AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
2 ENTORN FÍSIC ...... 17 2.1 CLIMA I METEOROLOGIA ...... 17 2.1.1 CLIMA ...... 17 2.1.2 METEOROLOGIA ...... 20 2.2 GEOMORFOLOGIA, GEOLOGIA I EDAFOLOGIA ...... 23 2.2.1 GEOMORFOLOGIA ...... 23 2.2.2 GEOLOGIA ...... 25 2.2.3 EDAFOLOGIA ...... 26 2.3 HIDROLOGIA I MASSES D’AIGUA ...... 29 2.3.1 AIGÜES SUPERFICIALS ...... 29 2.3.2 AIGÜES SUBTERRÀNIES ...... 31 2.3.3 PLATGES I AIGÜES COSTANERES ...... 36
15
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
2 ENTORN FÍSIC
2.1 CLIMA I METEOROLOGIA
2.1.1 CLIMA
La situació geogràfica de Canet de Mar, a la falda de les muntanyes de la Serralada del Montnegre i amb una franja costanera al Mar Mediterrani fa que les condicions climàtiques siguin les pròpies del clima mediterrani .
Pel que fa a les temperatures , no són molt contrastades al llarg de l’any, amb valors que a l’estiu es poden situar per sobre dels 30 graus, mentre que a l’hivern gairebé mai davallen els zero graus.
Figura 2.1 Amplitud tèrmica anual (ºC)
Font: Atles Climàtic Digital de Catalunya
17
Les precipitacions a Canet de Mar, com a gran part de la costa catalana, són escasses (aproximadament uns 600 mm per any) i es reparteixen de manera irregular a la tardor i a la primavera. Especialment a la tardor abunden les tempestes torrencials, ja que l’aigua del mar està molt calenta i interacciona amb els vents freds provinents del nord.
Figura 2.2 Precipitació mitjana anual (mm)
Font: lavola a partir de la informació del DMAH
L’Índex de Thornthwaite , ve definit per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressat per la suma dels dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua). Thornthwaite defineix 9 tipus de clima o regions d’humitat, vuit de les quals es troben representades a Catalunya.
Tal com es veu a la següent figura, Canet de Mar està inclòs dins d’un clima de tipus sec subhumit , amb un índex d’humitat de Thorntwaite d’entre -20 i 0 (C1):
18
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
Figura 2.3 Tipus de clima segons índex d’humitat de Thorntwaite
Font: Atles Climàtic Digital de Catalunya
Pel que fa als canvis que es preveuen en el context actual de canvi climàtic , a continuació s’exposen les conclusions del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 en l’àmbit de les zones costaneres.
El canvi climàtic, entès com una variació del clima a un ritme mai observat al registre històric i geològic de la Terra, està assumit per la totalitat de la comunitat científica internacional i, amb el darrer informe de 2007 del Panell Intergobernamental del Canvi Climàtic (IPCC), es confirma que la seva causa principal és de caràcter antròpic, per efecte de les emissions de gasos d'efecte hivernacle emeses per diferents fonts.
Amb caràcter general, s'espera que l'escalfament del planeta incrementi de mitjana entre 2 i 6 ºC per a la segona meitat de segle. En l'àmbit mediterrani, a més d'un increment de temperatures més acusat que el del promig mundial, s'espera una tendència a la reducció de precipitacions i un cert increment de la seva variabilitat, equivalent, doncs, a una intensificació del clima mediterrani ja actualment força irregular.
A més a més, les zones costaneres són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic. Alguns dels fenòmens previstos causats pel canvi climàtic són l’ascens relatiu del nivell de mar, l’augment de la persistència de les tempestes i un lleuger increment de la seva intensitat,
19
l’augment de la freqüència d’inundacions, i la disminució del volum sedimentari disponible en les costes sorrenques.
2.1.2 METEOROLOGIA
Les dades relatives a la meteorologia de l’àmbit s’han obtingut a través del Servei Meteorològic de Catalunya que disposa d’una Xarxa d’Equipaments Meteorològics (XEMEC) dispersos en el territori. Aquesta xarxa es troba integrada en part per la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD).
La XEMA integra les antigues xarxes del Servei Meteorològic de Catalunya (XMET) pertanyent al propi servei, la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) de l’antic DARP i la Xarxa Nivològica de Catalunya (XANIC) de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. La situació de l’estació més pròxima a Canet de Mar correspon a l’estació situada a Malgrat de Mar.
