DOCSLIB.ORG

Lo Vegetoció NATURAL DEL GARRAF E N En Orn

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Lo Vegetoció NATURAL DEL GARRAF E N En Orn El reportatg Un tomb pel Garraf L' AMPLlACIÓ DEL PARC Lo vegetoció NATURAL DEL GARRAF e n en orn El Parc Natural del Garraf veuró incrementada la seva superficie protegida en prop de 2.000 hedó- rees, les quals se sumen a les 10.638 ja existents. 'aspecte de la vegetació zinar i el marfull, ja que en aquesta Aquest fet es deu a l'aprovació, el passat mes de del Garraf no varia consi- situació no reben directament la novembre, de la proposta d'ampliació de l'espai derablement al lIarg de les influencia del mar. Peró la calor i la protegit del Massís del Garraf corresponent als diferents estacions de sequedat de la comarca, afegida municipis de Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de l'onv És per oixó. que nor- al substrat coleen. fa que aquestes Ribes. Aquest fet suposa la modificació del Pla malment presenta el especies tinguin moltes característi- Especial de protecció d'aquest territori, que es feu •••• mateix ospecte: A primer ques de la zona meridional, Els I'any 1986 per part de la Diputació de Barcelona cop d'ullla vegetació se'ns presenta desastres ecológics que ha patit el amb els suport deis ajuntaments de la zona. Aquest verda, a causa que la majoria de massís (incendis, tallada dorbres) o pla esdevenia així un instrument d' ordenació i pro- plantes que hi podem trobar són la presencia de la ramaderia han tecció d'un deis úmbits geogrófics més caracterís- perennifólies i la seva renovació es fa afectat directament la vegetació tics de l' éren metropolitana. de manera gradual i inapreciable, Els autóctono del Garraf i han propi- arbres, arbusts i mates no perden mai ciat la major presencia del pi blcnc. Els Plens deis ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i les seves fulles, característica típica les garrigues i les brolles. de Sant Pere de Ribes van acordar respectivament de la vegetació rneoiterróruo. el7 d'abril i el21 de maig de 1997, sol·licitar a la Diputació de Barcelona I'ampliació del Parc Natural A la part del Garraf, més propera a • EL BALADRE del Garraf, incorporant-hi sois no urbanitzables la costa, la vegetació és de tipus protegits deis seus termes municipals, de forma meridional, tot i que en la part inte- Elmatoll de baladre ens introdueix a que s'establís un "corredor verd" que connectés rior el parc és de característiques les comunitats ripóries manifesta- territorialment els espais protegits de Garrof, septentrlonols. D'aquí la seva rique- ment arbust.ives i relacionades Olerdola i del Foix. La coexistencia d' aquests tres so en quant a flora, El massís es pot sobretot amb la vegetació meridio- espais naturals protegits en un escenari geogrófic dividir en dues zones diferenciades: nal. El baladrar, com a comunitat de dimensions relativament petites -corresponent els vessants marítims i la part interior, permanent, slnstollo a les rambles ,als termes municipals de Sant Pere de Ribes i o "ueds" mediterranis, lIocs eixuts .-Vilanova i la Geltrú al vessant marítim, i als de La primera part integra la rnóqulo. durant una gran part de I'any peró Castellet i la Gorna!, Canyelles i Olivella, al vessant el garric i el margalló, amb Ilentiscle inundats en uns moments determi- interior- fa fer veure la necessitat de formular una i ullostre Aquest tipus de vegetació nots. a l'epoco de pluqes El bala- nova propostc d'articulació d'aquests sistemes avui en dio es troba en procés d'ex- dre reuneix així trets de la vegetació pansió i ja es pot localitzar en altres ripório i tornbé trets de la vegetació ,¡ Aquesta exte'lSió de l'ómbit territorial del parc del punts del Principat. peró no tant escleróñl la, Garraf constitúei~ una prolongació de l'escenari abundantment com a casa nostro. natural característic de l'espai del Garraf. També cal També són habitudls les garrigues, Elbaladre és un arbust perennifoli, de tenir en compte el paper fonamental que ha de jugar les brolles de romaní i el bruc dhl- fulla corlócío. ben poc relacionable aquesta ampliació en la recuperació deis terrenys vern. Elfét