DOCSLIB.ORG

Argentona I Eugeni D'ors

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Argentona I Eugeni D'ors argentona i eugeni d’ors BIOGRAFIA LLLORENÇLORENÇ SSOLDEVILAOLDEVILA I BBALARTALART nguany fa 100 ser Eugeni d’Ors. anys de l’edició de Eugeni d’Ors es va casar el 10 La Ben Plantada d’octubre de 1906 amb Maria [de E (1911), sens dubte, la Constància] Pérez-Peix, perta- l’obra de Xènius que ha tingut nyent a una família de l’alta bur- més difusió i que més signifi ca- gesia barcelonina, a l’església de la tivament manté viu el record del Mare de Déu dels Àngels de Bar- seu autor. Un d’aquests catalans celona, situada a la confl uència del que el país el va enlairar a les carrer de Balmes amb València. responsabilitats més altes amb el A Argentona se’ls coneixia com prestigi social i intel·lectual con- els Pérez (pares, dona i germana següent. I, a l’hora dels confl ictes Pilar casada amb un senyor anda- socials, just acabada la Primera lús, Alfonso Martínez). Pilar, per Gran Guerra, el mateix país, poder casar-se amb Eugeni d’Ors, molt o poc antropòfag, igual que es va haver d’enfrontar amb tota Saturn devorant els seus fi lls, el la seva família, que no concebia va freqüentar la colònia d’estiue- Espai que ocupava la va expel·lir amb la mateixa dili- com podria viure amb un escrip- jants i en conegué algunes de les torre anomenada ca gència. Un mataroní il·lustre tor. Era una dona molt atractiva, noies més formoses. Totes elles en l’Arcs, al carrer Baró de i amic, Josep Puig i Cadafalch, d’una gran personalitat; un ésser un moment o altre l’ajudaren a Viver, on Xènius passa que no congeniava amb les idees insòlit per al seu temps: escultora, perfi lar la imatge de la Ben Plan- alguns estius. socials avançades que Ors difonia esportista, portava pantalons, es tada que, com ha demostrat Josep Foto: Llorenç Soldevila en les seves glosses del moment el tenyia els cabells de ros, es vestia Playà, segurament no va tenir una va defenestrar de l’alt càrrec que de color beix en una època en sola model. A Argentona, a banda ocupava a la Mancomunitat. El què la majoria de dones anaven de Teresa Mestre, esposa de Jaume 1920, s’establí a Madrid, canvià de rigorós negre. Separada d’Eu- Baladia, ben segur que conegué i de llengua de cultura i d’actituds geni D’Ors el 1933, visqué de admirà la senyoreta Mercè Gaspar. ideològiques respecte al catala- les rendes familiars dedicant-se a A fi nal de l’estiu de 1910 va tenir nisme i acabà entrant a Barcelona l’escultura, a la música i a la cura lloc en el teatre del Casino d’Ar- amb l’exèrcit vencedor el 1939 dels seus tres fi lls. Sempre pre- gentona “Una agradable vetllada i ocupant un alt càrrec cultural, sumí d’haver estat l’única persona organitzada per l’element jove de Jefe Nacional de Belles Artes, del que va guanyar un judici a Eugeni la colònia forastera (La Vanguar- Maria Pérez-Peix i nou règim. Molt a les velleses d’Ors. dia, 26/IX/1910). Com a fi nal Eugeni D’Ors pels volts s’instal·là a Vilanova i la Geltrú, Arran del casament, i potser de festa es va representar el sainet de 1906. en una llar que s’agençà en el Far abans i tot, d’Ors començà a El agricultor de Chicago, a càrrec Arxiu Universitat de de Sant Cristòfol. Allí, com bé passar els estius a la torre dels de la senyoreta Mercè Gaspar i Navarra indica l’escrit de Rafel Bigorra, sogres, ca l’Arcs, també cone- que també publiquem en aquest guda com La Tosca, avui desapa- número, passà els darrers anys de reguda, situada en el xamfrà del la seva vida, en un intent, en bona carrer Baró de Viver i el torrent part frustrat, de reconciliar-se (Avinguda de Nostra Senyora de amb la cultura mig clandestina la Salut) de davant per davant de del país. l’Hotel Soler i de can Ballot, en Però, anem als inicis de la seva el solar que avui ocupa la torre trajectòria vital i cultural i mirem amb el nom de La Solana. Fou d’esbossar quines van ser les seves en la torre dels Arcs, on Xènius relacions amb Argentona. Després va escriure les glosses de La Ben de la presència a la vila de Jacint Plantada que es van publicar Verdaguer, Dolors Monserdà de entre el 23 d’agost i el 5 d’octubre Macià i del seu gendre Josep Puig de 1911 a les pàgines de La Veu de i Cadafalch, l’altra gran fi gura de Catalunya. les nostres lletres que hi recalà va A Argentona, evidentment, CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 19 octubre 2011 - núm. 48 Llorenç Soldevila i Balart de la jove Mercè Gaspar en d’al- setembre les alegries rústiques tiren tres intervencions semblants. també a caràcter individual o fami- L’altre possible model dels liar: veremes, caceres, excursions... diversos que Playà ha documen- Però l’agost és tot ell hotel, casino, tat en la seva sèrie d’articles a La torre, xalet, establiment termal, Vanguardia, va poder ser Teresa cura d’aigua, taula rodona, petites Mestres, esposa de Jaume Bala- taules, font pudenta, cotilló sòdico- dia, dona d’una gran bellesa i de litínic i festa major, distingida elegància. Ben segur La vida balneària té sos parti- que per la proximitat amb ca culars encisos. Sembla que per als l’Arcs, d’Ors freqüentà les tro- nostres pares encara els oferia més bades d’intel·lectuals a can Bala- grans. En llegenda daurada han dia (Pompeu Fabra, Josep Puig i arribat a la nostra oïda, records dels Cadafalch, Josep Carner, Josep bells dies de Caldes, de Caldetes, de Pijoan...) Amb l’arquitecte segur Sant Hilari, d’Argentona. Diu que que els unia una amistat almenys la jovenalla s’hi divertia de valent. d’ençà el 1905 quan d’Ors va A Argentona, per exemple, dos cops habitar durant un temps, el pri- a la setmana, els joves i les senyo- mers anys de casat, un pis de la retes de la colònia—tots, perquè Casa de les Punxes construïda pel aquells eren els bons temps de la mataroní. fraternitat i de la freqüentació—, Sabem segur, que la família es reunien a l’hospitalari demor d’Ors passà els estius de 1907, d’un senyor amable, que es deia el 1911, 1917 i 1922 a Argentona. senyor Tafanell. El senyor Tafanell, El de 1908, potser, també. El que al Cel sigui, era un home molt D’esquerra a dreta: quatre joves més. Aquesta jove 1909 era fora de Catalunya fent de la broma. Cantava, tocava l’or- Alfonso Martínez, Pilar de bellesa exquisida, si hem de gestions professionals per Europa. gue i deia versos de Campoamor i Pérez-Peix, Josep Enric fer cas del poema que li va dedi- El 1910 el passà a Munic i el de N’Adolf Blanc. Entre «La veu Ors, Joan Pau d’Ors, car Josep Carner, va ser l’esposa 1914, a la Fosca de Palamós, on de les ruïnes» i el «¡Quién supiera Víctor d’Ors i Eugei del joier Ramon Sunyer i Clarà escriu les glosses de Lletres a Tina. escribir!», els més lleugers descabde- d’Ors a Argentona. –nebot de Sant Antoni Maria L’estiu de 1915 sojornà a Gualba, llaven un xotis. En sent mitjanit, es Arxiu Universitat de Claret i Clarà– que estiuejava en al peu del Montseny, on redactà servia un refresc d’orxata i bolados. Navarra una torre de la colònia, situada al Gualba la de mil veus, publicada I després les alegres colles s’escampa- carrer de Santa Sofi a que encara aquell mateix any. I, fi nalment, ven, cantant a grans crits, sota la existeix. l’estiu de 1918 el trobem al Balne- direcció d’un jove de mèrit, després Carner a Mater pulchra, poe- ari Blancafl or de La Garriga, fent esdevingut historiador [Carreras