8 DILLUNS.Indd
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
51 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA DILLUNS 8 D’OCTUBRE DE 2018 NÚMERO 5 Alex Proyas “Jamás rodaré una franquicia. ¿Dónde está la diversión en eso?” Hace treinta años, Alex Proyas estrenaba su ópera prima Spirits of the Air, Gremlins of the Clouds, un relato postapocalíptico y minimalista en el que se cruzan las influencias de Jodorowsky y Leone. Para celebrar la efeméride de estas tres décadas de vida, el director australiano ha llevado a cabo una minuciosa restauración de la película, a la que finalmente ha podido dar el aspecto que siempre había deseado. Este proceso también parece haberle inspirado un deseo por volver a probarse en rodajes independientes, tomando distancia de ese Hollywood con el que lleva varias décadas manteniendo una relación tensa. Nos sentamos a hablar con el director antes de la proyección de la película, que ayer abrió con honores la sección Seven Chances. [PÀG. 8] Bart Layton “A American Animals, m’interessava molt retratar aquesta generació de joves privilegiats que viuen sota la pressió d’haver de ser excepcionals” Bart Layton va dirigir un documental que va revolucionar el documental. Eren uns anys abans que el true crime envaís les nostres pantalles, però aquella pel·lícula ja tenia trets de misteri barrejat amb investigació documental. A Sitges ha presentat American Animals, la seva última pel·lícula, que barreja les formes del documental i de la ficció per explicar-nos una història basada en un fet real: la d’un grup de joves que decideix robar un preuat llibre d’una biblioteca universitària i intentar fer-se d’or amb la seva venda. La història és digna d’Ocean’s Eleven, però la inclusió d’entrevistes a alguns dels participants d’aquell curiós atracament reafirmen el fons real de la pel·lícula. Layton ens parla precisament d’aquesta etiqueta que ara està tan de moda, la de “basada en fets reals”; i sobre com, en l’actualitat, la joventut és víctima de les aspiracions frustrades. [PÀG. 10] FANTASIA INICIÀTICA TIMO TJAHJANTO: MATTHEW HOLNESS, DISCURS LGTBI EN FORMA A COP DE PEU LA COMÈDIA I L’HORROR DE THRILLER El gènere fantàstic no s’entendria sense la mi- rada que li apliquen els nens, tant dins com Podria semblar que la separació de The Mo El cocreador de la sèrie televisiva de culte Gar- El segon film de Yann Gonzalez, director de fora de la ficció. Aquesta és una de les qües- Brothers i la influència de Gareth Evans (The th Marenghi’s Darkplace, que ressuscitava en Les rencontres d’après minuit, planteja una sèrie tions principals que mouen dues de les cintes Raid) ha beneficiat Timo Tjahjanto, qui dona clau d’humor el cinema de terror dels setenta de temes i imatges que conviden a reflexionar presents enguany al festival: Freaks i Valley of un cop sobre la taula amb The Night Comes for i vuitanta, estrena Possum, un primer llargme- sobre les darreres tendències del queer en el Shadows. Us i May the Devil Take You. tratge on aparca la comèdia per narrar una cinema. tèrbola intriga psicològica. [PÀG. 4] [PÀG. 5] [PÀG. 7] [PÀG. 11] SITGESFILMFESTIVAL.COM DIARI DEL FESTIVAL DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018 /3 L’equip de White Chamber L’equip de The Axiom Nicolas Cage: Gran Premi Honorífic Kiernan Shipka i Ross Lynch: Las escalofriantes aventuras de Sabrina L’equip de Desenterrando Sad Hill L’equip de Luz Masterclass (Sitges Industry Area) Presentació de Virtual Hero Cap al futur amb el Festival de Sitges. *Royal Bliss es una marca registrada de The Coca-Cola Company. 260,2x73,8+3_Premium Inspiration_RB.pdf17/9/1814:38 DIARI DEL FESTIVAL 6/ DILLUNS 8 D’OCTUBRE 2018 els mecanismes i processos de la policia per matèria primera: l’enfrontament ultraviolent Defensar tal de lluitar contra el crim. Es tractava d’una entre sindicats del crim locals i una banda ÚLTIMA SALIDA, mena de propaganda institucional, trans- criminal xinesa emigrada, els Black Dragon. mutada amb pel·lícules excepcionals (per D’altra banda, el carismàtic i veterà detectiu BRIGADOON al marge exemple, clàssics com G-Men o T-Men), que Ma, qui liderarà l’equip policial que tractarà pretenien oferir una mirada alternativa a la d’empresonar als mafiosos, és una mescla de Si bien el giallo, como subgénero cinematográfico, se considera de la llei poètica romàntica del transgressor de la llei. diferents figures arquetípiques que podeu te- inaugurado con La muchacha que sabía demasiado, de Bava, Preocupat per una qüestió moral, Hollywood nir al cap: líder d’un col·lectiu policial contra el podría muy bien ser que Una droga llamada Helen fuera la pri- Per Alan Salvadó mera película que lo explicitara