Figura 2.4 Ubicació de l’estació meteorològica de Malgrat de Mar
Coordenades UTM de l’estació de Malgrat de Mar.
Coordenades UTM Z (m) X Y 479.450 4.611.050 4,00
Font: Servei Meteorològic de Catalunya
El climograma s’ha elaborat a partir de les series disponibles de l’estació de Malgrat de Mar durant l’any 2003, a partir de les dades de l’anuari de dades meteorològiques del servei meteorològic de Catalunya, només disponibles fins l’any 2003.
Tal i com es pot observar en el climograma (veure la figura següent) els màxims pluviomètrics es donen a la primavera i sobretot a la tardor, en certes ocasions de forma torrencial, mentre que
20
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
els mínims esdevenen a l’estiu. Com a municipi costaner, cal destacar la influència del mar en les variables meteorològiques fent que les temperatures siguin més suaus a l’hivern i no excessivament elevades a l’estiu i les pluges disminueixin respecte les zones més interiors.
Figura 2.5 Climograma segons les dades de l’estació meteorològica de Malgrat de Mar (2003)
200 30
25 150 20 100 15 10 50 5 Temperatura (ºC) Temperatura (mm) Precipitació 0 0
G F M A MG J JL A S O N D G F M AMG J JL AG S O N D Precipitació Temperatura
Font: lavola a partir de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Anuaris meteorològics [en línia]. Accessible a http://www.gencat.es/servmet/anuaris/anuaris.htm .
A la taula següent es mostren les dades mesurades en l’estació meteorològica de Malgrat de Mar pel període 1990-2003:
Taula 2.1 Dades de caracterització de l’estació meteorològica de Malgrat de Mar.
Any Variables 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 T màxima (ºC) 19,5 18,8 19,0 18,7 20,2 20,0 19,3 Mitjana T màxima (ºC) 14,9 14,6 14,8 14,5 15,6 15,5 15,1 Mitjana T mínima (ºC) 9,7 10,2 10,3 9,9 10,9 10,7 10,7 T màxima absoluta (ºC) 36,0 31,6 30,2 31,8 33,9 31,3 32,1 T mínima absoluta (ºC ) -3,6 -3,7 -0,7 -2,9 -1,5 -2,8 -3,0 Precipitació (mm) 695,2 986,3 1.118,2 624,6 563,5 331,2 817,5 Velocitat mitjana del vent (m/s) 2,0 2,0 1,7 2,1 1,7 1,7 1,7 Variables 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Mitjana T màxima (ºC) 20,2 20,1 20,0 19,9 20,2 19,7 20,3 Mitjana T mínima (ºC) 11,1 10,5 10,6 10,7 11,1 10,8 11,4 T mitjana (ºC) 15,8 15,4 15,3 15,4 15,7 15,3 15,9 T màxima absoluta (ºC) 31,8 31,0 30,6 33,3 32,5 29,1 33,7 T mínima absoluta (ºC) 0,2 -1,6 -4,8 -2,3 -2,3 0,0 -2,6 Precipitació (mm) 605,7 489,9 458,7 392,0 380,1 877,5 722,7 Humitat relativa (%) - 78,3 77,9 79,4 76,7 80,3 77,0 Velocitat mitjana del vent (m/s) 2,0 1,9 1,8 1,7 1,9 1,6 1,7 Font: Servei Meteorològic de Catalunya.
21
Cal destacar que aquesta estació registra dades de velocitat dels vents, mesurades a 2 m d’alçada, motiu pel qual no es poden considerar com a representatives. Això ve motivat perquè en aquesta alçada es donen efectes de fregament, causats per la rugositat del sòl. No obstant a continuació es mostra la rosa dels vents on apareix la freqüència de cada direcció (DV, en tant per cent):
Taula 2.2 Direccions dels vents enregistrats a l’estació de Malgrat de Mar.
N NE E SE S SW W NW DV 5,6 4,5 8,6 9,5 18,6 19,2 10,9 23,0 Font: Servei Meteorològic de Catalunya
Segons aquestes dades, i tal i com es pot observar a la figura següent, la direcció dominant del vent és del nord-oest (NW) amb una freqüència del 23%.
Figura 2.6 Dades de direcció del vent enregistrades a l’estació de Malgrat de Mar. N
NW NE
W E
SW SE
S
Rosa dels vents
Font: Servei Meteorològic de Catalunya
A més a més de les dades que proporciona el Servei Meteorològic de la Generalitat de Catalunya (estació de Malgrat de Mar), hom es pot informar del temps actual i de les previsions a través de les dades de l’estació meteorològica de Canet de Mar-Verge del Roser, les dades de l‘estació meteorològica de Canet de Mar-Club Vela i a través del Servei Meteorològic del Consell Comarcal del Maresme. La web de l’Ajuntament facilita els enllaços a aquests recursos.
22
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
2.2 GEOMORFOLOGIA, GEOLOGIA I EDAFOLOGIA
2.2.1 GEOMORFOLOGIA
Com la majoria dels municipis de la conca de Les Rieres del Maresme (veure punt següent d’hidrologia i masses d’aigua), la configuració geomorfològica de Canet de Mar és la pròpia d’aquest territori litoral, és a dir, un gran desnivell des de les muntanyes fins al pla en una distància relativament curta. El punt més alt de Canet de Mar és de gairebé 300 metres i està situat a la línia carenera que el separa de Sant Iscle de Vallalta. D’aquesta carena fins al nivell del mar hi ha poc més de 3’5 quilòmetres. Aquest fet condiciona, com es veurà més endavant, la tipologia dels cursos fluvials del terme municipal i la seva dinàmica.
Figura 2.7 Model digital d’elevacions de Canet de Mar
Font: lavola a partir de la BT-5M (ICC)
23
L’orografia de Canet de Mar és relativament complicada, tal com es pot observar en la figura anterior, al ser un municipi que pertany a un sistema muntanyós com és la Serralada Litoral. A més de salvar un fort pendent general en sentit NO-SE, internament la major part de la superfície contempla pendents superiors al 20% a causa precisament d’aquesta orografia.
Figura 2.8 Pendents del terreny a Canet de Mar
Font: lavola a partir de la BT-5M (ICC)
Quantitativament els pendents del terreny de Canet de Mar es resumeixen a la taula següent:
Taula 2.3 Pendents del terreny a Canet de Mar
Pendents (%) Area (ha) Percentatge 0 - 20 301,2 54,59 20 - 40 174,3 31,59 40 – 60 69,9 12,67 > 60 6,3 1,14 Font: lavola, a partir de la BT-5M (ICC)
24
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
Com es pot observar, gairebé la meitat del municipi té pendents superiors al 20%, i una part significativament important, gairebé un 14%, té pendents que superen el 40%.
2.2.2 GEOLOGIA
En termes de composició geològica, a Canet de Mar s’observa que la geologia predominant consta bàsicament de roques granitoides i, en segon terme, de sorres i graves provinents de l’erosió d’aquestes roques granítiques (segons la informació geològica a escala 1:50.000 del Departament de Medi Ambient i Habitatge).
Figura 2.9 Geologia de Canet de Mar
Litologia predominant granitoides graves sorres aplites sienites Font: DMAH
Taula 2.4 Litologia predominant a Canet de Mar
25
Litologia predominant Area (ha) Percentatge granitoides 376,46 68,24 sorres 98,70 17,89 graves 51,52 9,34 aplites 22,47 4,07 sienites 2,30 0,42 Font: lavola, a partir de la base geològica disponible al DMAH
Tècnicament les granodiorites presenten una textura granuda, més o menys heterogranular, hipidiomòrfica a al·lotriomòrfica de gra mitjà. Els minerals essencials són: plagiòclasi, quars, biotita i ortosa. La plagiòclasi és el mineral dominant i es presenta en grans hipidiomòrfics, maclats, zonats i, sovint, alterats a sericita o saussurita. El quars apareix en cristalls al·lotriomòrfics, en alguns casos molt desenvolupats donant a la roca un aire porfíric. El feldspat potàssic forma grans al·lotriomòrfics amb pertites. Les biotites presenten inclusions d'apatita o zircó, sovint estan alterades a clorita i algunes vegades a epidota. Els accessoris més freqüents són: hornblenda, apatita, circó, opacs i moscovita. És creuada per alguns dics de pòrfir granodiorític d'orientació predominant NE- SW. L'amplada d'aquests dics és variable, d'un decímetre a 10 metres. Formen part del gran batòlit granític dels Catalànids. L’era d’aquests materials és el Paleozoic i el període el Carbonífer- Permià.
