P6,7 L’ANC ratifica el full de ruta amb la DUI de referent Reitera que si se supera la meitat de vots independentistes en unes eleccions La presidenta Elisenda Paluzie, en l’assemblea, ahir ■ ACN catalanes, s’ha d’optar per la unilateralitat

837583-1205553Q

1,20€

DILLUNS · 6 de maig del 2019. Any XLIV. Núm. 14989 - AVUI / Any XLI. Núm. 13859 - EL PUNT

P9 Nacional P8 Delgado fuig d’un El Suprem avala acte en què es parla dels presos polítics La ministra de Justícia participava en que Puigdemont un homenatge al camp de Mauthausen

Nacional P10 L’independentisme es pugui ser candidat fa fort en les estatals DICTAMEN · Conclou que REACCIÓ · L’expresident ho estar en rebel·lia no és motiu interpreta com una victòria, diu Alcaldable de és Capital P12-14 d’exclusió, però retorna la decisió que se l’ha volgut apartar i sosté Jordi Graupera al jutjat contenciós de Madrid que demanarà responsabilitats “Que el discurs de CULTURA-ESPECTACLES P28 Valls hagi reeixit és culpa de Colau”

L’anàlisi Montcada i Reixac P16,17 Cap a una etapa decisiva per al traçat subterrani 183843-1207525Q

James Hetflied, vocalista de la banda americana, ahir en el concert de Barcelona ■ JUANMA RAMOS La força de Metallica

Avui, a partir de les 10.00 h Tot el judici de l’1-O, en directe a El Punt Avui TV. Avui, a partir de les 10.00 h 2 EL PUNT AVUI | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama Punt de Vista opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció) i Ricard Forcat. contactes rebran resposta de la direcció. Keep calm La vinyeta Lluís Falgàs Fer Creus i medalles

casa nostra les A medalles han per- dut prestigi. Venen a la memòria les lliurades i posteriorment retor- nades. És el cas de Fé- lix Millet i , quan la seva trajec- tòria va quedar demostrat que no era prestigiosa. En un altre context, Johan Cruyff es va presentar al Camp Nou per retornar al club la insígnia que feia unes setmanes li havia concedit l’anterior president del Barça, Joan Laporta, com a membre d’honor amb el rang de presi- dent. L’exjugador i exentrenador de l’equip blaugrana es va mostrar dolgut per l’actitud de la nova directiva, i va tor- nar la medalla a les oficines del club tot dient: “És molt difícil que te la donin, pe- rò és molt fàcil tornar-la.” “No la vull.” Més , i dissortadament a títol pòstum, l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la medalla d’or al mèrit espor- tiu. En un país que té tants caps com barrets no ha de ser fàcil per a un go- vern trobar les persones adients per do- nar-los medalles. La història del filòsof i Caiguda lliure escriptor Francesc Pujols és prou cone- Eva Vàzquez Passi el que passi, les medalles seguiran sense recuperar el prestigi El dia de la santa mare guda quan diu que els catalans, pel sol fet de ser-ho, aniran pel món i ho tindran n una de les parades de l’últim nostres mares són unes bledes, unes tot pagat. Ara més que mai l’expressió Sant Jordi, em va intrigar l’elec- “Tots hem comès ignorants, unes cursis rematades, i és ben vigent, i caldria una medalla d’or i E ció que era a punt de fer un noi que fins i tot quan són diferents, quan d’honor per a una gran majoria de cata- jove, de vint-i-pocs anys, que es deba- el pecat de pensar són enrotllades i modernes, se’ls des- lans que des de fa temps paren els cops tia entre dos llibres que el venedor li vetlla el cuquet protector i sentimen- de l’aigua que baixa per totes bandes. oferia. Tots dos eren de la mateixa au- que les mares són tal perquè, ai senyor, són tan tendres i Enguany s’han concedit les Creus de tora, l’alemanya Angelika Schrobs- bones, que ens ho perdonen tot. Ahir Sant Jordi a entitats, cantants, escrip- dorff, que s’ha convertit en un feno- unes bledes tothom malparlava d’aquell anunci tors, esportistes i, entre d’altres, al gran men editorial escrivint, primer, sobre tan ofensiu d’uns grans magatzems on futbolista Messi. Res a dir en contra dels la vida sexual de la seva mare i, més es presentava la fotografia d’una terrí- distingits. Tots s’ho mereixen, i més me- endavant, sobre la seva en particular. cola abnegada, humil i pacient, dalles hi hagueren per a tots aquells que El noi, sospesant els dos volums i sen- d’acord amb una estimació percentual fan feina destacada des de l’anonimat. se llegir ni tan sols per sobre la sinop- que enaltia els valors relacionats amb El problema de la Creu de Sant Jordi si, va acabar retornant al dependent el vel·la, sinó per un títol, per una dedi- el sacrifici i rebaixava fins a suprimir- sorgeix quan el govern compost per po- que es titulava Els homes i decantant- catòria. Quants nois (i noies) no hi los els que li suposaven desitjos, aspi- lítics lliura medalles a polítics aplaudits se, visiblement satisfet del seu criteri, deu haver escampats pel món que han racions i algun dret. Potser en fem un des de fa temps i molt ben remunerats per Tu no ets una mare com les altres. obsequiat les seves progenitores amb gra massa, dipositant en les campa- per la seva tasca i fidelitat al país. La Nú- N’hi havia prou amb aquesta decisió el mateix llibre atrets tan sols per la nyes comercials del Dia de la Mare la ria de Gispert, expresidenta del Parla- per deduir a qui anava destinat el lli- frase de la coberta? “Tu no ets una responsabilitat de cenyir-se a la carti- ment de Catalunya, no la fa més hono- bre. Per a un fill, és possible que la ma- mare com les altres”, fan que el llibre lla feminista, en lloc de qüestionar el rable escriure un tuit comparant mem- re, en algun moment, hagi tingut vida digui per ells, i tot seguit ja la imagi- fet mateix que s’hagin institucionalit- bres del Partit Popular i de Ciutadans pròpia i, en casos excepcionals, que nen protestant amb candor, traient-se zat els estereotips més lànguids de la amb porcs. L’enrenou està servit, i ara el hagi arribat a entrar en contacte amb importància mentre s’eixuga les mans família a través del dia de la mare, del president Torra haurà de defensar Núria homes i tot, però l’únic motiu pel qual, al davantal i torna als fogons per ama- pare i, aviat, de l’esperit sant. Però hi de Gispert al Parlament per haver dit des d’una perspectiva filial, ha de ser gar a aquest prodigi sortit de les seves tenim poc a fer. És des de la perspecti- que el premi és a tota una trajectòria. tinguda per un ésser sense parangó és entranyes que una cua de llàgrima li va dels fills, que existeixen les mares, i Passi el que passi, les medalles seguiran per la seva condició irrevocable de ma- titil·la en un ull. Sí, tots hem comès quan ahir de bon matí se’m va acostar sense recuperar el prestigi. Sort que no re. Aquell noi va pagar vint euros a la aquest pecat, rics i pobres, grans i pe- el meu per felicitar-me, vaig engegar tenen dotació econòmica. parada de Sant Jordi no per una no- tits, carques i progres: pensar que les tots els principis a rodar. EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor ( Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. codi QR o entrant a http://epa.cat/c/bwr3w4 A la tres EDITORIAL Carles Sabaté / [email protected] L’ANC manté Cap a la immunitat el rumb amb fermesa independentisme català s’ha barrar el pas a l’independentisme. convertit en una pedra a la sa- “El serial judicial Els tribunals contenciosos de Ma- L’ bata... més aviat un roc a la drid van llançar la pilota enlaire, entre sandàlia de l’Estat espanyol, que no d’altres, per evitar el ridícul extrem de L’Assemblea Nacional Cata- para d’airejar el seu dèficit democrà- intentant excloure tres sentències diferents. El Suprem lana va mostrar novament tic. L’Estat s’esforça i es gasta fons pú- de les llistes els dictamina sobre el fons per evitar-ho, ahir la seva vitalitat amb una setena blics per fer veure arreu del món i a però la gràcia que els ha fet, als magis- assemblea general ordinària multi- Espanya mateix que la justícia és exiliats avança la trats, haver de tornar del llarg pont de equànime; les lleis, proporcionades, i maig per la inhibició d’altres. I més tudinària celebrada ahir a la Tarraco la seva aplicació, justa. Però els jutges interessant pel·lícula desacreditats han quedat en aclarir Arena Plaça. La reunió va servir per i la Junta Electoral Central es desacre- si són elegits que no els corresponia resoldre-ho, pe- fixar el nou full de ruta de l’organit- diten sols. El serial judicial amb l’in- rò gairebé dicten jurisprudència per zació independentista. No es pot tent de declarar la candidatura de avançat. En la resolució admeten les oblidar la raó de ser d’una ANC que Puigdemont, Comín i Ponsatí inelegi- “molt especials circumstàncies” del ble exemplifica quants nervis generen cas. Ara s’adonen de la situació anò- va néixer amb l’objectiu fundacio- en l’Estat els exiliats i les seves legíti- mala que viuen Catalunya i l’Estat! nal –i inalterat– d’assolir un estat mes actuacions en defensa de les lli- Puigdemont, un intent generalitzat a La breu sèrie ens ha avançat com propi per a Catalunya. Des del 2011 bertats i de denúncia de la repressió. l’Estat que practiquen tant els agents d’interessant serà, i com molestarà l’entitat ha estat el motor essencial La Junta Electoral va voler fer mas- que declaren al Suprem com partits l’Estat, la pel·lícula de l’elecció dels sa el viu, vist que fins ara les seves in- com ara el PP, Vox i Cs. No els impor- exiliats. La defensa de la seva immuni- del moviment independentista ca- gerències en la campanya de les gene- tava gaire forçar la normativa, ja que tat com a europarlamentaris, la possi- talà amb les diverses mobilitza- rals li havien atorgat un protagonisme els cossos de seguretat de l’Estat, el bilitat que Puigdemont torni per reco- cions que han congregat centenars inesperat. Van aprofitar per atribuir- Tribunal Suprem i l’Audiencia Nacio- llir l’acta d’eurodiputat... quin de milers de persones. se que ells sí que havien pogut aturar nal fan el mateix quan es tracta de guió per a una coproducció europea. El full de ruta aprovat ahir manté l’aposta per la unilateralitat Les cares de la notícia en vista de la impossibilitat d’arri- De reüll bar a algun tipus d’acord amb l’Es- Anna Puig VOCALISTA DE METALLICA tat espanyol que permeti fer viable James Hetfield el dret a l’autodeterminació del po- Reivindicar ble català. Per la qual cosa l’ANC Incombustibles planteja una possible declaració d’on venim La trajectòria d’un dels principals grups de thrash unilateral d’independència en cas metal s’acosta ja a les quatre dècades, i ahir van altractar els pares psicològicament pot ser motiu que després d’unes pròximes elec- tornar a demostrar a Barcelona que ho fan en ple- cions les forces independentistes M per desheretar els fills. La conselleria de Justícia na forma. Metallica ha viscut diverses etapes de vol que quedi clarament especificat en el Codi Civil més o menys èxit, però la seva legió de fans conti- sumin més del 50%. Caldrà analit- català per poder apoderar les víctimes, que en aquests -+= nua sent envejable. zar en cada moment quina és la via- casos solen ser persones d’edat avançada. Les dades bilitat d’aquest plantejament i com mostren que el 44% dels maltractaments són de caràcter psicològic i, en la meitat d’aquests casos, les MINISTRA DE JUSTÍCIA es prepara la societat catalana i les agressions són perpetrades per fills o altres familiars. No Dolores Delgado institucions del país per afrontar un obstant, només un de cada deu maltractaments s’acaba repte de tal magnitud. Però, en tot denunciant, per la por, la vergonya, el sentiment de culpa cas, l’assemblea d’ahir evidencia o el vincle emocional amb els Aguantar el tipus que l’ANC continua sent un actor La defensa de autors. Certament, són dades que La ministra de Justícia va demostrar ahir que no la gent gran aclaparen. Però el que realment és sap estar a lloc. Hi ha realitats que poden resultar essencial per esperonar el debat ha de ser una impactant són algunes imatges incòmodes, però no per això deixen de ser veritat: social al país i entre els indepen- prioritat en difoses per mitjans de comunicació a l’Estat espanyol hi ha presos polítics. Sentir co- dentistes. Sense oblidar el paper de o per les xarxes socials. No fa gaires ses que no vols sentir va amb el càrrec. I la solució l’entitat en la lluita antirepressiva uns temps de setmanes, per exemple, es feia -+= no és escapar. valors difosos públic un cas en un geriàtric de que té els exiliats i presos polítics com a principal exponent, però que Madrid en què tres empleats PRESIDENTA DE L’ANC maltractaven físicament i psicològicament els residents. afecta àmplies capes de la societat Els vídeos que van circular colpien el cor. Una brutalitat, Elisenda Paluzie catalana. La seva presidenta actual, un menyspreu tan indignant, un tracte tan inhumà vers persones totalment desvalgudes... No els vaig poder Un guió sense fissures Elisenda Paluzie, va reclamar la uni- aguantar. Per això crec que la iniciativa de Justícia és tat entre institucions, partits polí- més que encertada. La defensa de les persones grans ha El full de ruta de l’ANC ha estat aprovat per una tics i societat civil. I en aquest sentit de ser una prioritat en uns temps en què els valors àmplia majoria i marca cap on vol anar una de les també l’ANC ha de ser clau per for- entitats que més han empès en el procés inde- moltes vegades es difuminen. Hem passat del model jar una unitat estratègica entre tots autoritari patriarcal d’anys ençà a la desvaloració del pendentista. Una acció que ha servit per aglutinar respecte als progenitors. L’objectiu és el terme mitjà: -+= la societat catalana però que ha comportat que els actors imprescindibles per dur a reivindicar d’on venim mentre fem el propi camí. dos dels seus expresidents siguin a la presó. terme la independència. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019

