BOE 275 De 17/11/2005 Sec 1 Pag 37572 a 37580
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells -
Retirada I Camins De L'exili
Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones. -
El Transporte Del Correo Por Ferrocarril En Cataluña En El Siglo XIX. Antonio Aguilar Pérez
El transporte del correo por ferrocarril en Cataluña en el siglo XIX. Antonio Aguilar Pérez. Universidad de Barcelona. Gaspar Martínez Lorente. Universidad Complutense de Madrid A mediados del siglo XIX se va a crear y a consolidar en pocos años un binomio que perdurará casi 150 años: correo-ferrocarril. La novedosa forma de transportar el correo hizo posible, tanto por el abaratamiento de costes, como por su capacidad de carga y rapidez, las reformas postales de la época. Reformas que multiplicaron exponencialmente el número de envíos postales, racionalizaron y rebajaron las tarifas y pasaron a repartir el correo diariamente a más de 9.000 ayuntamientos de nuestro país. En este trabajo abordamos la creación de las expediciones ambulantes por ferrocarril en el ámbito de Cataluña durante el siglo XIX. La red postal antes del ferrocarril Cuando se inaugura en 1848 la primera línea de ferrocarril, Correos se encontraba dentro de un proceso de reforma y modernización, por el que pasaba la creación de una red cada vez más extensa para llegar a todos los territorios. Debemos recordar que el correo era uno de los principales instrumentos de la Administración a la hora de hacer llegar su política al rincón más apartado. Además, en el caso de Cataluña, las continuas insurrecciones carlistas hacían más necesaria esta tupida malla postal, ya que el Gobierno necesitaba una comunicación fluida con las autoridades locales para controlar la situación. A medidos del siglo XIX, el correo llegaba a Cataluña a través de las carreras de Lleida y Tarragona (que venían de Madrid, transportando la correspondencia del resto de España) y la carrera de Francia (que transportaba la correspondencia del extranjero). -
GR11 Senda Pirenaica
GR-11, CATALUNYA Semana Santa 2021 (Semana completa 27 de Marzo al 5 de Abril - 10 días) Día 27 - Sábado, Viaje Bilbao - Camprodon Día 28 - Domingo, Etapa 38. (Alta Garrotxa) Recorrido: Setcases - Mollo – Beget, Distancia/desnivel: 23 km. (+800 m.) Tiempo: 6,30 h.s.p. Dificultad: Fácil Agua: encontraremos varios puntos en los que coger agua como Can Serra, Beget, Monte Opcional: Puig Sistrá [1990 m] Día 29 - Lunes, (Alta Garrotxa) Etapas 39 y 40. Etapa 39 Recorrido: Beget – Talaixá (no se puede llegar con el BUS) Distancia/desnivel: 12,5 km./ (+703 m - 482 m) Tiempo: 4 h.s.p. Dificultad: Fácil Agua: llegando al Pla de la Plantada o Talaixà. Monte Opcional: Puig de Basegoda [1374 m] Etapa 40. Recorrido: Talaixá – Albanyá, Distancia/desnivel: 19,3 kms / (+760 -1.275) Tiempo: 6,15 h.s.p. Dificultad: la mayor dificultad puede ser el calor. Agua: después de Sant Aniol d'Aguja resulta complicado encontrar agua Día 30 - Martes, Etapa 41. Recorrido: Albanyá - Macanet de Cabrenys - La Vajol, Distancia/desnivel: 26,5 km.(+1.040 -750) Tiempo: 7,5 h.s.p. Dificultad: Fácil Agua: en el refugio de Seglar hay un grifo de dudosa procedencia, si no, el primer punto del día en el que reponer, será el bar que hay en el Molí d'en Robert (4h15min). De aquí hasta el final, a no ser que las fuentes se hayan secado no habrá problema, encontraremos un par de fuentes entre Maçanet y La Vajol. Monte Opcional: Puig de la Trilla [801 m] Día 31 - Miércoles, Etapa 42. -
Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas . -
Indicadores Clave Del Alt Empordà 2020 Resumen
Indicadores Clave del Alt Empordà 2020 Resumen Indicadores Clave del Alt Empordà 2020 presenta una selección de datos estadísticos sobre el Alt Empordà y la demarcación de Girona. Siempre que ha sido posible, estos datos se enmarcan en el ámbito municipal, pero en muchos casos no se ha podido obtener la información suficientemente detallada. Este documento debe verse como una introducción al análisis de la comarca del Alt Empordà. Se ha querido aportar una visión general que facilite conocer el estado del territorio en el momento de la publicación. Prólogo Este es el primer número de la serie Indicadores Clave del Alt Empordà. El objetivo de este documento es proporcionar un conjunto de visualizaciones intuitivas, claras y concisas sobre algunos de los indicadores disponibles del Alt Empordà con la intención de aportar una visión estratégica del estado actual de la comarca. Esta publicación sigue la línea del documento Key Figures on Europe de la EUROSTAT. Autores Se trata de la primera publicación de la colección INDIKA, impulsada por Álvaro Franquet Bonet (ORCID: 0000-0003-1976-3641), Pere Plaja Roman, Eneida Iglesias Hernández, INDIKA Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà. La finalidad de esta colección Maria Antònia Barceló Rado (ORCID: 0000-0001-9720-690X), Marc Saez Zafra (ORCID: 0000-0003-1882-0157) es analizar diferentes parámetros del territorio en clave de observatorio para poner en contexto informes posteriores más específicos sobre salud y ámbito social y sus condicionantes. Todo ello en sintonía con el resto de Datos de contacto información generada por el Observatorio de la demarcación de Girona. -
2000D0264 — ES — 05.04.2000 — 000.001 — 1 B DECISIÓN DE LA COMISIÓN De 14 De Marzo De 2000 Por La Que Se Establece
2000D0264 — ES — 05.04.2000 — 000.001 — 1 Este documento es un instrumento de documentación y no compromete la responsabilidad de las instituciones ►B DECISIÓN DE LA COMISIÓN de 14 de marzo de 2000 por la que se establece la lista de las zonas correspondientes al objetivo no 2 de los Fondos Estructurales para el período de 2000 a 2006 en España [notificada con el número C(2000) 571] (2000/264/CE) (DO L 84 de 5.4.2000, p. 26) Rectificada por: ►C1 Rectificación, DO L 329 de 27.12.2000, p. 54 (2000/264/CE) 2000D0264 — ES — 05.04.2000 — 000.001 — 2 ▼B DECISIÓN DE LA COMISIÓN de 14 de marzo de 2000 por la que se establece la lista de las zonas correspondientes al objetivo no 2 de los Fondos Estructurales para el período de 2000 a 2006 en España [notificada con el número C(2000) 571] (2000/264/CE) LA COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS, Visto el Tratado constitutivo de la Comunidad Europea, Visto el Reglamento (CE) no 1260/1999 del Consejo, de 21 de junio de 1999, por el que se establecen disposiciones generales sobre los Fondos Estructurales (1) y, en particular, el párrafo primero del apartado 4 de su artículo 4, Una vez consultados el Comité para el desarrollo y la reconversión de las regiones, el Comité de estructuras agrarias y desarrollo rural y el Comité del sector de la pesca y la acuicultura, Considerando lo siguiente: (1) En el punto 2 del párrafo primero del artículo 1 del Reglamento (CE) no 1260/1999 se establece que el objetivo no 2 de los Fondos Estructurales es apoyar la reconversión económica y social de las zonas con deficiencias estructurales. -
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II . -
Agullana Adapta El Dilluns De Pasqua Al Confinament. Pàgina 28
HOR A NOVA PERIÒDIC INDEPENDENT DE L’ALT EMPORDÀ www.horanova.cat DIMARTS · 14 d’abril de 2020 · NÚMERO 2.555 · ANYXLIV PREU: GRATUÏT Goigs d’esperança Agullana adapta el Dilluns de Pasqua al confinament. Pàgina 28 ÀNGEL REYNAL #elCompromísNoTanca Diocesana de Girona Fes un donatiu amb la paraula COVID19 a ES29 2100 0002 57 0201445404 2 La Segona HORA NOVA 2.555 n 14 d’abril de 2020 La psicòloga i periodista Mar Casas detalla que «l’esport, el menjar sa i dor- hor a nova mir bé» són les pautes bàsiques per tenir un bon estat de salut mental aquests Editat per noves edicions altempordaneses, SLU dies de confinament. A banda, detalla que aquests dies «són ideals per plan- President: Antoni Escudero i Martínez tejar-nos simplificar la nostra vida», i afegeix que és un bon moment per re- Redacció: Gemma Arché, Jordi Nierga, Gemma Visa, Marta Ar- ranz, Xevi Bonell, Àngel Reynal (fotografia) i Sara Borrell (cor- flexionar sobre el lema «menys és més» i distingir entre «necessitat i desig». recció) Maquetació: Marc Bech Mar Casas, 9/4/20 Departament comercial de publicitat: Maria P. Valdivieso, Lluís Vallmajó i Vicky Valero Administració: M. José García L’AVANÇ METEOROLÒGIC Col·laboradors: José Carlos Arroyo, Carles Bayés, Joanjo Bosk, Joan F. Burgas, Juan Jesús Aznar, Pau Canaleta, Josep Marés, Jo- sep Matas, Enric Pujol, Daniel Ruiz-Trillo, Manuel Toro, José Luis Dimarts, 14 Dimecres, 15 Dijous, 16 Divendres, 17 Torres, Jaume Torrent, Ramon Galimany, Mireia Reynal, Pau Cas- tillo, Emma Riera, Jordi Oliva, Miquel Àngel Ferrés, M. Àngels Ol- Canviant Variable Sud Humit medo, Diego Borrego, Abel Granda, Jordi Vila. -
ANNALS Maqueta Nova
HISTÒRIA La Casa del Delme de Fortià. Una revisió de la història local a partir del delme Elvis Mallorquí Garciaa* a Professor a l'INS Santa Coloma de Farners RESUM Al costat de l’església parroquial de Fortià (Alt Empordà) es conserva un edifici conegut com la Casa del Delme. A la llinda, hi figura la data de 1767 i els símbols heràldics de Sant Pere de Rodes, monestir que posseïa la principal senyoria feudal de Fortià des de la fi del segle X i que n’obtenia el delme, la renda consistent en la desena part de les collites. L’objectiu d’aquest article és rellegir la història local de Fortià a partir de les dades de la documentació escrita, l’arqueologia i les restes patrimonials, però tenint sempre present qui prestava i qui cobrava el delme. Aquest podria ser el camí per detectar les especificitats locals de la història de Fortià en relació amb les poblacions veïnes. Paraules clau: Delme – patrimoni – història local – parròquia – senyoria feudal. The Tithe House of Fortià. A review of local history through tithes ABSTRACT Next to the parish church of Fortià (Alt Empordà) there is a building known as “Casa del Delme”, tithe house. It has, recorded on the lintel, the date of 1767 and the heraldic symbols of Sant Pere de Rodes, a monastery that owned the main feudal lordship in Fortià since the end of the 10th century. At the same time, the monks of Sant Pere obtained the tithe, a rent consisting of the tenth of all crops. The purpose of this paper is to reread the local history of Fortià checking all data coming from the written documentation, archeology and monumental heritage still remaining, but always bearing in mind who paid and who obtained tithes. -
Com Ha Canviat La Jonquera? Comparativa Entre 8 Postals Dels Anys Seixanta I L’Estat Actual
Revista mensual i diari digital 3 - Núm. 146 - 1 de desembre de 2013 1 de desembre de 2013 Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada Com ha canviat la Jonquera? Comparativa entre 8 postals dels anys seixanta i l’estat actual > Entrevista > Patrimoni > Àlbum fotogràfic Infojonquera.cat Dolmen de la Novembre El proper 1 de gener Jaça d’en Torrent Selecció de les el diari digital de la Un estudi topogràfic imatges de la vida Jonquera complirà el situa dins el terme social i cultural RdR1 5 anys de la Jonquera del mes passat 1 de desembre de 2013 Gaudeix del nostre buffet o si ho prefereixes servei de restaurant a la carta Eurocenter - Polígon Mas Morató - C/ Galicia, 2 - 17700 LA JONQUERA Tel. 972 555 878 - Fax: 972 555 872 www.granbuffetlibre.com CALENDARIS DE BUTXACA 2014 Comandes a partir de 250 unitats 250 unitats = 65 € 500 unitats = 75 € Personalització = 25 € IMPRESSIÓ - DISSENY GRÀFIC I WEB - EDICIÓ Obrim de dilluns a divendres - Horari: de 08.00 a 14.00 h Polígon Mas Morató - Avda. Euskadi, 10 nau 6 - 17700 LA JONQUERA Tel. / Fax: 972 554 105 • www.impremta.info 2 1 de desembre de 2013 Editorial CRÈDITS Infojonquera.cat > Com ha canviat la Diari digital de la Jonquera L’Esquerda de la Bastida Revista mensual Apartat 151 - 17700 LA JONQUERA Jonquera? (00.34) 972 554 105 Disseny/impremta: www.impremta.info Mirar fotografies del passat, o si ho preferiu No calen paraules per explicar el que veuen Contractació publicitat: 972 55 41 05 postals d’uns quants anys enrere, és una els nostres ulls però sí que val la pena fer Dipòsit legal. -
La Toponímia De La Selva De Mar
LA TOPONÍMIA DE LA SELVA DE MAR Per JAUME QUINTANA I LLAUNETA INTRODUCCIÓ En el moment de presentar aquest treball, em plau donar les gràcies a tots els qui m'han donat la informació que em mancava. M'he servit del llibre «E1 Valle de Matta», escrit a Puerto Rico l'any 1913, del qual n'és autor Antoni Cortada, fill de La Selva de Mar, incansable investigador de la nostra història local, i al qual hem de retre homenatge de gratitud, perquè gràcies a haver-me estat facilitada aquesta obra pel seu nebot, Enric Cortada, he pogut treure'n dades molt explícites referents a la Torre-Capella de Sant Sebastià, al Cementiri, a l'Església, al Camp de l'Obra, i detalls molt valuosos. De 1Arquitectura Medieval de l'Empordà», del que n'és autor Joan Badia i Homs, que m'honora amb la seva amistat, n'he obtingut precioses informacions, sobretot pel que fa referència a les dades més reculades sobre l'edificació dels nostres monuments arquitectònics. He recordat també moltes coses de les que la meva mare i el meu oncle Simó m'explicaven del passat remot del poble, que ells tenien ben guardades a la memòria per haver-les après dels vells, que igualment les aprengueren dels seus antecessors, i per això les he descrites. En Pepet Tecla, home d'una memòria formidable, no és cansava mai de contestar les meves preguntes, i em traspassava històries i llegendes molt interessants, com per exemple, el que dic sobre els Corrals i la muntanya del Dijous amb les passejades dels Monjos del Monestir de Sant Pere de Rodes pels seus cims.