Festival Nits de Classica CERT

Dilluns 6 de juliol, 21 h. Claustre del Monestir de Sant Daniel 5 CON , soprano Jakob Lindberg, llaüt Heroïs i mitologies: The Golden Age PROGRAMA THE GOLDEN AGE REVIVED - L’EDAD D’OR RESSUSCITADA

PART I PART II

· Creation / Creació · Life, death and Fate / Vida, mort i destí So Beauty on the waters stood - Alfonso Diffugere nives (Horace) – John Wilson Ferrabosco Bianco il pel, toso il crin – Cataldo Amodei Emma Kirkby, soprano Giovanni Kapsperger:Toccata * · Metamorphosis / Metamorfosi Alessandro Piccinini: Ciaccona Mariona When Daphne fair - Anònim alla vera Spagnola * Cada era ha tingut la seva elit d’ànimes sensibles, nostàlgiques de temps passats, més purs Coy Daphne fled - John Danyel i més bells; alguns d’ells només lamenten el què es va perdre però d’altres procuren reviure When Phoebus first did Daphne love - John · The death of Dido / La mort de Dido i actualitzar les fites aconseguides. Si bé sovint es troben treballant sobre informacions poc Dowland Dulces exuviae (Virgil) – Alonso Mudarra curoses, els resultats de la seva recerca són, de vegades, meravellosos –tal i com ho testimonia, – Prelude, Fantasia * Henry Purcell: Cebell - Ritornell - A New Irish per exemple, la generació de Monteverdi que, en la seva recerca de la força expressiva de les Measure - Scottish Measure - A New Ground- tragèdies de la Grècia clàssica, acabà creant el prototipus de l’òpera a Europa–, o, amb un esperit · Heroines / Heroïnes Hornpipe * similar, la recerca dels “pykna” grecs (“punts de color”) en els madrigals de Gesualdo i els seus Constant Penelope - William Byrd col·legues, que resultaran ser l’esperó de les recerques de Stravinsky quatre segles més tard. Ariadne’s Lament - Henry Lawes · Venus and Cupid / Venus i Cupido

William Lawes: Aire-Almain-Courante- Cupid once, when weary grown - Pelham Lindberg Emma Kirkby & Jakob Hom pot veure les darreries dels s. xvi a Itàlia com una edat d’or de la cançó, tal i com ho foren Sarabande * Humphrey les que vingueren després a Anglaterra i a França pels volts de 1600; en temps de Shakespeare, Cupid, the slyest rogue alive - Henry Purcell · Lyric poets / Poemes Lírics Sappho to the goddess of love – John Blow Spenser, Sidney i el jove John Donne, l’eloqüència dels poetes tenia el seu equivalent en la cançó Thelo legein Atreidas (Anacreon) & I long a Dowland, Danyel o Campion, i aquesta tradició continuà fins al s. XVII, sobrevivint trastorns, to sing fins i tot la Guerra civil i la decapitació d’un rei, i subratllant els esforços de Lawes, Blow i Purcell. (Anacreon Englished) - Henry Lawes Anònim – The English Nightingale * Els intèrprets del Renaixement i el primer Barroc veien en el llaüt la seva lira d’Orfeu; el Rei dels instruments, dotat d’una gran subtilesa, era capaç de calmar l’ànima més salvatge i desesperada If mighty wealth (Anacreon) – John Blow Ori Gersht: On Reflection, Material E01 , 2014 - 190 x 148 cm amb el seu so màgic, i esdevenia, a més, el company ideal per a qualsevol cantant eloqüent que volgués reviure l’era d’Arcàdia, terra de la primera innocència on homes i déus vivien frec a frec; * Per a llaüt sol. un escenari recreat una vegada i una altra a les corts europees. Confrontats, per altra banda, a la

Dip. Legal: GI.1201-2015 crua realitat del dia a dia, amb la seva violència, conflicte i traïció, els artistes es giraven de nou

OBRA PORTADA: envers la literatura clàssica a la recerca de models i arquetips. Emma Kirkby

El nostre programa només pot donar una ínfima mostra de la riquesa de l’idea de l’edat d’or ja que, fins La soprano anglesa Emma Kirkby «ha aconseguit sintetitzar en el seu cant tota la puresa i tot amb la nostra petita formació, ens veiem constrets a haver de fer una tria. de la música antiga i és ja un dels tresors del patrimoni musical», segons ha assenyalat el Toronto Globe and Mail. Com a solista ha actuat arreu del món, al costat d’orquestres i Hem seguit els temes següents: conjunts de cambra com l’, London Baroque, Orchestra of the Age of Enlighment, Freiburger Barokorchester, Tafelmusic, l’Studio de Musique Ancienne de El temps de la Creació – l’Amor i els elements Montreal, sense oblidar el Consort of Musike, amb el qual ha cantat i enregistrat un ampli Metamorfosi – Apol·lo i Dafne repertori de música antiga. Teseu i Ariadna Dido i Enees En principi, Emma Kirkby no tenia aspiracions d’esdevenir cantant professional. Com a Temes lírics de Safo i Horaci estudiant de clàssiques a la Universitat d’Oxford, i després mestra d’escola, cantava per afició Vida pastoral a l’Arcàdia en cors i petits grups. El 1971 es va unir al Taverner Choir i el 1973, al Consort of Musicke. Va participar en els primers enregistraments Decca Florilegium tant amb el Consort of Musicke Tot plegat, en cançons de Dowland, D’india, Ferrabosco, Guédron, Danyel, Lawes, Blow i Purcell. com amb l’Academy of Ancient Music, en un temps en què la major part de les sopranos no trobaven el so adequat per cantar amb instruments antics. Per tant, va haver de desenvolupar la seva pròpia tècnica, amb l’ajuda de Jessica Cash a Londres, així com dels directors, cantants i instrumentistes amb els quals ha treballat al llarg dels anys.

