51 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA

DILLUNS 8 D’OCTUBRE DE 2018 NÚMERO 5 Alex Proyas

“Jamás rodaré una franquicia. ¿Dónde está la diversión en eso?”

Hace treinta años, Alex Proyas estrenaba su ópera prima Spirits of the Air, Gremlins of the Clouds, un relato postapocalíptico y minimalista en el que se cruzan las influencias de Jodorowsky y Leone. Para celebrar la efeméride de estas tres décadas de vida, el director australiano ha llevado a cabo una minuciosa restauración de la película, a la que finalmente ha podido dar el aspecto que siempre había deseado. Este proceso también parece haberle inspirado un deseo por volver a probarse en rodajes independientes, tomando distancia de ese Hollywood con el que lleva varias décadas manteniendo una relación tensa. Nos sentamos a hablar con el director antes de la proyección de la película, que ayer abrió con honores la sección Seven Chances.

[PÀG. 8]

Bart Layton

“A American Animals, m’interessava molt retratar aquesta generació de joves privilegiats que viuen sota la pressió d’haver de ser excepcionals”

Bart Layton va dirigir un documental que va revolucionar el documental. Eren uns anys abans que el true crime envaís les nostres pantalles, però aquella pel·lícula ja tenia trets de misteri barrejat amb investigació documental. A Sitges ha presentat American Animals, la seva última pel·lícula, que barreja les formes del documental i de la ficció per explicar-nos una història basada en un fet real: la d’un grup de joves que decideix robar un preuat llibre d’una biblioteca universitària i intentar fer-se d’or amb la seva venda. La història és digna d’Ocean’s Eleven, però la inclusió d’entrevistes a alguns dels participants d’aquell curiós atracament reafirmen el fons real de la pel·lícula. Layton ens parla precisament d’aquesta etiqueta que ara està tan de moda, la de “basada en fets reals”; i sobre com, en l’actualitat, la joventut és víctima de les aspiracions frustrades. [PÀG. 10]

FANTASIA INICIÀTICA TIMO TJAHJANTO: MATTHEW HOLNESS, DISCURS LGTBI EN FORMA A COP DE PEU LA COMÈDIA I L’HORROR DE THRILLER El gènere fantàstic no s’entendria sense la mi- rada que li apliquen els nens, tant dins com Podria semblar que la separació de The Mo El cocreador de la sèrie televisiva de culte Gar- El segon film de Yann Gonzalez, director de fora de la ficció. Aquesta és una de les qües- Brothers i la influència de Gareth Evans (The th Marenghi’s Darkplace, que ressuscitava en Les rencontres d’après minuit, planteja una sèrie tions principals que mouen dues de les cintes Raid) ha beneficiat Timo Tjahjanto, qui dona clau d’humor el cinema de terror dels setenta de temes i imatges que conviden a reflexionar presents enguany al festival: Freaks i Valley of un cop sobre la taula amb The Night Comes for i vuitanta, estrena Possum, un primer llargme- sobre les darreres tendències del queer en el Shadows. Us i May the Devil Take You. tratge on aparca la comèdia per narrar una cinema. tèrbola intriga psicològica.

[PÀG. 4] [PÀG. 5] [PÀG. 7] [PÀG. 11]

SITGESFILMFESTIVAL.COM

DIARI DEL FESTIVAL DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018 /3

L’equip de White Chamber L’equip de The Axiom

Nicolas Cage: Gran Premi Honorífic

Kiernan Shipka i Ross Lynch: Las escalofriantes aventuras de Sabrina L’equip de Desenterrando Sad Hill

L’equip de Luz Masterclass (Sitges Industry Area) Presentació de Virtual Hero

Cap al futur amb el Festival de Sitges. *Royal Bliss es una marca registrada de The Coca-Cola Company. 260,2x73,8+3_Premium Inspiration_RB.pdf17/9/1814:38

