SETMANARI D'INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSA «Allà on no hi hagi la caritat, tampoc no hi pot haver justícia» Any XXIV • Núm. 1.252 • 1,60 € 18 • setembre • 2003 Sant Agustí Missioners, a milers Burgos acull ej Congrés Nacional de Missions I amb el lema «És l'hora de la missió»

«És l'hora de la missió.» Aquest és el lema que ressonarà del 18 al 21 de setembre al Congrés Nacional de Missions, a Burgos, organitzat per la Comissió Episcopal de Missions. Espanya compta amb prop de 21.000 missioners que amb el seu testimoni també ens criden que és l'hora de la missió: ahir, avui i sempre. Móns. Carlos Amigo, arquebisbe de Sevilla i president de la Comissió Episcopal de Missions, en la carta de presentació del congrés afir­ ma: «Eren els missioners i missioneres els que demanaven un congrés en què es fes veure a les diòcesis la necessitat d'impulsar l'acció pastoral de les missions.» Aquest congrés té quatre grans objectius: fer una reflexió teològica i pastoral sobre la missió ad gentes; descobrir-ne i analitzar-ne els nous àmbits socials i culturals; revifar la consciència missionera en les comunitats eclesials, i donar a conèixer a la societat espanyola la tasca generosa dels missioners i missioneres. Sacerdots, religiosos i religioses, laics i lai­ ques... homes i dones que donen un gran testimoni de fe i d'entrega, que són admirats per tothom, però de vegades no són prou reconeguts. El congrés també pot ser una oportunitat perquè molts cristians que viuen la seva fe d'una manera molt apagada, despertin amb el testimoni dels missioners. Com diu el bisbe d'Osma- Sòria i director nacional de les Obres Missionals Pontifícies, Móns. Francisco Pérez, «la presència dels missioners és un revulsiu per als cristians, que a vegades vivim una fe de reserva». Pàg.3 i 4 La comunitat de El bisbe Ciuraneta visita la diòcesi romanesa de lasi Vic s'acomiada Del 20 al 28 d'agost, un grup de 44 lleida­ tans, presidit pel bisbe de la diòcesi. Móns. de iVIons. Guix Francesc Xavier Ciuraneta, va viatjar a Ro­ mania, concretament a la diòcesi de lasi, a Moldàvia. Tal com explica el prelat lleidatà El diumenge 7 de setembre la en una entrevista, l'arxiprestat Seu Vella de la comunitat diocesana de Vic va re­ ciutat de Lleida programa cada any un viatge- tre un emotiu comiat al bisbe Josep peregrinació i per aquest estiu va organitzar Maria Guix, que durant 20 anys ha una sortida cap a Romania per conèixer el país estat exercint el seu ministeri a la del P. Leonard Diac, sacerdot romanès que atén seü vigatana. La catedral de Vic es pastoralment els romanesos catòlics a la diò­ va omplir a vessar de fidels, amics cesi de Lleida. «Em va semblar que acompanyar els fidels d'aquest arxiprestat oferia i col·laboradors que van voler ho­ una ocasió immillorable per visitar el bisbe de lasi i agrair-li personalment la seva menatjar el prelat, que va destacar generositat per haver atès la nostra petició i haver enviat el P. Leonard per atendre els que durant aquests anys «he inten­ immigrants romanesos catòlics», afirma Móns. Francesc X. Ciuraneta. tat obrir les orelles de la gent a la Pàg.21 paraula de Déu i al que ens diu Jesús. He maldat perquè la gent parlés amb Jesús i Déu Pare en l'oració». El bisbe Guix, que ha El món educatiu avui, terra de missió Pàg. is i i: anunciat que a partir d'ara viurà a la casa de les Germanetes dels Po­ bres de Vic, va encoratjar la comu­ Sumari nitat diocesana a rebre el seu suc­ cessor. Móns. Romà Casanova i Pàg. 8 Caravaca de la Cruz acull la VI Trobada de Santuaris Casanova, «sense cap reserva». Entre els projectes realitzats. Móns. Pàg. 9 Entrevista al neuròleg italià Dr. Gigli Guix deixa dos plans de pastoral, l'organització del Consell Diocesà de Pastoral, la institució del diaco- Quat^^^^mlgg ^afjaionines j;elebren el 40è aniversari nat permanent i l'obertura del Mu­ seu Episcopal. Pàg. 20 Tarragona serà seu de la Setmana Social d'Espanya Pàg.18 Pàg. 27 J. Ruyra, el príncep de la prosa catalana 2 CATALUNYA^ CRISTIANA 18. setembre. 2003

Editorial CATALUNYA-^ CRISTIANA

Director: Mn. R. Octavi Sànchez Sotsdirectora: Gna. Gemnría Morató Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel . Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carrine Munté, Rosa Peraire ElhisheDeig, Catalunya Lingüista: Montserrat Piberriat Arxiu i fotografia: Eulàlia Grande Corresponsals: Guillem Farré,-G//?0/\/A· Guillem Ferrer, ILLES BALEARS; Jordi Curcó,./.iLf/DA- Lluís Serra i Miriam Díez, ROMA; Antoni Mirabet; SEU D'URGELL; Ramon ti la Mare de Déu Estany, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Joaquim Blanc, Víctor M. Cardona i Tomàs Mor, TORTOSA; Fàtima Alemany, VIC ' a mort del bisbe Antoni Deig ha estat una màxima audiència s'entrevistava el qui havia Col·laboradors externs: Gmà. Adrià, Pilarín Bayés, Joan de les notícies d'aquest estiu passat. Una estat el seu secretari i home de confiança a la Carrera, Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan Guite- notícia trista, perquè la mort d'algú sem­ diòcesi de Solsona, mossèn Jordi Orobig, i se li ras, Joan Antoni Mateo, Francesc Nicolau, Cristóbal Sàr- L rias, Pere Tena, Ferran L Tognetta, P-J Ynaraja, Joan pre ho és, sobretot per a aquells més propers. I preguntava sobre els últims moments de la vida entre aquests no tan sols es troba la seva família, del bisbe Deig. El conductor del programa va Manuel Gutiérrez sinó milers de cristians que el van tenir com a preguntar sobre les últimes paraules que havia Redacció, administració, publicitat i promoció: pastor primer a la diòcesi de Menorca i després a dirigit en vida el prelat, probablement pensant C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA la de Solsona. que hauria pronunciat alguna cosa semblant a un Tel. 934 092 810, Fax 934 092 820 La figura de Móns. Deig ha estat i continua testament en defensa de Catalunya i dels seus E-mail: [email protected] sent molt comentada en els mitjans de comunica­ drets, però la resposta del seu secretari va ser: Pàgina web: www.catalunyacristiana.com ció, i és que s'ha fet del qui era bisbe emèrit "de «Mentre va tenir ús de raó les seves últimes Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa Solsona alguna cosa més que un home d'Església. paraules van ser d'oració.» Oració intensa i molt Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l'evangelització Els diaris no han parat de publicar articles d'opi­ especial cap a la Verge Maria, perquè Deig era un i la,cultura nió sobre ell i moltes cartes al director han arribat home molt devot a la Mare de Déu, un detall que Director ex'ecutiu: Marc Murtra per expressar l'opinió sobre la seva persona. sempre ha passat desapercebut en les seves bio­ Gerent: Jaume Vinyals El bisbe Deig era un home senzill i molt proper grafies «laiques». Va ser el mateix Mn. Orobig Publicitat: Josep Harris a la gent, per tant, no cal estranyar-se de les qui a l'enterrament a la catedral de Solsona, Promoció: Alfons Miralles després que un gnip d'espontanis cantés Els sega­ nombroses mostres d'afecte i de dol per la seva Secretaria i subscripcions: Antònia Canals dors va demanar que es cantés a la Mare de Déu mort. Però el que sorprèn és com s'ha exaltat la Administració i comptabilitat: Isabel Giralt i recordant la gran devoció del difunt cap a la Mare figura del prelat per part de persones absoluta­ Montserrat Altamirano . del cel. ment allunyades de la fe, i fins i tot, en alguns Autoedició i compaginació: Carlos Aguado moments, molt crítics amb tot el que envolta el El qui fou vicari general d'Antoni Deig a la \mpress\ó·. Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1,411, món de l'Església. Aquests ens han volgut vendre diòcesi de Menorca durant tretze anys, Mn. Rafael Km 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788403. un bisbe Deig completament desfigurat i retallat, M. Olèo ha escrit una fantàstica reflexió sobre qui Fax 938 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB reduint-lo a un.simple defensor de Catalunya i de va ser el seu bisbe i amic personal al diari Ultima 14.387/79 • la seva cultura. Hora. Ens diu sobre ell: «S'exalta, desmesurada­ I Antoni Deig era molt més que això; és ment, el seu nacionalisme català, com si hagués innegable el seu compromís amb la terra, la seva estat aquesta la seva ocupació i preocupació prin­ o història i els seus costums, però per sobre de tot el cipal. (...) No s'ha captat que el qüe realment i bisbe ha estat un home de Déu i de l'Església. veritablement volia Deig era l'acostament de' . Difusió controlada per Quina poca ressonància han tingut en els mitjans Jesús i del seu evangeli- a la gent més senzilla del Membre de la UCEP de comunicació els seus escrits religiosos i les poble i a tots. (...) Em dol i lamento que al bon International Catholic Union of ÍPress seves activitats com a pastor. Per a alguns, l'únic home Deig se l'hagi utilitzat i se l'utilitzi per Membre de l'APPEC que interessava eren les declaracions que pogues­ d'altres intencions com freqüentment es fa.» Associació de Publicacions Periòdiques en català sin estar en la línia del que va pronunciar a la També opina sobre el fet que es cantés Els Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, segadors en el seu comiat, tal com ha fet algun SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ on defensava la creació d'una Conferència Epis­ dels nostres lectors a la secció «Cartes al direc­ Catalunya, resta de l'Estat espanyol, Andorra, copal Catalana diferenciada de l'espanyola. Des tor». Ens diu Mn. Olèo: «Em dol que el funeral d'aquell moment alguns el van voler convertir en s'utilitzés, per alguns, per fer un acte polític... que Gibraltar i Portugal: 80,60 € un líder del nacionalisme català, oblidant-se com­ es cantés "bon cop de falç", perquè Deig era Resta d'Europa: 146,74 € pletament de la seva condició d'eclesiàstic. veritablement mansoi, seguint la benaurança de Amèrica i Àfrica: 178,30 € Fa pocs dies en un programa radiofònic de Jesús.» Àsia i Oceania: 243,82 €

LA. TIRA, DEL P R I IVI E R PLA, Per Pilarín

- US PORTO LES IDEES DE CRIST.. PORTO OBRES D'ART PORTO MARAGDES DE PORTO BÈSTIES I ME N'EMPORTARÉ EL VOSTRE DE BURKINA FASO. COLÒMBIA. , DISSECADES DE L'INDIA. SOMRIURE QUAN TORNI AL [^jOÀtta ftPOAH/li 1 ZOU. J MEU PAÍS, BEN VELLETA. , /Q

^^^^9^^^^^^^ ^1^^ 18. setembre. 200 3 CATALUNYA+= CRISTIANA 3 en primer pla Espanya compta amb prop de 21.000 missioners i missioneres • «És l'hora de la missió», lema del Congrés de Missions

Unes 760 persones participaran, del 18 al 21 de setembre a Burgos, en fronteres i les limitacions dels àmbits te­ 73,4% dels missioners i missioneres espa­ el Congrés Nacional de Missions, organitzat per la Comissió Episcopal de rritorials, socials i culturals. El segon bloc nyols són presents a Amèrica Llatina; ja. a de les comunicacions es refereix al minis­ molta distància, un 14,6%, a Àfrica; un Missions. El congrés, que se celebra sota el lema «És l'hora de la missió», teri missioner: preveres, religiosos i reli­ 5,9%, a Europa; un 5,8%, a Àsia, i un s'estructura en quatre ponències, sis taules de comunicacions i sis taules gioses, i laics i laiques. 0,14%, a Oceania. de testimonis i d'experiències, desenvolupades per uns cinquanta missio- Els testimonis i les experiències de mis­ Un aspecte que preocupa de la realitat nòlegs i missioners dels cinc continents. Aquesta important cita missional sioners i missioneres ens acostaran la rea­ missionera és l'edat dels missioners i mis­ es podrà seguir a través d'Internet: www.eslahoradelamision.com litat de capellans, religiosos i religioses, i sioneres: un 33,35% tenen més de 63 anys laics i laiques d'Amèrica, d'Àfrica, Àsia i i un 32,47%, més de 73. «Hi ha milers de missioners.espanyols repartits arreu del En la carta de presentació del congrés, d'àjuda material i espi­ món. Creixen en entrega, en saviesa... i l'arquebisbe de Sevilla i president de la ritual. Per això veu con­ també en edat», reconeix Móns. Pérez. Comissió Episcopal de Missions, Móns. venient celebrar un Això no obstant, subratlla una dada signi­ Carlos Amigo, assenyala: «Eren els mis­ Congrés Nacional de ficativa: «S'observa un moviment especial sioners i missioneres els que demanaven Missions (..'.).» entre els joves. A l'estiu, més de 10.000 un congrés en què es fes veure a les diòce­ A l'hora de marcar jove^! es plantegen fer una experiència sis la necessitat d'impulsaT l'acció pasto­ els objectius d'aquesta missionera. És un signe d'esperança.» ral de les missions. Així ho va comprendre trobada, en una conver­ Un altre aspecte sobre el qual Móns. la Conferència Episcopal i, en elseu pla sa mantinguda amb Pérez crida l'atenció és el que es refereix pastoral 2002-2005, va posar com una de Móns. Francisco Pérez, als laics. En aquests moments, els laics re­ les accions a emprendre la celebració d'un bisbe d'Osma-Sòria i presenten el 4,62% dels missioners i mis­ Congrés Nacional de Missions.» I així ho director nacional de les sioneres espanyols: «El missioner també recull l'esmentat pla pastoral: «La nova Obres Missionals Ponti­ és el laic. Hi ha més de 600 laics espanyols situació de la societat espanyola obre nous fícies, ens destacava tres. que treballen en terra de missió. Sempre s'ha horitzons i àmbits a la missió ad gentes de punts: «Impulsar la associat la figura del missioner amb la del l'Església a Espanya. Es fa necessària una ' nova evangelització; capellà, el religiós o la religiosa, però també reflexió teològico-pastoral de responsabi­ ajudar a descobrir el que hi ha els laics i les laiques. Els laics noten litat missionera de les nostres comunitats fa l'Església a favor dels que pertànyer a l'Església és lliuíar-se per Els missioners, compromesos amb els més pobres. cristianes, per respondre als requeriments pobres i necessitats, i anunciar l'Evangeli de Jesucrist.» de la prioritat de l'anunci de l'Evangeli en reconèixer la tasca missionera, aplaudir-la. Oceania. Els congressistes també podran En la carta de presentació del congrés. els nous àmbits de la missió i de la coope­ Reconèixer-la especialment en els que lliu­ participar en dues vetllades missioneres: Móns. Amigo deia que «no es tracta de res­ ració de les Esglésies joves necessitades ren la seva vida: els missioners i les mis­ una per donar gràcies a Déu pels missio­ pondre a la qüestió, per a què serveix aquest sioneres. Cal agrair la seva entrega en un ners i missioneres, i una altra que tindrà congrés?, sinó a qui pretenem servir amb treball fet amb senzillesa i humilitat.» . un tarannà marcadament marià. el nostre treball? Els beneficiaris, indiscu­ tiblement, han de ser aquells a qui s'adreça Himne «És l'hora de la missió» Vocació missionera l'acció missionera de l'Església i aquells El nostre món té tantes que, des de la seva vocació, miren d'estar esperances, Joan Pau II no es cansa de repetir que El manament de Crist, «aneu per tot el molt a prop de la missió ad gentes». Aquest se senten tantes veus que ens la missió de l'Església de donar a conèixer món i prediqueu l'Evangeli», ens concer­ congrés pretén, entre d'altres coses, re­ volen salvar. el missatge de Crist és responsabilitat de neix a tots. Això no exclou que hi hagi per­ conèixer el treball dels missioners i mis­ La nostra força ve de l'Amor i la tots els cristians i, sobretot, al nostre temps. sones amb una vocació específica a la mis­ sioneres. Però també vol ser un revulsiu Vida, D'aquí que el lema d'aquest congrés, «És sió ad gentes i ad vitam. de cara a moure cors: «La presència dels la nostra llum, l'Evangeli, ha de brillar. l'hora de la missió», es llegeixi com una Actualment, Espanya és el país qiie missioners és un revulsiu per als cristians, interpel·lació, explica Móns. Pérez: «En compta amb un nombre més gran de mis­ que de. vegades vivim una fe de reserva. ÉS L'HORA DE LA MISSIÓ, certa manera, és un títol provocatiu. Sem­ sioners, prop de 21.000. Tot i que és una La fe cal alimentar-la cada dia, amb la Pa­ MISSATGER, ALÇA LA VEU. pre és temps de missió: ahir, avui i sem­ xifra important, no n'hi ha prou. A més, la raula de Déu, amb els sagraments», sosté ÉS L'HORA DE LA MISSIÓ, VIU EL TEMPS AL COMPÀS DE DÉU. pre. Es tracta de reconèixer Jesucrist en els crisi de vocacions també ha arribat a les Móns. Pérez. I afegeix: «Hem de ser llum sagraments, en la Paraula, en els altres. institucions missioneires. En aquest sentit. al món, no amagar-nos, entregar-nos. De Hi ha moltes persones que han L'Església ha d'anunciar Jesucrist dins i Móns; Francisco Pérez indica que «aquí a vegades vivim tènuament i cal enfortir la perdut el rumb, fora de l'Església. Ha d'ajudar a compren­ Espanya encara existeixen aquestes arrels fe. El cristià ha de ser valent i arriscar-se.» giren en la seva vida sense saber on van. dre la importància de Jesucrist en la vida de l'esperit missioner que dóna els seus Com indica Móns. Amigo, «si és l'hora La nostra força ve del Camí i de cada home i de cada dona. Ell ha vingut fruits. Cal posar més l'accent en les parrò­ de la missió, també haurem de dir que és la Vida a guarir els cors, a salvar-los del pecat. El quies en relació amjj la dimensió missio­ el moment de reunir-nos en aquest congrés la nostra llum. Bona Notícia, ha de cor humà està cridat a la plenitud de l'amor, nera, tot i que em consta que es fan esforços i d'escoltar, de nou, el manament missio­ brillar de la felicitat, de l'alegria que només pot en aquest camp». ner de Crist, enfortir la nostra fe i sortir al ÉS L'HORA DE LA MISSIÓ... donar Déu.» A la llumde les dades estadístiques, el . món per anunciar l'Evangeli». (R.M.J.) El lema del congrés es desgrana al llarg Món de creences, món de de ponències, comunicacions, testimonis i cultures, tothom a la recerca de la claredat. experiències, i vetllades missioneres. Les La nostra força ve de la Llum i la ponències rastregen quatre aspectes de la Vida, missió ad gentes: la seva situació en les seves Paraules, com estels, han de l'Església; la seva fonamentació teològi­ LLAR D'ANCIANS P. MIRALLES brillar ca; els reptes que presenta a l'Església, i l'acció prioritària'de les Esglésies particu­ ÉS L'HORA DE LA MISSIÓ... lars. Les comunicacions es diyideixen en per a grans persones grans dos blocs. El primer aborda els àmbits de Lletra (original castellà) i música: la missió ad gentes. La idea és aprofundir Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Grup Getsemaní en la universalitat de la missió, malgrat les NIF: G-08862781. - Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 www.residendapmiralles.org e-mail: [email protected] 4 CATALUNYA+= CRISTIANA 18 setembre.2003

L'ENTREVISTÜk Anastasio Gil García, secretari general del congrés ^fhorà cíefe fnissló nastasío Gil és el director del Secretariat de gres Nacional de Missions, ja que ell n'és el secre­ la Comissió Episcopal de Missions i Coope­ tari general. El congrés és el resultat de dos anys ració entre Esglésies de la Conferència Epis­ de preparació, d'esforç i d'il-lusió que es plasma­ copal Espanyola. Aquests darrers mesos ran en una reunió d'alt nivell de la qual s'esperen s'ha vist desbordat de feina amb motiu del Con-. molts fruits.

—Com va sorgir la idea d'or­ missió»? ganitzar aquest congrés? —Hi ha els anomenats territoris de mis­ —Des de fa anys els que treba­ sió que depenen de la Congregació per a llem en l'àmbit de l'animació mis­ «L'activitat l'Evangelització dels Pobles.. Són unes sionera estàvem detectant que la 1.100 les circumscripcions que actualment responsabilitat per les missions es­ han de ser ateses com a «territoris de mis­ tava decaient. D'altra banda, els sió». En ells es pot dir que l'Església enca­ documents de l'Església aportaven missionera no és ra no és present amb l'anunci de l'Evangeli idees i horitzons nous sobre l'acti­ ò ho és de manera molt inicial. Aquests ter­ vitat missionera de l'Església. ritoris necessiten tota mena d'ajut material Aquesta preocupació va ser propo­ d'"especiaiistes"» i personal. sada a la reflexió pastoral que es Ara bé, més enllà de les fronteres geo­ va fer a la Conferència Episcopal gràfiques, hi ha nous àmbits socials i cultu­ al començament del mil·lenni i, rals que necessiten igualment ser conside­ com a conseqüència, l'Assernblea Plenària - —Què suposa aquest esdeveni­ rats com a camp de missió, per aconseguir de l'episcopat espanyol va incorporar com ment per a l'Església espanyola? que les persones facin el pas del paganisme una de les seves tasques prioritàries per al —Una bona contribució per entén- - al desig de conèixer el misteri revelat per trienni present la celebració d'un Csngrés dre i dur a terme allò que el Pla Pasto­ Déu en Jesucrist. Són els mitjans de comu­ Nacional de Missions. ral de la Conferència Episcopal (2Ó02- nicació, la cultura, les grans ciutats, els jo­ —Quins són els seus objectius? 2005) proposa en parlar d'una pastoral ves, el món de pobresa i marginació, la mi­ —Fer una. reflexió teologicopastoral missionera. Jambé a Espanya cal con­ gració, etc. També se'n parlarà al congrés. sbbre què és la missió ad,gentes. Quan es tinuar fent el primer anunci de l'Evan­ —Joan Pau II parla de la nova evan­ diu que «tot és missió», es corre el risc que geli. Al poble espanyol aparexien no­ gelització. Com ha de ser l'evangelitza- res és missió. Quan s'afirma que «la missió ves situacions i àmbits necessitats ció en aquest segle xxi? és aquí» pot ser una coartada per no col- d'una primera evangelització. El con­ • -;-Cal distingir. La nova evangelització laborar ànrtbrMiunci'dé l'Evangeli'èn els grés té l'afany de desvetllar aquestes § fa referència a l'acció apostòlica amb els llocs i a les persones que encara.no han re­ situacions. Al mateix temps, serà una-1 que, no prou evangelitzats, han estat bate­ but el do de la fe. nova oportunitat per inserir en els pro- "^ jats però s'han allunyat de la fe. Es un repte Descobrir que, a més dels territoris de cessos de formació cristiana la dimen- § per a les Esglésies dels països anomenats missió, estan apareixent al món uns àmbits sió missionera. La iniciació cristiana ^ cristians. Per iniciar aquests batejats a la fe nous de la missió ad gentes que van més no es pot donar per conclosa si no té a. i vida cristiana s'imposa un procés pastoral enllà dels merament territorials, com ara els en compte la responsabilitat apostòli- :s de nova evangelització. Certament difícil, àmbits socials i culturals. ca i missionera dels fidels. S però urgent i necessari. Enfortir la presència de la dimensió mis­ —Hi ha entre els cristians la I Parlar de l'activitat missionera és refe­ sionera en els plans pastorals ordinaris de li. rir-se a l'anunci de l'Evangeli al que no van consciència de la necessitat de mis- les comunitats cristianes, per evitar que la Anastasio Gil. ser mai prèviament evangelitzats. Són els preocupació pér les missions es redueixi a sionar? que viuen als anomenats «territoris de mis­ unes jornades o a una simple ajuda econò­ ' —Creix la consciència de col- creixen en la cooperació personal i vocaci­ sió», però no només ells. En l'actualitat es mica. laborar generosament amb els països i po­ onal. troben en qualsevol part del món i és a ells —Per què s'ha escollit com a tema «És bles més necessitats en-els seus projectes —Tots podem ser missioners? Què a qui està destinada l'acció missionera de l'hora de la missió»? de promoció i desenvolupament. Les aju­ entenem actualment per «missioner» o l'Església. —L'any 1993 Joan Pau II va dir als bis­ des econòmiques i humanitàries per aten­ «missionera»? —No hi ha dubte que els missioners i bes espanyols que és l'hora de renovar la dre la dignitat de les persones amb la im­ ^L'activitat missionera no és missioneres se'ls admira però, se'ls ofe­ vida cristiana dels nostres fidels i comuni­ plantació de la pau, de la justícia i del .d'<

CASTELGANDOLFO.— EI Papa va rebre el 6 de setembre els tiu que «és essencial que els vostres bisbes indis de les. províncies eclesiàstiques d'Agra, Delhi i Bhopal, instituts d'educació mantinguin una forta identitat catòlica», va insistir. que van ser a Roma com cada cinc anys per a la visita ad liniina. Joan Pel que fa als sacerdots, el Papa Pau II va adreçar-se als prelats i es va referir a la «presència va fer saber als bisbes indis que mil·lenària de l'Església a l'índia», recordant sobretot fígures com «estan cridats a ser signes de con-, l'apòstol Tomàs, sant Francesc Xavier o la mare Teresa de Calcuta. tradicció en les societats que cada cop són'més materialistes i secula­ Segons el Papa, «fins i tot en temps tida per tots els cristians, a causa de ritzades». El perill de «la seducció difícils, el desig d'evangelitzar i de pro­ la gràcia rebuda en el Baptisme i en de la societat de consum pot insinu­ clamar Jesucrist ha estat sempre molt fort». la Confirmació», va recordar. ar-se en la vida dels nostres semi­ El Papa va lloar «a consciència» la manera La petjada de l'Església catòlicaa naristes i sacerdots», va advertir el amb què els bisbes preparen el laïcat indi l'índia es nota en àmbits com la Pontífex, i, per tant cal que els per ajudar el clergat, a causa de la mancan­ sanitat, el desenvolupament, el ben­ El Papa va dir que els sacerdots són cridats a ser bisbes «tinguin la tasca especial de ça de sacerdots en moltes regions del país. estar i sobretot en l'educació, va «signes de contradicció». garantir que els nostres seminaris­ Segons el Pontífex, és impressionant la esmentar el Papa, i va subratllar com «mol­ lics i persones que practiquen una altra tes i sacerdots no estiguin temptats a no dedicació dels laics en molts àmbits de la tes de les vostres escoles compten amb un religió». viure segons la lògica de l'entrega i la pastoral: «Aquestes activitats no s'han alt percentatge de mestres que no són La característica de les escoles catòli­ generositat». d'entendre com una ampliació del paper catòlics; la seva presència pot contribuir a ques a l'índia és, per a Joan Pau 11, «la seva del clergat, sinó com una realitat compar­ fomentar la comprensió mútua entre catò- inflexible catolicitat», i.és per aquest mo­ Miriam Díez i Bosch

