEHEF 7EPzPMXIVEVM E ma ;EQHEXXLEUE½]]E 0PYQWGYPXYVEPW XIRMEGSQ les minories sense fer cap esment de les comunitats a convidat un escriptor d’esquerra conegut per la rXRMUYIWMPMRKuWXMUYIWUYILMLEE.SVHkRMEMWIRWI seva postura crítica davant l’Autoritat Palestina i va parlar de temes relacionats amb la integració i el seu 150 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK EGGqWEPIWMRWXkRGMIWHIPTSHIVS½GMEP TIVI\IQTPI vidar el principal representant del partit i li va donar IPWFIHYxRWGMVGEWWMERWIPWX\IX\IRWIPWGVMWXMERWIPW l’oportunitat de promoure els seus punts de vista QYWYPQERW\MxXIWIPWHVYWSWMIPWFELk´uW 0ETVMSVMXEX WIRWIUIWXMSREVPSW del programa era en canvi denunciar una conspiració Tot això no vol dir que els programes d’actuali- ERXMkVEFTIVTEVXHIPWTExWSWSGGMHIRXEPWIPWSFNIGXMYW tat a 2M o a Al Oula no pateixen algunes debilitats de la qual serien reprimir la cultura àrab i provocar i llacunes que de vegades poden afectar negativa- GSR¾MGXIWIRXSVRHIP´IWXEXYXHIPIWQMRSVMIWEPQzR ment la seva missió de servei públic. Si bé la diver- àrab. Els participants, cap dels quals no pertanyia a sitat d’opinions s’expressa efectivament gràcies a la una minoria, estaven d’acord a dir que les minories MRGPYWMz HI TEVXMGMTERXW HI HMZIVWIW XIRHrRGMIW IR rXRMUYIWUYIZMYIREPQzRkVEF TIVI\IQTPIIPW alguns programes es podia observar una manca de OYVHWMIPWFIVFIVW WIQTVIW´LERGSRWMHIVEXkVEFWM coneixements per part del convidats, cosa que va UYIIPWGVMWXMERWMIPWNYIYW GSQEQMRSVMIWVIPMKMS- comportar un debilitament de la seva capacitat de WIW WIQTVILERIWXEXFIRMRXIKVEXWIRIPXIM\MXHI debatre les línies polítiques del Govern davant els les societats musulmanes. El programa va concloure convidats progovernamentals convidats. Per exem- citant el model de l’Islam dels orígens, tant durant ple, el programa Hiwar Al Oula del 18 de maig a Al la vida del Profeta Muhammad com el millor model 3YPEIRSGEWMzHIPZMRXrERMZIVWEVMHIPEJYRHEGMz TSWWMFPITIVMRXIKVEVIPWRSQYWYPQERW SDhimmi HIP'SRWIPP'SRWYPXMYHIPW(VIXW,YQERW ''(, EPEREGMzQYWYPQERE Ummah ZEVIFVIIPTVIWMHIRXHIP''(,%LQIH,EV^IRMM %HMJIVrRGMEH´EUYIWXWTPERXINEQIRXWTVSKSZIVRE- XVIWEPXVIWGSRZMHEXW HSWTIVMSHMWXIWMYRYRMZIVWM- mentals unilaterals dels temes polítics a les cadenes XEVM UYIIVIRIPWIRGEVVIKEXWHIJIVPMTVIKYRXIWM REGMSREPWHIPEQENSVMEHIPWTExWSWkVEFW8qPq0MFERM de comentar les seves intervencions. El programa les dues cadenes nacionals marroquines representen XVEGXEZEIPTETIVHIP''(,VIWTIGXIHIPENYWXuGME models diferents i més positius del tractament de les transicional al Marroc. Cal recordar que el CCDH és UIWXMSRW TSPuXMUYIW M HI P´I\TVIWWMz HIP TPYVEPMWQI SFNIGXIHIJSVXIWGVuXMUYIWEPETVIQWEQEVVSUYMRE d’opinions als diversos programes d’actualitat. TIV TEVX HI PIW SVKERMX^EGMSRW RS KSZIVREQIRXEPW No només l’elecció dels temes tractats als pro- nacionals i internacionals per la seva manca d’inde- grames d’actualitat marroquins es corresponien amb TIRHrRGMEHEZERXIP+SZIVRMTIVUYrRSLEEGSRWI- IPWTVMRGMTMWFkWMGWHIPEQMWWMzHIWIVZIMTFPMG TIV KYMXEWWSPMVIPWWIYWSFNIGXMYWHIGSQFEXVIPEMQTYRM- PEWIZEHMZIVWMXEXMIPWIYMRXIVrWTIVEPTFPMG WMRz XEXMHIJIRWEVPEZIVMXEX%LQIH,EV^IRMZEHIJIRWEV que, gràcies a l’elecció dels convidats, el tractament la posició governamental durant tot el programa, va H´EUYIWXWXIQIWVI¾IGXMEYREZSPYRXEXVIEPHIVIW- IPSKMEVP´r\MXHIP''(,QIRXVIUYIZEGYPTEV±EPXVIW pectar el pluralisme i d’incloure punts de vista diver- actors immadurs” dels seus fracassos. La seva posi- WM½GEXW M WSZMRX GSRXVEHMGXSVMW M GVuXMGW VIWTIGXI HIP ció progovernamental no va ser posada en entredit Govern. Els participants eren persones que repre- HIJSVQEWIVMSWETIVUYrRSWIQFPEZEUYIGETHIPW WIRXEZIR H´YRE FERHE PE TSWMGMz S½GMEP M HI P´EPXVE altres convidats estiguessin visiblement al corrent també els punts de vista de diversos representants dels detalls del tema tractat i no van ser capaços H´SVKERMX^EGMSRWHIPEWSGMIXEXGMZMP)REPKYRWTVSKVE- de refutar-ne les declaracions o demostrar-li que no mes els representants de l’oposició estaven presents XIRMEVEz)ZMHIRXQIRXEM\{TPERXINEPEUIWXMzHI amb força i els seus punts de vista van ocupar el l’elecció dels convidats i l’abast dels seus coneixe- GIRXVIHIP´IWGIREVM HIQEMKHIPTVSKVEQE ments sobre el tema de debat. Si aquest programa 1ENEPPEXEP&EVPEQER6IZMWXEHIP4EVPEQIRXE1 hagués convidat experts en drets humans i mem- Aquest programa a la cadena 2M va ser obertament FVIW H´SVKERMX^EGMSRW RS KSZIVREQIRXEPW REGMSREPW crític respecte de la política governamental. Tenia GSQTVSQIWIWIRIPXIQEHIPENYWXuGMEXVERWMGMSREPEP com a convidat el ministre de Comunicacions i por- 1EVVSG%LQIH,EV^IRMLEYVMELEKYXHIFVIKEVEQF taveu del Govern per defensar la línia del Govern en QqWJSVpETIVHIJIRWEVP´EGGMzMP´r\MXHIP''(, els àmbits de la política, l’economia i els assumptes En el cas de Télé Liban, el pluralisme polític es ma- socials. S’hi enfrontaven dos diputats de l’oposició nifesta d’una manera diferent a través dels programes islamista, un d’ells present a l’estudi com a convidat d’entrevistes i tertúlia. El 2010, Télé Liban transmetia principal i l’altre que apareixia en un reportatge pre- diàriament a les 00.30 h un programa d’actualitat po- gravat. Un altre programa, totalment dedicat al nou lítica titulat Lubnan al Youm )P0uFEREZYM HYVERXIP partit d’esquerra, El Partit Verd del Marroc, va con- qual un convidat únic era rebut a l’estudi per respon- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 151 dre a les preguntes dels periodistes en relació amb ZIYIRGSRNYRX%UYIWXWITMWSHMWHILubnan al Youm, diversos temes relacionats amb els principals esde- que tractaven tots més o menys els mateixos temes ZIRMQIRXWTSPuXMGWHIPTEuW(SWTVIWIRXEHSVWTIVMS- del debat nacional en curs, representaven en realitat HMWXIWTVIWIRXEZIRIPTVSKVEQETIVXSVRW YRLSQI el pluralisme dels punts de vista i la diversitat d’opini- MYREHSRE 2SLMLEZMETFPMGEP´IWXYHMRMXVYGEHIW ons, encara que d’una manera poc habitual, sense de- telefòniques tot i que el programa es transmetia en senvolupar una argumentació i una contraargumen- HMVIGXI0IWIQMWWMSRWIWGEVEGXIVMX^EZIRTIPWIYEQ- tació, sense proposar cap cara a cara contradictori, bient tranquil i sense confrontació en la mesura que ni debat en directe entre diversos participants en la hi havia present un sol convidat i que no havia de mateixa edició. bregar amb opinions oposades, tot i alguns intents del presentador per fer d’advocat del diable. 'SQIRXEVMW½REPW (YVERXIPWSR^ITVSKVEQIWEREPMX^EXWIREUYIWX estudi, el programa va acollir quatre diputats, dos )PWSFNIGXMYWH´EUYIWXIWXYHMIVIRZIYVIP´IWXEXHIPE exministres, dos periodistes i tres membres d’orga- situació de les legislacions que regulen el servei pú- RMX^EGMSRWHIPEWSGMIXEXGMZMP)RGSRNYRXEUYIWXIW FPMGEYHMSZMWYEPEPWZYMXTExWSWkVEFWMHIWTVqWEREPMX- persones representaven un ampli ventall d’opinions ^EVIPWTVSKVEQIWIQIWSWTIVPIWGEHIRIWREGMSREPW polítiques i eren una mostra representativa de di- La idea original era que la recollida d’informació de ZIVWSWkQFMXWHIPEWSGMIXEX IPTSHIVPIKMWPEXMYIP primera mà i una anàlisi detallada del contingut dels TSHIVI\IGYXMYMPEWSGMIXEXGMZMP 0´RMGFYMXVIWTIGXI programes no només serviria per a una millor com- H´EUYIWXIUYMPMFVMIVEP´EFWrRGMEZMWMFPIHIUYEPWIZSP prensió de la teledifusió pública al món àrab, sinó participació femenina. Els quatre diputats pertanyien que també seria útil per a tots aquells qui defen- de forma igual als dos principals bàndols polítics que sen una reforma del sector audiovisual. L’estudi va HSQMRIRP´IWGIRETSPuXMGEPMFERIWE IPWKVYTWHIP HI incloure anàlisis comparatives detallades per avalu- QEVpMHIPHIQEVp 'EHEGSRZMHEXTSHMEI\TVIW- ar el contingut de la programació i del telenotícies WEVPPMYVIQIRXIPWIYTYRXHIZMWXEWSFVIUIWXMSRW WIGGMSRW M M IPW VIWYPXEXW IW TVIWIRXIR IR polítiques candents que divideixen l’opinió pública forma d’estadístiques comparables. Aquestes com- PMFERIWE TIVI\IQTPIIPHIWEVQEQIRXHI,I^FS- paracions permeten als investigadors i als activistes llah, la legitimitat del Tribunal Especial per al Líban, la HIPEWSGMIXEXGMZMPMHIRXM½GEVIPWTYRXWJIFPIWSIPW HMZMWMzEPWMHIP+SZIVRIXG punts forts de les prestacions de la televisió nacional És interessant observar que tots els temes es van i comparar-los amb les altres cadenes de la regió per MRGPSYVIIRXSXWIPWTVSKVEQIWEREPMX^EXWGSWEUYIRS ETVS½XEVIPWGEWSWHIFSRIWTVkGXMUYIW TIVI\IQ- es correspon amb la norma d’aquest tipus de progra- TPIIPTPYVEPMWQITSPuXMGE8qPq0MFER1M%P3YPE QIWUYILEFMXYEPQIRXXIRIRYRXIQEIWTIGu½GTIV i donar suport de manera activa al procés de canvi. a cada emissió. Això vol dir que seria absurd provar )PWEM\IGEQIRXWTSTYPEVWGSRXVEIPWVrKMQWHMG- d’avaluar el grau de pluralisme polític de cada emissió, XEXSVMEPWEPQzRkVEFZERGSQIRpEVUYERP´IWXYHMNE TIVUYrRSQqWW´LMGSRZMHEYREWSPETIVWSRE%UYIWXE estava en marxa, cosa que fa que els resultats ob- anàlisi per emissió només pot concloure que el pro- tinguts arribin a temps i responguin a una necessi- grama és parcial i només representa un punt de vista. tat urgent. Creiem que aquesta aportació sobre la 8IRMRXIRGSQTXIIPWSR^ITVSKVEQIWKPSFEPQIRXIW prestació de les cadenes de televisió nacionals àrabs pot observar que els convidats representaven una au- GSRXVMFYMVkEXVERWJSVQEVIPWTExWSWHIPEVIKMzIR XrRXMGEHMZIVWMXEXHIGSRXI\XSWTVSJIWWMSREPWMTSPuXMGWM Estats que es prenguin seriosament els interessos que les seves opinions s’oposen sovint diametralment del seu poble i es comprometin allà on el repte és IRIPWXIQIWXVEGXEXW%M\{WMKRM½GEUYIEUYIWXTVS- més urgent: el servei públic audiovisual. Serà alesho- grama d’informació, tot i ser clarament parcial pel que res que la paraula servei tindrà tot el sentit al costat fa a l’emissió individual, no ho és en absolut quan es de la paraula públic.Ȼ LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 153 REPTES Juan Montabes Tutel·la i regulació de la comunicació als països de la Mediterrània. Els reptes d’una regulació equilibrada entre Estats, instàncies de regulació i radiodifusors. Te r e s a Ve l á z q u e z Les relacions Inter Mediterrànies en la informació de les televisions de la regió. Actors institucionals i narratius Marc Bou +SZIVRERpEHIQSGVkXMGEMQMXNERWHIGSQYRMGEGMz9REVI¾I\Mz arran de la Primavera àrab LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 155 Tutel·la i regulació de la comunicació als països de la Mediterrània. Els reptes d’una regulació equilibrada entre Estats, instàncies de regulació i radiodifusors. Per Juan Montabes Ex president de la Xarxa d’Autoritats Reguladores Mediterrànies i del Consell Audiovisual d’Andalusia La globalització com a fenomen es- En tots aquests casos, la informació ens ha arri- pectacular del segle XXI ha anat acaparant expo- bat a les poques hores, i en alguns casos de forma nencialment aspectes de la vida social, política i eco- simultània, del seu esdeveniment a la vida real. Uns R{QMGE½RWEGSRZIVXMVWIIRTSGWER]WHIWHIPWIY IWHIZIRMQIRXWUYIVIWTIGXMZEQIRXZERTSWEV½GE- MRMGME½REPWHIPWIKPITEWWEX½RWIPWRSWXVIWHMIWIR dascun de forma més precipitada que l’anterior- als el factor més destacat i determinant d’aquest nou HMJIVIRXWVrKMQWTSPuXMGWUYIIPWZERTVSZSGEVMUYI QzR)PQzRHIPEGSQYRMGEGMzRSLEIWXEXEEPMrE ZERWIVGETXEXWTIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzMWIKYMXW EUYIWXTVSGqWH´I\XIRWMzKPSFEPMX^EHEHIP´IWGIREVM massivament de forma immediata i tant dins com mundial, més bé al contrari, ha estat la pedra de toc JSVEHIPWGSRXI\XSWIRUYrIWTVSHYxIR que ha nodrit aquest procés. %UYIWXIWVIJIVrRGMIWRSJERWMRzGSR½VQEVUYI Quan al mes de novembre de 1989, fa només 22 IJIGXMZEQIRXZMZMQEYRQzRKPSFEPMX^EX9RQzR ER]WXVSRXSPPEZEPEVIWWMWXrRGMEHIP1YVHI&IVPuRTSGW on el desenvolupament accelerat de les noves tec- podien imaginar que estaven assistint -una petita part nologies ha eliminat absolutament les fronteres de la HMVIGXEQIRXPEQENSVMEEXVEZqWHIPEXIPIZMWMzEP´MRMGM comunicació. Es tracta d’un escenari que ens permet HIPEGEMKYHEH´YRQSHIPH´SVKERMX^EGMzWSGMEPMTSPuXMGE GSRrM\IVHMEEHMERSRSQqWIPUYIWYGGIIM\EPE que durant els últims setanta anys havia determinat nostra realitat més propera, sinó també el que passa una forma singular d’entendre la realitat. a l’altre extrem del món. Quan assistíem a la caiguda i sortida de Tunis del %UYIWX ¾Y\I ZIVXMKMRzW H´MRJSVQEGMSRW GSRWXEXW TVIWMHIRX&IR%Pu HIKIRIVHI SYREQMGE UYIVIFIQEXVEZqWHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzKI- més tard al destronament del president Mubarak nera en cadascú de nosaltres un imaginari propi i EIKMTXI HIJIFVIVHI HMJuGMPQIRXTSHuIQ una visió particular del món. En aquest context, des MQEKMREV PE XVERWGIRHrRGME REGMSREP M MRXIVREGMSREP HI JE YRSW ER]W W´LE MRXIRWM½GEX PE WIRWEGMz WSFVI dels esdeveniments iniciatis amb les manifestacions P´I\MWXrRGMEH´YREGVIM\IRXHMWTEVMXEXMMRGSQTVIRWMz de Tunis o les concentracions de la plaça Tahir del mútua entre les societats que de vegades han exar- Caire. GIVFEXPEHIWGSR½ERpEPETSVMPEJEPXEH´IRXIRMQIRX Més recentement, quan el 20 d’octubre passat po- Avui dia, a Occident es percep -entre diversos HuIQZIYVIIRMQEXKIWGETXEHIWEXVEZqWH´YRXIPrJSR sectors- creixents sentiments de rebuig dels valors mòbil, la detenció i angoixa dels últims moments amb àrabs i islàmics, considerats per molts com intransi- ZMHEHIP½RWJETSGTVIWMHIRXPMFM1YEQEV%P+EHE½ gents i una amenaça per al propi mode de vida. Per ens disposàvem a asistir gairebé en directe a un dels no parlar de la preocupant associació que de vega- moments clau dels últims cinquanta anys. Una mica HIWEPKYRWVIEPMX^IRIRXVIEUYIWXWZEPSVWMPEZMSPrR- més tard podíem veure també, amb només unes ho- GMES½RWMXSXIPXIVVSVMWQI VIWSQMRYXWHIHMJIVrRGMEGSQYREPPEVKEGYEHI Paral·lelament, al món àrab i islàmic es difon a ciutadans libis es postraven davant la càmara frigorí- algunes esferes la imatge distorsionada d’un occident ½GEH´YRWYTIVQIVGEXTIVJSXSKVE½EVWISI\TPMGEVE EKVIWWSV TIV PE JVIUIRX HMWTSWMGMz E JIV W HI PE YRE\EV\EWSGMEPPEWIZETVIWrRGMEHEZERXIPGEHkZIV supeioritat militar-, discriminador -en l’aplicació de HIP½RWJIMETSGTVIWMHIRXHIPWIYTEuW PEPIKEPMXEXMRXIVREGMSREPMMRWIRWMFPIEPIWNYWXIWVI- ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ivindicacions polítiques -per exemple en el cas de VSTIEMIPWTExWSWHIPWYHHIPE1IHMXIVVkRMETIVXEP Palestina-. d’accelrar el seu desenvolupament alhora que cer- Davant d’aquesta situació, s’han impulsat iniciati- GEPEGSSTIVEGMzEXVEZqWH´EGGMSRWGSRRNYRXIWTIV ves des de diferents fòrums polítics i de la societat a resoldre problemes comuns, transformant així les civil per a la creació i consolidació ‘un espai mediter- bones intencions en accions. Tot plegat, emmarcat rani de pau i estabilitat, entre les quals m’agradaria en una renovada associació per al progrés en tots destacar la Declaració de Barcelona el 1995, l’Aliança IPWkQFMXWIRXVIIPWUYEPWIWXVSFIRIPWQMXNERWHI HI'MZMPMX^EGMSRWIPMPE9RMzTIVPE1IHMXIVVk- comunicació i la societat de la informació. nia el 2008. A aquestes iniciatives se sumen altres tantes que La Declaració de Barcelona es va adoptar a la TIVWIKYIM\IRIPQEXIM\SFNIGXMYMIRXVIEUYIWXIWIW 'SRJIVrRGMEHI&EVGIPSREGIPIFVEHEIPQIWHIRS- troben la Xarxa d’Autoritats Reguladores Mediter- ZIQFVIHI EPEUYILMZEREWWMWXMVIPWUYMR^I VkRMIW 6-61TIPRSQIRJVERGrW 6IWIEYHIW-RW- ministre d’Afers Exteriors dels estats membres de la XERGIWHI6qKYPEXMSR1qHMXIVVERqIRRIW 9RMz)YVSTIEHIPPEZSVWMHSX^IXIVGIVWTExWSWHIPE 8SXIW UYIHIR uRXMQEQIRX VIPEGMSREHIW NE UYI 1IHMXIVVkRMEEQFP´SFNIGXMYHIGVIEVYREEWWSGMEGMz treballen en el foment actiu de valors com la tole- global euromediterrània. rància, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones, Entre els tres eixos que fonamenten la Declaració, evitant la inducció de comportaments que incitin a hi ha el d’associació social, cultural i humana. Un eix PEZMSPrRGMEIRXVIEPXVIW impulsat per tal d’afavorir l’aproximació i la compren- I a totes elles s’aboga per un ús responsable dels sió entre els pobles de la Mediterània i per a millorar QMXNERW HI GSQYRMGEGMz EQF P´SFNIGXMY HI GSQFE- la percepció mútua. En aquest sentit es posa l’accent tre els programes que alimenten percepcions i es- en la importància del diàleg intercultural i interreligi- tereotips hostils, violents o discriminatoris, donada zWMIRIPTETIVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTIVEP PEGETEGMXEXTVSZEHEIRPIWPXMQIWHrGEHIWUYI