DOCSLIB.ORG

Santa 1 Arcialicict Número 2 - Juny De 1989 - Preu: 100 Ptes

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Santa 1 Arcialicict Número 2 - Juny De 1989 - Preu: 100 Ptes Santa 1 arcialicict Número 2 - Juny de 1989 - Preu: 100 Ptes. DIMARTS 1 DISSABTES: MERCAT La nostra Plaga de La Vila, cada dimarts i dissabte, es vesteix de festa i de moviment. Tot el doble, sobre tot les mastresses, han de fer un aguait al Mercat, per sebre que hi ha de bo i que hi ha de barat. Inclús qualque turista de Can Picafort ve amb bicicleta a veure el nostre Mercat, per averiguar si aquí es ven amb més baratura. No deixeu de comprar ara en el Mercat tomátigues, prebes, cireres, nispros, Iletuga, cols, pata- tes, ravanets, i tantes coses més. Tot en el nostre Mercat és bo! Don Editorial: Santa Margalida Francisco Tarongí, Funcionario Guillermo Son Serra de Marina opina Santandreu, Don Toni Rubí se despide De nuevo, Paellas en Son Real Ancianos de La Vila, como Juez Tófol Mulet, nuevo Asistente Social de Paz: El Margaritense cerca del Ascenso Dr. Francisco Medina, el Metge de Sa «He tenido la suerte de administrar Boleda la paz, la concordia y el acuerdo» Se fundó la Peña Barcelonista -dice-. El Club Ciclista de S.M. Hay coches que se separan del resto. Con un nivel de equipamiento donde lo Por fuerza. Coches como el RENAULT 19 excepcional es norma. Y dos niveles de moto- CHAMADE. Donde la línea de los tricuerpos rización: el ágil y silencioso Energy. de 1.390 se depura en estilo. Definiendo un óptimo CX c.c. y el 1.721 c.c., que completan las opcio- del 0 . 31. nes de un coche que se distingue. Por fuerza. !RENAULT 19 CHAM ADE Venga a vernos a RENAULT Servicio de taller Venta de vehículos JOSE PASTOR GAYA SANTA C/. Juan Ordinas, 19 - Tels. i 52 33 96 MARGARITA nuevos y usados 52 34 19 ABIERTO TODO El DIA - DE 9 A 20 - INCLUIDO SABADO iitepu:41 Santa Margalida Santa Margalida és un poble, ple d'història. Per rompre tots aquests mals esquemes vol Més o menys la coneixem, Els primers pobla- sortir, i cridar, aquesta revista a fi que, tots a dors de la nostra illa tres:,saren els nostres in- una, anem recobrant la validesa que ha de drets, i s'establiren dins aquesta demarcació tenir el nostre quefer diari, i comunitari. Cert que trobaren rica, espaiosa i garrida. Contents, que el Municipi de Santa Margalida és un Mu- aconhortats baix l'ombra i la vida d'aquesta na- nicipi molt problemàtic. Cert que ens ha tocat a turalesa fértil i ubérrima, han viscut moltes ge- noltros viure situacions confuses, i difícils. Però neracions d'avantpassats nostres. tot això, a que hem de tirar-ho tot per la borda, En aquest acabatai del segle XX, a noltros hi ha trenques, i molt per escriure i per dir. ens ha correspost topar-nos amb tota la magni- Anirem, per tant, escrivint amb il.lusió, i deli- ficiéncia i detonació que ens ha duit la nova ri, per recompondre el nostre estat d'ànim i fer cultura, els nous descobriments i la vida mo- creure a tots que Santa Margalida és un gran derna, que ara els entesos anomenen post- poble, on hi cap tota quimera, i tota fantasia, al moderna. Quins ulls tan oberts mostren els estil, i tamany de molts d'homes que han nas- nostres vellets quan recorden els canvis, les cut en aquest entorn. tombades, que han hagut de fer, en tantes I la primera idea que volem tenir clara, i idees, en tantes costums, en 50 anys i inclús donar a entendre, és que, malgrat tot, Santa en un temps més curt. No és estrany que la Margalida pot dur endavant una revista com ha nostra població que, es nodreix sobre tot de vol esser SANTA MARGALIDA, i que no ens gent adulta -com succeeix també als joves faltaran els grans medis, ni