El Pontífex rep ei nou ambaixador de Mor el cardenal Otunga, defensor a Bolívia Àfrica del dret a la vida CASTELGANDOLFO.— El nou poden assegurar un millor desenvolupa­ ROMA.— El cardenal Maurice Michael Otunga, bisbe emèrit de l'arxidiòcesi ambaixador de Bolívia davant de la Santa ment». de Kenya, va morir el 6 de setembre als 80 anys després d'una vida dedicada a Seu, Valentín Abecia Baldivieso, va ser • El Papa va manifestar el seu desig per lluitar contra l'avortament. El Papa, en un telegrama enviat a l'actual ai^quebisbe rebut pel Papa a Castelgandolfo junta­ tal que la crisi financera del país superi, de Nairobi, Raphael S. Ndingi Mwana'a Nzeki, escriu que «he rebut amb profunda ment amb la seva família, i va sentir ja que «afecta principalment les capes tristesa la notícia de la mort del cardenal Maurice Michael Otunga, i desitjo com Joan Pau II li recordava que «el més dèbils de la societat». Per la seva assegurar-li a vostè i a tots els fidels les meves pregàries». El cardenal Otunga era futur de Bolívia està en la pau social». banda, l'ambaixador Abecia va dir que ordinari militar emèrit de Kenya i havia nascut a Chebukwa el 1923. Va estudiar El Papa va dir al nou diplomàtic que no «el president de Bolívia, Gonzalo Sànchez al seu país i a Uganda. A Roma va ser alumne del Pontifici Col·legi Urbà de oblidi com «els bisbes de Bolívia van de Lozado, m'ha encomanat la missió Propaganda Fide. Quan va tomar a Kenya va ocupar diversos càrrecs fins que el oferir la seva col·laboració en els mo­ d'expressar-li que el país que represento 1956, Pius XII el va nomenar bisbe auxiliar de Ksumu. Més tard va ser codjjitor ments de més dificultat del país per fo­ sosté la seva condició pacifista, i reitera el de Nairobi. Havia estat vicepresident de l'Associació de les Conferències Episco­ mentar iniciatives pacificadores que afa- seu propòsit de trobar un camí d'igualtat pals de l'Àfrica Oriental. Des del 1973 era cardenal i titular de l'església romana . yorissin la bona entesa i la conciliació». jurídica, social i econòmica per a tots els de Sant Gregori Barbarigo allé Tre Fontante. Era conegut per la seva lluita contra Joan Pau II, en el seu discurs adreçat al bolivians, i una solució equitativa a la l'avortament al continent africà. (M.D.B.) nou representant de Bolívia, va dir que seva necessitat de sortir a navegar amb «l'honestedat, l'austeritat, la responsabi­ sobirania pròpia, i no comprada a través litat pel bé comú í l'esperit de sacrifici de la dependència». (M.D.B.) Congrés internacional tomista sobre huhíianisme ALEMANYA ROMA;— Del 21 al 25 de setembre se celebrarà a Roma el congrés internacional «L'humanisme cristià en el tercer mil·lenni: perspectiva de Tomàs d'Aquino». Aquest iViissatge del Papa a la Trobada de congrés, per desig exprés de Joan Pau II, el convoquen la Pontifícia Acadèmia de Sant Tomàs (PAST) i laSocietat Intemacional Tomàs d'Aquino (SITA). EIP. Aberlardo Lpbato, Pregària per la Pau o.p., president de la PAST, ha explicat que aquesta trobada té com a objectiu «estudiar el tema de l'humanisme en tota la seva amphtud i profunditat, des de la història, les ciències AQUISGRA.— El cardenal Roger Etchegaray, president emèrit del Consell de l'home, la filosofia i la teologia, com ho ha fet sant Tomàs a la seva obra». Mitjançant Pontifici Justícia i Pau, va ser l'encarregat de llegir el missatge que el Papa ha adreçat la pàgina web del congrés, http://e-aquinas.net/2003, es pot accedir a ponències, comuni­ als participants a la trobada interreligiosa «Homes i Religions per la Pau», organitzada cacions i fòrums. (C.C.) enguany a la ciutat alemanya d'Aquisgrà de la mà de la Comunitat de Sant Egidi. En aquesta ocasió, la més multitudinària de totes les trobades originades el 1987 després de la Pregària Interreligiosa per la Pau a Assís, el Papa ha volgut dir als assistents que «la pau es construeix amb el diàleg i l'encontre». Les paraules del Papa comencen amb un to pessimista: «En aquests anys s'ha fet molt poc per defensar la pau i sostenir el somni d'un i realment vols una dieta sana per a la teva món lliure de guerres: s'ha preferit el camí del desenvolupanient d'interessos particulars, Sfamília, nosaltres conreem l'horta i et por­ i s'han fet despeses enormes d'una altra manera, sobretot per a despeses militars.» tem cada setmana a casa les fruites i les horta­ lisses fresques, lliures de químics, plaguicides i Amb un to més esperançador, Joan Pau II acaba el missatge llegit pel cardenal LA HUERTA EN CASA Etchegaray dient què «el procés de pau no es facilita si es deixa que prosperin injustícies hormones i amb tota la força del seu gust. i disparitats en el nostre planeta». «La gent de religions i cultures diverses està cridada Uopció À partir de 96,3€, 4 caixes (1 per setmana) a tomar a descobrir el camí de l'encontre i el diàleg. Unitat no és uniformitat. Però la A partir de 1.087€, 52 caixes (any) pau no es construeix en la ignorància mútua sinó en el diàleg i en l'encontre. Aquest intel·ligent per (transport inclòs) és el secret d'Aquisgrà», clou el Pontífex. (M.D.B.) ala gent sana Demaneu informació al Tel. 973 791 391 VIATGE A COSTA RICA amb visita a l'arxipèlag Bocas de Toro a Panamà dCeC 10 aC 25 de novembre

D San José D Cartago D Quepos • Tilaran D La Fortuna n Limon DTurrialba n Santa Rosa n Sixaoia Parc Nacional Volcà Irazu Parc Nacional Manuel Antonio Estero de Isla Damas Bòsque Nubòso Santa Elena i Monteverdi Reserva biològica Monteverde Parc Nacional volcà El Arenal Parc Nacional Tortuguero Parc Nacional Marí Cahuita Siquerres ihmmiimà& Arxipèlag Bocas de Toro conegutocom la Polinèsia de Centreamèrica Illa de Colon

'.^^..k.^-A-'l· • >kW'A''ki ^.. De V^ a i'l 1 de desembre Egipte í creuer pel Nil

Del passat faraònic al cristianisme primitiu

AMB L'ASSISTÈNCIA TÈCNICA DE MERCATRAVEL S.A.

DFMANEII ÏNFOIMAOO A^ AMICS BF, (HATAIIINYA :C1ÏSTÏAN. c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona, Tel. 934 092 700 - Fax 934 092 701 18. setembre. 200 3 esúlesí^^É mon CATALUNYA+= CRISTIANA 7

Bolívia PERÚ Rècord Guinness: Document dels bisbes el rosari més gran del món LIMA.— Amb el rés del Rosari més gran del món, l'arxidiòcesi de Lima conclourà a l'octubre les celebracio­ per al reencontre nacional ns de l'Any del Rosari demanant per les intencions, la salut i el ministeri de Joan Pau II. Per a aquest esdeveniment, que • Unà reflexió sobre els principals problemes del país es durà a terme el 5 d'octubre, l'arxidiòcesi ha llençat una gran convocatòria a parròquies, col·legis, universitats, LA PAZ.— Després dels greus esdeveniments socials que van torbar Bolívia al febrer, la moviments eclesials, germandats i confraries, i públic en general. Per a l'ocasió es confeccionarà un rosari amb Conferència Episcopal Boliviana ha declarat el seu compromís decidit de «donar suport a tols els grans de 80 centímetres de diàmetre que es desplegaran esforços i iniciatives a favor d'un reencontre nacional, fonamentat en el diàleg sincer, la concer­ pels 428 metres que constitueixen tot el perímetre de la tació dels diferents sectors i la recerca de solucions concretes que permetin construir una gran plaça Major de Lima. Aquestaplaça servirà d'escenari societat justa i pacífica, en què tots els bolivians puguin viure d'acord amb la dignitat de fills a la celebració de la missa, amb la presència de la venerada imatge del Senyor dels Miracles, especialment traslladada' de Déu». dès del santuari de les Natzarenes. Tant el rés del Rosari com la celebració de la missa estaran presidits pel cardenal Per assolir aquest objectiu els bis­ pot portar a nous moments de violèn­ Juan Luis Cipriani, arquebisbe de Lima i primat de Perú. bes han impulsat un treball intens de cia. «Els bolivians exigeixen més par­ (ACI) consulta. Aquest esforç es troba resu­ ticipació en les decisions que els con­ mit en el document titulat Pel reen­ cerneixen. Demanen més contre entre bolivians, donat a transparència en el tractament dels » * #\iwl#% conèixer juntament amb el comunicat afers públics, una lluita decidida con­ Compromís i lleialtat amb Bolívia. tra la corrupció i la impunitat dels Ei cardenal Sodano Eh el comunicat, els bisbes mani­ que violen les lleis i els Drets Hu­ festen les raons del compromís de mans, i solucions als problemes so­ crida a réilançar la l'Església per establir les bases del cials i econòmics aguts què el país reencontre entre bolivians: «Tenim el afronta.» renovació litúrgica deure d'ajudar a cercar camins que El document està dividit en cinc evitin més enfrontaments emergents punts que sintetitzen els principals pro­ ROMA.— En concloure la Setmana Nacional de Li- de la situació de pobresa, de la manca blemes que afligeixen el país. Cada túrgiad'Itàüa, el cardenal Angelo Sodano, secretari d'Estat, d'equitat i de l'elevada polarització punt està subdividit en subtítols que va enviar una carta als participants en què abordava el tema políticia i ideològica que hi ha a Bolí­ identifiquen els problemes específics, de la reforma litúrgica iniciada fa quaranta anys, després via, ja que no podem limitar-nos a ser els compromisos i les eines que es del Concili Vaticà 11. En la missiva, el cardenal va asse­ Els bolivians volen viure en nyalar que cal donar gràcies a Déu pels fruits positius de ]fi testimonis silenciosos de la destruc­ pau. pensen emprar per superar els proble­ ció del país.» D'altra banda, indiquen mes. Així, l'Església proposa els prin­ renovació litúrgica impulsada pel Concili. Alhora, va les dificultats que han trobat en el desenvolupament del cipis cristians que orienten la ^convivència humana i observar que «és útil preguntar-se amb claredat i sinceritat seu compromís, com són posicions irreductibles, intents r acció políticardonar prioritat a les polítiques públiques si la reforma ha mostrat eventualment un punt feble i on d'afavorir interessos particulars, diferències i lluites per afrontar la crisi econòmica; aplicar polítiques públi­ l'ha mostrat, i, sobretot, com pot ser rellançada per al bé del polítiques... «que han impedit d'enlairar la mirada vers ques per enfortir les institucions; dur a terme la reforma poble cristià». Així mateix, recordant els principis de la un horitzó de justícia i de pau duradora per als boli­ de la constitució; atendre altres demandes, i donar segui­ constitució Sacrosanctum concilium, que continuen guiant vians». ment als acords. la renovació litúrgica de l'Església, el cardenal Sodano va En la introducció al document Pel reencontre entre Els bisbes exhorten també els mitjans de comunica­ assenyalar que sempre perviu el repte de «traduir la refor­ bolivians, la Conferència Episcopal alerta sobre el fet ció a fer un control periòdic sobre el compliment dels ma en la vida del creient, cridat a integrar-se en la comunió que la persistència dels alts índexs de pobresa, les acords i d'informar sobre el desenvolupament i els que el Fill vol establir amb cada persona, comunió que creixents desigualtats socials i l'exclusió de sectors obstacles trobats. Els prelats tenen l'esperançaque aquest celebrem constantment en la litúrgia». (N.E.) importants, sumat això a la manca de respostes adients document «esdevingui una guià permanent per cercar a aquests problemes per part del Govern, ha produït en solucions als problemes del país, en un marc de convi- ESPANYA • • els darrers anys una situació de crisi la gravetat de la qual vencia pacífica». (F/cíes^ Inauguració de ÍNDIA les instal·lacions L'episcopat proposa que la beatificació de de la productora NSE la mare Teresa sigui festa nacional TRUJILLO.— El 20 de setembre tindrà lloc la ceri­ mònia de benedicció de les instal·lacions de la productora NOVA DELHI.— «Proclamar el 19 d'octubre, jor­ Delhi ha donat la seva aprovació perquè li sigui dedicat de ràdio i televisió Nostra Senyora de l'Encontre amb nada de la beatificació de la mare Teresa de Calcuta, festa un carrer de la ciutat, al final úe\ qual s'erigirà un Déu, de la Unió Lumen Dei. Després de la missa, que nacional;» Aquesta és la proposició que la Conferència monument de la religiosa. L'arxidiòcesi de Delhi es presidirà el bisbe de Cuenca, Móns. Ramon del Hoyo Episcopal índia ha presentat oficialment al govern fede­ prepara per a l'esdeveniment organitzant un simposi i López, es beneiran les instal·lacions. Prendran la pa­ ral, comexplicaMons. VincentConcessao, vicepresident algunes trobades de pregària i de diàleg interreligiós, raula el president general de la Unió Lumen Dei, de l'assemblea dels bisbes. Mentre esperen la resposta del a més d'una campanya per a la donació de sang. Francisco Javier Mahía Colao; el president general primer ministre, les comunitats cristianes de l'índia pre­ Segons Móns. Vincent Concessao, arquebisbe de adjunt del sector matrimonial de la ULD, Juan Anto- sentaran idèntica petició als respectius governants en Delhi, la beatificació constitueix una gran oportunitat per nio Perteguer, i el bisbe de Plasència, Móns. Amadeo cadascun dels estats de la nació. Els bisbes demanen, a a l'evangelització i donarà a l'Església índia l'ocasió Rodríguez. Clausurarà l'acte Móns. Ramon del Hoyo. més, que es transmeti en directe el ritu de la beatificació d'enviar un missatge important arreu del món. «Vist que (C.C.) a la televisió nacional índia i conviden el primer ministre la mare Teresa era estimada que enviï a Roma una alta representació política de la i respectada per tots els indis ^ nació, perquè presenciï la cerimònia. També demanen per la seva tasca entre els d'exposar una imatge de la religiosa a la sala central del pobres, a través de la seva LOCATIONS • RENTS • ADMINISTRACIÓ DE FINQUES < Ui z Parlament indi i crear un fons comú «constituït amb fons beatificació, el missatge tc o públics, privats, de cristians, i de tots els que vulguin evangèlic d'amor i de com­ UJ uUJ participar a benefici de les cases d'orfes i d'iirfants passió podrà arribar a moltí- 5 te abandonats». ssimes persones», tot i que a A < El Govern indi ha anunciat que celebrarà ha recordat que «alguns l'esdeveniment amb la institució d'un Premi Nacional, grups fonamentalistes hin­ .dedicat a la mare Teresa i obert a tots els que treballen en dús han tergiversat l'obra de 00 la mare Teresa, tot conside­ lU o el sector social, que bé podria «inspirar altres persones a 3 dedicar la seva vida als pobres, com ha fet la mare rant-la un mitjà per obtenir O immobiliària 93 451 50 00 00 Teresa». Mentrestant, el governador de l'estat de Nova conversions». (Fides) o FINQUES GANDIA - DIPUTACIÓ, 193 8 CATALUKÍYA^Í CRISTIANA esüUsi^^ Cli fHOfl 18 . setembre. 2003

Espanya Caravaca de la Cruz acull la VI Trobada de Santuaris El lema d'aquesta edició és «El santuari, escola de pregària» CARTAGENA.—Del 23 al 25 de setembre se celebra la sisena edició de celebra cada set anys. Aquest 2003 és el la Trobada de Santuaris d'Espanya, organitzada pel Departament de primer en perpetuïtat. «S'ha fet molta Turisme, Santuaris i Peregrinacions de la Conferència Episcopal Espanyo­ propaganda d'aquest Any Sant. Hem rebut la. En aquesta ocasió, el lloc triat és el santuari de Caravaca de la Cruz' ima resposta més accentuada del que jo (Cartagena), que enguany celebra el seu any jubilar. La trobada s'adreça esperava», comenta Pedró Ballester, «en el als rectors de santuaris i ermites d'Espanya, així com a tots els rectors amb que duem d'any han passat més de 300.000 pelegrins. Ens ha sorprès aquesta resposta. atenció pastoral a santuaris i ermites. Aquest jubileu és im bé espiritual». Els participants en la VI Trobada de Pedró Ballester, capellà del santuari de José VUaplana, bisbe de Santander i presi­ Santuaris rebran el missatge específic de Caravaca de la Cruz i delegat diocesà de dent de la Comissió Episcopal de Pastoral; Caravaca, explica Ballester: «El lema l'any jubilar, considera que el tema de la Història, vida i missatge del santuari i del d'aquest any jubilar és "Creu gloriosa, trobada d'enguany, «El santuari, escola de símbol de Veracreu de Caravaca, amb llum jubilar". És descobrir el misteri de la pregària», és totalment adient: «Als santu­ Pedró Ballester, o El santuari, espai de creu com a Vida, com a Llum i com a aris els fidels s'endinsen en l'estil de pre­ pregària dels que pateixen, que impartirà Camí..La creu no és una cosa negativa i gària litúrgica, personal o comunitària. El Rudesindo Delgado, capellà de l'Hospital fosca.» El 25 de setembre, a les 11.30, se tema d'enguany pot matisar l'estil dels Universitari de Madrid. celebrarà l'acte de cloenda amb l'assem­ santuaris, que no han de ser només un Pedró Ballester assegura que els santu­ blea del col·lectiu de rectors de santuaris centre d'atracció turística i cultural, sinó aris han esdevingut un centre d'atracció de en què abordaran projectes per a l'any una escola de pregària cristiana.» fidels i que han de ser una «escola d'evan- Santuari de Caravaca de la Cruz. vinent, temes per a pròximes trobades o El 23 de setembre s'inaugurarà la tro­ gelització. El santuari ha de tenir un estil problemes pendents. A més, es faran pú­ bada amb unes paraules de salutació de característic diferent del de les parròquies». lloc, el seu estatuts, dins del santuaris na­ bliques les conclusions i el document final. Pedró Ballester i del germà major de la El capellà de Caravaca de la Cruz reconeix cionals. Podem dir que Caravaca ha adqui­ L'eucaristia estarà presidida pel bisbe de confraria, Pedró Guerrero. També hi parti­ que a l'estiu són molts els que s'acosten als rit el seu espai». El 1998 la Santa Seu va Girona, Móns. Carles Soler! ciparan el bisbe de Cartagena, Móns. santuaris, atrets per la seva fama, però «cal­ concedir el privilegi de l'Any Sant perpetu Manuel Urena; el prelat promotor i bisbe dria una comunicació més profunda i més entorn de la Vera Creu de Caravaca, que se Rosa Maria Jané Chueca de Girona, Móns. Carles Soler, i l'alcalde bona sobre el carisma propi de cada santuari, de Caravaca, Domingo Aranda. El director que les persones sortissin del santuari amb del Departament de Turisme, Santuaris i una vivència rehgiosa experimental del que Jo Clara. Peregrinacions, Mn. Salvador Batalla, in­ és la relació amb Déu». o troduirà els treballs. La trobada de santuaris s'emmarca en o • Entre les ponències que es podran es­ l'any jubilar de Caravaca de la Cruz, «cosa I coltar aquests dies destaquen El santuari que fa que Caravaca no sigui un santuari Vull ser la vostra com a àmbit de pregària, a càrrec de Móns. desconegut, sinó que ha reivindicat el seu salvaguarda. Us protegiré sempre

universitaris, u Era el mes de setembre del 1240. Les tropes de l'emperador del sacre testimonis de fe imperi, Federic II, deslleials al Papa, s s'internaven fent estralls per Itàlia ÀVILA.— Amb el lema «Doneu la raó de la vostra esperança» se celebrarà a la amb ànim d'envair Roma. Un grup Universitat Catòlica Santa Teresa de Jesús d'Àvila la Trobada d'Universitaris Cristians, del incontrolat de mercenaris sarraïns «EL SENYOR QUE ENS HA CONCE­ 25 al 28 de setembre! DIT DE COMENÇAR BÉ, ENS DONI rondaven pels voltants d'Assís i, un La Subcomissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal EL CREIXEMENT...» (SANTA CLARA) f dia, cap a les nou del matí, es van Espanyola organitza aquesta trobada que comprèn tallers, diàlegs, panells d'experiències llençar àvids de plaer a l'assalt del convent de Sant Damià. i sis ponències ofertes per especialistes en Pastoral Universitària: El fet religiós en els joves universitaris d'Espanya (Alberto Núfíez, s.j., de la Universitat de Deusto); Fonamentació El perill era inrminent, els crits d'aquella gent se sentien cada cop i equiparament de la Fe com a experiència del misteri de Déu (Llum Delàs, delegada de. més a prop, i allí no tenien més ajuda que el poder de la pregària. Pastoral Universitària de l'arxidiòcesi de Barcelona); Com explicar Vesdeveniment de Déu Clara, que aleshores estava malalta, mentre duia a les mans el Cos del a la universitat d'avui (Agustín del Agua, director del Secretariat de la Subcomissió 0 Senyor sagramental, va anar cap a la porta ajudada per dues germa­ Episcopal d'Universitats); Lideratge apostòlic entre els joves'universitaris (Alejandro u nes. Va resar prostrada al terra. «Si vénen, poseu-me davant seu», els Martínez, secretari general de Joves Estudiants Cristians); U estructura eclesial de la fe i va dir animosa. Es diria que els anava a esperar. l'acompanyament de joves en la Pastoral Universitària (Móns. Jesús García, bisbe No va trigar el moment de trobar-se fit a fit. Els sarraïns, exaltats, d'Àvila), i La presència cristiana en la universitat d'avui (Mohs. Adolfo Gonzàlez, bisbe % saltaven la tàpia del convent mentre Clara pregava: «Senyor!, prote­ d'Almeria i president de la Subcomissió Episcopal d'Universitats). (SIC) giu aquestes serventes teves, que jo no puc fer-ho...» Una veu d'embriagadora suavitat li va respondre: «Jo et defensaré sempre.» I Plena de valor Clara es va girar vers les seves germanes dient-los: «Germanes, filletes meves, no tingueu por. Si Déu està amb vosaltres, PUBLICITAT A: jo us asseguro que els enemics no ens podran ofendre. Confieu en nostre Senyor Jesucrist i ell ens alliberarà. Jo vull ser la vostra CATALUNYA CRISTIANA GUIA DE L'ESGLÉSIA DE È salvaguarda, de manera que no us faran cap mal.» L'ARXIDIÒCESI DE BARCELONA De sobte, aquells homes, quan ja tenien la presa a l'abast de la mà, g un raïm de verges cristianes, van fugir espaordits atropellant-se els o uns als altres. Es diria que a la vista d'aquella Verge Cristòfora es van BUTLLETÍ DE L'ARQUEBISBAT omplir de temor sagrat. DE BARCELONA RADIO ESTEL «Jo et defensaré sempre», diu el Senyor als que creuen, adoren i LíEDldó^lNlyÀLrj "S obeeixen el seu rrtanament. «Jo vull ser la vostra salvaguarda», diu Clara als seus devots i germans. Informeu-vos al telèfon: 934 092 810 - Fax: 934 092 820 c/ Comtes de Belí-lloc, 67-69 — 08014 Barcelona — e-mail: [email protected] Sor M. Victoria T., o.s.c. 18. setembre. 2003 isgtesíK^Bt mon CATALUNYA^ CRISTIANA 9

iEI%éürò1iC|:;]tàl1a'-'Giih'';LLÍl·gi^;^ «No hi ha vides indignes o que tinguin menys valor» De vacances a la costa catalana, el Dr.-Gigli no perd el temps i temps proposem una cosa diferent, una aprofita per quedar amb el seu col·lega Josep M. Simón Castellví, nova solidaritat, precisament amb els més febles. president de Metges Cristians de Catalunya, per planificar —Però, què es pot fer davant de la l'agenda de la Federació que presideix des del 1998. Una de les resistència dels que no creuen que un dates clau és el mes de maig del 2006, quan per primer cop se estat vegetatiu és digne de mantenir-se celebri a Barcelona l'Assemblea Mundial de la FIAMC amb vida? (www.fiamcbarcelona2006.org). Abans, però, el març del 2004, —Qui decideix quan una vida és dig­ na o no de ser viscuda? El govern nazi va tindrà lloc a Roma un congrés important sobre estats vegetatius decidir que els gitanos, els jueus, els de la persona. homosexuals o els esquizofrènics no eren dignes de viure... M'esgarrifo només de —Quins reptes, davant dels molts que més amb la medicina, que està fonamen­ pensar que pugui existir un govern que presenta el món de la medicina avúí dia, tada en la raó recta. Ningú no pot dir avui pugui decidir en un moment donat qui és Ei Dr. Gigli, ai costat dei seu coi-iega, ei Dr. són els que centren més els seus esforços? que com que sóc cristià jo no puc ser un Simón Castellví, a la seu de Metges Cristians digne o no de viure. No hauríem de caure —Els desafiaments més difícils, i que al home de ciència. Tinc molts altres col- de Catalunya. en la temptació de crear una societat en la mateix temps mereixen més la nostra aten­ legues cristians que són eminències cien­ qual no hi hagi lloc per a la fragilitat, per ció, són aquells que tenen a veure amb el tífiques en les seves especialitats. La cièn­ —L'estat vegetatiu té lloc quan se surt al feble, per als ancians... Quin és el límit començament i la fi de la vida. Sobre el fet cia en ella mateixa no va contra la fe, ni la fe del coma. La persona s'ha despertat, però que posarem en unes altres situacions, d'humanitzar la medicina o d'oferir una contra la ciència, per una raó epistemològi­ aparentment no hi ha una comunicació visi­ l'Alzheimer greu o la demència? Hi ha atenció integral a la persona, almenys de ca de fons. Tota ciència cerca la veritat, i la ble amb l'exterior. Personalment, i segons hagut pacients en coma que es desperten i no paraula, esteni gairebé tots d'acord. És una veritat és única. No hi pot haver contradic­ els estudis més miodems en aquest camp, jo només això, sinó que també recuperen la cosa tan òbvia i necessària que no hi ha cions entre la fe i la ciència. El problema no no estic segur que no hi hagi comunicació de comunicació visible. Diu un proverbi jueu discussió. Però quan es parla del és la ciència, sinó la metodologia i l'aplica­ cap tipus. És cert que no hi ha coiriunicació que el qui salva una sola vida, salva tot el començament de la vida i del final, llavors sí ció posterior que se'n fa. No val qualsevol visible, però la comunicació pot anar més món, i el qui mata una sola vida, mata tot el que sorgeix una divisió clara entre una metodologia per avançar o arribar a una fita. enllà. Sincerament creiem que hi ha raons món. . concepció materialista i una altra d'espiritu- Cal un esforç de fantasia i de metodologia científiques molt raonables per mantenir alista o personalista. La vida entesa de forma per arribar a la veritat sense atemptar ni fer amb. vida laquestes persones. I al mateix Samuel Gutiérrez materialista no comprèn per què no podem servir la vida humana. És l'únic límit que hi experimentar amb embrions o per què no ha per a la yeritat, el de la caritat. podem accelerar la fi d'un ancià malalt en —Actualment preparen des de la FI­ Saps què sent un missioner estat terminal... En canvi, per a nosaltres, la AMC un congrés mundial sobre estats vida, sempre és sagrada, i la dignitat de la vegetatius (www.estatevegetative.org), quan rep notícies de casa? vida és la vida mateixa. No hi ha vides quin missatge directe volen oferir al món indignes o que tinguin menys valor. Cada en aquest camp? persona és imatge de Déu, per la qual cosa ^-Avui dia hi ha un moviment molt fort tota la vida, per ella.mateixa, té valor, fins i en els països anglosaxons, que tard o d'hora tot aquelles que pateixen les patologies més arribarà als països llatins, que advoca per difícils d'entendre, quan una persona perd deixar d'assistir, és a dir, deixar de facilitar la identitat com a ésser intel·ligent i lliure, hidrataeió i alimentació, a les persones en com la bogeria o l'alienació mental més estats vegetatius. És un missatge molt hipò­ greu..Malgrat això, som imatge de Déu. Si crita perquè això condueix inevitablement a aquesta vida tè valor, la medicina canvia la mort. Això, tot i que no la vulguin anome­ fe3f MNIIVEISSIONER completament. El problema és quan no re­ nar així, és eutanàsia passiva. El congrés vol coneixem aquest valor. Cap a on ens condu­ reflexionar sobre les conseqüències dramà­ Ambia teva aportaciSí eix això? Cap a la barbàrie més greu, cap a tiques de tot això. Si la professió mèdica una vida i una societat que perd la perspec­ accepta aquesta modalitat d'eutanàsia, se ells o elles i encara tiva de la solidaritat, del respecte, de la n'obriran les portes a d'altres en cas de més persones llegiran conviv'ència. Així'és difícil que hi hagi una malalties menys greus com les demències o medicina humana. les alienacions mentals, on es fa difícil de CATALUÍIM CRISTIANA^ —Com superar la visió que algunes rçconèixer l'ésser humà. En el congrés vo­ ;^cada=setmana persones tenen que els metges catòlics no lem demostrar científicament que l'ésser deixen avançar la ciència? humà és una cosa més complicada del que ^j^ —Simplement és el seu problema. Jo no, ens volen fer pensar. Marqueu amb una "x" les vostres preferències: tinc problemes amb la ciència. La fe és —En quina situació es troba una per­ perfectament compatible amb la ciència. I sona es estat vegetatiu? Preu d'una subscripció missionera: Amèrica i Àfrica: 178,30 € d Àsia I Oceania: 243,82 € O Missioner Q Missionera Q (Es pot mantenir correspondència) FIAIVIC Nom i cognoms , De les associacions professionals catòliques, la FIAMC (Federació Internacional Adreça d'Associacions Mèdiques Catòliques) és possiblement la més important. Aplega Població : Província C.R .:...' més de 50 associacions nacionals reconegudes per la Santa Seu, algunes amb més de 4.000 membres, esteses sobretot per Europa, tot i que també per Amèrica FORMA DE PAGAMENT: Llatina i Àsia. Compta a més amb una representació important als EUA, una mica Adjunto xec nominatiu O Domiciliació bancària O menys al Canadà, i molt poca, de moment, a Àfrica. Titular I Data L A la important tasca formativa que té lloc al seu si, s'hi uneix un intens debat Entitat Oficina DC Compte bioètic suscitat pel cúmul d'avenços que en el camp de la medicina es produeix en ± DZ] I I I I I I I I l'actualitat. En el seu lloc web, vwvw.fiamc.org, es recullen bona part de les moltes : c^ activitats i iniciatives de la Federació, que recentment ha obert també un apartat Envieu aquesta butlleta a: CATALUNYA CRISTIANA a la cooperació internacional. Comtes de Bell-Uoc, 67-69,08014 Barcelona - Tel. 934 092 810 -Fax 934 092 820 10 CATALUNYA+= CRISTIANA veu j^^ stors 18 . setembre. 2003