Pel que fa a les graves , cal dir que són fragments angulosos inclosos en una matriu d'argiles vermelles. Aquesta unitat agrupa els materials de peu de mont (derrubis de pendent i fàcies proximals de ventalls al·luvials) recolzats als relleus principals i que formen acumulacions importants. La seva composició litològica depèn de la del relleu associat. Els procedents de relleus calcaris es troben fortament cimentats (que no és el cas de Canet de Mar). Les rieres recents, com són els anomenats rials, s'han encaixat en aquests dipòsits. S'atribueixen a l’Era del Cenozoic, al període Quaternari i majoritàriament al Plistocè.
Finalment, l’últim grup litològic predominant són les sorres . Aquests conjunt de sediments formen la plana al·luvial i deltaica. El seu sostre sovint es troba molt antropitzat i recobert per sòls de conreu i materials de rebliment antròpic. Es tracta de materials predominantment sorrencs, si bé localment inclouen nivells argilosos amb més o menys matèria orgànica dipositats en ambient d'aiguamolls o de maresma, o nivells de graves d'origen fluvio- deltaic els quals no estan diferenciats a la cartografia. L’era d’aquests materials és el Cenozoic i el període el Quaternari en l’època de l’Holocè.
2.2.3 EDAFOLOGIA
El sòl es defineix com la capa superficial, disgregada i de gruix variable que cobreix les roques de l’escorça terrestre. La formació dels sòls es deu a la interacció de diferents factors: el clima, la litologia de la roca mare, la geomorfologia, l’edat dels diferents materials i la vegetació.
Els sòls s’han emprat per a diferents usos: agropecuari, forestal, industrial, assentaments urbans (edificacions, jardins, abocadors...) i serveis (transport i comunicacions), i fins i tot, com
26
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
a font de recursos minerals i de materials de construcció. Per aquest motiu, la seva planificació i gestió es considera fonamental per al seu ús sostenible, en tant que es considera un recurs no renovable.
En l’actualitat, des del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) s’està elaborant el Mapa de Sòls de Catalunya, però aquests treballs no han arribat a la zona de treball del present document.
Figura 2.10 Àrees elaborades del Mapa de Sòls de Catalunya
Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Per aquest motiu la caracterització dels sòls s’ha realitzat a partir de la informació disponible, la qual és escassa i força genèrica; concretament s’han consultat les dades incloses en l’Atlas Digital de Comarcas de Suelos publicat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Els sòls dominants a l’àmbit de Canet de Mar són de l’ordre dels entisòls segons la classificació de sòls de la “Soil Taxonomy System” de la USDA (Departament d’Agricultura dels EEUU, 1987).
27
Figura 2.11 Sòls de la comarca del Maresme segons la classificació USDA-Soil Taxonomy System
Font: Atlas Digital de Comarcas de Suelos. Pàgina web: www.irnase.csic.es
De manera genèrica, el tipus de sòl dominant a Canet de Mar és el codificat com a 46m: Xerorthent amb inclusions (>10%) Xerumbrept.
Els entisòls són sòls joves, poc edafitzats però molt fèrtils que no presenten diferents horitzons sinó que es tracta del material parental inalterat. Dins d’aquest ordre apareixen principalment sòls del grup dels xerorthents, de gènesi diversa. Els xerorthents són sòls poc desenvolupats, molt joves o sotmesos a la dinàmica erosivocol·luvial, natural o antròpica, que els impedeix la formació d’horitzons. Generalment en aquest àmbit es tracta de sòls desenvolupats sobre material silícic àcid, és a dir, de sòls molt prims, fàcilment erosionables i poc favorables per a pràctiques agrícoles.
En la zona litoral s’ubiquen xerothents i xerofluvents on és freqüent trobar un horitzó d’acumulació d’argila, resultat del rentat que pateixen aquests sòls sorrencs i la percolació dels productes resultants d’una alteració química.
L’activitat biològica és moderada i la matèria orgànica és feblement incorporada a la fracció mineral, generant horitzons superficials i poc estructurats. El color dominant és el bru, amb tonalitats vermelloses més o menys intenses, a causa del baix contingut de matèria orgànica, de la presència variable d’òxids de Ferro i de les condicions climàtiques de caràcter estacional.
Cal destacar l’elevat risc d’erosió dels sòls, en especial en els talussos i zones nues de vegetació amb pendents on es presenten fenòmens de pèrdua de sòl per escolament superficial en cas de pluges (veure punt de Riscos Ambientals, de l’apartat de Planejament i Territori).