els grans enstu- però per altres motius- es tambalegi d'una ma- siasmes per caminar envant. El futur, per tant, nera tan cruel, doncs veu que cauen molts de és nostre. fonaments que ells creien intocables, i segurs. La societat, com a tal, i els mateixos pobles també es senten per això, commocionats, i pertorbats. I aquest fenómen no és estrany SANTA MARGALIDA tampoc entre noltros. No descobrim, dins els Número 2 nostres mateixos carrers molt de desencis, Juny 1989 molt de desengany? Pareix de vegades que ningú creu en res. Que ningú creu en ningú. Coordina: Nicolau Pons Que els grans valors de la vida han deixat de Isaac Peral, 12 - Baixos tenir pes, i de tenir adeptes. I que cadascu va Tel. 85 01 15. Can Picafort pel seu vent, creient que, al seu aire, pot trobar les solucions dels grans problemes de la vida, Santa Margalida: Laura Blanco o de la comunitat. Colegio Público “Eleonor Bosch» María Elena Tur Totes aquestes idees rodegen pel nostre cap Juana A. Fuster quan, des de Abril passat, hem volgut treure Marilén Cloquell Fló aquesta revista que es diu SANTA MARGALI- DA i tants de mals augurs ens vaticinen que un Imprimeix: poble com Santa Margalida, on la gent passa Informacions Llevant S.A. de tot, no pot subsistir un medi de comunica- Tel. 55 03 28 ció, com és una revista, que necessita molt MANACOR d'entussiasme, fervor, col.laboració, doblers i Depósito Legal: 495-1989 moltes altres coses. D. Guillermo Santandreu se despide como Juez de Paz He tenido la suerte de administrar la paz, la concordia y el acuerdo Guillermo Santandreu Galmés tiene 51 años. Nació el 31 de Agosto de 1937 en Santa Margarita. Cursó estudios de Bachillerato en el Colegio de Montesión en Palma de Mallorca. Hizo la carrera de Derecho en la Universidad de Barcelona. En el Estudio General Luliano de Mallorca (Institu- to de Lenguas Modernas), realizó los estudios de In- glés. Se ha dedicado siempre a la Enseñanza, su verda- dera vocación, habiendo trabajado en el Colegio de los Teatinos de Palma y en el de San Francisco de • Inca. Desde hace quince años da clases de Inglés en el Colegio Público Eleonor Bosch de Santa Margarita. - Ahora que los jueces tido de cambio y dinamis- de paz van a cobrar, se mo que lleva implícito el cumple el plazo de tu concepto de democracia. nombramiento y tú no te - ¿Qué se siente al presentas a la reeleción, dejar un cargo público, ¿tanto trabajo te han tristeza, alegría o libera- dado las peleas de los ción, como quien se ha «margalidans»?. quitado un peso de enci- - Los «margalidans" ma?. somos gente pacífica y en - Pues se sienten las este aspecto el trabajo ha dos cosas: tristeza, porque sido prácticamente inexis- tú, como profesora de len- tente. gua, recordarás aquello de son las de reestructurar y tancia de la sustanciación, En cuanto a lo de co- agilizar la administración fallo y ejecución de los brar, yo cobré por adelan- que «el partir es siempre de justicia, afecta a los procesos que la ley deter- tado, con la distinción y el morir un poco». Tristeza también porque dejas de Juzgados de paz en los si- mine en el orden civil y honor que para mi supuso guientes aspectos: penal. Cumplirán también el poder servir a mi pueblo colaborar con unos amigos que aprecias, y tristeza, en 1°) En cuanto a su las funciones de Registro desde el modesto cargo elec- mi caso particular, porque Civil. de Juez de Paz. En lo que ción dispone la ley que dejo un trabajo que me a la reelección respecta, el los jueces de paz y sus 3°) En lo que respecta a motivo de no presentarme gusta. sustitutos serán elegidos su retribución se tendrá a la misma ha sido el del Pero este sentimiento por el pleno del Ayunta- en