Gaziel (1887-1964): Un Retrat Ideològic Racionalitat, Catalanitat I Compromís

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Gaziel (1887-1964): Un Retrat Ideològic Racionalitat, Catalanitat I Compromís GAZIEL (1887-1964): UN RETRAT IDEOLÒGIC RACIONALITAT, CATALANITAT I COMPROMÍS Josep Cullell i Ramis Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication: http://hdl.handle.net/10803/405193 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. TESI DOCTORAL Gaziel (1887-1964): un retrat ideològic racionalitat, catalanitat i compromís. Josep Cullell i Ramis 2014 Dirigida per: Xavier Pla i Barbero Programa de Doctorat en Ciències humanes, del patrimoni i de la cultura Tesi presentada per optar al títol de doctor per la Universitat de Girona 2 Índex d'abreviacions: AH: Ahora, diari ES: El Sol, diari HLV: Història de La Vanguardia Empúries, 1994. Barcelona. LV: La Vanguardia, diari MD: Gaziel: Meditacions en el Desert. La Magrana-RBA Libros, 2010. Barcelona. ML: Llanas, Manuel: Gaziel: vida, periodisme i literatura. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. Barcelona. Les sigles "ML" utilitzades amb el número corresponent de pàgina serviran per a una citació exclusiva d'aquesta obra. "ML" acompanyades del títol d'un altre text, indiquen una citació d'aquest altre text. OCC: Gaziel: Obres Completes (obra catalana) Editorial Selecta, 1970. Barcelona. 3 4 5 6 Una de les coses més difícils per als qui seuen en una poltrona ben còmoda és adonar-se que ho passa molt malament el qui, per dissort o el que sigui, hi té agafat el peu a sota. Per això és que, de revolucions i capgirells, arreu se’n preparen sempre; i els causants no són pas tant els que finalment, desesperats, les fan, com els qui amb tota beatitud i regaladament les provoquen... Agustí Calvet “Gaziel”, La Península inacabada (1963) 7 8 Sumari Índex d’abreviacions pàgina 3 Certificat de direcció de la tesi. pàgina 5 Sumari pàgina 9 Resum pàgina 11 Resumen pàgina 13 Abstract pàgina 15 citació Introducció 0. 0.1 Actualitat de Gaziel pàgina 17 0.2 Balanç bibliogràfic de Gaziel pàgina 19 0.3 Marc literari referencial i immediat pàgina 24 0.4 El present estudi sobre Gaziel pàgina 25 0.4.1. Metodologia pàgina 27 0.4.2. Objectiu del conjunt del treball pàgina 27 0.4.3. Resultats pàgina 28 Cap. 1: Marc ideològic de formació: la crisi del món burgès/liberal 1.1 Marc Social 1.1.1. Gaziel: resultat social i resultat de si mateix pàgina 29 1.1.2. referències socials i polítiques pàgina 30 1.2 Marc ideològic. 1.2.1. Realisme social i liberalisme pàgina 34 1.2.2. Aspectes diversos del declivi liberal pàgina 40 1.3 Algunes influències i coincidències 1.3.1. La influència d’Oswald Spengler pàgina 50 1.3.2. Excurs primer: homes que no eren del seu temps: Gaziel i Zweig pàgina 54 Cap. 2: La condició humana 2.1 Filosofia i teoria política 2.1.1. Nota inicial pàgina 61 2.1.2. Anselm Turmeda i els valors filosòfics preferents en els fonaments ideològics de Gaziel pàgina 63 2.1.2.1. vitalisme gazielià i hedonisme pàgina 71 2.1.2.2. Altres influències en el pensament de Gaziel pàgina 78 2.1.2.3. Apunts inicials sobre teories polítiques de Gaziel: Nietzsche i Maragall pàgina 90 2.2 Marc cultural 2.2.1. Gaziel noucentista? Pàgina 94 2.3 Antropologia i filosofia social 2.3.1. Ésser humà i felicitat: guerres i revolucions pàgina 110 9 2.3.1.1. la felicitat pàgina 110 