El reportatg Un tomb pel Garraf

L' AMPLlACIÓ DEL PARC Lo vegetoció NATURAL DEL GARRAF e n en orn

El Parc Natural del Garraf veuró incrementada la seva superficie protegida en prop de 2.000 hedó- rees, les quals se sumen a les 10.638 ja existents. 'aspecte de la vegetació zinar i el marfull, ja que en aquesta Aquest fet es deu a l'aprovació, el passat mes de del Garraf no varia consi- situació no reben directament la novembre, de la proposta d'ampliació de l'espai derablement al lIarg de les influencia del mar. Peró la calor i la protegit del Massís del Garraf corresponent als diferents estacions de sequedat de la comarca, afegida municipis de Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de l'onv És per oixó. que nor- al substrat coleen. fa que aquestes Ribes. Aquest fet suposa la modificació del Pla malment presenta el especies tinguin moltes característi- Especial de protecció d'aquest territori, que es feu •••• mateix ospecte: A primer ques de la zona meridional, Els I'any 1986 per part de la Diputació de Barcelona cop d'ullla vegetació se'ns presenta desastres ecológics que ha patit el amb els suport deis ajuntaments de la zona. Aquest verda, a causa que la majoria de massís (incendis, tallada dorbres) o pla esdevenia així un instrument d' ordenació i pro- plantes que hi podem trobar són la presencia de la ramaderia han tecció d'un deis úmbits geogrófics més caracterís- perennifólies i la seva renovació es fa afectat directament la vegetació tics de l' éren metropolitana. de manera gradual i inapreciable, Els autóctono del Garraf i han propi- arbres, arbusts i mates no perden mai ciat la major presencia del pi blcnc. Els Plens deis ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i les seves fulles, característica típica les garrigues i les brolles. de Sant Pere de Ribes van acordar respectivament de la vegetació rneoiterróruo. el7 d'abril i el21 de maig de 1997, sol·licitar a la Diputació de Barcelona I'ampliació del Parc Natural A la part del Garraf, més propera a • EL BALADRE del Garraf, incorporant-hi sois no urbanitzables la costa, la vegetació és de tipus protegits deis seus termes municipals, de forma meridional, tot i que en la part inte- Elmatoll de baladre ens introdueix a que s'establís un "corredor verd" que connectés rior el parc és de característiques les comunitats ripóries manifesta- territorialment els espais protegits de Garrof, septentrlonols. D'aquí la seva rique- ment arbust.ives i relacionades Olerdola i del Foix. La coexistencia d' aquests tres so en quant a flora, El massís es pot sobretot amb la vegetació meridio- espais naturals protegits en un escenari geogrófic dividir en dues zones diferenciades: nal. El baladrar, com a comunitat de dimensions relativament petites -corresponent els vessants marítims i la part interior, permanent, slnstollo a les rambles ,als termes municipals de Sant Pere de Ribes i o "ueds" mediterranis, lIocs eixuts .-Vilanova i la Geltrú al vessant marítim, i als de La primera part integra la rnóqulo. durant una gran part de I'any peró Castellet i la Gorna!, Canyelles i Olivella, al vessant el garric i el margalló, amb Ilentiscle inundats en uns moments determi- interior- fa fer veure la necessitat de formular una i ullostre Aquest tipus de vegetació nots. a l'epoco de pluqes El bala- nova propostc d'articulació d'aquests sistemes avui en dio es troba en procés d'ex- dre reuneix així trets de la vegetació pansió i ja es pot localitzar en altres ripório i tornbé trets de la vegetació ,¡ Aquesta exte'lSió de l'ómbit territorial del parc del punts del Principat. peró no tant escleróñl la, Garraf constitúei~ una prolongació de l'escenari abundantment com a casa nostro. natural característic de l'espai del Garraf. També cal També són habitudls les garrigues, Elbaladre és un arbust perennifoli, de tenir en compte el paper fonamental que ha de jugar les brolles de romaní i el bruc dhl- fulla corlócío. ben poc relacionable aquesta ampliació en la recuperació deis terrenys vern. Elfét de tenir molta part' roce- pel seu aspecte amb els arbres o afectats pels incendis forestals de l'any 1997. so, al massístambé s'hi pot trobor te arbusts ccducuolls que dominen les de roca i la llnórlo de cinqle. c?munitats npóries. la seva mateixa En les terres interiors hi dominen 1'01- ftóració és espléndido i abundosa, 1 El reportatg Un tomb pel Garraf