Investidura Canvi a Euskadi Guerra a Kosovo Tal dia JxCat tornarà a provar-ho amb Cop de gràcia al lehendakari Milosevic deixa anar a Itàlia 1 . Creu que la 10 Ibarretxe. El pacte PSE-PP força 20 el líder moderat kosovar com any nova llei de presidència, ja anys l’adeu del líder del PNB en anys Rugova. Clinton frena la pressa amenaçada per l’Estat, obre un plena investidura de Patxi europea per trobar una solució avui fa... nou escenari. López. política al conflicte. Full de ruta Jaume Vidal Tribuna Xavier García. Periodista L’experiència La transició energètica argentina

questes últimes setmanes, a cada cop més clara: sense crear alar- rat en els últims setanta anys, que evi- esprés d’haver l’oficina a Barcelona del Club de misme –ni por, que potser és el que vo- dentment no han beneficiat tothom de D passat uns dies a A Roma (situada al Palau Macaya, len alguns grans poders perquè la socie- la mateixa manera, però que ja tenen Buenos Aires amb al passeig de Sant Joan) s’han produït tat no es mogui–, tothom que tingui un uns costos ecològics –i econòmics– glo- motiu de la Feria del una sèrie de converses, que no han mínim de consciència i de responsabili- bals en forma de greus alteracions mar- Libro i haver compro- transcendit als mitjans, entre alts re- tat del que significa la vida sobre la Ter- cades pels extremismes climàtics ac- vat que la sèrie Merlí presentants d’entitats financeres, sec- ra coneix i reconeix que el futur més o centuats. En aquest manifest es repas- és tot un fenomen a l’Argentina, que Síl- tors econòmics i empresarials, per una menys immediat de la humanitat pot sen les moltes accions mundials per via Pérez Cruz aviat ho serà i que Paula banda, i experts i tècnics en energies trobar-se en un accelerat perill de de- aturar les devastacions ecològiques, co- Bonet arriba al cor i l’ànima de les do- renovables; diàlegs, fins ara privats, gradació a tots nivells, que en molts ca- mençant per la cimera de l’ONU a Esto- nes del Con Sud –des de Xile havien ar- tendents a tractar d’aconseguir que el sos i llocs ja ha començat. Aquest mani- colm (1972), la Primera Conferència ribat per obtenir una dedicatòria seva–, govern de Catalunya intensifiqui les fest vol ser una nova crida perquè “el sobre el Clima (Ginebra, 1979), la Ci- el que em queda del viatge és la gran decisions per combatre el canvi climà- nostre govern, al més alt nivell polític i mera de Rio (1992, a la qual Vilanova capacitat dels argentins per a l’anàlisi i tic a través d’una Nova governança de mitjançant estructures transversals de assistí) i, en fi, tot el que vingué després el debat que es fonamenta a més de la la transició energètica, el manifest de gestió, pugui assolir amb eficàcia els ob- del Protocol de Kyoto (1997), tenint en utilització del raonament en la capaci- la qual, ideat i redactat, amb consens, jectius marcats pel Pacte Nacional per compte, abans, la forta pressió dels tat de verbalitzar el que pensen. Aques- pel periodista i escriptor ecologista a la Transició Energètica i per la llei del grans grups petroliers i de l’automòbil ta utilització destacada de la paraula no Santiago Vilanova (Olot, 1947), es do- canvi climàtic”, i afegeix que “la greu si- ridiculitzant per exagerades les previ- ve d’un gen especial que tinguin els ar- narà a conèixer el 20 de maig al Palau tuació política que viu Catalunya no sions “catastrofistes” dels científics del gentins, sinó de la gimnàstica de la lec- Macaya. Aquest text –molt crític en- hauria de ser cap excusa per no avançar clima. El mal continua estant en què tura. L’Argentina és un país de lectors i vers les elits polítiques i econòmiques cap a aquest objectiu”, el de mitigar el “hom ha prescindit dels primers se- això fa que en tres setmanes de fira pu- mundials, així com cap a les grans ins- canvi climàtic, “el repte més gran de la nyals que ens alertaren, als anys sei- guin passar més d’un milió de visitants. titucions– ha estat signat ja per més història de la humanitat”. En efecte: el xanta, sobre la imminència d’una crisi Això sí, lectors de tota mena que no ex- d’un centenar de personalitats in- procés històric de l’evolució humana que seria, alhora, energètica i climàti- clouen els que a Catalunya per prejudi- fluents de la ciència ecològica, de la ens ha portat fins aquí, a través d’unes ca”, com va dir Jacques Grinevald, el cis pseudointel·lectuals deixem de ban- Universitat, del periodisme, de la tec- seqüències d’acceleracions tècniques, 2008, en el col·loqui Una sola Terra, da. Hi ha lectors de tota mena i lectures nologia, de l’art, del sindicalisme, de explosions demogràfiques i consums que organitzava des de 1989 el mateix de totes les classes. El llibre segueix l’economia i la filosofia. La qüestió és de recursos naturals, que s’han dispa- Santiago Vilanova. sent una eina fonamental de la difusió Sovint pensem que la gran capacitat per al llenguatge El lector escriu dels argentins és genètica. Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió. No. És la seva passió lectora El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] la que els ha portat a una El pèl de obert els ulls a tots aquells que Passes pels primers quatre es- població adulta d’un estat, in- gran habilitat amb la paraula Leonardo han volgut professionalitzar-se tats abans de l’acceptació: ne- dependentment de la seva pro- en el camp de les arts plàsti- gació, ira, negociació i depres- cedència, raça, sexe, creences del pensament –torçat o dret–, per ai- b La notícia ha fet la volta al ques. Evidentment –no podia sió. Sents una enorme depres- o condició social. Estic conven- xò fins i tot l’exèrcit argentí té tres edi- món: “S’ha trobat un pèl de ser altrament, ai!– l’observació sió que pot agreujar la malaltia, çut que és el més just, però torials. I per això la llarga avinguda Cor- Leonardo” –de fet, un manyoc de Leonardo que entre les ta- ets sents perdut. En un acte de hauríem de ser conscients de rientes alterna teatres amb llibreries de de cabells–, i ha estat mostrat ques d’humitat de les parets valentia, acceptes que per con- la responsabilitat que això tota mena, amb llibres nous i de segona per primera vegada en una ro- s’hi poden entreveure figures tinuar necessites l’ajuda d’un comporta. Quants hem llegit el mà. Els dissabtes poden estar tota la nit da de premsa a Vinci (Itàlia), el humanes i d’animals, és me- psicòleg, però quan el busques programa del partit polític que obertes i no de manera testimonial, poble on Leonardo va néixer el nystinguda –“superada”– pels a la Seguretat Social entres en hem votat, encara que sigui sempre hi ha gent. I fins i tot trobem el 15 d’abril del 1452, per tal de grafistes abstractes, que es una llista d’espera tan llarga parcialment? Una majoria vota que ja és una atracció turística: la llibre- commemorar la seva mort, es- desviuen per esborrar d’entre com l’última hora laboral d’un qui té més eloqüència i presèn- ria El Ateneo, situada a l’antic teatre devinguda el 2 de maig del els seus gargots i esoterismes dilluns. La importància de tenir cia, confiant que impedirà que Grand Splendid i que ha conservat tota 1519 al castell d’Amboise abstractes qualsevol element més psicòlegs a l’atenció públi- governi el partit que més te- la seva estructura. A l’escenari, s’hi pot (França), on visqué els seus susceptible de ser interpretat ca és primordial per a poder men. Però sense assegurar-se menjar o prendre un cafè. darrers anys protegit pel rei com a figuratiu. És per això afrontar situacions difícils a la de quins instruments es val- Buenos Aires és una ciutat literària, Francesc I. El que és considerat que Josep Pla, tot observant vida, i encara que les places al dran per a aconseguir-ho. Hem però no només pel que fa a la inspiració el geni universal del Renaixe- els alts i baixos del món de la Psicòleg Intern Resident han de ser conscients del valor del d’escenaris o trames de novel·la, sinó ment fou alhora científic, engi- cultura, citava les paraules de augmentat des de l’any passat, nostre vot. Seríem molt més perquè la gent viu el llibre i la paraula. A nyer, inventor, anatomista, pin- Montaigne: “La vie est on- aquestes segueixen sent insu- previnguts si haguéssim de lliu- la fira no hi havia cap acte en què es tor, escultor, arquitecte, urba- doyante...” ficients. Tant de bo algun dia rar-los les claus de casa nostra, presentés, es debatís o es polemitzés nista, naturalista, músic, poeta, JORDI PAUSAS arribem a invertir més en la sa- i lliurem les de la nostra econo- sobre qualsevol tema en què no hi ha- filòsof i escriptor. En el seu lli- París lut mental que en fàrmacs. mia, casa, poble i país a un des- gués un públic atent i participatiu. Pot- bre El tractat de la pintura (Li- ÁLVARO OYARCE BÓRQUEZ conegut. El mínim que podem ser és la seva manera de fer-se forts bro di Pittura), que és reeditat Psicòlegs en Barcelona fer és investigar si es mereixen davant una complicada situació econò- arreu del món, s’hi recullen l’atenció primària la nostra confiança. Mai més mica que contínuament afebleix la seva –descrites amb brevetat i con- El valor de votar cap vot sense haver llegit el seu moneda. Però fer-se resistents en la cisió– les seves agudes obser- b Avui et diagnostiquen d’una programa! lectura és una bona opció per sobreviu- vacions i consells que –gene- malaltia. La que menys t’agra- b El sufragi universal consis- VALENTÍ MIRÓ PLA re. ració rere generació– han di: càncer, VIH, Alzheimer… teix en el dret a vot de tota la Barcelona EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019 | | La frase del dia “No em tremolarà el pols quan arribi el moment”