coneixement i la cmprensió recíproca de les cultures. la televisió per a la creació d’estereotips, models o 0EWIKIRXMRMGMEXMZETEVEIM\IPEQFPEGVI- patrons que són assumits per la col·lectivitat com a EGMzHIP´%PMERpEHI'MZMPMX^EGMSRWMQTYPWEHETIVP´I\ normes de conducta. TVIWMHIRXHIP+SZIVRIWTER]SP.SWq0YMW6SHVuKYI^ )RHI½RMXMZEIWJERIGIWWkVMEP´I\MWXrRGMEH´EYXS- >ETEXIVSUYIZEXIRMVGSRXMRYxXEXEXVEZqWHIP4PE VMXEXWMRHITIRHIRXWMTPYVEPWUYI±ZMKMPMR²IPWQMXNERW Nacional del Regne d’Espanya per a la l’Aliança de i en aquest escenari la Xarxa d’Autoritats Regula- 'MZMPMX^EGMSRWETVSZEXEPKIRIVHIP dores Mediterrànies pot i té l’obligació d’exercir un Aquesta Aliança respon a la necessitat d’em- paper molt important. prendre -per part de la comunitat internacional- un 0´MRXIVGERZMH´I\TIVMrRGMIWMP´IWXEFPMQIRXHIRSYW esforç decidit, tant a nivell institucional com de la llaços entre institucions es fa imprescindible per a WSGMIXEXGMZMPTIVXEPHIWYTIVEVIPWTVINYHMGMWPIWMHI- un avançament més gran en l’apropament entre IWJEPWIWIPWIVVSVWH´ETVIGMEGMzMPETSPEVMX^EGMz-IR cultures i el foment dels valors de la tolerància, la EUYIWXGEQTqWSRIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzXIRIR solidaritat, els drets humans i la igualtat entre homes una gran responsabilitat. i dones. Aquests són els principis que animen a les 0´%PMERpEHI'MZMPMX^EGMSRWTVSTSWEYREVIIZEPYE- EYXSVMXEXWVIKYPEHSVIWHIPWTExWSWHIPE1IHMXIVVkRME GMzHIPTETIVHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzEPEWSGMI- a unir-se en una única xarxa, que té com a princi- tat i promou un ús responsable. pal característica la diversitat social, política, religios L’impuls polític més recent, en la direcció d’assolir i cultural. un espai mediterrani de pau, tolerància i cooperació, La Xarxa va ser creada per iniciativa del Consell ha estat la creació de la Unió per la Mediterrània 7YTIVMSV%YHMSZMWYEP '7% JVERGrWMIP'SRWIPPHI 941 EQFQSXMYHIPEGIPIFVEGMzIPQIWHINYPMSP P´%YHMSZMWYEPHI'EXEPYR]E '%' E&EVGIPSREIP de 2008 de la Cimero de París per la Mediterrània, HI RSZIQFVI HI EQF P´SFNIGXMY HI VIJSVpEV i a proposta del president de la República Francesa, els llaós culturals i històrics que existeixen entre les 2MGSPjW7EVOS^]%UYIWXE9RMzUYIETEVIM\GSQPE dues ribes de la Mediterrània, i permetre a les au- continuació de la Declaració de Barcelona, applega XSVMXEXWHIVIKYPEGMzHIPEVIKMzMHIRXM½GEVIPVITXIW TExWSWMEQqWHIQMPMSRWHIGMYXEHERWHIPE comuns que es presenten a l’àmbit audiovisual i en 9RMz)YVSTIEIPRSVHH¢ªJVMGEM3VMIRX1MXNk YRGSRXI\XKPSFEPMX^EX La Unió fomenta l’apropament entre la Unió Eu- Es busca constituir una plataforma de discusió, LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 157 intercanvi regular d’informació i d’investigació sobre relativa a la protecció dels menors i la lluita contra la UIWXMSRWVIPEXMZIWEPEVIKYPEGMzEYHMSZMWYEP ZMSPrRGMEEPWQMXNERW)REUYIWXWIRXMXIPWQIRGERMW- Actualment, la Xarxa es composa de 19 autoritats QIWJIXWWIVZMVTIVEPEGSRWGMIRGMEGMzHIPWQMXNERW VIKYPEHSVIWHITExWSW9RWTIVXER]IREPE9RMz)Y- passen per actuaciones en tres eixos: ropea, altres són candidats potencial a l’adhesió com 4VMQIVIPVIWTIGXIHIPWZEPSVWTVMRGMTMWMHVIXW %PFkRMES8YVUYMEMPEVIWXEHITExWSWHIPE comunicació audiovisual. TSVXkRGMETIVEPEHIQSGVEXMX^EGMzMPEGSLIWMzWSGMEP )RHI½RMXMZEPE Les relacions intermediterrànies en la informació de les televisions de la regió: actors institucionals i narratius Per Teresa Velázquez1 Directora del Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Cooperació, Universitat Autònoma de Barcelona Introducció Aquestes propostes i compromisos en el marc A la compareixença davant la Comissió d’Exteriors d’una comissió al Parlament espanyol a la recerca del Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol el mes de consens entre les diferents forces polítiques re- de maig de 2008, el llavors Ministre d’Assumptes presentades, no difereixen de qualsevol altra en el Exteriors i Cooperació2, va destacar deu punts per QEXIM\WIRXMXTIVEPWTExWSWHIPEVIKMz al consens en política exterior i de cooperació, dels D’altra banda, tant el Procés de Barcelona - Unió UYEPWIRWYFVEXPPIQIPTYRXWMWrXMXYPEX1IHMXIVVkRME TIV PE 1IHMXIVVkRME 4H&9T1 GSQ P´%PMERpE HI Procés de Barcelona, Unió per la Mediterrània, on el 'MZMPMX^EGMSRW %' EGGIRXYIRIRXVIIPWWIYWSFNIG- Ministre exposava: XMYWMVIGSQEREGMSRWIPTETIVGVYGMEPUYIIPWQMXNERW “La nostra vocació exterior ens condueix a consolidar de comunicació tenen per al coneixement mutu i la l’àrea euro-mediterrània com un espai de pau, prosperitat comprensió entre diferents cultures i religions. Tam- i progrés a través del desenvolupament del Procés de bé per al propi PdB-UpM es proposa la formació Barcelona, que emmarca la proposta de la Unió per la IWTIGu½GEHITIVMSHMWXIWWSFVIVIPEGMSRWMRXIVREGMS- Mediterrània” REPMMRXIVGYPXYVEPMXEXYRQENSV½RERpEQIRXHIGSR- tinguts que fomentin el coneixement entre cultures, -EPWIXrTYRXXMXYPEX3VMIRX1MXNk1EKVIF7kLEVE GSPøPEFSVEGMzTIVETVSQSYVI-RXIVRIXGSQEQMXNk Occidental, el Ministre proposava: HIHMkPIKMRXIVGYPXYVEP½RERpEQIRXTIVTSHIVGSQ- “Aportarem el nostre esforç polític i diplomàtic per EWWSPMV YRE TEY ZMWMFPI M IWXEFPI E P´3VMIRX 1MXNk EM\u TIXMVEQFQMXNERWMGSRXMRKYXWWIRWEGMSREPMWXIWMIWXI- com col·laboració efectiva per a crear un Maghreb unit, VISXMTEXWMXEQFqYRWIKYMQIRXHIPWQMXNERWTIVTEVX a més de solucions de diàleg i consens per resoldre de l’AC. Tot plegat ens fa subratllar la importància HI½RMXMZEQIRX IP GSRXIRGMzW HIP 7kLEVE 3GGMHIRXEP HI PE GSQYRMGEGMz M IPW QMXNERW GSQ E KIRIVEHSVW E XVEZqW H´YR EGSVH NYWX UYI VIWTIGXM IP TVMRGMTM d’opinió pública i promotors del diàleg, o el con- d’autodeterminació en el marc de les Nacions Unides”3. ¾MGXI, en funció del tractament que donin als dife- rents continguts. D’aquí la importància de l’estudi i anàlisi dels mateixos. 1 Catedràtica de Periodisme a la UAB, en els àmbits de També ens semblaria oportú que les Autoritats teoria, semiòtica i metodologia d’investigació en comunicació. -RZIWXMKEHSVETVMRGMTEPHIPTVSNIGXI±0EGSRWXVYGGMzWSGMEPHIP³IWTEM Reguladores de l’Audiovisual, dins de les observa- )YVSQIHMXIVVERM EPW QMXNERW HI GSQYRMGEGMz 0E MRJSVQEGMz IR GMSRW UYI VIEPMX^IR WSFVI IPW QMXNERW4, poguessin TVIQWEMXIPIZMWMz² '73 73'- ½RERpEX parar atenció als temes que són menys tractats com TIP 1MRMWXIVM HI 'MrRGME M -RRSZEGMz IWTER]SP HIWIRZSPYTEX TIP ESFNIGXIHIRSXuGMIW7IVMEHIWHIPRSWXVITYRXHI Grup de recerca LAPREC-UAB. És presidenta de l’Observatori 1IHMXIVVERM HI PE 'SQYRMGEGMz 31)' 'SSVHMREHSVE ZMWXE YRE ETSVXEGMz EPW SFNIGXMYW M VIGSQEREGMSRW EGEHrQMGEHIPQ{HYPHI&EVGIPSREHIP1kWXIV)YVSTIY±1IHMEGMz que les instàncies supranacionals proposen per als InterMediterrània: Inversió econòmica i integració intercultural” QMXNERWHIGSQYRMGEGMz-YRIPIQIRXHIGSSTIVEGMz 1-1 MQTEVXMXTIVPE9%&MPIWYRMZIVWMXEXW'E´*SWGEVMHI:IRrGME ]1SRXTIPPMIV---'SSVHMREHSVEEGEHrQMGEHIPE(MTPSQEXYVEHI 4 En aquest sentit, el treball de Ricardo Carniel sobre les Postgrau de la UAB en “Comunicació i cooperació internacional iniciatives de cooperació entre les autoritats reguladores dels a la Mediterrània”. TExWSW HI PE 1IHMXIVVkRME E XVEZqW HI PE 6-61 6qWIEY HIW LXXT [[[EWIWSVMETEVPEQIRXEVMEQEIGIW2SXMGMEW -RWXMXYXMSRW HI 6qKYPEXMSR 1qHMXIVVERqIRRIW ETYRXE IR PE (SGYQIRXW'SQTEVIGIRGME 1MRMWXVS '%) mateixa direcció. Així mateix, l’estudi titulat La régulation des 'SRKVIWS THJTkKMRE QqHMEW TVMRGMTIWJSRHIQIRXWSFNIGXMJWIXQqXLSHIWVIEPMX^EXTIV 3 !:IYVI XEQFq IPW TYRXW VIJIVMXW E LXXT [[[QEIGIWIW .IER'PEYHI+Y]SXIX0YG%HSPTLI8MESMTYFPMGEXTIV4%237 ,SQI4EKMREW(MI^TYRXSWGSRWIRWSEWT\ 4EVuWIRXEQFqqWYRXI\XHIVIJIVrRGMEIREUYIWXEWTIGXI ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK amb el programa “Alertes” Rapid Response Media i Síria9, durant dues setmanes del mes de març de Mechanism HIP´%PMERpEHI'MZMPMX^EGMSRW 2009. La mostra es va extreure dels informatius de La nostra aportació per aquest informe regional Prime Time d’aquests canals i va quedar establerta TVIRWIRXMXIRXERXUYIW´SGYTEHIPETVIWrRGMEHI en 248 unitats d’anàlisi10*MREPQIRXPEGSR½KYVEGMz les relacions intermediterrànies a les agendes temà- HIPEQSWXVEHI½RMXMZEMP´ERkPMWMHIPIWHEHIWVIWTS, i l’anàlisi de les dadesdades,, resporespo-- tiques i la informació de les televisions de la regió nen als temes que preocupen a les instàncies: Procés QIHMXIVVkRME)PTIVuSHIEREPMX^EXIWXVSFEYRER] de Barcelona-Unió per la Mediterrània, Política de després de les declaracions que hem destacat al :IxREXKI HI PE 9RMz )YVSTIE M %PMERpE HI 'MZMPMX- principi d’aquesta introducció, i un any abans de ^EGMSRW l’anàlisi contingut a la investigació d’àmbit regional5 Els temes sobre relacions intermediterrànies que inclou mostres de les televisions públiques de HIWXEGEXWTIVEEUYIWXEGSRXVMFYGMzETEVIM\IRNYRX ZYMXTExWSW1)2%6, recollides el maig del 2010. Els amb d’altres, com ara: Política i legislació, Pau i se- dos estudis precedeixen els esdeveniments viscuts guretat, Drets humans, Desenvolupament social i a la denominada “Primavera àrab”. Creiem que els LYQk'SSTIVEGMzIGSR{QMGEM½RERGIVE(MZIVWMXEX seus resultats, pel que fa a l’anàlisi de contingut dels GYPXYVEP M VIPMKMSWE 1MKVEGMSRW +rRIVI 1MXNERW HI MRJSVQEXMYWTSHIRVIWYPXEVHIKVERMRXIVrWTIVEPE comunicació i societat de la informació. Tanmateix, VIEPMX^EGMzH´MRZIWXMKEGMSRWMIWXYHMWTSWXIVMSVWIRIP també seran tractats a l’article aspectes vinculats a sentit d’observar els possibles canvis que s’hagin op- l’estructura formal de la informació i qui són els pro- erat a les agendes temàtiques de les televisions es- tagonistes i actors narratius presents a les unitats tudiades. Evidentment, l’estudi que recull el present d’anàlisi. informe regional compta amb quatre emissores més per a l’anàlisi. Però això no treu que, a partir dels 1. Els canals de televisió objecte d’estudi i el grau resultats quantitatius que s‘hi aporten, ambdós tre- de presència de les relacions intermediterrànies 7 balls siguin correlacionals i complementaris . Tanma- a la informació dels mateixos teix és important, també, que les àrees temàtiques Tal com hem indicat, els canals seleccionats per IRPIWUYEPWMRGMHIM\IRPIWSVKERMX^EGMSRWMMRWXkRGMIW P´IWXYHMWzRIPWTVMQIVWGEREPWHIUYEXVIHIPWTExWSW referides, pel seu caràcter supranacional en general MXEQFqIWTIGu½GTIVEPEVIKMzWMKYMRXMRKYHIWIR de la Mediterrània Sud. Presentem a continuació GSQTXITIVJIVYRWIKYMQIRXHIPEWIZETVIWrRGMEE resultats percentuals referits a la distribució P´EKIRHEWIXXMRKHIPWQMXNERWSFNIGXIH´IWXYHM H´YRMXEXWTIVIQMWWSVEHIXIPIZMWMz KVk½GE És per això que aquesta contribució aporta re- 0E HMWXVMFYGMz TIVGIRXYEP TIV TExWSW UYIHE HI sultats derivats de la investigació titulada “La con- PEWIKIRXQERIVE %PKrVMEYR )KMTXIYR WXVYGGMzWSGMEPHIP´IWTEMIYVSQIHMXIVVERMEPWQMXNERW 1EVVSGYR 7uVMEYR de comunicació. La informació en premsa i televisió” Per tant, els temes vinculats a l’espai intermedi- '73 73'- 8 sobre els terrani es troben més presents a les agendes de les TVMQIVWGEREPWHIXIPIZMWMzH´%PKrVME)KMTXI1EVVSG televisions del Mashrek, que no pas a les emissores del Maghreb. Al llarg de la contribució veurem quins %PW HSW TVSNIGXIW M HIW HI PE TEVXMGMTEGMz HI P´31)' WzRIPWkQFMXWUYIKIRIVIREUYIWXEHMJIVrRGMETIV- destaca de forma determinant la participació i implicació dels centual. investigadors Olga Del Río i Ricardo Carniel. Creiem que la regió i els temes vinculats a la ma- 6IRJSVGIVPEQMWWMSRHIWIVZMGITYFPMGEYHMSZMWYIPHERWPIW pays du Maghreb et du Mashrek teixa tenen una importància fonamental tant per a la )RW WIQFPE H´MRXIVrW EUYu GMXEV P´IWXYHM HMVMKMX TIV .IER 'PEYHI+Y]SXIX1EVMI7SPIMP*VrVI1ERYIPHIQSRMXSVMRKHIW 9 L’anàlisi va tenir en compte els primers canals de les Médias, publicat per PANOS-Paris en 2009 televisions europees d’Espanya, França, Itàlia i Regne Unit. Per -RZIWXMKEHSVWTIVSVHVIEPJEFrXMG ,EWWER%FFEW1EVuE0Y^ EUYIWXEETSVXEGMzLIQWIPIGGMSREXPEQSWXVEHIUYEXVITExWSW Barbeito, Tayeb Boutbouqalt, Ricardo Carniel Bugs, Carmina UYIJSVQIRTEVXHIPWERSQIREXW1)2% 1MHHPI)EWXERH2SVXL 'VYWEJSR3PKEHIP6uS14MPEV(MI^LERHMRS2EXEPME*IVRjRHI^ %JVMGE MUYIXEQFqLERIWXEXEREPMX^EXWIRIPQEVGHIP´MRJSVQI (uE^%FHIPSYLEH)PMQVERM)PMWEFIX+EVGuE%PXEHMPP.YER%RXSRMS regional que acompanya aquest treball. +EVGuE +EPMRHS *VERGMWGS 1EVXuR 'EVQIR 1EVXuRI^ 6SQIVS 10 El total de la mostra, comptant també les televisions 0YGuE 1SPMRE2MIZIW 3VXIKE.SWq 1EVuE 4IVGIZEP.SWq 1ERYIP IYVSTIIW EREPMX^EHIWZE WIV HI fW MRXIVIWWERX GSQTVSZEV 4qVI^8SVRIVS*IVRERHS7EFqW7YWERE8SZuEW7ELEV8EEPEX8IVIWE que del total d’unitats d’anàlisi de les televisions europees sobre :IPj^UYI^ -RZIWXMKEHSVE 4VMRGMTEP (SGXSVERHIW EHWGVMXIW EP aquest tema va ser de 123, davant les 248 de les televisions àrabs TVSNIGXI 'VMWXMRE1EVUYIWM:EPIRXMRE7EMRM EREPMX^EHIW LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! GSRZMZrRGMEGSQTIVEPIWXVERWJSVQEGMSRWUYIW´LM operen. La construcció d’universos simbòlics sobre aquests temes hauria de rebre una atenció especial TIVTEVXHIPWQMXNERW :IYVIQ HI UYMRE QERIVE UYIHEVER VI¾IGXMXW IPWXIQIWEREPMX^EXWP´IPIGGMzHIPWUYEPWW´SVMKMREIR IPWSFNIGXMYWTVISGYTEGMSRWMVIGSQEREGMSRWHIPIW instàncies supranacionals que hem seguit al present estudi. 2. La notícia a televisió: jerarquització i presa de decisions dels canals estudiats respecte a les uni- tats d’anàlisi La tradició de l’estructura periodística aplicada a la notícia en televisió estableix que aquesta ha de des- tacar, en primer lloc, el més important del fet noti- ciable: per això, serà al titular i al lead on trobarem +Vk½GE YRMXEXWH´ERkPMWMTIVIQMWWSVEHIXIPIZMWMz el més primordial. En la informació en televisió, la notícia es troba habitualment formada per: la pre- WIRXEGMz SIRXVEHIXE IPGSW SHIWIRZSPYTEQIRX succeeixen. Per tant, entre altres aspectes, és im- i el tancament11. TSVXERXEREPMX^EVPEPSGEPMX^EGMzHIPIWYRMXEXWH´ERkPMWM La presentació es pot equiparar al lead de la in- a l’informatiu, si es troben o no destacades al sumari formació impresa i acostuma a ser llegida en directe d’obertura, quina és la seva durada, i l’enfocament per part del presentador o presentadora de l’infor- de la unitat d’anàlisi. Tots aquests aspectes indiquen matiu. Com sabem, en premsa, tant el titular com el PEMQTSVXkRGMEUYIIPQMXNkHzREEPERSXuGMEMPETVIWE lead reuneixen les dades més rellevants de la notícia. de decisió sobre la mateixa. En el cas de la notícia televisiva, la presentació ha Veiem alguns resultats en aquest sentit a la grà- de contenir la informació més actual i els principals ½GE SFWIVZIQUYIYR HIPIWYRMXEXWH´ERkPMWM IPIQIRXWRSXMGMEFPIWTIVHIWTIVXEVP´MRXIVrWHIPWIW- SFVIRP´MRJSVQEXMYMUYIYR IWXVSFIRWMXYEHIW pectadors, motiu pel qual conté el més essencial de entre la segona i la cinquena notícia. És a dir, per PEMRJSVQEGMzUYIIWHSREVkEGSRrM\IV aquestes televisions, el tema que ens ocupa té una Per això, i pel caràcter quantitatiu de les dades gran importància donat que entre les cinc primeres que es presenten a l’espai d’aquesta contribució, els RSXuGMIWIWPSGEPMX^EYR HIPXSXEPHIPIWYRMXEXW resultats s’extreuen d’aquests apartats estructurals d’anàlisi. i formals de la notícia en televisió. La totalitat de la Un altre aspecte rellevant a destacar és el pes notícia, i per tant el seu desenvolupament, es té en percentual de les unitats que es troben destacades compte pels aspectes formals que l’impliquen com a al sumari d’obertura dels informatius. De les 248 unitat i aquells altres més vinculats al seu tractament. YRMXEXWH´ERkPMWMHIPEQSWXVESFNIGXIH´IWXYHMIW Per últim, afegir que el temps complet de durada XVSFIRHIWXEGEHIWEPWYQEVMIPUYIMQTPMGEYR de les notícies oscil·la entre els 30 segons i els dos HIPXSXEPHIPIWYRMXEXWH´ERkPMWMHEZERXYR UYI minuts. RSLSIWXk0EKVk½GEWIKIRXQSWXVEIRUYMRSVHVI 4EWWIQEVEE½\EVRSWIRIPWVIWYPXEXWZMRGYPEXW ETEVIM\IRPIWTIGIWHIWXEGEHIWEPWYQEVM KVk½GE a la presa de decisions com una de les rutines de Pel que fa al grup de peces que, o bé apareixen producció. Aquest aspecte té una importància cru- destacades al sumari d’obertura o bé es troben entre cial per a l’anàlisi de quines decisions prenen els mit- la primera i la tercera posició dins l’informatiu, ob- NERWHIGSQYRMGEGMzIRKIRIVEPMPIWXIPIZMWMSRWIR WIVZIQUYIPENIVEVUYMX^EGMzUYIIPWQMXNERWIWXYHMEXW TEVXMGYPEVEP´LSVEHIHSREVEGSRrM\IVIPWJIXWUYI LMIWXEFPIM\IRIWTVSYWMKRM½GEXMZEGSQTIVMRJIVMVPE notorietat que es dóna a aquests temes i derivar la 11 Material de suport elaborat pels investigadors Ricardo TVIWEHIHIGMWMzVIEPMX^EHE KVk½GE Carniel i Elisabet García Altadill, donat que alguns membres de Més amunt hem assenyalat que el temps de dura- l’equip d’investigació no procedeixen dels estudis de comunicació MTIVMSHMWQIMEQFP´SFNIGXMYH´YRM½GEVGVMXIVMWTIVP´ERkPMWM da de la peça informativa en l’espai televisiu va dels 30 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK segons als dos minuts. A la nostra anàlisi veiem que un GSRWMHIVEFPI HIPIWTIGIWWYTIVa amb escreix els dos minuts. Una anàlisi qualitativa d’aquestes peces informatives, com pot ser una anàlisi de text o semi- {XMGE QSWXVEVME EP HIXEPP PIW HMJIVrRGMIW REVVEXMZIW M textuals a l’interior de les unitats d’anàlisi, i respondria amb més precisió a les raons d’aquesta ponderació IRPEHYVEHEHIPIWYRMXEXWEREPMX^EHIWEPQEVKIHIPIW TSWWMFPIWHMJIVrRGMIWIRXVIGYPXYVIWTVSJIWWMSREPWUYI SVMKMRIRIWXMPWTIVMSHuWXMGWIWTIGu½GW Per concloure aquest apartat sobre la presa de decisions, facilitarem resultats sobre l’enfocament UYIIPWQMXNERWEREPMX^EXWLERHSREXEPIWYRMXEXWWI- PIGGMSREHIW KVk½GE +Vk½GE HMWXVMFYGMzHIPIWYRMXEXWH´ERkPMWMEP´MRJSVQEXMY )PWVIWYPXEXWIRWQSWXVIRUYIIRYR HIPWGE- WSW EREPMX^EXW P´IRJSGEQIRX LE IWXEX 4SPuXMG i, a una distància considerable, els enfocaments Econòmic i 1MPMXEVFrPøPMG EQFYR M VIWTIGXMZEQIRX 0E VIWXEHITIGIWYR HIPXSXEPIWHMWXVMFYIM\IR en els àmbits de Societat, Religió, Cultura, i Esport i aWTIGXIWTSPMGMEPWEQFYR GEHEWGYR Veiem que els temes ubicats a la secció de Cul- XYVEVITVIWIRXIRRSQqWYR HIPXSXEPMKYEPUYIIPW ubicats a l’apartat de Religió. Aquestes dades ens in- HMUYIRUYIHYVERXIPTIVuSHIEREPMX^EX, per aquestes televisions,EUYIWXWRSZERWIVXIQIWH´MRXIVrWEHI- stacar i tractar. 0EPSGEPMX^EGMzPEYFMGEGMzMPEHYVEHEHIPIWRSXuGMIW EREPMX^EHIWNYRXEQFP´IRJSGEQIRXUYIIPQMXNkXVMEHS- RIRGSQTXIHIPEWIZENIVEVUYMX^EGMzMTIVXERXH´YRE primera presa de decisió que donarà pas a una segona. Aquesta tindrà a veure amb la selecció dels temes a +Vk½GE PSGEPMX^EGMz HI PIW YRMXEXW IR IP WYQEVM tractar, és a dir, l’establiment de l’agenda setting, que d’obertura prepara el camí per al debat públic dels temes. Sobre aquest aspecte hi tornarem més endavant, ,MLEEPXVIWGEXIKSVMIWUYIWzRH´MRXIVrWMUYIHI- terminen i descriuen característiques de les empreses MRJSVQEXMZIWIWXYHMEHIWGSQTSHIVWIVPEYXMPMX^EGMz H´MQEXKIWKVEZEHIWIRHMVIGXISH´EV\MYPETVIWrRGME de corresponsals o enviats especials als llocs dels es- HIZIRMQIRXWPETVIWrRGMEHIGSRZMHEXWEP´IWTEMHIPE peça informativa, l’ús de fonts d’informació, etc. As- pectes aquests sobre els quals la investigació aporta dades, tot i que per motius d’espai no les presenta- rem a aquest article. Però sí podem avançar que PE QENSVME HI PIW MQEXKIW YXMPMX^EHIW TVSGIHIM\IR HIJSRXWTV{TMIWNEWMKYMRH´EV\MYSRSZIW UYILM LEYR H´MRXIVZIRGMSRWKVEZEHIWH´IRZMEXWIWTI- GMEPHEZERXYR IRHMVIGXI-KYEPUYIXVSFIQ UYIYR HIPIWMRXIVZIRGMSRWHIGSRZMHEXWWzR KVEZEHIWMRSQqWYR WzRIRHMVIGXI +Vk½GE HMWXVMFYGMzHIPIWYRMXEXWH´ERkPMWMWIKSRWPEHYVEHE LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! +rRIVIM)HYGEGMzEQFYRQSHIWX TIVE GEHEWGYREM\uGSQ1MKVEGMSRWEQFYR 0E GSLIVrRGME TIV XERX IRXVI P´IRJSGEQIRX UYI LIQTVIWIRXEXEPEKVk½GEMIPWXIQIWH´MRXIVrWHIPW MRJSVQEXMYW EREPMX^EXW UYIHE XEQFq VIGSPPMHE EUYu 7M IRW ½\IQ IR IPW EWTIGXIW HI 4SPuXMGE M PIKMWPEGMz i Pau i seguretat, veiem que el percentatge és molt elevat, dada que indica la importància que aquests QMXNERWHSRIREEUYIWXWXIQIW6IWTIGXIEPE-RXIKVE- ció euromediterrània, tant les relacions multilaterals GSQPIWFMPEXIVEPWGSRWXMXYIM\IRYR HIPXSXEP Aquest aspecte vincula principalment temes polítics i econòmics, seguits a molta distància pels culturals i +Vk½GE HMWXVMFYGMz HI PIW YRMXEXW H´ERkPMWM WIKSRW educatius. l’enfocament )PWVIWYPXEXWTVIWIRXEXWEPIWKVk½UYIWTVIGIHIRXW IRWTVSTSVGMSRIRTEYXIWTIVEVIGSRrM\IVIRUYMRE direcció es pot centrar la discussió pública dels temes 3. Els temes tractats en relació als objectius i les H´MRXIVrWTIVEPIWEYHMrRGMIWI\TSWEHIWEPWGSRXMRKYXW recomanacions de les instàncies supranacionals. d’aquestes televisions. Com sabem, un dels estadis en 7SFVI IPW XIQIW UYI EUYIWXW QMXNERW LER els quals es divideix l’Opinió Pública correspon als es- VIJIVIRGMERX EP TIVuSHI IWXYHMEX PE KVk½GE UYI tats d’opinió. Des de la nostra perspectiva, la notícia es presenta a continuació recull els temes que com a informació contribueix a la creació del primer LERIWXEXSFNIGXIH´EKIRHEWIXXMRK8ERQEXIM\PIW estadi d’opinió, doncs és a partir de la notícia que es unitats d’anàlisi poden referir-se a més d’un tema. KIRIVE PE HMWGYWWMz TFPMGE HIPW XIQIW H´MRXIVrW )R 0E KVk½GE VIYRIM\ IPW XIQIW UYI LER IWXEX aquest sentit, i a partir dels resultats presentats a la KVk½GE ERXIVMSV TSHIQ MRXYMV IP TVSGqW HI XIQEXMX- SFNIGXI H´EKIRHE XIQkXMGE TIV E PIW XIPIZMWMSRW ^EGMz12UYIW´LEKIRIVEXEPIWEYHMrRGMIWMHIUYMRE EREPMX^EHIWMIPWTIVGIRXEXKIWHIGEHEWGYRH´IPPW Crida l’atenció l’espai dedicat als temes de )P GSRGITXI HI XIQEXMX^EGMz IWXk VIJIVMX EP TVSGqW HI HMWGYWWMzHIHIFEXTFPMGWSFVIIPWXIQIWH´MRXIVrWUYIIWKIRIVE +Vk½GE HMWXVMFYGMzHIPIWYRMXEXWH´ERkPMWMIRJYRGMzHIPXIQEXVEGXEX ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK QERIVEEUYIWXLEGSRXVMFYxXEPHIFEXHIPWXIQIWXVEG- XEXW%WWIR]EPIQEUYIWXEWTIGXINEUYIWIRWIHYFXI I\IVGIM\MR¾YrRGMEWSFVIIPGSRIM\IQIRXHIPIWEYHM- rRGMIWH´EUYIWXWQMXNERWVIWTIGXIIPWXIQIWMIPWJIXW noticiables als quals es refereixen. 4. Integració Euromediterrània i les relacions mul- tilaterals i bilaterals La Integració Euromediterrània ha tingut una àmplia ressonància en les relacions econòmiques13 i les rela- GMSRWTSPuXMUYIWIRXVIIPWTExWSWHIPEVIKMz9REHI PIWTVISGYTEGMSRWJSREQIRXEPWVEHMGEIRPE^SREHI PPMYVIGSQIVpXSXMUYIRSqWP´RMGEPuRMEH´MRXIVrW prioritària. D’altra banda, els aspectes vinculats al medi ambient, transports, comunicacions i desenvo- +Vk½GE: unitats d’anàlisi en funció de la perspectiva de PYTEQIRXWSWXIRMFPIWzRXEQFqXIQIWUYIWYFNIYIR les relacions intermediterrànies multilaterals EPIWVIPEGMSRWQYPXMPEXIVEPWMFMPEXIVEPW)PWQMXNERWHI comunicació s’en fan ressò a les seves agendes te- màtiques. %P´IWXYHMVIEPMX^EXHIPIW TIGIWMRJSVQEXMZIW en trobem 72 que selecionen el tema de les relacions QYPXMPEXIVEPWEPEVIKMzIPUYIWYTSWEYR HIPXS- XEP)RIPGEWHIPIWVIPEGMSRWFMPEXIVEPWWzRYRMXEXW PIWUYIHIWXEUYIRIPXIQEIPUYIWMKRM½GEYR del total. Per ambdós tipus de relacions, la distribució TIVGIRXYEPUYIHEVIGSPPMHEIRPIWKVk½UYIWM És interessant destacar que les relacions multilat- IVEPWMFMPEXIVEPWIRXVIIPWTExWSWHIP7YHTVIWIRXIR YRMRXIVrWQqWIPIZEXTIVEPIWXIPIZMWMSRWIWXYHMEHIW que les relaciones Nord-Sud, i evidentment, que les relacions Nord-Nord. Però, en quins àmbits se cen- +Vk½GE unitats d’anàlisi en funció de la perspectiva de XVIREUYIWXIWVIPEGMSRW#:IYVIQEPEKVk½GE UYMRW les relacions intermediterrànies bilaterals són els temes amb els quals es vinculen les relacions multilaterals o en menor mesura, a les referides al Nord-Sud. 'VMHE P´EXIRGMz PE TSGE TVIWrRGME E PIW EKIRHIW Tanmateix, a simple vista destaca la nul·la atenció temàtiques -durant el període de la mostra- de que aquestes televisions dediquen al tema de les notícies sobre les relacions multilaterals entre els migracions, tot i que aquest és un ítem que apa- TExWSWHIP2SVHHIPE1IHMXIVVkRME)RXIRHVuIQUYI VIM\ QSPX JVIUIRXQIRX E PIW MRJSVQEGMSRW )RXIR- RSXuGMIW H´EUYIWX XMTYW WIVMIR H´MRXIVrW IR P´kQFMX HVuIQUYIEIJIGXIWHITIVQIXVIEPIWEYHMrRGMIW de les notícies internacionals. Es podria interpretar GSRrM\IVPEWMXYEGMzHIPWWIYWGSRGMYXEHERWIQMKVEXW UYIP´IWGEWWETVIWrRGMEHIRSXuGMIWIREUYIWXkQFMX MIRJYRGMzHIPE4SPuXMGE)YVSTIEHI:IxREXKIEUYIWX correspon a una aposta de les televisions per dedi- tema hauria de ser tractat a les agendes temàtiques. GEV P´IWTEM E PIW VIPEGMSRW IRXVI IPW TExWSW HIP 7YH (IWXEUYIQ RS SFWXERX EM\{ PE GSMRGMHrRGME HIP TIVuSHIIPIGXSVEPE%PKrVMEEQFPEQSWXVEWIPIGGMS- nada, la qual cosa fa que la televisió del país contingui a partir de l’establiment de l’agenda setting i com a resultat de la mateixa. Sobre aquests aspectes i altres vinculats al discurs notícies sobre les mesures preses pel govern per fa- MRJSVQEXMYIRXIPIZMWMzZIYVI8IVIWE:IPj^UYI^ cilitar el vot als ciutadans que es troben a l’estranger. :IYVIEPVIWTIGXIIPXVIFEPPHI.SWq1EVuE'EWEHS6EMKzR 8EQFqPETVIWrRGMEHI'YPXYVE)HYGEGMz+rRIVI “La Unión Europea en el Mediterráneo”, al llibre coordinat per Religió en aquest apartat és mínima. )PW SFNIGXMYW .YER:IPEVHI*YIVXIW)PJYXYVSHIPEIGSRSQuEIWTEySPETYFPMGEX d’apropament i diàleg cultural no formen part en cap TIV '%.%1%6 'ENE 6YVEP 7SGMIHEH 'SSTIVEXMZE HI 'VqHMXS cas de les agendes temàtiques d’aquestes televisions. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! +Vk½GE HMWXVMFYGMzHIPIWYRMXEXWH´ERkPMWMIRJYRGMzHIPWXIQIWEQFUYrIWZMRGYPIRPIWVIPEGMSRIWQYPXMPEXIVEPW 0EWIZETVIWrRGMEIREUYIWXETEVXEXqWQuRMQE Evidentment, es parteix del tipus d’actor institucio- En quant als apartats de Política i legislació, Econo- nal per després, i seguint les normes de la semiòtica QMEM½RERGIW4EYMWIKYVIXEXM(VIXWLYQERWUYMRW narrativa, vincular aquest actor institucional amb la són els subtemes que es narren per a les relacions JYRGMzMIPTETIVIRIPUYEPIPQMXNkIPJEEGXYEV FMPEXIVEPW#:IMIQEVEGSQUYIHIRVIPEGMSREXWEUYIWXW Aquestes categories, per a l’anàlisi quantitativa que XIQIWWIKSRWIPWVIWYPXEXWVIGSPPMXWEPEKVk½GE presentem, s’apliquen al titular i al lead. També fem Respecte les relacions bilaterals, observem que notar que el valor “no apareix” es refereix a aquell al- IPWXIQIWUYIIPWQMXNERWIWXYHMEXWZMRGYPIREQF tre tipus d’actor etiquetat al nostre estudi com social la Integració Intermediterrània tenen una compo- TIVI\IQTPISVKERMX^EGMSRWHIPEWSGMIXEXGMZMP RIRXJSREQIRXEPQIRXTSPuXMGE MRGPSIQEUYuXEQ- MXEQFqMRHMZMHYW IPTIWHIPWUYEPWqWYR Fq4EYMWIKYVIXEXMEWTIGXIWHI(VIXWLYQERW M IRJVSRXEYR H´EGXSVWMRWXMXYGMSREPW econòmica, seguida pel Desenvolupament humà Evidentment, una anàlisi semiòtica i del discurs ha MNEQSPXPPYR]PEVIWXEHIXIQIW,MLEYRQEXuW de prendre en consideració tota la unitat d’anàlisi. En diferent amb les relacions multilaterals, on l‘eco- GERZMZIYVIIPTIWTIVGIRXYEPUYIIPWQMXNERWGSR- nomia ocupa la segona posició d’importància per GIHIM\IREEUYIWXIW½KYVIWqWH´YRIRSVQIMRXIVrW a les agendes temàtiques. :IMIQEPEKVk½GEIPWVIWYPXEXWVIJIVIRXWEPXMTYW d’actor institucional per emissora. 5. La relació entre actor institucional i actant Els governs, els seus executius i els partits polítics narratiu WzRIPWEGXSVWMRWXMXYGMSREPWEQFQqWTVIWrRGMEEPIW Els apartats més vinculats al tractament del missatge, IQMWWSVIWSFNIGXIH´IWXYHM i per tant, més lligats a la perspectiva del discurs, A continuació ens interessa presentar resultats prenen en consideració quins són els actors insti- TIVGIRXYEPWWSFVIPIW½KYVIWREVVEXMZIW(´EUYIWXIW tucionals que apareixen a les notícies i quina és la XERX IP WYFNIGXI EUYIPP UYI HIWMXNE SFXIRMV EPKYRE funció actancial que tenen. Es tracta d’un aspecte de GSWE GSQIPHIWXMREHSV EUYIPPUYIJEWEFIVEPKYRE RSXEFPI MQTSVXkRGME NE UYI WEFIV GSQ IPW QMXNERW GSWE WzRQENSVMXkVMIW KVk½GE de comunicació, al titular i al lead del fet noticiable, Els resultats globals des del punt de vista del rol HIWXEUYIR UYM HIWIRZSPYTE IP TETIV HI WYFNIGXI actancial que acompleixen les unitats d’anàlisi estu- LIVSMHIPEREVVEGMzTIVMSHuWXMGESUYMJEHIXVExHSV HMEHIWQSWXVIRUYIIJIGXYIRIPVSPHI7YFNIGXIIR STSWMXSVMEQFUYMREGXSVWMRWXMXYGMSREPW´MHIRXM½GE, YR HI(IWXMREHSVYR )PWWIKYIM\IRE TSHIRHIXIVQMREVIPWIWXEXWH´STMRMzUYIIPWQMXNERW QSPXEHMWXkRGMEPIW½KYVIWH´3TSWMXSVEQFYR contribueixen a crear sobre temes, actors o actants. MH´%NYHERXEQFYR ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK +Vk½GE HMWXVMFYGMzHIPIWYRMXEXWH´ERkPMWMIRJYRGMzHIPWXIQIWEQFUYrIWZMRGYPIRPIWVIPEGMSRIWFMPEXIVEPW +Vk½GE YRMXEXWH´ERkPMWMIRJYRGMzHIP´IQMWWSVEHIXIPIZMWMzMP´EGXSVMRWXMXYGMSREPUYILMETEVIM\ Veiem els resultats agrupats per emissores, actor lecció d’actors i actants narratius. MRWXMXYGMSREPMJYRGMzEGXERGMEP KVk½GE )PWVIWYPXEXWTVIWIRXEXWEPEKVk½GEERXIVMSVVIE- 6. A mode de conclusió ½VQIRIPTIV½PJSREQIRXEPQIRXTSPuXMGZMRGYPEXEPE Els resultats exposats posen de manifest MRJSVQEGMzEPIWXIPIZMWMSRWH´EUYIWXWTExWSW0ETVI- UYI TIV EPW QMXNERW EREPMX^EXW PE -RXIKVEGMz WrRGMEHIPVSPMRWXMXYGMSREPMHIPEJYRGMzEGXERGMEPHI Intermediterrània se centra en les relacions 7YFNIGXISHI(IWXMREXEVMVITVIWIRXEPEQENSVTEVX QYPXMPEXIVEPWMFMPEXIVEPWEQFEPKYRETVIWrRGMEHI IRTIVGIRXEXKIHIPEQSWXVEEREPMX^EHE5YMTVIRPE paraula en aquests informatius són fonamentalment PIWVIPEGMSRW2SVH7YHMYRMRXIVrWHIWXEGEXIR els representants dels govern o els polítics. Indica les relacions Sud-Sud. Es vinculen a més aquestes XEQFqIPGEVkGXIVMRWXMXYGMSREPEQFIPUYrIWVIZIW- relacions als temes de Política i legislació, Pau i teix la informació. Els actors socials i els individus WIKYVIXEX)GSRSQMEM½RERGIWMTIVPXMQ(VIXW com a protagonistes dels fets no tenen lloc a la se- humans. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! a. Integració Intermediterrània i Relacions moment de la mostra, els efectes de la crisi mundial Multilaterals14 encara no havien arribat a les agendes-. Pel que fa Política i legislació, els subtemes abordats són a Recursos naturals i medi ambient, aquest tema es (VIXMRXIVREGMSREPM(VIXWLYQERWEQFYR TIV XVSFEIRYR 6IWTIGXIEPIWVIPEGMSRW7YH7YH EPIWVIPEGMSRW2SVH7YHMYR TIVEPIW7YH els subtemes associats per aquest apartat s’uneixen Sud. També Polítiques multilaterals i bilaterals, amb E(IWIRZSPYTEQIRXWSWXIRMFPIEQFYR -RXI- YR TIVEPWEWTIGXI2SVH7YHMYR TIVEPW KVEGMz IGSR{QMGE 7YH7YH EQF YR M 6IGYV- Sud-Sud. D’altra banda, els aspectes de Democràcia WSWIRIVKrXMGWEQFYREPXVI %UYIWXWWYFXIQIW MFSREKSZIVRERpE-RXIKVEGMzVIKMSREPMSEYXSHIXIV- no apareixen vinculats a notícies sobre la relació minació dels pobles, Lideratge polític responsable i 2SVH7YH)PWWYFXIQIW'SSTIVEGMzIQTVIWEVMEP 4EVXMXWTSPuXMGWXIRIRYREQuRMQESRYPøPETVIWrRGMEE MRHYWXVMEP -RJVEIWXVYGXYVIWMXVERWTSVXW4SFVIWEMS les agendes temàtiques d’aquestes televisions. HIWMKYEPXEXW IGSR{QMUYIW 6IJSVQIW ½RERGIVIW En el cas de Pau i seguretat, els subtemes des- Foment d’inversions o Zona euromediterrània de tacats per aquestes televisions es concreten en PPMYVIGSQIVpXIRIRYREQuRMQESRYPøPETVIWrRGME 'SR¾MGXIEVQEXEQFYR TIVEPIWVIPEGMSRW en aquest apartat. 