ma que li dedicà arran del naixe- una teràpia termal que donà peu Candi?], i amb música dels «Hugo- ment del seu primer fi ll Antoni, la a l’Oceanografi a del tedi (1918). nots», o de no sé quina altra òpera, descrivia en aquests termes: En les seves estades a Argen- llavors de moda: tona escriu algunes glosses de Com un pollancre jo t’he vista un 1907, entre ells la que publiquem Que Déu vos guard dia, tot seguit en què expressa l’enyor a l’ínclit don Anton alta i erecta, rutilant al vent; per al ressò que encara conserven — Tafanell — ara et veuria com una palmera, les vetllades memorables dues El més trempat alta, però corbant-te dolçament. vegades a la setmana a la torre que s’hagi vist al món. dels Sr. Tafanell. —Tafanell— Antoni Sunyer, el seu fi ll, Per ‘xò us busca el jovent sempre havia dit que la seva mare AGOST i us crida quan sent: va ser amiga de la Ben Plantada, DE L’AGOST I DE SES OBRES Tafanell! però mai que fos ella mateixa. De CIVILS Tafanell! fet, aquell estiu de 1910, d’Ors Agost és el mes balneari per no va poder assistir a l’acte perquè excel·lència. Vull dir, el mes dels El dia que jo publiqui les meves el va passar a Munic, però devia balnearis. Segurament al juliol es monografi es en preparació sobre El ser normal que en estius anteriors prenen més banys, però amb més Tranquil («“Homo tranquil·lus».
Load more

Recommended publications
  • Navigating Iberian Landscapes in the Travel Writing Of
    NAVIGATING IBERIAN LANDSCAPES IN THE TRAVEL WRITING OF JOSEP PLA AND AGUSTÍ CALVET. BY ANDREA JOAN LAWRENCE A thesis submitted to the University of Birmingham for the degree of Masters by Research. School of Languages, Cultures, Art History and Music Department of Modern Languages University of Birmingham November 2018 University of Birmingham Research Archive e-theses repository This unpublished thesis/dissertation is copyright of the author and/or third parties. The intellectual property rights of the author or third parties in respect of this work are as defined by The Copyright Designs and Patents Act 1988 or as modified by any successor legislation. Any use made of information contained in this thesis/dissertation must be in accordance with that legislation and must be properly acknowledged. Further distribution or reproduction in any format is prohibited without the permission of the copyright holder. ABSTRACT This thesis examines representations of the Iberian periphery, notably Portugal and Catalonia, as depicted in Josep Pla’s Direcció Lisboa and Gaziel’s Trilogia ibèrica. Engaging with the genre of travel writing, this thesis exposes the contradictions in their work which appropriately propel these figures into the depths of intellectual, literary and political marginalisation in the twentieth century. In order to override concerns relating to the different national realities facing Portugal and Catalonia, a careful methodological framework is applied which appropriately considers the construction of these national identities, in terms of their relationship with the domineering centre, Castile. In light of Benedict Anderson’s notion of “imagined communities”, the establishment of a literary Lusocatalan discourse is considered, drawing on the representations of the Iberian landscapes in Pla and Gaziel’s work as the rationale.
    [Show full text]
  • Gaziel (1887-1964): Un Retrat Ideològic Racionalitat, Catalanitat I Compromís
    GAZIEL (1887-1964): UN RETRAT IDEOLÒGIC RACIONALITAT, CATALANITAT I COMPROMÍS Josep Cullell i Ramis Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication: http://hdl.handle.net/10803/405193 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996).