2.3.1.2. escepticisme pessimisme i fatalisme pàgina 113 2.3.1.3. Història humana i pacifisme pàgina 119 2.3.1.4. Materialisme econòmic pàgina 123 Cap 3: Ideologia política 3.1 Anàlisi i crítica social i política 3.1.1. Context ideològic i polític del periodisme de Gaziel pàgina 125 3.1.2. Excurs segon: Joan Fuster dixit pàgina 132 3.1.3. Democràcia, dretes i esquerres pàgina 139 3.1.4. Esquerres i dretes polítiques: bolxevisme i burgesia pàgina 146 3.1.5. Elitisme social i colonialisme pàgina 156 3.1.6. Conjectures i vaticinis pàgina 168 3.2 Espanya i Catalunya 3.2.1. Espanyolitat i la qüestió espanyola: població, partits i classes socials a la Segona República pàgina 173 3.2.2. Catalanitat i la qüestió catalana pàgina 198 3.2.2.1.Llengua catalana i catalanitat/catalanisme en el pensament de Gaziel pàgina 209 3.2.2.2. Catalanitat i política catalana pàgina 217 3.2.2.3. Catalanitat i polèmiques pàgina 223 3.2.2.4. La patria segons Gaziel pàgina 253 3.2.2.5. Esperit castellà i esperit català pàgina 275 3.2.2.6. L’objectivisme i el realisme de Gaziel pàgina 283 3.2.2.7. Federalisme i iberisme pàgina 286 3.3 Gaziel durant la guerra de 1936 i el procés polític pàgina 290 4.: Conclusions 4.1- a nivell filosòfic pàgina 297 4.2 - a nivell literari pàgina 298 4.3 - a nivell polític pàgina 299 4.3.1. Ideologia política i política internacional pàgina 299 4.3.2. política espanyola pàgina 302 4.3.3. política catalana pàgina 305 Bibliografia pàgina 312 10 Resum Gaziel (1887-1964): un retrat ideològic racionalitat, catalanitat i compromís. És un treball de tesi que pretén circumscriure el llegat d’Agustí Calvet “Gaziel” en el context social i cultural en què va realitzar aquesta seva obra tant en el vessant periodístic com en l’assagístic, que són els dos camps literaris que Gaziel va recórrer i en els quals deixà mostres tan notables com per poder considerar-lo un nom rellevant dins de les lletres catalanes contemporànies. En aquests dos camps de les lletres, Gaziel va formular un argumentari fonamentat en un seguit d’idees afaiçonades en la seva formació intel·lectual, acadèmica, filosòfica, que el conduí a determinades posicions ideològiques en diversos apartats: polítics, filosòfics, artístics, religiosos, ètics. Apartats que constituïren l’objectiu dels seus comentaris i dissertacions tant de la seva etapa periodística com de l’assagística, tot i que el tractament d’aquests temes en una etapa i altra, revelen, per força, diferents possibilitats de desenvolupament i d’aprofundiment, tal com és lògic d’esperar a la vista de les limitacions que els formats periodístic i l’assagístic imposen o faciliten. Gaziel, a més, deixà un llegat important, tant pel contingut com per la influència que exercí com a cronista de la Primera Guerra Mundial, amb descripcions d’escenaris bèl·lics, de la tragèdia viscuda tant en el front com en la rereguarda, de primeres personalitats i de gent del poble i combatents que foren actors i víctimes d’aquella tragèdia. Aquest estudi no tracta directament aquest apartat de l’obra de Gaziel, encara que sí que ho fa de manera indirecta en recollir arguments i comentaris lligats de prop o de lluny amb aquell conflicte d’inicis de s.XX. El present estudi, dividit en tres capítols, llança una mirada al context i origen social de l’escriptor en la mesura que d’una manera o altra han d’intervenir en els seus arguments i idees.
Recommended publications
  • Argentona I Eugeni D'ors
    argentona i eugeni d’ors BIOGRAFIA LLLORENÇLORENÇ SSOLDEVILAOLDEVILA I BBALARTALART nguany fa 100 ser Eugeni d’Ors. anys de l’edició de Eugeni d’Ors es va casar el 10 La Ben Plantada d’octubre de 1906 amb Maria [de E (1911), sens dubte, la Constància] Pérez-Peix, perta- l’obra de Xènius que ha tingut nyent a una família de l’alta bur- més difusió i que més signifi ca- gesia barcelonina, a l’església de la tivament manté viu el record del Mare de Déu dels Àngels de Bar- seu autor. Un d’aquests catalans celona, situada a la confl uència del que el país el va enlairar a les carrer de Balmes amb València. responsabilitats més altes amb el A Argentona se’ls coneixia com prestigi social i intel·lectual con- els Pérez (pares, dona i germana següent. I, a l’hora dels confl ictes Pilar casada amb un senyor anda- socials, just acabada la Primera lús, Alfonso Martínez). Pilar, per Gran Guerra, el mateix país, poder casar-se amb Eugeni d’Ors, molt o poc antropòfag, igual que es va haver d’enfrontar amb tota Saturn devorant els seus fi lls, el la seva família, que no concebia va freqüentar la colònia d’estiue- Espai que ocupava la va expel·lir amb la mateixa dili- com podria viure amb un escrip- jants i en conegué algunes de les torre anomenada ca gència. Un mataroní il·lustre tor. Era una dona molt atractiva, noies més formoses. Totes elles en l’Arcs, al carrer Baró de i amic, Josep Puig i Cadafalch, d’una gran personalitat; un ésser un moment o altre l’ajudaren a Viver, on Xènius passa que no congeniava amb les idees insòlit per al seu temps: escultora, perfi lar la imatge de la Ben Plan- alguns estius.
    [Show full text]
  • Navigating Iberian Landscapes in the Travel Writing Of
    NAVIGATING IBERIAN LANDSCAPES IN THE TRAVEL WRITING OF JOSEP PLA AND AGUSTÍ CALVET. BY ANDREA JOAN LAWRENCE A thesis submitted to the University of Birmingham for the degree of Masters by Research. School of Languages, Cultures, Art History and Music Department of Modern Languages University of Birmingham November 2018 University of Birmingham Research Archive e-theses repository This unpublished thesis/dissertation is copyright of the author and/or third parties. The intellectual property rights of the author or third parties in respect of this work are as defined by The Copyright Designs and Patents Act 1988 or as modified by any successor legislation. Any use made of information contained in this thesis/dissertation must be in accordance with that legislation and must be properly acknowledged. Further distribution or reproduction in any format is prohibited without the permission of the copyright holder. ABSTRACT This thesis examines representations of the Iberian periphery, notably Portugal and Catalonia, as depicted in Josep Pla’s Direcció Lisboa and Gaziel’s Trilogia ibèrica. Engaging with the genre of travel writing, this thesis exposes the contradictions in their work which appropriately propel these figures into the depths of intellectual, literary and political marginalisation in the twentieth century. In order to override concerns relating to the different national realities facing Portugal and Catalonia, a careful methodological framework is applied which appropriately considers the construction of these national identities, in terms of their relationship with the domineering centre, Castile. In light of Benedict Anderson’s notion of “imagined communities”, the establishment of a literary Lusocatalan discourse is considered, drawing on the representations of the Iberian landscapes in Pla and Gaziel’s work as the rationale.
    [Show full text]
  • El Sueño Imperial De Eugenio D'ors
    El sueño imperial de Eugenio D'Ors JAVIER VÁRELA UGENIO d'Ors amaneció a la vida literaria y política barcelo­ nesa en enero de 1903, con motivo del Primer Congreso E universitario catalán. En aquel momento, tras los éxitos po­ líticos de 1901, el nacionalismo catalán pasaba por dificultades: «un deis periodes de la historia moderna de Catalunya mes inglo- riós»1. El período que media entre la prisión y enfermedad de Prat de la Riba, la escisión de la Lliga Regionalista, en 1902, y las pri­ meras victorias lerrouxistas del año siguiente. El joven Ors pare­ cía tomar buena nota de este sesgo desfavorable. Cataluña cami­ naba hacia una revolución, pero lo hacía con los ojos vendados. El país menestral y utilitario, rebosante de inquietud regionalista, debía mudar de horizonte. Hasta entonces había aspirado a la li­ bertad; ahora se trataba de adquirir una vida intelectual poderosa, un «espíritu» original que justificase su personalidad política ante el mundo. El idealismo tenía que sustituir al empirismo, a esa fi­ losofía del sentido común que, a lo largo del siglo xix, se había identificado con el pensamiento catalán: «ningú que hagi llegit El Criterio de Balmes ha arribat al pol austral». Cataluña dormía, y el joven se atrevía a gritarle: «¡levántate y anda!» Había que librarla de sus ataduras materiales para que pudiera desplegar su genio; viajar hacía horizontes de grandeza no soñados hasta entonces2. El atrevido universitario que así hablaba —había nacido en Bar­ celona, en 1881—, estaba poseído de un altísimo sentido misio­ nal. ün afán que sólo puede ponerse en parangón con el de otro contemporáneo suyo, José Ortega y Gasset.
    [Show full text]
  • The Secession Issue and Territorial Autonomy in Spain: Bicameralism Revisited by Alberto López-Basaguren
    ISSN: 2036-5438 The Secession Issue and Territorial Autonomy in Spain: Bicameralism Revisited by Alberto López-Basaguren Perspectives on Federalism, Vol. 10, issue 2, 2018 Except where otherwise noted content on this site is licensed under a Creative Commons 2.5 Italy License E -238 Abstract The Spanish Constitution defines the Senate as 'Chamber of territorial representation'. But in the Senate the provinces are represented, not the Autonomous Communities. The Senate is a Chamber of ‘sober second thought’, subordinated to the lower House, whose will prevails in the event of discrepancy. It lacks specific powers with regard to territorial autonomy; in spite of this, there has been an attempt to assign it relevance in this sphere by creating a General Committee on Autonomous Communities. By way of exception the Senate is exclusively responsible for the decision to authorize the Government to apply measures of ’federal coercion'. This constitutional provision was first activated in October 2017, in the context of the secessionist process in Catalonia, as a result of the repeated non- compliance by the authorities of the resolutions of the Constitutional Court (CC), which concluded with the Unilateral Declaration of Independence (UDI) by Parliament at the same time as the adoption of the measures of federal coercion. The Senate demonstrated that even in a case in which it has the reserved competence, as in the authorization of the adoption of measures of federal coercion, it lacks the capacity to be a federal Chamber. Key-words bicameralism, Senate, Spain, Catalonia, secession, federal coercion Except where otherwise noted content on this site is licensed under a Creative Commons 2.5 Italy License E -239 1.
    [Show full text]
  • Redalyc.Manuel Chaves Nogales, Periodista
    Anagramas Rumbos y Sentidos de la Comunicación ISSN: 1692-2522 [email protected] Universidad de Medellín Colombia Pérez Álvarez, Álvaro Manuel Chaves Nogales, periodista Anagramas Rumbos y Sentidos de la Comunicación, vol. 11, núm. 22, enero-junio, 2013, pp. 131-144 Universidad de Medellín Medellín, Colombia Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=491548989007 Cómo citar el artículo Número completo Sistema de Información Científica Más información del artículo Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal Página de la revista en redalyc.org Proyecto académico sin fines de lucro, desarrollado bajo la iniciativa de acceso abierto ANAGRAMAS - UNIVERSIDAD DE MEDELLIN Manuel Chaves Nogales, periodista* Álvaro Pérez Álvarez** Recibido: 15 noviembre de 2012 - Aprobado: 23 de enero de 2013 Resumen Este artículo muestra las ideas clave de Manuel Chaves Nogales (Sevilla, 1897 – Londres, 1944) sobre el periodismo. Para ello, se han recogido los textos que escribió hablando de la profesión. Chaves Nogales fue uno de los periodistas más destacados de la II República española. Subdirector del moderado diario Ahora, el de mayor éxito en aquella época, se tuvo que exiliar primero a París, a causa de la Guerra Civil, y después a Londres, tras la entrada de la Alemania nazi en Francia. Su carácter mesurado, inequívocamente democrático y republicano, alejado de los extremos del fascismo y el comunismo, el propio de un “pequeño burgués liberal”, como él mismo se definía, propiciaron su olvido durante años. Solo en los últimos tiempos su obra, ejemplo de periodismo moderno, se está empezando a reeditar en España, con gran éxito de crítica y lectores.
    [Show full text]
  • La Barcelona De Ayer De Gaziel Jordi Amat Saló De Cròniques De L
    La Barcelona de ayer de Gaziel Jordi Amat Saló de Cròniques de l’Ajuntament Barcelona, 17 de setembre del 2014 Bona tarda a tothom, gràcies Alcalde per la seva presència i gràcies a tots vosaltres amics per acompanyar-nos. Ara que s’acaben de reeditar les seves memòries, el clàssic Tots els camins duen a Roma, pensava en el subtítol que Gaziel va posar al llibre. El va subtitular Història d’un destí. L’acció narrada a les memòries, com molts de vostès recordaran, acaba amb l’entrada de Gaziel al gran món del periodisme. Acaben explicant l’inici de la seva etapa com a cronista de la Primera Guerra Mundial per a La Vanguardia. Enguany ho commemorem. Encara no fa ni deu dies, de fet, que es van complir els 100 anys exactes de la publicació d’aquell meravellós primer article, la primera entrega del “Diario de un estudiante en París”. Recordava aquest punt d’inflexió en la història del periodisme a Catalunya, pensava en el subtítol del llibre de memòries de Gaziel i, d’alguna manera, tot em duia a pensar que era també el destí –l’atzar incontrolable, com els daus que ens encara saltironegen dins d’un cubilet- qui ens havia dut fins aquí. Disculpin que, per uns instants, els parli de mi. Fa una mica més de cinc anys, al Petit Palau de la Música, el senyor Màrius Carol va presentar l’acte d’entrega del Premi Gaziel, guardó que concedeix la Fundació Comtes de Barcelona i la Fundació RBA. Un guardó, el Gaziel, instituït en homenatge al gran periodista pel Grup Godó.
    [Show full text]
  • El Meu Gaziel
    "Vult cof\síigr:>( les meves darreres torces a /es tres realitats superiors, per mi, a íes altres: la nosíra térra, la nostra gent. la nosíra parla". El meu Gaziel JOSEP BENET un díari en castellá, considerat poc Un Gaziel desconegut favorable al catalanisme. Un cert ambient hostil a Gaziel No vaig arribar a tractar-lo per- o vaig arribar a co- va mantenír-se també durant els sonalment mentre visque a Madrid, néixer Agusti Cal- primers temps de la postguerra. ni tampoc després que es retirá a vet. Gaziel, perso- malgrat que el régím franquista el Barcelona. Pero, un dia, en els pri­ nalment. Tanma- consideres com adversar! i el con- mers anys quaranta. en una llibre- teix. abans de la demnés al silenci, com a periodista, ria de vell, vaig descobrir el seu guerra, quan jo era i hagués de guanyar-se la vida a Ilibre Hores viatgeres. publicat l'any Nencara un adolescent. vaig ser un Madrid en una anónima tasca edi­ 1926. en plena dictadura del gene­ deis milers de lectors deis seus arti- torial. Es va arribar a considerar ral Primo de Rivera, que no conei- cles publicáis en castellá a "La Van­ Gaziel com a un cátala desarrelat. xia. La lectura del próleg d'aquest guardia", diari del qual era director. al costal d'Eugeni d'Ors i de Josep petit Ilibre em descobri un Gaziel En aquell temps, admirava Gaziel Pijoan. malgrat que ell remangué que desconeixia. Un Gaziel enamo- com a periodista, perú no tenia cap sempre a Barcelona, tot vivint la rat apassionadament de la Mengua simpatía envers la seva persona i la problemática catalana i Intervenint, catalana, que explicava el per qué seva actuació.
    [Show full text]
  • The Francoist Repression in the Catalan Countries
    CATALAN HISTORICAL REVIEW, 1: 133-147 (2008) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.9 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ The Francoist Repression in the Catalan Countries Conxita Mir* Universitat de Lleida Abstract This article offers an overview of Francoist repression in the Catalan Countries from the outbreak of the Civil War to the first decade after the establishment of the dictatorship. It covers both physical violence and measures such as economic repression, imprisonment, professional purges and the social and moral control to which the population as a whole was subjected. First the type of violence and domination exercised by the insurgents in the territories occupied is briefly ex- amined. Then the author offers an account of the events: she commences in the summer of 1936 in Majorca, the only Catalan-speaking territory to remain in rebel hands, then proceeds to the Lleida region, which was occupied in the spring of 1938, and concludes with the final offensive against Catalonia and Valencia, launched in the winter of that same year. Special stress is laid on the repercussions of the 1939 Law of Political Responsibilities and the meaning attached by the occupiers to the pacification and reconstruction of the conquered territories. Key words: Francoism, repression, political violence, Civil War, post-war period, economic repression The widespread attention paid in recent years to the de- procedures recorded all over Catalonia between the out- bate over the memory of the Civil War, the Franco dicta- break of the Civil War and the end of dictatorship. As a torship, and the treatment given to victims of the hostili- result, certain brief conclusions − always based on the ties and the repression is a sign, above all, that the difficulty more intensive and rigorous historical research under- of reconciling individual and collective memories still sub- taken from the 1980s onwards − were made public.
    [Show full text]
  • Saber Más Verne Y El Periodismo Del Futuro
    72 DIARIO 2 Diario de Navarra Jueves, 27 de marzo de 2014 Saber más la ciudad serbia de Monastir, una ne dos cuentos inéditos. zona convertida en un avispero Chaves Nogales, que fue direc- de conflictos e intrigas políticas tor del diario Ahora y se exilió en con consecuencias fatales. Las París y en Londres, narró tam- crónicas fueron apareciendo en bién la Revolución Rusa, en 1917, LaVanguardia,periódicodelque a través de la historia del bailarín Cronistas llegó a ser director entre 1920 y flamenco Juan Martínez, en El 1936. Se publicaron por primera maestro Juan Martínez que esta- vez como libro en 1917, titulado ba allí; la vida en la Rusia bolche- De París a Monastir. Ahora, Li- vique en La vuelta a Europa en bros del Asteroide lo ha rescata- avión. Un pequeño burgués en la do en una nueva edición con pró- Rusia Roja; y la ocupación de logo del escritor Jordi Amat. Francia por los nazis, en La ago- Su travesía, por mar y por tie- níadeFrancia. Además, es autor del siglo XX rra, va en crescendo. La tensión de la celebrada biografía Juan aumenta conforme se acerca a Belmonte, matador de toros, una los Balcanes, aunque desde el ini- historia de dos voces entretejidas. cio hay una cierta predestina- Este año, gracias a una campaña ción: “Hoy el Mediterráneo se ha- de micromecenazgo ha visto la lla como aplastado bajo una in- luz el libro y documental El hom- mensa tristeza”. A través de bre que estaba allí, sobre la vida ciudades como Génova, Milán, del periodista, un trabajo de Da- Nápoles, Mesina, Atenas, Salóni- niel Suberviola y Luis Felipe To- ca,OstrovoyMonastirtrasladaal rrente.
    [Show full text]
  • Citation for Published Version Pujolar, J. (2007). the Future of Catalan
    Citation for published version Pujolar, J. (2007). The future of Catalan: language endangerment and nationalist discourses in Catalonia. In Duchêne, A. & Heller, M. (ed.). Discourses of endangerment: interest and ideology in the defense of languages (p. 121-148). Londres: Continuum international. Document Version This is the Submitted Manuscript version. The version in the Universitat Oberta de Catalunya institutional repository, O2 may differ from the final published version. Copyright and Reuse This manuscript version is made available under the terms of the Creative Commons Attribution Non Commercial No Derivatives licence (CC-BY-NC-ND) http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, which permits ​ others to download it and share it with others as long as they credit you, but they can’t change it in any way or use them commercially. Enquiries If you believe this document infringes copyright, please contact the Research Team at: [email protected] Universitat Oberta de Catalunya Research archive O2 Institutional Repository (UOC) openaccess.uoc.edu The future of Catalan: language endangerment and nationalist discourses in Catalonia Joan Pujolar Universitat Oberta de Catalunya Av. Tibidabo, 39-43, planta -1 08035 Barcelona Tel: (+34) 93 254 21 30 Fax: (+34) 93 417 64 95 [email protected] Contents 1. Introduction .................................................................................................................. 2 2. Historical background ..................................................................................................
    [Show full text]
  • Navigating Iberian Landscapes in the Travel Writing Of
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by University of Birmingham Research Archive, E-theses Repository NAVIGATING IBERIAN LANDSCAPES IN THE TRAVEL WRITING OF JOSEP PLA AND AGUSTÍ CALVET. BY ANDREA JOAN LAWRENCE A thesis submitted to the University of Birmingham for the degree of Masters by Research. School of Languages, Cultures, Art History and Music Department of Modern Languages University of Birmingham November 2018 University of Birmingham Research Archive e-theses repository This unpublished thesis/dissertation is copyright of the author and/or third parties. The intellectual property rights of the author or third parties in respect of this work are as defined by The Copyright Designs and Patents Act 1988 or as modified by any successor legislation. Any use made of information contained in this thesis/dissertation must be in accordance with that legislation and must be properly acknowledged. Further distribution or reproduction in any format is prohibited without the permission of the copyright holder. ABSTRACT This thesis examines representations of the Iberian periphery, notably Portugal and Catalonia, as depicted in Josep Pla’s Direcció Lisboa and Gaziel’s Trilogia ibèrica. Engaging with the genre of travel writing, this thesis exposes the contradictions in their work which appropriately propel these figures into the depths of intellectual, literary and political marginalisation in the twentieth century. In order to override concerns relating to the different national realities facing Portugal and Catalonia, a careful methodological framework is applied which appropriately considers the construction of these national identities, in terms of their relationship with the domineering centre, Castile.
    [Show full text]
  • Tesi Doctoral Nationalism, National Identity and Territory. the Case Of
    Tesi Doctoral Nationalism, National Identity and Territory. The Case of Catalonia John Etherington Director de Tesi: Francesc Morata Departament de Ciència Política i Dret Públic Universitat Autònoma de Barcelona Juny, 2003. CONTENTS List of Tables........................................................................................................ vii List of Maps.......................................................................................................... vii Introduction.......................................................................................................... ix Part One Chapter 1 Explanations of Nationalism............................................................ 3 Introduction................................................................................................ 3 What is Nationalism?................................................................................. 4 Patriotism and nationalism............................................................. 4 Nationalism: sentiment, ideology or movement?......................…. 5 Nationalism’s claims: the core doctrine......................................... 8 Approaches to Nationalism........................................................................ 10 The primordialist approach.........................................................… 10 The instrumentalist/modernist approach........................................ 12 Conclusions................................................................................................ 24 Chapter
    [Show full text]