2SVH7YHMWIRWIGETVIJIVrRGMEIWTIGMEPTIVEPIW Sobre Drets humans, trobem que els subtemes VIPEGMSRW7YH7YH 4VSQSGMzHIPETEYMGSRZMZrR- EWWSGMEXWXIRIRTVIWrRGMEEPIWEKIRHIWXIQkXMUYIW GMEEQFYR TIVEVIPEGMSRW2SVH7YHMYR Així, a les relacions Nord-Sud, la Protecció dels TIVEPIW7YH7YH8IRIRIRGERZMYRETVI- HVIXWLYQERWUYIHEVIGSPPMHEIRYR JVSRXYR WrRGMEQuRMQESRYPøPEIPWWYFXIQIWHI'SR¾MGXI TIVEPE:MSPEGMzHIPWHVIXW4IVEPGEWHIPIW HMTPSQkXMG'SSTIVEGMzQMPMXEVMSTSPMGMEP3FWXE- relacions Sud-Sud, aquesta proporció es concreta GYPMX^EGMzHIPETEYMPEGSRZMZrRGMEM8IVVSVMWQI IRYR TIVEPE4VSXIGGMzMYR TIVEPE:M- REGMSREPMWXEMRHITIRHIRXMWXE olació dels drets. Fem notar que quan es parla a 4IP UYI JE )GSRSQME M ½RERGIW IPW WYFXIQIW aquestes televisions de Violació de drets humans, UYIW´LMEWWSGMIRMUYIGSQTXIREQFYRETVIWrRGME mai es refereixen a fets que tenen lloc al propi país, a les agendes temàtiques són la Crisi econòmica sempre es tracta d’altres. Per contra, quan es trac- mundial, dins la qual les relacions Nord-Sud són ta de parlar de la Protecció dels drets humans, sí TVIWIRXWIRYR QIRXVIPIWVIPEGMSRW7YH7YH que apareix el propi país com protector dels drets no apareixen -símptoma potser del fet que en el HIGMYXEHERWH´EPXVIWTExWSW%PERSWXVEMRZIWXMKE- GMzXIRuIQYRMRXIVrWIWTIGMEPIRSFWIVZEVUYMRE 14 Els percentatges que presenten en aquest apartat són TVIWrRGMEXIRMIRIPW(VIXWEPE-RJSVQEGMz'SQY- I\XVIXWHIPXSXEPHIPEQSWXVEI\GITXITIPGEWHIPIWVIJIVrRGMIWEPW 15 Drets Humans a la Informació, Comunicació i Ciberespai, Civils i nicació i Ciberespai , amb la convicció que notícies polítics, Econòmics, Socials i Culturals i Dret al Desenvolupament els percentatges del qual s’extreuen dels casos de la mostra que 15 Creiem que és interessant mencionar aquí el text d’Olga refereixen aquests drets. Del Río titulat “TIC, Derechos Humanos y desarrollo: nuevos +Vk½GE YRMXEXWH´ERkPMWMWWIKSRWIQMWWWSVEMEGXERXREVVEXMY ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK +Vk½GE YRMXEXWH´ERkPMWMWIKSRWIQMWWSVEEGXSVMRWXMXYGMSREPMEGXSVREVVEXMY sobre aquest tema serien preses en consideració. Sud-Sud. Pel que fa al subtema de Drets internacional 8VSFIQYR H´YRMXEXWH´ERkPMWMEPIWUYEPWLMLE MHVIXWLYQERWRSQqWETEVIM\VIGSPPMXIRYR EPE VIJIVrRGMEEEUYIWXGSRNYRXHIHVIXW4IVEPW(VIXW relació Sud-Sud. També, com en el cas de les relacions 'MZMPWMTSPuXMGWLMLEVIJIVrRGMIWIRYR TIV multilaterals, els aspectes de Democràcia i bona als Drets Econòmics, Socials i Culturals i Drets al KSZIVRERpE-RXIKVEGMzVIKMSREPMSEYXSHIXIVQMREGMz (IWIRZSPYTEQIRXXVSFIQYR dels pobles, Lideratge polític responsable i partits 6IWTIGXI E XIQIW GSQ 1MKVEGMSRW +rRIVI TSPuXMGW XIRIR YRE QuRMQE S RYPøPE TVIWrRGME E PIW Educació, Cultura o Religió en el marc de les rela- agendes temàtiques d’aquestes televisions. GMSRWQYPXMPEXIVEPWPETVIWrRGMEqWQuRMQESRYPøPE Per al cas de Pau i seguretat, els subtemes des- Podem concloure que els temes que importa tacats per aquestes televisions es concreten en HSREVEGSRrM\IVIWXERWYTIHMXEXWEEWTIGXIWUYI 'SR¾MGXIEVQEXEQFYR M4VSQSGMzHIPETEY WMFqWzRH´MRXIVrWTIVEPWTExWSWHIM\IRHIFERHE MHIPEGSRZMZrRGMEEQFYR MRSQqWTIVEPIW aquells altres que més poden afavorir el desenvo- relacions Sud-Sud. La resta de subtemes com són lupament humà i social de les poblacions, els seus 'SR¾MGXI HMTPSQkXMG 'SSTIVEGMz QMPMXEV MS TSPM- drets, la sostenibilitat o e medi ambient, l’educació GMEP3FWXEGYPMX^EGMzTIVEPETEYMPEGSRZMZrRGME o la cultura. M 8IVVSVMWQI REGMSREPMWXEMRHITIRHIRXMWXE XIRIR YREQuRMQESRYPøPETVIWrRGMEEPIWEKIRHIWXIQk- b. Integració Intermediterrània i relacions bilaterals16 tiques d’aquestes televisions i tampoc es destaca un percentatge a considerar respecte les relacions Política i legislació, els subtemes abordats són els de Nord-Sud. 4SPuXMUYIWQYPXMPEXIVEPWFMPEXIVEPWEQFYR TIVE )GSRSQMEM½RERGIWIPWWYFXIQIWUYIW´LMEWWS- PIWVIPEGMSRW2SVH7YHMYR TIVEPEVIPEGMz GMIRMUYIXIRIRYRETVIWrRGMEEPIWEKIRHIWXIQk- XMUYIWWzR'VMWMIGSR{QMGEQYRHMEPEQFYR escenarios de la comunicación social”, publicat l’any 2009, a en les relacions Nord-Nord; i amb el mateix per- PE VIZMWXE IWTIGMEPMX^EHE IR GSQYRMGEGMz %RkPMWM 5YEHIVR HI centatge el tema Infraestructures i Transports re- Comunicació i Cultura. ferit a les relacions Sud-Sud. La resta de subtemes :IYVIRSXEEPTIYRQVeure nota al peu núm.13. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! com Recursos naturals i medi ambient, Desenvo- 7M EREPMX^IQ IPW VIWYPXEXW SFXMRKYXW EPW uXIQW lupament sostenible, Integració econòmica, Recur- Cultura, Educació i Migracions, en funció de: WSWIRIVKrXMGW'SSTIVEGMzIQTVIWEVMEPMRHYWXVMEP “...la promoció del diàleg de cultures, l’aprofundiment 4SFVIWE MS HIWMKYEPXEXW IGSR{QMUYIW 6IJSVQIW dels valors compartits i l’estudi i tractament de les ½RERGIVIW*SQIRXH´MRZIVWMSRWS>SREIYVSQIHM- EQIREGIWGSQYRIWIPXVEGXEQIRXEHIUYEXHIPW¾Y\SW terrània de lliure comerç, mereixen una mínima o migratoris, l’aprofundiment dels models d’integració RYPøPETVIWrRGMEIREUYIWXETEVXEX cultural, la prevenció dels fenòmens discriminatoris Drets humans, trobem que els subtemes as- M HI ZMSPrRGME VEGMEP S rXRMGE 0IW TIVGITGMSRW EPW WSGMEXW XIRIR TVIWrRGME E PIW EKIRHIW XIQkXM- QMXNERWHIGSQYRMGEGMz1SHIWMZMIWHITVSQSYVI ques. Així, a les relacions Nord-Sud, la protecció YR QMPPSV GSRIM\IQIRX I\IQTXI HI TVINYHMGMW H´EUYIWXWUYIHEVIGSPPMHEIRYR EPMKYEPUYI l’educació com a forma de promoure el diàleg entre PEZMSPEGMzXEQFqEQFYR 4IVEPGEWHIPIW PIWGMZMPMX^EGMSRWMTVIZIRMVPEMRXSPIVkRGMEMIPGSR¾MGXI relacions Sud-Sud, aquesta proporció es concre- 0´MRXIVGERZM H´I\TIVMrRGMIW YRMZIVWMXkVMIW 0´IHYGEGMz XEIRYR TIVPETVSXIGGMzMYR TIVEPE IWGSPEVMIPWTVSKVEQIWMPPMFVIWHIXI\X 1%)'%PMERpE ZMSPEGMz HIPW HVIXW 0IW SFWIVZEGMSRW VIEPMX^EHIW HI'MZMPMX^EGMSRW per aquest tema en les relacions multilaterals són ens permetrem concloure que encara queda un igualment pertinents aquí. PPEVK VIGSVVIKYX TIV EWWSPMV IPW SFNIGXMYW QEVGEXW per les diferents iniciatives internacionals que G9REVI¾I\Mz½REP promouen el diàleg entre les cultures i els pobles )PW TExWSW EPW UYEPW GSVVIWTSRIR PIW IQMWWSVIW M de la Mediterrània. mostres seleccionades formen part tant del Procés Tot i així, pensem que treballs d’aquestes carac- de Barcelona-Unió per la Mediterrània, com de XIVuWXMUYIW VIEPMX^EXW TIV MRZIWXMKEHSVW H´EQFHYIW P´%PMERpE HI 'MZMPMX^EGMSRW)PW VIWYPXEXW SFXMRKYXW RS ribes de la Mediterrània, i que prenen en conside- IRWTIVQIXIRE½VQEVUYIPEMRJSVQEGMzIRXIPIZMWMz VEGMzIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTSHIRGSRXVMFYMV GSRXVMFYIM\ME±YREVI¾I\MzIRGEQMREHEESFVMVRSZIW EYREZMWYEPMX^EGMzHIP´EGXMZMXEXTVSJIWWMSREPMEYRE perspectives d’enteniment i col·laboració” que portin TVIWEHIGSRWGMrRGMEHIPEMQTSVXkRGMEHI±PIWTIV- E±PEGSRWSPMHEGMzH´YRSVHVIMRXIVREGMSREPQqWNYWXPE GITGMSRWEPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz1SHIPWMZMIWHI promoció de la democràcia, la cohesió nacional i els TVSQSYVIYRQMPPSVGSRIM\IQIRXI\IQTXHITVINY- drets humans”17. HMGMW²NEGMXEXȻ :IYVI1%)'%PMER^EHI'MZMPM^EGMSRIW 170 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK BIBLIOGRAFIA 'EVRMIP&YKW6MGEVHS ³´6IKYPEXSV]%YXLSVMXMIWERHXLITVSXIGXMSRSJXLI]SYRKTYFPMGWMR the Mediterranean’’. A: Living together in the Multi Cultural Society. Proceedings of the 2nd EMUNI Research Souk. Eslovenia, EMUNI University: 1043 - 1050. 'EWEHS6EMKzR.SWq1EVuE ±0E9RMzR)YVSTIEIRIP1IHMXIVVjRIS²% .YER:IPEVHI*YIVXIW GSSVH )PJYXYVSHIPEIGSRSQuEIWTEySPE%PQIVuE'%.%1%6'ENE6YVEP7SGMIHEH'SSTIVEXMZE HI'VqHMXS 'SRJIVIRGME)YVSQIHMXIVVjRIEHI&EVGIPSRE (IGPEVEGMzRHI&EVGIPSRE HIRSZIQFVI (IP6MS3PKE ±8-'(IVIGLSW,YQERSW]HIWEVVSPPS RYIZSWIWGIREVMSWHIPEGSQYRMGEGMzR WSGMEP²% %RkPMWM5YEHIVRWHI'SQYRMGEGMzM'YPXYVE2 9RMZIVWMHEH%YXzRSQEHI Barcelona. (MEVMSHI7IWMSRIWHIP'SRKVIWSHIPSW(MTYXEHSW'SQMWMSRIW)\XIVMSVIW-<0IKMWPEXYVE%yS RQ'SQTEVIGIRGMEHIPWIySVQMRMWXVSHI%WYRXSW)\XIVMSVIW]HI'SSTIVEGMzR 1SVEXMRSW CuyauFq TEVE MRJSVQEV WSFVI PEW 0uRIEW +IRIVEPIW HI PE 4SPuXMGE HI WY HITEVXEQIRXS LXXT [[[ EWIWSVMETEVPEQIRXEVMEQEIGIW2SXMGMEW(SGYQIRXW'SQTEVIGIRGME 1MRMWXVS '%) 'SRKVIWS THJTkKMRE (qGPEVEXMSRGSQQYRIHYWSQQIXHI4EVMWTSYVPE1qHMXIVVERqI4EVMWNYMPPIX LXXT [[[IY JV[IFHEZWMXI4*9)WLEVIHMQTSVXCHIGPEVEXMSRCHICTEVMW(IGPEXEXMSRC HYCWSQQIXCHIC4EVMWCTSYVCPEC1IHMXIVVERII*6THJ HEXEHIGSRWYPXE HINYPMSPHI +Y]SX.IER'PEYHI]8MES0YG%HSPTLI 0EVqKYPEXMSRHIWQqHMEW TVMRGMTIWJSRHIQIRXW SFNIGXMJWIXQqXLSHIWParis, PANOS-Paris +Y]SX.IER'PEYHI]*VrVI1EVMI7SPIMP 1ERYIPHIQSRMXSVMRKHIW1qHMEWParis, PANOS- Paris 1MRMWXIVMSHI%WYRXS)\XIVMSVIW]HI'SSTIVEGMzR %PMER^EHI'MZMPM^EGMSRIW1EHVMH1%)' novembre. 7IGVIXEVMEHSHIPE%PMER^EHI'MZMPM^EGMSRIW %PMER^EHI'MZMPM^EGMSRIW-RJSVQIHIP+VYTSHI Alto Nivel. Nueva York, UNAOC, [[[QEIGIWIW,SQI%PMER^E-2*361)+6943%0832-:)0THJ HEXE HI GSRWYPXE H´EKSWXHI 7SPIV)HYEVH 4VSGIWSHI&EVGIPSRE 9RMzRTSVIP1IHMXIVVjRIS+qRIWMW]IZSPYGMzRHIP proyecto de Unión por el Mediterráneo. Barcelona, Fundación Alternativas y la Fundación CIDOB LXXT [[[GMHSFSVKIWTYFPMGEGMSRIWPMFVSWQSRSKVE½E HEXEHIGSRWYPXEH´EKSWXHI :IPj^UYI^8IVIWE 0SWTSPuXMGSW]PEXIPIZMWMzR%TSVXEGMSRIWHIPEXISVuEHIPHMWGYVWSEPHMjPSKS televisivo. Barcelona, Ariel. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 171 Governança democràtica i mitjans de comunicació. 9REVI¾I\MzEVVERHIPE4VMQEZIVEkVEF Per Marc Bou Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Professor associat dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya Democràcia, drets humans i mitjans de comunica- plurals i independents a la salut democràtica abra- ció: una relació necessària ça diferents aspectes. En primer lloc, proporcionen 5YERIWTSXE½VQEVUYIYRTEuWqWHIQSGVkXMG#0E RSXuGMIW WSFVI YR EQTPM ZIRXEPP HI XIQIW H´MRXIVrW VIWTSWXEEEUYIWXETVIKYRXERSqWWIR^MPPEMHITIR- per als lectors o telespectadors. En segon lloc, apo- HVkHIUYrIRXIRKYIQTIVWMWXIQEHIQSGVkXMGMHI deren a la ciutadania per tal que pugui exercir el quines són les condicions que hauria de reunir. Mal- seu dret a vot d’una manera informada, conscient i KVEX PE MRXIRWMXEX H´EUYIWX HIFEX EGEHrQMG WIQFPE VIWTSRWEFPI)RXIVGIVPPSG½WGEPMX^IRPIWEGXYEGMSRW LEZIVLMGIVXGSRWIRWIRE½VQEVUYIPEHIQSGVkGME HIPWKSZIVRWMRWXMXYGMSRWTFPMUYIWMKVYTWH´MRXIVrW LEHIGSQTPMVEQFYRIWI\MKrRGMIWQuRMQIWHIGEMVI i, si escau, denuncia els abusos de poder. En quart tant procedimental com substantiu. Així, per exem- lloc, proporcionen inputs als polítics dirigents sobre ple, s’ha de garantir l’alternança política a través el rendiment de la seva gestió, fet que els obliga a ser d’eleccions lliures i periòdiques i la separació de po- més sensibles a les necessitats i preocupacions de la ders, i protegir els drets de les minories i de l’oposi- KIRX-IRGMRUYrPPSGGSR½KYVIRP´IWTEMTFPMGSRIW GMz4IV{QqWIRPPkHIVIWTIGXEVYREWrVMIHIVIKPIW donen cita diferents parers i opinions i garanteixen HIPNSGFkWMUYIWPEHIQSGVkGMEXEQFqLEHIJYRGM- el debat públic. onar. I quan diem funcionar ens referim a que sigui 'SQW´ETVIGMEPEMR¾YrRGMEHIPWQMXNERWHIGSQY- capaç de proporcionar estabilitat política i reduir les RMGEGMzWSFVIP´STMRMzTFPMGEMPEGSR½ERpEEQFPIW desigualtats socials i econòmiques. En cas contrari, institucions és cabdal i la seva capacitat per promou- és corre el risc que, amb el temps, les democràcies re al canvi polític enorme, d’aquí que sovint se’ls hagi deixin de ser legítimes als ulls de la ciutadania. considerat com el quart poder. Però a ningú se li es- Per altra banda, pocs dubten que els drets hu- capa que les funcions abans citades només es podran mans i la democràcia són les dues cares d’una matei- desenvolupar si la llibertat d’opinió i expressió i, en xa moneda. No hi haurà democràcia sense el reco- GSRWIUrRGMEPEPPMFIVXEXHITVIQWEIWXERIQTEVEXW neixement i la protecció efectiva dels drets humans, TIVPEPPIMMTIVYRTSHIVNYHMGMEPMRHITIRHIRX4IV{ M ZMGIZIVWE NE UYI TIV EPW HVIXW LYQERW PE HIQS- RSRSQqWEM\{)PWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzXEQFq cràcia és el seu únic medi natural. De tots els drets requereixen de bons periodistes i professionals del humans, ens interessa aquí el de la llibertat d’opinió i sector, codis de conducta que promoguin els valors expressió. Com recull l’art. 19 de la Declaració Uni- i els principis democràtics, organismes reguladors versal dels Drets Humans «Tot individu té dret a la independents que vetllin pel pluralisme, una conces- llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret WMzHIPPMGrRGMIWTIVIQIXVIXVERWTEVIRXMIUYMXEXMZE a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de YRE WSGMIXEX QMXNEREQIRX MRWXVYxHE PE MRI\MWXrRGME cercar, rebre o difondre les informacions i les idees H´MRXIVJIVrRGMIWTSPuXMUYIWMHITSHIVWJkGXMGWSHI TIVUYEPWIZSPQMXNkH´I\TVIWWMzMWIRWIGSRWMHIVEGMz barreres físiques o tecnològiques a la circulació d’in- de fronteres». A la llum d’aquest precepte, el paper formació i opinions. HIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzqWH´IWTIGMEPMQTSVXkR- Amb la irrupció de les noves tecnologies, el pano- GME0EVEzqWFIRWIR^MPPE qWEXVEZqWHIPWQMXNERWHI rama informatiu i de la comunicació s’ha transformat comunicació quan l’exercici de la llibertat d’opinió i radicalment, al menys per dues grans raons. Per una expressió, també el dret a rebre informacions plu- FERHETIVUYr-RXIVRIXMPEXIPIZMWMzTIVWEXrPøPMXLER rals, es fa realitat i adquireix una dimensió pràctica. EGEFEXEQFIPQSRSTSPMMRJSVQEXMYUYI½RWJEFIR 0EGSRXVMFYGMzHIQMXNERWHIGSQYRMGEGMzPPMYVIW poc, controlaven governs i poderoses empreses de 172 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK GSQYRMGEGMz PSGEPW 4IV P´EPXVE TIVUYr IPW GMYXEHERW EPGSRXIRGMSWSWEQFQMRSVMIWIXG 2SqWIWXVER] NERSWzRQIVWGSRWYQMHSVWTEWWMYWHIQMXNERWWMRz HSRGWUYISFqIRIPQEVGHIPPIMWH´IQIVKrRGMES també productors d’informació i notícies que arriben bé davant interpretacions arbitràries l’autocensura EXSXEPEWSGMIXEXTIVQMXNkHIFPSKW=SY8YFI8[MXXIV s’hagi imposat per evitar problemes. En casos ex- SH´EPMERGIWHIJEGXSEQFHIXIVQMREXWQMXNERWHIGS- trems, com l’Egipte de Mubarak, la Líbia de Gada- municació. Estem davant d’un periodisme ciutadà de ½SPE8YRuWMEHI&IR%PMIPWGEWSWH´EWWIXNEQIRXW RSYIRGYR]0EHMWWIQMREGMzHIPWQMWWEXKIWNERSIWXk o agressions físiques a periodistes eren recurrents, IRQERWH´YRWTSGWRMIWGEVEGXIVMX^ETIVPEWIZERE- quan no se’ls empresonava sense respectar les míni- turalesa unidireccional o lineal. La comunicació és avui mes garanties processals. multidireccional i la frontera entre emissor i receptor Deixant de banda les publicacions de propietat de missatges ha deixat de ser nítida. IWXEXEP S UYEWM IWXEXEP PIW MRXIVJIVrRGMIW KSZIVRE- Aquesta transformació de l’espai de comunica- mentals sobre la resta de premsa escrita també són GMzQqWHMZIVWM½GEXUYERXEJSRXWH´MRJSVQEGMzMGSR- de naturalesa econòmica. Els governs de la ribera tinguts i amb una accessibilitat més gran a notícies i WYH HI PE 1IHMXIVVkRME GSQ IPW H´)KMTXI S %PKrVME punts de vista diferents, té repercussions evidents WSZMRXLERNYKEXPEGEVXEHIPETYFPMGMXEXMRWXMXYGMSREP WSFVI IP TVSGqW TSPuXMG )RXVI EPXVIW GSWIW TIVUYr o de les subvencions per controlar els continguts i la GSRZIVXIM\IPWMRXIRXWHIGIRWYVEIRYREIWXVEXrKME línia editorial i, alhora, premiar la premsa «amiga» i, KEMVIFqMRXMPMTIVUYrPEQEPIWTVE\MWIWXEREPHIWGS- HIVIXVYGFSMGSXINEVPETVIQWE§IRIQMKE¨-qWUYI bert més que mai. I això s’acaba traduint en una ero- TIVEPEQENSVMEHIHMEVMWSQEKE^MRIWEUYIWX½RER- sió en termes de legitimitat i, encara que no sempre, pEQIRX VITVIWIRXE PE QENSV TEVX HIPW WIYW MRKVIW- en l’espurna que acabarà precipitant el canvi polític. sos. Per si això fos poc, moltes de les impremtes i la distribució es troben sota la supervisió directe del La llibertat d’expressió i opinió i la llibertat de govern, cosa que acaba incidint negativament en la premsa als països àrabs MRHITIRHrRGMEMRJSVQEXMZEHIPWVSXEXMYW Com passa malauradament en altres llocs del món, Històricament la televisió i la ràdio han estat al IRIPWTExWSWHIPWYHHIPE1IHMXIVVkRMELMLEYRGPEV servei dels governs com a mers instruments de pro- i evident gap entre la lletra de la llei i el que passa paganda ideològica. Molts dels canals de televisió i realment. La llibertat d’expressió i opinió i la lliber- de les emissores de ràdio són propietat de l’estat i tat de premsa no són una excepció. Aquestes lli- W´LERGEVEGXIVMX^EXTIVTVSTSVGMSREVMRJSVQEGMzIW- bertats estan reconegudes constitucionalment, però FMEM\EHETIVQMRMQMX^EVGSR¾MGXIWWSGMEPWTIVEPEFEV PEWIZEXVEHYGGMzTVkGXMGEIWXkQqWUYIUIWXMSRE- la imatge dels caps d’estat i, de pas, desacreditar a da. Amb intensitats i matisos sovint força diferents, l’oposició i les veus discrepants. És cert que a partir IPWKSZIVRWHIPWTExWSWHIPRSVHHDªJVMGEMP´3VMIRX HIPWER]WRSVERXELMLELEKYXYREGIVXEPMFIVEPMX^E- 1MXNkW´LERGEVEGXIVMX^EXXVEHMGMSREPQIRXTIVI\IVGMV GMzHIPWIGXSV°JSVpEMQTSVXERXIREPKYRWTExWSW° YRGSRXVSPHMVIGXISMRHMVIGXIWSFVIIPWQMXNERWHI TIV{IPWMRXIRXWTIVWIKYMVGSRXVSPERXUYrIWHMYRS comunicació locals i per ser molt recelosos amb la LERE¾YM\EXH´EUYuUYIPEGSRGIWWMzHIPPMGrRGMIWTIV premsa estrangera. IQIXVIIWXMKYMRQSPXGSRHMGMSREHIW TIVI\IQTPI Les restriccions a la llibertat d’expressió i opinió no abordar temes polítics o limitar el seu contingut a i la llibertat de premsa prové sovint d’un marc nor- QWMGESIRXVIXIRMQIRX )RTSGQqWH´YREHrGEHE matiu vague però, alhora, amb sancions excessives, l’escletxa per accedir a fonts d’informació alterna- UYIGEWXMKEEQFQYPXIWM½RWMXSXEQFTIRIWHI XMZELEZMRKYXHIPEQkHIPEXIPIZMWMzTIVWEXrPøPMXM presó als professionals del periodisme que traspas- IRGSRGVIXHIGEREPWTERkVEFWGSQ%P.E^IIVE2S sin determinades línies vermelles. Per exemple, que obstant això, aquests canals també han patit la cen- critiquin o difamin l’establishment i, en especial, les WYVE QMXNERpERX PE MRXIVVYTGMz XIQTSVEP HI PE WIZE JEQuPMIWVIMEPWSPIW½KYVIWTVIWMHIRGMEPWUYIWIKSRW senyal o la denegació d’acreditacions per als seus PIWEYXSVMXEXWEXIQTXMRGSRXVEGSRGITXIWXERKIRr- periodistes si han fet o volen fer reportatges incò- rics o difícils de precisar com la pau social, l’ordre modes pel govern. públic, la moral, la tradició o la seguretat nacional, )PXVIRGEQIRXHI½RMXMYHIPQSRSTSPMMRJSVQEXMY o que investiguin presumptes casos de corrupció o de l’Estat es produeix amb la penetració i popularit- d’altres temes que es considerin políticament sensi- ^EGMzHIPIWRSZIWXIGRSPSKMIWIWTIGMEPQIRX-RXIV- FPIW WMXYEGMzHIPWHVIXWLYQERWMRXIKVMXEXXIVVMXSVM- RIXMIPWXIPrJSRWQ{FMPW)PRSQFVIHITSVXEPWHIRS- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 173 tícies independents que, per exemple, han