Ricard M. Carles Carta Dominical Cardenal, arquebisbe de Barcelorta

La Verge Maria i el nostre «fang petit i tacat»

l proper dimecres, 24 de setembre, celebrem la festa que alegra sernpre la nostra joventut? osos o als ignorants, que ja han sobrepassat, en la vida de Ede la Mare de Déu de la Mercè. Enguany té una L'eternitat no és una fugida contínua davant la mort, la gràcia, el grau elemental. especial rellevància pel fet de coincidir amb l'Any de la sinó que és la tranquil·la possessió de tots els béns i d'un Es aquesta devoció total a la Mare de Jesucrist la que Mercè, amb motiu dels vuit segles de la primera redemp­ mateix. Per. conservar la frescor de la infantesa, aquest conserva en l'Església el veritable esperit de família. No ció de captius, realitzada per sant Pere Nolasc i els seus tresor virginal en el fons d'una ànima generosa, cal que hi sé si sóc savi, no sé si sóc virtuós, no sé si sóc fort o feble col·laboradors a la ciutat de València. Per això, em sembla hagi en nosaltres encara quelcom d'infantil. ^És que o si mereixo que se'm tingui en compte. Entorn de la llar, que és oportú proposar unes reflexions sobre la figura de potser ens hem d'empetitir artificialment i hem de tomar els infants no formen més que una sola comunitat, i els ulls la Mare de Déu en l'Església i en la vida cristiana. al balboteig dels infants? No; n'hi ha prou que ens esfor­ de la mare els ha nivellat a tots amb un mateix amor: no són En l'obra de Déu no hi ha res que sigui caduc; la seva cem a comprendre'ns a la llum de la veritat per veure que res més que els seus fills. gràcia riiai no. envelleix; i les virtuts que inspira no tenen encara necessitem una mare. Jo només demano, aquesta tarda, un sol favor: roman­ crepuscle. Per això, l'ànima cristiana posseeix qualitats Perquè l'home està cridat a néixer.diverses vegades. dre en l'Església, no com un lletrat o com un filòsof, no que poden semblar incompatibles, conserva amb la pru­ No es forma i no es completa més que per obra de com un atleta o com un heroi, sinó simplement com un fill dent saviesa de l'experiència el candor tendre de la cons­ successius naixements. El seu cos ja viu, però l'activitat de la Mare de Crist, Maria. ciència que es desvetlla. L'ànima cristiana nó es marceix, del seu esperit encara no s'ha obert; es desvetlla el seu He trobat, en una edició de l'ofici diví per a Hispanoamè­ i les estacions se sobreposen i es donen en ella sense esperit, però dorm encara la voluntat moral; neix la volun­ rica, aquesta entranyable expressió de pietat mariana, amb la anul·lar-se les unes à les altres, com succeeix en l'univers tat, però encara no s'ha adquirit el costum... I així anem, qual acabo: «Només aquella Nena, la Nena L·iimaculada,l a material. Hi ha-tanta força en el cor d'un infant! Tota la de naixement en naixement, fins arribar al nostre naixe­ Mare que rebé del Fill la seva bellesa, la Verge que h diu al força del futur. I hi ha tanta llum en una ànima de savi! ment etern en la vida que no acaba. seu Creador criatura, només aquesta Nena formosa fou Tota la llum d'un llarg passat d'experiència. ^Per què no La pietat cristiana ho ha comprès molt bé i els fidels enlairada al cel. El nostre petit fang, extasiat de nostàlgia, ha de ser possible conservar en una sola vida aquests dòs han recorregut, com per instint, a la Mare del Verb, perquè espera ardentment pujar algun dia al cel, on el fang de la tresors? I la nostra edat madura, no podria beneir el Déu són sincers i no s'imaginen, com els passa als presumptu- nostra Nena espera purificar en gràcia el nostre fang tacat.»

Uuís Martínez Sístach Paraula i vida Arquebisbe de Tarragona i Primat La catequesi un cop més

es parròquies comencen ja a convocar els infants, de realitzar tota família cristiana. Per això, Joan Pau II La catequesi és un element fonamental de la iniciació L adolescents i joves al nou curs de catequesi. És una recorda que els pares cristians han rebut de Déu l'encàrrec cristiana i està estretament vinculada als sagraments de ía convocatòria adreçada també a totes les famílies cri stianes «d'educar els seus fills des de petits en la pregària, iniciació. Per això és tan necessària la catequesi per als amb una pràctica religiosa habitual o no tan habitual, d'endinsar-se progressivament en ladescobertadel misteri infants, adolescents i joves que segueixen la iniciació perquè els pares cristians són els primers catequistes del de Déu i del col·loqui personal amb ell». cristiana. seus fills i tenen la joiosa responsabilitat de la seva Tot això els pares no ho poden fer sols. Necessiten La catequesi és més que un ensenyament: és un formació cristiana. l'ajut de la catequesi parroquial. La parròquia és el lloc aprenentatge de tota la vida cristiana que propicia un El testimoni de vida cristiana que els pares ofereixen privilegiat de la catequesi i té la responsabilitat d'iniciar autèntic seguiment de Jesucrist. Això es fa en el si de la en el si de la família arriba als fills embolcallat en la en la fe cristiana els qui han rebut el sagrament del família cristiana i també en el si de la comunitat cristiana tendresa i en el respecte maternal i paternal. Els fills des baptisme. A la parròquia el pa de la bona doctrina i el pa que viu, celebra i dóna testirhoniatge de la fe. de petits perceben i viuen joiosament la proximitat de de l'eucaristia són repartits en abundància en la catequesi Els pares han de procurar que els seus fills participin Jesús que els pares els manifesten, fins al punt que aquesta i en ia celebració de la fe, dues realitats inseparables. en la catequesi. Com en tot procés d'educació dels fills, primera experiència cristiana deixa en ells una empremta És bonic recordar que en rebre els sagraments de la els pares han de participar també en les trobades que sovint decisiva que perdura tota la vida. iniciació,cristiana —el baptisme, la confirmació i organitzen' els catequistes per seguir el període de Avui, dissortadament, aquest testimoni dels pares no l'eucaristia— som alliberats del poder de les tenebres, maduració de la fe dels filís i perquè hi hagi harmonia és massa freqüent. Tanmateix els pares reben en el morts, sepultats i ressuscitats amb Crist; rebem l'esperit entre el treball que fa la parròquia i el que realitza la sagrament del matrimoni la gràcia i la responsabilitat de de fills adoptius de Déu i celebrem amb tota l'Església el família cristiana. No es pot realitzar una autèntica catequesi l'educació cristiana dels seus fills. És quelcom que hauria memorial de la mort i resurrecció del Senyor. d'infants al marge de la família. r A

del nostre setmanari v^^v^nv·catalunyacrístíana·com V. j 18. setembre. 2003 CATALUNYA^! CRISTIANA . 1 1 Opinió

Punt de vista A propòsit de... M. Rosa Ferrés Treig P-J Ynaraja «Creure després de l'Onze de Setembre» Por d'estimar na de les composicions modernes que m'ha vui, quan se senten rumors de guerra, quan el terrorisme història de la humanitat, a pesar de tot el mal i el dolor el Uimpressionat més és la cantata Apocalipsis, A no és ofegat i causa noves víctimes, homes, dones i nens, progrés en tots els ordres s'ha anat obrint pas. Per què? Si l'odi, del conjunt Aguaviva. La vaig sentir, aleshores; en quan el desig de poder encara guanya el desig de solidaritat només ens porta odi, la violència genera una espiral de més microsolc, la vaig copiar en casset i ara l'he passat entre els homes i els pobles, quan la política és poc clara i violència, la indiferència porta ressentiment, què pot parar el a un disc cohipacte. Amb totes les imperfeccions depèn d'interessos moltes vegades egoistes i mesquins, quan mal del món? Què ho canvia tot? Quina és la revolució més tècniques que vulgueu, la lletra i la melodia encara la desigualtat continua mantenüit i coent la rancúnia, penso en gran? Quina llavor germina entre les cendres," en el cor dels captiven. Recordo ara el poema de Nazim Hikmet él que es va debatre en el curs Creure després de l'Onze de homes? L'amor. No ens deixen cantar, que diu: «Tenen por, Robe- Setembre que va impartir el professor Francesc Torralba. «Només per l'amor serà salvat l'home», ens diu Jesús. son, tenen pòr de l'alba, por de veure-hi, por de Penso en aquelles hores d'incredulitat, impotència, dolor Jesús de Natzaret va venir a ensenyar-nos l'amor. El Mestre sentir-hi, por de tocar, tenen por d'estimar, por i ràbia, por, tristesa, tràgics moments, llàgrimes per a moltes ens parla de perdó, d'esperança, de la llibertat de l'home. Ell d'estimar com Ferhat, apassionadament.» Última­ famílies. I em pregunto,.té sentit creure en la pau, la justícia, em dóna resposta, ell m'acosta a l'energia creadora de l'amor. ment he descobert el sistema de descarregar d'In- el perdó? Pau, perdó, reconciliació. Com? Ell em dóna l'esperança. temet cançons diferents. No m'havia interessat He de mirar amb una nova mirada que em permeti veure: Crec que el camí de l'home és llarg però que tendeix cap fins ara, tenia por que fos una tiianera de perdre el Com entre el fum i la desesperació uns braços forts, unes a la perfectivitat. Jesús és la mà forta i segura a qui ens podem temps, però no ha estat així. He anat recordant mans cercaven les mans de les víctimes i les agafaven ben fort. agafar en aquest viatge. Ell estima, sofreix, perdona, així ens antigues melodies, mentre provava sort. Vaig co­ mençar per cançons tiroleses i vaig recordar els No els importava morir per salvar altres homes, germans al ho ensenyà, amb l'exemple. Perdona perquè coneix la nostra meus temps de batxiller. Uns quants companys cap i ala fi. vulnerabilitat, debilitat, perquè per l'amor ve a salvar-nos, han mort, d'altres han derivat a posicions ben Com entre les runes moltes mans treballaven deleroses per perquè ens sap germans, fills tots d'un mateix Pare. diferents de les que teníem aleshores. De totamanera, rescatar amb un alè de vida aquells cossos ferits d'homes i Com construirem la pau veritable entre els homes, entre els ens continuem saludant i, si necessités un favor, no pobles, si convenim que som diferents, que estem en moments dones, germans al cap i a la fi. tindria cap inconvenient a demanar-los^l. - Com en el món hi havia qui aixecava unia oració per tots diferents del nostre caminar? Només per l'amor. La mare Teresa aquells que sofrien, germans al cap i a la fi. de Calcuta diu: «Tot acte d'amor és una obra de pau, per molt Vaig provar amb música andina i vaig poder Com avui homes i dones surten al carrer volent la pau, petit que sigui.» Treballem la soüdaritat, actuem amb generosi­ sentir la deliciosa melodia El còndor pasa. Corres­ potser molts encara no tenen clar què és veritablement la pau tat uns cap als altres i mirerh cap als més necessitats. ponia a temps de la Llobeta, a les primeres visites perquè aquesta no és tova, és exigència, però hi ha almenys un Comprenguem la diferència, ajudem-nos i respectem-nos, emocionades a Taizé. Temps d'il·lusions religio­ desig d'un món millor. sentim-nos germans de debò, amb el que es diu ateu, el que és ses entre una joventut que es reunia en gresques Com avui molts diuen prou al terrorisme i així ho ensenya­ creient, ja sigui mahometà, indú, jueu, cristià, cadascú puja la místiques interminables. En recordo uns quants ran als seus fills. Sacrificis com.el de les torres bessones, com muntanya per un lloc, pel que entén, pel que sap o pel que en noms. De tant en tant, encara trobo persones d'aquells temps. • el d'Ernest Lluch, com el de molts altres, fan dir prou a dins aquell moment pot. del cor de molts homes. I posem a la pràctica del nostre dia a dia aquest sentit de També vaig trobar les milongas de Cafrune, les Germans al cap i a la fi encara que no en siguin del tot germanor i d'amor amb els que tenim al costat, en el nostre cançons d'A. Yupanqui, de Víctor Jara, o de Joan conscients. nucli, en les nostres petites comunitats. Baez. He tomar a sentir Preguntitas sobre Dios i he recordat els campaments al Ptrineu, on ens la va El món d' avui és un tot, per bé i per mal corren les notícies,! Sóc dona, esposa i mare, aviat àvia, filla, germana, i des de ensenyar un jesuïta, o l'equip nacional de la JOC, tot està interrelacionat. Elmal que es fa en un lloc repercuteix casa nostra procuraré humilment mantenir la llàntia encesa. que la va cantar durant la missa. Aparentment la en un altre. Aquesta interrelaòió portarà de bon grat o per força En oració m'uneixo a molts homes i dones demanant llum per lletra era blasfema, però es cantava com un impe­ a ajudar-se, a aprendre a conviure, a no poder ignorar là a tots aquells que han de dirigir les coses del món, perquè ratiu de la justícia que exigia la nostra fe cristiana. desgràcia, la fam, l'ofec físic i espiritual d'cJtres i a treballar- actuïn rectament i en nom dels ideals més purs. Llum per als Podria continuar amb més exemples. La músi­ hi. Però, a pesar de tots els onze de setembre de la història i de que treballen i per als que han de despertar, Uum per anar ca és molt evocadora. M'he deixat arrossegar per tots els moments negres, cruels, caòtics, plens d'horror en la sempre endavant. la nostàlgia sense morbositat, amb responsabilitat. M'ha servit, em serveix, per pregar. Em sento Saber escoltar responsable de la meva vida, de la meva vocació, Joan Guiteras i Vilanova del meu ministeri. I si algú s'ha apartat de vivèn­ cies, projectes o conviccions molt nobles que van tenir, em queda la possibilitat de pregar, continu­ ant sense vacil·lació. Èm trobo amb gent que quan Per obrir la porta al malestar pensen en aquells temps em diuen: m'ha agradat saludar-te, però no em demarús res més, aquella aul Watzlawick, dedicat a la psicoteràpia, ha escrit un cosa és la convicció que només hi ha una opinió certa: là etapa ja la tinc superada. Segurament tenen por Pllibre titulat L'art d'amargar-se la vida. És un escrit ple meva. Tot seguit comprovaré que el món va molt malament. d'estimar. Torno a recordar Aguaviva: «Tienen de sentit comú i que, a través d'anècdotes i contrastos irònics, Si un és professional d'aquesta convicció, mantindrà una miedo del grano y de la tierra, del agua que corre assoleix un realisme admirable. El tema del llibre és el del reacció que obeeix a triar el que ha de ser el món —segons y del recnerdo. La mano de un amigo, que no pide títol: com s'ha de fer per viuré amargat. O, si ho preferiu, què ell— i a refusar com és. Ell és capità del vaixell de la seva ni descuento, ni comisión, ni plazo, le tienen cal estalviar-se per no caure en l'amargura. L'obra no és vida, vaixell que les rates ja han abandonat, que navega miedo a la esperanza.» Altres enyoren aquells anys llarga i, en el seu contrast, és molt raonable en les seves impertèrrit cap a la nit borrascosa. Ignora un principi daurat i amb certa nostàlgia, em diuen: «Ara ja no deuen observacions. De fet, l'autor vol advertir l'home contempo­ important: que el destí arrossega al descoratjat. quedar coses d'aquelles... un dia. vindré amb el rani dels paranys que li ofereix la societat, fins i tot, amb el Què passà en aquesta persona? Que el desànim —^l'amar­ meu fill perquè et conegui... no crec que li interes­ pretext que el protegeix i l'ajuda. Com si vingués a dir que ès guesa—s'ha convertit en el seu objectiu absolut. L'esforç de ser si... són molt diferents els d'ara, però m'agrada­ creen distorsions per tal que els governs es puguin mantenir fidel a si mateix es converteix en esperit de contradicció. Si no ria...» Ho diuen amb pena, però sense sentir-se en una colla de realitzacions que els nodreixen i els fan es contradigués es trairia a si mateix. Si els altres li suggereixen derrotats del tot. Estimulen el meu coratge. necessaris. quelcom, ell els refusa, encara que es tracti de coses que L'amor autèntic implica compromís, tant la El professor de psicologia, en l'inici del seu escrit, mani-. l'ajudarien. No coneix la dita que «la maduresa és la capacitat caritat com eLmatrimoni o l'amistat. Tant èn festa com un pot generar la seva dissort eh el recés total del de fer aJlò que està bé, encara que els pares ho recomanin». èpoques de satisfacció i companyia, com en les de seu cervell. La qual cosa no significa que no existeixin La cosa, .diu el professor, va molt enllà, fins a la conse­ fracàs i soledat. Vull viure l'amistat com un do, problemes reals que condueixin a sentir les asprors de la vida. qüència heroica de refusar el que a ell mateix li apareix com vull. poder ser reclamat, encara que hagin pogut Nosaltres mateixos —esdevenint contradictors de nosaltres la millor elecció. Això és, refusa les recomanacions que es fa passar molts anys des del seu naixerrient. Pot mateixos— podem fer molt per viure angoixats i ressentits. a si mateix. Resultat: el peix no es mossega només la cua, sinó resultar incòmode, però és 1' única manera de viure L'autor descriu, immediatament, unes daurades indicaci­ que es devora totalment. Total: s'arriba a un estat de dissort sincerament i honradament la meva vocació d'ho­ ons que obren les portes a una vida dissortada. La primera que no té cap rival. me i cristià.

»™j^u*»mai.jj>«iLiv·j.wwj^Aai,Lir.>.-;»i»...-. .wittj»*^.?!a'-),!w.·.Jiifc*»JMmirM»*ijjmii --1. ;• '^^üiLfe- •••.liiJ^;•VJ?••-^)J•^^Mi•^««J^aaiji.'^.wit·^iijf%« 1 2 CATALUNYA^ CRISTIANA oí^k) 18. setembre. 2003

Notes insignificants Signes d'avui Germà Adrià Lluís Serra Llansana ([email protected]) Homes JSAuseu Pau Casal

ant Salvador, al Vendrell, presenta tres línies impol- 18 de juliol del 1936, el va sorprendre assajant a Barcelona Slutes: la sorra de la platja, que s'allarga d'una manera la Novena Simfonia de Beethoven. Un emissari de la revolucionaris tranquil·la en una costa sense accidents; l'aigua del Mediter­ Generalitat li va comunicar que el concert previst per a rani, intensament blau quan m'hi acosto a primeres hores de l'endemà quedava suspès. D'acord amb els seus músics, urant quatre dies he participat en una trobada de religio­ la tarda del calorós mes d'agost, i el blau del cel sense núvols va executar la Simfonia completa abans que els membres Dsos. que el pertorbin. El panorama des de la Vil·la Casals és de l'orquestra es dispersessin: «Nosaltres cantàveml'himne Dies de pregària intensa. De reflexió. De feina en grups per esplèndid. Em vénen a la memòria els paratges de Sicília, on immortal a la germanor, mentre pels carrers de Barcelona analitzar la vida de comunitat i l'apostolat propi de la congre­ hi ha la casa natal del gran escriptor italià Luigi Pirandello. es preparava una lluita fratricida que va durar dos anys i gació a la qual pertanyen. En tots dos casos, la lluminositat del cel i del mar s'entrecre­ mig.» Va protestar, va renunciar a nombrosos concerts i Dies de convivència. D'intercanvi d'opinions. De xerra­ uen i creen una atmosfera de contemplació. guardons... per sensibilitzar el món a favor de la pau. Com des individuals. De silenci en una naturalesa esplèndida entre Una visita al Museu Pau Casals, que es troba a la vil·la en tota obra mestra, els compassos de silenci tenen la seva fruiters i no gaire lluny del mar. que ell mateix va fer construir a Sant Salvador, permet funció. En la seva vida, el silenci musical va ser senyal de Uns 60 homes ja madurs, ja avesats a la feina apostòlica ressaltar unes quantes de les característiques més notables protesta per la manca de llibertat. Va acusar desencertada­ docent. del gran mestre: el seu talent musical, la seva defensa de ment Gaspar Cassadó, eminent intèrpret català de violon­ Flagel·lats, sí, per la manca de vocacions. Dels 60, la la pau i les seves arrels catalanes. cel i deixeble seu, à The New York Times,pèTÒ als sis anys majoria passaven dels cinquanta anys. Pau Casals va tenir el do de la música que va començar es va produir la reconciliació. Va compondre l'himne a a conrear precoçment des de la seva infantesa. Él seu pare era rONU, que li va concedir la Medallade la Pau el 1971. Turmentats perquè sembla com si Déu ja volgués prescin­ organista del Vendrell. La sevamare, nascudaaPuertoRico, Vuit anys abans; el president John F. Kennedy li va atorgar dir dels seus serveis particulars, en no suscitar joves que va donar suport a Pau en tot moment perquè desenvolupés la Medalla de la Llibertat. Davant la injustícia, no es va vulguin viuré aquesta vocació. la seva capacitat musical. No semblaven bons estudis per refugiar en els pentagrames de les seves partitures: «Jo no I tots aquests religiosos, profundament lliurats; generosa­ guanyar diners, però va optar per la seva vocació abans què sóc polític; no ho he estat mai i no pretenc ser-ho. Jo sóc ment sotmesos a tots els deures de 1' anomenada «vida religiosa». pel pragmatisme econòmic. Als onze anys, quan va sentir exclusivament un artista (...) que té l'obligació de mani­ Homes plens d'amor que han donat i continuen donant el per primera vegada el violoncel, va trobar el seu lloc al món. festar-se categòricament quan es tracta de la dignitat millor de la seva vida al servei educatiu. Es va convertir en el millor violoncel·lista de la seva època humana ultratjada.» Homes als quals s'ha convidat a reflexionar seriosament i en un dels millors del segle xx i va arribar a ser un dels Pau Casals va compaginar el seu universalisme amb per descobrir la millor manera de servir actualment la joventut. directors d'orquestra més reconeguts internacionalment. les seves essències catalanes; «Sóc català» (24 d'octubre , Però... Déu no suscita vocacions. Ni per a la seva congre­ No va esgotar el seu talent com a intèrpret innovador sinó del 1971, a l'ONU). Aquest acte, durant el qual va pronun­ gació ni sembla que per a cap de les congregacions que que e^ va dedicar també a la composició, i va crear entre ciar aquestes paraules, va ser silenciat per la televisió comptaven amb milers de religiosos. , altres obres l'oratori El Pessebre. franquista de l'època. Afirmar el seu catalanisme va. Per què Déu fa el sord a les pregàries de tots ells? «Les úniques armes de què disposo són la batuta i el constituir un signe d'amor per les seves arrels. Com va dir: • Per què Déu no posa al cor d'algun jove la set de servir-lo violoncel», va dir Pau Casals. La seva defensa de la pau, «Ah, si cada home estimava de tot cor la seva terra, les en aquesta o en una altra congregació? de la llibertat i de la democràcia no va ser inferior a la seva seves tradicions, la seva llengua! Cadascú al seu lloc, com Tots els fundadors van ser homes inquiets, renovadors, grandesa musical: «La sang innocent que es vessa, les en una orquestra... quin acord no se n'obtindria!» Actual­ creadors, en certa manera «revolucionaris». llàgrimes de les víctimes de la injustícia per a mi són més ment, corren mals vents. Pesen més les acusacions de Cap no es vai conformar a seguir les regles de cap congre­ importants que la meva música i que tots els meus recitals nacionalisme excloent o es titlla un plantejament sem­ gació ja existent. de violoncel.» Va viure fets dramàtics com les dues blant de provincianisme esmussat. Tant de bo sapiguem Tots van sentir la necessitat, instats per Déu, de crear noves guerres mundials, la dictadura russa iniciada després de la viure la diversitat com, una harmonia, musical, on cada formes de servei als homes. Revolució d'Òctubrè («Avui Rússia s'ha acabat per a instrument aporta al conjunt! Va morir a Puerto Rico, el I Déu n'hi do el que van inventar. mi»), el nazisme («Vaig declarar que no tomaria a Alema­ 1973, tancant així el cicle matem. Avui les seves restes A vegades penso que uns quants d'aquests fundadors, avui. nya), la política de Mussolini («Vaig adoptar l'actitud de reposen al cementiri de la seva ciutat natal, el Vendrell, on ho passarien molt malament entre nosaltres. no tomar a Itàlia»)... La guerra civil espanyola, iniciada el val la pena també visitar la casa on va néixer. Se'ls autoritzaria a fer el que van fer? Podrien llançar-se a una aventura nova, i trenç^ els cànons i els costums i les lleis?... Zoom Només així van aconseguir obrir l'Església a nous horit­ Eduard Brufau zons i enriquir-la amb noves legions de servidors adaptats al seü temps. > El superior general d'aquests religiosos en la convivència dels quals vaig participar, els insta, els requereix perquè siguin capaços de refundar la seva congregació. Res de retocs o de pintures parcials. Ell vol que els seus religiosos siguin capaços de plantar-se, mirar el seu fundador i dir-se: ara serem nosaltres fundadors amb el coratge que va moure el nostre fundador al segle xvii". Poden els joves, sotmesos a l'agitació d'un món canviant, enamorar-se d'una organització que vol perpetuar els motlles de fa 300 anys, disfressant-los només d'aparences de modernitat? Crist, per llançar el seu Evangeli, no va acceptar els motlles dels seus estaments religiosos. iï Dades publicades aquest mateix estiu posen en relleu la magnitud del tràfic de persones a escala mundial. Esqueles a Segons les Nacions Unides, les xarxes internacionals que es dediquen afer d'éssers humans simples esclaus laborals o sexuals generen uns beneficis de 10.000 milions d'euros anuals. Aquest tràfic afecta un milió de Catalunya Cristiana persones, sobretot nens i joves de països pobres. A més de la pobresa, l'orfandat i les guerres són factors que Tel. 934 092 810 també creen víctimes d'aquestes formes d'eclavitud. 18. setembre. 2003 CATALUNYA-^ CRISTIANA 1 3

