<ID GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1997-98 De dia CONSORCI DEL GRAN TEATHE DEL LICEU GENERALITAT DE CATALUNYA 4i} AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA AlORICA DIPUTACIÓ DE BAHCELO A La Favorita Òpera en quatre actes Llibret d'Alphonse Royer i Gustave Vaëz sobre el drama «Le comte de Comminges» de Baculard d'Arnaud Música de Gaetano Donizetti En versió de concert Palau de la Música Catalana Dilluns, 23 de març, 21 h, funció núm. 10, torn A Dijous, 26 de març, 21 h, funció núm. 11, torn E Fem realitat el nou Liceu Fundació Grup Set I.RELLI Central Hispano jI( nia Caixa" � iIIIIIIIIf ernte 5U&.ZERM"NFRA c' '3 .-I E'cl>ù.c:. BASF PHILIPS Banco MANTENIMIENTOS ESPECIALES Santander � RUBENS, S_A_ Banesw tv gasNalural e R VINSA Cambra Oficial de Comerç Autopistas CESA winterthur Indústria i Navegació de Barcelona � _, .Grupo �Dragados � Ercros I·�Endesa � .dJlb. '9l(F de Barcelona Thyssen Boetticher S.A. Sj\i9ües CAIXA DE CATALUNYA •••• TURISME DE BANCO BILBAO VIZCAYA BARCELONA CANAL+ # BANCACATAlANA - FUNDACIÓ GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge. , Index 9 Repartiment 10 Resum argtlmental 20 Leonora eli Guzman, o sigui La Favorita 32 Favoritisme 44 Biografíes 51 Enregistraments 55 Pròximes funcions ® La Favorita Alfonso XI Carlos Álvarez Leonora Gloria Scalchi Fernando Josep Bros Baldassarre Stefano Palatchi Don Gasparo Josep Ruiz Inés Begoña Alberdi Direcció musical Richard Bonynge ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRA TEATRE DEL LlCEU Director del Cal' Andrés Másp ero Concertino Evgueni Crach! Materials musicals BMC Bicordi, Spa. 10 Autorerrat de Caetano Donizet-ti (18-11). Musée Douizeui. Pàgina scgiienl: Hcmbraudt ("1606-1669). Resum argumental Rijksmuscurn Amsterdam. del Les situacions inversemblants que planteja la traducció italiana francès original de La Favoritajizn que el seu llibret sigui especialment complicat. Leonora, l'amant del rei castellà Alfons XI, s'enamora de Fernando, un monjo de clausura que abandona el monestir per seguir-la. La fatalitat s 'apodera de la parella quan el rei els obliga a casar-se: la felicitat de Fernando esdevé desesperacio quan sap que la seva esposa torna al ara és no és altra que la meuca del rei. Aclaparat, monestir, però veu com el seu Leonora qui el segueix per implorar-li perdó; Fernando en el cel. amor reneix, justament en el moment què ella expira invocant tron Castella. any 1340. Alfons XI ocupa el de Introducció orquestral. E s T HUC T U HAD A E NTH E S S E CCI o N s Espanya,¡"lits O MENYS DELIMITADES L OBEHTUI�A S INICIA A,\'IB ALCUNS COMPASSOS DE LA COHDA BAIXA. QUE ENS INTHODUEIXEN ABHUP- EN L·ESPEHIT CAIHEBI� HELICIÓS DE LA PHI�'IEHA SECCiÓ Zurbarán ( 1598-166-1). TAMEl\'T COMBINADA AMB UNA SECONA MOLT MÉS VIVA I AMB UNA Musco clci Prado EN U,\/ FINAL PUHAMENT BOSSINIA. (Madrid) TEHCEHA QL:E ES PHECLPITA 12 H " S I \1 ,\ Il e L ,\1 I: \ T A I. n I: S L \1 \ HeL \1 lè \ T \ I. 13 A e T E I I germà Fernando s'acomiada del seu pare, l'abat Bal­ dassarre, i li anuncia que deixa el convent per amor a E una desconeguda. La dona misteriosa no és altra que Leonora, l'amant del rei. Escena primera, Interior del monestir de Santiago de Compostella, El teló s'alça en el moment en què els monjos es preparen per al pri­ mer ofici religiós matinal, mentre entonen una invocació al nou dia: «Bellalba, foriera d'un sole novelle». Tots els monjos entren a la cape­ lla llevat del Superior, el pare Baldassarre, i el germà Fernando, novici de l'orde -i, a més, fill del prior!-. Baldassarre s'hi acosta i el convida a explicar la seva actitud vacil·lant: «Quella preghiera non odi tu?» Fernando li obre l'ànima i li confessa que tota la seva vida monàstica es va enfonsar el dia en què va veure una dona bellíssima Francisco cie que resava a la capella: «Una vergine, un'angelo di Dio». PHI M E B A Cava (1805), ,\Iusco dr-l l'racla (\Iaclrid), Ii\TEBVENCIÓ LíBICA DEL TENOB, EL CLABINET HEPLANTEJA EL TEMA DE L'OBEBTUBA, EN AHHIBAH AL ,,\H \'110 PADHE» EL CLA­ BINET HEPHODUEIX L'EMOCIÓ DE FEHNANDO FINS QUE ACOMPA­ vanne! Deh, FINAL DEL DUO DE U SOpHA­ Francisco cie COV!! (1810-1812). Deh,pm·ti! fuggidame!» Collccció icular � O I EL pari (Suïssa) i\ y A E L T E N O H A U N D O S O S T I N CUT. Fernando s 'ha adonat que no T E N OB, PH E S E N TAT PE HL' O H Q l'I:; S TH ¡\ ,\1 IT J 1\ .