Artistes De La Prehistòria ART PRIMER Art Primer

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Artistes De La Prehistòria ART PRIMER Art Primer MAC Museu d’Arqueologia de Catalunya Artistes de la prehistòria ART PRIMER Art Primer. Artistes de la Prehistòria MAC - Museu d’Arqueologia de Catalunya Del 6 de febrer al 28 de juny de 2020 Passeig de Santa Madrona 39-41 Parc de Montjuïc 08038 Barcelona | 93 423 21 49 www.mac.cat Edita Traducció Museu d’Arqueologia de Catalunya TRADUCCIONES Y TRATAMIENTO DE LA DOCUMENTACIÓN Departament de Cultura Generalitat de Catalunya Impressió Editors Inés Domingo (ICREA, UB) ISBN Antoni Palomo (Museu d’Arqueologia de Catalunya) 978-84-393-9997-1 Dipòsit legal Coordinació editorial B 3009-2020 Joan Muñoz (Museu d’Arqueologia de Catalunya) Agraïments Òscar Ros i Patrícia Bassa Enrique Cabello, Anna M. Garrido, Carme Rovira, Àngels Casanovas (Gabinet Tècnic del Departament de Cultura) Coordinació textos Antoni Palomo L’obra Art primer. Artistes de la prehistòria està subjecta a una Inés Domingo llicència de Reconeixement - No Comercial 4.0 Internacional de Creative Commons. Se’n permet la còpia, la distribució i la comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi la Textos font. Inés Domingo, Antoni Palomo, Susana Alonso, Jusèp Boya i Busquet, Àngels Casanovas i Romeu, Josep M. Fullola, Pilar García-Argüelles, Marcos García Diez, Maria Teresa Miró i Alaix, Jordi Nadal, Margarita Sánchez Romero, Ramon Viñas Vallverdú, BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Mariàngela Vilallonga i Vives, Valentín Villaverde, Manuel Vaquero, João Zilhão. Art primer : artistes de la prehistòria Marta Carreté ISBN 9788439399971 I. Domingo, Inés, editor literari Quan no s’indica el contrari les imatges són de la institució que II. Palomo Pérez, Antoni, editor literari ha cedit l’objecte/ Cuando no se indica lo contrario las imágenes III. Museu d’Arqueologia de Catalunya IV. Catalunya. son de la institución que cede el objecto/ When the opposite is not Departament de Cultura indicated, the images are of the institution that transfers the object V. Títol: Art primer VI. Títol: Art primer. Castellà VII. Títol: Art primer. Anglès Correcció de textos INCYTA MULTILANGUAGE 1. Pintura rupestre – Espanya Oriental – Exposicions 2. Art prehistòric – Espanya Oriental – Exposicions 75.031.1(460-11)(083.824) 7.031.1(460-11)(083.824) Presentació 7 La Roca dels Moros del Cogul 62 Maria Àngela Vilallonga i Vives Primera Troballa d’Art Llevantí en Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Territori Català Jusèp Boya i Busquet Ramon Viñas Vallverdú Director del Museu Arqueològic de Catalunya -MAC- Art Pimer. Artistes de la Prehistòria 10 La protecció, conservació 68 Inés Domingo i difusió de l’Art Prehistòric Maria Teresa Miró i Alaix Articles Les dones en l’art prehistòric. 74 D’autories i presències. Els orígens de l’art 34 Margarita Sánchez Romero João Zilhão Interpretant el primer art. Artistes, 80 La Cova del Parpalló i la seva 44 Investigadors I Exploradors a l’Arxiu contribució a la seriació de l’art paleolític del Museu d’Arqueologia de Catalunya Valentín Villaverde Àngels Casanovas i Romeu Els gravats de l’hort de la Boquera 50 Catàleg de peces i calcs 97 i la llavor de l’art narratiu Inés Domingo i Antoni Palomo Pilar García-Argüelles, Jordi Nadal, Inès Domingo, Josep M. Fullola Español 123 L’art moble del Molí del Salt 56 English 177 Manuel Vaquero, Marcos García Diez, Susana Alonso Crèdits de l’exposició 227 Presentació Catalunya conserva un patrimoni cultural, tant material com Al seu torn, i dins l’àmbit territorial català, els jaciments catalans immaterial, d’una riquesa i diversitat extraordinàries, fruit de la inscrits com a Patrimoni Mundial s’articulen també dins seva història mil·lenària i expressió de la seva creativitat present i l’anomenada Ruta de l’Art Rupestre de Catalunya, liderada pel passada. Aquest patrimoni constitueix un referent essencial de la Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), que, des del 2005, nostra identitat com a nació