, t El baladrar s'ofereix com un pobla- de tet. la principal bosqulne" d'exiqencio hídrica, característica ment de baladres toreo desconjun- secundaria, així com la brolla amb del litoral cotolo i de la terra boixo tat que ressegueixles rambles,ara a bufa lago tinctória o amb pebrella valenciana. f. la ribo, ara a la mateixa IIera. És n'eren al país de I'alzinarcalcari. Es. corrent que hi entrin diverses espe- tracta d'una brolla termófila, ampla- L'espinar~ d'orco] ~marga lió és una ciesde la rnócuío. que hitroben olxo- ment estesa per tota l'óreo lltorql. formació predominantment espino- pluc relativament humit en el context des de Garraf fins a la Marina, sud sa,eiXarle'ida i clarera, que quasi ha degradat i heliófil de timonedes i enllo del cap de la Nau. Aquesta • desaparegut de l'oreo en que, espinars en que sovint es troba comunitat ofereix un aspecte de potenclolrnént. podria dominar. Ens enclavat el baladrar. conlunt : relativament esclorissot. en réstennomés extensíons petitíssi- poc compacte, dominat en gran mes, d'alguns metres quadrats El baladrar és tiple. als Poisos part pel romaní.Aquest efecte s'cc- nornés. esparses d'ací i d'olló. Els Catalans, de les rambles valencia- centua pel fet que I'esteperola s'os- seuscomponents són perennifolis,o nes. Deversel nord.s'atura en arribar sembla molt al romaní. Elblanc gro- de fulla perslstent.de forma que no a l'Ebre, foro d'uns enclavaments gós de I'esteperola, el permanent varia l'cspecte al IIarg de l'any.Aixó a'I'IIatsal riu Gaia (Alt Camp). A les violat del romaní i les hivernals corn- li proporciona una bono adaptació Balears,nornés apareix a Eivissa. panetes rosades del bruc d'hivern al clima mediterrani montenen aquesta comunitat tot Elbaladre és una especie toreo tóxi- I'any guarnida d'una flor o oltro. tret ca tant en lesñorscom en lesfullesi dei pic de I'estiu,en que s'imposa un . EL PI BLANC branques. període obligat de repós.s És el mes t'ovoncornent 'de la seva floració al corrent a la . EL BRUC D'HIVER mes d'octubre, com ha estat el cas 't~rra baixa

d'aquest any, ens sol avisar de 1'0- rrre df t e rr ó- Forma comunitats propament d'un fred i molt cru nia. Com arbustives junta- hivern. En hiverns normals floreix a tots els-pins és ment amb el finals de novembre i al IIarg del mes perenne i no es romaní. Aquestes de desembre. queda mai sense comunitats s'englo- fulles. Les seyes ben sota la denomi- fulles acícules nació de brolles lito- . EL MARGALLÓ són sempre de rals i calcícoles de color verd. Floreix romaní i bruc d'hivern. El margalló és durant la primavera i Aquestes "brolles poden una palmera \" el seu fruit és la pinya. substituirindistintament un olzi- amb alta ~ ~~~. nar o una rnoqulo. Aixó no res- espinositat 'l' \ Es desenvolupa en climes eixuts i pon a un atzar copriciós. sinó a uns i I'~ni~a ~ . \ \ calorosos i és copcc de créixer en plantejaments lógics de base especie sóls poc profunds i órlds. La seva ecológica. També existeixen brolles autóctono resistencia el pot fer créixer finsi tot litorals i calcícoles de romaní i bruc a Europa i en terres salines. d'hivern que apareixen, d'una només creix manera exclusiva o preferent com al Garraf. El l. El pi blanc dóna molta protecció a comunitats secunoorles. a la zona brot del margalló és al sól. a la vegada que regula els deis alzinars. comestible, fet que recursos hídrics i preveu avingu- ha propiciat que des. D'aquí la seva importancia. La brolla de romaní i bruc d'hivern aquesta sigui una A rnés. al Garraf dóna refugi a amb esteperola jugo un paper en especie en perill d'extinció. La algunes especies animals de la absolut marginal al país de la rncqulo de garric i margalló és una zona, com els esquirols o els móqulo de garric i margalló. Hi és. formació forestal amb uns mínims picots verds.