de forma autoconsciente. No sé (i el gènere) volia posicionar-se explícitament crim en l’estil d’Els Intocables d’Eliot Ness, però si hay muchas más que lo hagan, aparte de Giallo de Argento. En en el bàndol dels bons. al mateix temps, un detectiu que interroga The Outlaws todo caso, durante la película de Umberto Lenzi, que hoy se pro- narra en forma de els sospitosos a cops de puny, al més pur estil thriller d’acció trepidant la lluita yecta en Brigadoon, un personaje bromea ante la rocambolesca En la consegüent evolució del gènere crimi- hard boiled. Davant la brutalitat i violència que teoría que le están contando, diciendo que parece el argumento de la policia per frenar la violència nal, i en un clàssic com Sed de mal d’Orson empren els sindicats criminals –caps i braços de una de esas novelas gialli. Quizá el aspecto más notable del entre bandes criminals xineses Welles, la frontera entre el dins i el fora de escapçats a cop de destral–, l’única forma de film de Lenzi es cómo se va convirtiendo en una película sobre i coreanes en la ciutat de Seül. la llei es diluirà en la personificació del poli- defensar la llei és a través de l’experiència i la la obsesión por las imágenes, por las que no nos atrevemos a Se’ns presenta l’oportunitat per cia Richard Quinlan. Interpretat pel mateix duresa de Ma, que actuarà com a figura pater- mirar y las que queremos hacer desaparecer, algo que queda radiografiar els límits de la llei en Welles, Quinlan és un policia de mètodes nal del grup. El film de Yun-sung no s’interro- patente en la escena en la que un camarógrafo aficionado mues- el gènere criminal. tra a los personajes principales del film lo que grabó, por pura dubtosos que ha de bregar amb els criminals ga sobre els límits de la llei sinó que n’elogia casualidad, en el momento en el que se estaba cometiendo un de la frontera entre Mèxic i Estats Units. Es aquells qui la defensen, encara que sigui trans- asesinato. Dentro de la película, pues, se proyecta otra película Les portades dels diaris durant l’època de la tracta d’una frontera per la qual el mateix po- gredint-la i retorçant-la, puntualment. que podría exponer a los criminales y que, además, parece su- Llei Seca –motiu visual recurrent en molts licia transita simbòlicament, com una mostra gerir que quien tomó esas imágenes sentía algún tipo de deseo films– van ser la font d’inspiració per les que la moralitat que es volia insuflar al gènere por la fallecida… pel·lícules que fundarien el gènere criminal originalment es diluïa. Expressions contem- En otro orden de cosas, dentro de L’escorxador se proyectarán al Hollywood dels anys trenta, els de l’època porànies d’aquest tipus de figures les trobem también películas como Hércules contra el tirano de Babilonia, de de la Depressió. Les matances entre bandes tant en clàssics com la saga Harry el Brut o bé el Domenico Paolella, que es parte del ciclo dedicado a Helga Liné, criminals rivals o les batudes de la policia a carismàtic Vic Mackey de The Shield. y Helter Skelter, el telefilm setentero de Tom Gries que recons- la recerca d’alcohol clandestí serien alguns truye el juicio por los asesinatos instigados por Charles Manson. dels titulars que inspirarien a guionistes i En el cas de The Outlaws, del director coreà Y tendremos el estreno de A mata negra, del brasileño Rodrigo productors. Curiosament, per evitar que els Kang Yun-sung, que es projecta avui a Sitges, Aragâo, un viejo conocido de la familia Brigadoon, donde ha pre- gàngsters protagonistes, en el seu clàssic convergeixen varis dels aspectes apuntats pel sentado películas como Mar negro o A noite do chupacabras. trajecte d’ascens i caiguda, poguessin des- que fa a la tradició del gènere de gàngsters. Per “Chupacabras”: una de esas palabras compuestas que siempre pertar unes excessives simpaties en els espec- una banda, els fets ocorreguts a Seül en 2007 he encontrado algo fea. No sé vosotros, pero yo la oí por vez primera en un capítulo de Expediente X… tadors van succeir-se, en paral·lel, una sèrie –coneguts com l’incident de Heuksapa– són de pel·lícules de caràcter institucional que, el punt de partida de la història. De nou, com Toni Junyent en un estil gairebé documental, narrarien en els orígens del gènere, els noticiaris són la Animal The House that Pig I Think We’re Journal 64 Un couteau dans Laika Liz and the Armando Bo, Jack Built Algú s’està carregant Alone Now Christofer Boe torna le coeur Aquest musical Blue Bird l’oscaritzat guionista Lars von Trier segueix tots els cineastes de Peter Dinklage pensa a Sitges adaptant Un sensual slasher animat reinventa amb Delicat anime que de Biutiful i Birdman, explorant-se a si l’Iran.