28
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
2.3 HIDROLOGIA I MASSES D’AIGUA
2.3.1 AIGÜES SUPERFICIALS
Canet de Mar forma part de les conques internes de Catalunya, concretament a les Rieres del Maresme . Tal i com s’observa a la figura següent, Canet de Mar, com a la resta de la comarca del Maresme, està constituït per un conjunt de conques d’àrea relativament reduïda, amb un fort pendent en un tram molt curt, a causa de la proximitat de la Serralada Litoral a la línia de costa.
Figura 2.12 Conques hidrològiques de Canet de Mar
Font: DMAH
Font: DMAH
Fruit d’aquesta orografia, hi ha un sistema de rieres, rials i torrents que baixen de la muntanya al mar i que han creat, en aquest trajecte, un seguit de planes al·luvials gràcies a la força erosiva i capacitat d’arrossegar sediments. La fertilitat d’aquestes planes, el relleu suau i la disponibilitat d’aigua en els seus aqüífers ha fet que s’utilitzin per a aprofitaments agrícoles i per ubicar-hi els assentaments urbans.
29
Figura 2.13 Principals rials de Canet de Mar
Font: lavola, a partir de la xarxa hidrogràfica de l’ICC (1:50M)
L’espai ocupat per les rieres sovint no queda massa clar, i més si és té en compte que la majoria de les rieres del Maresme són cursos temporers que porten aigua només en èpoques de pluges fortes (primavera i tardor), i que la intensitat dels seus cabals i amplada pot variar molt d’un any a l’altre. Aquest fet ha comportat que sovint s’hagin menystingut i que s’hagi acabant envaint l’espai de ribera ocupat per les rieres i la vegetació associada (Guardiola i Sabater).
Cal dir que l’amplada està limitada perquè la llera es troba canalitzada en la majoria del recorregut a través de murs, motes, esculleres, canals o fins i tot soterraments per evitar que l’aigua de les avingudes s’escampi pels terrenys de la plana al·luvial que han estat ocupats per altres usos (agrícoles, urbans, càmpings, indústria, etc). Aquest fet accelera la velocitat del flux d’aigua i altera el cicle del transport dels sediments augmentant el risc de forts desbordaments en els trams més baixos.
30
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
Figura 2.14 Canalitzacions de la zona fluvial amb murs
Font: lavola , amb la col·laboració de Fot -li Castanya
2.3.2 AIGÜES SUBTERRÀNIES
Canet de Mar, i molt municipis del Maresme en general, gaudeix d’una gran riquesa pel que fa a les masses d’aigua subterrània principalment perquè, segons la hidrodinàmica, són les zones de descàrrega dels aqüífers que la conformen (quaternaris al·luvials de les rieres i el litoral).
Actualment els aprofitaments són particularment importants a la façana litoral on existeixen aqüífers amb una elevada disponibilitat de recursos (Llobregat, Tordera, baix Ter, etc.). Aquests tenen un paper molt important i estratègic en l’abastament de Barcelona i la seva àrea d’influència, el Maresme i la Costa Brava.
Com ja s’ha comentat anteriorment, les planes al·luvials són riques en aigua subterrània i formen aqüífers que han estat explotats tradicionalment mitjançant els pous i les mines d’aigua (on se’n fa una descripció més detallada a l’apartat d’Aigua del present document) per aquesta raó Canet de Mar havia estat autosuficient en termes d’abastament d’aigua fins a principis dels anys 70 [Fot-li Castanya].
Com es mostra a la imatge següent, el municipi de Canet de Mar es troba sobre la gran massa d’aigua subterrània del Maresme:
31
Figura 2.15 Masses d’aigua subterrània a l’entorn de Canet de Mar
Font: IMPRESS (ACA)
Els 2 grans tipus de aqüífers que es distingeixen, segons les característiques geològiques i geomètriques, a la massa són: - Granits i materials paleozoics del Maresme. Litològicament aquest aqüífer està format per un important batòlit de roques plutòniques àcides (composició granodiorítica) i de petits afloraments paleozoics de gneisos i materials cataclàstics a la zona de Mataró. L’aqüífer present és el dels Granits i materials paleozoics del Maresme (3051H01). - Quaternaris al·luvials i litorals del Maresme. Cobertura quaternària de magnitud i potència variable, fortament condicionada pel basament granodiorític. Els aqüífers presents són: els al·luvials i quaternaris entre Tiana i Caldes d’Estrac (3052A11), al·luvials entre Caldes d’Estrac i Calella (3052A12) i al·luvials i quaternaris entre Calella i Malgrat de Mar (3052A13).
