Die Zaub-Erflote GRAN TEATRE DEL LICEU
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Die Zaub-erflote GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 90-91 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu ® Die Zauberf'lòte Òpera en dos actes Text d'Emanuel Schikaneder Música de Wolfgang A. Mozart, KV 620 (Amb sobretitulat) Funció de Gala Dijous, 20 de juny, 21 h., funció núm. 96, torn D Diumenge, 23 de juny, 21 h., funció núm. 97, fora d'abonament Dimecres, 26 de juny, 21 h., funció núm. 98, fora d'abonament Divendres, 28 de juny, 21 h., funció núm. 99, torn E Diumenge, 30 de juny, 17 h., funció núm. 100, torn T Dimarts, 2 de juliol, 21 h., funció núm. 101, torn A Dijous, 4 de juliol, 21 h., funció núm. 102, torn B Dissabte, 6 de juliol, 21 h., funció núm. 103, torn e D i e Zauberflote Sarastro Kurt Moll Tamino Francisco Araiza Orador Alfred Werner Sacerdots Alfred Werner, Joan Cabero La reina de la nit Andrea Frei Elizabeth Carter (2, 4 i 6) Pamina Kathleen Cassello Primera dama Gabriele Lechner Segona dama Stefania Kaluza Tercera dama Ida Kirilova N ens (genis) Florian Meixner / Hans-Peter Stadlmayer Erasmus Baumgartner/ Gregor Baurenschmiedt/ Martin Pfeiffer/ Manuel Schmidberger (Components de St. Floriane Sangerknabcn) Papagena Gloria Fabuel Papageno Wolfgang Rauch Renato Girolami (30, 2, 4 6) Monostatos Horst Hiestermann Primer cavaller Alfredo Heilbron Michael Pabst (30, 2, 4 i 6) Segon cavaller Miquel López Galindo Director d'orquestra Uwe Mund Direcció d'escena Gór'an Jarvefelt, realitzada per Aidan Lang Escenografia i Vestuari Carl-Friedrich Oberle Disseny de llums John Waterhouse Director del cor Romano Gandolfi Subdírector del cor Andrés Máspero Servei de sabateria Valldeperas, Barcelona " Servei de perruqueria Damaret, Barcelona Traducció del sobretitulat Jaume Creus, L'Avenç S.A., ROSA BISBE Barcelona JOIERIA Violí concertino Josep M:' Alpiste Producció Welsh National Cardiff 90. Fax. 201 27 32 Opera, Ganduxer, 20. 08021 Barcelona. Tel. (93) 201 65 (93) Barcelona. Tel. (93) 217 41 39 ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Galerlas La Avenida. Rambla Catalunya, 121. 08008 Materials d'orquestra Bàrenretter Verlag-Alkor Editor, Kassel Contingut argumental ACT E I Una contrada rocosa El príncep Tamino corre perseguit per una enorme serp. Mentre demana auxili, intenta de tirar-li una sageta, però falla i, davant l'atac imminent de la fera, cau desmaiat. Tres dames armades amb llan ces apareixen de sobte i maten la serp. Totes tres admiren la bellesa del príncep i es resisteixen a marxar per informar llur reina (la Reina de la Nit) del que ha succeït. Apareix Papageno, un home que viu, al bosc, dels ocells que atrapa per a la Reina de la Nit. Vesteix estrafolàriament i duu enganxades plomes per tot el cos. En desvetllar-se Tamino se'l troba al davant, ocupat a tocar una flauta de Pan i cantar una melodia d'aspecte popular (<<Der Vogelfanger bin ich ja»). El príncep li pregunta qui ha mort la serp i Papageno, tot i l'esglai que li causa veure aquell animal mort, fa veure que ha estat �ll qui l'ha matat. Reapareixen les tres dames, que castiguen Papageno, per haver mentit, amb aigua per beure, en lloc de vi, amb una pedra per menjar, en lloc de pa, i tancant-li la boca amb un candau perquè no torni a mentir. Les tres dames s'adrecen ara a 817 Austria Tamino i li expliquen que han estat elles les que l'han salvat. Li donen un retrat de Pamina, filla de la Reina de la Nit, i li diuen que si el retrat desvetlla els seus senti Durant tot l'any 1991, Àustria celebrarà el bicentenari de la mort de ments amorosos no tindrà motiu per penedir-se del seu destí. WA. Mozart. ALLEGRO AUSTRIA es constituí perfacilitar al melòman Tamino mira el retrat (<<Dies Bildnis ist bezaubernd i l'elecció de les múltiples ofertes, des de petites i exquisides schon») queda immediatament enamorat de la beutat de representacions fins als festivals més coneguts. En fer la reserva des de Pamina; a l'instant se li qualsevol agència de viatges, l'interessat té assegurada apareix la Reina de la Nit (<<O zítt're nicht, mein lieber Sohn!»), la tant l'entrada als concerts com l'allotjament. qual explica que Pamina ha estat raptada per Sarastro, un malvat IBERIA, Líneas Aéreas de amb els seus 21 vals setmanals el España, que governa temple proper i que si ell assoleix de rescatar-la, directes des de Barcelona a Munic i la millor manera Viena, Zuric, ofereix serà seva. de gaudir de la música a Àustria. En marxar la tornen les tres dames. Perdonen i a a a: Reina, Papageno Per a tenir més informació, dirigiu-vos la vostra agència de viatges li treuen el candau de la Oficina Nacional Austríaca del Turisme, boca. Després, les tres dames donen a - Tamino una flauta la PI. Dr. Letamendi, 37, 7è, 3a. 08007 Barcelona amb qual podrà vèncer els obstacles que trobi - en la Telèfon 451 2749 Fax 451 23 83 seva missió i li donen Papageno perquè l'acompanyi, contra la voluntat del pobre caçador, que rep un joc de campanetes que també el protegirà en cas de perill. Servus en liNEAS AEREAS OE ESPAÑA AIRLINES OF SPAIN I-s� Estança d'estil egipci ACTE II Pamina, presonera en el temple, és molestada per les lascives aten d'un Uns esclaus la de cions guàrdia negre, Monòstatos. carreguen Un palmerar i cadenes. Arriba s'ha separat del davant Al so d'una Papageno, que príncep, marxa, els sacerdots es reuneixen per decidir si Tamino el seu Monòstatos i fuig abans que Papageno, és aspecte s'espanta just digne d'enfrontar-se amb les proves d'iniciació, cosa que Saras també només De espantat, fugi també, però per poc temps. seguida tro resol positivament; després d'invocar Isis i Osiris ((O Isis und Pamina és alliberada el que un per Papageno, qualli explica prín Osiris») disposa el començament de les proves. cep la cerca per tornar-la a la seva mare. Pamina se sent mig ena del i consola no té muller morada ja príncep Papageno, que cap Porxos del temple l'estimi, que no a trobar-la ((Bei Mannern, Els sacerdots comminen que assegurant-li trigarà Tamino i Papageno a superar la primera welche Liebe fühlen»). prova, la del silenci, i els deixen sols. Entren les tres dames de la Reina i tracten de fer desistir Tamino de la prova; llurs amenaces d'un Façana temple espanten Papageno, però la veu dels sacerdots fa desaparèixer les Tres entren Tamino i el deixen davant les tres portes tres genis guiant dames enmig de llamps i trons. Papageno no para de xerrar del Tamino a una de les unes veus temple. s'apropa portes, però fins que vénen els sacerdots i s'enduen els dos joves, amb els ulls li criden se Ho intenta amb una altra llunyanes que n'aparti. porta, tapats, cap a una prova. amb el mateix resultat. El tercer cop la porta central s'obre i apa una conversa amb Tamino i el reix l'Orador, que inicia convenç Un jardí seves la maldat de sacerdot que les opinions sobre Sarastro, gran Pamina dorm en un llit de roses. Monòstatos se li acosta amb inten del no tenen fonament. Quan Tamino resta sol, unes cions temple, cap lascives (e Alles fühlt der Liebe Freuden»), de cop es presenta li Pamina al i viu. veus confirmen és que la Reina de la un llunyanes que temple Nit, furiosa, que dóna punyal a la seva filla per aleshores la seva amb la atreu Tamino expressa alegria flauta, que què mati Sarastro ((Der Holle Rache Kocht in meinem Herzen»). els animals del encisats la melodia stark is nicht bosc, per ((Wie En desaparèixer la Reina, Monòstatos tracta de fer xantatge a dein de s'adona les darreres notes de la seva Zauberton») i, cop, que Pamina: ho dirà tot a Sarastro si no cedeix als seus desigs. Saras flauta són de la flauta de Pan de Surt repetides lluny per Papageno. tro, que ha vist l'escena, l'expulsa del temple i consola Pamina, corrent a buscar-lo i una altra banda entren i Pamina, per Papageno assegurant-li que el temple és lloc de pau on l'odi és desconegut vénen el De que han sentit la flauta màgica i cercant príncep. sobte, (xln diesen heil'gen Hallen»). Monòstatos i un grup d'esclaus apareixen i intenten d'empresonar los, però Papageno recorda a temps les campanetes màgiques i les fa Gran sala buida sonar. i els esclaus se senten a ballar al so de la Monòstatos obligats Tamino i Papageno, guiats pels dos sacerdots, entren i són sotme melodia i han de deixar lliures els en moment se sos a la fugitius, però aquell prova següent. Tamino manté el silenci, amb gran desespe de caràc sent una marxa anuncia l'arribada de Sarastro. Pamina, ració de a que Papageno. De sobte, s'apareix Papageno una vella que li ter noble i decideix confessar al sacerdot ha vol sincer, gran que presenta un gerro d'aigua. Papageno li pregunta l'edat, i si té promès; Entra de conhort a Pamina gut fugir. Sarastro, prodigant paraules ella li respon que el seu enamorat es diu Papageno. Esgarrifat, Papa i entra ha fet Tamino. Saras li poc després Monòstatos, que presoner geno pregunta com es diu ella, però abans que pugui respondre tro coneix la maldat del seu servent i el amb un càs un «recornpensa» se sent tro i la vella desapareix.Els tres genis arriben amb una sever: setanta-set fuetades.