Gent D'un Segle
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
GENT D’UN SEGLE SANT FELIU DE GUÍXOLS 1900-2000 [ 401 apunts biogràfics ] GERARD BUSSOT I LIÑÓN GENT D’UN SEGLE SANT FELIU DE GUÍXOLS 1900-2000 [ 401 apunts biogràfics ] GERARD BUSSOT I LIÑÓN EDITA Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Arxiu Municipal Diputació de Girona COL·LECCIÓ Urània Estudis Guixolencs Núm. 26 AUTOR © Gerard Bussot i Liñón ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Josep Solà GRAFISME I MAQUETACIÓ Dosis, Projectes Gràfics IMATGE DE LA PORTADA Composició feta a partir de la base fotogràfica d’arxius de particulars, de l’autor i de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols IMPRESSIÓ Palahí Arts Gràfiques Primera edició, abril 2011 © 2011 Bussot Liñón, Gerard. Fotos acolorides informàticament dels següents personatges: 020 (foto 1), 051(foto 2), 063 (foto 1), 073 (foto 3), 076 (foto 2), 085 (foto 4), 128 (foto 3), 199a (foto 3), 199b (foto 3), 249 (foto 3), 266 (foto 2), 271 (foto 3), 278 (foto 3) i 359 (foto 1) © 2011 Bussot Carbonell, Sònia. Foto acolorida informàticament del personatge 330 (foto 2) Urània és la musa inspiradora de la ciència segons la mitologia grega. El modernista Alexandre de Riquer la representà a l’ex-libris del guixolenc Rafel Patxot i Jubert, mecenes i protector de la cultura catalana. Com a mostra de reconeixement, la col·lecció Estudis Guixolencs vol ser fidel a la seva llegenda “Per molt que sàpies, és molt més lo que ignores”. Dipòsit legal: GI-173-2011 ISBN: 978-84-938593-0-5 Qualsevol part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny, plànols i fotografies, pot ser reproduïda, emmagatzemada i/o transmesa sempre i quan es demani l’autorització prèvia de l’autor, l’editor o el titular dels SIMBOLOGIA drets d’explotació. : Indicació de personatge biografiat al llibre. A la Sílvia Carbonell i Garcia (11/IX/1959 – 8/I/2010), esposa, companya, amiga, refugi i consell. La persona més important de la meva vida, a qui he estimat, estimo i estimaré amb passió. A les nostres estimades filles Eva i Sònia, a les quals desitjo tota la felicitat d’aquest món, la mateixa que nosaltres –la seva mare i jo– hem tingut el privilegi de viure. ÍNDEX PRÒLEG 7 Jordi Gaitx i Moltó PRESENTACIÓ 9 Magda Lupiáñez i Soler Laura Aiguaviva i Carreras INTRODUCCIÓ 11 Gerard Bussot i Liñón APUNTS BIOGRÀFICS 13 Apunts biogràfics dels 401 personatges més representatius de Sant Feliu de Guíxols al llarg del segle XX FONTS D’ARXIU I BIBLIOGRAFIA 473 Llistat de documents consultats durant la preparació del llibre PROCEDÈNCIA DE LES FOTOGRAFIES 491 Llistat de les persones que han cedit les fotografies AGRAÏMENTS 501 Llistat de les persones que han fet possible aquest llibre ÍNDEX ALFABÈTIC DE PERSONATGES 505 Llistat dels 401 personatges ordenats alfabèticament PRÒLEG La biografia 402. Fa gairebé 10 anys, vaig demanar a en Gerard Bussot que fes el pròleg per a la guia d’arquitectura i urbanisme, d’en Quim Díaz i meva, titulada Passejades per Sant Feliu de Guíxols (2002). En aquell escrit, ell deia: “Sant Feliu està de sort; poques ciutats tenen tants estudiosos interessats en el seu patrimoni”. I, sense mencionar-ho explícitament, també s’estava referint a ell. Ho prova el fet que, de nou, ens trobem davant un llibre seu –el sisè, ja– que, com de costum, és d’una excel·lent factura. En efecte, en Gerard és un dels investigadors locals que marcaran una època. Però no és només per això que em plau, amb aquestes ratlles, presentar el seu nou estudi, sinó també pel fet que amb ell m’uneix una cordial amistat. Malgrat que actualment –i casualment– treballem a la mateixa oficina, a poca distància –4,70 m, per ser exactes–, la nostra relació es remunta als temps en què diversos investigadors ens trobàvem a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, llavors animat –a més de dirigit– per l’Àngel Jiménez. Allà ens deguérem conèixer, mentre tothom –uns amb més experiència que altres– portava a terme els seus propis projectes d’investigació. Pocs anys després vam tenir l’oportunitat de col·laborar, plegats, en el llibre El port de Sant Feliu de Guíxols. Recorregut històric amb motiu del seu centenari (2004). Més recentment, quan jo treballava en el llibre sobre l’exili del Baix Empordà, vaig recórrer a ell per contrastar informació de persones i famílies; i, a la inversa, amb aquest nou llibre he pogut facilitar-li algunes dades de població que li feien falta. He estat testimoni, doncs, que Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000 s’ha elaborat partint de dades primàries, extretes de fonts documentals diverses i també de fonts orals. De fet, en Gerard sempre ens garanteix una recerca metòdica, i aquest llibre no n’és una excepció. En el present volum trobem els apunts biogràfics de 401 guixolenques i guixolencs del segle XX que, segons el criteri de l’autor, han merescut ser ressenyats. Cada apunt detalla el nom, les dates i llocs de naixement –i, si s’escau, de defunció–, la professió –o el càrrec, la dedicació– i les vicissituds biogràfiques més des- tacables. El resultat és un retrat social de caràcter transversal que inclou una gran diversitat de condicions humanes de la ciutat dels darrers cent anys. Aquesta obra, d’una envergadura material –i també intel·lectual– molt considerable, de ben segur esdevindrà un llibre de capçalera per a moltes guixolenques i guixolencs als quals els plau mirar-se al mirall de la seva història, i que en aquest cas ho faran des d’un punt de vista social, gairebé genealògic. El llibre, però, funciona no tant com un volum de lectura lineal, sinó més aviat com un referent de consulta en el qual s’hi pot anar a cercar el personatge que es desitgi o bé s’hi poden fer petits o grans salts, d’una nota a l’altra, fruit de la curiositat que cadascú projecti cap a aquest passat biogràfic. Més enllà de la seva repercussió popular, és possible que Gent d’un segle esdevingui també una eina de referència per a posteriors treballs de caràcter històric, perquè en Gerard és del tipus d’investigadors que piquen i han picat molta pedra per tal que altres puguin donar forma a l’es- cultura final. Estudis com aquest posen les bases d’un coneixement que, si no existís, s’hauria d’elaborar. Aquestes compilacions de dades de caràcter enciclopèdic, si s’han fet bé, es troben a la base de treballs de caràcter més interpretatiu. Es tracta, doncs, del tipus d’estudi que permet, al seu damunt, bastir una història que treu conclusions del passat i ofereix perspectives de futur. A Sant Feliu trobem altres casos de treballs que han reunit en les seves pàgines coneixements bàsics i que, per tant, han esdevingut referents de consulta obligada. Un exemple podria ser l’article de Lluís i Elena Esteva “Inventari de la premsa guixolenca (1878-1979)”, aparegut als Es- tudis sobre temes guixolencs (1980). Però en bona mesura es tracta de llibres del propi Gerard Bussot: El fet musical a Sant Feliu de Guíxols, 1865-1965 (1992); Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931 (2000), i Indústries, comerços i serveis. Sant Feliu de Guíxols, 1800-1930 (2002). Tots ells presenten unes acurades i exhaustives relacions d’elements que permeten comparar-los entre si i fer-ne deduccions. Així mateix, una altra obra de referència guixolenca, Sant Feliu de Guíxols. Una lectura històrica (1997), d’Àngel Jiménez, va molt més enllà i esdevé un encertat exemple d’història local, ja que reuneix les dades, les contextualitza i les interpreta, tot d’un plegat. En aquesta ocasió, l’estudi que ens presenta en Gerard és –com de costum– d’aquells que sumen, que fan una aportació al camp de la història local, de la mateixa manera com el recull de les dades de pluviometria d’un lloc permet al meteoròleg interpretar el comportament del clima en una regió i època determinada. GENT D’UN SEGLE 7 Aquest treball, doncs, no té cap relació amb els estudis de caràcter local que, al segle XVIII, reivindicaven el passat gloriós d’una ciutat, ni amb les notes sobre fets històrics inconnexes, típiques dels erudits del segle XIX; ni tampoc amb el recull anecdòtic de souvenirs històrics del cronista del se- gle XX. És, ben al contrari, un treball que presenta uns coneixements seriats i connectats entre si, que permet fer aquell necessari “joc de relacions” que Ucelay Da Cal (1985) demanava a la història local. I malgrat que no estableix ponts amb altres realitats municipals o generals ni pretén treure conclusions de la societat guixolenca del nou-cents –crec que no és l’objectiu d’aquest treball–, sí que facilitarà que posteriors estudis puguin fer-ho. A banda de l’enfocament local, una segona característica metodològica de Gent d’un segle és l’ús dels testimonis orals per tal delaborar bona part de les notes biogràfiques, la qual cosa converteix el llibre en un exemple –també, però no exclusivament– d’història oral. La narració oral es basa en la interpretació subjectiva de l’existència d’un mateix; no és un reflex fidedigne del passat. D’aquesta manera, cada testimoni elabora un record que dóna sentit a la seva pròpia vida i que li permet forjar la seva identitat. Mentre que l’objectiu de la memòria és fer perviure una identitat particular –la que sigui–, el de la història és construir un relat en base a fets demostrables que, a més, tenen connexions amb el seu entorn. Així doncs, ha de fugir dels particularismes i cercar “allò universal” –en paraules de Hobsbawm (1996)–.