argentona i eugeni d’ors

BIOGRAFIA LLLORENÇLORENÇ SSOLDEVILAOLDEVILA I BBALARTALART

nguany fa 100 ser Eugeni d’Ors. anys de l’edició de Eugeni d’Ors es va casar el 10 La Ben Plantada d’octubre de 1906 amb Maria [de E (1911), sens dubte, la Constància] Pérez-Peix, perta- l’obra de Xènius que ha tingut nyent a una família de l’alta bur- més difusió i que més signifi ca- gesia barcelonina, a l’església de la tivament manté viu el record del Mare de Déu dels Àngels de Bar- seu autor. Un d’aquests celona, situada a la confl uència del que el país el va enlairar a les carrer de Balmes amb València. responsabilitats més altes amb el A Argentona se’ls coneixia com prestigi social i intel·lectual con- els Pérez (pares, dona i germana següent. I, a l’hora dels confl ictes Pilar casada amb un senyor anda- socials, just acabada la Primera lús, Alfonso Martínez). Pilar, per Gran Guerra, el mateix país, poder casar-se amb Eugeni d’Ors, molt o poc antropòfag, igual que es va haver d’enfrontar amb tota Saturn devorant els seus fi lls, el la seva família, que no concebia va freqüentar la colònia d’estiue- Espai que ocupava la va expel·lir amb la mateixa dili- com podria viure amb un escrip- jants i en conegué algunes de les torre anomenada ca gència. Un mataroní il·lustre tor. Era una dona molt atractiva, noies més formoses. Totes elles en l’Arcs, al carrer Baró de i amic, Josep Puig i Cadafalch, d’una gran personalitat; un ésser un moment o altre l’ajudaren a Viver, on Xènius passa que no congeniava amb les idees insòlit per al seu temps: escultora, perfi lar la imatge de la Ben Plan- alguns estius. socials avançades que Ors difonia esportista, portava pantalons, es tada que, com ha demostrat Josep Foto: Llorenç Soldevila en les seves glosses del moment el tenyia els cabells de ros, es vestia Playà, segurament no va tenir una va defenestrar de l’alt càrrec que de color beix en una època en sola model. A Argentona, a banda ocupava a la Mancomunitat. El què la majoria de dones anaven de Teresa Mestre, esposa de Jaume 1920, s’establí a , canvià de rigorós negre. Separada d’Eu- Baladia, ben segur que conegué i de llengua de cultura i d’actituds geni D’Ors el 1933, visqué de admirà la senyoreta Mercè Gaspar. ideològiques respecte al catala- les rendes familiars dedicant-se a A fi nal de l’estiu de 1910 va tenir nisme i acabà entrant a l’escultura, a la música i a la cura lloc en el teatre del Casino d’Ar- amb l’exèrcit vencedor el 1939 dels seus tres fi lls. Sempre pre- gentona “Una agradable vetllada i ocupant un alt càrrec cultural, sumí d’haver estat l’única persona organitzada per l’element jove de Jefe Nacional de Belles Artes, del que va guanyar un judici a Eugeni la colònia forastera (La Vanguar- Maria Pérez-Peix i nou règim. Molt a les velleses d’Ors. dia, 26/IX/1910). Com a fi nal Eugeni D’Ors pels volts s’instal·là a Vilanova i la Geltrú, Arran del casament, i potser de festa es va representar el sainet de 1906. en una llar que s’agençà en el Far abans i tot, d’Ors començà a El agricultor de Chicago, a càrrec Arxiu Universitat de de Sant Cristòfol. Allí, com bé passar els estius a la torre dels de la senyoreta Mercè Gaspar i Navarra indica l’escrit de Rafel Bigorra, sogres, ca l’Arcs, també cone- que també publiquem en aquest guda com La Tosca, avui desapa- número, passà els darrers anys de reguda, situada en el xamfrà del la seva vida, en un intent, en bona carrer Baró de Viver i el torrent part frustrat, de reconciliar-se (Avinguda de Nostra Senyora de amb la cultura mig clandestina la Salut) de davant per davant de del país. l’Hotel Soler i de can Ballot, en Però, anem als inicis de la seva el solar que avui ocupa la torre trajectòria vital i cultural i mirem amb el nom de La Solana. Fou d’esbossar quines van ser les seves en la torre dels Arcs, on Xènius relacions amb Argentona. Després va escriure les glosses de La Ben de la presència a la vila de Jacint Plantada que es van publicar Verdaguer, Dolors Monserdà de entre el 23 d’agost i el 5 d’octubre Macià i del seu gendre Josep Puig de 1911 a les pàgines de La Veu de i Cadafalch, l’altra gran fi gura de Catalunya. les nostres lletres que hi recalà va A Argentona, evidentment,

CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 19 octubre 2011 - núm. 48 Llorenç Soldevila i Balart

de la jove Mercè Gaspar en d’al- setembre les alegries rústiques tiren tres intervencions semblants. també a caràcter individual o fami- L’altre possible model dels liar: veremes, caceres, excursions... diversos que Playà ha documen- Però l’agost és tot ell hotel, casino, tat en la seva sèrie d’articles a La torre, xalet, establiment termal, Vanguardia, va poder ser Teresa cura d’aigua, taula rodona, petites Mestres, esposa de Jaume Bala- taules, font pudenta, cotilló sòdico- dia, dona d’una gran bellesa i de litínic i festa major, distingida elegància. Ben segur La vida balneària té sos parti- que per la proximitat amb ca culars encisos. Sembla que per als l’Arcs, d’Ors freqüentà les tro- nostres pares encara els oferia més bades d’intel·lectuals a can Bala- grans. En llegenda daurada han dia (Pompeu Fabra, Josep Puig i arribat a la nostra oïda, records dels Cadafalch, Josep Carner, Josep bells dies de Caldes, de Caldetes, de Pijoan...) Amb l’arquitecte segur Sant Hilari, d’Argentona. Diu que que els unia una amistat almenys la jovenalla s’hi divertia de valent. d’ençà el 1905 quan d’Ors va A Argentona, per exemple, dos cops habitar durant un temps, el pri- a la setmana, els joves i les senyo- mers anys de casat, un pis de la retes de la colònia—tots, perquè Casa de les Punxes construïda pel aquells eren els bons temps de la mataroní. fraternitat i de la freqüentació—, Sabem segur, que la família es reunien a l’hospitalari demor d’Ors passà els estius de 1907, d’un senyor amable, que es deia el 1911, 1917 i 1922 a Argentona. senyor Tafanell. El senyor Tafanell, El de 1908, potser, també. El que al Cel sigui, era un home molt D’esquerra a dreta: quatre joves més. Aquesta jove 1909 era fora de Catalunya fent de la broma. Cantava, tocava l’or- Alfonso Martínez, Pilar de bellesa exquisida, si hem de gestions professionals per Europa. gue i deia versos de Campoamor i Pérez-Peix, Josep Enric fer cas del poema que li va dedi- El 1910 el passà a Munic i el de N’Adolf Blanc. Entre «La veu Ors, Joan Pau d’Ors, car Josep Carner, va ser l’esposa 1914, a la Fosca de Palamós, on de les ruïnes» i el «¡Quién supiera Víctor d’Ors i Eugei del joier Ramon Sunyer i Clarà escriu les glosses de Lletres a Tina. escribir!», els més lleugers descabde- d’Ors a Argentona. –nebot de Sant Antoni Maria L’estiu de 1915 sojornà a Gualba, llaven un xotis. En sent mitjanit, es Arxiu Universitat de Claret i Clarà– que estiuejava en al peu del Montseny, on redactà servia un refresc d’orxata i bolados. Navarra una torre de la colònia, situada al Gualba la de mil veus, publicada I després les alegres colles s’escampa- carrer de Santa Sofi a que encara aquell mateix any. I, fi nalment, ven, cantant a grans crits, sota la existeix. l’estiu de 1918 el trobem al Balne- direcció d’un jove de mèrit, després Carner a Mater pulchra, poe- ari Blancafl or de La Garriga, fent esdevingut historiador [Carreras ma que li dedicà arran del naixe- una teràpia termal que donà peu Candi?], i amb música dels «Hugo- ment del seu primer fi ll Antoni, la a l’Oceanografi a del tedi (1918). nots», o de no sé quina altra òpera, descrivia en aquests termes: En les seves estades a Argen- llavors de moda: tona escriu algunes glosses de Com un pollancre jo t’he vista un 1907, entre ells la que publiquem Que Déu vos guard dia, tot seguit en què expressa l’enyor a l’ínclit don Anton alta i erecta, rutilant al vent; per al ressò que encara conserven — Tafanell — ara et veuria com una palmera, les vetllades memorables dues El més trempat alta, però corbant-te dolçament. vegades a la setmana a la torre que s’hagi vist al món. dels Sr. Tafanell. —Tafanell— Antoni Sunyer, el seu fi ll, Per ‘xò us busca el jovent sempre havia dit que la seva mare AGOST i us crida quan sent: va ser amiga de la Ben Plantada, DE L’AGOST I DE SES OBRES Tafanell! però mai que fos ella mateixa. De CIVILS Tafanell! fet, aquell estiu de 1910, d’Ors Agost és el mes balneari per no va poder assistir a l’acte perquè excel·lència. Vull dir, el mes dels El dia que jo publiqui les meves el va passar a Munic, però devia balnearis. Segurament al juliol es monografi es en preparació sobre El ser normal que en estius anteriors prenen més banys, però amb més Tranquil («“Homo tranquil·lus». hagués pogut admirar la bellesa individualisme i més bona fe. Al L.) i sobre L’Excursionista («Homo

20 CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL Argentona i Eugeni d’Ors octubre 2011 - núm. 48 excursionista». L.) desempolsaré d’un Ulpianus o d’un Sant Alfons moltes més cançons del folklore María de Ligori. Més m’estimo balneari d’antany. Avui les recordo suposar que, en l’home civil, 1’hà- únicament com a característiques bit de civilitat haurà ja esdevingut d’una era, ja acabada. Sembla segona naturalesa. Aquesta segona convingut, en efecte, que la gene- naturalesa serà sa millor guia, per ració que puja, no sap divertir-se. saber el que deurà fer en cada cas. Els més tendres rebrots d’aquesta Una sola obra civil positiva vol- generació que puja en protesten, i dria recomanar a mon lector, per asseguren que si ells no es divertei- fi nir, com a pròpia del present mes, xen prou, és culpa dels seus pares, Una que és ensems obra de caritat. que no els donen diners sufi cients La que costeja el sosteniment de per a fer-ho. A la qual cosa els pares Colònies escolars o d’altres institu- responen victoriosament que ells, cions anàlogues, gràcies a les quals Eugeni D’Ors a quan anaven a cal senyor Tafanell, es procuren els avantatges higiènics la torre dels Arcs, no necessitaven pas tants de diners de 1’estiueig als més necessitats, Jo també coneguda com això. asseguro al qui contribueixi a elles, com La Tosca. Sigui com vulgui, el que és unes estones d’alegria, que l’ajuda- Arxiu Universitat innegable és la decadència en atrac- ran a consolar-se d’enyorança per les de Navarra tius del viure balneari. Allò que belles festes d’antany, com les que il- en diem la freqüentació, i que un lustraven el nom d’Argentona, junt jorn fl oria, va mustigant-se, len- amb el nom del senyor Tafanell.1 tament, però fatalment. El pitjor és el següent: abans ja solia passar Crònica de les festes de Can que, per la massa intimitat, les Tafanell famílies sortissin cada any renyides, del viure balneari. Però avui no sé Un corresponsal anònim pu- quin dimoni de mala sang crien blicà a dues crò- totes que, ja abans de tractar-se, es niques glossant les encara, a miren com a enemigues mortals. I principis del segle XX, no obli- així el mes d’agost sol compondre’s dades festes del Sr. Tafanell. En a les estacions balneàries d’un teixit la primera, de l’1 de setembre de tristíssim de petits recels, petis odis, 1883, després de fer referència al petites enveges, petites traves, petites confl icte dels tapapous, descrivia calúmnies, petites dolenteries i peti- l’ambient que s’hi havia viscut i Pilar Pérez-Peix tes venjances, que no solament fan que encara ressonava, com demos- i Eugeni D’Ors impossible tota joia, sinó que posen tra la referència que en fa Ors en amb dos dels seus continuadament en perill la civi- la seva glossa. L’anònim cronista fi lls a la torre litat de l’home més civil del món, hi deia: “Los jardines de la casa se d’Argentona. quan es troba entremig. hallaban iluminados a giorno con Arxiu Universitat El resultat és que tot just si a farolillos de múltiples colores, los de Navarra aquest podem exigir-li, durant que colgados en los árboles y balan- l’agost, obres negatives. Si l’home ceándose al beso de la brisa entre el jardín se sirvió un esplendido y civil defensa sense desmai, a través las verdes ramas, daban al jardín abundante lunch preparado por del viure balneari, la civilitat un aspecto encantador y fantástico. uno de los más acreditados cafés de pròpia, ja farà prou. Entrar en Por otra parte en el salón se había Mataró. I torna a referir els noms detalls respecte al mode millor de reunido toda la crême de la colonia de les famílies més distingides: realitzar-ho, en hotels, casinos, forastera, tanto para tomar parte en “Todos conservaremos un recuerdo torres, xalets, establiments termals, el concierto como para aplaudir a muy grato de dicha fi esta, a la que cures d’ai gua, taules rodones, peti- las bellas y simpáticas artistas seño- como he dicho concurrieron todas tes taules, fonts pudentes, cotillons ritas Tafanell, de Pla, de Maris- las principales famílias que aquí sòdico-litínics i festes majors, és ja tany, de Jover, de Ferrater y de Pons, veranean, recordando entre ellas cosa que supera ma valentia. Cal- a las jóvenes que las acompañaban las de Plans, de Andreu, de Negre, 1. Eugeni d’Ors, Obra catalana dria’m, per aventurar-me en aquest en el piano o violín.” Tot seguit de Ferrater, de Jover, de Maluquer, completa, Barcelona: Editorial camí, el vigorós talent casuístic ens convida a sortir al jardí: “En de Pons, de Colomer, de Carreras, Selecta, 1950, p.520-522.

CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 21 octubre 2011 - núm. 48 Llorenç Soldevila i Balart

setembre, va publicar una altra dulces en forma de cesta con fl ores notícia a La Vanguardia, en què artifi ciales, resultando un trabajo havia de afegir noms a la llista primoroso y exquisito. després de demanar disculpes No podían aquellas amables per l’oblit: “Ya en mi anterior señoritas olvidar a los dueños de la cité varios nombres de las princi- casa donde tenían lugar las vela- pales famílias que se distinguieron das: y así, a la señora de Tafanell en las veladas; pero fuerza me es obsequiaronla con una elegante confesar que una de las amables fl or con dedicatoria, y a su esposo tertulianas que más contribuyeron con una bandeja plateada y una fue la señora doña María de Freire batuta.” Tot i que en la crónica de Plans, la señorita Colomer con anterior deia: “…al señor Tafa- sus hermanos Federico y Luis, y las nell le fue regalada una fl or cuyos de Feliu, profesor de esta Univer- capullos se abrían por medio de sidad. un resorte y en ellos aparecía un La primera es una verdadera escudo de plata con una bonita D’esquerra a dreta : de Olivar, de Maristany y otras profesora de piano; y, sin ánimo dedicatoria.” Pilar Pérez-Peix, Eugeni muchas cuyos nombres no recuerdo de herir ninguna susceptibilidad, Tot un retrat d’època en una D’Ors i Teresa Peix, en este instante.” Algú de la dis- es preciso consigne que fue la que Argentona encara pagesa i que la sogra, a Argentona tingida colònia, sobre el llistat tomó parte en todas las reuniones convivia amb un apèndix de el 1922. de distingides assistents li devia acompañando a las cantatices, qui- senyors de Barcelona que vivien Arxiu Universitat de picar les crestes perquè al cap enes agradecidas a su amabilidad, en una mena de bombolla social, Navarra de quinze dies, és a dir, el 16 de regalaronle una preciosa caja de cultural i lingüística.

el senyor eugeni d’ors

BIOGRAFIA RAFEL BIGORRA I RIUS

om a conseqüència tor de les seguides glosses que cada intelectual y su carcoma. I és que de la guerra, l’estiu dia publicava a La Veu de Catalu- l’escriptor com tot mortal ha de de 1943 estiueja va nya, es va enemistar amb en Puig i viure. L’escriptor, a més a més C a Vilanova i la Gel- Cadafalch, se’n va anar a Madrid i de passar gana, a vegades se l’ha trú. Recordo amb exactitud que va passar a publicar en castellà les empaitat. A en Planas, director era l’any esmentat perquè llegint glosses en El Debate i altres periò- del Be Negre, l’assassinaren. En Pla un diari en el tren que em portava dics madrilenys. Després vingué va haver de fugir com tants d’al- a Barcelona, donava la notícia de l’ingrés a la Falange, vestit amb tres. I quan retornaren els trobem la caiguda de Mussolini. l’uniforme, vetllà les armes a l’es- col·laborant a Destino, molts que Tot anant i venint per la glésia de Sant Agustí, passant vigí- abans havien publicat a La Veu de platja, em vaig assabentar que en lia en el temple i meditant sobre Catalunya i El Matí. l’ermita de Sant Cristòfol, hi vivia l’Esperit Sant: “Acabada la misa el Joan Fuster, asagista, diu que el famós Eugeni d’Ors i Rovira, neofi to se hinca de rodillas ante els que havien intentat guanyar-se voltat d’una mena de cort i que el celebrante y le propina el espal- el magre salari de la tinta, havien gairebé rebia tractament idolàtric. darazo habitual con la espada de de resignar-se a les opcions del Potser devia començar a posar les acero toledano”. mercat de treball. Joan Mara- primeres pedres de l’Acadèmia Recordem a Mariano José de gall, Gaziel, Josep Carner, Nico- del Far de Sant Cristòfol. Larra que pels volts de 1830 va lau d’Olwer, Josep Pla, Manuel A grans trets considero la escriure que “escribir en España Brunet, Terenci Moix..., escrigue- trajectòria de Xènius. Va ser col- es morir”. També el títol d’un ren en castellà i no feren els esca- laborador de Prat de la Riba, l’au- llibre de Màrius Verdaguer, El rafalls d’Eugeni d’Ors.

22 CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL