Estudi sobre la Biodiversitat invertebrada de Rubí (Lepidòpters, Ortòpters, Heteròpters i Coleòpters)

(Informe any 2020) Diego Fernández Ruiz.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

-Index

-Introducció ...... Pàg 3.

-Objectius ...... Pàg 5.

-Zona d’estudi ...... Pàg 6.

-Material i mètodes ...... Pàg 9.

-Catàleg de la Biodiversitat invertebrada de Rubí (lepidòpters, heteròpters, ortòpters i coleòpters) ...... Pàg 13.

-Llista comentada de les espècies més interessants d’invertebrats de Rubí ...... Pàg 80.

-Recomanacions de gestió per afavorir als invertebrats del municipi de Rubí ...... Pàg 86.

-Recomanacions i mesures per afavorir a la Biodiversitat invertebrada al municipi de Rubí ...... Pàg 89.

-Agraïments ...... Pàg 91.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

-Introducció Aquest treball dut a terme durant l’any 2020, ha sigut pioner sens dubte, dins del municipi de Rubí. Mai s’havia fet un estudi tant exhaustiu com aquest, on els protagonistes fossin els invertebrats (artròpodes). L’aposta per part del Ajuntament de Rubí i especialment del seu departament de Medi Ambient, en la persona de Montse Gallén, ha sigut molt important des del començament. L’autor d’aquest treball ha trobat sempre moltes facilitats per poder realitzar la seva feina.

Hem d’entendre la necessitat que hi ha de conèixer amb exactitud quina és la fauna invertebrada de la zona, per engegar possibles mesures de gestió si fos el cas, per no incidir negativament en les poblacions d’insectes beneficiosos o interessants, i això només es pot dur a terme després del treball a peu de camp i posteriorment el desenvolupament de les dades aportades durant la realització de l’estudi.

A part dels objectius marcats en aquest treball, destaquem dos que ens semblem prioritaris a l’hora de fer l’estudi. El primer, realitzar l’inventari més exhaustiu possible de la fauna invertebrada de la zona, tenint en compte que el grup aquí estudiat és el més nombrós de tots els existents al regne , i que per dur a terme aquest projecte s’ha de fer molta recerca de camp, treball de laboratori, consulta de bibliografia, visita de col·leccions, tant privades com públiques, i de vegades recórrer a l’ajuda dels diferents especialistes, per tant això comporta una gran càrrega de feina, gairebé gegantina, per arribar als objectius marcats. A més s’ha de tenir en compte també, que el factor temps és especialment important per intentar com s’ha dit abans arribar al objectiu prioritari de conèixer la fauna invertebrada de la forma més rigorosa possible. Per això es recomana la continuïtat d’aquest estudi durant més anys donat la complexitat i la gran diversitat d’espècies que representen els invertebrats, per poder considerar que el coneixement del grup és altament satisfactori o almenys que s’apropa a un nivell més que òptim.

Per aquesta raó (la gran diversitat d’espècies d’invertebrats), en aquest estudi només s’han tingut presents els grups d’invertebrats següents; Lepidòpters (papallones tant diürnes com nocturnes), Heteròpters (Xinxes, bernats pudents, sabaters i d’altres), Ortòpters (saltamartins, llagostes i grills) i Coleòpters (escarabats). Des d’aquestes línies, l’autor proposa que als pròxims anys, es segueixi, dins de les possibilitats de l‘ajuntament de Rubí, amb la continuació d’aquest estudi sobre la Biodiversitat invertebrada del municipi, on es pugui estudiar altres grups com els Himenòpters (abelles, vespes i formigues), Odonats (libèl·lules i espiadimonis), Aràcnids (aranyes) i d’altres (Neuròpters, Dermàpters, etc.).

L’altre objectiu prioritari té a veure amb la gestió del territori, principalment els tipus d’actuacions que cal fer, sobre tot temes de manteniment i control de la vegetació dels

DIEGO FERNANDEZ (2020) 3 espais naturals com pot ser actuacions de desbrossada de marges de camins, neteja de les zones boscoses per evitar riscos d’incendis, reforestació o plantada d’espècies arbustives a zones de parcs i zona de ribera, etc.

Aquest estudi s'ha plantejat de fer-ho anualment per coincidir amb totes les estacions de l'any per cobrir les màximes èpoques d'activitat de la majoria d'espècies d'invertebrats estudiats. Això ha sigut possible amb limitacions a conseqüència de la crisis sanitària que hem patit a tot el territori. El virus del Covid-19, a més d’afectar molt negativament en general a tota la població mundial, en particular també ha afectat el desenvolupament d’aquest estudi, encara que d’una manera mínima. En aquest període de pandèmia, ha sigut del tot impossible fer recerca durant un curt període de temps, (des de el 14 de març fins a finals de maig). Si bé es cert que hi ha una minsa llacuna d’informació en aquest espai de temps, no creiem que el treball s’hagi vist molt alterat en els resultats.

A més d'això també s'ha tingut en compte que determinades espècies d'invertebrats fan la seva activitat biològica en les diferents franges horàries del dia, es a dir, hi ha espècies que la seva activitat és a la nit o al capvespre, a ple sol sota la canícula de l'estiu, a la tarda, etc.,i per tal de cobrir el màxim de l'espai temps, s’ha fet un esforç de mostreig molt important, amb recerques directes (tant de dia com de nit), col·locació de paranys amb esquer i trampes de llum, que han donat uns resultats creiem que excel·lents.

S´han elaborat dues llistes; una amb la totalitat d'espècies trobades a la zona estudiada amb comentaris sobre la seva biologia i corologia, així com l’índex d’abundància. Una altra llista comentada de les espècies més interessants trobades a la zona. Finalment no s'ha tingut en compte les citacions bibliogràfiques o les observacions fetes a partir d'exemplars de les col·leccions entomològiques consultades, si aquella espècie en concret no ha estat trobada per l'autor d’aquest estudi, directament a la zona.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

-Objectius

 Catalogació i inventariat de la fauna invertebrada (artròpodes), dels quatre ordres següents; Lepidòpters, Heteròpters, Coleòpters i Ortòpters, del municipi de Rubí.

 Especial interès en la troballa d’espècies remarcables per diferents motius, ja sigui per tractar-se d’espècies rares o escadusseres, per el seu estat de conservació, novetat dins del territori d’estudi o d’altres circumstàncies que tinguin una certa rellevància, (plagues, invasores o exòtiques).

 Valoració i recomanacions de gestió ambiental dins de la zona d’estudi per tal d’afavorir les poblacions d’invertebrats en general i en particular les espècies considerades vulnerables o en perill d’extinció i les de cert interès conservacionista.

 Divulgació dels resultats obtinguts a diferents medis escrits, com són revistes científiques i a fonts d’informació pròpies de l’ajuntament, (revista de premsa o pàgina web).

 Entrega d’un informe final al departament de medi ambient de l’ajuntament de Rubí.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

-Zona d’estudi La zona estudiada en aquest treball, correspon gairebé íntegrament dins del territori del municipi de Rubí, amb una petita excepció; s’ha visitat en moltes ocasions la zona de l’estany dels Alous, limítrof amb el municipi de Sant Cugat del Vallès. Realment la part que pertany a Rubí es petita però prou interessant com ja veurem a l’apartat dels resultats. Per facilitar la prospecció al terreny, prèviament s’han triat uns punts de mostreig (taula 1.), on s’ha intentat abastar el màxim territori possible del municipi, si bé, s’ha fet un esforç important per prospectar als llocs menys humanitzats i més naturals possibles.

Bandera del municipi de Rubí Escut del municipi de Rubí

Mapa de Rubí

DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

La llista de localitats visitades es poden consultar a la llista següent a més dels dies prospectats i la franja horària que s’han visitat. Mesos Dia de prospecció Localitat/Topónim Franja horària Febrer (20/02/2020) Estany dels Alous (Dia) (25/02/2020) Torrent de les Abelles (Dia) Març (04/03/2020) Can Ximelis (Dia) (Nit) (06/03/2020) Can Balasc (Dia) (Nit) Maig (14/05/2020) Bosc de l’Ermita (Dia) (18/05/2020) Can Pi de la Serra (Dia) (20/05/2020) Can Roig (Dia) (22/05/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) (25/05/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) (27/05/2020) Torrent de les Abelles (Dia/Nit) (29/05/2020) Torrent de les Abelles (Dia/Nit) Juny (01/06/2020) Torrent de Can Serra (Dia/Nit) (03/06/2020) Ermita de Sant Muç (Dia) (09/06/2020) Torrent de Sant Muç (Dia) (10/06/2020) Can Roig (Dia) (11/06/2020) Estany dels Alous (Dia) (15/06/2020) Torrent de les Abelles (Dia/Nit) (16/06/2020) Torrent de les Abelles (Dia/Nit) (18/06/2020) Torrent de les Abelles (Nit) (19/06/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) (22/06/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) (30/06/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) Juliol (01/07/2020) Can Ximelis (Dia) (03/07/2020) Can Balasc (Dia) (06/07/2020) Bosc de l’Ermita (Dia/Nit) (09/07/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) (10/07/2020) Torrent de les Abelles (Dia/Nit) (13/07/2020) Torrent de les Abelles (Nit) (14/07/2020) Estany dels Alous (Nit) (17/07/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) (18/07/2020) Torrent de Sant Muç (Dia) (25/07/2020) Can Roig (Dia) (28/07/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) (31/07/2020) Estany dels Alous (Dia) Agost (01/08/2020) Estany dels Alous (Dia) (03/08/2020) Torrent de les Abelles (Dia/Nit) (05/08/2020) Torrent de les Abelles (Nit) (08/08/2020) Estany dels Alous (Dia) (12/08/2020) Can Pi de la Serra (Dia) (22/08/2020) Bosc de l’Ermita (Dia) (27/08/2020) Can Balasc (Dia) (29/08/2020) Estyany dels Alous (Dia)

DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

Setembre (01/09/2020) Can Ximelis (Dia) (03/09/2020) Torrent de Can Serra (Dia) (07/09/2020) Estany dels Alous (Dia/Nit) (10/09/2020) Torrent de les Abelles (Nit) (14/09/2020) Torrent de les Abelles (Nit) (16/09/2020) Estany dels Alous (Dia) (21/09/2020) Can Pi de la Serra (Dia) (23/09/2020) Torrent de Sant Muç (Dia) (29/09/2020) Estany dels Alous (Nit) Octubre (03/10/2020) Torrent de Can Serra (Dia) (06/10/2020) Can Roig (Dia) (09/10/2020) Torrent de Sant Muç (Dia) (15/10/2020) Estany dels Alous (Nit) (21/10/2020) Estany dels Alous (Dia) (27/10/2020) Torrent de les Abelles (Dia) (30/10/2020) Torrent de les Abelles (Dia/Nit) Novembre (02/11/2020) Bosc de l’Ermita (Dia) (09/11/2020) Estanys dels Alous (Dia) (13/11/2020) Estany dels Alous (Nit) (17/11/2020) Torrent de les Abelles (Nit) (20/11/2020) Can Ximelis (Dia) (25/11/2020) Torrent de les Abelles (Nit) Desembre (02/12/2020) Estany dels Alous (Nit) (07/12/2020) Torrent de les Abelles (Nit) (17/12/2020) Torrent de les Abelles (Nit) (Taula 1.)

Perspectiva general del Estany dels Alous Cartell informatiu dels camí dels Alous

DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

-Material i mètodes S’ha fet un gran esforç de mostreig per intentar observar el màxim possible d’espècies d’invertebrats, determinant in situ, la gran majoria d’espècimens i portant-nos al laboratori els que precisàvem per determinar amb exactitud a nivell específic. Si calia per la seva dificultat de determinació, es portava al especialista de cada grup. Amb tot s’ha de dir, que encara resta material entomològic per estudi, per la qual cosa el llistat definitiu pujarà en nombre d’espècies. Per la realització d'aquest estudi, s'han utilitzat els mètodes habituals per la recerca d'invertebrats:

Observació directa: Aquest sistema dona uns resultats bons però majoritàriament per les especies grans o mitjanes, o les que estan en moviment. N'hi han molts invertebrats petits o molt petits que passen desapercebuts sinó utilitzem altres mètodes mes específics per trobar-los. Papallones diürnes, ortòpters, escarabats, heteròpters, etc.

L’autor de l’estudi fent observació d’invertebrats a la zona d’estudi. Foto: Alicia Zambrana.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

Picant la vegetació: Aquest mètode juntament amb el següent, es el que dona millors resultats. Consisteixen anar picant la vegetació i recollint en una tela gran, generalment de color blanc o clar, que posem a sota, tot els invertebrats que cauen. Per recollir-los farem ús d'un aspirador d'insectes. Heteròpters, coleòpters, aranyes, erugues de papallones, etc.

L’autor buscant invertebrats amb el mètode de picar la vegetació. Foto: Alicia Zambrana.

Passant la màniga entomològica per la vegetació: Aquest es el mètode que millors resultats ens ha donat, sobre tot per trobar especies poc mòbils, o amb un camuflatge acusat. D'aquesta manera s'han trobat especies molt rares i interessants. Heteròpters, coleòpters, dípters, aranyes, etc.

Passant la màniga entomològica per la vegetació. Foto: Alicia Zambrana

DIEGO FERNANDEZ (2020) 10

Trampes de llum tipus Heath: Amb aquest mètode l’èxit està garantit amb les especies de vol nocturn, que senten una gran atracció per la llum. Papallones nocturnes, heteròpters, dípters, coleòpters, etc.

Tipus de trampes de llum utilitzades en aquest estudi. Foto: Diego Fernández.

Trampes d’esquer: Aquest es un sistema de recerca denominat sistema passiu, que consisteix en atreure a diferents espècies d’invertebrats amb esquer dolç i olorós com pot ser la fruita molt madura, cervesa, vi o licors dolços com l’anís o el moscatell. Sobre tot papallones nocturnes, Catocala, Noctua, i d’altres, coleòpters de moltes espècies i també saproxílics.

Aixecar pedres i troncs del terra:

DIEGO FERNANDEZ (2020) 11

Amb aquest mètode es poden obtenir bons resultats trobant espècies d’insectes que es refugien en aquet medi.

L’autor de l’estudi a la recerca d’invertebrats sota pedres i troncs a Rubí. Foto: Alicia Zambrana.

Els utensilis utilitzats en aquest estudi són els habituals per l’estudi dels invertebrats, pots de vidre per observar els exemplars, pinces entomològiques, caçapapallones i salabrets, lupa, aspirador per a insectes i llibreta i llapis per anotar totes les observacions pertinents.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 12

-Catàleg de la Biodiversitat invertebrada de Rubí (lepidòpters, heteròpters, ortòpters i coleòpters)

A continuació el catàleg dels invertebrats (lepidòpters, heteròpters, ortòpters i coleòpters) trobats al municipi de Rubí durant la realització d’aquest estudi corresponent a l’any 2020. A la taula 2 els punts de mostratge corresponent a les localitats prospectades en aquest estudi. A la llista d’espècies s’indica un número en negreta que correspon a la numeració de la localitat on s’ha trobat l’espècie indicada.

Numeració punts de mostragte Topònim

Nº 1 Estany dels Alous Nº 2 Torrent de les Abelles Nº 3 Can Ximelis Nº 4 Can Balasc Nº 5 Bosc de l’Ermita Nº 6 Can Pi de la Serra Nº 7 Can Roig Nº 8 Ermita de Sant Muç Nº 9 Torrent de Sant Muç Nº 10 Torrent de Can serra Taula 2.

INSECTA (Linnaeus, 1758)

LEPIDOPTERA Linnaeus, 1758

Els lepidòpters són un grup d’insectes amb moltes espècies descrites, aproximadament 120.000 a tot el món i a Catalunya unes 2000 espècies. Les papallones poden ser d’activitat diürna (ropalòcers) amb les antenes acabades en una forma de maça i d’activitat nocturna (heteròcers) amb antenes de diverses formes (filiformes, plumoses, engrosades, etc.). Pasen per un cicle de transformació denominat metamorfosi de quatre estadis (metamorfosi completa), ou, larva o eruga, crisàlida o capoll i l’adult. A l’estadi de larva s’alimenten de

DIEGO FERNANDEZ (2020) 13 matèria orgànica d’origen vegetal (fulles, flors, llavors, etc) però quan són adults la gran majoria ho fan del nèctar i pol·len de les flors, de substàncies ensucrades i dolçes com la fruita mol madura, encara que algunes espècies aprofiten també les sals minerals del terra a prop de tolls o fang, dels excrements d’ i fins i tot de la suor del nostre cos.

Familia Adelidae

-Adela australis (Heydenreich, 1851). (IV-V).

Comuna sobre tot a la primavera volant de dia. Acudeix a moltes plantes en flor, com per exemple a la farigola ( vulgaris). El mascle té les antenes molt llargues i primes i la femella molt més curtes, sent un bon distintiu per separar els dos sexes. 1,2,4,6.

Familia Psychidae

-Penestoglossa dardoinella (Millière, 1863). (VIII-IX).

Abundant a la llum de les trampes. 1,2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 14

-Luffia lapidella (Goeze, 1783). Tot l'any.

Abundant. L'eruga es protegeix amb un estoig de seda amb partícules de terra i pols molt característic a les parets i murs de les cases i soterranis. 8.

Adult mascle Eruga amb el seu estoig larvari

-Psyche casta (Pallas, 1767). Tot l'any.

Abundant. L'eruga, amb un estoig molt característic amb trossets de pals enganxats amb seda, es troba molt sovint a troncs, pals de fusta, parets, a la vegetació, etc., La femella es àptera semblant molt a un cuc blanquinós que gairebé no arriba a sortir del seu estoig, quan ja es ràpidament fecundada per un mascle, atret per les seves feromones. El mascle per contra, és alat i amb unes antenes plomoses per detectar precisament aquestes feromones que produeix la femella. 1,2,7,8,9,10.

Adult mascle Adult femella Larva amb el seu estoig

-Canephora hirsuta (Poda, 1761) (IV-VI).

