Sense Messi També Guanyen El Barça Derrota L’Inter (2-0) I Té Els Vuitens De La Champions a Tocar 2 EL PUNT AVUI | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

NACIONAL P18,19 NACIONAL P6,7 Aval a la nova Els partits,

convocats 383024-1110653¨ immersió, per Torra amb dubtes a la taula de Expertes alerten que és diàleg el 16-N massa laxa en l’ús del català, El govern diu que fet que Ensenyament nega Manifestació per l’escola catalana ■ J.R. Borrell és un obstacle

1,20€

DIJOUS · 25 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14800 - AVUI / Any XL. Núm. 13670 - EL PUNT

P10,11 Francesc Homs. Advocat, exconseller de la Presidència i exportaveu del govern “L’Estat està corcat” REPRESSIÓ · “Si l’Estat JUDICI · “Els únics que PRESOS · “Acusar-los de necessita anar perseguint la practiquen la violència tenir privilegis no és només gent, vol dir que té molt poca desproporcionada, i ho de perdedors, sinó de capacitat de convèncer” demostrarem, són ells” covards, i una temeritat”

L’ESPORTIU Nacional P12 Maragall: “Cal la mediació exterior” El conseller matisa la seva posició en una entrevista a El Punt Avui TV Tot el ple del ‘Connexió Parlament, avui Parlament’, a partir de les 9.30 h a El Punt Avui TV Amb entrevistes en directe a Joan Josep Nuet (Comuns) i Carles Riera (CUP) 137635-1190108Q

Rafinha fent el gol que va obrir ahir el marcador al Camp Nou ■ EFE / ALEJANDRO GARCÍA Sense Messi també guanyen El Barça derrota l’Inter (2-0) i té els vuitens de la Champions a tocar 2 EL PUNT AVUI | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció), Concepció Casals (Distribució) Punt de Vista contactes rebran resposta de la direcció. i Ricard Forcat. Keep calm La vinyeta Jofre Llombart Fer Inshallah

aig d’admetre H que em cal una miqueta d’informació, de concreció i sobretot de debat per acabar de tenir formada una opi- nió dels nous planteja- ments lingüístics que el govern prepara per a les escoles catalanes. De fet, com es fa amb les bones i males notícies, co- menço per la dolenta: el model lingüístic d’èxit –la famosa immersió– ha estat prou important i prou estructural en la cohesió d’aquest país (més que qualsevol altre) perquè qualsevol modificació es ventili amb una nota de premsa en- viada una tarda de dimarts. La immersió ha tingut molts anys de vigència, de bons fruits però també d’amenaces i defensa. I sempre la majoria social del país (aquí sí que no hi ha dubte) ha reac- cionat conjuntament a favor d’aquest model que, per cert, es fa servir com a exemple arreu del món. Per aquest motiu, insisteixo, potser sí que hauria fet falta una mica més de discussió cons- tructiva sobre si hi havia necessitat de tocar-la i, en cas afirmatiu, de quina manera. Ara bé, dit això, en aquesta vida Vuits i nous només hi ha dues o tres coses intoca- Manuel Cuyàs Incloure el xinès o l’àrab a l’ensenyament, ni que sigui tímidament, té més de gest Quaranta argentins social que no només estrictament educatiu illuns em van entrar quaranta var que la sala té ecos del Palacio de bles (la velocitat de la llum, la Constitu- argentins a casa. Han vingut a “Els rebo: San José. Hi va rebre mai ningú? Mai ció espanyola i poca cosa més) i per tant D Europa per trobar orígens fami- quaranta de cop, i menys argentins. tampoc passa res per, com a mínim, liars, i també “próceres”: persones dis- venen a visitar Don Antonio va tornar misantrop i re- plantejar una adaptació de l’aprenentat- tingides en la història del seu país. Ma- accionari. En aquesta casa va escriure ge lingüístic als nous temps. I ja no parlo taró els en pot oferir uns quants: Do- la casa de Apuntes históricos sobre la provincia només de l’àrab o el xinès sinó de l’ordi- mènec Matheu, que va lluitar amb els de Entre Ríos, un llibre espès editat nador, les tauletes i les noves maneres insurgents per independitzar el país l’avi “pirata” per la impremta Horta de Mataró. Hi de llegir i escriure en què no només es- d’Espanya; Joan Larrea, que, com ell, explica el consell que va donar a Gari- tan desapareixent els pronoms febles si- va formar part del primer govern pro- baldi quan el va acollir i amagar a la nó expressions senceres que han que- visional; Blai Parera, compositor de seva residència de Gualeguaychú, a dat substituïdes per emoticones. I en l’himne nacional, encara vigent; Joan Entre Ríos (cito resumint): “Les revo- aquest context també és una obvietat Bialet Massé, metge impulsor d’una lucions no serveixen per a res, cre- comprovar que la fotografia actual dels primera llei d’higiene laboral... L’amic sar a favor del general Justo José de gui’m.” Escrit quan Garibaldi ja havia nostres patis és molt diferent a la del Pere Tió, que no sé com s’ho fa per sa- Urquiza pensant-se que instauraria un triomfat a Itàlia, afegeix: “Si ho arribo 1983, quan es va implantar la immersió. ber-ho tot, va tenir notícia dels expedi- govern democràtic. Decebut, es va re- a saber m’hauria estalviat l’admoni- Incloure el xinès o l’àrab a l’ensenya- cionaris i va instar els que els feien tirar a fer negocis a la província d’En- ció.” Tinc el llibre a casa. Els visitants ment, ni que sigui tímidament, té més d’amfitrions perquè els passessin per tre Ríos i a Montevideo. Va regentar em pregunten si el poden trobar a l’Ar- de gest social que no només estricta- casa. La casa d’Antoni Cuyàs Sampe- bòbiles, i amb el material que manu- gentina. Em consta que sí. Surt refe- ment educatiu. Els hi diu, a milers i mi- re, el “pirata”, del qual soc net. O renet facturava va participar en la construc- renciat en estudis històrics elaborats lers de noves famílies catalanes, que i encara més, és clar. En realitat “pira- ció del Palacio de San José, a Entre al seu país. Indro Montanelli el cita en aquella escola també és la seva escola. ta” és una formulació literària: un cor- Ríos, residència d’Urquiza, amb qui va la seva biografia de Garibaldi. Deu ser I que, tal com va passar fa quasi 40 sari al servei del govern de la Repúbli- mantenir tot amb tot l’amistat. Va tor- difícil localitzar-lo, però. En Pere Tió anys, els seus nanos sortiran de secun- ca Argentina. Va fer el cors dos anys. nar a Mataró vell i ric. Es va fer cons- es posa en acció. N’hi ha a les bibliote- dària parlant, llegint i escrivint perfecta- Amb la fortuna acumulada va escalar truir a la Rambla una casa de bona ques de Harvard, Massachusetts i ment el català, el castellà i el seu idioma posició social, es va casar i va lluitar presència exterior però discreta –res Cambridge. Harvard l’ha escanejat i és matern. Convindrà recordar-ho per contra el dictador de Buenos Aires Jo- de casa d’indianos– i, a dins, va situar consultable per internet. Què no tenen quan els diguin que viuen en una socie- sé Manuel de Rosas, tot i ser-li parent una sala de rebre presidida pel seu re- els anglosaxons? Què no sap o no tro- tat supremacista. per part de dona. En la lluita es va po- trat. Els visitants de dilluns van obser- ba en Pere Tió? EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc- mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con- codi QR o entrant a cepció Casals. http://epa.cat/c/txehip A la tres EDITORIAL Carles Sabaté / [email protected] La hipocresia Repensar la immersió i l’interès general em broma sovint de nosaltres raó científica. Però també els qui de- mateixos, els catalans. Som dels “A més de fensen que cal actualitzar allò que es F pocs pobles que commemorem va projectar el 1978. S’imaginen ser una derrota, la del 1714. I la pèrdua de celebrar derrotes, atesos al metge com es va pensar al Els arguments de Pedro Sán- llibertats. Per sort, en la nostra histò- 1978? O tenir les mateixes presta- chez per mantenir la venda ria recentíssima, quedarà més gravat solem encetar cions socials que el 1978? O les in- d’armes a l’Aràbia Saudita demos- l’1-O, en què vam desafiar i guanyar fraestructures de llavors? tren fins a quin punt pot arribar la l’Estat, que el 27-O de demà passat, en debats sense tancar Adaptar-se a la societat multilingüe què es va proclamar la República però els pendents. Però i a l’allau comunicativa sempre serà hipocresia en la política. O el cinis- no es va fer efectiva. Una altra carac- millor que només perllongar un mo- me. Perquè és difícil trobar un altre terística nostra, a banda de voler deci- cal renovar el model del, malgrat que hagi estat reeixit. Va- qualificatiu al fet que el president dir votant com ens organitzem, és en- lorar i lloar la mal anomenada immer- del govern espanyol demani “altura cetar debats i repensar allò que fun- lingüístic del 1978 sió lingüística no vol dir que hagin de de mires” perquè s’entengui la ne- ciona, sense gaires mitjans per poder renunciar a repensar-la. Alguns lingü- acabar aplicant el que es conclogui. istes lamentaran que s’acontenti els cessitat que té ’Espanya de conti- Quan no hem ni acabat el debat educa- qui qüestionen que el català sigui llen- nuar subministrant armament a la tiu sobre el sistema d’aprenentatge, La immersió implantada fa 30 anys gua vehicular en exclusiva, però Cata- monarquia saudita. “Altura de mi- que té molts centres en plena trans- ha funcionat per salvar el català, es- lunya és cada cop més diversa i les op- res” és, per al president del govern formació dels estudis memorístics als tendre’n l’ús i fer-lo part de l’ascensor cions úniques esdevenen complicades. de projecte, o eliminant assignatures social. La revisió que se’ns planteja La política n’és un exemple. També espanyol, posar els interessos co- compartimentades per aules obertes, des del govern, envers el plurilingüi- aquí, encetarem el debat polític amb mercials i geoestratègics per da- o mirar com s’estén a tots els cen- me, serà qüestionada pels defensors tots els partits sobre el futur del país, vant dels principis polítics i ètics tres... ara encetarem el del model lin- de l’existència d’una llengua única i sense haver tancat el de la velocitat que defensa, o hauria de defensar, güístic al sistema educatiu. oficial, com el col·lectiu Koiné. I tenen amb què mirar d’assolir la República. una força que es diu d’esquerres. “Sempre he pensat que la política és intentar convertir els ideals en De reüll Les cares de la notícia realitats, però no sempre es pot Marta Monedero PORTAVEU DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM aconseguir”, va dir el president es- Elisenda Alamany panyol ahir en la seva compareixen- Drogues i ça al Congrés dels Diputats. Va jus- Costos d’una operació tificar-se en la “defensa dels inte- polítiques ressos generals d’Espanya” i ja sa- El mateix dia de la presentació pública de la plata- bem, per altres raons, que són inte- forma Sobiranistes ja va advertir que eren cons- star en contra de la guerra i seguir venent armes a ressos pels quals l’Estat està dispo- cients que l’operació tindria costos, referint-se a la sat a pagar-ne la factura correspo- E països que es passen els drets humans per l’arc de destitució del coordinador del grup parlamentari. triomf és com encarar l’anomenada batalla contra les Un altre cost que no descarta és la seva destitució nent. Una més. drogues sense abordar el debat des de noves òptiques -+= com a portaveu. Considera que val la pena. transversals que facilitin la reducció de la violència La reacció del Regne d’Espanya al derivada de la lluita contra el narcotràfic. EQUIP DE GINECÒLEGS DE L’HOSPITAL CLÍNIC En un moment en què al model prohibicionista li tiben brutal assassinat del periodista les costures i reclama una reformulació, cal entendre Francesc Fàbregues saudita Jamal Khashoggi quedarà que davant els problemes complexos no s’hi valen les saldada amb unes paraules per respostes simples. Per això, amb la idea d’obrir finestres Menopausa i maternitat mostrar la “consternació” del go- i explorar enfocaments que superin vern espanyol, amb la demanda Emergeixen els paràmetres de la prohibició tot Un equip de ginecòlegs de l’hospital Clínic de Bar- enfocaments respectant els drets humans, Casa celona, liderats pels doctors Francesc Fàbregues i que s’investigui el crim i que caigui nous per Amèrica Catalunya i l’ICIP han Francesc Carmona, ha aplicat amb èxit una tècni- tot el pes de la llei sobre els culpa- abordar el organitzat el seminari internacional ca pionera al món que ha permès que dones amb bles. Mentrestant, es mantindran Drogues, polítiques i violències. menopausa precoç hagin pogut tornar a ovular. els acords comercials per continuar debat de les La salut pública, la protecció del -+= Una d’elles ha estat mare. drogues consumidor, el combat de les fabricant armes i vaixells per al país màfies i la seguretat són en l’eix de PRESIDENT DEL PP del Golf i les monarquies d’aquí i la reflexió. També hi és des de fa anys el fet que cada lloc d’allà podran mantenir, o fins i tot té singularitats –la fulla de coca està molt arrelada en la Pablo Casado estrènyer, la seves relacions tradició cultural a Bolívia–. Però alhora emergeixen propostes com ara la regulació del consum recreatiu i Desbocat d’amistat, si això és possible. I, al terapèutic de la marihuana. Casos com el del Canadà, mateix temps, la socialista Susana més recent, i el de l’Uruguai constaten que no se n’ha En una cursa frenètica per fer-se un forat a les Díaz, la primera veu a demanar que disparat el consum i reforcen la capacitat integradora portades, acontentar els que el critiquen des de no se suspengués la venda d’ar- dins del partit i competir amb la ultradreta, el nou d’aquests països. S’obren nous paradigmes amb mes, podrà afrontar el repte de les perspectives i alternatives que s’han d’analitzar des del líder popular ha perdut el control. Amb interven- desenvolupament científic, econòmic, social i cultural, -+= cions com la d’ahir, acabarà fent bona la portaveu eleccions andaluses el 2 de desem- no des de la moral i els prejudicis. del seu grup, Dolors Montserrat. bre. Altura de mires. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018 Tal dia La proclamació Perd gas Vot sense violència Junts pel Sí proposarà la La vaga de mestres del 13-N Un milió vuit-cents mil com 1 proclamació de la 10 perd gas. CCOO i la UGT es 20 ciutadans bascos elegeixen els any independència en el ple del anys desmarquen de l’aturada. La anys 75 diputats de la sisena Parlament i fer-la efectiva “amb darrera vaga contra la LEC va legislatura amb el repte de avui fa... la gent al costat”. tenir un seguiment del 52,7%. gestionar el final de la violència. Full de ruta David Brugué Tribuna David Murillo Bonvehí. Professor del Departament de Ciències Socials d’Esade Germà petit, Al fons. A la dreta poder gran

