DOCSLIB.ORG

Mapa De Patrimoni Cultural Municipi De Moià

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Mapa De Patrimoni Cultural Municipi De Moià MAPA DE PATRIMONI CULTURAL MUNICIPI DE MOIÀ Cristina Casinos i Molina Desembre de 2007 INDEX 1. Metodologia .. 3 2. Diagnòstic 2.1 Marc geogràfic i físic .. 5 2.2 Poblament, estructura econòmica, comunicacions .. 6 2.3 Contextualització territorial .. 8 2.4 Síntesi històrica .. 9 2.5 Toponímia .. 10 2.6 Mapa general i del nucli del terme amb ubicació dels béns fitxats .. 11 2.7 Estat legal de protecció .. 16 2.8 Equipaments patrimonials existents .. 17 2.9 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme. Valoració, descripció general, elements destacables .. 18 2.10 Anàlisi de la situació del patrimoni del terme a partir de les fitxes, de les tipologies… .. 19 3. Llistats d’Elements .. 21 3.1 Elements Fitxats 3.1.1 Llistat Ordenació Numèrica .. 22 3.1.2 Llistat Tipològic .. 33 3.1.3 Llistat Onomàstic ..44 3.2 Elements No Fitxats 3.2.1 Llistat .. 55 4. Bibliografia .. 65 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià 1. METODOLOGIA A finals de l’any 2006 l’Ajuntament de Moià va encarregar la realització de la catalogació del seu patrimoni a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El contracte professional per a la realització de l’Inventari de patrimoni cultural del Municipi de Moià va ser aprovat el 15 de desembre de 2006 i adjudicat a la professional Cristina Casinos i Molina qui va rebre la confirmació el 22 de desembre del mateix any. Les tasques de realització de l’Inventari han sigut completades en un espai de temps de vuit mesos, tal i com es va presentar en el pressupost aprovat per l’OPC. La Metodologia de treball d’aquest inventari respon a la tipologia aplicada segons el Plec de Prescripcions Tècniques per a la realització d’inventaris de Patrimoni Local de l’OPC de la Diputació de Barcelona. La primera d’aquestes tasques ha estat el buidatge del fons bibliogràfic que es va començar el Febrer de 2007 visitant les fonts escrites i localitzant les orals per poder valorar la informació que estava a mà per iniciar l’Inventari. Aquesta primera fase es va realitzar en un mes tot i que posteriorment s’ha anat llegint bibliografia fins a finalitzar l’Inventari. La segona tasca ha estat el treball de camp que ha sigut realitzat en un major espai de temps. Aquest treball de camp ha estat complementat amb la documentació fotogràfica i la recollida de dades que han permès la realització de les fitxes i del llistat que s’exposa més endavant (punt 3). Els criteris d’intervenció i selecció emprats a l’hora de fitxar o descartar han seguit els contemplats en l’Annex i del Plec de Prescripcions Tècniques per a la Realització d’Inventaris de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona pensant però en l’originalitat i/o interès cultural, històric-artístic d’alguns béns del Municipi a catalogar i comptant amb el vist-i-plau de l’OPC. Agraïments a: l’Ajuntament de Moià en especial a l’Alcaldia i al Departament Municipal d’Obres públiques, tècnics i treballadores de l’Ajuntament de Moià; Tècnics del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya; Col·laboradors del Municipi: R. Tarter, M. Fàbrega, E. Oliveres, R. Franquesa, Família Armadans i vídua, Família Fàbrega-Gallaguet, Mn. F. Arumí, masovers/es dels Béns inventariats, Biblioteca de Moià; Col·laboradors fora del Municipi: propietaris dels Béns catalogats, tècnics de museus relacionats amb el municipi; A. Masalles, Família Casinos-Molina, X. Serrano. Fonts consultades Ajuntament de Moià Arxiu Municipal de Moià Biblioteca Pública de Moià Biblioteca Particular SPAL, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona 3 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià Palau Moja, Servei de Patrimoni. Generalitat de Catalunya Biblioteca de Catalunya Consorci del Moianès Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell Planimetria Guies cartogràfiques Ed. Alpina Institut Cartogràfic de Catalunya, Sitmun. Planimetria Departament d’Obres Públiques. Ajuntament de Moià. Planimetria de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. 