DOCSLIB.ORG

18412 Cmp.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
18412 Cmp.Pdf <ID GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1997-98 De dia CONSORCI DEL GRAN TEATHE DEL LICEU GENERALITAT DE CATALUNYA 4i} AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA AlORICA DIPUTACIÓ DE BAHCELO A La Favorita Òpera en quatre actes Llibret d'Alphonse Royer i Gustave Vaëz sobre el drama «Le comte de Comminges» de Baculard d'Arnaud Música de Gaetano Donizetti En versió de concert Palau de la Música Catalana Dilluns, 23 de març, 21 h, funció núm. 10, torn A Dijous, 26 de març, 21 h, funció núm. 11, torn E Fem realitat el nou Liceu Fundació Grup Set I.RELLI Central Hispano jI( nia Caixa" � iIIIIIIIIf ernte 5U&.ZERM"NFRA c' '3 .-I E'cl>ù.c:. BASF PHILIPS Banco MANTENIMIENTOS ESPECIALES Santander � RUBENS, S_A_ Banesw tv gasNalural e R VINSA Cambra Oficial de Comerç Autopistas CESA winterthur Indústria i Navegació de Barcelona � _, .Grupo �Dragados � Ercros I·�Endesa � .dJlb. '9l(F de Barcelona Thyssen Boetticher S.A. Sj\i9ües CAIXA DE CATALUNYA •••• TURISME DE BANCO BILBAO VIZCAYA BARCELONA CANAL+ # BANCACATAlANA - FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge. , Index 9 Repartiment 10 Resum argtlmental 20 Leonora eli Guzman, o sigui La Favorita 32 Favoritisme 44 Biografíes 51 Enregistraments 55 Pròximes funcions ® La Favorita Alfonso XI Carlos Álvarez Leonora Gloria Scalchi Fernando Josep Bros Baldassarre Stefano Palatchi Don Gasparo Josep Ruiz Inés Begoña Alberdi Direcció musical Richard Bonynge ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRA TEATRE DEL LlCEU Director del Cal' Andrés Másp ero Concertino Evgueni Crach! Materials musicals BMC Bicordi, Spa. 10 Autorerrat de Caetano Donizet-ti (18-11). Musée Douizeui. Pàgina scgiienl: Hcmbraudt ("1606-1669). Resum argumental Rijksmuscurn Amsterdam. del Les situacions inversemblants que planteja la traducció italiana francès original de La Favoritajizn que el seu llibret sigui especialment complicat. Leonora, l'amant del rei castellà Alfons XI, s'enamora de Fernando, un monjo de clausura que abandona el monestir per seguir-la. La fatalitat s 'apodera de la parella quan el rei els obliga a casar-se: la felicitat de Fernando esdevé desesperacio quan sap que la seva esposa torna al ara és no és altra que la meuca del rei. Aclaparat, monestir, però veu com el seu Leonora qui el segueix per implorar-li perdó; Fernando en el cel. amor reneix, justament en el moment què ella expira invocant tron Castella. any 1340. Alfons XI ocupa el de Introducció orquestral. E s T HUC T U HAD A E NTH E S S E CCI o N s Espanya,¡"lits O MENYS DELIMITADES L OBEHTUI�A S INICIA A,\'IB ALCUNS COMPASSOS DE LA COHDA BAIXA. QUE ENS INTHODUEIXEN ABHUP- EN L·ESPEHIT CAIHEBI� HELICIÓS DE LA PHI�'IEHA SECCiÓ Zurbarán ( 1598-166-1). TAMEl\'T COMBINADA AMB UNA SECONA MOLT MÉS VIVA I AMB UNA Musco clci Prado EN U,\/ FINAL PUHAMENT BOSSINIA. (Madrid) TEHCEHA QL:E ES PHECLPITA 12 H " S I \1 ,\ Il e L ,\1 I: \ T A I. n I: S L \1 \ HeL \1 lè \ T \ I. 13 A e T E I I germà Fernando s'acomiada del seu pare, l'abat Bal­ dassarre, i li anuncia que deixa el convent per amor a E una desconeguda. La dona misteriosa no és altra que Leonora, l'amant del rei. Escena primera, Interior del monestir de Santiago de Compostella, El teló s'alça en el moment en què els monjos es preparen per al pri­ mer ofici religiós matinal, mentre entonen una invocació al nou dia: «Bellalba, foriera d'un sole novelle». Tots els monjos entren a la cape­ lla llevat del Superior, el pare Baldassarre, i el germà Fernando, novici de l'orde -i, a més, fill del prior!