Ha mantingut llargues relacions amb grups de cambra i orquestres de música antiga, en particular amb la London Baroque, la Freiburger Barockorchester, l’Orfeo (de Linz) i l’Orchestra of the Age of Enlightenment, així com grups posteriors, com el Palladian Ensemble i L’Edat d’or ressuscitada Florilegium. Ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments de tot tipus, des de seqüències de Hildegard von Bingen fins a madrigals del Renaixement anglès i italià, cantates i oratoris Creation Creació So Beautie on the waters stood La bellesa era dreta damunt les aigües del barroc, obres de Mozart, Haydn i J. C. Bach. when Love had sever’d earth from floud. Quan l’Amor tragué la terra de la inundació. So, when he parted ayre from fire, I quan separà l’aire del foc, El 1999 va ser escollida Artista de l’Any pels oients de la cadena de ràdio clàssica Classic FM he did with concord all inspire , Ho inspirà tot de concòrdia. Ràdio, i el novembre de 2000 va rebre l’Orde de l’Imperi Britànic. Des de l’any 2000 col·labora and then a motion hee them taught, Llavors, un moviment tot ho amb èxit amb la discogràfica sueca BIS. Amb aquesta companyia ha enregistrat motets i that elder than himselfe was thought; Copsà que semblava més antic que ell mateix, cantates de Händel, peces de Nadal de Couperin amb la London Baroque, entre d’altres. El which thought was yet the childe of earth, Ja que si bé és el fill de la terra, 2009 va publicar una compilació titulada The Artistry of Emma Kirkby, integrada per nou CDs; for Love is elder than his birth. L’Amor és més antic que el seu propi naixement. el 2010 va enregistrar Orpheus in England, amb Jakob Lindberg; i el 2011 un programa de Cantates de Montéclair amb London Baroque. Actualment, la soprano, de gairebé 67 anys, Metamorphosis Metamorfosi demostra, a cada concert, no només ser una magnífica cantant, sinó també una veritable When Daphne fair from Phoebus did fly Quan l’encantadora Dafne fugia d’Apol·lo storyteller, una artista de cap a peus. The west wind full sweetly did blow in her face; El vent de ponent li bufava suaument a la cara Her silken scarf scarce cover’d her thighs: I el seu sedós mocador li ombrejava els ulls: The god cried “oh, pity” and held her in chase. El déu cridà “Pietat!” i l’atrapà mentre fugia. Jakob Lindberg “Stay, nymph, stay, nymph” cries Apollo “Queda’t, nimfa, queda’t nimfa!” crida Apol·lo “Tarry and turn thee, sweet nymph, stay! “Atura’t i gira’t, dolça nimfa, queda’t! Jakob Lindberg (Djursholm, Suècia,1952) és un dels grans llaütistes del repertori del Lion nor tiger doth thee follow, Ni un lleó ni un tigre t’estan perseguint, Renaixement i Barroc, gràcies a la seva tècnica neta i pura, a un so exquisit i vibrant i a un Turn thy fair eyes and look this way. Gira el teu esguard i mira cap aquí mestratge envejable en l’art de l’ornamentació i la interpretació històrica. Habitualment, actua O turn, O pretty sweet Gira’t, dolça bella com a solista en diferents conjunts i també dirigint òperes, sempre amb instruments de les And let our red lips meet: I que els nostres llavis es trobin: famílies del llaüt i la guitarra. La seva passió per la música va arribar-li escoltant The Beatles i Pity, O Daphne, pity, pity; Pietat, Oh Dafne, pietat, pietat, Pity, O Dapne, pity me!” Pietat, Oh Dafne, tingues pietat de mi!” així va començar a tocar la guitarra. Quan va tenir 14 anys, va estudiar amb Jörgen Rörby, que el va introduir en el món del llaüt. En acabar els seus estudis de música a Estocolm, va marxar She gave no ear unto his cry Ella no parà esment als seus precs a Londres a estudiar al Royal College of Music, on va començar a descobrir un gran repertori But still did neglect him the more he did moan; Sinó que l’ignorà per més que es lamentava; llaütístic sota el guiatge de Diana Poulton. En l’actualitat, s’ha convertit en un dels intèrprets He still did entreat her, she still did deny, Ell més suplicava i ella més s’hi negava més prolífics de la música de la Renaixença i del Barroc. And earnestly played him to leave her alone. I honestament li demanava que la deixés en pau. “Never, never,” cries Apollo, “Mai, mai!” cridava Apol·lo, Jakob ha enregistrat nombrosos treballs per al segell BIS, molts dels quals han estat gravats ”Unless to love thou do consent; “A no ser que consentis al meu amor, per primera vegada en CD. El músic ha portat el so del llaüt escocès a l’abast del públic but still with my voice so hollow Però encara que la meva veu quedi buida en general i així ha demostrat la bellesa del repertori italià. Ha estat el primer llaütista en I’ll cry to thee, till life be spent; Et cridaré fins que la vida se m’acabi; enregistrar el solo complet de llaüt de John Dowland i la seva gravació del solo de Bach per a But if thou’lt turn to me, I’ll Però si et gires envers mi, llaüt està considerada com una de les més importants lectures d’aquesta obra. Praise thy felicity; Et lloaré per tanta felicitat; Pity, O Daphne, pity, pity; Pietat, Oh Dafne, pietat, pietat, Pity, O Daphne, pity me!” Pietat, Oh Dafne, tingues pietat de mi!” Music actiu i intèrpret de tiorba i llaüt amb arc, Jakob ha tocat amb els ensembles anglesos més coneguts, com ara , Taverner Choir, The , Monteverdi Away like Venus’s dove she flies; Fugia enllà, com la tórtora de Venus Choir, Chiaroscuro, The Orchestra of the Age of Enlighten-ment i The Academy of Ancient The red blood her buskins did run all a down; Mentre la seva sang roja corria botes avall; Music. A més, és sovint reclamat per acompanyar en els seus recitals a artistes com ara Emma Her plaintive love she still denies, El seu amor planyent encara negava Kirkby, Ann Sofie von Otter, i . Crying “help, help, Diana, and save my renown! Tot cridant “Ajuda’m, ajuda’m Diana, i salva el meu honor! Wanton, wanton lust is near me, Una luxúria sense sentit m’està perseguint, Write not again, but come, sweet mate, thyself to revive No escriguis més, sinó vine, dolç amic, en persona per Cold and chaste Diana, aid; Freda i casta Diana, ajuda!: me; reviure’m; Let the earth a virgin bear me Deixa que la terra em vegi verge Troy we do much envy, we desolate lost ladies of Greece; Nosaltres, les dames desolades de Grècia, envegem molt Or devour me quick, a maid!” O devora’m de pressa, per pietat!” Not Priamus, not yet all Troy can us recompense make. Troia; Diana heard her pray Diana la sentí que pregava Oh! That he had when first he took ship to Lacedaimon, Ni Príam, ni Troia tota entera, poden ser per nosaltres una And turned her to a bay: I la convertí en un llorer: That adulter I mean, had been o’erwhelmed with waters! recompensa. “Pity, O Daphne, pity, pity, Pietat, Oh Dafne, pietat, pietat, Then had I not lain thus all alone thus quivering for cold, Oh, si tansols, la primera vegada que prengué el vaixell vers Pity, O Daphne, pity me!” Pietat, Oh Dafne, tingues pietat de mi!” Nor used this complaint, nor have thought the day to be Lacedemònia, so long!” L’adúlter, vull dir, hagués estat submergit per les ones! L’esquiva Dafne fugia dels càlids avenços d’Apol·lo, Llavors jo