POLÍTICA P7

Ferits i detinguts 180596-1135515w en les protestes de Girona i Terrassa CONSULTORIA INTEGRAL per a pimes i patrimonis familiars Els Mossos van intervenir contra els antifeixistes que volien evitar les www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69 L’acció policial d’ahir al matí a Girona ■ QUIM PUIG concentracions de la dreta espanyola

1,20€

DIVENDRES · 7 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14843 - AVUI / Any XL. Núm. 13713 - EL PUNT

P6,7 Celebració deslluïda PROBLEMES · Felip VI parla en “MOLTES GRÀCIES” · El rei 21-D · Sánchez va dir que en el la celebració dels 40 anys de la es va limitar a dir aquestes Consell de Ministres del 21-D a Constitució de problemes “molt paraules en català i a lloar la hi haurà importants rellevants” sense detallar-los “catalanitat subtil” de Roca anuncis per a Catalunya

POLÍTICA P8 Política P11 Èxit diplomàtic de a Eslovènia El president eslovè va rebre el de la Generalitat a Ljubljana mentre l’Estat celebrava els 40 anys de la Constitució

Opinió P12 Carta oberta a Elisenda Paluzie (ANC), Marcel Mauri (Òmnium) i Josep Maria Cervera (AMI) Jordi Romeva Manadé

Consellers, diputats i ciutadans en general es van reunir a l’emblemàtic convent per donar suport als vaguistes ■ J. LOSADA La segona Caputxinada 183863-1184184T Els caputxins de Sarrià acullen el dejuni en suport a la vaga de fam 2 EL PUNT AVUI | DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama Punt de Vista opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció) i Ricard Forcat. contactes rebran resposta de la direcció. Keep calm La vinyeta Josep Maria Fonalleras Fer Pensar un país

odríem parlar de P l’Institut d’Estu- dis Catalans, de la Bi- blioteca de Catalunya, de l’Escola de Biblio- tecàries, de la Mater- nitat, del Servei Meteorològic o del Geogràfic, de la introducció del mèto- de Montessori i la renovació pedagògi- ca, de l’Escola Superior de Bells Ofi- cials o de l’Escola Catalana d’Art Dra- màtic, però també de l’impuls a la pa- gesia i a la formació professional i in- dustrial, de la divulgació científica. Po- dríem parlar de carreteres i de la xarxa telefònica, o dels frescos de Torres Garcia al Palau de la Generalitat, però avui parlarem de la Xarxa de Bibliote- ques Populars, que aquest any com- memoren el centenari. De la mà de Ga- lí, Rubió i D’Ors van significar un deci- siu pas per dur la cultura ar- reu, amb criteris de modernitat i amb el referent anglosaxó com a punt de referència. Fa cent anys es van obrir les pioneres, les de Valls, Sallent, Olot i les Borges Blanques, i no es va poder Vuits i nous completar tot el pla per les circums- Manuel Cuyàs La tasca de la Mancomunitat, tot i els condicionants polítics i socials, va ser més decisiva Paisatges estimats que la de la Generalitat republicana e tant que t’estimo t’abo- enamoraven si tot són casetes? “Mon tàncies que ja sabem. El mateix Prat nyego”, es diu. O “t’apunye- “Es reprèn la cor estima un arbre”, exclamava Costa de la Riba definia així la idea de la Man- “D go”, no vindrà d’un matís. i Llobera. L’arbre ha estat arrencat. comunitat: “Que no hi hagi un sol ajun- En tot cas, els bonys són conseqüència destrucció de la Aquesta dinàmica –en direm dinà- tament de Catalunya que deixi de tenir dels cops de puny. Un equivalent en mica– va ser molt perpetrada durant la seva escola, la seva biblioteca, el seu castellà seria “la maté porque era Costa Brava i altres el franquisme. Ens vam arribar a pen- telèfon i la seva carretera.” mía”, i ara no es pensin que faci refe- sar que la destrucció de la Costa Brava Cada vegada que hi torno, penso rència a la violència masclista, molts paratges i altres paisatges del país era inherent que no hem valorat prou aquest endre- cops justificada per part de l’agressor al règim imposat per aquell general çament col·lectiu, aquesta fúria recto- amb aquesta exoneració salvatge. Em que ara alguns enyoren, si és que l’han ra que no solament va procurar fornir limito, avui, a la Costa Brava. L’hem deixat d’enyorar mai. Vam tenir raons el país, és a dir, dotar-lo del que era es- estimat tant que l’hem apunyegat. Da- per pensar-ho: amb la democràcia es trictament necessari, sinó que va as- vant un paisatge que enamora, sigui el van fer lleis respectuoses amb el pai- sentar els fonaments perquè Catalu- que sigui i on se situï, molts pensen o de construir la caseta entre les bran- satge. La crisi econòmica posterior va nya estigués al nivell, estructural i espi- expressen: “Aquí, m’hi faria una case- ques d’un pi com si fossin uns robin- mantenir intactes moltes cales i pins, ritual, material i intel·lectual, de les na- ta.” Si és un pobre, el desig no té cap sons. Se n’han de tallar, també, perquè però ara que en sortim es fa present de cions més avançades. La tasca de la conseqüència: se’n torna a la casa que hi hagi camins que afavoreixin l’accés nou la “dinàmica”. Una pila de gent Mancomunitat, tot i els condicionants ja té i no se’n parla més. Si el que el a la caseta. Després d’una caseta en ve torna a estimar paratges i pins. Els polítics i socials, va ser més decisiva formula és un ric o una persona capa- una altra. Si se situa darrere de la pri- ajuntaments en són sensibles: no és que la de la Generalitat republicana, citada per endeutar-se, la caseta es fa mera, no passa res. Si se situa davant, bonic l’amor a primera vista o amb vis- empesa per la dinàmica ideològica i realitat. Com que la caseta, que de ve- el mar no es veu. Sempre n’hi ha una tes al mar? Matem, abonyeguem, apu- bèl·lica. Per una raó substancial. Per- gades és una casassa, no es pot fer sen- més al davant de l’altra. La de primera nyeguem el que estimem. És una fata- què va tenir la valentia primera de pen- se permisos municipals o d’altra índole fila veu el mar, però sense cap perspec- litat? Els més amadors de tots protes- sar un país. És en la labor adàmica de administrativa s’entén que hi ha ajun- tiva. El seu propietari s’havia enamo- ten, volen mantenir la cala, no aspiren la Mancomunitat –com en el cas que taments i administracions disposats a rat del paisatge observant-lo des d’una a fer-s’hi cap caseta ni volen que altres ara ens ocupa, el de les biblioteques facilitar aquests permisos i a dibuixar posició elevada, amb tot de pins fins a n’hi facin. Hi ha amors respectuosos populars– on Catalunya va trobar refu- plans especials que facin possible ran d’aigua. L’aigua la té, no n’hi falta. amb els paisatges, les persones i les co- gi i va resistir la posterior ensulsiada l’erecció de la caseta. S’han de tallar On són els pins que l’havien d’emmar- ses. Els seus practicants es fan esti- nacional, cultural, lingüística. arbres, és clar, perquè ningú no parla car? Mira enrere: on són els pins que mar. Els apunyegarem? EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor ( Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc- mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. codi QR o entrant a http://epa.cat/c/adguzz A la tres EDITORIAL Xevi Xirgo / [email protected] Desconfiança El revulsiu en la justícia

a és ben trist, que s’hagi hagut gim franquista, alguna rèplica hauria La justícia espanyola conti- d’arribar a aquests extrems (ho “Set dies, ja fa de tenir ara. Perquè les forces inde- nua fent passos decidits cap J dic perquè una vaga de fam és una pendentistes (i, és clar, republicanes) mesura extrema) perquè veiem els pri- que Jordi Sànchez i no només transmetin unitat sinó que al seu descrèdit i fa la sensació que mers símptomes d’unitat entre les for- la practiquin i dissenyin d’una vegada té del tot assumit aquest peatge ces independentistes d’aquest país. Jordi Turull no (d’una punyetera vegada, m’atreviria a com a dany col·lateral en la missió Mentre ahir a Madrid celebraven l’ani- dir) una estratègia conjunta. Si és cert de salvaguardar la unitat de l’Estat versari de la Constitució espanyola, mengen. Set! I sis que venen temps complicats (i res fa aquesta que ens ofega i que no ens per- i pensar que no sigui així) no els podem espanyol i de reprimir el moviment met sentir-nos còmodes a Espanya, a afrontar sense una estratègia comuna. sobiranista català per molt pacífic i Barcelona la principal celebració era al ! Sis! El carrer no demana gaire res més que democràtic que hagi demostrat ser. convent dels Caputxins de Sarrià, al això: unitat, unitat i unitat. I, és clar, En la seva lògica, el fi justifica els mateix lloc on, ara fa 52 anys, hi va ha- les instruccions necessàries per no mitjans i, per tant, és normal que la ver la primera gran protesta estudian- Set! I sis Joaquim Forn i Josep Rull! malbaratar tot el que hem fet fins ara. til contra el franquisme. Alguna cosa Sis! La vaga de fam dels diputats i ex- No hi crec, jo, en el campi qui pugui, en sala 61 del Tribunal Suprem, per hi ha encara en comú, entre una pro- consellers de JxCat és, ha de ser, un carrers tallats i en aldarulls descontro- unanimitat, rebutgés ahir les vuit testa i l’altra, i probablement té a veu- revulsiu perquè la unitat que vàrem lats. Crec en la unitat, en l’estratègia peticions de recusació del jutge re amb el fet que Franco ja no hi sigui començar a visualitzar ahir a la Caput- conjunta i a posar-los en evidència nos- Manuel Marchena, president de la però el franquisme sí. Aquest cop, la xinada no només es mantingui sinó altres a ells, no pas a posar-nos-hi nos- convocatòria era en suport dels presos que s’aprofundeixi. La solidaritat que altres mateixos. La vaga de fam és sala segona del Suprem, presenta- polítics en vaga de fam i en contra del va provocar la Caputxinada del 1966, prou seriosa (i perillosa) per convertir- des per quasi tots els presos polí- Tribunal Constitucional. Set dies, ja fa amb la creació de la Taula Rodona de se en un revulsiu. Per anar junts, defi- tics catalans, tot i les evidències que els Jordis (en aquest cas, Jordi les Forces Polítiques, que va ajudar a nir una estratègia i demanar-los que que qüestionen enormement la se- Sànchez i Jordi Turull) no mengen. articular una resposta comuna al rè- l’aturin. va imparcialitat per jutjar el cas.