DIARI DEL FESTIVAL 6/ DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018

els mecanismes i processos de la policia per matèria primera: l’enfrontament ultraviolent Defensar tal de lluitar contra el crim. Es tractava d’una entre sindicats del crim locals i una banda ÚLTIMA SALIDA, mena de propaganda institucional, trans- criminal xinesa emigrada, els Black Dragon. mutada amb pel·lícules excepcionals (per D’altra banda, el carismàtic i veterà detectiu BRIGADOON al marge exemple, clàssics com G-Men o T-Men), que Ma, qui liderarà l’equip policial que tractarà pretenien oferir una mirada alternativa a la d’empresonar als mafiosos, és una mescla de Si bien el giallo, como subgénero cinematográfico, se considera de la llei poètica romàntica del transgressor de la llei. diferents figures arquetípiques que podeu te- inaugurado con La muchacha que sabía demasiado, de Bava, Preocupat per una qüestió moral, Hollywood nir al cap: líder d’un col·lectiu policial contra el podría muy bien ser que Una droga llamada Helen fuera la pri- Per Alan Salvadó mera película que lo explicitara de forma autoconsciente. No sé (i el gènere) volia posicionar-se explícitament crim en l’estil d’Els Intocables d’Eliot Ness, però si hay muchas más que lo hagan, aparte de Giallo de Argento. En en el bàndol dels bons. al mateix temps, un detectiu que interroga The Outlaws todo caso, durante la película de Umberto Lenzi, que hoy se pro- narra en forma de els sospitosos a cops de puny, al més pur estil thriller d’acció trepidant la lluita yecta en Brigadoon, un personaje bromea ante la rocambolesca En la consegüent evolució del gènere crimi- hard boiled. Davant la brutalitat i violència que teoría que le están contando, diciendo que parece el argumento de la policia per frenar la violència nal, i en un clàssic com Sed de mal d’Orson empren els sindicats criminals –caps i braços de una de esas novelas gialli. Quizá el aspecto más notable del entre bandes criminals xineses Welles, la frontera entre el dins i el fora de escapçats a cop de destral–, l’única forma de film de Lenzi es cómo se va convirtiendo en una película sobre i coreanes en la ciutat de Seül. la llei es diluirà en la personificació del poli- defensar la llei és a través de l’experiència i la la obsesión por las imágenes, por las que no nos atrevemos a Se’ns presenta l’oportunitat per cia Richard Quinlan. Interpretat pel mateix duresa de Ma, que actuarà com a figura pater- mirar y las que queremos hacer desaparecer, algo que queda radiografiar els límits de la llei en Welles, Quinlan és un policia de mètodes nal del grup. El film de Yun-sung no s’interro- patente en la escena en la que un camarógrafo aficionado mues- el gènere criminal. tra a los personajes principales del film lo que grabó, por pura dubtosos que ha de bregar amb els criminals ga sobre els límits de la llei sinó que n’elogia casualidad, en el momento en el que se estaba cometiendo un de la frontera entre Mèxic i Estats Units. Es aquells qui la defensen, encara que sigui trans- asesinato. Dentro de la película, pues, se proyecta otra película Les portades dels diaris durant l’època de la tracta d’una frontera per la qual el mateix po- gredint-la i retorçant-la, puntualment. que podría exponer a los criminales y que, además, parece su- Llei Seca –motiu visual recurrent en molts licia transita simbòlicament, com una mostra gerir que quien tomó esas imágenes sentía algún tipo de deseo films– van ser la font d’inspiració per les que la moralitat que es volia insuflar al gènere por la fallecida… pel·lícules que fundarien el gènere criminal originalment es diluïa. Expressions contem- En otro orden de cosas, dentro de L’escorxador se proyectarán al Hollywood dels anys trenta, els de l’època porànies d’aquest tipus de figures les trobem también películas como Hércules contra el tirano de Babilonia, de de la Depressió. Les matances entre bandes tant en clàssics com la saga Harry el Brut o bé el Domenico Paolella, que es parte del ciclo dedicado a Helga Liné, criminals rivals o les batudes de la policia a carismàtic Vic Mackey de The Shield. y Helter Skelter, el telefilm setentero de Tom Gries que recons- la recerca d’alcohol clandestí serien alguns truye el juicio por los asesinatos instigados por Charles Manson. dels titulars que inspirarien a guionistes i En el cas de The Outlaws, del director coreà Y tendremos el estreno de A mata negra, del brasileño Rodrigo productors. Curiosament, per evitar que els Kang Yun-sung, que es projecta avui a Sitges, Aragâo, un viejo conocido de la familia Brigadoon, donde ha pre- gàngsters protagonistes, en el seu clàssic convergeixen varis dels aspectes apuntats pel sentado películas como Mar negro o A noite do chupacabras. trajecte d’ascens i caiguda, poguessin des- que fa a la tradició del gènere de gàngsters. Per “Chupacabras”: una de esas palabras compuestas que siempre pertar unes excessives simpaties en els espec- una banda, els fets ocorreguts a Seül en 2007 he encontrado algo fea. No sé vosotros, pero yo la oí por vez primera en un capítulo de Expediente X… tadors van succeir-se, en paral·lel, una sèrie –coneguts com l’incident de Heuksapa– són de pel·lícules de caràcter institucional que, el punt de partida de la història. De nou, com Toni Junyent en un estil gairebé documental, narrarien en els orígens del gènere, els noticiaris són la

Animal The House that Pig I Think We’re Journal 64 Un couteau dans Laika Liz and the Armando Bo, Jack Built Algú s’està carregant Alone Now Christofer Boe torna le coeur Aquest musical Blue Bird l’oscaritzat guionista Lars von Trier segueix tots els cineastes de Peter Dinklage pensa a Sitges adaptant Un sensual slasher animat reinventa amb Delicat anime que de Biutiful i Birdman, explorant-se a si l’Iran. A tots menys que és el darrer home una de les novel·les ambientat a finals molta imaginació explora la ferida Avui, A presenta un virulent mateix, aquest cop a Mani Haghighi, la sobre la Terra, fins del Departament dels setanta, la història d’aquella de l’adolescència drama que desafia seguint de prop un ment perversa que que un inesperat Q., protagonitzades que reinterpreta gosseta soviètica que acostant-se a dues SITGES totes les convencions assassí en sèrie. hi ha rere aquesta castell de focs el posa per un policia força Hitchcock i De Palma fou la primera en amigues en el seu morals. comèdia negra. en alerta. singular. des d’una perspectiva orbitar la Terra. darrer any d’institut. queer. DIARI DEL FESTIVAL DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018 /7 VA CREAR AMB LA SÈRIE BRITÀNICA íTica de los ac pol tore DE CULTE GARTH MARENGHI’S DARKPLACE, QUE PARODIAVA la s EL CINEMA DE TERROR DELS SETANTA I VUITANTA. AVUI, RON PRESENTA POSSUM, EL SEU DEBUT EN EL LLARG. PERLMAN