4 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià 2. DIAGNÒSTIC 2.1 Marc Geogràfic i Medi Físic El Moianès, amb la seva capital a Moià, està situat dins de la Depressió Central Catalana, en un dels extrems occidentals de l’àrea humida del nord-est. Forma un altiplà de 347 km2 lleugerament inclinat cap a la Vall del Llobregat, coronat per una llarga serralada a tramuntana que comença a Collsuspina. Per alguns autors1 el Moianès té una personalitat geogràfica prou acusada com per a poder considerar-se una comarca natural tot i que els pobles que la componen van ser repartits en diferents entitats comarcals: Moià, l’Estany, Santa Maria d’Oló, Calders i Monistrol de Calders, al Bages; Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, i Castellcir, al Vallés Oriental; i Collsuspina, a Osona. La població total de la comarca té al voltant de 12.500 habitants d’entre els quals 5.651 viuen a la vila Moià actualment. El terme municipal de Moià té 75,15 km2. És un terme molt ric en patrimoni gràcies a les seves restes prehistòriques, la seva Història i a la seva riquesa Natural. Moià es troba a cavall de les depressions de la Plana de Vic, el Pla del Bages i el Vallés amb una altitud mitjana de 600 a 900 m; la costa de la Creu (832), Sant Andreu (800), Vilaclara (612) sobrepassant alguns pics els 900 m: el Puigrodó (1057), Ferrerons (929), el serrat de Montví (952). Els seus límits físics estan configurats al nord i a l’oest per la Vall d’Oló, al sud per les serres de Gallifa, Granera i Bertí, a l’est amb la Pollosa i amb la Vall de Calders per l’oest. Fig.1 Mapa de situació geogràfica. El municipi és travessat per torrents i rierols d’entre els quals els principals són: el torrent del Mal, la riera del Gai, la de Moià o de Castellnou, el torrent de Fontcanaleta i la riera de l’Om, tots afluents de la riera de Marfà o Golarda i el torrent de Rodors i el del Riu Sec o de Malrubí afluents de la Gavarresa; la majoria d’ells avui secs. Al Moianès els terrenys més antics pertanyen a l’Era Terciària, quan l'àrea es converteix en una conca de sedimentació en constant ensorrament i que en un moment determinat és 1 Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988:23). 5 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià envaïda pel mar. Aquesta sedimentació continua fins al Miocè. És en aquest moment quan aquesta regió comença a modelar-se donant el relleu que té en l’actualitat. L’espai natural del Moianès abasta un conjunt de relleus calcaris, margosos i de conglomerats d’origen continental. Característic de la comarca és el nivell geològic anomenat Formació (Fm) Artés de color vermell, popularment conegut com tapàs. Es diferencien dos sectors naturals: a Ponent on es troben terres planes sobretot en el sector que és travessat per la carretera de Manresa a Vic (N-141C) i un de més enlairat al Nord. En el paisatge actual, la vegetació predominant és de caràcter submediterrani amb el predomini de les formacions vegetals pròpies de la roureda seca de roure martinenc (Buxo- Quercetum pubescentis), l’alzinar i el pi roig (poc freqüent al Bages) i menys difosa al sector nord-oest la roureda de fulla petita (Violo-Quercetum faginae), els boscos mai formen grans extensions contínues i les rouredes, actualment, han estat substituïdes per pinedes de pi roig. També apareixen amb freqüència els fenassars, joncedes i les bardisses. Als fondals apareixen petits boscos de ribera, amb avellanoses i bosquets mixtes de caducifolis. 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions Poblament A principi del s. X Guifré el Pilós va fer construir un palau amb la idea de repoblar les terres al voltant del qual s’hi van anar unint un seguit de masos familiars que van donar com a resultat el Castrum Modiliano. Hi ha documentació escrita que confirma l’existència d’un nucli, sagrera, que ocupava trenta passes al voltant de l’església parroquial de Santa Maria l’any en que aquesta va ser consagrada, el 939 dC. Molt probablement aquest petit nucli va néixer als voltants del s. X-XII gràcies a la strata francisca que anava de Lleida a Vic i Manresa passant per Moià en època medieval. Al voltant de l’església es situen els primers magatzems als que s’afegirà posteriorment un pis superior on començaran a viure els artesans creant així el primer nucli urbà. L’any 1336 Pere III va organitzar el nucli del municipi format llavors pels únics carrers que hi havia: carrer de les Joies, carrer del Forn, carrer de la Cendra (actual Francesc Viñas), el de Sant Antoni, l’actual carrer Rafael Casanova i la Plaça Major. No va ser fins el s. XV quan aquest nucli s’emmurallà. El traçat de la muralla correspondrà amb els carrers actuals: carrer del Palau (o de l’Hospital), Pl. de l’Hospital, Pl. del Carreró, baixada del Vall, Pl. de la Vila-Daví, carrer de F. Viñas i baixada del Mestre. Durant el s. XV la vila va començar a créixer extramurs i durant el s. XVI comença a traçar-se el Raval de Dalt i un segle després s’amplia el raval de Baix. Aquest nou nucli format pels carrers: Sant Sebastià, Francesc Viñas, Comerç i Sant Josep esdevé el primer nucli poblacional assentat fora del recinte emmurallat. Moià es dirigia vers un desenvolupament econòmic lligat al món dels paraires i teixidors.