de tenir molta part' roce- pel seu aspecte amb els arbres o afectats pels incendis forestals de l'any 1997. so, al massístambé s'hi pot trobor te arbusts ccducuolls que dominen les de roca i la llnórlo de cinqle. c?munitats npóries. la seva mateixa En les terres interiors hi dominen 1'01- ftóració és espléndido i abundosa, 1 El reportatg Un tomb pel Garraf , t El baladrar s'ofereix com un pobla- de tet. la principal bosqulne" d'exiqencio hídrica, característica ment de baladres toreo desconjun- secundaria, així com la brolla amb del litoral cotolo i de la terra boixo tat que ressegueixles rambles,ara a bufa lago tinctória o amb pebrella valenciana. f. la ribo, ara a la mateixa IIera. És n'eren al país de I'alzinarcalcari. Es. corrent que hi entrin diverses espe- tracta d'una brolla termófila, ampla- L'espinar~ d'orco] ~marga lió és una ciesde la rnócuío. que hitroben olxo- ment estesa per tota l'óreo lltorql. formació predominantment espino- pluc relativament humit en el context des de Garraf fins a la Marina, sud sa,eiXarle'ida i clarera, que quasi ha degradat i heliófil de timonedes i enllo del cap de la Nau. Aquesta • desaparegut de l'oreo en que, espinars en que sovint es troba comunitat ofereix un aspecte de potenclolrnént. podria dominar. Ens enclavat el baladrar. conlunt : relativament esclorissot. en réstennomés extensíons petitíssi- poc compacte, dominat en gran mes, d'alguns metres quadrats El baladrar és tiple. als Poisos part pel romaní.Aquest efecte s'cc- nornés. esparses d'ací i d'olló. Els Catalans, de les rambles valencia- centua pel fet que I'esteperola s'os- seuscomponents són perennifolis,o nes. Deversel nord.s'atura en arribar sembla molt al romaní. Elblanc gro- de fulla perslstent.de forma que no a l'Ebre, foro d'uns enclavaments gós de I'esteperola, el permanent varia l'cspecte al IIarg de l'any.Aixó a'I'IIatsal riu Gaia (Alt Camp). A les violat del romaní i les hivernals corn- li proporciona una bono adaptació Balears,nornés apareix a Eivissa. panetes rosades del bruc d'hivern al clima mediterrani montenen aquesta comunitat tot Elbaladre és una especie toreo tóxi- I'any guarnida d'una flor o oltro. tret ca tant en lesñorscom en lesfullesi dei pic de I'estiu,en que s'imposa un . EL PI BLANC branques. període obligat de repós.s És el mes t'ovoncornent 'de la seva floració al corrent a la . EL BRUC D'HIVER mes d'octubre, com ha estat el cas 't~rra baixa d'aquest any, ens sol avisar de 1'0- rrre df t e rr ó- Forma comunitats propament d'un fred i molt cru nia. Com arbustives junta- hivern. En hiverns normals floreix a tots els-pins és ment amb el finals de novembre i al IIarg del mes perenne i no es romaní. Aquestes de desembre. queda mai sense comunitats s'englo- fulles. Les seyes ben sota la denomi- fulles acícules nació de brolles lito- . EL MARGALLÓ són sempre de rals i calcícoles de color verd. Floreix romaní i bruc d'hivern. El margalló és durant la primavera i Aquestes "brolles poden una palmera \" el seu fruit és la pinya. substituirindistintament un olzi- amb alta ~ ~~~. nar o una rnoqulo. Aixó no res- espinositat 'l' \ Es desenvolupa en climes eixuts i pon a un atzar copriciós. sinó a uns i I'~ni~a ~ . \ \ calorosos i és copcc de créixer en plantejaments lógics de base especie sóls poc profunds i órlds. La seva ecológica. També existeixen brolles autóctono resistencia el pot fer créixer finsi tot litorals i calcícoles de romaní i bruc a Europa i en terres salines. d'hivern que apareixen, d'una només creix manera exclusiva o preferent com al Garraf. El l. El pi blanc dóna molta protecció a comunitats secunoorles. a la zona brot del margalló és al sól. a la vegada que regula els deis alzinars. comestible, fet que recursos hídrics i preveu avingu- ha propiciat que des. D'aquí la seva importancia. La brolla de romaní i bruc d'hivern aquesta sigui una A rnés. al Garraf dóna refugi a amb esteperola jugo un paper en especie en perill d'extinció. La algunes especies animals de la absolut marginal al país de la rncqulo de garric i margalló és una zona, com els esquirols o els móqulo de garric i margalló. Hi és. formació forestal amb uns mínims picots verds..