cuenta los números de respecto a la tradición que queda compensado con la miento, con el voto favora- habitantes de la población ha mantenido este juzga- satisfacción que supone el ble de la mayoría absoluta y la cantidad a percibir do. Los jueces que me haber aportado tu grano de sus miembros. vendrá determinada por precedieron tampoco se de arena, para intentar y a Aprobado el acuerdo unos módulos que legal- presentaron para ser ree- veces conseguir solucionar será remitido al Juez de 1' mente se establecerán. legidos. Creo que es ge- los problemas de tus con- instancia e instrucción - Tú eres un hombre, neroso ceder el puesto a vecinos. quien lo elevará a la Sala con los poros muy abier- otro «margalidá», para que - ¿Cómo contempla la de Gobierno del Tribunal tos; quiero decir que tie- también pueda participar y nueva normativa legal la Superior de justicia quien nes habilidad de apren- colaborar en la vida públi- figura de Juez de Paz?. procederá a su nombra- der de cualquier situa- ca de su pueblo. - La Ley Orgánica 6/ miento. ción. ¿Qué has aprendi- do en estos años de Pienso, que en este 1985 de 1° de Julio del 2°) En cuanto a sus Juez?. sentido, la tradición de Poder Judicial y la Ley de competencias la ley dis- n11». este juzgado concuerda Demarcación y Planta, pone que los juzgados de perfectamente con el sen- cuyas líneas generales paz conocerán en 1' so que aludes, te diré que Guardia Civil, Policía Mu- y decir adiós a mis conve- en los juicios sobre el nicipal y todos los funcio- cinos de Santa Margarita, modo de ser, conducta y narios municipales. Can Picafort y Son Serra - Creo que en el mundo actuación en general del Quiero también pedir de Marina, quedando a actual, con su complejidad prójimo hay que actuar perdón por los fallos y disposición de todos como en todos los aspectos, con la máxima responsabi- errores cometidos; desear un «margalidá» más, un todo el mundo va por la lidad.
Load more

Recommended publications
  • COSTITX 4 I 5 De Novembre
    Un Pla per descobrir, un Pla per gaudir! COSTITX 4 i 5 de novembre #comacanostraenlloc www.comacanostraenlloc.com Pla de Mallorca Costitx Descobreix Palma COSTITX Costitx és un dels municipis més petits del Pla Per altra banda, la fama de Costitx ve donada de Mallorca, amb una extensió de 15,4 km2 i pels caps de bou trobats fa ja més de cent anys una població de 1.246 habitants. Fa partió amb a Son Corró. Aquestes peces de bronze, que es els termes municipals d’Inca, Sineu, Lloret de configuren com la màxima expressió de culte al Vistalegre i Sencelles. bou a Mallorca durant l’últim període talaiòtic, es traslladaren posteriorment al Museo El topònim de Costitx es troba documentat en Arqueológico, a Madrid. No obstant això, els el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232): costitxers han reivindicat que aquestes joies deriva del mot llatí “costa” i el sufix “-icium” arqueològiques retornin al seu lloc d’origen. A (pronunciat “ic” pels àrabs), i indicava la situació més, s’han trobat altres jaciments arqueològics, geogràfica de la primitiva alqueria, adossada a ja que, proporcionalment, és un dels pobles un coster. amb major nombre de restes arqueològiques El terme de Costitx s’ha dedicat des de per quilòmetre quadrat. Aquestes es troben sempre, i quasi exclusivament, a l’agricultura. disperses i envoltant l’actual nucli urbà, i D’aquesta activitat n’han quedat moltes permeten l’estudi de diferents tipologies. restes arquitectòniques de gran valor, com Podem destacar el Santuari de Son Corró, les construccions per a l’aprofitament de l’aigua, navetes del Turassot des Metge o els talaiots de molins de vent o cases de possessions.
