DOCSLIB.ORG

Fent Notícies a L'ara. Integració De Redaccions En Un Procés De Nova Planta

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Fent Notícies a L'ara. Integració De Redaccions En Un Procés De Nova Planta Fent notícies a l'ARA. Integració de redaccions en un procés de nova planta 90) - 02 - Andrea Daza Tapia http://hdl.handle.net/10803/406357 Generalitat 472 (28 de Catalunya núm. Rgtre. Fund. ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de ió la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual undac F (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. Universitat Ramon Llull Universitat Ramon ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la G: 59069740 G: . persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el C.I.F nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING . The access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. C. Claravall, 1-3 | 08022 Barcelona | Tel. 93 602 22 00 | Fax 93 602 22 49 | [email protected] | www.url.edu 90) - 02 - TESI DOCTORAL Generalitat de Catalunya núm. 472 (28 472 núm. Catalunya de Generalitat Títol Fent notícies a l’ARA. Integració de redaccions en un procés de nova planta. Rgtre. Fund. Rgtre. Fundació Fundació Realitzada per Andrea Daza Tapia en el Centre Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Universitat Ramon Llull Llull Ramon Universitat Blanquerna. G: 59069740 59069740 G: . i en el Departament de Comunicació. C.I.F Dirigida per Dr. Pere Masip C. Claravall, 1-3 | 08022 Barcelona | Tel. 93 602 22 00 | Fax 93 602 22 49 | [email protected] | www.url.edu 1 RESUM L’objectiu general d’aquesta recerca és analitzar el naixement de la redacció integrada del diari català ARA i determinar les seves particularitats des de una dimensió empresarial, professional i tecnològica. S’hi identifiquen les seves característiques, els obstacles que han assolit des de el seu naixement i els canvis que representen per a els periodistes que hi treballen. Plantegem els trets diferencials que sobresurten d’aquest model de ciberdiari amb una redacció integrada a dos: suport web més suport paper, i l’aplicació de les potencialitats que l’hi ofereix internet. Aquest és un estudi de cas amb un abordatge qualitatiu fonamentat en els resultats de entrevistes en profunditat i observació. SUMMARY The general aim of this research is to analyze the birth of the integrated newsroom of the Catalan newspaper ARA and to establish its particularities from the business, professional and technological dimensions. It identifies its characteristics, the obstacles it has found from its birth and the changes which has implied for the journalists who work there. We bring up the differential characteristics that stand out in this model of cyber newspaper with an integrated newsroom with two elements: web format and paper format, and the application of the potentialities that Internet has to offer. This is a case study with a qualitative focus based on the results of in-depth interviews an observation. 2 3 AGRAÏMENTS Aquesta recerca ha estat producte d’un esforç col·lectiu, de tota la gent de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna que va creure que jo era capaç de fer-la. En primer lloc, el meu tutor, Dr. Pere Masip, el qual a més a més, em va convèncer de què podia aconseguir-ho abans no s’extingís el pla d’estudis que acaba enguany. Aquesta és possiblement l’última recerca del pla antic. I a ell li dec que l’ARA no se’m convertís en una Sagrada Família. Núria Pujol Gamiz, responsable de la Secretaria de Màsters i Postgraus