Estudi Cinturó Verd Per a L'àrea Urbana De Girona
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
DISSENY D’UN CINTURÓ VERD PER A L’ÀREA URBANA DE GIRONA LABORATORI D’ANÀLISI I GESTIÓ DEL PAISATGE (LAGP) CÀTEDRA DE GEOGRAFIA I PENSAMENT TERRITORIAL / INSTITUT DE MEDI AMBIENT Juliol 2008 DISSENY D’UN CINTURÓ VERD PER A L’ÀREA URBANA DE GIRONA LABORATORI D’ANÀLISI I GESTIÓ DEL PAISATGE (LAGP) CÀTEDRA DE GEOGRAFIA I PENSAMENT TERRITORIAL / INSTITUT DE MEDI AMBIENT Juliol 2008 Direcció científica i supervisió: Josep Pintó i Fusalba (director del LAGP) Cartografia i redacció: Narcís Sastre i Fulcarà (geògraf, LAGP) Suport tècnic: Oriol Pellicer (Laborant del LAGP) F Juliol 2008 Agraïments: Els autors volen agrair la col·laboració rebuda en algun moment de la elaboració del treball per part de les persones i entitats relacionades a continuació: Anna Ribas, UdG. Diego Varga, UdG. Dolors Roset, Consorci Alba-Ter. Jordi Xirgu, Ajuntament de Girona. Albert Ruhí, UdG. Ivan Bustamante, Ajuntament de Salt. Jaume Hidalgo, Diputació de Girona. Equip Tècnic Santandreu. ÍNDEX ÍNDEX DE MAPES 1. Introducció, objectius i metodologia. 7 1- Situació de l’àrea urbana de Girona en el seu context regional. 2. Àrees urbanes i paisatge. Mètodes de definició i base documental. 8 2- Comparació entre els límits: Unitat de Paisatge «Pla de Girona», Sistema Urbà de Girona, i Àrea Urbana de Girona en l’estudi del Cinturó Verd, mostrant les UMZ (Urban 3. Anàlisi de la connectivitat i definició d’un Cinturó Verd per a l’àrea ur- Morphological Zones) (1:100.000). bana de Girona. 12 3- Cobertes del sòl 1993 (1:100.000). 4. Sectors territorials principals del Cinturó Verd. 15 4- Cobertes del sòl 2003 (1:100.000). 5. Punts crítics per a la connectivitat 27 5- Projecció de les cobertes del sòl pel 2015 (1:100.000). 6. Més enllà del Cinturó Verd: consideracions sobre el sector sud de l’àrea 36 urbana 6- Connectivitat funcional (model de malles i cel·les) (1:100.000). 7. Conclusions 38 7- Delimitació del Cinturó Verd (1:50.000). 8. Quadre resum de les actuacions proposades. 40 8- Cobertes del sòl dins del Cinturó Verd (1:50.000). 9. Bibliografia. 49 9- Heterogeneïtat paisatgística dins el Cinturó Verd (Índex de Shannon) (1:50.000) 10- Localització de les mesures correctores proposades dins l’àmbit territorial del Cinturó Verd (1:50.000). 11- Mesures correctores pel punt crític «Aiguaviva» (1:5.000). 12- Mesures correctores pel punt crític «Salt-Deveses» (1:5.000). 13- Mesures correctores pel punt crític «Bescanó» (1:5.000). 14- Mesures correctores pel punt crític «Riudellots de la Creu» (1:5.000). 15- Mesures correctores pel punt crític «Sant Julià-Costa Roja» (1:5.000). 16- Mesures correctores pel punt crític «Campdorà-Congost del Ter» (1:5.000). 17- Mesures correctores pel punt crític «Creueta-Palol d’Onyar» (1:5.000). Disseny d’un Cinturó Verd per a l’àrea urbana de Girona 1.Introducció: objectius i metodologia bàsica 1. Introducció: objectius i metodologia bàsica Bases cartogràfiques utilitzades en l’anàlisi paisatgística del Cinturó Verd L’objectiu del present estudi és el disseny d’un Cinturó Verd per l’Àrea Urbana de Girona i la Àrees amb risc d’inundabilitat 10, 50, 100, 500 anys (DMAH-ACA) proposta actuacions concretes, de detall, pel foment i la restauració de la connectivitat funcional Hàbitats naturals (DMAH) en tot el seu àmbit. Ortofotos 1:25.000 (ICC) Ortofotos 1:5.000 ( ICC) El Cinturó Verd de l’Àrea Urbana de Girona és una eina d’ordenació urbana i territorial que ha Model Digital d’Elevacions (ICC) estat formulada i liderada des de la Diputació de Girona des de l’any 2003. Es pot definir com «Passeres» de connectivitat al Gironès (CCGi) una zona d’espais oberts, que a mode de cinturó, voreja el nucli urbanitzat de Girona i els municipis Passos de fauna al Gironès (CCGi) adjacents. Engloba els parcs, espais agrícoles i forestals periurbans i rururbans, limitant la Pla d’espais d’interès natural i NATURA 2000 (DMAH) tendència urbana a l’expansió i la coalescència amb altres nuclis urbans externs a la primera Planejament urbanístic (DPTOP i municipis de l’àmbit) corona de la ciutat. Així mateix, incorpora propostes de millora de la qualitat paisatgística, de la Proposta original d’Anella Verda (DdGI) connectivitat biològica funcional i de la qualitat de vida de la població. Xarxa de carreteres Xarxa de ferrocarril, TAV i Tren Transversal (DMAH i DPTOP) Es tracta d’un projecte amb un marcat caràcter estratègic amb les següents finalitats: Xarxa hídrica (DMAH) • Garantir la connectivitat paisatgística, ecològica i social en un entorn altament urbanitzat i que Xarxa de línies elèctriques (ICC) suporta el pas de diverses infraestructures de transport que fragmenten el territori. Zones humides (DMAH) Ruta del Ter (Consorci Alba-Ter) • Establir un sistema de parcs i espais oberts periurbans que funcioni en xarxa, apte per la Usos i cobertes del sòl 2003 (CREAF) realització d’activitats d’oci respectuoses amb el medi ambient. Topogràfics ICC 