Sarah Bernhardt escribió en El arte del teatro que todo actor debía poseer un físico grácil y armonioso antes Mat hew Holness de plantearse la profesión. Cuando en vez de esto se t posee la plasticidad presencial de alguien como Ron En realitat, té tot el sentit del món que el visio- a la sèrie d’esquetxos Bruiser, on també hi eren Perlman, el actor se convierte en lo que la misma Ber- nari escriptor de terror Garth Marenghi hagi Ayoade i , un dels noms clau de nhardt –que era bella, brava y coja– acaba descubrien- rodat un inquietant film sobre un titella sinis- la comèdia britànica de les últimes dècades. I do como verdadero tesón del performer en su menos tra i l’home que l’arrossega amunt i avall com si bé Holness no treu gens el cap per Los infor- normativo y más revelador libro de memorias Mi do- una llosa. Rere la caracterització de Marenghi máticos, a The Office sí que hi interpreta, en un ble vida: la paradoja y la ambigüedad. La capacidad s’hi amagava el mateix Matthew Holness, que capítol, un tècnic de manteniment. Gervais de encarnar en uno mismo la unidad y la doblez, de l’any 2000 havia presentat al Festival Fringe ha comptat amb ell en diverses ocasions, tant devenir la otredad y de habitar el límite. Ciertamen- d’Edimburg la peça teatral que originaria la sè- per a sèries com Life’s too Short com a la pel·lí- te, pocas cosas resultan más admirables en un actor rie de televisió. L’havia concebut amb Richard cula Cruce de destinos, en què Holness hi tenia que la oportundiad de personificar de modo genuino Ayoade, un amic de la universitat a qui anys un cameo. Armando Ianucci, responsable de la condición transformable y performativa de aquello que llamamos identidad. després molts de nosaltres coneixeríem com sèries com Veep o The Thick of It i de films com el Maurice Moss de Los informáticos. L’obra de el recent La muerte de Stalin, també va comp- Más allá de la versatilidad, lo que hace que Perlman teatre original, titulada Garth Marenghi’s Fright tar amb l’actor per a la sèrie d’esquetxos Time brille en este juego es su pertenencia a esa rara clase Knight en homenatge al clàssic dels vuitanta, Trumpet, que satiritzava mirant cap a un hipo- de actores capaces de representar lo humano desde la la interpretaven Ayoade, Holness i , tètic futur diversos aspectes de l’actualitat. I frontera. Los límites de lo andromorfo ya aparecían que temps després duria a Sitges Prevenge, el darrerament se l’ha pogut veure fent un paper en el heroico neandertal de En busca del fuego, y en seu debut rere la càmera. a la sèrie Back, del col·laborador habitual de adelante su presencia ha morado la fantasía del espec- Ianucci Simon Blackwell. tador desde un extraño equilibrio entre la fascinación Curiosament, Holness és l’únic dels protago- y el íncubo. La confirmación inolvidable y siniestra de nistes de Garth Marenghi’s Darkplace que no este balance está en el contrahecho monje Salvatore, va aparèixer mai a Los informáticos. No obs- secundario y figura palimsesto del ambiente tenebro- Als vuit anys, Holness so que transpiraba El nombre de la rosa. Jean Jacques tant, l’èxit de la sèrie que protagonitzaven Annaud sería el primer cineasta en trabajar la catego- dos ineptes tècnics informàtics va dur els es- ja era un espectador ría perturbadora de una presencia que estaba desti- pectadors a rastrejar la trajectòria dels seus nada a devenir emblema del fantástico en la cultura creadors: seguint el fil d’Ayoade, alguns van impenitent de cinema audiovisual. En televisión se le recordará como autor arribar fins a Garth Marenghi, posant al mapa de una de las figuraciones más logradas del argumento i reivindicant aquella hilarant sàtira que, en el de terror universal en el serial La bella y la bestia, y es que su moment de la seva emissió, havia passat força monstruo Vincent, de atractivo recuerdo, sería la figu- desapercebuda. Holness i Ayoade se servirien ra destinada a popularizar ese appeal de lo siniestro d’un personatge interpretat per aquest últim Des de ben petit, a Holness l’ha acompanyat la que conforma la base de su política de actor desde una per idear Man to Man with Dean Learner, un passió pel cinema de terror. Algun cop ha ex- condición prácticamente paisajística del género. spin-off en forma de talk-show en què Marenghi plicat que, quan tenia vuit anys, els seus pares Los trazos de esta política forman parte del cine de era un dels convidats. van rebre un avís de l’escola on se’ls advertia Guillermo del Toro, de Jean-Pierre Jeunet y de John respecte a la fixació del nen per les pel·lícules Frankenheimer, pero también de la historia del fan- de por. Era un fanàtic de la Hammer, i sem- tástico contemporáneo. Perlman ha licuado y trans- L’èxit d’Els informàtics bla ser que, durant algun temps, va viure al formado su máscara grotesca hasta devenir insignia, mateix edifici que Vincent Price. Com Garth quizás al nivel que para otras generaciones de cineas- va ajudar a recuperar Marenghi, el seu alter ego, Holness també ha tas y espectadores lo pudieron ser Peter Lorre o inclu- practicat l’escriptura, publicant relats de ter- so Lon Chaney. Como en estos casos, no es aquí una Garth Marenghi’s ror. Un d’aquests relats, The New Uncanny, és cuestión de maquillaje. El cuerpo de Perlman, esa cor- l’origen de Possum, el seu primer llargmetrat- poreidad del actor hoy perdida en los trazos del digital Darkplace ge. Fins ara, només havia rodat el curt A Gun como la cera de los moldes que engendraban las esta- for George i un parell de peces curtes per a la tuas antiguas, es una metonimia del género que habi- televisió, sempre flirtejant amb el gènere fan- tan sus personajes, un más allá de la realidad donde El director de Possum havia començat la seva tàstic. Sigui com sigui, la comèdia brilla per todo es posible y todo está permitido. Ante él quizás carrera als escenaris, actuant breument amb la seva absència a Possum, un estrany thriller estemos ante un fin de especie, uno de los últimos el grup humorístic britànic , psicològic que s’emmiralla en l’horror brità- performers de máscara. También uno de los últimos que anys després també tindria el seu propi nic dels setanta i que no desentonaria en una herederos del bufón de Shakespeare, que, por habi- xou televisiu. Holness, a qui se li dóna força bé sessió doble amb Ghost Stories, film que també tar los márgenes del reino, poseía la autoridad para tocar la guitarra, també té un alter ego còmic hem pogut veure a Sitges. Holness ja està es- burlar el establishment. ¿Qué humanoide o monstruo anomenat Merriman Weir, un cantant folk al crivint una nova pel·lícula, i no ens importaria digital podría orinarse en las manos antes de saludar a Harvey Weinstein? Incluso Sarah Bernhardt hubiese qual s’ha pogut veure actuant en clubs del Reg- que l’escrivís a quatre mans amb el llegendari retuiteado su gesto. ne Unit i que també ha fet alguna aparició a la Garth Marenghi. televisió. L’actor britànic va fer el salt a la peti- Margot Mur ta pantalla interpretant diversos personatges TONI JUNYENT

Parallel Prospect Ten Years Human, Space, The Invocation La visita del vicio The Spy Freaks The Outlaws Legend of the Com un boomerang, Un relat de Thailand Time and Human of Enver Simaku Un misteriós home Gone North Una singular Els mastegots Demon Cat l’avarícia els supervivència Quatre cineastes Torna el Kim Ki- Turmentat per una nu i muntat a cavall La complexa relació proposta de ciència- circularan en totes Sumptuosa fantasia esclatarà a futurista, de tensió tailandesos Duk més visceral, misteriosa gravació irromp des del món entre les dues ficció guiada per direccions en èpica en què un sobre a un grup creixent, que es imaginen el futur fent-nos pujar a de vídeo, un home dels somnis en la Corees és el marc una mirada infantil aquesta crònica de poeta i un monjo d’emprenedors que beneficia d’un del seu país en un bord d’un vaixell on intentarà aclarir passió prohibida d’aquesta elegant que descobreix que violència urbana uneixen les seves descobreixen un superb disseny de film col·lectiu on hi es desencadenarà l’assassinat de la entre dues dones. cinta d’espies, que les coses potser no basada en un cruent forces contra un portal cap a altres producció lo-fi. caben homes-gat i un autèntic infern. seva dona. aposta fort pel són com li havien incident real. misteriós gat mons. màquines de la son. realisme. explicat. demoníac. DIARI DEL FESTIVAL 8/ DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018