i, alhora, esdevé també un recurs de treballa per promoure el coneixement i la visita d’aquest patrimoni primer ordre per al desenvolupament social, cultural, educatiu i tan excepcional. turístic del país. Celebro i agraeixo la iniciativa del Museu d’Arqueologia de Conservar correctament de manera eficaç aquest patrimoni, Catalunya de dedicar una gran exposició a aquest tema i i difondre’l, tant entre la ciutadania com entre els nombrosos acompanyar-la de la publicació d’un llibre catàleg tan interessant visitants del país, constitueix un repte i un objectiu estratègic com el que tinc el goig de presentar en el marc d’una nova per al Govern de la Generalitat de Catalunya, i especialment campanya de difusió i dinamització de la Ruta de l’Art Rupestre per al Departament de Cultura, als quals dedica, i vol continuar a Catalunya, que vol arribar a un públic ben divers. dedicant, tots els esforços i els recursos al seu abast. La contemplació de l’art prehistòric ens remet al temps dels L’assoliment d’aquest objectiu és especialment important pel orígens de la condició humana, i ens confronta amb les primeres que fa al conjunt de béns culturals catalans inscrits en la llista de manifestacions de vida interior específica de l’ésser humà, de la Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la mesura que constitueixen qual només l’art pot assumir la comunicació. Tot i desconèixer els expressions i símbols culturals únics i singulars, amb una missatges que aquest art vehicula, contemplar-lo no ens deixa de capacitat més gran de transcendir les nostres fronteres i, alhora, sorprendre mai, i, fins i tot, ens emociona. de projectar-nos arreu del món. Gaudiu, doncs, de l’apassionant viatge al passat que ens proposa Entre aquests béns, cal assenyalar els diversos conjunts d’art el Museu d’Arqueologia de Catalunya amb aquesta exposició, rupestre prehistòric declarats, l’any 1998, Patrimoni Mundial, per la descoberta de les primeres manifestacions artístiques a en una candidatura més àmplia, la de l’anomenat Art Rupestre Catalunya, una font inesgotable d’expressió artística i de creativitat, de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica, que integra un total que, des de fa milers d’anys, no ha parat de brollar en aquesta de set-cents cinquanta-set jaciments, tant de Catalunya com de terra que avui és la nostra. l’Aragó, de la Comunitat Valenciana, de Castella-la Manxa, de la regió de Múrcia i d’Andalusia. Maria Àngela Villalonga Consellera de Cultura Convertir-se en un museu de referència nacional i internacional, en un símbol de l’aposta de Catalunya per la innovació i la creativitat, obert, inclusiu, transparent i sostenible, en el qual l’arqueologia expliqui, qüestioni, sorprengui i emocioni: aquesta és la nova visió que el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) proposa per orientar i guiar els seus projectes i les seves activitats durant els propers anys. Així, entre altres objectius estratègics derivats d’aquesta visió, el museu vol treballar intensament per millorar la capacitat d’atracció dels públics potencials i, alhora, reforçar els lligams amb el públic que ja té, oferint experiències de visita noves, singulars i atractives. Més que a esdevenir un museu visitat, el MAC pretén arribar a ser un museu freqüentat. Per aconseguir aquest objectiu tan ambiciós, són cabdals la reforma i la millora de les exposicions permanents i, complementàriament, el disseny i la implementació d’una nova política d’exposicions temporals. La construcció d’aquesta nova política expositiva del museu, a més de l’orientació que aporta aquesta nova visió i els objectius estratègics, també s’articula al voltant de dos grans paràmetres més: d’una banda, la voluntat de contribuir de manera decisiva a la difusió del patrimoni arqueològic català i, en especial, de les col·leccions de titularitat nacional que el museu conserva i gestiona; de l’altra, l’aposta del museu per vehicular una mirada que podríem qualificar de «glocal», és a dir, global i local alhora. No debades, el MAC es vol definir sobretot com un museu