MAPA DE PATRIMONI CULTURAL MUNICIPI DE MOIÀ
Cristina Casinos i Molina Desembre de 2007
INDEX
1. Metodologia .. 3 2. Diagnòstic 2.1 Marc geogràfic i físic .. 5 2.2 Poblament, estructura econòmica, comunicacions .. 6 2.3 Contextualització territorial .. 8 2.4 Síntesi històrica .. 9 2.5 Toponímia .. 10 2.6 Mapa general i del nucli del terme amb ubicació dels béns fitxats .. 11 2.7 Estat legal de protecció .. 16 2.8 Equipaments patrimonials existents .. 17 2.9 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme. Valoració, descripció general, elements destacables .. 18 2.10 Anàlisi de la situació del patrimoni del terme a partir de les fitxes, de les tipologies… .. 19 3. Llistats d’Elements .. 21 3.1 Elements Fitxats 3.1.1 Llistat Ordenació Numèrica .. 22 3.1.2 Llistat Tipològic .. 33 3.1.3 Llistat Onomàstic ..44 3.2 Elements No Fitxats 3.2.1 Llistat .. 55
4. Bibliografia .. 65
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
1. METODOLOGIA
A finals de l’any 2006 l’Ajuntament de Moià va encarregar la realització de la catalogació del seu patrimoni a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El contracte professional per a la realització de l’Inventari de patrimoni cultural del Municipi de Moià va ser aprovat el 15 de desembre de 2006 i adjudicat a la professional Cristina Casinos i Molina qui va rebre la confirmació el 22 de desembre del mateix any.
Les tasques de realització de l’Inventari han sigut completades en un espai de temps de vuit mesos, tal i com es va presentar en el pressupost aprovat per l’OPC.
La Metodologia de treball d’aquest inventari respon a la tipologia aplicada segons el Plec de Prescripcions Tècniques per a la realització d’inventaris de Patrimoni Local de l’OPC de la Diputació de Barcelona.
La primera d’aquestes tasques ha estat el buidatge del fons bibliogràfic que es va començar el Febrer de 2007 visitant les fonts escrites i localitzant les orals per poder valorar la informació que estava a mà per iniciar l’Inventari. Aquesta primera fase es va realitzar en un mes tot i que posteriorment s’ha anat llegint bibliografia fins a finalitzar l’Inventari. La segona tasca ha estat el treball de camp que ha sigut realitzat en un major espai de temps. Aquest treball de camp ha estat complementat amb la documentació fotogràfica i la recollida de dades que han permès la realització de les fitxes i del llistat que s’exposa més endavant (punt 3).
Els criteris d’intervenció i selecció emprats a l’hora de fitxar o descartar han seguit els contemplats en l’Annex i del Plec de Prescripcions Tècniques per a la Realització d’Inventaris de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona pensant però en l’originalitat i/o interès cultural, històric-artístic d’alguns béns del Municipi a catalogar i comptant amb el vist-i-plau de l’OPC.
Agraïments a:
l’Ajuntament de Moià en especial a l’Alcaldia i al Departament Municipal d’Obres públiques, tècnics i treballadores de l’Ajuntament de Moià; Tècnics del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya; Col·laboradors del Municipi: R. Tarter, M. Fàbrega, E. Oliveres, R. Franquesa, Família Armadans i vídua, Família Fàbrega-Gallaguet, Mn. F. Arumí, masovers/es dels Béns inventariats, Biblioteca de Moià; Col·laboradors fora del Municipi: propietaris dels Béns catalogats, tècnics de museus relacionats amb el municipi; A. Masalles, Família Casinos-Molina, X. Serrano.
Fonts consultades
Ajuntament de Moià Arxiu Municipal de Moià Biblioteca Pública de Moià Biblioteca Particular SPAL, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona
3
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
Palau Moja, Servei de Patrimoni. Generalitat de Catalunya Biblioteca de Catalunya Consorci del Moianès Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell
Planimetria
Guies cartogràfiques Ed. Alpina Institut Cartogràfic de Catalunya, Sitmun. Planimetria Departament d’Obres Públiques. Ajuntament de Moià. Planimetria de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
4
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
2. DIAGNÒSTIC
2.1 Marc Geogràfic i Medi Físic
El Moianès, amb la seva capital a Moià, està situat dins de la Depressió Central Catalana, en un dels extrems occidentals de l’àrea humida del nord-est. Forma un altiplà de 347 km2 lleugerament inclinat cap a la Vall del Llobregat, coronat per una llarga serralada a tramuntana que comença a Collsuspina. Per alguns autors1 el Moianès té una personalitat geogràfica prou acusada com per a poder considerar-se una comarca natural tot i que els pobles que la componen van ser repartits en diferents entitats comarcals: Moià, l’Estany, Santa Maria d’Oló, Calders i Monistrol de Calders, al Bages; Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, i Castellcir, al Vallés Oriental; i Collsuspina, a Osona. La població total de la comarca té al voltant de 12.500 habitants d’entre els quals 5.651 viuen a la vila Moià actualment. El terme municipal de Moià té 75,15 km2. És un terme molt ric en patrimoni gràcies a les seves restes prehistòriques, la seva Història i a la seva riquesa Natural.
Moià es troba a cavall de les depressions de la Plana de Vic, el Pla del Bages i el Vallés amb una altitud mitjana de 600 a 900 m; la costa de la Creu (832), Sant Andreu (800), Vilaclara (612) sobrepassant alguns pics els 900 m: el Puigrodó (1057), Ferrerons (929), el serrat de Montví (952). Els seus límits físics estan configurats al nord i a l’oest per la Vall d’Oló, al sud per les serres de Gallifa, Granera i Bertí, a l’est amb la Pollosa i amb la Vall de Calders per l’oest.
Fig.1 Mapa de situació geogràfica.
El municipi és travessat per torrents i rierols d’entre els quals els principals són: el torrent del Mal, la riera del Gai, la de Moià o de Castellnou, el torrent de Fontcanaleta i la riera de l’Om, tots afluents de la riera de Marfà o Golarda i el torrent de Rodors i el del Riu Sec o de Malrubí afluents de la Gavarresa; la majoria d’ells avui secs. Al Moianès els terrenys més antics pertanyen a l’Era Terciària, quan l'àrea es converteix en una conca de sedimentació en constant ensorrament i que en un moment determinat és
1 Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988:23).
5
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià envaïda pel mar. Aquesta sedimentació continua fins al Miocè. És en aquest moment quan aquesta regió comença a modelar-se donant el relleu que té en l’actualitat.
L’espai natural del Moianès abasta un conjunt de relleus calcaris, margosos i de conglomerats d’origen continental. Característic de la comarca és el nivell geològic anomenat Formació (Fm) Artés de color vermell, popularment conegut com tapàs. Es diferencien dos sectors naturals: a Ponent on es troben terres planes sobretot en el sector que és travessat per la carretera de Manresa a Vic (N-141C) i un de més enlairat al Nord. En el paisatge actual, la vegetació predominant és de caràcter submediterrani amb el predomini de les formacions vegetals pròpies de la roureda seca de roure martinenc (Buxo- Quercetum pubescentis), l’alzinar i el pi roig (poc freqüent al Bages) i menys difosa al sector nord-oest la roureda de fulla petita (Violo-Quercetum faginae), els boscos mai formen grans extensions contínues i les rouredes, actualment, han estat substituïdes per pinedes de pi roig. També apareixen amb freqüència els fenassars, joncedes i les bardisses. Als fondals apareixen petits boscos de ribera, amb avellanoses i bosquets mixtes de caducifolis.
2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions
Poblament
A principi del s. X Guifré el Pilós va fer construir un palau amb la idea de repoblar les terres al voltant del qual s’hi van anar unint un seguit de masos familiars que van donar com a resultat el Castrum Modiliano. Hi ha documentació escrita que confirma l’existència d’un nucli, sagrera, que ocupava trenta passes al voltant de l’església parroquial de Santa Maria l’any en que aquesta va ser consagrada, el 939 dC. Molt probablement aquest petit nucli va néixer als voltants del s. X-XII gràcies a la strata francisca que anava de Lleida a Vic i Manresa passant per Moià en època medieval. Al voltant de l’església es situen els primers magatzems als que s’afegirà posteriorment un pis superior on començaran a viure els artesans creant així el primer nucli urbà.
L’any 1336 Pere III va organitzar el nucli del municipi format llavors pels únics carrers que hi havia: carrer de les Joies, carrer del Forn, carrer de la Cendra (actual Francesc Viñas), el de Sant Antoni, l’actual carrer Rafael Casanova i la Plaça Major.
No va ser fins el s. XV quan aquest nucli s’emmurallà. El traçat de la muralla correspondrà amb els carrers actuals: carrer del Palau (o de l’Hospital), Pl. de l’Hospital, Pl. del Carreró, baixada del Vall, Pl. de la Vila-Daví, carrer de F. Viñas i baixada del Mestre. Durant el s. XV la vila va començar a créixer extramurs i durant el s. XVI comença a traçar-se el Raval de Dalt i un segle després s’amplia el raval de Baix. Aquest nou nucli format pels carrers: Sant Sebastià, Francesc Viñas, Comerç i Sant Josep esdevé el primer nucli poblacional assentat fora del recinte emmurallat.
Moià es dirigia vers un desenvolupament econòmic lligat al món dels paraires i teixidors. Se sap que al s. XVI (1515) Moià tenia 600 habitants, quantitat que la situava a un important tercer lloc després de Manresa i Cardona. Segons F. Comas2 tres dècades després la xifra arribava a la quantitat de 800 habitants.
2 Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988:24-25).
6
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
Durant el s. XVIII la vila va patir un fort creixement lligat a la indústria, que es va notar amb l’increment de la població. Aquest creixement que va continuar durant la primera meitat de s. XIX es va trobar amb un fre important que va dirigir els interessos econòmics cap a la vora del Llobregat on els recursos hidràulics eren millors.
Cal esmentar les crisis de subsistències dels anys 1836-40 i 1851-55, les guerres carlines i la crema de Moià l’any 1850 que a banda de la destrucció de bona part del poble, van deixar moltes baixes i a més aquest període va continuar amb una època d’un progressiu envelliment de la població i d’una baixa natalitat.
Durant el principi del s. XX la situació no varia gaire i no va ajudar gens la Guerra civil amb una postguerra pobre que va fer que les dades de poblament fossin més baixes que les que hi havia hagut al s. XVIII.
L’any 1960 la població havia passat de 2.562 habitants a 3.083 patint un rejoveniment de la societat i una taxa de natalitat molt més alta. L’aparició d’immigrants vinguts de l’Andalusia i el poblament dels afores de la vila va ajudar a aquest increment. Amb el Pla d’ordenació de l’any 1967 es construeixen unes grans àrees de segones residències com les urbanitzacions de Montví de Baix (al nord), el Sot d'Aluies, Can Patiràs (al sud-est) i Can Teixidor (al sud).
Estructura econòmica
L’economia tradicional moianesa, fora dels nuclis industrials de Moià i Castellterçol, era tradicionalment agrícola. A finals del s. XVIII la producció era de grans comuns com: el blat, l’ordi, el mestall, el fajol i una mica de vi a Calders, Granera i Moià, en aquest dos últims també es produïa cànem.
Les principals activitats econòmiques de la vila de Moià han estat sempre l’agricultura de secà i la ramaderia especialment porcí i vaquí de llet. S’ha de fer referència a la importància que va tenir el Moianès, junt amb el Montseny, durant el s. XVIII en la producció de gel natural. Segons C. Candi3 en els municipis de Moià, Castellterçol i Sant Quirze Safaja hi havia més de trenta pous de glaç en funcionament que proveïen a Barcelona.
Els s. XVII i s. XVIII van ser l’època de màxim esplendor dels paraires i dels teixidors que li van donar importància al sector industrial des del s. XIX fins a l’actualitat tot i que a finals dels anys setanta va tenir un daltabaix. Actualment a Moià hi ha encara unes quatre fàbriques tèxtils en funcionament que donen feina a un número important d’habitants de la vila i de rodalies sent encara una bona empenta econòmica.
Tot i que l’any 1860 Moià comptava amb 92 masies habitades i amb explotació agrícola, actualment la dedicació no passa del terç. El sistema econòmic agrícola i el ramader ha anat decaient4 en major nombre que no pas la indústria tèxtil. La vida al camp és molt dura, aporta pocs beneficis i té pocs ajuts per això els agricultors l’han anat deixant de banda tot i que encara persisteix.
A mitjans dels anys vuitanta apareix el primer polígon industrial, situat al sud-est de la
3 Perarnau i Llorens, J (1992:32-35). 4 L’any 1964 un 27, 5 % de la població es dedicava al camp, l’any 2001 el percentatge es va reduir al 7,9% (Domingo i Díaz , E (2007:69).
7
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià vila, on es situen noves empreses de sectors nous com l’alimentari i la construcció.
Cal esmentar també la producció de teles i bastidors per a pintors artístics de Cal Tapadores que serveixen a tota Espanya.
Durant la segona meitat del s. XX, el turisme, una nova activitat econòmica, comença a agafar pes, tot i que ja a finals del s. XIX es van començar a construir les primeres cases d’estiueig a la vila (Ca l’Altet, colònia Vilardell). Actualment s’ha convertit en una de les principals activitats econòmiques tot i que l’oferta de places d’allotjament es redueix a quatre cases rurals i a un hostal.
No s’ha d’oblidar però la importància d’altres sectors econòmics en la història de la vila de Moià. Hi van haver importants gravadors, impressors, xilògrafs, escultors i artesans entre els que cal esmentar: els Abadal, els Rubió, J. Senesteva i F. Crusat en la indústria rellotgera entre d’altres.
Comunicacions i Xarxa de camins
Moià és un municipi partit en creu per dos grans eixos vials que travessen la comarca i que en ell es creuen: la carretera de Manresa a Vic, la de Mollet o Caldes de Montbui a l’Estany i la transversal de Vic a Avinyó. Sempre ha estat situat en un lloc estratègic entre Vic i Manresa, per això des de temps històrics ha estat escollit com a residència dels comtes de Barcelona, des de Guifré el Pilós fins a Ramon Berenguer IV, en diferents èpoques. Quant als transports dintre del municipi s’ha d’esmentar la importància, al s. XIX, dels ordinaris o carreters5 a Moià: el Gònima, el València, el Carbassó i el Cintet.
En relació a les distàncies tot i que està situat en mig de la Catalunya Central es troba bastant a prop de centres urbans importants capitals de comarca. Cap a l’oest Manresa (Bages) a 25 quilòmetres de distància per la N-141-C i cap a l’est Vic (Osona), a 30 quilòmetres per la N-141-C. Cap al sud de la vila i a 53 quilòmetres s’arriba a Barcelona per la C-59. La xarxa de carreteres que comuniquen a la vila de Moià amb altres pobles, ciutats és principalment la comarcal tot i que no hem d’oblidar que vers el nord en direcció a l’Estany per la C-59 o vers l’est en direcció a Vic es pot agafar la C-25, l’eix transversal.
La ronda del Moianès GR 177 és el camí-sender que es pot fer per conèixer a peu el Moianès i per passar pel municipi de Moià de la mateixa manera que el GR 3 i el GR177-1.
Quant a la xarxa d’autobusos és l’empresa Sagalés la que se n’ocupa de fer les distàncies cap a Barcelona amb els horaris establerts. És el transport públic interior el que no existeix. Enguany només l’empresa Castellà realitza el transport de la vila de Moià amb Manresa i Vic. Existeix també un servei privat de taxi format per tres taxistes autònoms que realitzen els serveis de transport demanat telefònicament.
2.3 Contextualització Territorial
Municipis limítrofes
5 persona que ve i va i que fa les comissions que li demanen.
8
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
El terme municipal de Moià limita al nord amb el municipi de l’Estany, al nord-est amb el de Collsuspina i Muntanyola, al sud-est amb Castellcir i Castellterçol, al sud-oest amb Granera i el municipi de Monistrol de Calders, a l’oest amb Calders i Avinyó i al nord-oest amb Santa Maria d’Oló. Antigament les Parròquies de Ferrerons (est), Rodors (oest) i Marfà (sud) eren municipis autònoms i independents de la vila de Moià fins que l’any 1948 les dues primeres van agregar-se al municipi i la tercera, cent anys abans ho havia fet amb el municipi de Castellcir. Amb aquestes dues parròquies afegides, el terme de Moià va passar a tenir-ne tres amb la de Santa Maria, situada al centre del poble.
Els límits marcats per l’espai natural els marquen les rieres algunes d’elles avui seques. Les rieres d’Oló, Malrubí i del riu Sec al nord-oest, el torrent i la Vall de Marfà al sud-oest, la riera del Gai i el torrent del Mal al sud-est.
2.4 Síntesi històrica
Per parlar del passat del municipi de Moià cal parlar d’un període anterior a la Història, la Prehistòria. Són els assentaments prehistòrics trobats als jaciments de les Coves del Toll, la Cova de les Toixoneres i la Bauma del Gai els que ens confirmen habitabilitat humana durant els períodes: Paleolític Mig (45.000-35.000 aC), Epipaleolític (10.000 aC) i Neolític (6000-2500 aC aprox.) respectivament. Els dolmens del municipi ens marquen també el període del Calcolític i l’Època del bronze (2000-1000 aC) que es confirma també amb la troballa d’un fermall femení en bronze i un crani braquicèfal, a les Coves del Toll. Alguns fragments de ceràmica i l’enterrament d’un gos ens adverteixen del pas dels ibers al jaciment de la Bauma del Gai i d’Època romana el coneixement de l’aparició de monedes, algun fragment ceràmic i de teules fora de context i enguany desaparegudes, n’és l’única mostra.
La documentació escrita parla per primer cop del Castell de Clarà l’any 912 i 9166 però és la consagració de l’església de Santa Maria l’any 939 la que li dóna importància històrica. Un cop organitzat el nucli de la vila durant els segles X-XI, l’any 1131 degut a un pacte entre el comte de Barcelona i l’Abat de l’Estany, Moià passa a ser tutela del terme parroquial de Santa Maria de l’Estany fins l’any 1260 quan el bisbe de Vic i el prior de l’Estany signen una permuta deixant lliure la vila a canvi de les esglésies de Sant Quirze de Muntanyola, Sant Pere de Ferrerons i Sant Feliu de Rodors.
L’establiment l’any 1152 d’un mercat setmanal i una fira a l’estiu pel rei Ramon Berenguer IV confirma la importància que estava adoptant la vila.
Pere II constitueix la vila de Moià en municipi lliure el 14 de maig de 1356 però no va ser fins el 15 de desembre de 1384 quan els mateixos moianesos van poder pagar la hipoteca que hi constava sobre la vila obtinguda pels Planella en un intent de comprar el territori al rei. És des de la signatura d’un document el 15 de desembre pel rei que Moià té el dret de carreratge essent considerada part de Barcelona i declarada carrer de la ciutat comtal. Aquesta declaració significava la protecció de la vila com si fos un carrer propi garantint el trànsit d’aliments que abastien la ciutat.
La vila va estar emmurallada fins el s. XV i documentats estan: el Portal Major o de Barcelona, el portal d’en Vila i els Valls o fossats de les Poses i del Palau de baix tot i que
6 Dos pergamins que es troben a l’Arxiu Municipal.
9
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià actualment no en queda rastre. Durant el s. XV Moià va estar sota el domini senyorial7 dels Planella fins que la vila va quedar lliure de totes les servituds a principis del s. XVI (1501) i va ser amb el Decret de Nova Planta de Felip V, l’any 1716, quan es van anul·lar tots els drets, furs, privilegis i llibertats dels que gaudia la vila.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Moià va patir l’ocupació dels francesos cinc vegades però el Sometent de la vila va defensar tant la seva vila com el Bruc, Igualada, Manresa i Cardona.
Va ser important per a la vila la indústria tèxtil que va anant evolucionant fins a crear a principi del s. XVI el gremi o confraria de paraires i teixidors amb Sant Miquel com a patró. A finals del s. XVIII Moià comptava amb més de vint fàbriques tèxtils que veuran una davallada durant les guerres del francès i carlines i posteriorment a la Guerra civil a partir de la qual es va començar a potenciar el tèxtil amb telers de mà.
Durant les Guerres Carlines el poble es va dividir en dues tendències polítiques: la liberal i la carlina. Aquestes van portar pitjors conseqüències. La vila va ser cremada durant la 1a Guerra carlina, l’any 1839 pel comte d’Espanya Charles d’Espagnac. El 22 de juliol de 1936 les esglésies de Moià van ser cremades de nou i tot i que la vila va patir les conseqüències de la guerra, es va convertir en lloc de refugi i la seva gent no va patir tanta gana com a les ciutats gràcies a l’agricultura local.
2.5 Toponímia
Moià
Tot i que la presència romana al municipi és poc rellevant, ja que no es coneix cap assentament, l’única mostra de la seva presència és l’aparició de monedes fora de context, el nom de Moià podria venir d’una antiga mesura de gra romana anomenada modium que es donava a les cavalleries. D’aquest mot sorgiria el nom en llatí Modilianum que va perdurar en tota l’Edat mitjana, teoria confirmada per Meyer-Lübke8. Aesbicher sosté la teoria que diu que tots els topònims acabats en {a} provenen de patronímics governadors, militars o comerciants d’època romana, és la derivació d’un gentilici que podria ser Motilius o Motalius adjectivat en –ANUM d’on obté el nom antic de Modilianum o Modelianum.
L’escut del municipi
L’escut de Moià és un escut quarterat en creu. Els atributs que es troben en ell estan directament lligats a un fet històric: El dia 15 de desembre de l’any 1384, el rei Pere el Cerimoniós va signar el document on es feia de Moià, un carrer de Barcelona, fet conegut com l’obtenció del dret de carreratge i pel qual els moianesos es van lliurar de ser una vila amb domini feudal a mans dels Planella per la suma de 30.000 florins d’or que els vilatans van pagar al rei. En el camp simbòlic de l’heràldica el tenir el títol de Fig 2 Escut de Moià
7 Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988:34) 8 Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988:28)
10
Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià carrer de la ciutat comportava el dret de fer servir l’escut de la capital. Aquest fet marca els atributs de l’escut d’armes de la vila.
En el primer i quart quarter hi ha representada la creu de Sant Jordi, una creu de gules (color heràldic vermell) en fons d'argent. Al segon i tercer quarter, les armes de Catalunya, d’or i quatre pals de gules. L’escussó de l’escut és un croat barceloní rodó, de plata amb una creu abscissa, cantonada per tres rodelles d’atzur als cantons segon i tercer i d’un anellet d’atzur als cantons primer i quart. Aquest dineret simbolitza la suma que van pagar els vilatans al rei al s. XIV, per obtenir la llibertat feudal. La corona pel lligam de la vila amb Barcelona.
Avui en dia aquest escut incompleix una norma d’heràldica respecte a la disposició dels colors ja que una d’elles diu, que sota el color del metall d’un escut no es pot posar un altre color. En l’escut de Moià trobem que sota el color del metall platejat del croat en la zona central hi ha el color daurat de les armes de Catalunya. El poble de Moià està molt arrelat a la seva història i de moment no té intenció de canviar la identitat del seu escut.
2.6 Mapa del nucli i general del terme
A continuació es situen en un petit mapa, més ampliat per facilitar la seva ubicació al casc antic de la vila, els béns que es troben a prop o dins de l’antic recinte emmurallat de la vila (Fig. 3).
11 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
Fig. 3 Ampliació de l’antic casc urbà. Béns fitxats situats dins del nucli.
12 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
Fig. 4 Casc Urbà
13 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
Fig. 5 Terme Municipal
14 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
Fig. 6 Arbres i Arbredes al Municipi 15 Memòria del Mapa de Patrimoni del Municipi de Moià
2.7 Estat legal de protecció
No existeix cap catàleg de patrimoni en vigor o en elaboració en el marc del planejament urbanístic. Existeix però un Pla General d’Ordenació Urbana del terme de l’any 1984 que com antecedent té el Pla General de l’any 1967.
El punt 3.3.2.4.3 del Pla de 1983 està dedicat al Patrimoni Cultural i es parla com a finalitat d’aquest, el fet de preservar, conservar i ampliar el Patrimoni Cultural de la vila de Moià. En ell es dóna un llistat de 23 edificis i construccions a l’interior de la vila i 21 de situades fora del nucli urbà.
Actualment els béns del municipi que compten amb algun tipus de protecció són: