Les Oficines Territorials De L'atc a Barcelona Col·Laboren

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Les Oficines Territorials De L'atc a Barcelona Col·Laboren 24 d’abril del 2019 Les oficines territorials de l’ATC a Barcelona col·laboren en la campanya de la renda 2018 per segon any consecutiu • La seu de Barcelona a la Zona Franca, les oficines territorials del Poblenou, Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat i l’oficina de serveis tributaris de l’Hospitalet de Llobregat ofereixen els seus serveis per fer la declaració de l’IRPF • Durant la campanya de l’any passat, l’Agència Tributària de Catalunya a la demarcació de Barcelona va prestar assistència a un total de 4.236 contribuents barcelonins L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ajudarà a confeccionar la declaració de l’IRPF corresponent a l’exercici 2018 a tots els contribuents de la demarcació de Barcelona que ho sol·licitin. L’Agència prestarà el servei de cita prèvia a la seu de la Zona Franca i a l’Oficina Territorial del Barcelonès Nord, com també a les oficines de serveis territorials que hi ha situades als municipis de Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, i a l’oficina de serveis tributaris de l’Hospitalet de Llobregat. Els funcionaris de l’Agència també assistiran els ciutadans que ho desitgin per elaborar la declaració de l’impost sobre el patrimoni. És el segon any consecutiu que l’ATC ofereix aquest servei d’assistència personalitzada amb treballadors i estructura propis, des de les oficines territorials i de serveis tributaris que van entrar en funcionament el setembre del 2017. En total, 87 professionals de l’ATC repartits per tot Catalunya, 24 dels quals es troben a Barcelona, es posaran a disposició dels ciutadans per ajudar-los a elaborar la seva declaració de renda i patrimoni 2018. Cita prèvia a partir del 9 de maig La sol·licitud per ser atès a les oficines de l’ATC entre el 14 de maig i l’1 de juliol es pot reservar a través del telèfon 901 22 33 44, a partir del proper 9 de maig. Aquells contribuents que hagin de fer la declaració de l’impost de patrimoni també podran demanar cita prèvia a través de la seu electrònica de l’ATC o del telèfon 012. La secretària d’Hisenda de la Generalitat i presidenta de l’ATC, Marta Espasa, i l’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, acompanyats del president de l’àrea de Govern Obert i Serveis Generals, Josep Maria Rañé, i del director de l’Agència, Eduard Vilà, han visitat avui l’Oficina Territorial de Sant Feliu de Llobregat i han mantingut una reunió de treball amb la seva responsable. Durant la trobada, han valorat el servei prestat l’any passat per primera vegada i han donat a conèixer que des dels 8 punts d’atenció que l’ATC té a la demarcació de Barcelona es va ajudar 4.236 ciutadans i ciutadanes a fer la seva declaració de la renda, un 95% dels quals va qualificar l’atenció rebuda “d’altament satisfactòria”. 4.000 milions d’euros recaptats i 239.257 persones ateses a la demarcació de Barcelona en 19 mesos Des del passat mes de setembre del 2017 i fins al 31 de març passat, la seu de l’ATC a Barcelona i les oficines territorials d’aquesta demarcació han recaptat un total de 4.061milions d’euros, han atès 239.257 persones i han gestionat 947.883 expedients. L’ATC, un model d’atenció en xarxa Oferir els mateixos serveis a tots els ciutadans de Catalunya i fer-los més propers amb el mateix nivell d’eficiència i qualitat, i una atenció cada vegada més personalitzada, és l’objectiu fonamental del model d’atenció en xarxa de l’ATC. Des de l’1 de setembre del 2017, l’Agència Tributària ha ampliat la seva estructura, passant de tenir 4 delegacions a 32 oficines distribuïdes arreu de la geografia catalana. Concretament, l’ATC disposa dels Serveis Centrals a Barcelona, 3 delegacions (Tarragona, Girona i Lleida), 19 oficines territorials (Barcelona Poblenou, Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Figueres, la Seu d’Urgell, Reus i Tortosa) i 13 oficines de serveis tributaris, compartides amb administracions locals (l’Hospitalet de Llobregat, Berga, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Olot, Ripoll, Cervera, Solsona, Tremp, Vielha, Valls, el Vendrell i Móra d’Ebre). Aquesta xarxa territorial, que estén la seva capil·laritat a tot el territori, presta serveis relacionats amb tots els tributs plenament gestionats per l’ATC i l’atenció de la recaptació executiva abans encomanada a l’AEAT. Per tant, la cartera de serveis prestada per l’ATC s’ha incrementat i, alhora, s’ha aproximat a la ciutadania. Com a dades que ho corroboren val a dir que, des que es van posar en marxa les noves oficines, ja han atès més de la meitat (54%) dels contribuents que s’han adreçat a l’ATC i que el nombre de cites prèvies ha crescut un 92%. També, en el marc del desplegament territorial, i a fi d’aproximar l’Administració tributària al contribuent, la xarxa Tributs de Catalunya ha comportat el desenvolupament d’un marc de col·laboració estable amb les administracions tributàries locals per gestionar els tributs amb més proximitat al ciutadà: avui disposa de 203 oficines, amb les quals ha assolit un potencial d’actuació sobre 911 municipis que cobreixen el 86% de la població. .
Recommended publications
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Los Centros De Almirall Que Recibieron El Certificado En 2004 Vuelven a Ser Reconocidos Y, a Ellos, Se Suma El Nuevo Centro De I+D De Sant Feliu
    Los centros de Almirall que recibieron el certificado en 2004 vuelven a ser reconocidos y, a ellos, se suma el nuevo centro de I+D de Sant Feliu ALMIRALL RENUEVA EL CERTIFICADO DE GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL ISO 14001:2004 Barcelona, 17 de julio de 2007.- Laboratorios Almirall, S.A renueva la certificación ISO 14001:2004 que ya le concedió en 2004 la sección española del Bureau Veritas Certification S.A.U., entidad vinculada a la International Organization for Standarization (ISO). La certificación de esta norma internacional, que reconoce la calidad del sistema de gestión medioambiental de la compañía, avala el compromiso de Almirall con el medio ambiente y asegura el cumplimiento de la legislación vigente y la responsabilidad de mejora continua. En esta recertificación se incorpora el nuevo centro de I+D de la compañía, ubicado en Sant Feliu de Llobregat (Barcelona). Al mismo tiempo, los centros de Almirall que recibieron el certificado ISO de gestión medioambiental en 2004 han vuelto a ser validados. Éstos son: las plantas farmacéuticas situadas en Sant Andreu de la Barca y Sant Just Desvern; las plantas químicas de Sant Andreu de la Barca y Sant Celoni, el centro de I+D de Sant Just Desvern y la Sede Central de Barcelona. El aspecto que se ha valorado en los centros de Almirall que han recibido el certificado ISO 14001:2004 ha sido el sistema de gestión medioambiental de toda la organización dentro del programa de mejora continua de la compañía. Dicho sistema aporta orden y coherencia en materia medioambiental mediante la distribución de los recursos, el reparto de las responsabilidades, así como la evaluación continua de las prácticas, procedimientos y métodos de trabajo dentro de un marco de respeto al medio ambiente.
    [Show full text]
  • Sant Feliu De Llobregat
    BARCELONA SANT FELIU DE LLOBREGAT HORARIO DE FRANQUICIA: De 8 a 14 h y de 15:45 a 20 h. Sábados cerrado, sólo entregas domiciliarias. 902 300 400 RECOGIDA Y ENTREGAS EN LOCALIDADES SIN CARGO ADICIONAL DE KILOMETRAJE SERVICIOS DISPONIBLES SERVICIO URGENTE HOY/URGENTE BAG HOY. RECOGIDAS Y ENTREGAS, CONSULTAR CON SU FRANQUICIA. SERVICIO URGENTE 8:30. RECOGIDAS: Mismo horario del Servicio Urgente 10. ENTREGAS EN DESTINO: El día laborable siguiente antes de las 8:30 h** (Consultar destinos). SERVICIO URGENTE 10. RECOGIDAS: Límite en esta Franquicia 20 h RECOGIDAS Y ENTREGAS (De Hoy para Hoy). En estas plazas y su área sin cargo adicional destino Andorra, España, Gibraltar y Portugal. ENTREGAS EN de kilometraje (consulte la página de la Franquicia). (+)Más de una frecuencia diaria. DESTINO: El día laborable siguiente a primera hora de la mañana en Andorra, España, Gibraltar y Portugal. En esta Franquicia de 8 a 10 h*. +BARCELONA ANDORRA Mejorada del Campo * SERVICIO URGENTE 12/URGENTE 14/DOCUMENTOS 14/ +Badalona CASTELLÓN/CAST. * Móstoles URGENTE BAG14. RECOGIDAS: Mismo horario del Servicio Urgente +Barberà del Vallès Alcora, L’ * Navalcarnero 10. ENTREGAS EN DESTINO: El día laborable siguiente antes de las 12 h** (Urgente 12) o 14 h** (Urgente 14/Documentos 14/Urgente +Berga Onda * Parla BAG14) (Consultar destinos). +Castellar del Vallès Vall d’Uixò, La Pozuelo Alarcón * SERVICIO URGENTE 19. RECOGIDAS: Límite en esta Franquicia 20 h +Cornellà de Llob. Villareal/Vila-Real * Rivas Vaciamadrid destino Andorra y España peninsular. El horario máximo de recogida +Esparreguera Vinaròs * Rozas, Las de los sobres, es el mismo que el del Servicio Urgente 10.
    [Show full text]
  • School Segregation in Catalonia (I): Management of the Student Admissions July 2016
    SCHOOL SEGREGATION IN CATALONIA (I): MANAGEMENT OF THE STUDENT ADMISSIONS JULY 2016 SCHOOL SEGREGATION IN CATALONIA (I): MANAGEMENT OF THE STUDENT ADMISSIONS 1 SCHOOL SEGREGATION IN settings with social and cultural capitals CATALONIA (I): MANAGEMENT OF that are comparable to the social reality in which they live. Moreover, school segregation THE STUDENT ADMISSIONS has costs for the rest of society: in addition PROCESS - EXECUTIVE SUMMARY to the negative effects on academic performance within the educational system, it also has impacts on present and future social cohesion and co-existence. 10 WARNINGS Within the framework of educational policy, For some years now, the Catalan there are two clearly differentiated areas to Ombudsman has been calling attention to fight school segregation: on one hand, the the imbalances that exist in the social management of the student admissions composition of the schools in numerous process, generally through measures that Catalan neighborhoods and municipalities limit the range of selection, ordering and and, more specifically, to the concentration orienting access; and, on the other, the of educational complexity in certain schools development of equal enrollment (as opposed to the rest of schools in the conditions, generally through measures of same territory). These imbalances in the consolidation of school educational projects social composition of the schools mean and attraction of the demand. that, in a single area, there are schools (generally public but also subsidized private These two areas of educational policy schools) with a high concentration of provide the structure for the Catalan socially underprivileged students, and other Ombudsman’s analysis of this social schools (generally privately-owned, but also problem.
    [Show full text]
  • Muslim Women Join Catalan Politics by Cristina Sala
    The Muslim Women and the Media Training Institute October 2, 2019 / Cristina Sala i Soler Muslim women join Catalan politics Najat’s and Flavia’s struggle against discrimination and stereotypes uslims represent around 6.6% pressed by both the Muslim community and of the Catalan population, the Catalan society as a whole in order to amounting to over 0.5 million become what they expected her to be. Najat Mpeople out of a 7.6 million population. also shares this feeling and states that she However, they still have a minor has always had to demonstrate more than representation in public institutions and the others due to the fact of being not only have to face discrimination in several a woman, but also Muslim: “I completed my first Degree, but felt that people was still aspects of their daily lives, which is even hesitant about me; so I decided to study a sharper in the case of women. In order Master’s, and felt that wasn’t enough yet; to explore their experiences, I have then I did a second Degree, and a Post- interviewed two Muslim women who Graduate Degree… and, anyways, people decided to step up and became involved was not confident about my capabilities, so in Catalan politics. I wondered if anyone of my age would be required as much as I was.” Najat Driouech Ben Moussa is the first Najat and Flavia wear hijaband both Muslim women to be ever elected for the acknowledge that this has somehow Catalan Parliament and Flavia Reina i hinder their careers, particularly for Flavia.