ENTREVISTA Alex Proyas Por Gerard Casau

El cineasta australiano regresa al Festival nueve años después de recibir la Máquina del Tiempo

En Sitges 2018, Alex Proyas vivirá su particular retorno al pasa- Como comentabas antes, llama la atención la plasticidad de do: su ópera prima Spirits of the Air, Gremlins of the Clouds abrió Spirits of the Air. Es evidente que en el equipo había personas ayer la sección Seven Chances, proyectándose en una flamante con mucho talento pero ninguna llegó a tener una carrera muy versión restaurada. Antes de la sesión, nos sentamos unos minu- destacada. ¿Por qué crees que fue eso? tos con el director de El cuervo para hablar de sus inicios, y tam- Veamos... por decirlo de forma diplomática: la producción bién de lo que podría ser su futuro inmediato. de esta película fue un proceso muy colaborativo. Ellos me ayudaban, y yo a ellos. Les di instrucciones muy precisas de lo ¿Es extraño venir a un festival a presentar una película que que quería en cada departamento. Por otro lado, la verdad es hiciste hace treinta años? que la película no tuvo una gran recepción, más allá de algunos Sí. ¿Y sabes qué es lo más extraño de todo? Que no estoy nada festivales. Por alguna razón, en Japón pareció gustar bastante. nervioso. Es como si no fuera realmente algo que hubiera hecho Pero su difusión fue bastante limitada. Así que imagino que no yo. Además, gracias a la tecnología que hemos usado durante la les sirvió de plataforma, y luego no tuvieron suerte dentro de la restauración, parece una película completamente distinta, y luce industria. En realidad, tampoco hizo mucho por mí: después del mucho mejor. En ese sentido, es un gustazo proyectarla, aunque estreno, hice mucha publicidad y videoclips hasta recibir una pueda sonar un poco bravucón por mi parte decir eso. propuesta de Estados Unidos para dirigir El cuervo.

Antes de la restauración, ¿hacía mucho que no la veías? Tras acumular experiencia en producciones de gran Nunca vuelvo a ver mis películas, a menos que sea una escena presupuesto, ¿echas de menos los rodajes de guerrilla? concreta que quiero enseñar a alguien para darle una referencia. Un poco, sí. Aunque Spirits of the Air me acabó costando alguna que Mientras las haces, has de verlas cientos de veces. Y volver a ellas otra úlcera. En realidad, yo siempre he tratado de plantear mis tiempo después solo sirve para fijarte en todos los errores que hay películas del modo en que lo hacía Kubrick: trabajando con equipos en ellas. La única excepción fue Dark City, que tuve que revisar reducidos a cambio de dedicar más presupuesto a aumentar el cuando preparamos el montaje del director, y acabó haciéndome tiempo de rodaje. Pero siempre ha habido alguien diciéndome sentir triste porque la versión que llegó a los cines era muy inferior que eso era imposible, porque para hacer tal o cual cosa íbamos a a la que hicimos luego. En el caso de Spirits of the Air, no hay cambios necesitar un montón de material y de técnicos. Pero eso ahora ha en ese sentido: es el mismo montaje que estrenamos en 1989; lo cambiado, ya que la tecnología es mucho más manejable: podríamos único que ha cambiado son los aspectos técnicos. Ahora pudimos coger el móvil con que estás grabando esto y rodar algo en 4K, permitirnos mezclar el audio en Dolby, por ejemplo. Y como te decía sin necesidad de iluminar nada. Por otro lado, creo que este es antes, visualmente también es mucho mejor. Creo que hoy, Spirits el camino más lógico para mí, porque ahora mismo resulta muy of the Air es mejor que hace tres décadas. Pero no solo técnicamente. complicado reunir dinero para una película de cine fantástico… Viéndola ahora, me sorprende ver las cosas que logramos con el A menos, claro, que el protagonista se ponga los calzoncillos por presupuesto que teníamos y un equipo de diez personas, en el que encima de los pantalones. Si el público sabe que es un “hombre- todos hacíamos de todo: yo gritaba “acción” al mismo tiempo que araña”, o un “hombre-murciélago”, no hay ningún problema. empujaba la dolly. Estos días, también tenemos en Sitges a Nicolas Cage, con quien Uno de los aspectos que más me llama la atención es la trabajaste en Señales del futuro. Creo que tú y él tenéis en común el abundancia del imaginario cristiano en la película. Muchas veces, hecho de confiar en el lenguaje no realista y llevarlo al extremo. Y los relatos postapocalípticos proponen un retorno a una especie eso ha afectado vuestra posición dentro de la industria del cine. «Me interesan las de tiempo pagano o prerreligioso… No estoy seguro si representa Sí, tienes razón. Es algo que ya tengo asumido: a mí me interesan el fin de la religión, o que es la única cosa que sigue en pie. aquellas películas que no sé cómo voy a hacer, que no tienen red de Yo tampoco lo sé, la verdad. Y no creo que sea tan importante tener seguridad. Por eso nunca voy a hacer una secuela o una franquicia, películas que no sé respuesta a eso. Hay un momento en la película en que se menciona o un remake. ¿Qué diversión hay en filmar a un actor vistiendo que el padre de los hermanos protagonistas era un predicador el mismo traje que ya ha llevado en cinco otras películas? ¿O en cómo voy a hacer» a quien le aterrorizaba el mundo exterior. La influencia de esa rodar un guion que ha sido reescrito por mil personas? Yo soy creencia pasó a la hermana, mientras que Felix se desmarcó de todo un director, no un agente de tráfico que ha de asegurar que todo ello: su única religión es su creatividad, y el deseo de volar. Pero circule en orden. A todo esto, Nic y yo deberíamos volver a hacer volviendo a tu comentario sobre las convenciones de las historias algo juntos. Tenemos una afinidad que hay que explotar... postapocalipticas: yo siempre intento desmarcarme de lo previsible. A veces me sale bien y otras, no, pero me gusta mezclar cosas distintas. Para mí, Spirits of the Air es un cruce entre western y ciencia ficción, y está muy influenciada por El Topo de Jodorowsky, el cine de Sergio Leone, y la novela Cántico por Leibowitz, de William M. Miller Jr., donde una orden de monjes conserva los vestigios del saber humano en un mundo arrasado por una catástrofe. Me impactó mucho de pequeño, y todavía hoy le doy vueltas a la posibilidad de llevarlo al cine, aunque sería muy complejo...