no seria aquí estirada, tota sola, tremolant de fred. Coy Daphne fled from Phoebus’ hot pursuit, Ignorant la passió i sense sentir remordiments; No hauria hagut de complànyer-me, ni se m’hauria fet tan Careless of passion, senseless of remorse; I malgrat que ell lamenta el seu dolor, ella restà muda; llarg aquest dia. And tho he plain’d his griefs, she rested mute; Li demanà de quedar-se, i ella continuà la seva cursa. He begged her stay, she still kept on her course. Però el premi a tot això que veieu (Henry Lawes) -Ariadne’s Lament (Henry Lawes) – Lament d’Ariadna But what reward she had for this you see, És que ella descansa transformada en un arbre que Theseus, O Theseus, hark! but yet in vain; Teseu, Oh Teseu escolta! Però en va, She rests transform’d, a winter-beaten tree. l’hivern assota. Alas, deserted I complain; Ai las! Abandonada em lamento; It was some neighb’ring rock, more soft than he, Eren les roques veïnes, més tendres que no pas ell, The Answere: La resposta: Whose hollow bowels pitied me, Que tingueren pietat de mi en les seves buides entranyes, Chaste Daphne fled from Phoebus’ hot pursuit, La casta Dafne fugia dels càlids avenços d’Apol·lo And beating back that false and cruel name I pronunciant en retorn aquest nom fals i cruel Knowing men’s passions idle and off course; Sabent que les passions dels homes són ocioses i fora de Did comfort and revenge my flame. Em confortaren i venjaren la meva flama. And though he plain’d, ‘twas fit she should be mute, lloc; Then faithless whither wilt thou fly? On t’escapes llavors infidel sense força? And honour would she should keep on her course; I malgrat que ell lamenta que ella resta en silenci Stones dare not harbour cruelty. Les roques no gosen acollir la crueltat. For which fair deed her glory still we see: I que l’honor l’empeny a mantenir la seva cursa, She rests still Green, and so wish I to be. Per seus bons actes la glòria tots veiem: Tell me, ye gods, whoe’er ye are, Digue-me, Oh Déus, allà on sigueu, Ella roman sempre verda, i així desitjo estar jo. Why, O why made ye him so fair? Perquè, oh, perquè l’heu fet tan captivador? And tell me, wretch, why thou mad’st not thyself more I digues, miserable, perquè no podies ser més franc? When Phoebus first did Daphne love Quan Apol·lo va voler estimar Dafne true? La bellesa podria fer còpies d’ell And no means might her favour move, I cap argument n’hi feia guanyar el favor, Beauty from him might copies take, I crear herois encara més majestuosos; He crav’d the cause, the cause quoth she Volgué saber-ne la raó: la raó, digué ella, And more majestic heroes make; I la falsedat també en pot aprendre Is, I have vow’d virginitie. És que he fet vot de castedat. And falsehood learn a wile Molt també, de com seduir. Then in a rage he sware, and said, Llavors, pres per l’ira, jurà i digué: From him too, to beguile. Retorna’m la pista, car així ha de ser; Past fifteen none (none but one) should live a maid. Després de quinze vegades (ni una més) no viuré en Restore my clew, ‘tis here most due; És un laberint d’un art molt més subtil servitud. For ‘tis a lab’rinth of more subtle art Tenir un esguard tan dolç, i un cor tan repugnant. To have so fair a face, so foul a heart. If maidens then shall chance be sped Si les joves canvien de parer tan ràpid Ere they can scarsly dresse their head, Com canvien de pentinat, The rav’nous vulture tear his breast, Que el voltor afamat esqueixi el seu pit Yet pardon them, for they be loth Perdoneu-les per estar tan poc disposades The rolling stone disturb his rest; I la pedra que roda destorbi el seu repòs; To make good Phoebus break his oth. A fer que Apol·lo trenqui el seu vot. Let him next feel Ixion’s wheel, Feu-lo sentir després la roda d’Ixíon, And better twere a child were borne, I millor si ha nascut una jove tal And add one fable more I afegiu-hi encara una altra faula Then that a god should be forsworne. Que hagi renegat de tot un déu. To cursing poet’s store; - Per maleir les reserves del poeta; And then...yet rather let him live, and twine I després... deixeu-lo viure, i que s’enredi Heroines Heroïnes His woof of days with some thread stol’n from mine; el lladruc dels seus dies amb alguns fils trets dels meus; Constant Penelope sends to thee, careless Ulisses: La constant Penèlope et fa saber, Oh descurat Ulisses!, But if you’ll torture him, howe’er, però si el tortureu, tanmateix, Torture my heart: you’ll find him there. tortureu el meu cor: allí el trobareu. ‘Cause thou forsak’st; Aegeus, ‘cause thou drawest nigh. Que la natura i l’amor et marquin: mentre jo moro Perquè m’has abandonat; Egeu per la teva propera sort. Till mine eyes drank up his, and his drank mine, Fins que els meus ulls es begueren els seus, i els seus els And ye, O nymphs, below who sit, I vosaltres, Oh nimfes, que habiteu més avall, I ne’er thought souls might kiss and spirits join: meus, In whose swift floods his vows he writ, En els lleugers cursos de les quals ell ha escrit els seus Pictures till then No vaig pensar mai que les ànimes es poguessin besar i Snatch a sharp diamond from your richer mines, vots, Took me as much men, unir-se els esperits: And in some mirror grave these sadder lines: Talleu un diamant brillant de les vostres més riques mi- Nature and art Els retrats, fins llavors, Which let some god convey nes, Moving alike my heart; Em feien veure homes To him, that so he may I en algun mirall graveu aquestes tristes línies: But his fair visage made me find La natura dels quals In that both read at once, and see Que algun déu els els transporti [mirall i diamant], Pleasures and fears, Era molt diferent a la meva; Those looks that caus’d my destiny. I que en els dos vegi i llegeixi a la vegada Hopes, sighs and tears, Però el seu bell esguard em féu trobar Aquells esguards que provocaren el meu destí. As several seasons of the mind. Plaers i temors Should thine eye, Venus, on his dwell, Esperances, sospirs i llàgrimes, Her Epitaph El seu Epitafi Thou would’st invite him to thy shell, Com si fossin estacions de la ment. “In Thetis’ arms I, Ariadne sleep, “En els braços de Tetis jo, Ariadna, dormo, And caught by that live jet, Potser el vostre ull, Venus, que dins el seu habita, Drown’d first in mine own tears, then in the deep: Ofegada primer en les meves pròpies llàgrimes, després Venture the second net; L’hauria de convidar a la vostra petxina, Twice banish’d, first by love and then by hate: en la profunditat: And, after all thy dangers, faithless he, I atrapat en aquesta viva atzabeja, The life that I preserv’d became my fate: Dos cops desterrada, primer per l’amor i després per l’odi: Should’st thou but slumber, would forsake ev’n thee. Fer que s’aventurés a la segona xarxa; Who, leaving all, was by him left alone: Llavors la vida que vaig preservar esdevingué mon destí: I, després de tots els vostres perills, infidel d’ell, That from a monster freed, himself prov’d one.” Qui, deixant-ho tot, fou deixada per ell, Enmig del somni, us abandonaria fins i tot a vos. Que, alliberat d’un monstre, provà de ser-ne un altre.”