n el debat acadèmic una pregunta la- grads o de candidats acusats per abusos se- l’evolució del Partit Popular, situat ideolò- ui ho diria. Falten tent els darrers anys era la que trac- xuals ja no són només patrimoni del Tea gicament a Catalunya en l’espai de l’extre- Q poc més de set E tava d’entendre per què no hi havia Party. Són secundats pel Partit Republicà ma dreta, aquesta ja deixa poc lloc a dubtes. mesos per a les elec- extrema dreta al Congrés espanyol. La res- en ple. Un fet, tot sigui dit, que pocs espera- Discursos contra la immigració. Retòrica cions municipals i posta habitual era sostenir que aquesta ven ara fa tot just dos anys. confrontacional al Congrés. Utilització de sembla que ningú ho quedava integrada en el Partit Popular. la bandera per demanar l’extirpació de l’au- sàpiga. Aquella frase L’hereu sociodemogràfic del franquisme A L’ESTAT ESPANYOL l’evolució de Ciuta- tonomia. Ja només faltava Casado recor- repetida fins a la sacietat que el país que integra els tres valors centrals de l’ex- dans és el millor exemple. De partit social- dant les velles glòries colonials. viu moments excepcionals, també és trema dreta: catolicisme, llei i ordre, i uni- demòcrata, a liberal, a competir oberta- aplicable a les municipals. Un dels po- tat nacional. ment amb la dreta en dos dels tres valors ACABEM I SITUEM-NOS. Els dos grans ders fàctics a Catalunya com són els centrals: llei i ordre i unitat nacional. Dues triomfs recents de l’independentisme els ajuntaments sempre han estat el ger- A OCCIDENT, el fenomen polític més sor- imatges escenifiquen aquest moviment ha donat l’Estat i han arribat com a reacció. mà petit de les administracions. Els prenent i poc explorat és precisament el ideològic. La de les cúpules de Cs, PP i Vox, La repressió policial de l’1 d’octubre va con- que han de pidolar sempre però que, que es dona en aquest àmbit ideològic. Els ben juntetes, a la capçalera de la manifesta- vertir el cas català en notícia a tot el món. en canvi, en l’àmbit polític són clau. Ho mitjans, defensors interessats de l’statu ció del 12 d’Octubre. I la carta, confessió, de D’altra banda, la repressió judicial poste- han demostrat en aquests quatre anys quo, tendeixen a espectacularitzar l’apari- l’eurodiputada Carolina Punset anunciant rior ens recorda dia rere dia com es resolen de mandat, empenyent les germanes ció de partits nous mentre obvien un fet que abandona el seu partit. Pel que fa a els conflictes territorials en aquest país. grans molt sovint i fent costat a la polí- molt més important. La progressiva trans- Contra tota adversitat, això és el que ha tica de país. Una administració que és formació dels partits de dreta cap a postu- permès mantenir viu un independentisme la que atorga el poder de decisió al ter- lats, maneres de fer, formes de lideratge i que, de manera sorprenent, encara es ritori a les formacions. I en qualsevol estils retòrics propis de l’extrema dreta. El “Caldria que els manté al llindar de la majoria. Si seguim la altra contesa local prèvia, a hores populisme feixistitzant no avança doncs, línia anterior, el tercer triomf molt proba- d’ara, faria mesos que els candidats a només, per la via de l’aparició de nous par- sobiranistes no blement tornarà a arribar amb la dreta es- les principals ciutats estarien procla- tits polítics. Sorgeix per la infecció i trans- panyola. I tornarà a ser per reacció. Ara del mats. Faria mesos que estaríem sot- formació dels partits existents. Sarkozy a perdessin el nord que s’hauria de tractar és que quan els lí- mesos a aquella molesta precampa- França. May a la Gran Bretanya. Sobretot ders sobiranistes es llancin els plats pel cap nya en què els caps de llista novells fa- Trump, als Estats Units. En aquest país els per quan vingui la ho facin amb prou diligència per, quan arri- rien el possible per començar a treure postulats contra la immigració, contra els tercera onada bi la tercera onada, uns i altres no hagin el cap i que els seus ciutadans sabes- acords comercials i a favor de jutges retrò- perdut el nord de vista.