Erugues amb el seu característic estoig trobades en diversos llocs del Parc. 1,2,3,7.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 15

Adult Larva amb el seu estoig

Familia Eriocottidae

-Eriocottis paradoxella (Staudinger, 1859). (X-XII).

Aquesta espècie de vol tardà, vola als mesos mes freds de l’any. Presenta un gran dimorfisme sexual. Els mascles alats i les femelles braquípteres, es a dir amb ales molt reduïdes i no aptes per el vol. 1,2.

Exemplar mascle Exemplar femella

Familia Tineidae

-Trichophaga tapetzella (Linnaeus, 1758). (V-VI).

Espècie que les seves larves s’alimenten de materia orgànica, tant vegetal (fulles seques) com animal (pels, plomes, etc). Normalment es troben de forma abundant als nius d’aus abandonats o caus de mamífers. Els adults acudeixen a la llum. 1,6,7.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 16

-Trichophaga bipartitella (Ragonot, 1892). (V-VII).

Altre espècie com la precedent, que les seves larves s’alimenten de restes orgànics tant vegetals com animals. 1,2.

Familia Plutellidae

-Plutella xylostella (Linnaeus, 1758). (V-IX).

La larva es desenvolupa a moltes espècies de crucíferes i pot esdevenir plaga de les cols cultivades. 1,3,5,9,10.

Familia Oecophoridae

DIEGO FERNANDEZ (2020) 17

-Carcina quercana (Fabricius, 1775). (VII-IX).

L'eruga fa un refugi amb fils de seda molt característic, sota la fulla d'un arbre generalment caducifoli que li serveixen d'aliment, (Acer, Fagus, Quercus, etc...), encara que també s'alimenta d'espècies perennifòlies com l'alzina (Quercus ilex). 5,10.

-Goidanichiana jourdheuillella (Ragonot, 1875)

S’han trobat pocs exemplars a la llum de les trampes. 2.

-Pleurota aristella (Linnaeus, 1767). (V-IX).

Pocs exemplars observats. L'eruga viu sobre diverses plantes baixes. 1,2,6.

-Pleurota honorella (Hübner, [1813]). (VI-IX).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 18

Rara a la zona d’estudi. 1.

-Esperia sulphurella (Fabricius, 1775). (III-V).

Espècie primerenca, que ja apareix en vol a primers del mes de març. Les erugues estan citades sobre fusta morta i fulles seques. 1.

Familia Scythridae

-Enolmis acanthella (Godart. 1824). (V-VIII).

Abundant. Diversos exemplars a la llum. 1,2,3,6,7,9.

Familia Depressariidae

DIEGO FERNANDEZ (2020) 19

-Agonopterix purpurea (Haworth, 1811) (V-VI)

Pocs exemplars trobats a la llum de les trampes. 1,3.

Familia Lecithoceridae

-Odites kollarella (Costa, [1836])

Petit microlepidòpter. 5.

Familia Coleophoridae

-Coleophora trifolii (Curtis, 1832)

Diversos exemplars trobats de dia sobre flors. Erugues a espècies de plantes del gènere Lotus i Melilotus. 1,2.

Familia Ethmiidae

DIEGO FERNANDEZ (2020) 20

-Ethmia bipunctella (Fabricius, 1775). (VI-IX).

No es rara a les trampes de llum. Erugue sobre diverses plantes de la família Boraginaceae. 1,4,7.

Familia Autostichidae

-Symmoca signatella Herrich-Schäeffer, 1855 (V-VI)

Pocs exemplars trobats a les trampes de llum. 2.

Familia Cossidae

-Zeuzera pyrina (Linnaeus, 1761). (V-VII).

Coneguda per els agricultors i jardiners, perquè les seves erugues fan molt de mal als arbres fruiters. Viuen dins de la fusta encara viva d’aquets arbres. 4.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 21

Familia Limacodidae

-Hoyosia codeti (Oberthür, 1883) (Vi-VIII).

Erugues sobre l’arboç (Arbutus unedo). 5,9.

Familia Tortricidae

-Phalonidia contractana (Zeller, 1847). (V-IX).

Abundant. A la llum de les trampes. Eruga sobre diverses plantes baixes, (Artemisia, Inula, Cichorium,...). 1,2,3,6,10.

-Aethes margarotana (Duponchel, 1836). (III-VIII).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 22

Rara a la zona d’estudi. Dos exemplars trobats a les trampes de llum. Erugues sobre espècies de Eryngium. 1.

-Tortrix viridana Linnaeus, 1758. (V-VII).

Espècie que quan cíclicament es abundant pot esdevenir plagues d’espècies d’arbres del gènere Quercus, però normalment no ho fa. 3,4,5.

-Acleris variegana (Denis & Schiffermuller, 1775). (V-XII). Diverses generacions anuals.

Pocs exemplars observats. 1,9.

-Argyrotaenia ljungiana (Thunberg, 1797). (II-IX).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 23

Rara a la zona estudiada. Les erugues estan citades sobre diveres plantes; Colutea, Tanacetum, Achillea, Erigeron. 2.

-Cacoecimorpha pronubana (Hübner, [1799]).

Molt comuna amb diverses generacions anuals. Erugues sobre plantes baixes i arbustives. Trobat en molts punts de mostratge. 1,2,3,5,6,8,9.

-Clepsis consimilana (Hübner, [1817]). (V-VI).

Abundant. Les erugues sobre diferents plantes generalment de fulla caduca, amb preferència per les fulles seques, (Ligustrum, Lonicera, Hedera,...). 1,2,4.

-Hedya nubiferana (Haworth, 1811). (V-VIII).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 24

Poc abundant. La seva larva està citada sobre Crataegus i spinosa, però de ben segur que s'ha d'alimentar d'altres plantes. 2.

-Notocelia uddmanniana (Linnaeus, 1758). (VI-VIII).

Poc abundant. Les larves s'alimenten de diverses espècies de Rubus. 1,2,8.

-Rhyacionia pinicolana (Doubleday, 1849). (VI-VIII).

Abundant. Les erugues es desenvolupen als pins (Pinus sylvestirs, Pinus pinea, Pinus halepensis), generalment senten preferència pels brots tendres, deformant-los. Poden esdevenir molt perjudicial pels pins. 2,6,7.

-Cydia pomonella (Linnaeus, 1758). Tot l’any.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 25

Les erugues poden actuar com plaga de arbres fruiters com el pomer, atacant als fruits. 4.

Familia Sessidae

-Microsphecia tineiformis (Esper, [1789]). (VI-VIII).

Poc abundant. Els exemplars observats van ser atrets amb feromones sintètiques. Les erugues s'alimenten d' Echium sp. 1,2.

-Pyropteron chrysidiformis (Esper, 1782). (VI-IX).

Pocs exemplars observats de dia. Erugues citades sobre plantes del gènere Rumex. 1.

-Sesia apiformis (Clerck, 1759). (IV-VI).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 26

Aquesta espècie té mimetisme batesià molt marcat, es a dir aquesta espècie imita la forma i el color d’una perillosa vespa, perquè els depredadors no l’ataquin. Les seves erugues viuen sota l’escorça o la fusta d’arbres del gènere Populus. 1.

Familia

- occitanica (Villers, 1789). (VI-VIII).

Comuna a la seva època de vol. Les erugues viuen sobre el Dorycnium pentaphyllum, però també es poden trobar sobre Lotus corniculatus. L'eruga ha estat citada també sobre Anthyllis vulneraria. 5,6,9.

-Zygaena lavandulae (Esper, 1783). (IV-VII).

Erugues citades sobre Dorycnium pentaphyllum, i papilionàcies com Lotus sp. Tant els adults com les erugues son verinoses i tenen colors aposemàtics per dissuadir als seus depredadors. 1.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 27

-Zygaena trifolii (Esper, 1783). (VI-X).

Poc abundant. Les plantes que necessiten les seves erugues per desenvolupar-se, es troben a llocs humits, (Lotus pedunculatus, corniculatus, etc...), per tant aquesta espècie es troba amb aquests ambients més frescos i humits, encara que l'adult vola a llocs assolellats. 1,2,6.

Familia Alucitidae

-Alucita hexadactyla Linnaeus, 1758. (IV-XI).

Poc abundant. S'han trobat exemplars al novembre, encara que els adults volen també a la primavera i a l'estiu. Les erugues son minadores a les fulles de la Lonicera sp. 2,5.

Familia

-Aphomia sociella (Linnaeus, 1758). (V-VIII).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 28

Trobats exemplars a les trampes de llum. Les erugues viuen als ruscos i nius d'abelles, vespes i borinots, on mengen el paper, o restes de pol·len i cera. 1,2,10.

-Lamoria anella (Denis & Schiffermuller, 1775). (VI-VIII).

Abundant. Almenys dos generacions anuals. Les erugues com l'espècie anterior també viu als nius de vespes i borinots, encara que está citada de plantes baixes. 1,2,5,6,8,9.

-Bostra obsoletalis (Mann, 1864). (V-VIII).

Pocs exemplars trobats a la llum de les trampes. Les erugues s’alimentten de detritus vegetal i també a la bibliografia consultada està citat com aliment insectes morts. 2,7.

-Pyralis farinalis Linnaeus, 1758. Tot l'any.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 29

La larva es desenvolupa en molts productes emmagatzemats, causant molts danys, en tot tipus de magatzems, soterranis, habitacions, cases, masies, etc...sempre a prop de l'home. A la Natura no es troba amb molta freqüència. 2,8.

-Pyralis regalis (Denis & Schiffermüller, 1775). (V-VIII).

Poc abundant. Exemplars trobats a la llum de les trampes. 1,6.

-Hypsopygia costalis (Fabricius, 1775). (IV-VIII).

Rara. L'eruga es desenvolupa sobre matèria vegetal seca. 3,7,10.

-Stemmatophora brunnealis (Treitschke, 1829). (VII-IX).

Poc abundant. Trobats pocs exemplars a les trampes de llum. 2,5.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 30

-Synaphe punctalis (Fabricius, 1775). (V-VIII).

Abundant. A la llum de les trampes. 1,2,4,5,10.

-Endotricha flammealis (Denis & Schiffermüller, 1775). (V-VIII).

Molt abundant. Bastant polífaga, plantes baixes i fulles seques de diferents arbres, Quercus sp,.S’ha trobat a molts dels punts de mostreig. 1,2,3,5,7,8,10.

-Oncocera semirubella (Scopoli, 1763). (V-IX).

Les seves larves s'alimenten de Lotus corniculatus i altres plantes baixes. 1,2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 31

-Phycita roborella ([Denis & Schiffermüller], 1775). (VI-IX):

Aquesta espècie ataca les fulles d’arbres del gènere Quercus. 4,5,9.

-Etiella zinckenella (Treitschke, 1832).

Aquesta espècie se li coneix com la barrinadora de les lleguminoses, perquè la seva larva viu dins de les baines de moltes espècies d'aquesta família de plantes tant de cultivades, entre d'elles les faves, pèsols, mongetes, etc..., com silvestres. 2,3,4.

-Acrobasis obliqua (Zeller, 1847). (V-VI). (VI-X).

Poc abundant. Les erugues estan citades de roures, (Quercus sp.). 2,8.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 32

-Homoeosoma sinuellum (Fabricius, 1794). (V-IX).

Les larves estan citades sobre diverses espècies de Plantago. 1,2,3,6.

-Plodia interpunctella (Hübner, 1813). Tot l'any.

Rara a la natura, però és una espècie cosmopolita que viu als graners, magatzems, soterranis, rebosts, a les cases, etc., i les larves fan malbé els productes emmagatzemats. 7,8.

-Ephestia kuehniella (Zeller, 1879). Tot l'any.

Mateix comentari que l'espècie precedent. Exemplars trobats a la llum de les trampes. 1,2,8.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 33

-Cadra cautella (Walker, 1863).

Altre espècie cosmopolita. Coneguda amb el nom de arna de la farina. La larva produeix danys als fruits secs i les llavors de moltes plantes. 3,7.

-Ematheudes punctella (Treitschke, 1833). (VI-IX).

Comuna, es troba de vegades volant de dia als prats o llocs oberts. 1,2,5,6.

-Agriphila geniculea (Haworth, 1811). (VI-VIII).

La larva s'alimenta de gramínies com Festuca sp. 1,2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 34

-Catoptria pinella (Linnaeus, 1758).

No es rara de trobar a les trampes de llum sobre tot a la zona de boscos de pins. 5,9.

-Pediasia contaminella (Hübner, 1796). (IX).

Les larves es desenvolupen sobre diferents gramínies dels gèneres Poa i Festuca. 1,2,3.

-Hellula undalis (Fabricius, 1781) (Diverses generacions anuals).

Pot ser abundant. Plantes herbàcies generalment de la família Brassicaceae. 2,4,7,10.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 35

-Oxybia transversella (Duponchel, 1836) (VII-VIII).

Rara. Les erugues estan citades sobre . 1,2.

-Eudonia angustea (Curtis, 1827)

És una espècie que apareix als mesos més freds de l'any. Abundant als mesos de setembre fins a desembre. 1,2,3,5,6.

-Aporodes floralis (Hübner, [1809] ) (V-VI).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 36

Erugues citades sobre Convolvus arvensis. Apareix tant de dia volant al terra o plantes baixes, com a la llum de les trampes a la nit. 1,6.

-Evergestis forficalis (Linnaeus, 1758) (V-IX).

Erugues sobre plantes de la família Brassicaceae. 1,2,4.

-Evergestis frumentalis (Linnaeus, 1761) (IV-VIII).

Poc comuna, exemplars trobats volant de dia a zones aclarides de vegetació. 1.

-Pyrausta sanguinalis (Linnaeus, 1767) (V-IX).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 37

Poc abundant. S'han trobat diversos exemplars en llocs oberts de nit als paranys de llum. Les erugues estan citades sobre plantes aromàtiques com Salvia, Rosmarinus, Thymus. 1,2.

-Pyrausta despicata (Scopoli, 1763) (VI-IX).

També es troba de dia volant i posada al terra. Llocs oberts i prats. Eruga citada sobre espècies de Plantago. 1,2,4,5,6,8,10.

-Pyrausta purpuralis (Linnaeus, 1758) (V-IX).

Erugues sobre diverses espècies de Mentha. Es pot trobar regularment a zones humides i fresques. 1.

-Loxostege sticticalis (Linnaeus, 1761) (V-IX).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 38

Rara a la zona d’estudi. Les seves erugues estan citades sobre Artemisia, Chenopodium. 2.

-Uresiphita gilvata (Fabricius, 1794) (IX-X).

Comuna. Generalment llocs oberts on es fan les ginestes, planta hoste de les seves erugues. 1,2,3,4,7.

-Achyra nudalis (Hübner, 1796) (VIII-IX).

Pocs exemplars trobats a llocs oberts amb plantes baixes. Erugues citades sobre Echium. 1,9.

-Anania verbascalis (Denis & Schiffermüller, 1775). (V-IX).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 39

Erugues citades sobre Verbascum, Teucrium. 2,7.

-Udea numeralis (Hübner, 1796) (V-VII).

Poc abundant. Es troben exemplars volant de dia als prats i llocs oberts. 1,2,4.

-Udea ferrugalis (Hübner, 1796)

Es poden trobar exemplars durant tot l'any. Abundant. Erugues sobre diverses espècies de plantes baixes, Eupatorium, Stachys. 1,2,3,5,8,10.

-Mecyna asinalis (Hübner, [1819] ) (III-XI).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 40

Té diferents generacions anuals. Espècie abundant. Eruga a la Rubia peregrina. 1,2,3,6.

-Nomophila noctuella (Denis & Schiffermüller, 1775) (IV-X).

Successives generacions anuals. Aquesta és una de les espècies amb més rang de distribució del planeta. “S'ha trobat a 5.000 metres d'altitud a l’Himàlaia”. Erugues sobre diverses plantes baixes com Trifolium. 1,2,3,5,6,8,10.

-Dolicharthria punctalis (Denis & Schiffermüller, 1775) (VII-VIII).

Relativament abundant. Les larves viuen en material vegetal sec i detritus. 1,2,5.

-Duponchelia fovealis Zeller, 1847 (IV-X).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 41

Polífaga. 1,2,9.

-Spolaea recurvalis (Fabricius, 1775). (V-IX).

Espècie poc abundant a la zona d’estudi. Erugues en diverses plantes tant conreades, remolatxes, espinacs, blat i d’altres, com de silvestres Amaranthus, Chenopodium. 1.

-Hydriris ornatalis (Treitschke, 1833) (V-X).

Diverses generacions anuals. Erugues sobre convolvulàcies. 1,2,4,6.

-Palpita vitrealis (Rossi, 1794) (VII-X).

Les erugues estan citades sobre Jasminum, Ligustrum i de vegades fan plaga a les oliveres cultivades. 2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 42

-Cydalima perspectalis (Walker, 1859) (V-VI).

Aquesta espècie és al·lòctona i invasora, que ve de l’Índia i sudest asiàtic, sent una plaga molt perjudicial del boix (). 1,2,5,8,10.

-Antigastra catalaunalis (Duponchel, 1833)

Espècie migradora que ens arriba a la tardor. Entre altres plantes les seves erugues estan citades sobre Antirrhinum, Linaria, etc. 1,2.

Familia Pterophoridae

-Emmelina monodactyla (Linnaeus, 1758) (V).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 43

Sobre convolvulàcies. 1,2,3,5,7.

-Agdistis meridionalis (Zeller, 1847) (VII-X).

Es troben bastants exemplars de tant en tant. Erugues citades sobre Limonium. 1.

Familia Hesperiidae

-Thymelicus acteon (Rottemburg, 1775) Daurat fosc. (V-VIII).

Espècie interessant tot i que és abundant a moltes zones de Catalunya. L'eruga s'alimenta de gramínies de diferents gèneres, Poa, Festuca. 1,2,4,7.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 44

-Ochlodes sylvanus (Esper, 1777) Dard ros.

Fins a tres generacions anuals. S'alimenten les larves de moltes espècies de gramínies. 1,2,3,6,9.