-. Baldassarre s'hi acosta i el convida a explicar la seva actitud vacil·lant: «Quella preghiera non odi tu?» Fernando li obre l'ànima i li confessa que tota la seva vida monàstica es va enfonsar el dia en què va veure una dona bellíssima Francisco cie que resava a la capella: «Una vergine, un'angelo di Dio». PHI M E B A Cava (1805), ,\Iusco dr-l l'racla (\Iaclrid), Ii\TEBVENCIÓ LíBICA DEL TENOB, EL CLABINET HEPLANTEJA EL TEMA DE L'OBEBTUBA, EN AHHIBAH AL ,,\H \'110 PADHE» EL CLA­ BINET HEPHODUEIX L'EMOCIÓ DE FEHNANDO FINS QUE ACOMPA­ vanne! Deh, FINAL DEL DUO DE U SOpHA­ Francisco cie COV!! (1810-1812). Deh,pm·ti! fuggidame!» Collccció icular � O I EL pari (Suïssa) i\ y A E L T E N O H A U N D O S O S T I N CUT. Fernando s 'ha adonat que no T E N OB, PH E S E N TAT PE HL' O H Q l'I:; S TH ¡\ ,\1 IT J 1\ .\1 ç A N T LI i\' TE .\11 A A M O /) O O S T /.\' fi TO. pot continuar al convent, que necessita seguir-la. El seu pare reac­ Leonora, acomiadant-se per sempre del ciona enfurismat: «Vanne dunque, frenetico insano l ». Després d'adver­ desconcertat Fernando, li lliura uns documents. Inés I'idilIi a a tir-li les perfídies del món profà i de profetitzar-li que algun dia tor­ interrornp anunciant que s'acosta el rei. la qua] co Leonora narà com un home trist i destrossat, Baldassarre li dóna permís per reacciona amb consternació i s'allunya desesperada. Fer­ nando dedueix el rei ser seu sortir. que podria el rival. En reconèixer q LI e Leonora és una dama de la cort en Escena segona. Illa de León, prop de la costa portuguesa. Paratge i descobrir que els documents li exòtic. Leonora, l'amant del rei Alfons XL) és a l'illa. Inés, la seva con­ que han proporcionat li permetran ocupar lLO alt càrrec a l'exèrcit una a de la Fernando seva a fident, canta juntament amb altres cortesanes elegia la natu­ corona, pensa que la estimada el vol posar ralesa i a l'amor: «Bei raggi lucenti, bell'aure beate! ». S'acosta un vai­ prova i que desitja que l'exèrcit el cobreixi de glòria i el converteixi en heroi ser d'ella van xell: el passatger és Fernando, que arriba amb els ulls embenats. Ell perquè pugui digne (els llibretistes italians pas­ sar alt fet F era a i Leonora han intimat, però ella no li ha revelat la seva identitat i li per el que ernando cunyat del rei), la qual cosa acce­ deix sí! Per exigeix que.) si vol seguir-la, s'haurà d'embenar els ulls perquè no reco­ convençut: «Ah, lei, capitano, guerrier, mi scorge, e negui ellloc de la cita. Inés va a trobar-se amb el viatger i de segui­ amante.» A Q U E S T A A H I A I EL BEC I TAT I LI PH E CE D E N T S O L E N SUPRIMIH-SE TANT A LES da apareix Leonora, que es lliura al plaer als braços del seu estimat. Frunoisco cie Cova ('1814-'1819), VEHSIOi\S DISCOCH'AFIQUES COM A LES Musée cies Beaux At-rs (Lille), Quan Fernando la convida a unir-se a ell en cos i en esperit, ella ho EN VIU INTBODUiDA PEB LA TROiVIPA, TI� EN EL CLAHINET EL SI�U sense la delicada situació en es fins INTtHPHET MI�S LíHIC. L'ABIA POSSEEIX DUES SECCIOi\'S, A,v113 UNA rebutja explicar-li què troba, que è. I PHI yf E HAD E CA HAc T E B ,\1 I LIT AB, finalment anuncia que no s'han de tornar a veure mai més: «Deh 14 Il I,: s I \1 ,\ Il e r \1 lè \ T ¡\ L ACTE II I rei Alfonso s'adona que la seva amant Leonora ha perdut el seu afecte. Don Casparo