Evaluación Y Predicción De La Biodiversidad
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Evaluación y Predicción de la Biodiversidad Un modelo con Araneidos en el Parque Natural del Cadí-Moixeró. Eva De Mas Castroverde Tesi Doctoral 2007 Departament de Biologia Animal Programa Biologia Animal Bienni 1999/2001 Evaluación y Predicción de la Biodiversidad Un modelo con Araneidos en el Parque Natural del Cadí-Moixeró. Memòria presentada per Eva De Mas Castroverde per optar al grau de doctora en Ciències Biològiques El Director de tesi La Doctoranda Carles Ribera Almerje Eva De Mas Castroverde Profesor titular Universidad de Barcelona Llegenda dels Pireneus En temps del regnat de Túbal a Iberia, el pastor de tres caps Gerión, el més repulsiu de tots els monstres, li prengué el regne i la corona. La bella princesa Pyrene, filla de Túbal, besnéta de Nóe, aterrida, va anar a amagar-se a les altes muntanyes. Però Gerión, amb el propòsit d’esposar-la, la perseguí, i per fer-la sortir del bosc ordenà cremar les muntanyes. Les flames, creixent-se amb el vent, s’estenien per tota la serralada desfent tot el que trobaven al seu pas. Per les vessants de les muntanyes lliscaven ardents torrents de lava que socarrimaven tot el que tingués vida, estenent darrera seu un horrible llençol de mort. Els boscos cremaven, i ossos, teixons, porcs senglars i llops corrien aterrits. Els pobles s’inundaven de rius abrasadors i els núvols de fum negre tapaven el sol. Hércules, amant de Pyrene, va escoltar el crits de la princesa i, estenent els seus braços en aquell mar de foc, la prengué. Ella, abans de morir, tan sols tingué temps d’explicar-li els fets. Hércules posà sota terra les cendres de la princesa morta y li aixecà un mausoleu. Amuntegà muntanya sobre muntanya i feu una magnífica tomba acaronada per dos mars, el cantàbric i el mediterrani, i en honor a la seva estimada l’anomenà Pirineus. *Llegenda grega del historiador Herodoto (484-425 a.c.). Agraïments Ara fa 7 anys que vaig començar aquesta tesi, i són moltes les coses que han passat i les persones que l’han fet possible. En primer lloc vull donar les gràcies als meus pares, per haver-me permès estudiar i fer aquest doctorat, pel seu suport incondicional, per l’ajuda en els moments més difícils....... i per tantes coses..... I al meu germà, per estar sempre disposat a donar un cop de mà a la seva repel·lent i mimada germana petita. Carles, moltes gràcies per ficar-me en el món de les aranyes, i per donar-me la possibilitat de conèixer i disfrutar del Cadí, ..... tot i sabent la meva afició per escoltar darrera de les portes. Una de les millors coses d’aquest doctorat ha estat sens dubte el treball de camp..... gràcies Fani! I gràcies Angel i Rosa, per tenir sempre un plat a la taula per mi i per fer-me més agradable la feina. Gràcies Ramon, no saps quan t’agraeixo que pensessis en el Carles per inventariar les aranyes del Parc..... Lluis, ..... gràcies per tot el que vas fer per mi, per ajudar-me tant, per compartir tantes coses,..... Encara avui et trobo a faltar. El “zulito”, tot i ser petit, sense llum i sense vistes al mar, ha estat un lloc molt especial, sempre ple de bones companyies. Nayra, Mercé, Cristina, .... m’agradaria tenir-vos sempre com a companyes de feina. Lídia, gràcies per les cervesetes, pels viatges aranyeros, per la teva amistat, .... , i en definitiva, per ser com ets. Gràcies a les persones que han estat en el meu dia a dia durant aquests anys; Mian, Jaume, Carme, Toni, Edu, Juli, Palmira, Josep,..... Kele i Salvi, la vostra arribada al departament va ser refrescant. Gràcies per la “Vuelta a España” i merci per ajudar-me amb el meu primer article. Les “merendillas” i tantes tardes al monolito en tan bona companyia han estat imprescindibles per aquesta tesi. Gràcies Silvia, Fani, Marc, Tana, Toni, Rosa, .... i Ares, a veure quan tornes! També vull agrair als amics que, sense haver triat estar vinculats a la biologia, m’han ajudat a tirar endavant aquest treball de tesis, en alguns casos, enfrontant-se a les seves fòbies. Gràcies Olga per estar sempre amb mi, i per tantes i tantes tardes de conversa. Gràcies Sonia, per compartir el teu dia a dia amb mi, i per no fer-me fora de casa ni a mi ni a les aranyes (sempre gordes i peludes) que hi ha hagut a la meva habitació. Jordi, ha estat fantàstic que entressis a la meva vida,...... i gràcies per triar quedar-t’hi. Has fet que pogués escriure aquesta tesi,.... i m’has dut al lloc més maco del món. Aquesta tesi ha estat escrita íntegrament a Almeria. Vull agrair a la gent del “Chumbo” (Lupe, Miguel, Ana, Magda, Ashraf, Ana, Emiliano, Eva, Cris, ....) la seva ajuda, tant en la feina com en lo personal. Moltes gràcies, Nieves, per la teva companyia i amistat, i per ser la millor veïna. Gràcies Peque i Fede, per estar sempre. Eva Índice Índice CAPÍTULO I. INTRODUCCIÓN 1. Biodiversidad............................................................................................................................................17 1.1. Concepto de biodiversidad………………………………………………………………..…17 1.1.1. Riqueza de especies y biodiversidad……………………………………………..18 1.2. Definición de especie………………………………………………………………………..20 2. La evaluación de la biodiversidad………………………………………………………………………22 2.1. ¿Por qué evaluar la biodiversidad?..........................................................................................22 2.2. Como evaluar la biodiversidad……………………………………………………………....25 2.2.1. Estrategia y el esfuerzo de muestreo……………………………………………..27 2.2.2. La problemática de los inventarios incompletos………………………………....28 2.2.2.1. El uso de taxones superiores y indicadores…………………………...28 2.2.2.2. El uso de estimadores de la diversidad……………………………….31 3. Modelos predictivos para evaluar la biodiversidad……………………………………………………..35 3.1. Estado actual de los modelos predictivos……………………………………………………35 3.2. Los análisis multivariantes…………………………………………………………………..38 3.3. Los GIS y la teledetección…………………………………………………………………..40 3.4. Elementos para la ejecución de un modelo predictivo………………………………………44 3.4.1. Selección de la escala espacial…………………………………………………...44 3.4.2. Obtención de los datos………………………………………………………...…46 3.4.3. Selección de las variables predictivas……………………………………………49 3.4.4. Formulación y calibración del modelo……………………………………….......50 3.4.5. Evaluación del modelo…………………………………………………………...51 3.4.6. Aplicación del modelo…………………………………………………………...52 4. Las Arañas, una herramienta eficaz para evaluar la diversidad……………………………………...…53 4.1. Introducción al grupo……………………………………………………………………..…53 4.2. ¿Por qué son útiles en estudios de diversidad?.......................................................................54 CAPÍTULO II. OBJECTIVOS..................................................................................................61 CAPÍTULO III. ZONA DE ESTUDIO 1. Zona de estudio…………………………………………………………………………………………65 1.1. Los Pirineos………………………………………………………………………………….65 1.1.1. Estructura y formación geológica………………………………………………..66 1.2. El Parque Natural del Cadí-Moixeró………………………………………………………...66 1.2.1. Características climáticas del Parque Natural del Cadí-Moixeró…………...…...68 1.2.1.1. Topografía…………………………………………………………….68 1.2.1.2. Hidrografía……………………………………………………………68 1.2.1.3. Sustrato……………………………...………………………………..69 1.2.1.4. Climatología………………………..…………………………….......70 Evaluación y Predicción de la Biodiversidad 1.2.1.5. Temperatura…………………………...……………………………...71 1.2.1.6. Precipitación………………………...………………………………..72 1.2.2. Territorios fitogeográficos del Parque Natural del Cadí-Moixeró…………….....73 1.2.2.1. Zonación altitudinal………………………………...………………...73 CAPÍTULO IV. METODOLOGIA GENERAL 1. El muestreo…………………………………………………………………………………………...…79 1.1. Diseño y estrategia de muestreo……………………………...……………………………...79 1.1.1. Rutas y estaciones………………...……………………………………………...79 1.1.2. Temporalidad……………...……………………………………………………..85 1.2. Métodos para la captura de artrópodos……………………………………...………………87 1.2.1. Métodos para la captura de arañas………………………………………...…..…91 1.2.2.1. Métodos para la captura arañas epigeas…………………………...….93 1.3. Trampas pitfall en estudios ecológicos y de biodiversidad de arañas epigeas………...…….93 2. Manipulación de los ejemplares capturados…………………………………………………………….97 2.1. Conservación del material araneológico…...……………………………………...………...97 2.2. Identificación y ordenación de los ejemplares…………………………………………...….98 3. Tratamiento de los datos. Base de datos………………………………………………………………...98 CAPÍTULO V. ESTUDIO FAUNÍSTICO 1. Introducción…………………………..…………………………..………………..……………...…...105 1.1. Precedentes y estado actual de estudios faunísticos de arañas…………………….……….105 1.2. Los inventarios……………………………………………………………………………..108 1.2.1. Evaluación de los inventarios. Curvas de acumulación………………………...108 1.3. Composición faunística y taxonómica de la comunidad…………………………………...110 1.3.1. Concepto de comunidad………………………………………………………...112 1.3.2. Especies raras y su problemática en arañas…………………………………......113 1.3.3. Especies endémicas……………………………………………………………..115 2. Metodología……………………………………………………………………………………………117 2.1. Inventario de arañas del Parque Natural del Cadí-Moixeró………………………………..117 2.1.1. Evaluación del inventario. Curvas de acumulación…………………………….118 2.2. Composición faunística y taxonómica de la comunidad…………………………………...118 2.2.1. Especies raras…………………………………………………………………...119 2.2.2. Especies endémicas…………………………………………………………......119 3. Resultados……………………………………………………………………………………………...120 3.1. Inventario de arañas del Parque Natural del Cadí-Moixeró……………………………......120 3.1.1. Evaluación del inventario. Curvas de acumulación………………………….....121 3.2. Composición faunística y