    [Show full text]
  • Itineraris Pel Pla De Mallorca
    Itineraris pel Pla de Mallorca Ariany, Maria de la Salut, Petra, Vilafranca de Bonany Edita: Itineraris pel Pla de Mallorca Ariany, Maria de la Salut, Petra, Vilafranca de Bonany C/ Manuel Sanchis Guarner, 10 07004 Palma Illes Balears Tel. +34 971 496 060 www.gobmallorca.com www.facebook.com/gobmallorca Presentació 4 twitter.com/GOBMallorca Mapa de situació 6 La natura desconeguda del Pla. Itineraris naturalístics 8 Cultius i natura als voltants de Maria 10 Textos: Miquel Àngel Lobo, Manolo Suàrez, Vicenç Sastre, ARCA De Petra a sa Valleta 16 Dibuixos: Cati Artigues Agricultura i bosc a Vilafranca 22 Mapes: Vicenç Sastre El pla de Lanzell 28 Disseny i maquetació: Toni Muñoz L’altra Mallorca. Itineraris culturals 34 De Santa Margalida a Maria vora la síquia reial 36 Amb el suport de: D’Ariany a Petra. El pou Jurà i el pou Bo 42 Als voltants d’Alcúdia-Arrom 50 El pla de Vilafranca 56 Llocs per pensar 62 Volta ciclista al Pla de Mallorca 66 Recomanacions 72 © GOB, 2014 2 3 Pròleg El projecte també pretén valoritzar el paper dels agricultors pel seu paper de gestors del medi natural i del paisatge perquè, al llarg de generacions, han sabut preservar les característiques més interessants i l’hàbitat de moltes espècies, especialment de la fauna ornitològica, amb una forta presència d’aus estepà- ries. La seva bona feina al llarg de la història ha configurat un El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, el Quan parlem de valorització, ens estem referint a valors paisatge agrari molt característic que, de moment, es manté.
    [Show full text]
  • Itineraris Pel Pla De Mallorca
    Itineraris pel Pla de Mallorca Algaida, Costitx, Lloret, Llubí, Sencelles, Sineu Edita: Itineraris pel Pla de Mallorca Textos: Miquel Àngel Lobo, Manolo Suàrez, Cécile Parra. Dibuixos: Cati Artigues. Algaida, Costitx, Lloret, Llubí, Sencelles, Sineu Mapes: Vicenç Sastre. Revisió lingüística: Sebastià Avellà. Disseny i maquetació: Toni Muñoz. També han col·laborat per a fer possible aquesta publicació: C/ Manuel Sanchis Guarner, 10 07004 Palma María José Ambrosio, Antònia Bibiloni, Fulgencio Cantos, Emma Illes Balears Tel. +34 971 496 060 Fernández, Cristina Forteza, Francisca Grimalt, Ester de Luque, www.gobmallorca.com Jaume Medina, Patricio Mele, Felip Munar, Andreu Oliver, Margalida Pasqual, Tomeu Sales, Cati Sastre, Luis Torres. www.facebook.com/gobmallorca Pròleg 4 twitter.com/GOBMallorca © GOB, 2015 Introducció 6 Mapa de situació 8 De camí cap al Puig Roig 10 Trescant de la Font al camp 16 Entre turons i planícies 22 Col·laboren: Camins de carro, rutes d’un temps 28 Cada font, una història 34 Petits pobles de gran recorregut 40 Barraques, possessions i llogarets 46 Talaiots, tresors ocults del Pla 52 Homes, dones, aigua i vent 58 Del talaiot de Son Fred al llogaret de Cascanar 64 Amb el suport de: Paisatge a dues mans, home i natura 70 Gaudint entre alzinars i conreus 76 Itinerari cicloturístic nord 82 Itinerari cicloturístic sud 86 Recomanacions 90 2 3 Pròleg Terra endins. Aquesta segona entrega d’Itineraris pel Pla de Mallorca vol ser una convidada a la passejada, calmosa i conscient, ni més Un cert temps els forans i els mallorquins retrobàrem la mar i ni manco que per ca-vostra.
    [Show full text]
  • Distribució Social De La Terra a Porreres a Finals Del S. XVII
    BSAL 50 (1994): 309-328 Distribució social de la terra a Porreres a finals del s. XVII. BARTOMEU SERVERA I SITJAR Introducció Els trets que defineixen l'estructura socio-econòmica de Mallorca al segle XVII venen determinats per la forma d'apropiació de les terres i la distribució del seu producte. La noblesa, a partir de les derrotes de les revoltes pageses (1450 i Germanies), es feu amb bona part de les terres dels camperols, donant lloc a una pressió sobre la terra per part d'una pagesia empobrida. Aquesta pressió, segons G. Jover (1991), s'accentuaria després de la crisi de la primera meitat del Sis-Cents degut a l'augment de la població i a la limitació del mercat de la terra per la vinculació dels grans patrimonis agraris de la noblesa i l'organització productiva d'aquests. Porreres, municipi situat al Pla de Mallorca i amb una extensió de 85'63 km2. (12.054 quarterades), limita amb els termes de Montuïri, Sant Joan, Vilafranca de Bonany, Felanitx, Campos i Llucmajor. Amb la conquesta catalana del 1229 i el posterior Repartiment, una de les vuit parts en que el Rei dividí l'illa tocà a Nunyo Sanç. Aquesta estava for­ mada per una part de Ciutat i els districtes de Bunyola i Manacor, incloent-hi al darrer el que seria el terme municipal del nostre estudi. Entre aquest fet i les Ordinacions de Jaume II de Mallorca l'any 1300, quan Porreres quedà constituïda com a vila, el domini directe de la zona sofrí algunes variacions: Nunyo Sanç cedí vàries porcions de la dita (alquería de Porrera) a diversos particulars; a la seva mort (1242) els seus béns passaren al rei Jaume I, i, posteriorment, el seu Fill Jaume II comprà bona part de la terra que Don Nunyo havia cedit en domini total (M.
    [Show full text]
  • Transport Mode Choice for Residents in a Tourist Destination: the Long Road to Sustainability (The Case of Mallorca, Spain)
    sustainability Article Transport Mode Choice for Residents in a Tourist Destination: The Long Road to Sustainability (the Case of Mallorca, Spain) Maurici Ruiz-Pérez 1,2,* and Joana Maria Seguí-Pons 1 1 Geography Department, University of the Balearic Islands, 07122 Palma, Spain; [email protected] 2 GIS & Remote Sensing Service, University of the Balearic Islands, 07122 Palma, Spain * Correspondence: [email protected]; Tel.: +34-971-173006 Received: 29 October 2020; Accepted: 11 November 2020; Published: 14 November 2020 Abstract: Sustainable mobility policies may encounter social, economic, and cultural barriers to successful implementation that need to be assessed. In this sense, knowledge of the population’s mobility habits and their relationship with transport modes is particularly essential. Along these lines, a study was carried out of the patterns of transport modes chosen concerning various social and territorial variables on the island of Mallorca based on the most recent mobility surveys. The study shows that the choice of mode is influenced by a wide range of factors, such as gender, age group, motive for the trip, occupation, region of residence, duration of the trip, and proximity to Palma, the capital of the island. The results indicate that private vehicles are the most often chosen mode of transport. Private vehicles are mainly used by working men between 30 and 44 years old for journeys between home and work, which do not exceed 30 min and are preferably in areas close to Palma. Sustainable modes are little used, although they are mainly used by women, young people, and retired people for work purposes and for access to educational and health centers.
    [Show full text]
  • Mallorca: a Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies A
    Marine Isotopic Stages (MIS) metres a.p.s.l. 4 5 6 +10 5a 5e1 5e2 +0 5c ? -10 ? 5d ? -20 5b 60 100 150 ka MON. SOC. HIST.HIST NAT. BALEARS, 18 (2012) Mallorca: a Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies A. Ginés, J. Ginés, L. Gómez-Pujol B.P. Onac & J.J. Fornós (eds.) Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies Edited by A. Ginés, J. Ginés, L. Gómez-Pujol, B.P. Onac & J.J. Fornós Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 18 2012 Ginés, A., Ginés, J., Gómez-Pujol, L., Onac, B.P. & Fornós, J.J. (eds). 2012. Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 18, 220 pp. ISBN 978-84-615-7918-1. This edition first published March 2012 © Text: Authors © Edition: Societat d'Història Natural de les Balears ISBN 978-84-615-7918-1 DL: PM 279-2012 This book is an homage to Joan Cuerda, Gerd J. Hennig and Joan Pons-Moyà, for their significant contributions to the Quaternary studies in Mallorca Contents Contributors ...................................................................................................................... 7 Preface ................................................................................................................................ 9 An introduction to the Quaternary of Mallorca A. Ginés, J.J. Fornós, J. Ginés, P. Bover, L. Gómez-Pujol, F. Gràcia, A. Merino & D. Vicens ................................................................................................................... 13 Quaternary beach deposits in Mallorca: paleontological and geomorphological data D. Vicens, F. Gràcia & A. Ginés.................................................................................... 55 Pleistocene eolianites and low sea levels J.J. Fornós, L.B. Clemmensen, L. Gómez-Pujol, A. Ginés & J. Ginés ........................... 85 Phreatic Overgrowths on Speleothems (POS) from Mallorca, Spain: Updating forty years of research J. Ginés, A. Ginés, J.J.
    [Show full text]
  • La Xarxa Hídrica Del Mapa De Mallorca D'en Despuig (1785)
    Cuad. de Geogr. l 90 l 115 - 124 l València 2011 VICENÇ M. ROSSELLÓ I VERGER* LA XARXA HÍDRICA DEL MAPA DE MALLORCA D’EN DESPUIG (1785) RESUMEN El mapa de Mallorca (1785), llamado del cardenal Despuig, fue diseñado a una escala suficiente para poder representar la red hídrica correcta. Aquí estudiamos el trazado de los principales colec- tores y afluentes, su toponimia, los puentes que los cruzan y la desviación cartográfica respecto al sistema real. ABSTRACT HYDROLOGICAL NETWORK IN DESPUIG’S MALLORCA MAP OF 1785 The named Cardinal Despuig’s Majorca’s map (1785) was designed at a scale accurate enough to give the details of the correct hydrographic net. We study the basic collector and affluent network, their toponymy, the bridges cross over by them and the cartographic deviation concerning the real system. EL DOCUMENT CARTOGRÀFIC L’obra estelar de la cartografia mallorquina, Mapa de la Ysla de Mallorca, responia a la iniciativa del canonge Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), soci de l’Econòmica d’Amics del País i, més tard, cardenal (GINARD, 2009). El mapa, sense títol més que a la dedicatòria, fou enllestit el 1785 i ocupa una superfície impresa de 161 x 123 cm, amb una escala aproximada d’1/72.000 (ROSSELLÓ, 2004: 279-308 i 2008: 182-184). La xarxa de torrents, si no correcta del tot, s’aproxima a la fidelitat i a una funcionalitat en aquell temps més conspícua. El gravat de Josep Muntaner i Moner no n’exclou altres mans en les diferents planxes. * Universitat de València. Departament de Geografia.