denunciat principals factors explicatius de la Primavera àrab o fraus electorals o cobert manifestacions massives, o PIWEVVIPWHIPGSR¾MGXIMUYIGIVXEQIRXXEQFqW´LER de blogs creats per activistes pro drets humans no donat en altres episodis de canvi polític. han parat de créixer. Però els governs de la regió El que diferencia aquestes revoltes d’altres ante- no s’han quedat de braços creuats i s’han dotat de riors és el paper omnipresent i determinant de les recursos i dotacions per vigilar-los, controlar els seus noves tecnologies de la informació i la comunicació. QSZMQIRXW VEWXVINEV IPW WIYW GSVVIYW IPIGXV{RMGW 7IRWI-RXIVRIXIPWXIPrJSRWQ{FMPWSPIW\EV\IWWS- MR½PXVEVWIIRPIWWIZIW\EV\IWMEVVMFEXIPQSQIRX cials les revoltes i l’efecte contagi probablement no procedir a detenir-los. En ocasions han aconseguit W´LEKYIWWMRTVSHYxX%PKYRWLERMRXIRXEXQMRMQMX^EV FPSUYINEVTkKMRIW[IFGVuXMUYIWSVIWXVMRKMVP´EGGqWE IPTETIVH´-RXIVRIXEVKMRXUYIQEPKVEXPIWHMWTEVM- Facebook, Twitter, Blogspot o Skype, però l’apagada XEXWI\MWXIRXWIRXVITExWSWIPTIVGIRXEXKIH´YWYEVMW GSQTPIXEMHI½RMXMZELEIWXEXMqWMQTSWWMFPI amb accés a Internet se situa, com a promig a la re- KMzEPZSPXERXHIP 4IV{SFZMIRUYIP´WH´EUYIWX La Primavera àrab en l’era digital servei té lloc no només en les llars, sinó també en Tot i que és veritat que des de feia temps analis- els llocs de treball, en els centres d’estudi o en els tes i centres d’investigació alertaven dels greus pro- cibercafés. FPIQIWIWXVYGXYVEPWHIPWTExWSWHIP2SVHH´ªJVMGEM )PUYIqWMRRIKEFPIqWUYIIPWNSZIWXYRMWMERWM P´3VMIRX1MXNkRMRKIWZEEZIRXYVEVUYIIRTSUYIW egipcis van inundar Facebook, Twitter i molts blogs setmanes, massives protestes ciutadanes i en cadena amb missatges que reivindicaven més llibertats ci- serien capaces d’enderrocar als presidents de Tuní- vils i drets polítics i que erosionaven la legitimitat sia i Egipte, de provocar una guerra civil a Líbia que HIPKSZIVRMEQFGVMHIWEEGEFEVEQFPIWTVIWMHrR- EGEFEVkEQFIPPMR\EQIRXHI1YEQEVIP+EHE½S cies pràcticament vitalícies de Zine el Abidine Ben HI JSVpEV E VrKMQW GSQ IPW HI 1EVVSG S .SVHkRME Ali o Hosni Mubarak. També a través de missatges a emprendre reformes més profundes per conte- 717STIRNERXZuHISWGSQTVSQIWSWE=SY8YFIS nir el descontentament social. L’autoimmolació del al DailyMotion. Les noves tecnologies han tingut NSZI XYRMWMk 1SLEQIH &EY^M^M TEWWEVk E PE LMWX{VME YRIJIGXIQYPXMTPMGEHSVHIGEM\EHIVIWWSRkRGMENE per haver-se convertit en el detonant d’unes revol- UYILERXVERWQrWMEQTPM½GEXPIWHIQERHIWH´YRE tes espontànies i per haver encarnat la frustració generació indignada. A més, algunes d’aquestes ei- col·lectiva d’una generació sencera davant la falta RIWZERWIVZMVTIVSVKERMX^EVPIWTVSXIWXIWEPWGEV- d’oportunitats i perspectives de futur. rers i esquivar l’aparell repressor de l’Estat. Paral- Malgrat que avui es compta amb una mà d’obra PIPEQIRXPEXIPIZMWMzTIVWEXrPøPMXXEQFqZEEZMZEVPIW QqWTVITEVEHEUYIPEHIJEHYIWHrGEHIWMHIUYI VIZSPXIWNEUYIIRIWTIGMEPPEGEHIREUEXEVMERE%P el número d’universitaris s’ha incrementat notable- .E^IIVEZETVSTSVGMSREVYREI\XIRWEGSFIVXYVEE QIRXIPWTExWSWHIPEVIKMzW´LERQSWXVEXMRGETEpSW aquests esdeveniments i una difusió a nivell global de donar una sortida professional estable i ben re- de les veus opositores. QYRIVEHE E P´MRKIRX ZSPYQ HI NSZIW UYI W´LE EREX +VkGMIWEEUYIWXIWRSZIWXIGRSPSKMIWIPWNSZIW MRGSVTSVERXEPQIVGEXPEFSVEP1SPXWH´EUYIWXWNSZIW tunisians i egipcis van ser conscients que comparti- han hagut de recórrer a la informalitat econòmica, al IRKVIYKIWMWMXYEGMSRWH´MRNYWXuGMEGSQYRWMEUYIWXE QEVKIHIPEVIKYPEGMz½WGEPMPEFSVEPHIP´)WXEXGSQE solidaritat o empatia mútua va reduir els costos as- QMXNkHIWYFWMWXrRGMEQIRXVIUYIH´EPXVIWLERSTXEX sociats a una acció col·lectiva destinada a fer caure per emigrar. els seus respectius governs. Però això no es garan- I això passava mentre les elits governants i els tia, al menys no sempre o de manera immediata, WIYWGIVGPIWHIGSR½ERpEW´IRVMUYMIRKVkGMIWEPJIVVM de que les revoltes arribin a bon port. Els exemples control que exercien sobre els sectors econòmics d’Iran, Síria, el Iemen o Bahrein demostren que les QqWPYGVEXMYW0IW½PXVEGMSRWHI;MOM0IEOWWSFVIIP QSFMPMX^EGMSRW TSHIR WIV ETPEGEHIW S VITVMQMHIW XVIRHIZMHEH´EUYIWXIWIPMXWRSQqWZIRMIREGSR½V- violentament, però això no exclou el fet que en el mar un secret que era vox populi. L’augment de les JYXYVPIWVIZSPXIWTYKYMRXSVREVEE¾SVEV)RUYEP- HIWMKYEPXEXWNYRXEQIRXEQFPEJEPXEH´I\TIGXEXMZIWM WIZSPGEWMTEVEJVEWINERXEPTVSJ1ERYIP'EWXIPPW les contínues restriccions als drets polítics i llibertats la tecnologia que tenim a l’abast està creant noves civils pròpies d’un Estat policial van tenir com a re- TSWWMFMPMXEXWTIVEP´EYXSSVKERMX^EGMzMP´EYXSQSZMPMX- sultat l’extensa sensació d’impunitat. Aquests són els ^EGMzHIPEWSGMIXEX-EM\{TIVQIXIRQSPXIWSGEWM- 174 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ons, esquivar la censura i la persecució de les veus XEQIRXIRKSPMXWSRSUYINEXWTIVYRWQMXNERWTVMZEXW crítiques o dissidents per part de l’Estat. molt més dinàmics, però que segueixen criteris de Si alguna cosa ha demostrat la Primavera àrab és QE\MQMX^EGMzIGSR{QMGESMRXIVIWWSWGSQIVGMEPW)P que els intents per tallar la connexió a Internet o l’ac- moment de canvi polític i de reformes que viu la cés a determinades pàgines web o per interrompre VIKMzTSXWIVYREQEKRM½GESTSVXYRMXEXTIVEFSVHEV PEGSQYRMGEGMzZMEXIPrJSRWQ{FMPLERIWXEXQqWEZMEX aquesta assignatura pendent. MRJVYGXYSWSWNEUYIWIQTVIIWZEEGEFEVXVSFERXPE Els organismes multilaterals, les fundacions priva- manera de restablir el servei, a més d’ocasionar quan- HIWPIWEKrRGMIWHIGSSTIVEGMzEPHIWIRZSPYTEQIRX XMSWIWTrVHYIWIGSR{QMUYIWMREGGITXEFPIWEZYMHME PIWIQTVIWIWIRXVIEPXVIWLERH´SJIVMVIPWIYENYXM I, mentre tot això passava, les televisions públi- acompanyament per convertir aquest repte en una UYIWIWXEXEPWQMRMQMX^EZIRPIWVIZSPXIW9RIWGSQPE realitat tangible, tenint sempre present els princi- XYRMWMERETIVIZMXEVUYIIPVrKMQHIPWIYTEuWGEMKYqW pis de la Declaració de París, el Programa d’Acció i altres, com l’egípcia o la síria, per evitar l’efecte con- d’Accra i els compromisos de Busan. Però aquest tagi o per fer-se ressò únicament de manifestacions és també un repte per a la comunitat de donants. S½GMEPMWXIW*MRWJETSGIPGSRXVSPHIPIWRSXuGMIWIP Al marge d’algunes excepcions com USAID o la WIYGSRXMRKYXM½RWMXSXPETIVGITGMzHIPEVIEPMXEX UNESCO i malgrat els esforços dels últims anys per TEWWEZEWIQTVITIP½PXVIMPEGIRWYVEHIPWQMRMWXI- elaborar guies pràctiques i dissenyar indicadors en VMW H´MRJSVQEGMz S ½KYVIW ERkPSKYIW 4IV{ EQF PE EUYIWXEQEXrVMEPEGSSTIVEGMzEPHIWIRZSPYTEQIRX KIRIVEPMX^EGMz H´-RXIVRIX HIPW XIPrJSRW Q{FMPW EQF ha subestimat a la premsa lliure com un component càmera de vídeo i de les antenes parabòliques els prioritari o central en la promoció de la bona gover- esforços per ocultar o maquillar la realitat o enaltir nança. No obstant això, tothom és cada cop més PIW½KYVIWTVIWMHIRGMEPWRSLERXMRKYXr\MX GSRWGMIRXHIPIWZMVXYXWH´YRWQMXNERWHIGSQYRMGEGMz independents sobre el desenvolupament humà i la Contribuint a uns mitjans de comunicació públics reducció de la pobresa. i de qualitat La cooperació al desenvolupament pot aportar Les revoltes àrabs han posat de relleu el divorci exis- el seu gra de sorra en molts aspectes i en múlti- tent o, com a mínim, la desconnexió entre les televisi- TPIWkQFMXW)PWTExWSWHIPEVIKMzLERH´EJVSRXEV ons i les ràdios que es troben sota la tutela de l’Estat HIWE½EQIRXWHIGEPEXGSQTIVI\IQTPIEHETXEV amb la ciutadania. En termes generals, els ciutadans el marc normatiu i els codis deontològics als estàn- kVEFW ZIYIR IPW QMXNERW TFPMGW GSQ E MRWXVYQIRXW dards internacionals sobre drets humans o dotar-se lleials al govern i per propagar les seves orientacions d’organismes reguladors independents. Alguns do- polítiques, i no com un servei públic de qualitat al ser- nants poden aportar la seva expertesa i oferir as- vei dels interessos i preocupacions de la gent. I aques- WMWXrRGMIWXrGRMUYIWIREUYIWXGEQTTIVFqUYI XETrVHYEHIGVIHMFMPMXEXGSQEGSRWIUrRGMEHIPE han d’evitar caure en el «fetitxisme normatiu» i QERGEH´MRHITIRHrRGMEW´LEXVEHYxXIRQSPXWGEWSW TIRWEVUYIEQFPEWMQTPIQSHM½GEGMzHIRSVQIW IRTrVHYIWMQTSVXERXWH´EYHMrRGMEMIRYRETSWMGMz els problemes es resoldran de manera automàti- més aviat secundària, quan no residual, en el mapa de ca. Com també han d’evitar recórrer al recurs fàcil QMXNERWEJEZSVHIPEXIPIZMWMzTIVWEXrPøPMX HIP´MWSQSV½WQIMRWXMXYGMSREPMTIRWEVUYIEQFIP 'SQ NE EWWIR]EPkZIQ EP TVMRGMTM IPW QMXNERW HI trasplantament de marcs legals o d’organismes d’al- comunicació són claus per a la salut democràtica. I XVIWTExWSWUYIJYRGMSRIRW´EGSRWIKYMVERVIWYPXEXW QqWWMTEVPIQHIPWQMXNERWTFPMGWNEUYIWzREUYIWXW MHrRXMGW 4IP GSRXVEVM W´LER H´IPEFSVEV HMEKR{WXMGW els que han de vetllar, més que ningú, per la pluralitat WMWXrQMGWREGMSREPWMHIRXM½GEVIPWMRXIVIWWSWGVIEXW MRJSVQEXMZETIVHSREVZIYEPIWHSRIWMEPWNSZIWME i tenir clar quin és el mapa d’actors i el marc d’in- PEHMZIVWMXEXH´STMRMSRWMTIVVI¾IGXMVPEGSQTPI\MXEX centius de cadascun d’ells per evitar possibles resis- HI UYEPWIZSP WSGMIXEX HSREV ZMWMFMPMXEX TIV I\IQ- XrRGMIWEPEVIJSVQE0EGSRXI\XYEPMX^EGMzHIXSXE TPIEQMRSVMIWREGMSREPWSVIPMKMSWIW ,ERH´IWXEV reforma és, per tant, clau.2 IRHI½RMXMZEEPWIVZIMHIPEGYPXYVEMIPWZEPSVWHI- Per altra banda, els donants poden contribuir a QSGVkXMGW4IVEUYIWXQSXMYIPWQMXNERWTFPMGWHIPW millorar la qualitat del servei públic que es presta i TExWSW HIP RSVH H´ªJVMGE M P´3VMIRX 1MXNk RIGIWWMXIR a prestigiar-lo. I això passa fonamentalment per la una urgent i profunda transformació. I més davant capacitació de periodistes compromesos amb la de- HIPVMWGVIEPUYIIPWQMXNERWTFPMGWUYIHMRGSQTPI- mocràcia. Els periodistes del sud de la Mediterrània LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 175 estan, per norma general, mancats de les habilitats espais per a la cooperació Sud-Sud on els diferents necessàries per desenvolupar la seva feina en el marc EGXSVWHIPEVIKMzTYKYMRMRXIVGERZMEVI\TIVMrRGMIWM d’un sistema plenament democràtic. Un fet que es compartir bones pràctiques. I la llista de possibilitat deu, en bona part, a un context socio-polític que de col·laboració no s’acaba evidentment aquí. HYVERXER]WLSLEHM½GYPXEX1MXNERpERXTVSKVEQIW Més enllà de la feina que hi ha per fer, els donants d’intercanvi, seminaris, cursos i convenis entre uni- han de ser conscients com a mínim de quatre coses. versitats i centres d’investigació del sud i del nord, 0ETVMQIVEUYIPETVSQSGMzH´YRWQMXNERWTFPMGW LERHIWIVGSRIM\IHSVWHIPTETIVUYINYKYIRIRPE independents i de qualitat no s’assoleix d’un dia per WSGMIXEXHIPWWIYWHVIXWMHIYVIWMHIPUYrW´IWTIVE l’altra i que, per tant, el compromís de la comuni- d’ells. L’atenció també s’ha de centrar en la millora tat internacional ha de ser honest i a llarg termini. HIPIWGSQTIXrRGMIWXI{VMUYIWMTVkGXMUYIWH´EUYIWXW I això ha de ser compatible amb no generar massa TVSJIWWMSREPW IR UIWXMSRW GSQ IPW HVIXW LYQERW HITIRHrRGMIWHIPEGSSTIVEGMzEPHIWIRZSPYTEQIRX P´IUYMXEX HI KrRIVI IP TIVMSHMWQI H´MRZIWXMKEGMz La segona, que l’impacte d’aquest esforç compar- l’elaboració de reportatges equilibrats, la cobertura tit seria inapreciable si no hi ha una visió holística mediàtica d’eleccions o l’ús de les noves tecnologi- o, més concretament, una aposta clara i simultània IWHIPEMRJSVQEGMzMPEGSQYRMGEGMzÎFZMEQIRXIR EQF IP GSRNYRX HI P´EKIRHE HIWXMREHE E TVSQSYVI relació amb les contractacions de personal s’haurà PEKSZIVRERpEHIQSGVkXMGE IPIGGMSRWPPMYVIWTSHIV de vetllar per tal que els processos de selecció es NYHMGMEPMRHITIRHIRXVIWTIGXITIVP´STSWMGMzIXG 0E VIKIM\MRTIVGVMXIVMWSFNIGXMYWMXVERWTEVIRXW XIVGIVEUYIP´r\MXSJVEGkWHIUYEPWIZSPEGXYEGMzIR Els donants poden així mateix promoure els aquest àmbit dependrà de l’apropiació i, per tant, drets laborals dels periodistes i apoderar-los a través del grau d’inclusió dels principals actors nacionals HIP´IRJSVXMQIRXSVKERMX^EXMYMHIPEGETEGMXEXH´MRGM- involucrats i de l’ampli consens que es pugui acon- HrRGMEHIPIWWIZIWSVKERMX^EGMSRWWMRHMGEPWSEWWS- WIKYMV - ½REPQIRX UYI PE GSSVHMREGMz M PE VIGIVGE ciacions professionals; donar assessorament quant a de complementarietats entre els diferents actors de la presentació de continguts educatius i d’entreteni- cooperació és bàsic per evitar duplicitats o conse- ment i la producció de documentals, o en generar UrRGMIWRSMRXIRGMSREHIW Ȼ ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK BIBLIOGRAFIA &SYM2SZIRWk1EVGM1EGuEW%]QEVÈyMKS §&VIGLEWKIRIVEGMSREPIWIRIPQYRHSjVEFI¨ Economía Exterior, núm. 57. &ERG1YRHMEP;SVPH(IZIPSTQIRX-RHMGEXSVW-RXIVRIXYWIVW TIVTISTPI (MWTSRMFPISRPMRI LXXT HEXE[SVPHFEROSVKMRHMGEXSV-82)897)64 'EWXIPPW1ERYIP 'SQYRMGEGMzR]4SHIV1EHVMH %PMER^E)HMXSVMEP *VIIHSQ,SYWI 'SYRXVMIWEXXLI'VSWWVSEHW(MWTSRMFPISRPMRI LXXT [[[JVIIHSQLSY- WISVKXIQTPEXIGJQ#TEKI! *VIIHSQ,SYWI *VIIHSQSJXLI4VIWW(MWTSRMFPISRPMRI LXXT JVIIHSQLSYWISVKXIQ- TPEXIGJQ#TEKI! ,I][SSH%RHVI[ 4SPMXMGW0SRHSR 4SPKVEZI1EGQMPPER ,S[EVH4LYMPMT2M,YWWEMR1Y^EQQMP1 §8LI6SPISJ(MKMXEP1IHME¨.SYVREPSJ(IQS- GVEG]ZSPRQ TkKW .EQIW&EVV] IH 1IHMEERH+SSH+SZIVRERGI4EVuW 92)7'3 /EPEXLMP7ELERXLM (IZIPSTMRK-RHITIRHIRX1IHMEEWER-RWXMXYXMSRSJ%GGSYRXEFPI+SZIVR- QIRX%,S[8S+YMHI;EWLMRKXSR(' 8LI;SVPH&ERO(MWTSRMFPISRPMRI LXXT WMXIVIWSYV- GIW[SVPHFEROSVK)<8+3:%''6IWSYVGIW1IHMEXSSPOMXTHJ 2SVVMW4MTEM3HYKFIQM7MRE §%WWIWWMRKXLI)\XIRXXS;LMGLXLI2I[W1IHME%GXEW ;EXGLHSKW%KIRHE7IXXIVWERH+EXIOIITIVW¨%2SVVMW4MTE IH 4YFPMG7IRXMRIP 2I[W1IHME and Governance Reform, CommGAP, Washington D.C: The World Bank. 6ITSVXIVSWWMRJVSRXIVEW &EPERGIHIPEWVIFIPMSRIWIR3VMIRXI1IHMS]1EKVIF(MWTSRMFPI SRPMRI LXXT ½PIWVWJIWSVK GHIG C46-1%:)6%%6%&)THJ 6ITSVXIVSW WMR JVSRXIVEW -RJSVQI -RXIVRIX (MWTSRMFPI SRPMRI LXXT ½PIWVWJIW SVK HGFHHEG67*C)2)1-+37C()C-28)62)8CTHJ 92)7'3IXEPXVM 8S[EVHWJVIIMRHITIRHIRXERHTPYVEPMWXMGQIHMEMRXLI1MHHPI)EWXERH 2SVXL%JVMGE 1)2% 6IKMSR1IIXMRK6ITSVX4EVMW-RXIVREXMSREP-R7YTTSVXSJXLI8YRMWMERERH Egyptian Broadcast Media UNESCO Headquarters, Paris, 31 de maig de 2011. Disponible online: LXXT [[[YRIWGSSVKRI[½PIEHQMR1908-1)(-%,5'-'-THJRI[W½REPCVITSVXC1E]C conference.pdf ;SRK']RXLME &YMPHMRK2I[1IHME-RWXMXYXMSRWMRXLI1IRE6IKMSR 7YQQEV]6ITSVX %[SVOWLSTSVKERM^IHF]XLI'IRXIVJSV+PSFEP'SQQYRMGEXMSR7XYHMIW%RRIQFIVK7GLSSP JSV'SQQYRMGEXMSR9RMZIVWMX]SJ4IRRW]PZERMEERH-RXIVRI[W2IX[SVOHINYR]HI &YHETIWX,YRKVME(MWTSRMFPISRPMRI LXXT [[[KPSFEPEWGYTIRRIHY½PI0MFVEV]4(*W1)2%- report.pdf LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 177 CONCLUSIONS %P½REPH´EUYIWXPPEVKTVSGqW d’anàlisi, la primera constatació és clara: el desig de proporcionar un Servei Públic Audiovisual de qualitat als ciutadans és unànime. Els operadors, reguladors, periodistes, actors de la societat civil, no menys de 300 TIVWSRIWHIPWZYMXTExWSWMQTPMGEXWIREUYIWXXVIFEPPLERIWXEXGSRWYPXEHIWUIWXMSREHIW MIRXVIZMWXEHIWEPPPEVKHIXSXIPTVSNIGXI 8SXLSQZEGSRZIRMVIRUYrPETVSPMJIVEGMzHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzTVMZEXWHIPW GEREPWHIXIPIZMWMzZMEWEXrPøPMXMPEQYPXMTPMGEGMzHIPWGEREPWH´MRJSVQEGMzRSWzRHIGET manera un substitut de les emissores nacionals de servei públic audiovisual. Es va posar rQJEWMIRIPGSRGITXIHIPEVIRHMGMzHIGSQTXIW0´)WXEXXqIPHIYVIH´SJIVMVYREMRJSVQE- ció de servei públic a la ciutadania. En aquest sentit, la primera conclusió d’aquest treball d’anàlisi té a veure amb la noció mateixa de servei públic. Si aquest concepte és encara difús per als teleespectadors i tam- FqTIVEPWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWPIWGEVEGXIVuWXMUYIWMHI½RMGMSRWUYIW´LERHSREX½RW i tot pels principiants en el tema, convergeixen en un ideal universal. Les moltes expec- XEXMZIWI\TVIWWEHIWHYVERXIPGYVWHIPTVSNIGXIGSMRGMHIM\IRIRPEHI½RMGMzQqWGSQYRE MHIQSWXVIRUYIWSFVIEUYIWXXIQERSLMLEYREIWTIGM½GMXEXPPMKEHEEPIWTEVXMGYPEVMXEXW WSGMSGYPXYVEPWVIPMKMSWIWSKISKVk½UYIW4IVXERXEUYIWXXVIFEPPXEQFqLEVIJSVpEXPERSGMz H´YRMZIVWEPMXEXHIP7IVZIM4FPMG%YHMSZMWYEP 74% La informació és, per tant, un servei essencial que ha de ser garantit per l’Estat, sense MRXIVJIVrRGMIWUYITYKYMRTIVNYHMGEVP´MRXIVrWGSQ2SSFWXERXEM\{IP74%WYTSWEYRE TIVWTIGXMZEMHIEPP´ETPMGEGMzHIPEUYEPW´IRJVSRXEEYREWrVMIHIPMQMXEGMSRW 0ETVIKYRXEUYILEKYMEXXSXIPXVIFEPPVIEPMX^EXWMPEQMWWMzHI74%IWKEVERXIM\MIR UYMREQIWYVEW´LEVIWTSWXEQFYREWrVMIH´IPIQIRXWUYIIRWMRHMUYIRYRETSWXYVE d’entrada optimista. A diferents àmbits i entorns apareixen els embrions de compromisos per al desenvo- lupament de la missió de servei públic audiovisual. Al Marroc, més que embrions, exis- teixen molts compromisos dirigits a la construcció del SPA. Com a exemple, la legislació que regula el sector audiovisual no només obliga els operadors a rendir comptes i a ser XVERWTEVIRXWWMRzUYIXEQFqHI½RIM\IPWVIUYMWMXWIWTIGu½GWEXVEZqWHIPWcahiers des charges%)KMTXI%PKrVME.SVHkRMES)P0uFERQEPKVEXPEVMKMHIWEHIPIWPPIMWPETVSKVEQE- GMzIRWTSXVIWIVZEVEPKYRIWWSVTVIWIWTIPUYIJEEP´IQMWWMzHIXIQIWH´MRXIVrWKIRIVEP HMWGETEGMXEXWEPYXIWTSVXW HIZIKEHIWIRJSVQEHIHIFEXWIRIPWUYIIWGSRJVSRXIR STMRMSRW%4EPIWXMREPEQENSVMEHIPIWTIVWSRIWGSRWYPXEHIWLERIPSKMEXIPWEZERpSWJIXW TIVPEGEHIRETFPMGEREGMSREP)PTVSNIGXIHIGVIEGMzH´YREMRWXkRGMEHIVIKYPEGMzE8YRuWME WYTSWEMKYEPQIRXYRWMKRIIRGSVEXNEHSVTIV{LMLEQEXMWSWVIPPIZERXW8SXMIPZIRXHI reforma al país, les negociacions a l’entorn de la governabilitat de la cadena de televisió REGMSREP GSRWXMXYGMzH´YRGSRWIPPH´EHQMRMWXVEGMzHIWMKREGMzHIPWHMVIGXMYW IRWQSWXVIR que la transició entre una televisió de monopoli i una televisió de SPA no es dóna de forma natural. )PWI\IQTPIWTSWMXMYWIRWGSRZMHIRTIVXERXEPETVYHrRGMEMEIZMXEVUYEPWIZSPNYHMGM GSRGPSIRXNEUYIRSWzRWY½GMIRXWTIVIWFSVVEVP´EFWrRGMEH´YREHI½RMGMzGPEVEHIPEQMWWMz HI74%MP´SFWIVZEGMzH´YRETVSKVEQEGMzHI½GMIRXUYIEZIKEHIWRSVIWTSRRMTEVGMEPQIRX EPIWWIZIWI\MKrRGMIW 178 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK 4IVEUYIWXTVMQIVETVSTEQIRXIPWQEVGWNYVuHMGWWzRGSRJYWSWMPEHI½RMGMzHIWIVZIM TFPMGqWMQTVIGMWESMRI\MWXIRX%PEQENSVTEVXHIPWTExWSWIWGSRWXEXEPEQERGEH´YR QEVGNYVuHMGUYIIWXEFPIM\MYREZIVMXEFPIKEVERXMEHIWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEP0IWIQTVI- ses públiques creades per a la gestió de la radiodifusió presenten aspectes que indiquen YRZMRGPIQSPXIWXVIXSIREPKYRWGEWSWYREXSXEPHITIRHrRGMEHIPTSHIVTSPuXMG%QqW ha estat impossible obtenir moltes de les informacions relatives a la forma de governança HIPWSTIVEHSVWTFPMGW7SZMRXIWVIZIPESTEGMXEXIRPEKIWXMzHIPWGEREPWHI8:PEEHNYHM- cació de contractes públics, la política de recursos humans, la remuneració del personal o en la rendició de comptes. +EMVIFqGETHIPWTExWSWGSQTXEEQFYR{VKERHIVIKYPEGMzMRHITIRHIRXIRGEVEUYI la regulació constitueix una garantia de dret per al públic, de rebre una informació veraç MSFNIGXMZEMTIVEPWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWH´I\IVGMVPEPPMFIVXEXHITVIQWE0IWTSUYIW iniciatives observades en aquest aspecte són positives, tot i que també s’ha constatat l’ab- WrRGMEH´EPKYRWSQSPXWQIGERMWQIWUYIKEVERXIM\MRYREEYXSRSQMEVIEPIPUYITSXTSWEV IRHYFXIIPTVMRGMTMH´MRHITIRHrRGME(IPEQEXIM\EQERIVEPIWEYXSVMXEXWVIKYPEHSVIW EREPMX^EHIWTVIWIRXIRHr½GMXWHIXVERWTEVrRGMEIRPETVIWEHIHIGMWMSRWMIRPETVIWXEGMz de comptes al públic. Ha estat igualment difícil aconseguir informació relativa sobre un element determinant TIVEPJYXYVHIPEXIPIZMWMzTFPMGE PIWIWXVEXrKMIWVIPEXMZIWEPEMRXVSHYGGMzHIPEXIPIZMWMz digital i el seu impacte en termes de l’evolució del SPA. %QqWPEQENSVTEVXHIPWGEREPWHI8:IWXYHMEXWXIRIRYRETVSKVEQEGMzHI½GMIRX %7uVMEGSQE%PKrVMEIPGSRXVSPXSXEPHIP´IWXEXWSFVIP´EYHMSZMWYEPLEKIRIVEXHIWGVrHMX sobre els canals públics, que són considerats instruments del poder i que han allunyat els XIPIIWTIGXEHSVW1EPKVEXEM\{PIWVIJSVQIWIRGYVWE%PKrVMEKIRIVIRQSPXIWIWTIVERGIW %P1EVVSGP´ERkPMWMIRWHIQSWXVEUYIYREPIKMWPEGMzEZERpEHEMWS½WXMGEHERSqWWY½GMIRX TIVHIWIRZSPYTEVPEQMWWMzHIWIVZIMTFPMGWMIPWQMXNERWIGSR{QMGWMLYQERWRSIWKE- ranteixen. Tot el treball relatiu a l’anàlisi de continguts de la programació il·lustra la complexitat H´EZEPYEVHIQERIVEHIXEPPEHEMSFNIGXMZEIPKVEYHIGSQTPMQIRXHIPEQMWWMzHI74%9RE programació pot, per exemple, acomplir tots el requisits del SPA al abordar els assumptes H´MRXIVrWKIRIVEPEQFYRJSVQEXMRXIVEGXMY4IV{IRUYMREQIWYVEIPWXIQIWIWXVEGXIRHI QERIVEI\LEYWXMZERIYXVEPMGSQTVIRWMFPITIVEYRTFPMGIPQqWEQTPMTSWWMFPI# %XVEZqWHIPWTVSKVEQIWHIIRXVIZMWXIWMXIVXPMIWEREPMX^EXWQSPXWI\IQTPIWIRWLER demostrat que un espai de debat amb una gama variada de participants no constitueix la garantia d’un intercanvi lliure d’idees. El format del debat és, molt sovint, característic H´YREIWXVEXrKMEUYITVIXqRGVIEVPEMPøPYWMzHIPPMFIVXEXH´I\TVIWWMzMHIHIFEXTSPrQMG Davant aquests resultats negatius, és important recordar que el nostre enfocament no GSRWMWXIM\IRJIVNYHMGMW0´SFNIGXMYqWSFXIRMVMRJSVQEGMSRWWSFVIIPWJIXWTIVXEPHIVIEPMX- ^EVYRXVIFEPPMQTEVGMEP,IQZSPKYXI\TPSVEVHMZIVWIWHMQIRWMSRWHIP74%TIVGPEVM½GEVIP concepte i detectar els problemes i punts de millora. Com explotarem ara aquests resultats, per tal d’anar més enllà de la mirada analítica WSFVIIPWEZERpSWMVIKVIWWMSRWHIP74%# %UYIWXIWEZEPYEGMSRWWzRIPTYRXHITEVXMHEH´YRXVIFEPPH´MRJSVQEGMzWIRWMFMPMX^EGMzM advocacy vers el SPA, per tal de generar compromisos de canvi. El repte és omplir llacunes TIVEPEGSRWXVYGGMzH´YRHMkPIKEQFPIWEYXSVMXEXWMGSRXVMFYMVXEQFqEYREQENSVETIVXYVE A més d’aquest informe regional, s’han elaborat vuit estudis nacionals que presenten TVSTSWXIWGSRGVIXIWHIQMPPSVEHIP74%EGEHEWGYRHIPWTExWSW%UYIWXIWVIGSQEREGMSRW LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 179 IWJEVEREVVMFEVEPGSRNYRXHIPWSTIVEHSVWTFPMGWEPWQMRMWXIVMWMEPIWMRWXkRGMIWHIVIKY- PEGMzEYHMSZMWYEP UYEREUYIWXIWI\MWXIM\MR 'EHEWGYRHIPWWSGMWHIPTVSNIGXIXVEGXEVkHI promoure la missió de SPA i d’aconseguir compromisos. En tot cas, l’avaluació inicial obtinguda no ha de desanimar-nos, sinó servir-nos com a TYRXHITEVXMHE-RMGMEHEEFERWHIPIWVIZSPYGMSRWkVEFWEUYIWXEERkPMWMVIEPMX^EYRFEPERp anterior al vent de reformes que acompanya les revolucions. És cert que els fets han can- viat poc, i per tant les dades que s’ofereixen a aquest informe són molt vàlides. Però la WMWXIQEXMX^EGMzH´EUYIWXXMTYWH´IWXYHMWTIVQIXVkGVIEVVIJIVrRGMIWEPEWMXYEGMzHITEVXMHE i la seva posterior evolució, per mesurar els canvis i avaluar la millora del SPA. El camí cap a l’ideal del Servei Públic Audiovisual és molt llarg. Les recomanacions formulades a con- XMRYEGMzLSGSR½VQIR%)YVSTEIP74%XqKEMVIFqYRWIKPIH´LMWX{VME8SXMEM\uPEWIZE aplicació continua generant diferents opinions i insatisfacció entre la ciutadania. 4IV{WIRWIP´EXIRGMzMP´MRXIVrWHIPWTSHIVWTFPMGWEUYIWXXVIFEPPMIPWIWJSVpSWVIEPMX^EXW WIVERIRZEfWTIVEM\{UYIIRIPQEVGHIPTVSNIGXIW´LEQSFMPMX^EXYRMQTSVXERXHMWTS- sitiu per tal d’estudiar els diferents àmbits: les lleis, la programació i les percepcions de la les expectatives de la societat civil. 0´YXMPMX^EGMzH´YREQIXSHSPSKMEVMKSVSWEMYRkRMQIQIRXEGGITXEHETIPWKVYTWHIXVIFEPP ha estat imprescindible per l’elaboració d’aquesta anàlisi. A més, l’apropiació d’aquesta metodologia i la formació en la tasca del monitoringLERGSRWXMXYxXIPIQIRXWIWWIRGMEPW HIPTVSNIGXI,MLELEKYX±YRTVSNIGXIHMRWIPTVSNIGXI²%FERHEHIP´EZEPYEGMzHIP74% i la proposta de les accions de millora, l’ambició ha passat per convertir els actors de la societat civil en interlocutors legítims davant les autoritats, per fer que les expectatives sobre el SPA siguin escoltades. 4IVHIWGSQTXEXP´IUYMTqWGSRWGMIRXHIPIWPMQMXEGMSRWHIPEQIXSHSPSKMEYXMPMX^EHE. 4IV{XSXIWPIWTIVWSRIWQSFMPMX^EXWIRIPQEVGHIPTVSNIGXILERXVIFEPPEXWSXEPEQEXIM\E ZSPYRXEX SFXIRMVYRWVIWYPXEXW½EFPIWMLSRIWXSW(´EPXVEFERHEqWMQTSVXERXWYFVEXPPEV UYIIPGSQTVSQuWHIPIWTIVWSRIWUYILERTEVXMGMTEXH´EUYIWXTVSNIGXILEEREXQSPXQqW allà del que seria corresponent als recursos assignats. %UYIWXIWGSRGPYWMSRWNELERIWXEXHIFEXYHIWTIPWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWHIPWHMJI- VIRXWTExWSW)RYREGSRJIVrRGMEE%QQERUYIZEXIRMVPPSGIPQIWHIHIWIQFVIHI 70 persones – entre periodistes, sindicalistes, administradors, reguladors, etc. - es van VIYRMVWSXEP´EYWTMGMHIPQMRMWXVINSVHkHIPE-RJSVQEGMzTIVMRMGMEVYRMRXIVGERZMH´MHIIWEP respecte de les recomanacions que es presenten a continuació. Ȼ 180 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK RECOMANACIONS )P GSRNYRX HIP XVIFEPP H´ERkPMWM M HMEKRSWM VIEPMX^EX ½RW EUYu GSRWXMXYIM\YRHIPWSFNIGXMYWGIRXVEPWH´EUYIWXETYFPMGEGMz GSRXVMFYMVEPGERZMEXVEZqWHI l‘aportació d’elements concrets que en indiquen la direcció a seguir. Aquest esforç pretén ENYHEVIPWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWIRIPHIWIRZSPYTEQIRXHIPIWXIPIZMWMSRWTFPMUYIW nacionals i a que acompleixin la seva missió de servei a la ciutadania. (´IRXVEHEGSRWMHIVIQUYIIPWQMRMWXIVMWH´MRJSVQEGMzLEYVMIRHIHIWETEVrM\IVSEP menys deixar de ser òrgans de control i censura de la informació. En general, tota invasió del poder executiu a la televisió pública ha d’acabar-se. Pel que fa a les televisions privades, IPWGSRWIPPWMNYRXIWHIKSZIVRLERHIWIVVIKYPEXWTIVXEPHITVIZIRMVIZIRXYEPWGSR¾MGXIW H´MRXIVIWWSWMIZMXEVPEGSRGIRXVEGMzHITVSTMIXEXHIPWQMXNERW Per aconseguir l’enfortiment del SPA, les recomanacions formulades tot seguit fan VIJIVrRGMEEPGSRNYRXHIPWQMXNERWTIVKEVERXMVYREGGqWMWKPSFEPHIPEMRJSVQEGMz0IW recomanacions, que no són exhaustives i hauran de ser revisades regularment, fan refe- VrRGMEEHMJIVIRXWRMZIPPWEPWZYMXTExWSWHIPTVSNIGXIMW´EVXMGYPIRIRIPWIPIQIRXWWIKIRXW t)PQEVGNYVuHMGUYIVIKYPEIPWIGXSVEYHMSZMWYEP t0IWUIWXMSRWHIXVERWTEVrRGMEMFSREKSZIVRERpE tLa programació dels operadors públics; t0EJSVQEGMzHIPWTIVMSHMWXIWMPEWIZEWIRWMFMPMX^EGMzEQFIP74% tLa implicació de la societat civil. Els marcs jurídics asseguren la missió de servei públic audiovisual 0E½HIPQSRSTSPMIWXEXEPWSFVIIPWIGXSVEYHMSZMWYEPGSRWXMXYIM\YRVIUYMWMXTVIZMEPHIW- IRZSPYTEQIRXH´YRTERSVEQEQIHMkXMGUYIKEVERXIM\MIPTPYVEPMWQIMPEMRHITIRHrRGMEHIPW QMXNERW(´EPXVEFERHEqWMRHMWTIRWEFPIIWXEFPMVYRQEVGPIKEPUYITVSXIKIM\MPEPPMFIVXEX de comunicació, de premsa i el dret d’accés a la informació. Cal, doncs, una legislació que: tGaranteixi el dret de la ciutadania a la informació i la comunicació, en el marc de la llibertat d’expressió i eviti els obstacles a la llibertat de premsa; t(I½RIM\MPEQMWWMzHI74%EM\uGSQPIWGSRWIUrRGMIWIRGEWHIRSVIWTIGXI d’aquestes obligacions; t)WXEFPIM\MPIWRSVQIWTIVEPEGSRGYVVrRGMEIRIPWIGXSVEYHMSZMWYEP tPermeti l’apertura als continguts audiovisuals estrangers, protegint alhora la pro- ducció audiovisual nacional; tReconegui la importància de l’audiovisual com a sector clau per al desenvolupa- ment social; tPosi en marxa mecanismes que garanteixin la protecció de la infància, de l’ado- PIWGrRGMEMIPWGSPøPIGXMYWZYPRIVEFPIWHIPETSFPEGMz t)WXEFPIM\MSVKERMWQIWMRHITIRHIRXWHIHIGMWMzGSPøPIKMEHETIVHMVMKMVIPWQMXNERW públics i les autoritats reguladores; t(I½RIM\MIPWTVSGIHMQIRXWTIVHIWMKREGMzHIPWQIQFVIWHIPWSVKERMWQIWMRHI- pendents amb criteris clars, professionals i transparents; t%WWIKYVMYRWMWXIQEHI½RERpEQIRXXVERWTEVIRXXERXTIPUYIJEEP´IWXEFPMQIRX HIXE\IWIWTIGu½UYIWGSQEPTVIWWYTSWXHIPWSVKERMWQIW Per tal de desenvolupar correctament el sector audiovisual, és fonamental que els go- verns cedeixin el poder i la responsabilitat de regular a organismes independents. Aquests reguladors han de tenir, entre d’altres, les funcions de: t(I½RMVMI\IGYXEVIPWQIGERMWQIWH´EWWMKREGMzHIPIWJVIUrRGMIWMPPMGrRGMIWEPW LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 181 operadors de televisió; tGarantir el respecte de les lleis per part dels operadors; tDesenvolupar les normes i procediments per a la regulació dels continguts; t:IXPPEVTIVP´SFNIGXMZMXEXMIPVIWTIGXIHIPTPYVEPMWQIIRIPXVEGXEQIRXHIPEMRJSV- mació; tRegular l’emissió de publicitat, patrocini i d’altres productes comercials; tRespondre les queixes dels teleespectadors i prendre les decisions pertinents. També és necessari que la llei prevegui l’establiment d’una regulació independent per assegurar la missió de SPA, i per tant: t:MKMPEVPERSMRWXVYQIRXEPMX^EGMzHIPEXIPIZMWMzTFPMGETIVTEVXHIPWKSZIVRW t:IXPPEVTIVYREGGqWMKYEPMXEVMHIPWTEVXMXWTSPuXMGWEPWQMXNERWHIWIVZIMTFPMGMIR els períodes electorals, marcar les condicions de producció, programació i difusió HIPWGSRXMRKYXW KVEXYxXWSTEXVSGMREXW tSupervisar en quina mesura els operadors públics de televisió acompleixen amb la seva missió de SPA; t(I½RMVMGEVEGXIVMX^EVH´EGSVHEQFIPWEGXSVWHIPEWSGMIXEXGMZMPPEWIZEMQTPMGEGMz IRPEVIZMWMzMEGXYEPMX^EGMzHIPEQMWWMzHIP74% )RWYQEPEGVIEGMzH´SVKERMWQIWHIVIKYPEGMzLEHIRqM\IVHIPEZSPYRXEXHIPWTExWSWHI millorar la gestió i la protecció de la llibertat d’informació i els drets del públic, de manera UYIIPWQMXNERWIRKIRIVEPMPIWGEHIRIWHIWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPIRTEVXMGYPEVNYKYMR TPIREQIRXIPWIYWGSVVIWTSRIRXWVSPIWIRIPWTVSGIWWSWHIHIQSGVEXMX^EGMzUYIIWXER en marxa. Els operadors públics són dotats de mecanismes que garanteixen la transparència i la bona governança 1qWIRPPkHIPQEVGNYVuHMGUYIIWXVYGXYVMPEQMWWMzHI74%qWMKYEPQIRXMQTSVXERXHI- senvolupar entre els operadors els mecanismes que permetin garantir un funcionament transparent i sa, així com atorgar als operadors públics el nivell d’autonomia més alt pos- WMFPIWSFVIXSXTIPUYIJEEP´EYXSRSQME½RERGIVEEHQMRMWXVEXMZEMIHMXSVMEP8ERQEXIM\qW necessari: t'SRJIVMVEPWSTIVEHSVWTFPMGWYRETIVWSREPMXEXNYVuHMGETV{TMEMYREIWXVYGXYVE independent de govern; t4SWEVIRQEV\EYRQIGERMWQIHI½RERpEQIRXEHIUYEXIUYMPMFVEXMIWXEFPIVI- ZMWERXPETSWWMFMPMXEXHIHMZIVWM½GEGMzHIPIWJSRXWHI½RERpEQIRX t(IXIVQMREVYRWSWXVIEP½RERpEQIRXTVSZMRIRXHIPETYFPMGMXEXM½\EVPIWRSVQIW per limitar els recursos originaris d’un sol anunciant; t6IHEGXEVYREKYMEH´SVMIRXEGMzTIVEPEGVIEGMzMPEHMVIGGMzHIPWQMXNERWTFPMGW t)WXEFPMVYRETSPuXMGEHIVIGYVWSWLYQERWEHIUYEHEEPIWRIGIWWMXEXWMEPWQMXNERW de les emissores; t+EVERXMVPEMRHITIRHrRGMEHIPIWVIHEGGMSRWMJSVQEPMX^EVPEWITEVEGMzIRXVIIPW serveis administratius i de redacció; t'VIEVRSVQIWHIXVERWTEVrRGMEIRXSXWIPWkQFMXWHIPETVIWEHIHIGMWMSRWMIW- tablir l’obligació de la rendició de comptes pública; tDesenvolupar un dispositiu d’escolta i consulta per als teleespectadors. Aquestes recomanacions s’apliquen igualment a la creació de les autoritats indepen- dents de regulació. Al marge dels esforços empresos pels operadors i els reguladors, és també necessari afavorir la creació d’estructures independents per mesurar de forma ½EFPIPIWEYHMrRGMIW 182 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Una programació respectuosa amb la diversitat dels públics 0EUIWXMzHIPWGSRXMRKYXWIQIWSWTIPWSTIVEHSVWTFPMGWIWXVSFEEPGIRXVIHIPWTVSFPI- mes del SPA. De fet, els esforços del govern han de portar a les televisions a escoltar les WIZIWEYHMrRGMIW%M\uqWRIGIWWEVM tDesenvolupar una programació basada en les expectatives dels teleespectadors, UYIJEGMVIJIVrRGMEEPWZEPSVWHIP74%H´MRJSVQEVIHYGEVMIRXVIXIRMV tPromoure la producció i exhibició de programes que apliquin els principis de pluralisme i diversitat en totes les seves formes; t7IRWMFMPMX^EVIPWVIWTSRWEFPIWHIPWQMXNERWMIPWTIVMSHMWXIWWSFVIPEVITVIWIRXE- tivitat d’homes i dones, i la necessitat de reforçar l’equitat d’homes i dones com actors i protagonistes de la informació; tEstimular la participació activa de l’opinió pública en els continguts audiovisuals; t*SQIRXEVIPHIWIRZSPYTEQIRXHIGEREPWMTVSKVEQIWUYIHMJSRKYMRPIWPPIRKIW PSGEPWMEJEZSVIM\MRPETVSHYGGMzHIGSRXMRKYXWSVMKMREPWIRPPIRKIWPSGEPW tImplicar les diferents generacions, formar-les i convidar-les a visitar l’oferta de la programació. (´EPXVEFERHEMIRGSPøPEFSVEGMzEQFIPWQMRMWXIVMWHIGYPXYVE SIUYMZEPIRXW GEPIRGS- VEXNEVPETVSHYGGMzREGMSREPMHSREVWYTSVXEPIWMRMGMEXMZIWPSGEPWJSQIRXERXPEGVIEGMzHI QMXNERWHIGSQYRMGEGMzPSGEPWMIPGSRGITXIHIQMXNERWGSQYRMXEVMW La professionalització dels periodistes i empleats dels mitjans al servei de la deontolo- gia i d’una millor aprehensió del SPA 7IRWHYFXIPEQMPPSVEHIPRMZIPPHITVSJIWWMSREPMX^EGMzHIPWHMJIVIRXWEKIRXWHIPWSTIVEHSVW TFPMGWHI8:TSXGSRXVMFYMVEYREVIWTSRWEFMPMX^EGMzGSPøPIGXMZETIVEPEGSRWSPMHEGMzHIP74% En aquest sentit, cal treballar sobre la formació d’una nova generació de periodistes i professionals de la comunicació, conscients dels principis i valors del SPA, així com del dret a la informació i de la llibertat d’expressió. Tanmateix, els periodistes poden posar en marxa processos d’autoregulació per supervisar el desenvolupament de la missió de SPA MXEQFqP´ETPMGEGMzHIPWTVMRGMTMWHISRXSP{KMGW4IVEWWSPMVEUYIWXWSFNIGXMYWqWRIGIWWEVM t'SRWGMIRGMEVIPWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWWSFVIIPGSRGITXIMPEQMWWMzHI74% tFormar els periodistes en els principis d’autoregulació; t*SVQEVIPWHMVMKIRXWMIQTPIEXWHIPIWXIPIZMWMSRWEQFP´SFNIGXMYUYIGEHEWGIW converteixi en actor del canvi; t3VKERMX^EVEGGMSRWHIWIRWMFMPMX^EGMzTIVEPWHMVMKIRXWHIPIWMRWXMXYGMSRWQIHMk- tiques. tEnfortir l’ensenyament superior en els diferents àmbits de la informació i comu- nicació i fomentar l’intercanvi internacional d’estudiants i professionals. %UYIWXIWEGXMZMXEXWHIJSVQEGMzLEYVMIRHIGSRWXMXYMVYRESFPMKEGMzHI½RMHEIRIP±GSR- tracte programa” que regula els operadors públics. La societat civil presa en consideració pel SPA i al servei de l’enfortiment del SPA 7MIPWUYITVIRIRPIWHIGMWMSRWWSFVIIPWQMXNERWLERHIVIRHMVGSQTXIWHIPWIYXVIFEPPE PEWSGMIXEXGMZMPIPWQIQFVIWHIPEWSGMIXEXGMZMPHIPEWIZEFERHELERHIWIRWMFMPMX^EVIPW QMXNERWWSFVIIPWIYVSPTIVXEPHIGSRZIVXMVWIIREGXSVWHITVIWWMzWSFVIIPTSHIVTSPuXMG %QqWEQqWGEPWIRWMFMPMX^EVPEGMYXEHERMEWSFVIIPHVIXHIPTFPMGEPEMRJSVQEGMzMEPE llibertat d’expressió, així com sobre la noció de servei públic i de servei públic audiovisual. 