El mateix passa amb la trentena De reüll Les cares de la notícia de recursos d’empara davant el Tri- Adela Genís REI D’ESPANYA bunal Constitucional, presentats Felip VI pels presos polítics catalans, dema- Espiral nant protecció de drets fonamentals Problemes? o d’una presó preventiva abusiva o d’obligació injustificada que fa més d’un any El monarca espanyol va parlar ahir, en l’acte com- que dura; recursos alguns dels quals memoratiu dels 40 anys de la Constitució, dels o vagi en motocicleta els dies que hi ha s’han passat molts mesos enterrats molts problemes que té el seu regne, de respectar en un calaix sense cap motiu més N contaminació atmosfèrica. El poden multar. Pagui les lleis, exercir els drets i “acudir als tribunals per zona blava o verda en qualsevol gran ciutat o intenti fer defensar-los i complir les seves decisions”. Moltes enllà de bloquejar l’accés dels en- servir el transport públic i arribar a l’hora a la feina. Recicli -+= al·lusions al “problema” català sense esmentar-lo. causats a la justícia europea, fins al de totes les maneres possibles: els envasos al groc, els punt de motivar la vaga de fam de vidres al verd, el paper al blau, i tingui en compte que PARE CAPUTXÍ molts productes que podria deixar al contenidor no hi quatre dels presos a Lledoners i un poden anar. Cal anar a la deixalleria encara que algun Joan Botam insòlit comunicat del mateix Tribu- empleat sempre arrufi el nas cada cop que hi porta nal, justificant la demora en la com- alguna quincalla (o potser algun pot de pintura) difícil de L’esperit de la Caputxinada plexitat del cas. Una complexitat que classificar. Continuem. Vagi a no existia quan es va donar 48 hores La societat passar la inspecció tècnica de Aquest pare caputxí ja va tenir un paper clau en actual vehicles encara que el cotxe estigui els fets de la Caputxinada del 1966, quan era pro- als encausats per respondre davant comporta pràcticament nou. També el poden vincial de l’orde a Catalunya, i ahir va rebre els di- el jutge de gravíssimes acusacions. uns deures multar. Si vostè és autònom ja sap putats i consellers que es van sumar a la jornada que per un comerç haurà de pagar de dejuni als Caputxins de Sarrià, i va lloar l’acti- El Constitucional, que ha fet sa- difícils de una taxa d’escombraries (per posar -+= tud de lluita per la justícia dels presos polítics. digerir un exemple) difícil d’assumir per un ber que no veurà els recursos al·lu- mortal o que haurà de fer efectius FOTÒGRAF I EXCANTAUTOR dits fins passat festes de Nadal, uns impostos com si fos una multinacional. Pagui quan la vaga de fam ja haurà supe- l’electricitat a preu d’or. Potser s’ho podrà estalviar i fer Joan Ramon Bonet rat el mes de durada, continua com un favor al medi ambient si és un ciutadà metòdic i programa les rentadores a les tres de la matinada (hora I el dels Setze Jutges el Tribunal Suprem fent la seva part de consum barata, diuen algunes veus) i la pot estendre de la feina en el procés contra l’1-O, a les vuit del matí. El ciutadà estressat viu en una espiral “Ara et persegueixen pel que penses, no pel que aliè als dubtes més que raonables d’obligacions difícils de defugir. Encara que la majoria es dius o per la llengua en què ho fas”, afirma en una que susciten les seves actuacions relaxaran del seu complicat dia a dia mentre es preparen entrevista el fotògraf i excantautor mallorquí Joan al voltant d’aquest procés i dilapi- qualsevol infusió de nova generació mentre busquen la Ramon Bonet, que va ser membre dels Setze Jut- sèrie de moda que els han recomanat a Netflix. I -+= ges i acaba de rebre el premi Enderrock d’Honor dant, d’aquesta manera, la neces- l’endemà, tornem-hi que no ha estat res. de la Música Balear. Sempre coherent. sària confiança en la justícia. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018 Tal dia De groc Revifada Hivern calent Milers de catalans prenen la El comerç revifa abans de les Els sindicats organitzaran un com 1 capital comunitària per exigir 10 festes de Nadal. Els beneficis 20 hivern calent de mobilitzacions any als socis de la Unió Europea anys baixaran pels descomptes i la anys a favor de la reducció de la que reaccionin davant l’onada contenció de la despesa jornada laboral fins a 35 hores avui fa... repressiva de l’Estat espanyol. familiar. setmanals. Full de ruta David Portabella Tribuna Jaume Oliveras Costa. Escriptor El partit I, on és el caganer? d’Ortega Lara

ra ve Nadal... i entrem en el cicle cet la figura del caganer, en un realisme porta debat i valoracions contradictòries o havien passat màgic. Llums i imatges, sons i exagerat que fins l’Església adopta i que el resultat s’avalua com un fracàs. Podeu N ni dotze hores de A olors, els colors de la gran festa. anys després adquireix vida pròpia com a seguir la seqüència dels darrers dotze la irrupció de Vox al Cada vegada més comercial, cada vegada expressió de cultura civil i de col·leccio- anys i en tindreu un bon exemple. Parlament andalús menys vivencial. Crides al consum i ten- nisme més o menys popular. quan el candidat del dresa disfressada. Festa laica, però en- L’INSTITUT DE CULTURA de Barcelona en- PP, Juanma Moreno, troncada en la tradició cristiana. Soc de EN LA TRANSGRESSIÓ, es fan agosarades carregà a l’escenògraf Sebastià Brossa el va regalar un moment màgic d’il·lusió. pessebre. De figures de fang i estel de pa- interpretacions de les tradicions nada- projecte pessebrístic d’enguany, que ell “El PSOE pot pactar amb independen- per d’argent. De suro i molsa. De pastors lenques i aleshores la proposta d’un pes- titulà Tots a taula, una composició de tistes i batasunos i jo no puc pactar cuidant la ramada. Del nen entre embol- sebre és un conjunt que no té a veure gai- taula parada de festa i dotze cadires que amb el partit d’Ortega Lara?”, es va calls, al costat del bou i la mula. De l’esce- re res amb el pessebre. D’exemples, un fins i tot fa goig i convida a fer-hi una atu- preguntar Moreno. La frase no té tanta nogràfica llegenda que inventà Francesc munt; però el de l’Ajuntament de Barcelo- rada. Com a mots encreuats, cal buscar el màgia sense el “chantatachan!” de d’Assís, als inicis del segle XIII. Tradició na s’emporta la palma. Des de fa uns anys, significat de cada andròmina i deduir si es Juan Tamariz, però la màgia hi és. Vox franciscana estesa per la Mediterrània i si el pessebre de la plaça Sant Jaume no tracta d’un pessebre o un entreteniment ja no era Vox, era el partit de la víctima exportada al món, potser com a simbolo- per a desvagats. Uns nius d’ocells fan su- d’ETA que va ser segrestada durant gia de pau i solidaritat feta des de la humi- port a les paraules poètiques de Montse 532 dies entre 1996 i 1997. Vox ja no litat dels serrells de la història. M’agrada Ginesta i el seu “Desig” on veu “un estel era el partit del líder Santiago Abascal el pessebre tradicional i m’embadaleixo solitari entre núvols” i “ens donaríem les que crida “Susanita!” amb la seva tes- davant el gran diorama. mans, i seguint el senyal, entre matolls tosterona masclista (per cert, qui al PP “Des de fa uns glaçats, faríem camí plegats”. Una idea i a Ciutadans no es va indignar en pú- MES LA MODERNITAT i la laïcitat qüestio- superoriginal; segur. Mentre contempla- blic davant aquest crit perquè menys- nen algunes coses, i per a molts el pesse- anys, si el pessebre va el conjunt, intentant escatir el signifi- preava una socialista, potser no serà bre tradicional és una antigalla i s’obli- cat de cada cosa, vaig sentir un vailet que tan creïble quan s’escandalitzi si el guen a fer interpretacions arriscades, en de la plaça Sant preguntava a qui l’acompanyava: “Avi, mascle alfa brama un dia “Inesita!” o el joc del sí però no o en la transgressió de però on és el caganer?” Sense poder-me “Andreíta!”, per posar dos exemples de les pràctiques rutinàries. Al bell mig Jaume no porta reprimir, vaig dir a l’home: “Porti el nen misogínia). Vox ja no era el partit de d’una manifestació de cultura religiosa, el debat és un fracàs fins al Museu Marès; allà podrà veure què l’advocat Javier Ortega, que té una vi- barroquisme del segle XVIII porta de bra- és un pessebre.” da tan buida i trista que el 5 de gener a El popular Juanma Moreno va regalar un moment màgic: El lector escriu