no sap encara tot el que li dec, des que em va enviar aquella carta d’admissió a l’any 2010 per tramitar el meu visat d’estudiant, quan Blanquerna era la il·lusió d’allò desconegut, un futur ple de possibilitats quan ni tan sols em podia ensumar la foscor de Veneçuela. Vaig sortir de Caracas enamorada, deixant la feina de la meva vida, pensat que pagava la pena el risc, que em podria refugiar en la Acadèmia, fer un màster, acabar un doctorat i amb sort, aconseguir que la Universitat m’adoptés. Res em va sortir com pensava, tret de Blanquerna. De totes les decisions que pres en els darrers anys, triar aquesta Facultat va ser la més encertada. I això que vaig fer un Excel amb tota l’oferta educativa que m’interessava de Barcelona. Aquesta Facultat m’ha donat un espai, m’ha fet sentir a casa meva, m’ha permès explorar les meves inquietuds intel·lectuals —fer un postgrau en guió d’humor, ser becària del Polònia— m’ha donat una estructura, un cercle d’amics, de companys, un sentit en el desert i en la solitud de l’emigració. Per descomptat que haig d’agrair profundament al diari ARA. Escriure aquesta primera aproximació a la història de vosaltres ha estat un privilegi. Vaig triar aquest tema, aquest diari, perquè des del primer dia vaig sentir que compartíem valors sobre la visió de l’ofici. L’ARA em va recordar l’emoció vibrant de les redaccions i el pes de la condició humana per sobre de qualsevol innovació. Només jo sóc responsable de les mancances i els buits que segurament trobareu en llegir aquestes pàgines. No ha estat fàcil. Al gener de 2014 vaig haver d’interrompre una de les estades d’observació davant l’imminent mort del periodista Ignasi Pujol, cap d’Economia, el qual vaig conèixer durant la primera estada. Mai oblidaré la cara de l’Alex Font en sortir d’una sala de reunions, mentre jo esperava que l’Ignasi Aragay em rebés. Després, en saber la malaltia del director, Carles Capdevila, vaig pensar que no la faria. Que tot plegat era massa complicat, massa delicat. L’ARA ha estat un diari generós i obert davant l’escrutini d’ulls estrangers. Desitjo que aquesta tesis projecti tota la seriositat i el respecte que em va fer escriure-la. Sobre vosaltres encara queden moltes coses a dir —tan de bo que jo les pugui seguir dient— i també teniu moltes notícies per donar. Apropar-me a l’ARA m’ha permès entendre millor aquest país, els seus somnis i la seva complexitat. Gràcies per deixar-me entrar. Vull agrair especialment al director adjunt, Ignasi Aragay i a tot l’equip de subdirectors: David Miró, Sílvia Barroso, Jordi Cortada, Georgina Ferri i Catalina Serra. M’heu aguantat i fins i tot m’heu donat espai, com al juliol de 2014 quan la Carme Riera Sanfeliu i jo vam publicar un perfil sobre l’alcalde de Besiers 4 a l’ARA Diumenge: “Robert Ménard, l’inesperat peó de Marine Le Pen.”1 Això va ser un esclat! Però el temps passava i el procés de fer aquesta tesi es va allargar de tal manera que va arribar un punt en què em feia vergonya ni tan sols caminar pel carrer Diputació. Així que gràcies infinites a la directora Esther Vera perquè aquella resposta: “Benvolguda Andrea, serà un plaer que tornis,” va evitar que perdés del tot una ruta pedestre d’aquesta ciutat. Agreixo la teva confiança, Esther. El conseller delegat Salvador García-Ruiz també va ser clau. Amb ell vaig aprofundir en el model de negoci i vaig poder comprovar dades tècniques. Ha estat gestió seva que pogués arribar fins el més a dalt possible per parlar amb els empresaris que van fer de l’ARA, una realitat: Oriol Soler i Ferran Rodés.
