Escriptores 05 De Caterina Albert Als Nostres Dies

Nadala 2005 Any 39 Escriptores 05 De Caterina Albert als nostres dies

Amb aquesta nadala la Fundació Lluís Carulla felicita les festes i agraeix les aportacions voluntàries de les persones que fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac d’estímul i reconeixement a l’escola catalana.

La generositat de tants amics ha fet que la dotació dels premis hagi anat creixent any rere any ﬁns a assolir els 113.700 euros de la convocatòria per al curs actual,i els fa els més ben dotats i importants en l’àmbit educatiu.

Fotograma del documental Catalunya màrtir,on es recullen els efectes dels bombardejos a la Gran Via de Barcelona, l’any 1938.Enmig de la destrossa,sobreviu una pila de llibres al capdamunt de la qual hi ha Lo somni de Bernat Metge, primer llibre de la Barcino (1924). Escriptores De Caterina Albert als nostres dies Fundació Lluís Carulla Aribau 185,3r 08021 Barcelona Tel.93 209 09 48 [email protected] http://www.fundaciolluiscarulla.org

Imatges Coberta: © Édouard Boubat / Rapho / Contacto Interior: Arxiu Jordi Carulla Arxiu Fundació Pere Coromines Pilar Aymerich Biblioteca Pública Arús Filmoteca de Catalunya Fototeca.com Ramon Manent Museu – Arxiu Víctor Català PAM – Arxiu Família Ferrà PAM – Arxiu Família Salvà Truyols Pen Català Teresa Sanz Raquel Tarrés – Castellers de Vilafranca Nadala 2005 Jordi Vidal

Correcció Joan Santanach i Francesc-J. Gómez Escriptores Disseny Jordi Casas [email protected] Maquetació: De Caterina Albert als nostres dies Vània Rosell Fotomecànica: Adrià e Hijos Impressió: 05 Grup 3

ISBN 84-7226-719-9 Dipòsit legal:B.45 493 05

Cap part d’aquesta publicació,incloent-hi el disseny de la coberta,no pot ser reproduïda, emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric,químic,mecànic,òptic, de gravació o bé de fotocòpia) sense autorització prèvia de la Fundació Lluís Carulla.

Fundació Lluís Carulla Any XXXIX Continguts

13p.132 p.21 p.31 4 p.45 57p.556 p.69 p.83 8 p.97 Autores dins Víctor Català Caterina Albert: Maria Antònia Les poetes Les narradores Cronologia Memòria de la literatura i el seu temps retrat d’un Salvà i les seves del segle XX catalanes del Marta Pessarrodona de l’any 2005 catalana: Jordi Castellanos personatge contemporànies Vinyet Panyella segle XX:una un comentari Núria Nardi Lluïsa Julià narrativa per Marta Pessarrodona a un nou segle Neus Real a 100 anys que Caterina Albert,sota el pseudònim de Víctor Català, va publicar en un volum la novel·la Solitud. Corria l’any 1905 i la novel·la va marcar un abans i un després en la narrativa catalana contempo- Frània.Solitud,a hores d’ara,és considerada un clàssic indiscutible. Hem volgut celebrar-ho dedicant la Nadala d’enguany a la vida i l’obra de l’autora empordanesa i a les altres escriptores que,seguint els seus passos,des d’aleshores han contribuït poderosament a prestigiar la nostra literatura.Figura cabdal del modernisme literari,Caterina Albert va néixer l’any 1869 a l’Escala i va morir-hi el 1966.Tot i que va conrear també la poesia i el teatre,va excel·lir en la prosa.A més de Solitud,va publicar,entre d’altres,els reculls de narracions Drames rurals,Ombrívoles,Caires vius i la novel·la Un film (3.000 metres). L’emancipació de la dona en tots els àmbits de la vida social ha estat una de les constants del segle XX.La literatura no n’ha estat una excepció:no sense dificultats,la dona s’hi ha anat incorporant amb força. Caterina Albert va ser,sens dubte,una capdavantera i un símbol de la nor- malització de la presència de la dona en la societat literària catalana.Ella va ser la primera dona,per exemple,d’entrar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Bar- celona,l’any 1923.Des de Caterina Albert fins als nostres dies,tot un reguit- zell d’escriptores ha contribuït a situar la literatura catalana en el lloc on es troba actualment. Per això, lluny de cenyir-nos solament a Caterina Albert, volem oferir una panoràmica de la literatura catalana contemporània escrita per dones. Amb aquest propòsit,hem comptat amb la col·laboració de Marta Pessar- rodona («Autores dins de la literatura catalana:un comentari»),Jordi Cas- tellanos («Víctor Català i el seu temps»), Núria Nardi («Caterina Albert: retrat d’un personatge»), Lluïsa Julià («Maria Antònia Salvà i les seves con- temporànies»),Vinyet Panyella («Les poetes del segle XX») i Neus Real («Les narradores del segle XX:una narrativa nova per a un nou segle»). Confiem que amb aquesta Nadala contribuirem a aconseguir que sigui més ben conegut un període fonamental de la nostra literatura,que ha anat adqui- rint una presència social i un prestigi internacional creixents. Les nostres escriptores,amb una personalitat pròpia,hi han aportat un impuls decisiu de renovació. 1 Autores dins de la literatura catalana: un comentari Marta Pessarrodona

Figura femenina,Santiago Rusiñol, 1894,MNAC. Introducció Les literates catalanes han estat No cal ni dir que els pares de la poesia catalana són els trobadors i les trobairitz,en llen- Segurament,no sóc ni la primera ni doblement oprimides al llarg gua d’oc,de quan el casal de Barcelona tenia la darrera persona que en donar una una presència efectiva a Occitània.En aquest ullada a les dones dins de la història dels temps:per ser catalanes i punt cal consignar que de l’admirable obra de la literatura catalana no pensi que, en tres volums,també de Martí de Riquer, si no hagués existit Jacint Verdaguer, per ser dones. Los trovadores (1975), a la de Meg Bogin, el cànon literari modern de la nostra The Trobairitz (1985),hi ha una diferència literatura,com en la gallega (Rosalía de quatre trobairitz a favor de Bogin. de Castro),l’establiria una dona, o dues.Em refereixo,naturalment, En qualsevol cas,de les trobairitz,il·lustres a Caterina Albert,que encara avantpassades de la dama anònima esmen- coneixem (per quant de temps?) com tada,hem de passar a una contemporània a «Víctor Català».Li podem afegir, «No és sinó una mera conjectura la catalanitat de Joanot Martorell,amb el benentès que ja perfectament,Maria Antònia Salvà, d’una certa poesia anònima,escrita per una abans tenim una Duoda (segle IX),que, exacta contemporània.No cal ni dir, dama i tramesa,segons que consta a la pri- naturalment,no escriu en llengua catalana. per adobar-ho,que totes dues van ser 1.Vegeu Martí de Riquer, mera de les seves tornades,als set manteni- És a dir,passem a Isabel de Villena (Valencia?, Història de la literatura 1 unes fervents admiradores de l’obra catalana,III,Barcelona, dors del Consistori tolosà.Es tracta del plany 1430-1490), autora de la Vita Christi,una del vendaval de la Plana. Ariel,1964,pàgs.453-484. d’una dona enamorada,“franca,lleial i pura”, escriptora que és,juntament amb Christine que ha esperat molts d’anys l’amic,a qui ha de Pizan (1363-1430),una de les escriptores servat fidelitat.Vegeu-ne uns versos,de la capdavanteres en tota l’Europa medieval.A cobla quarta: més a més,l’historiador i especialista Albert 1.En els orígens o G.Hauf va trobar fa uns quants anys,a la les germanes de Llull Axí co·l temps tuyt li breton despéndon Biblioteca Nacional de París,una obra en esperan Artús com a senyor, d’Isabel de Villena,l’Speculum animae.Si hi Aquest apartat ja pot fer suposar,encerta- (La Beauvoir ens va parlar de la doble opres- ay esperat yeu del tot lo millor afegim les cartes d’Estefania de Requesens dament,que manllevo l’enunciat a Virginia sió de les dones en els països dits socialistes rey dels amichs,on mantes gens m’offéndon...» (1501/1508-1549) a la seva mare,la Woolf i la seva «germana de Shakespeare» durant la Guerra Freda.) O,parafrasejant la comtessa de Palamós,podem afirmar que, (A Room of One’s Own,1929;Una cambra Woolf,la història de la literatura catalana és efectivament,van existir unes germanes de pròpia),la qual especula sobre una dona lite- patriarcal:és la dels nostres pares,avis i,si ens Ramon Llull,a les quals podem afegir algunes ràriament tan dotada com el seu germà que, descuidem,dels nostres fills i néts –mascles, dones misterioses,com la monja autora pel fet de ser dona,no ha passat a la història. és clar. d’aquell poema copiat al manuscrit 129 de Triar Llull,en el meu cas,no es deu tan sols al Ripoll i cantat per Guillermina Motta fa anys: fet que és,segurament,un dels primers grans Entrant ja en matèria,i amb el benentès que «Llassa,mais m’agra valgut / que fos maridada / autors en llengua catalana,sinó també al fet no sembla haver-hi cap obra de cap germana o cortès amic hagut / que com sui monjada»; que és un dels autors catalans de tots els de Llull (ni segurament cap germana de Llull, o Tecla de Borja (Gandia,1425?),segons el temps amb més projecció internacional. ras i curt),he de confessar que planarà el fan- pare Fidel Fita morta amb vint-i-cinc anys, Pensem,per exemple,en Frances A.Yates, tasma de Clemència Isaura,a qui s’ha atribuït, autora d’una resposta a Ausiàs March: The Occult Philosophy in the Elizabethan Age potser llegendàriament,la fundació dels Jocs «Oïdes vostres raons belles / bon mossèn (1979),on l’autora,per explicar Shakespeare, Florals de Tolosa de Llenguadoc,al segle XIV. March,a qui·m coman / responc-vos breu parteix de Llull,un llibre que mereixeria ser Qui té por de Clemència Isaura? Podria ser al que dit han / segons juí que fas d’aquelles.» traduït a la llengua catalana. el títol d’una obra a l’ombra d’Edward Albee. Dues autores recuperades per la senyora Personalment,pel poc que en sé,me la ima- Roser Matheu,dins d’una obra més que Una altra qüestió prèvia,hic et nunc,és meditar, gino seguint els trobadors i les trobairitz discutible,Les cinc branques (1975),en la encara que sigui de passada,sobre el fet que (segles XII i XIII) i seguida per Isabel de Villena, qual,al principi,jo mateixa em vaig negar a els avatars polítics de la història de Catalunya, de qui parlaré més endavant.D’altra banda, aparèixer i on finalment vaig constar.Una que han condicionat els culturals,com tots resseguint una obra clàssica de consulta,la autora,Roser Matheu,que després d’aques- sabem,no han modificat els paràmetres pel Història de la literatura catalana,en diversos tes referències medievals ens que fa al tracte que han rebut les dones volums,obra de Martí de Riquer i Antoni fa entrar al segle XIX,salt comprensible si escriptores.Ben al contrari,parafrasejant Comas,veiem al volum primer,pàg.528, pensem en els segles obscurs catalans, la Beauvoir,diria que les literates catalanes la «Poesia d’una dama»,en el capítol «La Edició moderna de la Vita literàriament i política. Christi d’Isabel de Villena, han estat doblement oprimides al llarg dels lírica entre els trobadors i Ausias March»: a cura de Ramon Miquel temps:per ser catalanes i per ser dones. i Planas (1916).

14 Autores dins de la literatura catalana:un comentari Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 15 2.Les germanes de Llull del segle XIX

Seguint amb aquest accelerat repàs,la publicació el 1833 del poema «Trobes» de Bonaventura Carles Aribau,més tard o més vulgarment conegut com a «Oda a la Pàtria»,significa un renaixement de la literatura catalana i marca l’inici de la Renaixença. Sempre he sospitat,però,que hi havia alguna dama que,en comptes de fer la gara-gara a un banquer,el banquer Remisa,com va ser el cas d’Aribau,va escriure potser sublims poemes que no han passat a la història.En qualsevol cas,el segle XIX significa a tot Europa, o a tot el món occidental,el desvetllament de la literatura de dones,més encara,la seva Això no obstant,allò que em sembla definitiu professionalització.A Catalunya,tenint ben del segle XIX és el naixement de dues grans present l’herència dels trobadors,es reins- escriptores del segle XX,i ho dic sense preten- tauren els Jocs Florals de Barcelona,amb dre una boutade.Em refereixo a dues escrip- els lemes «amor»,«patria» i «fides»;com és tores gairebé contemporànies,la narradora i prou sabut,actualment encara se celebren,i poeta catalana Caterina Albert,coneguda serveixen perquè periòdicament aparegui com a «Víctor Català»,i la poeta,traductora, el nom de Clemència Isaura.Recordem autora de llibres de viatges i memorialista que,a imitació del certamen creat per la Maria Antònia Salvà.Totes dues van néixer el Sobregaya Companhia dels Set Trobadors 1869,encara que Albert va sobreviure a Salvà. a Tolosa del Llenguadoc i ben viu de 1324 Cal dir que coincidien en d’altres aspectes, a 1484,també se’n va organitzar un a Barce- encara que no estrictament literaris.Per lona a partir de 1393,i es va tornar a convo- exemple,totes dues tenien «possessions», car a mitjan segle XIX,concretament el 1859. per dir-ho en genuí català de Mallorca. Cal dir que un prominent participant en els certàmens medievals va ser,precisament, En aquest punt,i després de la perillosa intro- Gravat dels Jocs Florals masculí.Una fase que ella situa de les Brontë fase,la «feminista»,hauria començat cap als celebrats a la Sala de Cent Enric de Villena (1384?-1434),pare de la ja ducció de l’emmascarament en el pseudò- de la Casa de la Ciutat de a la mort de George Eliot (1880).La segona, anys vint,seria contemporània de la Segona esmentada Isabel de Villena (1430?-1490), nim masculí a càrrec de Caterina Albert,vol- Barcelona el primer diu- la «feminista»,correspon al desvetllament de República espanyola i arribaria fins al 1939. que era filla il·legítima seva.L’any 1859,però, dria recordar una de les obres ginocrítiques menge de maig de 1868. la consciència pròpia i a l’advocació d’altres En aquesta etapa apareix una quantitat nota- qui va aconseguir el màxim guardó va ser més interessants que s’han publicat,al meu causes d’opressió;la situa del 1880 al 1928, ble d’escriptores que són,per regla general, Isabel de Villamartín (Galícia?-la Garriga, entendre,i,en la mesura del possible,aplicar-la any de consecució del vot femení a la Gran feministes:Carme Montoriol,autora teatral, 1877),de qui encara sabem menys coses a la literatura catalana.Em refereixo a A Bretanya.Ja no hi ha emmascaraments i sí novel·lista i excel·lent traductora dels sonets que d’Isabel de Villena.No obstant això, Literature of their Own.British Women Novelist l’esplendor modernista (Woolf,Mansfield, de Shakespeare a la llengua catalana;Aurora Villamartín al seu poema guanyador ret from Brontë to Lessing (1977),de Elaine Sho- Stein et al.).I la tercera fase,la «femella»,en la Bertrana,novel·lista,memorialista i autora de homenatge a Clemència Isaura,encara que walter.Com es pot deduir del títol,Showalter qual l’escriptora no tan sols és dona sinó que llibres de viatges;Anna Murià,periodista i presumim que en sabia tan poc com nosaltres. centra el seu interès en les novel·listes;per vol ser-ho,la situa des del 1928 fins als nos- novel·lista;Maria Teresa Vernet,novel·lista i Una altra concurrent en aquells reinstaurats la meva part,intentaré aplicar les seves tres dies,amb reviscolaments,com als anys excel·lent traductora de la llengua anglesa, Jocs Florals,tot i que amb menys sort,és reflexions a les escriptores en general.També seixanta,en especial per l’aparició de The amb una molt bona versió de The Portrait of Josepa Massanés,com també la mallorquina introdueix un concepte interessant,manlle- Golden Notebook (1962) de Doris Lessing. the Artist as a Young Man de James Joyce;i, Victòria Peña i la novel·lista Dolors Mon- vat del crític canadenc Northrop Frye, especialment,la primera Mercè Rodoreda,la serdà,a qui em referiré més avall.Punt «subcultura»,entesa com a cultura oprimida, La transformació d’aquests paràmetres en que culmina amb Aloma (1938),que és l’au- i a part són els Jocs Florals a l’exili durant no pas de segona.Showalter diu que,en la la literatura catalana em suposen situar la tor –genèric intencionat– més traduït de la el segle XX,que van mantenir la flama de la «subcultura» de la literatura de dones,hi ha primera fase,la «femenina»,de final de segle literatura catalana de tots els temps.També literatura catalana sobretot durant els anys tres fases:«femenina»,«feminista» i «feme- a la segona República,i inclourien Caterina dues importants poetes «minors»,en el sen- quaranta,però també en els anys següents. lla».La primera d’elles,la «femenina»,carac- Albert,Maria Antònia Salvà,Dolors Mon- tit saxó del terme:Clementina Arderiu i Rosa teritzada per la còpia dels models literaris serdà,Felip Palma (pseudònim masculí de Leveroni.Incís:en el món anglosaxó,«minor» masculins,és l’apogeu del pseudònim Palmira Ventós) i ben poques més.La segona és,per exemple,el gran poeta W.H.Auden,

16 Autores dins de la literatura catalana:un comentari Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 17 Les germanes de Llull en la Catalunya També en aquesta fase «femella»,cap als anys de la segona meitat del segle xx setanta,quan arriben els nous vents del Women’s Lib,hi ha el que en podríem dir una Seguint Showalter,el tercer període,el autoconscienciació.Cal també recordar que «femella» –és a dir,d’autodescobriment, el 1971 Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi caracteritzat per un mirar lliure de depen- Graells van intentar publicar un volum d’en- dències i una recerca de la pròpia identitat trevistes,La generació literària dels setanta, com a dones i escriptores–,el situaria entre llibre que va ser segrestat per les autoritats 2.Vegeu Anne Charlon, els anys seixanta i,gairebé,els nostres dies.2 franquistes i on es recollien opinions d’aquells La condició de la dona en la narrativa femenina Hi inclouria la primera Maria Aurèlia Cap- autors i autores que entraven als anys setanta catalana (1900-1983), many i la segona Rodoreda,la de La plaça del amb una obra publicada.Hi figuràvem tan Barcelona,Edicions 62,1990.També,«An Diamant (1962) o,si volem,a partir de Vint-i- sols tres escriptores –les novel·listes Maria Overview of Women's dos contes (1958),període que coincideix Antònia Oliver i Montserrat Roig (1946- Writing in Catalonia», en Catalan Writing,6 amb una certa normalització de les edicions 1991),i jo mateixa–,d’un total de vint-i-cinc (abril 1991). catalanes (Edicions 62),i amb la publicació de escriptors.No costa gens pensar que si un La dona a Catalunya (1966) de Capmany. volum d’aquestes característiques s’hagués En aquesta tercera fase s’incorporen també fet per a una hipotètica generació literària escriptores d’altres etapes,com Arderiu del segle XXI,el percentatge hauria estat ben (És a dir,1959,i L’esperança encara,1969, diferent.En qualsevol cas,però,cal recordar col·leccions que van ser recollides al volum que la història patriarcal és tan present en Obra poètica,1973),i Leveroni (Presència i la història de la literatura catalana com en la record,1952;Altres poemes, 1981,inclosos resta d’històries literàries del món occidental. en el volum Poesia,1981).Com es pot veure, algunes de les escriptores tornen a trobar la seva veu després d’un llarg i,sens dubte, forçat silenci que tots coneixem.En aquesta mateixa fase,una Maria Aurèlia Capmany Montserrat Roig perquè no va intentar una cosmogonia, dels Novel·listes,per exemple).En conse- havia guanyat un dels primers premis autorit- (1946-1991). com tampoc (amb l’excepció del Nabí) qüència,són republicanes i,tan bon punt zats a Barcelona amb la novel·la Necessitem la va intentar entre nosaltres Josep Carner, esclaten la revolució i la guerra,se sindiquen, morir (1948),que no es va publicar fins Maria Aurèlia Capmany indubtable príncep del poetes catalans. com calia que fessin tots els escriptors si (1918-1991). el 1952,amb el títol de La pluja als vidres. Recordem que Arderiu va publicar dues volien sobreviure,i,fins i tot,algunes d’elles de les seves col·leccions més importants formen part de la Institució de les Lletres en aquest període,Cant i paraula (1936) i Catalanes (ILC) de la Generalitat republi- Sempre i ara (1938),i Leveroni,una deixebla cana o dirigeixen diaris,com en el cas de de Carles Riba,va entrar a l’arena poètica Murià.Sovint,però,hi tenen càrrecs auxiliars, el 1938 amb Epigrames i cançons. com és el cas de Rodoreda,secretària de Joan Oliver a la ILC,amb el mateix sou que els conserges! És significativa la presència de Quan les germanes de Llull les escriptores en els dos volums antològics eren unes modernes de Barcelona de Maria Campillo,Contes de guerra i de revolució (Barcelona,Laia,1982).També és Si acordem que la fase «feminista» a casa nos- significatiu,en sentit contrari,que al volum tra es localitza des del 1905,any de publicació Presència de Catalunya de 1938,publicat pels de Solitud com a llibre unitari (s’havia publicat Serveis de Cultura al Front de la Generalitat, anteriorment en fascicles la primavera del tan sols hi apareguin dues autores:«Víctor 1904),fins al final de la Guerra Civil espanyola Català» i Clementina Arderiu,per més que (1939),cosa que no vol dir que les nostres al Servei de Biblioteques del Front (SBF) la autores fossin especialment militants feminis- presència de dones,les bibliotecàries sorti- tes,ens trobem,per exemple,que cap d’elles des de la mítica escola de creació orsiana ja no s’emmascara sota el pseudònim masculí. i d’arrel mancomunitària,fos evident.Ni A més,no sols escriuen,sinó que també parti- revolució ni guerra,podem concloure,van cipen en la vida cultural col·lectiva (en el Club apaivagar el tarannà patriarcal.

18 Autores dins de la literatura catalana:un comentari Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 19 2 Víctor Català i el seu temps Jordi Castellanos

Englantina guanyada per Francesc Matheu als Jocs Florals de Barcelona del 1888. Caterina Albert La Infanticida,d’un realisme que posa els incoercibles.Però així com havia creat la al jardí de la casa pairal de l’Escala. cabells de punta,que esgarrifa i fa tremolar personalitat de l’«autora» que es deia Víctor només de pensar que s’ha de posar en Català,se’n va crear una altra,la de Caterina escena,però que encanta per lo ben fet, Albert,ingènua,feble,malaltissa i casolana, per la correcció de la forma...»1 que tampoc no es corresponia amb la realitat,que era una invenció no pas més La infanticida no es va publicar (fins al 1967 real que la de Víctor Català. no va veure la llum) ni es va representar, com hauria correspost,a Olot.I El llibre nou, Nascuda el 1869 a l’Escala,en una família de un poema seu també premiat,tampoc va propietaris rurals,va ser,de fet,una autodi- publicar-s’hi i no va aparèixer fins més tard a dacta.Reclosa de jove,a causa de dols i cir- La Veu de Catalunya.Com que ella i les seves cumstàncies diverses,dins l’ambient familiar obres van ser objecte de tota mena d’atacs –prou culte,tanmateix–,va donar sortida a per part dels sectors integristes,Caterina les seves aficions artístiques:la pintura,l’escul- Albert va decidir no signar més amb el seu tura i la literatura:«cada setmana venia el nom i quan va publicar (o li van publicar) senyor Presas,llibreter de Figueres,i la meva Com és ben sabut,Víctor Català és un pseu- El cant dels mesos,va adoptar el nom del pro- mare em deixava que li comprés tot el que dònim,un pseudònim d’un contingut indub- tagonista de la novel·la que estava escrivint. portava».4 A l’entrevista que li va fer Tomàs tablement reivindicatiu –provocativament Així,separant dona i escriptora,tenia garan- Garcés,recorda que llegia per als altres amb reivindicatiu,diríem.El va adoptar Caterina tida la independència moral i social i,quan ja actitud teatral textos de Guimerà.Aviat hi va Albert per encapçalar la seva obra literària no tenia cap necessitat de conservar l’incòg- afegir textos propis:«Fou en aquest elemental amb una decidida voluntat de separar la seva nit,perquè després de l’èxit dels Drames gabinet de lectura on donava a conèixer, persona privada de l’«autor» (ho dic amb un rurals es va anar sabent qui era Víctor Català, abans d’editar-les,les meves obres.Ho feia sentit genèric),plenament conscient com va defensar sempre aquesta doble personali- sense comptar amb el precedent de era d’un fenomen que la crítica literària ha tat:«L’obra és per l’autor objecte de culte i de Molière.El cert és,però,que l’opinió de les elucidat llargament en aquests darrers anys: turment venturós mentres no està acabada, minyones i les cosidores –gairebé sempre aquesta mena de doble personalitat que mentres s’ha d’exprémer lo millor de la vida favorable– m’orientava molt.»5 I és que, un escriptor adopta en el moment de crear. per a donar-li vida,però,una vegada acom- explica,«escrivia per distreure’m.En la meva La contundència de l’alter ego de Caterina plert lo deslliurament,lo neguit s’esfuma com vida de monja i de finestrons tancats,en una Albert,aquest sòlid «Víctor Català»,va sorgir lo record d’un somni i l’obra esdevé quelcom vila on no hi havia ni professor de piano, d’un fet que convé que no oblidem i que la estrany a son origen [...].I,ja que és així en les estones que dedicava a la literatura eren presència del pseudònim ens mostra de realitat,quina falla fa que,a propòsit d’aquella el meu únic esplai.» Aïllada,sí,però relativa- manera clara:la mala rebuda que va tenir cosa que ens és quasi estrangera surti a relluir ment:baixava sovint a Barcelona per vestir-se La infanticida,un monòleg seu en vers, lo sexe,el nom i totes aquelles particularitats i assistir a les estrenes teatrals i,a partir de premiat als Jocs Florals d’Olot del 1898, que res tenen a veure amb la cosa en si i que la mort del seu pare el 1899,quan es va fer quan va saber-se que l’autor d’aquell escrit sols han de servir d’esca de mortificació Els mantenidors dels Jocs càrrec de les propietats familiars,va comprar- Florals de Barcelona del 1917 era una dona.L’escàndol,però,no venia pel per qui ha viscut sempre lluny del remor dictant el veredicte;d’esquer- s’hi un pis,al carrer València,on feia llargues fet que l’hagués escrit una dona sinó perquè de la gent,en isolament quasi absolut,dins ra a dreta:J.Franquesa,J. estades.Això ens explica que fos,de ple, 2 Gudiol,Víctor Català (presi- una dona havia escrit allò,un text d’una vio- del castell roquer d’una casa de malalt?» dent),M.Rodríguez,M.Folch una escriptora «del seu temps»,conscient lència més que considerable i,per als ulls dels i Llorenç Riber. de la importància social de la literatura i

vigilants de la moral,inacceptable.Un dels Aquesta separació entre dona i escriptora Detall del vitrall Tres senyores coneixedora dels nous corrents. seus defensors,que actuava com a secretari era també la garantia de la seva independèn- de Bordalba,s.XX. dels Jocs,Josep Berga i Boada,el descrivia cia literària perquè,escrivia a Narcís Oller, La relació amb el Modernisme es fa evident 1.Citat per Margarida amb aquests termes:«Té un caràcter,tant en «la coneixença de la personalitat de l’autor 4.Baltasar Porcel,“Víctor així que comença a publicar amb regularitat: Casacuberta i Lluís Rius, lo fondo com en la forma,marcadament rea- pot llevar-li a aquest tota mena de llibertat Català a contrallum”, tria el setmanari Joventut,aparegut l’any 1900 Els Jocs Florals d’Olot Serra d’Or,VII (1965), (1890-1921),Olot,Editora lista,molts ne diran modernista! i prenent-ho d’acció».3 I Víctor Català tenia aquella llibertat, pàgs.769-773. i dirigit per Lluís Via,com la plataforma des del Batet,1988,pàg.37. aixís,doncs,he de fer constar que lo Jurat,que una llibertat que la situa al costat de la nova de la qual donar a conèixer els seus textos, 5.Tomàs Garcés,“Con- 2.Carta a Joan Maragall, entre lo que no és modernista i està plagat literatura del moment,aquella que era quali- versa amb Víctor Català”, poemes i narracions.6 Els dos llibres que de 3 de gener de 1903, de frases buides i ampul·lositats que no ficada,inicialment pels que la practicaven,des- Revista de Catalunya,III publica el 1901,el llibre de poemes El cant dins Víctor Català,Obres (juliol-desembre 1926), completes,Barcelona, condueixen a cap fi,inspirat tot en la poesia prés pels seus detractors,de «modernista». pàgs.126-134. dels mesos (1901) i Quatre monòlegs (1901), Editorial Selecta,1972, castellana,i lo que se’n diu modernista, Víctor Català –i parlo ara de l’escriptora– passen força desapercebuts,però és amb pàg.1787. 6.Vegeu,sobre aquestes realista,simbolista,com vulgueu!,però que no era una ingènua sinó tot al contrari:tenia relacions,Irene Muñoz i Drames rurals (1902),el llibre en el qual 3.Víctor Català, traspua poesia i té xispes de sentiment,pre- un pregon coneixement de la humanitat i Pairet,ed.,Epistolari de recollia les narracions,que impacta en Obres completes, Víctor Català,I,Girona, op.cit.,pàg.1887. fereix lo modern i en dóna prova premiant un sentit professional,un criteri,un rigor, CCG Edicions,2005. el món literari català.La mateixa revista

22 Víctor Català i el seu temps Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 23 Víctor Català creu que el punt d’establir una major «afinitat emotiva».És,per fred o objectiu gairebé sense transició. tant,perfectament lògic que reivindiqui un dret Sempre a la recerca,és clar,de la intensitat de partida de la creació artística elemental per a tot escriptor:tractar els temes dramàtica,per aquell camí que Raimon que vulgui i tractar-los com vulgui.Ho fa el Casellas,també novel·lista i crític d’art,havia es troba en el contacte directe, 1904,al pròleg a Ombrívoles,amb la intenció no qualificat de «realitat accentuada». gens amagada de defensar-se de les reticències emotiu,de l’artista amb la realitat, de Maragall i,sobretot,dels atacs que Carner i Es tracta,doncs,d’una autèntica teoria del sense convencions ni condiciona- el seu grup li havien adreçat per la visió negra i conte,inclosa la recerca de la unitat d’efecte, pessimista de la condició humana que mos- posada al servei d’un tractament dramàtic,ja ments ideològics que puguin trava en les seves obres,i pel tractament i el que el que pretén és empènyer a la reflexió. llenguatge que hi utilitzava.Víctor Català,que Aquest és un motiu més que explica que li enterbolir la visió. mai no va contestar directament aquests atacs, costi tant de fer el pas cap a la novel·la:n’ha- aprofitava l’ocasió per reclamar la legitimitat de via planificat una colla i en tenia algunes de la literatura que feia,per més que aquesta començades,però no serà fins que la revista representés tractar la cara fosca de la realitat: Joventut i el seu director,Lluís Via,l’empenyen, «Quelcom encara demana en mi parlar de que la novel·la,la seva millor obra,Solitud,no tristors ombrívoles:no em demana pas dir- comença a publicar-se.10 El 1905 apareixerà vos-les a vosaltres,sinó redir-me-les a mi en volum.De fet,en escriure-la,recorre a un mateix;si no us plau escoltar-les,deixeu-me sol recurs típicament modernista:el nucli cen- Imatges de la p.25: Joventut saludava el seu esclat en relació amb amb elles,i així tots haurem fet el nostre gust.»8 tral,unificador,és una consciència subjectiva Primera edició de Solitud la mort de Verdaguer,és a dir,com l’aparició De la demanda de llibertat,doncs,en derivava que segueix un itinerari vital.Més endavant (1905),il·lustrada per Josep Triadó Mayol. providencial d’un geni en el mateix moment l’exigència de respecte,un respecte que encara tornarà a la novel·la amb Un film en què en moria un altre.Només Maragall va malauradament no sempre va aconseguir. (3.000 metres).En aquest cas,retrocedint Cartell de la versió cinemato- gràfica de Solitud (1991), discrepar,tot i que reconeixia els mèrits de la als orígens de la novel·la,recorre al fulletó, de Romà Guardiet. seva obra,amb un article que portava el títol La defensa de la intensitat emotiva i la potser amb actitud provocativa perquè en d’«Un libro fuerte e incompleto» i que va dimensió simbòlica que persegueix en la els primers anys de segle n’havia defugit la propiciar una interessantíssima correspon- creació se li concreten,fet i fet,en una teoria tècnica.Ho demostra l’explicació que fa a dència entre ells.Drames rurals és el primer més pròpia de la narrativa curta que de la «El carcanyol»:la història que,a peces menu- d’una sèrie de reculls (Ombrívoles,del 1904; novel·la.Al capdavall,la teoria de la intensitat des,hauria constituït una novel·la de fulletó, Caires vius, del 1907;Mare Balena,del 1920; es justifica com a vivència interior per part «us la donaré en compendi,concentrada i Contrallums,del 1930;i,ja a la postguerra,Vida del creador,però també com a recerca de esbravada ensems,com gota d’essència d’un mòlta,del 1949,i Jubileu,del 1951) en els quals l’efecte a produir en el lector,el qual,si ha de gènero mort».En aquesta narració barreja demostra el seu mestratge com a narradora. copsar tota l’amplitud i els matisos de l’obra, elements fulletonescos amb d’altres d’este- ha d’experimentar en la lectura la mateixa titzants o decadentistes,sense acabar d’en- Ben lluny del positivisme,del naturalisme vuit- intensitat que el creador.Maragall recoma- certar com encaixar-los.Destaquem,però, centista,i d’acord amb les bases estètiques del nava a l’escriptor que es despreocupés de el que presenta d’explicitació de la conven- Modernisme,Víctor Català creu que el punt l’efecte a produir:aquest,en tot cas,havia de ció narrativa,un tret que trobem també a de partida de la creació artística es troba en derivar de la intensificació de la vivència i no «Conversió» (de Contrallums) i que demostra el contacte directe,emotiu,de l’artista amb la pas de la composició.Víctor Català,però, que allò que Víctor Català persegueix quan realitat,sense convencions ni condicionaments sense negar la primera part,defensa la escriu no és la narració per ella mateixa sinó ideològics que puguin enterbolir la visió que en segona:«A l’escriure,hi poso tot mon braó, en tant que aquesta pot traduir una «visió» treu.Perquè,com explica el 1906,allò que dis- esperonat per la intranquil·litat,i em sembla capaç de penetrar en la significació més tingeix els nous corrents és «una gran frescor que encar ho deixo tot fluix i descolorit.»9 pregona de les coses.Per això,«concentra» i ingenuïtat de sentiment» i,per si aquesta Per fugir del «fluix i descolorit»,es conver- i «esbrava».Perquè bona part del material 7.Víctor Català,«Amb motiu de Poesia i prosa», referència al «sentiment» pogués resultar teix en una narradora que sempre té que forneix els arguments de la narrativa La Veu de Catalunya, equívoca,afegeix que per «sentiment» no present (potser perquè en va aprendre en de Víctor Català és susceptible d’ocupar 22 de febrer de 1906. entén ni la inconscient exaltació sentimental les lectures fetes en veu alta a casa seva) el les pàgines de la crònica negra dels diaris: 8.Víctor Català, Obres completes, de l’adolescència ni la sensibleria carrinclona, receptor:tria pretextos,canvia la perspectiva, es tracta de fets diversos,extraordinaris en op.cit.,pàg.559. sinó «l’expansiva força franca i natural de la es mou entre el concret i el general (fins al tant que noticiables,però freqüents,habituals, 9.Ibid.,pàg.1789. intimitat emotiva,lliure de tot entrebanc cohi- punt que sovint adopta un to assagístic o en les nostres societats,siguin rurals,siguin 10.Se’n pot seguir perfec- bidor».7Aquesta és una raó més per triar uns introdueix frases sentencioses,moralitats o urbanes.El macabre que explotava el fulletó tament el procés a través de les cartes publicades a sectors determinats,els rurals,com a matèria citacions d’altri),gradua els efectes i el ritme continuarà present en Víctor Català,ara, Irene Muñoz i Pairet,ed., de la seva obra creativa:són aquells que coneix narratiu,que es mou morosament o,quan però,com un més dels elements que inci- Epistolari de Víctor Català, op.cit. directament i,per tant,els que li permeten convé,s’accelera fins al més simplificat sumari deixen en el drama humà perquè vehicula

24 Víctor Català i el seu temps Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 25 el sadisme i el terror davant el dolor i la mort. als homes i a les dones),i l’home només és Vegeu,per exemple,les dues narracions humà si vol ser-ho,quan fa de la seva sensibili- centrals d’Ombrívoles,«La tomia de l’Estrany» tat,de la seva emotivitat,un punt de partida i «La fi dels tres»,com a exemple d’aquesta per crear-se,per superar-se ell mateix.Però utilització del macabre,una utilització que les condicions de misèria en què viu,la lluita s’accentuarà a «El fideuet»,«Revenja» o per la vida o el mateix instint que el domina «L’heretge»,entre d’altres narracions.Molts i l’empeny,no li permet de fer aquest pas i altres elements de procedència fulletonesca, el mantenen en un estat primari,animalitzat, com la intriga,la maquinació,la sorpresa o en el qual,mancat d’ideals i sentiments,es la casualitat,esdevenen manifestacions o converteix en víctima i botxí alhora;i cada instruments de la fatalitat que domina el individu s’investeix,en la seva inconsciència, destí dels homes. en irresponsable executor de l’hostilitat general.Aquesta és,ni més ni menys,la condició Víctor Català,per tant,es relaciona amb allò del viure.A «La pua de rampí» llegim:«Quan que Casellas anomenava «realisme paradò- ens lliguen a la vida,ens lliguen al nostre fat, xic»:la recerca de colors crus,les ratlles que és com dir,a un ordre de fatalitats deter- negres i les formes «anguloses i endurides» minades.[...] El fat és inexorable.» Ens resta, de què parla al pròleg a Drames rurals,la situen només,la capacitat de sentir emoció (amor, dins aquella voluntat de plasmar les tensions dolor,solidaritat,pietat),de ser conscients de entre la subjectivitat,el «jo» i l’entorn.Víctor la nostra condició i,ni que sigui momentània- Català,en general,parteix de la realitat quoti- ment,salvar-nos de l’empedreïment,de la diana i no confia mai a elements abstractes simple animalitat,recreant-nos nosaltres ni ideològics ni,òbviament,al naturalisme mateixos com a éssers morals.Perquè és positivista el destí dels personatges.L’hostilitat aquesta facultat de donar-se un sentit supe- general del medi és precisada:la víctima hu- rior a la pròpia vida el que li permet escapar, mana no és només víctima perquè la societat, si no de la mort i del fat inexorable,sí,com a el medi,l’herència o l’educació (termes,al mínim,del «terror instintiu que inspira a la capdavall,que responen a abstraccions) criatura instintiva la imposadora evidència li’n facin,sinó perquè és home (i utilitzo ara de la mort»,tal com escriu a «Nostramo». Recança de Joaquim Vayreda, que és l’ànima primigènia,que no vol dir l’anul·lació,cap a la no-vida,que seria on aniria aquest terme en sentit genèric per referir-me Aquesta evidència,i la ineluctabilitat de la s.XIX,MNAC. mancada de complexitat sinó tot al contrari. a parar si se sotmetés al paper que la societat tragèdia que comporta,és el que distingeix Solitud posa tot l’accent en la investigació li assigna;o avançar cap a la pròpia afirmació, l’home,sigui quin sigui el seu grau d’humanit- de l’interior de l’ànima humana.És,sobretot, amb tot el que aquest acte de rebel·lió pugui zació,de la bèstia. una novel·la psicològica,que vol dir,també, comportar.El fet que aquest procés,que és el una novel·la simbòlica. procés cap a la producció del «superhome», 11.Víctor Català,Obres Quan Víctor Català,al pròleg a Caires vius,11 sigui protagonitzat per una dona em sembla completes,op.cit.,pàgs. parla de la investigació de la «vera ànima El procés de construir el seu «jo» és protago- especialment destacable,com ho és també el 595-607. rural,d’aqueixa ànima meravellosament nitzat per una dona,una dona sensible,però fet que l’obra doni resposta,una resposta rica i vasta,meravellosament bella,meravellosa- incontaminada,per dir-ho així,de les idees matisada,als grans debats del moment entorn ment misteriosa i naturalment preexistent a feministes de l’època.És una dona,jove,aca- de l’art i la vida,entorn de l’individualisme i l’ànima ciutadana»,pensa d’alguna manera en bada de casar,que no aspira a altra cosa que el vitalisme.Tot això,a més,ho fa amb una allò que ha fet a Solitud i hi pensa,a més,amb a la realització d’uns objectius de felicitat,els formalització narrativa perfecta,sense que la convicció que no hi ha fet una investigació que li correspondrien amb l’assumpció del la ideologia ocupi un primer pla i,per tant, de l’ànima rural sinó,simplement,de l’ànima seu paper tradicional com a mestressa de sense que la ideologia s’interfereixi o ajudi universal,perquè el fet de situar-se al camp,o, casa i mare,que s’anul·la ella mateixa en en aquest procés.En aquest aspecte,allò que millor,a la muntanya,li ha servit per potenciar benefici del benestar familiar.Aquests són els l’autora assenyalava dels avantatges de l’ànima aquella «harmonia íntima» de l’home i la seus ideals quan accepta de seguir el marit rural s’explicita clarament:la Mila no lluita per natura,per cercar en la consciència individual en l’aventura incerta de viure en una ermita ser ella mateixa com a resposta a unes idees dels seus personatges «tots els elements muntanyenca.Sensible,inquieta,aviat aniran determinades o per seguir una moda;lluita integradors del cosmos»,el «mecanisme ètic sortint els entrebancs que li demostren que per ser ella mateixa perquè és l’única manera de la vida»,els «ressons i tornaveus que hi aquests ideals de mediocritat són un pur de poder viure.I prou.Aquesta és la gran aixeca la natura»,les «sublimitats inexpressa- miratge,una falsificació de la seva vida indivi- força de l’obra literària de Víctor Català: des» i,així,tot aquell món interior,purament dual.La mitjania no és possible perquè la dones i homes hi són tractats amb el mateix Biografia de Caterina Albert a càrrec de humà,més humà que el ciutadà,amb tantes personalitat humana és inestable i només té raser;els extrems,la consciència i l’inconscient, Josep Miracle. superposicions i artificis que engavanyen allò dues vies:o retrocedir cap als orígens,cap a el Bé i el Mal,el sexe capaç de crear i capaç de

26 Víctor Català i el seu temps Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 27 destruir,són sempre dins de la persona i és Els termes són clarament extrapolats si úni- Escales de l’ermita de Víctor Català havia anat evolucionant:després Santa Caterina,a prop aquesta la que ha d’imposar el seu domini, cament fan referència a l’instint,al plaer,de de l’Escala,semblants a de la desaparició de la revista Joventut a final qui ha de mirar de salvar-se,de construir-se ella robar.I és que s’ha produït un clar desplaça- les que apareixen a del 1906,va acostar-se al cercle de Francesc mateixa.I és que el resultat últim,l’èxit o el fra- ment:la identitat és,sobretot,en l’instint l’ermita de Solitud. Matheu,amb qui tenia confiança perquè havia càs en el procés de creació del Jo no depèn del sexual i és en aquest punt que Nonat es reco- estat un dels seus defensors en el certamen sexe sinó de l’individu,sigui home o sigui dona. neix.I és que el robatori li és l’instint desenfre- d’Olot del 1898.Així,quan aquest reprèn,com nat amb el qual bastir la seva personalitat,una a editor i director,la revista Ilustració Catalana Solitud ho deixa ben clar,però també la novel·la personalitat construïda sobre l’absència de el 1903,hi incorpora el nom de Víctor Català al que Víctor Català va publicar posteriorment: pare i l’enveja dels altres,és a dir,sobre la costat dels de Miquel dels S.Oliver i de Joan Un film (3.000 metres),una novel·la que tracta impossibilitat de realització,sobre la impossi- Maragall.Lentament,va incorporant-se al pro- un tema difícil de plantejar en una societat que bilitat de satisfacció.Per això inicia una carrera jecte cultural de Matheu,lligat als models vuit- ha bastit tot de tabús entorn de la «normali- d’ascens social basat en les aparences,i és centistes i jocfloralescos i cada vegada més tat»:el dret a la diferència i,jo diria sense gaire davant la ciutat opulent i imitant els rics que marginal en relació amb els camins que anava por d’errar,el dret a la diferència sexual.Ho fa a sent les esgarrifances voluptuoses.Perquè el prenent la literatura del segle XX.Matheu atreu través d’un personatge masculí,en Ramon noi de l’hospici reuneix,en la seva personali- Víctor Català cap als Jocs Florals i l’Acadèmia Nonat,i amb l’adopció de les formes de la tat,els trets de la femme fatale:és seductor, Catalana de la Llengua,creada per oposar-se a novel·la fulletonesca,de manera que enco- elegant i provoca passions,però es mostra la reforma ortogràfica de l’Institut d’Estudis breix el nucli significatiu de l’obra a través d’una indiferent,egoista i no sent cap atracció Catalans.Aquest ancorament en posicions sèrie de desplaçaments.Uns desplaçaments, envers l’altre gènere:«Perquè mentre ell irra- conservadores condicionarà considerable- tanmateix,que van presentant prou elements diava influència a l’engròs,no en sofria,al seu ment les seves relacions amb el món cultural, per fer evident quin és el propòsit de l’obra. torn,de cap llei,ja que no el temptava res del tot i l’esforç que fa,al voltant del 1925,per rein- Perquè la recerca del pare per part del prota- que solia temptar els altres minyons de la seva A diferència de Solitud,Víctor Català no ens corporar-se a la vida literària quan el Noucen- gonista acaba quan s’adona que no l’ha de cer- edat i condició.» Irònicament,quan el reco- dóna una novel·la simbòlica,tot i que no pot tisme ha fet fallida.La guerra,a més,la va posar car en els altres,sinó en ell mateix;quan desco- neixement del seu origen social elevat li arriba desfer-se d’una concepció del real que inevi- en una situació difícil perquè,com a propietària breix que és justament la recerca de la seva és just en el moment de la seva destrucció. tablement s’hi fa present,sinó fulletonesca, rural,sofreix saqueigs i escorcolls a l’Escala, pròpia identitat,el reconeixement de la seva seguint els models narratius adoptats pel de manera que rep amb bons ulls inicialment íntima manera de ser,allò que havia ignorat fins cinema.Ho fa amb l’objectiu de situar el lec- la nova situació política dictatorial i arriba a aleshores i que se li fa sobtadament clar: tor en un angle ben precís de recepció:com justificar-la als pròlegs a Estampas de muerte al «cine»,ens diu al pròleg,«s’hi entra quan no y resurrección (1942),de Tomàs Roig i Llop,i al Ex-libris de «“Allò!...”Ell comprengué,aleshores,que hi ha altra feina a fer» i «en el pas mogut de seu Retablo (1945),on recull traduccions de Caterina Albert. ho havia estat sempre,fonamentalment,per les escenes pel blanc parament,un assaboreix, proses seves,amb les quals paga tribut a la nova naturalesa,allò que sols d’aquell punt enllà 12.Ibid.,pàgs.169-170. per contrast,el benestar del propi repòs».12 situació.Lentament,però,torna a escriure i a anava a ésser conscientment,amb tots els Coincidint amb el que fa el cinema,ve a dir, publicar en català i la seva figura es converteix requisits del discerniment i la voluntat...I la allò que explica,el seguit de truculències que en un autèntic símbol,fins al punt que el 1953 satisfacció tranquil·la,la impressió de benestar s’hi succeeixen,no és la vida;només un joc de s’institueix amb el seu nom un dels premis de serè i exaltador alhora que havia sorgit,com ficció.Però,és realment així o l’autora simple- la nit de Santa Llúcia,el premi dedicat al conte. una conseqüència lògica,d’aquell descobri- ment ens ho vol fer creure? Perquè,al capda- El 1955 va fer una exposició de dibuixos i ment,ni eren més que els propis de l’òrgan vall,la novel·la és una història d’una normali- escultures al Cercle Artístic de Sant Lluc i, que executa,normal i lliurement,la funció per tat que és vista com a anormalitat des de la el 1960,se li va dedicar un volum col·lectiu la qual el crearen els destins inescrutables... perspectiva de les convencions socials.Més d’homenatge:Els set pecats capitals vistos per Potser,en el fons del fons,una incipient,tenu- encara:tot el seguit de truculències sembla 21 contistes.Malalta,durant els darrers anys va íssima nebulosa,una capa lleu d’atmosfera una resposta conscient als models literaris viure a l’Escala sense pràcticament moure’s del enrarida,esmortuïa imperceptiblement la que perseguia el Noucentisme.Un film és,cla- llit.Va morir el 27 de gener de 1966. intensitat d’aquella satisfacció...Era la inquietud rament,una novel·la ciutadana,que ofereix vagament combatuda per l’instint,una tot un panorama social,un autèntic mosaic Avui,quan fa cent anys de la publicació de perplexitat,no condensada filosòficament, de personatges antimodèlics,siguin els que Solitud,la seva figura i la seva obra són encara davant la titlla d’immoralitat amb què el món pul·lulen pels baixos fons,els menestrals o la objecte de debat:compta amb defensors fidels condemnava i perseguia el lliure exercici petita burgesia i,sobretot,els personatges i cada vegada més nombrosos,però també d’aquella funció,natural per la fatalitat femenins,la majoria cruelment caricaturitzats. amb detractors.I és que,potser,aquesta és la imperativa de la interna propensió.» prova de l’autenticitat d’una obra que continua sorprenent perquè el temps no li ha tret ni la força ni la vigència ni la capacitat provocativa, de manera que,llegida avui,continua essent actual.És a dir,clàssica.

28 Víctor Català i el seu temps Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 29 3 Caterina Albert: retrat d’un personatge Núria Nardi

Autoretrat de Caterina Albert (1890). Dolors Paradís,mare Aurora Bertrana,que va conèixer personal- Per poder accedir al món públic de la litera- de seguida de la qualitat de dona de sa casa de Caterina Albert. ment Caterina Albert i va compartir amb ella tura,sense retrets a la seva condició de dona, (que a mi m’agrada tant) i la converteix en molts moments de conversa durant els anys cerca la protecció d’una màscara en masculí, una mena de gallimarsot o d’amazona;en 1963 i 1964,diu:«Mentre Víctor Català s’a- una «careta» amb paraules seves.L’autora una mena de ser estrany,que tira contra la venturava agosaradament ànima endins dels mateixa va manifestar més d’una vegada que corrent i el sentit comú;i francament,com seus personatges literaris,Caterina Albert, havia decidit no identificar-se mai més com a trobo que no val la pena de sotmetre’s al en la seva vida privada,no gosava anar sola escriptora amb el nom de Caterina Albert judici d’aqueixa multitud plena d’estúpids enlloc:ni de viatge,ni a un restaurant,ni ençà després de l’escàndol esdevingut en saber-se prejudicis,desitjo conservar l’anònim per a i enllà de Barcelona.Però aquesta manca de 3.Tots els textos de les que el monòleg La infanticida,premiat als Jocs lliurar-me d’ella.»3 cartes de Caterina gosadia s’afermava admirablement amb la Albert a Francesc Florals d’Olot l’any 1898,era obra d’una dona. seva força de caràcter i el domini d’ella Matheu són extrets de: En conseqüència,quan el 1901 publica el seu Les justificacions com aquesta,expressades en Epistolari de Víctor mateixa.A Caterina Albert,mai ningú,per Català,I,edició d’Irene primer llibre,s’amaga darrere de «Víctor els primers temps o quan tot just es comença llest que fos,no havia pogut fer-li dir allò Muñoz i Pairet,Girona, Català»,nom que manlleva al protagonista a saber que Víctor Català amaga una dona,no que estava decidida a callar.»1 Edicions CCG,2005. d’una novel·la,Calze d’amargor,que estava li serveixen quan ja és coneguda per tothom. escrivint i que restà definitivament inacabada. Si manté el pseudònim fins al final,és per la La dualitat que explicita Aurora Bertrana, identificació que ha establert entre el nom de que identifica separadament la dona,Cate- El pseudònim és,doncs,la protecció davant la Víctor Català i el seu ofici d’escriptora –en rina Albert,i l’escriptora,Víctor Català,no és consideració pública,en els seus inicis,fins i femení,evidentment.I també per la voluntat més que la manifestació externa d’una per- tot quan,en petits cercles,es comença a de mantenir la separació entre la vida privada sonalitat complexa que malda per mantenir, saber que darrere Víctor Català s’amaga una i la vida pública.Així ho puntualitza a Francesc d’una manera coherent,l’equilibri entre dona,tal com confessa a Francesc Matheu en Matheu en una carta del maig de 1917: Retalls de retrats de Caterina Albert,la dona de bona posició una carta datada el 22 d’abril de 1903:«[...] «Com veurà,he tret tots los Catherina Albert. Caterina Albert/Víctor Català: social que accepta els valors de la seva classe, desitjo seguir usant lo pseudònim,encara que Aquest nom no és més que per fer la vida i l’escriptora rebel,Víctor Català,que reclama aquest no m’amagui ja tant en absolut com jo privada.Amb la ploma als dits no sóc ni vull ser Matilde Ras,que l'entrevista el 1928: la llibertat sense límits.Una dualitat que li desitjava.Ja sé que la flaquesa d’escriure no és altre que Víctor Català.A més,que fou a Víctor Front estret i vertical,hel·lènic.Ulls negres. permet de conciliar la vida privada i la pro- cap pecat i per això no em faria res que les Català a qui tengueren VV.la bondat d’elegir. Estatura mitjana.Mà que s'estén cordial. jecció pública com a escriptora i que explica persones de formalitat i enteniment me la Me conec i sé que sens lo pseudònim no faria com una dona amb un comportament fami- coneguessen.Però la gran multitud inedu- una ratlla més.» Nestor Luján,que la visita el 1950: liar i social conservador i dependent pot cada i grollera,a la dona que escriu,la despulla Un argent viu,una persona plena d'entu- trencar els límits en una obra on es posa en siasme i de vehemència.Molt petita,delicada, relleu d’una manera tan crua la problemàtica amb cabells fins.Ulls grisos i mòbils,vius com de les relacions humanes i dels comporta- un gra de pebre i una veu plena,una mica ments individuals i col·lectius. Caterina Albert entre dues amigues,Adela Trayter i sobtada. Lola Broggi,al jardí de la Caterina Albert no s’enfronta,no trenca, casa pairal,a l’Escala. Joan Oller i Rabassa,un dels seus biògrafs: accepta el seu paper social fins als límits que Continguda,ferma de caràcter,intel·ligent i li permeten la preservació de la seva autentici- 1.Aurora Bertrana, Conferència al Grup amb una memòria abundosa.Observadora tat.És destacable en aquest sentit la depen- Excursionista Àliga, i imaginativa. dència de la mare,de qui Caterina Albert té mecanoscrit inèdit. En transcriu fragments cura d’una manera absoluta i prioritària i de Catalina Bonnin Socias, Aurora Bertrana: qui se sent una possessió,tal com confessa a «L’amistat entre Caterina Albert i Aurora Dona suau i exquisida,tímida,modesta i Joan Maragall en una carta el dia 17 de juny de Bertrana»,dins II Jorna- casolana,amb un certa coqueteria femenina; 1903:«La meva mare és la clau de mon destí,i des d’Estudi Vida i Obra de Caterina Albert i Paradís intel·ligent,diplomàtica,amb un gran control sempre en serà mestressa.Sóc una cosa d’ella, (Víctor Català),1869- d'ella mateixa. i el dia en què desgraciadament deixés d’és- 1966,a cura d’Enric Prat 2 i Pep Vila,Barcelona, ser-ho,quina buidor tan gran entorn meu.» Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2002 (Biblioteca Abat Oliba, Els límits,els traspassa l’escriptora,Víctor 241),pàgs.143-145. Català,que en favor de l’autenticitat projecta 2.Tots els textos de les en l’escriptura,no solament la seva sensibili- cartes de Víctor Català a Joan Maragall són tat i la seva creativitat,sinó tota la seva extrets de:Víctor Català, rebel·lia.És en la creació literària que troba la Obres completes,Barce- lona,Ed.Selecta,1972 sortida,que pot decidir lliurement.Per això (Biblioteca Perenne,28). s’hi aboca i per això es refugia en la solitud.

32 Caterina Albert:retrat d’un personatge Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 33 El pseudònim,diluïda la intenció Sóc una dona casolana No figura,doncs,en el seu currículum pràcti- També va aprendre a llegir i a entendre el cament cap estudi.Únicament l’assistència a francès i l’italià amb l’ajut de gramàtiques i inicial,esdevé,ﬁns i tot per a ella Víctor Català va defensar moltes vegades la l’escola primària del seu poble i l’estada d’un diccionaris,i escoltant la llengua en passeja- seva intimitat i el seu rebuig als actes públics curs en un pensionat de Girona.Caterina des pel sud de França,i en les representa- mateixa,el senyal que separa la amb l’afirmació «sóc un dona casolana»,tret Albert adquireix el seu bagatge cultural de cions teatrals de les companyies italianes que de caràcter que complementa amb l’accep- manera privada a través de diferents fonts. Caterina Albert no es perdia quan anava o seva vida professional de la seva tació dels deures i les obligacions que els lli- En primer lloc,de l’ambient cultural que es passava temporades a Barcelona.A tot això gams familiars li comporten.De fet,és espe- respirava a la família:el pare era advocat i va podem sumar els viatges que féu per alguns vida privada. cialment en l’àmbit familiar que es forma la participar activament en la fracassada revolta llocs d’Europa amb el matrimoni amic de la personalitat de la dona i de l’escriptora i és dels federals empordanesos el 1869;la mare família format pel doctor Miquel Sitjar i també en el cercle familiar que es refugia en sabia música,escrivia poesies i era una gran Josefa Carcassó. la solitud i preserva la seva independència coneixedora del folklore empordanès,i l’àvia i la seva llibertat.Un àmbit proper i afectiu era una gran narradora d’històries i de fets. Així la seva formació autodidacta,juntament que vincula també a un marc geogràfic, En segon lloc,per alguna ajuda externa que la amb la seva condició de dona,esdevindrà una l’Empordà,i més en concret l’Escala,el poble família li proporcionava:la mestra de l’Escala de les divises que exhibirà més sovint,per on va néixer el dia 11 de setembre de 1869, era amiga de la mare i a estones els feia clas- dues raons:en primer lloc,per la satisfacció on va passar la major part de la seva vida i on ses,a ella i als seus germans;també rebé algu- pel propi esforç,pel propi progrés,i,en segon va morir el 27 de gener de 1966. nes lliçons de música i,més endavant,de lloc,com a defensa estratègica,i intel·ligent, dibuix i pintura i d’escultura.Finalment, per ser acceptada i reconeguda en el cercle Caterina Albert s’identifica,doncs,com a Filla gran d’una família de propietaris rurals, també cal tenir en compte la feina feta i les públic de la literatura en majúscules,sense escriptora,totalment amb Víctor Català, rep l’educació pròpia d’una noia de la seva habilitats pròpies:la lectura era un dels seus haver d’entrar en el joc de la competitivitat. prescindint absolutament de la marca mas- classe a casa mateix.Ja de petita,Caterina grans interessos,així com el dibuix i la pin- culina del pseudònim;és «ella»,la Víctor Albert manifesta un caràcter independent i tura.Caterina Albert va explicar diverses La família,doncs,és la base,no solament de la Català,l’autora,amb tota la càrrega sensible solitari que es tradueix en la resistència a vegades la seva passió per la lectura.O, formació de Caterina Albert,sinó també de de Caterina Albert. integrar-se en cap grup i,en conseqüència,el també,la bona predisposició que les minyo- la seva ideologia i d’alguns dels seus interes- rebuig a l’escola.Aquesta actitud no és més nes de casa seva tenien a l’hora d’escoltar les sos culturals i artístics,com es pot veure en El pseudònim,diluïda la intenció inicial, que una primera manifestació del seu distan- obres de teatre que ella els llegia.I,encara,el les paraules adreçades a Joan Maragall en una esdevé,fins i tot per a ella mateixa,el senyal ciament de les masses,respecte a les quals plaer amb què escoltava les contalles i narra- carta del 29 d’abril de 1903:«Tinc,o em té, que separa la seva vida professional de la seva manifesta incomoditat més d’una vegada al cions de l’àvia,una de les persones que més molt arrapat l’esperit pagès,aquest esperit vida privada.Separació que fins i tot fa exten- llarg de la seva vida i que explica,entre d’alla van influir en el seu amor per la llengua. mitjancer que ens fa estimar egoísticament siva a les altres escriptores,tal com mostra la tres raons,les seves negatives a participar en carta de felicitació de Nadal que envià a actes públics:no recull els premis dels Jocs Dolors Monserdà el desembre de 1910: Florals d’Olot;no recull la copa del consistori Berenada a la finca del Paratge de l’Estepa Negra. «Felices festes de Nadal i no menys feliç any dels Jocs Florals del 1903 atorgada a Marines, Caterina Albert,amb nou:pròspers i feliços a la senyora de sa casa, i tampoc no assisteix als homenatges que li brusa i corbata,es troba o sia,a la persona particular,i a l’escriptora,a dediquen,on,això sí,envia unes paraules. al mig del grup. la persona que ens pertany una mica a tots i Únicament durant els anys de més èxit,quan 4.Sofia Esteban i Carme que per això a tots nos interessa.»4 el reconeixement públic fa que sigui recla- Mas,«Caterina Albert- Dolors Monserdà.Deu mada,accepta de participar en algun acte, anys de relació episto- com ara presidir els Jocs Florals de 1917,o lar»,dins Actes de les Pri- meres Jornades d’Estudi d’entrar a formar part de l’Acadèmia de sobre la Vida i l’Obra de Bones Lletres de Barcelona,l’any 1923.Esta- Caterina Albert i Paradís «Víctor Català»,a cura bleix,en canvi,múltiples relacions literàries d’Enric Prat i Pep Vila, amb altres escriptors o escriptores a través Barcelona,Publicacions de l’Abadia de Montser- sobretot de la comunicació epistolar i,en rat,1993 (Biblioteca menor grau,d’alguna visita privada. Abat Oliba,118).

34 Caterina Albert:retrat d’un personatge Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 35 lo repòs i la tranquil·litat de la vida retreta i Es manifesta,en definitiva,com una dona M’interessa tot. algunes cartes.Els temes de les seves refle- sentir horror pels esclats sorollosos i pel dir de casolana,tant en el seu paper privat de Cate- Sempre m’ha interessat tot xions són especialment la vida i l’art,el femi- la gent,i hauria sigut probablement un pagès rina Albert,la dona que accepta totalment nisme o la situació de la dona i la societat,i l’e- complet,pràctic,casolà i aferrat al terra,si no els condicionaments de la família i la classe Concha Alós recorda aquestes paraules,que ducació,que entén com un element essencial corressin per les meves venes algunes gotes social,com en el de l’escriptora Víctor Català, havia sentit per boca de l’autora durant una per a la regeneració de la societat,tal com es de sang italiana i francesa,a les que atribueixo basat en la solitud i la independència.I,fins i entrevista que li havia fet poc temps abans de desprèn d’aquestes paraules pronunciades al jo mes devocions per l’art i aqueixa mena de tot,en la cohesió dels dos papers,com una morir,en l’article «En el primer aniversario discurs dels Jocs Florals:«En efecte,la criança, doble personalitat de la que naixen mon dona que estableix el contacte amb el món a de la muerte de Víctor Català.Sus palabras y l’educació,és lo veritable segell,la norma suplici i les contradiccions de mon caràcter.» través d’un filtre,el de l’art.Una mena de vin- sus objetos»,publicat a la revista Canigó el característica de la vida civil [...] Car no hi pot culació amb el món que explica el fet que gener de 1966.Joan Oller i Rabassa,en la haver civilitat sens criança,no hi pot haver Una família que,per una altra banda,li dóna, moltes de les seves relacions literàries siguin seva Biografia de Víctor Català,5 reprodueix home civil,és a dir plenament civilitzat,sens dins de casa,la llibertat i la intimitat suficients a través de la comunicació epistolar i que textualment les paraules següents,adreça- que sia plenament educat.» per satisfer les seves inquietuds artístiques, extrema i escenifica al final de la seva vida des a l’agrupament de daines que s’ha posat facilitant-li un estudi a les golfes de la casa. quan viu pràcticament reclosa a casa i es el nom de Víctor Català i que la visiten el dia També entén el feminisme com una forma És el «Mon niu» o «Ma cambra blanca» que mostra allitada,però,en canvi,està al corrent 5 de desembre de 1965:«Tinc 96 anys.A les d’intervenció per a la regeneració del conjunt descriu a les proses que,amb aquest títol, de tot per les cartes i els diaris. portes de la mort tot m’interessa com quan de la societat,com una altra educació.Malgrat

Jardí de la casa pairal publica dins l’apartat d’«Intimitats» del era jove.Oh,jo pogués seguir-les,a vostès.» que no s’implica directament en la lluita femi- de Caterina Albert. volum Mosaic. nista d’altres escriptores com Dolors Mon- Aquestes paraules ens remeten,sens dubte, serdà,Maria Domènech o Carme Karr,admira a la pluralitat d’interessos de Caterina Albert i comparteix la seva preocupació per la situa- i a la diversitat d’activitats culturals i artísti- ció de la dona,com fa palès en el discurs dels ques a què es dedicà,de les quals va deixar Jocs Florals,on distingeix el feminisme radical mostres interessants i en va parlar nombro- d’alguns grups de fora,referint-se a les sufra- ses vegades:el folklore,l’arqueologia,el gistes,del feminisme que ella anomena «racio- dibuix,la pintura,l’escultura i la literatura, nal»,que identifica amb el moviment català de amb tota la seva varietat de gèneres. les escriptores esmentades.

Caterina Albert,però,ha parlat poc de les Hi ha alguns aspectes,presents en la vida pri- seves idees polítiques i de la seva visió de la vada de Caterina Albert i en l’escriptura de societat.En aquest aspecte,la dualitat de la Víctor Català,que cohesionen el personatge: seva personalitat s’accentua.Així,queda molt la llengua catalana i la vinculació emotiva amb remarcada si comparem el comportament els paisatges de la seva terra,l’Empordà.L’ex- social de la dona,Caterina Albert,amb els pressió en llengua catalana,arrelada en el gust missatges que es desprenen de l’obra de Víc- per la llengua,i la ubicació de la seva obra en la tor Català.Com diu Aurora Bertrana en el realitat més propera,per la vinculació a la text que ja he esmentat:«Caterina Albert no terra,són dos trets d’identitat de Caterina parlava d’amor ni de política.D’amor,perquè Albert en els quals se sosté l’obra de Víctor era fadrina i les fadrines no n’han de saber Català,amb comptades excepcions.Així,la res,de l’amor.De política,perquè no tenia llengua catalana esdevé una opció estètica idees polítiques.Una senyora de sa casa no com a llengua de creació i una opció personal n’ha de tenir i ella no en tenia.» d’afirmació nacional,especialment remarcada en alguns moments de la seva vida,com ara Malgrat que l’escriptora es resisteix també a durant la postguerra quan es manifesta en expressar les seves idees cara a cara,hi ha favor del català davant la prohibició franquista. alguns textos on Víctor Català deixa veure,o Hi ha un text clau que exemplifica aquesta fins i tot aboca directament,el seu pensament posició.Es tracta del «Post-scriptum» o segon

5.Barcelona,Rafael i la seva ideologia.Es tracta dels dos discursos pròleg destinat al seu volum de contes Retablo Dalmau editor,1967. que va pronunciar en les poques ocasions (1944).7 En aquest text,que no pogué ser 6.Tots aquests textos que acceptà una participació pública,el dis- inclòs al volum per prohibició de la censura i estan aplegats en el volum d’Obres curs de presidència dels Jocs Florals de 1917, del qual es va fer una edició privada i clandes- completes,ja citat. De civisme i civilitat,i el d’entrada a la Reial tina,Víctor Català explica la seva opció per la 7.Barcelona, Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, llengua catalana,expressa la seva perplexitat Ediciones Mediterráneas, l’any 1923.A aquests textos cal afegir el recull davant la por que provoca el català i manifesta 1944. de proses literàries titulat Mosaic (1946)6 i la fidelitat a la llengua pròpia.

36 Caterina Albert:retrat d’un personatge Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 37 obra literària,on sovint hi ha referències a la És que pot tenir límits cultura popular —goigs,aplecs,rondalles, l’obra de l’artista? costums...—,com podem comprovar magníficament en la novel·la Solitud. En l’entrevista que l’any 1926 li va fer Tomàs Garcés,Caterina Albert defensa amb Hi ha encara un altre objectiu que motiva la aquesta interrogació retòrica la seva llibertat dedicació de Caterina Albert a la recerca i creativa sense límits.11 Una llibertat indis- conservació de la cultura popular:la voluntat pensable per a la seva necessària autenticitat, de salvar les paraules.Per això es va dedicar a que podem fer extensiva a la creació artística fer un recull de dites i adagis,aplegats o en general i,més concretament,al dibuix,la inventats per ella,que continguessin paraules pintura i l’escultura.Durant un temps conrea en perill de desaparició.Una part d’aquest aquestes activitats al mateix temps que l’es- recull ha estat publicat pel nebot de l’escrip- criptura;finalment,però,les abandona en 10.Barcelona,Edicions tora,Lluís Albert,amb el títol de Quincalla,10 favor de la narrativa,on és perceptible,tan- 62,2005. el mateix nom que figura al quadern on l’au- mateix,la seva sensibilitat de pintora,sobre- 11.Vegeu Víctor Català, Obres completes, op.cit. tora els anotava. tot en les descripcions de paisatges.En 12.Enric Tubert i efecte,els paisatges enfocats des de l’ull de Canada,«Víctor Català La multiplicitat d’interessos i la vinculació a la l’autora reflecteixen una gran habilitat des- i les arts plàstiques», dins Actes de les Prime- terra també porten Caterina Albert a criptiva,un domini dels enquadraments,del res Jornades d’Estudi sumar-se al conjunt de persones interessa- llenguatge i dels colors i la llum;en definitiva, sobre la Vida i l’Obra de Caterina Albert «Víctor des en la recuperació arqueològica d’Empò- una gran sensibilitat artística i la capacitat d’a- Català», op.cit.Vegeu rion.Amb la finalitat d’excavar i estudiar les plicar a la literatura les tècniques,el llen- també Enric Tubert i Canada,«Caterina restes arqueològiques,Caterina Albert com- guatge i l’expressivitat de les arts plàstiques. Albert,dibuixant i il·lus- pra un camp dels voltants d’Empúries i es tradora»,dins II Jorna- Ermita de Santa Caterina, Amb el paisatge també estableix aquesta El sentiment per la terra i per la llengua moti- des d’Estudi Vida i Obra lliura a la tasca de dibuixar,descriure i classifi- Enric Tubert,que ha aclarit l’aportació de a prop de l’Escala. doble vinculació,és a dir,l’opció estètica i l’afi- ven també altres interessos de Caterina de Caterina Albert i Para- car les peces que troba.De la col·lecció que Caterina Albert a les arts plàstiques a través dís (Víctor català),1869- nitat personal també s’acorden.La realitat, Albert:el folklore i l’arqueologia.Les seves 1966, op.cit. va arribar a tenir,no en queda gairebé res a de l’estudi de les obres que se’n conserven, que en la seva literatura,segons afirma,ha de activitats de recerca en aquests camps,tot i l’Arxiu-Museu Víctor Català que la família ha ha assenyalat una evolució que s’inicia amb ser propera perquè pugui ser autèntica,s’i- que,fins ara,no han estat gaire conegudes, creat a l’Escala,únicament un bloc on dibuixà els dibuixos infantils de quan Caterina Albert dentifica amb una geografia,i la geografia,amb són meritòries i testimonien el seu compro- una gran quantitat d’objectes.La col·lecció va tenia set anys.12 Aquests dibuixos,que l’au- la terra pàtria.Així ho formula al discurs d’en- mís amb la cultura pròpia. ser confiscada l’any 1936 i actualment bona tora qualifica com la seva prehistòria artística trada a l’Acadèmia de Bones Lletres,on esta- part de les peces es troba al Museu Arqueo- en un article inclòs a Mosaic,titulat «Les pin- bleix una relació geogràfica amb el seu ante- Caterina Albert segueix la tradició familiar lògic de Montjuïc. cessor,l’empordanès Frederic Rahola,a qui de recollir cançons,rondalles i dites,sobretot dedica una bona part del discurs i on,amb del folklore empordanès,però no es consi- Dibuixos de Caterina Albert unes paraules que ens poden fer recordar dera pas una especialista en aquest àmbit, on apareixen troballes l’article de Joan Maragall «El sentiment de sinó una simple afeccionada.Per això,quan arqueològiques que havia fet a Empúries. pàtria»,8 afirma:«Perquè el sentiment de el folklorista Rossend Serra i Pagès li demana pàtria ve a ésser com un joc de cercles con- de participar en algunes activitats,se n’ex- cèntrics que van,naturalment de menor a cusa,tot i que no nega mai una col·laboració major,tancant-se els uns als altres i abraçant i indirecta i puntual.Així,fomenta o impulsa 8.Joan Maragall, contenint,sempre amb figura complexa i per- accions que contribueixin a la recuperació Obres completes,I, fecta,de lo més pròxim a lo més llunyà,des del folklore,com per exemple va fer quan Barcelona,Ed.Selecta, 1970 (Biblioteca del clos de la pròpia llar –petit cercle central– l’any 1922 Salvador Raurich va voler restau- Perenne,4). al de la pròpia vila,la pròpia comarca,la pròpia rar a Torroella de Montgrí la dansa del con- 9. Aquesta carta,jun- nació,la pròpia raça...I com més es va reduint i trapàs.En aquesta ocasió,Caterina Albert va tament amb una del dia 1 de desembre de estrenyent el cercle,tant més es condensa i oferir un premi als més vells de la rodalia de 1908 i una altra del 22 intensifica la substància originària que enclou i l’Escala que en recordessin la tonada. de febrer de 1927,ha estat publicada en Pep tant més pura i activa n’esdevé l’essència Vila,«Tres cartes de resultant de la compressió sentimental.Així Aquest interès pel folklore,que,en una carta Víctor Català al folklorista Rossend Serra i per a en Rahola i per a mi,l’Empordà ha sigut a Rossend Serra i Pagès del 4 de juliol de Pagès»,Fulls d’Història el punt d’eternitat generador de tot lo bo i 1906,considera «el millor estudi psicològic Local (l’Escala;gener- febrer de 2000),78. tot lo bell que coneixem.» del poble»,9 és perceptible també en la seva

38 Caterina Albert:retrat d’un personatge Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 39 tures rupestres»,eren fets a les cobertes fer al seu pare el dia de la seva mort:«Don mon cor les coses del món,vaig ensopegar- Després de publicar el volum de Drames d’algun llibre escolar,als marges d’algun qua- Lluís Albert de cos present» (1889). me a fer-ho per la quarta banda;i com els rurals (1902),l’autora es decanta per la dern o,fins i tot,a la paret del menjador de Comença a mostrar una gran habilitat en l’ús mosaics de camper daurat i brunes policro- narrativa,amb la qual se sent còmoda i casa,fet que comportà,com ella mateixa de la llum i de l’ombra,que,juntament amb el mies van plaure’m per llur severitat i llur segura tant pel que fa a les temàtiques com al explica,un disgust familiar,però també l’o- domini de la tècnica del dibuix,és perceptible noblesa,exempta de blanes voluptats.» domini de la tècnica i del llenguatge.14 De fet, ferta per part de l’àvia d’una paret al jardí per en les il·lustracions que féu per al seu primer ja no publica cap més llibre de teatre,segura- poder dibuixar lliurement. volum de narrativa,Drames rurals (1902). ment per la impossibilitat de veure represen- El que a mi em temptà tades les seves obres,i només un altre de Un moment clau en la seva trajectòria artís- Ella mateixa vincula aquesta opció estètica a fou el vigor del clarobscur poesia,el Llibre blanc-Policromi-Tríptic (1905), tica són els anys 1883-1884,quan rep a casa la seva sensibilitat,al seu ull artístic,com tot i que,al llarg de la seva carrera literària, mateix les classes del pintor Félix Antonio explicita molt clarament al pròleg del seu Amb aquestes paraules dirigides a Narcís encara apareix algun poema seu en publica- Alarcón,contractat pel seu pare.Aquest la segon volum de narracions,Ombrívoles Oller en una carta del 15 de gener de 1903, cions periòdiques. introdueix sobretot en la pintura de retrats, (1904),amb aquest símil:«El cor humà és Víctor Català deixa clar que la potència del cla- però ella sent,en canvi,una gran passió pel com una casa a quatre vents:per tres hi dóna robscur motiva la seva preferència per la Malgrat la distància cronològica que separa dibuix del natural.En són mostres els dibui- ara el sol,ara l’ombra,però el quart està narrativa rural.La tempta,doncs,«el vigor del les obres i alguns silencis obligats pels atacs xos d’actituds dels animals domèstics de casa reservat a l’ombra exclusivament.Els que clarobscur [...] que veig en l’ànima esquerpa del dels noucentistes,la Guerra Civil i problemes seva,de detalls del paisatge o del seu entorn guaiten pels primers veuen quadres alegra- poble terrassà,en aquesta immensa pedrera de salut de familiars i personals,les caracte- més immediat,com la casa o el jardí. dors,sadolls de vida:no tenen taques fortes, de la que tantes estàtues es poden treure,tant rístiques de la seva narrativa són gairebé perquè fins les notes fosques hi són assoleia- més potents quant més cantelludes.»13 invariables,com ho és la seva identificació Caterina Albert completa la seva formació des i calentes de les plenes resplendors.Mes amb l’estètica del clarobscur.No obstant artística,a partir del 1884,amb les visites a qui se’n va a guaitar pel darrer costat,topa Es tracta,en definitiva,d’una estètica percep- això,no vol ser encasellada i no tanca mai la exposicions durant les seves estades a Bar- amb visions ombrívoles,ombrívoles d’ombra tible en la major part de l’obra narrativa de possibilitat de fer algun dia una obra des celona i,més endavant,amb els viatges per freda,verge de passats anorreaments.També Víctor Català,en la majoria del teatre i,fins i d’una altra òptica,d’acord amb la seva volun- Europa;també pren lliçons d’escultura al n’hi ha de sol en aquestes visions,però és tot,en algunes poesies.Amb els dos últims tat de no sotmetre’s als dictats de la moda o taller de Josep Carcassó,deixeble dels ger- llunyer,darrere de tot,com el fons d’or dels gèneres,per als quals demostra una gran dels corrents generals,tal com afirma al pòr- mans Vallmitjana.En aquesta època es deixa mosaics bizantins,sobre la bella i planera uni- passió,inicia la seva vida pública d’escriptora, tic de Caires Vius:«Dogma,escola,codi,con- influir per tota mena de corrents nous –l’im- formitat del qual destaquen per obscur les si bé,paradoxalment,els acaba deixant en un junt de regles preestablertes dins una esfera pressionisme,el primer cubisme...–,tot i que figures i accidents dels primers termes.Jo, segon terme poc després d’haver aconseguit de creació vol dir limitació,que equival a continua encara pintant retrats com el que va quan vaig començar de guaitar a través de l’èxit amb la narrativa. minva,la minva a decadència i la decadència a traspàs,mort.»15 Comença a escriure de molt jove,sembla Caterina Albert al seu 13.Vegeu Víctor Català, que assajant tots els gèneres.Les seves pri- En termes generals,la narrativa de Víctor estudi,ubicat a l’antic Obres completes,op.cit. meres temptatives literàries conegudes són Català tracta històries tràgiques,majoritària- graner de la casa pairal. 14.Dins d’aquest L’Esquella de la Torratxa gènere,va publicar set poesies que envia a ment del món rural,que enfoca des de l’òp- reculls de narracions amb el pseudònim de «Virgili Alacseal»,ana- tica pessimista i fatalista,contrastades per la breus (Drames rurals, 1902;Ombrívoles,1904; grama de «La Escala».És amb una poesia, plasticitat de les pinzellades del paisatge,els Caires vius,1907; «Lo llibre nou»,i un monòleg teatral,La infan- efectes visuals i la bellesa de les imatges. La Mare-Balena,1920; ticida Contrallums,1930;Vida ,que es presenta i és premiada als Jocs Significativament,la majoria dels seus títols mòlta,1949,i Jubileu, Florals d’Olot l’any 1898.L’any 1901 publica es refereix al clarobscur,a la tragèdia i al 1951) i dues novel·les El cant dels mesos Jubileu (Solitud,1905,i Un film, un llibre de poemes, ,i un dolor;únicament se n’aparta ,que 3.000 metres,1926). de monòlegs teatrals,Quatre monòlegs,al podria fer pensar en el canvi promès,però Cal afegir-hi l’antologia Marines (1928),que pròleg del qual fa una defensa del gènere. la majoria de les narracions integrants del conté,com si fossin recull ho desmenteixen.Els seus llibres narracions,els dos únics capítols del que havia inclouen històries que mostren les tensions de ser la novel·la Calze de l’individu en un món hostil,i en casos més d’amargor,i Retablo (1944),recull de narra- concrets la problemàtica de la dona davant cions en castellà,algu- el context social,amb un especial interès pels nes traduïdes per la mateixa autora,i d’al- mons interiors que enfoca des de l’aprofun- tres per Mari Luz Mora- diment psicològic o bé contraposant la duali- les,que havien aparegut a principi dels anys tat entre l’aparença externa i el món interior. trenta en algunes publicacions periòdi- ques de Madrid. 15.Vegeu Víctor Català, Obres completes

40 Caterina Albert:retrat d’un personatge Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 41 Els temes i els personatges,sobretot els Això és tot lo que sé de mi femenins,més rics i complexos,són els nuclis d’unes obres que,des d’un punt de vista for- Aquestes paraules tanquen les notes biogràfi- mal,defugen tot allò que no és essencial i que ques que Víctor Català va enviar a Francesch podria fer disminuir l’efecte dramàtic.La bre- Matheu en una carta del 15 de juliol de 1913; vetat i la concisió són especialment notòries aquestes notes reflecteixen,evidentment,la en les primeres obres;a mesura que passen imatge de Víctor Català que la mateixa autora els anys perden una certa centralitat a favor volia projectar:«Notes biogràfiques? Que d’un major aprofundiment psicològic i una vaig néixer a l’Escala,que m’agradà escriure major recreació en el paisatge. de molt joveneta,que’m vaig formar a la bona de Déu,deixant parlar a l’instint lliurement, Molt poques vegades Víctor Català intenta sens mestres ni apriorismes de cap mena abandonar la narració breu,i els intents que (per lo que no sóc ni pretenc ésser més que fa o bé són projectes frustrats,com el que un “amateur”),i que m’agrada l’honrada cla- havia de ser la novel·la Calze d’amargor, redat de sentiment,concepte i expressió del o bé són narracions publicades com a poble,dels clàssics i dels místics...» novel·les curtes.Només podem parlar, doncs,de dues úniques novel·les:Solitud Així,quan han passat més de cent anys des (1905) i Un film,3.000 metres (1926).Es que l’autora va optar per separar la vida pri- tracta,a més,de dues novel·les que,segons vada de la vida d’escriptora,i després de confessa l’autora,van sorgir a partir d’un veure que mantingué la dicotomia durant projecte inicialment de menys abast.Així,va tota la seva llarga trajectòria vital i literària, planificar Solitud com un drama rural ampliat podem entendre Caterina Albert / Víctor i,pel que fa a Un film,3.000 metres, ella Català com un personatge global que cohe- mateixa afirma que li anava creixent a siona una disjuntiva vital representada per mesura que l’escrivia. l’escriptora,identificada amb el pseudònim de Víctor Català,i la dona,Caterina Albert, La narració de les històries és formalitzada amb una vida privada,familiar i social al amb una gran riquesa lingüística,basada marge i complementària alhora de l’escrip- sobretot en la varietat lèxica i també dialectal tora.Perquè Víctor Català,evidentment, i de registres.I també amb un estil suggestiu i prové de Caterina Albert,de la necessitat plàstic,que es concreta en el predomini dels que té una dona intel·ligent,sensible i rebel contrastos;els efectes visuals,ja esmentats, de ser autèntica enfront dels condiciona- de llums,ombres i colors;els efectes sonors ments que la societat en general i el seu cer- a base sobretot d’al·literacions;l’impressio- cle en particular imposen a les dones.I pot- nisme d’algunes descripcions de paisatges; ser,fins i tot,de la necessitat de fer un salt les intensificacions,i les comparacions,múlti- davant la impossibilitat d’acabar de trencar ples i variades,de les més tòpiques a les més com a dona amb els propis prejudicis. creatives,amb les quals es produeixen cops d’efecte destacables.

En definitiva,es tracta d’unes obres que mostren la capacitat narrativa de Víctor Català,la sensibilitat artística de Caterina Albert i la rebel·lió de la dona.I és que en el fons de l’obra de Víctor Català hi ha la protesta de Caterina Albert.Tal com diu a Joan Maragall en una carta del 19 de febrer de 1903:«Jo de tots mos dolors ne trec més vigoritzat un secret impuls de protesta i més definida la tendència a l’acció enrunadora,que és potser lo que constitueix lo subsòl de mon caràcter.» Manuscrit del capítol segon de Solitud.

42 Caterina Albert:retrat d’un personatge Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 43 4 MariaAntònia Salvà i les seves contemporànies Lluïsa Julià

Maria Antònia Salvà als anys 30. La primera poeta moderna les expectatives de professionalització que Salvà de jove,aproxi- devien guanyar)»—,i s’aboca a la descripció madament entre tingué es donaren per primera vegada en 1885 i 1888. de la natura,primer sota la influència dels Nascuda l’any 1869 a l’illa de Mallorca,on va una dona.La seva ploma era requerida cons- poetes romàntics de Mallorca,com Josep M. viure fins el 1958,any de la seva mort,la tantment en les revistes de l’època,tant a Quadrado,Tomàs Aguiló o el mateix Miquel figura de Maria Antònia Salvà assenyala un Mallorca com a Barcelona,i se li obriren les Costa i Llobera,a qui freqüentava gràcies a canvi substantiu important,decisiu,respecte portes a l’edició comercial.Ja l’any 1894 un les visites que li feia el seu pare,il·lustrat com- a les poetes i escriptores romàntiques que jove Miquel dels Sants Oliver la defineix com promès amb la Renaixença;però també a l’havien precedida,com ara Josepa Massanés, a «veritable artista»,i les característiques de través de la poesia popular,tan rica i viva a Victòria Peña o Manuela de los Herreros, «sobrietat,tendresa reconcentrada,lleuge- Mallorca en aquella època i que ella,que pas- entre d’altres,nascudes en la primera meitat resa i eficàcia d’expressió» la situaven,junta- sava llargues temporades al camp,a Llucma- del segle XIX.L’obra de Maria Antònia Salvà ment amb Emília Sureda,entre les veus mas- jor o a la possessió de l’Allapassa,havia après comparteix amb aquesta primera generació culines,entre els poetes.Un apel·latiu en clara d’una manera natural per boca de la seva de dones que accediren a la cultura en l’è- oposició a la poesia escrita per dones.«Ni dida i d’altres glossadores camperoles:«Així poca moderna una mateixa situació familiar, l’una ni l’altra d’aquestes poetesses —tra- fou que sense cap pla preconcebut,comencí il·lustrada i benestant,que afavorí les seves dueixo de l’original castellà— tenen regust a rimar les impressions hagudes de l’escenari afeccions literàries,però la força,la qualitat i del sexe o de l’antic pensil,ni solen rimar flo- que em voltava,la planura vulgar en el sentit la intenció de la seva obra són pròpies d’un reta i nineta o coret i niuet,ni altres diminutius de molts,però que jo havia assimilada,justa- intel·lectual modern,d’algú que fa de la i galanies del rococó femení,cosa per la qual ment amb les manifestacions de la meva literatura la seva raó de viure. les aplaudeixo molt.» Val a dir que Oliver sols musa popular,fent-les substància pròpia, podia conèixer la poesia escrita per dones, 1.Vegeu Miquel dels retraient-les després amb tota sinceritat i La irrupció poètica de Salvà es produeix en el l’«ameno pensil»,com el qualifica,a través Sants Oliver,La literatura potser amb excessiva monotonia.»4 en Mallorca,a cura de tombant de segle XIX al XX,quan Joan Alcover dels volums dels Jocs Florals,d’alguna revista Joan-Lluís Marfany,Bar- i Miquel Costa i Llobera es consoliden com a i,sobretot,per les lectures efectuades en les celona,Publicacions de Encara cal destacar dos altres aspectes que l’Abadia de Montserrat, autors de referència,i Josep Carner i Emília vetllades poètiques i musicals que tenien lloc 1988 (Biblioteca Marian ajuden a entendre la posició clau que Maria Miquel Costa i Llobera Sureda es donen a conèixer.El reconeixe- a les cases de les famílies il·lustrades,com Aguiló,11),pàgs.230-231 Antònia Salvà ocupa en la història de la poe- va influir sobre Maria i 130-131;l’edició original Antònia Salvà. ment de Maria Antònia Salvà fou immediat,i ara les de les famílies Penya i Sureda,molt d’aquesta obra és de sia catalana moderna.Per una banda m’he de influents en la vida econòmica i cultural de l’any 1903. referir al fet d’escriure en català,en mallorquí. l’illa.En parlar de Victòria Peña (1827-1898), 2.Joan Sardà,pròleg a A diferència de les escriptores romàntiques i Maria de Bell-lloc, en els articles assagístics sobre la literatura a Salabrugas,Barcelona, indispensables per a què demà,sentint-se de la majoria,també,de poetes masculins Mallorca,Miquel dels Sants Oliver considera La Renaixença,1874; cridada a la poesia per la veu de la inspiració nascuts el segle XIX,Salvà escriu en català des reproduït dins Maria de que tot i el seu talent,no aconsegueix sortir Bell-lloc,Llegendari,edi- que clama dintre d’ella poderosa,trobe en del primer moment.Coneixia la tradició cas- de la categoria de «poetessa per entrar fran- ció de Joan Armangué, ses facultats intel·lectuals lo desenrotllament tellana (Pereda,Bécquer o Fernán Caba- Barcelona,Publicacions cament a l’única i superior de poeta»,entre de l’Abadia de Montser- necessari per aplicar-les a la més acertada llero),com també la italiana (Manzoni) i la els quals situa Rosalía de Castro.1 rat,2004,pàgs.14-17. exteriorització dels pensaments que aquell francesa (Lamartine o Daudet),però va triar 3.Carme Riera,Entre escalf engendra?»2 sense vacil·lacions l’expressió pròpia,per a la tenebres:escriptores Que el concepte de poesia que tenia la jove mallorquines.De Manuela qual la poeta tenia aptituds manifestes.Salvà Maria Antònia Salvà era diferent del de les de los Herreros a Maria Tot i aquesta constricció,aquesta minoritza- posseïa allò que anomenem «el geni de la Antònia Salvà,dins seves predecessores romàntiques es fa evi- Memorial Paulina Pi ció que afecta l’expressió femenina tot al llengua»,una capacitat expressiva que s’ob- dent en les manifestacions de l’escriptora en de la Serra,Barcelona, llarg del segle XIX,també s’ha apuntat encer- serva en tota la seva obra poètica,com ICD,1992,pàg.70. què explícitament allunya l’expressió poètica tadament que algunes de les característiques també en les proses o en la seva abundosa 4.Maria Antònia Salvà, dels sentiments del cor,als quals es trobava lli- «Les meves tres millors del Romanticisme,com ara els components correspondència;domina els registres i s’a- gada l’expressió femenina.El 1874 Joan poesies»,Revista de irracionals i imaginatius,aquell sentimenta- fanya a conèixer i perfeccionar la llengua.5 Catalunya,65 (gener Sardà,crític de renom,també afirma que la 1931);reproduït dins lisme exacerbat o la malenconia i l’amor,van poesia de Maria de Bell-lloc (1841-1907) Josep Massot i Muntaner, ser l’escletxa que va permetre la incorpora- El concepte de poesia va canviar radicalment Llengua,literatura i es caracteritza per l’espontaneïtat dels societat a la Mallorca con- ció de la dona a la creació.3 En el cas de Maria al llarg d’un segle,entre mitjan segle XIX i mit- sentiments del cor propis del seu sexe,però temporània,Barcelona, Antònia Salvà,poeta precoç que componia jan segle XX,quan ella publica el seu darrer Curial i Publicacions de també assenyala que les causes d’aquesta l’Abadia de Montserrat, des de ben jove,es produeix un pas enda- poemari.Salvà no s’estanca,la seva poesia situació deriven de la posició de la dona en 1993 (Textos i Estudis de vant.Salvà abandona conscientment les descriu aquesta evolució,el pas de la poesia Cultura catalana,29), l’organització de la família i de la societat,i no pàg.111. manifestacions intimistes —«ja en la meva més descriptiva,basada en la contemplació de les seves capacitats intel·lectives:«La raó 5.Per a aquestes qües- joventut defugia certs aspectes de poesia de la natura i el camp,a una essencialització n’és òbvia:on pot la dona adquirir,dada la po- tions,vegeu les memòries femenina de l’època,encara romàntica.“Mon progressiva,a una interiorització produïda en de la poeta publicades sició que en l’organització de la família i de la amb el títol d’Entre el cor,mon pobre cor”,trobava jo que estava els anys vint i trenta,que és l’època en què societat ocupa,on pot adquirir l’educació lite- record i l’enyorança. bé al seu racó,sense donar-se en espectacle Salvà consolida la seva veu poètica i és capaç Proses i memòries,Palma rària competent ni el cúmul de coneixements de Mallorca,Moll,1955. (i això que a somniar desperta,poques m’hi de descriure els seus diversos estats d’ànim,

46 Maria Antònia Salvà i les seves contemporànies Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 47 la seva subjectivitat.Josep Carner,amb qui A les donzelles de l’any dos mil Salvà va mantenir una important relació personal i intel·lectual,li escrivia el 1954:«En el Oh vosaltres,pressentides flors d’amor i gentilesa temps que ara vivim,creuen molts que l’e- que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís; moció,que carrega d’energia la imatge,no jo us endreç per aleshores,amical,una escomesa s’ha de permetre,en l’ocasió poètica,esplais que s’allunya,de mos versos dins l’esbart voleiadís. o confidències sobre la natura del sentiment, cosa que sembla més pròpia,en sa condició El seu convit,quasi trobadoresc,ha trobat d’anàlisi,d’altres ordres literaris —la novel·la, ressò en les poetes contemporànies que per exemple.» han respost,amb homenatges,reedicions i estudis,com els recitals que es van celebrar L’obra poètica de Salvà,doncs,s’inscriu en la a Barcelona i Palma els anys 1995 i 1997, Salvà exercí una influència poesia moderna del segle XX;en són bona respectivament,o en els poemes que actuen notòria sobre l’obra d’Emília Sureda. mostra els poemaris Espigues en flor (1926) i de represa i resposta a Salvà,de Marta Pessar- El retorn (1934),com veurem més endavant. rodona i Maria Mercè Marçal.7 Salvà,a més,fa d’enllaç amb les poetes posteriors,nascudes ja al primer terç del segle XX: Amb la seva vida,amb la seva obra,Salvà Clementina Arderiu,Rosa Leveroni o Palmira bastí un nou model d’escriptora,de poeta. Jaquetti,que apel·len al seu mestratge i bus- No fou senzill.Ben al contrari,Maria Antònia quen la seva complicitat.Amb Caterina va haver de lluitar contra la imatge que social- Albert,en canvi,nascuda el mateix any que ment s’atribuïa a la dona.I també contra la Salvà,mantenen un reconeixement mutu que imatge que ella mateixa es permetia dins el es va fer explícit el 1918 amb la participació de marc literari establert.Un joc d’equilibris, Caterina Albert en l’homenatge que es tri- moltes contradiccions i un camí per iniciar butà a la poeta de Mallorca i que motivà una a les palpentes.Per exemple,com guanyar breu però important correspondència entre un espai subjectiu propi,poètic,al marge elles.Escriu Albert en el seu poema de tribut: de les imatges de dona enamorada,casada i amb fills? O com guanyar un espai públic [...] d’intel·lectual sense ser titllada d’homenot? A l’alta Poetessa que llança sobre el mar Caterina Albert es va bastir una màscara la joia gloriosa de son excels cantar... protectora,la del pseudònim,la de l’escriptor A l’alta Poetessa,a qui Mallorca du afeccionat,i va viure allunyada dels nuclis d’in- com gemma en sa corona que eternament rellu... fluència barcelonins.Salvà també se’n manté Salvà de jove,aproxi- Inicis i relacions literàries. i a les tasques del camp,estretament relacio- madament entre 1885 i 6.Per a aquesta poesia, A l’alta Poetessa que en noble solitud al marge,i Llucmajor i el seu pla esdevenen Amistat amb Emília Sureda nades amb les cançons i el folklore populars. 1888.Salvà,asseguda en vegeu Maria Mercè Mar- honora així a son sexe i a son poble... una arcàdia protectora,un univers arrecerat primer terme,descansa Des de ben menuda,Salvà les coneixia i çal i Lluïsa Julià,«En entre els collidors de dansa obliqua de miralls. Salut! des d’on mirar el món,la «noble solitud» Maria Antònia Salvà i Ripoll neix el 4 de repetia de cor;amb els temps en va fer un gra de la possessió de Pauline M.Tarn (Renée Salut a la germana en pàtria i en ideal al·ludida en el poema de Caterina Albert,i l’Allapassa,al terme novembre de 1869 a Palma de Mallorca.Ter- tresor conscient.L’autora converteix els per- Vivien) - Caterina Albert de Llucmajor. (Víctor Català) - Maria que amb raigs de llum divina aclara el camí ral. això encara que en més d’una ocasió aquest cera filla del matrimoni,pocs mesos després sonatges que l’envoltaren en motiu de poe- Antònia Salvà»,dins Car- [...]6 recer constrenyís el seu verb poètic. del seu naixement mor la seva mare,una mes i elaboracions en prosa al llarg de la seva tografies del desig.Quinze escriptores i el seu món, pèrdua llargament sentida,que va propiciar vida.Una de les més emotives és la referèn- Barcelona,Proa,1998, Tant Salvà com Caterina Albert són cons- Cal no perdre de vista,però,que Salvà havia que la nena fos educada a Llucmajor,a casa cia a la dida anomenada Flauta (D’un sobre- pàgs.40-42. cients del seu mestratge,de la seva impor- d’eludir el model que George Sand havia d’unes ties,en l’entorn camperol i entre la nom),nom ben suggestiu a qui Salvà atribueix 7.Vegeu els poemes Les dones de l’any 2000 de tància en la història de la literatura escrita per deixat en la seva estada a Mallorca l’hivern de gent pagesa,que afavorí la seva passió per les el nodriment primer que l’abocà a la pràctica Marta Pessarrodona,i dones.Salvà,en concret,manifesta una pers- 1838-1839.Un escàndol ben viu i recordat a rondalles i les cançons populars.Així,la pèr- poètica,o a l’Úrsula,la serventa fadrina i glos- Furgant per les llivanyes i juntures de Maria Mercè pectiva històrica important.El 1934 Salvà l’illa.8 La poesia,doncs,havia de ser fruit de la dua de la mare és el tema que inicia la seva sadora de qui aprengué moltes cançons: Marçal,que reprèn el llança una crida a les poetes del segle XXI,vol vida honesta,moralment irreprotxable,com poesia el 1893 amb la publicació d’Orfenesa, «Sabia moltes cançons i me’n digué moltes. poema D’un cactus de Salvà. establir-hi una baula,una germanor poètica, propugnaven i practicaven els patricis illencs, o Les flors cauen...,de 1905,en què s’imagina Les que més m’agradaven,jo les escrivia,i 8.Josep M.Quadrado un lligam històric.En definitiva,posa les bases entre ells Miquel Costa i Llobera. infant absent del dolor que l’envolta: quan,per les vesprades d’hivern,després de publicà un article reivin- perquè floreixi una tradició poètica que parli «ploraven les campanes a dalt el campanar:/ passar el rosari i de sopar,després de les llar- dicatiu de l’illa,«A George Sand.Vindica- en femení: ploraven per ma mare,ja freda,sense vida,/ gues fumades amb els consegüents escau- ción» (publicat a La [...] I jo...potser somreia als braços de ma fons,la gent anava desfilant cap al sostre o a la Palma,el 5 de maig de 1841),en resposta a Un dida,/ potser també plorava,de veure gent llitera per donar part a la nit,encara N’Úrsula hivern a Mallorca (1840). plorar...» Però també hi és ben present la veu i jo quedàvem llargues hores en aquell arre- Salvà hi al·ludeix en les seves memòries. popular,lligada a la vida pagesa,a les estacions cer agombolador,remenada i altre cop al

48 Maria Antònia Salvà i les seves contemporànies Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 49 L’escriptora ofereix una evocació D’ensomnis fugissers seguint la ruta m’ha vagat d’escoltar el teu secret. bellíssima d’un món ara desapare- Oh ma terra pairal! Oh terra eixuta, que pervingueres a apagar ma set! gut,i mostra les relacions directes [...] -Delícia secreta i camperola, i cordials i el concepte ampli i per ben fruir-te ja no em cal esplai; del meu silenci fes-te’n aureola divers de la família,aixoplugada pur com un lai i dolç com un desmai.

en una casa i en una terra,Lluc- És al tombant de segle,quan Maria Antònia Salvà arriba a la trentena,que estableix el major i l’Allapassa,on havia viscut gruix de les seves amistats literàries.Miquel Costa i Llobera (1854-1922),força més gran durant segles. que ella i amic de la família,exerceix de mestre;Emília Sureda (1865-1904),quatre anys més gran,és la seva amiga més íntima;Mateu Obrador (1852-1909),Josep Carner (1884- 1970) i Miquel Ferrà (1885-1947) esdeve- caliu mig colgat de cendra,i llavors era la nos- nen els seus interlocutors literaris més tra,per haver raó de cançons i de tonades i importants,sobretot Carner i Ferrà,per de contarelles.De vegades hi agafàvem la la intensitat i la transcendència que la seva 9.Maria Antònia Salvà, mitjanit.»9 relació tindrà en l’obra de l’escriptora. Entre el record i l’enyorança, pàgs.71-72. L’escriptora ofereix una evocació bellíssima La relació amb Emília Sureda fou curta,però d’un món ara desaparegut,i per això mateix molt intensa.Es van conèixer cap a l’any 1897 d’un enorme valor cultural i històric.També o 1898 a la tertúlia de Can Mas del Pla del Rei, mostra les relacions directes i cordials i el on les dues havien estat convidades a recitar concepte ampli i divers de la família,aixoplu- versos,i des de llavors s’establí una estreta gada en una casa i en una terra,Llucmajor i relació entre elles,basada en la mútua con- l’Allapassa,on la seva família havia viscut fiança i el fet literari.La correspondència con- durant segles.Salvà se sent hereva de tot servada mostra que les seves formes de vida aquest món que ja en els primers anys de eren ben diverses.Emília es casa i la seva vida segle defineix amb estil molt personal en és molt activa.Viatja freqüentment al nord poemes com Jocs de nins (1903),L’estiu d’Àfrica i,sobretot,per Europa,des d’on (1903),Del pla (1904),El cant del llaurador escriu i compra llibres a l’amiga.Quan és a (1904) o Casa pagesa i Temps de metles, Mallorca,instal·lada a Ciutat,acudeix a múlti- aplegats el 1910 en el seu volum Poesies.Es ples compromisos socials,però és allà on tracta de poemes narratius,força allunyats tenen lloc les trobades amb Salvà.Aviat s’in- de la sensibilitat actual,però que van esdeve- corpora al grup Mateu Obrador,poeta i editor nir dels més celebrats de la seva obra,aquells de les obres de Ramon Llull.Entre 1902 i amb què es donà a conèixer en els Jocs Flo- 1904 la relació entre tots tres s’intensifica 1.Primera pàgina manus- crita del Viatge a Orient,de rals de Palma de Mallorca de 1903 i 1904,i molt.Celebren trobades literàries,que ano- Maria Antònia Salvà,escrit 1 que afavoriren que se la inclogués en l’ano- menen «cassoletes literàries»,on escriuen, arran d’un viatge que l’escriptora mallorquina va menada escola mallorquina.En els llibres llegeixen els versos i els comenten.Aquestes fer a Terra Santa el 1907. posteriors —Espigues en flor,1926,i El retorn, trobades són a la base de les composicions de 2.Salvà als anys 20 1934—,hi apareix de nou el tema,amb poe- les dues poetes premiades en els Jocs Florals del segle passat 2 3 mes emblemàtics com El poema de l’Alla- de Palma celebrats el 10 d’agost de 1904. 3.Dibuix a tinta,realitzat passa,1425-1925 o Terra pairal.El lligam Juntes pujaren a rebre el guardó,esdeveni- el 1914 per Francesc Salvà quasi atàvic amb aquella terra hi roman ment ben inèdit en la història del Consistori. i Ripoll,germà gran de l’escriptora.Reprodueix part intacte,però progressivament en descriu L’ocasió propicià la trobada amb Josep de la possessió de l’Alla- l’enderrocament i l’agonia indefugible: Carner,premiat amb la flor natural. passa,al terme de Llucmajor.

50 Maria Antònia Salvà i les seves contemporànies Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 51 La relació amb Josep Carner Poesia i traducció. ja que la situà en el centre de l’activitat Salvà no abandona el paisatge dur i agrest de La consolidació de l’obra poètica del Principat.El mateix Josep M.de l’interior de l’illa.Torna a ser ben present en el va facilitar la recepció de Maria Sagarra escrivia:«Aquesta traducció és per poemari El retorn (1934),sens dubte el seu La relació amb Josep Carner va facilitar la a mi una de les més belles gestes de la nostra llibre més compacte i madur.Després de la Antònia Salvà a Catalunya.Carner, recepció de Maria Antònia Salvà a Catalunya. poesia.Mireia sortia de les mans de Maria guerra,Salvà publica els volums de la seva Carner,que sempre va vetllar per l’obra de la Antònia tan pura i tan salvatge com el obra completa,que s’inicia amb Cel d’hora- que sempre va vetllar per l’obra de mallorquina,volia incorporar-la al programa poema provençal.» baixa (1948),un volum llavors encara inèdit,i noucentista.Són anys de gran relació entre conclou amb Lluneta del pagès (1952),on hi la mallorquina,volia incorporar-la poetes catalans,amb Carner entre ells,i Durant les dues primeres dècades del segle, ha,tancant el cicle vital i poètic,algunes de les mallorquins,amb constants viatges i projec- Salvà es llança a la traducció d’una manera seves composicions més primerenques.És al programa noucentista. tes,conferències i col·laboracions.Des de quasi frenètica.A banda de Mistral,prepara un moment difícil,però l’ajut del fidel amic i 1905 Carner planeja publicar un llibre de altres traduccions importants,com un nom- poeta Miquel Ferrà permeté superar la cen- poemes de Salvà a l’editorial Gili de Barce- brós recull de Giovanni Pascoli que ha restat sura.13 El darrer volum,on recull,en una lona,i insisteix a proposar-li que tradueixi 12.Giovanni Pascoli,Poe- inèdit fins fa poc;12 Les geòrgiques cristianes prosa molt bella,reflexions literàries i anota- sies,traducció de Maria Mirèio de Frederic Mistral.Però Salvà volia Antònia Salvà,edició de de Francis Jammes,publicades el 1918,o la cions autobiogràfiques molt importants per donar-se a conèixer a Mallorca sota els auspi- Miquel Edo,Cabrera de traducció del llibre de sonets de la poeta entendre la seva obra és el ja esmentat Entre Mar,Galerada,2002 cis de Costa,de manera que va deixar passar (Líquens,3). Andrée Bruguière de Gorgot,Dans les ruines el record i l’enyorança,publicat l’any 1955. el temps davant l’exasperació de Carner.En 13.Francesc Lladó i Rot- d’Ampurias (1918),avui introbable.I,encara, La influència de Salvà és notòria en l’obra de contrapartida,accedí a traduir part dels poe- ger,«Polèmica entorn a en prosa,Els promesos,la llarga novel·la d’A- El 1957 Carner revisa l’obra de Salvà i en l’edició de les obres com- Sureda,encara que de tarannà més romàntic mes inclosos en el recull Lis isclo d’or de Mis- pletes de Maria Antònia lessandro Manzoni,publicada els anys 1923- prepara una antologia que l’actualitza.Al prò- i d’escriptura encara espontània.Emília,però, tral,nom que després va ser adoptat en una Salvà (1944-47)»,dins 1924.Tot i això,va ser amb Mistral,«el més alt leg apunta que Salvà converteix la natura en Lectures de Maria Antònia morí el 4 de novembre de 1904.S’escapçava col·lecció poètica encara viva a les Illes.No va Salvà,Barcelona,Publi- cantor de les pastories i altres adorables rus- un alfabet dòcil a les seves emocions.I,certa- així una de les relacions literàries més interes- ser fins la primavera de 1907,després d’haver cacions de l’Abadia de ticitats»,com el qualifica la poeta,amb qui va ment,molts dels seus poemes deixen entre- Montserrat,1996 sants de la literatura del moment,caracterit- tornat d’un viatge a Orient que va fer amb (Col·lecció Miquel dels establir una major sintonia,sobretot per la veure un ric univers interior que traspunta a zada per l’amistat entre dues dones poetes. Costa,que va concloure dos llibres,publicats Sants Oliver,3). similitud amb el paisatge i la vida descrits. través d’alguns elements de la natura.La seva En la llarga complanta per l’amiga morta,des- simultàniament el 1910:Poesies,recull de obra reflecteix un ascetisme d’ascendència apareguda precisament el dia del natalici de trenta-tres poemes originals aparegut a Fotografia d’estudi realitzada lul·liana,on traspua la soledat de l’artista. el 1920 i enviada com a postal Salvà,l’escriptora hi recrea la intimitat,el fet Palma de Mallorca,i Les illes d’or,a Barcelona, humorística al poeta Miquel 10.Maria Antònia Salvà, de sentir-se compresa per algú amb qui com- amb pròleg de Joaquim Ruyra.10 Ferrà,el primer a l’esquerra. Entre floricultores Viatge a Orient,edició de partia uns mateixos interessos,i la soledat Maria Antònia Salvà és la pri- Lluïsa Julià,Barcelona, mera per la dreta. Publicacions de l’Abadia que es deriva d’aquesta mort,la qual s’eixam- Aquesta coincidència de poesia i traducció, Flor de calàpat —horror i feresa!— de Montserrat,1998 pla a mesura que passa el temps:«Sembla potser fortuïta,aviat esdevingué inseparable i diu que l’amiga per l’hort li donà, (Biblioteca Marian Aguiló,25). que Déu vulgui purificar els meus afectes més significativa de l’activitat poètica de Salvà.A i el present ella li regracià 11.Frederic Mistral, íntims de tota part material per deixar-los així partir d’aquell moment no sols es converteix amb una ploma de santa-teresa. Mireia,traducció de més vius i lluminosos.Solament dins el cercle en una poeta valorada,sinó també en una Maria Antònia Salvà,edi- ció de Lluïsa Julià,Barce- de les meves amigues,que de dolços lligams traductora de poesia de renom,en la pri- lona,Quaderns Crema, he hagut de rompre! De tres que en tenia, mera traductora reconeguda.Sobretot per la 2004 (Sèrie Gran,24). Per a les divergències una d’elles —beneita sia la seva memòria!— traducció de Mireia,l’obra més famosa del entre les dues versions, ja de bona hora me deixà per entrar dins un poeta de Provença,enllestida per Salvà a vegeu Lluïsa Julià, «Mireia de Maria Antò- claustre;a la segona,ai!,se li apagà la llum de principi de 1913,i publicada el juny de 1917 nia Salvà en la normati- l’enteniment.L’altra eres tu,ma bona i enyo- per l’Institut d’Estudis Catalans.Les vicissituds vització de la llengua literària moderna»,dins rada Emília,que tant t’ets identificada amb mi; de l’edició,amb múltiples correccions fetes Miscel·lània Joan Veny,3, i te n’ets anada...a no tornar!» sobre el manuscrit amb la finalitat de donar al Barcelona,Publicacions de l’Abadia de Montser- text una fesomia més estàndard,van ocasio- rat,2003,pàgs.191-238. El darrer homenatge a l’amiga és el volum nar molts problemes i divergències,fins a l’ex- pòstum Poesies mallorquines (1905),del qual trem que van ser una de les causes de la rup- Salvà també tenia la intenció d’escriure el tura entre Pompeu Fabra i Antoni M.Alcover pròleg.Finalment,però,se n’encarregà l’amic en el si de l’Institut.Ara ja comptem amb la Obrador,que hi subratlla la importància de versió original de l’autora,publicada de fa les cartes que Sureda havia enviat a Salvà per poc,i s’hi pot apreciar la bellesa i la riquesa de a la confecció del volum:moltes de les com- la llengua poètica de Salvà.11 Salvà va consi- posicions,algunes fetes a proposta de l’a- derar que fou el llibre que li ocasionà més miga,li arribaren per correu. problemes,però també més èxit i notorietat,

52 Maria Antònia Salvà i les seves contemporànies Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 53 5 Les poetes del segle XX Vinyet Panyella

La Poesia (vitrall) Alexandre de Riquer, vers 1900. Museu del Teatre,Barcelona. I.Les poetes del segle xx i el sistema afavorit la incorporació de les escriptores a la A partir dels anys setanta es produeix una compten amb una tradició existent,de cons- literari català.Una introducció societat literària –Anna Maria de Saavedra, notable irrupció de la producció poètica trucció progressiva a mesura que s’incorpo- Rosa Leveroni i,de la Catalunya Nord estant femenina en el conjunt literari,amb Olga Xiri- ren a les antologies,manuals,assaigs crítics, La poesia catalana del segle XX escrita per i en un context diferent,Simona Gay– va nachs,Marta Pessarrodona i Maria Mercè diccionaris literaris.Fins que la plena integra- dones es caracteritza pel triple valor d’una desaparèixer a partir de 1939.Entre aquella Marçal com a figures capdavanteres,tot i que ció no trobi el seu espai en el procés de siste- alta qualitat,de la varietat estètica pròpia de data i els anys setanta,l’exili,la repressió,les continua existint un evident decalatge entre matització i periodització de la historiografia i la literatura dels Països Catalans en les seves dificultats i el lent desenvolupament social les escriptores i la seva visibilitat literària.Un de la crítica literària catalanes,el nostre sis- diverses etapes i de la correspondència,en van actuar de manera doblement negativa dels indicadors d’aquest fet es troba en la dis- tema literari continuarà essent incomplet i línies generals,amb els contextos de la litera- entre les dones escriptores,no només per la criminació antològica.Les antologies de poe- mancat. tura europea i universal del segle.La litera- repressió exercida sobre la llengua catalana, sia catalana contemporània considerades his- tura catalana contemporània compta amb sinó també per les dificultats de la seva plena tòriques –la de Joan Triadú (1951) i la de una excel·lent nòmina d’escriptores,entre incorporació al medi sociocultural.La invisi- Josep M.Castellet i Joaquim Molas (1963)– II.Clàssiques modernes les quals cal comptar les poetes,que la com- bilitat literària femenina,que havia començat presenten una proporció de dues o tres plementen i augmenten amb escreix.Des de a esberlar-se durant els anys trenta,va esten- dones poetes dins del conjunt de poetes Des del reconeixement de Caterina Albert les clàssiques modernes,encapçalades per dre’s de nou en l’àmbit literari fins que,indivi- antologats,entre trenta i quaranta.I,curiosa- (1869-1966) i de Maria Antònia Salvà (1869- Maria Antònia Salvà,fins a Maria Mercè Mar- dualment i una per una,l’obra de les escrip- ment,les diverses antologies publicades al 1958) en el paper de fundadores de la tradi- çal,passant per la més recent i definitiva tores va assolir una lenta presència,si no en llarg dels darrers trenta anys no incrementen ció literària femenina moderna en llengua incorporació de Mercè Rodoreda al conjunt el que podríem denominar «mercat»,sí en la proporció femenina malgrat l’augment de catalana,les poetes del segle XX que escriuen de poetes dels Països Catalans,l’interès que els productes literaris que de mica en mica la nòmina d’escriptores,tal com vaig remar- i publiquen fins al 1939 presenten la caracte- ofereixen i el conjunt de la seva obra merei- van esdevenir fites emergents.Els poemes car en la introducció a Contemporànies.Anto- rística comuna d’una decidida vocació literà- xen una consideració i una atenció de què que Rosa Leveroni publicà a Ariel o els de logia de poetes dels Països Catalans (1999). ria,d’una alta exigència de qualitat,i d’una no sempre han estat objecte,com posa de Mercè Rodoreda a les publicacions de l’exili desacomplexada manera de fer en favor de manifest la realitat historiogràfica,literària i en són un notable exemple. A principi del segle XXI persisteix,doncs, la seva integració personal en el sistema lite- Clementina Arderiu cultural que arriba fins al moment present. (1889-1976) ha estat el repte de replantejar i de refer el sistema rari.Mentre que Caterina Albert abandona La interrupció de la tradició literària femenina, el referent més cons- literari per donar plena cabuda a les escripto- l’escriptura poètica després d’haver publicat tant de les poetes L’absència de les poetes catalanes del sis- la «terra on arrelar i saba vella per a fulles catalanes. res –narradores,poetes,assagistes...–,que dos reculls (1901,1905),Maria Antònia Salvà tema literari i la manca de productes per al noves» que Maria Mercè Marçal invoca refe- converteix la poesia en l’epicentre de la seva seu estudi i d’eines per al seu desenvolupa- rint-se a Clementina Arderiu,a la pràctica producció literària i esdevé,juntament amb ment obeeixen a diverses raons.D’una va suposar la seva anul·lació com un dels Clementina Arderiu,la més genuïna repre- banda,hi ha el canvi brusc i dramàtic del teló vessants de la literatura catalana cridat a inte- sentació pública i consolidada de la dona de fons de la societat catalana abans i des- grar-se en el conjunt del sistema literari de la escriptora durant el primer terç del segle XX. prés de 1939.El context que a mitjan anys contemporaneïtat.Aquest fet explica,en part, vint i,sobretot,a partir dels trenta,amb el el decalatge que s’esdevé entre la producció Clementina Arderiu,Simona Gay,Rosa Leve- desenvolupament social i cultural de la poètica femenina i els corrents estètics i roni i Anna Maria de Saavedra configuren el Catalunya autònoma i republicana,havia generacionals,i no es resol,si més no parcial- grup de poetes més significades fins l’any ment,fins la plena integració de les dones a la 1939,juntament amb altres com Concepció societat literària a partir de la denominada Casanova,Palmira Jaquetti,Roser Matheu, El context que a mitjan anys vint generació dels setanta.Noms com els de Maria Perpinyà i Maria Teresa Vernet.Són Montserrat Abelló (1918),Felícia Fuster poetes modernes,pel que fa al seu posicio- i,sobretot,a partir dels trenta, (1921),Maria Àngels Anglada (1930-1999) nament literari i personal en el context cul- o Margarita Ballester (1942) han tardat més tural i social de l’època,i clàssiques perquè amb el desenvolupament social i temps que els seus homònims masculins han constituït el referent inicial de la litera- coetanis,com ara Josep Palau Fabre (1917), tura i de la poesia que s’ha anat produint al cultural de la Catalunya autònoma Jordi Sarsanedas (1924),Màrius Sampere llarg del segle XX.A partir de 1939 no totes (1928),Feliu Formosa (1934) o Narcís elles persisteixen en l’escriptura.La fortuna i republicana,havia afavorit la Comadira (1942),a publicar i formar part crítica i la recepció de la seva aportació fan del conjunt d’escriptors catalans contempo- que es reconeguin els seus mèrits,per bé incorporació de les escriptores a ranis.Això fa que,sovint,la producció poètica que de manera desigual.Salvà,Arderiu i de les escriptores quedi situada fora dels Leveroni formen part declarada del sistema la societat literària va desaparèixer corrents estètics i generacionals que els són literari,mentre que Simona Gay i Anna propis,amb el consegüent perjudici enfront Maria de Saavedra romanen en una relativa a partir de 1939. de les perioditzacions i classificacions esta- o total invisibilitat. blertes per la historiografia literària.

56 Les poetes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 57 Clementina Arderiu,la veu lírica El crític i poeta Joaquim Folguera la saluda Enfredorida certàmens poètics i va obtenir la flor natural de l’experiència humana com «l’exemple més pur de la poesia feme- cerco redós: als Jocs Florals de Perpinyà (1964). nina» amb motiu de la publicació de Cançons sóc estrangera Des de 1916,en què va aparèixer el seu pri- i elegies (1916).L’alta llibertat (1920) consti- com tu,com vós. Bona part de la poesia de Simona Gay cons- mer recull de poemes titulat Cançons i elegies tueix una declaració de principis respecte titueix un diàleg amb el paisatge rossellonès, a les Publicacions de «La Revista»,fins a 1973, al seu posicionament personal i,sobretot, Després,la represa és lenta.L’aparició de ben car a ella i al seu germà i ben present en en què sortia compilada l’Obra poètica,Cle- respecte a la pròpia veu poètica.Amb Cant Poesies completes (1952) assenyala la pleni- els fonaments de la lírica de tots dos,per bé mentina Arderiu (1889-1976) ha estat el més i paraules (1936) assoleix la definitiva conso- tud poètica de l’autora,on s’entreveuen que,per a Simona,és el punt d’arrencada per constant referent femení de la poesia cata- lidació;referint-s’hi,el crític Jaume Bofill i lirisme i malenconia,i on expressa amb gran a una expressió nua,simple i corprenedora lana.Segons Maria Mercè Marçal,que li va Mates parla de «simfonia domèstica»:la casa, força dramàtica,però alhora amb una del seu jo poètic,de les seves reflexions,dels dedicar un estudi tan complet com reivindi- l’interior protegit,el clos de vida...És l’obra expressió plenament serena,la seva expe- seus interrogants.Aigües vives,llibre prime- catiu per a l’antologia que va titular Contracla- on Arderiu fa més palesa la poetització de riència vital fins aquell moment de la post- renc,expressa la felicitat del clos de la llar ror (1985),el nom de la poeta «és un dels la maternitat,expressada amb un deix exis- guerra.És a dir (1958),Premi Óssa Menor, envoltat de tendresa i afecte vers els fills.La escassíssims noms femenins que,dins la poe- tencial de rerefons,sota l’aparença del vers mostra diverses tonalitats autobiogràfiques simbiosi de la maternitat troba la seva analo- sia catalana,ens ha arribat envoltat d’un cert simple i lleuger: amb to intimista:«I ja no sóc sinó una dona gia amb la terra i les fonts.Paisatge i intros- prestigi».Educada en el si d’una classe mitjana absorta,/ amb la veu i el riure que s’aturen.» pecció lírica en estreta relació són els dos estable i culta,Clementina es va iniciar en les Com salvatgina engelosida El darrer llibre,L’esperança,encara (1969), pols per on transcorre l’intimisme poètic de lletres de ben jove,a cavall del darrer ressò pel cadell, és la visió de la vida des de la senectud:el Simona Gay. del modernisme i de la poesia noucentista,i jo la vida passaria record,i també la reflexió,d’un passat cantat ho va fer amb èxit i amb una veu pròpia.Com vora d’ell... amb vitalitat i joia no són exempts,però,de A Lluita amb l’àngel la tendresa i la vida fami- en el cas de tants altres escriptors,en la seva tensió,com llegim en «La meva vida de dona liar han estat desplaçades per la soledat i la obra hi ha un abans i un després marcat per la La tensió de fons i la tendresa explícita són / ara passa un dolor viu...». malenconia,per l’enyorament d’un amor no fi de la Guerra Civil i pels anys d’exili fins que, els dos pols de la seva expressivitat;com a acomplert i pel neguit que mena l’esperit de el 1943,pot retornar a Catalunya amb el seu exemple,l’evocació de la mort del fill: la poeta «ben sola en la tenebra».El llen- marit,el poeta Carles Riba,i els fills. Simona Gay,la poesia guatge de la poeta ha evolucionat vers una I jo no la veia com a dietari sentimental dicció profundament existencial,corprene- La vida i les seves circumstàncies –amor i colpir el meu infant. dora per la seva simplicitat expressiva,tan vida familiar,guerra,exili i maduresa– consti- Entre tant llum, Segons Tomàs Garcés,l’obra de la rossello- pura com turmentada.La sortida de la crisi tueixen els quatre punts cardinals,els quatre qui l’endevinava? nesa Simona Gay (1898-1966),nascuda a Illa personal,de victòria interior en la seva parti- grans referents de l’obra de la poeta,a partir Fou la galta pàl·lida de Tet i germana del poeta Josep Sebastià cular «lluita amb l’àngel»,li fa recobrar la veu dels quals teixeix la seva pròpia concepció que em digué la mort. Pons,és un «dietari sentimental» del goig i poètica amb el retrobament de la paraula.El de la vida convertida en expressió lírica.La («Presència de la mort») del dolor en què es resumeix la vida d’una darrer poemari,La gerra al sol,és dedicat a la poesia de Clementina Arderiu sobta per la dona.Poeta,pintora i folklorista,Simona es memòria del germà poeta mort i al secret de seva aparent simplicitat i per la profunditat Sempre i ara,Premi Joaquim Folguera de casà induïda per la família amb un parent que la creació poètica que tots dos compartien. amb què tracta els elements que configuren 1938,resta inèdit fins el 1946,quan es publica gairebé tenia vint anys més,el magistrat Léon És,també,el retorn de la poeta als paisatges la vida quotidiana d’una dona del seu temps i amb més textos afegits,de guerra i exili: Gay,que li oferia una vida còmoda i estable, d’infantesa ja envellits,al retrobament del de la seva condició:una vida lliurada a la seva tal com corresponia a un alt funcionari de bosc callat i enfosquit com a espai de retroba- família,a la creativitat pròpia i al conreu del l’Estat francès que va culminar la seva carrera ment en la solitud i en la creativitat,perquè és medi literari i intel·lectual que implica a París. on rau «el misteri pregon de la callada vida». Antologia de Clementina compartir la vida amb Carles Riba. Arderiu a càrrec de Mau- rici Serrahima,publicada A Simona,per contra,l’estricta educació «L’insubstituïble valor de reserva nativa» de el 1938 dins la Col·lecció Quan Arderiu escriu «Perquè em sento dues familiar fins i tot li va negar els estudis de pin- l’obra de Simona Gay,segons expressió de Oreig.Lírics catalans. vides...» fa referència a la dualitat de la seva tura a Perpinyà.Ella va persistir en la seva Carles Riba,no ha estat prou per al ple reei- identitat literària,entre la submissió i la vocació poètica,animada pel germà poeta, ximent en el sistema literari català,en el qual rebel·lia,i al desig de bastir la seva pròpia per- amb qui la uní l’afecte familiar i la complicitat la força i la profunditat lírica dels seus poe- sonalitat,la veu poètica,més enllà de tot con- literària.Autora de tres llibres de poemes, mes han de tenir un lloc preeminent. dicionant,tensada des de la seva voluntat de Aigües vives (París,1932),Lluita amb l’àngel ser més enllà del goig i de les limitacions de la (París,1938) i La gerra al sol (Barcelona, vida familiar.Nítida,sense altres horitzons que 1956),aplegats el 1992 amb el títol d’Obra Rosa Leveroni,passió i elegia la pròpia veu.La tria de la cançó,de la tannka o poètica,Simona Gay és una de les grans del vers de tall breu com a formes poètiques absents en els tractats i antologies,per bé La poesia de Rosa Leveroni (1910-1985) és habituals semblen atorgar-li un to menor,d’ex- que Tomàs Garcés,Marià Manent i Carles potser la que millor representa la irrupció de cessiva simplicitat,que no deixa entreveure la Riba,entre altres,li van dedicar pròlegs i la poesia catalana en la modernitat i en la càrrega d’intensitat poètica que conté. monografies,va ser premiada en diversos contemporaneïtat europea.La seva obra,

58 Les poetes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 59 Epigrames i cançons (1938) i Presència i Sí,vols la calma, Tercer llibre de poemes vesa».Va ser,efectivament,fugaç,però no que publicà la rossello- però recordaries record (1952),va ser aplegada al volum Pre- nesa Simona Gay (1898- per això va passar inadvertida en les diverses sència i record (1981),i posteriorment anto- de la tempesta 1966),a la col·lecció revistes on va aparèixer.El 1928 es va llicen- Tramuntana de l’Editorial aquell respir salvatge logada en l’edició bilingüe La casa desierta y Barcino el 1956. ciar en filosofia i lletres a la Universitat de otros poemas (2000).L’edició dels seus dieta- entre la por i la joia. Barcelona,i el 1931 va ser nomenada profes- Aplec de contes de Rosa ris,Confessions i quaderns íntims (1997), Leveroni (1910-1985), sora de l’Institut-Escola de la Generalitat,on constitueix el correlat en prosa de les moti- Ella,que mai no va renunciar a la seva pròpia publicats el 1985 a la va exercir fins el 1939.Al llarg d’aquells anys col·lecció Clàssiques vacions poètiques de l’escriptora i en desco- llibertat,va mantenir la relació personal que Catalanes de l’editorial es va convertir en una prestigiosa llatinista, breix aspectes essencials. la va abocar a la solitud i a la malenconia: femenista La Sal. col·laboradora de la Fundació Bernat Metge

Edició completa i i traductora de les Heroides i les Metamorfosis Formada en l’ambient educatiu i cultural de Jardins volia pòstuma de la poesia d’Ovidi,juntament amb la llatinista Adela de Quima Jaume i tremolor d’estrelles l’Escola Superior de Bibliotecàries i de la Uni- (1933-1993),apareguda Maria Trepat. versitat de Barcelona,deixebla de Jordi en la nit clara. el mateix any de la seva mort. Rubió i Balaguer,Ferran Soldevila,Lluís Nico- Ara només espero La producció lírica d’Anna Maria de Saave- lau d’Olwer,Carles Riba i Pere Bohigas,entre la foscor dels teus braços. dra,reunida al volum Obra poètica 1919- altres,Rosa Leveroni constitueix,potser com 1929,és fruit d’una dècada que es correspon cap altra poeta del període d’entreguerres,el L’obra de Leveroni aplega la triple tradició de amb els seus anys de formació universitària. paradigma de la dona moderna,lliure i dedi- les més genuïnes representants de la passió cada a la seva professió i a la literatura.Una amorosa femenina en la lírica occidental,de Segons el P.Miquel Batllori,amic i company dona que va viure al llarg dels anys trenta la la poesia de la modernitat que parteix de la d’estudis de la poeta,«Anna Maria va ser víc- plenitud intel·lectual i amorosa amb una poesia francesa del postsimbolisme i de poe- tima alhora de la seva precocitat literària i del relació d’«amarg plaer [...] que no pot ser tes com Brooke,Eliot,Rilke o Rosselló-Pòr- seu retard universitari»,ja que per raó dels bandera sinó secret de la fruita robada».Va cel i,en darrer terme,de la tradició mitolò- estudis que havia fet a l’estranger ingressà a la ser en aquells anys que Leveroni va anotar al gica de la Mediterrània.La seva poesia és l’ex- universitat uns anys més tard que els seus seu dietari,a manera de divisa,que «l’amor, pressió de l’ideal de la joia,l’amor i la plenitud companys de generació.Lectora de Joaquim sense la literatura,no és res».Ferran Solde- que el destí i les circumstàncies malmeten i Folguera i de Josep Sebastià Pons,traductora vila va definir la seva poesia amb una exacti- desfan;llavors,la seva lírica esdevé d’una de R.M.Rilke i admiradora de Josep Carner, tud que només ell podia precisar:«Rosa,o la amarga lucidesa mai exempta de passió,de Saavedra va formar part del consell de passió».La doble experiència de l’amor clan- soledat i de malenconia;un llarg soliloqui redacció de la Revista de Poesia (1925-1926). destí i de la derrota marquen la trajectòria amarat de totes les intensitats del record. Els seus poemes són bells i contundents,una poètica de Rosa Leveroni,de manera que Elegies mallorquines,Elegies dels dies obscurs lírica treballada fins a l’extrema depuració, l’escriptura va esdevenir per a ella la salvació: o Cinc poemes desolats són alguns dels seus deutors fins a un cert punt de Carner,Fol- textos poètics més significatius. guera,Pons i Rilke:

L’obra poètica de Rosa Leveroni,que es Jo,que fóra tan bona enamorada, Rosa Leveroni constitueix,potser complementa amb la traducció de T.S.Eliot i i el cor me n’han distret,com dos ocells, Rupert Brooke,entre altres,va ser saludada l’esperança i la por.Porto tancada com cap altra poeta del període per Carles Riba el 1938 en el moment de l’a- la gàbia,plena de les ales d’ells. parició d’Epigrames i cançons,i valorada per d’entreguerres,el paradigma de Salvador Espriu,que la considerava «la més Els paisatges exteriors esdevenen paral·lels autèntica i depurada veu lírica femenina de la del paisatge interior de la poeta: la dona moderna,lliure i dedicada generació a la qual també pertanyo»,remar- cant que el que dotava de grandesa i singula- Coses amades que han fugit,rabents, a la seva professió i a la literatura. ritat l’obra de la poeta era la seva sinceritat. núvols que el vent allarga, i el pensament es romp sota les dents El pas fugaç d’Anna Maria com una fruita amarga. de Saavedra Alguns passatges de la seva obra,malaurada- L’obra poètica d’Anna Maria de Saavedra ment breu i interrompuda voluntàriament (1905-2001) ha estat qualificada per Jaume en plena florida,es decanten vers una afirma- Bofill i Ferro com «una visió que passa ràpida ció existencial que podem trobar també en per la nostra poesia per a extingir-se tot Joaquim Folguera o,més endavant,en Màrius seguit en un silenci ple d’una delicada alti- Torres:

