Temporada 1997-98

De dia

CONSORCI DEL GRAN TEATHE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA 4i} AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA AlORICA DIPUTACIÓ DE BAHCELO A La Favorita

Òpera en quatre actes Llibret d'Alphonse Royer i Gustave Vaëz sobre el drama «Le comte de Comminges» de Baculard d'Arnaud

Música de

En versió de concert

Palau de la Música Catalana

Dilluns, 23 de març, 21 h, funció núm. 10, torn A

Dijous, 26 de març, 21 h, funció núm. 11, torn E Fem realitat el nou Liceu

Fundació Grup Set I.RELLI Central Hispano

jI( nia Caixa"

� iIIIIIIIIf ernte 5U&.ZERM"NFRA

c' '3 .-I E'cl>ù.c:.

BASF PHILIPS

Banco MANTENIMIENTOS ESPECIALES Santander � RUBENS, S_A_ Banesw

tv gasNalural

e R

VINSA

Cambra Oficial de Comerç Autopistas CESA winterthur Indústria i Navegació de Barcelona �

_, .Grupo �Dragados � Ercros I·�Endesa �

.dJlb. '9l(F de Barcelona Thyssen Boetticher S.A. Sj\i9ües CAIXA DE CATALUNYA

•••• TURISME DE BANCO BILBAO VIZCAYA BARCELONA CANAL+ # BANCACATAlANA -

FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge. , Index

9 Repartiment

10 Resum argtlmental 20 Leonora eli Guzman, o sigui La Favorita 32 Favoritisme

44 Biografíes 51 Enregistraments 55 Pròximes funcions ® La Favorita

Alfonso XI Carlos Álvarez Leonora Gloria Scalchi Fernando Josep Bros Baldassarre Stefano Palatchi Don Gasparo Josep Ruiz Inés Begoña Alberdi

Direcció musical Richard Bonynge

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRA TEATRE DEL LlCEU Director del Cal' Andrés Másp ero Concertino Evgueni Crach!

Materials musicals BMC Bicordi, Spa. 10

Autorerrat de Caetano Donizet-ti (18-11). Musée Douizeui.

Pàgina scgiienl: Hcmbraudt ("1606-1669). Resum argumental Rijksmuscurn Amsterdam.

del Les situacions inversemblants que planteja la traducció italiana francès original de La Favoritajizn que el seu llibret sigui especialment complicat. Leonora, l'amant del rei castellà Alfons XI, s'enamora de Fernando, un monjo de clausura que abandona el monestir per seguir-la. La fatalitat s 'apodera de la parella quan el rei els obliga a casar-se: la felicitat de Fernando esdevé desesperacio quan sap que la seva esposa torna al ara és no és altra que la meuca del rei. Aclaparat, monestir, però veu com el seu Leonora qui el segueix per implorar-li perdó; Fernando en el cel. amor reneix, justament en el moment què ella expira invocant

tron Castella. any 1340. Alfons XI ocupa el de Introducció orquestral. E s T HUC T U HAD A E NTH E S S E CCI o N s Espanya,¡"lits O MENYS DELIMITADES L OBEHTUI�A S INICIA A,\'IB ALCUNS COMPASSOS DE LA COHDA BAIXA. QUE ENS INTHODUEIXEN

ABHUP- EN L·ESPEHIT CAIHEBI� HELICIÓS DE LA PHI�'IEHA SECCiÓ Zurbarán

( 1598-166-1). TAMEl\'T COMBINADA AMB UNA SECONA MOLT MÉS VIVA I AMB UNA Musco clci Prado EN U,\/ FINAL PUHAMENT BOSSINIA. (Madrid) TEHCEHA QL:E ES PHECLPITA 12 H " S I \1 ,\ Il e L ,\1 I: \ T A I. n I: S L \1 \ HeL \1 lè \ T \ I. 13

A e T E I

I germà Fernando s'acomiada del seu pare, l'abat Bal­ dassarre, i li anuncia que deixa el convent per amor a E una desconeguda. La dona misteriosa no és altra que Leonora, l'amant del rei. Escena primera, Interior del monestir de Santiago de Compostella, El teló s'alça en el moment en què els monjos es preparen per al pri­ mer ofici religiós matinal, mentre entonen una invocació al nou dia: «Bellalba, foriera d'un sole novelle». Tots els monjos entren a la cape­ lla llevat del Superior, el pare Baldassarre, i el germà Fernando, novici de l'orde -i, a més, fill del prior!-. Baldassarre s'hi acosta i el convida a explicar la seva actitud vacil·lant: «Quella preghiera non odi tu?» Fernando li obre l'ànima i li confessa que tota la seva vida monàstica es va enfonsar el dia en què va veure una dona bellíssima Francisco cie que resava a la capella: «Una vergine, un'angelo di Dio». PHI M E B A Cava (1805), ,\Iusco dr-l l'racla (\Iaclrid),

Ii\TEBVENCIÓ LíBICA DEL TENOB, EL CLABINET HEPLANTEJA EL

TEMA DE L'OBEBTUBA, EN AHHIBAH AL ,,\H \'110 PADHE» EL CLA­

BINET HEPHODUEIX L'EMOCIÓ DE FEHNANDO FINS QUE ACOMPA­ vanne! Deh, FINAL DEL DUO DE U SOpHA­ Francisco cie COV!! (1810-1812). Deh,pm·ti! fuggidame!» Collccció icular � O I EL pari (Suïssa) i\ y A E L T E N O H A U N D O S O S T I N CUT. Fernando s 'ha adonat que no T E N OB, PH E S E N TAT PE HL' O H Q l'I:; S TH ¡\ ,\1 IT J 1\ .\1 ç A N T LI i\'

TE .\11 A A M O /) O O S T /.\' fi TO. pot continuar al convent, que necessita seguir-la. El seu pare reac­ Leonora, acomiadant-se per sempre del ciona enfurismat: «Vanne dunque, frenetico insano l ». Després d'adver­ desconcertat Fernando, li lliura uns documents.

Inés I'idilIi a a tir-li les perfídies del món profà i de profetitzar-li que algun dia tor­ interrornp anunciant que s'acosta el rei. la qua] co Leonora narà com un home trist i destrossat, Baldassarre li dóna permís per reacciona amb consternació i s'allunya desesperada. Fer­ nando dedueix el rei ser seu sortir. que podria el rival. En reconèixer q LI e Leonora és una dama de la cort en Escena segona. Illa de León, prop de la costa portuguesa. Paratge i descobrir que els documents li exòtic. Leonora, l'amant del rei Alfons XL) és a l'illa. Inés, la seva con­ que han proporcionat li permetran ocupar lLO alt càrrec a l'exèrcit

una a de la Fernando seva a fident, canta juntament amb altres cortesanes elegia la natu­ corona, pensa que la estimada el vol posar ralesa i a l'amor: «Bei raggi lucenti, bell'aure beate! ». S'acosta un vai­ prova i que desitja que l'exèrcit el cobreixi de glòria i el converteixi

en heroi ser d'ella van xell: el passatger és Fernando, que arriba amb els ulls embenats. Ell perquè pugui digne (els llibretistes italians pas­ sar alt fet F era a i Leonora han intimat, però ella no li ha revelat la seva identitat i li per el que ernando cunyat del rei), la qual cosa acce­ deix sí! Per exigeix que.) si vol seguir-la, s'haurà d'embenar els ulls perquè no reco­ convençut: «Ah, lei, capitano, guerrier, mi scorge, e negui ellloc de la cita. Inés va a trobar-se amb el viatger i de segui­ amante.» A Q U E S T A A H I A I EL BEC I TAT I LI PH E CE D E N T S O L E N SUPRIMIH-SE TANT A LES da apareix Leonora, que es lliura al plaer als braços del seu estimat. Frunoisco cie Cova ('1814-'1819), VEHSIOi\S DISCOCH'AFIQUES COM A LES Musée cies Beaux At-rs (Lille), Quan Fernando la convida a unir-se a ell en cos i en esperit, ella ho EN VIU INTBODUiDA PEB LA TROiVIPA, TI� EN EL CLAHINET EL SI�U sense la delicada situació en es fins INTtHPHET MI�S LíHIC. L'ABIA POSSEEIX DUES SECCIOi\'S, A,v113 UNA rebutja explicar-li què troba, que è. I PHI yf E HAD E CA HAc T E B ,\1 I LIT AB, finalment anuncia que no s'han de tornar a veure mai més: «Deh 14 Il I,: s I \1 ,\ Il e r \1 lè \ T ¡\ L

ACTE II

I rei Alfonso s'adona que la seva amant Leonora ha perdut el seu afecte. Don Casparo intercepta una carta nou El E que revela que té un amant, desconegut. rei, desesperat, es troba amb problemes amb l'Església per culpa de la seva intenció de divorciar-se de la reina. Sevilla. Palau de l'Alcazar. Els musulmans han estat expulsats. El

men­ rei Alfonso, victoriós, ha pres el Palau de l'Alcazar i l'acte s'inicia tre festeja el seu triomf i totes les riqueses confiscades. Don Gasparo, seu tots dos un dels seus consellers, l'acompanya en el somieig i un més comenten que Fernando ha estat dels guerrers valerosos, que a tota la mereix la gratitud del rei i que aquesta s'ha d'estendre cort; a mateixa nit: l'attendo in per això l'espera Sevilla aquella «Ogg'io

A F o N - Siviglia, e inanzi a tutti il suo valor onorar io vo'.» L' .À RIA O' L SO ÉS INTRODUioA PER LA FLAUTA I EL CONTRABAIX. A LA SECO­

ES NA PART DE V.ÀHIA, L'AMOR I EL LIHISME DE LA I'iTHODUCCI6

TRANSFORMEN EN OESAFIAMENT, El Crece (1541-1614), conversa ens descobreix també el del monarca Musco dcl Prado (Madrid). Aquesta que sogre del monestir i -que no és altre que el mateix Baldassarre, prior pare Alfonso en de Fernando- ha arribat a la cort i que està molt enfadat.

a Baldassarre el rei està sap la raó: algú ha informat que pensant Alfon­ divorciar-se de la reina per casar-se amb Leonora. Un cop sol,

so evoca l'amor de la seva amant i reconeix que està convençut «De' nemici tuoi que vol casar-s'hi, fins i tot en contra de qui sigui: lo sdegno disfidar saprò per te.» Quan Leonora apareix a escena acompanyada d'Inés -totes dues Fernando- només té retrets a no paren d'alabar la intrepidesa de per el seu Alfonso però no sembla que tingui la intenció de confessar-li no ha fet res con­ amor secret, ja que insisteix a reprovar-li que per s'adona vertir-la en la seva reina. Alfonso intenta confortar-la, però

seu tot i ordena un ball la que ha perdut el afecte; això, gran perquè

seva amant torni a somriure. Quan el ballet acaba, Don Gasparo avisa el rei: a Inés, li han inter­ un enfu­ ceptat tilla carta que revela que Leonora té amant. Alfonso, seva li crida a la cara Pàgina següent rismat, veu amb desesperació com la estimada Esbós d'Enzo Dchò. no li descobreix no volia sentir: «Ah l , L'amo!» Acte ll. escena 2 deLa Faoorùa. allò que malgrat que 16 Il " S l \1 I Il e l \1 I; \ TIL Il ,.: s l \I I Il e l \I " \ T .1 L 17

ACTE III

«Cap altra partitura de arriba a per la cerimònia en honor seu, no el rei li dóna la mà de la seva Donizzeti no té uns però s'imaginasevi.naque meuca, només per calmar l'Església, que ha descobert orígens tan poc unitaris ni Fernando la seva relació extramarital. Leonora intenta, mitjançant la seva cap altra obra seva no fidel Inés, que Fernando sàpiga la seva realitat com a examant demostra amb més del rei, però Inés és presa abans d'explicar-li res. La boda s'esde­ claredat que la necessitat vé, però Fernando molt aviat s'assabenta de la veritat. Amb el de confegir una obra cor trencat, decideix tornar al claustre. Sevilla. Una sala del d'Alfonso XI. miscel-lània no és palau Fernando, que ignora tots aquests esdeveniments, arriba per assis­ necessàriament un tir a la cerimònia que el rei ha preparat en h0110r seu, feliç per sel" a

. handicap ( .}» prop de la seva estimada: «A lei son pressa alfine l » Alfonso li pregLLnta

W I I. L I A �I A S II Il H o o K quina seria la recompensa que creu que mereix, i eU confessa que enyo­ ra la mà d'una dama noble de la cort, la inspiradora de la seva for­ talesa en el camp de batalla. Fernando, que no sap com se diu la seva estimada, li indica qui és: «Vedila, la più bella.» El rei es queda estupefacte quan s'adona que l'escollida és Leonora, però dissimula tot comprenent que ba perdut el seu amor i que el seu guerrer més fidel és el seu rival. Com que té problemes amb l'Església i amb Ia cort, Alfonso obliga Leonora a acceptar Fernando i així soluciona els seus d'Estat. l�r('()I(' Sornumi: problemes 'oshós rlr I'¡¡CIP II de Lo F'OI'O,.llo, El rei se'n va amb l'heroi i Leonora s'adona que la situació és injus­

ta. Expressant la seva vergonya -«Fia dunque vero? .. lo? Sposarlo?

O mia vergogna estrema! ... O mio Fernando ... »- decideix explicar al seu estimat tota la veritat sobre la seva relació amb el rei, sense la identitat del seu rival. Però el rei no pot expressar la seva ràbia per­ importar-li les conseqüències, i encarrega a Inés la delicada missió: què de sobte es presenta Baldassarre, qui li posa al davant un docu­ «Cerca Fernando; ch'io fui del re la bella, diglil » Però la confident ment papal amb el qual intenta obligar-lo a desistir tant dels seus no té temps de complir les seves ordres, perquè l'empresonen a cau­ plans de divorci com de la seva amant. Alfonso, desesperat, prova de sa de la carta que li havien interceptat. Leonora no se nassabenta i fer valer la seva autoritat com a monarca, però no té en compte que va a casar-se creient que Fernando ho sap tot j qLle l'ha perdonada.

la cort i l'Església estan en contra seva. La tensió del moment fa que L E S e Ii: N A I A H I fi ,F I ¡\ D L1.\ Q LI Ii: v E HO, . o �'I lOF" H i\ ¡\;-.¡ DO, I� S L � A Leonora reconegui la seva part de culpa i que desitgi una mort DEL I� S p A e I .� E S M I� S e I� L Ie: 13 H E S DEL H E I' E H T o HID E M E Z Z o - alliberadora. Mentrestant, Baldassarre i els cortesans m�leeixen s o I' H fi N OL' A H I A V E I' BEC: lè DID" I' E HL' ¡\ e o B I) D'" HI''' I L Ie: S THO �I - acusada de ser la de totes les PES PHESI�NTE.� LA �IELODI¡\; LA s r c c ue i x l'i\fA e/IB/ILETTA ,'vIOLT Leonora, culpable desgràcies: «Questa lèllzo Debò; malnata femmina ha maledetto il ciel! » esbós dr- lacrc III de La Fororùa. \II�S \'ICOHOS,\ I LLLTiD", 18 I Il" S l' \1 il Il e L' ,l'I I: " r x ¡ Il E S I \1 ,I Il e I II I: " T " I� 19

Per la seva banda, el nuvi és al setè cel: «Ah! che da tanta gioia «Aquesta remarcable inebriato è il core!» Els cortesans anuncien la cerimònia i l'heroi és utilització d'una nomenat marquès de Montreal, comte de Zamora i cavaller de l'Orde mezzosoprano per a un de Calatrava. Els convidats, amb Don Gasparo al capdavant, pensen paper d'òpera seria que el casament és un acord entre el rei i Baldassarre, per la qual en una obra cosa decideixen no reconèixer cap dels honors anunciats per la coro­ romàntica, na: «Alcun di noi non cerchi il suo favor.» Un cop acabat el casa­ que es va difondre ment, Fernando convida els cortesans a compartir la seva alegria, però àmpliament per tot li I'honor no té Fernando un duel res­ responen que preu. exigeix per Itàlia, contribuí a cabalar-se d'aquest ultratge. Don Gasparo i els cortesans li confessen preparar el terreny per a finalment que s'ha casat amb la favorita del rei: «La destra Ol' dan­ com Eboli i » papers do alla bella del re l Afligit, decideix venjar-se'n a qualsevol preu i Amneris . Una altra trenca la seva espasa davant d'Alfonso, sense fer cas de les disculpes (. .). de Leonora, Desposseït de tots els seus béns, però amb l'honor res­ lliçó que Verdi va taurat, Fernando s'allunya de palau amb el propòsit ferm de tornar aprendre de Donizetti al claustre. procedeix ele l'obertura Cilber: Duprez i Rosina Stoltz La la "La Faoorita (1841), de favorite, qual, LilOgl'Hfia ele F. Lcpaullc. com Winton Carl l3Iechen Bihliotecu de l'Opéra de Paris, assenyala (1825). Narionalgalcrie (Berlín). ACTE IV Dean "molt probable­ ment era al cap ele Verdi ha trobar la encara volgut pau, malgrat que quan va escriure recorda la seva estimada. Leonora, la cort, L A M E LOD I A Q U E C A NT ,\ E L T E ,'I OH, H E �I A T ti D ti ¡\ ¡\I B L::'oi E S PLE ,'I - rebutjada per l'obertura de Forza més torna a Fernando per demanar-li el seu perdó. Quan Fer­ DOHÓS DO ACljT, Fernando ele vint més tarel"» anys nando es decideix a tornar amb ella, Leonora expira als seus Una figura s'esmuny pels voltants del monestir: és Leonora. Quan WILLIAM ASIIBBOOK braços. Fernando la reconeix, li ordena que se'n vagi perquè la seva presèn­ A les portes del monestir de Santiago. cia és profana en un lloc tan sagrat: «Ah va, t'invola!» Malgrat el La comunitat eclesiàstica està envoltada per una aura de mort. El rebuig, Leonora intenta explicar-li què havia passai. Finalment cos de la reina, morta de dolor i sofriment, és lliurat al seu per­ veritat i ellla «Vieni, ah vien! Io m'abbandono Decorat cie lactc IV de LoFororito. pare prevalIa perdona: Fernando a deixar el monestir Temporada 1960-61, què l'enterri. Fernando també ha tornat al monestir i reconeix davant alla gaia.» Quan ja està decidit per

»­ Baldassarre que els seus advertiments eren del tot certs, si bé recor­ viure al costat de la seva estimada -«Fuggiam, fuggiam insieme!

da Leonora amb molta dolçor: «Favorita del re! oo. Sprito gentil, de' s'adona que és massa tard: esgotada pels sofriments físics i espirituals, sagni miei.» E L HEC I r A r I U I NTH o D U E I XL' A N I M A 'r o H T U HAD A D E Leonora expira als seus braços: «Fernando! ... È vano! Io muo.io

» FEHNANDO, LA CAVATINA ,SP1HTO CENTIL, I�S UNA DE LES PECES perdonata ... Addio l MÉS POPULAHS DE TOTA L'OBHA I PEHTANY OHICINAHIAMENT A PABl.O MEL(.:NDEZ-IIADDAD

L'ÒPEHA LE DUC D'ALBE, LA FLAUTA I EL COHN ANGLÈS EN DO

�I A .I OH, C O �I E N C E N L A l:'oi THO D L' C e I Ó DEL' A H I A, PE H D O ,'I AH P A S A 20

IELODRA)IIIA IN CUATTRO ATTI

Leonora di Guzman., ALL' IDIOMA FRANCESE RECA1"O IN ITALIANO

LEONORA di Guzman.. . . Sig. Cm'olilla Vietti. FEHNA.1I)O 819. r;¡o.)Jrtll·, uu«: A LFONSO X I, HlI di Castiglia. Sig. GCIfSSlIJlptJ "I,lI/eus;. o BALDASSAII E, superiore de¡ La Favorita dol convenio di Sant- ruligiosi jngo di Composhllla... . . Sig. Anlo,¡jo Srlva. sigui D. 1,i;rIIlllu/o CASPAIlE, uü'icialc del ne. Sig. lllcu'for.cll. ]Ní�s confldnnte di Leonora .. Sig.Gio', lltutísta Fossa. ADELA, umicu d' lues I} Leo- nora. «Considerada de manera unànime com l'obra

mestra del Donizetti dramàtic -escriu Andrea

Siguevi. e Daille Ji corte - Paggi.-Sol(l:atjJ-noligio5� en uri di e dl Merli- La Favorite és, realitat, Snnt j'lgo-I'cllcgrini, Schinvi-c-Iiunrdiu, COl'l'0 esplèndid i. Anrubi d'ambo i duuzanf sessi, calaix de sastre, increïblement homogeni des del

de vista estilistic i musical. va /. .'m;j,m .'fl'rl'cdc lici rcy"o di C(uti9lia nell'(/I/flo 13',0, punt Liargument 11 virynlalo �i Olll1ltctlr, La Favorilll I Teatllo di Barcellona fer reaccionar la censura italiana». Aquests ¡JI,uira dcí A/fro, Douizelli, Prinëipal monjos que pengen els hàbits per tal d'abraçar

amants -reials, per sifos poc- no podien passar A dalt i a pàgina segiient: Prograrna cie l'csuena a Barcelona de Lo Farorit a, desapercebuts als censors. Tc.urc Principal de 13arcelona (1846).

l bon elrama és aquell que no té sentit» escrivia Vincenzo Bellini al seu amic Florimo en el curs de l'any 1834, tot fa a de I Puritani. No «E tranquillitzant-Io pel que I'argument BARVELLONA.. és, doncs, una mania moderna, aquesta de bescantar els llibrets apa­ rentment mancats de lògica i redundants en metàfores, com s'escau �{tOv en el cle Uti ballo in maschera, amb aquelles absurditats de «raggiante Detall del DALl.! 'l'lP GliA FI A Dr D. AGOSTINO E progruma en i ·GASPAR ROCA, di pallor» o «raggio lunar clel miele» què s'empatolla Somma cie l r-strcnu a Barcelona I de Lo Fnroritc fan somriure. tot i la música sublim els i (18-+6). que que embolcalla, que DIRIMPHTTO ALLA DORSA. 18lL6. 22 I I. lê O \ () Il ti D I e I Z l'I ,I \. () S I e l' I "JI F II /. o /I / TIL

tot, abstraccions de saberen 2{ctorrs. malgrat aquestes l'imaginari inspirar. Tal és el cas de La Favorita, no menys intrigant en la usual edició LKO�OR de GU7,man...... !!iI'R. De noif,u,y.

, ••• versos •..••• Sr.. en de Francesco són notablement dife­ FHIUlA�'DO .," ; nOPllllo Ricordi, què els [annetti UFONSO XI,TcydoCaililla... , . Sr. 'Vnln. rents dels i Gustave Vaëz. Tothom s'ado­ IIALTAS,\R, supeier de relj�josoldtl originals d'Alphonse Royer connlllodoSauliagodcCtlllpDSltla. ih'. "'rllo.dl.

del ...• Sr. FOJlt. na d'una altera les relacions entre U,OASPAR,ofitial rcr., de la incongruència parentela que l�eS, confidenta de LeGoor...•. 81'''. Sorlnno. no una InEs de lener.. Srn.. N. N. els mai ha aclarit del tot acció AD�LA 1 amiaa de J protagonistes, però ningú que, d'ençà de I'estrena a l'Òpera de París el 2 de desembre del 1840, ha estat repetidament modificada en el recorregut inicial de l'òpera per

- a CnIJalicros y Damas do corte. rnses.-Sohlo.dos. una Itàlia dividida no tan sols nivell d'Estat sinó de les tisores IIcliglosos de Snntlngo. -ct'eregrínœ. - �:Soln,'OS. - Guatülas. lIallnrlnes.-Arnbl:.sdontuhossexos. d'altres censures agermanades per la malaptesa. Fins i tot William Ashbrook en el seu estudi, indispensable d'altra banda, tracta de La ta aœion pasa en el rernc dc üasuna cn el enu U140. Favorite francesa tot seguint la trama de [annetti. Substancialment basada en de en tres actes Lo anotaM ontre comilla, so omi�. L'Ange Nisida, òpera enllestida el 27 de desembre del 1839 per al Théâtre de la Renais­ Melodrama en 4 actos Donizetti. La i'[{U�iCR tIel Uh'o. sance i mai representada per la fallida de l'empresari Joly, Favo­ rita per a Donizetti un i difícil. La inspiració significà procés gradual PARA REPRESENTARSE EN EL GRAN TEATRO l'rog"""" cir la temporada 1850-51. que li hauria suggerit el quart acte -constituït, en realitat, per l'acte tercer de l'Ange amb ben pocs afegitons- en només quatre hores és sols filla de la fantasia o tal vegada de 1"' escassa memòria de Royer en la «Història de l'Òpera» publicada a París el 1875. Considerada de FILJl.RJ.'tIÓ1\llco.nRil.1uATICO BJl.RCELONÉ manera unànime com l'obra mestra del Donizetti dramàtic, La Favo­ rite és, en realitat, un esplèndid calaix de sastre, increïblement homo­ geni des del punt de vista estilístic i musical. Hi va anar a parar, de la música de la inacabada Adelaide, semiseria començada fet, òpera en el otOltO de 1850. a Nàpols el 1834, el llibret de la qual -ara perdut- era molt proba­ blement una refosa de la Adelaide e Comingio de Luigi Rossi posada en música per i representada al Teatro alla Scala el 30 de desembre de 1817, primera versió operística del drama de Baculard d'Arnaud i que certament Donizetti coneixia. Hi confluïren també reminiscències de L'assedio di OPER.ES IL-LUSTRADES Calais, pàgines de Pia de' Tolomei, el

cor i motiu d'un de la Stuarda , per damunt de tot, l' ària més bella del Duca BARCELON Al d'Alba: «Ange si puP, el text francès Dreta: de la és l'única i involuntària con­ Dibuix de L 'Esquella de lo Torrat.ca (1926). qual de tribució del cèlebre llibretista Eugène Illlprenta T�ás CorellS, PùgiJla següent: Programa de la remporada 1850-51. Scribe a la complexa obra donizettiana. calle del Cármen junto á la Universidad.

-

1850 24 L I,: o \ () Il A I) I e l Z \1 ¡\ x . () S I e I I I� I r I f () /I I T I I. E O \ () Il \ J) I (; l '/. \1 \ x O S I t: I I t. I ,. I f () II I T I I 25

«León Pillet va donar pe)' haver ferit un noble en un duel. Un missatger papal obliga al rei PERSONAGES. ACTORES. a renunciar a mentre Leone la suport a la darrera òpera LA FAVORITA Sylvia. demana per esposa. A di fcrèn­ cia d'allò que s'esdevé a La tant Fernando I COlll creuen de Donizetti a causa de Faoorita. Sylvia

, LEONOR DE GUZMAN. , SnA. ALOON!. Leone al corrent cie la situació tant, motivat només FERNANDO. • Sn. MONGIN!. I')igna)' i, per per la M£LOD�AMA EN CU�T�O ACTOS

gran oportunitat que ALFONSO de Castilla. . . GnAzlANl. XI, roy Sn. l'interès. Un cop celebrades Ics noces. l'enviat poru ifici revela )lÚSIC\ rengany BALTASAR, ",,,ior de religiosos del clonava a la Stolz com a i ,onvenlo do Santiago de Compostela. SR. JlNGELtNI. Leone. menyspreant favors i favorita. es refugia al conveni. I aquí D. GASPAR, oli,ial del rey. . Sn. GAnuLL!. cantant i actriu. Poc el tercer acte amb ci final coneixem. INÉS, "DIidenl. de Leonor.. . SEÑOIllTA PORCELL'. segueL� que ja el duet i Vaëz un toi transformant temps després, PAil' R£PIIESENTARSEEII EL GRlN TElTilO Hoyer s'empescaren argumeut plausible en un drama amb final de l'òpera s'havia L'Ange espanyol goücomoresc., lafcgidura d'Ull to .'JL.t.n1t.ÓSl(JO-DIU.ltl.i TICU n..t.n(JRI.Ol\'E8 claustral adientment fosc, d'efecte segur. Filó dramàtic ric d'exemples, uns lleials i sen­ �t S. ill. baño �Bnbt1 Otglll\�cl guanyat �1l1a �. Ceballcrcs Damns de pr;m.nau 1862. y corte.e-Pages.e-Soldados. i tot urc - al fins adscri el més ta l'dà Don Carlo de Rol igiosos de Son tinge. -Peregrinos. Esclavos. +Guard iaa. aquest, qual podem timentals per Dnilorinos.-Árnllcs de ambos sex�s. partidaris Verdi. Com de costum, els rols de La Favorite tenen ben poc a veure la seva condició de pedra amb els personatges històrics originals. Alfonso XI es casà amb Maria de toc de l'evasió romàn­ de Portugal i passà a la història com a triomfador a Tari fa contra cis BARCELONA. MADRID. Lib. do los do sarraíns el tot la iniciada rnitic Cid tica. La Favorita ua Impreuto de Tomb Gardt, Srol. Viuda 6 blJoS La acción pasa en el reino de Castille eo ¿I eûc �3'O. 1340, seguint Reconquesta pel -eeue del CArmen, Il.' 38. U.JndCucsla, eeue 111,1 t:arrül.a�1 n.- 9. t relacions amb la vídua de divuit del lB62 Campeador. Tingué anys noble aconseguir una accepta­ Juan de Velasco, Leonor de Cuzmán, que Li fou sempre fidel i li donà ció més cada cie la 1861-62. vegada jClllporada a Programa fins nou fills. Un d'ells, Fnrique de Trastámara, arribà a pujar al esdevin­ tron succeint el sell Pedro el en gran, però quan germanastre el Crucl , qual, morir el gué una veritable sensa­ seu pare i per tal de venjar la mare, occí l'infeliç Leonor a l'Alcàsser ció jòu a partir de la nit Totes les temptatives de remuntar-se fins a la font literària del ele Talavera. «SOla la direcció cie Lèon Pillet va començar el llibret han estat infructuoses. Elnucli dramàtic Tot i La Favorite no res a veure amb histò­ és, indubtablement, domini o. IIIfs bPII dit. el cie Madame Srolz 1:1 que tingui aquesta atroç del12 defebrer de 1841, regnal- lOpéra. till regllal absolut i com ... el de l'Ange.) que de la seva banda deriva del ja esmentat mélodrame despòtic pocs ria, un canemàs curull de monjos que pengen els hàbits per tal d'abraçar en què la irresistible i\o satisfeta cie la seva part ciel favor ciel públic. amants ou Madame 110 110 amants si fos no indemne la censu ra de Baculard d'Arnaud Les malhereux le Comte de Com­ Stolz podia soportar C¡lIe ningú que -reials, per poc- podia passar pas Carlotta el seu fos ella despertés cap entusiasme i utilitzava la seva Grisiféu del del seu roman de 1764 Mémoi­ italiana. Així, La Favorita es a el16 del 1843 minges 1790, procedent gotique iufluènciu. qllc uugmcruava dia a dia. sabre ('[ 11011 presentà d'agost debut a i ballà cis i l'Opéra res du Comte de Comminges. Allí el protagonista entra a la Trapa director. per mcnvstcnir èxits deis homes les amb elllibret de Calisto Bassi, el títol canviat en Elda i l'acció trans­ clones cl ralcru o la bcllcsa ciels quals lofenia ... en el divertissement de d'haver mort elmarit de la dona estimada. .. ferida a Síria i a 1113. ELda va ser també al Teatro del Corso a després Aquesta, refugia­ Entre Ics persones Cille molestaven "la favoru a", l'any com Cil dèiem nosaltres. hi havia Barroilhr-t. es l'acte La Favorita da al mateix convent disfressada de monjo novici, revela la seva que Bolonya i altre cop rebatejada com a DaiLa per Giuseppe Concetti segon. va cscandaluznr raut COrti jo mateix quail va sentir identitat en arribar-li la mort. Una història romàntica semblant a la dir a Pillet: «Madame Stolz és una Ïvlalibrau. però per al Teatro ele Roma el 1860, amb arnbientació armènia i el es convertí en una de les Apollo sense cis seus defectes .» de La deL sina del Duc de no endebades la simfonia de venerable transforrnat en dels dervixos. La Favorita fou cone­ fuerza Rivas; (Cilbcrt-Louis Duproz: Souoenirs d'un cllOlI/CIII) prior cap opere serie de Donizetti La Favorite anticipa amb evident afinitat expositiva la de Laforza deL guda com I Templari a Sidone al Teatro alla Pergola de Florència mantenir­ que aconseguí destino. mentre a Viena, el 16 de desembre del 1841, i amb llibret aleman Y,) se èxit a fou totes amb fins lafi L'Ange de Nisida es desenvolupa a l'època de Fernando L) rei de Richard und Math.ilde. De maneres, la primera representa­ cas ció el mes de del es donà al Teatro Nuovo del segle» Nàpols, que ocupà el tron del 1458 al 1494. L'amant que fa al és italiana, juny 1842, de Pàdua,

S " Il o K a on es aleshores al de \V I L I. I ¡\ �I ¡\ Il o Sylvia de Linares, noble dama andalusa exiliada Nisida, pertanyent Lombarde-Veneto, provincia l'imperi

a amb el títol cie Leonora di Gusman amb consagra les obres de caritat (tot justificant així allò de «l'àngel» habsburg, l'adaptació -els del títol) i s'enamora d'un senzill soldat, Leone Casaldi, també exiliat italians en dirien riduzione; expressió força més apropiada-llibretística '\ L E O O Il cl D I e L' Z \I A x , O S I e r I L.I F I I a III T I 27

«Aquesta òpera, en la de Francesca Jannetti, que va eliminar tota referència monàstica qual trobem les virtuts i transformant el Superior Balthazar en el feudatari Baldassarre, sogre d'Alfonso XI i de Fernando. els defectes (sobretot els pare Amb aquesta supressió de l'element religiós, si més no, l'obra hauria defectes) del Sr: Donizet­ pogut ja perfectament superar fins i tot la mateixa censura ponti­ ha sense ti, triomfat gran fícia, i de fet aquest estratagema ablanidor fou emprat també en una més ben entusiasme, o, sinopsi delllibret -atribuïda a Cammarano- redactada per a l'estre­ dit, sense oposició. Hi na al San Carlo de Nàpols el 20 de gener del 1850, en què la trama tro bem facilitat, melodies es complicava, però, encara més. Sota l'aparença de Leonora s'ama­ el fantasiós llibretista, Zobeide, filla d'Ismail, rei moro feliçment concebucles, garia, segons de Granada, mort en batalla per Alfonso Álvaréz (feudatari castellà passatges per a la veu però no pas rei) vidu d'Elvira, filla de Baldassarre Ramírez, gentil­ ben una certa escrits, home pare de Gernando (no es podia dir de cap manera Fernando, brillantor, però també, a atesa la coincidència amb el nom del rei Borbó). Alfonso pretén d'unir­ se amb la falsa de la l'esmentat text cada pas, melodies gas­ Leonora, l'origen qual, segons «no era a amb les arts més subtils tacles i [rases elementals, desconegut Baldassarre, que posava tota mena d'obstacles a les conjecturables noces per tal d'impe­ trivials; una precipitacio dir que mare novella d'avorrible raça fos imposada als fills de la seva i a Itàlia negligència que estimada i difunta Elvira». Gernando, com sempre es perdonen, però que no ignorant de tot, es troba casualment amb ella, són adequades als cos­ se n'enamora i la demana per esposa al mal tums més seriosos dels dispost Alfonso. El pare, que arriba quan ja s'ha fet el casori, en denuncia el tèrbol ori­ nostres teatres lírics» «i atès l'invencible i pregon menys­ GAUTIEH gen Crít.ica cie l'estrena cie La Faoorita preu que nodrien els espanyols per la «La 7 cie desembre cie 1840 presse'. Gernando elludibri (recollij a l.'ar: dramatique en France sang africana, rep depuis vingt-cinq arts) dels seus iguals. En va foren les pro­ testes de la infeliç donzella d'haver abandonat les seves falses creences:

la marca de l'oprobi originan pesava damunt del seu cap. Gernando la curullà Dreta: de menyspreu i fugí d'ella amb horror. La M. Cardona: Caricatura del tenor morí de dolor, tot rebent, com Hipòlit Lazaro en el paper de Fernando. desgraciada Revista «Nostres Artistes» (24-1'1-192"1). a últim consol, el perdó de «l'espòs». El els esclaus constituïen la Pàgina anterior: racisme, quan lllusuació d una escena de Lo Faoorita trista realitat del «nou món», no era cen­ al Gran Teatre ciel Liceu. amb Julián Cavarrc. surable. \ L I: o () Il I D I c i z �I .1 \. o S I (; I I I. I r I I () /I I T I 29

per mi(.,.) Que pot ser no ho saps que el furor del meu pli sacsejà i atemorí tota la lberia?»). autèn­ tics despropòsits en boca dun sacerdot. Les intervcncions del presumpte prior durant els actes segon i tercer no són negligibles. d'altra banda, Don Gaspar avisa Alphonse del fet que «Du saint Père on annonce un important message», que J annetti trad ueix «Della tua sposa or gi LITIge il geni­ tor» (<

te les ne ou non decrets, leur resistez pas si je prononce l'anathème vengeur qui punit les forfaits» amb la resposta d'Alphonse «Je sais

I�S""IIII d .. I' Acre I. :2 chrétien doit au chef quadre qu'un de l'Eglise,) prêrre!»). text que té poca rela­ ("'II'I'0rada 19.56-57). ció amh «lo qui reclamo in faccia al ciel giustizia, Ove al dover t'op­ poni, in questa terra rivi di sangue scorreran tra poco» (<

sense sense davant del Cel i en cas Així i tot, mourens del camp de les hipòtesis i preten­ aquí justícia, que manquis al teu deme cor­ dre aventurar afirmacions definitives, moltes vegades la solució d'un reran aviat rius de sang per aquesta terra»}, amb la resposta del rei enigma és a Fabast de tothom, Per desembolicar la troca en el cas de «Rispetto io deggio della mia sposa al genitor, ma oblic te mai non che il tuo re son un La Favorita italiana n'hi ha prou d'ignorar les acotacions -afegides prenda io. (<

a de Baldassarre e es suavitzà i l'òpera conegué Itàlia l'èxit que mereLTIa- per adonar­ naçador «Tu per la scaltra abbietta -l'inefable Som­ ma hauria »- se que el llibret de Jannetti és laic, Ja d'antuvi suscita afegit «dcll'irnmondo sangue dei negri que del tuo amor perfectament Decorat de Soler i Hovirosa a fia a III vil dannar vuoi mia perplexitat la invocació dels frares «Del duce il viver piè bello» pCI' lacrc (temporada 1956-57). s'amanta, tripudio prolc?» (<

crit de «Els crítics utilitzen el Fernando «É spenta!» (a més en una tonalitat diversa: Fa mcnor en lloc del Si bemoll menor terme "convencional" en de l'original france ,en què Fernand dema­

na auxili als frares tot vous 311UJ1ciant «Et prierez pour moi demain» }, sentit pejoratiu; poques deixant de banda a la una l'atemptat música, és maniobra prou idònia vegades ho fan en el per eliminar ulteriors implicacions religioses. sentit propi d'aquest Elilibret de Calisto Bassi, ell C311vi, respecta la trama de La Favorite. mot, és a dir, que exem­ malgrat aportar-hi, ja a l'any 1843, el tan de tota l'escena sisena del plijica una convenció primer acte, que inclou l'allegro marziale de Fernand «Oui. ta voix Jannetti tradueix com che un tuo solo accento». .. m'inspire» que (. ). Un passatge pot «Si, Una nota del llibret, de la teatral de tots els una conven­ significativa praxi temps, exemplificar adverteix: «I'entrecornat s'omet» i això comprèn cl «final francès» tota ció pot, alhora, però vegada que l'òpera s'acaba amb les paraules d'Elda «lo muoio ... constitulr una utilització e perdonata! Entro alla tomba un giorno, Gilberto idolo mio, noi

i riuniti saremo ... Addio! així com magnifica especialment », del fet que «per estalviar temps. els actes i es apropiada d'aquesta primer segon representen seguits». De tota manera. l'obstacle principal pel' reconduir el text de Bassi a l'ambientació convenció, en termes molt original-i que probablement en decretà el descart- rau en el fet musicals i dramàtics . (. .) de l'alteració mètrica originada pel canvi de nom dels personatges: el terme "con­ Utilitzar Elda i ho hem i a Cilberto, ja dit, més Luigi (VU), rei de França, en com un lloc vencional" d'Alfonso (XI), Everardo di gran Mestre dels de l'Acre III al Cran Teatre del Liceu Barres, Templaris, Escena de lAcre II al Cran T'cau-e del Liceu (temporada 1960-61). Escenografia de oprobi és senzillament (temporada 1960-61). pel' comptes Baldassarre, Ciuffredi per Don Casparo, Ida pel' Ines, i una «nova»: Adele, dama francesa només al inacceptable; gran part que compareix segon (<

a un infelice. In D'altra i alIudeix cap novici en les frases «M'apella questa banda, després de les efímeres i pàllides aparicions de La

il mio soccorso ei chiede» Favorite en no notte giungeva ei qui, misero, infermo, temps recents, tampoc sembla massa arriscat preveu­ atès I'alt con­ re sort o sinó a l'ajut, mai negat tan sols al pelegrí desconegut, que -per per desgràcia, segons com es miri- La Favorita con­ i cal recordar tinuarà :fent camí en la cepte que de l'hospitalitat tenien els hidalgos, aquí famosa edició Ricordi. Ho titllarem de «mis­ no davant teri» editorial o l'exemple del vell Silva que, tot i odiant Emani, el traeix potser fóra millor parlar ele destí ineluctable? de l'obra amb el la presència del rei. Finalment, l'acabament sobtat A�IlIlEA MEII!.I Favoritismes

Stagna, Aramburo, Masini, Cayarre, Josep Palet, Alessandro Bonci, Mattia Battistini,

Blanchart, Tallien, Riccardo Stracciari, Segura- Hipolit Lázaro, Miguel Fleta, Oiacomo Lauri Volpi, Mario Filippeschi, Gianni Poggi, Jaume Marietta Aragall , A1ji�edo Kraus, Albani, Supervia, Buades, Oiuseppina Pasqua, Virginia Fedora Guerrini, Ebe Stiananib' Barbieri, Fiorenza Cossotto i Viorica Cortez, són alguns dels de les Favorites liceistes I�scella de lAere II intèrprets al Grall Teat re del Liceu (lclllporada 1966-67). que Marcel Cervelló reme/nora en la seva Pàgi tia srgiiclI1: història local de l'òpera de Donizetti, que s 'ha Escella ric racle IV al Cran 'T'pal re dC'1 Liceu representat al Liceu en 249 ocasions. (lclllporada 1966-67).

b òperes passa com mb plantes: n'hi ha maten millor en unes terres que en d'altres. Si encara hi ha

H.l cs .. en una A algúJ.csquc pugui sorprendre.a les.del fet que temporadagl.Le S'.acli­ com la d'enguany, amb un cartell dc títols més aviat migrat perles causes de tots conegudes, el Liceu hagi programat La Favorita -en concert, i al Palau, per acabar-ho d'amanir!-, caldrà recordar-li que

a Barcelona de Donizetti no ha estat mai una forastera. Com 1':f;('('IIH de l .\('1(' I al Crall Te.u n- ck-l Liceu l'òpera (11'IlII'0rada 1')1>6-67). a moltes altres bandcs -no a totes. és clar-, aq uest títol ha agradat 34 I F il V () Il I T I S .\,1 I': S

«Obra que requiere aquí sempre, i molt. 1 no només pel fet de constituir un repte dels més seriosos als una de les nostres debilitats confessa­ grandes voces y una per cantants, des, sinó per l'encís d'unes melodies ho reconèixer a excelente escuela en que, vulguem no, ens tenen el cor robat, l com que ja comença a donar gust això de lodos sus intérpretes, ser titllat de «políticament incorrecte», potser no serà del tot inútil bur­ tienen en su pues xar una mica en els antecedents d'aquest favoritisme. transcurso frecuente Rememorar l'anecdotari de la gènesi i de l'estrena de l'òpera, sense ocasión de probar sus aprofundir-hi massa, pot ser un exercici saludable, sobretot quan l'excel·lent treball del doctor Medi en mateix volum ens des­ merecimientos, dada aquest lliura de la feixuga tasca de destriar les entremaliadures que conver­ la exigencia de la tiren aquella grand opéra francesa original en el més a menys espuri partitura» melodrama italià que hem estat traguejant amb delit tots aquests anys. Progrnrlli:l de lu icmporadu 1969-70 Els fets són fan de bon recordar. dpi Crall Teau-o dr-l Lit-ou coneguts, però En la seva segona estada parisenca -ja havia viatjat a la capital fran­ cesa pel' tal de presentar Marino Faliero al Théâtre des Italiens l'any 1835- Donizetti arribava a P31'Ís el 21 d'octubre de 1838. Duia a la

butxaca un coruracte signat per Charles Duponchel, director de l'Aca­ démie Royale de Musique, per l'estrena de dues obres a l'Opéra: una d'elles era l'adaptació francesa del torpedinat (per la censura, s'entén) Poliu/o i l'altra havia de ser nova del tot. La primera arribà a terme i fou estrenada com Les Martyrs ell0 d'abril de 1840 amb Julie Doms-Gras i Gilbert Duprez. L'altra hauria estat Le Duc d'Albe, però el projecte se n'anà en orris tot i haver ja el compositor començat a treballar-hi. Les raons? Doncs foren molt senzilles, i ben aclaridores de com funcionava el món teatral en aquella època. Havia canviat el director de l'Òpera, que ara es deia Léon Pillet, i aquest ciutadà tenia com a maltresse attitrée la diva Rosine Stoltz (o Stolz, tot i que el seu .lutu 1If' Aragall (Frrrl1ltldo) i Fion-nan Cossouo [Lr-ounrn]. llom ele veritat era Victoire Noël), que havia, per tant, d'estrenar la ni Crall l't'al rr- del Lie('11 nouveauté donizettiana. A la Stolz, no li feia peça allò del ("'II'porada 1966-(7), però, Duc .rsu«. hi ha qui diu que perquè li semblava que el seu paper era poc lluït i també qui dóna per segur que no li abellia fer Ull paper que havia estat pensat en un primer moment per a la Doms-Cras, la seva odiada rival. El cas és que Donizzeui es trobà amb un manuscrit començat que ja no li servia de res. Pùgi lla spgiirll!: El contracte UllS terminis i el Mauur-l Auscusi (A I I'OIlSO XI), .11111111(' Aragall preveia peremptoris compositor s'hagué (FCI'II11l1do) i Fiorenza COSSOIIO (Leonora) Una de les obres tenia per al Théâtre de la al Crall T('/lirr drl Lic-eu d'espavilar. que pensades ('clI'porada 1966-(7) Renaissance amb llibret de Royer i Vaëz, L'Ange de Nisida -l'altra, F A v O HIT I S \I I:: S 37

una Fiancée du Tyrol que hauria d'haver estat una ampliació del Furiosa all'isola di San Domingo, no arribà a néixer- era ja del tot enllestida, i només la fallida d'Antenor Joly, empresari de la Renais­ sance, n'havia impedit l'estrena. Es podia aprofitar, sí, però caldria potinejar-la a fons, perquè era una obra en tres actes (Pillet volia una grand opéra en quatre) i el paper principal era per a una lleuge­ ra (l'havia d'estrenar la soprano anglesa Anna Thillon -Sophie Anne Hunt-, gran triomfadora en l'estrena de la versió francesa de Lucia al mateix teatre, ara tancat) mentre que la senyora Stolz era una mezzo de cap a peus, tot i que algú ha apuntat que podia tractar-se d'una soprano falcon (hi ha qui veufalcons i soprani drammatici d'agilità fins a la sopa). Com sortir-se'n, doncs? Cap mena de problema. Del primer acte se'n fan dos, es canvia el text -ja que hi estaven avesats, a I'època-, s'escriu de bell nou un ballet i un parell d'àries noves de trinca, i feina feta. total: un mes. Jaume Aragall (Fernando) al Cran Teatre del Liceu Temps Avui teatres en una (temporada 1969-70). hi ha que necessiten dos per assajar nova pro­ ducció de Le nozze di Figaro. Sembla que qui s'encarregà de coor­ dinar el remaniement delllibret fou Eugène Scribe, tot i que la seva cullerada personal és més que dubtosa: hi ha una anotació a l'última pàgina del manuscrit en la qual un dels llibretistes originals, Gusta­ ve Vaëz (Jean-Nicholas-Gustave Van Nieuvenhuysen, 1812-1862) assegura que «Les changements de paroles ont ils fait (sic) sur le manuscrit par moi». La qual cosa, per cert, no impedí Scribe d'incor­ poraI' elllibret de La Favorita al volum IV de les seves «Obres com­ pletes», tot i precisant «en société avec MM. A. Royer et G. Vaéz». Quina barral Pel que fa al malaguanyat Duc d'Albe, la partitura fou completada, ja mort Donizetti, pel seu deixeble Matteo Salvi i estre­ nada, amb un llibret italià d'Angelo Zanardini, al Teatro Apollo de Roma el 22 de març de 1882, amb Abigaille Bruschi-Chiatti, Julián Gayarre i Leone Giraldoni. La Favorite, en la seva configuració final, incorporava com a frag­ ments no procedents de material preexistent, a més del divertissement

dansé de les àries ') il'andante con a trio a la Vicenç Sardinero (Alfonso XI) i rigor, (identificat par­ James Morris (Baldassarre) titura), així com l'air héroïque per a tenor que tancava el primer al Gran Teatre del Liceu (temporada 1969-70). acte i que gairebé sempre es talla a les representacions de teatre. Els Pàgina anterior: de l'estrena a de París el2 de desembre de 1840 Viorica Cortez (Leonora) al Gran Teatre del Liceu protagonistes l'Opéra (temporada 1969-70). foren la Stolz, naturalment, Gilbert Duprez -el famós introductor 38 I F il II O 11 I T I S \1 E S F I I' O 11 I T I S .\1 E S 39

«Viorica Cortez impre­ del Do de pit i primer Edgardo a la Lucia italiana-, Paul Barroilhet, sionó muyfavorablemen­ que debutava i que Donizetti considerava un bon baríton, encara «un a del12S i Nicholas Pros­ te tanto en lo vocal como que peu exageré» (carta Duprez 1838), per Levasseur com a Balthazar, Dirigia l'orquestra François-Antoine en lo escénico. Nuestro Habeneck, director principal de la casa, que fundador fou de l'Orques­ tenor Jaume Aragall tra del Conservatori de París i introductor a la capital de França de de ofrecio las excelencias les simfonies de Beethoven, La primera representació va ser rebuda su bella voz, con un fredament, però l'òpera anà gradualment guanyant adeptes, sembla en bona a les Fernando de altos vue­ que part gràcies danses, magníficament coreografiades per Jules-Joseph Perrot, i a la gran actuació de la seva muller, la los, como es clásico ,Y ballarina Carlotta Grisi -casina de la gran soprano Giulia Grisi i de en los gran­ obligatorio la mezzo Giuditta Grisi-, que debutava també a l'Opéra, L'historia­ des tenores espaiioles. dor Charles de Baigne (<

«Los criticos se han visto direcció del mestre Marià Obiols, s'hi distingiren la mezzo Noémi de obligados a reconsiderar Roissy, el tenor Giacomo Rappa, el baríton Luigi Valli i Attilia alternà amb el baix barceloní de tan elfenómeno Donizetti Arnoldi, que gran Agustí Rodas, llarga carrera al nostre teatre. Completaven el repartiment Josep Font después de que el públi­ i Maria Soriana. Era l'òpera número 37 de les representades al Gran co con su refrendara Teatre i assolí catorze representacions en aquesta primera tanda. El

entusiasmo la iniciativa en tenor Giacomo Rappa, que sembla que no es trobava bones con­ de algunos hombres de dicions el dia de l'estrena, era una figura molt apreciada pels liceis­ tes de Havia debutat al nostre teatre el 24 de teatro, cantantes e inues­ l'època. d'agost 1848, en la funció número 147 d'ençà de la inauguració. tigadores, de dar a cono­ És palès que no ens podem entretenir tant com voldríem en esmi­ cer la parte de la pro- colar la història de les Favorites liceistes -249 representacions aillarg ducción donizettiana que de la trajectòria del Teatre, havent-hi figurat en seixanta-una tempo­ la abulia o la rutina rades!-, però sí que serà oportú d'ensalgar aquestes ratlles finals habian dejado arrinco­ amb el polsim d'alguns dels noms que hi han fet forrolla. ¿Com no evocar', en efecte, les figures mítiques de Mangini, Stagna, Aramburo, nada en los archivos, y a Abruñedo, Masini a Gayarre, tots ells grans intèrprets del paper de la que de modo tan Fernando al Liceu? I les Marietta Albani, Borghi-Mama, Mei, Super­ se injusto referian aque­ via a Buades, Leonores de luxe? Marc Jesús Bertran ens recorda la data llos latiguillos según los memorable del 22 d'octubre de 1881 (<

«El belcantismo es más

dificil porque la voz lo hace todo, estás solo ante el peligro. No es como en el verismo, en el que tienes el apoyo de la orquesta a de la direc­

ción teatral (.. .). Hay quien valora igual el verismo que el belcontis­ ma, cuando las diferen­ cías de dificultad vocal

son abismales» Vicenç Sardinero (Alfonso Xl) Alfredo Kraus (Fernando) al Cran Teatre del Liceu al Cran Teatre del Liceu ·1981-82). ALFIlEDO KnAUS (temporada 1981-82). (temporada

confirmà un cop més l'olfacte d'un empresari que poques vegades s'equivocava, Elena Nicolai, Giovanni Malipiero i Carlo Tagliabue. En vuit ocasions més, d'ençà d'aquella temporada, ha trepitjat La Favorita les taules del Liceu i gairebé sempre -és a dir, sempre que hi ha hagut les veus adients- amb èxits sorollosos. Recordem, molt breument, els intèrprets que més han sacsejat l'imaginari popular en aquests anys: Mario Filippeschi, Gianni Poggi.) Jaume Aragall i Alfredo Kraus entre els tenors; Ebe Stignani, Fedora Barbieri, Fiorenza Cossotto i Viorica Cortez entre les protagonistes femenines, i encara Savarese, Ausensi a Sardinera i fins i tot aquell James

Marris que tot just començava ... El doctor Roger Alier esmentava en la seva obra «El Gran Teatro del Liceo - Historia artística» aquest testirnoni d'Antoni Marqués al «Diari de Barcelona» arran d'una reposició donizettiana dels anys quaranta: «Arribarà un dia en què Donizetti ja no s'oposarà a Wagner amb l'etiqueta de "dolent" en contraposició a allò "bo", sinó que hom el situarà en el seu lloc adient, que no és pas, certament, el de la insubstancialitat». Només cal resseguir les cartelleres de tots els teatres del món per adonar-se que aquest dia ja ha arribat. I d'aquest anterior: Pàgina fet, tots n'hem més rics. Escena de La Fauorita al Cran Teatre del Liceu quedat (temporada 1981-82). MAIICEL CEIIVELLÓ Biografies R J e H A ROB o N y N e E (Director Liceu en la seva presentació al musical) Va néixer a Sidney, Théâtre des Champs-Elysées de començà els estudis al New South París, amb Lucrezia Borgia. Wales Conservatorium i els conti­

nuà a Londres. Debutà com a

director d'orquestra a Roma l'any 1962. Des d'aleshores ha dirigit als e A R L o s Á L V A REZ (Alfonso XI) centres operístics i musicals més Va néixer a Màlaga i estudià en el prestigiosos, dels quals cal desta­ conservatori d'aquesta ciutat, on car el Metropolitan de Nova York, també féu la carrera de Medicina. Hichard Bonyngc Covent Garden de Londres, Aus­ Començà a cantar òpera com a

tralian Opera (Sidney), Teatro amateur en papers de Marina, La en Colón de Buenos Aires, Festivals Traviata i Carmen. En aquesta Se siente tí de Florència, Viena i Edimburg, darrera òpera, el tenor Luis Lima

París, Roma, Munie, Hamburg, l'escoltà i es va interessar per la Madrid, Tokyo, Chicago, San Fran­ seva carrera. Pocs mesos després cisco, Toronto, Vancouver, Esto­ van fer un concert plegats al Tea­ colm, etc. tro Arriaga de Bilbao.

Va ser director de la Sutherland­ El 1990 debuta al Teatro de La Zar­

Williamson Opera Company· i zuela de Maclrid amb La del mano­ director artístic de l'Òpera d'Aus­ jo de rosas i ràpidament la seva tràlia. Ha destacat com a defensor carrera coneix lila empenta extra­

d'obres poc habituals del reperto­ ordinària fins a arribar a rebre ofer­ ri francès (Esclamwnde, Le roi de tes dels escenaris més importants Lahore, Hamlet, Les Huguenots) i delmón: Covent Garden de Lon­ belcantista (Beatrice di Tenda, dres (La Traviata i Fedora); Viena Semiramide, La fille du régiment, (Fedora, La Traviata,!l barbiere etc. ). di Siviglia, Don Carlo iIPuritaniï; Posseeix tilla cliscografia important i, Bonn (El Guaraní, amb Plácido els darrers anys, ha dirigit al Gran Domingo); Zuric (La Bohème i Teatre del Liceu Norma, Lucia di Il barbiere di Siviglia); Madrid Lammermoor, Lucrezia Borgia, (levgueni Onieguin i Falstaff); Roberto Devereux, Maria Stuarda, Metropolitan de Nova York (La Anna Balena i Lafille du régiment, Traviata); Scala de Milà (Mada­ sovint amb Joan Sutherland o Edi­ ma Butte/jly). ta Gruberova com a protagonistes. E11995 debuta al Festival de Perala­ Carlos Álvarcz Va dirigir l'Orquestra i el Cor del da amb Carmina Burana d'Orff, 46 I Il I () e H A F I E S

amb l'Orquestra de RTVE i l'Orfe­ rita a Bèrgam i Maometto a la Sca­

ón Donostiarra, di rigits per José la de Milà. Antonio Sainz Alfaro. La tempo­ L'any 1995 cantà La Favorita al Tea­ rada 1995-96 debuta a Ja tempo­ tro Colón de Buenos Aires. També rada del Gran Teatre del Liceu ha interpretat Capuletti e i Mon­

amh Oiooanna d'Arca. tecchl, La gazza ladra, La forza del destino i Tancredi, entre cI'al­

tres. Ha participat en una nova producció cie Mitridate re di ponto e LOR I A S e A L e II I (Leonora) a l'Òpera ele Zuric. Nascuda a Trieste, inicia els estudis També ha cantat a l'Òpera de Roma de cant amb Iris Adami Corradetti (Maria Stuarda i La Favorita), a i, posteriorrnent, amb el professor la Staarsoper de Berlín (Tancredi), Metternich, Debuta en aquesta ciu­ a I'Acadèmia de Santa Cecília a tat amb el Requiem de Verdi Roma (Stabat Mater de Rossini) i

lnicià la carrera musical amb La Cene­ al Teatre Comunale de Piacenza rentola al Teatro Bellini de Catà­ (Don Carlo i Norma). Ciaria Sculc h i nia. Tot seguit interpretà els papers Debuta a la temporada del Gran Tea­ d'Emma (Zeùrúra) i Andromaca tre ciel Liceu. (Ennione) a l'Òpera de Roma, Siniade (Mase in EgiffO) a Bolonya, Rosina (11 barbiere di Siviglia) a Verona, París, Gènova. Trevise, .J O S E P BR O S (Fernando) Nascut

Macerara i a la Staatsopel' de Vie­ a Barcelona, estudià al Conserva­ na. A l'Òpera de Monte-Carlo de­ tori Superior de Música d'aquesta butà amb el rol de Sara (Roberto ciutat i amb Jaume Francisco Puig. Devereux). Ha cantat diverses ve­ El1986 fou guru-donat en el Con­ gades al Festival cie Pesaro títols curs Internacional de Cant Fran- com ara Ricciardo e Zoraide, Semi­ cesc Viñas. Debutà el 1987 a Pal-

remide i Moometto. ma de Mallorca, amb Carm ina Josep Bros L'any 1992 actuà per primera vega­ Barana de Carl Orff i ele seguida da al Metropolitan de Nova York cantà òperes, concerts i recitals per amb Semiramide i al Carnegie Hall Espanya, Itàlia i Gran Bretanya. El amb Anna Balena. Aquest mateix 1992 intervingué al Festival ele

ilil)' cantà Werther, Roberto Deoe­ Peralada i cantà Don. Pasquale a reux i Maria St uarda a Bolonya, Sabadell, La Favorita a Las Pal­ Mase in é);itto a Nàpols, La Faoo- mas cie Gran Canaria, Rigoletto a 48 Il IOC H 1\ F I " S I Il I () e; H \ F I E s 49

Palma de Mallorca i. Les Debutà al Gran pêcheurs Campogalliani. per al Teatro Massimo de Palermo Diploma Villas i la Beca de la Dipu­ de al Teatre Grec de Barce­ Teatre del Liceu la perles temporada S'inicià en l'òpera al Club Polim­ tació de Barcelona lany 1990. lona. El novembre del mateix 1985-86 i. des d'aleshores ha inter­ any nia de Barcelona i posteriorment Ha estat guanyadora per dos anys con­ a hora tenor en més d'un centenar de substituí darrera el que vingut fou tenor titular de la Companyia secutius de la Marató de Noves havia Anna Balena al Ha destacat en d'interpretar representacions. Lírica Nacional de José Tamayo. Veus, organitzada per l'Òpera ele i en com els de Rei Ferran Gran Teatre del Liceu debutà personatges Ha cantat La vida breve de Falla Cambra de Catalunya, i ha rebut teatre al costat d'Edita Colón de Cres­ aquest (Cristóbal Balada), a París, Roma, Karlsruhe, Ginebra, el segon premi en el concurs nacio­ Richard contes i Srr-fu no Palat cbi Gruberova, dirigit per pel (Les d'Hoflinann), Edimburg, Viena Israel. En el nal Eugenio Marco per a cantants Podestà cosa Don Basi­ Bonyoge. (Una rara), Grec 88, va interpretar el paper de d'òpera, a Sabadell. Ha intervin­ Posteriorment canta al Festival de lio barbiere di Colline (II Siviglia), Duca di Mantova de Rigoletto, en gut com a solista amb l'Orquestra Talbot Stuar­ Peralada (L'eLisird'amore), al Tea­ (La Bohème), (Maria la producció de l'Òpera Forum de la Metropolitan Opera I-louse de tro Sao Carlos de Lisboa Rochefort i (Falstaff, da), (Anna Balena) d'Holanda. Amb el grup Òpera de Nova York, a Pamplona. I e i Teatro Ferrando El Capuleui Montecchi}, (). març Cambra de Catalunya ha protago­ Debutà al Teatre cie la Faràndula ele de Zuric di de 1994 va cantar Timur Regio Panna, (Lucia (Turan­ nitzat les estrenes mundials de Bot­ Sabadell (1988) amb el paper al Sant i la tem­ Lammermoori, Amsterdam (Fals­ dot) Palau Jordi xí, Botxí de Lleonard Balada, d'Euridice (O¡fèo eel Euridiceï. Ha amb 1994-95 laf/; Chailly/Pasqual), Berlín, porada interpretà Spara­ aquesta darrera a Barcelona i format part ele la companyia de fucile al Teatre Victòria. Tenerife (Cosi./àn tutte), Hamburg, (Rigoletto) Frankfurt. teatre Els Joglars. Al Gran Teatre Colònia La 1996-97 els Debutà al la (La sonnarnbulai, Bilbao, temporada interpretà Liceu temporada 1971-72 del Liceu actuà per primera vega­ de i Staatsoper de Viena, Roma, Mont­ papers Banquo (Macbeth) amb Les Huguenots; des d'alesho­ da amb La Fùunma (1989). Des Tel Aviv di Lam­ Conte Rodolfo al peller, (Lucia (La sonnambula} res, ha intervingut en tots els cicles d'aleshores ha intervingut en les amb Zubin Palau de la Música. mermoor; Mehta), excepte el 1975-76. Darrerament òperes: Manon Lescaut, Ienufa, a altres tea­ Oviedo i Bayerische Staatsoper de Des de 1988 canta també ha interpretat Delil (Giovanna Bods Goclunov, Die IValküre, Salo­ Munie Balena tres (Anna dirigit per espanyols (Madrid, Sevilla, d'Arc) i Beppe (Pagüacci). me, Una cosa rara i Le nozze di Las Jonathan Miller). La temporada del València, Peralada, Mallorca, Figaro, entre er altres. Aquesta tem­ i a Liceu 1995-96 intervingué en un Palmas, Tenerife, Oviedo, etc.) porada ha interpretat el rol Buenos concert amb Edita Gruberova. La l'estranger (París, Tolosa, d'Ortlincle a Die TValkùre. temporada següent interpretà el Aires, Metropolitan de Nova York, BEGOÑA ALBEHDI (Inés) Nasqué \YI i paper d'Elvino (La sonnambula¡ ashington Marsella). a Barcelona i cursà els estudis de al Palau de la MÚsica Catalana. cant al Conservatori Superior de Música del Liceu. En finalitzar la ORQUESTHA SlfI.IFÒNICA DEL seva carrera obtingué el Premi CHAl TEATHE DEL LICEU .J O S E PRU I Z (Don Casparo) d'Honor. Després cursà estudis de El primer director titular de

es al Con­ S T E F A N O PAL AT C II I (Baldas­ Tenor barceloní, formà perfeccionament sota la direcció l'Orquestra Simfònica del Gran sarre) Nasqué a Barcelona, on feu servatori Superior Municipal amb dels professors Juan Oncina i Tatia­ Teatre del Liceu fou Marià Obiols. Begoña Alberdi Bracons de Colomer a Ità­ els estudis de cant amb Maia Mays­ Carme i, na Menotti. Participà en els cursets En la seva llarga història ha estat ka i els amb Fran­ amb Gina Guardonat al completà Jaume lia, Cigna. d'interpretació Gino Becchi els anys dirigida per batutes convidades Lilla beca Josep BIliz cisco Puig, Gino Bechi i Ettore Concurs Viñas, obtingué 1987, 1988 i 1989. Obtingué el com ara Franco Faccio, Arturo 50 I Il IOC Il \ F 1 I: s 51

Toscanini, Otto Klemperer, Bruno COR DEL TEATRE DEL LICEU Enregistraments S'Inclou una selecció cie les versions Gianni Poggi (F), Ciulierra Simionato Walter, Hans Knappertsbusch, El Cor és una peça fonamental íntegres. Els personatges principals (L), Ettore Bastianini (A). Jerome Erich Kleiber, Clemens Krauss, dels espectacles del Cran Teatre del són esmentats en l'ordre següent: Hines (B). Orquestra Studio. Dir.: Josef Keilberth, Hans Swarowsky, Liceu i, des de la primera tempo­ Fernando (F), Leonora (L), Alfon­ Alberto Erede. Decca. 1955 (CD) Karl Elmendorff, Franz Kon­ rada del Consorci, ha experimen­ so XI (A).) Baldassarre (B). A con­ witschny, Igor Stravinsky, Antal tat una renovació constant. En tinuació l'orquestra, el cor, el direc­ Luigi Ottolini (F), Fiorenza COSSOl,'O Dorati. Georges Sebastian, Anto­ iniciar la temporada 1982-83, tor musical, el segell discogràfic i (L), Cm10 Cuelfi (A). de Orqucsrra SirnfòniCA i COI' Orquestra del Crall Teatre ciel Liceu nino Votto, Max von Schillings, Romano Gandolfi es féu càrrec de 1'811)' de l'em·egistrament. la RAI. Du.. Cian- Paolo Sanzogno. Alexandre Clazunov, Ottorino Res­ la direcció juntament amb Vitto­ Fonit Cerra. 1960. pighi, Albert Coates, Joan Lamote rio Sicuri, La temporada 1990-91, de Grignon, Josep Sabater, Jaume Andrés Máspero fou nomenat Cianni Raimondi (F), Giulietta Simio­

Pahissa, Joan Manen, i darrerament subdirector del Cor, que m'a diri­ nato (L), Mario Zanasi (A), Nico­ Gerd Albrecht, Richard Bonynge, geix: com a titular. Henri Albers (F), Ketty Lapeyrette (L), la Zaccaria (B). Orquestra i Cordel Paolo Carignani, Franz-Paul Dec­ D'entre les seves actuacions cal asse- Robert Lassalle (A), Marvini (B). Teatro San Carlo de Nàpols. Dir.: ker, Romano Gandolfi, Lamberto nvalar el Reguiem de Verdi (Tea­ Orquestra Studio. Dir.: Ruhlmann. Fernando Previtali, Bongiovanni, Gardelli. Armando Gatto, Cristó­ tro Real de Madrid) i la primera Bourg, 1912. 1963 (CD) bal Halffter, Janos Kulka, Peter versió escenificada a Espanya de Maag, Riccardo Muti, Woldemar l'òpera Moses und Aron de Giuseppe Di Stefano (F), Giulietta Alfredo Kraus (F), Fiorenza Cossotto Nelsson, Vadav Neumann, Josep Schonberg (Gran Teatre del Simionato (L), Enzo Mascherini (L), Sesto Bruscantini (A), Ivo Vil1- Pons, David Robertson, Antoni Ros Liceu), a més del Reg uiem de (A), Cesare Siepi (B). Orquestra i co (B). Orquestra i Cordel Teatro Marbà, Iulius Rudel, Pinchas Stein­ Mozart, la Missa Solemnis de Cordel Teatro Bellas Artes de Colón de Buenos Aires. Dir.: Bru­ berg, Peter Schneider i Silvio V 81'­ Beethoven i la Missa de La Coro­ Mèxic. Dir.: Renato Cellini. SRO, no Bartoletti. GOP, 1967 (CD) viso. Els directors titulars de la for­ nació de Mozart. 1949 (CD) mació han estat Eugenio M. Marco El Cor del Gran Teatre del Liceu ha [aume Aragall (F), Fiorenza Cossotto i més endavant Uwe Mund. actuat a les Arenes de Nîmes, en Cianni Raimondi (F), Fedora Barbie­ (L), Anselmo Colzani (A), Ivo Vin­ L'Orquestra ha actuat al Teatro Real ocasió de l'estrena a França de ri (L), Carlo Tagliabue (A), Giulio co (B). Orquestra i Cordel Teatro i al Palacio Real de Madrid, les Are­ l'òpera de Verdi!l Corsaro, Tarn­ Neri (B). Orquestra de la RAl. Dir.: Reggio de Torí. Dir.: Ettore Gracis. nes de Nîmes, l'Òpera de Lud­ bé ha interpretat Lucia di Larn­ Angelo Questa. Palladio, 1954 (CD) Melodram, 1968 (CD) wigshafen, el Théâtre des Champs mermo or a Ludwigshafen i Lu­ Elysées de París, el Palau de la crezia Borgia a París. Ha cantat Guy Fouché (F), Simone Couderc (L), Alfredo Kraus (F), Fiorenza Cossotto Música Catalana i el Teatre Grec sota la direcció dels mestres Charles Cambon (A). Orquestra de (L), Sesto Bruscantini (A), Rugge­ de Barcelona, el Festival d'Oran­ Albrecht, Decker, Gatto, I-Ioll­ l'Association des Concerts Pasde­ ro Raimondi (B). Orquestra i Cor ge, l'Odeon Herodion Atticus d'Ate­ reiser, Kulka, Mund, Nelson, loup. Dir.: Jean Allain. Accord! de l'Òpera de Tokyo. Dir.: Oliviero nes i el Festival cie Peralada, entre Pericle, Rennert, Rudel, Stein­ Musidisc, 1954 (CD) de Fahritiis. Foyer, 1971 (CD) d'altres indrets. berg, \\leileert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres. 52 I': \ Il I,: e I s T Il A II I,: \ T S

Barry Morell (F), Fiorenza Cossotto Jean - Luc Viala (F), Hélène Jossauel (1..), Vicenç Sardinera (A), Iva Vin­ (1..), Marc Ivaldi (A), Lionel Sarra­ ca (B). Orc¡ uestra Simfònica i Cor zin (B). Orquestra i Cor del Cen­ del Cran Teatre del Liceu. DiT.: Ina tre National de Music¡ue de Cham­ Savini. Savini Ed., 1972 (CD) bre d'Ac¡uitanie. Dir.: Jacques Pernoo. (Selecció). Erato. Luciano Pavarotti (F), Maria Luisa Nave (1..)') Renato Bruson (A), Giuseppe Morino (F), Adelisa Tabia­ Bonaldo Giaiotti (B). Orquestra i don (1..)') Paolo Coni (A), Alessan­ COI' ele la \Var Memorial Opera dTO Verducci (B). Orquestra Inter­ House de San Francisco. Dir.: Car­ nacional d'Itàlia. Cor Filharmònic la Felice Cillario. Frequenz, 1973 de Bratislava. Dir.: Fabio Luisi. (CD) Nuava Era, 1989 (CD)

Alfredo Kraus (F), Shirley Verrett (1..), Luca Canonici (F), Gloria Scalchi (1..), Elvil1e (A), James Morris (B). René Massis (A), Giorgio Surjan Orquestra i Cor elel Metropolitan (B). Orquestra de Bergamo. Dir.: ele Nova York. Dir.: Eve Queler. Donato Renzetti. Fonit Celia Ricor- BIR,1974. di, 1991 (CD)

Luciano Pavarotti (F), Fiorenza Cos­ sotta (1..), Gabriel Bacquier (A), Nicolai Ghiaurov (B). Orquestra i Cor elel Teatro Comunale de Bo­ lonya. Dir.: Richard Bonynge. Decca, 1974 (CD)

Alfredo Kraus (F), Stefania Tockzys­ ka (1..), Vicenç Sardinero (A), Cesa­ re Siepi (B). Orquestra i Cor del Teatro Reggio de Parma. Dir.: Monica. HRE, 1982.

Premi al millor cava Mecenes de la Fundació Guía de Vinos Gourmets 98 del Gran Teatre del Liceu 55

,...... , ..... Pròximes funcions Concert Luba Orgonasova i Ann MUITay

Obres de Haendel i Mozart

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d orquestra: Frédéric Chaslin

Palau de la Música Catalana

Divendres, 27 ele març, 21 h, funció núm. 12, torn C

«L'eltsir d'amore» de Gaetano Donizetti

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Paolo Carignani Direcció d'escena: Mario Gas Escenografia i vestuari: Marcelo Grande Nova producció: Gran Teatre del Liceu

Josep Bros, Leontina Vaduva, Àngel Òdena, Rolando Panerai i Hosa M. Conesa.

Teatre Victòria Dissabte, 18 d'abril, 21 h, funció núm. 13, torn C Dilluns, 20 d'abril, 21 h, funció núm. 14, torn A Dijous, 23 d'abril, 21 h, funció núm. 16, torn B Diumenge, 26 d'abril, 17 h, funció núm. 18, torn T Dimarts, 28 d'abril, 21 h, funció núm. 19, torn D en Q) Dijou ,30 d'abril, 21 h, funció núm. 20, torn E Oí e Q) x Q) Juan Lomba, M." José Moreno, Zeljko Luêié,

5: Luciano Miotto i Conxita Garcia. 5: 5: I' I Teatre Victòria Dimecres, 22 d'abril, 21 h, funció núm. 15, fora d'abonament (funció a preus especials) Lu del Modernisme vu tenir lu sevu '5run personulitut purticulur Divendres, 24 d'abril, 21 h, funció núm. 17, expressió en lu cristulleriu. ti seu co.r ò.crer vu ser tun com uvui ho '5enuí fora d'abonament (funció a preus especials) és el Monustrell x o.re!Io. Aquest brut de bruts rno.nré ínreç res tots els components beneficiosos que Iu pell del ro.ïrn deixu en el most després del premsut. Unu peculiuritut que el dis tino e ix o.mb un color de tons n o.cr ot s i un buquet reulment exquisit.

Copa Catalana del Segle XIX. Col·lecció Glòria Ferrer. ; ENCONTRARA EN NOSOTROS UN INSTRUMENTO DE APOYO

DIIlECCIÓ D',lIlT I DISSEi\Y CIlAFIC: JOSEi' BAGÀ.

FOTOGIlAFIES: ANTONI BOFILL (CHAN TEATHE DEL LICEU), BAIlCELÓ (CHAN TEATHE DEL LICEU), ANTONI HAS lliGAU (CHAN TEATHE DEL LICEU), EHCOLE SOIlMANI SCENOGIIAFIA (CIlAN TEATHE DEL LICEU).

IMPlu,ssló: ICOL DL B - 11581 - 98

EDICiÓ I PUBLICITAT: AH'r,CO/PIlENSASI TAM S.L.

COL'LAIlOHACIONS I ACIlAï"IENTS: JOAN MATABOSCII Soi.en, ICNASI SAHDÀ, JOAQUI�I (BOHIIA, EVA SOLANS. TIlADLICCIONS: LounDES BICOHHA (<< L' AVENÇ, S.L.»), MAncEL CEIlVELLÓ. Central Hispano