intercepta una carta nou El E que revela que té un amant, desconegut. rei, desesperat, es troba amb problemes amb l'Església per culpa de la seva intenció de divorciar-se de la reina. Sevilla. Palau de l'Alcazar. Els musulmans han estat expulsats. El men­ rei Alfonso, victoriós, ha pres el Palau de l'Alcazar i l'acte s'inicia tre festeja el seu triomf i totes les riqueses confiscades. Don Gasparo, seu tots dos un dels seus consellers, l'acompanya en el somieig i un més comenten que Fernando ha estat dels guerrers valerosos, que a tota la mereix la gratitud del rei i que aquesta s'ha d'estendre cort; a mateixa nit: l'attendo in per això l'espera Sevilla aquella «Ogg'io A F o N - Siviglia, e inanzi a tutti il suo valor onorar io vo'.» L' .À RIA O' L SO ÉS INTRODUioA PER LA FLAUTA I EL CONTRABAIX. A LA SECO­ ES NA PART DE V.ÀHIA, L'AMOR I EL LIHISME DE LA I'iTHODUCCI6 TRANSFORMEN EN OESAFIAMENT, El Crece (1541-1614), conversa ens descobreix també el del monarca Musco dcl Prado (Madrid). Aquesta que sogre del monestir i -que no és altre que el mateix Baldassarre, prior pare Alfonso en de Fernando- ha arribat a la cort i que està molt enfadat. a Baldassarre el rei està sap la raó: algú ha informat que pensant Alfon­ divorciar-se de la reina per casar-se amb Leonora. Un cop sol, so evoca l'amor de la seva amant i reconeix que està convençut «De' nemici tuoi que vol casar-s'hi, fins i tot en contra de qui sigui: lo sdegno disfidar saprò per te.» Quan Leonora apareix a escena acompanyada d'Inés -totes dues Fernando- només té retrets a no paren d'alabar la intrepidesa de per el seu Alfonso però no sembla que tingui la intenció de confessar-li no ha fet res con­ amor secret, ja que insisteix a reprovar-li que per s'adona vertir-la en la seva reina.
Load more

Recommended publications
  • VOCAL 78 Rpm Discs Minimum Bid As Indicated Per Item
    VOCAL 78 rpm Discs Minimum bid as indicated per item. Listings “Just about 1-2” should be considered as mint and “Cons. 2” with just the slightest marks. For collectors searching top copies, you’ve come to the right place! The further we get from the time of production (in many cases now 100 years or more), the more difficult it is to find such excellent extant pressings. Some are actually from mint dealer stocks and others the result of having improved copies via dozens of collections purchased over the past fifty years. * * * For those looking for the best sound via modern reproduction, those items marked “late” are usually of high quality shellac, pressed in the 1950-55 period. A number of items in this particular catalogue are excellent pressings from that era. * * * Please keep in mind that the minimum bids are in U.S. Dollars, a benefit to most collectors. * * * “Text label on verso.” For a brief period (1912-14), Victor pressed silver-on-black labels on the reverse sides of some of their single-faced recordings, usually with a translation of the text or similarly related comments. BESSIE ABOTT [s]. Riverdale, NY, 1878-New York, 1919. Following the death of her father which left her family penniless, Bessie and her sister Jessie (born Pickens) formed a vaudeville sister vocal act, accompanying themselves on banjo and guitar. Upon the recommendation of Jean de Reszke, who heard them by chance, Bessie began operatic training with Frida Ashforth. She subsequently studied with de Reszke him- self and appeared with him at the Paris Opéra, making her debut as Gounod’s Juliette.