-Erynnis tages (Linnaeus, 1758) Fúria. (IV-VIII).

Té dues generacions anuals. Marges dels camins amb abundància de gramínies i plantes herbàcies. Erugues en una gran diversitat de plantes baixes, Eryngium, Lotus, , . 2,3,4.

-Carcharodus alceae (Esper, 1780) Capgròs comú.

Adults pràcticament durant tot l'any menys els mesos més freds de l'any. L'eruga es desenvolupa a les malves, (Malva sp.) i construeix un refugi molt típic enrotllant la vora de la fulla. 1,2,3,4,6,7,8,9,10.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 45

-Spialia sertorius (Hoffmannsegg, 1804) Murri de la Pimpinella. (IV-VIII).

Espècie molt comuna a Catalunya. Erugues citades a Potentilla, Sanguisorba, Rubus. 1,7,8.

-Pyrgus malvoides (Elwes & Edwards, 1897) Merlet comú. (IV-VIII). Dues generacions.

També molt comuna a Catalunya. Larves sobre Potentilla, Fragaria, Agrimonia. 2,3,4,9.

-Pyrgus armoricanus (Oberthür, 1910) Merlet ruderal (V-VI).

Erugues sobre Potentilla, Fragaria. Poc comuna a la zona estudiada. 2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 46

-Gegenes nostrodamus (Fabricius, 1793) Sageta negre. (V-VIII).

Espècie molt interessant. Rara a Catalunya. Erugues sobre gramínies, Zea mays, Phragmites. 2.

Familia Papilionidae

-Papilio machaon (Linnaeus, 1758) Papallona reina. (III-X).

Poden tenir fins a tres generacions l'any depenent si és un any càlid o no. Les seves erugues es desenvolupen al fonoll (Foeniculum vulgare) i a la ruda (Ruta graveolans). 1,2,3,4,5,6,7,10.

-Iphiclides feisthamelii (Duponchel, 1832) Reina zebrada. (III-X). Dues generacions.

Rara, però que de tant en tant es veuen alguns exemplars. Les erugues s'alimenten d'arbres del gènere Prunus. 2,4.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 47

Familia Pieridae

-Leptidea sinapis (Linnaeus, 1758) Angelet comú. (III-VIII). Polivoltina amb tres generacions anuals.

Espècie primaveral i estiuenca. Típica de camins i marges a prop de boscos. Erugues sobre Dorycnium i més rarament sobre Lotus. 5,6,9.

-Colias crocea (Geoffroy, 1785) Safranera de l’alfals. (II-XII).

Diverses generacions anuals que es solapen entre elles. És una espècie molt comuna, que fins i tot es pot veure els dies assolellats d'hivern. Les larves s'alimenten de espècies de plantes de la família de les lleguminoses, Medicago sativa, Trifolium, Lotus, , etc. 1,2,3,4,5,7,8,9,10.

-Colias alfacariensis (Ribbe, 1905) Safranera pàl·lida. Plurivoltina.

Rara a la zona d’estudi. Les erugues es podem trobar sobre Hippocrepis comosa. 1.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 48

-Aporia crataegi (Linnaeus, 1758) Blanca de l’arç. (IV-VII). Dues generacions.

Molt rara a la zona d’estudi. Només un exemplar observat a la zona dels Alous. Erugues sobre arbres del gènere Prunus. 1.

-Gonepteryx cleopatra (Linnaeus, 1767) Cleòpatra.

Té dues generacions una al maig- juliol i l'altre d'agost a octubre. Els adults arriben a hivernar, i tornen a volar al febrer o març, depenent del temps. Erugues sobre plantes del gènere Rhamnus. 1,2,3,5,6,7,9,10.

-Gonepteryx rhamni (Linnaeus, 1758) Llimonera.

Mateix comentari que l'espècie precedent. Erugues sobre Rhamnus. 1,2,3.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 49

-Pieris brassicae (Linnaeus, 1758) Blanca de la col. (III-X).

Diverses generacions anuals. Encara avui dia és abundant, però ha patit una forta davallada en general a tot Catalunya. La seva condició d'espècie plaga per l'agricultura, i la lluita amb pesticides per part dels agricultors, ha suposat que aquesta espècie sigui de vegades una raresa. Les erugues s'alimenten de moltes espècies de plantes de la família de les crucíferes, com per exemple les cols cultivades. 1,2,3,5,6,8,9.

-Pieris rapae (Linnaeus, 1758) Blanqueta de la col. (III-XI).

Successives generacions anuals. Molt abundant per tot arreu. S'alimenten de moltes espècies de crucíferes tant cultivades com salvatges. Té predilecció pel Sisymbrium sp. 1,2,3,4,5,6,7,8,9,10.

-Pieris napi (Linnaeus, 1758) Blanqueta perfumada. (IV-IX).

Abundant. També s'alimenten de crucíferes. 1,2,3,4,6,8,9,10.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 50

-Pontia daplidice (Linnaeus, 1758) Pòntia comuna. (III-X). Diverses generacions anuals.

Molt comuna, les seves erugues depenen de les crucíferes, Reseda, Sisymbrium, Sinapis, etc. 1,2,3,5,6,7,9.

-Anthocharis cardamines (Linnaeus, 1758) Aurora. (III-V).

Rara a la zona d’estudi. Les seves erugues sobre diverses crucíferes. 5,9.

-Anthocharis euphenoides (Stauinger, 1869) Aurora groga. (IV-VI).

Espècie primaveral i que encara la podem observar al principi de l’estiu. Erugues sobre Biscutella. 8,9,10.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 51

-Euchloe crameri (Butler, 1869) Marbrada comuna. (III-VI).

Rara a la zona d’estudi. Erugues sobre diverses crucíferes. 3,6.

Familia Nymphalidae

-Nymphalis polychloros (Linnaeus, 1758) Nimfa dorment. (V-VIII).

Rara. Encara que vola als mesos càlids de l'any, es poden trobar adults hivernants a principis d'any si el temps és una mica càlid. Erugues sobre arbres principalment l'om (Ulmus sp.), però també fan servir com aliment altres espècies d'arbres, Prunus, Malus, Salix, Crataegus, etc. 4,7.

-Vanessa atalanta (Linnaeus, 1758) Atalanta.

Té dues (de vegades tres), generacions anuals. Els adults poden passar l'hivern actius, i es pot veure aquesta espècie els dies assolellats de desembre o gener. Les erugues s'alimenten de plantes del gènere i també de Parietaria. Els adults són atrets per la fruita molt madura. 1,2,5,6,7.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 52

-Vanessa cardui (Linnaeus, 1758) Migradora dels cards.

Espècie molt comuna que té com a mínim dos generacions anuals al territori. Es tracta d'una espècie migradora, que ens arriba de l’Àfrica, amb milers d'exemplars. Les erugues s'alimenten sobre tot de espècies de cards Carduus, Cirsium, Galactites, però també està citada d'altres plantes com les malves (Malva sp.), Urtica, Echium, etc. 1,2,3,4,5,7,8,9,10.

-Polygonia c-album (Linnaeus, 1758) Papallona de la c blanca. (V-IX). Dues generacions.

Marges i prats oberts, i també a les clarianes del bosc. Erugues a Urtica, Corylus, Ulmus. 2.

-Melitaea didyma (Esper, 1779) Damer roig. Bivoltina (IV-VI) i (VII-IX).

Les seves erugues es troben sobre tot al plantatge (Plantago lanceolata), però també está citada sobre Linaria, Antirrhinum i luteus. 5,9.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 53

-Argynnis paphia (Linnaeus, 1758) Argentada comuna. (VI-VIII).

Viu a zones amb molta vegetació i humitat. Erugues sobre espècies del gènere Viola. 2,4,5,10.

-Charaxes jasius (Linnaeus, 1767) Papallona de l’arboç. (IV-X). Dues generacions.

És l'espècie diürna més gran a la zona d’estudi. Erugues a l'arboç (Arbutus unedo). 2.

-Limenitis reducta Staudinger, 1901 Nimfa mediterrània. (V-VIII). Comuna a llocs amb cobertura vegetal abundant, marges i clarianes de bosc, a prop de llocs amb humitat. Erugues sobre espècies de lligabosc, (Lonicera sp.). 9, 10.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 54

-Libythea celtis (Laicharting, 1782) Papallona del lledoner. (V-VIII).

Una sola generació anual, encara que els adults poden hivernar i aparèixer a principi d'any, quan fa una mica de calor, generalment al mes de març. L'eruga sobre el lledoner, (Celtis australis). 1,2.

-Pararge aegeria (Linnaeus, 1758) Bruna de bosc.

Pràcticament es troba durant tot l'any en successives generacions. Prefereix llocs de bosc, ombrívols, i tancats. La trobem abundantment als camins i a prop de l'arbrada. Les larves depenen de diverses gramínies. 1,2,3,4,5,7,8,9,10.

-Lasiommata megera (Linnaeus, 1767) Margenera comuna.

Plurivoltina amb moltes generacions anuals. Adults durant tot l'any. Les erugues s'alimenten de moltes espècies de gramínies. La troben en diferents tipus d'hàbitats, prats, zones obertes, camins i marges, clarianes de bosc, etc. 1,2,3,4,6,7,8,9.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 55

-Coenonympha pamphilus (Linnaeus, 1758) Lleonada comuna. (VI-VIII).

Poc abundant. La trobem en llocs oberts i amb certa insolació. Les erugues depenen de moltes espècies de gramínies. 4,5,9.

-Coenonympha dorus (Esper, 1782) Lleonada de garriga. (V-VIII).

Erugues sobre gramínies de diferents espècies, Agrostis, Cynosurus, Festuca, Poa. 6,7.

-Maniola jurtina (Linnaeus, 1758) Bruna de prat. (V-X).

Encara que viu a diferents hàbitats té preferència pels camins i pistes forestals amb flors. També les erugues es desenvolupen en diferents espècies de gramínies. 1,2,3,4,5,6,7,9.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 56

-Pyronia bathseba (Fabricius, 1793) Saltabardisses cintada. (IV-VII).

Zones obertes amb molta insolació i marges dels camins. Erugues sobre gramínies, Brachypodium, Bromus, Poa. 1,2,3,4,6.

-Pyronia cecilia (Vallantin, 1894) Saltabardisses de solell. (V-VIII).

Zones obertes amb molta insolació i marges dels camins. Les erugues sobre gramínies dels gèneres Brachypodium, Deschampsia, Festuca, Poa. 1,2,4.

-Pyronia tithonus (Linnaeus, 1771) Saltabardisses europea. (VII-VIII).

Erugues sobre espècies de gramínies, Brachypodium, Deschampsia, Festuca, Poa. 1,2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 57

-Melanargia lachesis (Hübner, 1790) Escac ibèric. (VI-VIII).

La trobem a diferents hàbitats, però amb més predominança als prats amb flors i vegetació baixa i marges de camins. Diferents espècies de gramínies. 1,2,3,4,5,6,9.

-Hipparchia fidia (Linnaeus, 1767) Faune de ziga-zaga. (VI-IX).

Marges de camins i clarianes de boscos sobre tot de Pinus halepensis. Diverses gramínies. 3,5,7,10.

-Hipparchia statilinus (Hufnagel, 1766) Faune bru. (VI-X).

Espècie estiuenca. Erugues sobre gramínies, Avenula, Brachypodium, Bromus, Dactylis, Poa. 3,4,5,9.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 58

-Hipparchia fagi (Scopoli, 1763) Faune gran. (VI-X).

Les seves erugues sobre gramínies, Avenula pratensis, Festuca. 5,8.

-Hipparchia semele (Linnaeus, 1758) Faune lleonat. (V-X).

Rara a la zona d’estudi. Erugues sobre gramínies. 5,6,10.

-Brintesia circe (Fabricius, 1775) Bruixa. (VI-IX).

Erugues sobre Arrhenatherum, Brachypodium, Bromus, Elymus, Festuca. 2,4,10.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 59

Familia Lycaenidae

-Lycaena phlaeas (Linnaeus, 1761) Coure comú.

Almenys dos generacions, una al maig i l'altre al setembre. Abundant. Depenen d'espècies del gènere Rumex. 1,2,3,6,7,8.

-Lampides boeticus (Linnaeus, 1767) Blaveta dels pèsols. (IV-XI). 1,2,3,4,6,7,10.

Generacions solapades. Molt comuna sobre tot a prop de les ginestes (Spartium junceum), i altres lleguminoses. Les larves es desenvolupen dins de les baines d'aquestes plantes, i de vegades tenen associacions amb formigues.

-Leptotes pirithous (Linnaeus, 1767) Blaveta estriada. (IV-XI).

Les larves viuen a sobre de plantes de moltes famílies diferents, (polífaga) com, Medicago, Melilotus, Lotus, Bituminaria, Coronilla, etc. 1,2,3,4,6,7,8,9.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 60

-Pseudophilotes panoptes (Hübner, 1813) Blaveta de la farigola. (III-V).

Espècie primerenca que podem observar a la primavera sempre a prop de la farigola (Thymus vulgaris). 2,4,5.

-Glaucopsyche melanops (Boisduval, 1828) Turquesa mediterrània. (III-V).

També es tracta d’una espècie de presència primerenca. Erugues sobre Dorycnium i també sobre Anthyllis cytisoides. 1,2.

-Tomares ballus (Fabricius, 1787) Coure verdet. (III-V).

Rara. També molt primerenca. Aquesta espècie necessita prats oberts amb gespa molt baixa però barrejada amb plantes herbàcies, principalment lleguminoses que li serveixen d'aliment a les seves larves, com Astralagus, Medicago, Trifolium, Lotus. 1,2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 61

-Cacyreus marshalli (Butler, 1898) Barrinadora del gerani.

Durant tot l'any amb generacions successives. Les erugues es desenvolupen dins de les tiges dels geranis tant cultivats (Pelargonium) com silvestres, destruint-los pràcticament sencers, sent una de les plagues més dolentes per aquestes plantes cultivades. És una espècies al·lòctona que prové de Sudàfrica. És la coneguda barrinadora dels geranis. 1,2,4,5,6,8,10.

-Satyrium esculi (Hübner, 1804) Marroneta de l’alzina. (V-VIII).

Comuna, en anys favorables pot ser una espècie molt abundant. Erugues sobre Quercus sp. 1,2,5,7,9,10.

-Celastrina argiolus (Linnaeus, 1758) Blaveta de l’heura. (III-IX).

Dues generacions. Hàbitats humits i ombrívols, amb molta vegetació. Les erugues són polífagues, alimentant-se de moltes plantes diferents, Helix, , Spartium, Rubus, , etc. 1,2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 62

-Aricia cramera Eschscholtz, 1821 Moreneta meridional. (III-X). Diverses generacions anuals.

Les eruges s'alimenten de plantes de la família Geraniaceae, i també de Helianthemum. 1,2,3,4,6,7,8,9.

-Lysandra hispana (Herrich-Schäeffer, 1851) Griseta mediterrània. Dues generacions anuals ((V-VI) i (VII-X).

Erugues sobre plantes del gènere Hippocrepis. 8,10.

-Polyommatus escheri (Hübner, 1823) Blaveta de l’astràgal. (V-VIII).

Rara a la zona d’estudi. Erugues sobre sp. 4,6.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 63

-Polyommatus icarus (Rottemburg, 1775) Blaveta comuna. (II-XI).

Una de les espècies més abundants de la zona d’estudi. Les larves són molt polífagues, desenvolupant-se sobre espècies especialment de la família com els gèneres, Medicago, Lotus, Trifolium, Coronilla, Vicia, etc. 1,2,3,4,5,6,8,9.

-Callophrys rubi (Linnaeus, 1758) Verdeta d’ull blanc. (III-V).

És una de les papallones més primerenques de l'any. En anys favorables pot aparèixer fins i tot al febrer. Erugues a moltes espècies de plantes (polífaga), com Cytisus, Ulex, Dorycnium, Cistus, Medicago, Rubus, etc. 1,2,5,8,9,10.

Familia

- hispanica De-Gregorio, Torruella, Miret, Casas & Figueras, 2002 (V-IX).

L'eruga es desenvolupa sobre Prunus sp. 2,4,6,8.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 64

-Watsonalla uncinula (Borkhausen, 1790) (IV-IX).

Eruga sobre Quercus. 1,2,3,7,9.

Familia Geometridae

-Stegania trimaculata (Villers, 1789) (IV-VI) 1ª generació i (VIII-IX) 2ª generació.

Poc abundant. Les erugues s'alimenten de Populus. 1,2.

-Chiasmia clathrata (Linnaeus, 1758) (IV-VI) i (IX). Bivoltina.

Erugues sobre diverses plantes baixes, Sarothamus scoparius, Genista, Trifolium, Vicia. 1,3.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 65

-Itame vincularia (Hübner, [1813]) (IV-VIII).

Apareix una mica per tot arreu, a vegades volant de dia al nostre pas. Erugues sobre Rhamnus sp. 1,2,5,7.

-Menophra abruptaria (Thunberg, 1792). (IV) i (VI-IX). Dues generacions.

Les erugues s'alimenten de Linaria vulgaris, , Syringa, Ligustrum. 1,2,3,5,9.

-Ecleora solieraria (Rambur, 1834). (III-IX).

Les erugues sobre Cupressus i Juniperus. 2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 66

-Peribatodes rhomboidaria ([Denis & Schiffermüller], 1775) (IV-XI). Plurivoltina.

Diverses generacions. S'alimenten de moltíssimes plantes (polífaga) tant d’herbàcies com arbres i arbustos. 1,2,3,5,6,8.

-Peribatodes ilicaria (Geyer, [1833]) (IV-VI). Univoltina.

Eruga sobre Quercus, Juniperus. 2.

-Ematurga atomaria (Linnaeus, 1758) ((IV-V) i (VIII-IX). Bivoltina. Dues generacions.

Erugues sobre Genista, Spartium junceum, Lotus, Coronilla. 2,4,9,10.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 67

-Adactylotis gesticularia (Hübner, 1817). (IV-VI).

Erugues sobre Quercus sp. 3,9.

-Lycia hirtaria (Clerck, 1759) (III-IV). Univoltina.