4IVEWWSPMVEUYIWXSFNIGXMYGEP t)HYGEVIPTFPMGMTSWEVHIVIPPIYPEHMJIVrRGMEIRXVIQMXNERWKSZIVREQIRXEPWM QMXNERWHIWIVZIMTFPMG tPresentar al públic els diferents mecanismes per poder intervenir, actuar, expres- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 183 sar les seves expectatives i presentar queixes i denúncies; t7IRWMFMPMX^EVP´STMRMzTFPMGEWSFVIXSXEXVEZqWHIP´SVKERMX^EGMzHIHIFEXWREGMS- nals sobre el tema del servei públic. La societat civil també ha d’associar-se als processos de reforma dels marcs legislatius, tenint en compte les expectatives i necessitats dels diferents components de la societat: IPWNSZIWPIWHSRIWPIWQMRSVMIWIXG * * * Per tal de garantir la posada en marxa d’aquestes recomanacions, els socis d’aquest pro- NIGXIH´IRJSVXMQIRXHIPWIVZIMTFPMGEYHMSZMWYEPHITVSQSGMzHIPTPYVEPMWQIMHIPEMR- HITIRHrRGMEHIPWQMXNERWZIXPPEVERTIVcontinuar la dinàmica de treball en xarxa i con- solidar-la per tal de socialitzar les seves competències al servei d’accions de defensa, sensibilització, monitoring i suport tècnic.8SXTPIKEXEQFPE½REPMXEXHI t7IRWMFMPMX^EVIPWGkVVIGWIPIGXIWTIVXEPUYIGSRXVMFYIM\MREPETVSQSGMzMHIJIRWE del SPA, i proposin les lleis que permetin el seu desenvolupament; t4VSTSWEVPIWIMRIWHITSTYPEVMX^EGMzHIP74% t4PERXINEVGSRIM\IQIRXWQIXSHSP{KMGWWSFVIHMJIVIRXWEWTIGXIWHIPEVIKYPEGMz t7MWXIQEXMX^EVIWXYHMWHIQSRMXSVMRKWSFVIXSXIPWXIQkXMGW KrRIVINSZIRXYXIW- TSVXW t(IWIRZSPYTEVTVSKVEQIWH´EPJEFIXMX^EGMzQIHMkXMGEMHMKMXEP t*SVQEVIPWTVSJIWWMSREPWHIPWQMXNERWWSFVIPIWHMJIVIRXWRSGMSRWMXIQkXMUYIW relatives al SPA. Els resultats d’aquest treball podran difondre’s de forma periòdica, en la forma d’es- tudis que serviran com a eines a disposició dels interessats en l’execució de la missió de SPA. Tots aquests treballs serviran de base per al diàleg, la consulta i l’enriquiment de la missió de SPA a la regió del Magreb i el Mashrek. %4EPIWXMRETIVI\IQTPIEUYIWXHMkPIKNEW´LEZMEMRMGMEXEQFPEHMVIGGMzHIPEXIPIZMWMz TFPMGEHYVERXP´IXETEHIVIGIVGEHIPTVSNIGXI0IWGSRZIVWIWZERWIVETVSJYRHMHIWE½REPW HIEPEGSRJIVrRGMEH´%QQERMXEQFqHYVERXYRXEPPIVHIXVIFEPPVIEPMX^EXE6EQEPE KIRIVHIP Aquests primers feed-backs ens animen a continuar amb l’esforç d’observació ciuta- HEREH´YRHIPWTVMRGMTEPWQMXNERWH´EGGqWEPEMRJSVQEGMzTIVEXSXLSQ PEXIPIZMWMzTFPMGE 'SRZIVXMVEUYIWXQMXNkIRYREEYXrRXMGEIMREHIWIVZIMTFPMGUYIIQIXMGSRXMRKYXWH´YRE UYEPMXEXI\IQTPEVGSRWXMXYIM\YRHIPWKVERWTVSNIGXIWUYIEHZSUYIRTIVYRE±TVMQEZIVE HIPWQMXNERWkVEFW² Ȼ 184 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK BIBLIOGRAFIA L’evolució del panorama mediàtic als països del Magreb i el Mashrek %FHYPPE6 ±8LI'LERKMRK1MHHPI)EWX1IHMESZIVXLI4EWX=IEVW STTSVXYRMXMIWERH GLEPPIRKI²E/SVER]& IH 8LI'LERKMRK1MHHPI)EWX)P'EMVI The American University in Cairo Press. %P3FEMHM.%M'SZMRKXSR;+ &VSEHGEWXMRXIVRIXERH8:QIHMEMRXLI%VEF[SVPH and small nations: studies in recent developments. Lewiston, N.Y.: Edwin Mellen Press. &EWQE% ±6IPMKMSYWFVSEHGEWXIVWEZSMHGSRJVSRXEXMSR²E1MHHPI)EWX&VSEHGEWXIVW 1)& .SYVREP1EVp%FVMP &E^^M7 %VEFRI[WERHGSR¾MGX %QYPXMHMWGMTPMREV]HMWGSYVWIEREP]WMW%QWXIVHEQ .SLR &IRNEQMRW4YF'S &S]H( &VSEHGEWXMRKMRXLI%VEF;SVPH %7YVZI]SJXLI)PIGXVSRMG1IHMEMRXLI1MHHPI )EWX EIH %QIW-% -S[E7XEXI9RMZIVWMX]4VIWW &SYM2SZIRWk1M1EGuEW%]QEVÈ ±0IWFVrGLIWKqRqVEXMSRRIPPIWHERWPIQSRHIEVEFI² a Économie extérieure, nº 57. (EFFSYW7IRWIRMK( ±8S:IMPSV2SXXS:IMP +IRHIVERH6IPMKMSRE%P.E^IIVE´W-WPEQMG 0E[ERH0MJI²IR;IWXQMRWXIV4ETIVWMR'SQQYRMGEXMSRERH'YPXYVIZSPR (IP6uS3 ±8-'HIVIGLSWLYQERSW]HIWEVVSPPS RYIZSWIWGIREVMSWHIPEGSQYRMGEGMzR WSGMEP²E%RkPMWM5YEHIVRWHI'SQYRMGEGMzM'YPXYVE2 &IPPEXIVVE 9RMZIVWMXEX%YX{- noma de Barcelona. )OS0 2I[QIHMESPHVIKMQIW GEWIWXYHMIWMRGSQTEVEXMZIGSQQYRMGEXMSRPE[ERHTS- licy. Lanham, Md. : Lexington Books. )P1YWXETLE0 'SRXIQTSVEV]%VEFFVSEHGEWXQIHME)HMQFYVK )HMRFYVKL9RMZIVWMX]4VIWW )P3M½1 ±0IWQqHMEWQEKLVqFMRW YRIRNIYTSYVPEHqQSGVEXMI²E5YIWXMSRW-RXIVREXM- onales, la Documentation française, n°10, novembre. )XPMRK&/IPP].*EVMW6IX4EPJVI]. 1ETTMRKXLI%VEFMG&PSKSWTLIVI 4SPMXMGW'YPXYVI and Dissent. Harvard: Berkman Centre Research Publications. La ,يرماعلا لالط لضف / ةيطارقميدلا بايغ لظ يف يبرعلا نطولا يف مالعإلا ةيرح ,لالط لضف ،يرماع ,Fadl Talal. Amiri liberté de la presse dans le monde arabe, Editional-Tab’ah 1, 2011. *IVNERM6 ±6IPMKMSRERH8IPIZMWMSRMRXLI%VEF;SVPH 8S[EVHE'SQQYRMGEXMSR7XYHMIW ETTVSEGL²1MHHPI)EWX.SYVREPSJ'YPXYVIERH'SQQYRMGEXMSR ¯ +SR^EPIW5YMNERS=-+YEE]FIWW8 (MVW 0IW%VEFIWTEVPIRXEY\%VEFIW0EVqZSPYXMSR de l’information dans le monde arabe. París: Actes Sud. +YEE]FIWW8 0IWQqHMEWEVEFIW GSR¾YIRGIWQqHMEXMUYIWIXH]REQMUYIWSGMEPI4EVuW CNRS Editions. CCCCCCCCCCCC 8qPqZMWMSRW EVEFIW WYV SVFMXI 9R W]WXrQI QqHMEXMUYI IR QYXEXMSR 4EVuW '267)HMXMSRW ,EJI^/ ±%VEF7EXIPPMXI&VSEHGEWXMRK (IQSGVEG];MXLSYX4SPMXMGEP4EVXMIW²E8VERWREXM- onal Broadcasting Studies, n°15. ,S[EVH42M,YWWEMR11 ±8LI6SPISJ(MKMXEP1IHME²E.SYVREPSJ(IQSGVEG]ZSP 22, n° 3, 35-48. ,VSYF/ ±7EXIPPMXI1IHMEERH7SGMEP'LERKIMRXLI%VEF;SVPH²E%VEF1IHMEMRXLI Information Age. Abu Dhabi: The Emirates Center for Strategic Studies and Research. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 185 /EPEXLMP7 (IZIPSTMRK-RHITIRHIRX1IHMEEWER-RWXMXYXMSRSJ%GGSYRXEFPI+SZIVRERGI Washington D.C.: The World Bank. /VEMH]1 6IEPMX]XIPIZMWMSRERH%VEFTSPMXMGW GSRXIRXMSRMRTYFPMGPMJI2SZE=SVO 'EQ- bridge University Press. CCCCCCCC ±6IEPMX]XIPIZMWMSRTSPMXMGWERHHIQSGVEXM^EXMSRMRXLI%VEF[SVPH²E&PERO- WSR- 1YVTL]42IKSXMEXMRKHIQSGVEG] 1IHMEXVERWJSVQEXMSRWMRIQIVKMRKHIQSGVEGMIW Nova York: State University of New York Press, 179 – 198. /YXXEF( ±7EXIPPMXIGIRWSVWLMT%VEF0IEKYIWX]PI²E%VEF1IHME 7SGMIX]QEVp 0EQPSYQ3 0EVIWXVYGXYVEXMSRHIP´IWTEGIVEHMSTLSRMUYIEVEFI 4EPIWXMRI0MFER7]VMI .SVHERMI )K]TXI4EVuW -RWXMXYX4ERSW4EVMW 0]RGL1 :SMGIWSJXLI2I[%VEF1IHME -VEU%P.E^IIVEERH1MHHPI)EWX4SPMXMGW8SHE] Nova York: Columbia University Press. 1IPPSV2%]MWL1(ENERM26MRRE[M/ %VEF1IHME+PSFEPM^EXMSRERHIQIVKMRKQIHME industries. Cambridge, Regne Unit: Polity Press. 1MPIW, %P.E^IIVE ,S[%VEF8:2I[W'LEPPIRKIHXLI;SVPH0SRHVIW %FEGYW 1SWXIJESYM& 0EXqPqZMWMSRJVERpEMWIEY1EKLVIF7XVYGXYVIWWXVEXqKMIWIXIRNIY\4EVuW L’Har mat tan. 2ENM.) 'MXS]IRWIXQqHMEWKYMHITVEXMUYITSYVYRHMEPSKYIIRXVIGMXS]IRWIXQqHMEW UNESCO. 4MRXEO0 8LI2I[%VEFNSYVREPMWX QMWWMSRERHMHIRXMX]MREXMQISJXYVQSMP0SRHVIW 2SZE =SVO -&8EYVMW 'S 2SZE=SVO (MWXVMFYMXEPW)WXEXW9RMXWM'EREHkI\GPYWMZEQIRXTIV4EPKVEZI Macmillan. 4VSNIGX SR 8IGLRSPSK] ERH 4SPMXMGEP -WPEQ 4-84- 3TIRMRK 'PSWI 6IKMQIW ;LEX ;EW XLI6SPISJ7SGMEP1IHME(YVMRKXLI%VEF7TVMRK#LXXT TMXTMSVKMRHI\TLT STIRMRK GPSWIHVIKMQIW[LEX[EWXLIVSPISJWSGMEPQIHMEHYVMRKXLIEVEFWTVMRK 6ITSVXIVW7IRWI*VSRXIVIW &MPERHIWVIFIPPMSRWEY1S]IR3VMIRXIXEY1EKLVIF(MWTSRM- ble on-line: LXXT ½PIWVWJIWSVK GHIG C46-1%:)6%%6%&)THJ 6MRRE[M/ -RWXERX2EXMSREPMWQ 1G%VEFMWQEP.E^IIVEERH8VERWEXMSREP1IHMEMRXLI%VEF World. Oxford: University Press of America. 6YKL; %VEF1EWW1IHME2I[WTETIVW6EHMSERH8IPIZMWMSRMR%VEF4SPMXMGW0SRHVIW Praeger International. 7EOV2 %VEF1IHMEERH4SPMXMGEP6IRI[EP 'SQQYRMX]0IKMXMQEG]ERH4YFPMG0MJI0SR- dres: I. B. Tauris. CCCCCC ±3TXMGEP-PPYWMSRW 8IPIZMWMSRERH'IRWSVWLMTMRXLI%VEF;SVPH²MR8VERWREXMSREP Broadcasting Studies, n°5, tardor-hivern 2000, LXXT [[[XFWNSYVREPGSQ%VGLMZIW*EPPWEOVLXQ 92)7'3 ±8S[EVHWJVIIMRHITIRHIRXERHTPYVEPMWXMGQIHMEMRXLI1MHHPI)EWXERH2SVXL %JVMGE 1)2% 6IKMSR²1IIXMRK6ITSVX4EVMW-RXIVREXMSREP-R7YTTSVXSJXLI8YRMWMERERH)K]T- tian Broadcast Media UNESCO Headquarters, maig 2011. >E]ERM1 IH %P.E^IIVE4LIRSQIRSR 'VMXMGEP4IVWTIGXMZIWSR2I[%VEF1IHME0SR- dres: Pluto Press. >[IMVM1M1YVTL]) IHW 8LIRI[%VEFQIHME XIGLRSPSK]MQEKIERHTIVGITXMSR Londres: Ithaca Press. El Servei Públic Audiovisual %]MWL1 ±8LITVSQMWISJXLITYFPMGWIVZMGIFVSEHGEWXMRKQSHIP²1MHHPI)EWX.SYVREPSJ 'YPXYVIERH'SQQYRMGEXMSR ¯ &SYVHSR. (YWIVZMGITYFPMGkPEXqPqVqEPMXq YRILMWXSMVIGYPXYVIPPIHIWXqPqZMWMSRWIYVS- ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK péennes 1950-2010. França: INA Editions. &YVRW1M&VKKIV2 IHW ,MWXSVMIWSJTYFPMGWIVZMGIFVSEHGEWXIVWSRXLI[IF2SZE York: Peter Lang. &YGOPI]74VMGI16EFS]1 &VSEHGEWXMRKZSMGIERHEGGSYRXEFMPMX] ETYFPMGMRXIVIWX approach to policy, law, and regulation. Washington D.C.: World Bank Group. (EFFSYW7IRWIRMK( ±³0SWXMR8VERWPEXMSR´HERWPI1SRHI%VEFI²E&SYVHSR.9RI 8IPIZMWMSR7ERW7IVZMGI4YFPMG#*VERpE -2% (ITEVXQIRXJSV'YPXYVIPQIHMEERH7TSVX³%TYFPMG7IVZMGIJSVEPP &&'MRXLIHMKMXEP%KI´ LXXT [[[SJ½GMEPHSGYQIRXWKSZYOHSGYQIRXGQTHJ +EVRLEQ2 ±8LIQIHMEERHXLITYFPMGWTLIVI²E'EPLSYR' IH ,EFIVQEWERHXLI Public Sphere. Estats Units, The MIT Press. /EXWMVIE- &VSEHGEWXMRKERH)YVSTIERPE[ EGSQTEVEXMZII\EQMREXMSRSJTYFPMGWIVZMGI SFPMKEXMSRWMRWM\QIQFIVWXEXIW4YFPMWLIH'VIEXIH%PTLIR%ER(IR6MNR /PY[IV0E[-RXIVREXM- SREP *VIHIVMGO1( (MWXVMFYMXE2SVH'IRXVIM%QrVMGEHIP7YHTIV%WTIR4YFPMWLIVW 3J½GISJ'SQQYRMGEXMSR 3JGSQ´W7IGSRH4YFPMG7IVZMGI&VSEHGEWXMRK6IZMI[4YXXMRK Viewers First Statement LXXT WXEOILSPHIVWSJGSQSVKYOGSRWYPXEXMSRWTWFCTLEWIWXEXIQIRX 4VMGI1M6EFS]1 4YFPMG7IVZMGI&VSEHGEWXMRKMR8VERWMXMSR %(SGYQIRXEV]6IEHIV0E Haia: Kluwer Law International. 6IKSYVH7 :IVWPE½RHIPEXqPqZMWMSRTYFPMUYI XVEMXqHIWEZSMVZMZVIHYWIVZMGITYFPMG audiovisuel, Toulouse: Attribut. 6YQTLSVWX; 1SHIP4YFPMG7IVZMGI&VSEHGEWXMRK0E[-89)&992)7'3 7GERRIPP4 ±4YFPMGWIVZMGIFVSEHGEWXMRK 8LILMWXSV]SJEGSRGITX²E+SSH[MR%M;LER- RIP+ IHW 9RHIVWXERHMRK8IPIZMWMSR6SYXPIHKI 92)7'3 0E6EHMSXqPqZMWMSRHI7IVZMGI4YFPMG 9RI7qPIGXMSRHI&SRRIW4VEXMUYIWVIW- ponsables. París: Unesco. El marc jurídic i la regulació dels mitjans %VEF'IRXVI*SVXLI6YPISJ0E[ERH-RXIKVMX]%P³MPEQ½PHSY[EPEPEVEF]]E EPSVHSRPSYFRER EP1EKLVIF1EWV QIHMEMR%VEFGSYRXVMIW .SVHER0IFERSR1SVSGGS )K]TX&IMVYX &YGOPI]7(YIV/1IRHIP8M3´7MSGLVY7 &VSEHGEWXMRK:SMGIERH%GGSYRXEFMPMX] % Public Interest Approach to Policy, Law, and Regulation. Washington: The University of Michigan Press. LXXT [[[TVIWWYQMGLIHYXMXPI(IXEMP(IWGHS#MH! 'EVRMIP&YKW6 ±8LIVIKYPEXSV]EYXLSVMXMIWERHXLITVSXIGXMSRSJ]SYRKTYFPMGWMRXLI Mediterranean”, a Proceedings 2n EMUNI Research Souk: Living Together in the Multi-Cultural 7SGMIX])WPSZrRME )192-9RMZIVWMX]¯ +MFFSRW8 %YHMSZMWYEPVIKYPEXMSRYRHIVTVIWWYVI GSQTEVEXMZIGEWIWJVSQ2SVXL%QIVM- ca and Europe. Nova York: Routledge. +Y]SX.'M8MES0% 0EVqKYPEXMSRHIWQqHMEW TVMRGMTIWJSRHIQIRXWSFNIGXMJWIXQqX- hodes. París: Institut Panos Paris. -RWXMXYX4ERSW4EVMW 'EHVIPqKEPIXqXEXHIWPMIY\HYWIGXIYVQqHMEXMUYIHERWPEVqKMSR Mena. LXXT [[[TERSWTEVMWSVKJVHSG½GLIWCTE]WCQIRETHJ .EQIW& IH 1IHMEERH+SSH+SZIVRERGI4EVuW 92)7'3 7XERLSTI'IRXIVJSV'SQQYRMGEXMSRW4SPMG]6IWIEVGL RH (MVEWEX½WM]EWEX[EUE[ERMR[E- WE´IPEP-´PEQ½FYPHEREPWLEVUEPE[WEX[EEPQEKLVMF?7XYHMIWEFSYXQIHMEPE[WERHTSPMGMIWMR XLI1MHHPI)EWXERH1SVSGGSA'SRWYPXEXIPHINYPMSPHIE-RXIVRI[W7XYH]SJ1IHME Laws and Policies for the Middle East and Maghreb, [[[MRXIVRI[WSVKVIKMSRWQIREEQVEVE- LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 187 FMGCI\IGWYQQEV]THJ :SKX% 6IKYPEXMSRERH7IPJ6IKYPEXMSR 8LI6SPISJ1IHME'SQQMWWMSRWERH4VSJIWWM- onal Bodies in the Muslim World. LXXT [[[MRJSVQE[SVPHGSQWQTTGSRXIRXbHF!EPPbGSRXIRX !E ;SRK' &YMPHMRK2I[1IHME-RWXMXYXMSRWMRXLI1IRE6IKMSR 7YQQEV]6ITSVX8EPPIV SVKERMX^EXTIP'IRXIVJSV+PSFEP'SQQYRMGEXMSR7XYHMIW%RRIQFIVK7GLSSPJSV'SQQYRMGEXM- SR9RMZIVWMX]SJ4IRRW]PZERMEM-RXIVRI[W2IX[SVOHINYR]HI&YHETIWX,SRKVME Disponible: LXXT [[[KPSFEPEWGYTIRRIHY½PI0MFVEV]4(*W1)2%VITSVXTHJ L’observació dels mitjans (monitoring) i l’anàlisi de continguts +Y]SX.'M*VrVI171ERYIPHIQSRMXSVMRKHIW1qHMEW4EVuW -RWXMXYX4ERSW4EVMW /EPPMR]1M+LERIQ7 ±8LI6SPISJXLI%HZIVXMWMRK%KIRG]MRXLI'YPXYVEP1IWWEKI 'SRXIRXSJ%HZIVXMWIQIRXW E'SQTEVMWSRSJXLI1MHHPI)EWXERHXLI9RMXIH7XEXIW²E.SYVREPSJ Global Marketing, Vol. 22, tema 4, 313-328. 1EGHSREPH1 )\TPSVMRK1IHME(MWGSYVWI0SRHVIW %VRSPH 2SVVMW 4 M 3HYKFIQM 7 ±%WWIWWMRK XLI )\XIRX XS ;LMGL XLI 2I[W 1IHME %GX EW ;EXGLHSKW%KIRHE7IXXIVWERH+EXIOIITIVW²E2SVVMW4 IH 4YFPMG7IRXMRIP 2I[W1IHMEERH Governance Reform. Comm, GAP, Washington D.C: The World Bank. 3TIR7SGMIX]-RWXMXYXI )91SRMXSVMRKERHEHZSGEG]TVSKVEQXIPIZMWMSREGVSWW)YVSTI More channels, less independence. Budapest: Open Society Institute. 6EKEW16SFIVXW;M1EVMP]R7 ±%KIRHEWIXXMRKERHEKIRHEQIPHMRKMREREKISJLSVM- ^SRXEPERHZIVXMGEPQIHME ERI[XLISVIXMGEPPIRWJSVZMVXYEPFVERHGSQQYRMXMIW².SYVREPMWQ 1EWW 'SQQYRMGEXMSR5YEVXIVP]ZSP XIQE 8MXWGLIV71I]IV1;SHEO6M:IXXIV) 1IXLSHWSJ8I\XERH(MWGSYVWI%REP]WMW Londres: Sage Publications. :ER(MNO8 ±'VMXMGEP(MWGSYVWI%REP]WMW²E8LI,ERHFSSOSJ(MWGSYVWI%REP]WMWIHMXEX TIV(IFSVEL7GLMJ½R(IFSVEL8ERRIRM,IMHM),EQMPXSR3\JSVH &PEGO[IPP4YFPMWLIVW :IPj^UYI^8 0SWTSPuXMGSW]PEXIPIZMWMzR%TSVXEGMSRIWHIPEXISVuEHIPHMWGYVWSEPHMEPSKS televisivo. Barcelona: Ariel Texts i convencions internacionals: '34)%1 'EVXE HI 7IZMPPE (MWTSRMFPI E LXXT [[[GSTIEQSVKTVSN EWT\#PR!IR MH! T! 6-61 (IGPEVEGMzH´MRXIRGMSRWTIVEPETVSXIGGMzHIPWTFPMGWNSZIWMPEPPYMXEGSRXVEPEZMS- PrRGMEIRIPWQMXNERW(MWTSRMFPIELXXT [[[VMVQSVKIRHSGYQIRX#MH! MHCHSGYQIRX! 6-61 (IGPEVEGMzWSFVIPEVIKYPEGMzHIPWGSRXMRKYXWEYHMSZMWYEPW(MWTSRMFPIELXXT [[[ VMVQSVKIRHSGYQIRX#MH! MHCHSGYQIRX! 92)7'3 -RHMGEHSVWHIP(IWIRZSPYTEQIRX1IHMkXMG QEVGTIVEZEPYEVIPHIWIRZSPYTE- QIRXHIPWQMXNERWHIGSQYRMGEGMzWSGMEP(MWTSRMFPIE LXXT YRIWHSGYRIWGSSVKMQEKIWWTHJ 92)7'3 'SRZIRGMzWSFVIPETVSXIGGMzMTVSQSGMzHIPE(MZIVWMXEXHIPIW)\TVIWWMSRW Culturals. Disponible a LXXT YRIWHSGYRIWGSSVKMQEKIW WTHJ Recursos en línia: Arab Media Internet Network: LXXT [[[EQMRSVK AmmanNet: LXXT [[[EQQERRIXRIX 188 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Arab Media Society: www.arabmediasociety.com Arab Press Network: [[[EVEFTVIWWRIX[SVOSVK Article 19: [[[EVXMGPI SVK 'IRXVIJSV1IHME*VIIHSQMRXLI1MHHPI)EWXERH2SVXL%JVMGE LXXT 'SRJIVrRGME4IVQERIRXHIP´%YHMSZMWYEP1IHMXIVVERM LXXT [[[GSTIEQSVK 'SRWIPPHIP´%YHMSZMWYEPHI'EXEPYR]E LXXT [[[GEGGEX Doha Centre for Media Freedom : LXXT [[[HGQJSVK )PIGXVSRMG *VSRXMIV *SYRHEXMSR )** LXXTW [[[IJJSVKHIITPMROW KSZIVRQIRXMRXIV- net-surveillance-starts-eyes-built Freedom House: LXXT [[[JVIIHSQLSYWISVK Institut Panos Paris: LXXT [[[QIHMEXLIUYITERSWTEVMWSVK Internet World Stats: LXXT [[[MRXIVRIX[SVPHWXEXWGSQWXEXWLXQ Ligue Algérienne de Défense des Droits de l’Homme: www.la-laddh.org Maharat: LXXT [[[QELEVEXJSYRHEXMSRSVK Media Action: LXXT [[[FFGGSYOQIHMEEGXMSR 1qHME 7SGMIXq LXXT [[[QIHMEWSGMIXIRIX1IHMEIXWSGMIXI4PEXIJSVQITHJ Menassat: www.menassat.com Observatori Europeu de l’Audiovisual: LXXT [[[SFWGSIMRX Observatori Mediterrani de la Comunicació: LXXT SQIGYEFGEX Reporters Sense Fronteres: LXXT JVVWJSVK Samir Kassir Eyes: LXXT [[[WOI]IWQIHMESVK UNESCO: LXXT YRIWGSSVK 9RMzHI6kHMSWM8IPIZMWMSRW2EGMSREPWH´ªJVMGE 9682% LXXT [[[YVXRESVKJV Unió Europea de Radiotelevisió: LXXT [[[IFYGLIRIFYCQIQFIVWEHQMWWMSRMRHI\TLT Xarxa d’Autoritats Reguladores Mediterrànies: LXXT [[[VMVQSVK Altres recursos per país %PKrVME 'LIYV½%0ETVIWWIEPKqVMIRRI+IRrWIGSR¾MXWIXHq½W'EWFEL)HMXMSRW%PKIV Chevaldonné, F., Lunes industrielles. Les médias audiovisuels dans le monde arabe, Edisud, Aix en Provence, 1987. Faath, S. i Mattes, H. Die gesellschaftlichen Herausforderugen in den Staaten Nordafrikas ,ERHPYRKW^[mRKIYRH,ERHPYRKWERWmX^I)HMXMSRW,EQFSYVK;YOYJ ,EHN7PMQERI&0IWERRqIWRSMVIWHYNSYVREPMWQIEPKqVMIR)HMXMSRW']KRI4EVuW /LIPM½1%PKqVMI VIGSRWXVYMVIPIWIVZMGITYFPMGHIXqPqZMWMSR-QEKIW)HMXMSRW%PKIV 1SWXIJESYM&0´9WEKIHIWQqHMEWIRUYIWXMSR)HMXMSRW3J½GIHIWTYFPMGEXMSRWYRMZIVWMXEMVIW Alger 1982. 1SWXIJESYM & %PKqVMI P´IWTEGI HY HqFEX HqQSGVEXMUYI 'SRHMXMSRW H´I\IVGMGI NSYVREPMWQI IX VqGITXMSRHIWXqPqZMWMSRWREXMSREPIWIXqXVERKrVIW6qWIEY\46-71)')28'2674EVuWR QEVpNYR] LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 189 Mostefaoui, B., Médiascopie. Recueil choisi de chroniques El Watan 1999 – 2008, Editions Mille Feuilles, Alger, novembre 2008. 1SWXIJESYM&§.SYVREPMWQIIXqXLMUYI0´qQIVKIRGIH´YRIWTEGIHIHqFEXHqQSGVEXMUYI¨%R- nuaire de l’Afrique du Nord, CNRS, París, 1997. Mostefaoui, B. «Evolution de la grille de la télévision algérienne de 1978 à 1994. Aspects d’une po- PMXMUYIHITVSKVEQQEXMSRIRGVMWI¨6IZYI8MIVW1SRHI4VIWWIWYRMZIVWMXEMVIWHI*VERGIR EFVMPNYR] 4EVuW Robins, K., Programming for People. From Cultural Rights to Cultural Responsabilies, CURDS, United Nations World Television Forum, University of Newcastle, Nova York, 1997. 