1:50.000 Topogràfics ICC 1:5.000 • Revaloritzar el paisatge de les zones urbanes i periurbanes, sovint altament degradat. transport, considerades com a elements que es constitueixen com a barrera i permeabilitzen • Definir una zona perimetral que contingui el creixement urbanístic del continuum urbà de Girona. l’espai. Així mateix, també s’usaran tècniques auxiliars fonamentades amb l’ús dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), la fotointerpretació i el treball de camp. Igualment, es tindran en • Mantenir els elements i activitats que doten d’identitat el lloc. compte els estudis ja existents per comparar resultats i guanyar en coherència pel que fa a les propostes d’actuació. Altres iniciatives amb vincles i afectacions sobre l’àmbit territorial del Cinturó • Incidir en la marca «Cinturó Verd» com a instrument de desenvolupament local, relacionat amb Verd, sigui quin sigui el seu objectiu i/o propòsit, també seran objecte d’especial atenció. els beneficis socials i econòmics d’un entorn d’alt nivell. Amb capacitat d’atracció d’aquelles activitats econòmiques que busquen implantar-se en un entorn no degradat, així com captador L’anàlisi de connectivitat i la posterior identificació dels principals connectors és tan sols una de turisme de qualitat. part del present estudi, ja que per acabar de definir l’Anella Verda en base als objectius marcats ha calgut també identificar els principals elements naturals i socials de la periferia de l’àrea Per tal de dissenyar el Cinturó Verd cal en primer lloc determinar quines són les tendències urbana de Girona, amb una atenció especial cap els nodes principals i dissenyar una xarxa territorials existents (infraestructures i urbanització), avaluar l’estat de la xarxa ecològica i analitzar ecològica i de camins que els relacioni. la connectivitat funcional de l’Àrea Urbana de Girona. Amb aquest objectiu s’ha aplicat una metodologia d’anàlisi pròpia basada en el model de malla de cel·les ideat per Josep Pintó i Les anàlisis paisatgístiques s’han portat a terme a una escala 1:100.000, 1:50.000 i 1:25:000 Xavier Miquel (2006) en els treballs del Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona (2006)i de segons l’àmbit o l’objecte d’estudi, s’ha arribat a una escala 1:5.000 pel que fa a les propostes les Comarques Gironines (2008), el qual s’ha millorat per tenir en compte les infraestructures de concretes a nivell de detall. 7 Disseny d’un Cinturó Verd per a l’àrea urbana de Girona 2. Àrees urbanes i paisatge. Mètodes de definició i base documental 2. Àrees urbanes i paisatge. Mètodes de definició i base documental Existeix una nombrosa documentació que fonamenta aquesta afirmació, començant per la Estratègia Territorial Europea (European Spatial Development Perspective, ESDP), document considerat com la «pedra angular» del planejament espacial a Europa. Diversos punts d’aquest La definició de sistema o àrea urbana ha interessat durant molts anys a diversos especialistes important text parlen, bé directament o bé indirectament, de la relació entre ciutat i paisatge des vinculats al planejament urbanístic i territorial. La certesa que tota realitat urbana sol transcendir d’una òptica transversal i integrada. Un altre treball d’àmbit europeu que insisteix amb aquesta els límits administratius fixats per una ciutat ha generat la necessitat de buscar mètodes de relació és «The impact of urban sprawl», elaborat a instàncies de l’Agència Ambiental Europea govenança i de planificació supramunicipal aptes pel conjunt de l’àrea urbana en qüestió, amb (European Environment Agency, EEA), on s’alerta de les conseqüències del creixement urbanístic una complexitat creixent a mesura que el fet urbà s’estén sobre el territori, vist que és un procés difús sobre el territori i del seu impacte sobre el medi. Hi ha paràgrafs concrets que es vinculen dinàmic en el temps i l’espai. directament a l’ecologia del paisatge, ja que apareixen paraules com «fragmentació», «corredors» o «població isolada», lligant-les a l’avanç sense fre del medi urbanitzat i de les infraestructures Per tal de poder delimitar quin és aquest àmbit territorial de referència – àrea urbana o àrea de transport. metropolitana- existeixen diverses metodologies vàlides, la majoria d’elles relacionades amb anàlisis de tipus funcional, com ara mitjançant l’estudi dels fluxos de mobilitat obligada entre A Catalunya, les recomanacions i directives europees han portat a l’elaboració de nous criteris municipis fins arribar a identificar una o diverses àrees funcionals i les seves relacions jeràrquiques. de planejament territorial i a la redacció d’una llei d’urbanisme que defugen de les velles Si bé aquesta metodologia pot ser vàlida des de l’economia o la geografia urbana, es mostra consideracions de tipus sectorial per encarar-ho des d’una perspectiva global i holística, tot clarament insuficient quan es tracta de fer una aproximació de caràcter paisatgístic a la realitat i col·locant el paisatge en una posició central.