Erugues sobre Coriaria myrtifolia. 1,4,5.

-Chemerina caliginearia (Rambur, 1833) (XII-III). Univoltina.

La seva època de vol correspon als mesos més freds de l'any. Erugues sobre, Helianthemum, Cistus, Thymus, Dorycnimu, Genista. 1,4.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 68

-Campaea honoraria (Denis & Schiffermüller, 1775) (V-VII) 1ª generació (VIII-IX) 2ª generació.

Comuna. Erugues sobre Quercus. 1,2,10.

-Perigune convergata (Villers, 1789) (X). Univoltina.

Pot arribar a ser comuna a la seva època de vol. Eruga sobre plantes aromàtiques, Thymus, , Rosmarinus. 1,2.

-Perigune narbonea (Linnaeus, 1767) (IV-IX). Plurivoltina.

Diverses generacions anuals. Eruga sobre Teucrium, Thymus. 1,2,5.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 69

-Pachycnemia hippocastanaria (Hübner, [1799]) (II-IV) (IX-X) Dos o tres generacions anuals.

Erugues sobre espècies d'Erica i Calluna. 2,5.

-Crocallis tusciaria (Borkhausen, 1793) (X-XI). Univoltina.

Erugues sobre Crataegus, Prunus spinosa, Ulmus. 10.

-Aspitates gilvaria (Denis & Schiffermüller, 1775). (V-VI).

Les seves erugues son molt polífagues, Lotus corniculatus, Genista, Lonicera, Biscutella, Potentilla, Pastinaca sativa. 2,5.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 70

-Aspitates ochrearia (Rossi, 1794) (V-VIII) i (IX). Bivoltina.

Eruga polífaga s'alimenta de diverses plantes baixes, Scabiosa, Thymus, Lavandula. 2.

-Aplasta ononaria (Fuessly, 1783)

Erugues sobre repens. 1.

-Hemithea aestivaria (Hübner, 1799). (VI-VII).

Eruga sobre Prunus, Clematis, Lonicera, Corylus, Alnus, Betula, Quercus. 1,3,4.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 71

-Chlorissa viridata (Linnaeus, 1758) (V-VII). Univoltina.

Abundant. Polífaga, Galium, Ononis, Genista, etc. 1,2,5,10.

-Xenochlorodes olympiaria (Herrich-Schaeffer, 1852) (V-VI) i (VIII). Bivoltina.

Les larves estan citades sobre Olea, Phyllyrea. 2.

- sardoniata (Homberg, 1912) (VI-VII). Univoltina.

Les erugues s'alimenten de fulles seques. 2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 72

-Idaea mediaria (Hübner, [1819]) (V-VIII). Univoltina.

Abundant. Eruga citada sobre, Euphorbia spinosa i Dorycnium. 5,10.

-Idaea ochrata (Scopoli, 1763) (VI-VII). Univotina.

Abundant al mes de Juny. Pot aixecar el vol de dia passant el caçapapallones pel substrat herbaci. Es desenvolupa a diverses plantes, Vicia, Potentilla, Rubus, etc. 1,5.

-Idaea mustelata (Gumppenberg, 1892) (VI-VII). Univoltina.

Es desconeix la seva planta nutrícia. 1,2.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 73

-Idaea filicata (Hübner, [1799]) (IV-X). Plurivoltina. 1.

Mol abundant. Eruga sobre fulles seques de diferents espècies de plantes.

-Idaea laevigata (Scopoli, 1763) (V-VII) i (IX). Bivoltina.

Les erugues es desenvolupen sobre plantes seques de moltes espècies, Taraxacum, Galium, Medicago. 1,2,4.

-Idaea efflorata Zeller, 1849 (V-VII). Univoltina.

Espècie molt interessant, amb poques citacions a Catalunya. Durant la realització d'aquest estudi s'han observat uns pocs exemplars a les trampes de llum. Els estadis immadurs (ou, erugues, crisàlide) són desconeguts. 1.

-Idaea incalcarata (Chrétien, 1913) (IV-X). Plurivoltina. DIEGO FERNANDEZ (2020) 74

Es desconeix la seva biologia, però és molt probable, que les seves larves es desenvolupin de fulles seques de diverses plantes. 5,10.

-Idaea moniliata ([Denis & Schiffermüller], 1775) (VI-VIII). Univoltina.

Eruga sobre Vicia, Viola, Taraxacum, . 2,3,4.

-Idaea belemiata (Millière, 1868) ((VII). Univoltina.

Les erugues viuen sobre les Euphorbia a les parts seques. 2.

-Idaea inquinata (Scopoli, 1763) (IV-VI) i ((VII-IX). Bivoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 75

Les larves s'alimenten de parts seques de plantes. 1.

-Idaea humiliata (Hufnagel, 1767) (V-VIII). Univoltina.

Erugues citades sobre Hippocrepis comosa, Thymus, Ononis, Potentilla. 1,4,5.

-Idaea politaria (Hübner, [1799]) (VI-VII). Univoltina.

Una generació anual (univoltina). Abundant al mes de Juny. Eruga sobre fulles seques. 1,2,4,10.

-Idaea seriata (Schrank, 1802) (III-XI). Plurivoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 76

Es troba fins i tot als jardins i parcs dins dels municipis. Polífaga, Malus, Lonicera, Plantago, etc. 1,2,4.

-Idaea dimidiata (Hufnagel, 1767) (V-IX). Bivoltina.

Eruga molt polífaga, Prunus spinosa, Salix, Plantago, Filipendula, Saxifraga, etc. 3.

-Idaea alyssumata (Himmighoffen & Millière, 1871) (V-VII). Diverses generacions solapades.

Eruga polífaga. 10.

-Idaea infirmaria (Rambur, 1833) (VI-VII). Univoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 77

Eruga citada sobre les càpsules florals de Cistus. 2.

-Idaea albarracina (Reisser, 1934) (IV-V) i (VIII-X). Bivoltina.

Es desconeixen els estats immadurs d'aquesta espècie. 1.

-Idaea eugeniata (Dardoin & Millière, 1870) (IV-VI) i (VIII-X). Bivoltina.

Polífaga. 1,2,3.

-Idaea ostrinaria (Hübner, [1813]) (VI-VII). Univoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 78

Eruga sobre fulles seques de diverses plantes. 1,2,3,5,10.

-Idaea aversata (Linnaeus, 1758) (VI-IX).

Erugues citades sobre diverses plantes herbàcies com Galium, Stellaria, Polygonum, Taraxacum. 1.

-Idaea degeneraria (Hübner, [1799]) (IV-VI) i (VII-IX). Bivoltina.

Dues generacions anuals. Polífaga, Convolvus, Stachys, Rubus, etc. 1,2,3,4.

-Cyclophora puppillaria (Hübner, 1799) (III-X). Plurivoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 79

Moltes generacions solapades (plurivoltina). Erugues polífagues, Quercus, Arbutus unedo, Cistus, etc. 1,2.

-Scopula ornata (Scopoli, 1763) (V-IX). Univoltina.

Abundant. Eruga polífaga, s'alimenta de moltes plantes baixes, Thymus, Origanum, Mentha, Achillea millefolium. 1.

-Scopula submutata (Treitschke, 1828) (V-X). Plurivoltina. Diverses generacions solapades.

L'eruga està citada sobre Thymus. 2.

-Scopula marginepunctata (Goeze, 1781) (V-IX). Bivolina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 80

Eruga polífaga, sobre Gypsophila, Thymus, Origanum, Teucrium, Achillea, Sedum, etc. 1.

-Scopula imitaria (Hübner, [1799]) (V-VII) 1ª generació i (VIII-IX) 2ª generació.

Bivoltina. Erugues polífagues, Clematis, Lonicera, Galium, etc. 1,2.

-Scopula minorata (Boisduval, 1833) (IV-X). Plurivoltina, amb diverses generacions anuals.

La seva eruga és molt polífaga alimentant-se de moltes espècies de plantes de diferents famílies, Plumbago, Tamarix, Petunia. 1,2.

- vibicaria (Clerck, 1759) (V-VIII). Univoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 81

Erugues sobre, , Genista, Calluna, Onobrychis, Medicago, etc. Molt polífaga. 10.

-Rhodometra sacraria (Linnaeus, 1767) (III-XI). Plurivoltina.

Una de les espècies més abundants de la zona. Larves molt polífagues. 1,2,3,4,6,7,10.

-Xanthorhoe fluctuata (Linnaeus, 1758) (III-XII). Plurivoltina.

Té diverses generacions anuals.Les erugues s'alimenten de crucíferes. 3.

-Catarhoe basochesiata (Duponchel, 1831) (IX-V).Univoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 82

Eruga sobre Rubia peregrina. 4,5.

-Camptogramma bilineata (Linnaeus, 1758) (V-VIII). Univoltina, però de vegades pot tenir una segona generació depenent del temps, al setembre-octubre.

Eruga polífaga, Rumex, Plantago, Galium. 1.

-Colostygia multistrigaria olbiaria (Millière, 1865) (XI-III).

Aquesta espècie es troba en vol als mesos més freds de l’any fins i tot amb neu. Erugues sobre Galium. 2.

-Horisme vitalbata ([Denis & Schiffermüller], 1775) (IV-V) i ( VII-VIII). Bivoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 83

Eruga sobre la Clematis vitalba. 10.

-Euphitecia centaureata ([Denis & Schiffermüller], 1775) (V-IX). Plurivoltina.

L'eruga viu en les flors de moltes espècies de plantes. 1,2.

- pauxillaria Boisduval, 1840 (VI-X).

Erugues sobre Odontites, . 1.

-Euphitecia unedonata Mabille, 1868 (III-V) i (IX-X). Bivoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 84

Eruga sobre les flors de l'arboç (Arbutus unedo). 5,10.

-Euphitecia cocciferata Millière, 1864 (III-IV). Univoltina.

Les larves viuen a les flors d'espècies de Quercus. 2.

-Eupithecia oxycedrata (Rambur, 1833) Bivoltina (IV-VI) i (IX-X).

Erugues sobre . 2.

-Gymnoscelis rufifasciata (Haworth, 1809) (I-XII). Plurivoltina amb generacions solapades durant tot l'any.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 85

S’ha trobat a diversos llocs a la zona d’estudi. 1,2,3,4,10.

Familia Lasiocampidae

-Lasiocampa quercus (Linnaeus, 1758) (VI-IX). Univoltina.

Els adults tenen un acusat dimorfisme sexual, sent les femelles més grans i voluminoses. Els mascles volen nerviosament de dia a ple sol a la recerca de femelles verges que fecundar. Les erugues viuen de moltes plantes i arbres, Quercus, Salix. Alnus, Crataegus, Rubus, Genista, Calluna, etc. 1.

-Lasiocampa trifolii (Denis & Schiffermüller, 1775) (VI-X). Univoltina.

Erugues sobre Vicia, Trifolium, Cistus, Medicago, Genista, etc. 1.

-Dendrolimus pini (Linnaeus, 1758) (VI-IX). Univoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 86

Comuna segons els anys. Eruga sobre espècies de Pinus i també citada sobre Abies. 1,2,5.

Familia Saturniidae

-Eudia pavonia (Linnaeus, 1758) (II-VI). Univoltina.

Molt rara i interessant espècie, que des de fa uns anys fins ara ha patit una forta davallada en les seves poblacions a tot Catalunya. Erugues sobre diverses espècies de plantes, Calluna, Prunus, Rubus, etc. 1.

Familia Sphingidae

DIEGO FERNANDEZ (2020) 87

-Agrius convolvulii (Linnaeus, 1758) (V-IX). Bivoltina.

Molt gran i espectacular, la podem observar de forma regular al crepuscle libant les flores aromàtiques de diferents plantes fins i tot als jardins de les ciutats. Erugues sobre Convolvulus sp. 1,2.

-Acherontia atropos (Linnaeus, 1758). Bivoltina. (V-VI) i (VIII-IX).

Eruga sobre moltes espècies de plantes en especial de la família de les solanàcies. 1.

-Sphynx maurorum (Jordan, 1931) (V-VIII). Univoltina.

Erugues sobre coníferes dels gèneres Pinus, Picea, Cedrus. 4,5,10.

-Mimas tiliae (Linnaeus, 1758) Dues generacions (IV-VI) (VIII-IX).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 88

Les erugues s’alimenten principalment de les fulles del til·ler (Tilia sp.) però també s’han trobat sobre Prunus, Betula, Alnus, Ulmus, etc. 1.

-Hemaris fuciformis (Linnaeus, 1758)

L'eruga d'aquest esfíngid, està lligada a espècies de lligabosc, (Lonicera sp.), però també està citada sobre Galium i Knautia. 10.

-Macroglossum stellatarum (Linnaeus, 1758)

Durant tot l'any volant de dia. Erugues al Galium. 1,2,3,4,5,,6,8,9,10.

-Hyles euphorbiae (Linnaeus, 1758) (V-VIII). Univoltina, però de vegades es pot trobar una segona generació parcial al setembre.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 89

Erugues sobre principalment però també altres espècies del gènere Euphorbia. 1.

-Hyles livornica (Esper, 1785) (V-IX). Univoltina.

Migradora ocasional però que es troba amb una certa regularitat. Erugues sobre Galium, Euphorbia, Vitis. 2.

Familia Notodontidae

-Harpyia milhauseri (Fabricius, 1775) (V-VI).

Erugues sobre Quercus, Betula, Fagus. 5.

Familia Thaumetopoeidae

DIEGO FERNANDEZ (2020) 90

-Thaumetopoea pityocampa (Denis & Schiffermüller, 1775) (VI-VIII). Univoltina.

Molt estesa per totes les pinedes de la zona d’estudi constituint una autèntica plaga. Les erugues viuen en unes bosses de seda als pins de diferents espècies.

Familia Lymantriidae

-Orgyia antiqua (Linnaeus, 1758)

Aquesta espècie presenta un dimorfisme sexual molt accentuat. Mentre que el mascle és alat, le femella es totalment incapaç de voalr, de fet té unes ales vestigials. Quan surt del seu capoll, es quedarà aferrada alliberant feromones per tal d’atreure als mascles per aparellar-se. Les larves s’alimenten de moltes espècies d’arbres i arbustos, Crataegus, Arbutus, Quercus, Betula, Rubus, Salix, etc. 1.

-Lymantria dispar (Linnaeus, 1758) (VII-VIII). Univoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 91

Molt abundant a la llum de les trampes durant l'estiu sobre tot. Espècie molt polífaga, que pot esdevenir plaga. Les seves erugues es poden trobar durant tot l'any. 1,2,5,7,8,10.

-Ocneria rubea (Denis & Schiffermüller, 1775) (V-VII) i ( (IX-X). Bivoltina.

S'han trobat erugues sobre fulles d'arboç (Arbutus unedo) principal aliment de les larves, encara que està també citada sobre Quercus, Pistacia, Rubus. 5,10.

-Euproctis chrysorrhoea (Linnaeus, 1758)

Quan apareix en abundància, les seves erugues que viuen als primers estadis dins d'una bossa de seda de forma gregària, poden arribar a defoliar de fulles l'arbre o arbust on s'hi troben. Arbutus unedo, Quercus, Crataegus, Ulmus, Prunus, etc. 2.

Familia Arctiidae

DIEGO FERNANDEZ (2020) 92

- mesogona (Godart, 1824) ( V-VI) i (VIII-IX). Bivoltina.

Erugues citades sobre espècies de líquens. 1.

-Eilema depressa (Esper, [1787]) (VI-X). Bivoltina.

Les erugues, com la majoria d'espècies del gènere Eilema, es desenvolupen sobre líquens, (Parmelia, Hagenia). 1,3.

-Eilema complana (Linnaeus, 1758) (VI-IX). Univoltina.

A més dels líquens, les erugues també es poden alimentar de fulles seques i tendres de diferents arbres i arbustos com, Quercus, Salix, Prunus, Rubus, etc. 2.

-Eilema caniola (Hübner, [1808]) (VII-IX).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 93

Erugues sobre líquens de diferents espècies. 1,2,3,4,6,7,9.

-Eilema sororcula (Hufnagel, 1766) (IV-VI). Monovoltina.

Sobre líquens i de vegades de fulles de faig (Fagus sylvatica), d'acícules de coníferes i algues. 1.

-Eilema uniola (Rambur, 1866) (VIII-X). Monovoltina.

Erugues sobre líquens i algues. 1,2,5.

-Coscinia cribraria (Linnaeus, 1758) (III-V) i (VI-X). Bivoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 94

L'eruga és molt polífaga, alimentant-se de moltes plantes baixes, Calluna, Erica, Genista, Rubus, Festuca, etc. 10.

-Phragmatobia fuliginosa (Linnaeus, 1758) (IV-VI) i (VII-IX). Bivoltina.

Erugues polífagues sobre moltes plantes baixes, Plantago, Taraxacum, Galium, Rumex, etc. 1,2,3,4.

-Cymbalophora pudica (Esper, 1785) (VII-XI). Univoltina.

No és rara. Les erugues són polífagues sobre diverses plantes baixes, Plantago, Viola, Taraxacum, Rumex, i gramínies com Festuca, Poa, Trisetum, Dactylis. 1,2.

-Spilosoma lubricipeda (Linnaeus, 1758) (V-IX).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 95

Erugues sobre Urtica, Cytisus scoparius, Echium vulgare, Taraxacum. 1.

-Arctia villica (Linnaeus, 1758) (III-VIII9. Univoltina.

Eruga peluda molt polífaga. 1,2.

Familia

-Nodaria nodosalis (Herrich-Schäeffer, 1851) (VI-X). Bivoltina.

Erugues polífagues a diferents plantes baixes, Sonchus, Taraxacum, etc. 2.

-Polypogon plumigeralis Hübner, [1825] (IV-VI) i (VIII-IX). Bivoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 96

Als llocs idonis es troben molts exemplars. Les erugues es desenvolupen sobre Rubia peregrina, Rubus, Lonicera, Quercus, etc. 1,2,3,6,7,10.

-Hypena lividalis (Hübner, 1790) (X-V). Univoltina.