No hay muchos cineastas tan dispuestos a comentar abiertamente sus influencias. Yo soy completamente sincero en lo que respecta a las cosas que tomo prestadas. Aunque yo no usaría esa expresión, porque ni siquiera hay semejanzas en la historia. Se trata simplemente de la sensaciones que quieres conseguir.

Dándole la vuelta a la cuestión: ¿ves tu influencia reflejada en el trabajo de otros directores más jóvenes? Sí. Y la verdad, me gustaría que fueran tan honestos como yo en este aspecto.

DIARI DEL FESTIVAL 10/ DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018

ENTREVISTA Bart Layton Per Violeta Kovacsics

El director d’El impostor ha presentat a Sitges American Animals, el relat d’un atracament d’allò més inversemblant que, curiosament, està basat en fets reals.

El cap de setmana, Bart Layton va presentar American Animals, portar a fer una pel·lícula sobre aquesta història, perquè les seves la seva última pel·lícula, que barreja les formes del documental respostes no tenien res a veure amb el que jo havia imaginat. i de la ficció per explicar-nos una història basada en un fet real: el 2004, un grup de joves decideix robar un preuat llibre d’una Què t’imaginaves i què et van explicar ells? biblioteca universitària. Per tal de passar desapercebuts, es Un em va explicar que quan era petit havia somniat que volia disfressen d’homes vells, amb barbes postisses i amb pantalons ser artista, però que, veient les trajectòries de diversos artistes i jaquetes marrons. Evidentment, el pla podria haver sortit bé famosos, s’havia donat compte que, per tal de convertir-se en si els protagonistes haguessin estat George Clooney, Brad Pitt i artista, a ell li faltava una cosa: no tenia cap experiència de vida. Matt Damon, i si l’objectiu hagués estat un casino de Las Vegas. La seva vida era massa perfecta. Podríem dir que el seu problema La història, però, tenia poc a veure amb els llocs comuns de la principal era que no tenia cap problema. Crec que es tracta d’un ficció. Layton ens parla precisament d’aquesta etiqueta que ara dilema absolutament modern. està tan de moda, la de “basada en fets reals”. Ho fa amb ganes de practicar l’espanyol, que va aprendre quan, de petit, anava de Les teves pel·lícules són, de fet, molt contemporànies. La teva vacances a Almeria i jugava a futbol amb altres nens. Sobre la anterior pel·lícula, L’impostor, era un documental que explicava joventut i les seves aspiracions frustrades tracta precisament el cas d’un jove que es presenta davant d’una família i els hi diu American Animals. que ell és el fill que va desaparèixer anys enrere. Aquell film ja s’apropava a la qüestió de la veritat i la mentida des d’un vessant D’on sorgeix la idea d’American Animals? O com descobreixes molt actual. el cas d’aquests quatre joves que van planejar un robatori En el cas d’American Animals, també hi ha una qüestió molt absolutament singular? actual. M’interessava molt retratar aquesta generació de joves Vaig llegir sobre el robatori en una revista, mentre viatjava en privilegiats que viuen sota la pressió d’haver de ser excepcionals avió. La història em va semblar d’allò més estranya. No podia i que, quan s’adonen que són nois simples i corrents, ho viuen trobar cap prova que allò hagués passat i era evident que el com si fossin perdedors. Això és el que em sembla modern, cop no podia haver sortit bé. Però, sobretot, jo no entenia com propi d’aquesta època en què tenim apps en el telèfon mòbil un grupo de joves amb tants privilegis havien decidit córrer que mesuren constantment el nostre èxit. Els joves d’American el risc de perdre-ho tot per tal d’intentar un cop que semblava Animals estan perduts, però busquen la seva identitat en el lloc predestinat al fracàs: era quasi impossible vendre els llibres equivocat. robats, i jo no entenia què haurien fet amb els diners... A tots ens encanten els contes d’atracaments, però la realitat sempre També és molt actual la forma de la pel·lícula, amb el seu és molt diferent. En aquest cas, res tenia sentit: l’objectiu del cop joc entre realitat i ficció: funciona com un relat de ficció, era estrany, i els atracadors tampoc encaixaven en la història. però inclou les declaracions de les persones involucrades en aquell cas. En quin moment entres en contacte amb els nois que van Volia aportar a la ficció alguns dels recursos del documental i protagonitzar aquest cas? plantejar una nova manera de narrar una història real. Aquest Jo vinc del documental, així que vaig decidir contactar amb tipus de pel·lícules solen començar amb el típic cartellet que «El problema principal ells per tal que em donessin les respostes que buscava. Va ser anuncia que estan basades en fets reals i acostumen a acabar aleshores que vaig descobrir que eren a la presó i vaig enviar- amb les fotos dels personatges reals. Però... què passa entre los unes cartes. La resposta va ser molt sorprenent, em van aquest principi i aquest final? Sovint, no passa res més que una del protagonista contestar en unes cartes molt llargues i ben escrites, que eren ficcionalització o una manipulació dels fets o, dit d’una altra pròpies de persones molt intel·ligents. manera, una “hollywoodització”. M’interessava fugir d’aquesta d’American Animals manera de fer que trobem constantment en les pel·lícules Va ser aleshores quan vas decidir que ells participessin basades en fets reals. Un documental no necessita aclarir al en la pel·lícula? principi de la pel·lícula que allò que es veurà és la realitat. En és que no té De fet, fins aquell moment, ni tan sols em plantejava que hi el documental, no necessites suspendre la credibilitat, sinó al hagués una pel·lícula. Van ser precisament els motius que ells contrari. A més, en la realitat, hi ha conseqüències, i aquesta és cap problema» em van exposar i l’honestedat amb què ho van fer el que em va una de les idees que volia aportar des del documental.

hotel medium sitges park Un Oasis en el centro de Sitges

Hotel rediseñado y reformado, ubicado en un edificio modernista del centro de Sitges. Al lado de la playa y de los locales nocturnos.

Habitaciones totalmente equipadas, Wifi, jardín, piscina, bar y mucho más para disfrutar de tus ratos de descanso y recobrar energías.

