Aproximacions a La Història De La Cartografia
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Aquest llibre recull les ponències presentades a les Aproximacions Jornades d’història de la cartografi a de Barcelona, celebra- des els dies 19 i 20 de maig de 2010 a la Casa de l’Ar- a la història diaca, com a fruit de la col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Carto- de la cartografi a gràfi c de Catalunya. La intervenció de deu especialis- tes de procedència diferent –arquitectura, ciències de Barcelona físiques, geografi a i història– ha permès d’aprofun- dir en diferents aspectes del patrimoni cartogràfi c de Barcelona, acumulat des del segle XVI fi ns al segle XX. Hi és abordat el canviant procés d’elaboració dels Carme Montaner mapes (rerefons científi c, tècniques d’aixecament i Francesc Nadal d’edició, natura dels organismes implicats, persona- (editors) litat dels cartògrafs) d’acord amb un punt de vista que subratlla, d’una banda, que els resultats varien segons les motivacions –militars, fi scals, urbanísti- ques, etc.– i, de l’altra, que la interrelació d’aquestes diferents visions és la clau d’un progrés històric fi - nalment compartit. a de Barcelona Aproximacions a la història a la història Aproximacions de la cartografi 1 2 Aproximacions a la història de la cartografi a de Barcelona 3 Institut de Cultura CONSELL D’ADMINISTRACIÓ Generalitat Director Editen de l’Ajuntament de Catalunya. Jaume Miranda i Canals Ajuntament de Barcelona Presidenta Institut Cartogràfi c de de Barcelona Ima. Sra. Inmaculada Moraleda Departament Subdirector general tècnic Catalunya i Pérez de Política Territorial Josep Lluís Colomer i Alberich i Obres Públiques. Disseny gràfi c i maquetació Vicepresidenta Subdirector General PFP disseny gràfi c Ima. Sra. Montserrat Ballarín Institut Cartogràfi c de Serveis i Espuña de Catalunya Joan Sendra i Tarrida Revisió i correcció de text Institut Cartogràfi c Vocals Cartoteca de Catalunya de Catalunya Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Carme Montaner Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas Rafael Roset Impressió Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona Elisenda Ardèvol Gràfi ques Ortells S.L. Sr. Antoni Monegal Broncós Annamaria Casassas Sr. David Albet i Sunyer Noèlia Ramos ISBN Sr. Josep Ma. Montaner i Martorell xxxxx Sra. Flàvia Company i Navau Sra. Maria del Mar Dierssen i Soto Dipòsit Legal Sr. Daniel Giralt-Miracle xxxxx Sr. Pius Alibek Sra. Carmen Cazalla Ocaña @ de l’edició: Sr. Josep Sánchez i Baró Ajuntament de Barcelona; Institut Cartogràfi c de Delegat de Cultura i Vocal del Catalunya Consell d’Administració @ del text: els autors Sr. Jordi Martí i Grau @ de les imatges: · AFB: 23 Gerent de l’Institut · AHCB: 16, 22(b), 26, 28, 36-37, Sra. Marta Clari i Padrós 44, 53, 55, 57, 59, 78, 84, 88, 94, 100, 102-103, 105, 107, Secretària Delegada 110, 121, 122, 123, 124, 139, Sra. Montserrat Oriol i Bellot 156-157 · AHDG: 108 Assistents permanents · AHPB: 50 Sra. Pilar Solans i Huguet · Ajuntament del Masnou: Sr. Marc Murtra i Millar 112 · AMAB: 90, 92, 128, 133, 134, 136, 138 CONSELL D’EDICIONS · España. Ministerio de I PUBLICACIONS Cultura. Arxiu de la Corona DE L’AJUNTAMENT d’Aragó: 48 DE BARCELONA · España. Ministerio de Cultura. Archivo General de Ignasi Cardelús Simancas: 35, 39, 40, 42, 43 Enric Casas · ETSAB. Càtedra Gaudí: 27 Eduard Vicente · ICC: mapa coberta, 22(a), Jordi Campillo 25, 31, 32, 97, 154, 158, 159, Glòria Figuerola · IHCM: 62, 70, 72, 73, 75, Carme Gisbert 76, 91 Victor Gimeno · Monestir de Montserrat: 54 Jordi Martí Màrius Rubert Joan A. Dalmau José Pérez Freijo 4 Aproximacions a la història de la cartografi a de Barcelona Carme Montaner Francesc Nadal (editors) Barcelona, 2010 5 Il·lustració de la coberta: Fragment del Plano de Barcelona en nueve hojas escala 1:20.000. Servicio del Plano de la Ciudad. 1949 (ICC, RM.5612) ACA: España. Ministerio de Cultura. Arxiu de la Corona d Aragó AFB: Arxiu Fotogràfi c de Barcelona AGS: España. Ministerio de Cultura. Archivo General de Simancas AHCB: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona AHPB: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona AMAB: Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona AMDG: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia ETSAB: Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ICC: Institut Cartogràfi c de Catalunya IHCM: Instituto de Historia y Cultura Militar 6 Índex 8 18 80 152 Presentació Cartografi a urbana Planimetría El port, la costa Jordi Hereu, i representacions parcelaria i la batimetria Alcalde de Barcelona de Barcelona municipal del Pla de de Barcelona fi ns al segle XVIII Barcelona (1845-1871) Joan Alemany Manel Guàrdia Luis Urteaga 10 30 96 162 Presentació Cartografía militar Els aixecaments La geodèsia Jaume Miranda, y representación topogràfi cs del a Barcelona: Director de l’Institut espacial de Barcelona Pla de Barcelona: protagonistes Cartogràfi c de en el siglo XVIII Cerdà i Garcia Fària i treballs Catalunya Juan Miguel Muñoz Salvador Tarragó Joan Capdevila i Corbalán Subirana 12 46 112 178 Barcelona, Geòmetres, El Plànol de la Bibliografi a els mapes i la ciutat arquitectes i editors. Ciutat de Barcelona Carme Montaner Cartografi ar de Miquel Garriga Francesc Nadal Barcelona (1750-1850) i Roca (1856-1862) editors Jesús Burgueño Francesc Nadal 64 130 186 Los ingenieros El Pla de la Ciutat Nota sobre els autors del Ejército y la des de 1925. El planimetría de la plànol, el servei ciudad de Barcelona i Vicenç Martorell en el siglo XIX Oriol Clos José Ignacio Muro Morales 7 Presentació 88 Jordi Hereu Des de la cèlebre Forma Urbis, que retratava amb precisió admirable la Alcalde de Barcelona Roma imperial de l’Antiguitat, la representació cartogràfi ca de les ciu- tats ha fet molt de camí fi ns a l’actualitat. I en els darrers segles, s’ha accentuat la importància dels plànols com a instruments imprescindi- bles per a l’administració i per al planejament urbanístic. Barcelona té una cartografi a històrica important. Des de fi nals del segle XVIII van començar a fer-se aixecaments precisos del conjunt de la ciutat, de la mà del cos d’enginyers militars que treballaven al servei de la monarquia espanyola. A partir d’aquest moment clau, la ciutat s’ha anat dotant d’una cartografi a parcel·lària, topogràfi ca i planimètrica cada vegada més precisa, que permet resseguir l’espectacular procés de creixement i emergència de la metròpoli. Hi han contribuït diversos professionals, des dels cartògrafs pròpiament dits fi ns a enginyers i ar- quitectes, i en la llarga nòmina d’autors destaquen les fi gures de Juan Martín Cermeño, Ildefons Cerdà, Miquel Garriga i Roca, Pere García Faria i Vicenç Martorell Portas. Aquest darrer va ser l’artífex de l’emble- màtic Servei del Plànol de la Ciutat, mereixedor de reconeixement com a responsable de la producció cartogràfi ca municipal d’ençà de 1925. Amb aquest llibre, que recull les aportacions fetes a les Jornades d’his- tòria de la cartografi a de Barcelona, organitzades el maig de 2010 per l’Ar- xiu Històric de la Ciutat i l’Institut Cartogràfi c de Catalunya, es vol oferir una aproximació actualitzada a la producció cartogràfi ca que ha anat dibuixant la ciutat al llarg del temps. Alguns dels propòsits dels col·laboradors del volum són, d’una ban- da, analitzar el procés d’elaboració dels principals documents carto- gràfi cs de Barcelona entre el segle XVIII i el primer terç del XX; d’una altra, fer paleses les motivacions de caràcter militar, fi scal o urbanístic que han impulsat la seva confecció i n’han determinat els resultats; també, al·ludir als contextos científi c, tècnic, polític, cultural o social de les diferents etapes d’aquesta història; sense oblidar els aspectes biogràfi cs dels principals autors de plànols de la ciutat. Endinsar-nos en aquests temes ens permet avançar en el coneixe- ment de Barcelona i de la imatge que ha anat projectant a través de la seva història. 9 Presentació 10 10 Jaume Miranda L’Institut Cartogràfi c de Catalunya s’interessa per la cartografi a en tots Director de l’Institut els seus vessants. Les tecnologies més actuals conviuen, en aquesta ins- Cartogràfi c de Catalunya titució, amb la preservació i l’estudi de mapes antics. Les unes i els altres no són excloents, ans al contrari: aplicar les noves tecnologies a la cartografi a antiga ha obert un món de possibilitats extraordinàries. La digitalització, la georeferenciació, la difusió en línia han acostat els mapes als usuaris com mai s’havia fet fi ns ara i ha proporcionat als es- tudiosos unes eines inimaginables fa tot just vint anys. D’altra banda, els cartògrafs d’avui en dia també hem de girar de tant en tant la vista enrere i aprendre els conceptes i les solucions que han anat adoptant els nostres predecessors al llarg dels segles. No és endebades, doncs, que la nostra institució compti gairebé des dels seus inicis amb una cartoteca que aplega cartografi a antiga i moderna de tot el món. I una de les tasques que té encomanades és la promoció de l’estudi de la història de la cartografi a, tasca esco- mesa mitjançant l’organització de cursos, exposicions o publicacions. En aquesta ocasió, hem focalitzat l’atenció en la ciutat de Barcelona. L’oportunitat de col·laboració que ens ha brindat l’Ajuntament de Bar- celona, a través de l’Arxiu Històric de la Ciutat, ha fet possible l’edició del llibre que presentem i que és el resultat d’unes jornades celebrades el mes de maig d’aquest mateix any. L’evolució de la ciutat de Barcelona ha anat deixant testimonis en forma de mapes de molt diversa procedència i categoria. Els mapes han estat l’eina per a planifi car el futur, però també per a recuperar el passat.