8E[EXM2%PWELEJEEPQEOXSYFE[EEPWEQE´M]EEPFEWEVM]E½EPNE^EDMV?8LITVIWWERHEYHMSZMWYEP QIHMEMR%PKIVMEA(EVEPOLEPHSYRM]E%PKrVME «Monopole de l’Etat et marchandisation de la télévision gouvernementale. Le cas de l’ENTV algérienne» Actes du colloque, Les mutations de l’audiovisuel international, Ed. Fondation K. Ade- REYIV-RWXMXYXHI4VIWWI 8YRMW §)RNIY\H´YRISJJVIGSRGYVVIRXMIPPIHINSYVREY\XqPqZMWqWEY1EKLVIF¨0IW'ELMIVWHIP´EYHMSZM- suel, n14, Desembre 1997. París. «La télévision des autres. La réception de TV5 et France 2 à Casablanca et Tunis» Réseaux, PRIS- 1)'2)8'267R .YPMSPEKSWX 4EVuW «Le paysage télévisuel maghrébin: une offre structurée en quatre pôles», Dossiers de l’audiovisu- IP-RWXMXYXREXMSREPHIP´EYHMSZMWYIP0E(SGYQIRXEXMSRJVERpEMWIRQEMKNYR] 4EVuW «Evolution de la grille de la télévision algérienne de 1978 à 1994. Aspects d’une politique de pro- KVEQQEXMSRIRGVMWI¨6IZYI8MIVW1SRHI49*REFVMPNYR] 4EVuW «Médias concurrents en Algérie. “Radios libres” des islamistes, télévision nationale et télévision qXVERKrVI¨)XYHIWREFVMP 4EVuW §)WTEGITYFPMGIXVqGITXMSRHIWXqPqZMWMSRWqXVERKrVIWIR%PKqVMI¨E1qHMEWIXSTMRMSRTYFPMUYI au miroir du monde arabe. Ed. Institut de Presse et des Sciences de l’Information et Fondation K. Adenauer, Tunis, 2008 “L’expérience française de la télévision numérique terrestre débattue à Alger: la TNT ou la possi- FMPMXq§XIGLRMUYI¨H´SYZVMVP´EYHMSZMWYIP²)P;EXERHINYR]HI[[[IP[EXERGSQEVGLM- ZIWVYFVMUYITLT#IH! VYF!I[ [ YRI EGXYEPMXI Recursos en línia )P.SYVRERI [[[IPNSYVRERIIQSRWMXIGSQ LADDH: www.la-laddh.org 1SRMXSVMRKIPIGXSVEPE%PKrVME0%((,[[[PEPEHHLSVKWTMTTLT#EVXMGPI 1SRMXSVMRK HI P´EGXYEGMz HIPW QMXNERW kVEFW HYVERX PIW IPIGGMSRW TVIWMHIRGMEPW EPKIVMERIW HIP d’abril de 2009: [[[PEPEHHLSVKWTMTTLT#EVXMGPI Egipte Abdulla, R., Towards believing what you see on the Egyptian news… Well, at least most of it, AUC Research Conference Proceedings, the American University in Cairo, Egipte, 2005. %FHYPPE6%RSZIVZMI[SJQIHMEHIZIPSTQIRXWMR)K]TX (SIWXLI-RXIVRIXQEOIEHMJJIVIRGI# +PSFEP1IHME.SYVREP1IHMXIVVERIER)HMXMSR Abdulla, R., Egypt: Mirror Images in Daily Life Coverage, The Anna Lindh Foundation Report 2010: Euromed Intercultural Trends, Alexandria, Egipte, 2010. Abu Lughod, L., Dramas of nationhood, the politics of television, University of Chicago, 2005. 190 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK Amin, H., Report on the State of the Media in Egypt, Arab Center for the Development of the 6YPISJ0E[ERH-RXIKVMX]M9RMXIH2EXMSRW(IZIPSTQIRX4VSKVEQQI %'60-92(4 *VEYRLSJIV±7XVEXIKMIWJSVXLIXVERWMXMSRMRGPYHMRKEVSEHQET 8/)K]TX ±*VEYRLSJIV-RWXMXYXIJSV Systems and Innovation Research ISI. Consultat el 12 de març de 2011 from LXXT MWMJVEYRLSJIV HIMWMIRXTVSNIOXIFFCXOCIK]TXTLT 1SFEVEO-FVELMQ20EGLERX%M2ELEW0 §2+3WGMZMPWSGMIX]EGXSVWSRQIHMETSPMG] change in Egypt: capacity building within a contextual framework”. Consultat el 3 d’agost de 2010 EJVSQLXXT [[[WXERLSTIGIRXVISVKVIWIEVGLQHTWCIK]TXTHJ Marcel Nasser, “Arab TV terrestrial broadcasting to become digital; Egypt engaged”. Consultat el HIJIFVIVHI%P,E]EX LXXT MRXIVREXMSREPHEVEPLE]EXGSQMRXIVREXMSREPEVXMGPI 7EOV2±'SRXIWXIHFPYITVMRXWJSV)K]TX´WWEXIPPMXIGLERRIPW²+E^IXXI 1EMKTT 2001. ±4VSQMWIW XLEXHMKMXEPXIGLRSPSK] [MPPVIEGL)K]TXMERWF]²%P,E]EXEFVMP LXXT MRXIVREXMSREPHEVEPLE]EXGSQEVGLMZIEVXMGPI Recursos en línia Adham Center : LXXT [[[EYGIK]TXIHYKETTOEGN4EKIW,SQIEWT\ 'SHMrXMG)K]TXMER6EHMSERH8IPIZMWMSR9RMSR )689 8LI+IRIVEP'SQQYRMGEXMSR4PER 1990, 12-13. LXXT [[[XFWNSYVREPGSQ%VGLMZIW7TVMRK)689LXQP ERTU Charter: LXXT FMXP]VVT:Q )689'SHMrXMG LXXT FMXP]ZOS. 9RMXIH.SYVREPMWXW'IRXIV LXXT [[[YNGIRXIVRIX .SVHkRME 'IRXIVJSV(IJIRHMRKXLI*VIIHSQSJ.SYVREPMWXW8LIWXEXISJ1IHME*VIIHSQWMR.SVHERJSVXLI Year 2010. Annual Report LXXT [[[GHJNSVKPSSO4(*W1IHME *VIIHSQ 7XEXYW MR .SVHER %VTHJ 'SRWXMXYGMzNSVHERE LXXT [[[NGNSVYPIWCERHCVIKYPEXMSRWNSVHERMERCGSRWXMXYXMSR )WXVYGXYVEHITIVWSREPHIPE'SVTSVEGMzHI6kHMSM8IPIZMWMzNSVHERE LXXT [[[PSFKSZNSYM F]PE[WWIEVGLCRSNWT#RS! ]IEV! /YXXEF(§-RXLIWIVZMGISJXLIGSQQYRMX]¨.SVHER8MQIWHIWIXIQFVIHI 0IKMWPEGMzE.SVHkRME7MWXIQEH´MRJSVQEGMzREGMSREP LXXT [[[PSFKSZNS 0PIM HI PE GSVTSVEGMz HI VkHMS M XIPIZMWMz HI .SVHkRME LXXT [[[PSFKSZNSYMPE[WWIEVGLC RSNWT#RS! ]IEV! 0PIMHIPWQMXNERWEYHMSZMWYEPW LXXT [[[PSFKSZNSYMPE[WWIEVGLCRSNWT#RS! ]IEV! 7MWXIQEH´EXSVKEQIRXHIPPMGrRGMIWHIVkHMSMXIPIZMWMzMXE\IWEWWSGMEHIW LXXT [[[PSFKSZNSYM F]PE[WWIEVGLCRSNWT#RS! ]IEV! 977XEXI(ITEVXQIRX6ITSVXSR6IPMKMSYW*VIIHSQWMR.SVHERER] LXXT [[[WXEXI KSZKHVPVPWMVJ LXQ Recursos en línia: AmmanNet: www.ammannet.net 'IRXIVJSV(IJIRHMRK*VIIHSQSJ.SYVREPMWXW LXXT [[[GHJNSVK 'IRXIVJSV7XVEXIKMG7XYHMIWHIPE9RMZIVWMXEXHI.SVHkRME LXXT [[[NGWWSVK 'SVTSVEGMzHI6kHMSM8IPIZMWMzNSVHERE LXXT [[[NVXZNS LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 191 Dades estadístiques: LXXT [[[HSWKSZNSWHFCTSTWHFCTSTCEILWEEXEPWSOER pdf Diari Al-Ghad: LXXT [[[EPKLEHGSQ %P1EHIRE2I[W 'MX]2I[W LXXT EPQEHIRELRI[WGSQRI[WWRI[WTLT#G! MH! Former Minister of State for Media Affairs and Communications Nabil Al Sharif. Disponible a “Ain ³%PE%P-´PEQ² )]ISRXLI1IHME LXXT [[[I]ISRQIHMENSRIX#T! Un oeil sur l’Information LXXT [[[I]ISRQIHMENSRIX El Líban &SYPSW.'%XXIPIZMWMSRVILPEMPEPNELIIQa edició Dar an-nahar lil nashr, Beirut, 2007. Dabbous-Sensenig, D., The state of the media in Lebanon, in Promoting the Rule of Law and Inte- grity in the Arab Countries, Arab Centre For the Rule of Law and Integrity, Beirut, 2007. (EFFSYW7IRWIRMK()RHMRKXLI;EV#8LI0IFERIWIFVSEHGEWXPE[SJ 8IWMHSGXSVEPRS TYFPMGEHE7LIJ½IPH,EPPEQ9RMZIVWMX]7LIJ½IPH6IKRI9RMX Dabbous-Sensenig, D., “From Defending ‘Cultural Exception’ to Promoting ‘Cultural Diversity’: European Cultural Policy and the Arab World”, disponible a Globalisation, audiovisual industry, ERHGYPXYVEPHMZIVWMX]E5YEHIVRWHIP'%''SRWIPPHIP´%YHMSZMWYEPHI'EXEPYR]E '%' R Dabbous-Sensenig, D., “The state of the media in Lebanon”, a Promoting the Rule of Law and Integrity in the Arab Countries, publicat per Arab Centre For the Rule of Law and Integrity, Beirut, ½RERpEXTIP429(8I\XIRERKPrW LXXT [[[EVEFVYPIS¾E[SVK*MPIW4(*1IHME)RKPMWL40IFERSRC1IHME6ITSVX4C)RTHJ Recursos en línia: Maharat Foundation: LXXT [[[QELEVEXJSYRHEXMSRSVK Monitoring electoral a El Líban, Maharat: LXXT [[[QELEVEXJSYRHEXMSRSVKMRHI\TLT#PERK!EV Ministeri d’Informació: LXXT [[[QMRMWXV]MRJSKSZPF1EMR1IHME1ET4YFPMG-RJSVQEXMSR0IFE- nonTV.aspx Marroc '1*1IRE[[[IQEVVEOIGLMRJS6ETTSVXHY'1*1)2%WYV0I(VSMXH%GGIWEP-RJSVQEXM- SR)RZMVSRRIQIRXEPIEY1EVSGCE LXQP Douieb Mohamed «Medi1 SAT: Polémique autour de son nouveau statut de chaine publique», LXXT [[[]EFMPEHMGSQEVXMGPIIGSRSQMI LXQP *EUYMLM*§1IWYVIWH´EYHMIRGI 0IWXqPqWqXVERKrVIWIRJSVGIPIWREXMSREPIWVqWMWXIRX¨EP³)GS- RSQMWXIR ,MHEWW%0EVqKYPEXMSRHIWQqHMEWEYHMSZMWYIPEY1EVSGE0´ERRqIHY1EKLVIF LXXT ERRIIQEKLVIFVIZYIWSVK#PERK!IR 7IRRE%±%Y1EVSGPIWNSYVREPMWXIWHIWGLEwRIWTYFPMUYIWVqGPEQIRXYRIXqPqZMWMSRMRHqTIRHER- XI²TIV%*44EV6*-HIQEVpHILXXT [[[]EFMPEHMGSQJSVYQQEVSGNSYVREPMWXIW52 7IQMREVMHIP6)*6%1WSFVIPEKIWXMzHIPTPYVEPMWQIEPWQMXNERWEYHMSZMWYEPWIRXIQTWRSVQEPWM IRTIVuSHIWIPIGXSVEPW7IWWMzHIXVIFEPP )PWQrXSHIWTVkGXMGW-RXIVZIRGMzHIPEWIKSREGEHIRE marroquina 2M. Fes, 30 de novembre de 2010. EGSRJIVrRGMEHIP4VIWMHIRXHIPIW-RWXkRGMIW6IKYPEHSVIW*VERG{JSRIWE1EVVEOIM\§)GLERKI d’expériences: régulation opérationnelle de la diversité culturelle et linguistique le cas de l’audio- ZMWYIPQEVSGEMR¨MHIRSZIQFVIHI 192 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK IREGSRJIVrRGMEHIPIW-RWXkRGMIW6IKYPEHSVIWHIPE'SQYRMGEGMzEP´ªJVMGE '-6'%* 8IPIZMWMz HMKMXEPXIVVIWXVI§-RXVSHYGXMSRHIPE828EY1EVSG¨TIV%LQIH+LE^EPM4VIWMHIRXHIP´,%'% Marroc. Marrakeix, 19 i 20 de novembre de 2009. Recursos en línia: Cour des comptes: LXXT [[[GSYVHIWGSQTXIWQE HACA: [[[LEGEQETHJ2SXICHICW]RXLIWI:*THJ [[[LEGEQELXQPHIGMWMSRCCLXQ LXXT [[[LEGEQEMRHI\*VNWT#MH! LXXT [[[LEGEQETHJRSXICTVIWIRXEXMSRCHIGMWMSRC:*THJ LXXT LEGEQETHJ2SXICHICW]RXLIWI:*THJ LXXT [[[LEGEQEHIGMWMSRCCLXQ LXXT [[[LEGEQETHJ6ETTSVX + 1)4THJ SNRT: LXXT [[[WRVXQEQIHMEXIYVCVETTSVXTLT LXXT [[[WRVXQEQIHMEXIYVCVSPITLTGLEMRIWTYFPMUYIWVIGPEQIRX LXQPTSTYPEMVI 2M: LXXT [[[QQE'PYF1'SRXEGXI^RSYW Palestina Independant Commission for Human Rights, Rapport sur télévision palestinienne et la chaîne satellite palestinienne disponible en àrab a: LXXT [[[MGLVTWTHJWWTTHJ, 2003. 4EPIWXMRMER-RHITIRHIRX'SQQMWWMSRJSV'MXM^IRW´6MKLXWrMRJSVQIERYEPXMXYPEX±8LI7XEXYWSJ 4EPIWXMRMER'MXM^IR6MKLXWMR² 6EQEPPEL 4EPIWXMRMER-RHITIRHIRX'SQQMWWMSRJSV'MXM^IRW´ 6MKLXW T Tawil-Souri, H., Global and Local Forces for a Nation-State Yet to be Born: The Paradoxes of Palestinian Television Policies, Departament de Cultra i Comunicació, Westminster, 2007. ±8IPIZMWMSRJEPIWXMRI[EUEREXJEPIWXMRIEPJEHE´M]]E EPMHEVE[EXXEQ[IIP[EW]EWEEPFEVEQMN]]E² Série de rapports spéciaux, Palestina, maig del 2003. “From now on Palestinian TV will not be a mouthpiece of government”, a LXXT [[[EP[EXERZSM- GIGSQEVEFMGRI[W LXQPUYIPUYIW Recursos en línia: Aman Palestine: www.aman-palestine.org AMIN: LXXT [[[EQMRSVK Notícies: [[[EPEVEFRI[WGSQEPWLEEF LXQ [[[EP[EXERZSMGIGSQEVEFMGRI[W Origens i desenvolupament de les emissores de ràdio palestines: LXXT TYPTMXEP[EXERZSMGIGSQEVXMGPIWLXQP Palstat: www.palstat.ps The place of women in television and radio in Palestine: LXXT [[[T[MGSVKTWMRJSVQEXMSR MRJS XLEUEJELXQP Síria ,YKYIRMR&IRNEQMR6 The Syrian Media Environment: a Stability versus Change Enigma. LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 193 París: Institut Panos Paris. Recursos en línia: +IRIVEP3VKERM^EXMSRSJ6EHMSERH8: LXXT [[[VXZKSZW] Tunísia &EVVSYLM%FHIPE^M^±%YHMSZMWYIP VIWXVYGXYVEXMSRIRGLEMRI².IYRI%JVMUYIIPH´EFVMPHI on-line: LXXT [[[NIYRIEJVMUYIGSQEVXMGPIEVXNENE T\QP &IR=SYWWIJ% 9RMZIVWMXEXHI4EVMW7YH )(,)'&YWMRIWW7GLSSP 1IXLEQIQ6 )77)' 8YRMW 1´,IRRM, )77)'8YRMW (MJJYWMSRHIWXIGLRSPSKMIWHIP´MRJSVQEXMSRIXHIPE'SQQYRM- cation et fractures numériques en Tunisie: constats préliminaires, Programa de les Nacions Unides TIVEP(IWIRZSPYTEQIRX3½GMREHI8YRMW1EMKHI &VELMQ%LQIH±0I'7' 3YXMPH´SYZIVXYVIQqHMEXMUYISYMRWXVYQIRXHIGIRWYVI#²%XXEVMUEPNE- HMHHIRSZIQFVIHI SRPMRI LXXT [[[EXXEVMUSVKWTMTTLT#EVXMGPI &VEW.4M'LSYMOLE00IWMHIRXMXqWEYQMVSMVHIWXIQTSVEPMXqWXqPqZMWYIPPIW0IVEQEHERIXPIVq- ZIMPPSRHY.SYVHIP´%Rk8YRMWkXVEZIVWPITIXMXqGVEREP´SFVEGSPøPIGXMZE §1qHMEWIXXIGLRSPSKMIW de communication au Maghreb et en Méditerranée. Mondialisation, redéploiements et « arts de JEMVI¨-61'8YRMWNYR] 'EQEY1fXEXIWTEGITYFPMGIXHqZIPSTTIQIRX PIGEWXYRMWMIRE,)P1EPOMM.'7ERXYGGMfXEXIX développement dans le monde arabe. Crises et mutations au Maghreb, París CNRS, 1990, p. 74. 'EQEY1M+IMWWIV:0IW]RHVSQIEYXSVMXEMVI/EVXLEPE4EVuWT 'LSYMOLE0§0IWGLMQrVIWPMFqVEPIW¨0ETIRWqIHIQMHM%GXIW7YHR Chouikha, L. “L’audiovisuel en Tunisie: une libéralisation fondue dans le moule étatique”. LXXT www.anneemaghreb.revues.org 'LSYMOLE0MEPfXEXHIPEPMFIVXqHIPETVIWWIIR8YRMWMIE;SPJKERK7*VIYRH HMV 0´MRJSVQE- tion au Maghreb, Cérés Productions, Tunis, 1992, p. 94-119. Chouikha, L. i Gobe, E., Les organisations de défense des droits de l’Homme dans la formule TSPMXMUYIXYRMWMIRRI EGXIYVWHIP´STTSWMXMSRSYJEMVIZEPSMVHYVqKMQI#E0´%RRqIHY1EKLVIFTT Chouikha, L., La modernité au miroir du ramadan télévisuel. Le cas des familles et des citadins de Tunis, al treball col·lectiu “Miroirs maghrébins. Itinéraires de soi et paysages de rencontre”, sota la direcció de Susan Ossman, Ed CNRS Communication, París, 1999. Chouikha, L., Rythme de vie et styles de l’usage des citadins de Tunis en période de Ramadan, al treball col·lectiu “Les compétences des citadins dans le Monde arabe”, sota la direcció d’Isabelle &IVV]'LMOLESYMM%KRrW(IFSYPIX)H-61'/EVXLEPE96&%1%4EVuW Civil society and national media in Tunisia, Editat per l’Institut panos Paris en partenariat amb Dublin City University, 2010. (IWQrVIW10EWSGMqXqGMZMPIXYRMWMIRRITVMWIIRSXEKI#LXXT [[[GIVMWGMIRGIWTSSVKEVGLMZI (IGHIWQIVIWTHJ El-heni Ziad. “Communiqué du Syndicat Tunisien des Radios Libres: Non à la main mise de “la famille” sur le paysage audio-visuel national”. Tunisia Watch. Dimarts 28 de setembre de 2010 SRPMRI LXXT [[[XYRMWME[EXGLGSQ#T! Ferdi, S., «Le Maghreb dans le classement de la liberté de la presse: L’Algérie gagne huit places, le Maroc en perd huit, la Tunisie touche le fond», Le Quotidien d’Oran, 20 d’octubre de 2010. LXXT [[[XYRMWME[EXGLGSQ#T! *IVNERM6fGSRSQMIHIPEXqPqZMWMSRIR8YRMWMI IRXVIVEXMSREPMXqqGSRSQMUYIIXPSKMUYIWWSGMEPIW E=+SR^EPIW5YMNERSM8+YEE]FIWW0IW%VEFIWTEVPIRXEY\%VEFIW7MRHFEH%GXIW7YH 194 ! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK %VPIW §0I'7' 3YXMPH´SYZIVXYVIQqHMEXMUYISYMRWXVYQIRXHIGIRWYVI#¨%XXEVMUEPNEHMHRSZIQ- bre 2008. 3FWIVZEXSMVITSYVPEPMFIVXqHITVIWWIH´qHMXMSRIXHIGVqEXMSR 304)' ±0ETSPMGIMRXIVHMXTEV PEJSVGIEY\NSYVREPMWXIWHIGSYZVMVPIWqZqRIQIRXWHI7MHM&SY^MH²892-72);7rQIERRqI 2 HY IRPMKRI EVGLMZIW [[[XYRMWRI[WRIX Rapport du groupe de l’IFEX chargé de l’observation de l’état de la liberté d’expression en Tu- nisie, à l’occasion de la tenue à Tunis en novembre 2005 du Sommet mondial sur la société de l’information. Février 2005. >%6+392-,.SYVRqIQSRHMEPIHIPEWXEXMWXMUYI 0E8YRMWMIIXPIW8YRMWMIRWIRGLMJJVIWIX©EY quotidien. Webmanagercenter, del 20 d’octubre de 2010. LXXT [[[[IFQEREKIVGIRXIVGSQQEREKIQIRXEVXMGPITLT#\XSV!)7 MH! Recursos en línia: %KrRGME2EGMSREPHI*VIUYIRGMIW LXXT [[[ERJXR %KrRGME8YRMW%JVMUYI4VIWWI 8%4 LXXT [[[XETMRJSXRJV %KrRMGE8YRMWMEREH´-RXIVRIX LXXT [[[EXMXRJVMRHI\TLT#MH! VYF! &YWMRIWW2I[W LXXT [[[FYWMRIWWRI[WGSQXRHIXEMPWCEVXMGPITLT#X! E! XIQT! P ERK! [ Instancia Nacional de Telecomunicacions: LXXT [[[MRXXXR -RWXMXYXHI4VIQWEM'MrRGMIWHIPE-RJSVQEGMz -47- LXXT [[[MTWMVRYXR .SYVREP3J½GMIPHIPI6ITYFPMUYI8YRMWMIIR LXXT [[[MTTVSXIGXIY(S[RPSEHCWTEGIJVER ' %EMWPSMCTHJ Kalima Tunisie: LXXT [[[OEPMQEXYRMWMIMRJSJV 0IEHIVW LXXT [[[PIEHIVWGSQXR Lleis sobre la premsa: LXXT [[[NYVMWMXIXYRMWMIGSQXYRMWMIGSHIWGTVIWWIGTVIWWILXQP Llei sobre les telecomunicacions:LXXT [[[NYVMWMXIXYRMWMIGSQXYRMWMIGSHIWXIPIGSQXIP- com1000.htm Monitoring electoral en Tunísia, eleccions presidencials de 2009: [[[MJI\SVKXYRMWMEQIHMECQSRMXSVMRKCJVTHJ [[[MJI\SVKXYRMWME VETTSVXCQIHMECQSRMXSVMRKC CJVTHJ 3½GMRE2EGMSREPHI8IPIHMJYWMz LXXT [[[XIPIHMJJYWMSRRIXXRMRHI\TLT#HMJJCXZ Sindicat Nacional dels Periodistes: LXXT [[[WRNXSVK Souk el Media: LXXT WSYOIPQIHMEGSQPEYHMSZMWYIPTYFPMGIXPIXEXWITEVEXMSRTSWWM- FPI LXXT WSYOIPQIHMEGSQPEVFMGLSYMOLEQIQFVIHIPMRMVMGETVSTSWHIWQIHMEWXY- nisiens-passe-et-avenir 8YRMWME;EXGL LXXT [[[XYRMWME[EXGLGSQ#T! LA MISSIÓ DE SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A LA REGIÓ DEL MAGREB I EL MASHREK ! 195 TAULA D’ACRÒNIMS AC %PøPMERpEHI'MZMPMX^EGMSRW ACCD %KrRGME'EXEPEREHI'SSTIVEGMzEP(IWIRZSPYTEQIRX AFTD Associació de Dones Demòcrates de Tunísia ANRT %KrRGME2EGMSREPHI6IKYPEGMzHIPIW8IPIGSQYRMGEGMSRW CAC Consell de l’Audiovisual de Catalunya CCDH Consell Consultiu dels Drets de l’Home CNA 'SRWIPP2EGMSREPHIP´%YHMSZMWYEP )P0uFER COPEAM 'SRJIVrRGME4IVQERIRXHIP´%YHMSZMWYEP1IHMXIVVERM CSA 'SRWIPP7YTIVMSVHIP´%YHMSZMWYEP *VERpE CSC 'SRWIPP7YTIVMSVHIPE'SQYRMGEGMz &rPKMGE CSCA 'SRWIPP7YTIVMSVHIPE'SQYRMGEGMz%YHMSZMWYEP 1EVVSG CSI 'SRWIPP7YTIVMSVHIPE-RJSVQEGMz &rPKMGE DGCA Direcció General de la Comunicació Adiovisual DR Televisió pública danesa ENTV )QTVIWE2EGMSREPHI8IPIZMWMz %PKrVME EPTV 3VKERMWQI4FPMGHI8IPIZMWMz %PKrVME ERTT Organisme de Radiodifussió - Televisió Tunisiana ERTU Unió de Ràdio i Televisió d’Egipte HACA %PXE%YXSVMXEXHIPE'SQYRMGEGMz%YHMSZMWYEP 1EVVSG IPP Institut Panos París .8:S.68: 6kHMS8IPIZMWMzREGMSREPHIP6IKRIHI.SVHkRME LTDH Lliga Tunisiana dels Drets de l’Home OLP 3VKERMX^EGMzTIVP´%PPMFIVEQIRXHI4EPIWXMRE OMEC Observatori Mediterrani de la Comunicació OSF Open Society Foundations PND Partit Nacional Demòcrata PTV Palestine TV RIRM Xarxa d’Instàncies Reguladores de la Mediterrània RTT Radiodifussió-Televisió Tunisiana 68:. 6kHMS8IPIZMWMz.SVHERE SNRT 7SGMIXEX2EGMSREPHI6EHMSHMJYWWMzM8IPIZMWMz 1EVVSG SOREAD 7SGMIXEXH´)WXYHMWM4VSHYGGMSRW%YHMSZMWYEPW 1EVVSG SPA Servei Públic Audiovisual TDA 8IPIHMJYWWMzH´%PKrVME TL Télé Liban TSL Tribunal Especial de EL Líban UAB Universitat Autònoma de Barcelona UER Unió Europea de Ràdio i Televisió UIT Unió Internacional de Telecomunicacions UPM Unió per la Mediterrània