Vox ja no era el partit del Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió. líder que crida “Susanita!” i El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] veu “gihadisme de gènere” Aparició o del PP, i ara alguns dels ele- aconseguit que vingui l’auto- sectorial de l’ANC, no havia vist tot i les mil dones mortes continuació de ments ultres hi arriben amb bús del Banc de Sang. Espe- la Patronal tan plena com en l’extrema dreta? altres sigles. Per cert, a Ciuta- rem que us animeu a venir i us aquest acte. La nostra terra fa les portes del Tribunal Suprem va dir dans, que des de fa uns anys apunteu a totes les activitats i segles que està ocupada. I la que la falta de llibertat d’Oriol Junque- b Veig i llegeixo atònit com se li estan pegant elements ul- que l’activitat del Banc de nostra gent fa segles que pa- ras era per a ell “el millor regal de Reis”. persones de tot arreu se sor- tres li ha sortit un seriós com- Sang sigui un èxit. Us esperem teix humiliacions i injustícies. Vox ja no era el partit que denuncia un prenen de l’arribada de l’extre- petidor amb Vox. Esperem demà al nostre poble! Ara, els països avançats tornen “gihadisme de gènere” per abolir la llei ma dreta a les institucions. que entre PP, Ciutadans i Vox ALUMNES DE 4t, 5è i 6è DE L’ES- a veure com Ñ is different en contra una violència de gènere que ha Fins i tot els periodistes ex- no facin un mà a mà per atiar COLA DE L’ESTANY democràcia. L’alta judicatura matat un miler de dones, més que ETA pressen als seus articles la se- l’odi contra els catalans que (Moianès) mostra el seu origen franquista i sense un ressò equiparable. va sorpresa. Soc jo qui està opinen diferent que ells. en el règim del 78. No hi ha se- Jugar al truc de Juanma Moreno pot sorprès per aquesta sorpresa PEDRO SALCEDO VAZ Jaume paració de poders; per si te- ser addictiu, si no fos frívol. Què és Re- de la gent. És que no sabem, Badalona (Barcelonès) Alonso-Cuevillas níem dubtes, el Whatsapp de agrupament Nacional a França? El par- especialment els periodistes, Cosidó ho demostra! Per fer-hi tit racista de Marine Le Pen o el partit que Santiago Abascal (líder de La fira de l’Estany b El passat 14/XI els vilatans front, el meu profund reconei- d’una mare de família? I Alba Daurada Vox) fou regidor del PP a de Sant Quirze vam tenir la xement als advocats que de- a Grècia? El partit filonazi amb mili- l’Ajuntament de Llodio? Que b Som els nens i nenes de sort d’escoltar la seva saviesa fensen, com en Jaume, els qui tants que van assassinar el raper anti- fou diputat del PP al Parla- l’escola de l’Estany. Us volem respecte a la judicialització de en un altre país serien inno- feixista Pavlos Fyssas o el partit del ment basc i protegit d’Espe- explicar que al nostre poble, la política catalana, sobre les cents. Gràcies, també, Gonzalo país de Sòfocles i Aristòfanes? Als Es- ranza Aguirre a Madrid? És l’Estany (Moianès), demà, dis- greus conseqüències amb els Boye, Andreu van den Eynde, tats Units hi ha una firma de publicitat, que no recordem que, per ex- sabte, dia 8 de desembre, es presos, exiliats i el miler d’im- Judit Gené, Ben Emmerson, Crowds on Demand, que des del 2012 emple, Alejo Vidal-Quadras va fa una fira amb moltes activi- putats per l’1-O i derivades, ai- Jordi Pina, Aamer Anwar, Mari- ofereix als clients simular una celebri- ser president del PP a Catalu- tats; com per exemple el 47è xí com la manera d’avançar na Roig, Paul Bekaert, Àlex So- tat que no tenen –contractant fins i tot nya i diputat seu? És que no concurs de pintura ràpida, un vers la construcció de la Repú- là, Ana Bernaola, Benet Sale- falsos paparazzis que els facin fotos al veiem quanta gent del PP sal- espectacle de màgia, trobada blica. Escoltant-lo t’adones llas, Olga Arderiu, Xavier Mele- carrer– i ofereix a un partit polític nou ta a Vox? No, l’extrema dreta de tractors, una tirada de bit- que no només és intel·ligent ro, Núria Martí, Carles López, portar-li falsos simpatitzants als actes. no acaba d’arribar a les insti- lles catalanes o un esmorzar per ser catedràtic en dret pro- Javier Leiva... A Espanya la firma no té futur i Vox pot tucions. Hi ha estat sempre. El popular. Una altra activitat, cessal, sinó també per la fina SALVADOR DOMÈNECH acomiadar el seu estrateg gràcies a que passa és que abans hi es- que l’organitzem nosaltres, és ironia que desprenen les seves Sant Quirze del Vallès mags altruistes com Juanma Moreno. taven allotjats amb les sigles la donació de sang, ja que hem opinions. Organitzat per la (Vallès Occidental) EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018 | | La frase del dia “La Constitució espanyola s’ha acabat convertint en una gàbia per als catalans”

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT De set en set Tribuna Xavier Cortadellas Xavier Díez. Historiador L’amor liberalitzat Els rècords

