DOCSLIB.ORG

Haidé. Estudis Maragallians" S'ha Publicat El Dia 17 De Desembre De 2015

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Haidé. Estudis Maragallians Estudis maragallians Butlletí de l’Arxiu Joan Maragall ISSN 2014-3818 núm. 4, 2015 Direcció Francesco Ardolino, Universitat de Barcelona Esther Vilar Roca, Biblioteca de Catalunya Consell de redacció Glòria Casals, Universitat de Barcelona Joana Escobedo, Biblioteca de Catalunya Marta Font, Centre Dona i Literatura Francesc Fontbona, Institut d'Estudis Catalans Lluís Quintana, Universitat Autònoma de Barcelona Eugènia Serra, Biblioteca de Catalunya Dolça Tormo i Ballester, Biblioteca de Catalunya Secretaria Maria Planellas, Universitat de Barcelona Meritxell Talavera, Universitat de Barcelona Comitè científic Cèsar Calmell, Universitat Autònoma de Barcelona Carme Gregori, Universitat de València Giuseppe Grilli, Università degli Studi Roma Tre Maria Llombart, Université de Paris 8 Vincennes-Saint-Denis Jordi Malé, Universitat de Lleida Joan Lluís Marfany, University of Liverpool † Carles Miralles, Universitat de Barcelona Ignasi Moreta, Universitat Pompeu Fabra Josep-Maria Terricabras, Universitat de Girona Eliseu Trenc, Université de Reims Champagne-Ardenne Fotografies: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització, excepte quan s'indica l'autor Amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona Periodicitat anual A la portada: reproducció de la matriu del segell de lacre de Joan Maragall © dels textos: els autors sota llicència Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDeri- vada 2.5 Espanya © de l’edició: Biblioteca de Catalunya Hospital, 56 08001 Barcelona Edita: Biblioteca de Catalunya DL B. 31540-2011 Haidé, núm. 4, 2015 p. 3 SUMARI «Vostra carta m'enamorà». Francesco Ardolino, p. 5 DOSSIER L’EPISTOLARI MARAGALL: DIÀLEG, MIRALL I CREACIÓ Introducció. Glòria Casals, p. 11 Maragall, corresponsal d'Enric de Fuentes i Diego Ruiz: dues cares del mestratge literari. Imma Farré, p. 19 Joan Maragall i Víctor Català, des del seu epistolari (1902-1911). Irene Muñoz, p. 41 Joan Maragall i Joaquim Ruyra: diàleg poètic i amistat. Lluïsa Julià, p. 53 Una noble i serena afirmació d'independència? Correspondència a l'entorn del comentari filològic d'Eduard Valentí Fiol sobre la gènesi del «Cant espiritual» de Joan Maragall. Pere Maragall Mira, p. 65 TESTIMONIS Què és dansar? Cèlia Quílez, p. 93 Per què he traduït Joan Maragall? Giagu Ledda, p. 97 Entrevista a Frederic-Pau Verrié. Iris Llop i Maria Planellas, p. 103 VÀRIA Llegir Maragall: Miralles des de Riba. Carles Garriga, p. 115 «Que és llarga l’eternitat!». Sobre la ironia en Joan Maragall. Magí Sunyer, p. 129 Carles Casagemas. L'acte creatiu com a recurs expressiu. Dolors R. Roig, p. 141 Reivindicació de Maragall. La relectura de Destino a la primera postguerra. Blanca Ripoll Sintes, p. 155 CASA MUSEU Casa Joan Fuster | Espai Joan Fuster. Pau Piqueras, p. 169 Normes de presentació d'originals, p. 177 3 Haidé, núm. 4, 2015 p. 5-7 «VOSTRA CARTA M'ENAMORÀ» Potser «urgència» no és el substantiu adequat si convé aplicar-lo als assumptes interns d'una revista especialitzada i amb periodicitat anual com és Haidé. Tanmateix, hi ha alguns temes que semblen de- manar a crits un dossier monogràfic. Al Primer Congrés Internacional Joan Maragall, Joaquim Molas remarcava la necessitat d'un estudi sistemàtic i aprofundit sobre la llengua del nostre escriptor, i tenia tota la raó. Han passat més de quatre anys i aquell desig no s'ha realitzat, tot i que tampoc no s'ha per- dut: senzillament, s'ha obert un lloc dins el llistat de les tasques que encara cal assumir. Una situació semblant és la de l'epistolari, amb totes les complicacions que comporta. És interessant veure −entre semàntica, sintaxi i retòrica− les fórmules que Maragall sol emprar al llarg de la seva