    [Show full text]
  • Butlletí Oficial De La Província De Barcelona 4 / 8 / 2008
    Número 186 Any LXX Dilluns, 4 d’agost de 2008 Conté 1 annex Butlletí Oficial de la BOP Província de Barcelona Sumari 2 ÍNDEX 4 ADMINISTRACIÓ CENTRAL Ministeri de Treball i Immigració 4 24 ADMINISTRACIÓ LOCAL Diputació de Barcelona 24 Àrea Metropolitana de Barcelona 25 Consells Comarcals 26 Ajuntaments 27 81 ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA Jutjats d’Instrucció 81 Jutjats de Primera Instància i Instrucció 84 Jutjats Socials 86 Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona 127 ALTRES ENTITATS Consorcis 127 Administració i gestió d'anuncis de 09.00 a 14.00 hores Carrer Londres, 55 08036 Barcelona Tel. 934 022 581 Fax 934 022 774 / 934 022 775 [email protected] Consulta per Internet https://bop.diba.cat Consulta presencial Arxiu General de la Diputació de Barcelona de 9.00 a 14.00 hores Carrer Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 Barcelona Tel. 934 022 665 / 934 022 446 Dipòsit legal: B-41698-2002 Núm. 186 / Pàg. 2 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 4 / 8 / 2008 Índex ADMINISTRACIÓ CENTRAL VALLÈS OCCIDENTAL 26 Anunci sobre laprovació definitiva dun projecte Ministeri de Treball i Immigració dobres DIRECCIÓN PROVINCIAL DE LA TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Ajuntaments 4 Edicto de notificación de la providencia de apremio a 27 LAmetlla del Vallès deudores no localizados 30 Argentona Unidad de Recaudación Ejecutiva número 08/01, 31 Artés de Ciutat Vella 31 Avinyó 21 Anuncio de citación para notificación por 31 Bagà comparecencia 31 Barcelona Administración número 5, de Sant Andreu-Sagrera 41 Berga 21 Edicto de comunicación
    [Show full text]
  • Apéndice 4 Patrimonio Cultural
    Documento nº 4. Estudio de Impacto Ambiental APÉNDICE 4 PATRIMONIO CULTURAL ESTUDIO INFORMATIVO DE INTEGRACIÓN DEL FERROCARRIL EN SANT FELIU DE LLOBREGAT. (BARCELONA) Documento nº 4. Estudio de Impacto Ambiental. Apéndice nº 4 ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN..............................................................................................1 2. MARCO HISTÓRICO Y GEOGRÁFICO: EL BAIX LLOBREGAT. SANT FELIU DE LLOBREGAT. SANT JOAN DESPÍ. .................................................................2 2.1. EL BAIX LLOBREGAT..................................................................................2 2.2. SANT FELIU DE LLOBREGAT.....................................................................2 2.3. SANT JOAN DESPÍ ......................................................................................2 3. RELACIÓN DE LOS ELEMENTOS DEL PATRIMONIO CULTURAL INVENTARIADOS Y CATALOGADOS...................................................................4 3.1. BIENES CULTURALES DE INTERÉS NACIONAL ......................................4 3.2. EL PATRIMONIO ARQUEOLÓGICO Y PALEONTOLÓGICO......................4 3.2.1. T.M. Sant Joan Despí.........................................................................4 3.2.2. T.M. Sant Feliu de Llobregat ..............................................................5 3.3. EL PATRIMONIO ARQUITECTÓNICO.........................................................6 3.3.1. T.M. Sant Joan Despí.........................................................................6 3.3.2. T.M. Sant Feliu de Llobregat .............................................................6
    [Show full text]
  • Presentació Del Powerpoint
    Usos lingüístics als establiments comercials Ofercat POLÍTICA LINGÜÍSTICA __ Objectius . Mesurar l’oferta lingüística en català dels establiments comercials en una població. Contribuir a conèixer quina és la realitat sociolingüística de la llengua catalana . Complementar les estadístiques censals de coneixement de la llengua amb dades d’oferta i consum lingüístic. 2 Metodologia 1 2 POLÍTICA LINGÜÍSTICA __ Metodologia ? 1 2 POLÍTICA LINGÜÍSTICA __ Indicadors observats LLENGUA ESCRITA LLENGUA ORAL RETOLACIÓ IDENTIFICATIVA Adequació a la Llei de Política Lingüística LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ RETOLACIÓ INFORMATIVA LLENGUA D’ADEQUACIÓ POLÍTICA LINGÜÍSTICA __ Observacions anteriors 2001-2016 . Entre 2001-2016 s’han dut a terme observacions d’Ofercat a 20 ciutats amb un total de 38 observacions: . Hi ha 4 ciutats on s’han fet 3 observacions (Tarragona, Girona, Lleida i Santa Coloma de Gramenet). N’hi ha 9 on se n’han fet 2 (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Reus, Manresa, Granollers, Lloret de Mar, Olot i Tortosa). S’ha fet una sola observació en 5 ciutats (Badalona, Terrassa, Mataró, Cornellà, El Vendrell). A més de Salt i Figueres a càrrec dels respectius ajuntaments . 6 Evolució de l’estudi Ofercat 2001- 2016 20 ciutats amb un total de 38 observacions POLÍTICA LINGÜÍSTICA __ Nova fase Ofercat 2018-2020 . Criteris de selecció de les ciutats: . Totes les ciutats on ja s’ha fet alguna observació, tret de la Seu d’Urgell (Al CNL de Lleida ja tenim la ciutat de Lleida). Viella per les seves característiques sociolingüístiques. Totes ciutats que són seu del CNL. Ciutats de més de 50.000 habitants o bé capital de comarca de més de 30.000 habitants (Vilafranca, Igualada i Sant Feliu de Llobregat, entre altres).
