Faces: Molt Més Que Rod Stewart I Ron Wood
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 14/09/2016 a les 16:55 Faces: Molt més que Rod Stewart i Ron Wood Faces, coneguda també com The Faces, va ser una de les bandes britàniques que, per alguna d'aquestes raons incomprensibles que té el rock, no va arribar a l' status de llegendària en comparació a d'altres grups del moment com The Who o The Rolling Stones, però van tenir una considerable influència a l'escena del rock. El seu rock en directe, amb classe i basat en la tornada a les arrels faria que moltes altres bandes estesin influenciades pels Faces, des dels Quireboys fins a Black Crowes, passant per Aerosmith, entre molts d'altres. Formada al 1969 de les restes dels Small Faces, als anys 60 els Small Faces, amb el lideratge d'Steve Marriott, va ser una de les bandes ?mod? més populars i un excel·lent grup de pop psicodèlic. Quan Steve Marriott els va deixar per formar Humble Pie amb un altre guitarrista, el senyor Peter Frampton, Lane, havia decidit continuar amb els altres membres dels Small Faces, escurçant el nom a, simplement, Faces. Ron Wood i Rod Stewart, tots dos procedents de The Jeff Beck Group, es van unir als anteriors membres dels Small Faces, Ronnie Lane, Ian McLagan i Kenney Jones per completar la formació. Jeff Beck Group era una d'aquestes bandes pels mes moderns, amants de la guitarra, del blues i del virtuosisme. El Jeff Beck Group era el projecte personal de Jeff Beck, que era (i és) un virtuós tocant la guitarra, amb una gran reputació dins l'escena del rock, nomes comparable, en aquells moments, a Jimi Hendrix i Eric Clapton. Jeff Beck havia començat al 1965 amb The Yardbirds substituint precisament a Eric Clapton quan aquest va deixar la banda. L'altre guitarra de la banda era, ni més ni menys que el senyor Jimmy Page (que més endavant formaria Led Zeppelin). Però Beck no volia compartir podi i va decidir a muntar la seva pròpia banda. Jeff Beck va reclutar a un baixista que fins aleshores era guitarrista, un tal Ron Wood que tocava en una banda anomenada The Birds i a un ex jugador de futbol i desprès cantant, de veu rasposa, molt https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7276/faces-molt-mes-rod-stewart-ron-wood Pagina 1 de 11 carismàtic i d'estètica mod que responia al nom de Rod Stewart però era conegut per Rod ?The Mod?. First Step (1970) El seu primer àlbum First Step (1970), obre amb una versió del Wicked Messenger de Bob Dylan, una declaració d'intencions on manifestaven que el seu so bàsic estaria ple d'arrels rock i blues. Va arribar al lloc 45 de les llistes del Regne Unit i al 119 als USA , gairebé simultàniament, Rod Stewart editava el seu primer disc en solitari, An Old Raincoat Won't Never Let You Down, amb una versió del Street Fighting Man dels Rolling Stones en el que col·laboraven alguns dels seus companys de Faces i que va passar una mica desapercebut (Rod, des d'un començament sempre ha tingut una carrera en solitari, no és a partir de que va deixar Faces). El primer disc dels Faces no és una obra mestra ni un èxit, però els serveix per una cosa fonamental, girar pels Estats Units. En aquesta gira americana la banda sen adona que te potencial, perden els seus complexos d'inferioritat, disfruten amb el que fan i arriben a dues conclusions clares, una, són molt bons i no necessiten a cap ?súper estrella? i dues, el que la gent vol és rock'n'roll, i cal sonar més fort i més contundent, per tant s'ha de passar del rock d'estudi al rock en directe. Faces - Three Button Hand Me Down V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=K8f3P3hqK0c Al 1970, Rod Stewart també editava el seu segon disc en solitari, Gasoline Alley, amb un altre https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7276/faces-molt-mes-rod-stewart-ron-wood Pagina 2 de 11 cover dels Rolling Stones, It's All Over Now i que igual que en el seu primer disc hi col·laboraven els seus companys de Faces. Long Player (1971) Gravat en part al Fillmore East de NY i en part a l'estudi mòbil dels Rolling Stones, conté l'extraordinari tema de Paul McCartney, Maybe I'm Amazed, va arribar al lloc 29 als Estats Units i al 31 al Regne Unit, era millor que el primer i més canyer. Havien millorat la seva manera de treballar, per regla general, i això serà així gairebé fins al final, les composicions són compartides, Wood serà el principal creador de cançons elèctriques de tocs blues, melòdiques i gairebé Stonianes, Lane l'encarregat de donar una base rítmica consistent i de composar les cançons de tall Pop mes clàssic, Stewart farà les lletres i tots els altres hi faran les seves aportacions. Les coses prometen i tots es mostren satisfets amb el que fan. Ara disposen d'una llibertat creativa molt superior de la que mai havien tingut. Rod pot fer coses sol i després girar amb una banda que li permet més del que fins ara ningú li havia tolerat. En el seu moment ells no li van donar importància, però el nou disc en solitari de Rod, Every Picture Tells A Story amb dos singles mega hits, la mítica Maggie May que el va portar al número u a tot el món, i Mandolin Wind, a més del cover Reason To Believe de Tim Hardin, aconseguia unes xifres de vendes molt similars a les de Faces i per tant a uns ingressos de quantitats de diners desorbitants, però comportaria una esquerda en el futur de la banda. Ara Faces és aquest grup tan ?canyero? on canta l'estrella del moment, ara Rod i Faces són la bomba, els putos amos. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7276/faces-molt-mes-rod-stewart-ron-wood Pagina 3 de 11 The Faces - Maybe I'm Amazed (Paul McCartney cover) V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=SLhoLkTyNkM The Faces - I Feel So Good V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=bBpvd-0qA2Y Faces - Had Me A Real Good Time V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=JcH7WiK_Elw The Faces - Tell Everyone V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=KD8MxxTs3hM A Nod Is As Good As A Wink... To A Blind Horse (1971) En el mateix any, Faces confirmaven el seu estatus de banda poderosa de rock amb un altre disc, A Nod Is As Good As A Wink... To A Blind Horse (1971), un altre gran àlbum amb categoria de clàssic, rebut amb entusiasme per públic i crítica, per fi el tan esperat èxit, amb temes com Miss Judy's Farm, un cover del mestre Chuck Berry, Memphis i sobretot el single Stay With Me van ajudar a catapultar l'àlbum al Top Ten. És una obra mestra que recorda a l'estil Rolling Stone, amb una combinació de temes explosius i emotius, i en el que ressalta per sobre de tots Ron Wood, el seu so de guitarra li servirà posteriorment per entrar als Rolling Stones. El tercer disc dels Faces arriba al numero 6 als Estats Units i al 2 al Regne Unit, amb un fort increment de dates a les gires, el qui no hi va per veure Faces hi va per veure Rod Stewart. En aquesta època, tots els nois encara estaven bé entre ells, els diners els sortien per les orelles i venien entrades https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7276/faces-molt-mes-rod-stewart-ron-wood Pagina 4 de 11 com xurros amb ?sold out? per allà on passaven. Faces - Miss Judy's Farm V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=umxx2Qjxfww Faces - Stay With Me V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=JtqF0qBqzZo Faces - Memphis V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=oHKdsWvPFZM Faces - Love Lives Here V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=KZ8-XGGgEoo Faces - Debris V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=0Cn_sCdAlD4 Faces - Live From BBC Crown Jewels 04/01/1972 Full Concert V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=1xHBjeiqzkQ 1-Three Button Hand Me Down 2-Maybe I'm Amazed 3-Too Much Woman 4-Street Fighting Man 5-Too Much Woman 6-Miss Judy's Farm 7-Love In Vain 8-Stay With Me 9-I'm Losing You Al 1972, Rod Stewart publicava un nou àlbum en solitari, Never A Dull Moment, en la línea del seu anterior i considerat com un del millors de la seva carrera en solitari. També amb la col·laboració dels seus companys de Faces, inclou covers com Mama You Been On My Mind de Bob Dylan, Twistin' The Night Away de Sam Cooke i una versió del tema Angel de Jimi Hendrix que li va dedicar, ja que eren molt amics amb Ron Wood. Ooh La La (1973) https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/7276/faces-molt-mes-rod-stewart-ron-wood Pagina 5 de 11 Últim àlbum d'estudi dels Faces. El problema principal va ser que Rod Stewart s'havia convertit en una súper estrella, això va causar nombroses tensions dins la banda. A l'àlbum però no es transmet pas aquesta sensació, ni rastre de cap tensió, es més, fa tota la pinta de que encara s'ho passaven molt be. Ooh La La és una gran nit de ?juerga?, amb moments memorables.