Load more

Recommended publications
  • El Tratamiento En La Prensa Del Movimiento Independentista En Cataluña Alonso Muñoz
    ! ! sphera.ucam.edu ISSN: 1576-4192 ! Número 14 ! Vol. II ! Año 2014 ! pp. 104-126 ! !"#$%&$&'()*$+#)*#"&#,%)*-&#.)"#'+/('()*$+#(*.),)*.)*$(-$&#)*# !"#"$%&"! ! Laura Alonso Muñoz, Universidad Jaume I de Castelló [email protected] ! Recibido: 31/10/2014 ! Aceptado: 15/12/2014 ! Publicado: 30/12/2014 ! "#$%!&'()*!+,(+!)*(-&./%0!!"#$%#& '()#*+& ,-& ./0123-& 4"& 5675789:$5#& :$& "7& ;6:$%7& <:"& 8#=989:$5#& 9$<:;:$<:$59%57&:$&>757"()7-&!"#$%&'()*+,-&.'/.'.123+&102?1/@& & Resumen En este artículo se analiza el tratamiento que hizo la prensa de referencia, tanto de ámbito catalán como de ámbito estatal, sobre el movimiento independentista en Cataluña en sus noticias. Se trata de un tema reciente que ha suscitado el debate político en España y, por lo tanto, poco estudiado hasta el momento. Esto justifica el alto grado de novedad de esta investigación. En este sentido, el objetivo principal es conocer la evolución del enfoque periodístico otorgado a diversos ítems considerados de especial relevancia en este tema. Para ello, se ha llevado a cabo un análisis del discurso. Se han estudiado dos periodos temporales de especial relevancia para este proceso, la celebración de la Diada de 2012 y el anuncio del referéndum (2013). La muestra está integrada por cinco periódicos: el diario Ara, La Vanguardia, El País, El Mundo y La Razón. Lo que implicó el análisis de 319 noticias. Los resultados obtenidos permiten comprobar como la ideología no ha sido determinante en la manera de posicionarse de cada periódico respecto al tema de la independencia
    [Show full text]
  • “Behind-The-Table” Conflicts in the Failed Negotiation for a Referendum for the Independence of Catalonia
    “Behind-the-Table” Conflicts in the Failed Negotiation for a Referendum for the Independence of Catalonia Oriol Valentí i Vidal*∗ Spain is facing its most profound constitutional crisis since democracy was restored in 1978. After years of escalating political conflict, the Catalan government announced it would organize an independence referendum on October 1, 2017, an outcome that the Spanish government vowed to block. This article represents, to the best of the author’s knowledge, the first scholarly examination to date from a negotiation theory perspective of the events that hindered political dialogue between both governments regarding the organization of the secession vote. It applies Robert H. Mnookin’s insights on internal conflicts to identify the apparent paradox that characterized this conflict: while it was arguably in the best interest of most Catalans and Spaniards to know the nature and extent of the political relationship that Catalonia desired with Spain, their governments were nevertheless unable to negotiate the terms and conditions of a legal, mutually agreed upon referendum to achieve this result. This article will argue that one possible explanation for this paradox lies in the “behind-the-table” *Attorney; Lecturer in Law, Barcelona School of Management (Universitat Pompeu Fabra) as of February 2018. LL.M. ‘17, Harvard Law School; B.B.A. ‘13 and LL.B. ‘11, Universitat Pompeu Fabra; Diploma in Legal Studies ‘10, University of Oxford. This article reflects my own personal views and has been written under my sole responsibility. As such, it has not been written under the instructions of any professional or academic organization in which I render my services.
    [Show full text]
  • Hàbits Esportius a COL.LECCIÓ Catalunya ESTUDIS Hàbits Esportius a Catalunya Hàbits Esportius
    Hàbits esportius a COL.LECCIÓ Catalunya ESTUDIS Hàbits esportius a Catalunya Hàbits esportius PPORTADAok.inddORTADAok.indd 1 115/5/095/5/09 112:51:012:51:01 Hàbits esportius a COL.LECCIÓ Catalunya ESTUDIS Edició: Generalitat de Catalunya Secretaria General de l’Esport Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya Observatori Català de l’Esport. Av. de l’Estadi s/n 08038 Barcelona 1a edició: maig de 2009 Autoria: Núria Puig, Anna Vilanova, Eduard Inglés i David Mayo Assessorament lingüístic: Unió de Federacions Esportives de Catalunya Disseny gràfi c i maquetació: Pixel Comunicació Tiratge: 100 exemplars ISBN: 978-84-393-7932-4 Dipòsit legal: B: 24.407-2009 Impressió: Gràfi ques Duran 4 Índex 1. ALGUNS ACLARIMENTS INICIALS SOBRE ELS HÀBITS ESPORTIUS A CATALUNYA . 7 1.1 Les enquestes sobre hàbits esportius a Catalunya . 8 1.2 Catalunya i la seva heterogeneïtat esportiva . .11 1.3 El sistema obert de l’esport . .13 2. ELS COMPORTAMENTS DAVANT L’ESPORT . .17 2.1 Valoració social de l’esport: el lloc ocupat en el temps lliure i l’interès . .18 2.2 La pràctica de l’esport . 20 2.3 Les activitats més practicades . 22 2.4 La organització de l’esport . 28 2.5 La no pràctica i l’abandonament de l’esport . 32 2.6 A manera de recapitulació intermèdia . 34 3. DIFERÈNCIES I DESIGUALTATS EN ELS COMPORTAMENTS DAVANT L’ESPORT . .37 3.1 Homes, dones i esport: les diferències segons el gènere . 39 3.2 A cada edat un esport i una manera de fer-lo . 45 3.3 Les persones amb nivells d’instrucció elevats incorporen més l’hàbit esportiu .
    [Show full text]
  • Social Structure of Catalonia
    THE SOCIAL STRUCTURE OF CATALONIA By SALVADOR GINER 1984 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia. No 2. J Salvat-Papasseit. Selected Poems. Translated with an Introduction by D. Keown and T. Owen. © Salvador Giner, 1980. Printed by The University of Sheffield Printing Unit. Cover design by Joan Gili. ISSN No. 0144-5863 ISBN No. 09507137 08 IN MEMORIAM JOSEP MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978) Dr. J. M. Batista i Roca, founder member of the Anglo-Catalan Society and its first Honorary Life President, always hoped that the Society would at some stage be able to publish some of the work of its members and guest speakers. Unfortunately this was never possible during his lifetime, but now that the Society, with the help of a grant from Omnium Cultural, is undertaking the publication of Occasional Papers it seems appropriate that this Series as a whole should be dedicated to the fond memory which the Society holds of him. CONTENTS Foreword 1 I. The historical roots of an open society. 4 II. Social classes and the rise of Catalan industrial capitalism. 15 III. A broken progress. 28 IV. The structure and change of Catalan society, 1939-1980. 38 V. The reconquest of democracy. 54 VI. The future of the Catalans. 65 Appendices. Maps. 75 A Select Bibliography. 77 FOREWORD A la memòria de Josep Maria Sariola i Bosch, català com cal The following essay is based on a lecture given at a meeting of the Anglo- Catalan Society in November 1979* Members of the Society's Committee kindly suggested that I write up the ideas presented at that meeting so that they could be published under its auspices in a series of Occasional Papers then being planned.
    [Show full text]
  • The Rise of Xenophobia and Populism in Catalonia (Spain) Montserrat Clua I Fainé Universitat Autònoma De Barcelona
    University of Massachusetts Amherst ScholarWorks@UMass Amherst Cultural Heritage in European Societies and Spaces EASA Workshop 2012: Working Papers (CHESS) 2012 Multiculturalism, Identities and National Uncertainties in Southwest Europe: The Rise of Xenophobia and Populism in Catalonia (Spain) Montserrat Clua i Fainé Universitat Autònoma de Barcelona Follow this and additional works at: https://scholarworks.umass.edu/chess_easa Part of the Social and Cultural Anthropology Commons Clua i Fainé, Montserrat, "Multiculturalism, Identities and National Uncertainties in Southwest Europe: The Rise of Xenophobia and Populism in Catalonia (Spain)" (2012). EASA Workshop 2012: Working Papers. 3. Retrieved from https://scholarworks.umass.edu/chess_easa/3 This Article is brought to you for free and open access by the Cultural Heritage in European Societies and Spaces (CHESS) at ScholarWorks@UMass Amherst. It has been accepted for inclusion in EASA Workshop 2012: Working Papers by an authorized administrator of ScholarWorks@UMass Amherst. For more information, please contact [email protected]. Multiculturalism, Identities and National Uncertainties in Southwest Europe: The Rise of Xenophobia and Populism in Catalonia (Spain) Montserrat Clua i Fainé, PhD (Universitat Autònoma de Barcelona) This paper proposes a critical reflexive approach to the multiculturalist debate. The starting point is to realize that, despite the years we have spent debating about multiculturalists and interculturalists policies, even the amount of writings we have about the issue (Rodríguez, 2010), it seems that all this work has not been effective for the disappearance of racism and its consequences. As was stated in the proposal of the workshop, today many European countries (with or without a history of multicultural policies) have seen a reaction against the policies of multiculturalism and an increasing of the presence of racist and xenophobic attitudes.
    [Show full text]
  • The Independence Conflict in Catalonia
    The independence conflict in Catalonia The independence conflict in Catalonia Real Instituto Elcano - (updated version 2019) Real Instituto Elcano - Madrid - España www.realinstitutoelcano.org © 2019 Real Instituto Elcano C/ Príncipe de Vergara, 51 28006 Madrid www.realinstitutoelcano.org ISBN: 978-84-92983-19-3 The independence conflict in Catalonia Real Instituto Elcano Outline 1. The territorial pluralism of Spain and the “State of Autonomies” 2. Catalonia: its significance, internal diversity and extensive powers of self-rule 3. Explanatory factors and the sovereignty process (2012–2017) 4. Subsequent political developments since 2018 5. A comparative perspective: Brexit, Scotland and other manifestations of independence 6. Attempts to “internationalise” the conflict 7. Lessons learned and potential solutions The independence conflict in Catalonia 1. The territorial pluralism of Spain and the “State of Autonomies” • The complexity of the centre and the periphery when it comes to territorial matters and identity is a distinctive feature of the Spanish political system. This feature is shared with other plural democracies such as Belgium, Canada and the UK (and, to a lesser extent, Italy and Switzerland). • Nonetheless, Spain is one of the few states in Europe that has successfully preserved its national integrity. In contrast to the rest of the continent, Spain’s borders have remained unaltered for five centuries and there has not been a single territorial change in the last two centuries (colonial possessions aside). Figure 1. Europe in 1519 Source: Historical Atlas, W. & A.K. Johnston Ltd, 1911. Real Instituto Elcano - 2019 page | 5 The independence conflict in Catalonia • The reasons for the paradoxical balance between preserving the country’s integrity, on the one hand, and power and identity struggles between the centre and the periphery, on the other, are bound up with the country’s history and its institutions, interests and dominant political ideas.
    [Show full text]
  • Origin and Evolution of Olympic Spanish Boxing in the Period 1920-1968
    Original Article Origin and evolution of Olympic Spanish boxing in the period 1920-1968 MARÍA TERESA CALLE-MOLINA 1 , MARÍA EUGENIA MARTÍNEZ-GORROÑO Department of Physical Education, Sport and Human Movement, Autonomous University of Madrid, Spain ABSTRACT This research presents the origins of boxing in the Olympic structures in Spain at the end of the 19th century, as well as the social, sporting and economic circumstances of Spanish boxing in the 1960s. This historical qualitative recovery was made based on the analysis of the testimonies of Spanish Olympic boxers who participated in the Mexican Games in 1968, information triangulated with numerous and diverse sources. The results show that Spanish participation in boxing in the Games, since its inclusion in the Spanish sports structures in 1920, took place four times until 1960. In this last decade its practitioners came from disadvantaged backgrounds and their evolution as boxers was very precarious in terms of material and personal resources. During this period, the national team developed with scarce resources. Fighters had to combine their sporting careers with other temporary jobs to support the family economy. We can conclude that those circumstances involved very poor preparation and international and Olympic defeats. However, boxing provided a platform to raise the social, economic and cultural status of the fighters and, considering their circumstances, becoming an Olympian was the greatest milestone in their personal lives and a national sporting landmark. Keywords: Boxing; Olympism; Olympic Games; Spanish sport. Cite this article as: Calle-Molina, M.T., & Martínez-Gorroño, M.E. (2021). Origin and evolution of Olympic Spanish boxing in the period 1920-1968.
    [Show full text]
  • JOAN JOSEP NUET Joan Josep Nuet: "Estem En Un Moment En Què Hem D'escollir Entre República O Barbàrie"
    ENTREVISTA A JOAN JOSEP NUET Joan Josep Nuet: "Estem en un moment en què hem d'escollir entre república o barbàrie" Entrevistem el coordinador general d’EUiA i diputat de Catalunya en Comú Podem per parlar de les acusacions de la Fiscalia als dirigents sobiranistes i de Sobiranistes, la plataforma que ha impulsat amb Elisenda Alamany. Àngel Ferrero Coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya en Comú, Joan Josep Nuet (Reus, 1964) va atendre Públic divendres, poc després que es coneguessin les acusacions de la Fiscalia als dirigents independentistes. Minuts abans d’arrencar la conversa, Nuet està atenent mitjans de comunicació per telèfon. Com a membre de la mesa del Parlament durant la passada legislatura, el Ministeri Públic demana per a ell una inhabilitació d’un any i vuit mesos i una multa de 30.000 euros. Veníem a parlar de Sobiranistes, la plataforma crítica amb el rumb de l’espai dels Comuns que ha impulsat amb la també diputada Elisenda Alamany, però inevitablement hem de començar per aquí... A la força li he de preguntar per la notícia de la Fiscalia... Ara mateix encara estem rebent les notícies. Fins fa un moment encara circulava la notícia que no es demanava la inhabilitació per a mi i només una multa perquè primer han anunciat la multa i després la inhabilitació. Jo m’esperava peticions d’aquesta mena. Són molt greus, sobretot les de presó per a la Carme (Forcadell) i els membres del Govern. És terrible, encara que l’Advocacia General de l’Estat ha renunciat a l’acusació de rebel·lió i només ho deixa en sedició, aquesta notícia no pot compensar de cap de les maneres l’atrocitat de les peticions que fa la Fiscalia.
    [Show full text]
  • Spanish and Belgian Press Coverage of Political Conflicts in Flanders and Catalonia
    International Journal of Communication 7 (2013), 1622–1640 1932–8036/20130005 The Mirror Effect: Spanish and Belgian Press Coverage of Political Conflicts in Flanders and Catalonia ENRIC CASTELLÓ1 Universitat Rovira i Virgili, Spain ALEXANDER DHOEST SARA BASTIAENSENS University of Antwerp, Belgium This article analyzes how the press in Belgium and in Spain reports on Catalonia and Flanders, respectively. Grounding our arguments in the theories of national identities and the domestication of the news, we propose the concept of the mirror effect to explain the logics of comparison of two different contexts. Combining a content analysis of eight major newspapers with a qualitative discourse approach, the article shows that reporting on political conflicts such as the ones analyzed tends to use “the other’s case” as a model to learn from that may or may not be followed. The results also indicate considerable differences between the Belgian and Spanish cases, the latter being more politicized and focused on the other’s national conflict. Introduction In December 2010, Catalan public television screened a 30-minute report on Belgium (Oliver & Segarra, 2010). The report focused on the national crisis within the country, giving a rather complex narrative on the Belgian situation. The context of the report was the crisis of the Belgian government and the success of Flemish nationalism. This television program was only the most visible outcome of the generally increasing Catalan interest in Belgium since the national conflict peaked. Some time later, a 1 This article is part of the project titled “The Media Construction of Political and Territorial Conflicts in Spain.
    [Show full text]
  • Joan Josep Nuet: “La CUP Ens Ha Demanat Que Trenquem Amb Iniciativa Però El Temps De Les Baralles S’Ha Acabat”
    Joan Josep Nuet: “La CUP ens ha demanat que trenquem amb Iniciativa però el temps de les baralles s’ha acabat” Joan Josep Nuet (Reus, 1964) és l’actual coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i di- putat al Congrés dels Diputats. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona. L’any 1986 va ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i al sindicat CCOO. Mentre es desmembrava la Unió Soviètica, ell aconseguia la seva primera acta com a regidor comunista a Montcada i Reixac. Va deixar la feina d’agent comercial, en el sector del metall i de la química industrial, el 2006 quan va ser escollit senador per designació autonòmica. Actualment també és membre de la direcció d’Izquierda Unida. No ha deixat mai de pagar la quota de soci al Casal de Cuba de Barcelona. Com arriba un noi de Reus a ser el líder dels comunistes de Catalunya? Reus, en la història de Catalunya, té un paper cabdal. Va ser la segona ciutat més poblada del país, després de Barcelona, a finals del segle XIX. Reus ha parit molta gent important! No em vull comparar… però gent com Gaudí, el general Prim o l’anarquista Joan Garcia Oliver. Sempre ha estat una ciutat amb una vocació més cosmopolita. Culturalment és una ciutat molt més potent que Tarragona. Però tu has fet més vida política a Montcada i Reixac. Has estat regidor. Coneixes els barris obrers de l’àrea metropolitana de Barcelona. Acabaran votant extrema dreta o Ciutadans? Seguiran votant el PSC? Tornaran a votar comunista? Aquests barris obrers acumulen una crisi de fractura.
    [Show full text]
  • Next Generation Catalonia Contents
    NEXT GENERATION CATALONIA CONTENTS 1. Introduction.......................................................................................3 2. Next Generation EU: European roadmap for recovery.....................................................................................11 3. Financing....................................................................................15 4. Governance....................................................................................17 5. The priorities of the Executive Council of the Government of Catalonia.........................................................................................20 6. 27 flagship projects for recovery and transformation.................................................................................23 7. List of projects by pillars and areas of action.............................51 Glossary..........................................................................................61 Annex 1. Alignment of the 27 flagship projects with the European flagships and Spanish state levers ........................................................................................................63 2 1. INTRODUCTION NEXT GENERATION CATALONIA 3 INTRODUCTION The outbreak of the coronavirus pandemic has rocked the world and shaken up the global agenda. Initially, public authorities and health systems concentrated their efforts on emergency measures to protect healthcare systems, essentially by increasing intensive care capacity, purchasing ventilators and other supplies, and expanding
    [Show full text]
  • The Role of Football in Spain
    THE PHENOMENON OF FÚTBOL IN SPAIN: A STUDY OF FÚTBOL IN SPANISH POLITICS, LITERATURE AND FILM Dissertation Presented in Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree Doctor of Philosophy in the Graduate School of The Ohio State University By Timothy Joseph Ashton, M.A. Graduate Program in Spanish & Portuguese The Ohio State University 2009 Dissertation Committee: Samuel Amell, Advisor Ignacio Corona Dionisio Viscarri Copyright by Timothy J. Ashton 2009 Abstract This investigation serves to demonstrate the multifaceted connection that the sport of fútbol has with certain aspects of Spanish society, namely, this cultural phenomenon’s long relationship with Spanish politics, literature and film. Since the formation of Spain’s very first club teams, the sport of fútbol has always demonstrated a strong connection with Spain’s historical socio-political disputes. These disputes have become essential elements in making up the very fabric of Spain and range from questions of nationhood, to questions of identity, culture, politics, ideologies and economy. Throughout this study, I address the dispute that has been taking place between the intellectual classes and the fútboling community and defend that although the relationship between intellectuals and fútbol has not been as public as fútbol’s relationship to politics, it has however existed throughout the entire history of the sport. Many intellectuals have deemed the sport of fútbol as an unsuitable topic for intellectual areas such as literature and artistic mediums like film. In this study, I uncover that some of Spain’s most highly praised literary figures had a passion for the sport which they alluded to, sometimes on numerous occasions, as central themes in their work.
    [Show full text]