Federica Montseny
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
1079HIS001 10/2/05 16:07 Pagina 1 C M Y CM MY CY CMY K NÚM. 44 FEBRER 2005 APAREIX AMB EL NÚMERO 1.079 DEL SETMANARI a d’històri Federica Montseny 3 EDITORIAL / 4 APUNT Emili Giralt i Raventós: un homenatge 7 Rostres de València / 9 PERSONATGES AMB HISTÒRIA Teresa Claramunt / 11 FER I DESFER / 12 DOSSIER La dona indomable 17 Publicista i periodista anarquista / 21 La primera ministra 24 Germinal Esgleas, l’altra meitat / 27 La veu de Federica 30 Cronologia / 31 LLIBRES DEL 15 AL 21 DE FEBRER EDITORIAL DE 2005 ELTEMPS 3 l 12 de febrer de 1905 va nàixer a Madrid una dona destinada a representar un paper de primer ordre en la vida política catalana i de l’estat durant el segle XX: Federica Montseny Mañé, feminista, lliu- repensadora, anarquista, que fou la primera dona que va arribar a ser ministra en un Govern espanyol. ENomés aquesta darrera eventualitat seria suficient perquè consideràrem històrica la fita assolida per Federica Montseny. Però segurament en el decurs dels seus quasi noranta anys de vida el seu pas pel mi- nisteri era l’acte de què menys orgullosa se sentia. Com corresponia a una militant anarquista que no va re- nunciar mai a cap ni un dels seus principis. Federica Montseny: cent anys d’història Recordar avui Federica Montseny representa recordar una dona que, en un món dominat i controlat per homes, va aconseguir deixar sentir la seua influència i va començar a qüestionar una societat que conti- nuava regint-se pels principis sacrosants del patriarcat. No va ser l’única, però, ben segur, va ser de les que va anar més enllà. Recordar Federica implica recordar altres dones, com la seua mateixa mare, Teresa Ma- ñé, la Teresa Claramunt –a qui hem volgut evocar, també avui, de manera més concreta–, Amparo Poch, Balbina Pi, Llibertat Ròdenas, Roser Dolcet, Antònia Maymon, una generació de dones que han ocupat un lloc a la història sovint en l’anonimat. Recordar Federica Montseny vol dir també recordar la coherència ideològica d’una vida dedicada a un ideal. Avui, potser, aquestes paraules sonen una mica anacròniques. Però Federica pertanyia a una genera- ció que gairebé ja no existeix, que s’està extingint. Aquella generació formada per molts milers de dones i d’homes que van sacrificar el bo i millor de les seves vides –molts i moltes la van deixar pel camí– per construir una societat més justa, lliure i igualitària. Recordar, avui, aquest llegat, al marge d’implicacions ideològiques de cap mena, és un deure amb el present i amb el futur. El dossier d’EL TEMPS d’Història d’avui recull una sèrie d’articles que ens aproximen a la figura i a la transcendència històrica de Federica Montseny. Antonina Rodrigo dibuixa un retrat general de la seua vi- da, matisat per Susanna Tavera i per Mary Nash en les seues respectives aproximacions a les tasques que realitzà com a publicista i com a ministra. No hem volgut oblidar tampoc Germinal Esgleas, el company de la seua vida. I hem volgut també donar la veu a la mateixa Federica perquè ens parlara d’homes i de do- nes que havia conegut, de retalls de la seua vida i de fragments del seu ideal. “Recordar avui Federica Montseny representa recordar una dona que, en un món dominat i controlat per homes, va aconseguir deixar sentir la seua influència i va començar a qüestionar una societat que continuava regint-se pels principis sacrosants del patriarcat. No va ser l’única, però, ben segur, va ser de les que va anar més enllà” Coordinació: Pelai Pagès i Miquel Payeras. Col·laboradors: Núria Cadenas, Xevi Camprubí, Mary Nash, Antonina Rodrigo, Sergi Tarín i Susanna Tavera. Documentació gràfica: Jesús Prats. Producció: Josep Agustí, Miquel Benítez, Laia Carreras i Vanessa Prieto. DEL 15 AL 21 DE FEBRER DE 2005 ELTEMPS 4 APUNT Emili Giralt i Raventós: un homenatge L’homenatge una figura estel·lar de la celona –controlada en la branca d’Histò- ria per professors com A. del Castillo o historiografia catalana, Emili Giralt, arribà Antonio Palomeque– va representar una alenada d’aire fresc. En contacte amb el passat gener en vida del protagonista. Estranya l’Escola francesa dels Annales, Vicens va saber motivar molts dels seus alumnes i afortunada excepció per a un home del país. en aspectes metodològics i temàtics que havien estat molt poc conreats per la his- toriografia catalana i que, gairebé de ma- l proppassat dia 20 de gener va tenir nera inevitable, els acostava a una con- lloc, a la Sala Prat de la Riba, de cepció marxista de la història. I ben aviat l’Institut d’Estudis Catalans, un ho- van sobresortir deixebles com Emili Gi- Emenatge a qui fou, successivament, ralt, Jordi Nadal, Josep Fontana, etc. que catedràtic d’història contemporània de es van interessar per l’estudi de la histò- les universitats de València i de Barcelo- ria sobretot des d’un punt de vista social na, Emili Giralt i Raventós. L’acte, amb i econòmic. la publicació d’una miscel·lània inclosa, No és per casualitat que els primers es- va posar de manifest la importància de tudis que va publicar Emili Giralt, a co- l’herència historiogràfica llegada pels mençament dels anys cinquanta –tot just alumnes de Jaume Vicens Vives i la con- acabat de llicenciar-se– tractessin sobre tribució que aquests han desenvolupat en l’evolució de l’agricultura al Penedès, la la renovació de la historiografia catalana, viticultura i el comerç català del segle que, a excepció d’uns casos molt con- XVIII o un primer assaig sobre la pobla- crets –com ara el de Pierre Vilar– no va ció catalana que va publicar en col·labo- requerir d’una intervenció forana. ració amb Jordi Nadal. En aquests pri- mers títols s’apuntaven ja les preocupa- L’herència de Vicens Vives. Certa- cions i interessos de Giralt en el camp de ment, la universitat catalana dels anys la història: els estudis demogràfics, que quaranta i cinquanta –com les espanyo- va desenvolupar sobretot amb Jordi Na- les– estava presidida, llevat d’honroses dal, el varen menar a estudiar l’impacte excepcions, per un desert ignominiós: el de la immigració francesa sobre la pobla- desmantellament de la Universitat Autò- ció catalana entre 1553 i 1717, un estudi noma de l’època de la República havia que va merèixer la seva publicació en anat seguit per la depuració del professo- francès, a París, amb un pròleg de Fer- rat universitari del període republicà, que nand Braudel. El tema de la immigració va ser substituït per un nou personal francesa, en aquest cas centrat a Mataró científic el mèrit més important del qual durant el segle XVII, fou premi Iluro era l’afinitat política i ideològica amb els l’any 1963. El comerç fou objecte de la vencedors. Per aquesta raó la reincorpo- seva tesi doctoral, que va presentar l’any ració de Jaume Vicens a la Facultat de Fi- 1957 i que només parcialment ha estat losofia i Lletres de la Universitat de Bar- publicada. Però Giralt ha estat, sobretot, DEL 15 AL 21 DE FEBRER DE 2005 ELTEMPS 5 JORDI PLAY l’introductor dels estudis d’història agrà- aportació al Congrés Internacional de tant deixebles com Alfons Cucó, Rafael ria a Catalunya. Com recordava Eva Se- Ciències Històriques de Moscou de l’any Aracil, Manuel Ardit, Joan Brines o Xa- rra en l’acte de l’Institut d’Estudis Cata- 1970–, Giralt ha estat, però, l’impulsor vier Paniagua, entre altres. I, com ha re- lans, dels dos alumnes de Vicens Vives de multitud de recerques sobre història cordat Aracil, en un moment en què el –que durant la seva joventut eren cone- agrària que el converteixen, sens cap me- País Valencià començava a sortir d’una guts com “els bessons”– Giralt es va es- na de dubte, en la primera autoritat en la mena d’ensopiment de dècades va parti- pecialitzar bàsicament en l’agricultura, matèria. Bona part d’aquesta tasca l’ha cipar en les múltiples tertúlies que a les mentre que Nadal ho va fer en la indús- desenvolupada a partir de la revista Estu- darreries dels anys seixanta van co- tria, les dues activitats per excel·lència de dis d’Història Agrària, que va fundar mençar a reunir personalitats com Joan la Catalunya contemporània. l’any 1978. Fuster, Vicent Ventura, Ernest Lluch I en l’àmbit dels estudis agraris a Giralt –que en aquells moments, com Joan devem treballs molt diversos, vinculats El compromís amb el país. Més Reglà i Miquel Tarradell, també impar- en alguns casos al seu Penedès natal, en enllà, però, de la tasca com a investiga- tien docència a València–, Eliseu Cli- altres a síntesis històriques sobre l’agri- dor, Giralt ha manifestat un compromís ment, Ramon Pelejero i Ricard Pérez Ca- cultura catalana i en uns tercers, sobretot, amb el país que s’ha evidenciat en múlti- sado, entre molts altres. Eren aquells a la importància de la viticultura per a ples facetes. De bell antuvi, a València, anys en què el País Valencià començava l’economia catalana. L’interès per l’estu- on es va traslladar l’any 1965, després de a retrobar-se com a país i calia anar pen- di del vi l’ha acabat especialitzant, gaire- guanyar la càtedra d’Història moderna i sant en el seu futur. La tasca que va des- bé inevitablement, com no podia ser contemporània, va portar a terme una envolupar a València l’Emili Giralt li fou d’altra manera en una persona procedent tasca que avui molts han qualificat d’in- reconeguda, l’any 2001, quan la Univer- del Penedès, en el cava, en l’anàlisi sobre gent i que va culminar amb la realització sitat de València decidí investir-lo amb el el seu origen, desenvolupament i trans- del I Congrés d’Història del País Valen- doctorat honoris causa.