Load more

Recommended publications
  • Garraf I D'olèrdola
    a Igualada BV BV -2154 a Barcelona -2421 Pallejà Sabanell el Pla del Montmartí l’Amunt Penedès 405 m el Montcau els Guixots Corbera la Palma la Magina Ri C-15 644 m de Llobregat era C-243a Turó de Riera d de Cervelló d e Raf a e a l m B R s Can Planes an om r T s a r í e a o n c b 655 m Parcs del d r í 328 m e Itineraris senyalitzats l u r l r Puigdàlber BV o a e - n t -2429 n Puig d’Agulles C a n Can Rossell la Creueta t o e F 527 m d d de la Costa B-24 e ç AP-7 e d n l a BV B Són rutes circulars que tornen al punt d’inici, tret de les rutes l -2155 e o c o i TGV i u N-340 d V r t la Cocona a Grabuac an u S marcades amb asterisc (*). Estan pensades per mostrar la riquesa G 535 m - Ordal Sant Josep a na Garraf i elo arc del patrimoni natural i cultural de diferents indrets del Parc Vilobí C B la Guàrdia N-340 Torre Vileta F 388 m Coll de la Creu Can Guitard del Penedès Lavern Vell BP d’Ordal i estan adaptades, habitualment, per al públic familiar. Santa Fe N-340 les Guixeres les Guixeres del Penedès -2427 Sant Vicenç de Dalt de Baix ANES Vallirana dels Horts d’Olèrdola Puig de l’Osca ia Sant Pau DE LES PL ar SERRA 575 m 614 m M Parc del Garraf d’Ordal ta Sant Antoni a la Granada n c Turó de a o (Subirats) S r Turó de les r -2429 l’Oró e a d A B A B S BV Mentides 4 h 35 min 17,6 km 1 h 24 min 5,8 km la Solana a 1 10 í t r r 541 m Selva Negra ie a R M t les Cabanyes GR 5 Sender dels miradors.
