"Vult cof\síigr:>( les meves darreres torces a /es tres realitats superiors, per mi, a íes altres: la nosíra térra, la nostra gent. la nosíra parla".

El meu Gaziel

JOSEP BENET un díari en castellá, considerat poc Un Gaziel desconegut favorable al catalanisme. Un cert ambient hostil a Gaziel No vaig arribar a tractar-lo per- o vaig arribar a co- va mantenír-se també durant els sonalment mentre visque a Madrid, néixer Agusti Cal- primers temps de la postguerra. ni tampoc després que es retirá a vet. Gaziel, perso- malgrat que el régím franquista el Barcelona. Pero, un dia, en els pri­ nalment. Tanma- consideres com adversar! i el con- mers anys quaranta. en una llibre- teix. abans de la demnés al silenci, com a periodista, ria de vell, vaig descobrir el seu guerra, quan jo era i hagués de guanyar-se la vida a Ilibre Hores viatgeres. publicat l'any Nencara un adolescent. vaig ser un Madrid en una anónima tasca edi­ 1926. en plena dictadura del gene­ deis milers de lectors deis seus arti- torial. Es va arribar a considerar ral Primo de Rivera, que no conei- cles publicáis en castellá a "La Van­ Gaziel com a un cátala desarrelat. xia. La lectura del próleg d'aquest guardia", diari del qual era director. al costal d'Eugeni d'Ors i de Josep petit Ilibre em descobri un Gaziel En aquell temps, admirava Gaziel Pijoan. malgrat que ell remangué que desconeixia. Un Gaziel enamo- com a periodista, perú no tenia cap sempre a Barcelona, tot vivint la rat apassionadament de la Mengua simpatía envers la seva persona i la problemática catalana i Intervenint, catalana, que explicava el per qué seva actuació. Jo era iníluit per l'hos- amb la seva tasca periodística, en la del seu comportament envers aques­ tilitat que en els sectors mes catala- vida pública del Princípat fins que ta Mengua. Em vaig adorar que jo nistes de la societat es manifestava l'esclat revolucíonarí del julíol del no havia estat just en el meu judici. contra ell, fins arribar a presentar­ 1936 el va obligar a l'exili. I a l'exili Poc temps després. quan jo era lo com un renegat i un botifler per­ es mantingué menlre dura la guer­ secretar! particular de Félix Millet, qué es deia que havia renunciat a ra civil, fins que, fugint de l'ocupa- vaig tornar a teñir una nova ocasió escriure en cátala i escrivia i dirigía ció nazi, va tornar a la península. de comprovar-ho. L'any 1944. a la

^ 353

•TÍCFÍ^I Aa /^tn^ri- DOSSIER

Gaziel l'any 1957, a puni de publicar les seves extraordinarios memóries "Tots els camins úuen a Roma. Historia d'un desti".

finca que Millet tenia a l'AmetlIa del Valles, es van celebrar clandestina- ment els Jocs Floráis de Barcelona que, cada any, organitzaven algu- nes personalitats de Tinterior de Catalunya, com a acte simbólic d'u- na continuVtat que calía assegurar, a despit de tot. Gaziel, que vivía i treballava a Madrid, fou Invitat a pronunciar el discurs presidencial, Amb el títol El desconhort. es troba reproduVt a les seves Obres Com­ pletes, publicades a Barcelona l'any 1970. En aquell negre any de 1944 vaig teñir la sort del legir-lo, Era una meditado sobre la historia trágica de Catalunya, pero acabava amb una apassionada declaració de fi- delitat a la Mengua catalana i a la identitat nacional de Cataluña. Per mi representa la meva reconciliació total amb la personalitat de Gaziel. No em vaig equivocar. Gaziel, en aquells anys en qué el régim lectuals del territori de Mengua ca­ Poc després, Gaziel. que, com he franquista havia prohibit totalment talana de l'Estat espanyol. És un dit, jo no coneixia personalment, escriure en cátala en els periódics, text de Gaziel que. desgractada- m'enviava una Marga carta, trans­ com a protesta no va publicar ni ment, encara avui és d'actualitat. crita a les seves Obres Completes, una ratlla en castellá. I. en canvi, que era una critica extraordinária- silenciosament i apassionadament ment favorable del Ilibre i. albora, es dedica a escriure les seves obres una profunda reflexió sobre el pas- en cátala amb Tesperanga que arri­ Una carta i un próleg sat i present de Catalunya. El seu barla un día que es podrien publi­ gest em va emocionar. Tanmateix, car. Com així fou. Aquesta seva L'any 1963, vaig poder consta­ no várem arribar a entrevistar-nos tasca silenciosa, l'havia de conver­ tar personalment el profund libera- personalment, degut a la meva vida tir en un deis escriptors catalans lisme de Gaziel i el seu criteri sem­ agitada de "conspirador" i també mes importants i brillants. Un es- pre independent- L'lnstitut d'Estu- perqué poc després ell emmalaltia i criptor que honoraria qualsevol de dis Catalans havia publicat la pri­ moria. les millors literatures contempera- mera edició de la meva obra Mara- nies. L'any 1953, publicava un pri­ gallila Setmana Trágica, que havia Gaziel, abans de morir, coneixia mer volum, Una vida del vuit-cents. estat premiada peí mateix Instituí. perfectament que la meva posició en el qual encara aplegava una ma- política i social, si bé coincidía amb joria de treballs anteriors a la guer­ la seva, entre altres punts, en la ra. Pero, l'any 1958, publicava la defensa de la Mengua i cultura cata­ primera edició de les seves memó­ lanes i en Toposició total a la dicta­ ries. Tots els camins duen a Roma. dura franquista, divergía profunda- Historia d'un desti (1893-1914). Un ment, en moltes altres qüestions Ilibre extraordinari, primer volum del seu pensament. Tanmateix, d'unes memóries, la redacció total abans de morir va manifestar a To­ de les quals la mort havia d'inter- más Tebé, que preparava l'edició rompre. Després, any rera any es de les seves obres completos en van anant publicant Ilibres, amb els llenguacatalana, el seu desig que el quals Gaziel es convertía en un deis volum fos prologat precisament, princeps de la literatura catalana. per mi. El gest de Gaziel em va Al costat deis seus Ilibres, ens dei- emocionar i honorar. Era ensems xava un importantíssim próleg a les una demostració del seu libera- Memóries literáries de Narcis Olíer, lisme i una mostra extraordinaria on exposa la seva posició en la de confianga en la meva persona. qüestió de la convivencia de les Pocs encárrecs he rebut amb llengües i cultures de l'Estat espa- tanta satisfácelo. Pero, alhora, amb nyol i les seves esperances, sempre tanta preocupació, car la tasca no defraudades, d'entaular un diáleg Narcis Oller. Gaziel va escriure un era fácil. Sobretot perqué s'havia sincer i constructiu amb els intel- próleg importantíssim per a les de publicar l'any 1970 i calia saber "Memóries literáries" del novel.lista. dir el que hom volia dir, sense incór-

354 ^ñ Gaziel en l'acte inaugural del "Casal Guixolenc". 1960. rer en les vies del franquista Minis­ rior de l'Estat espanyol ho fossin a del mateix Gaziel. Les va escriure a terio de Información y Turismo o del l'exterior, sense esperar que desa- la primavera del 1959. en presentar Tribunal de Orden Público, davant paregués la dictadura franquista. la segona edició de les seves Me- el qual, com és natural, prefería D'acord. dones, amb la seva tilla, móries. Son aqüestes: "Aviat taré d'actuar com a advocat defensor vaig preparar l'edició d'aquestes setanta-dos anys. Ja no me'n po­ com felá sovint i no pas com a pro- obres. I com a director que era de den quedar gaires, Tot i sentir-me cessal. Rellegint, ara, aquell próleg les Edicions Catalanes de Paris. a la encara flsicament intacte, com en cree que vaig expressar tot el que capital francesa es van publicar, a els millors temps; i per mes que, calia dir. Talment avui, quan han la Col.lecció Frontera Oberta, la amb la serenitat i lucidesa que sois transcorregut disset anys des de la Historia de "La Vanguardia", que teñen les postes de les vides llar- seva publicació. el cree encara útil era inédita, l'any 1971, i l'edició ín­ gues, el cel no m'hagi semblat mai per ajudar a conéixer l'obra i la per- tegra de Meditacions en el desert tan Ilumines com avui, és ben segur sonalitat de Gaziel. Per aixó el vaig (1945-1953). l'any 1974. Editar aqües­ que des d'atgun lloc de l'horitzó, transcriure en la meva obra Com- tes obres a l'exili era el millor home­ una mica mes engá o una mica mes bat per una Catalunya autónoma. natge que jo podia reiré en aquells enllá. m'está sotjant la indefugible anys de la dictadura ai gran escrip- tenebra. Per aixó, perqué se'm fa tor cátala liberal que era Agustí Cal- tard —i també perqué el meu desli. vet. Gaziel. que aquest (libre explica, no em El millor homenatge Avui, en commemorar el cente- permeté de fer-ho abans—, vull con­ sagrar totalment les meves darre- Aquella Obra Completa Cata­ nari de la seva naixenga, estic segur res torces a les tres realitats supe- lana de Gaziel. editada a Barcelona que l'homenatge que mes li plauria a ell. escriptor, és que es ilegeixin i riors, per a mi, a les altres: la nostra el 1970. per causa de la censura térra, la nostra gent, la nostra parla". haguéd'aparéixer mutilada en algún rellegeixin les seves obres. I que deis Ilibres aplegats i fins i tot un s'apleguin i es publiquin tots els deis Ilibres hagué de ser suprimit seus escrits. dispersos en la prem- del lot. La confianpa que ell m'havla sa d'avantguerra. Tasca aquesta que está fent, amb competencia. demostral em va impulsar a donar Manuel Llanas. compliment a un altre desig d'ell: que aquelles obres que no podien i, ara, deixeu-me que acabi ser publicades íntegrament a l'inte- aqüestes notes amb unes paraules Joscp Benet és historiador

355 R<>vÍ!CtA rip r^irona I