Carrer de Jesús 16, 08870 Sitges 938 94 02 50 · [email protected]

www.mediumhoteles.com Hoteles en: Barcelona - Sitges - Valencia Sitges18_Faldó.indd 1 25/09/2018 16:16:35 DIARI DEL FESTIVAL 12/ DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018

ENTREVISTA Jack Taylor Por Gerard Casau

En 2009, Jack Taylor recibió en Sitges el premio Nosferatu. Ahora, el Festival vuelve a rendirle honores con la presentación del mediometraje documental Jack Taylor. Testigo del fantástico.

Una de las muchas maneras de trazar una historia del cine fantástico para trabajar. La gente me pregunta si fue por una cuestión política, sería usar como leitmotiv los ojos de sus intérpretes; hacer del género por celos o por alguna otra razón. Y, sinceramente, a día de hoy sigo una sucesión de miradas inquietantes, cautivadoras, penetrantes, e sin tener una respuesta. En cualquier caso, tuve que esperar a que incluso enmascaradas bajo lentillas inhumanas. En esta galería, uno hubiera un cambio en la dirección para que me levantasen el veto”. de los actores que tendría un lugar reservado sería Jack Taylor, cuyos inconfundibles ojos de un azul claro cegador, casi surreal, atraviesan Fue en esa época cuando se produjo uno de los momentos clave los años de gloria del Fantaterror y llegan hasta nuestros días: de de su carrera: el encuentro con Jesús Franco, con quien realizaría Jesús Franco a Eugenio Mira. Y también de grandes producciones diversas películas, entre ellas Necronomicón y la ya citada El conde internacionales como Conan el Bárbaro y 1492. La conquista del paraíso. Drácula, cuyo rodaje tuvo su insólito contraplano en el filme-reflejo No es casual, pues, que Diego López, especialista en cine fantástico de Pere Portabella Vampir-cuadecuc: “Ah! Mi amigo Portabella. Al español, editor del fanzine El Buque Maldito y responsable de contrario de lo que puedas pensar, no fue nada complicado tener la sección Brigadoon en Sitges, quisiera dedicarle una pieza esas dos visiones en el rodaje. Pere fue muy discreto, casi invisible; documental a partir de una entrevista de media hora con el actor. ni nos dábamos cuenta de que estaba allí. Y lo cierto es que a mí, Jack Taylor. Testigo del fantástico tuvo su estreno ayer en el Prado. finalmente, me gustó más su película que la de Jesús Franco”.

Antes de ser Jack Taylor, nuestro protagonista era conocido como Además de ser uno de los protagonistas de la edad de oro del George Brown Randall. Nacido en Oregon en 1936 y criado en el fantástico en España, Jack Taylor también vivió en primera persona rancho de sus abuelos, tuvo la oportunidad de conocer los últimos su posterior declive en los ochenta, precipitado por las reformas vestigios del Salvaje Oeste a través de su bisabuelo, que mantuvo que impuso la ley Miró. Una transición que él vivió de manera no relación con Wyatt Earp y vio en persona a Billy El Niño. El pequeño enteramente consciente: “No puedo decir que se percibiera un George se sintió atraído por la interpretación casi desde que tuvo cambio claro, fue algo muy gradual. Y yo no dejé de trabajar en uso de razón, y ya de adolescente, se convenció de que era capaz de ningún momento, simplemente me adapté a las circunstancias. hacerlo mejor que algunos de los intérpretes que veía en la pantalla Personalmente, nunca tuve problemas con Pilar Miró. Era una gran de cine, por lo que decidió abandonar los estudios y probar suerte directora, pero había dos cosas de las que no quería saber nada: el en Los Ángeles, con tanto arrojo como inocencia para, al cabo de fantástico y el flamenco”. un tiempo, comprender que en Hollywood no había cámaras para él: “Me quedó claro que mi perfil no interesaba. Ni era alto como De este modo, el género desapareció de su filmografía durante Rock Hudson, ni daba el tipo de Marlon Brando, que es lo que todo buena parte de los ochenta y noventa. Hasta que las cosas el mundo buscaba en aquel momento. Así que me di cuenta de que empezaron a cambiar en el siglo XXI, cuando fue solicitado por debía salir de allí. Ya lo dijo Orson Welles: Los Ángeles es una ciudad cineastas jóvenes y afines al fantástico, que lo consideraban un en la que te acuestas una noche y te levantas sesenta y cinco años icono, especialmente Eugenio Mira, que ya contó con él en su ópera después”. Siguiendo esa corazonada, y en una decisión que muchos prima The Birthday: “esa fue una película muy especial, y creo que habrían considerado insensata, cogió el coche y atravesó el país incomprendida, pero es que Eugenio siempre va adelantado a su hasta cruzar la frontera con México y llegar a Tenochtitlan... sin tiempo. Yo siempre le digo que debería firmar como: Eu-genio”. saber una sola palabra de español: “lo primero que hice una vez me instalé”, rememora Taylor, “fue dirigirme al mercado y comprar un Al inicio de Jack Taylor. Testigo del fantástico, el actor afirma haber librillo con letras de rancheras. Memorizando las canciones, empecé hecho “alguna buena película, muchas mediocres, y unas cuentas a aprender el idioma”. realmente malas”. Según nos cuenta, la intuición le permite «Querría morir saber en qué categoría caerá cada nuevo proyecto desde el primer En México, su perfil (y su mirada) sí llamó la atención, y le permitió momento, antes incluso de empezar el rodaje. Algo que no interfiere delante empezar a trabajar en diversas películas –sobre todo, dentro de la en su compromiso profesional: “La gente olvida que los actores saga del luchador enmascarado Neutrón– y obras de teatro. La gira también debemos comer, pagar el alquiler...”. De este modo, más de de una de estas funciones lo llevó a España, donde se instalaría medio siglo después de debutar, Taylor sigue activo y sin previsión de la cámara» definitivamente, no sin ciertas dificultades causadas por el aparato de retirarse: “Yo aspiro a morir delante de la cámara. Eso sí, una vez laboral durante el Franquismo: “cuando ya llevaba un tiempo aquí, haya completado todas las escenas de mi personaje. ¡No querría el presidente del sindicato vertical de actores me denegó el permiso dejar al equipo a medias!”, concluye riendo.

FANTASTIC STANDS PRODUCTS OFFI 10 AM − 10 PM CIAL EXTERIOR DE L’HOTEL MELIÀ PLATJA DE SANT SEBASTIÀ

FAN TAQUILLAS SALA TRAMONTANA SHOP WWW.CHA-CHA.ES DIARI DEL FESTIVAL DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018 /13

radicalment, i d’ençà aleshores ell, i no la Spears, Nous formats, va convertir-se en el centre d’atenció (i les críti- ques). En aquella pel·lícula, els documentalistes Serial Sitges, el fantàstic catòdic Chris Moukarbel i Valerie Veatch feien una apro- El compromís del Festival amb el gènere ja fa dels plats forts, com ara l’episodi inaugural de nous públics ximació psicològica al perfil de Crocker, tot ana- anys que s’ha demostrat que va més enllà dels la novena temporada de The Walking Dead (8/10, Per Mónica Jordan litzant la història familiar de l’adolescent per anar formats, i per això enguany repeteixen seccions 22:00) amb la presència de Greg Nicotero (pro- més enllà de l’artefacte. El problema de Crocker com l’Slatix Sitges Cocoon, dedicada als treballs ductor, director i dissenyador d’efectes espe- YouTube va canviar la forma de era estructural i social, i els videos eren una vàlvu- de realitat virtual; o la Serial Sitges, centrada en cials); els tres primers de Dorien (11/10, 17:15), consumir i crear audiovisual per a la d’escapament d’allò que l’amoinava. produccions televisives. El passat cap de setma- l’estrena de Si no t’hagués conegut (12/10, 20:30) i tota una generació de nadius online. na va ser el tret de sortida de la secció, i dissabte de la nova proposta de la HBO asiàtica: Folklore: Els fruits comencen a arribar en Ismael Prego, més conegut com Wismichu, ja es va poder veure l’esperadíssim primer capí- Nobody i Folklore: Tatami (13/10, 19:00). diferents formats, i Sitges se’n fa és un altre dels asos de la baralla del stardom tol de Castle Rock, la sèrie de terror psicològic que ressò amb la sèrie anime Virtual Hero espanyol de youtubers. De fet, ara ha fet el salt s’endinsa en l’univers de Stephen King de la mà i els llargmetratges Bocadillo i Arctic. d’aquestes micropíndoles audiovisuals online de la productora de J. J. Abrams, Bad Robot. Diu- a un llargmetratge per al qual ha comptat amb menge, a més de la sèrie del youtuber Rubius, altres companys de professió: Joaquín Albero Virtual Hero, l’Auditori va acollir els dos primers Ara ja fa més de deu anys que Rubén Doblas, Ru- (Joaquín PA), David Cajal (Kajal Napalm) i Ma- episodis de la nova adaptació de La maldición de bius, va penjar el seu primer video a YouTube. ría Rubio (Miare). Bocadillo, que es veurà a Sitges Hill House, a càrrec de Mike Flanagan, conegut al Aleshores ningú no s’imaginava (molt menys ell!) en una sessió especial el divendres 12, és, però, Festival per Oculus i Somnia. Dentro de tus sueños. que acabaria monetitzant les partides de video- una extensió del seu univers personal, el mateix També hi va haver lloc per al remake de la bruixa jocs que s’enregistrava jugant, ni que comença- que (parcialment) guionitza i comparteix al seu adolescent per antonomàsia amb el pilot de Las ria un procés creatiu per a buscar i generar nous canal de YouTube, però en format llarg. Està, escalofriantes aventuras de Sabrina, on Sally (Kier- continguts dins i fora de la plataforma que l’ha doncs, tan lluny YouTube del cine? nan Shipka), la ja crescuda filla de Don Draper vist créixer. Però, des d’aquella primera incursió (Mad Men) interpreta el paper protagonista i que a Internet el 2006, moltes coses han canviat; per Bocadillo i Virtual Hero (la sèrie d’anime que ha cre- va assistir a la sessió amb el seu company de re- exemple, que ara ser youtuber és una feina. at Rubius amb Movistar +) són exemples de com partiment, Ross Lynch. La sessió de bruixes la aquests youtubers no deixen de ser creadors de con- va completar la projecció a la Tramuntana del tinguts que amplien les fronteres de la plataforma primer capítol d’A Discovery of Witches, adapta- Els vídeos de YouTube online per explorar altres àmbits. O, dit d’una altra ció de la trilogia literària de Deborah Harkness. manera, són exemples de com els videos de You- Per als propers dies, però, encara queden alguns ja formen part del magma Tube ja formen part d’un magma audiovisual que, tot i tenir un llenguatge (i un públic) específics, no audiovisual, ja que estan deixen d’estar lligats a una disciplina (la comuni- cació audiovisual, ja sigui en el seu vessant artístic lligats a la disciplina o periodístic) amb molts més anys de trajectòria. de la comunicació Són, doncs, nous formats per a nous públics. El youtuber MysteryGuitarMan es va donar a conèixer amb un muntatge on resolia un cub Ru- El 2012, a Sitges, ja arribaven els primers indi- bik i amb un video en stop-motion anomenat Gui- cadors d’aquesta tendència, i en l’edició d’aquell tar:Impossible. Aquells primers treballs amateurs any vam poder veure el documental Me @ the Zoo, van ser seminals per forjar-se una experiència que sobre Chris Crocker, un noi dels Estats Units, que l’ha dut amb el seu primer llargmetratge, Arctic, a es va fer famós a internet per defensar apassio- Cannes i a Sitges. Potser Joe Penna (que així es diu nadament al seu ídol (Britney Spears) davant les en realitat) és l’excepció a la regla, però és proba- crítiques ferotges dels detractors. Qui més qui ble que aquesta sigui una tendència a l’alça. Així, menys encara el recorda, més de deu anys des- potser d’aquí uns anys a ningú estranyarà que un prés, plorant en primer pla cridant “leave Britney director de cine comencés a YouTube, i ja no cal- alone!!”. La vida d’aquell adolescent va canviar drà posar cursives en un article sobre els youtubers.

www.elbuquemaldito.com EL BUQUE MALDITOfanzine DIARI DEL FESTIVAL 14/ DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018 AVUI DILLUNS 8 08:30 AUDITORI MELIÁ SITGES 15:45 RETIRO 01:00 RETIRO ESPAI FNAC Animal /115’ Parallel /103’ Possum /85’ 18:00 The Ranger /80’ PRESENTACIÓ DE LA NOVA COL·LECCIÓ 08:30 RETIRO 16:30 PRADO Dementia Part II /67’ MINOTAURO GAMES The Dark /95’ The Invocation of Enver Simaku /93’ 19:00 01:00 PRADO PRESENTACIÓ DELS LLIBRES ‘HISTORIA DE LA CIENCIA 08:30 PRADO 17:30 AUDITORI MELIÁ SITGES The Outlaws /121’ FICCIÓN DE JAMES CAMERON’ I ‘ALIEN: MANUAL Arctic /96’ Journal 64 /100’ DE SUPERVIVENCIA CON REALIDAD AUMENTADA’ 01:00 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 20:00 09:00 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 17:45 RETIRO Tumbbad /108’ TROBADA AMB PABLO TÉBAR Season of the Devil /234’ Legend of the Demon Cat /120’