\1 ç A N T LI i\' TE .\11 A A M O /) O O S T /.\' fi TO. pot continuar al convent, que necessita seguir-la. El seu pare reac­ Leonora, acomiadant-se per sempre del ciona enfurismat: «Vanne dunque, frenetico insano l ». Després d'adver­ desconcertat Fernando, li lliura uns documents. Inés I'idilIi a a tir-li les perfídies del món profà i de profetitzar-li que algun dia tor­ interrornp anunciant que s'acosta el rei. la qua] co Leonora narà com un home trist i destrossat, Baldassarre li dóna permís per reacciona amb consternació i s'allunya desesperada. Fer­ nando dedueix el rei ser seu sortir. que podria el rival. En reconèixer q LI e Leonora és una dama de la cort en Escena segona. Illa de León, prop de la costa portuguesa. Paratge i descobrir que els documents li exòtic. Leonora, l'amant del rei Alfons XL) és a l'illa. Inés, la seva con­ que han proporcionat li permetran ocupar lLO alt càrrec a l'exèrcit una a de la Fernando seva a fident, canta juntament amb altres cortesanes elegia la natu­ corona, pensa que la estimada el vol posar ralesa i a l'amor: «Bei raggi lucenti, bell'aure beate! ». S'acosta un vai­ prova i que desitja que l'exèrcit el cobreixi de glòria i el converteixi en heroi ser d'ella van xell: el passatger és Fernando, que arriba amb els ulls embenats. Ell perquè pugui digne (els llibretistes italians pas­ sar alt fet F era a i Leonora han intimat, però ella no li ha revelat la seva identitat i li per el que ernando cunyat del rei), la qual cosa acce­ deix sí! Per exigeix que.) si vol seguir-la, s'haurà d'embenar els ulls perquè no reco­ convençut: «Ah, lei, capitano, guerrier, mi scorge, e negui ellloc de la cita. Inés va a trobar-se amb el viatger i de segui­ amante.» A Q U E S T A A H I A I EL BEC I TAT I LI PH E CE D E N T S O L E N SUPRIMIH-SE TANT A LES da apareix Leonora, que es lliura al plaer als braços del seu estimat. Frunoisco cie Cova ('1814-'1819), VEHSIOi\S DISCOCH'AFIQUES COM A LES Musée cies Beaux At-rs (Lille), Quan Fernando la convida a unir-se a ell en cos i en esperit, ella ho EN VIU INTBODUiDA PEB LA TROiVIPA, TI� EN EL CLAHINET EL SI�U sense la delicada situació en es fins INTtHPHET MI�S LíHIC. L'ABIA POSSEEIX DUES SECCIOi\'S, A,v113 UNA rebutja explicar-li què troba, que è. I PHI yf E HAD E CA HAc T E B ,\1 I LIT AB, finalment anuncia que no s'han de tornar a veure mai més: «Deh 14 Il I,: s I \1 ,\ Il e r \1 lè \ T ¡\ L ACTE II I rei Alfonso s'adona que la seva amant Leonora ha perdut el seu afecte. Don Casparo intercepta una carta nou El E que revela que té un amant, desconegut. rei, desesperat, es troba amb problemes amb l'Església per culpa de la seva intenció de divorciar-se de la reina. Sevilla. Palau de l'Alcazar. Els musulmans han estat expulsats. El men­ rei Alfonso, victoriós, ha pres el Palau de l'Alcazar i l'acte s'inicia tre festeja el seu triomf i totes les riqueses confiscades. Don Gasparo, seu tots dos un dels seus consellers, l'acompanya en el somieig i un més comenten que Fernando ha estat dels guerrers valerosos, que a tota la mereix la gratitud del rei i que aquesta s'ha d'estendre cort; a mateixa nit: l'attendo in per això l'espera Sevilla aquella «Ogg'io A F o N - Siviglia, e inanzi a tutti il suo valor onorar io vo'.» L' .À RIA O' L SO ÉS INTRODUioA PER LA FLAUTA I EL CONTRABAIX. A LA SECO­ ES NA PART DE V.ÀHIA, L'AMOR I EL LIHISME DE LA I'iTHODUCCI6 TRANSFORMEN EN OESAFIAMENT, El Crece (1541-1614), conversa ens descobreix també el del monarca Musco dcl Prado (Madrid). Aquesta que sogre del monestir i -que no és altre que el mateix Baldassarre, prior pare Alfonso en de Fernando- ha arribat a la cort i que està molt enfadat. a Baldassarre el rei està sap la raó: algú ha informat que pensant Alfon­ divorciar-se de la reina per casar-se amb Leonora. Un cop sol, so evoca l'amor de la seva amant i reconeix que està convençut «De' nemici tuoi que vol casar-s'hi, fins i tot en contra de qui sigui: lo sdegno disfidar saprò per te.» Quan Leonora apareix a escena acompanyada d'Inés -totes dues Fernando- només té retrets a no paren d'alabar la intrepidesa de per el seu Alfonso però no sembla que tingui la intenció de confessar-li no ha fet res con­ amor secret, ja que insisteix a reprovar-li que per s'adona vertir-la en la seva reina.