Cartes del EL CONSULTORI D El record de Cuatro lector ment de la norma més bàsica de l'Evan­ geli: estimar Déu demanant-ne l'auxili Vientos en un sovintment difícil pronòstic i esti­ PREGUNTES I RESPOSTES mar el proïsme en el malalt, la seva SOBRE DOCTRINA I MORAL Sóc estudiant d'Arquitectura, una família i la societat. pel Dr. Joan d'aquelles centenars de catalanes que; Es bo parlar dels temes morals per Antoni Mateo van acompanyar el Sant Pare en la seva formar-se una recta consciència però Vell (Girona). estada a Madrid, à Cuatro Vientos. Han admetent sempre la nostra limitació hu­ Tots quatre van ser assassinats passat ja quatre mesos i per molts més mana que Joan Pau n ens recordava fa Sobre el matrimoni amb els altres 47 companys seus •que en passin sé que el record i l'estima­ pocs mesos en l'encíclica Ecclesia de entre el 13 i el 15 d'agost del 1936. ció que Joan Pau II ens va deixar no Eucharistia (37): «El judici sobre l'estat La seva festa, establerta com a be­ —Pot donar-se veritable matrimoni s'esborraran de la nostra memòria. de gràcia, òbviament, correspon només Durant aquells dies, Catalunya Cris­ ats, és el 13 d'agost. entre batejats sí només contrauen matri­ a la persona interessada i es tracta d'una moni dvil? Què hem de pensar dels que tiana va servir d'altaveu i va transmetre I per agermanar la ciutat de Barbastre valoració de consciència.» I això cal el nostre entusiasme i agraïment per la amb la ciutat de Lleida, fem també feliç només s'ajunten «presdncDnt dels papers»? aplicar-ho fins a la més dramàtica i sob­ Per què l'Església posa tants impediments seva visita. Ara, a Barcelona, esperem memòria del nostre màrtir-beat i seglar tada situació del reanimador d'un nou- l'arribada d'un nou bisbe... Tant de bo molt estimat a Lleida, Francesc Castelló per dissoldre un matrimoni quan aquest no nat en què dubta si no serà acarnissament funciona? On hem d'acudir si tenim que segueixi tan fidelment la doctrina i i Aleu, de 22 anys, que també va donar oposar-se al curs natural d'un estat que problemes d'aquesta mena? les ensenyances del Papa, com fins ara testimoni —^fins a immolar-se per Crist— ara evolucionarà a una greu minusvali- —Recullo en aquestes preguntes diver­ ho ha fet el nostre senyor bisbe Ricard ambles paraules «sóc cristià» davant del desa. M. Carles! tribunal el 29 de setembre del 1936. Les ses consultes que m'arriben sovint sobre el seves despulles mortals reposen en una tema. La doctrina de l'Església en la seva JAUME MIRO i VIDAL expressió canònica manté la inseparabilitat MARIA MENDIZ NOGUERO fossa comuna del cementiri de Lleida. La seva festa és el 28 de setembre. Lleida entre contracte i sagrament en.la unió matri­ Barcelona monial. Al meu entendre, això significa que . Honoreu-los, Senyor, amb autèntics tot matrimoni vàlid entre batejats és neces-" miracles i signes que testimoniïn la seva sàriament sagrament. És signe de l'aliança fidelitat a Déu i a l'Església. D Qui són els màrtirs • Pensaments de indissoluble entre Crist i l'Església i d'aquest bon matí amor treu el matrimoni la seva font constant En una visita, recent, a la ciutat de JOSEP VIDAL BORRÀS de gràcia. Ara bé, cal diferenciar el sagra­ ~ Barbastre, la meva ànima va quedar Lleida • Si quan jà he mort no trobo res, què hi ment de la seva forma canònica de contreu­ com traspassada i ferida per una sageta. faig ara aquí? re'l tal com disposa l'Església. Per exemple, si Amb immens dolor i alhora molt emoci- - • Entre cristians: quan es menysprea una parella de batejats volgués contraure onat i admirat en contemplar amb els • Bioètica l'autoritat no resplendeix la veritat. veritable matrimoni (un i indissoluble) però .meus propis ulls les restes mortals (les • Si Déu no t'omple la vida, sempre per causes externes a la seva voluntat (guer­ ossades), amorosament guardades i con­ A mitjan anys cinquanta es va cele­ . sonaràs a buit. ra, persecució, impossibilitat de trobar un servades, dels 51 màrtirs de l'any 1936: brar a Roma un congrés de metges anes­ • Quan l'home deixa de posar en pràctica ministre sagrat que el beneeixi...) no pogués pares, estudiants i germans missioners tesistes. Com era costum, .van visitar el la paraula de Déu, se li escapa la meitat fer^ho en la forma canònica establerta, la claretians—avui ja beats— i exposats Papa, llavors Pius XII, a qui van exposar de la vida. • seva voluntat expressada davant d'uns testi­ ara al «Museu dels màrtirs» de Barbas­ una novetat i van demanar una orienta­ • La creació té una signatura: amor. monis o en un contracte escrit i rubricat, tre. ció moral: la tècnica permetia ja mante­ • Alcaptard de la vida d'un cristià, ha de podria suplir la forma i seria veritable matri­ «Perquè ell, que els coneixia des de nir artificialment i indefinidament en veure una llum que se li atansi. moni. Un cop restablertes les condicions sempre, els ha destinat a ser imatge del vida persones en estat vegetatiu. • Si el que sóc és més important que el externes, el matrimoni es podria convalidar seu Fill, (...) I els qui havia destinat, Després d'un període d'informació.i que tinc, mai ningú no m'ho podrà davant l'autoritatde l'Església. Fora d'aques­ també els ha cridat; i els qui ha cridat, de reflexió, Pius XII va donar una norma prendre. tes circumstàncies excepcionals, la validesa ve determinada per la forma que estableix també els ha fet justos; i els qui ha fet encara vigent per no superada. Calia • Hom pot dubtar sobre el purgatori, on l'Església. Actuar d'una altra forma seria justos, també els glorifica» (Rm 8,28- tractar el dolor fins i tót si escurçava la no hi ha dubte és en la justícia de Déu. arbitrari i establiria un principi segur de disso­ 30).. vida i, pel que fa a l'estat vegetatiu, • Sents inquietud? Doncs no perdis temps. lució eclesial. Ells van ser: Manel Buil Lalueza, de només el metge podia escatir si éra o no • Si no perdem el temps, aconseguirem 21 anys, natural d'Abizanda (Osca) i irreversible. Si era reversible, calia em­ una eternitat que no té temps. Per tant, les anortienades unions lliures germà missioner. Les seves meravello­ prar tots els.mitjans per a una possible • El cristià ha de voler que el darrer no deixen de ser unions de conveniència i, ses paraules van ser: «Visca Barbastre recuperació; en altre cas, calia.tenir en sospir de la vida concordi amb la pri­ sota el pretext de prescindir de tràmits buró- catòlic»; Joan Codinachs Tuneu, de 23 cornpte la possibilitat que s'ocupés un mera mirada del Pare. cràtics, eludeixen la necessària responsabili-' anys, natural de Santa Eugènia de Berga llit que caldria reservar per a un cas • Sentir enyorança d'eternitat és oblidar tat dels individus davant la'societat (civil i (Barcelona) i estudiant missioner; Josep reversible i fins i tot les despeses que teriíps i diners. • eclesial). Sota pretext de llibertat, s'exerceix M. Badia Mateu, de 24 anys, natural de haurien de suportar la família o la Segu­ el llibertinatge. És normal que l'Església posi Puigpelat (Tarragona) i Manel Torras retat Social. PIUS PUJOL dificultats per dispensar de la convivència Sais, de 21 anys, natural de Sant Martí En aquesta resposta el Papa feia es­ Centelles (separació) o per declarar la nul·litat d'un matrimoni (no es tracta de dissoldre una realitat, sinó de posar en evidència que aques-. ta realitat no es va donar). La consciència Diàleg obert matrimonial és un assumpte greu, decisiu pera l'estabilitat personal i familiar i el bé Per tal d'augmentar la participació i el debat entre els nostres lectors, us oferim aquesta secció dins de «Cartes del lector», dels fills. Cal procedir amb cautela i veure si on els temes d'actualitat són, els protagonistes. D'aquesta manera, esperem afavorir el diàleg obert en el nostre setmanari. hi ha veritables raons i no únicament passi­ ons. Cal procurar que la cosa torni a funcio­ D Defensar la vida del no nat amb expUcació científica. nar, la qual cosa amb la gràcia de Déu i bona Doncs bé, amb tres mesos, amb la llei de l'avortament, voluntat sol ser possible. És una pena veure matrimonis que després de poc temps tren­ "El filòsof i acadèmic Juliàn Marías va dir que «l'avor­ puc interrompre l'embaràs de la meva dona per raons socioeconòmiques (el meu sou és baix, les ajudes estatals quen els plats amb facilitat. Convé una edu­ tament és la gran tragèdia del segle xx». I malauradament cació i una preparació convenient per al són gairebé inexistents i els meus contractes laborals són continua sent-ho del nou mil·lenni. matrimoni. Els fracassos solen tenir llargues precaris), però a mi, eliminar-lo —dic més aviat assassinar Els metges avortistes s'enriqueixen fent a miques al arrels. El meu consell és que acudeixin al encara que soni més dur?— ni em passa pel cap. Lluitaré ventre matem, mitjançant l'aspirador quirúrgic, amb solu­ rector o a un capellà de confiança per dema­ per ell, perquè l'estimo i perquè és un ésser humà innocent cions de salp esquarterant amb un aparell a l'efecte, el nadó nar consell i informació. a l'interior de la mare, indefens, com en un nou «passadís amb dret a viure. de la mort». Déu meu, si se sent el batec del cor, tan encegats Quina pena 1.'aprovació generalitzada de l'avortament estan per cometre un crim tan abominable? en la nostra societat. Només l'Església catòUca i alguns grups f*ro-Vida, «políticament incorrectes», tots dos, de­ • Si voleu enviar les vostres consultes al Mitjançant l'ecografia vaig veure el meu fill amb tres Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: mesos de vida dins del ventre matem, amb escassos centí­ fensen la vida del no nat, tot i que no estig;ui de moda i vagin [email protected] metres, uns dotze, però vivint, movent les seves minúscules contra corrent del pensarrient permissivista actual. [email protected] - www.balmesiana.org - manetes i el seu cosset fràgil. Autèntica vida humana, única JUAN ISMAEL FERNÀNDEZ RODRÍGUEZ apartat de correus 121 - 25620 Tremp (Lleida). i irrepetible, amb caràcters genètics propis, tot un miracle Montornès del Vallès Cal indicar sempre «Consultori». 14 CATALUNYA+= CRISTIANA 18 . setembre • 2003

CALENDARI DE LA SETMANA Lectures bíbliques

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions D XXV de (Cicle litúrgic B; ferial 1) Temps de durant l'any (Salteri: setmana 1) durant Vany

SETEMBRE Lectura Primera Sa 2,12.17-20 Lectura Segona Jm 3,16-4,3 Condemnem-lo a una mort vergonyosa El fruit de la justícia neix de la llavor 21. Diumenge que els homes pacificadors han sembrat en esperit XXV de durant l'any. Verd. Lectures: Saviesa 2,12.17- Lectura del llibre de la Saviesa: de pau 20/Salm 53 /Jaume 3,16-4,3/Marc 9,30-37. GIRONA: Dedicació de la Catedral (cat. S) Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens Lectura de la carta de sant Jaume: ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Mateu, apòstol i fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que evangelista; Santes, Ifigènia, vg.; Celina, vg. no complim la Llei i que no som fidels a l'educació Estimats, oii hi ha gelosies i rivalitats, hi ha. Festa Major: a Aiguaviva de Gironès, Avinyó, Begur, rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa Campdevànol, Castellar del Vallès, Esplugues de com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, que ve de dalt abans que tot és pura; és també Llobregat, Fogars de la Selva, les Franqueses del Vallès, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. pacífica, moderada i dòcil, corripassiva i plena de Montornès del Vallès, Osor, Pinós, Puigverd d'Agramunt, Posem-lo a prova: ultratgern-lo i torturem-lo, a veure bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia Riudarenes, Riudaura, SantFeliu de Codines, SantFerriol, si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; neix de là llavor que els homes pacificadors han Sant Julià de Vilatorta, Sant Mateu de Bages, Sant Mori, condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu sembrat en esperit de pau. Sant Pere Sallavinera, Sant Sadurní de l'Heura, Vallbona ell. Déu ja el protegirà». D'on vénen entre vosaltres les lluites i les bara­ de les Monges, Vallirana, Vall-Uobrega i Verges. lles? No vénen dels desigs de plaer que es c'ohjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per 22. Dilluns Salm respbnsorial .53- això mateu. Envegeu coses que no podeii aconse­ Feria. Verd. Lectures: Esdres 1,1-6 / Salm 125 / Lluc guir, i per això lluiteu i u&baralleu. Però vosaltres no 8,16-18. GIRONA: Aniv. ordenació episc. bisbe Carles Déu poderós, feu-me justícia, teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, Soler, Blanc. salveu-me, pel vostre norn. perquè demaneu malament, amb la intenció de mal­ ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Maurici i comp. Escolteu la meva súplica, gastar-ho tot en els plaers. mrs.; Fèlix IV, p.; Santes, Digna, vg. i'mr. escolteu les meves paraules. Festa Major: a .Espot. R. El Senyor fa costat als meus defensors. 23. Dimarts Al-léluia 2Te 2,14 Sant Pius de Pietrelcina (MO), Blanc. Lectures: Esdres Mireu com s'aixequen contra mi, - 6,7-8.12b.14-20 / Salm 121 / Lluc 8,19-21. amb quina violència em volen la mort. Déu, valent-se de l'evangeli, TARRAGONA: Santa Tecla (ciutat, S / diòc. MO), No pensen en Déu. R. ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist, Vermell. el nostre Senyor. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Andreu, mr.; Lli, p. Però és Déu qui m'ajuda, i mr. i fa costat als meus defensors. Festa Major: a Calella, Roda de Ter i Tarragona. De tot cor oferiré sacrificis, us lloaré. Senyor, perquè sou bo. R. Lectura de l'Evangeli Me 9,30-37 24. Dimecres Feria. Verd. Lectures: Esdres 9,5-9/Tobies 13,2-8/Lluc El Fill de l'home serà entregat... • 9,1-6. BARCELONA: La Mare de Déu de la Mercè (S), Si algú vol ser el primer, ha de ser servidor altres diòcesis (MLl), Blanc. de tots ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Gerard, b.; Pacífic, prev.; beat Marc Criado, prev. Evangeli segons sant Marc: Festa Major: a Almacelles, Barcelona, Calldetenes, Santa Coloma de Farners i Vallgorguina. En aquell temps, Jesús i els seus deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho 25. Dijous sabés ningú. Instruïa als seus deixebles dient- Feria. Verd. Lectures: Ageu 1,1-8 /Salm 149/Lluc 9,7- los: «El Fill de l'home serà entregat en mans 9. GIRONA: Sant Dalmau Moner (MO), Blanc. dels homes, el mataran i, un cop mort, ressusci­ ALTRES CELEBRACIONS: Mare de Déu de la Miseri­ tarà al cap de tres dies. «Ells no entenien què còrdia. Santes, Aurèlia, vg. volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els 26. Divendres preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells Feria. Verd. Lectures: Ageu l,15b-2,9 / Salm 42 / Lluc callaven, perquè pel camí haviendiscutit quin 9,18-22. Si es vol: 5a«í Cosme i Sant Damià (MLl), d'ells seria el més important. Aleshores s'asse­ Vermell. gué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Nil, ab.; Santes, el primer, ha de ser el darrer i el servidor de Justina, vg. i mr. tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, Festa Major: al Prat de Llobregat. el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acuU 27. Dissabte a mi, i qui m'aculi a mi, no m'aculi a mi, sinó el 5a/ííV/cenf í/e Pari/(MO),B/anc. Lectures: Zacaries 2,5- qui m'ha enviat.» 9.14-15a/Jeremies 31,10-13 /Lluc 9,43b-45 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Caius, b.; Adolf i Joan, mrs. 18 . setembre • 2003 CATALÜNYA+= CRISTIANA 1 5

La pregària dels fidels, o universal 02)

Pere Tena. hishe auxiliar de Barcelona

Escola de pregària ha pregat el Pare o ha manat als deixebles molt més present del que s'acostuma. I no nar fortament la"pregària pels absents, que preguessin. Ha pregat el Pare'especi­ precisament fent grans explicacions del com hi ressona la pregària pels que so­ La pregària dels fidels, o pregària uni­ alment en el darrer sopar, demanant la sentit del ministeri, sinó directament i freixen. Pei; a una comunitat fraternal, versal, és una escola de pregària per als unitat de l'Esglésià i un testimoniatge simplement: que el Senyor impulsi el cor com és la comunitat cristiana, els absents cristians. Certament, el Parenostre és l'es­ comú (vegeu Joan 17), i diu ell mateix dels joves al servei de l'Evangeli en el no poden ésser oblidats. En la pregària cola i normativa primera i fonamental de que ha pregat per Pere, perquè no defa­ ministeri! dels monjos hi ha una pregària pels ab­ la pregària cristiana, però la pregària uni­ lleixi la seva fe. Ha manat als deixebles sents: «Que l'ajuda de Déu romangui versal, per això mateix, és també un exer­ que preguessin a l'amo dels sembrats Les intencions de la tradició de sempre amb nosaltres. I amb els nostres cici de pregària que ens fa sortir de les perquè enviï més segadors als sembrats: l'Església germans absents.» De fet, hi ha molts nostres preocupacions immediates i ens la collita és abundant! Ha manat també tipus d'absents: els malalts, els presos, obre a les perspectives amples de l'Esglé­ als deixebles que preguessin i vetllessin Si ens fixem en els formularis de el que viatgen... A la missa dominical, sia i del món. per no caure en la temptació. pregària de la litúrgia oriental hi troba­ on la pregària universal pren'tot el seu Sovint, les intencions que es formulen Heus aquí, doncs, unes intencions rem uns temes pràcticament fixats. A la relleu, la pregària pels absents hauria queden circumscrites a uns determinats molt importants: la unitat i la integritat nostra litúrgiahi ha més possibilitats de d'estar molt present. Els absents perquè camps d'interès, sense arribar a esten­ de la fe de l'Església, el Papa i els variant; però els esmentats formularis no han pogut participar aquell diumenge, dre's prou. Per això va bé que ens fem pastors de l'Església, les vocacions al ens donen testimoni d'una estructura i també els absents perquè no volen par­ algunes preguntes bàsiques: quines són ministeri, la perseverança i la vigilàn­ tradicional d'intencions. Per exemple, ticipar a l'assemblea eucarística. Són els les «intencions» de Jesús?, quines són les cia en la vida dels creients. Encara po­ la pregària pel perdó dels pecats, per absents que més necessiten la pregària de grans intencions tradicionals de l'Esglé­ drem afegir la petició de la pau, puix una mort cristiana i tranquil·la, per la l'Església. sia? Això no ens ha de fer oblidar les per als cristians la pau és sobretot un do comunió de lesEsglésies, etc. Són te­ Penso sovint que les lamentacions per,, coses més immediates, del món, dels ho­ de Déu, que demana la nostra colla: mes de pregària que difícilment sentim la manca d'interès de tants cristians per la mes, de nosaltres mateixos... boració. - proposar en les nostres assemblees. In­ missa dominical hauria de deixar pas a • Algunes d'aquestes intencions apa­ sistiria sobretot en la pregària pel perdó una pregària insistent per ells: pels nos­ Les intencions de Jesús reixen amb poca freqüència en les pregà­ dels pecats propis i per la pròpia con­ tres germans que avui o habitualment ries de l'assemblea. La pregària per les versió. deixen de participar en l'Eucaristia. Cada En diverses ocasions, no moltes, Jesús vocacions, per exemple, hauria d'estar En la pregària universal ha de resso­ diumenge. r g-^E·^-y^iN·;»'^,. :^,:;·?^-,....gj£^-:i^ift^.- .v./.'}'^'JI^^''rJ;?^W'g'i.·:"'r' "TT^":':"-''^" ' V.'I"''L:'^'Ï' ': ;:";«^'....""':.:^*.r^^,'?.^.·", •' ^.•;:,i?h„',i;,^i,'T^i;^^^^^^fe«·*A. yiif -s.-r'f-.T^'gSüigSlii^r'IHYg Per Eduard Brufau El sant de la setmana

G Nascut aCafarnaüm en l'època de Jesús G Recaptador d'implostos i més tard apòstol i evangelista G Tradicionalment se l'ha vist com l'introductor del cristianisme a Etiòpia G L'Església el situa com a màrtir en aquelles terres africanes G Patró de banquers i comptables

I n l'època de Jestís l'ofici de dels dotze apòstols. De la vida de Mateu era molt mal vist a la Mateu com a deixeble de Jesús, en í província romana dè Palesti­ tenim poques dades, però cal na. Els jueus formaven part a suposar que va participar en la desgrat de l'imperi romà/força predicació per Terra Santa des­ política opressora de la qual C/5 prés de l'Ascensió de Jesucrist al desitjaven desfer-se. El poble cel. Ja de ben antic, però, se l'ha d'Israel, corri tots els altres pobles Si considerat predicador en terres sotmesos a Roma, era una peça llunyanes, com ara Pèrsia i més en l'engranatge de l'adminis­ sobretot Etiòpia. En aquest tració imperial i això volia dir darrer país hauria aconseguit contribuir en impostos. Els jueus, convertir la mateixa filla del rei, doncs, havien de pagar els impos­ santa Ifigènia, la festa de la qual tos a l'estat que els oprimia. Per també se celebra el 21 de setem­ , aquesta raó els jueus que es(dedi- bre. Hauria estat en terres etiò- caven a recaptar impostos eren piques on sant Mateu hauria mort considerats publicans pels seus màrtir mentre predicava la fe en coreligionaris. Jesucrist. El publicà Mateu—també Sant Mateu, però, també és un anomenat Levi — és un dels cri­ dels quatre evangelistes. Durant dats per Jesús. Així que sent les anys s'havia suposat que l'evan­ paraules «Segueix-me» ho deixa geli de Mateu era el més antic, tot, abadona el seu ofici, que el fa però actualment no es veu així i tan igriominiós, i es fa seguidor de fet no està clar, malgrat el nom, del Mestre, es converteix en un que ell en sigui l'autor. J 16 CATALUNYA CRISTIANA

El Moviment Cristià de Mestres i Professors afronta un nou mcm curs després de la celebració del seu 25è aniversari El món educatiu avui, terra de missió Ja han arribat els nens a les escoles. Comença el l'ensenyament com un lloc privilegiat per donar a ben el membres del Moviment Cristià de Mes­ nou curs i amb ell, la feinada per als professors. conèixer, tot i que no sempre sigui de manera ex­ tres i Professors (MCMP), que després de la ce­ N'hi ha que ja tremolen. Altres s'ho prenen com plícita, l'amor de Crist. Un lloc idoni per ajudar a lebració el curs passat del seu 25è aniversari, un nou repte comparable a la pràctica de qualse- construir persones i alhora invertir en un futur tornen a les aules amb les piles ben carregades vol esport d'aventura. I fins i tot hi ha qui entén i millor per a tothom. Entre aquests últims es tro- per continuar exercint la seva vocació.

es aules són avui, en ple segle xxi, es ciocultural en què vivim. sors i mestres cristians, més dels que pen­ en un institut del Prat de Llobregat, aposta pecialment a Occident, terra de mis­ Viscudes des de la fe, les dificultats són sem, que sense tenir el suport d'una entitat pel testimoniatge humà i cristià com a for­ Lsió. Són territoris inhòspits, on la frag­ afrontades d'una altra manera. Per al mes­ de marcat caràcter cristià, afronten reptes ma ben eficaç d'evangelització. «Si vius mentació familiar i el secularisme creixent tre cristià, les aules poden esdevenir un lloc educatius molt necessaris avui. com a cristiana —explica—, això ha de sor­ ha deixat seqüeles molt pregones. La rela- privilegiat per a la «missió», és a dir, per a Per donar suport a aquest col·lectiu, el tir d'alguna manera. Jo sóc biòloga i te­ tivització dels valors i la pèrdua de models l'anunci, explícit o no, del Crist i per aju­ cardenal Jubany va proposar fa 25 anys a mes com la reproducció, l'evolució o l'ori­ de referència han fet de les escoles i insti­ dar a construir persones. Potser per això la diòcesi de Barcelona l'organització de gen de la vida hi ha dues maneres tuts llocs on la paraula educació té més l'educació ha estat des de sempre, i també trobades de mestres i professors cristians d'entendre-les: es pot creure en l'atzar o sentit que mai. Construir persones equili­ ho és ara, una professió «predilecta» per de l'escola pública. Aquests encontres van en Déu.» Ella ofereix totes dues possibili­ brades i madures, tant intel·lectualment als cristians. Això es manifesta clarament esdevenir l'any 1980 el Moviment Cristià tats, no amaga informació, però sense dei­ com humanament, és el gran desafiament en l'àmbit de l'escola privada o concerta­ de Mestres i Professors. El curs passat fe­ xar mai de presentar Déu i l'opció cristia­ que avui dia tenen davant seu els profes­ da, on la majoria dels centres estan regits ien 25 anys i van aprofitar per celebrar-ho na com una cosa perfectament compatible»^ sors. Un repte que sovint no compta amb per congregacions o instituts religiosos. A amb un bon nombre d'activitats extraordi­ amb la ciència. Com a biòloga, a més, creu el suport de les famílies ni del context so- l'escola pública, però, també hi ha profes­ nàries que ja vam cobrir àmpliament en en moltes coses, no perquè ho digui l'Es­ aquest setmanari. Amb el començament del glésia, sinó perquè considera que és el mi­ nou curs el repte és continuar engrescant llor per a la persona i la seva dignitat. Amb • la gent, amb formació humana i espiritual, determinades opcions, els alumnes no sem-^.-* i oferir un espai per compartir experiènci­ pre comparteixen la seva opinió, però al­ es i recursos en la difícil tasca de l'educa­ menys, la majoria la respecten i veuen en ció, sobretot si és feta des de la fe. ella una persona coherent, que realment viu allò que diu. Aquesta és la millor evange- TESTIMONIATGE COHERENT lització, perquè interpel·la i desvetlla in­ quietuds. Mercè Lajara, presidenta del MCMP i Mercè basa gran part del seu «aposto­ professora de Biologia i Ciències Naturals lat» a l'escola, si és que es pot dir així, en

Suport del cardenal Carles

El MCMP va néixer a l'empara del cardenal Jubany. El seu succes­ sor, el cardenal Ricard M. Carles, ha mantingut el llegat de Jubany i ha estat un ferm impulsor d'un movi­ ment que ell també creu molt ne­ cessari per a la diòcesi. En l'euca­ ristia de cloenda de les celebracions de l'aniversari va agrair efusiva­ ment la seva presència eclesial en­ mig del món educatiu, tot reconei­ xent «que treballeu en un medi difícil, sotmès a fortes tensions ide­ ològiques i de convivència, on es fa present també la tensió i a ve­ gades fins i tot les manifestacions de crispació i violència que són tan presents a la nostra societat». El cardenal els va encoratjar «amb tot el meu cor» a continuar treballant, i a ser «pacificadors, instruments de reconciliació i de distensió, oberts al diàleg i al perdó». «No dubteu a do­ nar testimoni de la vostra fe —afegia—, l'Esperit Sant és el vostre suport prin­ cipal i el moviment també va néixer per ser un suport per als professors i mestres cristians. Per això us dic: ajudeu-vos, ho necessiteu. Amb tota humili­ tat sigueu sal i llum en els vostres ambients... No defalliu. El vostre bisbe us ho demana i prega per vosaltres.» El Moviment té com a objectiu el suport pedagògic, humà i espiritual als educadors. 18. setembre. 2003/ 17

la transmissió de l'amor de Déu. I això es cument que porta per títol Educar per a la pot fer de moltes maneres. Una de les ei­ convivència. L'objectiu és reunir-se i com­ nes fonamentals per al professor és l'es­ partir experiències a la llum de la Paraula Vivències al colta de l'alumne, l'acollida amorosa de les de Déu. seves inquietuds i dubtes, dels seus pro­ blemes i il·lusions. Amb més de 15 anys 25É ANIVERSARI Moviment d'experiència en el camp de la docència. «Moltes vegades he donat gràcies a Déu per haver-nos Mercè Lajara té molt clar que «els adoles­ Les reeixides celebracions del 25è conegut; per l'amistat amb totes les persones del Moviment; cents busquen un lloc, un model, no saben aniversari del moviment, que van pels anys viscuts amb il·lusió preparant jornades; per la sinceri­ a qui seguir... I et tenen a tu allà i a vega­ comptar amb el suport i la presència en tat I la confiança entre tots; per la resposta agraïda de les perso­ des vénen i et diuen: "Per què ho veus tot diversos actes del cardenal Ricard M. nes que venien a les trobades; per l'esforç d'aprofundiment en la fe i en la tan positiu?"» Carles i de la consellera d'Educació de ' tasca professional que suposava tirar endavant el Moviment.» L'experiència d'aquesta professora de la Generalitat, Carme Laura Gil, han om­ Maria Rosa Olivé Biologia il·lustra molt bé el que viuen molts plert d'entusiasme els seus membres. cristians que treballen als centres públics, S'han sentit molt acollits i valorats per «Sóc testimoni dels primers anys del Moviment, amarats d'entusiasme, vis­ i cada vegada més, també els dels concer­ l'Església, i també per la Generalitat, la cuts amb esperança, obertura i jovialitat, buscant amb gran creativitat el camí tats. Per això creu, i molt, en la tasca que qual cosa els anima a continuar treballant més adient per arribar als mestres cristians que treballaven a les escoles, mol­ pot fer el Moviment Cristià de Mestres i deixant-se la pell en la tasca de construir tes d'elles públiques, animant-nos mútuament a ser testimonis del nostre Professors, un moviment totalment dioce­ persones. "Mestre" entre els infants i els companys de claustre.» sà i laïcal. Ella mateixa s'hi ha enriquit, i Al Moviment, els mestres i professors Beatriu Pagès encara s'enriqueix, i creu que pot enriquir que ho desitgin, de primària o secundària.

«El Moviment Cristià de Mestres i Professors ha significat per a mi un "lloc" de formació personal, que m'ha permès compartir les meves inquietuds, amb mestres, en un clima d'amistat, que m'ha ajudat en tots aquests anys. També L'any passat fins i tot es va fer un aplec festiu a Girona. ha enfortit el meu compromís de la vida. He gaudit d'estones de pregària i alhora de gresca i de pedagogia.» Rosa M. Bertran

«Nodrir-te espiritualment al costat de companys que senten la seva voca­ ció cristiana i la viuen posant-la al servei de l'educació és un aspecte molt important, com també ho és cercar espais per aprofundir en la fe i saber com transmetre el missatge de Crist als nois i noies que tenim davant nostre.» Maribel Paret

«El Moviment m'ha ajudat a ser conscient de la gran importància de la tasca dels educadors. Amb la nostra dedicació, el nostre esforç, la nostra pre­ gària, les noves generacions trobaran en nosaltres un model a seguir. Mal­ grat que el model de vida cristiana no és avui el més popular, segueix sent el més vàlid i comptem amb un avantatge tàctic: el Crist amb nosaltres.» Núria Millàn

«Igual que als mestres a vegades se'ns nota que ho som quan no estem donant classe, per què no se'ns ha de notar que som cristians quan estem a l'escola? El Moviment és un lloc de vivència de la fe i m'ajuda a viure-la quan estic treballant. Tinc l'oportunitat de trobar-me amb altres mestres i profes­ sors, aprendre d'ells i sobretot contagiar-me de la il·lusió que tenen per l'edu­ cació.» Junta del MCMP. Clara Fernàndez molta més gent. L'última de les propostes de l'escola pública o de la concertada, tin­ engegades pel moviment han estat els fò­ dran un lloc de trobada i formació huma­ de facilitar la formació i ajudar els profes­ MCMP no es va quedar en la mera denún­ rums, petits" grups de 5 a 10 persones, reu­ na i espiritual. Un lloc amb caliu, on tot­ sionals de l'educació a trobar camins per cia, sinó que, juntament amb altres grups, nits en diferents parròquies, que s'apleguen hom se sent acollit, i on es combina desvetllar en els seus alumnes la desco­ va impulsar i presentar una contrapropos- cada cert temps per fer una mena de «revi­ l'aspecte pedagògic, l'humà i el cristià. El berta de Déu. El repte no és gens fàcil, però ta a la Generalitat. El Moviment col·labora sió de vida». Actualment treballen un do- grau de compromís és opcional. Es tracta sí engrescador, alhora que molt necessari amb el Pacte per la Vida i la Dignitat i està en la secularitzada societat actual. disposat a fer valer la seva veu i els seus A tota aquesta tasca de formació, se li MOVIMENT CRISTIÀ DE MESTRES I PROFESSORS coneixements en tot el que atempti contra ha afegit en els darrers anys una altra tas­ la dignitat de la persona, sobretot en el ca de presència en la vida pública, com la Rivadeneyra, 6 4t - 08002 Barcelona - Tel. 934 125 567 camp de l'educació, que és on es juga gran mobilització l'any passat en contra de la Http://mcmp.e-cristians.net part del futur de la nostra societat. campanya dels preservatius promoguda A/e: [email protected] per la Generalitat. En aquest cas, a més, el Samuel Gutiérrez 1 8 CATALUNYA+= CRISTIANA 18. setembre. 2003 diòtocests Emotiu comiat al bisbe Josep IVl. Guix • El prelat va encoratjar la comunitat diocesana a rebre el seu successor, Móns. Romà Casanova, «sense cap reserva»

VIC—r La comunitat diocesana de Vic va retre un emotiu comiat al bisbe Josep Maria Guix, que durant 20 anys ha estat exercint el seu ministeri a la seu vigatana. La copíosa pluja que va caure el diumenge 7 de setembre no va impedir que la catedral de Vic s'omplís a vessar per homenatjar Móns. Guix, que va destacar que durant aquests anys «he intentat obrir les orelles de la gent a la paraula de Déu i al que ens diu Jesús. He maldat perquè la gent parlés amb Jesús i Déu Pare en l'oració». "

El treball a favor dels més necessitats és un altre dels as­ pectes que Guix ha tingut molt en compte durant els anys del seu ministeri a Vic, en conso­ El bisbe nància amb la formació i la Josep M. vocació social que caracterit­ Guix. za la trajectòria del prelat. Aquesta atenció s'ha concre­ A la celebració hi van ser presents, a més de tat de.diverses maneres, entre fidels vinguts d'arreu del territori diocesà, dos elles, a través de Càritas i amb consellers de la Generalitat, el secretari d' Afers la presidència de la Fundació Religiosos i diversos alcaldes dels municipis Sense Cadenes, actualment . de la diòcesi, entre d'altres personalitats. Entre Centre Català de Solidaritat. els preveres que van acompanyar la celebració En l'apartatd'agraïments, hi havia també el bisbe emèrit de Girona, el bisbe va voler esmentar la Móns. Jaume Camprodon, i els càrrecs dioce­ bona entesa que hi ha hagut sans que assisteixen o han assistit Móns. Guix amb la Comunitat de Jesuïtes en el seu ministeri. de la Cova de Manresa, amb En la seva homilia. Móns. Guix va ressal­ les autoritats i el personal dels tar els escrits que de manera constant ha publi­ ajuntaments, especialment el cat al Butlletí del bisbat de Vic i al Full de Vic, amb la Generalitat de Diocesà, a través dels quals s'ha adreçat als Catalunya i amb la Diputació. fidels i els ha encoratjat a subratllar el paper També va agrair la tasca dels important de la paraula de Déu i la importància de mitjans de comunicació, tot «provar de viuie-la oi els diferents àrhbits de la dient que «en general» n'es­ iVIons. Guix va presidir la seva darrera celebració com a bisbe titular. vida». El bisbe va recordar que l'evangeützació és tava satisfet. A més, va recor­ la raó de ser i la missió essencial de l'Església, i va dar les monges de clausura i els malalts, així volums bibliogràfics que es guarden al Semi­ cia a les reunions de la Conferència Episcopal animar a renovar el compromís de tots els membres com l'equip format pels vicaris general i epis­ nari de Vic. Tarraconense, el Concili Provincial Tarraco­ derEsglésiaa«fervisibleelrostredeCrist»através copals, al llarg de les dues últimes dècades. Segons Mn. Fèlix Guàrdia, Móns. Josep nense, la Conferència Episcopal Espanyola o les d'un testimoniatge que, segons vadirGuix, «mai lío D'altra banda, la bona relació que han M. Guix s'ha caracteritzat per fer-se proper a tres visites ad limina que ha fet a Roma. ha de cauie en el proselitisme». mantingut el bisbe Josep Maria Guix i el bisbe les diferents contrades del bisbat, tant pel que Les innovacions estructurals del bisbat emèrit, Ramon Masnou, que resideix al Palau fa a la celebració de misses com a l'administra­ n'han milloratelfuncionament. Concretament, «Final de cui-sa» Episcopal de Vic, és una cosa que satisfà ció del sagrament de la Confirmació. Aquesta aquestes innovacions han implicat, ja sigui Móns. Guix, tenint en compte que aquesta presència s'ha vist reforçada per les visites per haver introduït canvis o per haver estat El moment de la seva jubilació és viscut pel relació ha estat caracteritzada per sincers «res­ pastorals, que en molts casos han permès un creats, el Consell Episcopal, el Col·legi de bisbe Josep M. Guix com un «final de cursa» pecte, admiració i estima». contacte directe amb les parròquies i la compe­ Consultors, el Consell Diocesà de Pastoral, en el qual experimenta «pau d'esperit». Entre El bisbe, que ha anunciat que a partir d' ara netració amb el poble. el diaconat permanent o el Capítol de la els projectes realitzats, Móns. Guix deixa viurà a la casa de les Germanetes del Pobres '•-En estreta relació- amb la formació cal Catedral —que ha obtingut nous estatuts—, dos plans de pastoral, l'organització del de Vic, va encoratjar la comunitat diocesa­ destacar també l'àmbit cultural, que té com a entre d'altres organismes. Consell Diocesà de Pastoral, là institució del na a rebre el seu successor. Móns. Romà principal esdeveniment l'obertura del Museu • La llista de noves esglésies que s'han cons- diaconat permanent i l'obertura del Museu Casanova i Casanova, «sense cap reserva». Episcopal de Vic, el 18 Episcopal de Vic. En relació amb això, va advertir que és ,de maig del 2002, però necessari que la diversitat de carismes no també la informatitza- perjudiqui el «treball eclesial i lacomplementa- ció dels documents de la rietat de tots els batejats». biblioteca i l'arxiu epis­ / copals, gràcies al suport Trajectòria del bisbe Guix . rebut de la Diputació de VIATGES HELENA =c, al bisbat de Vic Barcelona. La coedició, ORGANITZA VIATGES A juntament anib la Bibli­ El vicari episcopal de Vic, Mn. Fèlix Guàr­ oteca Apostòlica, del LOURDES dia, va adreçar als fidels una semblança del facsímil de la Bíblia de bisbe Josep Maria Guix i de la tasca que ha Ripoll també mereix un 7§rB SLS QÀPS BE SEÍMAMà esment especial. D'ABRIL - MAIG - JUNY - JUUOL realitzat al bisbat de Vic, en la qual va destacar AGOST - SETEMBRE I OCTUBRE treselementsd'acció bàsics: l'anunci de l'Evan­ L'acció ministerial • SORTIDA DISSABTES AL MATÍ geli, la comunicació de la gràcia de Déu i el de Móns. Josep M. Guix ' TORNADA DIUMENGES A LA TARDA guiatge del poble de Déu. ha dempstrat-un interès • VIATGE AMB AUTOCAR D'ANADA I TORNADA • ESTADA A LOURDES Va recordar que Móns. Josep M. Guix ha especial en la vida dels Molts preveres van assistir a la celebració. —HOTEL SITUAT AL COSTAT DEL SANTUARI —HABITAaONS AMB BANY O DUTXA escrit a Vic set cartes pastorals i ha impulsat de ordes religiosos i dels —PENSIÓ COMPLETA. VII AIGUA manera especial la formació cristiana a través monestirs de vida contemplativa, així com en la truït, a tot el bisbat, durant el pontificat de Guix ' ASSEGURANÇA DE VIATGE de diverses inciatives: la creació del Centre de vida cristiana dels joves, que, quan han organit­ inclou les següents: Sant Pere Apòstol, la Mare PER INFORMAR-SE IRESERVW? LES PLACES NO NECESSm DESPUÇ«-Sf, POT FER-HO mUCmAL TELÍFON Pensament Cristià de Manresa, els cursets d'es­ zat els Aplecs de l'Esperit, han comptat amb la de Déu de Montserrat, la Mare de Déu de PLACES MOLT UMiïADES tiu de formació permanent del clergat i la presència de Moris. Guix. Un aíltre mèrit que pot l'Esperança i Sant Josep Obrer. 934191700 RESERVI JA!!! creació de l'Institut Superior de Ciències Reli­ atribuir-se al prelat, nascut a la Coromina l'any PASSEM A RBCOLUR PROP DE CASÀ gioses de Vic, que compta amb una sala de 1927, és el fet d'haver vetllat per mantenir la C. Vallespi, 120 - OSOMBARdtf'íèfií'·'M! 934191700 - Fax 934100 256 lectura, on es poden consultar els nombrosos comunió entre esglésies a través de l'assistèn­ Fàtima Alemany e-mail: viatges@)ieleiiabanxlona.com - www.helenabarcelO{iacom 18. setembre. 2003 CATALUNYA+= CRISTIANA 19

Barcelona Quatre parròquies badalonines celebren ei 40è aniversari • L'any 1963 es van constituir les parròquies de Montserrat, el Roser, Sant Francesc d'Assís i Sant Pau

BADALONA.— 40 anys després que fossin constituïdes a Badalona les eventuals que han ajudat parròquies de Montserrat, el Roser, SantFrancesc d'Assís i Sant Pau, les a construir comunitat i hi han deixat la seva em­ seves comunitats continuen ben vives. En un context social i cultural molt premta. diferent, amb uns reptes evangelitzadors creixents, els feligresos badalo­ nins volen continuar sent testimoni viu de l'amor de Déu enmig del món. Família, cristiana Durant aquest mes de setembre se celebren diversos actes per agrair i retre homenatge a totes les persones que han fet possible el naixement, creixe­ A la comunitat par­ roquial de Sant Pau, que ment i la història d'aquestes parròquies badalonines. en els últims anys ha vis­ cut una extraordinària re­ Durant els anys 50 i óOiBadalona era 1961 ladeSantAntoni.Dosanysméstard, vifalla evangelitzadora, en una ciutat que no deixava de créixer l'aniversari es viu amb Festa parroquial a Sant Pau, amb la presència de una ciutat de 100.000 habitants en ràpida l'arquebisbe Jubany. expansió. Centenars de famílies proce­ més i més, es van constituir a Badalona les molt de goig. El seu rec­ dents del sud d'Espanya i d'altres regions parròquies de Montserrat, el Roser, Sant tor actual, Mn. Joaquim 4a força i al frescor de l'her­ arribaven a la ciutat per cercar feina i de Francesc d'Assís i Sant Pau. Va ser el 19 Iglesias no deixa de con­ ba jove, que ha crescut, ha mica en mica s'instal·laven amb les seves de setembre del 1963, ara fa 40 anys, per vidar la gent a aprofitar madurat, ha vist caure bran-. famílies. Moltes zones despoblades dels. decret canònic signat pel Dr. Modrego. aquesta commemoració ques i fulles i ha vist néixer voltants de Badalona—antics horts, camps Des de llavors, s'han aixecat noves per fer comunió i ser tes- rebrots nous; ha evolucio­ i masies— van ser ràpidament.colonitza- comunitats cristianes i s'ha consolidat una timoni coherent de nat, però ha mantingut la des. Va ser llavors quan es van constituir història de pedres vives que ja dura 40 l'Evangeli: «Una parrò­ seva vida interior.» A més barris com Llefià, la Salut, Sistrells, Sant anys. Per aquestes parròquies badalonines quia és una família cris­ dels actes conjunts que es CristoCanigó(actualRaval). L'arquebis- han passat moltes persones entregadès a tiana. "Mireu-los com faran amb la resta de parrò­ bàt de Barcelona, sabedor del ràpid crei­ l'evangelització dels barris més necessi­ s'estimen", ha de poder quies badalonines que fan xement dels nous barris, va pensar que tats de Badalona. La celebració dels 40 dir la gent. Deixem enre­ 40 anys, a la de Sant Pau se calia fundar iioves parròquies per atendre anys és ocasió per a l'agraïment, no només re els egoismes ilespeti-. .cele.brarà el dia„21 de se­ les .necessitats, pastorals dels seus'habi­ als mossens que han passat per la parrò­ tèses. Mirèrri endavant,. tembre, a les ,12.00, un mis­ tants. Durant els 50 es van fundar les quia i que han deixat tan bon record, sinó hem de creure en el que sa solemne,, presidida pel parròquies de la Salut i Sant Jaume i l'any també als laics, feligresos i col·laboradors prediquerh, viure-ho, ce­ Construcció de l'actual bisbe auxiliar de Barcelona lebrar-ho. Hem de pre­ temple parroquial de Sant Móns. Joan.Carrera, amb la gar, viure la fe, respon­ Pau. presència dels tres rectors dre als reptes d'avui...Elsprimers cristians que han passat per laparròquia: Mn. Albert Er cardenal Carles surt al pas de eren ben pocs i van canviar el món.» Castilla, Mn. Xavier Cortés i Mn. Joaquim Mn. Iglesias no pot queixar-se dels Iglesias, juntament amb l'actual vicari, P. les crítiques seus feligresos. Formen una comunitat Antoni Moya. Després de la missa tindrà BARCELONA.— El cardenal Ricard M. Carles, arquebisbe de Barcelona, va fer plena d'entusiasme, compromesos social­ lloc ün dinar de germanor a la plaça de unes declaracions a Europa Press en què sortia al pas de les crítiques que en els últims ment, però sense perdre mai de vista la l'.església i a la tarda l'actuació d'un grup dies s'han vessat sobre la seva persona. «He procurat treballar sempre pel bé de les vida litúrgica i de pregària. «La comunitat d'havaneres i una animació de circ al carrer esglésies de les diòcesis de Catalunya», va afirmar el cardenal, «deien que volien bisbes —explica satisfet Iglesias— ha brollat amb per a totes les famílies del barri. (C.C.) catalans, i si bé he de recordar clarament que qui els nomena és el Sant Pare, els qui he proposat perquè fossin nomenats bisbes de Catalunya han estat tots catalans. Després s'ha criticat que tots fossin de Barcelona, amb la qual cosa vaig proposar-ne d'altres diòcesis. Les propostes de nomenaments, a més, no les he fetes jo només, sinó que també Actes commemoratius les han formulades altres al mateix nivell que jo». PREGÀRIA DE VIGiLIA «Al'Església hi ha molts canals per poder expressar-se. No calen manifestacions de 19 de setembre, a les 21.00 h a la parròquia de Sant Pau caràcter polític en actes religiosos», va afegir el cardenal en referència als grups de Cantarà durant l'acte el grup de Gospel de Sant Francesc cristians de base que volien manifestar-se durant la consagració episcopal del nou bisbe de Vic, Móns. Romà Casanova. «Em sembla molt greu explotar un acte religiós per fer MISSA COMMEMORATIVA 40È ANIVERSARI una actuació política.» fC.C.j 20 de setembre, a les 19.00, a la parròquia de Nostra Senyora de Montserrat

CASA GAY SERVEI DE LLOGUER Des del 1860

C/ Puigcerdà, 100-102 08019 Barcelona ^ Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 i93

Lloguer de: cadires, taules, tarimes, passarel·les, tanques metàl·liques, parament de taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-robes... Muntatge de: festes, concerts, reunions, exàmens, congressos, conferències, desfilades de modes, banquets i tota classe d'actes a petita o gran escala.

CASA GAY Vendes Ho'staleria: c/ Roger de Llúriai 12-14 - 08010 Barcelona - Tel. 933 181 495 Servei de lloguer: c/ Puigcerdà, 100-102 - 08019 Barcelona - Tel. 933 080 104 20 CATALUNYA+= CRISTIANA dii^mis 18 . setembre. 2003

Tarragona Ponències i conferències

Tarragona serà seu de la 23 D'OCTUBRE L'Europa dels vint-i-cinc davant dels reptes del món. Dr. Michel Setmana Social d'Espanya Candessus, exdirector general del Fons Monetari Internacional i pre­ sident de les Setmanes Socials de • La trobada girarà al voltant de l'Europa de la solidaritat, com a França. 24 D'OCTUBRE repte El principi de solidaritat en el model politic-econòmic de la Unió TARRAGONA.— Del 23 al 25 del proper mes d'octubre, Tarragona poden adreçar a la Junta Nacional de Setrna- Europea. Dr. Rafael Pampillón acollirà la XXXIX Setmana Social d'Espanya. Les Setmanes Socials nes Socials (c/ Aüastro, 1 - 28033 Madrid. Olmedo, catedràtic d'Economia. ' d'Espanya, l'organització de les quals es remunta al 1906, són un servei de Tel. 913 439 710 - Fax 913 439 727 - Universitat San Pablo CEU de Ma­ [email protected]) o bé a l'arquebisbat drid. la Conferència Episcopal Espanyola per a l'estudi, la difusió i l'aplicació de de Tarragona (Pla de Palau, 2 - 43003 Tarra­ Identitat i globalitat. Ciutada­ la Doctrina Social de l'Església a les qüestions socials de gran importància gona. Tel. 977 233 412 - Fax 977 251 847 - nia comuna i diferenciació. Dr. Juan . i actualitat, i se celebren periòdicament a diferents diòcesis. arquè[email protected]). Antonio Carrillo Salcedo, cate­ En un altre ordre de coses, cal assenyalar dràtic de Dret Internacional a la Aquesta vegada, la Junta Nacional de les nyala que «en el procés de transformació que els assistents podran presentar comuni­ Universitat de Sevilla. 25 D'OCTUBRE Setmanes Socials d'Espanya de la Con- que viu, Europa està cridada, abans de tot, a cacions sobre els temes de la Setmana, amb L'exercici de la solidaritat en el ferènéia Episcopal Espanyola ha elegit retrobar la seva veritable identitat». Per una antelació no inferior a sis dies abans de si de la Unió Europea. Dr. Arcadi l'arquebisbat de Tarragona com a seu de la donar un nou impuls a la mateixa història, l'inici ^-que és el 23 d'octubrè—, les quals Oliveres, president de la Comissió 39a edició,^ que s'encarregarà de Europa ha de «reconèixer i recuperar amb podran ser exposades als Seminaris respec­ General Justícia i Pau d'Espanya i l'organització i la logística de fidelitat creativa els valors fonamentals que tius sempre que l'exposició no superi les professor d'Economia de la Univer­ l'esdeveniment. La matrícula està oberta a èl cristianisme ha contribuït de manera de­ dues pàgines. " • sitat Autònoma de Barcelona. totes aquelles persones interessades a assis­ terminant a adquirir i que poden sintetitzar- La XXXDC Setmana Social d'Espanya, Principi de subsidiarietat i espe­ tir als diferents actes, ponències i participar se en l'afirmació de la dignitat transcendent que acabarà a les 20 h del dissabte 25 rit emprenedora l'Europa del segle en els col·loquis i debats, que giraran al de la persona humana, del valor de la raó, de d'octubre amb una Eucaristia presidida per XXI. Dr. Domènech Meié, profes­ voltant de renunciatL'£'Mro/7a de la solida­ la llibertat, de la democràcia de l'Estat de Móns. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe sor de l'IESE.de Barcelona. ritat: un repte. dret i de la distinció entre política i religió», metropolità i primat de Tarragona, se cele­ Reptes europeus per a un laïcat compromès. Dr. Eugeni Gay Mon- El tema s'inspira en l'exhortació apos­ conclou Joan Pau EI. brarà al Palau de la Diputació de Tarragona. talvo, president del Consell de. tòlica del papa Joan Pau II Ecdesia in Euro­ El termini d'inscripció acaba el dia 15 l'Advocacia espanyola. pa, núm. 109, en la qual el Pontífex asse­ del proper mes d'octubre, i per això es Joan Boronat