    [Show full text]
  • Nota Lepidopterologica
    ZOBODAT - www.zobodat.at Zoologisch-Botanische Datenbank/Zoological-Botanical Database Digitale Literatur/Digital Literature Zeitschrift/Journal: Nota lepidopterologica Jahr/Year: 1992 Band/Volume: 15 Autor(en)/Author(s): Dantart-Puig (auch Dantart) Jorge, Baixeras Joaquin, Dominguez Martin Artikel/Article: Contribution to the knowledge of the genus Crocallis Treitschke, 1825 : Iberian species (Lepidoptera : Geometridae) 195-216 ©Societas Europaea Lepidopterologica; download unter http://www.biodiversitylibrary.org/ und www.zobodat.at Nota lepid. 15 (3/4) : 195-216 ; 30.IV. 1993 ISSN 0342-7536 Contribution to the knowledge of the genus Crocallis Treitschke, 1825 : Iberian species (Lepidoptera : Geometridae) Jorge Dantart *, Martin Dominguez ** & Joaquin Baixeras** * Departament de Biologia Animal (Artröpodes), Facultat de Biologia, Universität de Barcelona, Diagonal 645, E-08028 Barcelona, Spain ** Departament de Biologia Animal, Biologia Cel.lular i Parasitologia (Entomologia), Universität de Valencia, Dr. Moliner 50, E-46100 Burjassot (Valencia), Spain Summary The Spanish species of the genus Crocallis Treitschke, 1825 are reviewed. Some taxonomical aspects of importance are discussed as well as variability and distribution. Drawings of male and female genitalia and photographs of the adults are included. The five species discussed are : Crocallis tusciaria (Borkhausen, 1793), C. albarracina Wehrli, 1940, C. elinguaria (Linnaeus, 1758), C dardoinaria Donzel, 1840 and C auberti Oberthür, 1883. Résumé Dans ce travail, on étudie les espèces ibériques du genre Crocallis Treitschke, 1825, ainsi qu'on expose quelques considérations taxonomiques. On y repré- sente les genitalia, mâles et femelles, des cinq espèces : Crocallis tusciaria (Borkhausen, 1793), C albarracina Wehrli, 1940, C elinguaria (Linnaeus, 1758), C. dardoinaria Donzel, 1840 et C. auberti Oberthür, 1883. On pré- sente aussi une révision détaillée de la bibliographie et la distribution de ces espèces sur la Péninsule Ibérique.
    [Show full text]
  • Publication of a Communication of Approval of a Standard
    10.7.2019 EN Official Journal of the European Union C 232/13 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 232/12) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Penedès’ Reference number: PDO-ES-A1551-AM04 Notification date: 17.1.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Changes to alcoholic content Description and reasons DESCRIPTION For white, rosé and red wines, the maximum limit for actual alcoholic strength has been removed and the mini­ mum limit has been reduced. Section 2.1.1 of the Product Specification and Section 2.4 of the Single Document must be amended accordingly. REASON(S) These changes to the minimum and maximum strength are being made on the basis of how wines from the Penedès DO are adapting to climate change. The intention is to guarantee the characteristics and typical properties of wines produced in the Penedès DO. 2. Correction to wines produced with the ‘dulce de frío’ (ice wine) method Description and reasons DESCRIPTION In the former version of the specification, wines made according to the ‘dulce de frío’ (ice wine) method had been mistakenly included in the section on liqueur wines. As the Viognier variety has been added, it can also be used for this type of wines.
    [Show full text]
  • Municipis Sota La Senyoria.Indd
    FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 45 MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS: LA GESTIÓ DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARONIA DE LA LLACUNA (SEGLE XV) Estudi a cura de JORDI MORELLÓ BAGET BARCELONA, 2008 © Jordi Morelló Baget, 2008 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: novembre de 2008 ISBN: 978-84-9779-696-5 Dipòsit legal: L-1.301-2008 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L “Neither a borrower nor a lender be” SHAKESPEARE SUMARI PREÀMBUL . 13 RECERCA ARXIVÍSTICA . 27 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) . 27 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) . 28 Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya (ADMC) . 29 Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) . 30 Altres arxius . 31 LA SENYORIA DELS CERVELLÓ DE LA LLACUNA . 35 La jurisdicció baronial . 39 Vers la constitució de la baronia de la Llacuna . 41 Els llocs constitutius de la baronia . 47 Les castlanies sotmeses als Cervelló . 50 Les exaccions senyorials . 55 Altres dominicatures “dins” la baronia . 58 Les parròquies . 61 Els barons de la Llacuna al segle XV . 65 La població de la baronia . 77 La llacuna: centre de la baronia . 81 Els municipis: forma de funcionament . 87 Els consells i juradies . 87 Recursos fiscals i financers . 93 L’ENDEUTAMENT COL·LECTIU DE LA BARONIA (SEGO- NA MEITAT DEL SEGLE XIV) . 107 Els compradors de censals . 118 10 JORDI MORELLÓ BAGET La concòrdia de 1397: la primera regulació del deute cen- sal . 127 LA NOVA CONCÒRDIA DE 1413: LA BARONIA SOTA LA “SENYORIA” DELS CREDITORS .