correspondència. Per no anar més lluny, el títol d'aquesta presentació, que és manllevat d'una missiva adreçada a Pere Coromines, podria ser substituït per moltes expressions semblants reservades a altres destinataris: «Rebuda i agraïda ta carta» (a Roura), «Grans mercès de l'afectuosa carta» (a Gaudí), «Tot m'agrada de la seva carta» (a Pijoan)... Ens aturarem aquí perquè, si volguéssim filar prim, la quantitat d'exemples arribaria a una xifra desorbitant. També és interessant analitzar les cartes encreuades que ens expliquen la història d'una relació i il- luminen zones d'ombra ara cap a un costat, adés cap a l'altre. Les contribucions incloses en el present dossier expliquen els alts i baixos del poeta amb Diego Ruiz (i Enric Fuentes); actualitzen i ofereixen noves informacions sobre els diàlegs escrits entre Maragall i Joaquim Ruyra o Víctor Català; o bé traslladen l'epistolari a mig segle després de la mort de l'autor. En aquest darrer cas, la ressenya de la correspondència que es va produir al voltant de l'estudi d'Eduard Valentí Fiol sobre el «Cant espiritual» esdevé una mise en relief d'aquell nexe «antipàtic» (per què no admetre-ho?) −i tanmateix, pel que fa a Maragall, ineludible− entre vida i obra. Una unió inestable que s'ha anat manifestant, dins el debat crític, amb totes les seves declinacions: de la biografia a l'hagiografia; de la mitificació a la mistificació; de la reivindicació a l'apropiació indeguda. Per això, el text que clou el dossier ens porta de nou al comença- ment, això és, a les línies metodològiques que Glòria Casals ha traçat en la seva introducció. Quan es va constituir l'equip encarregat de dur a terme la nova edició de les obres completes de Joan Maragall −una edició que es publicarà, tard o d'hora (o potser seria millor dir «d'una forma o una al- 5 Francesco Ardolino. «Vostra carta m'enamorà» tra»)−, es va decidir de mantenir l'epistolari fora del projecte. Hi havia molts factors que donaven suport a aquesta posició, des dels més pragmàtics (la inclusió de les cartes allunyaria definitivament l'objectiu de totalitat que unes obres anomenades ««completes» pretenien assolir) fins als més teòrics (les di- ficultats produïdes pel concepte d'intentio auctoris i d'intentio operis) passant pels metodològics (quin sentit té publicar les lletres d'un escriptor sense publicar les respostes dels seus corresponsals?). No obstant això, cal admetre la relativitat d'aquestes consideracions, perquè no tan sols poden ser capgi- rades, sinó que oscil·laran segons el període examinat, l'autor estudiat, o fins i tot la distància temporal que ens separa de la seva mort. I hi ha una altra qüestió que dificulta el tractament del material epis- tolar: el risc d'absolutitzar-ne la veracitat. La restricció del camp comunicatiu provoca confessions que no només superen el límit de les convencions, sinó que juguen amb l'excés de provocació, atès que el missatge es manté a priori a l'empara del secret. Se n'adona molt bé Joan Sales quan, el 17 de maig de 1965, escriu a Mercè Rodoreda els mots següents: «Entre nosaltres dos: tot el que va escriure Maragall en tota la seva vida, tant en català com en castellà, no val ni una pàgina de La plaça del Diamant. Però aquestes coses només es poden dir dins la més estricta confiança». Fins l'enemic més acèrrim de Sa- les sap que no seria just acusar-lo d'aquesta impertinència: el mitjà justifica el contingut. En aquest número hem reforçat els articles de la «Vària». L'anàlisi més textual se centra en la lectura irònica del Comte Arnau i del (discutible) penediment de Serrallonga; l'estudi de la recepció mira a través d'una escletxa dins el taller-oficina de Destino fins als anys seixanta; i la vessant artística és ocupada per un doble retrat entre Casagemas i Maragall, amb un joc d'intercanvi entre pintura i escrip- tura. I encara hi ha un text