Abundant sobre tot a la tardor i l'hivern. S'alimenta en la fase d'eruga de . 1,2,8.

-Phytometra viridaria (Clerck, 1759) (V-IX). Univoltina.

Les erugues es desenvolupen sobre Polygala sp. 1.

-Catocala conjuncta (Esper, 1787) (VII-X).

DIEGO FERNANDEZ (2020) 97

Erugues sobre diverses espècies de Quercus. 2.

-Catocala nymphagoga (Esper, 1787) (VI-VIII). Univoltina.

Eruga sobre Quercus. 2.

-Catocala conversa (Esper, 1787) (VI-VIII). Univoltina.

Eruga sobre diverses espècies de Quercus. 1,2.

-Catocala nymphaea (Esper, 1787) (VII-VIII). Univoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 98

Eruga sobre Quercus. Els adults son atrets a la fruita molt madura. 2.

-Minucia lunaris ([Denis & Schiffermüller], 1775) (III-VI). Univoltina.

Erugues sobre diferents Quercus. 1,2,5.

-Dysgonia algira (Linneus, 1767) (V-IX). Bivoltina.

Erugues polífagues, Rubus, Salix, Ginesta. 2.

-Grammodes bifasciata (Petagna, 1787) (V-X). Bivoltina.

DIEGO FERNANDEZ (2020) 99

Erugues polífagues, Rubus, Cistus, Coriaria myrtifolia, etc. 1.

-Prodotis stolida (Fabricius, 1775). (V-IX). Bivoltina.

Erugues polífagues, Quercus, Rubus, etc. 1.

-Tyta luctuosa (Denis & Schiffermüller, 1775) (IV-VII) i (VIII-IX). Bivoltina.

Erugues a Convolvulus, Calystegia, Plantago, etc. 1,2.

-Lygephila craccae (Denis & Schiffermüller, 1775) (V-X). Plurivoltina. Generacions solapades.

Erugues a plantes de la família Fabaceae com, Vicia, Lathyrus, Coronilla, etc. 2,4. 10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

-Apopestes spectrum (Esper, 1787) (VII-IV). Univoltina.

Els adults poden hivernar, i els troben a llocs molt foscos com les coves, fins i tot en construccions humanes com coberts, magatzems, soterranis o ponts. Les erugues viuen en la Genista i Spartium juncem, alimentant-se majoritàriament de les seves flors. 1.

-Aedia leucomelas (Linnaeus, 1758) (V-IX). Bivoltina.

Erugues sobre Convolvulus. 1.

-Eutelia adulatrix (Hübner, 1813) (IV-X).

Erugues sobre Cotinus coggygria, Pistacia, Ruta graveolens. 1.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

-Nycteola revayana (Scopoli, 1772) (VII-VIII) i (IX-V). Bivoltina.

Eruga sobre Quercus. 2.

-Acronicta psi (Linnaeus, 1758) (III-VI) i (VII-IX). Bivoltina.

Les seves erugues polífagues, són molt fàcils de reconèixer amb la seva taca groga que li recorre el cos horitzontalment i una protuberància que té al damunt del cos amb pels erectes i fins. Durant la realització d'aquest estudi s'han trobat erugues sobre Quercus ilex i Arbutus unedo. 1,2,5.

-Acronicta rumicis (Linnaeus, 1758) (III-VI) i (VII-IX). Bivoltina.

Eruga polífaga sobre diverses plantes baixes. 2.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

-Cryphia pallida (Bethune-Baker, 1894) (VIII-X). Univoltina.

Les seves erugues s'alimenten de diversos líquens sobre els troncs d'arbres principalment Quercus. 1,2,3,8.

-Bryophila domestica (Hufnagel, 1766) (VI-VIII). Univoltina.

Les seves erugues sobre líquens dels gèneres Lecidea i Xanthoria. 2.

-Bryophila muralis (Forster, 1771) (VI-IX). Univoltina.

Erugues sobre diverses espècies de líquens. 2.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

-Zebeeba falsalis (Herrich-Schäeffer, 1839) (IV-VI) i (VII-IX). Bivoltina. Dues generacions.

L'eruga està citada als fruits d'Asparagus acutifolius. 1,2,4.

-Acontia lucida (Hufnagel, 1766) (V-X). Plurivoltina.

Diverses generacions anuals. Les erugues es troben a Convolvulus, Malva, Chenopodium, etc. 1,2,10.

-Odice jucunda (Hübner, 1813) (V-IX). Bivoltina.

Es desconeix la biologia de les erugues. 1.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

-Eublemma ostrina (Hübner, [1808]) (IV-VI) i (VII-IX). Bivoltina.

Erugues sobre les flors de Carlina, Echinops. 1.

-Eublemma parva (Hübner, [1808]) (V-X). Plurivoltina.

Erugues sobre les flors de Inula viscosa i Centaurea. 1,2,3,6,9,10.

-Eublemma purpurina (Denis & Schiffermüller, 1775) (V-VII) i (VIII-X). Bivoltina.

Les erugues es desenvolupen sobre les flors de Cirsium. 2.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

-Thysanoplusia orichalcea (Fabricius, 1775) Bivoltina. (V-VII) i (VIII-X).

Polifaga, les seves erugues es desenvolupen sobre moltes espècies de plantes baixes. 1.

-Chrysodeixis chalcites (Esper, 1789) (V-XI). Plurivoltina.

Sol ser una espècie comuna y polífaga que a vegades és plaga de moltes plantes d'hort i de jardí. A més es migradora trobant-se fins i tot a les ciutats. 2.

-Autographa gamma (Linnaeus, 1758) (V-IX). Bivoltina.

Polífaga. Pràcticament a tots els punts de mostratge.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

-Pyrois effusa (Boisduval, 1828) (V-I). Univoltina.

Eruga polífaga, Cytisus, Daphne gnidium, Cistus. És una espècie lucífuga que se sent molt poc atreta per la llum de les trampes. 1.

-Heliothis peltigera ([Denis & Schiffermüller], 1775) (IV-X). Bivoltina.

Abundant a la nit libant les flors d'Inula viscosa. Migradora. Polífaga. 1,2,3,5,8.

-Helicoverpa armigera (Hübner, [1808]) (IV-XI). Bivoltina.

Erugues polífagues, poden ser una plaga de moltes plantes cultivades. 1,2,5,9,10.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

-Elaphria venustula (Hübner, 1790) (IV-VI) i (VII-IX). Bivoltina.

Bastant polífaga, Rubus, Calluna, Alchemilla, Pontetilla, etc. 1.

-Synthymia fixa (Fabricius, 1787) (V-VII). Univoltina.

Aquesta espècie viu de la Bituminaria bituminosa. 1,2.

-Paradrina clavipalpis (Scopoli, 1763) (III-VI) i (XI). Bivoltina.

Polífaga sobre diverses plantes baixes. 1,2.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

-Hoplodrina ambigua ([Denis & Schiffermüller], 1775) (IV-VI) i (VII-XI). Bivoltina.

Eruga polífaga de una gran diversitat de plantes, també consumeix les fulles seques o en descomposició. 2,3,4.

-Spodoptera exigua (Hübner, [1808]) (IV-XI). Plurivoltina.

Erugues polífagues de diverses espècies de plantes. 1,2,10.

-Spodoptera cilium (Guenée, 1852) (VIII-X). Plurivoltina.

Erugues a moltes plantes baixes. Polífaga. 1,2,5.

10 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

-Proxenus hospes (Freyer, 1831) (III-IX). Bivoltina.

Les erugues es desenvolupen en moltes plantes baixes. 1,2.

-Polyphaenis sericata (Esper, 1787) (VI-VIII). Univoltina.

Pot aparèixer de forma abundant segons els anys. Erugues polífagues sobre Lonicera, Ligustrum, Cornus. 4,10.

-Phlogophora meticulosa (Linnaeus, 1758) (III-XI). Plurivoltina.

Erugues polífagues de diferents plantes herbàcies. 1.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

-Agrochola helvola (Linnaeus, 1758) (IX-XI). Univoltina.

Erugues polífagues sobre moltes plantes baixes i espècies d'arbres. 1,10.

-Spudaea ruticilla (Esper, 1791) (II-IV).

Erugues sobre Quercus. 2.

-Aporophyla nigra (Haworth, 1809) (IX-XI). Univoltina.

Eruga molt polífaga. 1.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

-Xylocampa areola (Esper, 1789) ((XI- V). Univoltina.

Erugues sobre Lonicera sp. 1,2.

-Dryobota labecula (Esper, 1788) (IX-X). Univoltina.

L'eruga està citada de Quercus ilex i . 1,10.

-Ammopolia witzenmanni (Standfuss, 1890) (IX-XI). Univoltina.

Erugues citades sobre Quercus, Salix. 1.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

-Trigonophora flammea (Esper, 1785) (IX-XI). Univoltina.

Eruga polífaga citada de moltes espècies de plantes. 1,2.

-Polymixis dubia (Duponchel, [1836]) (VIII-X). Univoltina.

Erugues sobre Cistus, Rumex, Taraxacum. 2.

-Mniotype spinosa (Chrétien, 1910) (IX-XI). Univoltina.

Eruga polífaga en moltes plantes baixes, Viola, Dianthus, Hedera helix. 1.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

-Luperina testacea ([Denis & Schiffermüller], 1775) (VIII-X). Univoltina.

Les larves es desenvolupen a les arrels de diferents gramínies. 1,2,5.

-Discestra trifolii (Hufnagel, 1766) (IV-VI) i (VII-IX). Bivoltina.

Erugues sobre diverses plantes baixes. 1.

-Aethria dysodea ([Denis & Schiffermüller], 1775) (IV-IX). Plurivoltina.

Diverses generacions anuals. Les erugues consumeixen generalment les flors de diferents gèneres de plantes baixes, Lactuca, Hieracium, Sonchus.1.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

-Mythimna putrescens (Hübner, 1824) (VII-X).

Erugues sobre gramínies. 5.

-Mythimna vitellina (Hübner, [1808]) (IV-VI) i (VII-X). Bivoltina.

Les erugues s'alimenten de moltes espècies de gramínies. 1,2,4,5.

-Mythimna l-album (Linnaeus, 1767) (IV-X). Plurivoltina.

Erugues sobre moltes espècies de gramínies. 1.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

-Mythimna riparia (Rambur, 1829) (IV-X).

Eruga sobre gramínies. 1.

-Mythimna loreyi (Duponchel, 1827) (V-IX). Plurivoltina.

Les erugues s'alimenten de moltes gramínies fins i tot de cultivades, (Triticum, Sorghum). 2.

-Mythimna unipuncta (Haworth, 1809) (III-XII). Plurivoltina.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

És la espècie més abundant del gènere. Eruga polífaga sobre moltes espècies de gramínies i plantes baixes. 1,2,4,5,10.

-Orthosia gothica (Linnaeus, 1758) (II-V).

Eruga polífaga, s’alimenten de moltes espècies de plantes tant de arbres i arbustos com de plantes baixes. 1.

-Noctua pronuba (Linnaeus, 1758) (IV-XI). Univoltina.

Té una generació molt llarga i fa una diapausa estival. Té diverses formes cromàtiques diferents. Les erugues s'alimenten de plantes baixes, Viola, Taraxacum, Primula. 1,2,4,10.

-Noctua comes Hübner, [1813] (V-XI). Univoltina.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

Com l'espècie precedent també fa diapausa estival. Erugues molt polífagues fins i tot de plantes cultivades. 2,5.

-Noctua janthe (Borkhausen, 1792) (VI-X).

Erugues sobre diverses plantes baixes, polífaga. 1.

-Noctua janthina (Denis & Schiffermüller, 1775) (VI-X). Univoltina.

Diapausa estival. Eruga polífaga. 1.

-Xestia c-nigrum (Linnaeus, 1758) Bivoltina. (IV-VI) i (VIII-XI).

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

Polífaga. 2.

-Xestia xanthographa (Denis & Schiffermüller, 1775) (VIII-X). Univoltina.

Eruga polífaga de moltes plantes, Rumex, Plantago, Viola, Galium. 1,2.

-Peridroma saucia (Hübner, [1808]) (V-XII). Plurivoltina.

Erugues molt polífagues. 1,2,4,5,7,10.

-Agrotis ipsilon (Hufnagel, 1766) (III-XI). Plurivoltina.

11 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

Eruga polífaga. 1,2,3,5.

-Agrotis trux (Hübner, [1824]) (VII-XI). Univoltina.

Eruga polífaga de moltes plantes herbàcies. 1.

-Agrotis exclamationis (Linnaeus, 1758) (V-IX). Bivoltina.

Espècie molt polífaga. 2.

-Agrotis segetum (Denis & Schiffermüller, 1775) (III-XI). Univoltina.

Erugues sobre moltes plantes herbàcies fins i tot cultivades al jardí o a l'hort. 2,3,5,7,10.

HETEROPTERA Latreille, 1810

12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

Els heteròpters, coneguts com xinxes o bernats, és un grup molt divers. A tot el món hi ha censats més de 40.000 espècies i a Catalunya tenim prop de 1.100. És un grup de gran importància econòmica per l’ésser humà. Moltes de les seves espècies podem constituir greus plagues per l’agricultura i causar molts danys i perjudicis a l’home. També a escala sanitària hi ha algunes poques espècies que ens podem causar malalties i afectacions a la pell, com seria el cas de la xinxa dels llits (Cimex lectularius).

La gran majoria d’espècies són fitòfagues, però hi ha espècies que són depredadores de petits invertebrats. Tenen una metamorfosi senzilla, es a dir que el desenvolupament no té les quatre etapes com per exemple els lepidòpters, sinó que des de la sortida de l’ou, les nimfes van creixen i mudant i s’assemblen molt als adults.

Familia Notonectidae

-Notonecta maculata Fabricius, 1794 Barquer comú

Aquesta espècie la podrem observar a punts d’aigua tranquils, pous, piscines amb poc ús, etc. Es bona voladora i poden marxar del lloc on estan i conquistar altres medis. Espècie depredadora de molts invertebrats. 1,2.

Familia Gerridae

-Aquarius najas (De Geer, 1773) Sabater de riu

Viu a aigües manses i tranquil·les al medi superficial. Se’ls denomina sabaters perquè van patinant sense trencar la pàtina superficial de l’aigua. Depredadors de petits invertebrats normalment caiguts a l’aigua. 1,2.

12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

Familia Tingidae

-Corythucha ciliata (Say, 1832) Tigre del plàtan

Espècie al·lòctona i invasora trobada per primera vegada a Espanya i a la vegada de Catalunya, de la ciutat de Girona, l'any 1980, i d'ençà s'ha escampat per tot el territori català i espanyol. Aquesta espècie només la trobarem on hi hagin plataners (Platanus x hispanica). On és molt abundant i a més considerada com una autèntica plaga dels plataners, és als parcs i jardins dels nuclis de població, on s'hi troben molts d'aquests arbres.

-Dictyla echii (Schrank, 1782) Puntaire de la viborera

Distribució holopaleàrtica. Exemplars trobats sobre Echium sp., passant el salabret. 1,5,6,8,10.

-Tingis cardui Linnaeus, 1758 Puntaire dels cards 12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

Eurosiberià. Trobats pocs exemplars al juliol passant el salabret per les plantes herbàcies. 2.

-Tingis auriculata (A.Costa, 1847) Distribució mediterrània.

Es tracta d’una espècie que es troba sobre diverses espècies de plantes umbel·líferes. 1,3.

Familia

-Campyloneura virgula (Herrich-Schaeffer, 1835) Groguenca de jardí

Holàrtic. Es troba de tant en tant passant la màniga per la vegetació sobre tot al llentiscle (Pistacia lentiscus). 1.

-Macrolophus melanotoma (A. Costa, 1853) Mediterrani.

12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

Picant les plantes de Inula viscosa, planta hoste d'aquesta espècie. Pràcticament a tot el territori on es trobi Inula.

-Deraeocoris ruber (Linnaeus, 1758) Dereòcor roig

És un gran depredador de pugons a diferents plantes, especialment a les ortigues, (Urtica sp.). 1,4.

-Deraeocoris lutescens (Schilling, 1837)

Espècie depredadora tant els adults com les nimfes, de petits invertebrats que troben sobre arbres i arbustos. 7,9.

-Deraeocoris serenus (Douglas & Scott, 1868). Holomediterrani.

12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

Pocs exemplars trobats passant la mànega entomològica per la vegetació. 10.

-Adelphocoris lineolatus (Goeze, 1778) Mírid de l’alfals

Holàrtic. Trobat exemplars passant la màniga entomològica per les plantes de prat. 1,2,4,7.

-Capsodes flavomarginatus (Donovan, 1798) Capsot margegroc

Espècie comuna sobre plantes de la família de les fabàcies. 1,2,7.

- trivialis (A. Costa, 1853) Xinxa de la patata

12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

Holomediterrani. Alguns exemplars trobats sobre ginesta (Spartium junceum). 1.

-Closterotomus norwegicus (Gmelin, 1790).

Exemplars colpejant plantes de Ginesta. 1.

-Hadrodemus m-flavum (Goeze, 1778) Xinxa groguinegra

Pocs exemplars observats. 6,9.

-Liocoris tripustulatus (Fabricius, 1781) Liòcor

Eurosiberià. Passant la mànega per la vegetació. 2,4. 12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

-Lygus pratensis (Linnaeus, 1758) Holopaleàrtic.

Passant la màniga entomològica per la vegetació sobre tot gramínies. 2.

-Lygus rugulipennis Poppius, 1911 Ligus obtús

Distribució holopaleàrtica. Pocs exemplars trobats passant la mànega entomològica per la vegetació. 2.

-Orthops kalmii (Linnaeus, 1758) Holopaleàrtic.

Abundant els mesos de tardor. Passant la mànega. 1,2,3,6,7,9.

12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

-Phytocoris vittiger Reuter, 1896 Mediterrani occidental.

Trobat sobre Dorycnium pentaphyllum. 1.

-Megaloceroea recticornis (Geoffroy, 1785) Herbera antenallarga

Pocs exemplars a la vegetació de gramínies a prop de zona boscosa. 2.

-Stenodema laevigata (Linnaeus, 1758) Holàrtica.

Es troba als mateixos hàbitats. 2.

12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

-Pachytomella passerinii (A.Costa, 1842).

Frecuent passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Strongylocoris cicadifrons A. Costa, 1853 Holomediterrani.

Exemplars sobre Cistus sp. 2.

-Heterotoma planicornis (Pallas, 1772) Heteròtom d’antenes planes

12 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

El podem cercar a les plantes baixes i als arbres, però de forma més abundant sobre les ortigues (Urtica sp.). Els adults s'alimenten de petits invertebrats i també dels brots tendres de diverses plantes. 1,2,5.

-Pilophorus cinnamopterus (Kirschbaum, 1856).

Trobats pocs exemplars sobre pins. 9.

-Compsidolon crotchi (Scott, 1870) Mediterrani occidental.

Pràcticament adults tot l'any, però més abundant als mesos freds de l'any fins i tot a l'hivern. Molt abundant picant les plantes de romaní (Rosmarinus officinalis). 2.

-Heterocapillus tigripes (Mulsant & Rey, 1852).

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

Pocs exemplars passant màniga entomològica per la vegetació. 1,8.

-Lepidargyrus ancorifer (Fieber, 1858) Mírid ancorífer

Euromediterrani. Espècie comuna que trobem damunt les flors de diverses plantes. 1,2,4,6.

-Macrotylus atricapillus (Scott, 1872) Holomediterrani.

Poc exemplars observats sobre Inula viscosa. 2.

-Macrotylus paykullii (Fallén, 1807) Macròtil de flocs negres

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

Abundant sobre la planta Ononis natrix. 1,7.

-Pachyxyphus lineellus (Mulsant & Rey, 1852) Ratllada de l’estepa

Abundant sobre espècies de Cistus. 2.

Familia

-Himacerus mirmicoides (O. Costa, 1834) Damisel·la formiga

Holomediterrani expansiu i mesòfil. Exemplars observats passant la mànega per la vegetació. 5,7.

- capsiformis Germar, 1838 Damisel·la alallarga

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

Cosmopolita de regions càlides. Exemplars observats passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Nabis punctatus punctatus A. Costa, 1847.

Exemplars observats passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

Familia Anthocoridae

-Anthocoris nemoralis (Fabricius, 1794) Antocoris de primavera

Element europeu. Molt abundant picant els arbustos i plantes herbàcies. Sobre tot al llentiscle (Pistacia lentiscus) i Rhamnus sp. 1,2,4,6,8.

-Orius niger (Wolff, 1811) Òrius negre

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

Eurosiberià. Abundant passant la mànega per la vegetació. 1,2.

-Cardiastethus fasciiventris (Garbiglietti, 1869)

Es pot trobar abundantment picant les branques del Rhamnus alaternus i de l’alzina (Quercus ilex). 1,2,7.

-Dufouriellus ater (Dufour, 1833) Holàrtic.

Espècie corticícola. No és rar de trobar sota les escorces dels arbres sobre tot dels plataners (Platanus x hispanica).

-Lyctocoris campestris (Fabricius, 1794)

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

Pocs exemplars observats passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

Familia Reduviidae

-Peirates stridulus (Fabricius, 1787) Mediterrani occidental.

Abundant, normalment sota pedres o al terra. 1,2,4.

-Coranus griseus (Rossi, 1790) Assassina grisa

Turano-mediterrani. Depredador de petits invertebrats. 2,5.

-Rhynocoris cuspidatus Ribaut, 1921 Holomediterrani.

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

Aquesta espècie s’alimenta d’altres invertebrats. Es pot observar a les flors recercant insectes sobre tot voladors que venen a les flors a libar el nèctar. 1,4,8.

-Rhynocoris erythropus (Linnaeus, 1767) Holomediterrani.

Idèntic comentari que l'espècie anterior però més rar. 1.

Familia Lygaeidae

-Arocatus roeselii (Schilling, 1829) Euromediterrani.

El podem observar de forma abundant sota les escorces dehiscents dels plataners (Platanus x hispanica).

-Lygaeosoma sardeum sardeum Spinola, 1837 Euromediterrani.

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

El podem trobar passant la màniga entomològica per la vegetació. 2,5,6.

-Lygaeus equestris (Linnaeus, 1758) Sabater eqüestre

Holomediterrani. Espècie abundant a tot el territori. 1,2,3,6,7,8.

-Spilostethus pandurus (Scopoli, 1763) Sabater llaüt

Holomediterrani i paleotropical. Molt abundant per tot el territori d’estudi. 1,2.

-Spilostethus saxatilis (Scopoli, 1763)

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

Exemplars observats passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Tropidothorax leucopterus (Goeze, 1778) Sabater de la pebrotera borda

Exemplars observats passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,10.

-Nysius graminicola graminicola (Kolenati, 1845) Euromediterrani expansiu.

Espècie molt abundant passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,3.

-Nysius ericae ericae (Schilling, 1829) Holàrtic i eurosiberià.

Sobre Erica i Calluna. 2.

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

-Geocoris erythrocephalus (Lepeletier & serville, 1825) Geocoris capvermell

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 2,3,4.

-Macroplax fasciata fasciata (Herrich-Schaeffer, 1835) Macroplax faixat

Holomediterrani expansiu. Abundant sobre Cistus sp. Pràcticament a qualsevol on es pugui trobar la seva planta nutrícia.

-Oxycarenus lavatherae (Fabricius, 1767) Oxicarè de les malves

13 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

Mediterrani occidental. Molt abundant i molt polífaga. Apareix amb molta freqüència sobre les malves (Malva sylvestris). Pràcticament a tot el territori d’estudi.

-Eremocoris fenestratus (Herrich-Schaeffer, 1839) Eremocoris fenestrat

Poc abundant. Exemplars observats corrent al terra. 1.

-Scolopostethus decoratus (Hahn, 1833) Euromediterrani.

Pocs exemplars trobats. 1,7.

-Aphanus rolandri (Linnaeus, 1758) Afanus de Roland

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

Exemplars corrent al terra. 2,4.

-Paromius gracilis (Rambur, 1839) Paromi gràcil

Aquesta espècie viu exclusivament a l'albellatge (Hyparrhenia hirta). Per tant només el trobarem on hi hagi aquesta planta als prats sabanoides típics.

-Beosus maritimus (Scopoli, 1763) Pudent marítim

Holomediterrani expansiu. Abundant a diferents hàbitats però sobre tot corrent al terra. 1,2,6,7,8.

-Peritrechus gracilicornis Puton, 1877 Holomediterrani expansiu.

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

Poc abundant. 1.

-Xantochilus saturnius (Rossi, 1790) Holomediterrani

Rar a la zona d’estudi. 1,7.

-Belonochilus numenius (Say, 1832) Belonòquil del plàtan

Espècie al·lòctona invasora. Plaga dels plataners ornamentals.

Familia Pyrrhocoridae

-Pyrrhocoris apterus (Linnaeus, 1758) Poll de moro

Holomediterrani expansiu antropòfil. Abundant. Espècie que sempre la trobarem a prop de l'home, en parcs i jardins, conreus o edificacions rurals.

Familia Stenocephalidae

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

-Dicranocephalus agilis (Scopoli, 1763) Xinxa de les lletereses

Euromediterrani expansiu. Durant la realització d'aquest estudi s'ha trobat sempre damunt de les flors de plantes del gènere Euphorbia. 2.

-Dicranocephalus albipes (Fabricius, 1781)

Mateix comentari que l'espècie precedent. 2.

Familia Coreidae

-Centrocoris spiniger (Fabricius, 1803) Coreid d’espines

Pocs exemplars trobats passant la màniga entomològica. 1,5.

-Centrocoris variegatus Kolenati, 1845 Holomediterrani expansiu.

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

Una mica més abundant que l'espècie anterior. També passant la màniga entomològica. 1,2,9,10.

-Coreus marginatus (Linnaeus, 1758) Coreid de l’agrella

Holopaleàrtic. Espècie molt polífaga. 1,2,3,5,7.

-Ceraleptus gracilicornis (Herrich-Schäeffer, 1835) Holomediterrani.

Pocs exemplars trobats picant les branques del lligabosc (Lonicera implexa). 1.

-Enoplops scapha (Fabricius, 1803) Paleàrtic.

Diversos exemplars passant la màniga entomològica per la vegetació. 1. 14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

-Gonocerus acuteangulatus (Goeze, 1778) Gonòcer angulat

Pocs exemplars. Exemplars trobats sobre l'arboç (Arbutus unedo). 9.

-Gonocerus insidiator (Fabricius, 1787)

Molt més abundant que l'espècie precedent. Exemlpars observats sobre tot sobre l’arboç (Arbutus unedo). 9.

-Leptoglossus occidentalis Heidemann, 1910 Xinxa americana del pi

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

Neàrtica. Espècie exòtica i invasora que prové del continent americà. No es rar de trobar exemplars dins de cases atrets per la llum sobre tot a l’hivern. Aquesta espècie es una greu plaga dels pins. 1,2,5,9.

-Coriomeris hirticornis (Fabricius, 1794)

Diversos exemplars observats passant al màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Strobilotoma typhaecornis (Fabricius, 1803) Holomediterrani.

Poc abundant. S'han observat pocs exemplars passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

Familia

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

- lateralis (Germar, 1817) Alídid de cap ample

Holomediterrani expansiu. Passant la màniga entomològica per la vegetació. 2,4.

Familia Rhopalidae

-Myrmus miriformis (Fallén, 1807)

Passant la màniga entomològica per la vegetació sobre tot gramínies. 2.

-Maccevethus corsicus Signoret, 1862

Rar. Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Stictopleurus punctatonervosus (Goeze, 1778) Holopaleàrtic.

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2,3,5,7.

-Brachycarenus tigrinus (Schilling, 1829) Paleàrtic.

Abundant, passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2,3,4,5,8,10.

-Corizus hyoscyami (Linnaeus, 1758) Xinxa de la canyella

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2.

-Liorhyssus hyalinus (Fabricius, 1794) Ropàlid d’ales hialines

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

Cosmopolita de regions càlides. Molt abundant passant la mániga entomològica per la vegetació. Pràcticament a tot el territori d’estudi.

-Rhopalus rufus (Schilling, 1829) Holomediterrani.

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 5,7.

-Rhopalus subrufus (Gmelin, 1790) Cosmopolita.

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2,3,4,6,9.

Familia Cydnidae

14 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

-Cydnus aterrimus (Foster, 1771) Enterradora gran

Cosmopolita. Corrent pel terra. Pràcticament a tot el territori d’estudi.

-Geotomus punctulatus (A. Costa, 1847) Holomediterrani.

Pocs exemplars observats corrent pel terra. 1.

-Canthophorus maculipes (Mulsant & Rey, 1852) Holomediterrani.

Pocs exemplars observats passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

Familia Scutelleridae

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

-Eurygaster maura (Linnaeus, 1758) Eurigaster bru

Eurosiberià. Abundant sobre les gramínies. Tot el territori de la zona d’estudi.

-Eurygaster testudinaria (Geoffroy, 1785)

Més rar que l'espècie anterior. També sobre gramínies. 1,2.

Familia Pentatomidae

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

-Ancyrosoma leucogrammes (Gmelin, 1790) Holomediterrani.

Sobre diverses umbel·líferes. 1.

-Graphosoma italicum (Müller, 1766) Xinxa ratllada

Eurosiberià. Aquesta espècie la podem recercar sobre diferents espècies de plantes de la família de les compostes com el fonoll (Foeniculum vulgare), Daucus carota, etc. 1,2,4,6,10.

-Graphosoma semipunctatum (Fabricius, 1775) Holomediterrani.

Més rar que l'espècie precedent. 1.

-Dyroderes umbraculatus (Fabricius, 1775) Xinxa d’angles blancs

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

Holomediterrani. Sobre tot el podem trobar sobre Galium sp. 1,2.

-Sciocoris macrocephalus Fieber, 1851.

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Sciocoris maculatus Fieber, 1851 Holomediterrani expansiu.

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Aelia acuminata (Linnaeus, 1758) Aèlia del blat

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

Holopaleàrtic. Molt abundant passant la màniga entomològica per la vegetació, sobre tot gramínies. Pràcticament a tot el territori d’estudi.

-Aelia rostrata Boheman, 1852 Euroturànic.

També el podrem observar sobre gramínies. 1,2,7.

-Neottiglossa bifida (A.Costa, 1847) Circunmediterrani.

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,8.

-Eysarcoris ventralis (Westwood, 1837) Cosmopolita de regions càlides.

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2.

- Carpocoris mediterraneus atlanticus Tamanini, 1958 Bernat mediterrani

Mediterrani occidental. Sobre tot a flors i plantes umbel·líferes. 1,2,5,7,8,10.

-Carpocoris pudicus (Poda, 1761) Mediterrani.

Més rar que l'espècie anterior. Sobre diverses plantes amb flor. 1,2.

-Carpocoris purpureipennis (De Geer, 1773) Eurosiberià.

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

No es rar a plantes umbel·líferes. 1.

-Codophila varia (Fabricius, 1787) Holomediterrani.

Sobre diverses plantes herbàcies. Trobat generalment sobre Scabiosa sp. 1,4,6.

-Dolycoris baccarum (Linnaeus, 1758) Dolicoris

Holopaleàrtic. Ataca flors i fruits a vegades d’hort. 1,2,5,6,9,10.

-Peribalus strictus (Fabricius, 1803) Holomediterrani.

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

Pocs exemplars trobats. 1.

-Palomena prasina (Linnaeus, 1761) Palomena comuna

Molt abundant a tot el territori d’estudi.

-Staria lunata (Hahn, 1835) Xinxa llunar

Diversos exemplars trobats passant la màniga entomològica per la vegetació. 2,4.

-Acrosternum heegeri Fieber, 1861

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

Pocs exemplars observats. 1,2.

-Nezara viridula (Linnaeus, 1758) Bernat pudent

Cosmopolita. Molt abundant. A tot el territori.

-Piezodorus lituratus (Fabricius, 1794) Bernat de l’argelaga

Holomediterrani expansiu. Molt abundant. A tot el territori.

-Rhaphigaster nebulosa (Poda, 1761) Bernat nebulós

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

Eurosiberià. No es rar trobar-los hivernat sota escorces i troncs. 1,2.

-Halyomorpha halys Stål, 1855 Bernat marbrat marró

Espècie exòtica i molt invasora que pot atacar a més de 300 espècies de plantes tant d’hort com de jardí i també silvestres. Moltes vegades es fica a les cases i crea molèsties als veïns. 1,2,3,5,10.

-Eurydema oleracea (Linnaeus, 1758) Holopaleàrtic.

Molt abundant. Una de les espècies més comunes del territori d’estudi. S'alimenten de diferents crucíferes.

-Eurydema ornata (Linnaeus, 1758) Xinxa gran de la col

15 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

Holopaleàrtic. S'alimenten de diferents crucíferes. 1,2,3,4,5,8.

-Eurydema ventralis Kolenati, 1846

Abundant. S'alimenten de diferents crucíferes. 1,2.

ORTOPTERA Latreille, 1793

A aquest grup pertanyen els denominats saltamartins, llagostes i grills. També es un grup amb una alta diversitat d’espècies. Al món aproximadament hi ha citades 19.000, la gran majoria d’elles als tròpics. A Catalunya actualment hi ha censades unes 120 espècies, però no es descarta que vagin apareixent més a mesura que es faci més prospecció al territori. De fet els últims 4 anys s’han descrit dues espècies noves per a la Ciència pertanyents al gènere Prionotropis precisament de Catalunya.

Els ortòpters són a la seva gran majoria fitòfags, però hi ha espècies depredadores i carnívores. Tenen metamorfosi senzilla (hemimetàbols), i les nimfes van creixent i mudant sempre amb una apariència molt semblant a l’adult.

Familia Tettigoniidae

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

-Phaneroptera nana nana Fieber, 1853 Faneròptera mediterrània

Es una espècie que prefereix zones arbustives molt denses com els esbarzers (Rubus ulmifolius). S'han observat diverses nimfes damunt flors de Sonchus sp.i altres flors. 1,2.

-Tylopsis liliifolia (Fabricius, 1793) Faneròptera aranya

Poc abundant a la zona d’estudi. Apareix als ambients xèrics amb abundant vegetació herbàcia. 2,7.

-Conocephalus conocephalus (Linnaeus, 1767) Conocèfal d’aiguamoll

Espècie rara i poc distribuida a Catalunya. Normalment el seu hàbitat són els ecosistemes humits prop de zones amb aigua, (maresmes, rieres, ribes de rius). 1,2.

-Ruspolia nitidula (Scopoli, 1786) Conocèfal gros

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

Poc abundant. S’ha trobat a ambients humits i a prop de rieres amb abundant vegetació de gramínies. 1,2.

-Tettigonia viridissima Linneus, 1758 Llagosta verda d’ales llargues

Abundant. Diferents hàbitats, prats, sobre vegetació ruderal, formacions arbustives, conreus. Encara que no és rar de trobar els exemplars adults, és més fàcil detectar-los pel seu insistent cant de nit. 1,2,4,5,8.

-Decticus albifrons (Fabricius, 1775) Dectic d’ales llargues

Aquesta espècie és molt fàcil de detectar pel seu insistent cant de nit. Abundant a zones obertes i clarianes. 1,2.

-Platycleis sabulosa Azam, 1901 Saltarel·la de sorra

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

Viu als prats oberts amb abundància de plantes herbàcies i gramínies, marges de camins amb herbassars, zones de conreu. S'han trobat pocs exemplars. 2.

-Thyreonotus corsicus corsicus (Rambur, 1839) Grill d’arbust cuirassat

Poc abundant. Viu a diferents ambients i hàbitats. 10.

-Uromenus rugosicollis (Serville, 1839) Llagost de sella

No és rar a la zona d’estudi. Únic representant de la subfamilia Ephippigerinae a la zona. 1,2,4,9.

Famlia Gryllidae

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

-Gryllus bimaculatus De Geer, 1773 Grill de dues taques

Molt abundant. El trobarem a diferents hàbitats i l'adult pràcticament durant tot l'any. El podem escoltar durant les nits càlides de l'any. Pràcticament a tot el territori d’estudi.

-Eumodicogryllus bordigalensis (Latreille, 1802) Grill d’estiu

Espècie que ha aparegut amb poca abundància a la zona d’estudi, però amb amplia distribució dins del municipi de Rubí. 1,2,4,5,10.

-Gryllomorpha dalmatina (Ocskay, 1832) Grill de celler gros

Un sol exemplar trobat sota una pedar a la zona del Torrent de les Abelles. 2.

-Arachnocephalus vestitus Costa, 1855 Grill d’estepa

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

Espècie pot ser tant arborícola com arbusticícola. 1,2.

-Trigonidium cicindeloides Rambur, 1839 Grill cicindela

Interessant espècie amb una reduïda distribució a Catalunya i sempre en ambients humits com rieres, prats a prop de mases d’aigua, maresmes, ribes de rius, etc, com és el cas del Torrent de les Abelles. Abundant a la zona litoral, especialment al Delta del Llobregat i amb cites del Delta de l’Ebre, sembla ser que es va introduint més cap a l’interior, reseguint les ribes del riu Llobregat i els seus afluents. 2.

-Oecanthus dulcisonans Gorochov, 1993 Grill de palla

Aquesta espècie ha sigut separada actualment d’altra espècie molt semblant, Oecanthus pellucens (Scopoli, 1763) que amb molta probabilitat podria també trobar-se a Rubí. En aquest estudi però només hem pogut verificar amb certesa O. dulcisonans amb la identificació directa d’exemplars i sobre tot escoltant el seu cant molt característic i que serveix perfectament per atribuir correctament la identificació de l’espècie. 1,2,9.

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

Familia Tetrigidae

- Paratettix meridionalis (Rambur, 1838) Tètrix meridional

Espècie de petita mida que pot passar desapercebuda precisament per això. No és rara al territori estudiat. 1,2.

Familia Catantopidae

-Pezotettix giornae (Rossi, 1794) Llagost gris

No es tracta d’una espècie rara i està present al territori a diferents tipus d’hàbitat. 1,2,4,7,10.

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

-Calliptamus barbarus barbarus (Costa, 1836) Llagost de Barbària

Molt abundant per tot el territori estudiat.

-Anacridium aegyptium (Linneus, 1764) Llagostot egipci

Tant els adults com les nimfes es poden trobar al llarg de pràcticament tot l'any. 1,2,4,7.

Familia Acrididae

-Acrida ungarica mediterranea Dirsh, 1949 Llagosta bisbe

Espècie molt característica amb femelles molt grans. S’han trobat diversos exemplars durant la realització d’aquest estudi. 1,2.

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

-Locusta cinerascens (Fabricius, 1781) Llagosta migradora

Es pot trobar a zones de prat i zones aclarides de vegetació. Potser abundant a vegades amb hàbitats adequats. En acostar-nos podrem observar que aquesta espècie sortirà ràpidament volant amb un vol llarg i potent. 1.

-Oedipoda caerulescens caerulescens (Linneus, 1758) Edipoda d’ales blaves

Aquesta és una de les espècies més abundants a la zona d’estudi als llocs idonis per l’espècie.

-Acrotylus insubricus (Scopoli, 1786) Llagosta d’ales vermelles

Abundant a diferents ambients i hàbitats. 1,2,6,7,8.

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

-Aiolopus puissanti (Defaut, 2005) Llagosta d’ales llargues

Recentment separada aquesta espècie de la seva congènere Aiolopus strepens. Totes les cites de strepens haurien de ser revisades i confirmades, perquè molt probablement corresponguin a A.puissanti. 1,2.

-Dociostaurus jagoi occidentalis Soltani, 1978 Saltamartí capgròs

Diversos exemplars observats a la zona d’estudi. 1,5.

-Omocestus rufipes (Zetterstedt, 1821) Saltamartí de prat humit

Prats oberts amb humitat alta i ribes del riu. 1,2.

16 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

-Chorthippus vagans vagans (Eversman, 1848) Saltamartí de pineda

Pocs exemplars observats a la zona d’estudi. 8.

-Chorthippus jacobsi Harz, 1975 Saltamartí bru ibèric

Molt abundant a diferents tipus d’hàbitat. 1,2,3,6,8,9,10.

-Euchorthippus pulvinatus gallicus Maran, 1957 Saltamartí de fenassar

S'ha trobat a zona de prats oberts. 2.

-Euchorthippus chopardi Descamps, 1968 Saltamartí de llistonar

Als mateixos llocs que l’espècie precedent. 1,2.

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

COLEOPTERA (Linnaeus, 1758)

Els coleòpters formen part del grup més nombrós de tos els insectes amb unes 390.000 espècies censades, però es calcula que han de ser moltíssimes més doblegant aquesta quantitat o fins i tot triplicant-la. De fet cada any es descobreixen milers d’espècies a tot el món i també a Catalunya. Es un grup molt heterogeni, amb una gran varietat de formes alimentícies, biològiques, corològiques, fenològiques, etc. Practicament els podem observar a tots els medis coneguts i a tots tipus d’hàbitats.

Familia Apionidae

-Phrissotrichum tubiferum (Gyllenhal, 1833)

Pocs exemplars trobats sobre Cistus sp. Es tracta d’una espècie bastant variable. 4,7.

-Apion malvae (Fabricius, 1775)

S’han trobat diversos exemplars sobre malves. 1,2.

Familia Bostrichidae

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

-Bostrichus capucinus (Linnaeus, 1758)

Aquesta espècie depèn sobre tot dels roures encara que s’hi pot trobar a altres arbres com els pins. La larva fa uns túnels dins de la fusta morta. 10.

Familia Buprestidae

-Acmaeodera cylindrica (Fabricius, 1775)

Pocs exemplars a les flors de diverses espècies de corretjoles (Convolvus sp.), alimentant- se dels pètals de les flors. 1.

-Anthaxia hungarica (Scopoli, 1772)

Abundant damunt flors generalment de pètals grocs. 1,2,5,6,10.

-Anthaxia scutellaris Gené, 1839

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

Abundant també damunt flors de color groc generalment. 2.

-Capnodis tenebrionis (Linnaeus, 1758)

Exemplar trobat sobre romaní (Rosmarinus officinalis). Es pot comportar com plaga d’alguns arbres fruiters. 8.

Familia Cantharidae

-Malthinus flaveolus (Herbst, 1786)

Pocs exemplars trobats picant les branques d'arbres i arbustos. 1.

-Rhagonycha fulva (Scopoli, 1763)

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

Molt abundant per tot el territori d’estudi. Els adults es poden observar sobre les flors dels Dorycnium, en còpula.

Familia Carabidae

-Dixus sphaerocephalus (Olivier, 1795)

Pocs exemplars observats sota pedres i troncs. 1,2.

-Harpalus distinguendus (Duftschmid, 1812)

No es rar de trobar corrent per al terra. 2.

-Amara aenea (De Geer, 1774)

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

Pocs exemplars observats corrent per al terra. 2.

-Acinopus picipes (Olivier, 1795)

Diversos exemplars observats a sota de pedres. 1,6,9.

-Carabus violaceus (Linnaeus, 1758)

Un exemplar sota una gran pedra. 1.

-Ophonus incisus (Dejean, 1829)

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

Alguns exemplars atrets a la trampa de llum. 4.

-Harpalus rufipes (De Geer, 1774)

No es rar de trobar a la zona d’estudi. Diversos exemplars de nit a les trampes de llum. 1, 2,5.

-Demetrias atricapillus (Linnaeus, 1758)

Exemplars trobats passant la màniga entomològica per la vegetació i també atrets a les trampes de llum. 1,2,4.

-Cicindela campestris (linnaeus, 1758)

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

Exemplars observats de dia al terra a llocs oberts i camins. 3,5.

Familia Cerambycidae

-Ergates faber (Linnaeus, 1761).

Generalment s'hi troba als boscos de pins. La seva larva viu al interior dels pins secs perforant la fusta i fent unes galeries interiors molt profundes. 1.

-Agapanthia cardui (Linnaeus, 1767)

Diversos exemplars sobre Carduus sp. 1,2.

-Agapanthia suturalis (Fabricius, 1787)

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

No ès rara de trobar a les flors i plantes de Galactites, Carduus, però sovint passa desapercebuda o confosa amb l’espècie precedent. 1,2,8.

-Calamobius filum (Rossi, 1790)

Abundant passant la màniga entomològica per la vegetació, sobre tot gramínies. 1,2.

-Callimellum abdominale (Olivier, 1795)

Diversos exemplars observats sobre flors. 5,7,10.

-Chlorophorus varius varius (O. F. Müller, 1766)

Diversos exemplars observats a les flors de diferents umbel·líferes. 1,2. 17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

-Clytus rhamni Germar, 1817

A la primavera sobre flors de compostes. 1.

-Opsilia coerulescens (Scopoli, 1763)

Exemplars trobats sobre Echium sp. 1.

-Stenopterus rufus rufus (Linnaeus, 1767)

Abundants a les flors generalment sobre Cistus sp. 2,4,5,9.

17 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

-Stenopterus ater (Linnaeus, 1767)

Més rar que l’espècie precedent. S’han trobat pocs exemplars sobre flors de Cistus sp. 2.

-Stenurella melanura (Linnaeus, 1758)

Diversos exemplars sobre flors de Galactites tomentosa i Carduus sp. 1.

-Stenurella nigra (Linnaeus, 1758)

Molt abundant a les flors. 1,2,3,6.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

-Aredolpona cordigera (Fuessly, 1775)

Espècie interessant poc comuna en general. Pocs exemplars trobats sobre flors de Scabiosa sp. a la zona dels Alous. 1.

-Arhopalus ferus (Mulsant, 1839)

Pocs exemplars atrets a les trampes de llum. 1.

-Hylotrupes bajulus (Linnaeus, 1758)

Diversos exemplars a les trampes de llum. 1,5,10.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

Familia Cleridae

-Trichodes leucopsideus (A. G. Olivier, 1795)

Abundant sobre Eryngium sp i flors de Scabiosa sp. 1,2.

Familia Coccinellidae

-Adalia decempunctata (Linnaeus, 1758)

Exemplars passant la màniga entomològica per la vegetació. 2.

-Adalia bipunctata (Linnaeus, 1758)

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

-Coccinella septempunctata Linnaeus, 1758

Molt abundant. Pràcticament per tot el territori d’estudi.

-Hippodamia variegata (Goeze, 1777)

Diversos exemplars sobre fonoll (Foeniculum vulgare). 1.

-Propylea quatordecimpunctata (Linnaeus, 1758)

No és rara passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2,4,8.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

-Psyllobora vigintiduopunctata (Linnaeus, 1758)

Mateix comentari que l'espècie anterior. 2,4.

-Tytthaspis sedecimpunctata (Linnaeus, 1761)

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Rhyzobius litura (Fabricius, 1787)

Pocs exemplars passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,7.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

-Rhyzobius chrysomeloides (Herbst, 1792)

Trobat pocs exemplars passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

Familia Curculionidae

-Lixus albomarginatus Boheman, 1843

Exemplars sobre Dorycnium pentaphyllum. 1.

-Lixus angustatus (Fabricius, 1775)

Diversos exemplars sobre malves. 2.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

-Lixus filiformis (Fabricius, 1781)

Sobre Galactites tomentosa i Carduus sp. 1,2,8,9,10.

-Curculio glandium Marsham, 1802

Exemplars trobats a diversos llocs de la zona d’estudi sobre alzines i roures. 1,2.

-Cionus olivieri Rosenschöld, 1838

Pocs exemplars trobats a l’Estany dels Alous al mes de maig. 1.

-Rhinusa vestita (Germar, 1821)

Aquesta espècie la trobem sobre Antirrhinum sp. 1.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

-Rhinusa tetra (Fabricius, 1792)

Pocs exemplars trobats. 1.

-Rhynocyllus conicus (Frölich, 1792)

Trobat pocs exemplars sobre Carduus sp. 2.

Familia Chrysomelidae

-Altica oleracea oleracea (Linnaeus, 1758)

Exemplars trobats passant la màniga entomològica per la vegetació. 2. 18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

-Chrysolina bankii (Fabricius, 1775)

Viu sobre Galium sp. 1,2.

-Chrysolina americana Linnaeus, 1758

Viu sobre el romaní (Rosmarinus officinalis) i altres labiades. 2.

-Crioceris asparagi (Linnaeus, 1758)

Abundant sobre Asparagus acutifolius. 1,2,4,7,10.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

-Crioceris duodecimpunctata (Linnaeus, 1758)

Mateix comentari que l'espècie anterior. 2.

-Cryptocephalus sexmaculatus (Olivier, 1791)

Pocs exemplars trobats. 9.

-Cryptocephalus violaceus Burlini, 1961

Pocs exemplars observats al mes de maig. 1.

18 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

-Dicladispa testacea (Linnaeus, 1767)

Molt abundant sobre espècies de Cistus. 2,4,5,10.

-Hispa atra Linnaeus, 1767

Menys abundant que l'espècie anterior. També a les espècies de Cistus. 5.

-Lachnaia pubescens Dufour, 1820

Diversos exemplars observats. 1,2.

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

-Podagrica malvae (Illiger, 1807)

Abundant sobre les fulles de diferents espècies de malves (Malva sp.). 2.

-Xanthogaleruca luteola (Müller, 1766)

Abundant sobre oms (Ulmus sp.), pot arribar a ser una autèntica plaga d’aquests arbres. 2.

-Tituboea sexmaculata (Fabricius, 1781)

Poc abundant. S’han trobat pocs exemplars a la zona d’estudi. 1,8.

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

Familia Dasytidae

-Aplocnemus virens virens (Suffrian, 1843)

Pocs exemplars trobats sobre Galactites tomentosa i Carduus sp. 1,2.

-Dasytes subaeneus Schönherr, 1817

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1.

-Psilothrix viridicoerulea (Geoffroy, 1785)

Passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2,4,5.

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

Familia Dermestidae

-Attagenus trifasciatus (Fabricius, 1787)

Diversos exemplars sobre flors generalment de crucíferes. 1.

-Anthrenus verbasci (Linnaeus, 1767)

Pocs exemplars trobats sobre flors. 1.

Familia Elateridae

-Agriotes sordidus (Illiger, 1807)

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

Apareix de forma freqüent a la llum de les trampes de nit i també de dia passant la màniga entomològica per la vegetació. 1,2,5.

-Cardiophorus biguttatus (Olivier, 1790)

Pocs exemplars trobats passant la màniga entomològica per la vegetació. Els adults sembla ser que s’alimenten de pol·len i nèctar de les flors. 1.

Familia Lampyridae

-Lamprohiza mulsanti Kiesenwetter, 1850

Aquesta espècie se sent atreta per les llums de les trampes. Tant els adults com les seves larves són grans depredadors de cargols. Tenen luminescència que la femella utilitza per atreure al mascle per realitzar la còpula. 1,2,4,10.

Familia Lucanidae

-Dorcus parallelipipedus (Linnaeus, 1758)

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

Diversos exemplars al terra i a les trampes de llum. 1.

Familia Malachiidae

-Clanoptilus abdominalis (Fabricius, 1798)

Exemplars observats sobre inflorescències d' Euphorbia sp. 2.

-Colotes maculatus (Laporte de Castelnau, 1838)

Passant la mànega entomològica per la vegetació. 1,2,6,7,8,10.

Familia Meloidae

-Mylabris quadripunctata (Linnaeus, 1767)

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

Diversos exemplars observats sobre diverses flors. 1.

-Zonitis immaculata (A. G. Olivier, 1789)

Pocs exemplars observats. 1.

Familia Nitidulidae

-Brassicogethes coracinus (Sturm, 1845)

Observats pocs exemplars. 2.

Familia Oedemeridae

-Anogcodes seladonius (Fabricius, 1792)

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

Pocs exemplars observats. 1.

-Oedemera atrata W. L. E. Schmidt, 1846

Espècie d’odemèrid primerenc. 1,2.

-Oedemera barbara (Fabricius, 1792)

A les flors. 1,2,4,9.

-Oedemera flavipes (Fabricius, 1792)

A les flors. 1,2,3,4,5,7.

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

-Oedemera nobilis (Scopoli, 1763)

També a les flors. 1,2,6,10.

Familia Prionoceridae

-Lobonyx aeneus (Fabricius, 1787)

Abundant passant la màniga entomològica per la vegetació i damunt les flors de Cistus sp. 1.

Familia Scarabaeidae

-Oryctes nasicornis (Linnaeus, 1758)

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

Espècie que se sent atreta per les llums dels fanals i de les trampes de llum. 2.

-Oxythyrea funesta (Poda, 1761)

Abundant a les flors sobre tot de Carduus sp. A tot el territori d’estudi.

-Protaetia morio morio (Fabricius, 1781)

Diversos exemplars observats. 2,3,7.

-Tropinota squalida squalida (Scopoli, 1763)

Exemplars observats sobre flors de Carduus sp i també als esbarzers (Rubus ulmifolius). 1.

19 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

-Valgus hemipterus (Linnaeus, 1758)

Pocs exemplars observats. 1,2.

-Hoplia coerulea (Drury, 1773)

Molt interessant. Espècie citada al Llibre Vermell dels Invertebrats Ibèrics a la categoria de Vulnerable. Diversos exemplars observats a l’Estany dels Alous. 1.

Familia Scraptiidae

-Anaspis pulicaria A. Costa, 1854

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

Pocs exemplars trobats. 1.

Familia Silphidae

-Silpha tristis Illiger, 1798

Exemplars trobats corrent pel terra. 2.

Familia Staphylinidae

-Ocypus olens olens (O. Müller, 1764)

S'han trobat diversos exemplars buscant sota les pedres i troncs al terra. 1,2,5.

-Ocypus aethiops (Waltl, 1835)

Observat corrent pel terra i sota pedres. 2,8.

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1

Familia Tenebrionidae

-Asida jurinei jurinei Solier, 1836

Pocs exemplars trobats sota pedres i troncs. 2.

-Blaps lusitanica Herbst, 1799

Pocs exemplars observats a prop de construccions humanes o abandonades. 2,5,8.

-Lagria hirta (Linnaeus, 1758)

Apareix a diversos hàbitats. 1,2,3,5,7.

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2

-Phylan abbreviatus (A. G. Olivier, 1795)

Diversos exemplars observats sota pedres. 2.

-Probaticus laticollis (Küster, 1850)

Pocs exemplars corrent per al terra. 2.

-Opatrum sabulosum Linnaeus, 1760

Molts exemplars observats al mig del camí al torrent de les Abelles durant diversos dies. 2.

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

El resultat final de les prospeccions fetes al municipi de Rubí durant la realització d’aquest estudi, com queda reflectit a la taula 3., aporta un total de 562 espècies en total dels quatre grups estudiats. Com era de preveure el nombre d’espècies és molt alt, tenim en compte que el grup dels insectes són del més nombrós de tot el regne animal.

Tot i això, aquest resultats s’han de considerar del tot provisionals mai definitius. Encara queda molt material d’invertebrats al laboratori per estudiar i per classificar. A més, amb posteriors estudis que es puguin dur a terme dins del municipi sobre la recerca d’invertebrats, de ben segur l’elenc d’espècies creixerà amb escreix.

Des d’aquestes línies l’autor anima al departament de medi ambient de Rubí, que si fos possible, es posi en marxa un segon treball sobre els invertebrats de Rubí, com continuació a aquest i amb l’estudi d’altres grups d’insectes per tal de ampliar el coneixement que es té d’aquesta biodiversitat invertebrada, alhora tan rica i interessant.

Lepidòpters 315 sp. Heteròpters 117 sp. Ortòpters 30 sp. Coleòpters 100 sp. TOTAL 562 sp.

Taula 3.

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

-Llista comentada de les espècies més interessants d’invertebrats de Rubí A continuació, en aquest punt trobem una petita llista de les espècies considerades interessants per motius de diversa consideració; conservacionista, corologia, fauna exòtica, fauna invasora, etc, del municipi de Rubí amb alguns comentaris afegits.

-Cydalima perspectalis (Walker, 1859) (V-VI).

Aquesta espècie és al·lòctona i invasora, que ve de l’Índia i sudest asiàtic, sent una plaga molt perjudicial del boix (Buxus sempervirens), detectant-se per primera vegada a Europa l'any 2007 a Alemanya. A Espanya va ser detectada l'any 2003 a Cantàbria i 2004 a Pontevedra. Finalment va ser trobada a Catalunya l'any 2014 a Besalú, Santa Coloma de Farners i Figueres. Trobada a diversos punts de mostratge; 1,2,5,8,10.

-Gegenes nostrodamus (Fabricius, 1793) Sageta negre. Aquesta espècie està considerada com rara a Catalunya amb poblacions normalment molt reduïdes, excepte a la zona del Delta del Llobregat on les seves poblacions son abundants

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5 i estables. Al municipi de Rubí durant la realització d’aquest estudi, s’han observats dos exemplars el dia 3 d’agost a la zona del Torrent de les Abelles. Erugues sobre Zea mays i Phragmites sp.

-Cacyreus marshalii (Butler, 1898) Durant tot l'any amb generacions successives. Les erugues es desenvolupen dins de les tijes dels geranis cultivats destruint-los pràcticament sencers, sent una de les plagues més dolentes per aquestes plantes cultivades. Ës una espècies al·lòctona i invasora que prové de Sudàfrica. És la coneguda barrinadora dels geranis. S’ha adaptat perfectament al medi silvestre també, on les seves erugues es desenvolupen a plantes del gènere Erodium.

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

-Idaea efflorata Zeller, 1849

Espècie molt interessant, amb poques citacions a Catalunya. Durant la realització d'aquest estudi s'han observat uns pocs exemplars a les trampes de llum. Els estadis immadurs (ou, erugues, crisàlide) són desconeguts.

-Eudia pavonia (Linnaeus, 1758) (II-VI). Univoltina.

Molt rara i interessant espècie, que des de fa uns anys fins ara ha patit una forta davallada en les seves poblacions a tot Catalunya. Erugues sobre diverses espècies de plantes, Calluna, Prunus, Rubus, etc. Durant la realització d’aquest estudi s’han trobat diverses erugues sobre esbarzer (Rubus ulmifolius) a la zona de l’Estany dels Alous.

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7

Heteroptera

-Leptoglossus occidentalis Heidemann, 1910 Xinxa americana del pi

Neàrtica. Espècie exòtica i invasora que prové del continent americà. No es rar de trobar exemplars dins de cases atrets per la llum sobre tot a l’hivern. Aquesta espècie es una greu plaga dels pins. Tant nimfes com adults ataquen les pinyes i fan que les llavors no acabin de formar-se correctament.

-Halyomorpha halys Stål, 1855 Espècie exòtica i invasora originària del sudest asiàtic. Ha esdevingut una autèntica plaga de molts vegetals tant cultivats com naturals. A més s’está expandint molt ràpidament per tot el territori català. A la zona d’estudi és una espècie molt comuna. Molts exemplars atrets a la trampa de llum.

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 8

Ortoptera

-Trigonidium cicindeloides Rambur, 1839 Grill cicindela

Interessant espècie amb una reduïda distribució a Catalunya i sempre en ambients humits com rieres, prats a prop de mases d’aigua, maresmes, ribes de rius, etc, com és el cas del Torrent de les Abelles. Abundant a la zona litoral, especialment al Delta del Llobregat i amb cites del Delta de l’Ebre, sembla ser que es va introduint més cap a l’interior, reseguint les ribes del riu Llobregat i els seus afluents.

Coleoptera

-Aredolpona cordigera (Fuessly, 1775)

Espècie interessant poc comuna en general. Pocs exemplars trobats sobre flors de Scabiosa sp. a la zona dels Alous.

20 DIEGO FERNANDEZ (2020) 9

-Hoplia coerulea (Drury, 1773)

Molt interessant. Espècie citada al Llibre Vermell dels Invertebrats Ibèrics a la categoria de Vulnerable. Diversos exemplars observats a l’Estany dels Alous.

21 DIEGO FERNANDEZ (2020) 0

-Recomanacions de gestió per afavorir als invertebrats del municipi de Rubí Quan parlem d’aquests termes, “recomanacions, mesures de gestió i manteniment dels espais verds”, ens referim en aquest treball, als invertebrats per dues raons fonamentals que hem de tenir sempre presents per entendre la importància que tenen aquest éssers vius.

Per una part, els invertebrats són la primera baula dins de qualsevol ecosistema tant natural com antropitzat, perquè el cicle de la vida tingui continuïtat. Exerceixen moltes funcions vitals, perquè tot l’engranatge funcioni. La dependència de molts altres animals vertebrats (entre ells nosaltres) i també de les plantes, és total; les aus, rèptils, amfibis o mamífers, fan servir els invertebrats com aliment per a ells o les seves cries, pol·linitzen les flors sent imprescindibles per la formació de les llavors i amb conseqüència d’això asseguren la continuïtat de les espècies. Sense la existència dels invertebrats, la vida al planeta tal i com la coneixem, seria del tot inviable.

Les abelles i altres insectes voladors son imprescindibles per la pol·linització de les plantes. Foto: Internet.

Per altre banda una altre factor per tenir en compte amb els invertebrats, és que ens serveixen d’aparador, de com està l’ecosistema o l’hàbitat on viuen. En molts casos es fan servir, o es tenen en compte, com bioindicadors ambientals de determinats llocs, tant a nivell puntual d’una determinada zona concreta, com aquest cas potser Rubí, o més global com podria ser tot el planeta. Cada vegada més, els científics demostren, com diferents fenòmens de caire mediambiental, afecten el planeta. Contaminació atmosfèrica, destrucció de la capa d’ozó, escalfament global, etc.

Però hi ha un fenomen també molt preocupant, que en les últimes dècades està prenent molt protagonisme; el canvi climàtic. Aquest fenomen està provocant autèntiques 21 DIEGO FERNANDEZ (2020) 1 alteracions al planeta: desglaç de les neus més perpètues, dels pols, ritmes de pluges amb intervals més llargs, estacions lleugerament anormals, etc. I tot això alhora, comporta, (a més d’altres factors), que els animals canviïn els seus comportaments tan de cria com la forma d’alimentar-se, i el més greu des d’un punt de vista conservacionista, és que moltíssimes espècies d’animals i vegetals, estan patint un gran retrocés en les seves poblacions. I aquí és on els invertebrats entren en joc. Hi ha molts estudis relacionats amb el canvi climàtic i com els invertebrats ens ajuden a comprendre aquest fenomen, per exemple el cas de les papallones. Només ens faltaria trobar o posar medis per invertir la situació.

Les papallones son un bon exemple d’espècies bioindicadores del seu hàbitat. Foto: Internet.

Una vegada que entenguem aquesta importància dels invertebrats envers el medi, podrem prendre mesures de gestió i manteniment (si fos necessari), per tal de beneficiar-los. Sempre hem de pensar que les mesures de gestió i manteniment que s’han de fer als espais verds, han de ser poc agressius amb la vegetació, (de fet l’ideal seria no fer desbrossaments sinó són estrictament necessaris), ja que aquesta és primordial per que els invertebrats puguin desenvolupar-se, i a més seria molt important que si s’ha de fer cap tipus d’actuació, aquesta sigui en el període de menys activitat per part dels invertebrats, possiblement l’hivern, (encara que moltes espècies d’invertebrats passen en aquesta estació l’etapa de

21 DIEGO FERNANDEZ (2020) 2 pupa). I dins de les ciutats a zones urbanes i periurbanes, qualsevol tipus de vegetació, ruderal, arvense, les que trobem a les voreres de carreteres, camins o rotondes, són de vital importància per als invertebrats, perquè cada vegada hi ha menys espai verd. A més un altre factor molt important a tenir en compte amb aquests espais verds, és, que no només per als invertebrats sinó també per als vertebrats, serveixen de corredors biològics, en contacte amb altres zones properes a llocs més naturals, ja que tenim uns hàbitats cada vegada més fragmentats, i on aquests animals tenen l’oportunitat de creuar- se i seguir tenint la consanguinitat correcte. Seria molt recomanable, evitar en la mesura del possible, la inèrcia de pensar protocol·làriament, de fer manteniment o accions de desbrossament de la vegetació per simple estètica, (ja que aquest terme és molt relatiu).

Torrent de les Abelles. Foto: Internet.

Aquests espais verds tan fràgils que tenim al municipi, s’han transformat en autèntiques illes verdes convertint-se en uns llocs únics dins de la ciutat, on la Biodiversitat tan animal com vegetal té l’oportunitat de poder desenvolupar-se. Només resta que deixem fer a la Natura. En aquest punt cal dir que és necessari no només Rubí, sinó a tots els municipis, que es comenci a plantejar la necessitat de la nova RENATURALITZACIÓ dels espais verds que encara tenim, amb sintonia i harmonia amb els éssers humans.

Hem de pensar que la gestió d’aquests espais són prioritaris per començar a protegir i ajudar a la nostra Biodiversitat, i que d’altre banda això és un deure del ésser humà. Ja a les reunions mundials dels principals països que intervenen, sobre l’estat mediambiental del planeta, inclouen a l’ordre del dia, el deure que tenim de protegir la Biodiversitat del món, per intentar frenar la cada vegada més acusada pèrdua d’aquesta Biodiversitat.

21 DIEGO FERNANDEZ (2020) 3

-Recomanacions i mesures per afavorir a la Biodiversitat invertebrada al municipi de Rubí

Ja sabem que realitzar una bona gestió del territori i que aquesta a més sigui consensuada i amb l’interès de tothom, és molt difícil. S’han de prendre decisions a vegades impopulars o que no satisfan a totes les parts, però hem de fer una reflexió important: al final el nostre deute amb la protecció o la conservació de la natura en tots els seus vessants, es una responsabilitat nostre en general però més encara en particular de les autoritats competents, i és aquí on l’Ajuntament ha de posar els medis necessaris perquè això es compleixi.

L’autor des d’aquestes línies l’únic que pot aportar son idees, que des del seu coneixement de la fauna invertebrada ajudin a afavorir als invertebrats i que les persones responsables tinguin una eina útil per poder posar-les en marxa per aquesta escomesa. Estic del tot convençut que en la gran majoria de les vegades, aquestes actuacions de “neteja” de la vegetació, no es té en compte a la Biodiversitat invertebrada per desconeixement absolut, i perquè segurament existeix el pensament de que un espai verd net de vegetació i plantes és molt millor, almenys a la vista de les persones, i no dona aquesta sensació de lloc brut i descuidat. Estem del tot equivocats, en un lloc amb només gespa i polit, no hi ha vida, i a més l’autor ha comprovat que aquests espais tan “nets” de gespa, a més de ser molt pobres en biodiversitat, no tenen un ús pràctic (a part del considerat estètic), per part dels ciutadans com es podria pensar. L’ús principal observat durant la realització d’aquest treball en aquests espais, per part de molts ciutadans del municipi, ha sigut la de deixar que els gossos facin les seves deposicions, i pensem que per part de l’Ajuntament ja es fan accions d’educació cívica encaminades en aquesta direcció, a més dels diners que es gasten per a la instal·lació de pipi-cans tant necessaris dins del municipi. Per tant aquests espais es podien transformar en jardins amb plantes adequades que poden afavorir als invertebrats, i on assegurem llocs semi-naturals per a ells i altres animals, conservant alhora la important biodiversitat que té encara el municipi.

A continuació una relació de les recomanacions o mesures que es podem posar en marxa per l’afavoriment de la fauna invertebrada als espais naturals o els artificials existents dins del municipi.

21 DIEGO FERNANDEZ (2020) 4

-Evitar el desbrossament continuat tant dels espais verds urbans i periurbans, (rotondes, voreres de carreteres, camins, etc.), com naturals dins del municipi, molt importants per als invertebrats.

Actuació de desbrossament en zona urbana. Foto: Diego Fernández.

-Renaturalització de la zona periurbana. Deixar que la Natura segueixi el seu curs. Això seria una mesura pràcticament pionera per part d’un Ajuntament, encara que a molts països d’Europa comença a posar-se d’actualitat una tendència en aquest sentit, (Alemanya, Holanda, Dinamarca, etc.) on s’han donat compte que la biodiversitat està patint una forta davallada i intenten posar remei.

-Només en casos necessaris si s’ha de fer actuacions de “neteja” de vegetació, fer-ho en el moment de l’any que sigui menys perjudicial, (possiblement l’hivern), i seria molt convenient la presència d’una persona responsable entesa en la matèria per guiar les actuacions.

-Col·locació de cartells informatius als diferents espais verds i naturalitzats per informar als ciutadans de l’aposta per part de l’Ajuntament sobre la conservació de la Biodiversitat que es fa dins del seu municipi. La gent quan es sent informada aprecia millor les actuacions que es fan. -Disseny de jardins i espais públics amb vegetació autòctona i amb plantes que siguin atractives per als invertebrats.

21 DIEGO FERNANDEZ (2020) 5

-Creació d’espais lúdics que es puguin visitar, apropiats per als invertebrats com un jardí de papallones, hotels d’insectes a diferents punts de la ciutat fets amb l’ajuda dels ciutadans o fins i tot dins de les escoles.

Segurament que hi ha més mesures o recomanacions que siguin favorables per als invertebrats, però aquestes presentades aquí es poden considerar com les més importants. També seria molt necessari fer seguiments d’aquestes actuacions, per comprovar l’èxit de les mateixes, i com prosperen les poblacions d’invertebrats al municipi.

Gestió i actuacions posades en marxa per part de l’Ajuntament de Rubí per afavorir als invertebrats dins del seu municipi

Per últim i no per aixó menys important, l’autor d’aquest treball no voldria deixar passar l’ocasió d’agrair a l’Ajuntament de Rubí especialment al departament de medi ambient, la gran tasca que estan realitzant envers els invertebrats dins del municipi.

Concretament han posat en marxa diversos plans d’actuació i gestió del medi com una desbrossada de la vegetació poc intensiva i sostenible i realitzada durant els períodes de menys activitat pels invertebrats perquè el risc de dany sigui mínim o pràcticament nul.

Creacció de diferents hotels d’insectes en llocs estratègics per ajudar a les abelles i altres insectes a trobar refugi o llocs d’anidament.

Plantació on cal, de plantes arbustives i arbres autòctons, creant així hàbitats idonis per la preservació de les poblacions d’invertebrats i altres animals dins del municipi.

Retirada de flora al·lòctona i invasora amb llocs on resulta molt perjudicial per l’estabilitat natural del medi.

21 DIEGO FERNANDEZ (2020) 6

-Agraïments Com sempre passa quan es fan estudis d’aquest caire es fa necessari l’ajuda i col·laboració de moltes persones que des d’aquestes línies voldria expressar tot el meu agraïment. En primer lloc a Montse Gallén del departament de medi ambient de l‘Ajuntament de Rubí per confiar-me aquest engrescador estudi. A Miguel Prieto, Pep Muñoz, Martí Rondós, Miquel Gil, Pol Sar i Josep Joaquin Pérez De- Gregorio per la seva companyia i suport durant les visites realitzades a la zona d’estudi. Als molts especialistes que han sabut donar-me resposta als meus dubtes, Xavier Espadaler, José Antonio Barrientos, Amador Viñolas, Emili Requena i Jordi Dantart. Al departament d’artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Berta Caballero i Gloria Masó per oferir-me la possibilitat de consultar les col·leccions del citat centre. I en definitiva a tota la gent que ha possat el seu gra de sorra perquè aquest projecte sigui una realitat.

Per últim i com sempre a les persones més importants per mi: la meva família.

Diego Fernández Ruiz.

21 DIEGO FERNANDEZ (2020) 7