——————————————————————————————————————————————— Els ajuntaments sempre han de pidolar però, en canvi, en El lector escriu l’àmbit polític són clau Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.

——————————————————————————————————————————————— El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] sin qui són. Els embats i presenta- La castanyada?, i pensen en bruixes, aranyes i regut dos mesos de curs i no més peremptòries, nosaltres cions, al mes d’octubre, haurien de ser què és això? carabasses. Cosa que no és hem pogut entrar a l’aula els som el centre del món i el una constant. Res d’això està passant. estrany, ja que és com es ves- dies que ens pertoquen per- món el centre de l’Univers, Moment excepcional. L’únic símptoma b Reivindico la tornada de la teixen els aparadors de tots què l’institut no ens pot donar aquesta petitona esfera, una que s’acosten eleccions és que, a la castanyada. Encara recordo els comerços durant tot el un lloc on fer-les. Els directius molècula de polsim en l’espai majoria de municipis, els governs de quan anava a primària i l’octu- mes. El més trist? Que, fins i diuen que un problema de infinit, ho és tot per nosaltres torn estan posant en marxa a correcui- bre arribava. Diverses classes tot, als no tan petits també permisos i una disputa amb i aquí s’acaba el bròquil. No ta les grans obres. Aquelles que els es convertien en hores desti- ens estan fent oblidar aquesta els propietaris del centre fa es tracta de rememorar les permetrà arribar a les urnes amb un nades a decorar els passadis- celebració. Així que, si us plau, que no puguem cuinar. classes de Merlí, la sèrie tele- carnet de presentació davant els veïns sos de l’escola amb fulles de que torni la castanyada! Aquest problema continua i visiva. En veure la multitud exhibint feina feta. tardor i dibuixos de color ta- ELISA PÉREZ MEDINA ens preocupa molt si serem d’actes programats a la Ciu- Probablement a hores d’ara la pre- ronja, vermell, marró... Les Barcelona capaços d’acabar el curs fent tat Oberta Biennal de Barce- campanya es fa a través de les xarxes. castanyes també hi eren pre- les pràctiques que necessi- lona, ens dona pistes de cap I als pobles petits, aquells que aspiren sents i els moniatos, ai els mo- Necessitem tem. a on va o hauria d’anar la a presidir la cadira d’alcalde, comen- niatos! Quantes discussions estudiar JOAN CARDÚS IZQUIERDO nostra societat dins del món cen a anar a tots els funerals. Però en generaven a l’hora del pati! Hi Masquefa (Anoia) global en el qual estem inse- general no es respira aire de munici- havia qui els odiava i qui se’n b Soc un noi de 19 anys que rits. L’assistència de 20.000 pals. El moment excepcional té tots declarava tan fan que els de- estudia cuina a l’Escola d’Hos- Torna la filosofia persones és un èxit esclatant els partits ocupats en altres coses. A vorava a l’hora d’esmorzar. Jo taleria de l’Alt Empordà, a Fi- i un bon auguri que la nostra hores d’ara, encara no se sap ni si el era d’aquestes últimes. Fos gueres. Hauria d’estar cursant b Torna la filosofia als insti- societat és viva i es compro- PDeCAT es presentarà amb aquesta com fos, tots esperàvem que aquest any per poder assolir tuts, l’assignatura, que havia met a pensar, perquè amb el marca o amb una altra. Què se n’ha el 31 d’octubre arribés per re- el títol de cuiner, que és la me- estat apartada dels temaris, pensament autònom i crític fet, d’ICV? Ciutadans farà el salt amb bre la visita de la Castanyera i va passió, juntament amb els ara serà assignatura obliga- de tots nosaltres, especial- llistes reals? O farà com el PP, que menjar castanyes. Però, què meus companys de curs. L’es- tòria durant els tres últims ment dels joves, és com po- acostuma a presentar candidatures ha passat amb aquesta tradi- cola de cuina ens va garantir cursos, com a matèria comu- drem aconseguir en el futur formades per gent que no és ni tan cional festa que a tots ens en- unes pràctiques a cuina com na i obligatòria, amb accent una Catalunya més demo- sols del poble? Sovint s’acaba tenint la cantava? Els nens d’avui en als nostres companys de cur- en els continguts ètics i tam- cràtica, més solidària i més sensació que aquestes coses, al final, dia parlen de “Halloween”, es- sos passats i que són neces- bé en la història de la filoso- lliure. Pensem-hi! només ens interessen als polítics i als peren disfressar-se i quan els sàries per assolir els coneixe- fia. No transcendim més en- JORDI LLEAL I GIRALT periodistes. parles de decoració només ments teòrics. Han transcor- llà de les nostres necessitats Badalona (Barcelonès) EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018 | | La frase del dia “Mostrar el mínim rastre d’hipocresia en el cas Khashoggi seria una vergonya per a la Unió Europea”

Donald Tusk, PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU De set en set Tribuna Sara Muñoz Guillem López i Casasnovas. Catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra El capital institucional Regala’t un dia feliç

l deteriorament del capital insti- VOLDRIA REFERIR aquest deteriorament còmplice d’aquesta manera d’entendre tucional de l’Estat espanyol és del capital institucional espanyol al fet l’administració i els poders de l’Estat, i quests dies és E cada cop més gran. L’ordena- que el capital humà que alberguen fa imaginen futurs nous. Sí, ja sé que hi ha A molt complicat ment jurídic fa aigües. Basta recordar temps que prescindeix d’una part de la de tot, i que algú malvolent ho interpre- no deixar-se envair la sentència recent del Tribunal Su- intel·ligència, preparació, i saber fer, tarà com un reclam supremacista. Però per un estat de mala prem, refent sorprenentment la juris- d’una part de la ciutadania. Com si ja com veuran parlo només de números, llet permanent. El que prudència anterior ben establerta, que fossin independents, bascos i catalans de proporcions, de representació. faltava per al duro era ha estat defugida posteriorment per són en general aliens al funcionament la possible marxa enrere del Tribunal deixar-la als llimbs de la incomprensió de les institucions espanyoles. Els pri- CATALUNYA I EL PAÍS BASC suposen més Suprem després d’emetre una sentèn- ciutadana i envoltada de sospites de mers perquè estan prou ocupats amb de la quarta part de la riquesa de l’Estat cia que suposa un cop a la banca. Pre- canvis arrel de pressions de part. Tam- allò propi i que els dona prou joc: les se- espanyol i, en termes de capital intel·lec- cisament per això, perquè ja fa molts bé a la vista de la inseguretat instal·la- ves institucions d’autogovern, quasi tual, es deuen situar al voltant d’un terç. mesos que esdevé impossible culmi- da a les relacions mercantils, així en confederals, i la bona marxa econòmica. En canvi, la seva representació a les ins- nar un dia sense la pertinent dosi matèria fiscal a l’impost de societats, Els segons perquè, per a bona part dels titucions de l’Estat és minsa. Al cap del d’enuig, proposo fer un esforç col·lec- de garanties d’inversions en el món de governs espanyols, sembla que els cata- govern, ministeris, secretaries d’estat, tiu per regalar-nos una jornada feliç. les renovables, etc. O els incompli- lans no comptin. Els que tenen gen em- organismes administratius, empreses Algunes propostes: desconnectar ments d’Espanya sancionats per la presarial es tapen el nas, miren d’imper- públiques, ens reguladors, assessors a completament de les xarxes socials; Unió Europea per la no transposició de meabilitzar-se de la política, i van fent les presidències... és fàcil comprovar compartir un cafè amb algú que apre- diferents normatives en matèria de empresa. I altra part del capital intel·lec- com ja fa temps que la representativitat cies però amb qui tens pensaments consum, entre d’altres, que haurien de tual malviu perquè prefereix no ser dels nomenaments de bascos i catalans ser d’aplicació i no ho són. és molt menys del terç, la quarta o fins i Recomano fer un cafè amb qui tot la quinta part que és el que com a mí- pensa diferent per recordar-te MOLTES EMPRESES ESPANYOLES sovint nim hauria de ser en termes de població. callen, en espera d’alguna compensa- Anticipo per l’experiència viscuda la so- que saps dialogar en to amable ció que per erràtica els sigui favorable, brerepresentació de les dues Castelles, pul·lulant per això en els entorns polí- Andalusia, Aragó i Cantàbria. No veig polítics o vitals divergents per recor- tics i de les entitats reguladores, a la ve- tampoc massa gallecs –ara ja sense Ra- dar-te que saps dialogar en un to amagada que amb la boca petita i en cercles joy– o valencians. ble malgrat les discrepàncies; dema- tancats malparlen contra la baixa qua- nar a la mare que et cuini el teu plat litat dels polítics que tenim. Tan baixa “El capital humà VULL FER NOTAR que part de la no presèn- preferit; omplir l’agenda de plans com- que es creuen legitimitats per abduir- cia esmentada de catalans i bascos en el partits amb aquells que més t’impor- los en favor del seu “be comú”. Però per que alberguen capital institucional espanyol, i més en- ten; omplir tant la setmana entrant a les empreses estrangeres la situació llà de l’exclusió assenyalada que menys- com els mesos que vindran; regirar és distinta. Tot els és menys compren- prescindeix de la valora el que desconeix, es deu a l’auto- l’armari de roba per trobar aquella pe- sible. La seva concepció i experiència exclusió d’uns i a la sortida empresarial ça amagada que et farà sentir com si amb la justícia dels seus països és en ge- intel·ligència, d’altres. Però mentre estem tots sota els estrenessis modelet; menjar alguna neral diferent. preparació i saber paraigües institucionals espanyols, l’ab- cosa dolça; seure en un banc del parc i sència de les contribucions de tots ells observar la relació sense límits entre LA PROTECCIÓ DELS DRETS civils a Espa- fer d’una part de la (gent nova: polítics, científics, acadè- els avis i els nets; observar com els nya està qüestionada per part de força mics, investigadors socials, emprene- teus pares adoren els teus fills; deixar països. Ja són uns quants els estats eu- ciutadania... Bascos i dors, savis humanistes, juristes, fisca- una nota bonica a una persona que es- ropeus que no interpreten la justícia listes...) deixa el capital humà al servei times i esperar la seva reacció; abans com ho fan alguns jutges aquí. Posen en catalans són aliens de les institucions en un subconjunt me- d’anar a dormir, recordar quin ha estat evidència la poca separació de poders al funcionament de nor, que sobredimensiona la seva repre- el millor moment del dia per aclucar que patim. Aquest desacord en com es sentativitat i molt possiblement la seva els ulls amb una imatge al cap ben dol- veuen les coses es respon políticament les institucions mediocritat. I així ens va. Són efectes ça. I si tot plegat no funciona, tornar a des de Madrid, forçant els cessaments col·laterals d’una disrupció que perjudi- l’actualitat i deixar anar uns quants im- de representants diplomàtics. Mai espanyoles ca tothom malgrat que no tots ho valo- properis contra els culpables d’espat- m’hauria pensat veure quelcom així. rin d’aquesta manera. llar-te el teu dia feliç.