més. Dels prohoms de la cultura catalana que ens han deixat aquest any, ja n'hem esmentat un, i de seguida ens ve a la memòria el record d'Antoni Badia i Margarit. Ara bé, a Haidé volíem dedicar un espai especial a un tercer erudit i amic. Carles Miralles ens va acompanyar des dels exordis, no només per acceptar de formar part del nostre Comitè Científic, sinó per lliurar-nos, en un acte de generositat, un article per omplir les pàgines d'un número zero que neixia amb gran entusi- asme, enmig d'algunes dificultats i sense la clara visió de continuïtat que ara ens podem permetre. Ens ha semblat que la forma més correcta per retre homenatge a Miralles era dedicar un article a les seves interpretacions maragallianes, i hem d'agrair a Carles Garriga que hagi acceptat de seguida la nostra petició i ens hagi fet arribar l'estudi que tanca aquesta secció. Els «Testimonis» abracen arguments diversos, amb una reflexió sobre la dansa contemporània a partir dels poemes d'«Haidé», una nota de traductor que ens ha fet arribar l'autor de la versió al sard dels dos grans Elogis (que s'afegeixen així, idealment, al «De la Dansa» ) i una entrevista a Frederic-Pau Verrié. L'espai destinat a una casa museu, aquest cop, surt del conjunt dels edificis consagrats als coetanis del poeta per girar l'esguard cap a Sueca, a la casa de Joan Fuster, qui −més enllà de la famosa mo- nografia bifront que s'acostuma a examinar com ununicum aïllat dins la seva producció− va ser un dels lectors més assidus de Maragall durant la segona meitat dels segle XX. Durant la fase de correcció de proves, sempre se'ns presenta algun dubte nou i singular. Aquesta ve- gada, un dels més curiosos s'ha generat respecte a l'ús de l'adjectiu «maragallià» que, d'altra banda, 6 Haidé, núm. 4, 2015 p. 5-7 també és lligat indefectiblement al nostre (sub)títol. Tanmateix, ens tornava al cap la tan famosa distin- ció ribiana, i temíem que, a primera vista, no pogués induir a alguna ambigüitat.
Load more

Recommended publications
  • Gestió Del Patrimoni Literari Català Femení
    Gestió del patrimoni literari català femení Volum II 1 2 2 Capítol 8 Annexos 3 Annex n.1 | Antologies de la història de la literatura catalana | Antologies generals Bordons, G. & Subirana, J. (Eds.) (1999). Literatura catalana comtemporània. Barcelona: Ediuoc/ Proa. Borràs, V. (2002). Les veus del temps. Antologia dels millors textos de la nostra literatura, Alzira: Bromera (13 autors, 0 dones: 0 &. Segle XX ). Busquets, L. (1980). Plomes catalanes contemporànies. Barcelona: Edicions del Mall (25 autors, 4 dones: 16%. Segle XX) [Maria-Mercè Marçal]. Cabré, J.; Mira, J. F. & Palomero, J. (1980). Història de la literatura catalana. Barcelona: Rosa sensat: Edicions 62 (48 autors, 9 dones: 18,75 %. Del Modernisme a la Guerra Civil) [Caterina Albert]. Castellanos, J. (1973). Guia de literatura catalana contemporània. Barcelona: Edicions 62 (50 textos, 2 de dones: 4%) [Caterina Albert]. Comas, A. (1980). Grans personalitats de la literatura catalana. Barcelona: Gràfiques Marina (23 autors, 1 dona: 4,30%) [Caterina Albert]. Fuster, J. (1976). Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial (57 autors, 4 dones: 7%. A partir de Maragall) [Caterina Albert]. Garolera, N. (1985). Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans. Barcelona: Curial (12 autors, 1 dona: 8,3%. De Maragall a Brossa) [Caterina Albert]. Molas, J. & Castellet, J. M. (1979). MOLC. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa (100 capítols, 4 dedicats a 2 dones diferents). [Caterina Albert]. Prado, J. M. & Vallverdú, F. (1984). Història de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62 (50 autors, 3 dones: 6%. Del Modernisme a la Guerra Civil) [Caterina Albert]. Riquer, M. de & Comas, A. (1988). Història de la literatura catalana. Barcelona: Edi- torial Ariel (96 autors , 11 dones.