    [Show full text]
  • Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING
    Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING MP POUM PMU4 POU PERDUT - MP PGOU PPU SANT JORDI II MP PGOU REGULATION USE PARC DE LES ARTS 1 VILANOVA I LA GELTRÚ WINE IN SNU SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2020 AREA I 137.012 m2s AREA I 136.810 m2s AREA I 717,76 Ha CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM CAN CADENA AND CA MP NNSS GOLF COURSE IN SA- MP POUM OF PPU5 LA GRANJA II L’ESTEVE COUNTRY HOUSES LARDÚ SITGES ESPLUGUES DE LLOBREGAT SALARDÚ - NAUT ARAN YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2019 AREA I 8.911 m2s AREA I 5.914 m2s AREA I 70.109 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM ON EQUIPMENT PIT- MP PGM CONFLUENCE ST. JORDI MP PGM LLOBREGOS-CAN MATEU CHES (7a and 7b) ST., VERGE DE GUADALUPE ST. BARCELONA ESPLUGUES DE LLOBREGAT AND RONDA DE DALT ESPLUGUES DE LLOBREGAT YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 17.992 m2s AREA I 28.065 m2s AREA I 3.827 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Public Initiative and Private Initiative OUA I Urbanism MP PDU ARE MONTESA MP PGO TURO DE CAN MITJANS MP PGOU AREA EL PADRUELL ESPLUGUES DE LLOBREGAT VILADECAVALLS VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 109.703 m2s AREA I 224.540 m2s AREA I 16.959 m2s CLIENT I Public Initiative and Private Initiative CLIENT I Public Initiative CLIENT I Public Initiative MP POUM PMU-2 MARQUES DE MP POUM PAU 19 ALLOCATIONS POUM OF MASQUEFA COMILLES LA PLANA MASQUEFA SITGES
    [Show full text]
  • La Difusió D
    ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tesisenxarxa.net ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tesisenred.net ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Comissió Territorial D'urbanisme Del Penedès
    COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DEL PENEDÈS CTUPE Sessió 16│novembre│2020│ Informes per al procediment d’avaluació ambiental 02 - 04 Planejament 05 - 11 Compliments d’acords de la Comissió d’Urbanisme 12 - 14 Consultes, informes i d’altres 15 Expedients d’obres en sòl no urbanitzable 16 - 18 Informes sobre usos i obres provisionals 19 1 02 . AVANÇ DEL PLA ESPECIAL PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA PLANTA DE RECICLATGE I VALORITZACIÓ DE RESIDUS PROCEDENTS DE LA CONSTRUCCIÓ EN LA FINCA SITUADA VILAFRANCA DEL PENEDÈS AL CAMÍ DE LA PEDRERA, AL COSTAT DE LA DEIXALLERIA Alt Penedès Situació Objecte :Possibilitar la implantació d’una planta de reciclatge i valorització de residus de la construcció de caràcter privat. Es proposa l’ordenació de l’activitat en diferents zones: accés, vialitat i aparcament, oficines i serveis, bàscula, zona de maquinària i processat de material, contenidors de materials impropis generats en el procés i Ortofoto zona d’acopi de material de sortida. El procés de trituració i crivellat permet, en part, l’obtenció d’àrids i graves per a subministrament al sector de la construcció, entre d’altres. Acord : Emetre informe sobre l'avanç 16 / novembre / 2020 │ Exp. 2017/ 063523 / B CTUPE 1 02 . AVANÇ DEL PLA ESPECIAL PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA PLANTA DE RECICLATGE I VALORITZACIÓ DE RESIDUS PROCEDENTS DE LA CONSTRUCCIÓ EN LA FINCA SITUADA VILAFRANCA DEL PENEDÈS AL CAMÍ DE LA PEDRERA, AL COSTAT DE LA DEIXALLERIA Alt Penedès Planejament vigent Proposta Estudi de l’accessibilitat a la parcel·la 16 / novembre / 2020 │ Exp. 2017/ 063523 / B CTUPE 2 03 .