Sísif Jordi Soler EL PUNT AVUI 6 | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

El PP acusa El líder popular, Aval a la nova Els experts veuen de colpista el Pablo Casado, va immersió però bé el model si president acusar Sánchez de amb mestres reforça el català i espanyol ser “partícip” d’un plurilingües forma mestres Nacional suposat cop d’estat plurilingües Torra convoca els partits a la taula de diàleg FET La cimera reclamada per Miquel Iceta ja té data, el 16-N REACCIÓ Ciutadans demana un monogràfic sobre Catalunya, i el PP avança que no hi anirà si el tema són els presos polítics i l’autodeterminació MÉS El govern considera Borrell un obstacle

Emma Ansola refer la unitat. Tanmateix, Les frases del president concretar-ne el contingut BARCELONA ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— serà una tasca difícil atès El president de la Generali- “Volem un diàleg “En una situació els interessos de cada sec- tat, Quim Torra, va anun- seriós, honest i difícil i complicada, tor. Des de les files del PSC ciar ahir un nou front d’ac- profund sobre el que intento trobar una s’ha reiterat la negativa a tuació que, aquest cop, té aquest país necessita; sortida basada en dos posar sobre la taula el dret com a protagonistes els estem disposats punts ineludibles: la a l’autodeterminació men- partits polítics, concreta- a fer tots els passos llibertat dels presos i tre que de la situació dels ment els grups parlamenta- possibles” l’autodeterminació” presos polítics en respon- ris de la cambra catalana. El sabilitzen l’aparell judicial. cap de l’executiu posava da- No serà el contingut de ta a la petició de diàleg que ha celebrat amb sectors una piulada a la xarxa de la la cimera l’únic punt polè- el president del grup parla- empresarials com ara la presidenta del grup, Inés mic a tractar. JxCat va po- mentari, Miquel Iceta, li va Cecot i Pimec. “Treballo Arrimadas, que reclamava sar el focus en el ministre fer arribar el mes de juliol per al país sencer”, assegu- un ple monogràfic sobre Borrell i el president de la passat per començar a mi- rava. Tanmateix va recor- Catalunya. Ciutadans, que Generalitat va reblar el llorar la relació entre par- dar que ho fa en una situa- no es va oposar a la creació clau en considerar que el tits. La “taula de diàleg” se- ció “extremadament difícil de la taula de diàleg quan dirigent socialista és “un rà el 16 de novembre, tal i complicada” i a la qual in- aquesta es va aprovar en obstacle immens al mig del com va anunciar el presi- tenta trobar una sortida les sessions plenàries del camí per arribar a qualse- dent durant la sessió de que passa per “dos punts juliol i l’octubre, continua vol mena d’acord” amb control a preguntes del ma- ineludibles”: la llibertat mantenint la porta tanca- l’Estat. Caldrà veure, teix Iceta, que li reclamava dels presos polítics i el dret da a tota mostra de diàleg doncs, si les relacions amb fòrum cívic i social per re- demanava el portaveu del la creació d’aquest nou es- a l’autodeterminació de amb el president Torra. el ministre també forma- pensar el país amb la mira- grup republicà, Sergi Sa- pai després d’haver estat Catalunya. Els taronja són l’únic grup ran part de la taula de dià- da posada en la redacció brià. aprovat en dues ocasions, al que ha rebutjat reunir-se leg entre els partits cata- d’una futura constitució Finalment, Catalunya juliol i a l’octubre, en sessió Primers recels amb Torra quan va accedir lans o bé si es deixa com a catalana. en Comú-Podem va recla- plenària. Va ser el final d’aquesta a la presidència de la Gene- matèria a tractar en les ne- mar a Torra que presenti La nova trobada tindrà resposta al PSC el que va ralitat fins que no retirés la gociacions bilaterals. ERC vol un fòrum plural un projecte de pressupost lloc al Palau de la Generali- servir d’argument al grup pancarta que reclama la La taula de diàleg s’afe- A aquest òrgan, el fòrum, “per posar fi a la urgència tat i Torra també hi posava del PP per mostrar, de mo- llibertat dels presos polí- geix d’aquesta manera al s’hi va referir precisament amb la situació vergonyo- condicions. El diàleg ha de ment, certs recels a la ci- tics des de la façana del Pa- paquet d’actuacions que el ahir ERC, també en la ses- sa i de patiment” en què vi- ser “seriós, honest i pro- mera que acabava de ser lau. La resta de partits, el president Torra ha anat sió de control, per recla- uen molts ciutadans. El fund” sobre “el que aquest convocada. Fonts del grup PDeCAT, ERC i Catalunya anunciant els darrers dies mar al president que la president es va compro- país necessita”. ”Estem popular replicaven, ja als en Comú-Podem sí que i que es va iniciar amb el configuració d’aquest òr- metre a presentar un es- disposats a fer tots els pas- passadissos de la cambra, participaran en aquesta ci- Consell per a la República, gan “trenqui totes les bar- borrany les pròximes set- sos possibles”, hi va afegir. que si la taula de diàleg ha- mera tenint en compte del qual es van donar de- reres”. “Si arriba a tots els manes per a unes negocia- En la seva resposta als so- via de girar entorn dels que hi van votar a favor. No talls a Waterloo. La pre- racons, si tothom s’hi sent cions que espera que si- cialistes, el president va presos polítics i l’autode- així la CUP, que es va abs- sentació oficial es farà el interpel·lat, voti el que voti guin “llargues i profitoses”. tornar a rebutjar la crítica terminació ells no hi ani- tenir. 30 d’octubre al Palau. La i pensi el que pensi, ens fa- Arrimadas, per acabar, va permanent que l’acusa de rien. Poques hores més A partir d’ara caldrà es- feina a l’exili se sumarà a la rà créixer com a país, ens qualificar de “chiringui- treballar “per la meitat del tard, i ja al migdia, el grup tar pendent de l’ordre del del consell assessor que ha farà forts com a societat i tos” els nous consells que país” i ho va contraposar a de Ciutadans també s’afe- dia d’una cimera amb què d’impulsar, amb la partici- haurem avançat més que ha anunciat el president les darreres reunions que gia a la critica mitjançant la bancada socialista vol pació de la ciutadania, un mai no ho hem fet abans”, Torra els últims dies. ■ EL PUNT AVUI DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7

L’APUNT Efectivament, Sánchez va arribar a La Moncloa per un neralitzada als carrers de Catalunya amb morts i mi- pacte vergonyós amb Podem i els independentistes lers de ferits, tots catalans que se senten espanyols. amb l’objectiu ocult de trencar Espanya. Res que no Ahir Casado va desvelar a temps el contuberni: Sán- Presó provisional ensenyi la història. Els republicans rojos separatistes chez no és només còmplice sinó responsable del cop judeomaçònics sempre ho proven, com ja havia de- d’estat. Potser no és republicà ni roig roent, però ma- per a Pedro Sánchez nunciat l’Emperador Palpatine. A l’agost, efectivament çó, segurament. En espera que tingui un judici just, els Xavier Miró Sánchez va ser còmplice d’una onada de violència ge- carrers ja clamen “a prisión, a prisión”.

El president Torra i la consellera Artadi Ester Capella: “Són conversen abans d’iniciar el ple ■ EFE presos polítics” a La consellera de Justícia replica a Cs que no hi ha cap tracte de favor als independentistes, ni per les visites d’autoritats

Redacció BARCELONA La consellera de Justícia, Ester Capella, va assegurar ahir que les peticions de “moltíssimes autoritats polítiques i públiques” de Catalunya, la resta de l’Estat i fora de l’Estat per visitar els dirigents independentistes en presó preventiva suposa la “consta- tació que són presos polí- tics”. Així ho va afirmar durant la sessió de control del govern arran d’una pregunta de la diputada de Cs Lorena Roldán. “Les autoritats tenen l’obliga- ció i el dret de visitar les La consellera de Justícia, Ester Capella, en la seva presons i els presos; ningú compareixença ahir al Parlament de Catalunya ■ del seu grup parlamentari ha visitat mai les presons”, la presó és tenir un privile- tat” el tracte per a les visiva etzibar Capella a Cs, gi?”, li va preguntar Cape- tes d’autoritats per a pre- mentre Roldán li feia que lla. La consellera també va sos concrets. “És molt no amb el dit. retreure a la diputada de la greu, consellera”, va afir- La titular de Justícia va formació taronja que posés mar en assegurar que es va assegurar que es compleix en dubte els funcionaris organitzar una festa d’ani- el reglament penitenciari i dels serveis penitenciaris, versari (amb unes peces de que es tracta “tothom que fan la seva feina, va dir, fruita) per al president del igual”, i va retreure a Rol- “garantint els drets fona- grup de JxCat, Jordi Sàn- dán que “no es qüestioni” mentals de les persones” i chez. També va ironitzar la presó preventiva dels són “excel·lents professio- sobre si l’exvicepresident nou empresonats indepen- nals”. Oriol Junqueras disposa dentistes, abans de ser jut- Roldán va assegurar d’un despatx a Lledo- jats. “Considera que estar a que el govern “s’ha inven- ners. ■ 181537-1197426Q 8 Nacional EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

dro Sánchez va demanar a Casado que retirés l’acu- sació que “omple d’igno- El PP de Casado ja titlla de mínia” el grup parlamentari popular. El president espanyol va advertir al cap de l’oposició que les seves paraules no eren colpista el president Sánchez “acceptables” i el va instar a abandonar la “crispació” a El líder popular acusa el president del govern socialista de ser “partícip i responsable del cop d’estat i la “radicalització” i “tornar a la moderació”. que s’està perpetrant a Espanya” a Sánchez trenca relacions amb el popular fins que no rectifiqui Després d’exigir sense èxit fins a mitja dotzena Xavier Miró de cops que retirés l’acu- BARCELONA sació, Sánchez va trencar relacions amb Casado La cursa entre el PP i Ciu- fins que no rectifiqui: tadans per fer el discurs “Manté, sí o no, aquestes més incendiari i demagò- paraules? Si les manté, gic contra l’independen- vostè i jo no tenim res més tisme català i el govern so- de què parlar.” cialista de Pedro Sánchez va arribar ahir al zenit. A Eufòria del PP l’agost, tots dos partits Mentre la bancada popu- van aprofitar una agressió lar havia aplaudit la inter- d’un home suposadament venció de Casado, el grup independentista a una socialista va compartir simpatitzant de Ciuta- després el trencament de dans per acusar el presi- relacions amb el líder del dent espanyol de còmplice PP. Segons va informar amb un inexistent clima Efe, l’eufòria es va instal- de violència independen- lar entre dirigents i dipu- tista als carrers de Catalu- tats del PP, que es van nya. L’acusació de colpis- “afanyar a alabar el dis- me encara la reservaven fa curs” del seu líder perquè, dos mesos exclusivament defensen, havia descol·lo- per al president Torra i els cat Sánchez, però també líders polítics i civils cata- el rival polític directe, Al- lans empresonats. Però bert Rivera, de Ciutadans. ahir el nou líder del PP i El secretari general del cap de l’oposició al Con- PP, Teodoro García Egea, grés, Pablo Casado, afí a va ratificar que s’estava l’expresident José María produint un cop d’estat. Aznar, va fer un altre pas El president del PP, Pablo Casado, durant la seva intervenció d’ahir al Congrés dels Diputats ■ EFE Segons va confirmar endavant i va acusar Sán- posteriorment el grup so- chez de participar en un president Sánchez parti- tistes i de Podem. Com ens cialista a Efe, Pedro Sán- cop d’estat que, segons ell, cipa del suposat cop d’es- pot venir a parlar del Bre- El Senat, del PP, insta a un nou 155 chez havia fet bé de tren- “s’està perpetrant a Espa- tat com a moneda de canvi xit quan és l’aliat dels que ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— car relacions amb el líder nya”. El cop d’estat, és per haver estat investit volen trencar Espanya i és El Senat, controlat per la ma- els del PSOE. Dos senadors del PP perquè consideren clar, el perpetren un go- amb els vots independen- ostatge dels partits colpis- joria del PP, va aprovar ahir del PP es van abstenir així que acusar el president es- vern i un Parlament cata- tistes durant la moció de tes?”, va acusar-lo Casado una moció en què s’insta el com un del grup mixt. Pel PP, panyol d’un cop d’estat a la lans que no han incom- censura per fer fora Rajoy i durant el debat en què el govern espanyol a tornar a cal defensar la unitat, la con- cambra parlamentària on plert l’ordenament jurí- el PP després de la sentèn- president espanyol com- aplicar l’article 155. La moció còrdia i la llibertat a Espanya i es va produir el cop militar dic, però Casado acusava cia judicial que certificava pareixia per informar del es va aprovar per 136 vots del Catalunya. Pel PSOE, el PP del 23-F és la gota que fa ahir en ple debat al Con- la corrupció dels populars. darrer Consell Europeu i PP, Ciutadans i Foro Asturias, “se ha echado al monte” i ac- vessar el got d’una oposi- grés el president socialista “Vostè està assegut al de la venda d’armes a mentre que 101 senadors hi tua com “un pollastre sense ció que consideren que ac- de ser-ne “partícip i res- banc blau gràcies als vots l’Aràbia Saudita. Durant van votar en contra, inclosos cap”. tua de manera “extremis- ponsable”. Per Casado, el dels partits independen- el seu torn de rèplica, Pe- ta i deslleial”. ■ 380159-1139952¨ EL PUNT AVUI 10 | Nacional | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

Francesc Homs Advocat, exconseller de la Presidència i exportaveu del govern “L’Estat és una biga corcada de dalt a baix”

REPRESSIÓ · “Si necessita anar perseguint la gent per continuar sent Estat, vol dir que se sent molt poc capaç de convèncer” JUDICI · “Els únics que practiquen la violència desproporcionada, i ho demostrarem en el judici i ho explicarem a fora, hi hagi senyal de televisió o no, són ells”