    [Show full text]
  • Centres-Baix-Llobregat.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Baix Llobregat Codi del centre Nom del centre Població 8059822 Escola Ernest Lluch Abrera 8067132 Escola Josefina Ibáñez Abrera 8045689 Institut Voltrera Abrera 8060721 Llar d'infants Món Petit Abrera 8014589 Escola Sant Cristòfor Begues 8034096 Escola Antoni Gaudí Castelldefels 8073375 Escola Bressol La casa dels infants de Ca n'Aimeric Castelldefels 8071111 Escola Bressol La Casa dels Infants Granvia Mar Castelldefels 8034084 Escola Can Roca Castelldefels 8043310 Escola Edumar Castelldefels 8015855 Escola Els Pins Castelldefels 8060599 Escola Garigot Castelldefels 8062924 Escola Josep Guinovart Castelldefels 8015843 Escola Lluís Vives Castelldefels 8037930 Escola Margalló Castelldefels 8037929 Escola Torre Barona Castelldefels 8015867 Frangoal Castelldefels 8045537 Institut Josep Lluís Sert Castelldefels 8040539 Institut Les Marines Castelldefels 8047480 Institut Mediterrània Castelldefels 8064911 Institut Valèria Haliné Castelldefels 8060083 Llar d'infants La Casa dels Infants de Can Vinader Castelldefels 8069921 Llar d'infants La Casa dels Infants de la Muntanyeta Castelldefels 8037048 Petit Món-Felisa Bastida Castelldefels 8015879 Sant Ferran Castelldefels 8930037 SE CRP de Castelldefels Castelldefels 8905454 SE EAP B-49 Castelldefels Castelldefels 8016173 Escola Mare de Déu de Montserrat Castellví de Rosanes 8063710 Escola Escola Nova Cervelló 8016240 Escola Santa Maria de Cervelló Cervelló 8067144 Institut de Cervelló Cervelló 8060642
    [Show full text]
  • 'Real Canal De La Infanta', Barcelona, Spain Jose Luis De La Peña Miquel
    Int. J. Global Environmental Issues, Vol. 15, Nos. 1/2, 2016 169 History of an irrigation canal: the ‘Real Canal de la Infanta’, Barcelona, Spain Jose Luis de la Peña Departamento de Aguas y Alcohol, Instituto Grifols, S.A. C/Can Guasch, 2. 08150, Parets del Vallès, Spain Email: [email protected] Miquel Salgot* Unitat d’Edafologia, Facultat de Farmàcia, Spain and Water Research Institute, University of Barcelona, Joan XXIII s/n, 08028 Barcelona, Spain Email: [email protected] *Corresponding author Abstract: A great agricultural development took place in the Llobregat river delta, near Barcelona, during the 19th century in order to fulfil the demand of the growing town and even to export vegetables and fruits to the north of Europe. This demand favoured the transformation of dry land agriculture into irrigated one through the construction of infrastructures for water distribution. In the lower part of the Llobregat river, a canal for supplying water to agricultural fields was built supported by the authorities and landowners. The Infanta Luisa Carlota de Borbón Canal (Infanta Canal) was 17 km long with several complementary minor canals and distribution facilities to irrigate around 3,000 hectares which allowed at least three crops per year. Apart from irrigation and industrial uses, this system was used to generate electricity. Over the years, agriculture disappeared from the area due to industrialisation and urban growth and the canal was partially transformed into a sewer. Its trace has been lost near the Mediterranean Sea, although there are still some remnants. Nowadays, several teams are trying to describe and recover this historical facility.
    [Show full text]
  • Anexo Ii. Participantes En ¡La Ciudad, Sin Mi Coche! Y Semana Europea De La Movilidad
    ¡La ciudad, sin mi coche! y Semana de la Movilidad 2003 ANEXO II. PARTICIPANTES EN ¡LA CIUDAD, SIN MI COCHE! Y SEMANA EUROPEA DE LA MOVILIDAD ANDALUCÍA (11 Participantes) ¡La ciudad, sin mi coche! Cádiz Coria del Río Málaga Camas Dos hermanas Montilla Carmona Écija Semana Europea de la Movilidad Almonte Jerez de la Frontera La Rambla ARAGÓN (2 Participantes) ¡La ciudad, sin mi coche! Semana Europea de la Movilidad Teruel Zaragoza ASTURIAS (2 Participantes) Semana Europea de la Movilidad Corvera de Asturias Gijón BALEARES (3 Participantes) ¡La ciudad, sin mi coche! Ibiza Palma de Mallorca Maó CANARIAS (8 Participantes) ¡La ciudad, sin mi coche! Antigua La Orotava Tuineje Arucas Pájara 114 ¡La ciudad, sin mi coche! y Semana de la Movilidad 2003 Semana Europea de la Movilidad Las Palmas de Gran La Oliva Santa Cruz de Tenerife Canaria CASTILLA LA MANCHA (2 Participantes) ¡La ciudad, sin mi coche! Semana Europea de la Movilidad Puertollano Albacete CASTILLA Y LEÓN (14 Participantes) ¡La ciudad, sin mi coche! Aranda de Duero Burgos Salamanca Ávila Miranda de Ebro San Andrés del Rabanedo Béjar Palencia Semana Europea de la Movilidad Astorga León Soria Laguna de Duero Ponferrada Valladolid CATALUÑA (107 Participantes) ¡La ciudad, sin mi coche! Badia del Vallès Lliça de Vall Pineda de Mar Banyoles Lloret de Mar Reus Calafell Malgrat de Mar Roses Castellbell i El Vilar Manresa Salou Castelldefels Martorell Sant Adrià de Besòs Cerdanyola del Vallès Mollet del Vallès Sant Sadurní d`Anoia Esparreguera Montmeló Sant Vicenç dels Horts Igualada Olesa
    [Show full text]
  • El Baix Llobregat: Dades Basiques
    PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 19, setembre 1994, p5gs. 75-97 EL BAIX LLOBREGAT: DADES BASIQUES JOAN LÓPEZ JosÉ Lu~sFLORES Ge6grafs. Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona 1. lndex de taules 13. Atur registrat a la comarca del Baix Llobregat per sectors d'activitat, marc 1992, (pag. 92) 1. Superfície, població i densitat dels municipis del Baix Llobregat, (pag. 78) 14. Evolució del nombre de treballadors inscrits a I'INSS per sectors d'activitat a les empreses de la 2. Evolució de la població de la comarca del Baix comarca del Baix Llobregat, 1986-1992, (pag. 93) Llobregat, 1975-1991, (pag. 80) 15. Evolució de les inversions industrials realitza- 3. Estructura d'edat de la població de la comarca del Baix Llobregat, 1991, (pag. 81) des a la comarca del Baix Llobregat per sectors d'activitat, 1985-1990, (pag. 94) 4. Composició percentual per grups d'edat de la població de les diferents arees, 1991, (pag. 82) 16. Evolució dels llocs de treball creats per les in- versions industrials realitzades a la comarca del 5. Moviment natural de la població de la comarca Baix Llobregat per sectors d'activitat, 1985-1990, del Baix Llobregat, 1991, (pag. 84) (pag. 95) 6. Movlment migratori de la població de la comar- 17. Consum d'energia dels municipis del Baix ca del Baix Llobregat, 1990, (pag. 85) Llobregat i distribució percentual per sectors, 1989, (pag. 96) 7. Cens d'habitatges, 1991, (pag. 86) 8. Població activa a la comarca del Baix Llobregat. 18. Altres indicadors d'activitat dels municipis del Població resident, 1991, (pag.
    [Show full text]