centrat en Catalunya, però obert al món. L’exposició «Art primer. Artistes de la prehistòria», la primera d’aquest nou cicle expositiu del MAC, s’adequa i respon a la visió i als paràmetres als quals s’ha fet referència més amunt. Així, la idea de presentar aquesta mostra deriva de la voluntat del museu d’estendre el coneixement del conjunt de jaciments amb pintures rupestres de l’art llevantí que es conserven a Catalunya, que l’any 1998 es van inscriure a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, conjuntament amb altres jaciments similars que també es conserven en altres territoris de la façana mediterrània de la península Ibèrica (Aragó, la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia i Andalusia), sota la denominació genèrica de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica. En aquest sentit, també cal recordar que des de l’any 2006 el La construcció d’una exposició d’aquestes característiques, tant MAC impulsa i dona suport tècnic i econòmic a la difusió de pel tema com pels recursos, no ha estat una tasca fàcil, i ha exigit l’anomenada Ruta de l’Art Rupestre a Catalunya, que integra molt d’esforç i molta entrega per part de tot l’equip del museu, diversos jaciments i conjunts pictòrics representatius d’aquest tant intern com extern, que hi ha participat. patrimoni excepcional. Sens dubte, aquesta tasca també l’ha facilitat, i en bona mesura En relació amb aquest objectiu, de contribuir decisivament esperonat, la generosa contribució de diverses persones i a la difusió del patrimoni arqueològic nacional, la programació institucions, tant de Catalunya com de la resta de la península de la mostra també respon a la voluntat del MAC de donar a Ibèrica i França, a les quals hem demanat que s’hi impliquessin, conèixer l’important fons fotogràfic i documental de l’art rupestre especialment als museus que hi han col·laborat prestant alguns a la península Ibèrica que conserva el museu i, especialment, el dels objectes més preuats de les seves col·leccions.
Recommended publications
  • The Janus-Faced Dilemma of Rock Art Heritage
    The Janus-faced dilemma of rock art heritage management in Europe: a double dialectic process between conservation and public outreach, transmission and exclusion Mélanie Duval, Christophe Gauchon To cite this version: Mélanie Duval, Christophe Gauchon. The Janus-faced dilemma of rock art heritage management in Europe: a double dialectic process between conservation and public outreach, transmission and exclusion. Conservation and Management of Archaeological Sites, Taylor & Francis, In press, 10.1080/13505033.2020.1860329. hal-03078965 HAL Id: hal-03078965 https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-03078965 Submitted on 21 Feb 2021 HAL is a multi-disciplinary open access L’archive ouverte pluridisciplinaire HAL, est archive for the deposit and dissemination of sci- destinée au dépôt et à la diffusion de documents entific research documents, whether they are pub- scientifiques de niveau recherche, publiés ou non, lished or not. The documents may come from émanant des établissements d’enseignement et de teaching and research institutions in France or recherche français ou étrangers, des laboratoires abroad, or from public or private research centers. publics ou privés. Duval Mélanie, Gauchon Christophe, 2021. The Janus-faced dilemma of rock art heritage management in Europe: a double dialectic process between conservation and public outreach, transmission and exclusion, Conservation and Management of Archaeological Sites, doi.org/10.1080/13505033.2020.1860329 Authors: Mélanie Duval and Christophe Gauchon Mélanie Duval: *Université Grenoble Alpes (UGA), Université Savoie Mont Blanc (USMB), CNRS, Environnements, Dynamics and Territories of Mountains (EDYTEM), Chambéry, France; * Rock Art Research Institute GAES, University of Witwatersrand, Johannesburg, South Africa. Christophe Gauchon: *Université Grenoble Alpes (UGA), Université Savoie Mont Blanc (USMB), CNRS, Environnements, Dynamics and Territories of Mountains (EDYTEM), Chambéry, France.