La codificació corresponent a Canet de Mar és: - 3051H01 Aqüífer dels Granits i materials paleozoics del Maresme - 3052A12 Aqüífer de l’al·luvial entre Caldes d’Estrac i Calella
En aquests aqüífers, tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predominant és de tipus porós. Val a dir que aquests aqüífers no tenen connexió amb cursos d’aigua superficials ja que no hi ha cursos d’aigua superficial permanents. Els únics cursos d’aigua són els rials, però tenen un caràcter torrencial associat a èpoques de fortes pluges, i és només aleshores quan són influents (IMPRESS, Masses d’aigua subterrània de Catalunya).
En termes de protecció de les aigües subterrànies , el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha delimitat els aqüífers protegits de les conques internes litorals a través de la interpretació del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Concretament elabora una normativa en relació als aprofitaments hídrics.
32
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
Aquest text diu que atès que és una necessitat indefugible, l'aprofitament dels aqüífers ha derivat en molts casos cap a extraccions indiscriminades que posen en perill la mateixa existència del recurs, per efecte d'un descens constant dels nivells freàtics que en les zones costaneres comporta, freqüentment, un grau important d'intrusió marina i de salinització. El problema que es presenta, amb extraordinària gravetat en certes àrees, exigeix una intervenció administrativa proporcionada a les circumstàncies de cada cas i que, necessàriament, ha de tenir un caràcter gradual.
En aquest sentit, les aigües subterrànies de Canet de Mar es troben dins l’aqüífer de l’Alt Maresme.
Figura 2.16 Delimitació del aqüífers protegits de les conques internes litorals a la zona del Maresme
Font: DMAH
En matèria de contaminació d’aigües subterrànies , cal dir que Canet de Mar està inclòs dins les zones declarades com a vulnerables per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (principalment per fertilitzants minerals, i pràcticament desestimable per dejeccions ramaderes) pels Decrets 283/1998 i 476/2004. El Decret 476/2004 designa aquelles superfícies territorials on l'escolament i la infiltració que es produeix provoqui o pugui provocar la contaminació per nitrats d'origen agrari de les aigües continentals i litorals.
La Generalitat de Catalunya va promulgar el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, en aplicació del Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició de la Directiva 91/676/CEE. L'article 4.2. de l'esmentat Reial Decret 261/1996 estableix la necessitat de revisió de les zones cada quatre anys, sent competència de la Generalitat de Catalunya. En aplicació d'aquest article, es va constituir una comissió interdepartamental amb representants dels Departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (actualment Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció
33
Rural), de Medi Ambient i Habitatge i del de Sanitat i Seguretat Social encarregada d'estudiar i formular propostes per a la revisió de les zones vulnerables.
Figura 2.17 Zones vulnerables per contaminació de nitrats de fonts agràries
Font: DMAH
El Sistema d’Informació Territorial de la xarxa d’espais lliures (SITxell) ha analitzat, a través de Unitat de Geodinàmica Externa i Hidrogeologia de la UAB, la vulnerabilitat de les unitats hidrogeològiques 1 a la pol·lució per vessament.
Les categories de vulnerabilitat del medi s’han obtingut tenint en compte el comportament dels diferents materials aflorants i de la seva relació hidrogeològica, a partir de la valoració conjunta dels paràmetres: - facilitat d’infiltració o de penetració de la substància en el subsòl, - facilitat de propagació o de circulació subterrània, atenen a la permeabilitat que el subsòl ofereix de forma qualitativa.
1 Les unitats hidrogeològiques són una reclassificació en 15 categories de la base geològica del Mapa Geológico Nacional (MAGNA) en funció de la litologia, l’edat i les característiques hidrogeològiques dels materials, tenint en compte el comportament hidrogeològic d’uns sectors utilitzats com a exemple. El llistat d’unitats hidrogeològiques segueix un ordre aproximat de més a menys interès hidrogeològic de la formació per a ser utilitzada com a aqüífer.