L'arquebisbe Lluís, en una tr'obada internacional de Sant Egidi

TARRAGONA.— Móns. Lluís Martí­ i immigració a Europa, en la qual també vari (...) El canvi de mentalitat és tan sols un gest de nez Sistach, arquebisbe de Tarragona, va prendre part Móns. Josif Pop, arquebisbe de d'una Europa que més filantropia, és molt més, participar en la trobada internacional Entre l'Europa occidental i del sud del Patriarcat aviat exportava el seu ex­ perquè ell sap que en tot la guerra i la pau: religions i cultures es de Romania; Paul Spiegel, president del cés de població a una Eu­ ésser humà s'hi troba troben, organitzada per la Comunitat de Consell dels Hebreus d'Alemanya, i Da- ropa que importa treba­ Crist, que espera ser es­ Sant Egidi. La trobada va tenir lloc a.la niela Pompei, de la Comunitat de Sant lladors no és gens fàcil. timat i servit en els ger­ ciutat alemanya d'Aquisgrà del 7 al 9 de Egidi.' La irrupció del diferent mans». En aquest sen­ setembre i va estar presidida per Móns. Convivència i immigració a Europa va pot ser percebuda com una tit. Móns. Martínez Christian Wiyghari Turrii, cardenal-arque- ser el tema que va presentar l'arquebisbe de amenaça per a la pròpia Sistach va dir que «la bisbe de Douala (Camerun). Tarragona en la seva intervenció a la trobada identitat i benestar, i que presència Aquesta trobada responia a la urgència i internacional d'Aquisgrà. «La immigració com a conseqüència bro­ d'immigrants no cris­ necessitat de reafirmar la via del diàleg i de s'ha qualificat sovint com un problema. (...) lli conscientment o in- tians als països la cooperació entre les religions i les cultu­ Però prefereixo considerar la immigració com conscientriïent el racis­ d'antiga tradició cris­ res en el sentit de buscar nous camins prac­ una oportunitat per als països d'acolUda i per me i, amb ell, la tiana representa un rep­ violència.» te per a les corriunitats ticables de trobada i de compromís comú als mateixos immigrants», va afirmar Móns. Móns. Lluís Martínez Sistach. per la pau. Lluís Martínez Sistach. I va afegir: «La Unió I després de recordar eclesials». I va afegir: Móns. Martínez Sistach va participar el Europea està destinada a la convivència amb que «Europa té una herència judeocristiana, «La convivència entre persones no pot sub­ 8 de setembre a la taula rodona Coexistència persones d'altres cultures, ètnies i religions. que ha configurat la nostra cultura i la nostra estimar les seves creences religioses i els identitat», l'arquebisbe de Tarragona va valors que es desprenen de la seva fe.» destacar que «per al creient acollir l'altre no (C.C.) Acollim i ajudem les"futures mares é) Curs d'Iniciació Teològica per a agents amb problemes FundadA Pro\^da de Catalunya de pastoral

Nom: TARRAGONA-— El curs d'Iniciació Teològica per a agents de pastoral està destinat Cognoms: a persones que treballen o es preparen per treballar en els diversos àmbits de la pastoral. El seu objectiu és obtenir una formació bàsica en teologia. La proposta respon a les necessitats Adreça: de les parròquies i les delegacions diocesanes, i s'eihmarca en els objectius del Pla Pastoral Núm.: Pis: Porta: vigent. Les persones que segueixin aquest curs no hauran de passar cap examen, i un cop completat rebran el certificat corresponent. Per a informació cal adreçar-se a l'Institut Codi Postal: Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (Edifici Seminari), tel. 977 233 833, a/e: [email protected] . Població: Per a l'any acadèmic 2003-2004 el programa serà el següent. Primer quadrimestre- Província: dijous: 18.00-20.25 h. Déu i Tri (Prof. Dr. Rafael Serra); 20.30-22.00 h,/níro

La informació que ens.facilítes serà recollida en el nostre fitxer nisme (Prof. Lic. Joaquim Claver). (J.B.) automatitzat i confidencial. Tens el dret d'accedir-tii i rectificar- la o cancel-lar-la si fio desitges. 18 • setembre • 2003 dií^ms CATALUNYA+= CRISTIANA 21

Lleida «Que els catòlics allí siguin una minoria genera comunitats molt vives» • El bisbe Francesc X. Ciuraneta va visitar la diòcesi romanesa de lasi

LLEIDA.—. Del 20 al 28 d'agost, un grup de 44 lleida­ Leonard Diac, el capellà romanès tans, presidits pel bisbe de la diòcesi. Móns. Francesc a Lleida Xavier Ciuraneta, i quatre mossens van viatjar a Romania, concretament a la diòcesi de lasi, a Moldàvia. De retorn a —Com qualificaria l'experiència de l'actual capellà romanès, P. Leonard Lleida, el bisbe Ciuraneta ens parla d'aquest viatge-pere- Diac, que atén a la diòcesi els germans grinació, dels motius que l'impulsaren i dels fruits que totes romanesos emigrats a casa nostra? dues diòcesis poden recollir d'aquesta coneixença mútua. —Crec que sóc just si la qualifico d'excel·lent. La seva dedicació pastoral T—Quin va ser el motiu d'aquesta del grup, en què vam als immigrats romanesos és molt genero­ anada a Romania? compartir preocupaci­ La rebuda a la delegació lleidatana va ser molt calorosa. sa. Des de Lleida es desplaça sovint a —^L'arxiprestat Seu Vella de la ciutat ons i esperances sobre Tarragona i à Saragossa, quan li demanen de Lleida programa cada any un viatge l'acció de l'Església avui. Vam incidir lasi per demanar-li al bisbe Petru un servei pastoral. S'ha integrat molt bé al que conté molts elements de peregrinació. força en la realitat vocacional, molt rica Gherghel que enviés a la nostra diòcesi nostre presbiteri diocesà. En pocs mesos Per aquest estiu va organitzar una sortida entre ells i més pobra entre nosaltres. un sacerdot romanès? És tan greu la ha après el castellà i el català, fent una cap a Romania per conèixer el país del P. Traslladats al Seminari Major, ens van ob­ manca de vocacions, que cal anar a tasca humana i espiritual molt ampla i Leonard Diac, sacerdot romanès que atén sequiar amb el dinar, després d'haver visitat Romania? positiva entre els romanesos catòlics i pastoralment els romanesos catòlics a la les dependències principals de l'edifici, on —No era pas la meva intenció directa ajudant que els romanesos ortodoxos tin­ nostra diòcesi. Em va semblar que acom­ actualment es preparen més de 300 joves demanar més sacerdots romanesos per a la guin també la deguda atenció religiosa. panyar els fidels d'aquest arxiprestat ofe­ per al sacerdoci. Per a aquest curs que diòcesi de Lleida. Ni s'havia preparat com a —Va fer un obsequi al bisbe Petru, ria una ocasió immillorable per visitar el comencem n'esperen uns quaranta de nous. tema específic de conversa amb el bisbe de què va ser? Va obsequiar-lo el| amb bisbe de lasi L agrair-li personalment la , ' —Quina és la realitat del catolicisme lasi ni jo havia plantejat l'oportunitat del alguna cosa? seva generositat per haver atès la nostra en aquell país i, més en concret, a lasi, la tema als organismes diocesans de consulta —^Vam creure oportú portar-li quelcom petició i haver enviat el P. Leonard per diòcesi que van visitar? de Lleida. Per això m'han sorprès certes tan emblemàtic per a Lleida com una foto­ atendre els immigrants romanesos catòlics. —Situada a l'est de Romania, a Mol­ informacions que s'han donat sobre l'objec­ grafia artística de la Seu Vella, en la comme­ D'altra banda, tenia la normal curiositat de dàvia, la diòcesi de lasi té una superfície tiu d'aquest viatge. Là diòcesi de lasi és ja moració dels 800 anys de la seva primera conèixer directament la realitat religiosa," d'uns 46.000 quilòmetres quadrats, amb molt generosa a oferir sacerdots per atendre pedra. Li vam anunciar que quan ens visiti cultural, social i econòmica d'un país des una població de gairebé cinc milions d'ha­ els immigrants romanesos escampats per l'obsequiarem amb una reproducció de la d'on ens arriba molta immigració. Aquest bitants, dels quals uns 250.500 són catòlics. moltes nacions europees. El tema d'una imatge de la nostra patrona, la Verge Blanca coneixementpodiafacilitar una atenció més El fet que els catòlics siguin minoria enfront futura col·laboració de més sacerdots roma­ de l'Acadèmia. Ell, a més de la seva cordial acurada als immigrants romanesos. de l'ortodòxia genera unes comunitats catò­ nesos va sortir en la conversa entre altres acollida i del dinar a tot el grup, ens va lliurar —Què van visitar i com van ser re­ liques arrelades de forma molt viva en la molts temes i vaig veure que el bisbe de lasi dos volums molt interessants sobre els ele­ buts en aquella diòcesi? tradició religiosa, sobretot en l'àmbit rural, no ho rebutjava d'entrada. Cal esperar la ments rics de cultura popular que la fe —El bisbe de lasi, Móns. Petru com vam poder constatar en la missa que, en resposta que donen els mateixos immigrants catòlica ha generat al llarg dels segles a Gherghel, i el seu bisbe auxiliar ens van romanès i en català, vam celebrar en un a l'acció pastoral del P. Leonard. El nostre Moldàvia, on es troba el bisbat de lasi. rebre cordialment i fratemalment. Primer poble. El temple es va omplir de gom a gom, perill consisteix que, confiant en una possi­ ^Aquest viatge a Romania, pot vam visitar la catedral, on vam pregar amb una participació admirable de tothom ble solució de la nostra realitat vocacional al marcar l'inici d'un agermanament en­ conjuntament, i -després les obres de la en la celebració. Va ser un dels actes més ininisteri sacerdotal provinentde l'estd'Eu- tre totes dues diòcesis? nova catedral que estan edificant. A la emotius per a tot el grup. La vitalitat del ropa, ens creuem de braços i descuidem la —^Es unà possibilitat que no podem ex­ residència del bisbe vam ser obsequiats catolicisme de la diòcesi de lasi la revela la nostra Pastoral Vocacional, que sempre serà cloure. Ara hem tingut un primer contacte. amb un refresc que vam agrair per la calor mateixa realitat de les nombroses vocacions un fruit normal de la vida de fe madura de les Una possible visita del bisbe auxiliar de lasi del dia. Després, Vam tenir una llarga al ministeri sacerdotal. nostres comunitats i de la nostra perseveran­ a Lleida pot ajudar-nos a enriquir el mutu conversa els bisbes i els quatre mossens —Tal com s'ha dit, va anar vostè a ça en la pregària per les vocacions. coneixement i a formalitzar vincles de mú­ tua col·laboració eclesial. La mateixa pre- 7 TORTOSA sència del P. Leonard entre nosaltres pot' ajudar a canalitzar iniciatives d'ajut. Una acció positiva i molt ben rebuda seria la Peníscola celebra el 50è aniversari de la nova creació de beques per ajudar a estudiar al Seminari de lasi infants i joves amb desig de imatge de l'ermitana ser sacerdots, que provenen de sectors soci­ als amb pocs recursos econòmics. Restem record de molts d'ells encara hi havia l'arriba­ PENÍSCOLA.— La ciutat de Peníscola oberts a moltes iniciatives possibles d'una da de la nova imatge després de la guerra civil, es va engalanar el dilluns 8 de setembre per col·laboració mútua que ens pot enriquir à ara fa cinquanta anys. rebre la seva patrona, la Mare de Déu de tots. l'Ermitana. Aquest va ser un any especial, Un cop a l'església, va començar l'Euca-' perquè la nova imatge de la Verge complia 50 ristia, presidida pel bisbe i concelebrada Jordi Curcó anys, i calia celebrar-ho. Per això, seguint là pels preveres de l'arxiprestat. En acabar tradició, la Verge va venir per mar, portada l'Eucaristia, la Mare de Déu havia de tomar per una fragata de la marina, mentre era ^ al seu lloc habitual, la capella de l'Ermitana esperada per les diferents autoritats civils i ^ o, com es coneix per tots, «l'Ermitana», que religioses i per tot el poble de Peníscola. El i aquest any també s'ha engalanat per rebre la moment més emotiu va ser quan la imatge *": Verge. Per aquest motiu, aquesta capella ha Bon dia! fou traslladada des de la fragata fins a terra ^o estat restaurada, perquè tots els devots de la per part dels mariners del poble. El bisbe de Mare de Déu puguin celebrar, amb tota la Comprem materials d'enderroc Móns. Salinas va presidir la celebració. Tortosa, Móns. Xavier Salinas, que presidia dignitat que es mereix la seva patrona, les (teules, radiadors, fàbriques en des­ l'acte, va donar unes paraules de benvinguda, juntament amb el diferents eucaristies que se celebren durant l'any en aquest lloc, ús, reixes, portals, etc:) i material batlle de la ciutat. Després, les danses i les lloes de benvinguda van així com també els casaments. antic (llibres, biblioteques, botigues donar pas al trasllat de la Verge fins a l'església. Va ser una processó La festa, però, no s'acaba, sinó que tot just ha començat.. Al velles, etc). festiva, amb molta participació ciutadana; l'emoció es podia notar llarg d'aquest any s'aniran fent més actes, sobretot en la tempo­ a la cara dels penisclans que havien guarnit tota la ciutat amb rada d'hivern, una temporada on els penisclans descansen després Truqueu a en Raimon o ep Pau al domassos amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ermitana. En el del seu treball estival. (TM.) 972 645 262 22 CATALUNYA^I CRISTIANA 18. setembre. 2003

Tortosa

El detall anecdòtic va ser quan, un cop finalitzat el sermó, una veu aïllada i sense Festes de la Cinta: els actes resposta va cridar: «Visca la Mare de Déu de la Cinta i visca el clergat!» La processó es va celebrar a dos quarts de religiosos, els més participats vuit del vespre amb molta participació i devoció. L'Arxiconfraria de la Cinta va ele­ gir comapendonistad'honorD.JoanManuel TORTOSA.— Del 5 al 10 de setembre la capital del Baix fasi en tres punts: l'Església Fabra, polític tortosí que presideix el Tribu­ Ebre, Tortosa, ha celebrat la festa de la seva patrona^ la Mare i la societat necessiten mi­ nal de Comptes de la Unió Europea. Joan de Déu de la Cinta. El plat fort, intocable i emblemàtic, van ser llorar la família amb l'amor Manuel Fabra va estar acompanyat com a els actes religiosos com l'ofrena de flors i defruíts, el pontifical, entre els esposos, entre els borüstes per Ignasi Rubio, professor de Dret la processó i el novenari. pares i els fills, i amb els Civil a la Complutense, i Eduard Ruiz, audi­ avis...; cal pacificar la nos­ tor del Tribunal de Comptes. Els actes populars i cívics, aquests re­ Xavier Salinas, va pronun­ tra societat amb planteja­ L'apoteòsica entrada a la catedral va duïts només a sis dies, també han aconse­ ciar una homilia en to vi­ ments oberts, universalis­ ser per la porta de 1' Olivera amb exuberàn­ guit una bona participació. Evoquem el brant i exhortatiu. «Neces­ tes, integradors, i són cia de focs d'artifici, d'aplaudiments i de pregó de festa a càrrec de l'alcalde de sitem punts, de referència necessaris treball i vida dig­ cant de l'himne de la patrona. Reus, Lluís Miquel Pérez. Aquest seria el per tal de caminar en ger­ na per a tots, inclosos els El novenari, que va acabar el dilluns 15 seu missatge tranquil·litzador: «La lluita manor per les Terres de immigrants, d'acord amb el de setembre, va tenir la mateixa participació de les Terres de l'Ebre és més qüestió de la l'Ebre», va afirmar el pre­ magisteri del papa Joan i estructura de sempre. Els sermons, que co­ terra qüe no de l'aigua», tot referint-se a la lat, «avui no sols evoquem XXin (els pilars de la pau, mentaven la carta apostòüca del papa Joan polèmica del transvasament del riu. la història del 1178, sinó la veritat, la justícia, l'amor Pau n Rosàrium Virginis Mariae, van tenir La vesprada del dia 6 de setembre, al parc que l'actualitzem, lafemnos- i la'Uibertat). com a tema central els misteris de llum, de Teodor Gonzàlez, es va oferir a la Maie de tra, ens ajuda i ens compro­ Finalment, Móns. goig, de dolor i de glòria. Els predicadors, co­ Déu de la Cinta la tradicional ofrena de flors met en el present i el futur». Xavier Salinas va evocar la neguts com a fills de la diòcesi, van ser Mn. i de fruits. Dotzenes de colles i d'institucions I aplicant les lectures seva estada al Perú per visi­ Domingo Escuder, Mn. Manuel Querol, Mn. van presentar els seus obsequis. Els queviu­ de la missa, va dir: «En la La Mare de Déu de la Cinta tar-hi dos missioners dioce­ Joan Carles Galindo i Mn. Pere Saborit... res es reparteixen després entre Càritas, la lluita del'Apocalipsi se'ns sans: Mn. Xavier Obón i Pel que fa a la durada de les festes residència Sant Miquel i altres institucions ofereix una dona amb el fillet que el Drac Joan Alonso. Ells treballen just en aquesta patronals, l'Ajuntament de Tortosa vol necessitades... És un acte emblemàtic que té no pot matar. Avui la lluita de l'Església línia universaMsta i de promoció dels pobres. consultar els torfosins sobre el quan, el resposta comarcal. consisteix a mentalitzar els fidels contra Finalment, el prelat va dir: «Poso en mans de com i el què de les properes festes 2004, De la missa pontifical del diumenge 7 de l'èxit immediat i fàcil. Maria apareix en el la Mare de Déu els nostres problemes més sempre en la línia d'intensitat, de partici­ setembre cal recordar l'assistència a vessar, nostre camí com a model d'humilitat, d'es­ vius, a més dels esmentats. Em refereixo al pació i de reducció de dies i de despeses. a més de les cinc misses a l'altar de la Cinta. perança, d'actitud de servei...» tema del riu. Pensem que quan una porta es En l'Eucaristia, el bisbe de Tortosa, Móns. Ja en el cor de l'homiüa, va posar l'èm- tanca se n'obre una altra.» J. Blanc i Bahima

A GAES podem ajudar-lo

Més de 50 anys d'experiència Enviï el cupó adjunt o

en correcció auditiva. bé truqui al Els nostres 902 39 39 40 audífons són • còmodes per a concertar dia i • invisibles hora de la seva revisió auditiva gratuïta.

Sí ens visita durant els propers 15 dies rebrà un regal exclusiu. CENTRES AUDITIUS

Cupó reserva de Revisió Auditiva GRATUÏTA. Ad.„ii„„a-eeisiMue.n,o«ràVse.a..a. D Si, desitjo concertar una visita per a la meva revisió auditiva gratuïta i rebre de forma totalment- gratuïia armeu regal sorpresa, sense cap compromís per la'meva part. _^^ ""' Enviï aquest'cupó de reserva amb les seves dades a: GAES; S.A. Dpi. Màrqueting^PeirelV, 160, | 08005 Barcelona DADES PERSONALS NOM I COGNOMS:

\ ADREÇA:, fív

r- m

í ii'lrflilM'l' i ài^^rAr.iitt:ÍÍ ^ TA'íSv'à»-, atenció ciutadana de Catalunya ^ 24 CATALUNYA+= CRISTIANA íí ^^ts 18. setembre. 2003

Menorca El bisbe Piris signa Ciutadella celebra quatre nous nomenaments el martiri de diocesans i parroquials sant Joan Baptista CIUTADELLA.— El bisbe de Menorca, Móns. Joan Piris Frigola, va signar CIUTADELLA.— El 30 d'agost passat més de 500 persones es traslladaren a l'ermita de quatre nous nomenaments Sant Joan de Missa, que presideix la imatge del Sant Precursor, el Baptista, i que té una el 21 d'agost passat. Encap­ especial signifícació per a tots els ciutadellencs, que s'hi reuneixen dos cops l'any: el 23 de çalen aquests nomenaments juny en la vigília de la festa del naixement del sant, i el darrer dissabte d'agost, per él del laic Diego Dubón Pe- trus com a nou director del rememorar el martiri del seu patró. Secretariat Diocesà per a l'Ensenyament. Dubón, La celebració d'enguany va tenir una col·laborador habitual de la significació especial. L'ermita de Sant parròquia del Carme de Joan de Missa és administrada des de la Mfió, és professor de Batxi­ parròquia de Sant Rafel de Ciutadella. El llerat a l'IES Joan Ramis i dia següent aquesta parròquia acomiada­ Ramis de Maó. Ha sigut se­ Móns. Joan Piris va el que fins ara ha estat el seu rector, cretari del Consell Diocesà Mn. Antoni Fullana, i també responsable de l'ermita. Pastoral i també de l'Assemblea Diocesana de Menorca La missa del martiri de sant Joan Bap­ 1996-1998. tista va ser presididai enguany pel rector Els nomenaments es completen amb tres noves desig­ de la parròquia de Sant Antoni Maria nacions pari-oquials. D'una banda, Mn. Antoni Fullana Claret, Mn. Florenci Sastre, que, acom­ Marqués, fins ara responsable de la parròquia de Sant panyat pels membres del consell parro­ Rafel de Ciutadella, ha sigut nomenat rector de.Sant quial, havia preparat acuradament la cele­ Francesc d'Assís de Maó. El jove prevere maonès Mn. bració d'aquesta Eucaristia. Francesc Cardona Vidal, que en els últims anys ha estudiat a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, Després de l'ofici religiós va tenir Festa de Sant Joan de Missa. lloc la tradicional bereneta solidària amb s'incorpora a la diòcesi en qualitat de rector de Sant Rafel l'objectiu de recollir fons econòmics per al sosteni­ fidels a l'ermita, també múltiples estiuejants assidus de de Ciutadella. Mn. Llorenç Vidal Pelegrí, que fins ara era ment de l'ermita. També hi va haver balls folklòrics Menorca, que d'aquesta manera clouen la seva estada rector de Sant Francesc de Maó, ocuparà la vicaria d'aques­ populars i cants mariners. A aquesta trobada s'hi estival a l'Illa. ta mateixa parròquia i serà capellà substitut del monestir reuneixen, any rere any, a més de molts ciutadellencs Guillem Ferrer Monjo de les Concepcionistes de la mateixa ciutat. (G.F.M.) La ràdio amable Freqüències

90.1 Tortosa* 93.7 Catalunya central 96.8 Garraf* 100.6 Tarragona* 103.4 Girona 106.6 Barcelona

yUròcfe mprinrípal IIO&O 104.4 Ld Cerdanya* 105.0 La Seu d'Urgell 107.5 Andorra ^ràdio. esfef FM 106.6 * en període de proves 18.setembre 2003 CATALUNYA+= CRISTIANA 25 Bojos pels segells El Cercle Filatèlic Santa Coloma de Gramenet va néixer l'any 1951

Miquel Arasa i Vidal tenia clara una cosa quan va dona. Els àlbums s'amunteguen als prestatges de casa ser el moment de jubilar-se ara fa vint anys: que la seva i contenen perfectament ordenades i arxivades des paraula «avorriment» no tindria cabuda en els seus de col·leccions de temàtica floral fins a sèries de perso­ plans de futur. Dit i fet, des d'aleshores la pintura natges il·lustres de Catalunya. Miquel Arasa és presi­ ocupa bona part del seu temps, però sobretot és la seva dent del Cercle Filatèlic Santa Coloma de Gramenet, passió per col·leccionar segells el que no dóna treva a que aplega uns 170 socis apassionats com ell a això de l'avorriment, una afició que comparteix amb la seva col·leccionar segells. Tot i.que sembli que 170 socis són un rior, van decidir associar-se. El seu objec­ que venia al capdavant de la mateixa. bon grapat de filatèlics,n o en són gaires si tiu era promoure la filatèlia a Santa Colo­ tenim en compte que en els seus millors ma de Gramenet, i per això cada any Altres activitats moments el Cercle Filatèlic Santa Colo­ organitzen l'Exfilgramenet; una exposi­ ma de Gramanet en va arribar a tenir 500. ció de segells que ret un homenatge espe­ Com a servei als seus associats, el «Des de fa uns quinze anys, la filatèliah a cial a un personatge, un monument o Cercle Filatèlic Santa Coloma de Grame­ anat disminuint en interès. Les escoles no alguna cosa vinculada a Santa Coloma de net s'encartega d'anar a Barcelona, al s'hi dediquen, els nanos tenen altres ocu­ Gramenet, com és la Torre Pallaresa, una Servei Filatèlic de Correus, i de recollir Logotip especial pacions i altres-jocs per entrete­ els segells que cadascú vol ad­ dels cinquanta anys. nir-se, i no hi ha relleu genera- quirir. Una altra activitat que cional», afirma Miquel Arasa. aquesta associació ha fet en Miquel Arasa va fer-se soci més d'una ocasió ha estat la ta anys de vida del Cercle Filatèlic, es del Cercle Filatèlic Santa Co­ Setmana Escolar de la Cultura van programar diversos actes especi­ loma de Gramenet l'any 1976, a través de la filatèlia. Es va als. El primer va ser l'elaboració d'un i l'afició del matrimoni és tan iniciar l'any 1989is'harepetit logotip especial per a tota la correspon­ interisa que també els porta a esporàdicament. Hi ha hagut dència originada al llarg de l'any. Una participar en exposicions d'ar­ celebració de conferències, altra activitat va ser la celebració, per reu deCatalunya. Pér això, jun­ passis de vídeo, xertades di- primera vegada a Santa Coloma de Grar tament amb els àlbums de se­ vulgatives, tallers, etc. menet, de l'assemblea anual de la Fecafil gells, els'trofeus també ocupen D'altra banda, a més de la (Federació Catalana de Societats Filatèli­ el seu lloc d'honor al domicili celebració d'exposicions prò­ ques). familiar. pies, els membres del Cercle Una de les assignatures pendents «La filatèlia és una de les Filatèlic Santa Coloma també d'aquests aficionats a la filatèliaé s acon­ millors fonts culturals que pu­ han participat de manera habi­ seguir que la Casa de Moneda i Timbre els gui haver-hi», afirma conven­ tual en altres mostres celebra­ faci un segell dedicat a Santa Coloma de çut Miquel Arasa. L sens dub­ des per societats filatèliques Gramenet. Miquel Arasa no té gaires es­ te, és també una bona manera federades. Fins i tot un dels perances d'èxit, després que amb motiu de no perdre les ganes de saber socis, concretament José de les noces d'or del Cercle Filatèlic Santa i d'aprendre coses noves. Per­ Presentació del mata-segells de la 44a Exfilgramenet. Manuel Tortolero Femàndez, Coloma els fos denegada de nou aquesta què a l'hora de classificar i d'ar­ va obtenir la níedalla de plata gràcia de la filatèlia. xivar els segells, cal conèixer-ne la bio­ gran obra del Renaixement català. en una exposició filatèlica que va tenir grafia quan es tracta d'un personatge La mostra d'enguany tindrà lloc al lloc a Atlanta (Estats Units). Carme Munté històric o saber on s'ubica si parlem d'un Museu Torre Balldovina (c/ Sant Carles, element arquitectònic o d'un monument s/n) del 10 al 19 d'octubre vinent, i estarà Les noces d'or de l'entitat important. «Sobre qualsevol tema hem de dedicada a Maria Argelaguet Costa, que cercar informació en enciclopèdies i dic­ va ser mestra de molts colomencs. Qui L'any 2001 es vaii complir els cin­ CERCLE EILATELIC cionaris, sobretot si són segells d'altres tingui curiositat per descobrir una col- quanta anys de la creació de l'entitat. SANTA COLOMA DE països», explica el president del Cercle lecció de segells especialitzada en papa­ Amb.motiu de la celebració de les noces Filatèlic Santa Coloma de Gramenet. llones o una altra en què només apareixen d'or, el president de la Generalitat, Jordi GRAMENET mans, que no dubti a visitar aquesta expo­ Pujol, els va adreçar un escrit de salutació: Po.MPKu FAURA, 22 (CENTRK Exposició de segells sició filatèlica, que com sempre comptarà «Aquesta vitalitat [la vitalitat del teixit CÍVIC OF.L RIU) àmb el seu corresponent mata-segells. associatiu] contribueix a la vertebració de Els orígens del Cercle Filatèlic Santa Al començament, els mata-segells eren ciutats que, com Santa Coloma de Grame­ 08922 SANTA COLOMA Coloma de Gramenet els trobem l'agost concedits gratuïtament per Correus, però net, són exeinples emblemàtics del model DE GRAMENET del 1951, quan un grup d'uns vint colo- a partir del 1980 se'n va haver de pagar de convivència que hi ha a casa nostra a BARCELONA mencs aficionats a la filatèlia, que ja es tant la confecció com la instal·lació de partir de la diversitat cultural.» reunien amb assiduïtat des de l'any ante­ l'estafeta temporal, i el sou del funcionari Per celebrar aquests primers cinquan- Tel. 934 662 452

Generalitat de Catalunya . . Departament de Benestar i Família Institut Català del Voluntariat

r^'O

D .y\ X'ci rxd'n ') I XARXA ASSOCIATIVA i DE VOLUNTARIAT DE CATALUNYA C \ Per a més informació Espai obert i Gran porta d'entrada Informació, compartit als àmbits associatius coneixements, Persones atenetd dutadaiM Treball en xarxa, reflexió... i entitats oi2r punt de trobada www.voluntariat.org 2 6 CATALUNYA+= CRISTIANA 18 . setembre. 2003 cuItura Premis Rovira-Beieta de guions cinematogràfics per a joves Déu a Europa Hola, amics! Actualment es debaten les arrels cristianes del continent euro­ BARCELONA.— L'Associació CinemaNet i el, Grup d'Entitats Catalanes (GEC) de la Família han peu. És cert que la nostra cultura té convocat els IV Premis de Guions de Curts Cinematogràfics per a joves Rovira-Beleta, creats amb el nom del tradicions gregues i romanes, però tam­ qui va ser destacat director de cinema espanyol Francisco Rovira-Beleta. L'objectiu és que, juntament amb bé cristianes. Si ens remuntem als pri­ l'estímul de les vocacions cinematogràfiques entre els joves i la promoció de la qualitat artística, a l'hora mers anys del cristianisme, la història d'elaborar els guions dels films es tinguin en compte els valors humans, cívics, familiars i educatius. . erisexplica com, poctempsdesprésdela Els premis s'agrupen en tres categories, segons edats dels participants: de 12 a 15 anys, de 16 i~17, i de 18 mort de Jesús, l'apòstol sant Jaume va a 30 anys. El premi per a aquesta última categoria, la més important, és de 2.000 euros, a més d'un guardó artístic peregrinar a Espanya, on se li va aparèi­ xer la Mare de Déu, ja que encara vivia, i la publicació del guió. L'extensió màxima dels guions per a aquesta categoria és de 30 folis. i d'ella va rebre suport moral. El termini de presentació dels guions acaba el 31 de desembre d'enguany. Poden participar-hi persones de A mitjan segle v, Àtila, rei dels huns <0 qualsevol nacionalitat i les obres poden ser presentades tant en llengua castellaha com catalana. Els guions es —de qui es diu que era tan ferotge que poden enviar per correu electrònic a [email protected]; Les bases completes dels premis sobre els guions on trepitjava el seu cavall no creixia es poden consultar a la web del GEC, www.sobrelafamilia.org. (C.C.) l'herba—, va ser rebut, en la seva marxa sobre Itàlia, a les portes de Roma pel "O Summe Pontífex, sant Lleó el Gran, el qual el va increpar perquè respectés els Torreciudad edita noves postals Llocs Sants. Sant Benet va fundar a Itàlia, al vol­ TORRECIUDAD.— El Patronat de Torreciudad ha editat tres noves postals, tant de l'any 530, el monestir de Monte- amb diferents perspectives del santuari i la capella de la Sagrada cassino i va establir la regla benedictina. Família. Una d'eUes recull una vista espectacular amb 5 El segle xv Cristòfol Colom va descobrir g- l'embassament d'El Grado, en primer el continent americà i la seva evangelit- terme, i el santuari, la muntanya Cotiella zació va anar a càrrec de monjos espa­ nevada i la penya Sant Martí al fons. nyols. Aquests són només alguns exem­ ples de l'empremta del cristianisme a Les dues torres, tant la torrassa me­ Europa. No us sembla que n'hi ha prou dieval com la torre del nou santuari, són per meditar sobre les arrels cristianes el motiu d'una altra postal, mentre que la d'Europa? tercera reflecteix un detall de l'intérior de la capella de la Sagrada Família, situada a Cecília Aranès Mallol la cripta del santuari, anib mosaics de l'ar­ tista Carlos Maurel.fC:C.j MISSES en favor de rEsglésia de rEuropa de l'Est i del Tercer Món

Ajuda a l'Església Necessitada Associació Pública Universal dependent de la Santa Seu Filial: c/ L·lüísAntúnez , 24,2n 2a - 08006 Barcelona - Tel. 932 373 763 BSCH - CCC: 0049-1806-91-2110636317 E-mail: [email protected] / www.ain-es.org

«Podeu ajudar-los encarregant-los misses amb el mateix estipendi que a la seva diòcesi. Ells les celebraran amb molt de gust per les SEVES INTENCIONS»

^Sabeu que milers de sacerdots *, Vull que se celebrin MISSES per les de l'Església Missionera i de " intencions següents: l'Europa de l'Est subsisteixen gràcies als estipendis de les * Envio € com a DONATIU Santes Misses que «Ajuda a ^ /y^m / Cognoms:...... l'Església Necessitada» fa arribar a aquests veritables deixebles de Carrer i número: Crist d'avui dia? C. Postal i Ciutat:.

Els donatius a aquesta Associació són deduïbles a la Declaració de la Renda. CIF nÇim. Q-2800175'- H. 18 . setembre • 2003 cí^mm CATALUNYA^ CRISTIANA 27 Joaquim Ruyra, el príncep de la prosa catalana • L'autor de «Pinya de rosa» i «Entre flames» era un gran cristià Ens trobem celebrant l'Any Ruyra amb motiu de commemorar-se el tució honradíssimes donzelles, ja assassi­ centenari de la publicació del seu recull de narracions Marines i boscatges, nant herois jovencells només que per llur ·r/\'À'^iy^K^M^ fermesa a confessar Jesucrist...» titulat més tard, tal com ens ha arribat a nosaltres, Pinya de rosa. Joaquim ••i'":^ifi'?y^'.! ^^i^.f^^fxiw,*^ ' ^vi^m^nlMmi Potser ara, quan el desànim s'apodera Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939), el gran mestre, el príncep de la 's'.'i'^'f.'J " . ^I^^K' de molts cristians davant de la crisi religi­ prosa catalana, nascut a Girona però establert de ben petit a Blanes, es va ^••^«V'^la^^lfl^*^^. _ osa que ens envolta i amenaça a arrasar-ho fer mereixedor en el seu temps dels més grans elogis. • tot, i no sempre des de fora de l'Església, potser seria bo tenir un Ruyra que sense L' escriptora escalenca Caterina Albert, i no paraules, perquè Ruyra es va caracte­ ív?^,^^.^-'-.^,A cap por ni vergonya s'atrevia a escriure: coneguda en el món de les lletres amb el ritzar per ser una persona de fets, d'obres, «Ens poden matar; però no vèncer, ho pseudònim de Víctor Català, va dir del seu més que de frases, tot i que aquestes, ''-'' .^Ikr^^^i^Sfe^-'-^ sabem, i en morir els ho cridem a la faç a coetani col·lega, tot referint-se a la seva sortides de la seva brillant ploma, eren .ÉJ"^. '"'•"fi^il^^p^· '• ''^ manera de càntic de. victòria: "No, les gran virtut de descriure el mar, el seu mar més què suficients per reflectir la seva •••ivv '\ ^P^^IKÍÏ'' •*"'* portes de l'infern no prevaldran mai con­ de Blanes, el següent: «Ell és el fill, l'ena­ bonesa, senzillesa i profunda generositat, '-. •' • .-'Jl ^^L /.üoT^ * ' 'S tra la nostra Església".» morat, el pintor d'aqueixa bellesa de pro­ autènticament cristiana. i-'.jè^^^^HÍ''j9H^^lHB^^I Qui s'hagi quedat solament amb l'apa­ digi i la seva obra tradueix fidelment, ''''i'^^^l·lf''^^^^^H^^^l rent ingenuïtat cristiana de Ruyra, qui hagi encisadorament, tots els matisos. Triga­ Enamorat de sant Francesc somrigut en llegir, en la primera plana dels rem molt, em sembla, abans que Catalunya 'f^^mi^mK^p seus llibres, la seva «Ave Maria Puríssi­ no tingui un altre Ruyra.» Un altre escrip­ Un dels fets que més el van posar a prova r^ïçrüar j^^^H ma», aquí, amb la seva actitud serena, Joaquim Ruyra. tor empordanès, Josep Pla, diu de Ruyra va ser 1' incendi del Montnegre, a les Gavar­ valenta i generosa què pren davant de que «és el més gran prosista català dels res, on ell posseïa algunes propietats, sure- ta en molts dels seus escrits. Deplora les l'incendi que el va amiinar i la clara defen­ nostres temps, no superat fins ara.» des i masies, la majoria de les quals van persecucions de les que, des dels seus sa pública que fa de les seves conviccions A part de les seves grans qualitats quedar convertides en pura cendra. Una part inicis, és objecte l'Església fundada per religioses, hi trobarà una proya fefaent de literàries, voldria ressaltar d'ell la seva del santuari gironí de la Mare de Déu dels Crist deturant-se en les que, en el seu la fortalesa cristiana i humana del gran profunda religiositat. I no ho dic, precisa­ Àngels, remarca Ruyra, tampoc no va'poder temps, s'estaven portant a terme a Mèxic: escriptor que va ser Joaquim Ruyra, total­ ment, pel fet que els seus tres coneguts escapar de les flames incendiàries. «...on un govern, que es jacta de filantrop, ment lliurat als altres. reculls de narracions —Pinya de rosa. Ell, davant del panorama dantesc que s'atreveix a cometre contra catòlics els Entre flames i La parada— els encapçali tenia davant dels seus plorosos ulls, en lloc crims més infames, ja abocant a la prosti­ Ricard Guanter Flaqué amb una invocació mariana, que possible­ de desesperar-se, de blasmar, de rebel·lar-se ment ha fet somriure més d'un, molt em­ contra el Cel, es va asserenar, és va reprimir — prada en el seu temps, com era la d'«Ave i amb santa resignació i paciència franciscà- p Maria Puríssima», sinó per altres raons nes —era un enamorat de sant Francesc i, a | molt més convincents i responsables. més, terciari de l'orde—el primer que va fer n Primerament, admiro de Ruyra l'espon­ va ser neguitejar-se i preocupar-se —lluny „ taneïtat arnb què es presenta als seus lectors de lamentar la pèrdua dels béns propis—per ^ i públic en general. D'entrada, ben clara­ la situació de misèria en què quedaven les ^ ment, a cara descoberta, dóna a conèixer la famílies dels seus masovers. I seva religiositat sense cap vergonya, sense Les seves paraules, sortides del fons del O cap temor al què diran o al què pensaran. En . cor, més què de la seva ploma, són totalment. | el 11 ibre Pinya de rosa, encapçalat per 1'«A ve convincents i exemplars. «Jo, també força n Maria Puríssima» que abans esrnentava, empobrit pel desastre —escriu—, no sé com | l'autor.vol deixar les coses ben clares quan ho hauré de fer per auxiliar els meus maso- n diu: «Així sabeu ja quina és la meva fe que vers i veïns; i això em neguiteja més que la ' ^ professo i espero que rebutjareu qualsevuUa meva pròpia desgràcia, però espero que " interpretació que, contra aquesta fe, pogués­ Nostre Senyor ens obrirà algun camí.» I siu donar als meus pensaments.» El prologuista de la seva obra Entre 1 Aquesta postura la pren ben conscient flames, Tomàs Garcés, ratifica l'exempla- j que no sempre serà ben interpretada per ritat de Ruyra amb aquestes merescudes • | alguns dels seus lectors i amics. Ell té molt paraules: «Sense planye's massa de les | clar que la seva sinceritat el pot trair i el pot seves pèrdues sofertes, en articles i confe- j constituir en subjecte de bromes i comen­ rències, a través de reunions i actes diver- ' Primeres impressions taris crítics, no gens plaents. Es per això sos, amb una generositat autènticament " que en una altra ocasió escriu: «Ja sé qiie, cristiana, Ruyra va fer d'aquell foc una foc i Mai no he pogut assegurar que les meves primeres. en aquest segle materialista, hi haurà (àd­ de generositat.» ^ i impressions dels candidats a ocupar un lloc de cuiner a huc potser entre els que m' esteu escoltant) I. l'hotel de cinc estrelles on jo treballava com a xef de cuina algú que per sota el nas es rigui de la meva Defensor de l'Església i del Papat | hagin estat bones. Un dels cuiners que va entrar a formar entusiasta i candorosa credulitat.» part de la brigada de quinze persones de la cuina anava Ell, però, segueix ferm en la seva con­ Joaquim Ruyra va ser un gran defensor | ducta. I diem conscientment «conducta». de l'Església i del Papat, i això ho manifes- Z vestit de nianera una mica desmanegada, encara que el primer que li vaig mirar van ser les ungles, les mans i el cabell, molt nets i ben cuidats. A la feina també era molt COSM PRIMERA AGENCIA net. El seu currículum professional també era molt bo, així RESIDÈNCIA GERIÀTRICA MATRIMONIAL DE CATALUNYA com les seves cartes de presentació, a banda de les BON VIURE La cerca,de parella requereix les màximes moltes preguntes que li vaig formular al seu moment. De garanties. tota manera, seleccionar personal, sigui d'hostaleria o no, Som a Horta, en una torre amb Més de 25 anys d'experiència. Dirigida per Psicòloga col·legiada. és una cosa molt delicada i de gran responsabilitat. jardí, alimentació adequada, as­ Garantia JAC Generalitat de Catalunya. censor, sala d'estar, seguiment Informi-se'n gratuïtament i sense compromís, mèdic i sanitari, animació, caliu el nostre equip de psicòlegs li dirà si pot humà. Estades temporals i indefi­ ajudar-lo/la. ESCOLA DE CUINA JOAN VILLARÓ nides. Poques places. Campoamor, c/ Emili Botey, 5, local 2 - 08400 Granollers 56 - Barcelona. COSM, c/ Balmes, 64, 3r 2a (xamfrà d Aragó) 08007 Barcelona Tots els interessats a adquirir el seu llibre Aprèn amb mi truqueu al Tel. 934 274 453 Tel. 934 877 180 - Fax 934 877 148 tel. 938 793 402. http://www.agenciamatrimonial.com 0=,, 1 czn c=3 \=i crz) J=I CH^ C33 C:^ czn i I CTD z=i cr^i czD c=i CZ3 dii czn cO 2 8 CATALUNYA+= CRISTIANA 18. setembre. 200 3

[LÍLD©K[ Història de les campanes Pautes per a Tevangeli de Marc de Bonastre Joan Febrer, teòleg, rector, consiliari... a Menorca, va ser el finalista del I Premi Emaús amb la seva obra Seguir Jesús de la mà de Mateu. Una pauta rhotivadora per seguir, pas a pas, el text evangèlic en la lectura personal, en grup o en la seva proclamació a la missa El 22 de juliol passat, dins de les activitats de la Festa Major de Bonastre, es va dominical. Ara ens ofereix una guia per a l'evangeli de Marc. «Hi trobarem—afirma 1' autor commemorar el 125è aniversari de la benedicció i col·locació de les campanes dèl poble. en la introducció— la proposta de camí que ens fa Jesús. No L'historiador local Joan Vilaseca i Figueras va aprofitar l'avinentesa per presentar es tracta d'una proposta teòrica, com la que ens podria fer un aquest llibre al Centre Parroquial de Bonastre en un acte que va comptar amb la mestre aposentat a la seva càtedra. No. Jesús es posa ell mateix presència del Dr. Joan Martí Alanis. Les campanes continuen sent un element fonamental en cainí i ens convida a acompanyar-lo lleugers d'equipatge. en la configuració d'aquest municipi: per marcar les hores o per anunciar la celebració La seva meta és la Vida, però no qualsevol forma de vida sinó de l'Eucaristia, un casament, un bateig o la mort d'alguna persona. El llibre s'inicia amb aquella que és la definitiva.» Marc, en la composició del seu una exposició de les campanes des d'un punt de vista genèric ipersonal. En una segona evangeli, tot i que va fer servir diversos materials'ja més o part, i gràcies a la tasca de Mn. Josep Sanabre, s'hi inclou un document que explica com menys elaborats per la tradició apostòlica, ens ha transmès «la va ser l'acte del 24 de juliol del 1878, dia en què a les sis de la tarda va tenir lloc el bateig frescor d'aquells passos de Jesús pels camins que van de de les campanes del campanar de la parròquia de Bonastre. En la tercera part es mostra Galilea a Jerusalem», assegura Joan Febrer. El llibre la crònica de la vida religiosa i social del poble des s'estructura en quatre grans capítols:.«A Galilea», «En camí de finals del segle xix fins a començaments del cap a.Jerusalem», «Jerusalem» i «Tomar a Galilea», els quals segle XX. «La campana és un element que, com se subdivideixen, al seu tom, en diferents apartats. fCCj tants n'hi ha hagut a la historià, va assimilar el À Joan Febrer, Pel camí de Jesús de la mà de Marc. Centro cristianisme i que avui resta com a patrimoni de ^ de Pastoral Litúrgica, Colección Emaús, Barcelona 2002, les nostres parròquies i, per tant, dels nostres 72 pàg. pobles i ciutats. La campana resta embellint el campanar, certament, però continua parlant periòdicament. I, com hom quan parla, necessita un interlocutor», escriu el rector M. Jordi Comprendre el missatge evangèlic Figueras i Jové. (C.C.) «L'evangeli ve a ser una espècie de políedre. Essent im de sol el seu missatge essencial, Joan Vilaseca i Figueras, 125è aniversari té una resposta adequada per a cada situació i per a cada lector que hi busqui llum», explica de la benedicció i col·locació de les Pere Casas i Font, en la pre_sentació del llibre. El contingut fonamental d'aquest volum són campanes. Parròquia de Santa Magdalena els comentaris evangèlics del cicle B, corresponents a l'any litúrgic 1999-2000, que van de Bonastre. Editorial La Torratxa, Valls aparèixer al Full diocesà de Vic-Tarragona-Solsona. «Les seves reflexions, talment 2003,53 pàg. . ^ homilies menors, són incisives, agudes, compromeses. Incideixen en els problemes, dubtes i neguits dels homes i les dones del nostre món i responen al signes dels temps», manifesta el prologuista. Cal tenir W" '•1 en compte que no és gens fàcil traduir el missatge Pere Fradera 1 Marcet I I evangèlic a un llenguatge actual i que sigui entenedor per Enmig de la vida a tothom. Alguns dels títols d'aquests comentaris saó d'evangeli dominicals —«Trenquem la por!», «La impotència dels m poderosos», «Trencaclosques o revelació d'amor?». El màrqueting de l'evangeli» o «Jesús sempre està de moda»— són d'àllò més suggeridors i conviden els 300 g de xocolata lectors a llegir el text. Segons Pere Casas, el llibre 4 rovells d'ou Q ^ «també pot ser una mica de "políedre" per a tots aquells 1 iogurt natural que busquen una "altra" interpretació de la Paraula de 2 cullerades de mel Déu». (C.C.) Cointreau Pere Fradera i Marcet, Enmig de la vida saó (SC d'evangeli. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, PuMkaclotu de i'Abadts de Montseirst O. Colección L'Espiga, Barcelona 2002, 96 pàg. > i I gï Anàlisi de la cooperació local PREPARACIÓ: Aquest Segon estudi de la cooperació local de Catalunya amb els països del Sud és una I ^"^ actualització i continuació deí recull de dades que es va realitzar en el primer volum. El I 1^ Poseu a foc lent, en un cossó que no sigui document engloba informació exhaustiva de la cooperació i la solidaritat del món local, amb. dades de 608 municipis, de les quatre diputacions, de dinou consells comarcals i de la I. O d'dlumini, tots aquests ingredients. Primer, Mancorhunitat de Municipis de l'AMB. A banda d'incloure les dades econòmiques de les K»' i ^% foneu 300 grams de xocolata. A corporacions locals quant a cooperació, l'estudi reuneix.dades qualitatives (agermanaments, I continuació, separeu-la del foc i afegiu-hi consells de cooperació, partida específica...) que permeten aproximar-nos més bé a l'evolució de les polítiques de coooperació de les corporacions locals catalanes. Si ! o quatre rovells d'ou i un iogurt natural, s'analitzen conjuntament aquestes dades amb les juntament amb una cullerada o dues de 2ii) ÈOEMB i§ teSüsçiaiEiS à recollides en el primer estudi (1998-1999-2000), es I O disposa d'un període de cinc anys, on ja es poden I mel i Cointreau i bateu-ho enèrgicament observar tendències i evolucions! Tot i tractar-se encara i amb una batedora. Amb aquesta crema. d'un període curt, algunes són significatives perquè confirmen el creixement continuat de diferents aspectes • i podreu acompanyar moltes postres. de la cooperació local. Aquest volum és una eina útil I sobretot per a les institucions i les entitats que treballen els I temes de la cooperació i la solidaritat des de la dimensió local. (C.C.)

1 '^^ Segon estudi de la cooperació local de Catalunya amb els països del Sud (2000-2001-2002), Fons Català de I Si teniu algun dubte d'aquesta recepta Joan Villaró us atendrà al tel. 938 793 402. \ Cooperació al Desenvolupament, Barcelona 2003,400pàg.

Qn CZZ3 zzn cm czii czza c: i-czii UZ3 '—' I—n rrr3 t I EZni C=l dZl CZ=3 I I tizD czni czn tnzi czn crrt rzzi czu cD 18. setembre-2003 i^m ra CATALUNYA% CRISTIANA 2 9

La crítica literària d'aquesta setmana Reorientar la vida

L' autor diu que vol ajudar a «recuperar l'ànima», i per a això ens introdueix en el Ramiro J. ALVÀREZ, camí de la psicologia dels valors. Ho inten­ ta a través de gairebé dues-centes pàgines, Recuperar el alma. plenes de sentit comú, fent veure el que és Sal Terrae, Santander 2003,181 pàg. evident, que moltes vegades s'escapa de la nostra visió personal. Una miopia que no Thomas D'ANSEMBOURG, aconsegueix rellegir la vida quan es desen­ Deja de ser amable, jsé autentico! volupa tan a prop nostre, potser perquè va unida a un astigmatisme deformant, que Sal Terrae, Santander 2003, 239 pàg. ens afecta potser sense saber-ho. El més important és recuperar el prota- gonisme profund de la nostra vida, deixant cert és què els homes i les dones poden una revisió personal seriosa en de banda les excuses que col·loquen a l'ex­ determinar, amb força més llibertat de la moments clau de la pròpia vida: terior de la nostra existència les causes i les que suposen, la manera de comportar-se i l'entrada en la maduresa, en motivacions reals dels nostres èxits, dels de viure. I així, s'aconseguirà, si es desitja, l'anomenada tercera edat, en la nostres fracassos o de la nostra rutina diària. un canvi des de l'ànima. Una transforma­ jubilació. Allò que Ortega va anomenar Per a això enurnera una sèrie d'actituds ció a la qual ajudarà el fet de tenir presents un dia enfrontar-se amb l'home que s'ha que ens situen davant la realitat, i que els estereotips de comportament que se'ns estat, mirar-lo als ulls, i preguntar-ü com se convida a purificar. No és difícil trpbar-se ofereixen. sent, abans d'anar cap al que és irreversible. ment molt eficaç, encara que en alguns en l'èxistèhcia amb moments complexos, Amb una invitació a l'aütocstima, i a la Pot ser molt útil també en grups de moments resulti més complex. i per això els analitza amb serenitat, i necessitat del domini del temps, l'autor revisió, encara que representa certament la Tots dos textos, des de la psicosociologia enumerà fes possibles reaccions de qui ajuda a suggerir un pla de desenvolupa­ presència d'una persona que guiï, interpre­ han de posar la base a molts esforços de vol, de veritat «recuperar l'ànima». ment personal, que accepta que resultarà ti, acompanyi i resolgui els problemes in­ revisió i purificació de comportaments. Són •"Per a aiixò anima a treure's la careta, i a un camí ardu, però que sens dubte ajudarà dividuals i col·lectius que puguin sorgir. molt recomanables per a consellers i acom­ cercar quins són els paradigmes de l'àni­ a l'autèntica realització personal. Dins d'aquesta mateixa col·lecció, i panyants de grups o equips de revisió. ma. Partint del mite de Plató sobre la Dins de la col·lecció Proyecto de l'edito­ com a ajuda complementària, el text de reencarnació, afirma que el que resulta rial Sal Terrae, aquest text pot servir per a Thomàs D'Ansembourg pot ser un instru­ Cristóbal Sàrrias

Federació Sardanista de Catalunya La sardana i la dcinsa web: http :llfed.sardanista. com Catalunya Una nova entitat Cristiana El cel, plemtyiliSi Sabadell, més música és el nom d'una efectivament a donar relleu i prestigi al una xarxa pera associació que s'acabà de crear a la capital repertori de la cobla. comunió del Vallès- occidental amb el principal Val a dir, doncs, que el propòsit de amb Deu Vevangelitzacio objectiu de promoure únicament concerts Sabadell, més música és contribuir al co­ de música lliure per a cobla i altres activi­ neixement de les nombroses composici­ tats que portin com a conseqüència l'enal­ ons de cobla que no tenen el format de timent i divulgació de les obres escrites sardana i que es programen molt esporàdi­ per a la formació musical més genuïna­ cament, no per manca de nivell artístic ment catcdana. La presentació d'aquesta sinó per la limitació dels mateixos progra­ nova entitat es farà el 20 de setembre, al madors a l'hora de seleccionar sardanes i teatre La Faràndula de Sabadell, amb un les altres composicions per a cobla. Una Desitjo subscriure'm al primer concert en el qual s'han prograrnat bona part d'aquesta producció musical setmanari CATALUNYA CRISTIANA obres de compositors actuals, per bé que que ara resta inèdita o poc coneguda, tin­ Edició en català \_j Edició en castellà | | durant un any (52 números) està previst que, en futures ocasions, es drà un nou canal de difusió en les activitats presentin obres inèdites amb aquelles pe­ que es promoguin des d'aquesta entitat Nom Cognoms ces més conegudes que han contribuït sabadellenca. Adreça Població

A Agramunt celebren el «Sardana 20/09» D.P. Tel. N.I.F.

Sardana 20/09 és el títol d'un seguit d'actes que han preparat els membres del Grup. FORMA DE PAGAMENT Sardanista Estol d'Agramunt, com una manera diferent de viure les sardanes, però, al I I Amb un únic pagament de 80,60€ I I Amb dos pagament semestrals mateix temps és la data de la celebració d'aquesta festa singular. El cap de setmana del '—' per any '—' de40,30€ 20 i 21 de setembre, en aquesta vila de la comarca d'Urgell hi haurà concursos, rutes Domiciliació bancària • I I Xec nominatiu que adjunto turístiques, concert, sopar, visites, espectacle... (Ompliu l'ordre de domiciliació) Els actes començaran amb un concurs de sardanes revesses, a les cinc de la tarda. Un Senyors, cop finalitzat, es farà una petita ruta turística per tal que els que acudeixin a Agramunt Els prego que, a partir d'ara, i fins a nou avis, carreguin al meu compte els rebuts que els puguin conèixer millor aquesta població. A dos quarts de nou del vespre començarà un presentarà FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA per la meva subscripció a "CATALUNYA CRISTIANA". gran concurs de colles sardanistes, amb uns plantejaments innovadors, diverses sorpre­ Titular Data ses i un premi especial de revessa. A continuació hi haurà un sopar popular, seguit de Oficina DC Compte balls tradicionals. Els assistents que ho desitgin es podran quedar a dormir a Agramunt, perquè diumenge al matí hi haurà un esmorzar i una visita molt interessant que completaran Signatura del titular del compte açiuest Sardana 20/09. Envieu aquesta butlleta a nom de: Per a més informació, tots els interessats es poden posar en contacte amb el Grup CATALUNYA CRISTIANA (Departament de Subscripcions). Sardanista Estol, per mitjà dels telèfons 973 392 404 i-973 392 624, o per correu Comtes de BelUloc. 57-69,

i TORRECIUDAD.— El 27 de setem- entitats que treballen en l'àmbit de la SETEMBRE ÉS EL MES bi^e, Jornada Mariana de l'Esport: a les disminució. Més informació: tel. 934 589 CONSAGRAT A SANT 11.15, arribada dels corredors que partici­ 906; MIQUEL ARCÀNGEL pen a la jornada; a les 12.00, presentació FI^SpV||p^&E LÀ'^ERCÈ.— El de les ofrenes a la Mare de Déu. Més • ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'OR­ liidfi^diembrè, misses a les'18.00 informació: [email protected] GUE DE SITGES.—El 21 de setembre, i ^b.0: a les 20:00, missa amb pri­ Internet ales 20.30, a l'església parroquial de Sant meres vespres^de lal rílare de Déu; • EXERCICIS PER A SACERDOTS.— Bartomeu i Santa Tecla de Sitges, concert a les 22.00, vetlla mariana; el 24, solemnitat de la Mare de Déu de la ESPIRITUALITAT.— A Del 5 al 10 d'octubre, dirigits per Juan d'orgue i tenora: Jordi Figaró (tenora) és Mercè: misses a lesS.OO, 9.00,12.00, www.enpaz.com trobareu recursos per Antonio Torres, o.s.b., a la casa d'exerci­ professor del Conservatori Municipal Su­ 00; a viure l'espiritualitat, amb el suport de la cis dels pares claretians de Lleó. Més perior de Música de Barcelona i Josep 13m 14.00,18_^, 19.00 i 20. informació: 987 224 854; del 5 a l'il, Solé (orgue) és organista titular de la par­ les/o.30, eucaristia solemne presip - paraula, la imatge, la poesia, la fotogra­ 1% Caries: dirigits per Ignacio Fernàndez, s.j., a la ròquia de Sant Fèlix de Sabadell. Hi inter­ fia, etc. La pàgina ofereix també medi­ octavari de tacions i reflexions, des de les confessi­ casa d'exercicis de Celorio (Astúries). pretaran obres de J. L. Moraleda, J. J. ons de sant Agustí fins a les encícliques Més informació: tel. 985 400 788! Blay, Max Havart i J. Soler. Entrada: . del Papa. aportació econòmica voluntària. dé Déu iTelèbracíódé l'eucaristia. Barcelona J. •<\ n Altres bisbats • FESTA DE SANT PIUS DE PIE- ' PREGARIA PER LA PAU A EUSKA- TRELCINA.— Els Amics del Pare Pius or de Ciències Religioses de Barcelona, • EXPOSICIÓ.— El 25 de setembre es DII AL MÓN.—El 17 de setembre, a les celebren la seva memòria litúrgica, amb Càritas de Barcelona i la Fundació Pere clausurà l'exposició «Béns comuns en 20.00, a la parròquia de Sant Agustí de Tarrés ofereixen el curs Fonaments i prin­ s»:: conflicte», sobre els recursos naturals. Barcelona, pi. Sant Agustí, s/n. cipis teològics de l'acció social, amb la Lloc: La Casa Encesa, c/ Ronda de Valèn­ Dra. M. Dolors Oller. Seran els dimecres, cia, 2 - Madrid. • MOVIMENT CRISTIÀ DE MES­ de 16.00a 18.00,del'ld'octubreal21 de TRES I PROFESSORS.— El 20 de se­ gener. Més informació: de 17.00 a 21.00 • ASSOCIACIÓ DE PESSEBRISTES tembre, a les 10.30, eucaristia d'inici de a la secretaria de l'ISCREB, c/ Diputació, DE PAMPLONA.—El 26 i 27 de setem­ curs presidida per Mn. Fidel Catalàn, con- 231 - Barcelona, tel. 934 541 963, a/e: bre, jornades pessebristes a la casa parro­ siliari del Moviment, a la parròquia major [email protected], web: quial de Sarasa (Navarra), amb tres po­ de Santa Anna de Barcelona; a les 11.30, www.iscreb.org nències: Pasado de la Asociación de teinps per compartir; a les 12.00, assem­ Belenistas de Pamplona (Maiiuel M. Cas­ blea. una eucaristia, a la parròquia de la Con­ • CURS BÍBLIC—L'Associació Amics tells, fundador i expresident de l'associa­ cepció (c/ Aragó, 299 - Barcelona) el 23 de Maria Benedicta Daiber inicia els cur­ ció), Presente de la Asociación de Bele­ • MERCÈ.—Del 20 al 24 de setembre la de setembre, a les 18.00. Predicarà la sos bíblics la primera setmana d'octu­ nistas. de Pamplona (Miguel Tabar plaça Catalunya de Barcelona acull la missa fra Valentí Serra, caputxí. En aca­ bre. S'imparteixen en diferents centres i Primícia, actual president) i Futuro de las Mostra d'Entitats coincidint amb les fes­ bar, es donarà a besar la relíquia de sant amb temes diferents, i estan oberts a qual­ asociaciones belenistas (José Manuel tes de la Mercè. La Federació Catalana de Pius i hi haurà una trobada del grup de sevol persona que vulgui aprofundir i afi- López-Sotillos, president de la FEB). Més Voluntariat Social tindrà el seu ja tradici­ pregària. ançar la seva fe amb la Paraula de Déu. informació: a/e: [email protected] onal estarid i un altre dedicat a aquelles Més informació: tel. 932 370 365. • MUSEU DEL VI DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.—El 26 de setembre, a • AUDIOVISUAL I CATEQUESI.— les 21.30, Mercè Puig parlarà sobre El vi L'Escola Audiovisual, de la Delegació dins de la poesia goliarda.Pl. Jaume I, 1 diocesana de Catequesi, obre les activitats - Vilafranca, tel. 938 900 582. d'aquest nou curs amb un curset sobre Casa d^espiritualítat Claret Catequesi de la festa de Tots Sants, els • PAU.—La Fundació per la Pau i l'ofici­ dies 2 i 9 d'octubre. Amb ocasió d'aquest Vic na de l'International Peace Bureau a monogràfic editarà un dossier sobre Tots Barcelona organitzen la II Trobada Veus Sants. Per a més informació: Escola Audi­ de Pau a la Mediterrània, del 26 al 28 de ovisual, c/Diputació, 231 - Barcelona, tel. setembre, al Centre de Cultura Contem­ 934 541 898 (dimarts i dijous, de 18.00 a porània de Barcelona. Més informació: 20.00). tel. 933 025 129. Jornades d^espirítualitat • CRISTIANISME I JUSTÍCIA.— Els í pregària • IV JORNADA D'ESTUDIS MEDI­ dies 16,23 i 30 d'octubre, ï 6,13,20 i 27 EVALS.—Organitzada pel Cercle d' In­ de novembre, de 19.30 a 21.00, curs vestigació i Documentació Medieval de sobre Per a comprendre el nostre món. Catalunya i l'Agrupació Excursionista Idolatries d'Occident (falsos déus de la d'Etnografia i Folklore el 27 de setem­ nostra cultura); els dies 25 d'octubre, 29 dies 26. 27 i 28 setembre - 2003 bre, de 10.00 a 19.30..Més informació: de novembre, 10 de gener, 7 de febrer i tel. 933 521 275, a/e: 6 de març, de 10.30 a 13.30, seminari [email protected] sobre Diàleg interreligiós i justícia, amb Ens hi acompanyaran: Jesús Martínez Gordo, professor de Teo­ • VERDAGUER.— El 28 de setembre, logia al País Basc. Més informació: c/ El P. Cassià Just, monjo de Montserrat: de 12.00 a 13.15, taller de poesia escrita i Roger de Llúria, 13 - Barcelona, tel. 933 Jesús, mestre de pregària musicada sobre Jacint Verdaguer al Mu- 172 338, fax 933 171 094, a/e: seu-Casa Verdaguer de Vil·la Joana - [email protected], web: Vallvidrera. M. Claustre Solé, de la Companyia de Maria: www.espinal.com Jesús prega amb els salms • CONFRARIA DEL NEN JESÚS DE • EXERCICIS DE SANT IGNASI.— PRAGA.— El 28 de setembre, a les Proposta per fer a la vida de cada dia Josep Vilarrubias, claretià: 17.00, consagració dels nens i petició de durant quatre mesos, amb el reforç de tres Preguem amb l'Evangeli fills pels matrimonis que els desitgin. trobades (17,18 i 19 d'octubre; 12,13 i Monestir de la Visitació, Vall d'Hebron, 14 de deseníbre, i 20,21 i 22 de febrer), 256 - Barcelona, tel. 934 281 620. una experiència dels exercicis de sant Comença el 26 de setembre a les 10 h Ignasi. Més informació: Francesc Riera, i acaba diumenge 28, després de dinar • CURSET PER A CATEQUISTES s.j., tel. 933 172 .338, a/e: DE L'ARXIPRESTAT DE LA SA­ [email protected] i David Guindulain, GRADA FAMÍLIA.— Del 29 de se­ s.j., tel. 932 374 894, a/e: tembre a I'l d'octubre, a les 19.30, [email protected] Informació i inscripcions: amb Lourdes Montfort, al col·legi Mare CASA D'ESPIRITUALITAT CLARET de Déu de les Escoles Pies, c/ Aragó, ' EXERCICIS ESPIRITUALS.— Del 302 - Barcelona. Rambla de Sant Domènec, 5 - 08500 Vic (Osona) 19 al 28 d'octubre, dirigits pel P. Jaume Tel. 938 850 544 - [email protected] Avellí, s.j., a la casa d'espiritualitat Maria • ACCIÓ SOCIAL.— L'Institut Superi- . Antònia París, de les missioneres clareti- 18.setembre. 2003 CATALUNYA^ CRISTIANA 3 1

anés. Més informació: tel. 932 037 212, posada en comú. fax 932 055 366. Lleida «CATALUNYA CRISTIANA» ALS QUIOSCOS DE CATALUNYA Girona • FESTES DE SANTA TERESINA.— • CATEDRAL.—El bisbat de Girona i el Al santuari-parròquia dels carinelites de Podeu trobar -la setmanalment a: Capítol de la catedral, juntament amb Lleida, del 22 al 30 de setembre tindrà l'Ajuntament de Girona i la Fundació "la lloc la novena: a les 19.15, cant de vespres Llibreria San'ta Maria Riera Bisbe Pol, 62 08350 Areriys de Mar Caixa" presenten les exposicions «La ca­ 1 eucaristia. Presidirà les eucaristies de la Llibreria Setciències Ample, 9 08350 Arenys de Mar tedral de Girona. L'obra de la seu» i «La novena el P. Joan Badia, prior dels carme­ Llibreria Pujades Climent Riera, 8 08358 Arenys de Munt La Formiga d'Or Av. Portal de l'Àngel, 3 lites descalços de Badalona. El diumenge 08002 Barcelona catedral i la ciutat». La inauguració serà el Llibreria Balmes Duran i Bas, 11 08002 Barcelona 19 de setembre, a les 19.30, a la sala 28, ales 18.30. San Pablo Difusión Via Laietana, 38 08003 Barcelona Girona de la Fundació "la Caixa", c/ Sè­ Llibreria Garbí Via Augusta, 9 08006 Barcelona quia, 5. L' acte continuarà al Museu d' His­ Llibreria Claret Roger de Llúria, 5 08010 Barcelona tòria i acabarà davant de la catedral amb Kiosco Gallifa República Argentina, 233 08023 Barcelona un repic de campanes. • DIA MUNDIAL DE L'ALZHEI- Llibreria Marta de la Fuente Comandante Benítez, 18 09028 Barcelona Llibreria Jordi Garreta Pg. Maragall, 342 ' .08031 Barcelona MER.— El 19 de setembre, a les 20.00, Institut Edicions •Londres, 57 08036 Barcelona • HOMENATGE A JOAN ALSINA conferència La ètica de cuidar en el siglo Llibreria Josep Alsius P. de la indústria, 28 17820 Banyoles (1973-2003).— El 23 de setembre, a les. XXI, a càrrec de Guillermo Pascual, geria- Llibreria Mateu Santa Maria, 22 17820 Banyoles 2L00, conferència sobre El nostre com­ tra, cap de la Unitat de Deínències del Papereria Bitlloch . Ample, 25 17300 Blanes promís en un món global, amb Toni Co- Centre Neuropsiquiàtric Ntra. Sra. del- Llibreria papereria Rossich. S.L Gral. Güell, 6 25200 Cervera mín, delcentre Cristianisme i Justícia de Canrie de Saragossa. Organitza: Fundació Llibreria Empúries Alvarez de Castro, 6 17001 Girona Carme García Ros • La Font, 22 - Caixa de Maiu"esa i Associació de Famili­ 25210 Guissona Barcelona; el 26, conferència sobre Quina Comerç i Estanc Ponts i Arola, 28 25240 Linyola esperançaper al nostre món .í*, a les 21.00, ars de malalts d'Alzheimer. Més informa­ Llibreria Ramon Llull La Palma, 9 25002 Lleida a càrrec de Josep Maria Terricabras, filò• ció: tel. 938 724 976. L'Ossetfi Av. Alcalde Porqueres, 32 25008 . Lleida sof. Les xerrades seran a la biblioteca de Llibreria Moral S.C.P. Major, 27 08783 Masquefa Malgrat de Mar. • LA COVA DE MANRESA.— Sessi­ • Llibreria Dalmases " Jacint Verdaguer, 5 25230 Mollerussa ons de pregària profunda dirigides pel P. Llibreria Joan Fons Jaume Fons, 13 08784 Piera Llar del Llibre Pg. PI. Major, 12 34 08202 Sabadell • CATEQUISTES.—El 27 de setem­ Xavier Melloni i equip CEE. Iniciació: del Llibreria Bonet PI. Major, 33 43420 Sta. Coloma de Queralt bre, de 9.30 a 13.00, trobada de formació 3 al 5 d'octubre. Aprofundiment: del 10 Kiosco Baldiri Bosch Eusebi Güell, 87 - 08830 . Sant Boi de Llobregat de catequistes al Seminari diocesà de al 12 d'octubre, del 14 al 16 de novem­ Llibreria Dach Sant Miquel, 5 25280 Solsona Girona. A les 10.00, xerrada del professor bre i del 12 al 14 de desembre. Més Llibreria Sauret Carme, 14 - 25300 Tàrrega de la Universitat de Vic Pere Pujolàs sobre informació: tel. 938 720 422, fax 938 729 Reserveu el vostre exemplar, ara! La participació en la sessió de catequesi; 1Í6, a/e: covà[email protected], web: a les 11.00, treball de grup i a les 12.00, wwW.jesuites.net ZJíf^IíI*? IDC^J' iimr^'^'^'Ú^íé^i^i^ PREGUEM PER LES INTENCIONS DEL PAPA 3a EDAT COMPRA i VENDA • Pels països que pateixen a causa de la guerra o del terrorisme RESIDÈNCIA en una torre per a 24 COMPRO rellotges de qualsevol tipus, • Pel testimoni de fe dels cristians d'Àsia central àvies per a estades llargues i curtes. ràdios, làmpades, mobles, segells, pos­ Centre de dia, segons les necessi­ tals, monedes, llibres, joies i instruments tats de cada família, fins i tot, per musicals. Tel. 609 230 303. hores, també festius i caps de setma­ na. Tel. 932 039 740 Isabel CALENDARI DE LA VISITA DE LES RELÍQUIES DE SANTA TERESINA DE LISÍEUX A ESPANYA COMPRO SEGELLS, monedes, rer DIVERSOS llotges de tot tipus, postals, cro- rhos, joguines, objectes antics, mo­ ADVOCADA especialista en nul·litats bles, llibres I quadres. Tel. 933 578 matrimonials i separacions, la visita 394, mòbil 635 344 688. ' 22 de setembre: Vitòria. gratuïta. Tel. 934 510 707. ' 23 de setembre: Murguía i Orduna. ' 24 de setembre: Bilbao i Getxo. • 26 de setembre: Markina i Zumaia. • 25 de setembre: Larrea-Amorebie- • 27 de setembre: Zarauz i Fuenterrabía. ta i Durango. • 28 de setembre: Sant Sebastià. p^ •~l Sí voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D'INSERCIÓ a Més informació: www.conferenciaepiscopal.es base d'una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre cada paraula i envieu-ho juntament arnb un gir postal o xec bancari de l'import total del vostre anunci a CATALUNYA CRISTIANA c/ Corntes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. NOM.

EL PRECEDENT DEL PRIMER ADREÇA.

MINISTRE ZHAO POBLACIÓ C. P. t 4^ # ik TELÈFON „. SETMANES DDDnDDDnDnDnnnnDnn2.80€ #. gt -íi DDDDDDDDDDDDDDDDDD^.^oe·

El primer ministre Zhao CONVIVÈNCIES AMB nnDnDnDaDDDDDDaDDDs.60€ llegia, les «Analectes». PETER YANG Tot i que tenia un alt. nDDDDDDDDnDDDDnnDn7.oo€ Del 19 al 28 de setem­ càrrec, va continuar bre, monestir Sant Joan estudiant amb aplicació. de la Creu (Segòvia). DDDnDDDDDDDDDDDDDD«.80€,. Destacat (+2,50 €): ÜRequadrat, D Trama, • Negreta TAI - TXI ZEN CRISTIÀ (16% d'IVA INCLÒS) «Rincón del .Silencio» Calculeu l'import que haureu d'abonar multiplicant el preu c/ Floridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona & L de l'anunci pel nombre d'insercions contínues (mínim 15€). Informació, Tel. 934 562 444 RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ J "^ 32 CATALUNYA CRISTIANA ^ 18. setembre. 2003

La Glòria ha tomat de Lituània Joan Carrera Planas amb la motxilla plena d'acjuelles Bisbe auxiliar de Barcelona lliçons cjue no s'aprenen en els llibres. El camp de treball a Kretinga, juntament amb 75 joves estudiants El missatge més, ha estat un curs intensiu d'hu­ manitat, on el descobriment més gran ha estat adonar-se c\ue la felicitat d'Albert radica en l'oblit d'un mateix. Va marxar carregada d'ideals, amb el Maréchal [i] desig de donar molt als altres, i ha ustament quan s'escau el cinquantè ani­ tornat amb la sensació d'haver rebut versari dels inicis, a Barcelona, de l'Acció un gran tresor JCatòlica Obrera (ACO), les Publicacions de l'Abadia de Montserrat ens ofereixen el llibre Albert Maréchal. Un itinerari sacerdotal, en Glòria Moreno ha participat aquest estiu en un camp de treball a Lituània versió catalana de Lleonard Ramírez. El tra­ ductor ha estat, alhora, un dels iniciadors d'aquell moviment i un amic constant de Vahbé Maréchal. Però no és només això: el mateix «La veritable felicitat radica a ahhé ha de ser comptat entre els fundadors de la nostra ACO. El seu carisma va determinar- ne la primera orientació i encara hi és percep­ tible avui. M'ha sorprès, per cert, que l'equip ohlidar-se d'un mateix» suís que ha confeccionat el llibre no reculli i ni tan solament esmenti aquesta projecció de Maréchal en el nostre país. Tret d'això, trobo —Què has portat de Lituània, a ment m'envolten, mirar-les als ulls, sa­ Lituània? perfecte el seu retrat espiritual i pastoral de més de cansament, que t'hagi com­ ber escoltar... Voldria dur a terme allò —El camp de treball va tenir lloc a l'abhé. mogut especialment? que he vist fer a Lituània amb tanta Kretinga, ciutat situada al nord-oest del —La llista de «tresors» és ben llar­ naturalitat. També tomo amb una nova país, molt a prop de la costa bàltica. Ens Albert Maréchal va néixer el 1896, a Co- ga, però crec que essencialment, aques­ empenta per continuar amb l'acció so­ vam centrar en tres activitats bàsiques: llex-Bossy (Suïssa d'expressió francesa), i va ta experiència ha capgirat molts dels cial al barri del Raval de Barcelona. I és animar i visitar els avis i malalts d'un rebre l'ordenació sacerdotal el 1921. Es enviat valors que fins ara imperaven en la que al nostre país. també hi ha persones asil, passar el temps amb els nens i nenes a fundar una nova parròquia, a la qual ell meva vida. D'una banda, els lituans que viuen en circumstàncies molt sem­ de l'orfenat i donar classes d'espanyol (i donarà el nom significatiu de Santa Maria del m'han ajudat a valorar més tot allò que blants a les dels lituans. una mica de català) als joves de la ciutat. Poble, en un barri obrer i semirural tinc: des de poder comptar amb les —Per què vas decidir emprendre Volíem sobretot alegrar les persones de la perifèria de Ginebra. EI 1932 necessitats bàsiques cobertes fins a es­ r«aventura» lituana? que es troben soles i desemparades a la serà un any decisiu per a ell: coneix, tudiar una carrera i gaudir d'un munt —Quan jo tenia 14 anys, solia col- vida, ja sigui per malaltia, soledat o Vabhé Guerin, fundador de la JOC d "alternatives culturals i lúdiques... laborar en les activitats de voluntariat problemes familiars. La música ha estat francesa, que ha anat a parlar sobre la Però de l'altra, he après que tots aquests que es duien a terme a Isard, un centre un dels vincles d'unió imprescindibles joventut treballadora als sacerdots avantatges no serveixen per a res si no de rOpus Dei a Igualada. Aquestes en la nostra tasca, per la distància idio­ de l'Alta Savoia. En el tren de toma­ són un vehicle per estimar les persones. experiències em van ensenyar que quan màtica. Tot i això, hem comptat amb la da, Maréchal diu als seus companys: Els lituans amb què he estat no gaudei­ em dono als altres és quan sóc més col·laboració de voluntàries lituanes que «Es el que ens cal.» Al cap de poc, és xen de totes les possibilitats que a mi em autènticament feliç. Quan em vaig assa­ ens traduïen a l'anglès tot allò que els nomenat consiliari de la JOC que brinda la vida. Malgrat això, la seva bentar del camp de treball a Lituània, avis o els nens i nenes ens explicaven. acabava de néixer. Ben aviat conei­ xerà Cardijn i s'integrarà, amb ac­ felicitat sembla molt més plena perquè vaig córrer a apuntar-m'hi. Hi anava —Segur que ells també van que­ cent propi, en aquella admirable les relacions entre les persones no són amb l'afany idealista de transformar el dar molt contents... constel·lació de consiliaris i de mili­ interessades, sinó confiades i sinceres; país. Pensava que, després de la nostra —Precisament una altra de les lli­ tants obrers que creaveti aleshores en definitiva, autèntiques. Lituània m'ha estada, la gent notaria alguna mena de çons a aprendre dels lituans és la seva un nou estil de pastoral popular. ensenyat que allò que veritablement canvi. Però qui va notar el canvi vaig ser gran capacitat d'agraïment. Per exem­ El missatge que ens ha deixat importa és estimar les persones. jo. Jo havia intentat sortir de mi matei­ ple, un dia, l'Anna, l'Andrea i jo vam Albert Maréchal és ric. N'esmentaré no­ xa, donant el meu temps, la meva ener­ entrar al menjador de l'asil cantant i —Amb una experiència així, et més alguns aspectes notables. Aquests i d'al­ gia i alegria, però el regal que vaig rebre tocant la guitarra. Quan encara no haví­ deu haver costat tornar. tres el lector del llibre els hi trobarà exposats a canvi va ser molt més gran. Lituània em acabat la primera cançó, se'ns va —M'ha costat molt, però també pres­ amb amplitud. sento que una experiència com aquesta va obrir els meus ulls a una nova pano­ apropar un avi i ens va oferir a cada una ha de portar a actuar en conseqüència. ràmica de la vida. Vaig descobrir que la un tros de pa i mantega. Darrere d'ell Subratllo, en primer lloc, la importància Per aquesta raó, m'he proposat portar a veritable felicitat radica a oblidar-se van anar passant tots i, d'un en un, ens del diàleg com a forma d'evangelització. Di­ la pràctica aquests ideals tan enlluerna­ d'un mateix i donar-se als altres desin­ anaven oferint part del seu sopar. àleg de persona a persona, que té en compte dors, aquí i ara. Tinc ganes de compartir teressadament. tota la realitat de cada u, la globalitat de la seva més amb les persones que quotidiana­ —Quina realitat us vau trobar a Samuel Gutiérrez vida. Quantes hores del seu temps hi va dedi­ car Maréchal? El 1972 anota: «A seixanta-sis anys, deixo el ministeri actiu, però com que els dos terços de la meva vida han estat consa­ grats als indispensables contactes personals, Acjuis^rà, capital mundial de la pau també m'acompanyen en la meva jubilació.» És amb aquest diàleg personal que aconse­ La setmana passada la Comunitat de Sant Egidi va organitzar la seva trobada interreligiosa anual a la ciutat alemanya gueix un progressiu procés d'interiorització. d'Aquisgrà. Durant els tres dies que va durar, diversos representants de diferents religions —sobretot cristians, jueus, «La persona es fa —diu Maréchal— cons­ musulmans, budistes i hinduistes— van deabtre sobre el diàleg interreligiós. També es va parlar, coincidint amb el segon truint-se ella mateixa. La puc ajudar fent-li aniversari dels atemptats de 1' 11 de setembre als Estats Units, de la necessitat de la pau mundial, i del paper que hi pot preguntes... perquè superi la dispersió i s'inte­ tenir la religió. A part de la voluntat de pau i de diàleg que s'ha manifestat aquests dies, voluntat compartida ben ressi pel que passa al fons obscur del seu explícitament pel mateix Papa, la trobada d'enguany de Sant Egidi té una peculiaritat que no pot passar desapercebuda: interior.» el lloc on s'ha celebrat, Aquisgrà. S'hauria pogut triar altres ciutats d'Alemanya de molt més pes, com ara Berlín mateix, Val a dir que aquest no és un procés que la nòrdica Hamburg, Munic —la capital del sud— o l'econòmica Frankfurt. Què representa l'avui modesta ciutat tanqui. Al contrari, obre la persona: «Quan ets d'Aquisgrà? Aquesta població del cor d'Europa i a tocar de Bèlgica i Holanda va ser fa més de mil anys la capital de veritablement tu mateix assumeixes tota la rea­ 1' imperi de Carlemany, que abraçava bona part de l'Europa occidental. Aquell va ser el primer intent, posteriorment fallit, litat de la teva vida, i de les teves relacions; d'unir els diferents pobles cristians d'aquesta part d'Europa i donar-los estabilitat i pau després de l'ensulsiada de 1'imperi perceps nous motius per viure; i la presència romà d'occident. Encara avui Aquisgrà representa clarament una Europa diversa però unida i amb els valors cristians invisible, jierò real, d'un Altre.» Aleshores des­ com a referència. cobreixes que cal bastir «un món de diàlegs. Eduard Brufau Altrament el món es perd, i nosaltres amb ell».