    [Show full text]
  • Escriptores 05 De Caterina Albert Als Nostres Dies
    Nadala 2005 Any 39 Escriptores 05 De Caterina Albert als nostres dies Amb aquesta nadala la Fundació Lluís Carulla felicita les festes i agraeix les aportacions voluntàries de les persones que fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac d’estímul i reconeixement a l’escola catalana. La generositat de tants amics ha fet que la dotació dels premis hagi anat creixent any rere any fins a assolir els 113.700 euros de la convocatòria per al curs actual,i els fa els més ben dotats i importants en l’àmbit educatiu. Fotograma del documental Catalunya màrtir,on es recullen els efectes dels bombardejos a la Gran Via de Barcelona, l’any 1938.Enmig de la destrossa,sobreviu una pila de llibres al capdamunt de la qual hi ha Lo somni de Bernat Metge, primer llibre de la Barcino (1924). Escriptores De Caterina Albert als nostres dies Fundació Lluís Carulla Aribau 185,3r 08021 Barcelona Tel.93 209 09 48 [email protected] http://www.fundaciolluiscarulla.org Imatges Coberta: © Édouard Boubat / Rapho / Contacto Interior: Arxiu Jordi Carulla Arxiu Fundació Pere Coromines Pilar Aymerich Biblioteca Pública Arús Filmoteca de Catalunya Fototeca.com Ramon Manent Museu – Arxiu Víctor Català PAM – Arxiu Família Ferrà PAM – Arxiu Família Salvà Truyols Pen Català Teresa Sanz Raquel Tarrés – Castellers de Vilafranca Nadala 2005 Jordi Vidal Correcció Joan Santanach i Francesc-J. Gómez Escriptores Disseny Jordi Casas [email protected] Maquetació: De Caterina Albert als nostres dies Vània Rosell Fotomecànica: Adrià e Hijos Impressió: 05 Grup 3 ISBN 84-7226-719-9 Dipòsit legal:B.45 493 05 Cap part d’aquesta publicació,incloent-hi el disseny de la coberta,no pot ser reproduïda, emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric,químic,mecànic,òptic, de gravació o bé de fotocòpia) sense autorització prèvia de la Fundació Lluís Carulla.
    [Show full text]
  • Books and Reading Year News April the Thriller
    Books and Reading Year News Eva Muñoz April 05.04.05 The thriller: a history of the genre according to Ken Follett Ken Follett (Wales, 1949) was forbidden by his very religious and strict parents to watch television, go to the cinema and even listen to the radio. So the only entertainment for the young Follet was reading. It seems that at some moment he decided to dedicate himself to writing books that might entertain readers. And there is no doubt that he achieved this. The author of Pillars of the Earth is today one the most popular and widely read writers in the world. But the thriller is the genre that he has cultivated most —in Spain he has just published Whiteout, about the theft in a pharmaceutical laboratory of an extremely dangerous virus—, and he gave a lecture on the history of this genre on 5th April at the auditorium of Random House Mondadori. What is a great idea for a novel? Follet is obsessed by this question but at least he already knows the condition that defines it: “A good idea for a novel is one that generates forty or fifty good scenes.” And the main characteristic of a thriller? “The danger that threatens the protagonist.” These two ingredients —who knows whether by planning or chance— were in The Riddle of the Sands by Robert Erskine, published in 1903, “the first thriller in history,” according to the British writer. When Carruthers and Davies, its two young protagonists, set out to enjoy a pleasure cruise through the Baltic, they discover that the German navy is planning the invasion of Great Britain.
    [Show full text]
  • Alexandre De Riquer (1856-1920): the British Connection in Catalan Modernisme
    Alexandre de Riquer ALEXANDRE DE RIQUER (1856 - 1920) The British Connection in Catalan Modernisme By Eliseu Trenc Ballester & Alan Yates 1988 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No. 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia (1980, reprinted 1984) No. 2. Joan Salvat-Papasseit. Selected Poems (1982) No. 3. David Mackay. Modern Architecture in Barcelona (1985) No. 4. Homage to Joan Gili (1987) No. 5. E. Trenc Ballester & Alan Yates. Alexandre de Riquer (1988) © E. Trenc Ballester & Alan Yates Produced and typeset by Sheffield Academic Press Ltd Printed by A. Wheaton & Co. Ltd, Exeter Cover design by Joan Gili British Library Cataloguing in Publication Data Ballester, Eliseu Trenc Alexandre de Riquer (1856-1920): the British connection in Catalan modernisme. (The Anglo-Catalan Society occasional publications, ISSN 0144-5863; 5). 1. Catalan decorative arts. Riquer, Alexandre de, 1856-1920 I. Title II. Yates, Alan III. Series 745'.092'4 ISBN 0-905713-74-0 PREFACE The origins of the present publica- tion were in an article by Eliseu Trenc Ballester, 'Alexandre de Riquer, ambassadeur de l'art anglais et nord-américain en Catalogne', which appeared in Volume XVIII (1982) of the Melanges de la Casa Velazquez, pp. 311-359. It was a documentary study of the important influence that certain tendencies in British art and artistic ideas of the nineteenth century exercised in the crucial and productive phase of cultural development in Catalonia over the turn of the century, the phenomenon known as Catalan Modernisme. What the article highlighted was the role of Alexandre de Riquer in this process.
    [Show full text]
  • Models of Literary Creation and Reception in the Work of Caterina Albert I Paradís/Víctor Català
    WRITING METHODS: MODELS OF LITERARY CREATION AND RECEPTION IN THE WORK OF CATERINA ALBERT I PARADÍS/VÍCTOR CATALÀ Kate Good A dissertation submitted to the faculty at the University of North Carolina at Chapel Hill in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy in the Department of Romance Studies in the Graduate School. Chapel Hill 2018 Approved by: Samuel Amago Christine Arkinstall Irene Gómez Castellano Juan Carlos González-Espitia María Luisa Guardiola i © 2018 Kate Good ALL RIGHTS RESERVED ii ABSTRACT Kate Good: Writing Methods: Models of Literary Creation and Reception in the Work of Caterina Albert i Paradís/Víctor Català (Under the direction of Samuel Amago) This dissertation studies one of Catalonia’s most influential writers, Caterina Albert i Paradís (pseudonym Víctor Català) (1869-1966), within the context of early-twentieth century Hispano-Catalan literary society. It demonstrates how, in a predominantly male profession, Albert/Català and contemporary female writers in Spain and Latin America become the subjects of critical gossip and face gender-based critical restriction of their creative work. In the literary reception of these writers, allusions to their deviant bodies, gender identities, and sexualities distract and detract from more rigorous formal assessments of their works. I argue that Albert/Català puts forth models of literary creation and methods of reception in her novels, short stories, and correspondence that function to defend her artistic liberty and to counter a culture of gendered critique. In this way, this dissertation shows how Albert’s narrative methods of writing (and reading) worked to create a space for the creative expression of women writers in a rapidly modernizing nation.
    [Show full text]