    [Show full text]
  • Simon Boccanegra
    Edizioni La Fenice VeneziaMusica e dintorni n. 56 – novembre 2014 Testata in corso di registrazione Direttore responsabile Giampiero Beltotto a cura di Leonardo Mello VeneziaMusica e dintorni è stata fondata da Luciano Pasotto nel 2004 Editore Fondazione Teatro La Fenice Campo San Fantin San Marco 1965 30124 Venezia Realizzato da Dali Studio S.r.l. VENEZIAMUSICA e dintorni Edizioni La Fenice Sommario 3 Editoriale Opera – Saggi 32 Focus – La stagione 2014-2015 32 Giulio Viozzi e il suo teatro lirico 4 di Chiara Facis 4 La specificità della Fenice, tra innovazione e importanti ritorni Altre musiche di Cristiano Chiarot 37 37 I Pink Floyd tra genio assoluto 6 Una stagione «italiana» e variegata e polemiche (anche veneziane) di Fortunato Ortombina di Giò Alajmo Focus – Simon Boccanegra Dintorni 8 40 8 Il «Simon Boccanegra» del 1857: una cronaca 40 Bernard-Henri Lévy e l’edizione italiana della «Barbarie à visage humaine» 12 Da Gutiérrez a Verdi di Cesare De Michelis di Lorenzo Bianconi 42 La scrittura secondo Claudio Magris 14 Qualche nota sul «Simon» di Fabrizio Della Seta 44 Il premio «Una vita nella musica» 2014 di Anna Ave 17 Una breve storia della vocalità di Giorgio Gualerzi 46 Prosa 18 Andrea De Rosa illustra il suo allestimento 46 La «Bovary» di Luciano Colavero a cura di Alberto Massarotto di Fernando Marchiori Contemporanea 47 Dalle note di regia della «Bovary» 20 20 A proposito della «Porta della legge» di Sciarrino Carta Canta di Mario Messinis 48 48 Il Mozart «al femminile» di Leonetta Bentivoglio 22 La terza Biennale di Ivan
    [Show full text]
  • Studia Musica – 1 – 2011
    MUSICA 1/2011 YEAR (LVI) 2011 MONTH JUNE ISSUE 1 S T U D I A UNIVERSITATIS BABEŞ-BOLYAI MUSICA 1 Desktop Editing Office: 51st B.P. Hasdeu Street, Cluj-Napoca, Romania, Phone + 40 264 405352 SUMAR – SOMMAIRE – CONTENTS – INHALT INTERVIEWS BIANCA ŢIPLEA TEMEŞ, Ralph Vaughan Williams: “A Cambridge Mass”. About a Newly Discovered Manuscript and a World Premiere, in Conversation with Maestro Alan Tongue ................................................................................. 5 MUSICAL STYLISTIC VANGELIS KARAFILLIDIS, Composition: Inspiration or Technique? (A Critique on the Musical Composition Systems)............................................................. 17 LUCIAN GHIŞA, Aspects of the Vocal-Symphonic Genre...................................... 23 MUSICAL HISTORIOGRAPHY STELA GUŢANU, The Monastery of “New Neamţ” – The Sacred River that Flew in the Ocean of Romanian History................................................................... 33 MUSICAL AESTHETICS-PHILOSOPHY LILIANA ISABELA APOSTU HAIDER, L’Influence de L’Art Populaire sur L’Art Savant: Références Esthétiques aux Créations Roumaines dans la Première Moitié du XXe Siècle * The Influence of the Folk Art on the Savant Art: Aesthetic References to the Romanian Creations in the First Half of the XXth Century.................................................................................................... 41 LUMINIŢA GUŢANU, Aesthetic Trends and Developments in Bessarabian Opera Music of 20th Century.....................................................................................