60 Les poetes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 61 Mentre es torç com el sarment agafava la ploma,el braç em feia mal,els dits tant per la lectura de Rosselló-Pòrcel i poètica en català s’inicia ben aviat,durant els el cos meu que vibra i dansa se m’encarcaraven i la ploma saltava.Em va Gabriel Alomar com,sobretot,per l’amistat anys cinquanta,amb Altra veu (1952) i Ratlles res no em queda sinó el vent, durar quatre anys.Va ésser quan vaig comen- per a tota la vida amb el poeta Josep M.Llom- a l’aire (1956,Premi Ciutat de Barcelona),i es per enveja i per recança. çar a fer versos.» Uns versos que van entu- part,com posen de manifest diversos poe- perllonga al llarg dels setanta i posterior- siasmar Josep Carner,que li havia aconsellat mes escrits a l’illa:«La terra dels jardins / lluu ment,amb Vidre ferit de sang (1977,Premi el tempteig de la via poètica,on Rodoreda sota els regalims / és una dona nua.» L’obra Vicent Andrés Estellés),Després de soterrada III.Lírica d’afirmació va reeixir plenament.La seva producció lírica en català –és també autora d’una impor- la tendresa (1977),Poema de les quatre estava ser publicada al llarg dels anys quaranta tant producció poètica en llengua castellana– cions (1993),Elegies de pedra trencadissa L’obra literària i l’aparició pública de les poe- i cinquanta en diverses revistes de l’exili s’aplega al volum Del foc i la cendra (1953),i (1997),Quasi un poc de res (2001),com tes nascudes durant els anys d’entreguerra –Revista de Catalunya,La Nostra Revista,La també se’n recullen alguns poemes a l’antolo- també amb diverses antologies d’autor i posa de manifest l’anòmala evolució de la Humanitat– i va prendre part,amb èxit,en gia Els poetes insulars de postguerra (1951). reculls d’obra publicada (1993,1997). literatura catalana i de la literatura escrita els Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’e- Autora d’una obra reconeguda i homenat- per dones.El tempteig d’algunes d’aquestes xili (1947,1948,1949 i 1956);la seva poesia, Concepció G.Maluquer (1918-2004) és jada,Maria Beneyto,«la dona forta» que poetes en els pocs mitjans de publicació i de però,va quedar progressivament eclipsada autora d’una dilatada obra poètica editada dóna títol a una de les seves novel·les i a un projecció disponibles –la revista Ariel,la par- per l’obra narrativa,una de les més impor- entre els anys cinquanta i seixanta.Va dur a dels seus poemes més emblemàtics,parteix ticipació en els Jocs Florals de la Llengua tants de la literatura europea del segle XX,i terme una activitat literària remarcable,i va d’una profunda interrogació existencial,que Catalana a l’exili i en altres certàmens poè- no ha començat a ser recuperada fins fa ben participar als Jocs Florals de l’exili i també en expressa amb tonalitat lírica i intimista i,tan- tics,com el Premi Carles Riba–,la incipient poc temps.L’edició de l’obra poètica rodore- diversos certàmens de poesia a Catalunya. mateix,amb tota la força del desarrelament i represa editorial i la seva inequívoca i persis- diana reunida a Agonia de llum (2002) obre Publicà primerament L’àngel rebel (1956); del neguit del seu jo poètic. tent vocació literària,fan que entre els anys una important via de lectura i d’interpretació tres anys més tard,amb La creu dels vents,un cinquanta i setanta,i fins i tot més tard,es de l’escriptura de l’autora. diàleg imaginari entre els vents i la ciutat Carmelina Sánchez-Cutillas (1927),medieva- produeixi una important i progressiva eclo- «oberta als quatre límits de la pàtria»,dedi- lista i escriptora,publica diversos títols de sió de poesia escrita per dones,que consti- Les motivacions líriques de Rodoreda,més cat a J.V.Foix i amb unes paraules d’Agustí poesia,com Un món rebel (1964),Conjugació tueix la baula que uneix les clàssiques enllà dels condicionants de la immediatesa Bartra sobre la poesia de l’autora,va obtenir en primera persona (1969),Els jeroglífics i la modernes d’entreguerra i les generacions en què es va concretar el fet poètic,rauen en el Premi Joan Santamaria;el 1960 publica La pedra de Rosetta (1976) i Llibre d’amic i del darrer terç del segle XX.La característica l’estat d’ànim d’un «cor derrotat entre flors ciutat i les hores,una mena de dietari del pas amada (1980),en què ja es fa evident el deca- comuna d’una obra publicada a destemps abaltides» i en la seva radical dedicació literà- de les hores per la ciutat. latge generacional pel que fa al moment de la respecte del sistema literari i dels trets gene- ria.Món d’Ulisses,des del vessant de la vivèn- seva aparició.La veu de Sánchez-Cutillas,ben racionals fa que la seva recepció es produeixi cia de les passions i la contemplació del mite Els anys cinquanta marquen l’existència,al apreciada per Vicent Andrés Estellés,pertany de manera aïllada,amb les consegüents difi- homèric,o Albes i nits,des de la desolada País Valencià,de diverses escriptores que alhora al seu jo líric i introspectiu i a la cons- cultats per a l’enquadrament en el sistema introspecció del jo líric,juntament amb els constitueixen la fita inicial de la literatura de ciència social i col·lectiva del seu entorn. literari i la seva codificació. poemes d’Illa dels lliris vermells o Bestioles, dones en llengua catalana,com Maria Ibars, configuren un corpus d’un centenar de tex- Matilde Llória,Maria Beneyto i Carmelina L’obra poètica de Montserrat Abelló (1918), Més enllà de la continuïtat de l’obra de Cle- tos que situa definitivament Mercè Rodo- Sánchez Cutillas. Felícia Fuster (1921),Carme Guasch (1928- mentina Arderiu i de Rosa Leveroni,al llarg reda entre les més grans poetes catalanes 1998),Maria Oleart (1929-1986),Maria dels anys quaranta i cinquanta es produeix del segle XX. Maria Beneyto (1925) compta amb una Àngels Anglada (1930-1999) i Quima Jaume l’eclosió poètica de Mercè Rodoreda i de extensa producció poètica i narrativa en (1933-1993),juntament amb la d’Ester Mar- tres noves veus,com són les de Cèlia Viñas Veus emergents:Cèlia Viñas, català i també en llengua castellana.L’obra tínez-Pastor (1924),Àngels Cardona (1925), (1915-1954),Concepció G.Maluquer Concepció G.Maluquer Montserrat Vayreda Trullol i Josefa Contijoch (1918-2004) i Maria Beneyto (1925),que se i Maria Beneyto (1940),s’incorpora més tardanament a la situen entre els poetes que editen la seva poesia catalana,durant el llarg període que obra dins del respectiu àmbit generacional. Les biografies i les geografies per on transcorre entre els anys seixanta i els anys transcorre la vida i l’obra de tres poetes Els anys cinquanta marquen l’exis- vuitanta;en diversos casos és a partir que emergeixen al llarg dels anys cinquanta d’aquesta dècada que obtenen el reconeixe- La lírica de Mercè Rodoreda, posen de manifest la vitalitat de la realitat tència,al País Valencià,de diverses ment i la visibilitat que els correspon. «on l’amarguesa és goig» poètica dels Països Catalans i l’empenta i voluntat literària de les autores. escriptores que constitueixen la Montserrat Abelló,poeta i traductora de Sil- L’obra poètica de Mercè Rodoreda (1909- via Plath,Iris Murdoch,Dylan Thomas, 1983) obeeix,segons confessa l’escriptora,a Cèlia Viñas (1915-1953),llicenciada en filo- ﬁta inicial de la literatura de dones Adrienne Rich i diverses poetes anglosaxo- la impossibilitat de dedicar-se al conreu de la sofia i lletres i professora a Mallorca i Almeria, nes,publica un primer recull el 1963 amb el narrativa,que li demanava un temps del qual va conrear diversos gèneres,com la poesia,el en llengua catalana. significatiu títol de Vida diària.És el moment no disposava durant els anys quaranta,i a la teatre,la narrativa i la memorialística.L’es- del realisme social que,en poesia,constitueix impossibilitat física del gest d’escriure:«Quan tada a Mallorca la va marcar profundament, el primer moviment articulat i programàtic

62 Les poetes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 63 del panorama literari de la postguerra.El lli- Maria Àngels Anglada (1930-1999),narra- Montserrat Abelló camins remorosos de la mar (1989),que (1918),poeta i traductora bre,prologat i auspiciat per Joan Oliver,va ser dora,poeta,assagista,traductora i profunda de poesia anglosaxona. palesa la crida del món clàssic i humanístic reeditat per l’editorial feminista La Sal el coneixedora del món clàssic,és descoberta per mitjà de la lectura de Margueritte Your- 1981,data que marca la progressiva incorpo- pel gran públic l’any 1978 gràcies a la novel·la cenar;Del temps i dels somnis,des de l’admi- ració de l’autora en el medi literari que,en els Les Closes,guanyadora del Premi Josep Pla. ració a Maria Zambrano,integrat a Poesia darrers anys,l’ha homenatjada i reconeguda No obstant això,el 1972 ja havia publicat el completa (1994),i el recull pòstum Misterio- com una de les poetes més remarcables de llibre de poesia Díptic. La seva producció ses fruites (2004),constitueixen un corpus la segona meitat del segle XX.L’obra de poètica,relativament breu,és constituïda per elaborat i diàfan en què la poeta deixa cons- Montserrat Abelló,comentada,entre altres, Kiparíssia (1981),Columnes d’hores (1990), tància dels seus motius i neguits existencials. per Maria Àngels Anglada i per Maria Mercè recull de la seva poesia escrita fins aleshores, Marçal,està formada per títols com El blat del i Arietta (1996),per bé que tota la seva obra temps (1986),Foc a les mans (1990),L’arrel literària és amarada de lirisme com a via IV.Dels setanta a fi de segle. de l’aigua (1995),Són màscares que m’em- d’expressió i de coneixement.Lirisme i Irrupcions i guanys provo (1995) o Dins l’esfera del temps (1999), intimisme no distorsionen l’alt compromís i ha estat aplegada en Al cor de les paraules de l’autora amb la humanitat i amb l’huma- La poesia femenina dels anys setanta i vui- (2002),recopilació que abasta els poemes nisme,aspectes que caracteritzen la totalitat tanta irromp en diverses direccions.D’una escrits entre els anys 1963 i 2002.La seva és de la seva literatura.Tan aviat tracta de la banda,es produeixen les condicions idònies posteriorment.La seva és una poesia marca- una poesia nua,expressiva i contundent,ara llibertat i el compromís de les dones poeta perquè un seguit de poetes,nascudes dels dament reivindicativa dels posicionaments una obstinada «lluita contra el silenci» de la –«Convidar les poetes és cosa perillosa», anys trenta endavant,trobin el medi adient feministes traslladats a la individualitat de la vida quotidiana,adés la recerca de les seves afirma al poema «Senyal de perill»–,com per publicar la seva obra de manera conti- dona i de les seves circumstàncies vitals. pròpies arrels per fer emergir la veu poètica evoca «la recança del cor» a «El Jardí de nuada,sempre dins de la relativa precarietat amb tota la seva força i en tot el seu abast. Micol» o descriu la creació poètica com una de les edicions de poesia –les col·leccions Olga Xirinachs (1936),escriptora dotada Des de l’intimisme com a fruit de la intros- cerca a «El bosc» on la poeta «s’ha esgarrin- dels Llibres del Mall,L’Escorpí i l’Óssa Menor, d’un agut sentit de l’escriptura i de l’art total pecció,la poesia de Montserrat Abelló cons- xat entre els garrics la roba,/ la pell i el cor». entre d’altres,afavoreixen la consolidació i professora de piano,compta amb una obra titueix una apassionada pràctica literària en La poesia de Maria Àngels Anglada,lírica i d’un cert catàleg i permeten l’existència vasta i guardonada en múltiples ocasions –en favor de la vida i de la llibertat de l’ésser. cívica,és la poesia de la tendresa i de la com- d’una oferta poètica diversa. poesia és mestra en Gai Saber i guanyadora passió,i aquesta és la seva principal aportació del Premi Carles Riba–,que transcorre per Felícia Fuster (1921),pintora,traductora –de a la poesia europea contemporània. Entre les poetes d’aquest període,cal remar- diversos gèneres i tendències,inclosa la Margueritte Yourcenar i de poesia japonesa– car l’obra de l’escriptora i professora rossello- novel·la negra,la memorialística i els llibres i poeta,va ser presentada per Maria Mercè El lirisme extrem amb què l’ésser i el paisatge nesa Renada-Laura Portet (1927),que al llarg per a infants.La seva obra poètica configura Marçal quan va quedar finalista del Premi viuen entre els batecs del temps és el que dels anys noranta publica Joc de convits un corpus delicat i contundent alhora,ama- Carles Riba amb Una cançó per a ningú i expressa l’obra poètica que Quima Jaume (1990),Una ombra anomenada oblit (1992) i rat de sensibilitat i de voluntat expressiva trenta diàlegs inútils (1984),el seu primer (1933-1993) escriu entre la recerca de l’ab- El cant de la Sibil·la (1994).Des de les terres enfront de l’existència humana i de les diver- llibre de poesia.Han seguit Aquelles cordes solut,la necessitat expressiva i l’amor.«Va ser de l’Ebre,la veu de Zoraida Burgos (1933) ha ses formes i llenguatges artístics.El seu pri- del vent (1987),I encara (1987),Paral·leles el neguit / l’aliment de l’amor./ Ara,el repòs / estat prolífica i rigorosa:D’amors,enyors i altres mer volum de poesia,Botons de tiges grises (1992),Versió original (1998) i Sorra de temps deixa el cor indefens./ Li resta poca vida.» Els coses (1971),Vespres (1978),Cicle de nit (1977),es publicà en plena producció de la absent (1998);es tracta d’un interessant con- llibres El temps passa a Cadaqués (1986);Pels (1981),Reflexos (1989),Blaus (1992),amb un generació dels setanta.Des d’aleshores no junt poètic on la recerca de l’expressivitat pròleg d’Albert Roig,i L’obsessió de les dunes ha deixat mai de prendre part en obres poè- lírica es val de la contundència de les formes (2000),constitueixen un corpus poètic que tiques col·lectives.Posteriorment ha publicat fins a arribar a una ruptura gairebé plàstica. des de l’intimisme inicial ha evolucionat vers Clau de blau (1978),Llençol de noces (1979) formes més depurades on la poesia s’acom- o Preparo el te sota palmeres roges (1980), Carme Guasch (1928-1998),narradora, pleix en la paraula nua i en la introspecció i llibres que configuren una dicció poètica poeta i professora,no publica el seu primer prospecció de les realitats fragmentades. on predomina un treball formal destinat a poemari,Amat i amic,fins l’any 1985;hi és Rosa Fabregat (1933) és autora d’una vasta relacionar contingut i formes poètiques. remarcable la influència dels poetes que obra literària,narrativa i poètica,que s’inicia a Llavis que dansen (1987),La pluja sobre els evoca per sobreviure.Posteriorment aparei- final dels setanta amb Estelles (1978),El cab- palaus (1990) i Muralla (1993) marquen xen Pràctica de vida (1993) i Interiors (1997). dell de les bruixes (1979) i Temps del cos l’evolució de la seva poesia vers la plenitud Maria Oleart (1929-1986),narradora i (1980);culmina aquesta primera etapa amb de l’intimisme humanista,a voltes malencònic, poeta,és autora dels reculls La mort i les Ancorada en la boira.Obra poètica 1953-1993 que la caracteritza. coses (1965),Enllà (1974),M’empasso pols (1994),recull de la seva producció on inclou, quan beso la terra (1983) i Versos a Anaïs a més dels ja publicats,tres títols inèdits.Car- Maria Beneyto (1925), (1989),on la veu femenina troba el seu tes descloses (1989) i Rèquiem per a una poeta poeta i narradora en català i en castellà. correlat en les inquietuds generacionals. (1999) són alguns dels títols que ha publicat

64 Les poetes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 65 Marta Pessarrodona (1941) és poeta,tra- lirisme contingut que amplifica «l’eròtica del Bruixa de dol (1979) va ser –l’ús de la sextina– i de contingut,que inci- ductora i assagista –ha elaborat,entre altres sofriment per la vellesa que no voldríem divi- un llibre emblemàtic per a deix en l’homosexualitat femenina.Sal oberta la literatura femenina. textos,semblances de Mercè Rodoreda i dida en res:vida i escriptura,realitat i desig». és un cant a la maternitat assumida des de la d’altres escriptores catalanes–;compta amb Tal com escriu,per exemple,a Sobre una llibertat,la solidaritat i la tendresa:«Mai cap una extensa obra literària iniciada el 1965 tomba: amant no ha gosat arribar / al lloc extrem des amb Vuit poemes.Partint de la llibertat for- d’on tu m’acarones».També ho és el poe- mal i textual,de la voluntat de dir per damunt Passa,dona feliç,tocada per la mà de la fortuna mari següent,La germana,l’estrangera 1981- de tot i del compromís amb els principis que vivent.Deixaràs un ressò de pedra i sal si parles 1984 (1995),on la poeta inicia un lent foren bandera generacional –el feminisme,la de com vius? – Encara visc en la més tíbia velació viratge vers el darrer estadi de la seva poesia, llibertat,la sinceritat,el realisme i la manca de sotmesa,com érem,per la llosa després de ser feliç. on preval el compromís del seu amor viscut retòrica–,Pessarrodona ha elaborat un cor- amb tota plenitud.En tots dos llibres la pre- pus poètic singular amb la força i la convicció Maria Mercè Marçal (1952-1998) tanca,amb sència de les imatges de la casa i de la sal pre- de la seva voluntat expressiva i creativa.Pri- tots els honors,el panorama de poetes cata- nen el significat de la vida viscuda.Llengua mers dies de 1968 (1968),Setembre,30 lanes del segle XX.Des d’aquella Divisa que abolida (1973-1988) (1989) recull tota la (1969),Vida privada (1972),Memòria i figurava al seu primer recull,Cau de llunes poesia de Maria Mercè Marçal fins al (1979) i A favor meu,a favor nostre (1981), (1977,Premi Carles Riba 1976), moment de l’edició.En el darrer llibre,Des- configuren un primer bloc poètic marcada- glaç (1984-1988) (1997),la poeta ofereix ment rupturista i generacional,que s’aplega a A l’atzar agraeixo tres dons:haver nascut dona, una visió de la passió i la compassió com Poemes (1969-1981) (1984).A partir de de classe baixa i nació oprimida. dues cares d’una mateixa moneda,la de l’ac- V.A manera d’epíleg: mitjan anys vuitanta continua l’activitat poè- I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel, titud literària i la de l’actitud vital. d’un segle a l’altre tica des d’una expressió més individualitzada, tenint com a rerefons ciutats,viatges,litera- la seva personalitat ha esdevingut model i Encara és d’hora per analitzar a fons el llegat Hi ha un després de Maria Mercè Marçal en tura i relacions literàries diverses:Berlin suite guiatge per a moltes escriptores,i la seva obra poètic de Maria Mercè Marçal,entre altres la poesia catalana contemporània escrita per (1985),Homenatge a Walter Benjamin s’ha erigit en la més important representació raons perquè cal avançar més enllà de les dones que transcorre al llarg de dues o tres (1989),Eros més que Thànatos (1994) i L’a- poètica del segle en llengua catalana.Més evocacions emotives i les complicitats de generacions fins a arribar a la primera dècada mor a Barcelona (1998) són alguns dels títols enllà del seu posicionament insubornable- gènere.Una anàlisi literària més aprofundida del segle XXI.D’una banda,cal esmentar les més significatius d’aquesta etapa,que es per- ment feminista portat fins a les darreres con- hauria d’incidir en el rigor formal de la seva poetes coetànies seves,amb una producció llonga fins l’actualitat.La conciliació,o la seqüències tant vitals com literàries,dotada poesia,tant en l’ús de formes populars àmplia i diversa,com Assumpció Forcada correlació,entre vida i literatura constitueix d’una convicció i d’una voluntat sense límits,la –deute que potser s’ha d’atribuir a la poesia (1947);Montserrat Rodés i Teresa Costa- una de les seves constants,portada fins als dedicació de Marçal a la creació literària va de Federico García Lorca i a la de Clemen- Gramunt (1951);Teresa d’Arenys i Teresa darrers extrems en els diversos vessants de veure consolidat ben d’hora el seu lideratge tina Arderiu–,com en el de la sextina –fre- Pasqual (1952);Vinyet Panyella,Anna Mon- la creació literària.Si l’aparició de la poesia de poètic.Altrament,la tenacitat amb què es qüentada per influència de Joan Brossa–; tero i Cèlia Sànchez-Mústich (1954);Maria Marta Pessarrodona marca una claríssima dedicà a estudiar l’obra d’altres poetes,com també hauria de tenir en compte un aspecte Rosa Font i Massot (1957),i Ester Xargay i fita generacional en la literatura dels darrers Clementina Arderiu,Rosa Leveroni o Maria no gens menor de la seva producció,com és Maria Fullana (1958).Entre les poetes quaranta anys,la seva activa permanència en Antònia Salvà,o a traduir-la –va versionar el ressò,persistent i clar,de l’herència poètica nascudes durant la dècada dels seixanta el medi literari constitueix un dels referents Colette,Leonor Fini,Anna Akhmàtova o de J.V.Foix.Mentrestant,les poetes que tra- s’han consolidat els noms de Dolors Miquel, de la reivindicació del valor de la poesia com Maria Tsvetàieva–,ha estat cabdal per refer Maria-Mercè Marçal, vessen la frontera entre els dos segles l’evo- Júlia Ferrer,Imma Sarduc i Hermínia Mas Premi Carles Riba 1976 a compromís amb la literatura i amb la vida. els paràmetres de la literatura de gènere a per Cau de llunes. quen «en el mirall fidel» dels seus poemes. (1960);Susanna Rafart i Anna Aguilar-Amat casa nostra.Una «apassionada tenacitat», (1962);Anna Dodas (1963-1986);Joana Bel Quan Margarita Ballester (1942) s’incorpora com escriu Agustí Pons en un dels retrats (1965);Margalida Pons (1966);Eva Rumí a la poesia catalana ho fa des de la maduresa de la poeta. (1967),i Helena Porteros,Gemma Gorga, vital i poètica,tal com posa de manifest el seu Sílvia Tarragó i Maria Josep Escrivà (1968). primer recull,L’infant i la mort (1989).Seguei- Després de la rebel·lia netament manifes- I,respecte a les dels setanta,cal citar,entre xen Els ulls (1994),Ofrena (1997) i Entre dues tada a Cau de llunes,Marçal publicà un dels altres,Júlia Zabala (1975) o Núria Martínez- espases (2004).La seva és una obra que gira llibres més emblemàtics per a la literatura Vernis (1976). al voltant de la vida,la mort i l’amor des de femenina,com és Bruixa de dol (1979),mirall tots els prismes d’introspecció amb què la i miratge de moltes altres poetes,on explora Més enllà de la reivindicació de la tradició poeta elabora,vers a vers,els poemes.El que l’amor i les complicitats implícites i explícites literària femenina,de la seva visibilitat,de corprèn no és només l’aprofundiment i la de la condició femenina.Reivindicant les brui- l’espai que li pertoca en la societat i en el sis- concisió del que hi evoca,la serenitat de la xes,Maria Mercè Marçal reivindica la seduc- tema literari,aquests noms i d’altres són el malenconia,la tendresa que sorgeix malgrat ció de la gosadia de viure la llibertat i l’amor fruit d’aquella «terra on arrelar i saba vella l’aparent aridesa d’alguns versos;és,també,el des de la diferència del món dels homes i les per a fulles noves» que les clàssiques moder- dones.Terra de mai (1982),el següent poe- nes del segle XX van nodrir,i de la voluntat mari,ofereix una doble innovació formal i la vocació de la creativitat poètica pròpia.

66 Les poetes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 67 6 Les narradores catalanes del segle XX:una narrativa per a un nou segle Neus Real

LELLA,1947–Lella sur une plage en Bretagne un jour de vent © E.Boubat / Rapho / Contacto de Raimon Casellas.El 1905 s’hi va afegir Víctor Català inicia pròpia- Palma i publica el llibre de relats Asprors de la Solitud,un títol que donava entrada a la litera- ment la narrativa d’autora vida (1904) i la novel·la breu La caiguda del segle XX.A la imatge, tura corresponent produïda per dones.La el recull de narracions (1907),i Carme Karr (Barcelona,1865- seva autora,Caterina Albert i Paradís (l’Escala, Ombrívoles (1904). 1943),la qual el 1906 veu editats Volves i 1869-1966),poc es podia imaginar allò que Clixés,dos reculls de textos anteriorment l’obra inaugurava en aquest sentit. acollits a la revista modernista Joventut,i el 1912,la novel·la De la vida d’en Joan Franch. Passats cent anys i des de la talaia del nostre jove mil·lenni,resulta un fet innegable que les Dins del modernisme,però,la figura que narradores catalanes del segle XX han acon- destaca especialment i amb molta diferència seguit importants èxits institucionals i és Víctor Català.Amb els contes de Drames comercials:han estat reiteradament premia- rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius des,han obtingut el reconeixement de la crí- (1907),i amb aquest monument de la tica i de l’acadèmia en un o altre grau,han vist novel·lística catalana que és Solitud,s’inicia com les seves obres havien de ser reeditades pròpiament la narrativa d’autora del segle per satisfer la demanda i han estat sovint XX:aquella que s’instal·la ben conscientment objecte de les preferències del públic.També, en la modernitat ètica i estètica de cadas- i sobretot,resulta inqüestionable que els cuna de les etapes successives,que compta Caldrà esperar una mica encara,tanmateix, seus llibres configuren un panorama divers, amb un públic i que,per diferents motius, perquè la narrativa de la qual és mare Cate- El segle XX ha estat,sens dubte,el segle de les plural,ric i amb algunes fites d’altíssim nivell dota les escriptores d’un paper rellevant en rina Albert es desplegui amb amplitud.I just dones.Entre l’any 1901 i el 2000,el mal ano- artístic;que han configurat,en darrer terme, Retrat de Dolors Monserdà la dinàmica literariocultural del país.Consti- quan comença a fer-ho,el resultat de la guerra menat sexe dèbil ha assolit un protagonisme un panorama nou —anteriorment inexis- (1845-1919),autora de tueix,per tant,una narrativa nova per a un atalla el procés,que s’haurà de reprendre en novel·les com La fabricanta sense precedents en la història d’Occident. tent— tant en termes de quantitat com de (1904). nou segle. un altre moment i en unes altres condicions. El món contemporani ha vist com,malgrat qualitat.Parlem,com a mínim,de cinc gene- les dificultats,la dona anava fent seus tots els racions literàries integrades per un conjunt Durant el Noucentisme,els plantejaments espais que li havien estat tradicionalment de lletraferides que mai no havia estat pro- ideològics i estètics del moviment impliquen vedats i s’hi guanyava un reconeixement porcionalment tan nombrós (no n’hi havia el menysteniment de la novel·la com a merescut;més important encara,l’ha vista hagut mai tantes en un període de cent gènere,cosa que fa que,entre 1913 i 1924,la fer-ho en massa,no simplement com a anys),i que ha articulat una tradició consis- producció es limiti a la literatura popular i a excepció en un panorama estrictament mas- tent,ha donat noms de primera línia a la lite- les esferes marginals dels cercles literaris,on culí.I la cultura,tradicionalment patrimoni ratura catalana contemporània i ha aportat acostumen a sorgir textos d’uns nivells de d’unes elits socials en les quals les dones eren alguns títols fonamentals a les llistes d’obres qualitat molt baixos.En el context d’aquesta una presència proporcionalment minorità- mestres de les lletres occidentals. precarietat es localitza l’obra de Maria ria,va ser un dels primers àmbits a experi- Domènech (Alcover,1877 - Barcelona, mentar aquesta transformació.En l’accés 1952),una escriptora tarragonina que s’ins- cada vegada més generalitzat de les dones al Dels inicis del nou-cents tal·la a Barcelona i que obté un cert ressò consum i a la producció culturals,la narrativa fins a mitjan anys vint amb les novel·les Neus (1914),Contrallum fou,en particular,una de les peces clau. (1917) i Els gripaus d’or (1919). Catalunya n’aporta un exemple clar. Les pioneres van ser,lògicament,poques. En iniciar-se el segle,Dolors Monserdà (Bar- Quan el 1925 surt la novel·la Herències,Maria A final del segle XIX, i per raons històriques celona,1845-1919),la figura més remarcable Domènech constitueix un nom menor entre prou conegudes,el nostre país mancava d’una fins aleshores,segueix publicant novel·les i els que duen a terme la represa que ha de tradició novel·lística sòlida a l’estil de les que algun recull de contes,com La fabricanta resoldre el greu problema generat per la s’havien configurat en nacions com França, (1904),La Quitèria (1906) o Del món (1908); manca de novel·la en una cultura com la cata- Gran Bretanya o Rússia.Narcís Oller tot just i ho continua fent fins a la seva mort (fins i tot lana (necessitada amb urgència d’un públic posava els pilars d’una incipient narrativa conse’n va publicar una obra pòstumament). que en garanteixi l’existència,com en qualse- temporània quan a tot Europa —també a les Ara bé,la seva és una narrativa estèticament i vol societat industrial).I serà en el marc de la terres catalanes— s’iniciava la crisi estètica i ideològicament lligada al vuit-cents.Entre les reacció contra la repressió cultural de la dic- formal del gènere (quan entraven en crisi les noves narradores —les modernistes,aque- tadura de Primo de Rivera,en els anys vint, concepcions que havien fonamentat la gran lles que fan seus d’una manera o d’una altra que començaran a aparèixer una sèrie d’es- novel·la realista).Tanmateix,el nou-cents venia els principis del moviment nascut amb l’Ex- criptores noves de tota una altra qualitat. al món portant sota el braç l’obra amb la qual posició Universal de 1888—,es poden s’ha considerat que va néixer la novel·la cata- esmentar Palmira Ventós (Barcelona,1858- lana dels nous temps:Els sots feréstecs (1901), 1916),que signa amb el pseudònim Felip

70 Les narradores catalanes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 71 El 1934 Maria Teresa Vernet obté destacat en l’àmbit de la literatura culta:Rosa Els vents de la modernitat postbèl·lica M.Arquimbau (Barcelona,1910-1992), impregnen,així,l’obra d’aquestes noves el Premi Joan Crexells de novel·la, Aurora Bertrana (Girona,1892 - Berga, escriptores,que publiquen un nombre consi- 1974),Elvira Augusta Lewi (Barcelona,1910- derable de títols i que,profundament com- creat el 1928.És la primera vegada ?),Carme Montoriol (Barcelona,1893-1966) promeses amb el projecte de país dels cer- i Anna Murià (Barcelona,1904 - Terrassa, cles intel·lectuals catalans més oberts,parti- que es concedeix a una autora,i 2002).Mentrestant,la literatura popular, cipen directament en l’empresa de treballar que segueix tan viva com sempre i en per materialitzar-lo.D’aquí que el 1934 Maria no és pas casual que l’escriptora aquests anys compta amb la novel·la rosa Teresa Vernet obtingui el Premi Joan Crexells com a producte estrella,té en Maria del de novel·la (creat el 1928 i,per tant,en la barcelonina assoleixi aquesta ﬁta Carme Nicolau (Barcelona,1901-1990) seva sisena edició);és la primera vegada que la seva representant principal. es concedeix a una autora,i no és pas casual amb Les algues roges. que l’escriptora barcelonina assoleixi En iniciar-se en la narrativa,aquestes escripto- aquesta fita amb Les algues roges.Vernet,que res s’adrecen,òbviament,als models que té un públic fidel i ha fet una evolució signifi- tenen a l’abast i que els resulten més opera- cativa des de 1926,aporta a la història del tius.En el context de la recuperació del premi la seva novel·la més reeixida i el títol modernisme que constitueix una de les tres més representatiu de la narrativa de tendències literàries predominants en l’etapa preguerra produïda per dones —tot i que Les narradores dels anys trenta de preguerra,troben en Víctor Català el pou no es poden oblidar Teresa o la vida amorosa més fresc i profund on abeurar-se.En són pro- d’una dona (1932),de Montoriol;Joana Mas Per les seves funcions en qualsevol cultura ves fefaents els relats escrits en els anys vint (1933),de Murià;Història d’una noia i vint moderna (i,fonamentalment,pel seu paper inclosos a Diumenge de juliol (1936),de Mon- en el mercat),la novel·la assoleix un protago- toriol;bona part dels que integren La dona nisme de primer ordre en la vida cultural dels ulls que parlaven (1930),d’Arquimbau;i les catalana entre els anys 1925 i 1939 (a partir novel·les Amor silenciosa (1927),de Vernet,i de 1936,comptant amb la situació excepcio- Del que hom no pot fugir (1934),de Rodoreda. nal que imposen les circumstàncies bel·lico- revolucionàries).En aquest nou context,i Vernet,Rodoreda,Arquimbau,Bertrana, refermant les valoracions que ja s’havien Lewi,Montoriol i Murià,però,representen i produït a principi de segle,Víctor Català és conreen una altra mena de narrativa.En con- reconeguda com un dels autors més sòlids cret,aquella que és qualificada coetàniament de les nostres lletres,com un dels valors de narrativa d’autora moderna,un adjectiu narratius principals de la història recent.Més que ara cal entendre en relació amb la enllà de l’àmbit oficial (de l’entrada de l’es- modernitat redefinida després de la Primera criptora en el cànon),allò que compta és que Guerra Mundial.Aquesta és,sobretot,una la seva obra es converteix en un punt de novel·lística (per bé que les escriptores referència essencial per a la narrativa de les també conreen la narració breu) produïda joves,i dels joves.Les traces de l’etapa inicial per una dona culta,conscient,independent, de la producció de l’autora,la que s’havia tan- desimbolta,cosmopolita i sense prejudicis cat el 1907,resulten fàcilment detectables, que,alhora,resulta ben femenina;és a dir,la molt especialment,en els primers contes i les combinació perfecta de salut,bellesa i primeres novel·les de la segona generació,la intel·ligència,en el que no és sinó una nova generació dels anys vint i trenta. imatge de la femme de lettres.Es tracta, La novel·lista Mercè Rodoreda doncs,d’una novel·lística que (a) posa (1908-1983),en una imatge Les condicions conjunturals expliquen que, damunt la taula,en una cèlebre expressió de maduresa. en aquest cas,la nòmina sigui força més encunyada per Rafael Tasis,les «variacions El 1937,en plena Guerra Civil, extensa:hi ha,ara,set narradores remarca- del codi moral»,amb la sexualitat en primera Mercè Rodoreda guanyà el Premi Joan Crexells per Aloma. bles.El grup és encapçalat per Maria Teresa línia temàtica i el psicologisme com a canal Vernet (Barcelona,1907-1974),encara que formal bàsic;(b) contribueix a assolir l’objec- serà Mercè Rodoreda (Barcelona,1908- tiu llargament perseguit de situar les lletres 1983) qui,el 1937,se situarà per davant d’ella catalanes al nivell d’Europa,i (c) ha de gua- i de les altres cinc personalitats que havien nyar,a Catalunya,la difícil batalla del mercat.

72 Les narradores catalanes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 73 Amb trajectòries,moments braçalets (1934),d’Arquimbau;Un poeta i Els temps de la postguerra En són dos bons exemples de procedència dues dones (1935),de Lewi;Crim (1936),de geogràfica prou distant la narrativa de Malu- d’estrena editorial i fortunes Rodoreda,etc.La promoció específica d’a- La dura repressió imposada pel règim fran- quer i la de Beneyto;la primera escriu Dues quests productes entre el final de 1933 i els quista,amb les seves pretensions d’anorrea- cases (1961,Premi Joan Santamaria 1960), literàries molt diferents,la de Fets d’Octubre de 1934,simbolitzada per la ment de la cultura catalana,afecta molt espe- Parèntesi (1962),Gent del sud (1964),Què s’ha seva distinció,s’explica en bona part per cialment la narrativa,gènere que requereix, fet de Pere Cots? (1966),Aigua tèrbola (1967) i les autores de postguerra és una l’aspiració d’ampliar i consolidar el col·lectiu més que la poesia o el teatre,una certa nor- Gent del nord (1971),i,la segona,La gent que lector imprescindible (integrat per dones en malitat dels circuits comercials i de les rela- viu al món (1966) i La dona forta (1967,Premi generació dedicada sobretot, una proporció important) per a la supervi- cions entre producció,editorials i públic.Un Joan Senent 1965 i considerada una de les vència de qualsevol literatura moderna. gènere que,tanmateix,és essencial en la millors novel·les valencianes dels anys sei- amb variacions i qualitats reconstrucció cultural que cal dur a terme a xanta).Pàmies,que ha combinat la narrativa Tres anys després d’aquell èxit de Vernet,i en partir de 1939. amb la prosa de no ficció,és autora,entre diverses,al retrat subjectiu plena confrontació bèl·lica,Rodoreda es d’altres,de La filla del pres (1967),Testament a converteix en la segona dona que s’endú el Els anys quaranta,en aquest sentit,són un Praga (1970,Premi Josep Pla),Va ploure tot el d’un temps i al testimoniatge guardó més important de les lletres catala- desert amb tan sols algunes petites deus,de dia (1974),Quan érem capitans (1974),Quan nes de l’època gràcies a Aloma.Aquest text caràcter molt reduït,després de 1946.Pri- érem refugiats (1975) i Dona de pres (1975). crític d’una època. rodoredià suposa el corol·lari de la novel·la mera part,de Cèlia Suñol (Barcelona,1899 - d’autora que havia nascut una dècada abans l’Ametlla del Vallès,1986),guanya el Premi Narrativament parlant,Capmany és la per- i,més encara,el punt d’arribada del trajecte Joanot Martorell el 1947,i Necessitem morir, sonalitat principal d’aquest nou grup d’es- iniciat per la novel·la catalana el 1925.El de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, criptores.La seva extensa producció es gener de 1939,però,les tropes de Franco 1918-1991),se situa com a obra finalista del construeix sobre un psicologisme de base entren per la Diagonal i imposen la fi del llarg guardó.El 1948 Capmany s’endú el guardó que modifiquen i diversifiquen diferents procés que havia començat amb la Renai- amb la novel·la apareguda molt posterior- complements (la poeticitat,l’existencialisme, xença i que havia fet possible,entre moltes ment amb el títol de La pluja als vidres el realisme,la crònica crítica,l’objectivisme,la altres coses,aquesta narrativa. (1963);Maria Dolors Orriols (Vic,1914) fórmula epistolar,la modalitat detectivesca, queda finalista d’aquesta segona edició,i etc.);són obres seves,a més dels títols ano- el 1949 obté el Premi Concepció Rabell tats,L’altra ciutat (1955),Tana o la felicitat (de Montevideo) amb el mateix volum que (1956),Betúlia (1956),Ara (1958),Com una havia presentat al Joanot Martorell,Cavalca- mà (1958),Traduït de l’americà (1959) — La novel·la Betúlia es va publicar el 1956. des.El 1950 Suñol publica L’home de les fires i revisat i tornat a publicar com Vés-te’n ianqui! altres contes,i Orriols,Retorn a la vall.Recollit (1980)—,El gust de la pols (1962),Un lloc Maria Aurèlia Capmany (1918-1991). tot seguit,sembla força,però és poc.Els pre- entre els morts (1967),Feliçment,jo sóc una mis no operen de manera pública fins als dona (1969),Vitrines d’Amsterdam (1970), anys cinquanta;som encara en una situació Quim/Quima (1971),El jaqué de la democrà- de semiclandestinitat. cia (1972),el recull Coses i noses (1980) o Lo color més blau (1982).Ja en els seus inicis, La segona dècada de la dictadura,amb el l’obra de Capmany il·lustra un canvi de canvi de conjuntura internacional i,de retruc, panorama (de possibilitats textuals i extra- estatal,ha donat nom,circumstancialment,a literàries) que prendrà molta més força a la tercera generació de narradores,inte- partir dels anys seixanta amb la contribució grada essencialment per Suñol,Orriols,Con- simultània d’altres figures fonamentals i cepció G.Maluquer (Salàs,1914 - Barcelona, gràcies al nou context. 2004),Capmany,Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) i Maria Beneyto (València,1925).Amb Els cinquanta són els anys,també,en què la trajectòries,moments d’estrena editorial i poeta Rosa Leveroni (Barcelona,1910- fortunes literàries molt diferents,la de les 1985),un dels agents fonamentals de la resis- autores de postguerra és una generació tència cultural durant la primera postguerra, dedicada sobretot,amb variacions i qualitats publica contes a la premsa (uns relats que no diverses,al retrat subjectiu d’un temps i al s’editen en forma de volum fins el 1985,quan testimoniatge crític d’una època,ja sigui des apareix el recull complet de la seva narrativa del punt de vista polític,social o bé cultural. breu amb el títol Contes);o en què Dolors Orriols —una altra resistent— edita Refle- xos (1951,amb el qual guanya el Premi Josep Trueta,de Londres,el 1964).I és la dècada

74 Les narradores catalanes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 75 Imatges de la p.77: durant la qual fan la seva reaparició dues de Aurora Bertrana,abans de la Guerra Civil, El 1967 Vicens guanya el Premi Sant Jordi Montserrat Roig (1946- o 1991) va aconseguir el Premi les narradores dels trenta l’obra de les quals s’havia fet un nom com a narradora traslla- amb 39 a l’ombra (1968),una novel·la que Sant Jordi 1976 per El temps té continuïtat en la postguerra:Mercè Rodo- dant a l’àmbit de la ficció l’episodi vital que retrata l’estiu mallorquí des de la perspectiva de les cireres. reda i Aurora Bertrana. havia fornit el seu exitós llibre de viatges d’una jove i que ja anuncia un dels temes Carme Riera (1948) va Paradisos oceànics (1930),com trobem en els centrals de la seva obra i de la producció de obtenir un gran èxit amb els relats de Te deix,amor,la mar Rodoreda constitueix,al costat de Víctor contes de Peikea,princesa caníbal (1934) i en les seves coetànies:la situació de les dones com a penyora (1975). Català,el segon gran nom de dona en la la novel·la que va escriure amb la col·labora- en el patriarcat.L’escriptora de Santanyí,que narrativa catalana del segle XX.Després de ció del seu pare,L’illa perduda (1935).En la el 2002 ha publicat Lluny del tren,reprèn el les provatures de preguerra,rebutjades pos- postguerra continua convertint en literatura motiu del turisme a La festa de tots els morts teriorment amb vehemència per l’escrip- aquella experiència,malgrat que en graus (1974);això no obstant,a les novel·les tora,i d’Aloma,el seu primer èxit literari — diferents,en Camins de somni (1955),Ariatea La santa (1980),Primera comunió (1980), editada el 1938 i considerada per Rodoreda (1960) i Oviri i sis narracions més (1965).La Quilòmetres de tul per a un petit cadàver un text menor,encara que la va reescriure Segona Guerra Mundial li proporciona la (1982,Premi Ciutat de Palma 1981),Gelat de per a la nova edició de final dels anys sei- matèria primera de Tres presoners (1957) i maduixa (1984,Premi Ciutat de València), xanta—,l’autora de Sant Gervasi,com tants Entre dos silencis (1958),de la mateixa Terra seca (1987) i Febre alta (1998),queda altres intel·lectuals,es veu obligada a exiliar- manera que els canvis que es produeixen al clar que la qüestió de la dona és la que articula se a causa de la victòria franquista i pateix país fonamenten,entre altres,Vent de grop una obra consolidada i caracteritzada per la directament la Segona Guerra Mundial. (1967).Dins de l’àmbit de l’autobiografia — coherència,la riquesa del llenguatge i un estil que,usant el terme en sentit ampli,no és sinó irònic.El tema pren un protagonisme fona- En lloc de deixar-se derrotar per les circums- una altra forma de narrativa— és on s’in- mental,també,en l’obra de les seves compa- tàncies,no obstant això,Rodoreda fa fructí- clouen els volums Memòries fins al 1935 nyes de generació;de manera molt militant fers aquells anys tan difícils i,a partir de final (1973) i,aparegut pòstumament,Memòries al principi,i menys vehement,però amb més dels cinquanta,comença a produir els llibres fins al retorn a Catalunya (1975). matisos,a mesura que passen els anys. que la convertiran en la gran escriptora que tothom coneix,guanyadora del Premi d’Ho- La següent a donar-se a conèixer és Oliver, nor de les Lletres Catalanes del 1980,i en L’avantsala democràtica amb la novel·la Cròniques d’un mig estiu una de les personalitats literàries catalanes i el darrer terç del segle (1970).Un any després,Roig guanya el Premi més reconegudes i llegides tant a Catalunya Víctor Català amb Molta roba i poc sabó...i tan com arreu on les seves obres han estat A partir dels seixanta,i en correlació amb les neta que la volen,el recull de contes que inicia traduïdes.Parlem de Vint-i-dos contes (1958, transformacions que s’estan experimentant el cicle narratiu tancat el 1980 amb L’hora vio- Premi Víctor Català 1957),La plaça del Dia- a tot Occident,es produeix l’autèntica eclo- leta i que,en l’endemig,inclou Ramona,adéu mant (1962),El carrer de les Camèlies (1966, sió de la narrativa d’autora.La plaça del (1972) i El temps de les cireres (1977,Premi Premi Sant Jordi),La meva Cristina i altres con- Diamant de Rodoreda n’és una prova quali- Sant Jordi 1976). tes (1967),Jardí vora el mar (1967),Mirall tren- tativa,com també Un lloc entre els morts de cat (1974,Lletra d’Or 1976),Semblava de Capmany.I igualment és un aspecte del tot Si l’autora barcelonina emprèn nous camins seda i altres contes (1978),Viatges i flors remarcable,al costat de la consolidació dels en els anys vuitanta però veu prematura- (1980),Quanta,quanta guerra... (1980) i les dos noms esmentats,l’aparició de les narra- ment estroncada la seva trajectòria a causa obres inacabades editades pòstumament dores que formen part de l’anomenada del càncer que se l’emporta el 1991,la (Isabel i Maria i La mort i la primavera).Algu- generació dels setanta,la quarta dins del con- mallorquina produeix una obra extensa, nes d’aquestes obres han influït decisivament tinuum del segle XX.Hi trobem escriptores genèricament diversa,temàticament molt en les narradores posteriors;per exemple, com Helena Valentí (Barcelona,1940-1990), variada,que bascula entre el realisme i la fan- en Montserrat Roig (Barcelona,1946-1991), Antònia Vicens (Santanyí,1941),Isabel-Clara tasia i que desplega una visió incisiva en rela- Maria Antònia Oliver (Manacor,1946),Maria Simó (Alcoi,1943),Montserrat Roig (Barce- ció amb els temes tractats.La novel·la Tallats Barbal (Tremp,1949) i Roser Caminals (Bar- lona,1946-1991),Maria Antònia Oliver de lluna (2000),molt diferent de tots els lli- celona,1956),que escriuen novel·les com (Manacor,1946),Carme Riera (Palma, bres anteriors,ha obert una nova etapa en la Ramona,adéu (1972),Joana E.(1992,Premi 1948),etc.Però potser la dada més significa- producció d’una escriptora que,com Vicens, Prudenci Bertrana),Pedra de tartera (1985, tiva és que la quantitat de narradores i d’o- ja ha confirmat amb escreix la seva vàlua. Premi Joaquim Ruyra 1984) o Carrer Bolívia bres que produiran va in crescendo,sense (1999) i Un segle de prodigis (1995). que res,fins ara,l’hagi aturada.Al contrari. Carme Riera,també des de Mallorca,fa una contribució rellevant a la nova narrativa dels setanta amb el cèlebre conjunt de relats,tantes vegades reeditat,Te deix,amor,la mar com a penyora (1975,Premi Puig i Llensa 1974).

76 Les narradores catalanes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 77 Autora dels llibres de relats Jo pos per testi- La producció de Simó,Valentí,Riera,Oliver, Si de retrat històric i diversitat genèrica es moni les gavines (1977),Epitelis tendríssims Roig o Vicens s’agermana cronològicament, tracta,la prolífica Xirinacs esdevé una referèn- (1981) i Contra l’amor en companyia i altres des de final dels anys setanta,amb la d’auto- cia imprescindible.Música de cambra (1982), relats (1991),des de 1980 s’ha dedicat res més grans que reprenen una trajectòria Interior amb difunts (Premi Josep Pla 1982), sobretot a la novel·la i ha esdevingut,al cos- temporalment interrompuda,com,per Al meu cap una llosa (Premi Sant Jordi 1984), tat d’Olga Xirinacs (Tarragona,1936),una de exemple,Maria Dolors Orriols;que eren a Zona marítima (Premi Ramon Llull 1986), les nostres narradores més premiades. l’exili i han retornat a Catalunya,com Anna Mar de fons (1988),Relats de mort i altres Murià,o que encara no havien publicat cap matèries (1988),Tempesta d’hivern (1990), Poc després que Riera iniciï la seva exitosa obra narrativa,com Maria Àngels Anglada Enterraments lleugers (Premi Sant Joan 1990), carrera literària,Carmelina Sànchez-Cutillas (Vic,1930 - Figueres,1999),Núria Albó (La Cerimònia privada (1993),Sense malícia (València,1927) dóna a conèixer la seva Garriga,1930),Olga Xirinacs i Rosa Fabregat (1994),La tarda a Venècia (1999),etc.,il·lus- única obra narrativa en guanyar el Premi (Cervera,1933). tren tant el conreu del dietari,el conte i la Andròmina de 1976 amb Matèria de Bre- novel·la,com una àmplia aplicació de registres tanya,recreació en primera persona de la Així,entre 1980 i 1992 es publiquen les i recursos,tot plegat fonamentat en uns sòlids pròpia experiència;Helena Valentí publica novel·les Cop de porta,Contradansa,Petjades coneixements artístics.Fabregat,al seu torn, L’amor adult (1977),i Isabel-Clara Simó s’em- sota l’aigua,Molts dies i una sola nit (una altra ha escrit una narrativa que va de l’autobiogra- porta el Premi Víctor Català de 1978 amb És sonata a Kreutzer),El riu i els inconscients fisme (Laberints de seda,1981) a la ciència-fic- quan miro que hi veig clar,que modifica un (Premi Extraodinari de Novel·la Ramon ció —Embrió humà ultracongelat núm.F-77 conegut vers foixià per explicitar un com- Turró de 1969,París) i Una por submergida, (1984) n’és l’exemple sobressortint,però cal promís característic d’una part de la litera- d’Orriols,de qui recentment s’ha publicat l’o- anotar igualment Pel camí de l’arbre de la vida tura del període.Valentí veu editades poques bra autobiogràfica Escampar la boira (2003).I (1985);la seva obra,que de vegades ha estat obres més:La solitud d’Anna (1980) i La dona ja que tornem a esmentar la literatura del jo, Mercè Ibarz (1954),narra- autores del segle XX,plenament conscients objecte de polèmica per raons temàtiques i errant (1986);un any després de la seva cal dir que en el segle XX Anna Murià hi ha fet dora que el 2005 ha publicat de la importància sociocultural d’aquest de tractament (La capellana,1988),s’estén fins el recull Febre de carrer als mort apareix D’esquena al mar (1991).Simó, una contribució remarcable,ben sovint,pre- Quaderns Crema. col·lectiu.Distingida amb el Premi Josep Pla als anys noranta amb Balda de la vida (1991) i per contra,ofereix una gran i variada quanti- cisament,des de la narrativa.Durant la de 1978 per Les Closes (1979),fins a la seva Francina i la Providència (1995). tat de títols entre 1983 i 1999:Júlia (1983), segona meitat dels anys trenta,La peixera mort publica narrativa per a adults amb assi- Ídols (1985),Alcoi-Nova York (1987),El mos- (1938) inaugura una interacció entre realitat duïtat.Entre els seus contes i novel·les,que Des de final dels setanta també cal comptar sèn (1987),Els ulls de Clídice (1990),Històries i ficció que esdevé l’eix al voltant del qual gira remeten a l’interès pel món clàssic i al com- amb les escriptores d’una edat similar a perverses (1992),La salvatge (1993,Premi l’obra posterior de Murià,sigui quin sigui el promís cívic de la vigatana,al seu reconeixe- Vicens,Oliver,Roig,Riera,Simó,etc.,però Sant Jordi), La innocent (1995),Dones (1997), gènere en què es concreta i el públic a qui es ment de la tradició femenina des d’una cons- que han començat a publicar més tard El professor de música (1998) i El gust amarg dirigeix.La pròpia experiència nodreix tant ciència clara de dona escriptora,a la qualitat (Maria Barbal n’és un cas ben clar,i interes- de la cervesa (1999),entre d’altres. un llibre com Crònica de la vida d’Agustí Bartra poètica de la seva prosa i a la bona acollida que santíssim),o amb aquelles que són una mica (1967,l’edició definitiva del qual és de 2004), li va dispensar el públic,es poden esmentar més joves,com Margarida Aritzeta (Valls, com la narrativa per a adults,amb els relats Sandàlies d’escuma (1985),Artemísia (1989), 1953).Dels vuitanta al 2000 pren cos la breus de Via de l’Est (1946) o Pinya de contes La daurada Parmèlia i altres contes (1991),El generació literària de les que,com moltes de Anglada també dedica una part (1980),la prosa a cavall entre la narració i el violí d’Auschwitz (1994) o Quadern d’Aram les seves predecessores immediates,conti- record d’El llibre d’Eli (1982) i la novel·la (1997).D’Albó,coneguda sobretot com a nuen majoritàriament en actiu:Gemma del seu temps creatiu al públic Aquest serà el principi (1986),entre altres autora de narrativa infantil i juvenil i nascuda el Lienas (Barcelona,1951),Cèlia Sànchez- títols;també és darrere de títols que escriu mateix any que Anglada (amb qui va publicar Mústich (Barcelona 1954),Mercè Ibarz infantil i juvenil,com fan,de fet, per a un públic infantil i juvenil,com,per el poemari Díptic el 1972),s’han de consignar (Saidí,1954),Glòria Llobet (Barcelona, exemple,en una de les seves novel·les més Fes-te repicar (1979),Agapi mou i Desencís 1956),Maria Mercè Roca (Portbou,1958), Simó,Albó,Xirinacs,Maria Barbal conegudes i reconegudes,El meravellós (1980),Grills (1983) i Tranquil,Jordi,tranquil Imma Monsó (Lleida,1959),Maria de la Pau viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1984);de la seva producció,cal remarcar-ne Janer (Palma,1966),etc.En els anys noranta, i tantes altres autores del segle XX, (Premi Folch i Torres 1973). especialment els darrers títols:Quan xiula el finalment,fan la seva aparició una sèrie de tren (1997),on fa un magnífic retrat de sei- volums d’autores noves,les quals han fet o plenament conscients de la Anglada és una autora molt diferent,però que xanta anys de la vida de la Garriga que es des- estan fent aportacions importants a una també dedica una part del seu temps creatiu plega mitjançant la història d’una dona narrativa que no només caldrà considerar importància sociocultural al públic infantil i juvenil,com fan,de fet,Simó, madura,i Balls de saló (1998),incursió en el en relació amb el segle XX,sinó també amb Albó,Xirinacs,Maria Barbal i tantes altres gènere de la novel·la rosa. el segle XXI:Montserrat Vilarmau (Manresa, d’aquest col·lectiu. 1949),Roser Caminals,Núria Esponellà (Celrà,1959),Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana,1966),etc.

78 Les narradores catalanes del segle XX Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 79 A aquest extens conjunt,impossible ni tan Els dos trets obvis la seva ubicació al món,sol situar en primer sols d’enumerar en l’espai de què disposem, d’una diversitat centenària terme (al seu centre mateix) tant les rela- cal afegir,encara,incursions més puntuals cions entre els sexes,les seves construccions prou diverses.Només cal pensar en persona- Té res en comú,aquesta dilatada producció? culturals i les persones que les representen litats literàries tan diferents com la de la poeta Vet aquí una pregunta alhora fàcil i difícil de en la societat patriarcal,com la problemàtica Maria Mercè Marçal (Ivars d’Urgell,1952 - respondre en poques ratlles.Tot i que es tracti particular de les dones en els diferents con- Barcelona,1998),que portava el seu univers d’una simplificació genèrica en tots els sentits textos polítics,socials i culturals en què els creatiu a la novel·la amb La passió segons del qualificatiu (perquè la diversitat,els mati- ha tocat viure. Renée Vivien (Premi Carlemany 1994),com- sos i les diferències entre les autores,les obres parada per la crítica amb les de Virginia Woolf i els seus contextos historicoliteraris són evi- Les narradores catalanes del segle XX,de fet, o Djuna Barnes,o bé la de Maria Jaén (Utrera, dents i innegables,com ja es deu haver han bastit una extensa i variada galeria de 1962),que el 1986 feia una sorollosa entrada deduït),es pot afirmar que sí,que els textos dones de ficció a través dels ulls i de les expe- en el món de les lletres catalanes amb la que les narradores catalanes han produït al riències de les quals es posen sobre la taula narració eròtica Amorrada al piló. llarg del segle XX presenten unes característi- tots els temes presents en les obres dels ques compartides:uns trets i uns factors que escriptors (la sexualitat,per exemple).Ho Etcètera,etcètera,etcètera.Pel que fa a pro- s’apliquen grosso modo a la majoria dels llibres han fet,però,des d’un punt de vista indestria- duccions recents,cal esmentar que l’any 2000 de relats i de les novel·les.A banda dels que ble de la condició femenina,i amb alguns van veure la llum El quadern d’Agnès Solà,amb destil·len les explicacions precedents,explici- temes específicament delimitats per la pers- el qual s’estrenava en la novel·la la poeta M. tem-ne,almenys,els dos més importants. pectiva de gènere (com la violació,per Teresa Bertran i Rossell (Arenys de Mar, esmentar-ne un dels més clars).Això és així 1952);El mateix vell amor (Premi Ciutat de En primer lloc,resulta obvi que la narrativa des de les joves protagonistes dels contes de Badalona),d’Esponellà;El cor de les pedres d’autora segueix les tendències literàries del Víctor Català o la Mila de Solitud fins al perso- (Premi Joanot Martorell 1999),de Llobet; seu temps —els corrents del període con- natge que dóna títol a Yousra de Vilarmau, Tallats de lluna,de Maria Antònia Oliver; cret en què es produeix,en què també s’ins- passant per la Teresa de la novel·la publicada Delictes d’amor (Premi Ramon Llull),de Roca; criuen els textos d’autor —i sovint n’esdevé per Carme Montoriol el 1932;la Georgina El tacte de l’ametlla (Premi Mercè Rodoreda, representativa.En són dos bons exemples,a Desmoulins de Necessitem morir (1952),de antic Premi Víctor Català,1999),de Sànchez- banda i banda de la centúria que ens ocupa, Maria Aurèlia Capmany;la protagonista que Mústich;T’imagines la vida sense ell?,d’Isabel- la literatura de Víctor Català i la inflexió que Antònia Vicens dóna a 39o a l’ombra (1968); Clara Simó;Yousra (finalista del Premi Pere té lloc en l’escriptura de Carme Riera amb la Natàlia de Montserrat Roig a El temps de Calders),de Vilarmau;L’home que mossegava l’opció per la novel·la històrica —una opció les cireres (1977);la Conxa de Pedra de tar- les dones,d’Olga Xirinacs...Que Empar Moli- que,amb Dins el darrer blau (1994) i Cap al tera (1985),de Maria Barbal;l’Adriana cons- ner s’endugués el Premi Josep Pla amb Feli, cel obert (2000),il·lustra la revifalla general truïda per Maria Mercè Roca a Cames de

Maria-Mercè Marçal va por- esthéticienne no constituïa sinó una mostra de del subgènere des dels anys vuitanta.Entre seda (1992);la Blanca que Cèlia Sànchez- tar el seu univers creatiu a la la vitalitat,la potència i les possibilitats extrali- les dues,podríem triar-ne qualsevol per Mústich ens mostra a Les cambres del desig novel·la amb La passió segons Renée Vivien,Premi teràries,temàtiques i formals,comercials, constituir-ne una altra mostra. (1999),o la dona maltractada la rebel·lió Carlemany 1994. conceptuals i artístiques,d’una narrativa que de la qual Simó relata a T’imagines la vida

Maria Barbal (1949),autora ha entrat com un cavall sicilià en el tercer Al mateix temps,i com una mena de contra- sense ell? (2000).Una vegada més,i no és de Pedra de tartera (1985). mil·lenni de la nostra era. balança dins del mateix marc de l’obvietat pas un recurs retòric,entre molts altres que,justament per ser-ho,és senzill que personatges femenins. s’escapi,les narracions de les escriptores aporten una perspectiva de gènere ben Sobre aquests dos grans pilars (la contem- determinada que les diferencia de la literatura poraneïtat literària i la condició sexual),les coetània dels escriptors,i que és vehiculada, narradores catalanes del segle XX han cons- majoritàriament,pel protagonisme femení. truït edificis narratius ben distints,fins i tot Perquè la narrativa d’autora del segle XX,com antitètics.Tots,tanmateix,ens parlen de la a bona filla del seu temps que és,té un dels nostra història contemporània;amb tons, seus eixos principals en la condició de la cal dir-ho,no necessàriament melòdics,però dona.I com que es planteja,fonamentalment, sempre des del femení i,mentre ens referim a les lletres catalanes,en català (perquè en altres llengües,com tothom sap,es fan altres literatures).Qui vulgui visitar aquests edificis, només n’ha de traspassar les pàgines-portes. El centenari de Solitud i l’Any del Llibre i la Lectura en són una bona ocasió. Les narradores catalanes del segle XX han construït edificis narratius ben distints,fins i tot antitètics.Tots,tanmateix,ens parlen 80 Les narradores catalanes del segle XX de la nostra història contemporània. 81 7 Cronologia Marta Pessarrodona 1833 1855 1883 Bonaventura Carles Aribau publica Victòria Peña, Poesies. Mor Manuel Milà i Fontanals (n.1818). l’Oda a El Vapor. Neix el novel·lista Raimon Casellas. Àngel Guimerà,Judith de Welp. Jacint Verdaguer,A Barcelona.Oda. 1839 1858 Mor Richard Wagner. Neix Frederic Soler,conegut com a «Pitarra». Neix l’escriptora Palmira Ventós i Cullell, «Felip Palma». 1884 1840 Neix Joaquim Ruyra. Neixen Josep Carner i Alfons Maseras. Neix Emili Vilanova. Neix Émile Zola. 1859 1885 Reinstauració dels Jocs Florals de l’Ajunta- Neix Miquel de Palol. 1841 ment de Barcelona.Guanya la Flor Natural Narcís Oller,Vilaniu. Neix Maria de Bell-lloc. Isabel de Villamartín amb la composició Jacint Verdaguer,Canigó. Neix Valentí Almirall. Clemència Isaura. 1886 1842 1861 Neix Josep M.Folch i Torres. Neixen el novel·lista Josep Pin i Soler Neix Santiago Rusiñol. Valentí Almirall,Lo catalanisme. i el dibuixant Josep Lluís Pellicer. Àngel Guimerà,El fill del rei. 1865 Jacint Verdaguer,Canigó. 1845 Neixen Carme Karr,escriptora i feminista, Neix Dolors Monserdà. i la poeta mallorquina Emília Sureda. 1887 Neix Àngel Guimerà. Mor a Barcelona la poeta M.Josepa 1867 1877 Massanés (n.Tarragona,1811). 1846 Neix Prudenci Bertrana. Neix la novel·lista i fundadora de la Federa- Carles Bosch de la Trinxeria, Neix Narcís Oller. ció Sindical d’Obreres de l’Agulla Maria Records d’un excursionista. 1868 Domènech i Escaté. Jacint Verdaguer,Excursions i viatges. 1851 Neix Pompeu Fabra. Mor Isabel de Villamartín (se’n deconeix Neix Francesc Matheu. la data de naixement). 1888 1869 Àngel Guimerà,mestre en Gai Saber. S’inicia la publicació del diari 1852 Neix a l’Escala Caterina Albert, Publica el recull poètic L’any mil. El Noticiero Universal. Neixen l’arquitecte Antoni Gaudí l’11 de setembre,al núm.37 del carrer Major L’Atlàntida de Verdaguer és premiada Neix Clara Campoamor,feminista. i el crític Josep Yxart. (avui carrer Enric Serra). als Jocs Florals de Barcelona. Dolors Monserdà,Poesies catalanes. Neix Jaume Brossa. Carles Bosch de la Trinxeria,Pla i muntanya. 1854 1878 Àngel Guimerà,Mar i cel. Neixen Joan Alcover 1870 Neix el poeta i polític Jaume Bofill i Mates, Jacint Verdaguer,Pàtria. i Miquel Costa i Llobera. Neix Pere Coromines. «Guerau de Liost». 1889 1871 1879 Neix Clementina Arderiu (m.1976). Aparició de la revista La Renaixensa. Àngel Guimerà,Gal·la Placídia. Es reprèn la publicació de L’Avenç, Narcís Oller,Croquis del natural. després de quatre anys de silenci. 1873 Jacint Verdaquer,Idil·lis i cants místics,amb Mor Joaquim Rubió i Ors,«Lo Gaiter Neix el pintor Isidre Nonell. pròleg de Manuel Milà i Fontanals. del Llobregat» (n.1818). Carles Bosch de la Trinxeria, 1874 1881 L’hereu Noradell. Dolors Monserdà estrena al teatre Romea Es publica a La Renaixensa «Les senyores Jacint Verdaguer,Dietari d’un pelegrí Sembrad y recogeréis. i el lliurecanvi» de Dolors Monserdà. a Terra Santa. Maria de Bell-lloc,Salabrugas. Aparició del diari La Vanguardia i de la revista L’Avenç. 1890 1876 Neixen Eugeni d’Ors,«Xènius», Caterina Albert compra un camp prop d’Em- Dolors Monserdà estrena al teatre Romea i el novel·lista Eduard Girbal. púries per dur a terme les seves pròpies exca- Teresa o un jorn de prova. vacions.Durant la Guerra Civil la Generalitat 1882 republicana li confisca les peces obtingudes Neix Joan Puig i Ferreter. per ordre del comissari Pere Bosch Gimpera. Narcís Oller,La papallona.

84 Cronologia Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 85 Carles Bosch de la Trinxeria,De ma collita. 1897 1901 Enric de Fuentes,Tristors. Àngel Guimerà,La sala d’espera. Caterina Albert escriu El setè,sant matrimoni. Caterina Albert comença a utilitzar Joan Maragall,Les disperses. Narcís Oller,La febre d’or. Àngel Guimerà,Terra baixa. el pseudònim «Víctor Català» al Josep Pous i Pagès,Quan es fa nosa. Santiago Rusiñol,Oracions. poemari El cant dels mesos.L’editorial Marian Vayreda,La punyalada. 1891 Josep Soler i Miquel,Decadentismo. L’Avenç li publica 4 monòlegs en vers Juli Vallmitjana,La xava. Aparició del setmanari La Veu de Catalunya. (La tieta,Pere Màrtir,La Vepa i Germana Pau). Carles Bosch de la Trinxeria,Montalba i L’he- 1898 Fundació de la Lliga Regionalista. 1905 reu Subirà. Caterina Albert presenta als Jocs Florals Creació de l’Associació Wagneriana A l’agost es posa a la venda Solitud com a Santiago Rusiñol,El sarau de Llotja. d’Olot el monòleg La infanticida i el poemari a Barcelona. llibre unitari;se’n feren dues edicions aquell Lo llibre nou,tots dos premiats.El primer Neix Tomàs Garcès (m.1993). mateix any i una tercera el 1909.La Il·lustració 1892 va provocar un gran escàndol. Moren Víctor Balaguer (n.1824) Catalana li publica el Llibre blanc;Policromi; Carles Bosch de la Trinxeria,Tardanies. Mor Victòria Peña (n.1827),poeta romàntica i el gran dibuixant i crític d’art Tríptic.Miquel dels Sants Oliver publica a Josep Torras i Bages,La tradició catalana. mallorquina,col·laboradora de La Renaixensa Josep Lluís Pellicer. la revista Il·lustració Catalana la ressenya Àngel Guimerà,Mestre Oleguer. i participant als Jocs Florals. Raimon Casellas,Els sots feréstecs. «Víctor Català:Solitut». Neix Marià Manent (m.1988). Es publica pòstumament el llibre Poesies 1893 Adrià Gual funda el Teatre Íntim, 1902 mallorquines,d’Emília Sureda. Neix Carme Montoriol (m.1966). d’orientació ibseniana. Caterina Albert publica Mor Emili Vilanova (n.1840). Dolors Monserdà,La Montserrat. Narcís Oller,La bogeria. Drames rurals. Agustí Calvet, «Gaziel»,Sentiment. Mor Josep Pons i Gallarza (n.1823). Àngel Guimerà,Mossèn Janot. Moren Jacint Verdaguer Raimon Casellas,Les multituds. Neix el poeta Joaquim Folguera. Santiago Rusiñol,Els caminants de la terra. i Valentí Almirall. Enric de Fuentes,Il·lusions. Festa modernista a Sitges (setembre). Marian Vayreda,Records de la darrera carlinada. Mort de l’escriptor francès Josep Pous i Pagès,Empordaneses. Desapareix la revista L’Avenç. Émile Zola. Santiago Rusiñol,Ocells de fang. El 7 de novembre es llancen dues bombes, 1899 una de les quals no esclata,a la inauguració Neix Aurora Bertrana (m.1974). 1903 1906 de la temporada d’òpera del Gran Teatre del La Veu de Catalunya es comença a publicar Caterina Albert,emmascarada sota el pseu- Inici del Noucentisme.Xènius comença Liceu de Barcelona;causa 21 morts. diàriament. dònim de «Víctor Català»,es presenta als Jocs a publicar el Glosari. Neix Joan Oliver (m.1986),que emprarà el Florals de Barcelona amb Marines,que obté la Desaparició de la revista Joventut. 1894 pseudònim poètic Pere Quart. copa del consistori.Per tal de conservar l’ano- Carme Karr,Volves i Clixés i,publicat amb Neixen J.V.Foix (m.1987),Miquel Llor,Josep nimat no es presenta a recollir el premi.Lluís el pseudònim «L’Escardot»,L’hereu. M.de Sagarra i Joan Salvat-Papasseit. 1900 Via,director de la revista Joventut, li encarrega Dolors Monserdà,La Quitèria. Carles Bosch de la Trinxeria,Lena. Dolors Monserdà,La família Asparó. una novel·la,encàrrec que es troba en l’origen Miquel Costa i Llobera,Horacianes. Àngel Guimerà,Maria Rosa. Àngel Guimerà,La filla del mar. de Solitud. Enric de Fuentes,Romàntics d’ara. Joan Maragall,Visions i cants. Joan Maragall,Les disperses i Prudenci Bertrana,Josafat. 1895 Marian Vayreda,Sang nova. Elogi de la paraula. Joan Maragall,Enllà. Neix Palmira Jaquetti. Josep Pous i Pagès,Per la vida. Narcís Oller,Pilar Prim. Moren el crític Josep Yxart i el dramaturg Joaquim Ruyra,Marines i boscatges. Josep Pous i Pagès,Revolta. Frederic Soler,«Pitarra». Jacint Verdaguer,Al cel. Mor Henrik Ibsen. Àngel Guimerà,Les monges de Sant Aiman. Antonio Machado,Soledades. Premi Nobel de Medicina a Joan Maragall,Poesies. Santiago Ramón y Cajal. Santiago Rusiñol,Anant pel món. 1904 Jacint Verdaguer,Sant Francesc Caterina Albert publica Ombrívoles. 1907 i En defensa pròpia. El 19 de maig la revista Joventut comença Caterina Albert publica el llibre a publicar Solitud;el darrer lliurament,el 46è, de narracions Caires vius. 1896 és datat el 20 d’abril de 1905.També publica Mor Maria de Bell-lloc. Caterina Albert publica el poema Quadro de Sobretaula a l’Almanac de l’Esquella Neix Maria Teresa Vernet (m.1974). tardor amb el pseudònim «Virgili Alacseal» a de la Torratxa. La Il·lustració Catalana estrena el seu l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa,on Neix Anna Murià (m.2002). suplement per a dones,Feminal, també dóna a conèixer altres poemes,com Maria Antònia Salvà i Emília Sureda són pre- dirigit per Carme Karr. Nictàlia,Flors de la Xina i Íntima. miades als Jocs Florals de Palma;pocs mesos Dolors Monserdà publica l’opuscle Àngel Guimerà,Mort d’En Jaume d’Urgell més tard mor Emília Sureda. El feminisme a Catalunya. i La festa del blat. Dolors Monserdà,La fabricanta. «Felip Palma»,pseudònim de J.Massó i Torrents,Croquis pirinencs. «Felip Palma»,pseudònim de Palmira Ventós Palmira Ventós i Cullell,La caiguda. Jacint Verdaguer,Flors del calvari. i Cullell,publica Asprors de la vida. Prudenci Bertrana,Nàufrags i Crisàlides. Josep Maria Folch i Torres,Lària. Josep Maria Folch i Torres,

86 Cronologia Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 87 Aigua avall i Sobirania. 1910 1915 1920 Joan Maragall,Elogi de la poesia. Es publica la versió alemanya de Solitud,obra Dolors Monserdà,Biografia de M.Josepa Caterina Albert publica La Mare-Balena,que Enric Prat de la Riba,La nacionalitat catalana. d’Eberhard Vogel;a Berlín,la llibreria Fischer Massanés. inclou el conte Substitució,suposadament ins- Santiago Rusiñol,L’auca del senyor Esteve. publica al seu catàleg una fotografia de l’au- Prudenci Bertrana,La lloca de la vídua. pirat en la vida pagesa de Cinclaus. Picasso,Les senyoretes del carrer Avinyó. tora,que constitueix la seva primera imatge Alfons Maseras,Ildaríbal. Clementina Arderiu,L’alta llibertat. pública. Es publica pòstumament Buscant una ànima 1908 Neixen la poeta i assagista Rosa Leveroni (m. 1916 de Dolors Monserdà. Caterina Albert publica «Fragment (d’una 1985) i les narradores Rosa Maria Arquimbau Mor l’escriptora Palmira Ventós i Cullell, Prudenci Bertrana,Els herois. novel·la inèdita)» a l’Almanac de l’Esquella de (m.1992 ) i Elvira Augusta Lewi (m.1970). coneguda amb el pseudònim «Felip Palma». Josep Carner, L’oreig entre les canyes. la Torratxa. Se suïcida Raimon Casellas. Clementina Arderiu,Cançons i elegies. Joaquim Ruyra,Pinya de rosa. Neix Mercè Rodoreda i Gurguí (m.1983). Neix l’historiador Jaume Vicens Vives. Dolors Monserdà,Tasques socials. Margarita Nelken,La condición social V Exposició Internacional d’Art a Barcelona. Carme Karr,Cultura femenina de la mujer en España. Dolors Monserdà,Del món. (Conferències de l’Ateneu). 1917 Guerau de Liost,La muntanya Maria Antònia Salvà, Poesies i Caterina Albert presideix els Jocs Florals de 1921 d’ametistes. Les illes d’or (versió de Lis Isclo d’Or l’Ajuntament de Barcelona,on llegeix el dis- Caterina Albert publica a Sol Ixent el poema Joan Maragall comença a escriure Nausica. de Mistral). curs «De civisme i civilitat». Si després d’angoixosa travessia.Estrena de Alfons Maseras,Edmon. Maria Domènech,Contrallum. l’adaptació dramàtica de L’amoreta d’en Piu 1911 Dolors Monserdà,Maria-Glòria i al Teatre Novetats de Barcelona. 1909 Moren Joan Maragall i el pintor Isidre Nonell. No sempre la culpa és d’ella. Pere Coromines,Cartes d’un visionari. S’atorga per primera vegada el Premi Fas- Dolors Monserdà,Poesies. Maria Antònia Salvà,Mireia,traducció Àngel Guimerà,Cants a la pàtria. tenrath,durant els Jocs Florals de l’Ajunta- Prudenci Bertrana,Proses bàrbares. de l’obra de Mistral. Alfons Maseras,A la deriva. ment de Barcelona,presidits per Dolors Àngel Guimerà,La reina jove. Pompeu Fabra,Diccionari ortogràfic. Carles Riba,Escolis. Monserdà;unes «mans amigues» hi presen- Joan Maragall,Seqüències. Santiago Rusiñol,La «Niña Gorda». ten Solitud,que guanya el premi. 1922 Dolors Monserdà,Estudi feminista.Orienta- 1912 1918 Caterina Albert publica «Ressons d’Empori: cions per a la dona catalana. Lectura Popular de Francesc Matheu dedica El 17 d’abril apareix el primer lliurament notes extractades de distintes obres», Joan Alcover,Cap al tard. un quadern a Caterina Albert.L’autora hi d’Un film (3.000 metres),inicialment amb el on mostra la seva vessant d’arqueòloga. Raimon Casellas,Llibre d’històries. escriu una nota biogràfica. títol *** (3.000 m.),a la revista Catalana de Mor el poeta Miquel Costa i Llobera. Josep Maria Folch i Torres,Joan Endal. Neix Pere Calders (m.1994). Francesc Matheu;se n’acaba la publicació el Antoni Rovira i Virgili,Història nacional Alfons Maseras,L’adolescent. Eugeni d’Ors, La ben plantada. setembre de 1921.Albert comença la redac- de Catalunya. Miquel de Palol,Camí de llum. Josep Pous i Pagès,La vida i la mort d’en Jordi ció d’un diari,A flor de jorns,i participa amb un Setmana Tràgica a Barcelona i execució de Fraginals. poema a l’homenatge a Maria Antònia Salvà. 1923 Francesc Ferrer i Guàrdia. Neix Maria Aurèlia Capmany (m.1991). Caterina Albert publica Nostramo.El 14 de 1913 Neix Manuel de Pedrolo (m.1990). gener ingressa solemnement a la Reial Aca- Carme Karr funda La Llar,primera residència Carme Karr,Caritat. dèmia de Bones Lletres de Barcelona. per a professores i estudiantes. Joan Alcover,Poemes bíblics. Ventura Gassol,Les tombes flamejants. Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Josep Carner,Les planetes del verdum. Eduard Girbal,La tragèdia de cal Pere Llarg. Catalans. Miquel Costa i Llobera,Poemes bíblics. Josep Lleonart,El camí errat. Neix el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Guerau de Liost, La ciutat d’ivori. Josep Pin i Soler,Alícia. Dolors Monserdà,Amor mana. Narcís Oller,Al llapis i a la ploma. Josep Roig i Raventós,Flama vivent. Guerau de Liost,Somnis. Santiago Rusiñol,En Josepet de Sant Celoni. Joan Salvat-Papasseit,Poema de la rosa als llavis. Carles Soldevila,L’abrandament. 1914 1924 Mancomunitat de Catalunya. 1919 L’Avenç publica El carcanyol i Els centaures Maria Domènech,Neus. «Víctor Català» escriu un pròleg a L’Andreuet de «Víctor Català» dins de la col·lecció Es publiquen pòstumament,en un volum d’A.Font.També publica l’article «Maria La Novel·la d’Ara. titulat Etapes estètiques,les ressenyes artísti- Montessori» a la revista El Día Gráfico. Destitució de Josep Puig i Cadafalch com a ques que Raimon Casellas havia escrit per a Mor Dolors Monserdà. president de la Mancomunitat de Catalunya. La Vanguardia. Moren Jaume Brossa i Joaquim Folguera. Moren Àngel Guimerà i Joan Salvat-Papas- Alexandre Plana,Antologia de poetes Publicació de la revista Mirador. seit.Caterina Albert reclama un monument catalans moderns. Maria Domènech,Els gripaus d’or. per a Guimerà (Catalana,31 de juliol). Santiago Rusiñol,El català de la Mancha. Joaquim Ruyra,La parada. Prudenci Bertrana,El desig de pecar. Carles Riba,Primer llibres d’estances. Josep Carner,La inútil ofrena. Jaume Vicens i Vives. Josep Maria de Sagarra,Paulina Buxareu.

88 Cronologia Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 89 Eduard Girbal,La cuaranya. Guerau de Liost,Sàtires. Aurora Bertrana,El Marroc sensual i fanàtic. Carles Riba, L’ingenu amor. Josep Pla,Cartes de lluny. Elvira Augusta Lewi,Els habitants del pis 200. Joan Puig i Ferreter,Els tres al·lucinats i Vida Carme Montoriol,Diumenge de juliol. 1925 interior d’un escriptor. Mercè Rodoreda, Crim. Prudenci Bertrana,Jo! Memòries Joaquim Ruyra,Entre flames. Salvador Espriu,Letizia i altres proses. d’un metge filòsof. Francesc Trabal,Vals. Josep Carner,El cor quiet i Les bonhomies. 1929 Josep Pla,Coses vistes. Joan Puig i Ferreter, El cercle màgic. 1937 Joan Puig i Ferreter,L’home que tenia més Josep Maria de Sagarra,La filla del carmesí. Mercè Rodoreda guanya el premi Crexells d’una vida. Carles Soldevila, Fanny. amb Aloma. Joaquim Ruyra,Les coses benignes. Francesc Trabal,L’home que es va perdre. Rosa Maria Arquimbau,Maria la Roja. Aurora Bertrana,Edelweiss. 1926 1930 Carles Riba,Tres suites i Per comprendre. Publicació d’Un film en tres volums a la Biblio- Caterina Albert publica Contrallums. teca Literària de l’Editorial Catalana.A La Neix Maria Àngels Anglada (m.1999). 1938 Revista,la publicació creada per Josep Maria Mor Narcís Oller;fins l’any 1962 romandran Moren Francesc Matheu i Bartomeu López Picó,apareix una llarga entrevista, inèdites les seves Memòries literàries,escrites Rosselló-Pòrcel. «Conversa amb Víctor Català»,a càrrec a instàncies de Caterina Albert. Clementina Arderiu guanya el Premi de Tomàs Garcès,reproduïda en les obres Aurora Bertrana,Paradisos oceànics. Joaquim Folguera. completes de l’escriptora (1972). Maria Teresa Vernet,El perill i Camí reprès. Palmira Jaquetti,L’estel dins la llar. Moren el poeta Joan Alcover i l’arquitecte Carles Riba,Segon llibre d’estances. Rosa Leveroni,Epigrames i cançons. Antoni Gaudí. Francesc Trabal,Judita. Maria Teresa Vernet,Final i preludi. Anna Murià,La Peixera. Maria Antònia Salvà,Espigues en flor. Josep Carner,El veire encantat. Mercè Rodoreda,Aloma. Maria Teresa Vernet,Maria Dolors. 1931 Federico García Lorca,Bodas de sangre. Bartomeu Rosselló-Pòrcel,Imitació del foc. Joan Puig i Ferreter,Servitud. Mor Santiago Rusiñol. Apareixen El Be Negre,revista satírica,i el 1934 1939 1927 diari La Humanitat. Aurora Bertrana,Peikea,princesa caníbal,i Moren Pere Coromines i Joaquim Ruyra. Mor Josep Pin i Soler. Maria Teresa Vernet,Presó oberta. altres contes oceànics. C.A.Jordana,Tres a la reraguarda,publicat a Maria Domènech,El profesionalismo y los sin- Salvador Espriu,El doctor Rip. Rosa Maria Arquimbau,Història d’una noia l’Argentina. dicatos. Cèsar August Jordana,Una mena d’amor. amb vint braçalets. Maria Teresa Vernet,Amor silenciosa. Miquel Llor,Laura a la ciutat dels sants. Mercè Rodoreda,Del que hom no pot fugir 1940 Cèsar August Jordana,El collar de la Núria. Clara Campoamor,El voto femenino y yo:mi i Un dia en la vida d’un home. La Revista de Catalunya es publica a París;a Carles Riba,Els Marges. pecado mortal. Maria Antònia Salvà,El retorn. l’abril inclou una ressenya de la versió fran- Margarita Nelken,La mujer ante las cortes Salvador Espriu,Aspectes. cesa de Solitud,de Marcel Robin. 1928 constituyentes. Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Caterina Albert publica Marines. Quadern de sonets. 1941 Maria Teresa Vernet,Eulàlia. 1932 Mor Prudenci Bertrana. Primer contacte de Caterina Albert amb la 1935 Josep Carner,Nabí,publicat a Buenos Aires. també escriptora Aurora Bertrana.Publica- Aurora i Prudenci Bertrana,L’illa perduda. ció de la traducció francesa de Solitud,a Elvira Augusta Lewi,Un poeta i dues dones. 1942 càrrec de Marcel Robin. Maria Teresa Vernet,Les algues roges. Represa en la clandestinitat de les activitats Mor Joan Alcover. Xavier Benguerel,Suburbi. de l’Institut d’Estudis Catalans. Carme Montoriol,Teresa o la vida amorosa Josep Carner,La primavera al poblet. d’una dona. Salvador Espriu,Ariadna al laberint grotesc i 1943 Mercè Rodoreda,Sóc una dona honrada? Miratge a Citerea. Mor l’escriptora i feminista Carme Karr. Salvador Espriu,Laia. Carles Riba,Les elegies de Bierville. J.V.Foix,KRTU. 1936 La casa pairal dels Albert i Paradís pateix escor- 1944 1933 colls dels revolucionaris,que causen estralls Caterina Albert publica Retablo,volum amb Mor Guerau de Liost. tant a la biblioteca com en la correspondència nou narracions,quatre de les quals ja havien Anna Murià,Joana Mas. i en treballs originals de l’escriptora. estat publicades en català. Clementina Arderiu,Poemes. Rosa Maria Arquimbau,Home i dona.

90 Cronologia Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 91 1945 Salvador Espriu,Les hores i Mrs.Death. 1957 Mercè Rodoreda,La Plaça del Diamant. Després de la mort de la seva gran amiga Joan Puig i Ferreter inicia la publicació Mercè Rodoreda guanya el Premi Víctor Maria Aurèlia Capmany,El gust de la pols. Lola Broggi,Caterina Albert comença a d’El pelegrí apassionat. Català amb Vint-i-dos contes. Joan Fuster,Nosaltres els valencians. sortir menys de casa. Primera Assemblea Lliure d’Estudiants de Mor l’editor Josep Cruzet. Victoria Kent,Cuatro años de mi vida,1940-44. 1953 la Universitat de Barcelona. Fundació d’Edicions 62. Concessió del Premi Nobel a la poeta xilena Es convoca per primera vegada el Premi Maria Antònia Salvà,Antologia,amb tria i Gabriela Mistral. Víctor Català per a narracions,dotat econò- pròleg de Josep Carner. 1963 micament per la mateixa autora;guanyen el Josep Carner,Poesies completes. S’estrenyen les relacions entre Caterina 1946 premi,entre d’altres,Mercè Rodoreda,el Carles Riba,Esbós de tres oratoris i Albert i Aurora Bertrana,que fa diverses Caterina Albert publica Mosaic (Impressions 1957,i Montserrat Roig,el 1970. Més els poemes. estades a l’Escala.Són fruit d’aquesta relació literàries sobre temes domèstics).Escriu el els llibres de la gironina Oviri i sis narracions volum Encunys,de retrats literaris de catalans 1954 1958 més (1965) i Vent de grop (1967),dedicats a il·lustres;la censura n’impedeix la publicació. El 8 de maig l’Associació de Teatre Estudiantil Carta de Caterina Albert a Aurora Bertrana l’autora escalenca. Neix Montserrat Roig (m.1991). de Barcelona,dirigida per Ricard Salvat, on la felicita per haver guanyat el Premi Mor Palmira Jaquetti. Maria Antònia Salvà,Llepolies i joguines. estrena Solitud a muntanya al teatre CAPSA Elisenda de Montcada als Jocs Florals de Maria Aurèlia Capmany,La pluja als vidres. Carles Riba,Del joc i del foc. de Barcelona, adaptació dramàtica de Solitud Tarragona,amb El pomell de violes. Josep Benet,Maragall i la Setmana Tràgica. feta per Esteve Albert. Clementina Arderiu obté el Premi Óssa Salvador Espriu,Obra poètica. 1947 Mor Eugeni d’Ors,«Xènius». Menor amb És a dir. Manuel de Pedrolo,Un camí amb Eva, Mor el novel·lista i poeta jocfloralesc Salvador Espriu,El caminant i el mur. Aurora Bertrana,Entre dos silencis,dedicat novel·la amb la qual inicia el cicle Eduard Girbal. Manuel de Pedrolo,Es vessa una sang fàcil. a «Víctor Català». Temps Obert. Jaume Vicens Vives,Notícia de Catalunya. Maria Aurèlia Capmany,Ara. 1948 1964 Mor a Prada de Conflent Pompeu Fabra. 1955 1959 Pere Calders,L’ombra de l’atzavara. Maria Antònia Salvà,Cel d’horabaixa. A Perpinyà se celebra un acte d’homenatge El 27 de setembre es representa a l’Escala Francesc Candel,Els altres catalans. Salvador Espriu,Primera història d’Esther. a Caterina Albert i a Maria Antònia Salvà. Solitud a muntanya;Caterina Albert,ja J.V.Foix,Les irreals omegues. Caterina Albert inclou un epíleg a Els dibui- malalta,no hi assisteix.Grans celebracions a 1965 xos de Víctor Català de Joaquim Folch i Torres. l’Escala amb motiu dels seus noranta anys. Aurora Bertrana,Una vida (biografia 1949 A la revista Destino,apareix en portada la Clementina Arderiu,És a dir, de Prudenci Bertrana). Caterina Albert publica Vida mòlta. seva fotografia amb el titular «Víctor Català amb pròleg de Joan Fuster. Mor Miquel de Palol. Mor Josep M.Folch i Torres. en La Escala». Mor Carles Riba. Salvador Espriu,Les cançons d’Ariadna. Mor l’escriptora Maria Domènech i Escaté. Manuel de Pedrolo,Homes i no. 1966 Manuel de Pedrolo,Ésser en el temps. Aurora Bertrana,Camins de somni. El 27 de gener mor a l’Escala Caterina Albert. Maria Aurèlia Capmany,L’altra ciutat. 1960 Mor Carme Montoriol. 1951 Maria Antònia Salvà, Entre el record i l’enyorança. Mercè Rodoreda presenta la novel·la Colo- Maria Aurèlia Capmany,La dona a Catalunya i Caterina Albert publica Jubileu;l’Editorial Salvador Espriu,Antígona. meta,posteriorment titulada La Plaça del El desert dels dies. Selecta li publica les seves Obres completes. Diamant,al Premi Sant Jordi,que no guanya. Aurora Bertrana,Fracàs. 1956 Maria Aurèlia Capmany,Tu i l’hipòcrita. Premi Sant Jordi a El Carrer de les Camèlies 1952 Carta de Caterina Albert a Aurora Bertrana, Salvador Espriu,La pell de brau. de Mercè Rodoreda. Després de la mort dels seus dos germans, on li parla del seu «admirat i estimat pare, Joan Oliver,Vacances pagades. S’inicia la publicació de l’obra completa Caterina Albert decideix fer vida al llit —tal del qual rellegeixo les obres amb renovada de Josep Pla amb El quadern gris. com explicarà a Baltasar Porcel en una entre- admiració». 1961 Mor Miquel Llor. vista de l’any 1965.En té dos,un dels quals Vagues al sector metal·lúrgic i tèxtil i inci- Mor Josep M.de Sagarra. destinat a rebre les visites,des dels masovers dents estudiantils i tancament de la Universi- Núria Sales,Exili a Playamuertos,Premi 1967 —té sota el coixí un portamonedes per tat de Barcelona.Estat d’excepció al territori Màrius Torres de Cantonigròs 1960. En l’aniversari de la mort de Caterina Albert, pagar-los— fins als periodistes;al costat del llit espanyol. Llorenç Villalonga,Bearn. Màrius Cabré dirigeix representacions de també té una cassola amb un tinter i diverses Primera emissió de la Televisió Espanyola les seves obres La infanticida,Verbagàlia, plomes,per escriure. (TVE). 1962 Les cartes,L’alcavota. Neix Maria Mercè Marçal (m.1998). Mor a París Joan Puig i Ferreter. Rumors de l’atorgament del Premi Nobel a Clementina Arderiu,Poesies completes, Maria Aurèlia Capmany,Betúlia i «Víctor Català».Amb motiu de la publicació amb pròleg de Salvador Espriu. Tana o la felicitat. de les Memòries literàries de Narcís Oller,un Maria Antònia Salvà,Lluneta de pagès. Carles Riba,Obra poètica. grup d’amics,entre els quals hi ha Miquel Llor Maria Aurèlia Capmany,Necessitem morir. Joan Sales,Incerta glòria. i Avel·lí Artís,visita l’autora per oferir-li’n Carles Riba,Salvatge cor. un exemplar.

92 Cronologia Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 93 Per saber-ne més

AYMERICH,Pilar,i PESSARRODONA,Marta: JULIÀ,Lluïsa (ed.): Les Trobairitz.Poetes occitanes del segle Caterina Albert,un retrat, Lectures de Maria-Antònia Salvà, XII,estudi introductori de Magda Bogin, Barcelona:Generalitat de Catalunya, Barcelona:Publicacions de l’Abadia versions poètiques d’Alfred Badia, Institut Català de la Dona,2005. de Montserrat i Universitat de les Illes Barcelona:LaSal,1983 i 1988. Balears,1996 (Biblioteca Miquel dels 21 escriptores per al segle XXI, BARTRINA,Francesca: Sants Oliver,3). antologia a cura de D.Sam Abrams, Caterina Albert / Víctor Català. Àlex Broch,Margarida Casacuberta i La voluptuositat de l’escriptura, LESSING, Doris: Isidor Cònsul,Barcelona:Edicions Proa Vic:Eumo Editorial - Universitat de Vic, The Golden Notebook, - Institut d’Estudis de la Diputació de 2001 (Capsa de Pandora.Sèrie Assaig,2). Nova York:Simon and Schuster,1962. Barcelona,2004 (Llibres d’Abril). N’hi ha traducció catalana:El quadern CAPMANY,Maria Aurèlia: daurat,versió de Víctor Compta, WOOLF,Virginia: La dona a Catalunya, Barcelona:Edicions 62,2001. A Room of One’s Own,Richmond: Barcelona:Edicions 62,1966. Hogarth Press,1929.N’hi ha traducció MARÇAL,M.Mercè,i JULIÀ,Lluïsa: catalana:Una cambra pròpia,versió CASTELLANOS,Jordi: «En dansa obliqua de miralls.Pauline d’Helena Valentí,Barcelona:Grijalbo, «Víctor Català,escriptora», M.Tarn (Renée Vivien) - Caterina 1985. dins Literatura,vides,ciutats,Barcelona: Albert (Víctor Català) - Maria-Antònia Edicions 62,1997,pp.51-110. Salvà»,dins Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món,a cura CHARLON,Anne: de Maria-Mercè Marçal,Barcelona: La condició de la dona en la narrativa Proa,1998 (La Mirada),pp.21-52. femenina catalana (1900-1983), Barcelona:Edicions 62,1990 MUÑOZ I PAIRET,Irene (ed.): (Llibres a l’Abast,256). Epistolari de Víctor Català, Les cinc branques. I,Girona:CCG edicions,2005. Poesia femenina catalana, a cura d’Esteve Albert et al., OLLER I RABASSA,Joan: Engordany:Esteve Albert i Corp,1975. Biografia de Víctor Català, Barcelona:Rafael Dalmau,1967. Contemporànies.Antologia de poetes dels Països Catalans, Paisatge emergent.Trenta poetes a cura de Vinyet Panyella,Tarragona: catalanes del segle XX, Seminari Paraula de Dona (URV) - a cura de Montserrat Abelló,Neus Institut Català de la Dona - El Mèdol, Aguado,Lluïsa Julià i Maria-Mercè 1999. Marçal,Barcelona:La Magrana,1999. Les dones i la literatura catalana, RIERA,Carme: Barcelona:PPU,1986 (Seminaris,14). Antologia de poesia catalana femenina, il·lustracions d’Eulàlia Sariola,Barce- GILBERT, Sandra M.,i GUBAR,Susan: lona:Editorial Mediterrània,2003. The Madwoman In The Attic.The Woman Writer and the Nineteenth-Century SHOWALTER,Elaine: Literary Imagination, A Literature of Their Own.British Women New Haven:Yale University Press, Novelist from Brontë to Lessing, 1979.N’hi ha traducció castellana: Princeton:Princeton University Press, La Loca del desván:la escritora y 1977. la imaginación literaria del siglo XIX, versió de Carmen Martínez Gimeno, Madrid:Cátedra,1998. 8 Memòria de l’any2005

Inauguració de l’escultura d’Andreu Alfaro en homenatge a Lluís Carulla,a l’Espluga de Francolí,acte de cloenda del l’any del centenari del seu naixament, el febrer del 2005. XXIX Premi d’Honor Lluís Carulla XXIII Premis d’Actuació Cívica Rafael Gomà i Fontanet Artesa de Segre El Premi d’Honor,dotat amb 50.000 euros,es Els Premis d’Actuació Cívica són sis guardons, Per la seva personal i valuosa contribució concedeix a persones vivents o entitats que, dotats amb 5.000 euros cadascun,destinats a en el camp de l’arqueologia a la comarca de amb la qualitat de la seva activitat científica, fer conèixer i distingir la tasca (generalment la Noguera,on ha descobert jaciments,ha cultural o cívica,hagin ajudat a enfortir la cons- poc coneguda,sovint anònima,però exem- participat en nombroses excavacions,ha ciència de comunitat nacional i el sentit de plar) de persones que han actuat i actuen al estudiat els pous de glaç,els forns de calç, pertinença a la cultura dels Països Catalans. servei de la nostra identitat nacional en els els forns de guix,les teuleries i les saleries diversos àmbits de la vida i de la relació de les Terres del Marquesat.Soci fundador Un cop sospesats els mèrits que cal reconèi- humana,com ara l’ensenyament,els mitjans de l’Associació Cultural “La Roureda”,ha xer a les persones o entitats susceptibles de de comunicació,les ciències,l’art,la cultura presentat ponències en diversos congressos ser guardonades,el jurat,format per Joan popular,la música,el teatre,l’economia,el i ha col·laborat en activitats museogràfiques Bada,Josefina Castellví,Antoni Dalmau,Lluís dret,l’acció social i cívica,etc. i pedagògiques. Jou,Ramon Pla i Arxé,Vicent Sanchis,Josep M.Terricabras,Joaquim Triadú i M.Rosa Virós, El jurat ha valorat les propostes rebudes i ha Pepa Llidó i Mengual ha atorgat aquest guardó a atorgat els Premis d’Actuació Cívica de l’any Xàbia 2005 a les persones següents: Presidenta de l’Associació Cultural Antoni Els autors de la Nadala 2004, La Fundació Lluís Carulla va iniciar el 2004 Coordinadora de Colles Llidó,durant més de trenta anys ha fet tot el L’autogovern de Catalunya, un procés de rellançament amb l’objectiu Castelleres de Catalunya Joan Cervera i Batariu possible per tal d’esbrinar qui van ser els res- amb Carles Duarte,director de la Fundació Lluís Carulla. de donar resposta als canvis que viu la societat de Valls Barcelona ponsables de la “desaparició”a Xile del catalana i d’incidir-hi,fidel al compromís En un context cultural global amb fortes Dedicat al llarg de la seva vida a l’excursio- capellà valencià Antoni Llidó,amb la ferma que n’ha orientat l’actuació des de la seva influències externes,el món casteller és un nisme i a l’escalada catalans,va ser president voluntat de portar-los davant la justícia. constitució.El 2005 ha estat l’any de recollir bon exemple de com la cultura tradicional i del Club Excursionista de Gràcia,dels Cantai- També s’ha dedicat a conservar i preservar, els primers fruits d’aquest rellançament i popular catalana pot adaptar-se amb èxit als res Muntanyencs i del Mountain Wilderness des de l’arrelament al país,els valors cívics i de consolidar tot el que,amb renovada nous temps,i esdevenir un espai aglutinador i de Catalunya.Promotor de la Fira del Llibre educatius que el seu germà Antoni va defen- empenta,es va emprendre l’any anterior. integrador basat en l’esforç col·lectiu,en la de Muntanya,ha escrit diversos articles sar al llarg de la seva vida i va demostrar amb dignificació de les pròpies tradicions i en periodístics i llibres sobre muntanyisme. una dedicació absoluta als més necessitats. Per una banda,la continuació i millora de les l’enfortiment de la consciència nacional i Admirador i deixeble de J.M.Batista i Roca, línies d’actuació anteriors:s’han concedit,així, l’arrelament al país.Les colles castelleres han va ser secretari del Consell Nacional Català. Josefina Salord i Ripoll el XXIX Premi d’Honor Lluís Carulla,els XXIII assolit,a més,durant els darrers anys,fites Ciutadella Premis d’Actuació Cívica,els XXVII Premis extraordinàries,fruit d’un gran dinamisme i de Encarnació Coca i Costa Filòloga i professora dedicada a la cultura i la Baldiri Reixac,i s’ha publicat la Nadala 2005 la voluntat de plantejar-se reptes ambiciosos. Sant Feliu de Llobregat llengua a Menorca,ha escrit molts articles i que teniu a les mans.Per l’altra,s’ha aprofundit Lliurada en cos i ànima a l’ajuda dels més des- llibres sobre literatura menorquina,ha estat en les línies d’actuació noves iniciades el 2004: valguts des de fa 25 anys,du a terme l’acolli- curadora de diversos volums i ha participat s’han atorgat els I Premis d’Educació en el ment de les persones que s’adrecen a Càritas en nombrosos congressos filològics.En la Lleure i s’han convocat els II Premis Francesc a la parròquia de Sant Llorenç,a Sant Feliu de societat cultural illenca,ha tingut i té càrrecs Candel.En la mateixa línia,l’Editorial Barcino Llobregat.Capdavantera en les campanyes de de rellevància a la Revista de Menorca,l’Insti- ha donat continuïtat a la nova col·lecció d’a- recollida de joguines i d’aliments,ha ajudat a tut Menorquí d’Estudis i la Universitat de les bast popular (la Biblioteca Barcino),ha obert conformar un important grup de voluntaris i Illes Balears. una col·lecció de llibres en format digital i ha professionals dedicats a l’atenció i l’ajut socials. realitzat una exposició commemorativa dels seus 80 anys al Museu d’Història de Catalunya. Carmela Frulio EI Museu de la Vida Rural,així mateix,ha iniciat L’Alguer un procés de modernització i ampliació. Mestra i treballadora per la llengua,ha realitzat una tasca incansable a favor de la norma- Amatent a les inquietuds i reptes de la societat lització lingüística a l’escola i forma part de la catalana,la Fundació Lluís Carulla,finalment, delegació algueresa d’Òmnium Cultural des ha estat ultimant la creació d’un Observatori, de la seva creació.Col·laboradora de la Sal- la finalitat del qual serà el seguiment i la refle- vaguarda del Patrimoni Artístic i Cultural de l’Alguer i l’Escola de la Tercera Edat,actual- xió a l’entorn dels valors cívics,identitaris i ment és coordinadora del Grup de Mestres socials dels catalans. del Centre de Recursos Pedagògics Maria Els Castellers de Vilafranca Montessori i està implicada com a docent i van carregar la primera torre supervisora en el Projecte Palomba. de 9 amb folre de la història, el 30 d’agost del 2005.

98 Memòria de l’any 2005 Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 99 XXVII Premis Baldiri Reixac A l’edició 2004/2005 dels premis s’han Premis als alumnes Elaboració del conte d’en Patufet per a l’estímul i el reconeixement presentat 198 treballs d’alumnes,62 de 75 premis de 700 euros cadascun. amb grups cooperatius Alumnes de P4 d’educació infantil de l’escola de l’escola catalana mestres i 87 d’escoles,que han estat valorats Educació infantil i cicle inicial Marinada,de Palau-Solità i Plegamans pel jurat format per Carme Alcoverro,Maria Diari d’uns jardiners Mestra:Meritxell Ventura Busquets Aquests premis,destinats a l’estímul i al Arumí,Rosa Boixaderas,Teresa Feu,Marcel Alumnes de P5 d’educació infantil de l’escola Hi tenim dret! reconeixement de l’escola catalana,són Fité,Teresa Fort,Josep Gonzàlez-Agàpito, Vedruna,de Sallent Alumnes de 2n de cicle inicial del col·legi Mestra:Irene Badosa Torres Sagrat Cor de Jesús,de Súria dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les Rosa M.Pujadó i Enric Queralt. Coneguem el nostre bosc. Mestra:M.Isabel Sánchez Auser aportacions voluntàries dels receptors del El pla de Reguant A propòsit de la Ventafocs llibre-nadala que la Fundació tramet cada any L’acte de lliurament dels premis a escoles i Alumnes de 1r i 2n de cicle inicial de l’escola Alumnes de 1r i 2n de cicle inicial de l’escola a persones interessades per la nostra cultura. Sant Josep de Calassanç,de Súria Molí de Vent,de Torredembarra mestres es va dur a terme al Palau de Pedralbes Mestres:Àngels López Cao i Teresa Tàpia Puig Mestres:M.Cinta Fernàndez,Àsun Hernàndez L’àmbit d’actuació és el dels Països Catalans. el dia 2 de juny en un acte presidit per l’Hono- La nostra escola és...modernista i Cesca Aubanell L’organització dels premis compta amb rable Sra.Marta Cid,consellera d’Educació. Alumnes de 1r i 2n de cicle inicial de l’escola Fem petits contes i pel·lícules l’assessorament de la DEC,Delegació I l’acte de lliurament dels premis a alumnes va Prat de la Riba,de Reus Alumnes de cicle inicial del CEIP Circell,de Mestres:Montserrat Talaya López,M.Dolors Moja (Olèrdola) d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural. tenir lloc al Casal de l’Espluga de Francolí el dia Premis a les escoles 14 premis de 3.300 euros cadascun. Vila Vidal i Meritxell Móra Teixidó Mestra:Assumpta Ràfols Vendrell 5 de juny en un acte presidit per l’Honorable El nostre petit món de recerca Bestiari petit Sr.Carles Solà,conseller d’Universitats, CEIP Alfadalí Alumnes de P3,P4 i P5 d’educació infantil Alumnes de P4 d’educació infantil de l’escola Recerca i Societat de la Informació. d’Oliva (Safor) i de 1r i 2n de cicle inicial del CEIP Castell Sant Ignasi,de Manresa CEIP Emili Vallès Ciuró,de Molins de Rei Mestres:N.Brunet,C.Casas,F.Fernàndez, d’Igualada (Anoia) Mestra:Josefina Albertí Capdevila M.Sanpera i L.Solé CEIP Jacint Verdaguer La petjada d’un gran home de Barcelona (Barcelonès) Alumnes de 1r i 2n de cicle inicial del col·legi Cicle mitjà i superior IES Josep-Miquel Guàrdia Mare de Déu del Carme,de l’Espluga de Francolí Catalunya:economia, d’Alaior (Menorca) Mestres:Montserrat Guasch i Maria Corsà altres informacions CEIP Juncadella En temps dels castells Alumnes de 6è de primària del CEIP de la Cellera de Ter (Selva) Alumnes de 1r i 2n de cicle inicial de l’escola Eugeni d’Ors,de Valls La Bressola Brianxa,de Tordera Mestra:Concepció Cisteré de Sant Esteve del Monestir (Rosselló) Mestres:Marta Matas Casals i Teresa Garcia Costums i tradicions ZER La Cerdanya Moliné dels nostres pobles de Llívia (Baixa Cerdanya) Contes del sol d’arreu del món Alumnes de 5è de primària del CEIP Beat CEIP La Mercè Alumnes de P4 i P5 d’educació infantil del Bonaventura Gran,de Riudoms de Tortosa (Baix Ebre) CEIP La Monjoia,de Sant Bartomeu del Grau Mestra:Ester Savall Domingo Escola L’Espill Mestra:Montse Ginebra Reus és la nostra ciutat:llocs més de Manresa (Bages) Els gegants de Sant Vicenç importants,cases modernistes, IES Lluís Companys Alumnes de P3,P4 i P5 d’educació infantil del festes majors,seguici festiu... de Ripollet (Vallès Occidental) CEIP Lloriana,de Sant Vicenç de Torelló Alumnes de 5è i 6è de primària del CEIP IES Lo Pla d’Urgell Mestres:Adoració Aumatell,Montserrat Joan Rebull,de Reus de Bellpuig (Urgell) Montagut,Rosa Pujols i Elisa Puixeu Mestra:Immaculada Torres Guinovart CEIP Mare de Déu de la Candela Les abelles L’aigua de Valls (Alt Camp) Alumnes de 3 a 6 anys d’educació infantil del Alumnes de 5è i 6è de primària del CEIP Col·legi Adventista Urgell CEIP Mestre Marcel·lí Domingo,de Roquetes Sant Miquel,de Cornellà de Llobregat de Barcelona (Barcelonès) Equip de mestres d’educació infantil Mestres:Maria Altirriba,Eulàlia Puig Escola Vedruna i Consol Rodríguez Cartell de Roc Herms per a de Ripoll (Ripollès) la convocatòria 2005-2006 dels Premis Baldiri Reixac.

Carles Solà,Conseller d’Uni- Premi a mestres i professors versitats,en l’acte de lliurament Dotats amb 12.000 euros en conjunt. dels premis a alumnes al Casal de l’Espluga de Francolí. Premi a un treball de reflexió pedagògica, Acte de lliurament dels dotat amb 6.000 euros per a l’autor del treball premis a mestres i a escoles guardonat i 3.000 euros de subvenció per con- al Palau de Pedralbes. tribuir a la seva edició,ha estat atorgat al treball Nombres reals de Jaume Pedrós Miquel,de Balaguer (La Noguera)

Imatges de la p.101: Premi a una proposta didàctica, Montserrat Carulla,vicepresi- dotat amb 3.000 euros,ha estat atorgat al treball denta de la Fundació,i Marta Santmiquel.Poesia.Una aproximació a Cid,consellera d’Educació,a l’acte de lliurament al Palau la poesia per a Secundària i Batxillerat de Pedralbes. de Sílvia Caballeira i Ferrer i M.Carme Codina i Contijoch,de Torelló (Osona) Alumnes del SES Sant Salvador,de Tarragona,al Casal de l’Espluga de Francolí.

100 Memòria de l’any 2005 Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 101 Estudiem la relació d’un pintor català, Perpiñà,alumnes de 4t de primària del CEIP El simbolisme gràfic popular Independentisme armat,passat Joaquim Mir,amb el nostre poble, Sant Pere Apòstol,de Real de Montroi del catalanisme a inicis del segle XXI o present? La inviabilitat de l’Aleixar Mestre:Gerard Juanes Peris Alumnes de 4t d’ESO de l’escola Bell-lloc, la lluita armada als Països Catalans Alumnes de 6è de primària del CEIP Tintín i el misteri de la campana de Girona Albert Castillo Sampedro,alumne de 2n Teresa Salvat,de l’Aleixar Alumnes de 3r a 6è de primària del CEIP Alfés, Mestre:David Pagès Cassú de batxillerat de l’IES Ronda,de Lleida Mestra:Àngels Bigorra d’Alfés Històries sonores Mestra:Elena Nicolau Placer L’aigua Mestre:Pep Borràs Carles Alumnes de 3r d’ESO de l’IES L’Olleria, Anàlisi matemàtica de les escales Alumnes de 3r de primària del CEIP de l’Olleria musicals temperades Doctor Fleming,de Viladecans Ensenyament secundari obligatori (ESO) Mestres:Adolf Murillo Ribes i altres Núria Domènech Amador,alumna de 2n de Mestra:Belinda Siles Sancho Interpretant Pere IV FEM UN LLIBRE! Procés de redacció batxillerat del col·legi La Mercè,de Martorell La Cerdanya Alumnes de 4t d’ESO de l’escola Vedruna, i edició del llibre Quadern d’aniversari Mestre:Josep Anton Garrido Alumnes de 6è de primària del CEIP d’Artés Alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’IES Mare de Déu Studium Lullianum Costa i Llobera,de Barcelona Mestra:Montserrat Vilaseca Vilaseca de la Serra,de Montblanc Enric Filbà Guanyabens,alumne de 2n de batxille- Mestre:Llorenç Guasch Ter ré Vivos voco,mortuos plango, Mestres:Ester Martí Farré i Núria Rion Virgili rat de l’IES Alexandre Satorras,de Mataró Garrofes fulgura frango Una vall plena de màgia;descobriu-la Mestra:M.Roser Trilla Prujà Alumnes de 6è de primària del CEIP (Crido els vius,planyo els morts, Alumnes de 2n d’ESO de l’escola Vedruna, Experiències matemàtiques: Sant Joan,de Berga desfaig les tempestes) de Puigcerdà un passeig per Mollerussa Mestres:Rosa Morera,Josep M.Parera Campanes,campaners i campanars Mestra:Montserrat Carreras Xavier Balagué Boldú i Gerard Fernández i M.Dolors Rial Alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’escola L’Horitzó, Treball de la vegetació Acero,alumnes de l’IES Terres de Ponent,de Esparreguera recicla? de Barcelona de les places de Riudoms Mollerussa Sociolingüística de centre (estudi La genialitat de Salvador Dalí Alumnes de 3r de primària del CEIP Mestres:Anna M.Díez Bereziartua Carlota Molons Sierra,Elisabet Serraseca Mestre:Jaume Pedrós Miquel del català i del seu argot a l’IES vista a través dels ulls dels infants Montserrat,d’Esparreguera i Anna Mitjans Castell Juncosa i Anna Gonzàlez Vidiella,alumnes de Guia dels arbres de Montgat Sant Just Desvern) Alumnes de tots els nivells del col·legi Joaquima Mestra:Júlia Puig Llopart Petjades de científics catalans a 4t d’ESO de l’IES Joan Guinjoan,de Riudoms Maitane Domènech Berganzo,alumna de 2n Mònica Colell Tò,alumna de 2n de batxillerat de Vedruna,de Terrassa La torre de Vallferosa la ciutat de Barcelona Mestres:Glòria Fusté i Fina Isern de batxillerat de l’escola Thalassa,de Montgat de l’IES Sant Just Desvern,de Sant Just Desvern Mestra:Reme Gómez Vinagre Alumnes de 6è de primària Alumnes de 4t d’ESO de l’escola SADAKO, Els nostres alumnes:poetes i escriptors Mestra:Marta Soler Esquerda Mestra:M.Isabel Pijoan Picas Una mirada musical a la pintura del CEIP Sant Gil,de Torà de Barcelona Alumnes de tots els cursos d’ESO Dalí en el món dels infants Som tots iguals? de Jaume Mercadé Mestres:Àngela M.Pujol i Paco Alaminos Mestres:Regina Civil i Dolors Albós del SES Sant Salvador,de Tarragona Maria Tejedor Salavedra,alumna de 2n Míriam Simarro López,alumna de 2n de Alumnes de 1r i 2n cicle de grau mitjà de Primer i últim cop amb avió Guerra i literatura Mestres:Josep M.Calbet,Rosa Carbó,Astrid de batxillerat de l’IES Montsacopa,d’Olot batxillerat de l’IES Guindàvols,de Lleida l’escola de música Robert Gerhard,de Valls Gemma Mateus Porta,Raquel Sánchez Landa i Alumnes de 4t d’ESO de l’IES El Cairat, Casademunt,Maite Díaz,Anna Ferrer,Ter Mestra:M.Assumpció Arnau Prades Mestra:Mercè del Barrio Arranz Mestra:Rosabel Bofarull Marta Viana Casals,alumnes de 6è de primària d’Esparreguera Izquierdo i M.Lluïsa Rovira Les culleres:la història Evolució de la urbanització romana Revista escolar La Garbinada del Col·legi Episcopal,de Lleida Mestra:Joana Herdella Zamora El mar Ivet Estany Boix i Aida Sorribas Ribera, a Catalunya:Empúries - Tarragona Tots els alumnes del CEIP Sant Blai,de Bot Viatge en el temps L’Espluga,un petit món plural Alumnes de 1r i 2n d’ESO alumnes de 2n de batxillerat de l’IES Llobregat, - Barcelona Mestra:Dolors Olivas Rodríguez Sergi Altisent Lucas,Arnau Ametlla Bermúdez, Alumnes de 3r d’ESO de l’IES Joan Amigó de l’IES Jaume Huguet,de Valls de Sallent Mireia Romero Serra,alumna de 2n de Jic,Jac,Joc...Juguem amb tothom Gerard Morro Botargues i,com a il·lustrador, Callau,de l’Espluga de Francolí Mestres:Anna Grau,Teresa Morales Mestre:Ramon Salvadó Valentines batxillerat del col·legi Escorial,de Vic Alumnes d’infantil i primària del CEIP Serena Gerard Falcón Pedrós,alumnes de 6è de pri- Mestra:Francesca Solé Sans i Rosa Batalla Microclimes al pati de les tortugues Mestra:Raquel Vázquez Esquerrà Vall,de Sant Andreu de Llavaneres mària del Col·legi Episcopal,de Lleida Homenatge a Miquel Martí i Pol Gerard Sagués Mitjana,alumne de batxillerat de Mestres:Àngels Tarragó,Sabina Fernàndez i Mestre:Francesc Flores Martínez Alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’escola Sant Batxillerat l’escola Mestral,de Sant Feliu de Llobregat Cicles diversos Txema Martín El bosc de les veus Alfons,de Felanitx Aproximació a la situació actual Mestre:Josep Marí Torres Cent anys d’escola a Cabrianes Fem poesia jugant amb les paraules Alumnes de 5è de primària de l’escola Mestra:Maria Obrador Roselló de la llengua catalana Memòries de Salvador Devant: Alumnes de tots els nivells del CEIP Els Pins, Tots els alumnes del CEIP Joc de la Bola, Montcau - La Mola,de Matadepera Jocs tradicionals infantils: David Garcia Triadó,alumne de 2n de reconstrucció del dietari d’un pagès de Cabrianes (Sallent) de Lleida Mestra:Marta Hernández un passeig de 1560 al 2005 batxillerat de l’IES Argentona,d’Argentona del segle XVII Mestres:Pilar Sala,Valle Delgado, Mestre:Teodor Martínez Tirado El garrofer Alumnes de 1r i 2n cicle d’ESO Mestre:Andreu Carretero Serra Eloi Hernades Mosella,alumne de 2n Joan Palomeras i Montse Espinalt Art i filosofia a l’escola Iván Hernández López,Débora Moreno Sàiz, de l’IES Flix,de Flix El tren (Lleida-Balaguer-La Pobla de de batxillerat de l’IES Quercus,de Sant Joan Cada casa té el seu nom Alumnes d’infantil i primària del Centre Públic Paula Blasco Pérez i Laura Senchermés Mestre:Biel Pubil Soler Segur-Saint Girons),una via al progrés de Vilatorrada Alumnes d’intercicles del ZER Pallars Jussà, Robert Graves,de Deià Alumnes de 2n de batxillerat de l’escola Mestre:Jordi Badia Pujol d’Isona Mestres:Marga Crespí,Pep Colom, Nostra Senyora del Carme,de Balaguer Mestra:Maria Janot Joana M.Seguí i M.Pérez Mestra:Rosanna Casado Cucó Els arbres del nostre pati El català,llengua normalitzada? Alumnes de cicle inicial i superior del CEIP Educació especial Anna Rosenfela Vilalta,alumna de 2n de Pompeu Fabra,de Manlleu Escenificació de la cantata batxillerat del col·legi Sant Gregori, Mestres:Fina Bigas,Maria Subinyà,Judit Salvans, La ciutat i la lluna de Barcelona Carme Temprado,Roser Ibarra i Fani Manubens Alumnes d’educació especial del Mestra:Mercè Rius Els rèptils de l’Alt Camp CEE Horitzó,de Pineda de Mar El despertar de la Plana Alumnes de tots els nivells del CEIP Mestra:Dolors Mir Turà Mariona Coll Ardenuy,alumna de 2n de Les Moreres,de les Pobles (Aiguamúrcia) Art Sant Joan batxillerat de l’IES Lo Pla d’Urgell,de Bellpuig Mestra:M.Rosa Ollé Llauradó El món mira Dalí Mestre:Guillem Closas Serrano Conte Un somni fet realitat Alumnes d’educació especial del Habitants de l’horitzó Alumnes de tots els nivells del CEIP CEE Balmes II,de Sant Boi de Llobregat Adrià Garcia Mercadé,alumne de 2n de Enric Casassas,de Sabadell Mestres:Mercè Ódena,Imma Galindo batxillerat de l’IES El Castell,d’Esparreguera Mestres:claustre de professors i Carme Llama Mestra:Yolanda Eito Navasal Tots i totes som protagonistes El català i el seu ús pels joves Alumnes de tots els nivells del CEIP del Berguedà Sant Climent,de Sant Climent de Llobregat Maria Josep Corominas Pérez,alumna de 2n Mestres:claustre de professors de batxillerat de l’IES Gironella,de Gironella Monogràfic Cantautors catalans Mestra:Anna Verdaguer Lloro Alumnes de tots els nivells de l’escola Riu d’Or, de Santpedor Mestres:claustre de professors

102 Memòria de l’any 2005 Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 103 I Premis d’Educació en el Lleure Per la proposta de constituir una comunitat virtual d’intercanvi de recursos i informació Els Premis d’Educació en el Lleure són cinc oberta a tota la comunitat d’educadors en el guardons,dotats amb 4.000 euros cadascun, lleure i fomentar així la cooperació,el diàleg i destinats,d’una banda,a promoure projectes la reflexió. i,de l’altra,a reconèixer i difondre experièn- cies de caràcter educatiu dins l’àmbit social i Centre obert Prejú-unión del lleure.Les experiències i els projectes han Associació Grupo Unión, de tenir en compte i afavorir el sentiment de Sant Adrià de Besòs pertinença i el coneixement del país des del Perquè es tracta d’una iniciativa que té com punt de vista lingüístic,cultural,geogràfic i his- a objectiu impulsar la convivència,tot tòric.Dels cincs guardons,tres són per a pro- fomentant valors com el respecte,el diàleg, jectes,i dos,per a experiències ja realitzades. la responsabilitat i la felicitat.

Reunit el 4 de febrer de 2005,el jurat,for- Experiències mat per Alícia Fernàndez,Josep Gonzàlez- Activitats d’educació en el lleure per Agàpito,David Pérez,Enric Puig,Josep Oriol a infants de la Vall del Corb Pujol,Jaume Trilla i Antoni Zabala,va atorgar Associació per al Desenvolupament Integral els cinc guardons als següents projectes i de la Vall del Corb,Rocafort de Vallbona experiències: Per l’activitat desenvolupada per l’Associa- ció Vall del Corb,amb la col·laboració de Projectes l’Espai l’Òliba de Sant Martí de Maldà i l’A- Presentació dels II Premis Premis Francesc Candel CEIP La Farga, de Salt La Garrotxa:conèixer-la grupament Escolta i Guia Terra Plana de Francesc Candel,al Museu de per respectar-la Belianes,activitat que destaca per l’encer- la Història de la Immigració Perquè l’experiència que s’hi duu a terme a Catalunya,a Sant Adrià Els Premis Francesc Candel són cinc des de l’Escola de Mares contribueix a Esplais de la Garrotxa,Olot tada combinació del reforç de l’arrelament de Besòs,el passat abril. A un projecte que comprèn un seguit de amb el coneixement del propi medi aprofi- D’esquerra a dreta: guardons,dotats amb 3.000 euros cadascun, fomentar la convivència,l’acolliment i la Jesús M.Canga,alcalde de destinats a reconèixer i difondre les bones integració en una població amb un fort sortides per conèixer l’entorn natural de la tant els recursos que aquest ofereix. Sant Adrià,Maria Font de comarca,un conjunt d’actuacions per sensi- Carulla,presidenta de la pràctiques en l’àmbit de la integració dels component d’immigració recent. Fundació, Francesc Candel ciutadans catalans d’origen immigrant. bilitzar sobre el respecte al medi ambient Activitats alternatives d’oci nocturn i Carles Duarte. Federació d’Associacions partint de la situació actual de la conca del Associació de Lleure Baobab,l’Escala I Premis Francesc Candel de Veïns de Lleida riu Fluvià i diverses activitats reparadores “Sortim de nit?”és una experiència innova- Després de valorar les 69 propostes rebudes, Perquè amb el seu projecte Immigrants mitjançant el reciclatge de la brossa. dora que proposa diferents activitats d’oci el jurat,compost per Francesc Candel,Jordi Solidaris porta a terme una excel·lent con- nocturn a la gent jove de l’Escala com a Balot,Xavier Besalú,Mohammed Chaib, tribució a l’hora d’impulsar el compromís En grup:la comunitat virtual alternativa d’esbarjo a les ofertes lúdiques Carles Duarte,Josep Gonzàlez-Agàpito, dels immigrants en accions solidàries de per als educadors en el lleure habituals,principalment caracteritzades pel Núria Llevot,Teresa Llorens i Adela Ros,va voluntariat,que enforteixen la convivència Moviment de Centres d’Esplais Cristians, consumisme i la invariabilitat. atorgar els cinc Premis Francesc Candel a i la sensibilitat social. Fundació Pere Tarrés,Barcelona les entitats següents: Associació Casal dels Infants del Programa El Locutori,de Ràdio 4, Raval,projecte Barri Educador, de Barcelona de Barcelona Pel fet de ser un programa de ràdio plantejat Perquè aquesta entitat amb una fructífera d’una manera original,partint del locutori trajectòria en el camp de la cohesió social ha com a espai de trobada,on les persones posat en marxa el programa Barri Educador, immigrades són protagonistes. que implica els veïns en la millora de les con- Imatge de la p.102: dicions educadores dels espais públics on se Alumnes de l’IES Flix, de Flix,al Casal de l’Espluga Museu de la Història de socialitzen els infants i els joves. de Francolí. la Immigració a Catalunya,

Imatges de la p.103: de Sant Adrià de Besòs El “Futbolín”,entre les activi- Perquè constitueix una proposta cultural tats lúdiques organitzades Els guanyadors dels I Premis amb motiu del lliurament d’una gran importància per reflexionar d’Educació en el Lleure,amb dels Baldiri Reixac a l’Espluga. sobre la realitat del fenomen immigratori i Ernest Benach,president del Parlament,Anna Simó,Con- Jocs davant del Casal de per donar-ne a conèixer la dimensió histò- sellera de Benestar i Família, l’Espluga de Francolí. rica en la configuració de la Catalunya actual. i Carles Duarte,en l’acte de lliurament al Palau Robert.

104 Memòria de l’any 2005 Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 105 Portada del catàleg de l’expo- Observatori accedir-hi amb tota normalitat.El CD-ROM Amb la mateixa finalitat de donar a conèixer sició commemorativa dels 80 amb les poesies de March és fruit d’aquest les grans obres de la literatura catalana anys de la Barcino al Museu d’Història de Catalunya. La Fundació Lluís Carulla,en col·laboració objectiu,com també ho és la Biblioteca Bar- medieval,l’Editorial Barcino ha signat sengles amb ESADE,està posant en marxa un obser- cino,col·lecció amb la qual es vol posar els convenis amb l’editorial anglesa Tamesis,per vatori que respongui a les inquietuds i als clàssics catalans a l’abast de qualsevol lector, tal de coeditar traduccions de llibres catalans reptes de la societat catalana del segle XXI.La mitjançant edicions normalitzades ortogràfi- en anglès —actualment es troba força avan- seva finalitat serà el seguiment i la reflexió a cament i amb una anotació que n’aclareixi els çada la preparació d’una antologia d’Ausiàs l’entorn dels valors cívics,identitaris i socials passatges difícils.Dins d’aquesta col·lecció March en vers,a cura de Robert Archer,com dels catalans i les catalanes,amb clara volun- hem de celebrar la publicació d’una antolo- també l’Expedició dels catalans a Orient de tat d’esdevenir un espai de debat i de creació gia de textos de Francesc Eiximenis,titulada Ramon Muntaner,en traducció de Robert d’opinió. Llibres,mestres i sermons,a cura de David Hughes—,i amb DVD Ediciones,per a la Guixeras i Xavier Renedo,en la qual,entre coedició de traduccions en castellà d’obres els múltiples temes que es poden resseguir al medievals catalanes. Editorial Barcino llarg de la producció eiximeniana,els antò- legs s’han centrat en les idees del menoret Finalment,s’ha d’esmentar que des del mes L’Editorial Barcino va iniciar l’any 2005 amb la gironí sobre l’educació i la cultura. de setembre la direcció científica de l’edito- publicació en CD-ROM de les Poesies d’Au- rial és exercida pel Consell Assessor,format siàs March,publicació que és tota una metà- per Lola Badia,Germà Colón,Tomàs Martí- fora de l’esforç per la renovació que està Els Nostres Clàssics ha aparegut l’edició crí- nez,Josep Massot,Josep Pujol,Amadeu-J. duent a terme l’editorial en els darrers tica de les Poesies d’un altre poeta cabdal de Soberanas,Albert Soler i,en qualitat de coor- temps.El CD,a cura de Joan Santanach i Joan la lírica catalana medieval,Jordi de Sant Jordi, dinador,Joan Santanach. Torruella,es basa en l’edició de les poesies a cura d’Aniello Fratta.D’aquest autor,estre- marquianes preparada per Pere Bohigas, tament relacionat amb la cort d’Alfons el revisada l’any 2000 per Amadeu-J.Soberanas Magnànim,en conservem un nombre de i Noemí Espinàs;el programa de recerca que poesies força reduït —només divuit— però inclou el CD,el Data Base Testuale d’Eugenio d’una gran qualitat. Picchi,permet dur a terme un ampli ventall de consultes,que afavoriran un major conei- Clàssics i més xement de l’obra del poeta valencià. Amb el títol Clàssics i més.L’Editorial Barcino i Josep Maria de Casacuberta,el 22 de setem- Cal remarcar,respecte a l’edició de Pere bre es va inaugurar una exposició comme- Bohigas d’Els Nostres Clàssics,que continua morativa dels vuitanta anys de l’editorial al Presentació a la premsa del CD de les Poesies d’Ausiàs ben vigent malgrat els anys que han passat Museu d’Història de Catalunya,que es podrà March.D’esquerra a dreta: des que va ser publicada per primera vegada, visitar gratuïtament fins al 8 de gener de Joan Santanach,Joan Torruella, Montserrat Carulla i Carles com evidencia que enguany hagi calgut fer-ne 2006;posteriorment és previst que es tras- Duarte. una nova edició.També dintre de la col·lecció lladi a l’Espluga de Francolí i a València.La mostra fa un repàs de la feina duta a terme per la Barcino des que l’any 1924,en plena 1 dictadura de Primo de Rivera,va ser fundada 2 per Josep Maria de Casacuberta,fins a l’actualitat,passant per la segona República,la Guerra Civil i les dificultats a què va haver de 3 4 fer front durant el franquisme,i planteja de quina manera l’editorial encara els nous reptes sorgits a començament del segle XXI. 1. Pirineu,febrer de 1935.D’esquerra a dreta:Ramon d’Alòs-Moner,Joan Coro- mines,L.d’Alòs-Moner,Pau Vila,Hilde Nous reptes Stein,Josep M.de Casacuberta,M.d’Alòs- Aquests nous reptes passen,és clar,pel man- Moner,Pompeu Fabra i Ramon Aramon. teniment del rigor que caracteritza les edi- 2. Segon volum de la Biblioteca Barcino, aparegut el 2005. cions de la Barcino,com mostren els volums d’ENC esmentats més amunt,però també 3.Catàleg de l’editorial de 1927. per la voluntat de facilitar que els lectors inte- 4.Acte commemoratiu del Cinquante- nari de l’Editorial Barcino,celebrat a l’audi- ressats en la literatura catalana medieval, tori de la Biblioteca de Catalunya el 12 de però no necessàriament especialistes,puguin desembre del 1974,en el moment de la intervenció de Lluís Carulla.

106 Memòria de l’any 2005 Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 107 Museu de la Vida Rural Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Posteriorment s’inaugurà l’exposició El 2005 ha estat l’any de l’inici del projecte de 3000ºK,una mostra fotogràfica de l’obra del remodelació del Museu de la Vida Rural,que jove fotògraf Martí Artalejo,que presentà el ha de permetre modernitzar-lo,amb la incor- seu treball experimental amb la llum i el poració de noves tecnologies,i ampliar-ne les color.Una de les exposicions amb millor instal·lacions.El projecte d’ampliació inclou acceptació ha estat Etiòpia,una mostra foto- una sala d’exposicions temporals,una sala gràfica sobre les tribus,la fauna i el paisatge d’audiovisuals,un nou accés al museu i una d’aquest país africà. botiga amb llibreria. En el camp de la recuperació d’oficis i la pro- Al mes de febrer va finalitzar la commemora- ducció artesanal,el museu va dur a terme ció de l’any del centenari del naixement de una jornada de portes obertes,que va Lluís Carulla i Canals.Els actes de cloenda van incloure una demostració de la forma de consistir en la inauguració a l’Espluga de Fran- treball tradicional de l’ofici de boter,a càrrec colí d’un monument dedicat a l’insigne esplu- de l’artesà Josep Torner.Al mateix temps que guí,obra de l’escultor Andreu Alfaro,i en la es desenvolupava la demostració,es va presentació dels dos últims volums de la His- aprofitar per estudiar i documentar en pro- tòria de l’Espluga de Francolí. funditat diversos aspectes relatius a l’ofici esmentat. També durant l’any 2005 s’ha editat i presentat el llibre Petita història del Museu de la Vida Entre els que enguany han visitat el Museu, Rural.Es tracta d’una obra destinada al públic cal destacar una visita especial:Vinton infantil i juvenil escrita per Albert Carreras G.Cert,conegut com el pare d’Internet i cre- Ballart i magníficament il·lustrat per Pilarín ador,juntament amb Robert Kahn,del pro- Bayés;el llibre ha estat editat per l’Editorial tocol TCP/IP,que possibilita la transmissió Mediterrània i forma part de la col·lecció d’informació per la xarxa. Petites Històries. Finalment,el museu ha continuat la seva D’altra banda,al llarg del 2005 s’han pogut tasca de restauració i catalogació de peces veure diverses exposicions temporals de d’interès etnològic,fruit de donacions de temàtica molt variada.La primera fou l’expo- molts particulars. sició del Primer Concurs de Fotografia del

Presentació al Museu de la Vida Rural de la biografia del coope- rativista espluguí Joan Rendé i Ventosa,feta per Antoni Gavaldà i publicada per Cossetània edicions.

Vinton G.Cert,pare d’Internet, signant al llibre de visites del Museu de la Vida Rural.

Demostració de l’ofici de boter a càrrec de Josep Torner.

Presentació de la Petita història del Museu de la Vida Rural, il·lustrada per Pilarín Bayés.A la imatge,Pilarín Bayés i Carles Duarte a l’entrada del Museu.

108 Memòria de l’any 2005 Escriptores.De Caterina Albert als nostres dies 109

«L’emancipació de la dona ha estat un dels fets més rellevants del segle XX. La literatura catalana no n’ha quedat al marge.Des de Caterina Albert ﬁns als nostres dies,les escriptores han conformat una veu pròpia que ha renovat i enriquit decisivament el nostre món literari. El centenari de la publicació de la novel·la Solitud és una ocasió idònia per oferir-ne una visió de conjunt.»