    [Show full text]
  • Annual Report 2011-12
    Annual Report 2011-2012 Academic Year Annual Report 2011-2012 Academic Year 5 Welcome 10 Governance 15 Who We Are 20 Faculty 26 Programs 33 Research 53 Highlights 70 External Relations and Financial Data 81 Appendices 86 WELCOME Welcome from Ramon Marimon, Chairman of the Board Recent economic research by James J. Heckman (Nobel Laureate and member of the Barcelona GSE Scientific Council) and other social scientists has shown that the learning experience in a child’s first six years can play a determinant role in his subsequent human development. A stimulating childhood can raise awareness and self-confidence, which can be great skills in later life. We do not have a parallel analysis for institutions, but I think it is safe to venture that the first six years of an institution can play a crucial role in its subsequent development. The 2011-12 academic year marks this six-year threshold for the Barcelona GSE. For all who have participated, I think it has been a stimulating experience and, as the account of Dr. Eduard Vallory shows, it has also been a successful one. Let me thank all who, in one way or another, have contributed to that success and, in particular, express the unanimous view of the Board in thanking Eduard Vallory for his work as Director in launching the School since its inception and in these starting years, as the Board did a year ago with Andreu Mas-Colell for his leading role as founding Chairman. As with children, successful growth in times of crisis brings additional resilience, and the Barcelona GSE has grown as a graduate school and as a research center through this year of Euro-crisis.
    [Show full text]
  • Planell Garraf
    Masia d’en Cabanyes - Mas de Sitges - Creu de Sant Isidre - Sant Pere de Ribes - Plana Novella - Jafre - Vilanova i la Geltrú - Canyelles - Olèrdola - 1 l'Artís - Pla de les Palmeres 2 Ermita de la Trinitat 3 El Montgrós - Font d’en Sidro 4 Vallgrassa 5 Puigmoltó 6 Puig de l’Àliga 15,68 Km 3 h 55 min 320 m Access to Cabanyes 12,15 Km 3 h 15 min 470 m R2 10,60 Km 2 h 48 min 350 m Line L0818 Vilanova i la 14,65 Km 3 h 40 min 290 m Starling point in Olivella 10,85 Km 2 h 37 min 165 m Line L0818 13,24 Km 3 h 45 min 485 m Line L0820 / L0145 farmhouse by private South. Geltrú - Sitges, L0810 accessible by car. Autocars Plana Vilanova - Vilafranca - vehicle. Rodalies Vilafranca Barcelona Autocars Plana 1 8 16 19 14 28 11 itinéraires entre mer et montagne et mer entre itinéraires 11 11 itineraries between sea and mountains and sea between itineraries 11 Gentle stroll to L'Artís farmhouse followed by an energetic Round-trip route which, though not technically difficult, A route that quickly and continually rises to reach one of El Circular Route. An intense route running through the heart A village like those of the past, Puigmoltó is a model of Semicircular route suitable for all. A very complete ascent to the Casa Alta plain. The route begins at Cabanyes requires a minimum level of fitness because of its incline Garraf's most privileged viewpoints. In spite of its modera- of El Garraf Park through forests, villages, crops and respect for its surroundings and of an architecture that itinerary through one of the most interesting parts of El farmhouse (Masía d’en Cabanyes), the Manuel de Cabanyes and duration.
    [Show full text]
  • Parcs Del Garraf I Olèrdola EN
    The Natural Parks Network Ensuring the territorial and environmental balance of the 100 municipalities within its geographical scope. Barcelona Provincial Council’s Natural Parks Network consists of 12 protected natural areas of significant scenic, ecological and cultural value. It is comprised of 102,587 ha, spread out across 100 municipalities. These municipalities represent 22% of Barcelona province’s territory and are home to 70% of the population of Catalonia. The planning and management of the natural and agricultural areas is conducted through special plans drawn up with the participation of all the parties involved. The Network protects the natural, agricultural, © Xevi Vilarregut forestry, cultural and scenic values of each park. cil oun C l The kingdom of limestone rock It works towards achieving a balance between cia in ov the preservation of the parks and the economic Pr The parks of El Garraf and Olèrdola fascinate visitors with development of the area. lona their unique and exotic landscapes, rich in karstic shapes. Barce / It also promotes environmental education and the n The arid landscapes of El Garraf and Olèrdola are ó nz public use of natural and cultural heritage. la characterised by their low reliefs, rounded peaks and deep Re i ak valleys of steep slopes. © Iñ This paper comes from environmentally responsible sources The parks of El Garraf and Olèrdola, so close to © Pep Herrero (Taller de Cultura) / Barcelona Provincial Council English each other, comprise the south-west buttress of the Catalan coastal mountain range. Spread across the districts of El Baix Llobregat, L’Alt Penedès and El Garraf, together they comprise 12,984 hectares (of parcdelgarraf parcs.diba.cat/web/garraf parcs.diba.cat/web/olerdola parcgarraf parcolerdola Network app which El Garraf represents 12,376 and Olèrdola 608).
    [Show full text]
  • Publication of a Communication of Approval of a Standard Amendment
    C 307/12 EN Official Journal of the European Union 11.9.2019 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 307/09) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regula­ tion (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Cava’ Reference number: PDO-ES-A0735-AM07 Notification date: 22.2.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Reduction in the acidity limit of the base wine and the cava Description and reasons Amendment to points 2.c, 3.b.1, 7a and 7b of the Product Specification and point 3 of the Single Document. Description: Reduction of 0,5 grams per litre (from 5,5 to 5), expressed as tartaric acid, of the total acidity of the Cava and base wine. Reasons: In view of the continuing trend for a drop in the total acidity observed in previous harvests, in the 2012 harvest a study was carried out to monitor the total acidity of base wines for Cava, in which more than 50 % of the wines were sampled according to the different varieties in the area. The conclusion drawn from this study is that the natural acidity — once the grapes are ripe enough — is balanced, and the wines do not need to be acidified, unless it is to meet the total acidity imposed by law which is, however, undesirable as it makes the taste of the wines unbalanced.
    [Show full text]
  • BUTLLETÍ Municipal Núm
    BUTLLETÍ municipal núm. 115, març i abril de 2011 SETMANA CULTURAL Especial entitats Teià Gota a Gota a la Guanyadors del concurs de Nova associació de consum Intermón Oxfam Trailwalker la Mostra Literària reponsable a Teià Parlem amb els membres del Teià Es lliuren els premis de la XXVIII Es crea una cooperativa de consum Gota a Gota, un grup d’esportistes Mostra Literària a La Unió; enguany, a Teià, amb l’objectiu de promoure que uneixen la seva passió per la amb 313 treballs presentats i 20 un consum responsable, saludable, muntanya amb la solidaritat.. PÀG. 3 persones premiades. PÀG. 9 ecològic i solidari. PÀG. 5 BUTLLETÍ EDITORIAL CICLES municipal La vida municipal està estretament lligada al cicle electoral que cada qua- núm. 115, març i abril de 2011 tre anys estableix que se celebrin les eleccions al consistori local. I el Butlletí Municipal, com a publicació municipal, no n’és una excepció. Aquest número, doncs, tanca un nou cicle de quatre anys d’aquesta revista SUMARI i també de la feina feta per l’equip de col·laboradors que l’ha feta possible i que, aprofitant l’avinentesa, es permet un temps de descans, reflexió i inspi- 03 L’Entrevista ració per recomençar una nova etapa amb empenta la propera tardor. 04 Grups i Associacions 08 En Joc Quan un mira enrere, recorda que en l’editorial de fa vuit anys es deia: 09 Mostra Literaria 2011 “volem que aquest sigui un dels mitjans a Teià en què tothom qui ho vulgui Amb ulls de Pepita s’hi pugui expressar lliurement, amb l’única condició que es faci des de l’òp- tica del respecte (...).
    [Show full text]