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA De set en set Tribuna Anna Carreras Xavier Oca. Militant de Poble Lliure Pujolisme 2.0 Silenci

s ben curiós que fins i tot bona part l’ABC premiava Jordi Pujol amb el títol mai, mai, es plantejava exercir-la. de les persones que treballen per d’“español del año” si fa no fa amb la L’època en què TV3 deia que “feia país” a meditació É recuperar la memòria històrica mateixa eufòria que TVE, El País i La quan sovint tan sols “feia partit”, i els L transcendental pel que fa als crims del franquisme, mai Sexta celebraven diumenge a la nit que mantres dilacionistes respecte a les re- em semblava una co- s’hagin preocupat per desconstruir el a Catalunya “han ganado los modera- ivindicacions de sobirania eren reci- llonada fins que m’hi fals relat sobre la “modèlica” transició dos”. La mateixa època en què El Perió- tats fins a la sacietat pels opinadors or- vaig posar. El fet que de la dictadura a la restauració de la dico i La Vanguardia reien les gràcies gànics de l’autonomisme, tant de dre- The Beatles i David monarquia borbònica i el règim del 78. al “catalanisme assenyat” mentre cri- tes com suposadament d’esquerres, Lynch practiquessin aquesta discipli- Que els feixistes reciclats matussera- minalitzaven l’independentisme. Us formant un pensament únic catalanis- na del cervell va afavorir el meu inte- ment a demòcrates no ho facin és d’allò sona? Uns anys en què la cantarella ca- ta que es traduïa en majories absolutes rès, és clar. Amb més de tres mil anys més normal, però el que crida més talanista i victimista es repetia una i al- per a la Convergència autonomista i d’antiguitat, va ser el físic indi Maha- l’atenció és com l’esquerra i el catala- tra vegada abans d’unes eleccions per per al PSOE, el gran gestor i màxima rishi Mahesh Yogi qui la va començar nisme ara formalment independentis- justificar, com a mal menor, “que go- garantia de la continuïtat del règim del a difondre l’any 1958. La meditació ta tampoc ho han fet. Quan hi penses, vernin els nostres” i el Parlament de- 78. transcendental té com a objectiu ac- el motiu és evident: tapar les pròpies clarava solemnement que mai renun- cedir a les reserves d’energia, creati- vergonyes d’uns pactes amb els poders ciaria a l’autodeterminació, però mai, DONCS BÉ, ANALITZANT el que ha estat el vitat i felicitat que romanen estanca- franquistes que mantenien intacte el discurs i la praxi de determinats líders des a la rebotiga dels nostres cervells caràcter oligàrquic de l’estat i que so- independentistes els darrers mesos i el atabalats. No som davant cap filoso- terraven les aspiracions de llibertat desenvolupament de la darrera campa- fia excèntrica ni cap secta destructi- dels pobles negant el dret a l’autodeter- nya electoral, hom té la sensació de ser va. No hi ha control mental per part minació i consagrant la divisió dels Pa- a les portes d’una nova restauració, de ningú. L’Església catòlica no hi do- ïsos Catalans i Euskal Herria en comu- d’un nou frau a la ciutadania mobilitza- na suport: un motiu més per desvet- nitats autònomes explícitament no da en què tan sols canvien alguns dels llar-me la fam. Meditar és una tècnica confederables. papers protagonistes, però no pas el mental senzilla que consisteix a no guió dictat per un aparell d’estat fran- pensar en res, repetir un mantra (la EN XIRINACS HO QUALIFICÀ de “traïció quista que ha perdurat fins als nostres paraula que vulgueu), deixar passar dels líders” i no anava gens desencami- dies. Quan el moment històric reclama els pensaments que s’acostin, fer una nat. Ras i curt: aquella primera casta una estratègia d’unitat, fermesa, mobi- bona cirurgia a l’ego i assolir un estat de polítics pretesament representants “ lització i passes sòlides per avançar en de relaxació plaent i saludable que de la voluntat popular van pactar quo- Cal continuar la construcció d’una República Catala- s’estiregassa una bona estona. Hi tes de poder amb l’estat opressor i l’oli- exigint a les forces na independent, ens trobem davant destino dues tandes de 15 minuts ca- garquia a canvi de desmobilitzar la so- una orgia de desconcert, de crides a la da dia: abaixo la llum, em poso còmo- cietat i fer passar bou per bèstia grossa. guanyadores que desmobilització, de sectarisme i da, m’assec amb l’esquena recta i De retruc, com que no reconèixer les d’oportunisme de baixa volada. tanco els ulls. Llavors penso que soc errades és la millor manera de repetir- estiguin a l’altura la pel·lícula rara de Louis Charpentier. les, aquest pacte de silenci sobre les L’INDEPENDENTISME ha guanyat unes I deixo que aquesta idea flueixi. Pro- vergonyes de la Transició era, alhora, de les expectatives noves eleccions i ha demostrat que no nuncio el mantra. Després recordo una assegurança per si mai calia fer la que el poble hi ha és flor d’un dia. Ara toca continuar ex- que haig de preparar un pastís per di- mateixa jugada. igint a les forces guanyadores que esti- vendres. I el pensament es dissol per- dipositat i no guin a l’altura de les expectatives que el què no li presto atenció. I repeteixo el VAN SER ELS ANYS del “fer país” (per no poble hi ha dipositat i no insisteixin en mantra. Respiro fondo i m’adono que fer estat), del “seny” (resignació i re- insisteixin en el el camí de retorn a la gàbia per la via la meditació transcendental s’assem- núncia) i de l’“ara no toca” (no tinguem morta de l’autonomisme. Treballem, bla a la poesia. Totes dues ajuden a pressa a arribar-hi, però mantinguem camí de retorn en resum, per evitar allò que l’amic Ro- recuperar l’equilibri necessari per ca- la cantarella de la terra promesa). Ca- bert Sabater, batlle de Viladamat, piu- minar per la corda fluixa de la vida talunya va passar trenta anys d’estan- a la gàbia per lava diumenge al vespre: “Finalment i des de la música més anhelada: el si- cament polític (ells en deien de “pau so- la via morta de després de diverses propostes, ERC se- lenci. Totes dues, també, em fan cial”), els anys del pujolisme i la socio- rà el nom definitiu de l’antiga Conver- mantenir la fretura i l’impuls dins la vergència. Era aquella època en què l’autonomisme gència. Bona nit.” mitificada calma.

Sísif Jordi Soler 6 EL PUNT AVUI | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019

El Suprem L’alt tribunal Delgado La ministra resol que espanyol retorna marxa s’enfada perquè en Nacional Puigdemont el cas al jutjat però d’un acte a l’homenatge a les és elegible fixa que pot ser Mauthausen víctimes es recorda candidat el 26-M els “presos polítics”

L’assemblea es va fer al Tarraco Arena i va incloure una connexió amb Carles L’ANC ho Puigdemont ■ EFE fia tot a una DUI

APROVAT El nou full de ruta de l’Assemblea reclama la via unilateral si hi ha majoria de vots independentistes a les urnes TENS Lamenta la inacció del govern i la desunió sobiranista

Xavi Aguilar Les frases titucions i, si cal, la socie- TARRAGONA tat civil hauran d’activar el ————————————————————————————————— “pla d’organització del ter- L’Assemblea Nacional Ca- “La unilateralitat no ritori d’una manera indefi- talana atia l’independen- va fracassar l’1-O. El nida en compliment de la tisme cap a la unilaterali- referèndum el vam fer legislació vigent de l’estat tat per fer efectiva la repú- i el vam guanyar” constituït”. blica. Els socis de l’entitat Elisenda Paluzie El text aprovat ahir per sobiranista van aprovar PRESIDENTA DE L’ANC àmplia majoria també cri- ahir amb àmplia majoria tica els principals partits el seu nou full de ruta, en independentistes perquè què es prioritza la prepa- quan eren al govern van ració i reclamació d’una llibertat els presos polítics incomplir el mandat de DUI, perquè es considera i organitzar el retorn dels l’1-O i van acceptar de fac- l’escenari “més probable i exiliats”. to la legalitat espanyola i que permet ser proactiu”. Per aconseguir-ho, la l’aplicació de l’article 155. El text proposa que, si en presidenta de l’ANC, Eli- També els retreu que no unes eleccions al Parla- senda Paluzie, té clar que disposin “d’una estratègia ment hi ha més del 50% de cal “estar preparats per al compartida” i denuncia la vots independentistes, es pròxim embat” i passar a “falta de lideratge polític faci una proclamació so- l’acció. “Ara mateix, cor- institucional”. lemne de la república cata- rem el risc de pensar que, menta de manera recur- lana davant del món, es davant tanta repressió, és La baula més feble rent en el judici al Suprem El vot electrònic, un drama publiqui oficialment en el millor estar quiets i agafar “Ja hem pogut constatar com si fos la prova d’un de- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— BOPC i en el DOGC, s’abai- forces. Això ens faria anar que els partits polítics són licte. “No els ha servit de Una de les grans novetats que els assistents respon- xi la bandera espanyola de enrere, perquè quan estàs la baula més feble de l’uni- res. N’hem aprovat un al- de la jornada havia de ser el guessin a la pregunta del re- la Generalitat i del Parla- agenollat et peguen millor. vers independentista i, tre i en farem tants com vot electrònic mitjançant una ferèndum de l’1-0. Els presen- ment i es demani el reco- Dempeus pararem millor si continuen sense arribar faci falta”, va reblar. aplicació per a mòbil. L’objec- tadors esperaven els resul- neixement internacional els cops”, va dir amb refe- a acords per assolir la uni- En l’assemblea d’ahir, tiu era agilitzar el procés, pe- tats de manera immediata, per esdevenir un estat. rència clara al canvi de dis- tat d’acció, l’ANC propo- també es van aprovar sen- rò va tenir l’efecte oposat per però no van arribar i es va dir Els dirigents de l’ANC i curs d’ERC i JxCat sarà estratègies per sobre- se problemes els comptes una evident falta de previsió. que els donarien més enda- el miler llarg de socis que de la repressió estatal. passar-los”, assenyala. En- de l’entitat, que estan sa- Per començar, l’assemblea vant, cosa que no va succeir. van assistir a l’assemblea L’ANC no només ha endu- tre les quals, es planteja nejats. L’any passat, l’ANC va començar una hora i quart Quan va arribar l’hora de vo- general ordinària celebra- rit el contingut, també el la pràctica d’un “consum va acabar amb un superà- tard, perquè l’aplicació que tar les esmenes del full de ru- da ahir al Tarraco Arena lèxic. Ara, a més de mobi- responsable” que eviti les vit de 360.000 euros i ara havia de comptabilitzar els ta, el sistema va fallar estre- van fer clams en favor de la litzacions, accions i pro- empreses de l’Ibex que van acumula un patrimoni vots ja presentava proble- pitosament i la presidenta de unitat de l’independentis- testes, també parla de “amenaçar els catalans d’uns dos milions. Els so- mes. Un cop va arrencar, es la mesa va haver d’intervenir. me, però alhora van tibar “lluita no violenta”. Amb econòmicament i de ma- cis també van donar su- va convidar els assistents a “El sistema ens està gene- la corda en aprovar me- una majoria independen- nera indigna”. port a la gestió del secreta- fer una prova simbòlica del rant problemes i hem de tor- sures que s’allunyen força tista, no hi podrà haver En el seu discurs da- riat nacional i, finalment, sistema que s’hauria d’utilit- nar al vot en paper”, va dir. de les intencions dels “ni excuses ni dubtes”, in- vant dels afiliats, Paluzie van aprovar la revisió dels zar més endavant per votar. Un contratemps que encara principals partits sobira- sisteix Paluzie. El docu- va recordar que el full de estatuts i del reglament de Per fer-ho fàcil, la idea era va allargar més la cita. nistes, com ara “deixar en ment constata que les ins- ruta de l’Assemblea s’es- règim intern. ■ EL PUNT AVUI Nacional 7 DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019 | |

L’APUNT En el xou judicial d’aquest cap de setmana en què el via de resoldre el cas del 26-M per la seva animadversió Suprem ha decidit que l’expresident Puigdemont i els al moviment independentista català, que qualifica de Magistrats exconsellers Comín i Ponsatí es poden presentar a les “totalitari” i que té “una particular patologia”, en arti- eleccions europees, hem descobert un altre magistrat cles en un diari madrileny. Els magistrats, com tots els anticatalanistes de l’alt tribunal espanyol polititzat fins a la medul·la: Jo- mortals, tenen prejudicis que han d’intentar no tras- sé Luis Requero Ibañez. L’advocat dels exiliats, Gonzalo puar en les sentències. I la seva llibertat d’expressió Mayte Piulachs Boye, va demanar la seva exclusió de la secció que ha- també hauria de ser barrada si és injuriosa.

Torra recull la crida a la unitat estratègica a Ponsatí alerta que “els pròxims mesos caldrà demostrar qui té el control del territori” amb desobediència civil

X.A. TARRAGONA El president de la Genera- litat, , es va adreçar als socis de l’ANC amb motiu del dinar pos- terior a l’assemblea i es va comprometre a “treballar incansablement” per as- solir la unitat estratègica independentista que re- clama l’entitat liderada per Paluzie. El president va fer una crida als partits independentistes a retro- bar-se després de les mu- nicipals “per ser capaços d’agafar el camí que ens La reclamació d’unitat d’Elisenda Paluzie al capdavant de porti de la manera més rà- l’ANC va ser recollida pel president de la Generalitat ■ EFE pida i eficaç cap a la inde- pendència”. recte amb el president a la nostra causa a les urnes El cap de l’executiu va l’exili, Carles Puigdemont, tantes vegades com faci agrair a l’ANC que es man- que des de Waterloo va re- falta”. tingui “fidel” al mandat de cordar: “L’ANC de Forca- També hi va intervenir l’1-O i va refermar que dell i Sànchez va fer possi- en directe l’exconsellera comparteixen l’objectiu ble l’1-O físicament i tam- d’Ensenyament Clara d’arribar a la independèn- bé com a herència que po- Ponsatí, que va ser molt cia “sempre per mitjans drem llegar a les genera- més directa: “En els prò- democràtics i no violents, i cions posteriors per la vic- xims mesos haurem de de- amb els actes de determi- tòria de Catalunya contra mostrar qui té el control nació que calgui fer”. “No l’Estat opressor.” També del territori a Catalunya, i em tremolarà el pols quan es va adreçar al públic la som els catalans. No farem arribi el moment”, hi va secretària general d’ERC, efectiva la República sen- afegir. Marta Rovira, que va fer se una etapa de desobe- L’assemblea també va una crida a aprofitar qual- diència civil efectiva”, va incloure connexions en di- sevol ocasió “per legitimar dir. ■ 172073-1209158Q 8 Nacional EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019

La ministra de Justícia planta la Generalitat en l’homenatge a Mauthausen a Delgado abandona l’acte quan la directora de Memòria Democràtica recorda els presos polítics a La consellera de Justícia reivindica els drets i les llibertats

Redacció BARCELONA Jordi Pascual, en el vídeo de YouTube en què relata els fets i La ministra de Justícia, reclama llibertat d’expressió per als periodistes ■ EL PUNT AVUI Dolores Delgado, va aban- donar ahir un acte d’ho- menatge en què la Genera- “Em vaig litat recordava els depor- tats republicans durant el nazisme al camp de Maut- identificar com hausen, a Àustria, després que la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Gemma a periodista” Domènech, recordés Raül Romeva i els altres presos a Jordi Pascual, d’elCugatenc, està polítics. Durant l’acte so- bre l’alliberament del imputat pel tall de les vies del 21-F camp d’extermini –en què també hi era present l’ex- M. Sardà Així va explicar ahir Jordi ■ conseller Toni Comín–, La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, ahir EFE SANT CUGAT DEL VALLÈS Pascual, periodista d’elCu- Domènech va recordar: gatenc, a aquest diari com “Fa 730 dies que Raül Ro- d’una altra placa de record “Aquell 21 de febrer, vaig es van esdevenir els fets meva va col·locar aquesta Torra agraeix el record dels presos als espanyols morts a seguir els manifestants, pels quals ara es troben placa, i ja n’ha passat 440 ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— Mauthausen i va tornar da- que es van dirigir a l’esta- imputats ell i deu persones com a pres polític.” Domè- El president de la Generalitat, que avui no hi sigui demostra vant de la placa de la Gene- ció de Sant Cugat dels més, d’entre les quals al- nech va afegir que “l’acom- Quim Torra, va agrair ahir el que és un pres polític de l’Es- ralitat, on va col·locar un al- FGC. Vaig baixar amb ells menys dues no van parti- panyen en aquesta trista gest que la directora general tat espanyol, i és un acte de tre ram de flors. “Em sap a les vies i, quan em vaig cipar en els fets d’aquella condició de presos polítics de Memòria Democràtica, dignitat esmentar-lo i recor- greu però és la realitat”, va apartar per fer la fotogra- jornada de vaga general. membres del govern cata- Gemma Domènech, va fer en dar-lo”, va afirmar. El presi- reaccionar Domènech a la fia, un mosso em va dema- Pascual i la resta d’im- là i líders de la societat record dels presos polítics en dent també va destacar que marxa de Delgado. nar que m’identifiqués. Li putats han estat citats al civil”. l’acte d’homenatge de l’alli- Catalunya hagi destacat el La consellera de Justí- vaig ensenyar el meu car- jutjat d’instrucció número Aquestes declaracions berament de Mauthausen. valor de ser present en l’ho- cia, , va decla- net de premsa i li vaig co- 7 de Rubí dimecres vinent, van ser interpretades per “El fet que fa dos anys el con- menatge als republicans rar al seu torn: “Per dialo- mentar que feia la fotogra- a les deu del matí. Una ho- la ministra de Justícia com seller Romeva hi fos present i morts al camp d’extermini. gar, cal capacitat i voluntat fia i m’apartava. Em vaig ra abans, hi ha convocada “una expressió d’exclusió d’escoltar els altres. El identificar com a periodis- una concentració en de- que topa amb els valors menyspreu per la discre- ta i em va demanar el telè- fensa de tots els imputats, que van sorgir d’aquest lluitadors i defensors de la zisme. Poc després d’ha- pància està renyit amb l’in- fon i l’adreça, com ja m’ha- a les portes del mateix jut- camp d’extermini, amb democràcia i la llibertat”. ver abandonat l’acte da- tercanvi educat de punts via passat altres vegades, jat. Pascual denuncia en milers d’espanyols que van La Generalitat va instal·lar vant de la placa posada pel de vista. Nosaltres, sempre cobrint altres esdeveni- un vídeo a YouTube la per- morir aquí en unes condi- una placa el 2017 per re- govern, Delgado va diposi- al costat dels drets i les ments. Els hi vaig dir i vaig secució jurídica que patei- cions brutals pel fet de ser cordar les víctimes del na- tar un ram de flors davant llibertats.” ■ seguir fent la meva feina.” xen els periodistes. ■

AIGÜES DE MATADEPERA S.A. INMOBILIARIA MINA S.A. JUNTA GENERAL ORDINARIA DE ACCIONISTAS JUNTA GENERAL ORDINARIA DE ACCIONISTAS Por acuerdo del Consejo de Administración se convoca a los Señores accionistas Por acuerdo del Consejo de Administración se convoca a los accionistas de esta de esta Sociedad a la Junta General Ordinaria de Accionistas que se celebrará en Sociedad a la Junta General Ordinaria que se celebrará, en primera convocatoria, primera convocatoria a las diez horas del día 17 de junio de 2019, en la sede so- a las trece horas treinta minutos del día 26 de junio de 2019, en la sede de la cial, Avda. de les Arenes n¼ 1 de Matadepera, o, en su caso, en segunda convoca- Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, C/ Blasco de Garay n¼ toria, el día 18 del mismo mes, en el mismo lugar y hora, bajo el siguiente Orden 29-49 de esta ciudad, y, en su caso, en segunda convocatoria el día 27 del mismo del Día: mes y en el citado lugar y hora, bajo el siguiente Orden del Día: 1. Examen y aprobación, en su caso, de las Cuentas Anuales del ejerci- 1.- Examen y aprobación, en su caso, de las Cuentas Anuales (ba- cio 2018 y de la gestión del Consejo de Administración. lance, cuenta de pérdidas y ganancias y memoria) correspondientes al ejercicio 2018, de la gestión del Consejo de Administración de la 2. Examen y aprobación, en su caso, de la propuesta de aplicación del Sociedad y del importe máximo de la remuneración anual de sus resultado del ejercicio 2018. miembros en su condición de tales. 3. Aprobación y firma del Acta o, en su caso, nombramiento de interven- 2.- Examen y aprobación, en su caso, de la propuesta de aplicación tores. del resultado del ejercicio 2018.

109004-1209029L A partir de la publicación de la convocatoria, los accionistas podrán examinar en 3.- Cese y nombramiento de consejeros. el domicilio social y obtener, de forma inmediata y gratuita, la entrega o envío de 4.- Aprobación y firma del Acta o nombramiento de interventores. las Cuentas Anuales (balance, cuenta de pérdidas y ganancias y memoria) y, has- ta el séptimo día anterior al previsto para la celebración de la Junta, a solicitar A partir de la publicación de la convocatoria, los accionistas podrán obtener de forma inmediata y gratuita la entrega o envío de las Cuentas Anuales (balance, cuantas informaciones o aclaraciones estimen precisas acerca de los asuntos cuenta de pérdidas y ganancias y memoria) y, hasta el séptimo día anterior al pre- comprendidos en el orden del día o a formular por escrito las preguntas que con- visto para la celebración de la Junta, a solicitar cuantas informaciones o aclaracio- sideren pertinentes. nes estimen precisas acerca de los asuntos comprendidos en el orden del día o a Matadepera, 27 de marzo de 2019. El Secretario del Consejo, D. Avel·lí Martorell i formular por escrito las preguntas que consideren pertinentes. Terrassa, 27 de Estrenjer. marzo de 2019.- El Secretario del Consejo, D. Avel·lí Martorell Estrenjer. 865308-1209847Q 865308-1209846Q EL PUNT AVUI Nacional 9 DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019 | |

en els raonaments ante- riors”. En concret, en el fo- Suprem: Puigdemont, Comín nament quart de la resolu- ció, la secció resol el fons jurídic d’aquest cas i preci- sa que “el dret de sufragi passiu és un dret fona- i Ponsatí són elegibles mental que l’article 23 de la Constitució reconeix a tots els ciutadans espa- a L’alt tribunal retorna als jutjats de Madrid els recursos, tot i que ja avança que els tres polítics nyols, i per tant, també als senyors Puigdemont i catalans poden ser candidats en les europees a “Estar en rebel·lia no és motiu d’exclusió”, sosté Comín i a la senyora Pon- satí”. Hi afegeix que “no- més se’ls pot excloure del seu exercici si, conforme a l’article 6.2 de la llei orgà- nica del règim electoral ge- neral (LOREG), estan im- mersos en una causa d’in- elegibilitat”, com ara una sentència, tot i que no si- gui ferma, en què se’ls reti- ri el sufragi passiu. I con- clou: “Entre les causes que preveu la LOREG no figura estar en rebel·lia, com ho estan els recurrents. Així, doncs, com a ciutadans es- panyols tenen dret a pre- sentar-se com a candidats en les properes eleccions al Parlament Europeu.” Hi afegeix que “és doctrina reiterada” la que subratlla que les causes d’inelegibili- tat “han de ser interpreta- des restrictivament” i que “els dubtes en aquesta ma- tèria han de ser resolts de la forma més favorable a l’efectivitat dels drets fonamentals”. Tot i aquesta resposta, el Suprem sosté que l’arti- El president Torra, amb els tres primers candidats de la llista de Lliures per Europa, Puigdemont, Comín i Ponsatí, a Brussel·les, dijous passat ■ ACN cle 49 de la LOREG fixa clarament que és un jutjat Mayte Piulachs del Suprem. En una roda contenciós el que ha de re- BARCELONA de premsa a la seu de Trias, avui en el judici contra els independentistes soldre els recursos contra JxCat, Puigdemont, en vi- ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— decisions de la JEC, i no Resolució insòlita. El Tri- deoconferència des de La societat civil, de Insults homòfobs a ment en un vis-a-vis a Soto pas l’alt tribunal espanyol. bunal Suprem va dictar Waterloo, va sostenir: testimoni l’alcalde de Sitges del Real?” L’alcalde va de- El jutjat contenciós 2 de ahir que són els tres jutjats “Que abandonin tota espe- b El judici contra els inde- b L’Audiència de Barcelona nunciar els fets, però va reti- Madrid va derivar dissabte contenciosos administra- rança els que creguin que pendentistes catalans es re- jutjarà avui un veí de Sitges rar la denúncia perquè l’ho- passat la causa al Suprem tius de Madrid els que han ens venceran retorçant el prèn avui amb la declaració per haver insultat l’alcalde me va disculpar-se pública- per evitar “contradic- de resoldre els recursos de dret.” Segons Puigde- d’una dotzena de testimo- del municipi, Miquel Forns ment i en privat. Amb tot, la cions” entre els tres jutjats l’expresident Carles Puig- mont, el que ha passat és nis, sol·licitats per les defen- (PDeCAT), per la seva con- fiscalia, davant la gravetat que tenen els recursos. demont i els exconsellers “impropi” d’una democrà- ses i que representen dife- dició homosexual. El cas es dels insults i del seu càrrec, “No és un caprici formalis- Toni Comín i Clara Ponsa- cia lliure, i va lamentar rents membres de la socie- remunta a l’octubre del ha mantingut l’acusació i ta: és una condició ineludi- tí i de JxCat contra la reso- que se’ls hagi volgut perju- tat civil catalana, que van 2017, quan l’acusat va es- demana que se’l condemni ble per fer efectiu el dret fo- lució de la Junta Electoral dicar. Per això va dema- participar en la mobilització criure a la pàgina de Face- a nou mesos de presó i a namental al jutge ordinari Central (JEC) d’exclou- nar el vot a la ciutadania del 20-S i en el referèndum book de l’Ajuntament de una multa de 2.400 euros predeterminat per llei”, re’ls de la llista de Lliures per passar de ser “elegi- de l’1-O. Així, avui declararan Sitges un seguit de comen- per un delicte contra els sosté la secció quarta del per Europa (Junts) en les bles” a “elegits” i denun- l’exalcalde de Barcelona Xa- taris homòfobs: “Ja sap drets fonamentals. La fisca- Suprem per justificar que eleccions del 26-M, a peti- ciar les “mancances de- vier Trias (PDeCAT); el res- com acabarà el seu novio lia considera que l’acusat va derivi el cas al jutjat. ció del PP i Cs. Tot i la seva mocràtiques” de l’Estat ponsable de la Crida Nacio- Carles Puigdemont? Li por- escriure els seus comenta- A més, la secció quarta inhibició, el Suprem resol espanyol i posar a l’agenda nal per la República, Antoni tarà vostè tabac a la garjola ris a Facebook per “perjudi- qualifica d’“extravagant” el fons jurídic i afirma que europea el dret a decidir. Morral, i el secretari general amb els diners dels sitge- car la dignitat” de Miquel la decisió de JxCat de pre- els tres polítics són “espa- L’advocat dels exiliats, de CCOO, Javier Pacheco, tans? Li deixarà el seu cul Forns, “menyspreant” la se- sentar recursos en tres nyols elegibles” perquè la Gonzalo Boye, va avançar entre d’altres. perquè gaudeixi sexual- va orientació sexual. instàncies. I, davant les “situació de rebel·lia” en que un cop els jutjats els crítiques de Boye que el què es troben no és motiu donin la raó, utilitzaran sistema electoral espanyol per apartar-los, segons in- “tots els instruments jurí- quatre magistrats de la trats de la secció quarta ses al jutjat contenciós ad- és “obscur” i no segueix pa- dica la llei. El mateix crite- dics” per exigir “responsa- secció quarta de la sala ter- Segundo Menéndez, im- ministratiu 2 de Madrid, trons europeus, el Suprem ri defensa la fiscalia. bilitats” davant d’uns cera del Suprem (Jorge pulsor del vot particular a així com al 9 i al 21, on van sosté: “El règim electoral L’expresident de la Ge- fets “tan greus”. Boye Rodríguez-Zapata, Pablo favor de Puigdemont, i An- recaure els recursos dels espanyol, així com l’admi- neralitat Carles Puigde- també va afirmar que, al fi- Lucas Murillo –el ponent–, tonio Jesús Fonseca, polítics independentistes i nistració i els jutjats i tri- mont va assegurar ahir nal, també els donaran la Celsa Pico i el qüestionat n’han estat exclosos per- de JxCat, i alhora els orde- bunals encarregats de re- que la seva candidatura raó en la immunitat dels José Luis Requero), amb el què formen part de la JEC. na que han de resoldre “de soldre recursos, actuen “ha guanyat per primera polítics catalans. president de la sala tercera Així, en la interlocutò- manera immediata sobre des de fa més de 40 anys vegada en camp contrari”, La resolució va ser apro- del Suprem, Luis María ria s’ordena el retorn “de el fons de l’assumpte” i se- amb una extraordinària referint-se a la resposta vada per unanimitat per Díez-Picazo. Els magis- manera urgent” de les cau- guint “el que s’ha exposat pulcritud i eficàcia.” ■ 10 Nacional EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019

L’evolució del vot independentista i sobiranista des del 2010

Front TOTAL ELECCIONS CiU ERC JxSí CUP CDC** JxCat SI Republicà INDEPENDENTISTES *Catalanes 2010 1.202.830 38,43% 219.173 7% ------102.921 3,29% 39.834 1,27% - - 1.564.758 49,99% *Estatals 2011 1.015.691 29,35% 244.854 7,07% ------1.260.545 36,42% Catalanes 2012 1.116.259 30,71% 498.124 13,7% - - 126.435 3,48% - - - - 46.838 1,29% - - - - 1.787.656 49,18% Europees 2014 549.096 21,84% 595.493 23,69% ------1.144.589 45,53% Catalanes 2015 - - - - 1.628.714 39,59% 337.794 8,21% ------1.966.508 47,8% Estatals 2015 - - 601.782 16% - - - - 567.253 15,08% ------1.169.035 31,08% Estatals 2016 - - 632.234 18,18% ------483.488 13,90% ------1.115.722 32,08% Catalanes 2017 - - 935.861 21,38% --195.246 -4,46% - -948.233 21,66%------2.079.340 47,5% ***Estatals 2019 - - 1.015.355 24,59% ------497.638 12,05% - - - - 113.008 2,74% 1.626.001 39,38%

Catalunya En Comú Unió Democràtica TOTAL INDEPENDENTISTES ELECCIONS ICV-EUiA Sí que es Pot Podem de Catalunya SOBIRANISTES +SOBIRANISTES Catalanes 2010 230.824 7,37% - - -230.8247,37% 1.795.582 57,36% Estatals 2011 280.152 8,09% - - - 280.152 8,09% 1.540.697 44,51% Catalanes 2012 359.705 9,90% - - -359.7059,90% 2.147.361 59,08% Europees 2014 259.152 10,31% - - - 259.152 10,31% 1.403.741 55,81% Catalanes 2015 - - 367.613 8,94% -103.2932,51% 470.906 11,45% 2.437.414 59,25% Estatals 2015 - - 929.880 24,72% 65.388 1,74% 995.268 26,46% 2.164.303 57,54% Estatals 2016 - - 853.102 24,53% - 853.102 24,53% 1.968.824 56,61% Catalanes 2017 - - 326.360 7,46% - 326.360 7,46% 2.405.700 54,96% ***Estatals 2019 - - 614.738 14,89% - 614.738 14,89% 2.240.739 54,27%

*CiU no s’hi presentava encara com a opció independentista. **CDC es va presentar a les estatals del 2015 com a Democràcia i Llibertat, amb Demòcrates i Reagrupament .*** Falta incorporar el recompte del vot per correu

tatut –i sense incloure-hi les municipals, amb dinà- miques del tot particu- L’independentisme es lars–, es poden veure amb claredat les convulsions que el procés ha provocat en els partits independen- tistes i sobiranistes, que s’han arribat a presentar fa fort en les estatals sota 13 sigles diferents. Amb el mateix cop d’ull es pot veure com l’hegemo- aCreix set punts el 28-A i frena l’habitual fuita de vot republicà en els comicis espanyols, ja que en perd la nia electoral de CiU en co- mençar el procés s’ha tren- meitat que en l’últim cicle electoralaERC ha guanyat vots en cada cita des que va tocar fons el 2010 cat com ho ha fet la coali- ció, primer cap a llistes de CDC i després cap a un Òscar Palau ral. Així, respecte a les ple- el tripartit ultra i un PSC- JxCat que ha conservat BARCELONA biscitàries del 27-S, quan PSOE que ha estat el nou L’autodeterminació supera el 50% mig milió de vots, amb el va obtenir 1,96 milions de gran receptor de vot útil; ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— parèntesi unitari de Junts El vot independentista vots, l’independentisme en un moment de discreta Si, als vots independentistes, 55%, també amb més vots pel Sí el 2015 que ERC ja s’ha instal·lat definitiva- havia perdut 800.000 su- mobilització popular tot i s’hi sumen els més de que mai en unes espanyoles. no ha volgut tornar a repe- ment en la centralitat polí- fragis en les eleccions a el judici en marxa al Su- 600.000 que van rebre els Els percentatges sobiranis- tir. Els republicans són, de tica. És una de les conclu- corts de tres mesos des- prem, i amb poca obra de comuns, resulta que el suport tes, de fet, sempre han estat fet, els grans artífexs del sions que es pot extreure prés, més de 850.000 si es govern de què, menys d’un explícit al sobiranisme, que entre el 50 i el 60% des que creixement independen- d’una anàlisi més acurada pren de referència la repe- any després d’aixecar-se el defensa un referèndum d’au- va començar el procés, sense tista, ja que, després de to- dels resultats del 28-A, tició electoral del juny del 155, pugui fer gala l’execu- todeterminació reconegut comptar els votants d’altres car fons el 2010 amb tot unes eleccions estatals en 2016. Aquesta fuita, en tiu independentista, en per a Catalunya, consolida partits, sobretot el PSC, que just 200.000 vots i el 7% què l’eix ha començat a canvi, ara s’ha frenat fins a minoria al Parlament i posicions respecte a les últi- també s’hi mostren favora- dels sufragis, han guanyat canviar per a una bona tot just els 450.000 vots, amb alguns fronts interns i mes eleccions, i voreja el bles en totes les enquestes. suport aritmèticament en part de l’electorat que, se- des dels vora 2,1 milions externs oberts, com les totes les cites electorals gurament per primer cop, per la República de les últi- traves judicials, que n’han des de llavors, descrivint ha votat més en clau cata- mes catalanes el 21-D. dificultat i eclipsat la gestió ció, del 77,59%, també va callar del tot els que parla- una corba perfecta a l’alça lana que no pas espanyola. L’independentisme, quotidiana. créixer espectacularment ven d’una suposada Cata- fins al gairebé 25% del 28- I és que la tradicional fuga doncs, consolida posicions Els 1,6 milions de vots respecte a les del 2016, fins lunya silenciosa de vot uni- A, quan van quintuplicar la de vot que, respecte a unes a l’alça, i ho fa sobretot res- independentistes el 28-A, a 12 punts, per situar-se en onista. Encara més, si hi xifra inicial i van superar el eleccions al Parlament, es catant suport dels co- amb tot, són mig milió més nivells molt similars al 27- era ha desaparegut i fins i milió per assolir les xifres produïa en els comicis al muns, a qui havia anat a que en les últimes estatals, S i només superats en poc tot han canviat les tornes, de la CiU del 2011. La ir- Congrés des de les forces parar gran part del vot útil respecte a les quals el per- més de 3 punts per la histò- ja que si algun vot s’ha que- rupció de la CUP, que va re- d’obediència estrictament en les dues anteriors cites centatge creix més de 7 rica mobilització del 21-D. dat ara a casa podria ser collir en part un perfil fins catalana a altres d’estatals, estatals. I això ho aconse- punts, des del 32% fins a En unes eleccions al Con- més aviat del bloc indepen- llavors abstencionista que el 28-A hi ha continuat gueix el republicanisme vorejar el 40%. No cal dir grés, de fet, cal remuntar- dentista. ara ha intentat cobrir el sent, però s’ha esmorteït malgrat les dificultats que que això suposa el rècord se a les de 1982, que van Si s’agafa la seqüència Front Republicà, completa com mai, fins a reduir-se a ha tingut ara per fer-se en unes espanyoles, en nú- enlairar Felipe González, històrica des del 2010, en una foto sobiranista que la meitat en comparació sentir enmig d’un escenari meros absoluts i relatius, per veure-hi tanta partici- les primeres eleccions des- encara no sembla del tot amb l’anterior cicle electo- mediàtic polaritzat entre malgrat que la participa- pació. Un fet, doncs, que fa prés de la sentència de l’Es- consolidada. ■ 12 Nacional EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019

Cap de llista de Barcelona és Capital Jordi Graupera “Posarem el nostre capital polític a retirar l’Estat de Barcelona”

COM · “Obrirem conflictes polítics per reclamar els edificis del front marítim, la Zona Franca, la zona maritimoterrestre o que es construeixi l’Iter” ATURATS · “Colau no ho ha fet perquè electoralment no li convé que es faci evident que estem en una ciutat ocupada” LLISTES · “La unitat sense poder debatre el que volem fer només pretén tapar la discrepància” JUANMA RAMOS

Joan Rueda Hi ha propostes de pactes postelecto- gidors al sobiranisme. entre curt, mitjà i llarg termini. Els grans rals entre els independentistes. Hi creu? BARCELONA No exactament. A les municipals, no es problemes de Barcelona, tots, tenen uns Tots sabem que dins l’espai independen- reparteixen regidors automàticament, i trets comuns: són urgents de resoldre tista hi ha discrepàncies i el problema no jo penso que aquesta por ja està trenca- però les seves solucions no són a curt ter- es enquestes, a hores d’ara, no els és que la gent no estigui disposada a col- da, l’espai que nosaltres representem ja mini; això vol dir que anem amb 20 o 30 donen gaire bones perspectives. laborar, el problema és que no hi ha ha- existeix, ja hi és. Un espai a l’Ajunta- anys de retard en algunes polítiques. I Hi creu? Quina és la perspectiva gut un espai, lleial, on dirimir les diferèn- ment val entre 30.000 i 40.000 vots, i si nosaltres no volem fer ni com els proces- L de Barcelona és Capital? cies, les prioritats... la unitat sense poder mires les nostres mobilitzacions, la gent sistes ni com els comuns, que fan prome- debatre el que volem fer només pretén que ha participat al procés de primàries, ses com si les coses es poguessin solucio- En el moment en què estem és molt difí- tapar la discrepància. El sobiranisme ha ja hi són. És el contrari. Ara ERC es de- nar amb una signatura de l’alcalde en 24 cil predir què passarà. Les lleialtats s’han d’entendre que això el converteix en un bat entre obrir-se cap als comuns i el hores. Els problemes són complexos. A trencat. I en el cas d’una formació nova, espai decadent. El pacte que es podia fer PSC, per això canvien Maragall per curt termini, de les accions que es poden encara és molt més difícil. El nostre no és era el de les primàries, perquè ens per- Bosch. L’única manera de garantir que fer per rebaixar la pressió sobre l’habitat- el joc de les enquestes i no adaptem el metia dirimir les nostres diferències, de ERC segueixi en la línia independentista ge, una és que a Barcelona hi ha com a nostre discurs a la demoscòpia; inten- cara, i que la gent triés a qui volia per en- és que hagi de cercar el suport indepen- mínim 14.000 locals comercials que fa tem obrir un espai nou i això ens obliga a capçalar aquest moviment. Si haguéssim dentista. més de dos anys que estan buits. Tant les fer passos cap a coses no fetes o no dites. fet això, el candidat sorgit era automàti- associacions de comerciants com les de Si ho fem bé, la gent vindrà. cament alcalde de Barcelona. Ara, el que L’ANC ha fet un comunicat on crida, com gent gran estan demanant que alguns veiem és el mateix que veiem des del fa en totes les eleccions, a votar partits d’aquests baixos es puguin convertir en Però alguna expectativa deuen tenir. 2012, una batalla per l’hegemonia dins independentistes que compleixin una habitatge ja que això genera vida als car- Nosaltres ens movem per indicadors di- l’independentisme entre ERC i JxCat. sèrie de condicions. Això s’ha interpre- rers. La llicència en precari et permet gitals, la relació entre el que fem i qui ens tat com que li han retirat el suport. canviar l’ús del local a habitatge, amb interactua, i tots els indicadors són de Buscaven la unitat i acabaran lluitant Han fet el que vam pactar. L’acord de unes condicions d’habitabilitat. Això per- creixement. entre quatre. l’agost amb l’ANC era que donaven su- metria experimentar aquesta idea, que Jo sempre he explicat que la unitat per port logístic a les primàries per tal de ga- alguns d’aquests locals en algunes zones Si entren a l’Ajuntament, quin serà el ella sola és dolenta, perquè es basa no- rantir que eren neutrals, i prou. L’ANC es convertissin en habitatge. A més, es seu paper amb vista a la governabilitat? més en la lleialtat i, llavors, qualsevol dis- ha de ser transversal, ha de ser un lloc on pot fer, en alguns d’aquests, una expro- Depèn. Nosaltres no farem alcalde a nin- crepància és vista com una deslleialtat. la gent d’ERC, de Junts, de la CUP, la piació de l’ús, no de la propietat. Hi ha gú que no estigui a favor del dret a l’auto- Això pot ser útil en un moment donat, nostra, s’hi senti còmoda i pugui deba- 40.000 persones en llista d’espera per a determinació i la independència. Ara, però si s’allarga en el temps, evita que tre. L’ANC ha de poder fiscalitzar el que un habitatge social, els centres per a sen- com fa aquest moviment des de l’inici, apareguin idees noves, i passa el que està fan els polítics. Ara, l’ANC posa unes con- sesostre estan saturats, augmenta el les decisions les prendrem col·lectiva- passant, que és un moviment mancat dicions i nosaltres som els únics que les barraquisme... hi ha un problema greu i ment, no en la foscor d’uns despatxos, a d’idees. Ara, si no era possible, com a complim totes. així pots generar pisos zero per a gent canvi de favors. Tota la negociació serà més racons electorals arribem i més viva que pugui començar a aixecar la seva vi- pública. Defensant això, estarem oberts sigui la conversa, millor. Proposen atacar l’emergència d’habitat- da. A més, alguns dels locals poden ser a facilitar la governabilitat i a acceptar ges que viu Barcelona usant locals buits. directament habitatge social mentre du- idees, vinguin d’on vinguin, que puguin Però hi ha el risc que es quedin amb un Com es fa això? ri aquesta emergència. Un cop acabi, es ser bones per a la ciutat. percentatge del 4,5% de vots i restin re- Les propostes en habitatges les repartim pot revertir la llicència. Ens agrada la EL PUNT AVUI Nacional 13 DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019 | |

Un filòsof sorgit del procés de primàries

Doctor en filosofia, periodista i, ara també, polític, Jordi Graupera va guanyar, el de- sembre de l’any 2018, el procés de primà- ries impulsat per l’Assemblea Nacional Ca- talana amb la intenció de provocar una llista única de l’independentisme. La realitat és que en aquestes municipals a Barcelona hi concorreran quatre llistes independentis- tes. Graupera va obtenir 7.715 vots en les pri- màries amb més participació que ha cele- brat mai cap partit a Barcelona, amb 10.000 votants. L’entrevista es va fer a la plaça de la Virreina, a Gràcia, molt a prop del lloc on té la seu electoral, a la cruïlla entre Llibertat i Fraternitat, potser una premonició. Amb 38 anys acabats de fer, casat i amb dues filles –que el dia de l’entrevista no l’havien deixat dormir gaire–, Graupera intenta l’assalt a l’alcaldia sense la xarxa dels partits tradicio- nals.

ternativa, l’únic que fas és empènyer els manters cap a capes més profundes d’il- legalitat. És generar un problema més gran per d’aquí a uns anys. Creure que ❝ ❝❝només amb repressió ho solucionaràs és A Barcelona hi ha 14.000 Que el discurs sobre la Els manters són una populisme punitiu i és mentida. locals comercials buits que seguretat de Manuel Valls bona notícia ja que envien poden canviar d’ús i ser hagi reeixit és culpa el missatge que no volen I doncs? Doncs el que fan a les grans ciutats del habitatges en aquesta d’Ada Colau, que ha delinquir. Cal regular-ho món: donar llicències a la venda ambu- situació d’emergència deixat aquest forat obert donant llicències lant. Com que l’Ajuntament no té compe- tències en immigració, no ha de qüestio- na l’estatus migratori. A canvi d’una taxa tens permís. Ara, amb unes condicions: sense mantes a terra, sense grans con- proposta perquè genera una gran borsa Com s’ha arribat al punt que es conside- això ho faci Manuel Valls és lògic perquè centracions, a distància de determinats d’habitatge social però sobretot perquè ri la seguretat el principal problema? és la història de la seva carrera política. comerços, pagant la taxa, amb un pro- és rectificable. Això és una cosa que ens Per una barreja de factors. Un és la negli- En realitat que el discurs de Valls hagi re- ducte legalment adquirit. Així els dones obsessiona molt a nosaltres, que les polí- gència dels comuns, un espai que no es- eixit és culpa de Colau, que ha deixat una alternativa i això et permet, si s’in- tiques es puguin provar, quantificar, i perava guanyar i que tenia un prejudici aquest forat obert. compleixen les condicions, reprimir. fer-les si van o rectificar si no van. contra l’ordre públic. Un grup que va re- tirar la policia dels llocs conflictius amb Què cal fer amb els manters? Llegint les seves propostes, es té la sen- Proposen augmentar el lloguer social. l’excusa de les competències perquè no Els manters són una bona notícia per a la sació que volen canviar la Guàrdia Urba- El lloguer social a Barcelona està entre l’1 volien titulars que la policia s’excedia en ciutat perquè qui opta per fer venda am- na com un mitjó. i el 2%, una xifra ínfima comparada amb alguna cosa. El fet és que no hi havia una bulant envia el missatge que no vol delin- Si les policies de les grans ciutats del el 17% de París o el 40% d’Amsterdam o idea de seguretat, i per això no han fet quir. És una gent que ve amb unes condi- món s’estan transformant, no pot ser Viena. Fer habitatge públic de propietat, res. Bé, sí, retirar la condició del nivell C cions de desesperació i que opten per que la de Barcelona no. I no ho fa perquè com s’ha fet tradicionalment, és un tret de català per accedir a les noves places una forma de guanyar diners perillosa, no hi ha direcció política. Ara hi ha al peu: això vol dir privatitzar l’habitatge gràcies a un acord amb el PP. A això se li perquè ho fan al carrer, amb gent que els l’oportunitat gràcies a la nova llei que els públic. Proposem fer 150.000 habitatges, suma la complexitat de les grans ciutats, està en contra, amb accions policials... permet jubilar-se abans. Hem de decidir a anys vista, escampats per la ciutat i cada cop amb més gent, i el creixement però eviten caure en la delinqüència, i quants agents volem, però també amb l’àrea metropolitana, i usant eines que dels discursos autoritaris. La suma de les volen viure del comerç, com tothom al quina qualificació, en el tema del català, evitin crear guetos, com el dret de tanteig tres coses fa que la seguretat s’hagi con- món, de la venda d’idees o de productes. però en tots els altres àmbits. Nosaltres i retracte, però com ha fet París, no Bar- vertit en un problema fonamental. I ara, Ara, això és un problema per a la ciutat, no som partidaris, com fan tots, de posar celona. L’alcaldessa Anne Hidalgo ha a finals de mandat, fins i tot ells han en- d’ocupació d’espai públic, de competèn- un número de guàrdies urbans necessa- comprat edificis sencers, amb els lloga- trat en el discurs del populisme punitiu, cia als comerciants que paguen impos- ris, un número que no se sap d’on surt. ters, els ha posat el preu públic adequat i fer creure a la gent que la seguretat de- tos... Ara, els pots reprimir si ofereixes Nosaltres volem analitzar districte a dis- ho ha pogut fer arreu de la ciutat. pèn de com d’agressiva és la policia... que una alternativa; si reprimeixes sense al- tricte. Ara passa que es desplacen efecti- 14 Nacional EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019

us al Raval o la Barceloneta i, per tant, hi evident que importen, però també im- ha un cotxe patrulla de nit per a tot el porta el teu capital polític. Colau, per ex- districte de Sants. Les ràtios s’han de fer emple, ha posat el seu capital polític al districte per districte. A més, cal incor- fet que l’Estat regulés el preu del lloguer. porar les innovacions tecnològiques. I Fins i tot quan s’han d’aprovar els pres- també cal parlar de competències, ja que supostos, la campanya que fa Colau és aquesta administració s’ha caracteritzat per pressionar els partits que tenen pre- per llegir-les de manera restrictiva, per sos. Cap de les dues coses eren de la seva fer el mínim de coses, i dir sempre que és competència, però va posar el seu capital responsabilitat dels altres. No podem te- polític al servei d’això. Nosaltres posa- nir una Guàrdia Urbana tan desconnec- rem el nostre capital polític a retirar l’Es- tada dels Mossos i no pot ser que no tin- tat de Barcelona. La presència simbòlica guin unitats d’investigació, tot i que són i la presència física. I obrirem tots els que coneixen el terreny. aquests conflictes polítics amb l’Estat, sempre hi ha alguna cosa a negociar, Aquests problemes de seguretat, de l’important és què vols. Nosaltres volem convivència, també tenen a veure amb el els edificis del front marítim, volem la zo- model turístic? na maritimoterrestre, aquesta zona que El turista, i això passa arreu i també ho es reserva l’Estat per seguretat, entre el fem nosaltres quan anem fora, té una mar i la ciutat. Una part d’aquesta zona, mirada de consum, del plaer estètic. I ai- segons va publicar el BOE l’any 2009, ja xò genera conflictes amb els veïns, que hauria hagut de tornar i no ha tornat. estimen i volen conservar la ciutat, i qui Aquest espai ens permetria crear nous ve només a disfrutar. Però el problema barris, barris moderns, basats en el de Barcelona és que el 90% dels turistes transport públic i no en el cotxe, en la es concentren al 15% de la ciutat. construcció eficient, en el teixit de petit comerç... Un altre exemple, l’Iter. L’Es- I això, com s’arregla? tat havia de construir un edifici emble- S’ha esponjar el turisme. Si hem d’obrir màtic per acollir un dels projectes ener- un segon Macba, no ha d’anar a Ciutat gètics més importants de la història de la Vella, allò ja és un aparador cultural. Els humanitat. En el mandat de Trias es va equipaments d’interès global han d’anar cedir un local per fer-lo, al davant del mu- on millorin les externalitats; si hem de seu de ciències naturals. Què hi ha? Bar- fer un segon Macba, ha d’anat a Nou Bar- raquisme. Colau hauria de recordar el ri o a l’àrea metropolitana, o per què no a compromís signat i obrir un conflicte po- Badalona o l’Hospitalet? No només hem lític amb l’Estat. Per què no ho fa? Per- d’expulsar el que no ens agrada, també el què qualsevol conflicte amb l’Estat ali- que ens agrada. I has d’aconseguir no de- JUANMA RAMOS menta el marc que hi ha un conflicte pendre d’una manera tan radical del tu- d’ocupació de la ciutat, i com que electo- risme. Ara el 12% del PIB en depèn de ralment no els convé que es faci evident manera directa i la indirecta és impossi- Els apartaments turístics han de reduir- van a la promoció del transport públic i que estem en una ciutat ocupada, doncs ble de calcular. se. A la Barceloneta, per exemple, en teo- en particular al que ha de substituir els anem perdent llençols en cada bugada. ria en toquen uns 80 i n’hi ha 1.000. Això cotxes que no poden entrar a Barcelona, Nosaltres convertirem això en el centre I cap a on s’ha de desplaçar aquest eix? ha de decréixer. I s’han de posar les me- l’autobús interurbà. I segon, el model de la nostra conquesta per alliberar la Cap a la recerca, la innovació i les noves sures perquè dels perjudicis que pugui d’Estocolm, un any després de la seva ciutat. L’Estat controla entre un 20 i un tecnologies. Barcelona podria ser la capi- crear el sector, se’n faci càrrec el propi implementació es fa un referèndum. 30% de la ciutat. tal del desenvolupament tecnològic con- sector. Potser la solució és el conserge, Allà, tothom hi estava en contra, però un tra el canvi climàtic, per exemple. Té to- una taxa més gran... cal acabar d’afinar. any després es va votar i va guanyar que Hi ha més exemples? tes les condicions, climàtiques, per Una cosa és, doncs, el lloguer del pis i l’al- continués. Això també passa a les pacifi- La Zona Franca. A Barcelona hi havia atreure talent, les universitats, els cen- tra, el d’una habitació. En això, hi ha un cacions. Ara estem a la plaça de la Virrei- d’haver un port franc, com Hamburg, tres de recerca. Si fas això, i depens me- buit legal que ara es vol solucionar. En al- na, la primera superilla de la història es una zona on no es paguen taxes, cosa nys del turisme, et pots permetre ser tres països, hi ha una obertura de per- va fer a Gràcia. A Barcelona n’hi ha 15 o que genera un hub de comerç. No s’ha fet més selectiu, cosa que no vol dir només missibilitat, amb uns dies o zones con- 16, a Portal de l’Àngel, a Enric Grana- mai, però la zona reservada es va mante- turisme ric. Turisme de qualitat també cretes. Això fa que l’Ajuntament pugui dos... Totes han estat polèmiques, però nir controlada per l’Estat. Tot això s’ha és el motxiller que entén la ciutat, com recaptar uns diners que es poden dedi- algú voldria ara els cotxes per Portal de de fer evident al ciutadà de Barcelona. El Barack Obama quan va venir. car a solucionar problemes que provoca l’Àngel o Enric Granados? En la lluita per gran fruit de l’alliberament nacional és el propi sector. Per altra banda, jo crec la qualitat de l’aire, hem de facilitar els Barcelona perquè l’emmordassament de Parlen d’una oferta genuïna. que el lloguer d’una habitació és millor vehicles sense emissions, facilitar la mo- Barcelona el que provoca és que no es pu- El model turístic de Barcelona neix amb que el d’un pis: en una habitació el pro- bilitat sense cotxes, amb intercanvia- guin dir les coses. els Jocs Olímpics. És un moment en què pietari hi és i això facilita el contacte en- dors de mitjans de transport, generar el món et mira i ho has d’aprofitar. Tò- tre el barceloní i el turista, rebaixa les mes verd urbà... Si l’aventura no li surt bé, hi haurà sego- quio va mostrar que feia servir tecnolo- festes, els incidents... i això genera turis- na part? gia a casa i els japonesos es van menjar el me de qualitat. Parlen de reformar tota la façana litoral Jo no soc partidari d’elaborar plans per a mercat. Atenes no va mostrar res i així però de reclamar tots els edificis a l’Es- les coses que no surten bé; no m’he parat els va anar. Barcelona va dir: mireu qui- Plantegen un peatge per entrar a Barce- tat. Això té futur? a pensar què faré amb la meva vida si les na ciutat més bonica. El discurs de Mara- lona. Calen més peatges? El front marítim des de Colom fins al Pa- eleccions no surten bé. El que sí que sé és gall va ser: sigueu hospitalaris, guies tu- La qualitat de l’aire és una de les priori- lau de Mar és espectacular, i ple d’edificis que jo he pres una determinació: igual rístics, obriu-vos. Vam empaquetar el tats del nostre programa. És més, en amb valor patrimonial. Aquest espai se- que ara fa 12 anys vaig decidir que volia nostre patrimoni de tot tipus i el vam qualsevol acord a què puguem arribar a ria ideal com a façana de les noves indús- adquirir la millor formació possible en el vendre com una mona de Pasqua. El que l’Ajuntament, aquest punt serà al cor de tries, les tecnològiques, de la ciència, de meu camp perquè volia fer carrera políti- has de fer és desenterrar el significat de la negociació. El peatge de congestió s’ha la recerca, de la creativitat, també de ca i no la volia fer amb els instruments la ciutat, de cada element de patrimoni, provat en altres països del món i és la for- l’art. Seria lògic que fossin l’aparador del que tenia, ara he decidit dedicar els pro- donar-li valor. Si pots fer això, passa un ma més barata, ràpida i efectiva per re- nou comerç de la ciutat, el de les idees, pers anys de la meva vida a Barcelona, fenomen: que la potència cultural de la duir la contaminació i la congestió que hi igual que ho van ser de la potència marí- perquè crec que aquesta ciutat és el quid ciutat t’obliga, com a turista, a pregun- ha a la ciutat. En altres llocs, en només tima. És simbòlic, però on ara hi ha els de la qüestió i perquè crec que no exis- tar-te sobre tu mateix, sobre què estàs un any d’aplicació es redueix fins a un edificis del poder de control de l’Estat so- teix un espai polític per parlar de les co- fent amb la teva vida, i això et frena a 30% la circulació i fins a un 50% el nom- bre la ciutat hi ha d’haver els edificis ses que calen. Ho faré com a regidor o l’hora d’orinar al carrer. bre de malalties respiratòries infantils. I d’alliberament. com a alcalde o com una altra cosa? Afor- això és una salvatjada. Sabem que un tunadament, els grans temes de ciutat Proposen reduir els apartaments turís- peatge per si sol també genera proble- Com? funcionen col·lectivament. Anirem gene- tics però també que la gent pugui llogar mes, i per això el plantegem de la se- Jo no crec que la política es redueixi no- rant les aliances des de dins o fora de les casa seva. Com es fa compatible? güent manera: tots els diners recollits més a una qüestió de competències. És institucions per capgirar la ciutat. ■ 16 Nacional EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019 Montcada, cap a una etapa decisiva per al traçat subterrani

CONSOLIDACIÓ · Les forces en el govern busquen repetir els bons resultats i continuar amb els projectes en marxa, entre els quals el traçat subterrani de les vies del tren TRENCAMENT · La coalició que mantenien ICV i EUiA es trenca després que Nuet es presentés amb ERC

Eva G. Pagán MONTCADA I REIXAC

aura Campos es pot considerar una persona afortunada. Fa quatre L anys, la sort va voler que fos la seva llista la que s’adjudiqués el quart regidor i que, finalment, aquest fet li do- nés l’alcaldia de Montcada i Reixac, tot i no ser la més votada. Malgrat que el PSC va aconseguir 120 vots més en les elec- cions del 2015, les llistes d’ICV-EUiA i de Cs van empatar en vots i es van disputar un quart regidor. El desempat, insòlit, es va celebrar amb un sorteig a la junta elec- toral de zona de Sabadell que va somriu- re a Campos i la va legitimar per establir Vista aèria de Montcada, en una imatge d’arxiu que mostra com el riu, les vies del tren i les carreteres limiten el municipi ■ AJUNTAMENT MIR un pacte d’esquerres amb ERC i Círculo Montcada. Es posava fi a anys de socio- vergència en què els socialistes, massa cions generals, no va ser ben rebuda ni par en l’acte públic. A Campos l’acompa- Eva García Rodríguez com a valor segur. esquitxats per la pèrdua de confiança per ICV ni per Podem, i va acabar provo- nyen Mar Sempere i Jéssica Albiach en Pel que fa a Ciutadans, una crisi interna que va provocar la implicació de l’alcal- cant el trencament. Nuet va ser triat di- una llista inclusiva en què les dones no ha obligat la formació taronja a presentar dessa Maria Elena Pérez en el cas Mercu- putat al Congrés després de la clara victò- ocupen una quota paritària sinó un lloc una desconeguda Ana Pellicer com a can- ri de corrupció política, van pagar les ria dels republicans arreu de Catalunya. de decisió real. didata. De fet, quatre regidors de Cs han conseqüències. L’exalcaldessa socialista Així doncs, per a les eleccions del 26 La diputada del PDeCAT Míriam No- plegat abans d’acabar el mandat, els dos la van condemnar a set anys d’inhabilita- de maig són deu les formacions políti- gueras va apadrinar el dia 1 de maig la últims per les discrepàncies amb la direc- ció política. El govern municipal canviava ques que han tancat llista electoral, vuit presentació de la llista de JuntsxMontca- ció del partit, “que no creu en el munici- de mans, encara que gràcies a una ca- de les quals tenen representació al con- da, encapçalada per Joan Carles Paredes, palisme”, segons van denunciar. rambola política. sistori: Alternativa per Montcada i Rei- que prioritza la millora de l’accessibilitat En relació amb les dues noves candi- De cara a aquesta legislatura i per xac (EUiA); Ciutadans; CUP; En Comú i la connexió entre barris; la recuperació datures, sobta la creació d’una llista al mantenir-se en el càrrec, Campos haurà d’edificis com la Torre Na Joana com a municipi del partit d’extrema dreta, en- de fer prevaldre, per sobre dels colors po- ———————————————————————————————————————————————————— equipament cultural, i la recerca d’una capçalada per un desconegut de la políti- lítics, la tasca desenvolupada a la ciutat De les deu llistes que s’hi solució consensuada per a la urbanitza- ca municipal, David Passarell, qui l’any en els darrers quatre anys, en què la sem- presenten, vuit tenen ció del bosc d’en Vilaró, entre els eixos del 2011, però, va anar de número 17 a la piterna promesa del traçat subterrani del representació a l’Ajuntament i programa. llista d’ERC. El cap de llista d’aquesta for- tren de la línia de França sembla que ha La formació local d’ERC, soci de go- mació i primer tinent d’alcalde i respon- arribat a una fase pròxima al final. Amb dues són de nova creació vern en els darrers quatre anys, amb car- sable de l’àrea d’Urbanisme, Jordi Sàn- ———————————————————————————————————————————————————— tot, la campanya ha començat amb un teres compromeses com la d’Urbanisme, chez Escrigas, escrivia, en conèixer-se la trencament, després que no s’ha reeditat Podem (ICV); ERC; Junts per Montcada presentarà llista i programa en un acte notícia, al seu compte de Twitter: “Doncs el pacte de forces d’esquerra de candida- (PDeCAT); PSC, i PP; i dues, de nova ir- que ha de celebrar a l’Auditori Municipal sí, Vox es presenta a #Montcada. I sí, el tura conjunta entre ICV i EUiA. La coali- rupció: Vivim Montcada i Reixac i Vox. (plaça de l’Església, 12) dimecres, dia 8. seu candidat, en David Passarell, havia ció, que es mantenia des del 1999, no es Alguns dels partits han anat presen- L’alcaldable del PSC, Bartolo Egea, veí anat a les llistes d’@ERCmir el 2011. De repeteix enguany, malgrat que al mes de tant les seves llistes en els últims dies, pe- del barri de la Font Pudenta, on regenta 17 i amb pas fugaç, certament, però no juliol les dues formacions expressaven la rò altres formacions encara tenen pen- un establiment d’alimentació, va tenir el deixo d’estar perplex.” L’altre nou partit intenció de presentar-se conjuntament dents diversos actes de campanya i la suport de Miquel Iceta en la seva procla- de nova irrupció, Vivim Montcada i Rei- amb Podem Montcada sota la denomina- presentació del programari. Primerenc mació com a candidat, però l’acte de pre- xac, presenta de cap de llista Rafa Ruiz, ció d’En Comú Podem. Posteriorment a va ser l’ICV de l’alcaldessa Laura Cam- sentació de llista i candidatura es farà un antic afiliat socialista, que el 2014 for- aquesta declaració d’intencions, la deci- pos. La coalició En Comú Podem Montca- també a l’Auditori Municipal dissabte çava la formació de la rosa a fer unes pri- sió del coordinador d’EUiA al municipi, da (ECPM) va aprofitar el 14 d’abril, Dia que ve, dia 11. màries al partit, tot i que les va declinar i , d’anar com a número 4 de la República, per presentar noms i ei- La CUP es presenta amb cares noves va triar de candidata per aquesta forma- per Barcelona a la llista conjunta de Sobi- xos programàtics. El diputat Joan Mena i vinculades a l’associacionisme, el com- ció Maria Elena Pérez, més tard apartada ranistes amb ERC en les passades elec- l’eurodiputat Ernest Urtasun van partici- promís i la cultura, i el PP repeteix amb pel cas Mercuri. ■ EL PUNT AVUI Nacional 17 DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019 | |

FUNDACIÓ PRIVADA CASAL DELS AVIS D’ALFORJA De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones grans Els protagonistes amb excel·lència, millorant cada dia. PLACES DISPONIBLES TANT DE RESIDÈNCIA COM DE CENTRE DE DIA. On som? La residència està situada al centre del poble, a on es troben els comerços, just al costat de l’església. Què oferim? Totes les instal·lacions de la Residència i el Centre de dia ofereixen el màxim confort i qualitat als residents. Cal Botó és una antiga casa pairal remodelada i la casa adjacent, can Serra, és una casa moderna que ha estat construïda recentment amb els estàndards més alts del mercat. Disposem d’un gran equip de professionals Metge, Infermera, Fisioterapeuta, Educador social, Psicòloga, Treballadora social, Auxiliars de geriatria, Cuiners i equip de manteniment Disposem de places privades lliures...

Per a més informació: Plaça de Dalt, 1 - 43365 Alforja – Tel. 977 81 60 21 178801-1209332Q LAURA CAMPOS JORDI SÁNCHEZ BARTOLO EGEA www.casalavisalforja.org i Facebook: Fundació Casal dels Avis d’Alforja ALCALDESSA I CANDIDATA 1R TINENT D’ALCALDE I CANDIDAT DEL PSC D’EN COMÚ PODEM (ECPM) CANDIDAT D’ERC Veí del barri de la Font Pu- Laura Campos (1977, ICV), Fill de Montcada Centre, denta, el cap de llista del alcaldessa durant els dar- Sánchez Escrigas és llicen- PSC per a les eleccions, Bar- rers quatre anys gràcies a ciat en ciències polítiques i tolo Egea, s’estrena com a Ërea de Territori i Sostenibilitat Servei Jurídico-administratiu un pacte a tres bandes, en- història per la UAB. Va de- alcaldable d’una formació 119001-1209921Q capçala una llista en què, cidir dedicar-se plenament que va ser la més votada en Ext. 37447 per primera vegada en els a la política en el darrer els darrers comicis i que va ANUNCI darrers 20 anys, no va aga- mandat, en què ha fet tàn- ostentar l’alcaldia durant 16 Convocatòria per a l’aixecament de les Actes d’ocupació en relació amb l’expedient d’expropiació forçosa per procediment d’urgència dels béns i fada de la mà d’EUiA, el dem amb Campos al cap- anys fins que el cas Mercuri drets necessaris per a l’execució de les obres del Projecte constructiu “Millora de les interseccions entre la BP-1101 i la C-37z; i entre la BP-1101 seu soci natural. La candi- davant del consistori com de corrupció política li va i la BV-1123. TM Sant Salvador de Guardiola”, pel proper dia 8 de maig de 2019, de 10:30 a 14:00 hores a l’ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, tot d’acord amb les formalitats de l’article 52.6 de la vigent Llei d’expropiació forçosa i concordants del seu Reglament. Així mateix, donar datura d’En Comú Podem a primer tinent d’alcalde i acabar passant factura i va continuïtat a l’expedient en la fase de preu just i intentar convenir lliurement i per avinença, mitjançant el Mutu Acord, la fixació del preu just. Montcada té Mar Sempere responsable d’una de les dur a la inhabilitació de Ma- Relació de béns i drets ria Elena Pérez. de número 2. àrees més complicades. DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERFÍCIES AFECTADES m2 FINC TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUBPARCEL·LA SUP. SUP. SUP. OCUP. CLASSIFICAC. EXPROP. SERVIT. PAS TEMPOR. URBANÍST. VIALS (M2) SUBT. (M2) VIALS (M2) 2011 2015 1A ALFONSO RECHE RECHE Rústica 3 6 - 8,35 0,00 0,00 SNU 1B JOSÉ MARCOS CARRIQUE RUIZ Rústica 3 6 - 15,90 0,00 0,00 SNU PSC - ICV - EUIA - PSC - CIUTADANS 1C MARÍA HERNÁNDEZ GABARRI Rústica 3 6 - 55,54 0,00 0,00 SNU PROGRÉS CiU ENTESA CANDIDATURA 3 ERC - AM MUNICIPAL DE PROGRÉS 1D DESCONEGUT Rústica 3 6 - 62,86 0,00 0,00 SNU 5 4 CIUTADANS 3 CERCLE DE 2 ÁNGELES MASSATS ROCA Rústica 6 26 b 287,22 0,00 22,89 SNU 7 4 ICV - EUiA MONTCADA d 281,42 0,00 95,45 SNU PP 1 4 3 3 ÁNGELES MASSATS ROCA Rústica 5 17 - 598,18 0,00 150,21 SNU 3 4 JORDI DE MARIMON CULELL CiU MARIA CARME ROGÉS I 2 SOLER DE LLOVERAS Rústica 5 12 a 153,74 0,00 40,98 SNU 5 JORDI DE MARIMON CULELL Rústica 5 19 - 52,43 0,00 88,8 SNU PP 6 ÁNGELES MASSATS ROCA Rústica 5 18 - 310,01 0,00 106,35 SNU 21 21 1 El titular o titulars dels referits béns i drets hi podran concórrer personalment, proveïts del seu DNI, o representats per persones degudament autorit- REGIDORS REGIDORS zades amb poder suficient a l’efecte. Així mateix, hauran d’aportar els documents acreditatius en dret de la vigència actual de la seva titularitat sobre els béns i drets afectats. CUP - CANDIDATURES ALTERNATIVES ERC - AM 1 1 Talment, es fa saber que si bé l’acte tindrà lloc a l’ajuntament corresponent, això no impedeix la possibilitat de desplaçar-se a la finca afectada en el DEL VALLÈS - POBLE ACTIU cas de ser necessari i procedir, així, a l’aixecament de l’acta d’ocupació, podent l’afectat fer-se acompanyar de perit i notari. Francesc Bartoll Huerta El secretari delegat Barcelona, 23 d’abril de 2019

ÒSCAR GIL JOAN CARLES JOEL SEGARRA EVA GARCÍA CANDIDAT PAREDES CANDIDAT DE LA CANDIDATA DEL PP D’ALTERNATIVA PER CANDIDAT DE JUNTS CUP MONTCADA Nascuda l’any 1971 PER MONTCADA Nascut l’any 1994, a Montcada i Rei- L’actual president Comercial de pro- Segarra és un acti- xac, Eva García Ro- de l’Àrea Econòmi- fessió, va néixer a vista ambiental i in- dríguez va ser di- ca de l’Ajuntament, Montcada el 1971. vestigador en putada al Parla- Òscar Gil (1985), Vicepresident del agroecologia. Des ment de Catalunya encapçalarà la llis- Consell Comarcal de l’activisme ha durant les legisla- ta Alternativa per del Vallès Occiden- estat implicat en la tures VII, VIII, IX i X. Montcada i Reixac, tal, n’és president lluita a Montcada i Filla de Teodoro després de la rup- de l’Àrea de Desen- Reixac contra el García, regidor del tura entre Esquerra volupament Econò- conflicte ambiental PP entre els anys Unida i Alternativa mic i Local. provocat per la fà- 1999 al 2011 i que (EUiA) i ICV, qui no Regidor a Montca- brica de ciment La- va morir enguany va acceptar que el da des del 2007, farge. Ha participat als 81 anys, d’ell va coordinador ara a l’oposició, va en actes de denún- heretar la seva ve- d’EUiA, Joan Josep ser regidor de Pro- cia i difusió de les na política. Eva Nuet, anés amb moció Econòmica i problemàtiques García és regidora Sobiranistes de nú- Ocupació fins al ambiental locals. a l’Ajuntament de mero 4 d’ERC a les 2015, amb govern Actualment treba- Montcada i Reixac eleccions generals. del PSC. lla a la UB. des del 2000. 118026-1209561Q 18 Nacional EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 6 DE MAIG DEL 2019

Actuacions més destacades del 2019 Una temporada JUNY 24 Valls, Sant Joan 30 Terrassa, festa major amb reptes per JULIOL 21 Mataró, Les Santes

AGOST a totes les colles 15 La Bisbal del Penedès, Mare de Déu d’agost 19 Tarragona, Sant Magí TEMPS DE CASTELLS El món casteller ha començat el curs amb més agrupacions 24 El Catllar, festa major que mai CALENDARI La diada de Sant Fèlix, el 30 d’agost a Vilafranca del Penedès, 30 Vilafranca del Penedès, Sant Fèlix serà la cita més important en una campanya en què no hi haurà Concurs SETEMBRE Camises A més, el fet que aquest anunciat el cartell, que Recomanem 15 Tarragona, primer diumenge de Santa Tecla de colors i any no hi hagi Concurs presenta la gran novetat faixes cas- –una cita que condiciona del retorn a la plaça més 22 Barcelona, La Mercè telleres ja les agendes i que alhora ex- castellera de la Colla Jove LLEIDA vesteixen trema l’exigència en la ma- Xiquets de Tarragona –en les places joria dels patis d’assaig– detriment dels Minyons Colla Vella dels Xiquets OCTUBRE del país. La podria afavorir la possibili- de Terrassa–, al costat de de Valls Joan Mercadal Beumala temporada tat que se’ns presenti un Vilafranca, la Colla Vella i Moixiganguers 5 Reus, 2019 ha escenari menys estres- la Colla Joves. d’Igualada Barcelona Castellers de Lleida 27 Valls, Fires de Santa Úrsula – – – – – – – – – – – – – – – – – començat. sant. En qualsevol cas, la A banda de l’“aquelarre Passió, espectacle, festa. manera com s’anirà tradu- santfelixià”, el calendari DIUMENGE, 12 DE MAIG 29 Girona, Sant Narcís Però quina campanya ens int aquesta sensació a la presenta altres actua- espera? Serà un altre curs pràctica ja es veurà en el cions de nivell top, com la 12 h PLAÇA DE LA PAERIA com els precedents, d’in- decurs de les jornades i en del Catllar i la del primer NOVEMBRE tensitat en altíssimes do- funció de l’evolució i l’estat diumenge de Santa Tecla sis, o enguany el món cas- de forma de les colles. a Tarragona, juntament 1 Vilafranca del Penedès, Tots Sants teller es donarà un relatiu El que sí que està garan- amb les clàssiques del ca- respir...? tit és que, a les grans dia- lendari terrassenc (festa 17 Terrassa, Diada dels Minyons de Terrassa Després d’uns anys sen- des, totes les colles partici- major i diada de Minyons), se treva, en què gairebé ca- pants hi aniran amb tot i a l’actuació biennal de la da setmana l’afició era ob- totes, com sempre. Ara bé, diada del Mercadal a Reus Objectius l’inèdit 3 de 9 net, el gran aquesta temporada que sequiada amb castells de els intents de castells de i, òbviament, les diades b Pel que fa als objectius mite que es resisteix a ser acaba de començar és la nou pisos i els gamma ex- màxima dificultat sí que cabdals de la plaça del fixats en castells, les grans vençut. I caldrà veure tam- Colla Vella. L’actual cam- tra sovintejaven, en les ter- podrien quedar reservats, Blat, amb Sant Joan i, so- construccions de deu pi- bé si el projecte d’un cas- piona del món casteller, túlies dels ambients caste- precisament, a les dates bretot, la mítica diada de sos (3 de 10 i 4 de 10) i els tell multitudinari i mai in- títol assolit l’any passat a llers predomina la sensa- clau del calendari. Santa Úrsula encapçalant castells nets (2 de 8 i 4 de tentat com el 9 de 9 pren Tarragona, i millor forma- ció que enguany s’abaixarà la relació dels derbis va- 9) tornaran a ser els reis cos al llarg de l’exercici. ció del 2018, ha començat el ritme. De fet, aquest se- Sant Fèlix i altres llencs. Com a novetat, el de la gamma extra més el nou curs amb confiança ria el guió més lògic, tenint grans diades dia 8 de juny Barcelona se- preuats i difícils d’assolir, Vella i Minyons i la setmana passada ja en compte la situació en b La diada de Sant Fèlix, rà l’escenari de la diada ex- juntament amb el 2 de 9 arrenquen amb va oferir el primer 5 de 8 què es troben diverses co- el 30 d’agost a Vilafranca traordinària del 50è ani- sense manilles (un castell força de l’any, a més del 2 de 8 lles grans, que podrien del Penedès, és la gran cita versari dels Castellers de que no s’ha descarregat b Per antecedents imme- folrat, dues construccions aprofitar aquest 2019 per del 2019, i per a l’ocasió els Barcelona, que comparti- mai). Això sense oblidar diats i estat de forma, la que també han fet els Mi- renovar alineacions en to- administradors de la festa ran plaça amb les dues co- que es torni a treballar a colla que té tots els núme- nyons de Terrassa. tes les posicions del tronc. major vilafranquina ja han lles de Valls. fons per poder dur a plaça ros per marcar diferències Colla Vella i Minyons a 155035-1073728w