Xevi Xirgo negatiu com ara la sentència demandar la gent, vol dir que BARCELONA contra l’Estatut. En aquell cas tenen molt pocs arguments. vam fer una reacció de rèplica, exportaveu i exconse- de rebuig. També és el seu problema. ller del govern va expli- Sí, però és conjuntural i ho si- car ahir en una entre- Al Suprem en cap moment apa- tuo en el terreny de l’actitud de L’ reix el tema de la malversació i vista a El Punt Avui servei. TV com ha afrontat la inhabili- el condemnen per això. tació del Tribunal Suprem, què La malversació hi és, i cau. I ai- S’han sentit sols en algun mo- n’espera, del judici de l Tribunal xò encara fa més contradictori ment? de Comptes per un delicte de el que fa després el Tribunal de No, tinc la convicció que el su- malversació pel 9-N del 2014, i Comptes. El que no té gaire sen- port hi és s’expressi més o del de l’1-O com a integrant de tit és que amb regles diferents menys. Els veig més sols a ells l’equip d’advocats defensors. busquin el mateix resultat. agafant-se a unes idees que han quedat antigues, amb una lògi- Vostè va ser condemnat pel 9-N El Tribunal de Comptes els de- ca de reacció d’imposar i casti- a un any i un mes d’inhabilita- mana, a més, els 5,2 milions de gar... A mitjà i llarg termini el ció que ja deu haver complert... responsabilitat a vostè, a Mas, vent el tenim molt a favor. Sí, ja l’he complert; però, com a Ortega, a Rigau, a Vilajoana... recordaran, la condemna va su- Se’ls ha jutjat dos cops pel ma- Del Tribunal de Comptes, quan posar perdre la condició de di- teix? en sabrem alguna cosa, hi ha al- putat al Congrés i evidentment Des d’un punt de vista material, guna previsió? això no s’ha restituït i, de fet, no sense cap mena de dubte. Quan Primer hi haurà un pronuncia- es pot restituir d’acord amb les vam anar a declarar al judici ex- ment de qui ens jutja, que és ❝És clamorós, és la ❝No deixarem de ser lleis espanyoles. Ho dic per allò prés, mai vist al Tribunal de una senyora que es diu Margari- de la llei, que diuen alguns. L’ar- Comptes, l’argumentari era el ta Mariscal de Gante i que va fallida d’un sistema; demòcrates, gumentari que tenen és el ma- mateix i vaig agafar les notes de ser ministra d’Aznar, després la impossibilitat de dialogants teix que hi havia a l’època de la declaració al Suprem. Els que podrem recórrer en apel·lació al Franco. Després si la llei és justa ho plantegen saben que la raó és mateix tribunal, que hauran de donar respostes als i proposadors els importa ben poc. que la nostra condemna pel 9-N resoldre tres membres que no temps canviants de solucions els va semblar poca cosa i, per siguin aquesta senyora i, final- Enyora la política? tant, l’últim recurs que els que- ment, anirà al Tribunal Su- No sé si la paraula és enyorar, dava era el Tribunal de Comp- prem. Serien dos o tres anys, però en tinc molt bon record. tes. L’han utilitzat per veure si però com que tot és excepcio- De fet, no me n’he desenganxat podien fer una reprimenda. nal, diria que serà abans. del tot. Ara faig política fent la urnes i de fer-ho pacíficament, aquest canvi s’ha d’explorar. meva feina. És l’Estat el que engega la se- “Si pel 9-N hi ha sentències aquest estat està mort. Al segle Ara, soc molt escèptic. Fa deu gona tanda... condemnatòries, això serà la fi XXI no hi ha cap projecte que anys que vam negociar l’Estatut Del 9-N, quin record en té? De fet, l’encarreguen a una as- de l’Estat espanyol”, això ho va pugui convèncer per imposició, amb els socialistes, que ho van Crec que va ser el primer acte sociació que es diu Catalans per dir vostè... Es va fer l’1-O, hi ha aquest és el gran canvi que s’es- prometre tot, amb aquell de determinació d’aquest país. la Constitució, que l’acabaven gent a l’exili i a la presó i l’Estat tà produint al món. I a l’Estat “Apoyaré lo que apruebe el Par- de registrar dos dies abans per espanyol sembla viu. espanyol fa aigües tota la seva lament de Catalunya” i després, Sense el 9-N no hi hauria hagut fer aquesta demanda. De tota A la foto fixa d’avui és viu i no se cultura i on ho projecta més és res. Hem de tenir prudència 1-O probablement... manera, penso que tot això és el l’ha de desconsiderar perquè té en el tema de Catalunya, que no perquè mai han complert. L’Es- És evident que és una cadena de seu problema. Si l’Estat espa- capacitat de fer mal, però és la entenen, i reaccionen com un tat espanyol està en fallida, i no coses que van passant i que són nyol necessita anar perseguint seva fi en termes històrics. Si pare autoritari. només es veu en el tema Catalu- acumulatives i que no s’explica la gent per continuar sent Es- un projecte col·lectiu, un estat, nya, sinó en el tema del Tribu- sense l’anterior, i en sentit posi- tat, vol dir que se sent molt poc ha de recórrer al dret penal con- Amb Pedro Sánchez té espe- nal Suprem i les hipoteques i els tiu. Hi ha hagut altres episodis capaç de convèncer. I si s’ha de tra una gent que han comès el rances de canvi? bancs. És clamorós, és la fallida en la nostra història en sentit constituir una associació per delicte de fer política, de posar En el terreny conjuntural, d’un sistema. La impossibilitat EL PUNT AVUI DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 11

De polític a S’han d’anar llançant idees per- advocat de què en algun moment el govern l’1-O espanyol ordeni algun canvi? Jo aquí aplico un principi de Nascut el 5 de se- bondat. Si es llancen idees és tembre a Vic el igual. Nosaltres no deixarem de 1969, va comen- ser demòcrates, dialogants, çar a militar l’any proposadors d’iniciatives i solu- 1993 a CDC, va ser cions perquè els altres no ho membre de la se- són. El que no farem és compor- va executiva na- tar-nos com ells. Si jo crec que cional, ponent de ells són aquells de la biga corca- l’Estatut del 2006 da, el que no faré és posar-me a i va entrar al Parla- fer de biga perquè em corquin a ment com a dipu- mi també. tat el 2003, va re- petir el 2006 i el Visita els presos sovint? 2010, quan va ser Sí, molt. Hi ha una dimensió del nomenat porta- fet d’estar a la presó que et con- veu del govern i, diciona la teva vida. Perdre la lli- dos anys després, bertat no és una broma, però conseller de la quan tu tens l’oportunitat de Presidència. El poder racionalitzat i analitzar la 2015 va encapça- situació que tens ells saben per lar la candidatura què estan allà i tenen la cons- de Democràcia i ciència molt tranquil·la. Se sen- Llibertat per la cir- ten molt acompanyats i estan cumscripció de molt determinats, convençuts Barcelona al Con- que aquest preu que els toca pa- grés dels Diputats. gar és conjuntural a la solució El març del 2017 el estructural de posar en evidèn- Suprem el va inha- cia que aquesta biga que és l’Es- bilitar un any i un tat espanyol està corcada de mes per la consul- dalt a baix. I acusar-los de tenir ta del 9-N, ara està privilegis no és només de perde- en judici al Tribu- dors sinó de covards i una teme- nal de Comptes i ritat. I que siguin conscients forma part dels que estan posant en risc la seva advocats dels situació personal. I els que ho acusats pel refe- han denunciat al Parlament po- rèndum de l’1 d’octubre. ■ ORIOL DURAN ❝Acusar els presos de tenir privilegis no és de donar respostes als temps una detenció, més que un pro- Per què hi ha tot aquest cúmul són ells els que ens acusen de només de perdedors canviants. A Catalunya estem cediment d’empresonament. d’endarreriments del judici? rebel·lió o de sedició, que per al assajant maneres noves per a Vam declarar, van habilitar tot cas és el mateix, i que ens impu- sinó de covards temps nous. Interpreta que els obstacles el mes d’agost i penses que ten una violència que no s’ha i una temeritat que els posen a l’hora de tenir aquesta gent treballarà si van produït. Hi ha més aldarulls en Van dir un ‘mentrestant’ de 18 informació, com unes carpetes habilitar tot el mes d’agost, però la celebració d’una final d’un es- mesos i va per molt més llarg. que no s’obrien, són traves? no, van marxar de vacances del deveniment esportiu o més des- No tinc cap indici que d’aquí a Sí, sí. Volen fer veure que fan un dia 1 al 31. Ells tenien el propò- ordres públics, que el que va Nadal siguem independents, pe- judici posant-hi tots els ingre- sit d’avançar feina el mes d’a- passar el 20 de setembre o l’1 rò no penso que sigui una cosa dients i donant-li versemblança gost, però no van deixar de fer d’octubre. Els únics que practi- den anar a Lledoners a veure de gaires anys. Hi ha coses que de cosa jutjada. Estan en aque- vacances. Ja ho dic, hi ha coses quen la violència desproporcio- quins privilegis tenen i parlar es van ensorrant. La carcassa lla normalitat, sap?, de l’època que són de mala intenció i hi ha nada, i ho demostrarem en el ju- amb altres presos. aguanta molt i impressiona, pe- victoriana, aquí no passa res…, coses que són simplement de dici i ho explicarem a fora, hi rò està corcada per dins. És com tot és normal… “el procedimien- ser maldestre. hagi senyal de televisió o no, són Hem vist discrepàncies entre el símil d’una biga de fusta cor- to”. Però hi ha una aparença ells. Ignoren el mandat judicial i JxCat i ERC per la providència dada, tu la veus i no passa res i molt forta que permet a deter- Confia que sigui un judici tele- no compleixen la Constitució del jutge Llarena i en altres un dia baixa de cop. minat tipus de gent veure la bi- visat? Que hi hagi senyal? que diuen defensar. Ho farem qüestions de fons. Què està ga. I incompleixen contínua- Han estat sempre públics els ju- amb el Codi Penal i la seva juris- passant? No sembla que sigui fàcil la fei- ment les seves pròpies normes. dicis. Si tinguessin la mala pen- prudència a la mà. Doncs que l’independentisme na de garantir un judici just. I després hi ha una altra part, sada de, per primera vegada, no ha de treballar amb una cúpula És que no ho és. Ja vam comen- de més mal dir, més subjectiva, donar senyal, ens espavilarem Compleixen i compliran un any molt limitada o escapçada. I ai- çar ara farà un any… On s’és vist que és que a sobre són maldes- igual nosaltres. a la presó amb una condemna xò dificulta les coses. Hi ha dis- una denúncia en aquest cas una tres. Tenen mala intenció i a so- prèvia de llibertat... cussions que podrien ser menys querella de la fiscalia, tramitada bre són maldestres. Quan dic Creu que hi ha alguna possibili- Aquí hi ha hagut molta mà del intenses i no tan evidents i que al moment, que se’ns comunica maldestres vull dir que, jo he tat de moviment abans del judi- discurs del rei del 3 d’octubre. Hi s’haurien de resoldre d’una ma- un 1 de novembre, que era un vist amb els meus ulls on hi ha ci de l’1-O? ha un corrent d’autoritarisme, de nera diferent. Això ara i abans, i festiu; no hi va haver temps ni les caixes, 50.000 folis de la cau- Crec que ells estan ficats en un no comprendre el món en el qual jo també en vaig ser protagonis- de llegir exactament de què sa, i dius “això és el Suprem?”. embolic, sap? Nosaltres hem de vivim, la globalització, les identi- ta. L’essencial és que la unitat se’ns acusava, de preparar mí- És la cosa més desordenada que demanar sempre la llibertat i tats, la dinàmica dels pobles i la de l’independentisme continuï nimament la defensa i ja es va he vist a la vida. l’absolució. Nosaltres tenim una democràcia. I reaccionen irada- sent productiva. Jo ho dic clara- entrar a la presó. Gairebé va ser posició de molt bon defensar i ment amb un: “A la cárcel!”. ment. ■ 12 Nacional EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

Sobre això, va citar l’ex- consellera Clara Ponsatí: “Amb el 47% no fem res.” Maragall ratifica ara l’aposta Segons el conseller, cal ei- xamplar la majoria per- què hi ha una “exigència democràtica” que passa pel respecte “a la voluntat de mediació internacional dels catalans”. Aquesta posició va remarcar que el a El conseller d’Acció Exterior matisa, en una entrevista a El Punt Avui TV, la seva posició, que s’havia president Torra també l’ha expressada en diver- interpretat contrària a Torra a La prioritat, sosté, és fer un “referèndum acordat i vinculant” ses ocasions. Tot i això, el referèn- David Bueno dum de l’1 d’octubre va BARCELONA ser, segons ell, un exercici d’“afirmació democràti- “Sempre he defensat la ca”. I va un pas més enllà. mediació exterior.” Amb “És obvi que ni des del punt aquestes paraules, el con- de vista de la nostra capa- seller d’Acció Exterior de citat de convertir aquella la Generalitat, Ernest Ma- voluntat en fets institucio- ragall, matisava ahir en nals ni d’obtenir-ne el reco- una entrevista a El Punt neixement internacional Avui Televisió les seves de- estem al final del camí”, claracions de la setmana diu Ernest Maragall, si- passada a la BBC. A la ca- tuant el referèndum vin- dena anglesa va indicar culant com el següent pas, que, fins que l’indepen- i assegura que l’1-O en “le- dentisme no superi el gitima” la demanda. 50%, no es podria dema- Els estira-i-arronses en- nar el “suport internacio- tre Junts Per Catalunya i nal”, però ahir remarcava ERC són “naturals”, al seu que la defensa de la media- parer, sobretot tenint en ció exterior ha estat una compte que es produeixen constant. I per això insis- arran d’una pressió de la tia que aquesta és “im- Ernest Maragall responent a les preguntes d’El Punt Avui TV en una entrevista al Parlament de Catalunya ■ JOSEP LOSADA justícia espanyola. La crea- prescindible” per aconse- ció d’una “estratègia clara i guir crear “les condicions precisa” és, a criteri seu, la per fer un referèndum Les frases d’Ernest Maragall recepta per fer front a acordat i vinculant”, que —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— aquesta diferència de posi- haurà d’oferir un resultat “Cal prioritzar la “Si ara es fes un “Haurem de guanyar “És obvi que des del cions, i assegura que ja “clar”. “Si no tenim el 50%, necessitat de ser més, referèndum, estic amb claredat amb una punt de vista de la s’està treballant “activa- serà molt difícil que obtin- i això ho fem tots, convençut que el sí majoria d’almenys el nostra capacitat de ment i positivament per la guem un reconeixement inclòs el president podria guanyar” 50% per aconseguir el convertir la voluntat definició d’un missatge co- internacional”, va exposar Torra” reconeixement de l’1-O en un mú i una acció comparti- Maragall. internacional” reconeixement, cal da”, que a parer seu ha El conseller va denun- insistir” d’estar en coordinació ciar que alguns només vo- amb els presos polítics i els len “crear confusió, soroll exiliats. Finalment, Er- inútil i buscar diferències l’emissió, la mediació in- tard. Tot i això, el canvi de vern espanyol, tot i les difi- missatge que necessitem nest Maragall aposta per que no existeixen”, i és ternacional. Unes declara- rumb en la seva posició ja cultats per “avançar” en per aconseguir la media- “anar més enllà amb la cla- que la seva entrevista a la cions que anaven en un ha rebut l’agraïment del aquesta direcció, però as- ció”, va dir el conseller. redat” i no carregar “tota BBC va generar polèmica, sentit oposat a les de Ma- president a través de Twit- segura que això permetrà Una altra prioritat tam- la responsabilitat al presi- ja que va ser considerada ragall, però deixa clar que ter. pressionar internacional- bé exposada per Maragall dent Torra”, sobre qui diu com una rèplica al presi- “l’entrevista amb la BBC Maragall també va de- ment per aconseguir una en l’entrevista amb el di- que “mai va emprar la pa- dent de la Generalitat, va ser feta abans” de les fensar la necessitat de mediació. “Estem amb ca- rector d’El Punt Avui, Xevi raula ultimàtum”, i fa una Quim Torra, que havia de- paraules de Torra, tot i que continuar “treballant en la pacitat de tenir presència Xirgo, passa per “ser més” crida a “no regalar res, ni fensat, el dia abans de es va emetre hores més via del diàleg” amb el go- a Europa i de construir el en el bloc independentista. una data”. ■

ANUNCIO DE FUSIÓN POR ABSORCIÓN Ajuntament de Lloguers Barreres, S.L.U. Lliçà d’Amunt (Sociedad Absorbente) ANUNCI 831814-1197378Q 185579-1197418Q 816589-1192005Q Estach Lloguers, S.L.U. (Sociedad Absorbida) El Ple de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, en sessió del dia 18 d’octubre de 2018, ha De conformidad con lo dispuesto en el artículo 43 de la Ley 3/2009, de 3 de abril, sobre modifica- aprovat inicialment la modificació de l’Orde- ciones estructurales de las sociedades mercantiles (“LME”), se hace público que el socio único nança municipal per la gestió de runes i ter- de Lloguers Barreres, S.L.U. (la “Sociedad Absorbente”) y el socio único de Estach Lloguers, res de Lliçà d’Amunt. S.L.U. (la “Sociedad Absorbida”), ambos en fecha 22 de octubre de 2018 han decidido la fusión por absorción de la segunda por parte de la primera en los términos establecidos en el proyecto Es fa públic en compliment de l’article 63.2 común de fusión de fecha 15 de octubre de 2018. del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual La fusión implica la transmisión en bloque, por sucesión universal, del patrimonio de la Sociedad s’aprova el Reglament d’obres, activitats i Absorbida a la Sociedad Absorbente, la atribución de participaciones de la Sociedad Absorbente serveis dels ens locals, per tal que durant el al socio único de la Sociedad Absorbida y la disolución sin liquidación de la Sociedad Absorbida, termini de 30 dies, comptats des del següent circunstancia que conllevará la extinción de la misma. al de la darrera publicació al Butlletí Oficial de la Província o al Diari Oficial de la Gene- Se hace constar el derecho que asiste a los socios y a los acreedores de la Sociedad Absorbente ralitat de Catalunya, es puguin formular les y de la Sociedad Absorbida de obtener el texto íntegro de las decisiones de fusión adoptadas, así reclamacions que es creguin oportunes. como los respectivos balances de fusión. Se hace constar igualmente el derecho que asiste a los acreedores de la Sociedad Absorbente y Si durant aquest període no es presentessin de la Sociedad Absorbida de oponerse a la misma en el plazo y en los términos previstos en el reclamacions o alálegacions, l’acord d’apro- artículo 44 LME. vació inicial esdevindrà definitiu. En Barcelona, a 22 de octubre de 2018. Lliçà d’Amunt, 22 d’octubre de 2018

Maria Rosa Orteu Balust, Gemma Navarro Medialdea administradora única de Lloguers Barreres, S.L.U. y de Estach Lloguers, S.L.U. Secretària accidental 14 Nacional EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

PROTAGONISTES · Ernest Maragall, Francesc Homs, Anna Erra, Gemma Espigares i Jorge Soler, alguns dels convidats d’ahir al set d’El Punt Avui TV des del Parlament DEBAT · La tertúlia i l’anàlisi van ser presents també dins el programa

Redacció Muñoz. Com ja és habi- Maragall (ERC), i l’excon- BARCELONA tual en aquestes cites, el seller i advocat Francesc programa es va nodrir de Homs. D’ambdues con- l Punt Avui TV tor- diversos tertulians i ana- verses en poden llegir un na a desembarcar listes de l’actualitat políti- extracte en les pàgines E al Parlament de ca que van donar la seva d’aquest diari. Catalunya amb visió sobre el panorama A més, també van pas- motiu de la celebració, parlamentari del moment sar pel programa conduït ahir i avui, d’una nova i els temes que es van per Llongueres la diputa- sessió d’activitat parla- tractar a la sessió plenària da Anna Erra (JxCat), que mentària. Ahir, l’emissió d’ahir. Anna Arqué, Afra va posar llum al projecte especial d’aquesta cadena Blanco, Joan Solé o Xa- de llei sobre la supressió arrencava puntualment a vier Torrents van ser al- del Consell Comarcal del dos quarts de deu del matí gunes de les veus pre- Barcelonès, i els també di- amb el programa Conne- sents al debat. putats Jorge Soler (Cs) i xió Parlament, amb el pe- A banda, el director Gemma Espigares (ERC), riodista Igor Llongueres al d’El Punt Avui, Xevi Xir- que van fixar posicions so- capdavant i amb les con- go, va entrevistar perso- bre la proposta de Cs per nexions en directe amb la nalitats com el conseller millorar la qualitat dels també periodista Magda d’Acció Exterior, Ernest serveis sanitaris. ■

Les frases ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— “Avui presentem una “És possible que avui “El decret [en matèria proposició de llei que es tanqui una altra de Salut] serà molt va ser truncada per porta per parlar de les més ràpid i garantista. l’aplicació de l’article llistes d’espera al Ningú hi podrà anar 155” Parlament” en contra” Anna Erra Jorge Soler Gemma Espigares DIPUTADA DE JXCAT DIPUTAT DE CIUTADANS DIPUTADA D’ERC

Les entrevistes i l’anàlisi van ser els protagonistes al set d’El Punt Avui TV ahir al Parlament. A baix a la dreta, part de l’equip professional que fa possible les emissions del canal ■ P.A./N.H. Absolen una tuitaire de Reus, acusada d’amenaces a Llarena

ria del Prado Escoda sosté rei no és delicte. identificar-la clarament ja M. Piulachs pantallazo BARCELONA que no s’ha provat de for- La piulada deia: “La do- que el recollit ma nítida que la dona fos na del fill de puta d’en Lla- per la fiscalia no era l’origi- La titular del jutjat penal 1 l’autora d’aquell escrit a rena és Gema Espinosa. És nal. A més, justifica que, de Reus ha absolt una ve- Twitter, i alhora afegeix directora de l’Escola Judi- “en el context actual, la so- ïna del municipi, acusada que s’emmarcaria en la lli- cial. Viu a Sant Cugat. Cal cietat critiqui qui pren de- per la fiscalia dels delictes bertat d’expressió, tot ci- difondre-ho perquè han de cisions”. Hi afegeix que per d’injúries i amenaces al tant la sentència del Tribu- saber que no podran anar ser delictiu, les amenaces magistrat del Tribunal Su- nal Europeu de Drets Hu- pel carrer a partir d’ara!” han de ser creïbles i que res prem Pablo Llarena per mans, que a l’estiu va do- La dona va negar ser-ne té a veure la dona amb el una piulada contra ell i la nar la raó a tres joves de Gi- l’autora i la jutgessa afirma fet que Llarena dugui guar- El magistrat del Suprem Pablo Llarena, participant en un seva dona. La jutgessa Ma- rona que cremar fotos del que els Mossos no van daespatlles, clou. ■ curs de la Complutense a El Escorial, el juliol passat ■ ACN 16 Nacional EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

Mor l’exministra La creació de Sobiranistes socialista posa Alamany a la corda fluixa Carmen Alborch Redacció a La direcció dels comuns critica obertament la portaveu parlamentària, per la manera com s’ha BARCELONA posat en marxa la plataforma sobiranista a Ella admet que la seva destitució pot estar a tocar L’exministra socialista de Cultura Carmen Alborch va morir ahir, dimecres, a D. Brugué que segurament la seva la seva casa de València, La frase destitució està sobre la als 70 anys, víctima d’una BARCELONA ————————————————————————————————— taula. “Assumeixo els cos- llarga malaltia. Alborch, Ja va passar a ICV el 2015, “Assumeixo els tos que pugui tenir, però nascuda a Castelló de Ru- quan es va crear el corrent costos, però això això també denota que hi gat (Vall d’Albaida), va for- Compromís amb la Inde- també denota que hi ha certes dinàmiques que mar part del govern de Fe- pendència. Tres anys i mig ha certes dinàmiques cal canviar”, va dir. També lipe González a partir de després, la situació es re- que cal canviar” va declar que Domènech 1993 i va ser diputada so- peteix amb l’hereva, Cata- Elisenda Alamany va marxar també “esgo- cialista al Congrés durant lunya en Comú. La creació PORTAVEU PARLAMENT DELS COMUNS tat” pel tipus de dinàmi- tres legislatures (de la VI a de la plataforma Sobira- ques que critica ara la pla- la VIII) per la circumscrip- nistes, liderada per Elisen- taforma Sobiranistes. A ció de València. Era autora da Alamany i Joan Josep afirmen, per la manera les xarxes socials, les críti- de diverses obres literàries Nuet, ha obert ferides incom s’ha fet. La marxa de ques també es van fer evi- on abordava el feminisme, ternes que podrien acabar Xavier Domènec, el mes dents. Alguns, com ara la la política i la cultura, i ha- portant conseqüències. La passat, havia d’obrir una regidora de Barcelona Ga- via estat guardonada amb més immediata podria ser nova distribució al grup la Pin, parlaven directa- diverses distincions de la la destitució d’Alamany parlamentari en què, per a ment d’ego i trepisme tot i Generalitat Valenciana, com a portaveu parlamen- Elisenda Alamany compareixent al Parlament ■ ARXIU sorpresa d’alguns sectors, que sense anomenar di- l’última de mans del presi- tària. I és que la presenta- Alamany era nomenada rectament Alamany. Tam- dent de la Generalitat Va- ció del corrent, dimarts, va enviar a la militància en Comú s’ha mantingut portaveu parlamentària, bé ho va fer, entre d’altres, lenciana, Ximo Puig, i del ha obert discrepàncies que ahir mateix i en què critica fidel a l’ideari fundacional i tot i que la seva tasca al Marc Bertomeu, exsecre- president espanyol, Pedro es feien patents en missat- obertament Alamany. reivindica que són un únic Parlament no era vista tari general de Podem a Sánchez. Nombroses per- ges públics penjats per di- L’acusa d’actuar de mane- espai “no declaradament amb bons ulls per aquesta Barcelona, que escrivia: sones, entre elles Sánchez rigents i militants a les ra “poc transparent, elabo- independentista”. Fonts secció perquè considera- “Anar per lliure en nom de mateix es van sumar ahir a xarxes, però també en un rant el manifest presentat dels comuns confirmaven ven que era massa propera la democràcia és, com a les mostres de condol pel àmbit intern. dimarts “al marge dels es- ahir a aquest diari el ma- a formacions com ara ERC mínim, menys democràtic decés d’Alborch. Des del El més evident d’això úl- pais de debat i de partici- lestar a la formació. No o JxCat. Alamany n’és que posar el càrrec a dispo- PSC, Miquel Iceta va de- tim és la carta que la direc- pació de l’espai polític”. Se- tant perquè s’hagi creat la conscient i ahir, en decla- sició d’uns òrgans escollits manar que “el seu exemple ció de Catalunya en Comú gons la direcció, Catalunya plataforma, sinó, segons racions a RAC1, admetia democràticament. ■ no es perdi”. ■

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 24 d’octubre del 2017 DAVID BRUGUÉ

“No van contra En defensa de els drets i llibertats la dignitat a dels catalans sinó dels qui posin en l’escola catalana dubte el seu règim” RAÜL ROMEVA La comunitat educativa, farta de les CONSELLER D’EXTERIORS falses acusacions de partits com el PP i Ciutadans que a l’escola catalana s’adoctrina a favor de l’independentis- “Unes eleccions me, diu prou. Centenars de municipis constituents sense ser de tot Catalunya es mobilitzen en de- república i sense fensa del model educatiu català i per procés constituent són exigir que el govern espanyol no toqui unes autonòmiques” l’educació.■ JOSEP LOSADA MIREIA BOYA DIPUTADA DE LA CUP

El camí del govern Rajoy també afronta Els mitjans públics “Hi ha mecanismes a cap a la DUI pren força la divisió al seu govern catalans planten cara la UE per garantir la La majoria sobiranista aposta per la No només al govern de la Generalitat Les direccions i els treballadors dels mit- continuïtat d’un estat DUI però membres del govern pressio- hi ha diferències de criteri sobre el ca- jans públics catalans –TV3, Catalunya català dins del mercat nen Carles Puigdemont perquè no faci mí a seguir. A La Moncloa passa el ma- Ràdio i l’ACN– presenten un manifest únic i la zona euro, els la proclamació d’independència i en el teix. Mariano Rajoy es troba atrapat conjunt pel dret a la informació davant dos pilars seu lloc convoqui eleccions. El presi- entre els ministres que, un cop clar l’amenaça del 155. Ciutadans fa campa- fonamentals” dent no anirà al Senat “per no perdre que s’aplicarà l’article 155 per suspen- nya perquè els mitjans públics no se sal- el temps amb els que ja han decidit ar- dre l’autogovern català, el volen de vin de la intervenció i siguin acomiadats NATÀLIA MAS-GUIX DIRECTORA GENERAL D’ANÀLISI rasar el nostre autogovern”. més intensitat o més suau. alguns dels professionals. ECONÒMICA