34
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
L’assignació de les 6 categories establertes s’ha fet en base als criteris de comportament dels diferents materials aflorants i de la seva relació hidrogeològica, esmentats anteriorment seguint la relació següent:
Taula 2.5 Categories de vulnerabilitat de les unitats hidrogeològiques a la pol·lució per vessament
CATEGORIA INFILTRACIÓ PROPAGACIÓ MATERIAL TIPUS 1 Molt alta Molt fàcil Fàcil Calcàries carstificades 2 Alta Mediocre -fàcil Fàcil Al·luvials 3 Mitja Localment fàcil Mediocre Granits i basalts 4 Mitja a baixa Difícil –puntualment Mediocre - difícil Formacions detrítiques fàcil de gra heteromètric 5 Baixa Difícil Difícil Pissarres i esquists 6 Molt baixa Molt difícil Molt difícil Roques detrítiques de gra fi Font: SITXELL (Diputació de Barcelona)
La llegenda inclou les sis categories de vulnerabilitat de manera que en l’ordre establert la categoria 1 representa les zones de màxim risc de contaminació dels aqüífers i progressivament el risc seria menor, de manera que la categoria 6 representa un risc molt baix de contaminació dels aqüífers.
A Canet de Mar la majoria del territori té una vulnerabilitat mitjana i alguns trams, on la litologia dominant són les graves (veure punt anterior) arriba a ser mitjana-baixa. En els àmbit més costaners, formats bàsicament de materials al·luvials provinents de l’erosió del granit (bàsicament sauló), la vulnerabilitat és alta.
35
Figura 2.18 Vulnerabilitat de les unitat hidrogeològiques a Canet de Mar
Vulnerabilitat alta Vulnerabilitat mitjana
Vulnerabilitat mitjana a baixa
Font: SITXELL (Diputació de Barcelona)
2.3.3 PLATGES I AIGÜES COSTANERES
Canet de Mar gaudeix d’una franja d’aproximadament 2,1 km de platja sorrenca dividida en dues platges: la de Canet, de 1500 metres de llarg, i la de Cavaió de 600 metres, en funció si es troben a l’est o a l’oest de l’únic espigó que hi ha, davant l’anomenada la Roca del Catel. En general l’amplada de les platges és considerable i hi ha alguns trams on pot arribar a fer 100 metres. La façana litoral de Canet de Mar gaudeix d’un passeig marítim de prop d’un quilòmetre que va de la Roca del Catel a la zona de l’antic Càmping la Llave. Actualment s’està estudiant la seva connexió amb el municipi d’Arenys de Mar, en el marc del projecte de Recuperació mediambiental de la Platja de Cabaió als municipis d’Arenys de Mar i Canet de Mar (veure apartat 5.3.4 Entorn urbà i espai públic ).
36
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
En cap de les dues platges hi ha ports de cap mena, ni comercials ni esportius. Tan sols a l’est del municipi part de la platja està ocupada pel Club de Vela de Canet, on hi aparca algunes embarcacions i a l’oest hi ha una guingueta a l’alçada de la Roca del Catel.
Figura 2.19 Les platges de Canet de Mar
Clubs de vela
Roca del Catel
Font: ICC
Aquesta sorra abundant de les platges prové tant de l’aportació de sauló dels rials com de la pròpia erosió del mar. Segons l’IMPRESS 2 aquestes platges no necessiten aportacions anuals de sorra.
Figura 2.20 La platja de Canet de Mar
Font: Ajuntament de Canet de Mar Font: www.directe.cat
2 Document on es defineixen i analitzen les diferents masses d’aigua presents a Catalunya des del punt de vista de les pressions i impactes sobre elles i avalua el risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA).
37
L’únic espigó que hi ha està situat just davant de la Roca del Catel, un aflorament granític situat en el front marítim de Canet de Mar. Aquest espigó juntament amb el del port d’Arenys de Mar, ajuden a acumular la sorra que aporten els corrents de llevant.
Figura 2.21 Espigó de la platja de Canet de Mar
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (2006)
Les platges del terme municipal tenen un bon estat de conservació i, per aquesta raó, la platja de Canet ha rebut en els darrers anys (des del 2000) la qualificació de Bandera Blava que atorga la Unió Europea (Fundació Europea d'Educació Ambiental i l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor)3.
Amb motiu de l'Any Europeu del Medi Ambient (1987), la Comunitat Europea, a més de recolzar múltiples accions a instàncies dels diferents Estats Membres, va seleccionar tres Campanyes per a ser desenvolupades a nivell europeu davall el patrocini directe de Brussel·les i amb el seu suport econòmic i institucional.
Una d'elles va ser la Campanya Bandera Blava d'Europa i per al seu desenvolupament es va firmar un Conveni entre la Comissió i la FEEE, en el qual es reconeix a la Fundació la iniciativa i responsabilitat de la posada en pràctica de la Campanya.
La Bandera Blava és un guardó a la qualitat ambiental i els seus objectius són els següents:
- Elevar el grau de consciència ciutadana i el grau d'intervenció de les autoritats sobre la qualitat de l'entorn de les platges i ports d'Europa i, en particular, de la qualitat de les aigües de bany requerida per la Directiva Comunitària (76/169/CEE, de 12/8/75).
3 Aquesta fundació va nàixer l'any 1982 de la mà d'un grup d'experts del Comitè d'Educació Ambiental del Consell d'Europa. Els objectius de la FEEE es concreten en el desenvolupament d'investigacions i accions que promoguin la consciència i educació ambiental, la dimensió transfronterera de la problemàtica ambiental i la necessitat de la cooperació internacional en la recerca de solucions. L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) és cofundadora de la FEEE i constitueix la seua branca nacional a Espanya a tots els efectes.
38
AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR Memòria descriptiva
- Proporcionar, així mateix, a través de la concessió de les Banderes Blaves d'Europa, un símbol europeu de reconeixement i emulació a aquelles platges i ports que aconsegueixen aquests nivells de qualitat ambiental i busquen un equilibri entre la utilització del recurs natural i el respecte de l'entorn. - La participació en la Campanya és totalment voluntària tant per part dels Estats Membres, Comunitats Autònomes o Regions, els municipis i els ports, com per la pròpia Fundació i les seues Branques Nacionals.
La Bandera Blava és vàlida mentre es compleixin els criteris exigits. Les platges i ports estan obligats a arriar la Bandera Blava si deixen de complir-los. L'organització nacional membre de la FEEE inspecciona cada estiu els emplaçaments amb Bandera Blava.
Alguns dels criteris de concessió de la bandera blava més destacables per a les platges s'especifiquen a continuació: - Compliment d'un determinat i elevat nivell de qualitat de l'aigua de bany. - Inexistència d’abocaments d'origen industrial o d'altres aigües residuals. - Existència d’un pla d'emergència per a incidents de contaminació. - No percepció de signes d'elevada contaminació derivada del petroli, les activitats humanes i altres fonts. - Nombre de papereres suficient per a mantenir neta la platja. - Neteja regular de la platja. - Ubicació d’informació sobre la Campanya Bandera Blava. - Presència d’oferta d'activitats en educació ambiental. - Nombre suficient de serveis (WC) accessibles en l'entorn de la platja. - Presència de vigilants o equip suficient de salvament per a respondre a un accident. - No circulació de vehicles no autoritzats. - Prohibició d’acampades. - Restricció de l'accés de gossos. - Accessos a la platja fàcils i segurs. - Permetre només les activitat recreatives que no suposen un perill per als usuaris de la platja. - Compatibilitzar les activitats a la platja amb la protecció de la naturalesa. - Manteniment correcte de les instal·lacions. - Accessos adaptats amb les persones de mobilitat reduïda. - Presència de punts públics d'aigua potable. - Possibilitat d’utilitzar el telèfon públic.
39
Figura 2.22 Bandera blava de les platges de Canet de Mar
Font: web Ajuntament de Canet de Mar
Finalment, cal destacar que la Unitat d'Aigües Marines de l’ACA, en el transcurs del Programa de vigilància de platges, ha detectat unes incidències puntuals que s'han registrat a les platges de Canet, principalment relacionades amb episodis de contaminació produïts per vessaments d’hidrocarburs i olis.
Taula 2.6 Episodis de contaminació a les platges de Canet de Mar
Data Incidència Finals d’agost de 2005 Mortaldat de llises per malaltia 29/09/06 Vessament de peixos morts per pescadors 23/09/06 Presència d'oli a l'aigua 19/07/08 Presència de quitrà a la sorra 19/02/08 Vessament de fuel a l'aigua 03/06/08 Vessament de peixos morts per pescadors 03/07/08 Presència d'hidrocarburs a l'aigua Font: Unitat d’Aigües Marines de l’ACA
40