n els darrers temps, en el movi- ments de gelosia, en el que pretenia es- mateix no és sinó la resurrecció de ve- ivim temps de rè- ment feminista i entre ambients devenir una societat sense relacions lles idees, amb la diferència que es va V cords i no de re- E socialment compromesos s’està de poder, en nuclis comunitaris on tot normalitzant entre alguns sectors de cords. Els digitals produint una crítica profunda al model allò que impliqués possessió (també en la societat –especialment mil·lennis- diuen que a Barcelona d’amor romàntic. Es considera, no les relacions interpersonals) fos des- tes– i sembla reivindicat per una part aquest novembre ha sense certes dosis de veritat, que cartat. De fet, arreu d’Europa, aquests del moviment feminista com a alterna- estat el mes més plu- aquest mite, que apareix reiterada- nuclis de poliamor, en comunitat, o en- tiva als convencionalismes socials. jós en més d’un segle. I també expliquen ment en la literatura, el cinema i la cul- tre xarxes de persones que no necessà- Tanmateix, fa pocs anys, el pensador que, segons les seves dades, els de l’Ob- tura popular, és el responsable d’ele- riament havien de conviure, es van Zygmunt Bauman ja va alertar de la ca- servatori Fabra confirmen que no hi ha- vats graus de patiment dels individus. anar estenent arreu d’Occident a inicis ra B del fenomen. En un llibre fasci- via hagut mai tanta pluja com durant els Ara bé, el principal motiu de condem- del segle XX. Això també va arribar a nant, Amor líquid, interpretava que el primers onze mesos del 2018. I com que na, com a ressò dels debats que ja es Catalunya durant les dècades dels neoliberalisme havia interioritzat la sembla que ja no ho sabem, sempre hi van produir del Maig del 68, com anys vint i trenta, al voltant de les re- precarietat com a norma de vida i de ha algun periodista que s’atura a recor- a responsable de la violència contra les vistes Ética i Iniciales, editades al bar- conducta. dar-nos que ens queda encara el mes dones, en el sentit que la família tradi- ri de Sants durant aquest període. Mal- de desembre per fer un nou rècord. Sí, cional és percebuda com una institució grat que no se sol comentar gaire, DE LA MATEIXA MANERA que el culte a la vivim en una competició inacabable, en fonamentada en les relacions de poder aquests moviments poden considerar- novetat i la impossibilitat de construir una època en què el passat, si es mira, i la perpetuació de l’ordre. Tot plegat, se precursors de la revolució sexual i existències sòlides, de poder gaudir generalment només és perquè el volem allò que en termes contemporanis s’es- en els costums que es va produir du- d’un mínim d’estabilitat en la vida pro- superar. És sobretot per això que ens in- tà denominant “model heteropatriar- rant la dècada de 1960 a Occident. fessional, la inestabilitat emocional teressa. Segle XXI. El segle en què no es cal”. també acabava per esdevenir un feno- pot parar mai, un segle en què hi ha EN L’ACTUALITAT, torna a emergir amb men lligat al nou model del capitalis- sempre coses inajornables a fer, llocs AQUESTA PERCEPCIÓ, així com la crítica força el concepte. El “poliamor” sem- me. Ja no s’establien relacions amoro- per visitar, experiències per viure i, pri- al convencionalisme en matèria de re- bla un invent contemporani, que tan- ses, sinó que es consumia “amor”, com mer de tot, rècords per batre. On anireu lacions amoroses no és cap novetat. Ja qualsevol altre producte. De la mateixa aquest cap de setmana? Escric això al segle XIX, el moviment llibertari va manera que l’obsolescència programa- després de llegir que el moviment slow teoritzar intensament sobre allò que da, sembla que el nou model de capita- –lent– avança cada cop més de pressa. coetàniament es va denominar “amor lisme promogui relacions amb data de Naturalment, qui ho ha escrit s’ha afa- lliure”. La majoria de teòrics i practi- “Les aplicacions caducitat, com irònicament recollia nyat a dir-nos que pot semblar una pa- cants anarquistes entenien aquest un fascinant capítol de la sèrie Black radoxa. Ho és. Però també és cert que concepte com una alternativa a la fa- mòbils que Mirror: Hang the DJ. cada cop hi ha més llibres de lectura mília burgesa, en què les relacions lenta a l’abast de tothom, i més slow ci- amoroses quedaven desvinculades de potencien les LES APLICACIONS mòbils que potencien ties, ciutats que aposten per la lentitud i l’església i de l’estat. A la pràctica, això aquesta mena de relacions efímeres, o per convertir-se en el que en diuen “pe- solia traduir-se en relacions monòga- relacions efímeres, els realities sobre cites, són comple- tits oasis de calma”. També hi ha cada mes i heterosexuals que no s’havien o els ‘realities’ sobre ments que semblen reflectir o enaltir vegada més persones que s’apunten al formalitzat legalment, i que com asse- un model alternatiu al tradicional, i moviment slow sex i a Amèrica o a Cata- nyala el federalisme anarquista, podia cites, serveixen per que, per contra, serveixen per consta- lunya n’hi ha que ja parlen de l’slow ésser dissolta unilateralment per ca- tar la creixent dificultat de relacionar- schooling –escolarització lenta–, que és dascuna de les parts. constatar la creixent se entre individus de manera generosa –no en tinc cap dubte– una tendència i desinteressada. En altres termes, el que va a l’alça. Aviat llegirem Proust en POSTERIORMENT, cap a la dècada de dificultat de “poliamor” o la creixent banalització lectura lenta, que és també com devia 1890, l’anarquista individualista fran- relacionar-se entre del sexe semblen reflectir la idea que el escriure ell i la millor manera com el po- cès Émile Armand va teoritzar sobre capitalisme ha penetrat també en l’es- dem entendre. I aprendrem a viure com allò que ja va denominar explícitament individus de manera fera dels més íntims sentiments hu- el vellarcàs del meu gos. Hores i hores el “poliamor”, és a dir, l’assumpció de mans. O, explicat amb una magnífica mirant la paret. Empanat, que diu la me- la promiscuïtat sexual com a fórmula generosa i expressió de la filòsofa Marina Garcés, va filla en comptes d’entotsolat. Però el natural de relació entre persones, sen- potser estem passant de l’amor lliure a cas és que, a poc a poc, va batent rè- se lligams personals estrets ni senti- desinteressada l’amor liberalitzat. cords i sumant anys de vida.

Sísif Jordi Soler 6 EL PUNT AVUI | DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018

Èxit El president eslovè Els Caputxins, Artadi, Nuet, Riera o diplomàtic rep el de la altaveu de la Cuevillas, entre els de Torra a Generalitat el dia que vaga de fam que duen a terme la Nacional l’Estat celebra els 40 protesta de 24 hores Eslovènia dels presos anys de la Constitució al convent Passant de puntetes de

40 ANYS · Felip VI admet “problemes El rei Felip VI, ovacionat per la polítics” sense citar el 3-O ni els presos i reina Letícia, la princesa evoca la Constitució com a reconciliació Elionor, la infanta Sofia i la presidenta del Congrés, Ana CIU · Lloa la “catalanitat subtil” de Roca Pastor ■ KIKO HUESCA / EFE JOC · Sánchez fuig de l’avenç electoral i vol veure Torra el 21-D; el PP i Cs fan pinya

David Portabella galanar ahir per a la con- MADRID junció d’un rei en exercici i un rei emèrit. L’últim pre- Els polítics i líders socials cedent de dos reis va ser el independentistes presos, 17 de maig del 1902 amb la el discurs del 3 d’octubre, regent Maria Cristina i el la crisi d’un Estatut no vo- seu fill Alfons XIII. Si bé tat perquè el va retallar el Joan Carles I va ser exclòs Tribunal Constitucional, per la Casa del Rei del 40è la justícia encallada pel aniversari de les primeres duel del PSOE i el PP, la eleccions del 1977, el seu falta d’imparcialitat del retorn –avalat ara per Fe- Tribunal Suprem airejada lip VI– va comportar la re- pel portaveu del PP al Se- habilitació pública de la se- nat, la irrupció de la ultra- va figura i de la reina Sofia, dreta racista i masclista llargament ovacionats pels de Vox... En una Espanya diputats del PP, del PSOE i amb tants de focs a sufo- de Ciutadans. car, Felip VI va assistir A més de les absències ahir al Congrés a la cele- de Quim Torra, del lehen- bració dels 40 anys de la dakari, Íñigo Urkullu, de Constitució i es va limitar Francina Armengol (Ba- a fer un reconeixement ge- lears), de Ximo Puig (País nèric dels “problemes polí- ————————————————————————————————— tics, econòmics i socials Casado diu que molt rellevants” i de possi- Vox és més Trump bles “errors” en quatre dè- cades, però va passar de que Le Pen i vol el puntetes sobre tots els pacte amb Rivera fronts oberts. En compa- ————————————————————————————————— nyia del rei emèrit Joan cop d’estat, el del 23-F del En la recepció posterior, Carles I i de la reina Sofia, Valencià) i d’ERC, el PDe- Les frases 1981 de Tejero, en un mo- el president Pedro Sán- asseguts a l’espai que habi- CAT i En Comú Podem, en- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— ment en què el PP i Cs sos- chez va defugir l’avenç tualment ocupen els taquí- tre d’altres, els de Pablo “La Constitució mai “No aplaudim el rei. tenen que en realitat n’hi electoral al març o al maig i grafs del Congrés, Felip VI Iglesias no es van absentar ha estat un cadenat i El 2018 l’Espanya ha hagut dos i que el segon va avançar que al Consell es va reivindicar a si ma- de l’acte però van estar és perfectible. És hora moderna no entén és el procés. “Espanya ha de Ministres del 21-D a teix i va defensar la vigèn- quiets amb els braços ple- de renovar el pacte que el cap d’estat ho hagut de fer front al llarg Barcelona hi haurà impor- cia de la “reconciliació” i gats durant les ovacions i constitucional” sigui per fecundació” d’aquests 40 anys a fets tants anuncis per a Catalu- “l’entesa” de la Transició els crits de “¡viva el rey!”. Ana Pastor Pablo Iglesias molt greus, i molt seriosos, nya. Tot i el recel de Torra, però sense sortir de la “No aplaudim el rei. El PRESIDENTA DEL CONGRÉS SECRETARI GENERAL DE PODEM que han afectat la nostra Sánchez manté el desig de Constitució del 1978. 2018 l’Espanya moderna llibertat i la nostra convi- reunir-se amb ell com va “Moltes gràcies”, es va limi- no entén que el cap d’estat vència”, va dir. “La Consti- fer amb Susana Díaz el 26 tar a dir en català. ho sigui per fecundació”, monarquia parlamentà- del difunt pare constitu- tució ha prevalgut”, va con- d’octubre del Consell de Amb els tres pares vius va advertir Iglesias. El líder ria, al si d’una democràcia, cional Gabriel Cisneros, cloure, i ara és “un mandat Ministres a Sevilla. Al seu –no va tenir mares– de la d’IU, Alberto Garzón, va que va impulsar el meu pa- Felip VI va enviar un mis- permanent de concòrdia”. torn, el PP i Cs avancen cap Constitució Miquel Roca, anar més lluny i es va que- re, el rei Joan Carles I”, es satge a Catalunya lloant la La presidenta del Congrés, a un acord a Andalusia per Miguel Herrero y Rodrí- rellar contra Joan Carles I i va felicitar, paraules que “catalanitat subtil, nego- Ana Pastor, va anar més expulsar el PSOE de Díaz i guez de Miñón i José Pedro Corinna per constitució de van despertat una ovació ciadora i implacable” de enllà del discurs del PP i va que Vox els regali un sí o Pérez-Llorca i els expresi- grup criminal. secundada per la reina Le- Miquel Roca, pare català avisar que la Constitució una abstenció. “Vox és dents Rajoy, Zapatero, Az- En el seu discurs, el rei tizia, la princesa Elionor i de la carta magna, com “mai ha estat un cadenat” i més Trump que Le Pen”, nar i González com a con- va agrair el llegat del prede- la infanta Sofia. Jordi Solé Tura. El rei, això que cal renovar-la perquè sosté el líder del PP, Pablo vidats, el Congrés es va en- cessor a la corona. “Una Servint-se de paraules sí, es va referir a un únic és “perfectible”. Casado. ■ EL PUNT AVUI Nacional 7 DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018 | |