    [Show full text]
  • Internationale Bibliographie Für Speläologie Jahr 1953 1-80 Wissenschaftliche Beihefte Zur Zeitschrift „Die Höhle44 Nr
    ZOBODAT - www.zobodat.at Zoologisch-Botanische Datenbank/Zoological-Botanical Database Digitale Literatur/Digital Literature Zeitschrift/Journal: Die Höhle - Wissenschaftliche Beihefte zur Zeitschrift Jahr/Year: 1958 Band/Volume: 5_1958 Autor(en)/Author(s): Trimmel Hubert Artikel/Article: Internationale Bibliographie für Speläologie Jahr 1953 1-80 Wissenschaftliche Beihefte zur Zeitschrift „Die Höhle44 Nr. 5 INTERNATIONALE BIBLIOGRAPHIE FÜR SPELÄOLOGIE (KARST- U.' HÖHLENKUNDE) JAHR 1953 VQN HUBERT TRIMMEL Unter teilweiser Mitarbeit zahlreicher Fachleute Wien 1958 Herausgegeben vom Landesverein für Höhlenkunde in Wien und Niederösterreich ■ ■ . ' 1 . Wissenschaftliche Beihefte zur Zeitschrift „Die Höhle44 Nr. 5 INTERNATIONALE BIBLIOGRAPHIE FÜR SPELÄOLOGIE (KARST- U. HÖHLENKUNDE) JAHR 1953 VON HUBERT TRIMMEL Unter teilweiser Mitarbeit zahlreicher Fachleute Wien 1958 Herausgegeben vom Landesverein für Höhlenkunde in Wien und Niederösterreich Gedruckt mit Unterstützung des Notringes der wissenschaftlichen Ve rbände Öste rrei chs Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Landesverein für Höhlen­ kunde in Wien und Niederösterreich, Wien II., Obere Donaustr. 99 Vari-typer-Satz: Notring der wissenschaftlichen Verbände Österreichs Wien I., Judenplatz 11 Photomech.Repr.u.Druck: Bundesamt für Eich- und Vermessungswesen (Landesaufnahme) in Wien - 3 - VORWORT Das Amt für Kultur und Volksbildung der Stadt Wien und der Notring der wissenschaftlichen Verbände haben durch ihre wertvolle Unterstützung auch das Erscheinen dieses vierten Heftes mit bibliographischen
    [Show full text]
  • Bibliography
    Bibliography Many books were read and researched in the compilation of Binford, L. R, 1983, Working at Archaeology. Academic Press, The Encyclopedic Dictionary of Archaeology: New York. Binford, L. R, and Binford, S. R (eds.), 1968, New Perspectives in American Museum of Natural History, 1993, The First Humans. Archaeology. Aldine, Chicago. HarperSanFrancisco, San Francisco. Braidwood, R 1.,1960, Archaeologists and What They Do. Franklin American Museum of Natural History, 1993, People of the Stone Watts, New York. Age. HarperSanFrancisco, San Francisco. Branigan, Keith (ed.), 1982, The Atlas ofArchaeology. St. Martin's, American Museum of Natural History, 1994, New World and Pacific New York. Civilizations. HarperSanFrancisco, San Francisco. Bray, w., and Tump, D., 1972, Penguin Dictionary ofArchaeology. American Museum of Natural History, 1994, Old World Civiliza­ Penguin, New York. tions. HarperSanFrancisco, San Francisco. Brennan, L., 1973, Beginner's Guide to Archaeology. Stackpole Ashmore, w., and Sharer, R. J., 1988, Discovering Our Past: A Brief Books, Harrisburg, PA. Introduction to Archaeology. Mayfield, Mountain View, CA. Broderick, M., and Morton, A. A., 1924, A Concise Dictionary of Atkinson, R J. C., 1985, Field Archaeology, 2d ed. Hyperion, New Egyptian Archaeology. Ares Publishers, Chicago. York. Brothwell, D., 1963, Digging Up Bones: The Excavation, Treatment Bacon, E. (ed.), 1976, The Great Archaeologists. Bobbs-Merrill, and Study ofHuman Skeletal Remains. British Museum, London. New York. Brothwell, D., and Higgs, E. (eds.), 1969, Science in Archaeology, Bahn, P., 1993, Collins Dictionary of Archaeology. ABC-CLIO, 2d ed. Thames and Hudson, London. Santa Barbara, CA. Budge, E. A. Wallis, 1929, The Rosetta Stone. Dover, New York. Bahn, P.
    [Show full text]
  • UNE NOUVELLE REPRÉSENTATION FÉMININE À La Madeleine (Tursac, Dordogne)
    PALEO – N° 21 – 2009-2010 – Pages 127 à 134 UNE NOUVELLE REPRÉSENTATION FÉMININE à La Madeleine (Tursac, Dordogne) Jean-Pierre DUHARD (1) Résumé : L’auteur présente une figure féminine sculptée sur bois de renne, provenant du Magdalénien IV du grand abri de La Madeleine en Dordogne. Elle vient compléter le petit corpus de figurations humaines de ce site, par ailleurs riche en œuvres d’art. Le corps est représenté en vue frontale et se résume à un tronc et à un pelvis, avec indication des racines crurales et du triangle pubo-génital. Dans sa morphologie, il n’est pas sans rappeler la figure gravée de Lespugue et la figure en ronde bosse de Laugerie-Basse et il illustre la tendance au schématisme de ces figures féminines mobilières magdaléniennes. Mots-clés : Paléolithique, Magdalénien, art mobilier, sculpture, figure féminine, La Madeleine. Key-words: Palaeolithic, Magdalenian, mobiliar art, sculpture, female figure, Madeleine. Abridged english version New female representation in La Madeleine (Tursac, Dordogne). The author presents a segment of cortical reindeer antler, elongated and of semi-circular section, carrying a female carved figure from the Magdalenian IV of the large shelter of Madeleine in Dordogne (France) and stored in the Musée national de préhistoire. Discovered by D. Peyrony during his excavations between 1910 and 1913, it had been described in the monography of E. Capitan and D. Peyrony (1928) as a blade dagger (fig. 1). Without prejudice to the use of this object, it provides an unambiguous but schematic representation of a woman (fig. 2, 3, 4, 5), Her body is represented in frontal view, and comes down to the trunk and pelvis, with indication of the starting point of the thighs and the pubogenital triangle.
    [Show full text]
  • Lukenya Hill, Kenya)
    Late Pleistocene age and archaeological context for the hominin calvaria from GvJm-22 (Lukenya Hill, Kenya) Christian A. Tryona,1, Isabelle Crevecoeurb, J. Tyler Faithc, Ravid Ekshtaina, Joelle Nivensd, David Pattersone, Emma N. Mbuaf, and Fred Spoorg,h aDepartment of Anthropology, Harvard University, Cambridge, MA 02138; bUnité Mixte de Recherche 5199, de la Préhistoire à l’Actuel: Culture, Environnement, et Anthropologie, Centre National de la Recherche Scientifique, Université de Bordeaux, 33615 Talence, France; cArchaeology Program, School of Social Science, University of Queensland, Brisbane, QLD 4072, Australia; dDepartment of Anthropology, New York University, New York, NY 10003; eCenter for the Advanced Study of Hominid Paleobiology, Department of Anthropology, The George Washington University, Washington, DC 20052; fNational Museums of Kenya, Nairobi, Kenya 00100; gDepartment of Human Evolution, Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, D-04103, Leipzig, Germany; and hDepartment of Cell and Developmental Biology, University College London, WC1E 6BT London, United Kingdom Edited by Erik Trinkaus, Washington University, St. Louis, MO, and approved January 16, 2015 (received for review September 19, 2014) Kenya National Museums Lukenya Hill Hominid 1 (KNM-LH 1) is Hominid 1 (KNM-LH 1) partial calvaria from site GvJm-22 at a Homo sapiens partial calvaria from site GvJm-22 at Lukenya Hill, Lukenya Hill, Kenya, the only eastern African fossil hominin Kenya, associated with Later Stone Age (LSA) archaeological de- from a Last Glacial Maximum [LGM; 19–26.4 kya (19)] LSA posits. KNM-LH 1 is securely dated to the Late Pleistocene, and archaeological context. We construct a revised accelerator mass samples a time and region important for understanding the origins spectrometry (AMS) radiocarbon chronology built on 26 new of modern human diversity.
    [Show full text]
  • Lascaux Cave, France  Complex Hunter Gatherers at the End of the Paleolithic  Dates: 47/45,000 – 20/18,000 B.P
    Lascaux Cave, France Complex Hunter Gatherers at the End of the Paleolithic Dates: 47/45,000 – 20/18,000 b.p. (Epipaleolithic=20/18,000-10,000 bp) Industries include microliths and bone tools—not found in previous periods Raw materials were exchanged over long distances in this period Wide range of materials, other than flint, come into use: bone tools, stone vessels, ochre, shells Some probably for ritual purposes In contrast to early modern humans (and Neanderthals): Size of teeth reduced Size of jaw reduced Muscularity diminishes Less skeletal trauma Increased longevity Cro-Magnon cranium Upper Paleolithic Artwork Cave Art Includes spectacular images of animals and abstract forms and, rarely, humans Mobiliary Art These portable art objects include Venus figurines Body Ornamentation: Pierced shells, pierced animal teeth, and bone beads were most likely work as necklaces or attached to clothing Horse, Cosquer Cave, France Penquin or Auk, Cosquer Cave, France Bear Bison ‘Venus’ figurines Dolni Vestonice Lespugue Willendorf . Appear around 25,000 bp, Europe . Carved in ivory, wood, stone, modeled in clay . Breasts, hips, buttocks, thighs, usually large . Head, arms, hands, legs & feet are only schematic . Some are pregnant, others are not 4.48.jpg Dwellings Huts with bone frameworks Floors with inlaid stone Stone-lined pits for hearths Tailored clothing Long-distance trade Blade technique Long, parallel-sided flakes are struck off the edges of a specially prepared core Blades: long flake, twice as punch long as wide • Sharp parallel edges • Removed from core like peeling carrot (sort of) • Blades provide “blank” or form, which may then be shaped into different tools: .
    [Show full text]
  • Are Hand Stencils in European Cave Art Older Than We Think? an Evaluation of the Existing Data and Their Potential Implications
    Are hand stencils in European cave art older than we think? An evaluation of the existing data and their potential implications. P. Pettitt1, P. Arias2, M. García-Diez3, D. Hoffmann4, A. Maximiano Castillejo5, R. Ontañon-Peredo6, A. Pike7 and J. Zilhão8. 1Department of Archaeology, Durham University, South Road, Durham DH1 3LE, United Kingdom. 2The Cantabria Institute for Prehistoric Research, University of Cantabria, Edificio Interfacultativo, Avda. Los Castros s/n, 39005 Santander, Spain. 3Departamento de Geografía, Prehistoria y Arquelogía, Facultad de Letras, University of the Basque Country UPV/EHU, c/ Tomás y Valiente s/n, 01006 Vitoria-Gazteiz, Álava, Spain. 4Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology Department of Human Evolution, Deutscher Platz 6, 04103 Leipzig, Germany. 5Facultad de Filosofía y Letras UNAM, Circuito Interior. Ciudad Universitaria, s/n. C.P. 04510. México, DF. México. 6The Cantabria Institute for Prehistoric Research - Cuevas Prehistóricas de Cantabria, Carretera de las Cuevas s/n, 39670 Puente Viesgo, Spain. 7Department of Archaeology, University of Southampton, Avenue Campus, Highfield Road, Southampton, SO17 1BF, UK. 8University of Barcelona/ICREA, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, “Grup de Recerca” SERP SGR2014-00108, c/ Montalegre 6, 08001 Barcelona, Spain. Introduction Among his many meticulous publications on Spanish Upper Palaeolithic art, Rodrigo de Balbín Behrmann has documented many examples of the application of red pigments to cave walls directly by the fingers or hand, such as washes of red, paired or multiple lines, and finger dots (e.g. in La Lloseta [Balbín et al. 2005] and in Tito Bustillo [Balbín 1989; Balbín et al. 2002]). Perhaps the most iconic form of such interactions between the hand, pigments and cave walls are hand stencils, which are perhaps best contextualised as the most obvious extreme on a continuum of hand markings on walls.
    [Show full text]
  • SIG08 Davidson
    CLOTTES J. (dir.) 2012. — L’art pléistocène dans le monde / Pleistocene art of the world / Arte pleistoceno en el mundo Actes du Congrès IFRAO, Tarascon-sur-Ariège, septembre 2010 – Symposium « Signes, symboles, mythes et idéologie… » Symbolism and becoming a hunter-gatherer Iain DAVIDSON* I dedicate this paper to the memory of Andrée Rosenfeld. From the time when, as an undergraduate, I read her book with Peter Ucko (Ucko & Rosenfeld 1967) that corrected the excesses of the structuralist approach to French cave “art” to the occasion of a visit to her home only months before she passed away, I found Andrée a model of good sense about all matters to do with all forms of rock “art”. She gave me and many others nothing but sound advice and managed to navigate between theory and data with more clear sight of her destination than most others. And she was, simply, one of the nicest people who ever became an archaeologist. She will be sorely missed. Pleistocene paintings and engravings are not art From time to time, we all worry about the use of the word “art” in connection with what we study (see review in Bradley 2009, Ch. 1). The images on rock and other surfaces that concern us here have some visual similarity with some of what is called art in other contexts, particularly when they are of great beauty (e.g. Chauvet et al. 1995; Clottes 2001). Yet the associations of art –paintings, sculptures and other works– over the last six hundred years (see e.g. Gombrich 1995) (or perhaps only three hundred according to Shiner 2001), mean that it is highly unlikely that any paintings or engraved images on rocks or in caves relate to social, economic, and cultural circumstances similar in any way to those of art in the twenty-first century.
    [Show full text]
  • Communiqué De Presse Juin 2018
    Communiqué de presse Juin 2018 Mémoire de Mammouth 30 Juin – 12 novembre 2018 Musée national de Préhistoire Les Eyzies-de-Tayac (Dordogne) Le mammouth est incontestablement l’animal le plus emblématique des temps préhistoriques, du moins si l’on entend par préhistoire la période couvrant les origines et l’évolution de l’Homme jusqu’à l’avènement de l’écriture. Les quelques millions d’années concernées connaissent une série d’oscillations climatiques auxquelles correspondent plusieurs espèces d’éléphantidés, mammouths et éléphants. Durant le Quaternaire en France, on dénombre au moins quatre espèces : le mammouth méridional (Mammuthus meridionalis), le mammouth des steppes (Mammuthus trogontherii), l’éléphant antique, à défenses droites (Palaeoloxodon antiquus) et le mammouth laineux (Mammuthus primigenius), auquel il faut ajouter un Mammuthus intermedius dont le statut d’espèce à part fait encore débat. Tous ces animaux présentent des caractéristiques physiques similaires, une trompe (probocis en grec), une taille importante, culminant à plus de 4,5 m pour le mammouth des steppes, des membres en pilier qui se terminent sur cinq doigts. Mais c’est leur dentition qui les distingue : outre les défenses (incisives supérieures à croissance continue), il n’y a que des molaires et chaque nouvelle dent provoque l’expulsion de la précédente. Enfin, la morphologie des molaires caractérise les éléphantidés car elles sont constituées de nombreux reliefs transversaux, les lamelles. Durant la deuxième moitié du Quaternaire, à partir de 1 million d’années à peu près, la présence de l’Homme est bien attestée en France et plusieurs questions se posent désormais sur les relations entretenues entre le plus gros mammifère terrestre et nos ancêtres.
    [Show full text]
  • Denisovans, Neanderthals Or Sapiens?
    Could There Have Been Human Families... 8(2)/2020 ISSN 2300-7648 (print) / ISSN 2353-5636 (online) Received: March 31, 2020. Accepted: September 2, 2020 DOI: http://dx.doi.org/10.12775/SetF.2020.019 Could There Have Been Human Families Where Parents Came from Different Populations: Denisovans, Neanderthals or Sapiens? MARCIN EDWARD UHLIK Independent Scholar e-mail: [email protected] ORCID: 0000-0001-8518-0255 Abstract. No later than ~500kya the population of Homo sapiens split into three lin- eages of independently evolving human populations: Sapiens, Neanderthals and Den- isovans. After several hundred thousands years, they met several times and interbred with low frequency. Evidence of coupling between them is found in fossil records of Neanderthal – Sapiens offspring (Oase 1) and Neanderthal – Denisovans (Denisova 11) offspring. Moreover, the analysis of ancient and present-day population DNA shows that there were several significant gene flows between populations. Many introgressed sequences from Denisovans and Neanderthals were identified in genomes of currently living populations. All these data, according to biological species definition, may in- dicate that populations of H. sapiens sapiens and two extinct populations H. sapiens neanderthalensis and H. sapiens denisovensis are one species. Ontological transitions from pre-human beings to humans might have happened before the initial splitting of the Homo sapiens population or after the splitting during evolution of H. sapiens sapiens lineage in Africa. If the ensoulment of the first homo occurred in the evolving populations of H. sapiens sapiens, then occasionally mixed couples (Neanderthals – Sa- piens or Denisovans – Sapiens) created relations that functioned as a family, in which children could have matured.
    [Show full text]
  • Condensation Water in Heritage Touristic Caves: Isotopic and Hydrochemical Data and a New Approach for Its Quantification Through Image Analysis
    Received: 20 August 2020 Revised: 5 February 2021 Accepted: 5 February 2021 DOI: 10.1002/hyp.14083 RESEARCH ARTICLE Condensation water in heritage touristic caves: Isotopic and hydrochemical data and a new approach for its quantification through image analysis Cristina Liñán1,2 | José Benavente3 | Yolanda del Rosal1 | Iñaki Vadillo2 | Lucía Ojeda2 | Francisco Carrasco2 1Research Institute, Nerja Cave Foundation. Carretera de Maro, Malaga, Spain Abstract 2Centre of Hydrogeology of University of Condensation water is a major factor in the conservation of heritage caves. It can Malaga, Department of Geology, Faculty of cause dissolution of the rock substrate (and the pigments of rock art drawn on it) or Science, University of Malaga, Malaga, Spain 3Department of Geodynamics-Water Research covering thereof with mineral components, depending on the chemical saturation Institute, Faculty of Science, University of degree of the condensation water. In show caves, visitors act as a source of CO2 and Granada, Granada, Spain thus modify the microclimate, favouring negative processes that affect the conserva- Correspondence tion of the caves. In spite of their interest, studies of the chemical composition of this Cristina Liñán, Research Institute, Nerja Cave Foundation. Carretera de Maro s/n, 29787, type of water are scarce and not very detailed. In this work we present research on Nerja, Malaga, Spain. the condensation water in the Nerja Cave, one of the main heritage and tourist caves Email: [email protected] in Europe. The joint analysis of isotopic, hydrochemical, mineralogical and microbio- logical data and the use of image analysis have allowed us to advance in the knowl- edge of this risk factor for the conservation of heritage caves, and to demonstrate the usefulness of image analysis to quantify the scope of the possible corrosion con- densation process that the condensation water could be producing on the bedrock, speleothem and rock art.
    [Show full text]
  • La Boucle De La Micoque Aux Eyzies De Tayac
    La Boucle de la Micoque Les Chemins de la Préhistoire Souvent qualifiée de « capitale mondiale » de la Préhistoire, la commune des Eyzies-de-Tayac-Sireuil concentre en quelques kilomètres un nombre important de sites préhistoriques majeurs. Situé autour des Eyzies, le premier Chemin de la Préhistoire, la Boucle de la Micoque, propose de partir à la rencontre de quelques-uns d’entre eux et de livrer les clés Centre d'accueil du Pôle International de « 350 000 ans d’occupation humaine en vallée de la Vézère ». de la Préhistoire Les Chemins de la Préhistoire 30, rue du Moulin - 24620 Les Eyzies-de-Tayac Tél : 05 53 06 06 97 Au cœur du Périgord Noir, la vallée de la Vézère a conservé un [email protected] patrimoine bien plus ancien que celui, très visible, des châteaux ou des www.pole-prehistoire.com célèbres cabanes de bergers, les « bories » : celui des hommes Ouverture : préhistoriques. Au contact de cet héritage, les chemins de la vallée sont Du 15 mai au 30 septembre : tous les jours de 10h à 18h er presque autant d’itinéraires sur les pas de nos plus lointains ancêtres. Du 1 octobre au 14 mai : tous les jours 10h à 17h - Fermé le samedi Fermé en Janvier, le 1er Mai et le 25 décembre. Pour marcher sur leurs traces, le Pôle International de la Préhistoire crée les Chemins de la Préhistoire. LE POLE INTERNATIONAL DE LA PREHISTOIRE Comité Départemental du Tourisme de la Dordogne Le Pôle International de la Préhistoire est un Etablissement BP 2063 - 24002 Périgueux Cedex Tél : 05 53 35 50 24 - Fax : 05 53 09 51 41 Public de Coopération Culturelle (EPCC) destiné à pérenniser [email protected] l’action de l’Etat, du Conseil régional d’Aquitaine et du www.dordogne-perigord-tourisme.fr Conseil général de la Dordogne, dans une démarche globale et commune de valorisation des ressources culturelles, touristiques et patrimoniales du territoire de la vallée de la Vézère.
    [Show full text]