10:15 RETIRO 18:00 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES Ghostland /91’ Freaks /104’ BRIGADOON FILM HUB 10:30 INDUSTRY HUB-ATRI HOTEL MELIÁ SITGES 10:30 PRADO 18:30 PRADO 15:00 PREMI NOSFERATU HELGA LINÉ TAULA RODONA: QUIN ÉS EL VALOR D’UN FESTIVAL Prospect /98’ La visita del vicio /93’ Hércules contra el tirano de Babilonia DE CINEMA? 17:00 HOMENATGE A UMBERTO LENZI 12.30 INDUSTRY HUB-ATRI HOTEL MELIÁ SITGES 10:45 AUDITORI MELIÁ SITGES 19:30 AUDITORI MELIÁ SITGES Una droga llamada Helen SESSIÓ D’INVERSIÓ EN CINEMA: QUANT VAL The House that Jack Built /155’ Animal /115’ 19:00 ESTRENA BRIGADOON UNA PEL·LÍCULA? A mata negra 12:15 RETIRO 20:00 RETIRO 21:00 SESSIÓ ESPECIAL Laika /88’ Mandy /121’ Helter Skelter SLATIX SITGES COCOON 12:30 PRADO 20:00 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES SESSIONS GRATUÏTES DE 45’, 10 Years Thailand /92’ Un couteau dans le coeur /102’ ENTRE 10:00-14:00 I 15:00-20:00. LES ENTRADES S’HAN DE RECOLLIR A L’SLATIX VR 13:15 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 20:15 PRADO CINEMA DEL CENTRE CULTURAL MIRAMAR. Journal 64 /100’ The Spy Gone North /141’

13:30 AUDITORI MELIÁ SITGES 22:00 AUDITORI MELIÁ SITGES Pig /107’ The House that Jack Built /155’

14:00 RETIRO 22:00 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES Liz and the Blue Bird /89’ The Walking Dead T9 E1

14:15 PRADO 22:15 RETIRO Human, Space, Time and Human /121’ Under the Silver Lake /139’

15:15 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 23:00 PRADO The Spy Gone North /141’ La nuit a dévoré le monde /90’

15:30 AUDITORI MELIÁ SITGES 01:00 AUDITORI MELIÁ SITGES I Think We’re Alone Now /100’ Un couteau dans le coeur /102’ DIARI DEL FESTIVAL DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018 /15 DEMÀ DIMARTS 9 08:15 RETIRO 16:00 RETIRO 22:30 AUDITORI MELIÁ SITGES ESPAI FNAC Legend of the Demon Cat /120’ St. Agatha /103’ Dragged Across Concrete /159’ 18:00 TROBADA AMB GREG NICOTERO 08:30 AUDITORI MELIÁ SITGES 16:00 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 22:45 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 19:00 Lazzaro felice /125’ BuyBust /127’ Lords of Chaos /113’ PRESENTACIÓ DE LES NOVETATS DE BRIGANTE FILMS

08:30 PRADO 16:15 AUDITORI MELIÁ SITGES 23:15 PRADO The Outlaws /121’ Fuga /103’ Freaks /104’ FILM HUB 08:30 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 17:15 PRADO 01:00 RETIRO 16:00 INDUSTRY HUB-ATRI HOTEL MELIÁ SITGES Nancy /86’ Perfect /85’ Dementia Part II /67’ TAULA RODONA D’ESCOLES PIRATES: USOS The Ranger /80’ EDUCATIUS DE L’AUDIOVISUAL DINS LA LEGALITAT 10:15 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 18:00 RETIRO Possum /85’ Morto ñao fala /110’ He’s Out There /85’ 08:15 AUDITORI MELIÁ SITGES 10:30 RETIRO 18:15 AUDITORI MELIÁ SITGES Burning /148’ SLATIX SITGES COCOON I Think We’re Alone Now /100’ Nancy /86’ SESSIONS GRATUÏTES DE 45’, ENTRE 10:00-14:00 I 15:00-20:00. 11:00 AUDITORI MELIÁ SITGES 18:30 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES LES ENTRADES S’HAN DE RECOLLIR A L’SLATIX VR Dragged Across Concrete /159’ Aniara /106’ BRIGADOON CINEMA DEL CENTRE CULTURAL MIRAMAR.

11:00 PRADO 19:15 PRADO 15:00 PREMI NOSFERATU HELGA LINÉ What Keeps You Alive /99’ Blue Velvet Revisited /85’ Los corsarios del Caribe 17:00 WOMAN CREATED FRANKESNSTEIN 12:15 RETIRO 19:45 RETIRO Frankenstein’s Daughter Journal 64 /100’ Animal /115’ 19:00 RETROSPECTIVA JOSÉ RAMÓN LARRAZ Deadly Manor 12:30 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES 20:00 AUDITORI MELIÁ SITGES 21:00 HOMENATGE A UMBERTO LENZI Ederlezi Rising /86’ Lazzaro felice /125’ Siete orquídeas manchadas de rojo 23:00 ELS ORÍGENS DEL SLASHER 13:00 PRADO 20:30 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES Torso - Violencia carnal Season of the Devil /234’ Hair Wolf /12’ Muere, monstruo, muere /109’ 14:00 AUDITORI MELIÁ SITGES Tumbbad /108’ 21:00 PRADO BuyBust /127’ 14:15 RETIRO Seder-Masochism /78’ 22:15 RETIRO The House That Jack Built /155’ 14:15 TRAMUNTANA MELIÁ SITGES Perfect /85’

ÚLTIMA PROJECCIÓ Podeu consultar les sessions gratuïtes a altres espais a www.sitgesfilmfestival.com Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades. 5 1 FESTIVA L INTERNA CIONA L D E CINEMA FANTÀSTIC DE CATALU NYA

NO ET QUEDIS A LA PREHISTÒRIA i compra les teves entrades a través del nostre web! sitgesfilmfestival.com