L’APUNT Què ho deu fer, que el rei espanyol hagi de remarcar Miquel Roca, el monarca va lloar la seva “catalani- tantes vegades en un mateix discurs que Espanya és tat subtil”, que és el màxim que pot tolerar Espanya, Rei per via una democràcia consolidada? Felip VI va tenir ahir una una catalanitat que no faci ostentació. Algú li hau- nova finestra d’oportunitat per corregir el seu discurs ria de recordar al rei, cap d’estat per via talemàtica ‘talemàtica’ del 3 d’octubre i, és clar, la va desaprofitar. Allà asse- (de tàlem, allà on es perpetua el càrrec), que ell gut, escoltant-lo, hi havia el 23-F, el GAL, la corrupció, tampoc no va votar la Constitució, tenia deu anys. Emili Bella la guerra, l’aporellisme, la crosta del franquisme... De Com el perro del hortelano: ni vota, ni deixa votar.

“Puigdemont a prisión”, elogis als “comandos” que treuen llaços grocs solida- ris, visques a la monarquia e tot i a la bandera espanyola, i provocacions dirigides a la manifestació antifeixista A Girona van ser uns 300; a Barcelona la convocatò- ria constitucionalista va assolir els 2.000. Davant els fets, l’alcal- dessa de Girona, Marta Madrenas, va assegurar a través d’un missatges a les xarxes socials que “la ul- tradreta busca la confron- tació social i l’agitació, i s’alimenta del conflicte” i Un grup de manifestants, intentant passar el cordó policial, ahir, a la plaça U d’Octubre de Girona ■ QUIM PUIG que la concentració cons- titucionalista és “una cla- ra provocació”. Des de la CUP es va demanar la di- Desenes de ferits a Girona missió del conseller d’Inte- rior, , i van de- nunciar “càrregues indis- criminades i totalment fo- i Terrassa en les protestes ra de lloc”. El regidor de la CUP a Girona Lluc Salellas a a va lamentar que els Mos- Antifeixistes intenten evitar actes de partits d’ultradreta La CUP denuncia sos “acabin protegint l’ex- que la diputada Maria Sirvent va ser ferida per una bala de ‘foam’ dels Mossos trema dreta i el feixisme”. A la tarda, els Mossos també van fer càrregues Òscar Pinilla de manifestants antifei- convocats per la Platafor- calma tensa, la policia va contra col·lectius antifei- GIRONA xistes van resultar ferits ma Antifeixista Gironina, tornar a carregar després xistes que es manifesta- arran dels incidents. El van intentar irrompre a la que Álvaro de Marichalar, ven contra un acte de Vox La manifestació antifei- SEM en va atendre una plaça U d’Octubre de present a la manifestació a Terrassa. Els manifes- xista per impedir que la quinzena de Mossos d’Es- 2017, on hores més tard hi constitucionalista, es va tants van cremar retrats plataforma Borbonia, jun- quadra i tres manifes- havia convocada la cele- deixar veure a la concen- del rei, banderes espanyo- tament amb Vox, Partit tants, un dels quals va ha- bració espanyolista per tració antifeixista. Un les i exemplars de la Cons- Popular (PP) i Plataforma ver d’ingressar en estat part de Borbonia. Els con- grup de manifestants va titució, així com conteni- per Catalunya (PxC), cele- greu a l’hospital Josep centrats van tombar les anar al darrere seu, fet que dors. La CUP va denunciar bressin els 40 anys de la Trueta. A banda dels fe- tanques metàl·liques que va provocar nous enfron- que entre els ferits hi ha la Constitució espanyola a la rits, també hi va haver un la policia havia col·locat taments entre Mossos i diputada Maria Sirvent, plaça U d’Octubre de 2017 detingut. per acordonar el períme- concentrats. que hauria rebut l’impacte de Girona va acabar en ball El primer altercat va te- tre. Però els Mossos van A l’altra banda, respon- d’una bala de foam dels de bastons. Segons el col- nir lloc passats dos quarts evitar a cops de porra que sables de Borbonia, Vox, Mossos, un tipus de bala lectiu Sanitaris per la Re- de deu del matí, quan cen- els antifeixistes avances- PP i PxC feien discursos que substitueix les polè- pública, una quarantena tenars de manifestants, sin. Després d’hores de entremig de càntics de miques bales de goma. ■

FIRA-FAIA. PROGRAMA D’ACTES

160703-1199442Q A partir de les 16:00 Obertura de la fira d’artesans a la plaça de l’Església. A les 17:00 Descoberta de la plaça dels colálaboradors amb l’escultura de la Fia-Faia i repartiment dels mocadors commemoratius. A les 17:30 Presentació del conte de la Fia-Faia a càrrec de l’editorial Mediterrània, l’historiador Xavier Pedrals i el ninotaire Kap. A les 18:00 Entrega de premis del Concurs de Fotografia de la Fia-Faia. Tot seguit: Taller demostratiu de construcció d’una Fia-Faia (a càrrec dels nens/es de l’escola L’Albiol i del poble, amb l’ajuda de pares, avis, tiets...). A les 18:30 Presentació del Ball de les 3 parts recuperat per La Berguedana de Folklore Total. Tot seguit: Encesa de la Fia-Faia, Repic de campanes, cantada de la cançó de la Fia- Faia i Ball al voltant del foc, acompanyats amb la música de La Berguedana de Folklore Total i dels alumnes de l’escola Folk del Pirineu. Per acabar: Tast de formatge amb codonyat i vi de missa (a càrrec del grup de gent gran del centre cívic, l’escola L’Albiol i l’Ajuntament). 8 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018

Els caputxins fan d’altaveu de la vaga de fam dels presos a El convent acull un dejuni de 24 hores a Artadi lamenta que sigui tan difícil una unitat d’acció del sobiranisme

Jordi Panyella pants actius en el dejuni, destacar dues veus de BARCELONA però també les persones l’exili, la secretària gene- que durant tot el dia, amb ral d’ERC, Marta Rovira, i La comunitat franciscana un degoteig incessant, es el 130è president de la Ge- dels caputxins de Sarrià es van acostar fins el convent neralitat, Carles Puigde- El pati d’accés al convent dels caputxins era ple de persones ahir a la tarda ■ JOSEP LOSADA va convertir ahir, altra ve- barceloní. Ho feien amb mont, que van parlar a tra- gada, en refugi i altaveu l’ànim de fer costat a l’ac- vés d’una pantalla. La pri- del procés penal i adver- amb els diputats Carles lic” i que “cal anar una mi- d’una reivindicació de jus- ció i per escoltar, també, mera va demanar que l’in- tint que la resolució defini- Riera, de la CUP, i Ruben ca a la praxi”, fent refe- tícia i llibertat, protagonit- les intervencions de les di- dependentisme “es man- tiva, amb sentència dels Wagensberg, d’ERC, fent rència a una implementa- zada en aquest cas per un verses personalitats que tingui dempeus en front tribunals europeus, “no una defensa de la unitat ció efectiva de la repúbli- grup nombrós de polítics van prendre la paraula des de la repressió” i Puigde- arribarà fins d’aquí a sis o d’acció i advertint que si ca. que van realitzar un deju- d’un escenari aixecat al mont va carregar contra la vuit anys”. no s’avança per aquest ca- Entre els diputats que ni de 24 hores –de les nou pati d’entrada del recinte Constitució espanyola, La consellera de Presi- mí “és la recepta de la der- van fer costat al dejuni hi del matí d’ahir fins a les religiós, davant mateix del text que va definir com dència, , que rota”. Artadi va lamentar havia , nou del matí d’avui– en so- petit teatre on l’any 1966 una “eina de repressió”. encapçalava una llista de que costi tant “fer coses Eduard Pujol i Gerard Gó- lidaritat amb els quatre es van tancar els estu- L’advocat de Puigde- consellers que van partici- petites com aquesta acció mez, entre molts d’altres. presos polítics en vaga de diants que van protagonit- mont, Jaume Alonso Cue- par en el dejuni, com Da- de denúncia”. Per la seva També hi va fer costat fam a la presó de Llado- zar la històrica Caputxi- villas, que també va parti- mià Calvet, Chakir El part, Carles Riera va reco- l’encara delegat de la Ge- ners. Els protagonistes de nada. cipar en el dejuni, va inter- Homrani i Laura Borràs, nèixer que “hi ha una cer- neralitat a Madrid, Fer- l’acció van ser els partici- Entre els oradors van venir relatant els detalls va intervenir en un debat ta fatiga del que és simbò- ran Mascarell. ■ 1135026-1198609Q 385438-1200300L EL PUNT AVUI Nacional 11 DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018 | | Èxit diplomàtic de Torra a Eslovènia El president Torra i el president eslovè, Borut Pahor, ahir a Ljubljana ■ EFE / JORDI BEDMAR a El president eslovè rep el de la Generalitat a Ljubljana el dia que l’Estat celebra els 40 anys de la Constitució