Load more

Recommended publications
  • Constructing Contemporary Nationhood in the Museums and Heritage Centres of Catalonia Colin Breen*, Wes Forsythe**, John Raven***
    170 Constructing Contemporary Nationhood in the Museums and Heritage Centres of Catalonia Colin Breen*, Wes Forsythe**, John Raven*** Abstract Geographically, Spain consists of a complex mosaic of cultural identities and regional aspirations for varying degrees of autonomy and independence. Following the end of violent conflict in the Basque country, Catalonia has emerged as the most vocal region pursuing independence from the central Spanish state. Within the Catalan separatist movement, cultural heritage sites and objects have been appropriated to play an intrinsic role in supporting political aims, with a variety of cultural institutions and state-sponsored monumentality playing an active part in the formation and dissemination of particular identity-based narratives. These are centred around the themes of a separate and culturally distinct Catalan nation which has been subject to extended periods of oppression by the varying manifestations of the Spanish state. This study addresses the increasing use of museums and heritage institutions to support the concept of a separate and distinctive Catalan nation over the past decade. At various levels, from the subtle to the blatant, heritage institutions are propagating a message of cultural difference and past injustice against the Catalan people, and perform a more consciously active, overt and supportive role in the independence movement. Key words: Catalonia, museums, heritage, identity, nationhood Across contemporary Europe a range of nationalist and separatist movements are again gaining momentum (Borgen 2010). From calls for independence in Scotland and the divisive politics of the Flemish and Walloon communities in Belgium, to the continually complicated political mosaic of the Balkan states, there are now a myriad of movements striving for either greater or full autonomy for their region or peoples.
    [Show full text]
  • El Tricentenario De Los Tratados De Utrecht, Rastatt Y Baden (1712-1715)
    EN PERSPECTIVAESTUDIOS Cuadernos de Historia Moderna ISSN: 0214-4018 http://dxd.oi.org/10.5209/CHMO.52796 El tricentenario de los tratados de Utrecht, Rastatt y Baden (1712-1715) [en] The Tercentennial of the Treatises of Utrecht, Rastatt and Baden (1713-1715) Entre las medallas conmemorativas realizadas para celebrar las paces de Utrecht, encontramos una de Willem de Wijs en cuyo reverso Mercurio –dios de la prudencia, y noticiero, pero también de las artes industriosas y del comercio– aparece sentado sobre una caja de caudales abierta y repartiendo riqueza, a su lado, dos herreros destrozan con sus martillos las armas de la guerra para convertirlas en cuchillas y rejas de arados. La inscripción que acompaña a la imagen dice: diffingite arma: pax est [Deshaz las armas: hay paz]. Esta alegoría es muy habitual en la iconografía de las paces, que recurre a la cueva de Vulcano –el dios que fabricaba las armas de dioses y héroes clásicos–, para mostrar cómo los forjadores de armas se convierten en forjadores de útiles de labranza y herramientas para toda clase de oficios produc- tivos. Se basa también en la profecía de Isaías (2: 4): “Y él será el juez de todas las gentes y reprenderá a muchos pueblos, los cuales de sus espadas forjarán rejas de arado, y hoces de sus lanzas; no desenvainará la espada un pueblo contra otro, ni se adiestrarán más en el arte de la guerra”. Si bien es cierto que la paz “general” al- canzada en Utrecht se dejó sentir especialmente en los Países Bajos, que disfrutaron de veinticinco largos años sin conflictos directos, no duró tanto para otros conten- dientes, como quedó demostrado muy poco después con la guerra de la Cuádruple Alianza (1717-1720).
    [Show full text]
  • New Perspectives on Nationalism in Spain • Carsten Jacob Humlebæk and Antonia María Ruiz Jiménez New Perspectives on Nationalism in Spain
    New Perspectives on Nationalism in Spain in Nationalism on Perspectives New • Carsten Humlebæk Jacob and Antonia María Jiménez Ruiz New Perspectives on Nationalism in Spain Edited by Carsten Jacob Humlebæk and Antonia María Ruiz Jiménez Printed Edition of the Special Issue Published in Genealogy www.mdpi.com/journal/genealogy New Perspectives on Nationalism in Spain New Perspectives on Nationalism in Spain Editors Carsten Humlebæk Antonia Mar´ıaRuiz Jim´enez MDPI • Basel • Beijing • Wuhan • Barcelona • Belgrade • Manchester • Tokyo • Cluj • Tianjin Editors Carsten Humlebæk Antonia Mar´ıa Ruiz Jimenez´ Copenhagen Business School Universidad Pablo de Olavide Denmark Spain Editorial Office MDPI St. Alban-Anlage 66 4052 Basel, Switzerland This is a reprint of articles from the Special Issue published online in the open access journal Genealogy (ISSN 2313-5778) (available at: https://www.mdpi.com/journal/genealogy/special issues/perspective). For citation purposes, cite each article independently as indicated on the article page online and as indicated below: LastName, A.A.; LastName, B.B.; LastName, C.C. Article Title. Journal Name Year, Article Number, Page Range. ISBN 978-3-03943-082-6 (Hbk) ISBN 978-3-03943-083-3 (PDF) c 2020 by the authors. Articles in this book are Open Access and distributed under the Creative Commons Attribution (CC BY) license, which allows users to download, copy and build upon published articles, as long as the author and publisher are properly credited, which ensures maximum dissemination and a wider impact of our publications. The book as a whole is distributed by MDPI under the terms and conditions of the Creative Commons license CC BY-NC-ND.
    [Show full text]
  • Magí Sunyer ISSN 1540 5877 Ehumanista/IVITRA 10 (2016): 151-168 the Literary Construction of the Spirit of Catalonia: the Chiva
    Magí Sunyer The literary Construction of the Spirit of Catalonia: The Chivalrous Ideal and Modernity (1833-1874) Magí Sunyer Universitat Rovira i Virgili 1. Introduction The contemporary nations – the ones that emerged from the revolutions of the 18th and 19th centuries whether they had any previous substance or not – were constructed on the basis of a narrative that gave them an identity in the eyes of both insiders and outsiders. This construction involved all the sectors of society and all sorts of artistic and scientific disciplines. Literature played a major role. Alongside painting, sculpture and music, architecture and urbanism, literature provided a model of myths and symbols that represented the country with old and new icons to. In this process, the past is referred to not for archaeological reasons but as a model of the nation aspired to. So, historical episodes are selected and manipulated in accordance with the ideological interests of those in charge of the process. It is in this context that concepts such as “the invention of tradition” (Hobsbawm & Ranger) and “the social construction of reality” (Berger & Luckmann) acquire their full meaning. The interpretation of the past is not innocent. Never. Nowhere. In the sense that the term is habitually used, the Catalan nation can be traced back to the Middle Ages and it was defeated and humiliated at the beginning of the 18th century. It had been mutilated quite considerably fifty years before when Philip IV illegally sold Rosselló, Vallespir and a part of Cerdanya to Louis XIV of France. With the Nova Planta decrees, Catalonia was stripped of its democratic and modern institutions and laws, and was annexed to the kingdom of Spain.
    [Show full text]
  • Catalunya Year Zero
    THE ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Antoni Segura Catalunya year zero The Anglo-Catalan Society 2006 16 The Annual Joan Gili Memorial Lecture also to tear out of people’s memories any wisp of remembrance, of resistance, of struggle, of hope and future. It was a repression that also caused countless deaths. They are the deaths caused by the living conditions in prisons, by hunger, misery, the lack of work and the return of diseases that had been wiped out more than a decade earlier. They are the silent dead of a day to day existence stained with despair and fear. They are the living dead, the dead of an internal exile, of a graveyard peace that would last nearly four decades. No, the hypocritical lie is no good, the lie they tried to justify 8TH JOAN GILI MEMORIAL LECTURE during the Transition and that you hear so often: we should forget because there were excesses on both sides. No, on the contrary, we must remember, because the scope of Francoist repression in peacetime has no possible comparison, not even with the other European Fascisms from before the Second World War. And I would like to end with a reflection that is linked to the present. With the Transition that began with the 1977 elections, the 1978 Constitution, the Catalan Statute of 1979 and the first elections to the Catalan Parliament in 1980, some people, naively, thought that the war had not been lost, that wars are not lost and that, after two Antoni Segura or three generations, once the darkest of dictatorships was overcome, everything could begin afresh.
    [Show full text]
  • Isabel De Farnesio Y La Política Exterior Española Durante El Reinado De Felipe V
    TEMA 5 Isabel de Farnesio y la política exterior española durante el reinado de Felipe V. PROFESOR: Dr. FRANCISCO ARRIERO RANZ 1 El primer reinado de Felipe V (1700-1724) • La Guerra de Sucesión (1701-1714): una lucha por la hegemonía en Europa que enfrenta a Francia y España con la alianza formada por Inglaterra, Holanda, Austria, Portugal y el ducado de Saboya. • Primera fase de la guerra (1701-1705): • La guerra se desarrolla en la zona del Rin y Flandes. • Ataques navales a España por parte de barcos holandeses e ingleses y toma de Gibraltar en 1704. Proclamación de Felipe V como Rey de España, por François Gérard. Luis XIV quería dejar claro que iba a defender con fuerza los derechos de su nieto e hizo que se proclamara rey de España a Felipe V en el Palacio de Versalles el 16 de noviembre de 1700. La Guerra de Sucesión (1701-1714) El archiduque Carlos (1685-1740) Carlos III cuando era pretendiente a la corona del Reino de España. Después fue emperador de Sacro Imperio Romano Germánico con el Felipe V (1683-1746), rey de España nombre de Carlos VI entre 1711 y 1740 entre 1701 y 1746, retratado por Hyacinthe Rigaud (1701) La Guerra de Sucesión (1701-1714) Ana de Inglaterra, reina entre Navío de guerra británico frente al peñón de Gibraltar, por 1702 y 1707 con su único hijo Thomas Whitcombe. 1800, Denver Art Museum sobreviviente, el duque de Los aliados sabían que sería crucial conseguir una base naval Gloucester. Pintura de en el Mediterráneo para ganar la guerra.
    [Show full text]
  • Maison Rafael Casanova
    Maison Rafael Casanova Visiter Histoire Guide Plan Synthèse historique C’est dans cet édifice du XVIe siècle qu’est né Rafael Casanova, conseiller en chef de Barcelone et héros de la défense de la ville pendant le siège des troupes bourbo-niennes de 1714 au cours de la Guerre de Succession. L’exposition nous explique l’histoire de la famille Casanova et l’histoire de la ville de Moià, ainsi que la figure et l’activité politique et militaire de Rafael Casanova, en particulier au cours du siège de Barcelone pendant la Guerre de Succession. En plus de l’exposition, le bâtiment abrite les archives municipales et le musée de Moià, doté de collections archéologiques provenant pour la plupart de la grotte du Toll. Histoire Guide Plan 0 « Ce 11 septembre... » Rafael Casanova et la Guerre de Succession (1705-1714) Rafael Casanova i Comes (Moià, c. 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743) a été le dernier conseiller en chef de la ville de Barcelone. En cette qualité, bien qu’il ait été un homme de paix, de droit et de pacte, il est devenu l’un des piliers et l’un des principaux responsables de la résistance de la ville face aux troupes de Philippe V, roi d’Espagne. Aux côtés de Villarroel, Dalmau, Feliu de la Penya, Moragues et tant d’autres, Casanova représente la lutte de tout un peuple pour préserver des droits et des libertés obtenus pendant des siècles. Pour cette raison, sa figure est devenue avec le temps un symbole et une référence de la lutte pour la récupération des libertés de la Catalogne.
    [Show full text]
  • Satire in the Service of History. on the Phenomenon of Tabarnia in Catalonia1
    STUDIA EUROPAEA GNESNENSIA 22/2020 ISSN 2082-5951 DOI 10.14746/seg.2020.22.5 Filip Kubiaczyk (Poznań-Gniezno) https://orcid.org/0000-0003-4124-6480 SATIRE IN THE SERVICE OF HISTORY. ON THE PHENOMENON OF TABARNIA IN CATALONIA1 Abstract The paper analyzes the phenomenon of Tabarnia, a grassroots social movement aiming to ex- pose and counter the absurdities of the Catalan independence nationalism. The adherents of Tabar- nia employ irony, situational humour, performance and historical re-enactment to ridicule and neu- tralize the nationalist discourse. Key words Tabarnia, Catalonia, Tabarnia is not Catalonia, Albert Boadella, satire, irony, Catalonian na- tionalism, tabarneses, Tabarnexit There can be no doubt that Spain’s greatest political problem today is the sit- uation in Catalonia which, governed by the nationalist faction, clearly strives for secession. The Spanish State faces a serious structural problem, which stems from the traditional conflict between unionists and federalists. Although the Consti- tution of Spain of 1978 affirms it to be a united state based on autonomies, the example of Catalonia demonstrates that the issue persists. As a by-product of that process, a grassroots social movement emerged in Catalonia, whose goal is to counter the nationalist project by ridicule and tongue-in-cheek mimicking. Tabarnia, as the movement is called, has not only attracted numerous Catalans 1 This paper has been developed as part of the National Centre for Science grant (MINIATURA 1); no. 2017/01/X/HS3/00689. 90 Filip Kubiaczyk but also Spaniards. What started as a joke, transformed with time into a pow- erful social weapon, which stirred up nervous reactions among the nationalists.
    [Show full text]
  • Casa Rafael Casanova
    Casa Rafael Casanova Visitar Historia Guía Plano Síntesis histórica En este edificio del siglo XVI nació Rafael Casanova, consejero jefe de Barcelona y héroe de la defensa de la ciudad durante el sitio de las tropas borbónicas de 1714, durante la Guerra de Sucesión. La exposición muestra la historia de la familia Casanova y la historia de Moià, así como la figura y la actividad política y militar de Rafael Casanova, especialmente durante el sitio de Barcelona en la Guerra de Sucesión. El edificio alberga, además de la exposición, el archivo municipal y el museo de Moià, dotado de colecciones arqueológicas que provienen, en gran parte, de la cueva del Toll. Historia Guía Plano 0 “Aquel 11 de septiembre...” Rafael Casanova y la Guerra de Sucesión (1705-1714) Rafael Casanova i Comes (Moià, c. 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743) fue el último consejero jefe de la ciudad de Barcelona. Como tal, a pesar de ser un hombre de paz, de derecho y de pacto, se convirtió en uno de los pilares y máximos responsables de la resistencia de Barcelona frente a las tropas de Felipe V, rey de España. Junto con Villarroel, Dalmau, Feliu de la Penya, Moragues y tantos otros, Casanova representa la lucha de todo un pueblo para preservar unos derechos y unas libertades conseguidas a lo largo de los siglos. Por este motivo, en el transcurso de los años, su figura se ha convertido en un símbolo y en referente de la lucha por la recuperación de las libertades de Cataluña. Plano Historia Guía Plano 1 Los orígenes familiares Rafael Casanova i Comes nació en Moià hacia el año 1660.
    [Show full text]
  • Making Spaniards National Catholicism and the Nationalisation of the Masses During the Dictatorship of Primo De Rivera (1923-1930)
    MAKING SPANIARDS NATIONAL CATHOLICISM AND THE NATIONALISATION OF THE MASSES DURING THE DICTATORSHIP OF PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Alejandro Quiroga Thesis Submitted for the Degree of PhD London School of Economics and Political Science October 2004 UMI Number: U192457 All rights reserved INFORMATION TO ALL USERS The quality of this reproduction is dependent upon the quality of the copy submitted. In the unlikely event that the author did not send a complete manuscript and there are missing pages, these will be noted. Also, if material had to be removed, a note will indicate the deletion. Disscrrlation Publishing UMI U192457 Published by ProQuest LLC 2014. Copyright in the Dissertation held by the Author. Microform Edition © ProQuest LLC. All rights reserved. This work is protected against unauthorized copying under Title 17, United States Code. ProQuest LLC 789 East Eisenhower Parkway P.O. Box 1346 Ann Arbor, Ml 48106-1346 r Liorary jrrosnüb*Byo»fttfitH' andtoiemirSo^i. •} ABSTRACT This thesis is a study of Spanish state and society during the 1920s. It analyses the official nationalist doctrine developed during the dictatorship of Primo de Rivera and its transmission throughout Spanish society. It sets out to explain the ideological evolution of conservative Spanish nationalism in the 1920s and the process of ‘nationalisation of the masses’ undertaken by the state. The thesis is divided into two main thematic areas. The first part covers the making of the nationalist doctrine by the ideologues of the regime. Following a first chapter on Spanish nationalism prior to the dictatorship, Chapter 2 deals with the official discourse during the Military Directory (1923-1925) and Chapter 3 focuses on the phmorriverista nationalist doctrine during the Civil Directory (1926-1930).
    [Show full text]
  • Quad-Spain-Final
    Quadrumvirate: Power in the Caribbean – The Spanish Navy JHUMUNC 2017 1 The Spanish Navy Topic A: Internal Naval Structure and Colonial Cohesion Topic B: External Affairs and Colonial Expansion Committee Overview other important figures, most of whom have a personal familiarity with each other. A Over the past several decades the creative outlook and liberal use of crisis power of the Spanish crown has faded. notes is encouraged, though delegates will Their hold on colonial America has find their endeavors most successful if they loosened, while wars in Europe have drained receive support from other delegates. them of their resources. The golden age of Spain may have faded but is up to this committee to make sure that this decline Delegate Descriptions does not progress. The first step to stopping Regional Colonial Leaders this decline is naming the new King of Doctor Diego Ladron de Guevara (Viceroy Spain, Philip V. This new King will need of Peru aid rebuilding the Spanish empire and it is After studying theology at the this committee’s responsibility to help him. University of Alcala de Henares, and later King Philip has made it clear that the becoming a professor of law, Diego Ladron Spanish Empire has been at its strongest de Guevara has a reputation for being a when its Navy was the best in the world, pious and law-abiding man. Before his therefore a large number of delegates have appointment as Viceroy of Peru, he served connections to the Spanish Royal Navy and as bishop of Panama, Ayacucho, and Quito. maritime trade.
    [Show full text]
  • Barcelona I La Guerra De Successió: De Les Imatges Coetànies Al Relat Historicista
    Barcelona i la Guerra de Successió: de les imatges coetànies al relat historicista Agustí Alcoberro Barcelona i la Guerra de Successió: de les imatges coetànies al relat historicista Resum Els gravats van ser una peça clau en l’estratègia política dels dos bàndols durant la Guerra de Successió (1702-1715). Van tenir, a més, una gran demanda per part de l’opinió pública d’arreu d’Europa, cosa que els va fer molt comercials. L’interès per la contesa, i en especial pel setge de Barcelona de 1714, es va prolongar arreu tot al llarg del segle xviii. Aquest fet només va tenir una excepció: l’Espanya de Felip V, on ben aviat es van prohibir les referències a la contesa. A Cata- lunya, el relat va prendre una nova volada durant el segle xix i les primeres dècades del segle xx, amb l’inici de la Renaixença i del catalanisme polític. En aquest context, la representació gràfi - ca dels fets de 1714 es va establir sobre noves bases, de caràcter romàntic i historicista. Barcelona and the War of the Spanish Succession: from the contemporary images to the historicist account Abstract Engravings were a key element in the political strategy of both sides during the War of the Span- ish Succession (1702-1715). Th ey were also objects of great demand from the public all over Europe, which conferred upon them signifi cant commercial value. Interest in the confl ict, and especially in the siege of Barcelona of 1714, went on throughout the 18th century. Th ere was only one exception: the Spain of Philip V, where very soon any reference to the war was forbid- den.
    [Show full text]