CATÀLEG DE MASIES Pla General D’Ordenació Urbanística Municipal
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CATÀLEG DE MASIES Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal Juny de 2005 Ajuntament de Botarell Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- CATÀLEG DE MASIES Juny de 2005 Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- INTRODUCCIÓ: LOCALITZACIÓ I TRETS GENERALS DE LES MASIES DEL TERME DE BOTARELL Els criteris generals de selecció de les masies determinats per la Direcció General d’Urbanisme han estat adaptat a les particularitats del Terme Municipal de Botarell i, més concretament, a les característiques dominants en les construccions. Alguns criteris clars de selecció o de diferenciació han estat: - La significació arquitectònica del mas, o bé l’interès del conjunt més o menys al marge d’aquesta qualitat arquitectònica. - El paper de l’indret en la dinamització agrària –i en part laboral- del municipi i la seva rodalia. - Un cert paper d’equilibri en el marc del terme municipal. - Una potencialitat més específica en l’assumpció de noves funcions que poden ser d’interès per al propi mas o per al conjunt del municipi. Evidentment, en alguns casos es combinen dues o més d’aquestes justificacions, especialment en els masos de major dimensió. D’altra banda, cal partir de la consideració que els masos en general són pocs en nombre al terme, i es troben associats generalment a les grans propietats del municipi. De fet, gairebé tots donen el nom a la partida respectiva. Hem de recordar, a més, que el poblament ha estat tradicionalment concentrat a Botarell, amb la qual cosa els masos no es van construir fins a èpoques modernes. Això contrasta amb l’antic terme de la Quadra de Tascals, constituït solament per masos situats de manera dispersa i d’origen molt antic. Seguint una orientació de nord a sud i d’oest a est, amb les corresponents coordenades UTM des del centre de l’edificació a preservar, els masos considerats són: 1. Mas d’en Vernis (x- 33692; y- 4559387). Partida dels Domenges. Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- 2. Mas de Molló (x- 332671; y- 4559385). Partida dels Domenges. 3. Mas d’en Perdiu (x- 332028; y- 4558706). Partida del mateix nom. 4. Mas d’en Giol (x- 333568; y- 4558577). Partida del mateix nom. 5. Mas d’en Duran (x- 332078; y- 4558034). Partida del mateix nom. 6. Mas d’en Rabassa (x- 332330; y-4556582). Partida de les Roques. 7. Mas d’en Cases (x- 331727; y- 4556309). Partida de la Parada del Jaumet. 8. Mas d’en Domènech (x- 334152; y- 4556078). Partida del mateix nom. Finalment, cal apuntar també per la seva singularitat el Mas del Gerro (9, amb aquestes coordenades: x-331497; y- 4555420), per la seva localització en un espai urbanitzable, corresponent al PAU-1. Tot i que presenta unes característiques substancialment diferents a la resta de localitzacions, aquesta construcció té un indubtable interès, i per la seva pròpia localització pot tenir un clar efecte demostratiu per a la recuperació de masos amb finalitats diverses, en molts casos vinculades al turisme. Aquest plantejament és especialment vàlid per aquelles construccions de majors dimensions i situades més a prop del nucli de Botarell, d’altres poblacions properes o de les vies de comunicació. En general s’observa, juntament amb uns nivells de conservació i habitabilitat diversos però en general acceptables, una manca de serveis derivada del reduït nivell de residència permanent. Això contrasta amb la realitat d’altres comarques catalanes, però no amb la realitat del Baix Camp ni del conjunt del Camp. Ara bé, la localització general del municipi i l’elevada accessibilitat global de les construccions són també fets destacables de cara a una eventual recuperació o millora. D’altra banda, algunes edificacions en principi dubtoses s’han desestimat finalment per raons diverses, també sovint combinades. Entre aquestes destaquen la manca d’accessibilitat i funcionalitat, la manca d’interès arquitectònic i/o històric o la seva localització en àrees que no arriben a desenvolupar una activitat agrària continuada. Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- En conjunt es tracta de masos la reconstrucció dels quals reverteix importants dificultats tècniques o bé que poden desvirtuar la construcció i el seu entorn més immediat. El mapa general de localització de els masies en el terme municipal és en escala 1:40.000, mentre que les ortofotos de localització corresponents a cada fitxa són en escala 1.5.000. Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- 1. MAS D’EN VERNIS Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- Nom de la Masia: MAS D’EN VERNIS Identificació al plànol d’ordenació: 1 Nucli o indret: partida Domenges Ús del sòl: agrari a preservar Coordenades UTM: x- 332692; y- 4559387 12 N Tancat PB-P 2 8 3 5 1. DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL 1.1. Època de construcció, tipologia i entorn El mas es localitza a la zona nord del terme de Botarell, a la partida dels Domenges, sobre la carretera N-420 de Reus a Còrdova, des de la qual s’accedeix per un camí. Es troba sobre un turó que mira al camp, i és equidistant entre les Borges del Camp i les Voltes (Riudecols). La construcció principal –originària de 1737 segons la figura a la pedra que tanca l’arcada d’accés principal- compta amb planta baixa i pis, i existeixen espais afegits com una construcció adjacent, un tancat per a la llenya i un pou. Destaca també la tanca de pedra del recinte. L’estructura de l’edifici i les restes conservades fan pensar que la data correspon a una reforma feta sobre una obra més antiga. Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- L’edifici principal és de pedra, trobant-se en part arrebossat, i se situa sobre un desnivell que li dóna una configuració singular, accentuat pel petit espai pla –en part enrajolat- situat davant del mas. Hi ha escales de pedra que superen el desnivell. Inicialment el recinte acollia el Mas de Molló, que actualment constitueix una propietat independent. Tot i això, es localitzen de manera adjacent i les seves funcions i necessitats de futur poden ser contemplades de manera global. 1.2. Estat de conservació de l’immoble o conjunt L’estat es pot qualificar entre regular i dolent, especialment si considerem la possibilitat que el mas pugui acollir funcions diferents a les habituals de manera més continuada. Aquest nivell qualificaria també el pou i la construcció afegida. La teulada, però, es troba en bon estat. 1.3. Ús actual El mas té una utilització vinculada de manera restringida a les tasques agràries, i no es troba habitat tot i que gaudeix d’unes certes condicions per a una habitabilitat parcial. 1.4. Accessibilitat des dels camins públics, serveis i situació de risc S’hi arriba des de la carretera N-420 per un camí de 450 m de longitud i 2,20 m d’ample, de terra i en estat regular. El mas pròpriament dit compta amb un petit brancal d’entrada des d’aquest camí i amb característiques semblants, que dóna també accés al Mas de Molló. El mas no compta amb connexió a les xarxes de serveis, tot i que disposa, com la majoria de masos del municipi, de pou propi. Es tracta d’una zona relativament propera a espais forestals o, almenys, a zones agràries poc freqüentades. Al mateix temps, la seva situació prop de la urbanització les Costes i d’una carretera integrada en la xarxa bàsica catalana constitueixen fets singulars. 2. JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS ARQUITECTÒNIQUES, HISTÒRIQUES I PAISATGÍSTIQUES QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Es tracta d’una construcció interessant per la seva estructura i antiguitat, a més de demostrativa de les construccions agràries tradicionals de la zona del Baix Camp. La seva preservació és fonamental per a la continuïtat de l’activitat agrària i l’equilibri del territori en una zona molt propera a nuclis urbans i infraestructures, així com per al manteniment d’un espai agrari i d’un entorn paisatgístic d’elevada qualitat, singular en el cas del terme municipal de Botarell. 3. PROPOSTA D’INTERVENCIÓ 3.1. Usos admesos En principi caldrà considerar com a ús habitual el mateix que desenvolupa actualment –suport a l’activitat agrària- tot i que per la seva localització i les seves característiques podria acollir una residència més continuada i fins i tot una activitat de turisme rural. Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar- 3.2. Condicions d’edificació i ordenació Les actuacions de condicionament de l’entorn haurien de ser en tot cas de baix impacte, consistents en deixar un espai relativament ampli per a l’estacionament a partir d’un desbroçament. També caldria clarificar la situació de les construccions adjacents al mas, identificant els enderrocs necessaris per a la millora del conjunt, i preservar en tot cas el recinte exterior de pedra com a element singular i diferenciador. 3.3. Accés i serveis La dotació de serveis anirà lligada a la possible habitabilitat continuada i/o a la dotació de nous usos que es puguin acollir a la zona. La seva localització faria relativament fàcil l’arribada d’algunes de les xarxes, especialment si considerem la proximitat de la urbanització. Pel que fa a la via d’accés des de la N-420, necessita una millora global de les seves condicions, pensades no només amb una òptica de propietat sinó del conjunt de la partida, valorant la necessitat de millorar la seguretat de la cruïlla amb la carretera i de constituir un dels accessos a la urbanització propera.