    [Show full text]
  • El Sueño Imperial De Eugenio D'ors
    El sueño imperial de Eugenio D'Ors JAVIER VÁRELA UGENIO d'Ors amaneció a la vida literaria y política barcelo­ nesa en enero de 1903, con motivo del Primer Congreso E universitario catalán. En aquel momento, tras los éxitos po­ líticos de 1901, el nacionalismo catalán pasaba por dificultades: «un deis periodes de la historia moderna de Catalunya mes inglo- riós»1. El período que media entre la prisión y enfermedad de Prat de la Riba, la escisión de la Lliga Regionalista, en 1902, y las pri­ meras victorias lerrouxistas del año siguiente. El joven Ors pare­ cía tomar buena nota de este sesgo desfavorable. Cataluña cami­ naba hacia una revolución, pero lo hacía con los ojos vendados. El país menestral y utilitario, rebosante de inquietud regionalista, debía mudar de horizonte. Hasta entonces había aspirado a la li­ bertad; ahora se trataba de adquirir una vida intelectual poderosa, un «espíritu» original que justificase su personalidad política ante el mundo. El idealismo tenía que sustituir al empirismo, a esa fi­ losofía del sentido común que, a lo largo del siglo xix, se había identificado con el pensamiento catalán: «ningú que hagi llegit El Criterio de Balmes ha arribat al pol austral». Cataluña dormía, y el joven se atrevía a gritarle: «¡levántate y anda!» Había que librarla de sus ataduras materiales para que pudiera desplegar su genio; viajar hacía horizontes de grandeza no soñados hasta entonces2. El atrevido universitario que así hablaba —había nacido en Bar­ celona, en 1881—, estaba poseído de un altísimo sentido misio­ nal. ün afán que sólo puede ponerse en parangón con el de otro contemporáneo suyo, José Ortega y Gasset.
    [Show full text]
  • The Secession Issue and Territorial Autonomy in Spain: Bicameralism Revisited by Alberto López-Basaguren
    ISSN: 2036-5438 The Secession Issue and Territorial Autonomy in Spain: Bicameralism Revisited by Alberto López-Basaguren Perspectives on Federalism, Vol. 10, issue 2, 2018 Except where otherwise noted content on this site is licensed under a Creative Commons 2.5 Italy License E -238 Abstract The Spanish Constitution defines the Senate as 'Chamber of territorial representation'. But in the Senate the provinces are represented, not the Autonomous Communities. The Senate is a Chamber of ‘sober second thought’, subordinated to the lower House, whose will prevails in the event of discrepancy. It lacks specific powers with regard to territorial autonomy; in spite of this, there has been an attempt to assign it relevance in this sphere by creating a General Committee on Autonomous Communities. By way of exception the Senate is exclusively responsible for the decision to authorize the Government to apply measures of ’federal coercion'. This constitutional provision was first activated in October 2017, in the context of the secessionist process in Catalonia, as a result of the repeated non- compliance by the authorities of the resolutions of the Constitutional Court (CC), which concluded with the Unilateral Declaration of Independence (UDI) by Parliament at the same time as the adoption of the measures of federal coercion. The Senate demonstrated that even in a case in which it has the reserved competence, as in the authorization of the adoption of measures of federal coercion, it lacks the capacity to be a federal Chamber. Key-words bicameralism, Senate, Spain, Catalonia, secession, federal coercion Except where otherwise noted content on this site is licensed under a Creative Commons 2.5 Italy License E -239 1.
    [Show full text]
  • Redalyc.Manuel Chaves Nogales, Periodista
    Anagramas Rumbos y Sentidos de la Comunicación ISSN: 1692-2522 [email protected] Universidad de Medellín Colombia Pérez Álvarez, Álvaro Manuel Chaves Nogales, periodista Anagramas Rumbos y Sentidos de la Comunicación, vol. 11, núm. 22, enero-junio, 2013, pp. 131-144 Universidad de Medellín Medellín, Colombia Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=491548989007 Cómo citar el artículo Número completo Sistema de Información Científica Más información del artículo Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal Página de la revista en redalyc.org Proyecto académico sin fines de lucro, desarrollado bajo la iniciativa de acceso abierto ANAGRAMAS - UNIVERSIDAD DE MEDELLIN Manuel Chaves Nogales, periodista* Álvaro Pérez Álvarez** Recibido: 15 noviembre de 2012 - Aprobado: 23 de enero de 2013 Resumen Este artículo muestra las ideas clave de Manuel Chaves Nogales (Sevilla, 1897 – Londres, 1944) sobre el periodismo. Para ello, se han recogido los textos que escribió hablando de la profesión. Chaves Nogales fue uno de los periodistas más destacados de la II República española. Subdirector del moderado diario Ahora, el de mayor éxito en aquella época, se tuvo que exiliar primero a París, a causa de la Guerra Civil, y después a Londres, tras la entrada de la Alemania nazi en Francia. Su carácter mesurado, inequívocamente democrático y republicano, alejado de los extremos del fascismo y el comunismo, el propio de un “pequeño burgués liberal”, como él mismo se definía, propiciaron su olvido durante años. Solo en los últimos tiempos su obra, ejemplo de periodismo moderno, se está empezando a reeditar en España, con gran éxito de crítica y lectores.
    [Show full text]
  • La Barcelona De Ayer De Gaziel Jordi Amat Saló De Cròniques De L
    La Barcelona de ayer de Gaziel Jordi Amat Saló de Cròniques de l’Ajuntament Barcelona, 17 de setembre del 2014 Bona tarda a tothom, gràcies Alcalde per la seva presència i gràcies a tots vosaltres amics per acompanyar-nos. Ara que s’acaben de reeditar les seves memòries, el clàssic Tots els camins duen a Roma, pensava en el subtítol que Gaziel va posar al llibre. El va subtitular Història d’un destí. L’acció narrada a les memòries, com molts de vostès recordaran, acaba amb l’entrada de Gaziel al gran món del periodisme. Acaben explicant l’inici de la seva etapa com a cronista de la Primera Guerra Mundial per a La Vanguardia. Enguany ho commemorem. Encara no fa ni deu dies, de fet, que es van complir els 100 anys exactes de la publicació d’aquell meravellós primer article, la primera entrega del “Diario de un estudiante en París”. Recordava aquest punt d’inflexió en la història del periodisme a Catalunya, pensava en el subtítol del llibre de memòries de Gaziel i, d’alguna manera, tot em duia a pensar que era també el destí –l’atzar incontrolable, com els daus que ens encara saltironegen dins d’un cubilet- qui ens havia dut fins aquí. Disculpin que, per uns instants, els parli de mi. Fa una mica més de cinc anys, al Petit Palau de la Música, el senyor Màrius Carol va presentar l’acte d’entrega del Premi Gaziel, guardó que concedeix la Fundació Comtes de Barcelona i la Fundació RBA. Un guardó, el Gaziel, instituït en homenatge al gran periodista pel Grup Godó.
    [Show full text]
  • El Meu Gaziel
    "Vult cof\síigr:>( les meves darreres torces a /es tres realitats superiors, per mi, a íes altres: la nosíra térra, la nostra gent. la nosíra parla". El meu Gaziel JOSEP BENET un díari en castellá, considerat poc Un Gaziel desconegut favorable al catalanisme. Un cert ambient hostil a Gaziel No vaig arribar a tractar-lo per- o vaig arribar a co- va mantenír-se també durant els sonalment mentre visque a Madrid, néixer Agusti Cal- primers temps de la postguerra. ni tampoc després que es retirá a vet. Gaziel, perso- malgrat que el régím franquista el Barcelona. Pero, un dia, en els pri­ nalment. Tanma- consideres com adversar! i el con- mers anys quaranta. en una llibre- teix. abans de la demnés al silenci, com a periodista, ria de vell, vaig descobrir el seu guerra, quan jo era i hagués de guanyar-se la vida a Ilibre Hores viatgeres. publicat l'any Nencara un adolescent. vaig ser un Madrid en una anónima tasca edi­ 1926. en plena dictadura del gene­ deis milers de lectors deis seus arti- torial. Es va arribar a considerar ral Primo de Rivera, que no conei- cles publicáis en castellá a "La Van­ Gaziel com a un cátala desarrelat. xia. La lectura del próleg d'aquest guardia", diari del qual era director. al costal d'Eugeni d'Ors i de Josep petit Ilibre em descobri un Gaziel En aquell temps, admirava Gaziel Pijoan. malgrat que ell remangué que desconeixia. Un Gaziel enamo- com a periodista, perú no tenia cap sempre a Barcelona, tot vivint la rat apassionadament de la Mengua simpatía envers la seva persona i la problemática catalana i Intervenint, catalana, que explicava el per qué seva actuació.
    [Show full text]
  • The Francoist Repression in the Catalan Countries
    CATALAN HISTORICAL REVIEW, 1: 133-147 (2008) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.9 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ The Francoist Repression in the Catalan Countries Conxita Mir* Universitat de Lleida Abstract This article offers an overview of Francoist repression in the Catalan Countries from the outbreak of the Civil War to the first decade after the establishment of the dictatorship. It covers both physical violence and measures such as economic repression, imprisonment, professional purges and the social and moral control to which the population as a whole was subjected. First the type of violence and domination exercised by the insurgents in the territories occupied is briefly ex- amined. Then the author offers an account of the events: she commences in the summer of 1936 in Majorca, the only Catalan-speaking territory to remain in rebel hands, then proceeds to the Lleida region, which was occupied in the spring of 1938, and concludes with the final offensive against Catalonia and Valencia, launched in the winter of that same year. Special stress is laid on the repercussions of the 1939 Law of Political Responsibilities and the meaning attached by the occupiers to the pacification and reconstruction of the conquered territories. Key words: Francoism, repression, political violence, Civil War, post-war period, economic repression The widespread attention paid in recent years to the de- procedures recorded all over Catalonia between the out- bate over the memory of the Civil War, the Franco dicta- break of the Civil War and the end of dictatorship. As a torship, and the treatment given to victims of the hostili- result, certain brief conclusions − always based on the ties and the repression is a sign, above all, that the difficulty more intensive and rigorous historical research under- of reconciling individual and collective memories still sub- taken from the 1980s onwards − were made public.
    [Show full text]
  • Saber Más Verne Y El Periodismo Del Futuro
    72 DIARIO 2 Diario de Navarra Jueves, 27 de marzo de 2014 Saber más la ciudad serbia de Monastir, una ne dos cuentos inéditos. zona convertida en un avispero Chaves Nogales, que fue direc- de conflictos e intrigas políticas tor del diario Ahora y se exilió en con consecuencias fatales. Las París y en Londres, narró tam- crónicas fueron apareciendo en bién la Revolución Rusa, en 1917, LaVanguardia,periódicodelque a través de la historia del bailarín Cronistas llegó a ser director entre 1920 y flamenco Juan Martínez, en El 1936. Se publicaron por primera maestro Juan Martínez que esta- vez como libro en 1917, titulado ba allí; la vida en la Rusia bolche- De París a Monastir. Ahora, Li- vique en La vuelta a Europa en bros del Asteroide lo ha rescata- avión. Un pequeño burgués en la do en una nueva edición con pró- Rusia Roja; y la ocupación de logo del escritor Jordi Amat. Francia por los nazis, en La ago- Su travesía, por mar y por tie- níadeFrancia. Además, es autor del siglo XX rra, va en crescendo. La tensión de la celebrada biografía Juan aumenta conforme se acerca a Belmonte, matador de toros, una los Balcanes, aunque desde el ini- historia de dos voces entretejidas. cio hay una cierta predestina- Este año, gracias a una campaña ción: “Hoy el Mediterráneo se ha- de micromecenazgo ha visto la lla como aplastado bajo una in- luz el libro y documental El hom- mensa tristeza”. A través de bre que estaba allí, sobre la vida ciudades como Génova, Milán, del periodista, un trabajo de Da- Nápoles, Mesina, Atenas, Salóni- niel Suberviola y Luis Felipe To- ca,OstrovoyMonastirtrasladaal rrente.
    [Show full text]
  • Citation for Published Version Pujolar, J. (2007). the Future of Catalan
    Citation for published version Pujolar, J. (2007). The future of Catalan: language endangerment and nationalist discourses in Catalonia. In Duchêne, A. & Heller, M. (ed.). Discourses of endangerment: interest and ideology in the defense of languages (p. 121-148). Londres: Continuum international. Document Version This is the Submitted Manuscript version. The version in the Universitat Oberta de Catalunya institutional repository, O2 may differ from the final published version. Copyright and Reuse This manuscript version is made available under the terms of the Creative Commons Attribution Non Commercial No Derivatives licence (CC-BY-NC-ND) http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, which permits ​ others to download it and share it with others as long as they credit you, but they can’t change it in any way or use them commercially. Enquiries If you believe this document infringes copyright, please contact the Research Team at: [email protected] Universitat Oberta de Catalunya Research archive O2 Institutional Repository (UOC) openaccess.uoc.edu The future of Catalan: language endangerment and nationalist discourses in Catalonia Joan Pujolar Universitat Oberta de Catalunya Av. Tibidabo, 39-43, planta -1 08035 Barcelona Tel: (+34) 93 254 21 30 Fax: (+34) 93 417 64 95 [email protected] Contents 1. Introduction .................................................................................................................. 2 2. Historical background ..................................................................................................
    [Show full text]
  • Navigating Iberian Landscapes in the Travel Writing Of
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by University of Birmingham Research Archive, E-theses Repository NAVIGATING IBERIAN LANDSCAPES IN THE TRAVEL WRITING OF JOSEP PLA AND AGUSTÍ CALVET. BY ANDREA JOAN LAWRENCE A thesis submitted to the University of Birmingham for the degree of Masters by Research. School of Languages, Cultures, Art History and Music Department of Modern Languages University of Birmingham November 2018 University of Birmingham Research Archive e-theses repository This unpublished thesis/dissertation is copyright of the author and/or third parties. The intellectual property rights of the author or third parties in respect of this work are as defined by The Copyright Designs and Patents Act 1988 or as modified by any successor legislation. Any use made of information contained in this thesis/dissertation must be in accordance with that legislation and must be properly acknowledged. Further distribution or reproduction in any format is prohibited without the permission of the copyright holder. ABSTRACT This thesis examines representations of the Iberian periphery, notably Portugal and Catalonia, as depicted in Josep Pla’s Direcció Lisboa and Gaziel’s Trilogia ibèrica. Engaging with the genre of travel writing, this thesis exposes the contradictions in their work which appropriately propel these figures into the depths of intellectual, literary and political marginalisation in the twentieth century. In order to override concerns relating to the different national realities facing Portugal and Catalonia, a careful methodological framework is applied which appropriately considers the construction of these national identities, in terms of their relationship with the domineering centre, Castile.
    [Show full text]
  • Tesi Doctoral Nationalism, National Identity and Territory. the Case Of
    Tesi Doctoral Nationalism, National Identity and Territory. The Case of Catalonia John Etherington Director de Tesi: Francesc Morata Departament de Ciència Política i Dret Públic Universitat Autònoma de Barcelona Juny, 2003. CONTENTS List of Tables........................................................................................................ vii List of Maps.......................................................................................................... vii Introduction.......................................................................................................... ix Part One Chapter 1 Explanations of Nationalism............................................................ 3 Introduction................................................................................................ 3 What is Nationalism?................................................................................. 4 Patriotism and nationalism............................................................. 4 Nationalism: sentiment, ideology or movement?......................…. 5 Nationalism’s claims: the core doctrine......................................... 8 Approaches to Nationalism........................................................................ 10 The primordialist approach.........................................................… 10 The instrumentalist/modernist approach........................................ 12 Conclusions................................................................................................ 24 Chapter
    [Show full text]