    [Show full text]
  • Le Duc D'albe Del 10 Maggio 2016
    Le duc d'Albe del 10 Maggio 2016 Gaetano Donizetti Le duc d’Albe Opera in quattro atti Libretto di Eugène Scribe e Charles Duveyrier Edizione critica a cura di Roger Parker, Casa Ricordi; materiale addizionale di Martin Fritzpatrick Hélène d’Egmont: ANGELA MEADE Henri de Bruges: MICHEAL SPYRES Le Duc d'Albe: LAURENT NAOURI Daniel Brauer: GIANLUCA BURATTO Sandoval: DAVID STOUT Carlos: TRYSTAN LLYR GRIFFITHS Balbuena: ROBIN TRITSCHLER Opera Rara Chorus Maestro del coro: Stephen Harris Hallé Direttore: Sir Mark Elder Luogo e data di registrazione: Hallé St. Pater’s, Ancoats, Manchester, giugno 2015 Edizione: Opera Rara (2 CDs - time 44:58 + 48:40) Note tecniche sulla registrazione: ottima Pregi: praticamente perfetto il cast; buona e teatrale la direzione di Mark Elder Difetti: nessuno in particolare Valutazione finale: OTT/ECC 15 maggio 1839. Gaetano Donizetti ha appena completato il suo primo Grand-Opéra per il Théâtre de l'Opéra, ossia Les Martyrs, che troverà il battesimo del palcoscenico l’anno successivo e scrive una lettera al suo antico maestro dei tempi bergamaschi Giovanni Simone Mayr nella quale, per altro, gli comunica che ha già intrapreso una nuova partitura: sono i vagiti de Le duc d’Albe. Purtroppo Donizetti sarà occupato nel progetto dal 1839 fino al 1846, anno in cui la malattia prenderà definitivamente il soppravvento, senza portare mai a compimento l’opera in quanto è sempre stato impegnato in numerosi altri progetti, sebbene la causa di fondo erano sostanziali divergenze e incomprensioni con l’Opéra. Sarà interessante fare un excursus sulle vicende professionali della vita di Donizetti tra il 1839 e il 1848, infatti praticamente le vicende del Duca interessarono tutta l’ultima produzione del compositore bergamasco.
    [Show full text]
  • Downloadable PDF
    To access digital resources including: blog posts videos online appendices and to purchase copies of this book in: hardback paperback ebook editions Go to: https://www.openbookpublishers.com/product/437 Open Book Publishers is a non-profit independent initiative. We rely on sales and donations to continue publishing high-quality academic works. Verdi in Victorian London Massimo Zicari https://www.openbookpublishers.com © 2016 Massimo Zicari This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license (CC BY 4.0). This license allows you to share, copy, distribute and transmit the text; to adapt the text and to make commercial use of the text providing attribution is made to the author (but not in any way that suggests that he endorses you or your use of the work). Attribution should include the following information: Massimo Zicari, Verdi in Victorian London. Cambridge, UK: Open Book Publishers, 2016. http://dx.doi.org/10.11647/OBP.0090 In order to access detailed and updated information on the license, please visit https:// www.openbookpublishers.com/isbn/9781783742134#copyright Further details about CC BY licenses are available at https://creativecommons.org/ licenses/by/4.0/ All external links were active on 28/6/2016 unless otherwise stated and have been archived via the Internet Archive Wayback Machine at https://archive.org/web Updated digital material and resources associated with this volume are available at https://www.openbookpublishers.com/isbn/9781783742134#resources Every effort has been made to identify and contact copyright holders and any omission or error will be corrected if notification is made to the publisher.
    [Show full text]
  • LIBRETTI-111.Pdf
    1. Giulio Alary ! 1! 1. Giulio Alary (Mantova 1814 - Parigi 1891) Rosmunda. Melodramma tragico in due atti da rappresentarsi nell’I. e R. Teatro dei sigg. Accademici Immobili in via della Pergola la primavera del 1840. Firenze, G. Galletti [1840]. 24 pp. in-16. Libretto di Cassiano Zaccagnini. Elenco completo degli orchestrali, addetti ai lavori e interpreti (Giuseppina Strepponi nel ruolo di Rosmunda). Prima edizione con gli interpreti della prima rappresentazione, andata in scena il 10 giugno 1840. Cop. edit. con ex-libris Pieri Gerini applicato al piatto sup. Catalogo al piatto inf. Ottimo esemplare, parzialmente intonso. € 120 2. Franco Alfano (Napoli 1875 - Sanremo 1954) Risurrezione. Dramma in quattro atti tratto dal romanzo di Leone Tolstoi. Parole di Cesare Hanau. Musica di Frank Alfano. Milano, Teatro alla Scala, stagione 1905- 06. Milano, Ricordi, T.S. 1906. Prima rappresentazione: Torino, Teatro Vittorio Emanuele, 30 novembre 1904. 50 pp. in-8. Dorso consunto, ma buono. € 20 3. Franco Alfano (Posillipo 1876 - Sanremo 1954) Risurrezione. Dramma in quattro atti tratto dal romanzo di Leone Tolstoi. Parole di Cesare Hanau. Milano, Ricordi [TS: 2/33].Prima rappresentazione: Torino, Teatro Vittorio Emanuele, 30 novembre 1904. Cop. edit. a colori. 46 pp. in-12. Piccole mancanze all’ang. sup. sx delle prime pagine, peraltro buon esemplare. € 10 4. Ferdinando Asioli (Modena 1822 - Modena 1905) Maria de’ Ricci. Melodramma in tre atti di Giovanni Battista Fantuzzi musicato dal Maestro Ferdinando Asioli da rappresentarsi all’I. R. Teatro alla Scala nella stagione di carnevale 1858-59. Milano, tipografia di Paolo Ripamonti Carpano, 1859. 28 pp. in-8. Prima Edizione.
    [Show full text]
  • The First Three Years of 'Trovatore'
    Verdi Forum Number 15 Article 3 1-1-1987 The irsF t Three Years of 'Trovatore' Martin Chusid New York University Thomas G. Kaufman Follow this and additional works at: http://scholarship.richmond.edu/vf Part of the Musicology Commons Recommended Citation Chusid, Martin and Kaufman, Thomas G. (1987) "The irF st Three Years of 'Trovatore'," Verdi Forum: No. 15, Article 3. Available at: http://scholarship.richmond.edu/vf/vol1/iss15/3 This Article is brought to you for free and open access by UR Scholarship Repository. It has been accepted for inclusion in Verdi Forum by an authorized administrator of UR Scholarship Repository. For more information, please contact [email protected]. The irsF t Three Years of 'Trovatore' Keywords Giuseppe Verdi, Il trovatore This article is available in Verdi Forum: http://scholarship.richmond.edu/vf/vol1/iss15/3 The First Three Years of TROVATORE: A List of Staalngs from 19 January 1853 to 18 January 1856 Martin Chusid and Thomas Kaufman As Pierluigi Petrobelli suggests in the 19 January 1853 to 18 January 1856. first essay of this issue, studies in the A remarkable feature of many of the reception and diffusion of Verdi's operas are earliest stagings of Trovatore is the large relatively few and far between. Several number of individual performances in a have been undertaken by Marcello Conati: single season. At the Teatro Carlo Felice in 19th century stagings of Stiffelio (Quaderno Genoa, for example, during the Carnival­ 3 of the Istituto di Studi Verdiani, Parma, Lent Season beginning 26 December 1853, 1968); stagings of Aida from 1871-1881 there were fully 38 performances directed (Quaderno 4, 1971); "A chronology of the from the chair of the principal violinist, first performances of Rigoletto" (Bollettino 9 Angelo Mariani, then still playing the violin of the same Institute, 1982); and "Prime while leading the orchestra.
    [Show full text]
  • Simon Boccanegra
    FONDAZIONE TEATRO LA FENICE DI VENEZIA LA FENICE PER VERDI 2001 SIMON BOCCANEGRA Si ringrazia per la collaborazione Ritratto di Giuseppe Verdi. (1851). 2 FONDAZIONE TEATRO LA FENICE DI VENEZIA SIMON BOCCANEGRA musica di GIUSEPPE VERDI PALAFENICE AL TRONCHETTO versione Milano 1881 Venerdì 26 gennaio 2001, ore 20.00, turno A Domenica 28 gennaio 2001, ore 15.30, turno B Martedì 30 gennaio 2001, ore 20.00, turno D Giovedì 1 febbraio 2001, ore 20.00, turno E Sabato 3 febbraio 2001, ore 15.30, turno C versione Venezia, Teatro La Fenice 1857 Venerdì 2 febbraio 2001, ore 20.00, fuori abb. in forma di concerto 3 —————— Edizioni dell’Ufficio Stampa del TEATRO LA FENICE Responsabile Cristiano Chiarot Coordinamento musicologico e redazionale Carlida Steffan Hanno collaborato Pierangelo Conte, Giorgio Tommasi Ricerca iconografica Maria Teresa Muraro Copertina Tapiro Pubblicità In copertina AP srl Torino GIUSEPPE VERDI VeNet Venezia (Roncole di Bussetto, Parma 1813 - Milano 1901) 4 SOMMARIO 7 LA LOCANDINA 11 I LIBRETTI 70 SIMON BOCCANEGRA IN BREVE 73 STRUTTURA MUSICALE DELL’OPERA 76 ARGOMENTO - ARGUMENT - SYNOPSIS - HANDLUNG 95 MARCELLO CONATI UN’OPERA SOLA, DUE DRAMMI DIVERSI GENESI E VICENDE DEL SIMON BOCCANEGRA 135 DANIELA GOLDIN FOLENA SIMÓN BOCANEGRA DA VERDI A PIAVE A BOITO 145 MARCO BEGHELLI DA VENEZIA A MILANO IL LIFTING VOCALE DEI CINQUE PROTAGONISTI 155 HAROLD S. POWERS ANALIZZANDO SIMON BOCCANEGRA 175 LAURA MEGNA SIMONE BOCCANEGRA E IL DOGADO A GENOVA 185 CARMELO DI GENNARO INTERVISTA A ELIO DE CAPITANI 188 SIMON BOCCANEGRA ALLA FENICE 195 GIUSEPPE VERDI a cura di MIRKO SCHIPILLITI 219 BIBLIOGRAFIA PER IL CENTENARIO a cura di GILDO SALERNO 227 BIOGRAFIE 5 Carlo Sala, bozzetto per Simon Boccanegra.
    [Show full text]
  • Antonio Reparaz, Un Músico Español En Oporto: Nuevos Datos Para Su Biografía
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Portal de Revistas Científicas Complutenses ANA MARÍA LIBERAL Universidade Católica Portuguesa Antonio Reparaz, un músico español en Oporto: nuevos datos para su biografía Este artículo pretende aportar datos novedosos para la biografía de Antonio Reparaz, particu- larmente sobre su estancia en Oporto como director musical y empresario del Real Teatro de S. João. Las fuentes fundamentales para su elaboración han sido un núcleo de documentación inédita que se encuentra en el Archivo Distrital de Oporto y la prensa publicada en la ciudad, sobretodo el periódico O Comercio do Porto por tratarse de uno de los principales periódicos del siglo XIX en Oporto y por ser el único que se puede consultar casi íntegramente en la Biblioteca de la Facultad de Letras de la Universidad de Oporto. El análisis de estas fuentes ha permitido reconstruir la acti- vidad musical de Antonio Reparaz en Oporto entre 1856 y 1881, y, al mismo tiempo, estudiar y comprender el funcionamiento del principal teatro de la ciudad, el segundo teatro lírico portugués. Palabras clave:Antonio Reparaz, Real Teatro S. Joao, música lírica S. XIX, Oporto. This article aims to provide new biographical information about Antonio Reparaz, particularly relating to the years he worked in Porto, as musical director and impresario of the S. João Royal Theatre.The basic sources for this article have been a collection of unpublished documents held at the Porto District Archive and the press, especially O Comercio do Porto, one of the most important nineteenth-century newspapers and the only periodical available almost in its entirety at the Library of the Faculty of Letters of the University of Porto.The analysis of these sources has led to a reconstruction of Antonio Reparaz’s musical activity in Porto between 1856 and 1881, as well as a study and understanding of the city’s main theatre, the second opera house in Portugal.
    [Show full text]
  • II Il Duca D'alba Sans Donizetti Une Première Tentative
    II Il Duca d’Alba sans Donizetti Il n’est pas le lieu ici d’évoquer les poignantes lettres rédigées par Gaetano implorant des destinataires, ne les ayant probablement jamais reçues, de lui expliquer ce qu’on lui reprochait pour l’avoir ainsi enfermé. Il nous faut suivre plutôt la trace du Duc d’Albe mais hélas sans Donizetti. Son frère aîné, chef de la musique à la cour de Constantinople (et surnommé « Giuseppe Donizetti Pascià » !), avait envoyé son fils Andrea près de Gaetano dont l’état de santé se dégradait. Une fois le riche oncle « casé » à la maison de santé d’Ivry, Andrea Donizetti quitte Paris le 7 septembre 1846, emportant des manuscrits musicaux dont la partition achevée de Rita, ce qui l’était du Duc d’Albe, et une cassette d’objets précieux appartenant à son oncle. A Bergame, il remet les partitions au musicien Antonio Dolci, grand ami de Gaetano et la cassette à la baronessa Basoni. C’est cette noble famille qui devait accueillir plus tard le compositeur, une fois que le mystérieux refus des autorités françaises de le laisser partir aurait été levé, grâce à la pression effectuée au nom de l’empereur d’Autriche-Hongrie par son ambassadeur à Paris. Une première tentative Au moment du retour de Donizetti à Bergame, au mois d’octobre 1847, Duponchel, alors directeur de l’Opéra de Paris, annonce son intention de monter Le Duc d’Albe « avec tout le soin et toute la pompe qu’il demande », nous précise Herbert Weinstock1. Eugène Scribe se tourne vers le banquier parisien de Donizetti, Auguste de Coussy, afin d’obtenir la partition autographe, mais de Coussy ne l’a pas et pour cause.
    [Show full text]
  • VOCAL 78 Rpm Discs Minimum Bid As Indicated Per Item
    VOCAL 78 rpm Discs Minimum bid as indicated per item. Listings “Just about 1-2” should be considered as mint and “Cons. 2” with just slight marks. For collectors searching top copies, you’ve come to the right place! The further we get from the era of production (in many cases now 100 years or more), the more difficult it is to find such excellent extant pressings. Some are actually from mint dealer stocks and others the result of having improved copies via dozens of collections purchased over the past fifty years. * * * For those looking for the best sound via modern reproduction, those items marked “late” are usually of high quality shellac, pressed in the 1950-55 period. A number of items in this particular catalogue are excellent pressings from that era. Also featured are many “Z” shellac Victors, their best quality surface material (later 1930s). * * * Please keep in mind that the minimum bids are in U.S. Dollars, a benefit to most collectors. * * * “Text label on verso.” For a brief period (1912-‘14), Victor pressed silver-on-black labels on the reverse sides of some of their single-faced recordings, usually featuring translations of the text or similarly related comments. BESSIE ABOTT [s]. Riverdale, NY, 1878-New York, 1919. Following the death of her father which left her family penniless, Bessie and her sister Jessie (born Pickens) formed a vaudeville sister vocal act, accompanying themselves on banjo and guitar. Upon the recommend- dation of Jean de Reszke, who heard them by chance, Bessie began operatic training with Frida Ashforth.
    [Show full text]
  • The Cambridge Companion to Verdi Edited by Scott L
    Cambridge University Press 978-0-521-63535-6 - The Cambridge Companion to Verdi Edited by Scott L. Balthazar Frontmatter More information The Cambridge Companion to Verdi This Companion provides an accessible biographical, theatrical, and social-cultural background for Verdi’s music, examines in detail important general aspects of its style and method of composition, and discusses stylistic themes in reviews of representative works. Aspects of Verdi’s milieu, style, creative process, and critical reception are explored in essays by highly reputed specialists. Individual chapters address themes in Verdi’s life, his role in transforming the theatre business, and his relationship to Italian Romanticism and the Risorgimento. Chapters on four operas representative of the different stages of Verdi’s career, Ernani, Rigoletto, Don Carlos, and Otello, synthesize analytical themes introduced in the more general chapters and illustrate the richness of Verdi’s creativity. The Companion also includes chapters on Verdi’s non-operatic songs and other music, his creative process, and writing about Verdi from the nineteenth century to the present day. © in this web service Cambridge University Press www.cambridge.org Cambridge University Press 978-0-521-63535-6 - The Cambridge Companion to Verdi Edited by Scott L. Balthazar Frontmatter More information © in this web service Cambridge University Press www.cambridge.org Cambridge University Press 978-0-521-63535-6 - The Cambridge Companion to Verdi Edited by Scott L. Balthazar Frontmatter More information The Cambridge Companion to VERDI ............ edited by Scott L. Balthazar Professor of Music History, West Chester University of Pennsylvania © in this web service Cambridge University Press www.cambridge.org Cambridge University Press 978-0-521-63535-6 - The Cambridge Companion to Verdi Edited by Scott L.
    [Show full text]