    [Show full text]
  • Índice De Equipos 1928-2021. (IV: Islas Baleares)
    Cuadernos de Fútbol Revista de CIHEFE https://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol Índice de equipos 1928-2021. (IV: Islas Baleares) Autor: Carles Lozano Cuadernos de fútbol, nº 125, noviembre 2020. ISSN: 1989-6379 Fecha de recepción: 05-10-2020, Fecha de aceptación: 17-10-2020. URL: https://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2020/11/indice-de-equipos-1928-2021-iv-islas- baleares/ Resumen Palabras clave: estadísticas, futbol, historiaIslas Baleares Date : 1 noviembre 2020 ILLES BALEARS / ISLAS BALEARES 87 equipos de las Islas Baleares han militado en categoría nacional en las 90 ediciones de la Liga, aunque solo uno de ellos alcanzó la máxima categoría. Se trata de 60 equipos mallorquines, 14 menorquines, 12 ibicencos y 1 de Formentera. CUADRO DE HONOR DE EQUIPOS BALEARES Mejor actuación en Liga: Tercer clasificado en Primera División (RCD Mallorca en 1998-99 y en 2000-01) Mejor actuación en Copa: CAMPEÓN de Copa (RCD Mallorca en 2003) Mejor actuación en Europa: Finalista de la Recopa (RCD Mallorca en 1999) Mejor actuación global en Liga: Temporada 1962-63: Un equipo balear en Primera (RCD Mallorca, 13º) y dos en Segunda (CD Constancia, 12º en su grupo, y Atlético Baleares, 14º en su grupo) Peor actuación global en Liga: De 1928-29 a 1931-32, y de nuevo de 1933-34 a 1935-36 ningún equipo balear participa en las categorías nacionales. 1 / 20 Cuadernos de Fútbol Revista de CIHEFE https://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol El dato: El RCD Mallorca es el único equipo que ha conseguido DOS veces un doble ascenso consecutivo a Segunda y a Primera.
    [Show full text]
  • | Ajuntament De Llubí
    1 EDITORIAL Número extraordinari i commemoratiu del 25è aniversari de l’aparició del primer exemplar de la revista “Udol” EL RESSÒ D’UN CRIT Foto portada: “El crit del llop. Udol és fruit de l’esforç d’unes persones que Toni Valls Suau amb coratge i il·lusió volem tirar endavant aquest dificultós i apassi- (Mussols de Llubí) onant projecte; emperò sobretot és fruit d’una necessitat quotidiana col·lectiva de comunicació. Llubí ha de menester un vehicle que si- Capçalera portada: gui capaç de reflectir el batec del poble, que sigui capaç de comuni- Miquel Guardiola Capó car i que pugui servir a l’opinió pública per informar-se, gaudint així Equip de redacció “Udol” d’un major protagonisme”. (1993-2005): Així començava l’article editorial del número 1 de la revista Udol Antònia Bergas Torrens corresponent als mesos de març i abril del 1993. Esforç, coratge, il- Pere Calafat Vich lusió, necessitat de comunicació, el batec del poble, major protago- Pere Planas Martorell nisme... són valors perfectament traslladables i vigents en qualsevol Jaume Alomar Serra moment de la història d’un poble. Mariantònia Molines Ramis Esperança Llompart Vanrell 50 números més endavant, en el dels mesos de setembre i octu- Biel Gelabert Perelló bre del 2001, l’article editorial començava d’aquesta manera: Caterina Gelabert Perelló “En fa cinquanta que vaig sortir al carrer! En aquest número Francisca M. Munar Ferrer podríem començar a fer memòria de tots els esdeveniments que la Francesc Perelló Felani revista Udol ha copsat per sempre més. Però no és això el que hem de fer, perquè, de fet, ja està fet.
    [Show full text]
  • Una Proposta Pel Futur Del Pla De Mallorca
    PROPOSTA CIUTADANA PEL FUTUR DEL Pla de Mallorca Col·lecció: Iniciatives XXI Equip redactor: Julià Picornell, Juanjo Suárez, Climent Picornell, Jaume Garau. Edita: Fundació Iniciatives del Mediterrani Maquetació: Maria Reyero Fotos: Climent Picornell Bauzà i Maria del Carme Bauzà. Agraïments: A les persones que han participat amb els seus comentaris i assistint a les reunions de feina prèvies: Celestí? Alomar, Joan Barceló, Joan Buades, Lluïsa Buades, Margalida Buades, Francesc Canuto, Arnau Company, Jordi Fiol, Guillem Frontera, Pere Fullana, Xavier Garau, Toni Garcias, Joan Gelabert, Mateu Ginard, Joan Mesquida, Jaume Oliver, Joana Oliver, Andreu Ramis, Sebastia Reixac, Jaume Sansó, Antoni Sedano i Joana Maria Serra. A la Fundació Iniciatives del Mediterrani per la beca d?investigació atorgada per dur a terme les tasques de recerca i elaboració d?aquest document. Contacte: [email protected] Web: www.iniciativesxxi.com Febrer 2020 Presentació Un conjunt de persones que vivim i com fer-ho fàcilment accessible als est im am el Pla de Mallorca volem crear especialistes i al públic en general. una entitat associativa, sense afany de lucre, Difondre tot el coneixement que generem a independent i oberta a tothom que estima el altres entitats, persones i institucions per tal Pla. Amb aquest afany neix l?associació Pla de que coneguin millor la realitat actual del Pla Mallorca XXI, plantejada com un Observatori de Mallorca. de referència sobre el Pla de Mallorca, un projecte col·lectiu per reflexionar i proposar Volem int erpret ar aquest coneixement idees pel futur del Pla, amb perspectiva segons les diferents disciplines científiques i històrica, col·laborant amb les institucions el de persones expertes, amb la finalitat públiques i les entitats privades que hi fan d?establir un relat consistent sobre el seu feina en tots els pobles de la comarca.
    [Show full text]
  • THE VILLAGES of PLA DE MALLORCA 89,5 Km 888 M Low
    Distancia Elevation gain Difficulty THE VILLAGES OF PLA DE MALLORCA 89,5 km 888 m Low 250 150 50 0 Points of interest: Randa, Castellitx, Biniagual, Biniali, ses Alqueries, ses Olleries. Bicycle route through the Villages of Pla de Mallorca The Pla district occupies the central area of Mallorca, in the depression between the mountain ranges of the Serra de Tramontana and the Serra de Llevant. The geomorphology shapes a landscape that, despite the name of the county, is not exactly flat. On the contrary, it is worth noting the elevation of the terrain, with the existence of different mountains that offer spectacular panoramic views over the region, such as Puig de Randa. Leaving towards Llucmajor, the route passes through some of the llogarets (villages) protected by the decla- ration of Cultural Interest (BIC) such as Randa, Castellitx, Ruberts, Biniali, ses Alqueries and ses Olleries. It also passes through other towns such as Algaida, Pina, Lloret, Costitx, Sencelles, Biniagual, Santa Eugènia and Sant Jordi. Cycling along the route of the Villages of Pla de Mallorca: We start the route leaving from Platja de Palma along the streets Maria Antònia Salvà, Dragonera and Sant Cristòfol towards the old Llucmajor road (Ma-6020), which has a segregated cycle lane. We cycle along the service road of the Ma-19 motorway towards Llucmajor. At the Son Noguera industrial estate we turn off onto the Camí des Palmer and then onto the Camí Vell de Cala Pi. We cross the town of Llucmajor along Carrer d'es Convent, Carrer de l'Orient, and leave Llucmajor along Carrer de Gracia to continue along Camí des Putxets until we reach Carretera Ma-5010 in the direction ofRanda.
    [Show full text]
  • Pla De Desenvolupament Turístic De Porreres
    Pla de Desenvolupament Turístic Municipal Porreres 2014-2015 PLA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC MUNICIPAL PORRERES 2014-2015 Maig 2014 Realitzat per: Amb la collaboració de: 2 de 57 PLA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC MUNICIPAL PORRERES 2014-2015 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................ 4 2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ...............................................................................17 2.1. PORRERES....................................... 17 2.2. SITUACIÓ TURÍSTICA ........................................................................... 20 2.3. SISTEMA VIARI....................................................................................... 33 2.4. TRANSPORT PÚBLIC............................................................................. 35 2.5. INFRAESTRUCTURES TURÍSTIQUES.................................................. 36 2.6. CONSUMS............................................................................................... 40 2.7. GESTIÓ DE RESIDUS ............................................................................ 41 2.8. GESTIÓ DE LA QUALITAT I EL MEDI AMBIENT....................................44 3. CONCLUSIONS. ............................................................................................ 47 4. PLA ESTRATÈGIC......................................................................................... 49 4.1. TERRITORI.............................................................................................. 50 4.2.
    [Show full text]