The streams so court the yielding banks, Així com els torrents fan la cort als rendits arenys Thus then I f.(all).. But look! Així doncs, jo caic... Però mira! And gliding thence ne’er pay their thanks I lliscant entre ells no els són mai agraïts, O, mine eyes, Oh, que mos ulls, The winds so woo the flowers, Els vents festegen les flors, Be thou true spies: Siguin els teus espies: Whisp’ring among fresh bowers, Xiuxiuejant entre els frescos recers, Yonder comes my dear, Enllà se’n va el meu estimat. And having robb’d them of their smells I havent-los robat tots els seus aromes, Now my wonder, once my fear. Ara la meva meravella, abans el meu temor. Fly thence perfum’d to other cells. Volen, llavors, perfumats envers d’altres destins. See, satyrs dance along Sàtirs balleu entorn seu This is familiar hate, to smile and kill: Aquest odi t’és familiar, somriure i matar, In a confused throng, En confusa multitud, Though nothing please thee, yet my ruin will. Tot i que res et plau tant com la ruïna del meu destí. Whilst horns’ and pipes’ rude noise Mentre els sons rústics de trompes i gaites Death hover, hover o’er me then; La mort em ronda, i plana al meu voltant; Do mad their lusty joys. Tornen boges les seves vigoroses alegries. Waves let your crystal womb Ones deixeu que la vostra cristal·lina llera Be both my fate and tomb; Sigui alhora el meu destí i la meva tomba; Roses his forehead crown, Que les roses coronin el seu front, I’ll sooner trust the sea than men. Ben aviat em refiaré més de la mar que no dels homes. And that recrowns the flowers; i sigui coronat de nou; Where he walks up and down Per allí on camini torni els deserts en gespa; Yet, for revenge to heav’n I’ll call, Crido ja al cel en pro de la meva revenja, He makes the deserts bowers; Que l’heura i la vinya And breathe one curse before I fall; I inspiro una maledicció abans de caure; The ivy and the grape S’amaguin, i no adornin les seves formes, Proud of two conquests, Minotaur and me; Orgullós de dues conquestes, el Minotaure i jo; Hide, not adorn, his shape, I que les fulles verdes vesteixin la seva vara: That by my faith, this by thy perjury: Un per la meva confiança, l’altra pel teu perjuri: And green leaves clothe his waving rod: Vet aquí!... Vet aquí Teseu, o algun déu! May’st thou forget to wing thy ships with white, Ja pots ben bé oblidar de posar als teus vaixells les blan- ‘Tis he! … ‘tis either Theseus, or some god! That the black sails may to the longing sight ques veles, Of thy grey father tell thy fate; and he Que les negres senyeres podrien contar Lyric poets Poemes lírics Bequeath that sea his name, falling like me. El teu destí a la mirada anhelant del vostre pare gris, In Greek – Thelo legein Atreidas En grec – Thelo legein Atreidas Nature and love thus brand thee: whilst I die I llega a aquest mar son nom, caient com jo. I long to sing the siege of Troy; Llargament he cantat el setge de Troia; or Thebe’s which Cadmus rear’d so high; O aquell de Tebes, que enorgullí tant a Cadmos, arboribus comae, Els camps i els boscos, veieu, són verds; but though with hand and voice I strove, Però malgrat que amb la mà i la veu m’hi he esforçat, Mutat terra vices, et decrescentia ripas L’any canviant renova la plana. my will sound nothing but Love. El meu llaüt no produeix cap més so que el de l’amor. flumina praeetereunt. Els rius troben llurs lleres de nou; I chang’d the strings, but ‘twould not do’t; He canviat les cordes però, com si res no hagués fet, Gratia cum Nymphis geminisque sororibus audet La Nimfa enèrgica i la nua Gràcia at last I took another Lute; Finalment he canviat el llaüt: ducere nuda choros. Tracen ensems l’arabesc de llur dansa; and then I tried to sing the praise I llavors vaig provar de cantar les lloances Immortalia ne speres monet annus et almum El pla progressiu de l’any que canvia of All-performing Hercules.. Del tot poderós Hèrcules... quae rapit hora diem. Proclama la mortalitat de l’home, But when I sung Alcide’s name, Però quan cantava el nom d’Alcide, Frigora mitescunt Zephyris, ver proterit aestas La crua ràfega d’hivern deixen lloc a la primavera, my Lute resounds Love, Love again. El llaüt ressona Amor, i Amor de nou. interitura simul. I la primavera condueix a l’estiu, raig sobirà; Then farewell all ye Grecian Peers, A reveure, doncs, tots vosaltres herois grecs, Pomifer autumnus fruges effuderit: et mox Llavors l’estiu s’enfonsa en el regne de la tardor, and all true Trojan Cavalleers: I tots els veritables cavallers troians: bruma recurrit iners. I l’hivern pren de nou el món. nor Godds nor men my Lute can move; Ni homes ni déus poden emocionar el meu llaüt, Damna tamen celeres reparant caelestia Lunae: La lluna prompta proveeix ses pèrdues, ‘tis dumb to all but Love, Love, Love. Es deu només a l’Amor, l’Amor i l’Amor! nos ubi decidimus Però l’home miserable, un cop ha jagut quo pius Aeneas, quo Tullius dives et Ancus, Allí on Príam i els seus fills reposen, If mighty wealth that gives the rules Si la poderosa riquesa que dóna les normes pulvis et umbra sumus. No és més que cendres i ombra. To vicious men and cheating fools Als homes viciosos i els estúpids tramposos Could but preserve me in the prime Pogués preservar-me en primer lloc Quis scit an adjiciant hodiernae crastina summae Qui sap si Júpiter, que porta el compte, Of blooming youth and purchase time, De la joventut en flor i em donés el temps, tempora Dii superi? Ens concedirà un matí de més? Then I would covet riches too, Podria llavors cobdiciar les riqueses Cuncta manus avidas fugient heredis, amico Allò que noblement comparteixes amb ton amic And scrape and cheat as others do; I gratar i fer trampes, tal i com els altres fan. quae dederis animo. Almenys ho rescates en el teu hereu. Quum simul occideris, et de te splendida Minos Ni tu, Torquatus, orgull de Roma, That when the minister of fate, Per manera que, quan el ministre del fat, fecerit arbitria, De qui Minos va fixar el destí, Pale Death, was knocking at the gate, La pàl·lida mort, estigués trucant a la porta, non , Torquate, genus, non te facundia, non te Ni l’eloqüència o bé un naixement esplèndid, I’d send him loaded back with coin, El podria enviar de tornada carregat de diner, restituet pietas. O la virtut restaurada a la terra, A bribe of richer dust than mine. Suborn fet d’una pols més rica que la meva. Infernis neque enim tenebris Diana pudicum Ni tan sols Hipòlit, injustament assassinat, liberat Hippolytum: A qui Diana crida a la vida en va, But since that life must slide away, Si bé mentre aquesta vida va lliscant, nec Lethaea valet Theseus abrumpere claro Ni pot desfer el poder de Teseu And wealth can’t purchase one poor day; I la riquesa no pot comprar ni un sol i pobre dia; vincula Perithoo. Les cadenes de l’infern que lliguen llurs amics. Why should my cares increase my pain, Perquè les meves preocupacions no haurien And waste my time with sighs in vain? d’incrementar el meu dolor, La Parca La Parca Since riches cannot life supply, I perdre el meu temps amb sospirs sense sentit? Bianco il pel, toso il crin, bieco lo sguardo, Amb la pell blanca, canut el pèl, torbat l’esguard, It is a useless poverty. Ja que si la riquesa no pot proveir de vida, Donna, ch’età senile La dona, que amb son front rugós És ben bé una pobresa inútil. Spiega in fronte rugosa, Ens parla de la seva edat, Con voce imperiosa, Amb la veu autoritària, Swift time, that can’t be bought to stay, Temps lleuger, que no es pot aturar, Mentre risveglia il mio pensiero al canto, Mentre desvetlla el meu pensament per cantar, I’ll try to guide the gentlest way; Intentaré guiar-te de la manera més dolça; Spruzza su gl’occhi miei bave di pianto. M’escampa sobre els ulls les baves del plor. With cheerful friends, brisk wine shall pass, Amb amics alegres, el vi agitat anirà passant, All’incallito fianco, Al costat callós, And drown a care in every glass: I s’empassarà una preocupació amb cada got: Salda conocchia appoggia; Recolza la floca compacta, Sometimes diverted with love’s charms, De vegades entretingut amb els encants de l’amor, Il braccio, non mai stanco, El braç, que mai no es cansa, The circle made by Celia’s arms. En el cercle que fan els braços de Celia. Torce un gran fuso e fila, Fa girar un gran fus i fila, Con la scarnita man, corda funesta. Amb la mà descarnada, una corda funesta. Life, death and Fate Vida, mort i destí Non è larva sognata: Atropo è questa. No és un esperit somiat, sinó Àtropos mateixa. Diffugere nives, redeunt iam gramina campi La neu, dissolta, ja no es veu més, Deh, mira, O mortale Mira, Oh mortal, The Death of Dido La mort de Dido La parca che fila La parca que fila Dulces exuviae, dum fata deusque sinebant, Dolces despulles, mentre els fats i un déu consentin, Tuo stame vitale. El teu fil vital. Accipite hanc animam meque his exsolvite curis. Acolliu aquesta ànima i allibereu-me dels meus mals. Rifletti a qual uso Reflexiona amb quina fi Vixi et quem dederat cursum fortuna peregi, He viscut, i he recorregut el camí que Fortuna m’havia Ritorte le fila Fa girar els fils i els embolica en un fus. Urbem praeclaram statui, mea moenia vidi, marcat; Ravvolge ad un fuso. Plora, miserable de tu, si tens ulls a la cara: Ulta virum penas inimico a fratre recepi, I ara se n’anirà la meva ombra sota les immenses terres. Piangi, misero te, s’hai lumi in fronte: Àtropos té ben a punt les tisores afilades. Felix, heu nimium felix, si litora tantum He construït una bellíssima ciutat; he vist les meves prò- Le forbici affiliate, Atropo ha pronte. Numquam Dardaniae tetigissent nostra carinae.” pies muralles. Sobre el tron d’un monarca Dixit, et os impressa toro, “moriemur inultae He venjat el meu espòs imposant càstigs al meu germà Sul trono d’un monarca Surt a filar la parca, Sed moriamur” ait. “sic, sic iuvat ire sub umbras. enemic; Siede a filar la parca, I no té por d’estroncar aquell fil robust: Hauriat hunc oculie ignem crudelis ab alto Feliç, ai las!, massa feliç hauria estat, si les vostres platges Né teme di troncar quel fil robusto: Fila els fils fatals, Dardanus, et nostrae secum ferat omina mortis.” Mai no haguessin estat tocades per les naus dels Darda- Fila I stami fatali Tant del vil plebeu com d’August; Dixerat atque illam media inter talia ferro nels. Tanto del vil plebeo, quanto d’Augusto; I mena a talls iguals Collapsam aspiciunt comites, ensemque cruore Així parlà, i prement llurs llavis contra el seu llit digué: E mena a tagli eguali Arades, plomes, estendards i ceptres reials. Spumantem, sparsasque manus. “Moriré sense venjança Zappe, penne, cimier, scettri regali. Però moriré. Així, així gustosa faré el descens envers les Va, insensat, refia-te’n, va! ombres. Spensierato, va’, fidati, va’ Que al bell mig de la teva joventut, Que el cruel dardà es begui amb sos ulls cruels aquest foc Nel bel fiore di tua gioventù, En un cop sec caurà – Des d’alta mar, i s’emporti amb ell les malediccions de Che ad un colpo reciso cadrà – Va, insensat, refia-te’n, va! la meva mort. Spensierato, va’, fidati, va’. Encara que al vigorós fil de la teva vida Venus and Cupid Venus i Cupido Se di tua vita al vigoroso stame Lli per filar no li manca Cupid once, when weary grown Cupido, una vegada, que estava cansat Lino a filar non manca, Amb mà atrevida i franca, With women’s errants, laid him down D’errar entre dones, es deixà caure Con mano ardita e franca, Per vergonya de l’edat que brilla i riu, On a refreshing rosie bed; En un llit de roses refrescant; Ad onta dell’età che brilla e ride, La parca inexorable netament fa un tall. The same sweet covert harboured La mateixa cobertura feia de port La parca inesorabile il recide. a bee; and as she always had D’una abella; i com que ella sempre I quina és l’edat, a quarrel to Love’s idle trade, Havia tingut raons amb el gandul tràfec de l’Amor, E qual è quell’età, Ja sigui tendra o madura, stings the soft boy; pains and strong fears Punxà el noi tovet, dolors i forts temors O sia acerba o matura Que d’un tall tan sever viu sana i estàlvia? straight melts him into cryes and tears; Directament l’envaeixen de plors i llàgrimes; Che da taglio si fier vive sicura? as wings and feet would let each other, I com que ales i peus es deixaven els uns als altres, Que tot home és mortal és cosa ben certa; home he hastens to his mother; Es precipità a casa i cap a la seva mare; Ch’ogn’uomo è mortale egl’ è più che certo; El punt fatal és només cosa incerta. there on her knees he hangs his head Allí, als seus genolls, tenia el seu cap Il punto fatale è quello ch’è incerto. D’aquesta veritat, qui se n’escapa? and cryes “Oh mother! I am dead; I crida “Oh mare, sóc mort!; Di questa verità chi non si pasce? Corre envers la mort tothom que neix. Corre incontro alla morte ogn’un che nasce. Mor el miserable, el gran també mor, an ugly creature call’d a bee - Una horrible criatura anomenada abella More il misero, il grande more, Mor el dèbil, mor el fort; oh , see, I swell!- has murther’d me.” – Oh, mira, m’inflamo! – m’ha mort.” More il debole, more il forte; I si la vida és una flor, Venus with smile reply’d, “Oh, Sir! Venus, amb un somriure, contesta, “Oh senyor!, E se la vita è un fiore, Fruit d’aquesta flor és, finalment, la mort. Does a bee’s sting make all this stir? Una picada d’abella t’ha fet tot això? Frutto di questo fiore è alfin la morte. Think what pains attend those darts Pensa quins dolors porten aquells dards wherewith you shoot our wounded hearts. Amb què tu dispares els cors ferits. E’en let it smart! Perchance that then I encara més, aprofita, llavors, thou’lt learn more pity towards men.” Per tenir més pietat envers els homes a qui dispares.” Cupid, the slyest rogue alive Cupido, el més astut dels murris vivents Why am I called? Tell me what is’t thou wants!” Perquè he estat cridada? Explica’m què vols!” One day was plundering of a hive; Estava un dia saquejant un rusc; Oh! Venus, don’t you know why all these plaints? Oh Venus, que no coneixes tots aquests laments? But as with too too eager haste Però amb una pressa massa entusiasta ‘Tis love, ‘tis love, I rage, the fatal dart És l’amor, és l’amor contra qui em revolto He strove the liquid sweets to taste, Provava de tastar les líquides dolçors. Sticks in my side; how can I bear the smart? El dard fatal és clavat al meu costat; com podré A bee surprised the heedless boy, Una abella sorprengué el despistat noiet, What youth, what raging lover shall I gain? Suportar la picada? Pricked him and dashed the expected joy. El picà i esvaí l’esperada joia. Where is the captive that should wear my chain? Quina joventut, quin amant ardorós trobaré? The urchin when he felt the smart El murri així que sentí la coïssor “Alas, poor Sappho, who is this ingrate On és el captiu que portarà ma cadena? Of the envenom’d poisonous dart, Del dard enverinat i metzinós Who wrongs thy love, repays with scorn or hate? “Ai las, pobre Safo, qui és aquest ingrat He kick’d , he flung, he spurned the ground, Picà i es precipità i s’aixecà de terra, Does he now fly thee? He shall soon return, Qui et torba l’amor, i te’l paga amb odi i menyspreu? He blow’d, and then he chaf’d the wound, Bufà i es gratà la ferida, Shall follow thee, and with like ardour burn. Ha fugit de tu? Aviat tornarà, He blow’d, and chaf’d the wound in vain, Bufà i es gratà la ferida en va, I et seguirà, amb el degut ardor. The rubbing still increas’d the pain. La rabior augmentà encara més el mal. Will he no present at thy hands receive? Straight to his mother’s lap he hies, Directament es dirigí cap a la falda de sa mare He shall repent it, and more largely give: No et farà entrega de cap regal? With swelling cheeks and blubber’d eyes. Amb galtes ploroses i els ulls inflamats. The force of love no longer shall withstand; Te’l farà, i te’l darà amb escreix: Cries she “What does my Cupid ail?” Ella crida “Què tens Cupido meu?” He shall be fond, be all at thy command!” La força de l’amor no resistirà pas més; When thus he told his mournful tale, Quan li explicà el seu dolorós relat When wilt thou work this change? Now, Venus, free, T’estimarà, i es plegarà a la teva voluntat!” “A little bird they call a bee, “un petit ocell, que anomenen abella, Now ease my mind of all this misery; Quan obraràs aquest canvi? Ara, Venus, lliure, With yellow wings, see, mother, see, Amb ales grogues, mira, mare, mira, Forsake me not; my powerful helper be, Allibera la meva ment de tota aquesta misèria; How it has gor’d and wounded me!” M’ha ben envestit i m’ha deixat ferit!” Let Phaon love; but let him love like me! No em deixis; sigues la meva poderosa ajudant, “And are not you,” replied his mother, “I no ets tu”, respon la seva mare, (Sappho) Fes que Faó estimi; però que estimi com jo! “For all the world just such another, “que trobes la cosa més molesta (Safo) Just such another peevish thing, un bony, i t’agrada de picar? Like in bulk, and like in sting? Així quan dirigeixis un dard enverinat For when you aim a pois’nous dart Contra d’un pobre cor desprevingut, Against some poor unwary heart, Pensa com n’és de petit l’arquer How little is the archer found, I com n’és d’ample i profunda la ferida”. And yet how wide, how deep the wound!”

Oh Venus, daughter of the mighty Jove, Oh Venus, filla del poderós Júpiter, Who art so knowing in the art of love; Que en saps tant de l’art de l’amor; Assist me now; oh! quickly send relief, Ajuda’m ara; Oh, envia’m un ràpid consol! And suffer not my heart to break with grief; I que no sofreixi el meu cor el trencament del dolor; If ever thou hast heard me when I prayed, I si mai em sents mentre prego, Oh! Come, great goddess, to thy Sappho’s aid; Oh! Vine, gran deessa, a ajudar la teva Safo; Oft have my prayers, such favours hast thou shown, Sovint els meus precs han estat escoltats From Heaven’s golden mansions called thee down. Des de les estances daurades dels cel, quan t’he cridat.

See, see, she comes in her Carulean car, Mireu, veieu, com ve amb el seu carro de nacre, The flying chariot cuts the yielding air; El carro volador que talla l’aire que cedeix; See how the nimble sparrows stretch the wing; Veieu com els àgils pardals estiren l’ala; And through the region do their goddess bring; I a través del cel porten la seva deessa; To me she comes, to me she’s ever kind, Ve cap a mi, envers mi és sempre gentil, And smiling, asks me “what afflicts thy mind? I somrient, em pregunta “que afligeix la teva ment? S a b i e s q u e ...? R ecomanacions

Pere Andreu Jariod, divulgador musical Pere Andreu Jariod, divulgador musical

... el dolor i la malenconia són segells característics de la música de Dowland? WEB D’EMMA KIRKBY EMMA KIRKBY · THE COMPLETE JakobEAN LUTE MUSIC Aquest llaütista i cantant anglès, que va ser contemporani de Shakespeare, va viure en una època en que es considerava que www.emmakirkby.com RECITALS Obres de Dowland, Robinson, la música exercia un efecte profund sobre el cos i el temperament de l’home, a través dels seus diferents estats d’ànim. Per als Música de Bach, Händel, Purcell, Johnson... seus contemporanis, la música de John Dowland tenia efectes de catarsi i d’alliberament, una mena de medicina per a l’ànima. WEB DE Jakob LINDBERG Mozart... (11 CDs) Jakob Lindberg (llaüt) www.musicamano.com Emma Kirkby (soprano) · Diversos CD BIS (2014) conjunts i acompanyants ... el llaüt és un instrument d’origen àrab? ORPHEUS IN ENGLAND CD DECCA L’OISEAU-LYRE (2015) HENRY PURCELL Les primeres notícies de la seva arribada a Europa són del segle viii, quan els àrabs comencen a introduir l’instrument a la Obres de Dowland i Purcell Robert King Península Ibèrica. Des d’allà s’anirà escampant per tot el continent i anirà evolucionant. Etimològicament, el llaüt vindria de Emma Kirkby (soprano) · Jakob THE PURE VOICE OF EMMA KIRKBY Traductor: Félix Antón la paraula al-’ūd ‘, que vol dir “fusta”. Els segles xvi, xvii i fins a la meitat del xviii, va ser un dels instruments més populars a Lindberg (llaüt) Obres de Vivaldi, Purcell, Händel, 229 pàgines tot Europa. CD BIS (2011) Pergolesi... ALIANZA EDITORIAL (1996) Emma Kirkby (soprano) · Diversos ... per als músics del Renaixement, els llaüts eren instruments perfectes? conjunts També van rebre aquest qualificatiu les guitarres, les violes, els instruments de teclat o les arpes. La seva perfecció venia del CD DECCA (1998) fet de poder tocar alhora l’harmonia (els acords) i la melodia. I, a més, eren capaços de tocar tot sols, acompanyar cantants o combinar-se amb altres instruments per formar conjunts de música de cambra.

... a Purcell se’l considera el més gran compositor anglès de tots els temps? Un contemporani seu, el músic Thomas Tudway, ja va dir que Purcell havia estat “el més gran geni musical que mai hagi existit a Anglaterra”. Aquesta afirmació es va mantenir al llarg del temps, gairebé fins a l’arribada de Benjamin Britten, a qui sovint se’l cataloga com el més gran compositor anglès des de Purcell. Precisament Britten, en referència al seu compatriota barroc, afirmava: “Fins que no vaig conèixer la música de Purcell, no em vaig adonar que les paraules poguessin expressar tant enginy, P r o p e r s c o n c e r t s tant color”. CON6 CERT CON7 CERT ... sabem molt poc de la vida de Henry Purcell? No es conserva cap diari seu i només han arribat fins als nostres dies unes poques cartes i alguns retrats, no gaires. Sí que sabem que Purcell va viure tota la seva vida a Londres i que ens ha deixat una impressionant producció musical, tot i viure només 36 anys, a través de la qual podem intentar reconstruir la seva vida. En total són més de 800 obres entre música religiosa, profana, cerimonial, operística i instrumental.

Alicce Sara Ott & Ensemble Francesco Tristano Plus Ultra

Dimarts 7 de juliol a les 21h Dijous 9 de juliol a les 21h Auditori de la Mercè. Preu: 12 € Catedral de Girona. Preu: 15 / 10 € INSTITUCIONS

PATRONS

COL·LABORADORS PRINCIPALS

MECENES

AMB EL SUPORT DE

MITJANS COL·LABORADORS

Més informació: www.auditorigirona.org/nitsdeclassica 872 08 07 09

Segueix-nos a: