Simon Boccanegra Verdi Aquest Programa Especial Homenatge Al 50È Aniversari Del Debut De Plácido Domingo Ha Estat Possible Gràcies A
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
SIMON BOCCANEGRA VERDI AQUEST PROGRAMA ESPECIAL HOMENATGE AL 50È ANIVERSARI DEL DEBUT DE PLÁCIDO DOMINGO HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A: ABERTIS HOTEL ESPAÑA ACCESO INTERMEZZO ALTERCOPIA IPAE ANGELINI FARMACÉUTICA S.A. ISOCO APARTMENTS YOUSTYLISH.COM BARCELONA - IVSIBERICA.COM LLOGUER D’APARTAMENTS JD MANYERIA, S.L ARPEXTON, S.L. KONICA MINOLTA ASCENSORES ENINTER, S.L. KOOBIN BAF GENERAL DE CATALUNYA, S.L. MANDARIN ORIENTAL, BARCELONA MUNTATGES I SERVEIS AUDIOVISUALS MANEKO BUFETE ORTEGA ABOGADOS MEZZO CLASSICTIC.COM OK! AZAFATAS CLAU19, S.L. ÓPERA ACTUAL CLUB DEL VIATGER PENNY WISE, S.L. CONSTRUCCIONS JOSEP RAMON,S.L. PRIMER DECOR. ESPECIALISTAS COURVOISIER EN IMPRESIÓN DIGITAL DE BARCELONA CRYSTAL MEDIA SHOPS PURALIA-NICTONPLUS, FUENTES DE AGUA DAKOTABOX - PACKS EXPERIENCIA- RETOLACIÓ MOBILTRAÇ DILOGRAF - INDÚSTRIA GRÁFICA SUNBOX DOT CONSULTING T.A.M TU AGENCIA DE MEDIOS FIDELIO ARTIST THYSSENKRUPP ELEVADORES FIGUERAS SYSTEMS SOLUTIONS TÜV RHEINLAND FLUGE AUDIOVISUALES VIAJES EL CORTE INGLÉS, S.A. FORMATO3 SERVICIOS DE PUBLICIDAD Y VILAPLANA MARKETING, S.A. WAAGNER BIRO STAGE SYSTEMS FUNDACIÓN RBA WHADS ACCENT GESTIÓ I SERVEIS TRADE CENTER Fitxa D’un jove aventurer PLÁCIDO 13 59 a un home madur Plácido Domingo DOMINGO 50 ANYS Repartiment Cronologia 14 68 Jordi Fernández M. Cinquanta anys 111 al Liceu Marcel Cervelló Argument Simon Boccanegra: les Teresa Lloret 77 dues versions del Liceu 19 Jaume Tribó Un fenomen anomenat 125 Plácido Domingo English Synopsis Javier Pérez Senz Selecció discogràfica 33 Javier Pérez Senz 87 50 anys al Liceu: els Sobre la producció companys de viatge Bibliografia recomanada 139 José Luis Gómez Pablo Meléndez 41 92 Aleix Pratdepàdua Ciutats verdianes 45 Fernando Fraga 94 Biografies is Gómez. Foto: Antoni Bofill de 2008/09, Simon Boccanegra Giacomo Prestia (Jacopo Fiesco) en la producció de sota la direcció musical de Paolo Carignani i la direcció d’escena de José Lu SIMON BOCCANEGRA Òpera en un pròleg i tres actes de Giuseppe Verdi. Llibret de Francesco Maria Piave amb modificacions de Giuseppe Montanelli i revisat per Arrigo Boito, basat en l’obra homònima d’Antonio García Gutiérrez. Estrenes 12 de març de 1857: versió original al Teatro La Fenice de Venècia 24 de març de 1881: segona versió al Teatro alla Scala de Milà 31 de desembre de 1862: versió original al Gran Teatre del Liceu 03 de desembre de 1959: segona versió al Gran Teatre del Liceu 14 de gener de 2009: darrera representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 33 04 /2016 Torn 12 20.00 h D 17 17.00 h T 22 20.00 h E 23 20.00 h C 25 20.00 h A 26 20.00 h H 28 20.00 h B 29* 20.00 h - Durada aproximada: 3 h. (*): Amb audiodescripció Amb el suport de: liceubarcelona.cat 14 pàg. Repartiment 15 Temporada 2015/16 abril 2016 Direcció musical Massimo Zanetti Simon Boccanegra Leo Nucci (12 i 17 d’abril) Direcció d’escena José Luis Gómez Giovanni Meoni (22, 25 i 28 d’abril) Plácido Domingo (23, 26 i 29 d’abril) Reposició direcció d’escena Susana Gómez Escenografia i projeccions Carl Fillion Amelia Grimaldi Barbara Frittoli (12, 17, 22, 25 i 28 d’abril) Davinia Rodríguez (23, 26 i 29 d’abril) Vestuari i figurinisme Alejandro Andújar Coreografia Ferran Carvajal Gabriele Adorno Fabio Sartori (12, 17, 22, 25 i 28 d’abril) Ramón Vargas (23, 26 i 29 d’abril) Il·luminació Albert Faura Assistent de la direcció d’escena Albert Estany Jacopo Fiesco Vitalij Kowaljow (12, 17, 22, 25 i 28 d’abril) Ferruccio Furlanetto (23, 26 i 29 d’abril) Assistent d’Il·luminació Maria Domènech Alumne en pràctiques de l’IT Marta Álvarez Paolo Albani Àngel Òdena (12, 17, 22, 25 i 28 d’abril) Elia Fabbian (23, 26 i 29 d’abril) Coproducció Gran Teatre del Liceu i Grand Théâtre de Genève Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Pietro Damián del Castillo Direcció del Cor Conxita Garcia Capità Francisco Vas Concertino Kai Gleusteen Serventa d’Amelia Raquel Lucena (12, 22, 26, 28 i 29 d’abril) Assistents musicals Daniel Gil de Tejada, Véronique Werklé, Elisabeth Maldonado (17, 23 i 25 d’abril) Rogrigo de Vera, Vanessa García, Jaume Tribó Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 17 Simon Boccanegra (1857) és una esplèndida òpera de Verdi, de la seva etapa de maduresa, composta després de la famosa «trilogia popular». La primera versió, amb llibret de Francesco Maria Piave sobre el drama homònim de García Gutiérrez, no tingué, tanmateix, una bona acollida. Més de vint anys després, amb l’ajuda d’Arrigo Boito, féu una segona versió que ha quedat com la definitiva, estrenada amb gran èxit a La Scala de Milà (1881). A partir d’uns fets històrics, l’acció té lloc a la Gènova del segle XIV en uns moments d’enfron- tament entre patricis i plebeus. El pròleg de l’òpera ens explica com el corsari Simon Boccanegra, que ha lliurat la costa de pirates i és estimat pel poble, es presenta a les eleccions de nou dux de la República genovesa per poder-se casar amb la seva estimada Maria, filla de l’aristòcrata Jacopo Fiesco. Obté el càrrec, però Maria apareix morta i la filla que havien tingut secretament ha desapa- regut. Després de vint-i-cinc anys, durant els quals Simon ha governat amb encert i justícia, s’esde- venen els fets que formen el nucli argumental. Teresa Lloret Filòloga 18 pàg. 19 Anthony Michaels-Moore (Simon Boccanegra) a la producció de 2008/09, sota la direcció musical de Paolo Carignani i la direcció d’escena de José Luis Gómez. Foto: Antoni Bofill. ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga Se centra en la conspiració contra el dux ordida per Paolo Albani, malgrat ser el seu home de confiança, ressentit perquè Simon li nega la mà que li havia promès d’Amelia, una noia òrfena que Fiesco ha criat com a filla –en realitat és la filla perduda de Simon– i que estima el noble Gabriele Adorno. Fiesco i Gabriele s’uneixen inicialment a Paolo, però Amelia dóna a conèixer la seva veritable personalitat i defensa la figura del seu pare. Dominada la rebel·lió, que és a punt de provocar una guerra civil, Paolo és executat i Fiesco –en realitat no pas pare adoptiu, sinó avi d’Amelia– es reconcilia amb Simon quan coneix la veritat. Amelia es casarà amb Gabriele, que serà el successor del dux, però l’alegria es veu enterbolida per la mort de Simon, que Paolo havia enverinat amb un verí lent a l’inici de la conspiració. 20 pàg. Argument 21 En la mateixa producció, Alberto Gazale (Simon Boccanegra) i Stefano Palatchi (Jacopo Fiesco). Foto: Antoni Bofill. PRÒLEG En una plaça de Gènova, Paolo Albiani, plebeu que vol El noble Jacopo Fiesco, de gran dignitat personal, elevar la seva condició social, convenç Pietro, home del plora la mort de la seva filla Maria, de la qual culpa el poble amb prestigi entre la seva gent, que doni suport maleït seductor 1. L’arribada de Simon dóna pas al gran 1 Fiesco canta amb la seva veu de baix a la candidatura de Simon Boccanegra, corsari que ha duo de baix i baríton entre els dos homes enemistats la bella romança «Il lacerato spirito», que expressa el dolor d’un pare, acompanyada lliurat la costa dels pirates africans i ha tornat l’orgull per l’amor de la filla. El seu nomenament com a dux no per fagots, trompes, trompetes, trombons, a l’estendard genovès. Arriba Simon Boccanegra i la calma la ira del vell patrici, però li proposa una conci- cimbasso i timbals. Aquesta ària recorda la seva conversa amb Paolo mostra la personalitat del liació si li torna la criatura nascuda de l’amor amb la pregària del monjo del monestir de Yuste de Don Carlos, també un baix profund, i protagonista de l’òpera, home recte i sense ambició seva filla. El corsari es veu obligat a confessar-li que acaba amb la intervenció d’un cor de dones política, però que l’intrigant Paolo convenç que accepti havia confiat l’infant a una dida vella i que quan ha i un altre d’homes («È morta!... È morta!... ser elegit dux per salvar la seva estimada Maria. anat a veure-la ha trobat l’anciana morta i la criatura Miserere!... ») des de dins el palau, amb una magnífica coda orquestral. Aquesta, Maria Fiesco, és filla de Jacopo Fiesco, noble desapareguda 2. genovès que la té presonera perquè rebutja la seva 2 L’insult de Fiesco a Simon es materialitza amb una declamació violenta reforçada per relació amorosa amb Boccanegra, un plebeu. Simon es dirigeix al palau per veure la seva esti- violoncels i fagots malgrat l’actitud implorant mada, Maria, sense saber que és morta. Fiesco de Simon (arioso «Non sii crudel») que rep La gent del poble, mariners i menestrals, arriben observa, amagat, el macabre descobriment de Maria com a resposta «E all’anatema di Dio». conduïts per Pietro; Paolo, amb astúcia i habilitat, els al seu fèretre. Aleshores arriba la multitud proclamant convenç que ha de ser Simon Boccanegra, digne de tota l’elecció de Simon Boccanegra com a dux de Gènova. confiança i de condició popular, l’home elegit com a dux. Aprofita per explicar als presents que els nobles Fieschi mantenen segrestada la seva infortunada filla Maria. Argument 23 ACTE I Han passat vint-i-cinc anys i el dux Simon Bocca- negra ha governat amb encert en un consell format per patricis i plebeus i ha pacificat el país. Fiesco, ja molt vell, un dels líders de la facció dels güelfs, que conspira contra Simon, s’amaga darrere el pseudònim d’Andrea i protegeix una noia que ha acollit, Amelia Grimaldi.