Emili Bella talà, que al principi BARCELONA d’aquesta setmana va mantenir una conversa te- El dia que Espanya cele- lefònica amb l’eslovè. Van brava el 40è aniversari de parlar sobre “la tradició la seva Constitució, el pre- d’una bona cooperació en- sident, ex-primer minis- tre Eslovènia i Catalunya”, tre i expresident del Parla- però Pahor, segons un co- ment eslovè Borut Pahor municat, va recordar que rebia Quim Torra al palau no “interfereix” en la si- presidencial de Ljubljana, tuació catalana: “És un convertint-se així en el pri- afer del poble de Catalu- mer cap d’estat que es re- nya i del regne d’Espanya, uneix públicament amb en el context dels esforços un president de la Genera- per assolir més autonomia litat des de l’1-O. Torra es a Catalunya.” “Em perme- va trobar també amb el trà que sigui discret amb el president de la cambra es- que hem estat debatent”, lovena, Dejan Idan, i amb es va reservar Torra, que a l’expresident Milan Ku- la tarda va pronunciar la can, qui va declarar la in- conferència Catalunya: dependència del país. La de la gàbia constitucional reunió amb Pahor no espanyola a la llibertat. constava en l’agenda de “La Constitució s’ha con- Torra distribuïda pel go- vertit en una presó”, va vern. La va demanar el ca- constatar. ■

ODI

Segon atac a Òmnium

——————————————————————————————————————————————————————————————————————— Òmnium Cultural va denun- amb la imatge de la campa- ciar ahir el segon atac a la seu nya Crida per la Democràcia. nacional en dues setmanes. El dia 26 la portalada ja va Aquest cop han trencat el aparèixer pintada amb creus cartell identificatiu de l’enti- gammades. Aquesta nit pas- tat al carrer Diputació de Bar- sada també han aparegut celona, s’han enfilat al balcó i pintades a Lleida en què es han arrencat un dels murals podia llegir “Òmnium nazis”. 121738-121738L 12 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Jordi Romeva Manadé OPINIÓ Membre de la Sectorial de Jubilats de l’ANC —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Carta oberta a Elisenda Paluzie (ANC), Marcel Mauri (Òmnium) i Josep Maria Cervera (AMI)

envolguda/benvolguts, el judici, ens haurem tornat a psicològiques greus, i m’angoixa gar-nos a acceptar que aquesta Em rebel·lo a sotmetre’m a Em dic Jordi, fa 74 anys que equivocar. la possibilitat que aquesta situa- manca de llibertat es mantingui una justícia que actua de mala fe. B vaig néixer a Barcelona, soc Des de l’inici del judici fins que ció es repeteixi, perquè si tornen indefinidament. No vull ser còmplice d’un jutge fill de Jesús Romeva Romeva i es publiquin les sentències (que a les presons espanyoles, a banda Els que ara són presos polítics impostor, mentider, desacreditat; Mercè Manadé Raventós. A finals ja sabem que seran condemna- de les humiliacions que patiran són els líders de la societat civil, d’una instrucció esbiaixada; del de mes farà cinquanta anys que tòries); fins que es pugui accedir mentre duri el judici, el més pro- és la presidenta del Parlament, fet que es vulnerin els drets de la estic casat i tinc dos fills. a la justícia europea i resolgui; bable és que s’hi quedin. són el vicepresident i els conse- defensa; que s’amagui documen- No soc de cap partit polític i no fins que la justícia espanyola se’n Aquesta angoixa és comparti- llers, que varen ser escollits de- tació. No vull col·laborar amb un he consultat ni he demanat per- doni per assabentada i, sobretot, da per persones que d’una mane- mocràticament i que ens repre- Tribunal Constitucional que ac- mís a ningú per escriure aquesta fins que la prengui en considera- ra constant, sense defallir, canten, senten. Si es vulneren els seus cepta però que no tramita els re- carta. ció (cosa que dubto), poden pas- fan música, fan curses, recullen drets, també es vulneren els de cursos d’empara per bloquejar M’adreço a vosaltres, repre- sar molts i molts anys. diners, es manifesten tots els tots els qui els vàrem votar. l’apel·lació als tribunals europeus. sentants de les entitats cíviques Alguns juristes creuen en la dies, totes les setmanes, tots els I com que no reconec aquesta No vull. que heu sigut referència en el possibilitat i conveniència d’im- mesos, des de ja fa més un any, a justícia i no accepto aquest judici, Amics de l’Assemblea Nacional moviment independentista, i no pugnar aquest mal anomenat “ju- no vull que tornin a les presons Catalana, d’Òmnium Cultural i de ———————————————————————————————————————— m’adreço al govern, al Parlament dici”, i jo hi estic d’acord, i entenc espanyoles. Ni els ploro ni els re- l’Associació de Municipis per la o a les formacions polítiques, per- que s’hauria de fer tot el possible Alguns juristes creuen ivindico, els vaig votar lliures i els Independència: què considero que ara tenen al- per aturar-lo. Per dues raons: en la possibilitat i la vull lliures, amb les seves famílies, Us demano que valoreu aques- tres prioritats: intercanviar-se Per dignitat; la dels presos i la conveniència i els seus amics i tornant a treba- tes reflexions i que elaboreu una càrrecs, nomenar caps de llista i dels seus defensors, però també llar, si així ho decideixen, al servei estratègia conjunta per fer front a preparar candidatures per a les per la de tots els ciutadans de d’impugnar aquest mal de Catalunya. aquesta situació. properes eleccions (en llistes se- Catalunya que ens vàrem mani- anomenat “judici” i crec Fins quan ens hem de “carre- L’ANC ha preparat un pla es- parades, no fos cas); discutir si festar el 21 de desembre davant que s’hauria de fer tot el gar de raons”? tratègic. Comentar-lo podria ser els diputats segrestats poden co- la conselleria d’Economia, que và- possible per aturar-lo Fins quan haurem de seguir una possibilitat de començar a brar la nòmina o si poden votar rem organitzar i votar el referèn- posant llaços grocs? actuar i recuperar el lideratge de ———————————————————————————————————————— (de moment ni una cosa ni l’al- dum del primer d’octubre, que Fins quan haurem de seguir in- l’independentisme. tra); negociar els pressupostos ens vàrem mobilitzar el 3 d’octu- les places, als carrers, davant dels terpretant el Cant dels ocells o No fa gaire, la presidenta de (amb dèficit fiscal inclòs); o sen- bre i que vàrem riure i plorar el 10 ajuntaments dels pobles i ciutats L’estaca, de totes les maneres l’ANC va comentar que lluitar per zillament esperar: esperar que ar- i el 27 de desembre. de Catalunya, per demanar l’alli- imaginables? la independència en aquests mo- ribin les inversions econòmiques i Considero que si els acusats i berament dels presos i el retorn Fins quan seguirem arrosse- ments era més difícil perquè no en infraestructures que fa anys i els seus advocats actuen com ho dels exiliats. gant aquesta angoixa? teníem cap “pastanaga”. Es refe- panys que l’Estat reté; esperar farien en un judici normal, que fos Ja sé que hi ha qui pensa que Fins quan haurem de mostrar ria que no hi ha una data, un ob- que l’Agència Tributària Catalana seriós i tingués les garanties ho- el judici s’ha de fer per posar en els cartells de “Llibertat” davant jectiu concret, com varen ser el sigui operativa; esperar que es fa- mologades, estaran acceptant de evidència l’Estat espanyol. Fins i les presons espanyoles? “9-N” o el “1-O”. ci el judici i que es dicti la sentèn- facto totes les irregularitats co- tot ho pensen alguns dels encau- Fins quan seguirem dedicant Benvolgudes i benvolguts, jo cia, esperar que s’ampliï la base meses per la justícia espanyola, i sats i els seus advocats. Però jo el nostre temps a aquestes mobi- us en proposo una, de “pastana- social, etc. ells i nosaltres estarem reconei- no puc compartir aquest punt de litzacions voluntaristes i abnega- ga”: rebel·lar-nos contra el judici i Com podeu comprendre, si els xent la seva validesa. vista. El judici no es fa només a des, mentre hi perdem part de la impedir el trasllat dels presos i nostres líders actuals no han fet Però encara hi ha una altra raó: les nou persones empresonades; nostra vida, la salut i l’esperança? preses a Madrid (sempre amb cap cas de les paraules de tot un no es pot oblidar que tenir els elles han estat, estan i seguiran Prou angoixa, prou llaços, prou una resistència pacífica, és clar). Lluís Llach quan els exigeix coor- presos a Soto del Real, a Estre- estant a la presó, d’acord, però concentracions, pou plorar, prou Quedo pendent de les vostres dinació i unitat, jo no cal ni que mera o a Alcalá Meco va compor- som molts més els que també suplicar, prou queixes, prou pa- decisions. em plantegi tornar-ho a demanar. tar per als mateixos presos i per a ens sentim empresonats i ens raules de record, prou cartes, Ben cordialment, Soc de les persones que pen- les seves famílies i amics, conse- sentirem jutjats i condemnats, i prou homenatges, prou agra- sen que si esperem que comenci qüències econòmiques, físiques i també tenim dret a opinar i a ne- ïments, prou discursos. Jordi Romeva Manadé 839944-1197409Q 14 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018

109004-1127790w Festa per inaugurar el Consell per la República a Brussel·les Ajuntament de Tavèrnoles

EDICTE 164451-1200352Q a L’èxit de convocatòria obliga a fer dos passis de l’acte de presentació de demà amb Puigdemont a La Sobre aprovació inicial de l’Ordenança ge- neral de subvencions de l’Ajuntament de jornada reivindicativa inclou 12 hores de música en directe amb artistes com Els Catarres i Gerard Quintana Tavèrnoles El Ple de la Corporació, en sessió extraor- dinària celebrada el dia 3 de desembre de Natàlia posta d’Europa a la crisi musical City Zen. Això sí, 2018, va acordar, entre d’altres, aprovar ini- Segura catalana. sense perdre el caràcter cialment l’Ordenança general de subven- També els ha quedat pe- reivindicatiu de la jorna- cions de l’Ajuntament de Tavèrnoles. Brussel·les ––––––––––––––––––––––––––––––––– Mitjançant el present edicte, que es publi- tit el teatre flamenc KVS, da. Dotze hores seguides carà en el Butlletí Oficial de la Província, en Brussel·les serà el marc amb capacitat per a unes de música en directe, gas- el Diari Oficial de la Generalitat de Catalu- demà de la gran festa d’in- 400 persones, on se cele- tronomia i una exposició nya, en un dels mitjans de comunicació es- crita diària, en el tauler d’anuncis d’aquest auguració del Consell per brarà la presentació del seran també “un crit ajuntament i en la pàgina web municipal, s’i- la República. La casa de Consell per la República. d’atenció sobre la repres- niciarà el termini d’informació pública, que Waterloo els ha quedat pe- Vist l’èxit de convocatòria sió i les creixents deficièn- serà de trenta dies hàbils i començarà a comptar l’endemà de l’última de les publica- tita, als líders independen- se’n faran dos passis al cies democràtiques” al cions esmentades. tistes exiliats a Bèlgica, llarg del matí. L’acte l’en- món. A la sala La Tenta- L’expedient restarà exposat al públic a la Se- per fer una posada en esce- capçalarà el president tion s’hi aplegaran una cretaria de la Corporació, a fi que s’hi puguin presentar reclamacions i/o alálegacions. na multitudinària del pro- , que quinzena de grups, entre Transcorregut el període d’informació públi- jecte republicà a l’exterior explicarà els pròxims pas- els quals, Els Catarres, Ge- ca sense haver-se presentat cap al·legació i ultimen una jornada d’es- sos i objectius. A més, es rard Quintana i Josep ni reclamació, l’acord d’aprovació inicial s’entendrà elevat a definitiu sense l’adopció trena reivindicativa a la preveu la participació del Thió, Miquel Abras, Se- d’acord exprés, i es procedirà a la publicació capital belga que tindrà la president de la Generali- nyor Oca, Kepa Junkera, del text íntegre de l’ordenança en el Butlletí participació d’entitats, tat, Quim Torra, i d’ex- Presentació del Consell, l’octubre passat a Barcelona ■ ACN Germà Negre, El Petit de Oficial de la Província de Barcelona i entrarà en vigor quan hagi transcorregut el termini partits i ciutadans que, membres del govern que Cal Eril, Ernest Crusats de quinze dies hàbils previst a l’article 65.2 com farà just un any, van seran actius al Consell, satí. També hi assistiran tistes i simpatitzants. (La Iaia), Germà Negre, la de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. ocupar els carrers de Brus- com ara Toni Comín –que polítics de JxCat i ERC, ai- Després d’un matí polí- Banda de Matadepera i sel·les amb una gran mani- el dirigirà–, Lluís Puig, Me- xí com representants de tic, la tarda agafarà un aire l’exiliat Valtònyc, a més L’alcalde ■ Carles Banús Puigivila festació per exigir una res- ritxell Serret i Clara Pon- les entitats independen- més festiu amb el festival d’artistes belgues. Tavèrnoles, 3 de desembre de 2018

385438-1200640Q La família Cabré-Segarra fa donació del seu fons familiar a l’Ajuntament de Tivissa perquè sigui gestionat per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

Es tracta d’un fons que testimonia l’activitat de dos personatges destacats de la població durant el segle XX La casa de la vila de Tivissa ha acollit la signatura d’un contracte de donació en què la família Cabré-Se- garra ha lliurat a l’Ajuntament de Tivissa el seu fons familiar. L’acte ha comptat amb la participació de Blai Cabré Segarra, en representació dels seus germans Antoni, Jordi, Víctor i Frederic Cabré i Segarra; de Jordi Jardí, alcalde de Tivissa, i de Gerard Mercadé, director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE). Un cop fet efectiu el contracte de donació, el fons familiar serà traslladat a l’arxiu riberenc, que es fa cà- rrec, inicialment, de 0,7 metres lineals de documentació, equivalents a 7 capses d’arxiu normalitzades. El contracte també estableix que la família podrà, en un futur, cedir més documentació si així ho desitja. Aquest fons documental familiar està format, bàsicament, per documentació de dues personalitats tivis- sanes del segle XX. Primerament, Antoni Cabré Brull, que va néixer a Tivissa el 6 de juny de 1909, tot i que es traslladà a viure a Barcelona ben aviat. Enginyer industrial de formació, va ser un jove molt vincu- lat a les iniciatives ciutadanes i culturals de la seva població natal, com la II Reforma de la Plaça de la Baranova, de Tivissa, impulsada pel seu amic Lluís Brull i Cedó, o la publicació del periòdic Tivissa (1928-1931), un dels de més qualitat dels que es van editar durant aquest període a les Terres de l’Ebre. També, tot i no dedicar-s’hi de forma professional, fou un notable compositor musical, especialment de sardanes. L’altra personalitat de qui recull informació el fons familiar és Víctor Cabré i Cedó, pare d’Antoni Cabré Brull, qui va nàixer el 15 de març de 1873. Ocupà diversos càrrecs rellevants en l’àmbit local, com el de secretari del Jutjat Municipal, el de secretari de l’Ajuntament i, fins i tot, el d’alcalde de la població, entre l’octubre de 1906 i el mateix mes de 1908. També va exercir com a veterinari a la vila de Tivissa durant el primer terç del segle XX. Morí el 16 de juliol de 1927. El director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gerard Mercadé, ha explicat que “molta de la docu- mentació generada per Víctor Cabré deriva de la seva tasca com a secretari municipal i, per tant, contri- buirà a omplir destacats buits informatius al fons de l’Ajuntament de Tivissa -que ja gestiona l’ACRE-, al qual es pot accedir a través del portal ‘Arxius en línia’ i que dona accés als fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals i de l’Arxiu Nacional de Catalunya”. Segons Mercadé, “és una documentació de gran interès, tant des del punt de vista històric, com administratiu, ja que permet entendre el funcionament de l’Ajuntament de Tivissa i altres aspectes de la realitat social i cultural tivissana, en un període del qual no es disposen de referències escrites conservades, o bé són escasses”. Per la seva part, l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ha agraït “el lloable gest fet pels germans Cabré-Sega- rra amb aquesta donació, atès que posen a disposició de la ciutadania una documentació de gran valor informatiu, que podrà tenir un ús social i generar coneixement sobre el nostre entorn territorial més pro- per”. 16 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018

MALEÏDA HEMEROTECA 7 de desembre del 2017 DAVID BRUGUÉ

Brussel·les es tenyeix de groc per l’alliberament dels presos

El barri europeu de Brussel·les es conver- teix en una marea de color groc. Unes 45.000 persones parti- cipen en la marxa con- vocada per l’ANC i Òm- nium Cultural a la ca- pital belga per recla- mar l’alliberament dels presos polítics i denunciar que hi ha polítics catalans a l’exi- li perquè no tenen ga- ranties jurídiques a l’Estat espanyol. L’ob- jectiu bàsic de la inicia- tiva és que la Unió Eu- ropea escolti el clam del poble català. Per ai- A dalt, el parc del Cinquantenari de Brussel·les ple. A baix, xò la convocatòria a els polítics catalans a la capçalera ■ ACN Brussel·les no és ca- sual. Tanta gent hi aci- Carles Puigdemont, que nals sinó perquè som de- deix que s’ha de can- ja fa un mes que és fora mòcrates.” viar el recorregut de la de Catalunya. I una pro- Però la cita a Bèlgica marea groga pel col- clama de Puigdemont va més enllà de la política lapse que genera. que pren especial relle- catalana i es converteix Moltes cares anòni- vància en dirigir-se al també en una mostra de mes de persones que president de la Comissió solidaritat social. Dese- han recorregut 1.300 Europea, Jean Claude nes de bombers cata- quilòmetres, però tam- Juncker: “Ha vist mai lans, vestits amb unifor- bé la plana major de enlloc del món una ma- me, van a donar sang a l’independentisme. nifestació com aquesta a l’hospital de Creu Roja de Amb un protagonista Brussel·les per donar su- Brussel·les, després de que destaca per sobre port a criminals? Potser participar en la manifes- dels altres: el president perquè no som crimi- tació. ■

TONI COMÍN SORAYA SÁENZ DE CONSELLER A L’EXILI SANTAMARÍA VICEPRESIDENTA ESPANYOLA “Teniu por de la democràcia perquè “Hi poden anar sou uns perquè tenen DNI franquistes” espanyol” 143134-1200515Q EL PUNT AVUI Nacional 17 DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018 | |

el castell.” Els dos presos republicans no amaguen “No anem a defensar-nos al les dificultats que cal afrontar, però es mostren optimistes sobre el procés. “No serà ràpid, no serà fà- cil, ni indolor, però és irre- judici, hi anem a guanyar” versible”, indica Romeva. Al número 29 de La Re- pública, paral·lelament a a i Raül Romeva reflexionen sobre la aquesta conversa a Lledo- ners, hi ha un reportatge situació política actual i l’estratègia del republicanisme en sobre la vaga de fam inicia- una conversa amb La República a la presó de Lledoners da a la presó per Jordi Sán- chez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Carles Ribera sinó tenir estratègies co- La frase munes”, exposa Romeva Any Fabra SANT JOAN DE VILATORRADA ————————————————————————————————— en l’intercanvi d’impres- A banda dels dos contin- Amb la data del judici cada “El que construeix sions amb la revista que es guts relacionats amb els cop més a prop de ser co- més consens és la publicà demà. Per la seva presos polítics que cen- neguda, la vaga de fam de injustícia de ser aquí. banda, Oriol Junqueras tren la portada, La Repú- quatre dels seus com- No hi ha res remarca la necessitat de blica d’aquesta setmana panys de presó i les pers- comparable a defugir “la toxicitat” d’al- també publica un extens pectives del moviment re- l’aparador del judici” guns corrents que bus- dossier dedicat a l’Any Fa- publicà, el líder d’ERC, quen dividir el republica- bra, i les seccions habi- Oriol Junqueras, i l’excon- ORIOL JUNQUERAS, PRESIDENT D’ERC nisme intentant enfron- tuals de La República de seller Raül Romeva han tar presos i exiliats o, ar- les Arts o La República atès aquesta setmana el gir en l’encartament a El ran de la vaga de fam, va- Jove, entre altres, mentre setmanari La República al Punt Avui, aquests dos di- guistes i no vaguistes. que en la secció d’opinió centre penitenciari de Lle- rigents republicans refle- Junqueras remarca la aquesta setmana desta- doners, on estan en situa- xionen sobre la situació necessitat de defugir quen les contribucions ció de presó preventiva. actual de la política catala- l’enfrontament i treba- mensuals de Bea Talegón, En una conversa que pu- na, apel·lant a una coordi- llar per eixamplar la ba- Salvador Cardús, Laura blica en l’edició de demà, nació d’estratègies per da- se amb una metàfora: Pinyol, Patrycia Centeno, dissabte, La República i munt d’una unitat d’acció. “Com més grossa és la Biel Figueras i Toni Co- que diumenge es podrà lle- “La unitat no és anar junts pinya, més alt pot ser mín. ■

179850-1198901Q 20 Nacional EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 7 DE DESEMBRE DEL 2018

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— OPINIÓ

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Carta oberta de les persones represaliades independentistes amb motiu de la vaga de fam

es persones sotasignades, els últims fins que el nostre país pels enemics del dret a l’autode- cici de l’autodeterminació. Vam Signen: Aleix Renyé, Agustí que hem estat objecte de re- pugui ser lliure. Qui pensi que els terminació de Catalunya, PP, fer un referèndum i la gent va po- Barrera, Àlvar Valls, Antoni L pressió en diferents actua- drets ens seran regalats pel sim- PSOE i Cs. sar els seus cossos com a barri- Infante, Artur Escútia, Berenguer cions de l’Estat espanyol contra ple fet de tenir raó s’ha equivocat El PSOE va ser un agent actiu cada pacífica com vosaltres ara Ballester, Blanca Serra, Carles l’independentisme als Països Ca- de món ja que lluitar comporta contra l’1-O, contra l’exercici del feu altra vegada amb el vostre sa- Benítez, Carles Bonaventura, Carles talans, volem manifestar el nostre sacrificis, sovint gens desitjats. Fa crifici personal. Som, doncs, cul- Castellanos, Carles Sastre, David suport total a la vaga de fam que pena veure com hi ha qui pensa pables de voler la nostra llibertat. Martínez, Dolors Serra, Eduard heu iniciat. Malauradament molts que algú vol o a algú li agrada ser Som responsables del que volem. López, Eduard Pomar, Esteve de nosaltres coneixem per expe- màrtir. No va així, que enganyi qui Amb sacrificis si cal. Endavant, Comellas, Francesc Puy, Frederic riència pròpia la duresa de la pre- pugui la seva consciència. companys i companyes! Sempre Bentanachs, Geroni Salvador, só i el que es pateix en una vaga Pensem que aquesta vaga de estarem amb vosaltres! Guillem de Pallejà, Guillem de fam. Avui ens vénen moltes fam que heu iniciat motivada per En aquests dies hem recordat Lorenzo Treviño, Gustau imatges d’aleshores, algunes de l’escarni i el cinisme de l’aparell molt sovint els versos del nostre Navarro, Ignasi Farinyes, Jaume dramàtiques, algunes fins i tot judicial espanyol escenifica la re- company Àlvar Valls que durant Fernàndez, Jaume Llussà, Jaume d’humorístiques en mig d’una presa de la iniciativa política per molts anys van encapçalar el but- Oliveras, Jaume Palou, Joan fam immensa. Sabem que pas- part de l’independentisme català lletí dels Comitès de Solidaritat Ridaura, Joan Rocamora, Jordi sats els primers dies es pot retro- contra els ritmes que voldria dic- amb els Patriotes Catalans i que Bardina, Jordi Cort, Jordi Puig, Lluís bar la tranquil·litat i la lucidesa tar l’Estat espanyol en el disseny prenen total vigència: Quintana, Marcel·lí Canet, Marcel malgrat que el cos se’n ressent. de la seva repressió. Entrem en Per als damnats d’aquest país i Caselles, Marcel Dalmau, Maria Durant tot aquest temps de una nova fase més dura i tots i to- els altres,/ Ferrer, Miquel Casals, Montserrat detenció i de presó que heu tra- tes som conscients que cal que dret a l’autodeterminació del nos- per als vençuts i els reus de Tarragó, Pep Musté, Pere vessat ja compartíem silenciosa- tothom estigui preparat. Certa- tre país. No hem de deixar que tant d’escarn,/ Bascompte, Pere Ros, Ramon ment els escarnis dels cossos po- ment sempre cal actuar pacífica- ara es vulgui enganyar el poble per als qui fan del morir llur López, Ramon Piqué, Sebastià licials en les detencions, l’infern ment, però cal actuar, cal lluitar, català amb falses perspectives de malviure,/ Datzira, Tamara Carrasco, Teresa dels maltractaments –i molts de no esperar sinó prendre la inicia- pacte amb qui voldria utilitzar els per ells l’amor, per ells el nos- Aragonès, Teresa Lecha, Teresa nosaltres, el pou més fondo, les tiva com ho demostreu vosaltres presos i preses actuals com a tre clam. Mas, Vicent Conca, Xavi Betran, tortures–, i també hem conegut amb la vostra acció. I sabem que moneda de canvi, contraposant la Amb el convenciment que Xavier Alemany, Xavier el cinisme de fiscals i jutges. Mal- ens és urgent una unitat estratè- llibertat personal a la llibertat de guanyarem, rebeu una abraçada Barberà, Xavier Puigdemont i auradament no serem ni sereu gica. No ens deixarem enganyar Catalunya i el legítim dret a l’exer- fraternal! Xavier Ros.

El joc

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèries dels LOTERÍA NACIONAL 97 números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal SORTEIG DEL DIA 6 DE DESEMBRE DEL 2018 SORTEIG 18 Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS