ara DISSABTE, 3 DE JUNY DEL 2017 61 araara llegim EL LLIBRE DE LA SETMANA A l’exterior del panteó dels contistes nord-americans

Res defineix més te, donen obres noves i diferents. proposi desconcertar el lector o es- PERFIL nítidament el ca- N’hi ha, però, que no són prou forts tampar-li una ocurrència en plena PERE ràcter i l’obra d’un o valents per resistir les inèrcies que cara? LA ANTONI creador que la re- els coaccionen i per entendre que, a Nascuda al barri del Bronx al si NORD-AMERICANA PONS lació que manté ells, els escau de fer un tipus d’art o de d’una família jueva d’origen rus –els GRACE PALEY amb aquells que literatura més connectat amb les lli- seus pares van haver d’emigrar l’han precedit: çons del passat. La majoria dels que d’Ucraïna pels seus posicionaments (1922-2007) VA què coneix i què ignora de la tradició, no ho entenen s’extravien en la antitsaristes–, la vida de Paley va es- PUBLICAR TRES què n’assumeix i què en rebutja. Ai- impostura. tar marcada per la seva condició de RECULLS DE xò és particularment cert en les èpo- dona (d’esposa, de mare i d’escripto- Convencionalment moderna CONTES QUE ques que l’experimentalisme i ra en un món literari eminentment l’afany de superar el passat semblen Tot això ve a tomb per dir que la TOTS ELS masculí), per una vocació literària EDICIONS DE 1984 imposar-se com a condicions impe- contista i poeta nord-americana CONTES de maduració lenta i poc prolífica GRACE PALEY RECUPERA EN UN ratives per a la creativitat. És el que Grace Paley, de qui Edicions de 1984 (tres llibres de poemes, tres més de ÚNIC VOLUM. LES va succeir durant el primer quart del ha publicat tots els contes en un sol EDICIONS DE 1984 contes i una recopilació d’assaigs segle XX amb l’eclosió de les avant- volum, en ocasions potser va ser víc- TRADUCCIÓ formen la seva bibliografia) i pel seu 44 NARRACIONS guardes històriques. També a partir tima d’una ànsia, en el seu cas no del D’EMILI OLCINA activisme pacifista i feminista. Tots OSCIL·LEN ENTRE de la segona meitat dels 60 i durant tot natural, de ser tan convencional- 512 PÀG. / 21,90 € tres aspectes apareixen sovint en la LA MESTRIA I EL tots els 70 amb l’explosió de la con- ment moderna com li exigia un con- seva literatura, amb resultats dis- DESCONCERT tracultura. I és el que està succeint text polític i cultural molt polaritzat pars. La manera com narra els con- des dels 80, d’una manera més caòti- i connotat. Només així s’expliquen, flictes polítics –socials, econòmics, ca i menys sistemàtica, amb la post- em sembla, els desequilibris for- racials, ideològics– del seu temps té modernitat. En les èpoques de pro- mals i la qualitat tan desigual dels 44 el mèrit de defugir el partidisme fà- vatures i d’innovacions quasi obliga- contes que conformen el present cil, però el resultat sol ser literària- des hi ha creadors que, per tempera- volum. Com pot ser que l’autora que ment vague i dispers: hi té a veure, en ment i concepció creativa, s’hi relata, amb una precisió infal·lible això, el desdeny pels arguments line- senten com peixos a l’aigua i, en efec- i una intenció estètica perfectament als i la predilecció per una certa frag- dirigida i espurnejant de sentit, el mentació plena d’el·lipsis. Quan nar- neguit existencial de dues dones QUAN ra, en canvi, el desordre, la brutalitat senzilles al conte Vivint sigui la ma- NARREN EL i els problemes quotidians de la gent teixa que escriu, amb incòmoda DESORDRE, senzilla, els contes funcionen molt confusió i poca fondària humana, el LA millor i tenen una densitat humana, conte Veniu, fills de l’art? Com s’ex- còmica o pertorbadorament dramà- plica que l’autora que sap crear la BRUTALITAT tica, prou impactant. En tot cas, l’as- veu nerviosa, eriçada per un desfi- I ELS PRO- pecte més interessant dels contes de ci encantador, de la narradora de BLEMES Paley és la visió que dona de la femi- Desitjos, o la que sintetitza en uns QUOTIDIANS nitat en un context advers: les guer- pocs paràgrafs la degradació d’un DE LA GENT res domèstiques amb els marits i matrimoni a Una raó per viure, o la amb el que el món espera d’elles, la que condensa en quatre pàgines la SENZILLA, responsabilitat –gens sentimental– frívola i fràgil arrogància de l’ado- ELS CONTES de la maternitat, la indefensió (com lescència i el dolor incurable d’una TENEN al conte La noieta) davant la brutali- mare que perd el fill al conte Sa- DENSITAT tat dels homes... Aquí és quan Paley muel, sigui la mateixa que, en contes HUMANA, més s’acosta al panteó de grans con- com Política, La fe dalt d’un arbre o tistes (homes i dones) nord-ameri- Un home em va explicar la història CÒMICA O cans. Crec, però, que ella no en for- de la seva vida, sembla que només es DRAMÀTICA ma part. ✒ WIKIPEDIA

Un mussol anomenat David Lynch

En un assaig de el 2015 que molt probablement serà Crazy clown time (2011) i The big dre- ra i els escoltes –durant molt de temps David Foster Wa- actualitzat amb un capítol extra dedi- am (2013), a més de bandes sonores es definia amb les paraules Eagle llace a partir d’una cat a la tercera i última temporada de com les d’Eraserhead i Inland Empi- Scout, distinció que només el 4% de JORDI visita al rodatge de Twin Peaks i als possibles futurs pro- re– és inexplicablement passada per nord-americans obtenen– i els vin- NOPCA Carretera perduda jectes cinematogràfics del director. El alt. Tot i aquesta absència, Dennis cles amb la meditació trascendental, on observava l’al- llibre és una molt bona introducció a Lim aconsegueix reconstruir amb ri- que arrenquen el 1973, quatre anys tíssim consum de Lynch, centrada en el vessant cine- gor i gràcia la trajectòria cinematogrà- abans d’estrenar la seva primera cafeïna i nicotina del director, David matogràfic del nord-americà, amb al- fica del director, amb capítols bri- pel·lícula, Eraserhead. Al llarg d’una Lynch, i detallava alguna de les seves gun excurs puntual sobre el seu llants com els que dedica a Vellut carrera de quatre dècades, Lynch s’ha excursions freqüents per orinar –so- món pictòric i sobre treballs blau (1986) i Mulholland dri- interessat per excavar en l’inconsci- vint, a l’arbre més pròxim a l’escena publicitaris com ara Lady ve (2001), dues de les se- ent, la duplicitat, la desil·lusió, el sexe, que filmaven–, l’autor de La broma in- Blue Shanghai, el quasi ves millors pel·lícules, i l’estranyesa i la deformitat –a L’home finita acabava oferint una descripció paròdic anunci de puntualment ofereix DAVID LYNCH. elefant era “el monstre qui tenia sintètica i provocativa del cineasta: quinze minuts per a detalls reveladors so- EL HOMBRE por”–, sovint fent gala d’un macabre “De vegades és difícil saber si és un ge- Christian Dior prota- bre el cineasta, com DE OTRO sentit de l’humor. És un creador vin- ni o un idiota”. gonitzat per Marion ara el suport a Ronald LUGAR gut “d’un altre lloc”, com proposa el Dennis Lim, periodista i progra- Cotillard (2010). La Reagan a la dècada DENNIS LIM llibre: un mussol que, igual que passa- mador de la Film Society del Lincoln trajectòria musical de dels 80 i el suport pú- ALPHA DECAY va a Twin Peaks, “no és el que sembla”, Center, es decanta sens dubte per la Lynch, que no és anec- blic a la reelecció de Ba- TRAD. J.M. i tot i haver fet 71 anys al gener enca- primera opció a David Lynch. El hom- dòtica –inclou discos rack Obama el 2012, la SALMERÓN-ARJONA ra no ha perdut la capacitat de sor- bre de otro lugar, un assaig publicat com BlueBOB (2001), seva obsessió amb la natu- 256 PÀG. / 21,90 € prendre els seus seguidors.✒