El bandoler Serrallonga a

Ricard Dilmé Burjats Divulgador Ricard Teixidor Palau Investigador

Resum: El terme del Castell de Brunyola, situat entre les Guilleries i la plana de la , va ser lloc de pas per part del bandoler Serrallonga per anar a robar al camí ral barcelonès i altres llocs. A més, hi va cometre assalts, robatoris i segrestos en masies i va saltejar camins. Per dur a terme aquest estudi, hem fet el buidatge de tot el procés sumarial. D’aquesta manera, hem pogut extreure els noms de les cases on va actuar, els hem identificat amb els actuals i expliquem quin tipus d’actuació hi va fer segons les declaracions i confessions dels propis testimonis. També hem trobat i donem els noms de les persones que li feien de fautors. Paraules clau: Brunyola, Serrallonga, bandoler, masies, camins rals Abstract: The Brunyola Castle municipality, situated between Les Guilleries mountains and La Selva plain, was a transit zone used by Serrallonga bandit to steal along the Barcelona Royal Path and other places. Moreover, he committed assaults, robberies and kidnappings in farms and roads. To carry out this project we analyzed the records of the summary procedure. In this way we found out the names of the farms where the bandit acted, we have identified them with the current names and we explain how he acted according to the testimonies. We also include the name of the people who were his accomplices. Keywords: Brunyola, Serrallonga, bandit, farms, roads.

Quaderns de la Selva, 29 (2017) 69-90 70 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

El procés sumarial, font d’informació

El present article té per objectiu explicar totes les actuacions delictives de la quadrilla de Serrallonga centrades al terme del castell de Brunyola. Per dur a terme aquest estudi hem consultat el procés sumarial del bandoler penjat a la xarxa. L’Ateneu Barcelonès1 va transcriure i mecanografiar el procés sumarial d’en Serrallonga trobat per Joan Cortada a proposta de l’escriptor i folklorista Aureli , soci de l’Ateneu, qui va defensar la necessitat de transcriure i salvaguar- dar tan valuós document i així es va acordar en sessió del 2 de gener de 1926. El juny de 1931 l’entitat ja disposava de l’autorització per a fotografiar el procés en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a continuació es fa el picatge mecanografiat que s’encarrega a Joan Camós per un total de 3.000 pessetes. Tot això va ser possible gràcies al mecenatge de Rafel Patxot, qui rebria una de les tres copies del procés mecanografiat. Aquest document mecanografiat va ser posteriorment digitalitzat i posat a l’abast dels usuaris al servei Memòria Digital de Catalunya (MDC), fons Ateneu Barcelonès. Després de fer un buidatge dels tres volums de què consta el mecanoscrit, hem trobat set actuacions de la quadrilla del bandoler a Brunyola entre masies i indrets; també els noms de vuit fautors, alguns dels quals no sola- ment el protegien sinó que participaven en els robatoris i extorsions. Tot plegat ho resumim a la taula (cf. Requadre 1).

Persona, Volum i foli Núm. masia, indret Parròquia Declarant Data del sumari (relació) Mas Pla Febrer de 1 Brunyola Serrallonga Vol. 3, f.1226 (robatori i segrest) 1627 Moltes Fadrí de Sau Vol.1, f.233 vegades Mas Vidal Moltes 2 Brunyola Serrallonga Vol.3, f.1309 (Vidals, fautors) vegades Rafel Morell 1619 Vol.2, f. 864 (àlies Vilanna) Moltes Joana Macissa Vol.3.f.1200 Mas Selló vegades 3 Brunyola (fautor) Moltes Serrallonga Vol.3, f.1248 vegades

1 1 Fons digital de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Transcripció del manuscrit relatiu al procés de Joan Sala i Ser- rallonga, existent a la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i Geltrú [Ms. 705]. Consulta en línia: http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/manuscritAB/searchterm/serrallonga/field/all/mode/any/conn/and/ cosuppress/ Data: març de 2017. El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 71

Moltes Vol.3, f.1179- Mas Llunell Joana Macissa vegades 1197-1201 (Miquel Puig i 4 Brunyola Llunell, Moltes Vol. 3, f.1248- (fautor i lladre) Serrallonga vegades 1318-1319

Indret de les Antoni Canta- 15 de 5 Marrades Brunyola lozella (hostaler desembre Vol. 3, f.321 (saltejament) de l’Ar r upit) de 1632 Abans de Mas Puig-rodonell les festes de 6 Brunyola Joana Macissa Vol. 3, f.179 (assalt i robatori) Nadal de 1632 Moltes Serrallonga Vol.3, f.1251 vegades Mas Parés Sant Martí Tres Vol. 3, f.1209- 7 Joana Macissa (fautors) Sapresa vegades 1210 Moltes Fadrí de Sau Vol.1, f.188 vegades 1628 (sense especificar Fadrí de Sau Vol. 1, f.161 la data Mas Salitja Sant Martí exacta) 8 (robatori / “desa- Sapresa fiu”) 1628 (sense especificar Esteve Tor Vol. 1, f. 451 la data exacta) desembre Segimon Sala Vol. 2, f.849 Mas Rieradevall Sant Martí de1624 9 (hostal) Sapresa Rafel Morell, Desembre Vol. 2, f.856 àlies Vilanna de 1624 Moltes Serrallonga Vol. 3, f.1319 vegades Guillem Estrany Moltes Mas Salabert Vol. 1, f.316 Sant Martí (àlies Clavell) vegades 10 (vídua Salaverda, Sapresa Moltes fautora) Joana Macissa Vol. 3, f. 1183 vegades Moltes Fadrí de Sau Vol. 1, f. 178 vegades Moltes Vol. 3, Serrallonga Vídua Esquerrana Sant Martí vegades f. 1316 11 (fautora) Sapresa Tots Sants Vol. 3, Joana Macissa de 1632 f.1316 Rector Sant Martí 11 novem- 12 de Sant Martí Joana Macissa Vol. 3, f.1182 Sapresa bre de 1632 (fautor) 72 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

Joan Puig, Sant Martí Moltes Vol.1, 13 treballador. Fadrí de Sau Sapresa vegades f. 255-256 (fautor) Uns dies abans de Una casa Sant Martí 14 Joana Macissa les festes de Vol. 3, f.1184 (robatori) Sapresa Nadal de 1632 9 de novem- Vol. 3, Serrallonga bre de 1623 f. 1216-1217-1218 Habitants del Vol. 2, f.659 Mas Boades mas (víctimes i 9 de novem- 15 Salitja i trenta-nou (assalt i robatori) mossos) i l’en- bre de 1623 següents viat del veguer 9 de novem- Vol. 3, f. 845 Segimon Sala bre de 1623 i sis següents 1629 (sense Mas Boades especificar 16 Salitja Fadrí de Sau Vol.1, f. 54 (segrest del fill) la data exacta) Camí ral de a Santa Brunyola/ 17 Fadrí de Sau +-1626 Vol.1, f. 157-158 Coloma Vilobí (saltejament) Requadre 1. Actuacions de la quadrilla de Serrallonga Brunyola.

Brunyola en temps de Serrallonga

A l’època de Serrallonga, a la primera meitat del segle xvii, el territori de Brunyola era un altre, una baronia formada per les parròquies de Brunyola, Sant Dalmai, Sant Martí i unes petites parts d’Estanyol i Salitja. (cf. Figura 1). El titular era el baró, en aquest cas, una institució religiosa, la Pi Almoina del pa de la seu de Girona i, com a representant, el paborde, un canonge de la seu. Tenia la jurisdicció civil, és a dir, podia administrar justícia en aquells casos comuns, de petita i mitjana importància com ara una baralla, els quals es castiga- ven normalment amb penes pecuniàries. La jurisdicció criminal competia al rei i tractava aquells casos considerats els més greus, com ara l’assassinat, els quals es castigaven amb la pena de mort, la mutilació de membres o el bandejament del lloc. El batlle jurisdiccional estava al servei del senyor del castell de Brunyola, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial. Al mateix temps, també era el batlle de sac, qui representava els interessos econòmics de l’Almoina i s’encarregava de recollir els censos, tasques, delmes i altres prestacions senyorials dels masos. En tota la baronia hi havia 76 masos, molts dels quals havien augmentat la seva extensió amb la unió de masos rònecs desapareguts arran de la pesta negra i això els va permetre una puixança econòmica (cf. Requadre 2). Les seves cases eren de El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 73

Figura 1. La baronia de Brunyola en temps del bandoler Serrallonga. Autor: Ricard Teixidor

recent construcció o encara s’estaven fent. El castell de Brunyola probablement encara conservava la muralla i les quatre torres cantoneres i era un punt de guaita i control sobre els camins de llarg recorregut que travessaven el seu terme.

Masos (nom actual)

Parròquia de Brunyola: 1 Negre del Castell (Brosca); 2 Font; 3 Aulè; 4 Pla del Molí (Pla); 5 Oller de Ridorta; (Oller); 6 Esteve (Saragata); 7 Canyabàs (casa en ruïnes); 8 Torramilans; 9 Novell (Roure); 10 Esquerrà; 11 Marquès; 12 Palau (Torrada); 13 Bagastrà (Formiga); 14 Negre de Serrallonga (Ser- rallonga); 15 Graner (desaparegut); 16 Pons; 17; Falgueres 18; Llunell (Terrús); 19 Devesa; 20 Duc; 21 Droc; 22 Turon (Borra); 23 Selló; 24 Anès (Torra); 25 Vidal; 26 Puig-rodonell; 27 Rossell; 28 Burguès; 29 Horta del Molí (Jaques); 30 Horta del Puig; 31 Masdevall; 32 Moixac. Parròquia de Sant Martí Sapresa: 33 Lledó; 34 Salitja (desaparegut), 35 Rieradevall; 36 Casa del fuster Bartomeu Rossell (can Salvi); 37 Pujades; 38 Bruganeda; 39 Parés; 40 Posa (Costa o Ros); 41 Rierademunt; 42 Salabert (casa en ruïnes); 43 Presa (Mau de Dalt); 44 Puig (casa en ruïnes); 45 Rabasseda. Parròquia d’Estanyol: 46 Niell; 47 Rofrens (desaparegut) 48 Pèlag; 49 Aulines. Parròquia de Sant Dalmai: 50 Bosc; 51 Tornavells (Puig); 52 Costa; 53 Sagrera; 54 Fontlledosa (Gros de Pagès); 55 Vida (Formiga); 56 Pla (Xifra); 57 Ballestar (desaparegut); 58 Bells; 59 Moragues 60 Taltavull (Daltabuit) 61 Rossinyol; 62 Alís; 63 Pujol; 64 Morell; 65 Rovira; 66 Severich (Simon); 67 Planes; 68 Turon; 69 Capella; 70 Ferrer (Coll). Parròquia de Salitja: 71 Noguer (casa petita d’en Tries) 72. Tries; 73 Quintana (Tira-nius); 74 Rovira (Rata); 75 Molí de les Fonts (Oliveres); 76 Boades.

Requadre 2. Masos. 74 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

Saltejaments de camins

Hi ha un motiu clar per a explicar el pas sovintejat i l’estada dels bandolers per aquests verals: la seva proximitat a les faldes de les Guilleries i l’existència de camins rals. Pel terme del castell de Brunyola hi passaven els que anaven de Girona i Cassà a Vic per Sant Marti Sapresa, de i a Anglès, també per Sant Martí Sapresa, el de Vilobí a Vic, per les Marrades i el de Caldes a Anglès pel veïnat d’Ermedans. Aquest trànsit requeria complicitats de pagesos i masos on poder allotjar-se, menjar o fins i tot trobar protecció i avisos en cas de persecució (cf Figura 2). Des de les Guilleries, en Serrallonga i els seus homes baixaven a la plana selvatana per vàries vies. Una era el camí de Vic a Girona que davallava del coll de Ruscall cap a les Esposes2 (Sant Martí Sapresa), cruïlla de camins. En el procés sumarial trobem que sovint hi feien parada i fonda, planejaven els robatoris i tornaven aquí per repartir-se el botí, com el desembre de 1623. Es van amagar pels boscos propers de Sant Martí Sapresa i van baixar a l’hostal del veïnat per a proveir-se.3 Ho testifiquen Segimon Sala, el germà d’en Serrallonga, i Rafel Morell, àlies Vilanna, de . En aquella ocasió sis homes de la quadrilla de les Guilleries van aplegar-se a Arbúcies: “yns ne anàrem a les Sposes ahont estiguérem alguns dies estant a bosch y a les tardes baxavem alguns de nosaltres ara uns ara altres al hostal de les Sposes a cercar que menyar pagant al hostal lo que preníem y per allí estàvem aguardant fer un bon robo”. Guiava la colla Vilanna qui resolgué anar fins al camí ral de Sant Feliu de Guíxols a Girona per a robar els passatgers. En el procés sumarial ell mateix relaciona que robaren peces de roba a un metge de , tres o quatre capes de pastor a uns homes que no portaven diners i quaranta rals a un traginer de peix. Acabada la jornada tornaren cap als boscos de les Esposes, on es repartiren el botí. De les Esposes partia un camí que anava a Cassà de la Selva després de passar per Sant Dalmai, Salitja, Riudellots i . Serrallonga i la seva quadrilla hi van passar per anar als mas Boades de Salitja per robar i després segrestar l’hereu. Una altra via que baixava a la plana selvatana partia del punt del camí de Vic a Girona on ara se situa la casa dels Allaurons de Brunyola. Es creuava amb el camí ral d’Hostalric a Anglès a l’indret de les Marrades4 (actualment és un

2 El poble de Sant Martí Sapresa s’ha format a partir l’antic veïnat de ses Poses –parades, hostals–, situat a l’encreuament de dues vies antigues importants: el camí de Girona a Vic i el camí d’Hostalric a Anglès. Popularment també era conegut com Sant Martí de les Esposes o simplement les Esposes. En les confessions al procés sumarial, els lladres fan servir el nom de les Esposes tant per referir-se al veïnat com a la parròquia. 3 L’hostal del veïnat de les Esposes estava a la casa del mas Rieradevall, situada a la cruïlla. del camí de Girona a Vic amb el d’Hostalric a Anglès. Se’l troba documentat per primera vegada al fogatge de l’any 1553 on apareix “Pere Riera, “hostaler prom comparent” (cf. Iglesias, p: 496). L’any 1666 encara s’hi segueix fent d’hostal ja que en una capbrevació Ramon Rieradevall, àlies de l’hostal, declara ser pagès i hostaler de la parròquia de Sant Martí Sapresa (AGDG, Hospici, vol. 325, f. 27r). No creiem que n’hi existís cap altre. 4 L’indret de les Marrades se situa a l’entorn del restaurant de can Segarra que en un mapa militar de l’any 1890 apareix amb el nom de can Xicot de les Marrades. Hem trobat documentat que l’any 1768 hi havia l’hostal de les Marrades (AGDG, Hospici, v. 332, f. 307r) però a l’època d’en Serrallonga no n’hem trobat cap referència documental. Aquest El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 75

Figura 2. Brunyola va ser lloc de pas entre les Guilleries i la plana de la Selva per part d’en Serrallonga quan anava a robar al camí ral barcelonès i altres llocs i també hi va cometre tota mena d’accions delictives. Dibuix: Ricard Dilmé

topònim oblidat). Aquí Serrallonga, acompanyat de Joana Macissa, va assaltar i robar a Miquel Cantalozella, hostaler de l’Arrupit de , i al seu cunyat el 15 de novembre de 1632. En aquesta data, el bandoler ja no tenia quadrilla i només transitava amb la seva amistançada. En el sumari del procés hi trobem la denúncia de la víctima: “Venint jo de la vila de les Planas ab Bernardi Thomas cunyat meu envers la Rupit [l’hostal de l’Arrupit] ahont fas ma habitatio a la que fórem a un lloch dit les Marradas terme de las Sposas me isqué un lladre que aportave una dona en sa companya y aportave dit lladre una barretina birolada de las de montanya y me roba lo sombrero y la capa de pastor que jo aportave y alguns nou o deu rals y una balona de punt de agulla, una poca de carn de tossino fresch y a dit mon cunyat roba de divuyt fins a vint y quatre rals ab plata y mig pa que aportave lo qual lladre quim roba en dita ocasio conegui jo molt be es Joan Sala àlias Serrallonga perque lo ticnh molt ben conegut per haverlo vist alguna

topònim també es referia al camí de Santa Coloma a Anglès, segons es desprèn de la confessió del lladre Pere Joan Paler: “…quan isquerem a robar en lo camí ral dit les Marrades qui va de Santa Coloma de Farnes a la vila de Angles si be no robarem a ningu perque no passa ningu perque plogue tot lo dia” 76 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau altra vegada y en particular quant roba en la casa ahont jo vuy estich que és en lo hostal den Arrupit”. Cantalozella declara, també, que va veure dos homes més a poca distància d’on va ser robat quan anava cap a Santa Coloma i que devien anar amb el bandoler. A un d’ells, Jaume Mallola i Cerdà, resident a les Esposes, el va reconèixer perquè l’havia tingut per mosso a l’hostal. Tirant avall, el mateix camí es creuava amb un altre, el de Girona a Santa Coloma, en un indret conegut actualment com les Quatre Carreteres i situat en la línia divisòria de les parròquies de Brunyola i Vilobí. Aquí hi va robar Serrallonga l’any 1626 en companyia de quatre lladres més, un dels quals era Jaume Melianta, conegut com el Fadrí de Sau. Aquest mateix ho confessa al procés: “E mes dich señor que haura sinch anys, poch mes o manco [més o menys], que un dia venint aquadrillat ab nosaltres molts de la quadrilla lo dit Miquel Coma de Fornils un dia nos posarem tots en lo cami real qui va de Santa Coloma de Farnes al lloch de Vilobi, camí real de Girona, ahont robarem als passatgers los diners robes y demes quens aparegue. Y los que ferem dit robo erem Joan Sala y Serrallonga, Anthoni Campeny, Jaume Planella, tots morts excepto lo dit Serrallonga, Miquel Coma de Fornils y jo testimoni; y fet dit robo nos partirem aquell per iguals parts que cadahu prengue sa part y jo la mia”. El camí continuava baixant fins a Vilobí (actualment és el camí de la Sarreda) on enllaçava amb el de Caldes. Aquesta era la ruta que el bandoler feia quan baixava del coll de Ruscall per anar a robar al camí ral de Girona a Barcelona i altres llocs de la Selva. Així es desprèn de les declaracions que van fer el seus companys de quadrilla i ell mateix i que consten en el procés sumarial. No van confessar que hi passessin però només cal mirar el mapa per veure que era la via més recta que els portava directament a la Creu de Franciac (més tard anomenada la Creu de la Mà). Aquí van cometre un robatori l’any 1628. També van baixar per aquest camí quan van assaltar i robar els hostals de Belladona i Arrupit, situats al costat del camí de Girona a Barcelona, els anys 1629 i 1630 respectivament. Lluís Tallades, àlies el Gollut, confessa que els nou lladres que formaven la quadrilla, després de robar al primer, van pujar a les Esposes on “en un bosch quey ha prop nos partirem lo dit robo”

Assalts, robatoris i segrestos en masies

Mas Pla (parròquia de Brunyola). Està situat al costat del camí ral de Cassà a Vic, a mig trajecte de Brunyola a Sant Martí (cf. Figura 3). L’any 1627 en Serra- llonga i els germans Gornés d’Amer van robar i segrestar, per a demanar-ne rescat, un tal Pla,5 dit “lo Negre de Brunyola”.

5 El tal Pla és Salvi Pla que apareix com un dels components de la “Unió de persones del castell i terme de Brunyola per perseguir els lladres i bandolers”, constituïda l’any 1630. No és el fill de Pere Pla que figura com a cap de casa l’any 1609 (AMGi, fons Ajuntament de Girona, pergamins 1609, 30 de març) ni nét de Salvi Pla qui va refer la casa l’any 1594 (“Salvi Pla a VIIII de desembre any 1594”; així ho diu la inscripció a la dovella central del portal). Ha entrat al mas per matrimoni amb Sàlvia Pla, filla i pubilla de l’esmentat Pere. Això ho deduïm per una capbrevació de l’any 1666 (AGDG, El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 77

Figura 3. Can Pla. L’any 1627 en Serrallonga i els tres germans Gornés d’Amer van segrestar Salvi Negre i Pla per a demanar-ne rescat. Foto: Ricard Dilmé

Aquest episodi serveix també per a il·lustrar com funcionament els “plagis” o segrestos amb petició de rescat que solien cometre els bandolers del xvii. “Tro- bant-nos –confessa en Serrallonga– sobre lo loch de Brunyola devallarem al cami prop de la casa de T. Pla dit lo Negre de Brunyola y de ventura encontrarem a dit Pla al qual detinguerem y robarem los diners que portave que foren quinse o setse lliures que jo non viu mes y per lo que dits Gornesos deyen ere home rich lo lligarem ab cordes que ja portavem y li diguerem ques composas ab tres centes lliures y que nol deixariem anar manco y aportant pres y lligat a dit Pla dit lo Negre passarem a la rectoria de les Esposes y trobant alli a dos dones y un fadri los diguerem que anassen a casa dit Pla y vinguessin a rescatarlo y que portessin tres centes lliures y que si no les portaven lo matariem”. Els segrestadors s’emportaren la seva victima cap els boscos d’Osor, on s’estigueren set o vuit dies “al cap dels

Hospici, vol. 325, f. 51r) en la qual Miquel Pla confessa ser fill de la quondam Sàlvia Pla. El nom complet del segrestat és Salvi Negre i Pla i així el trobem documentat en la lluïció d’un censal l’any 1646 (ADG, pergamins de l’Almoina, Pies Memòries, Anglès I, 133). Per això, al procés sumarial surt conegut com lo “Negre de Brunyola”. Podria ser un fadristern provinent del mas Negre del Castell (en l’actualitat és can Brosca) o del mas Negre de Serrallonga (en l’actualitat és can Serrallonga). 78 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau quals vingue un germa de dit pla ab dos o tres de altres yns portaren dites tres centes lliures ab or y plata si be es veritat que jo nols viu perque no mi volgui demostrar y dites tres centes lliures prengueren dits germans Gornesos y donaren lliberat a dit Pla y apres tots nos partirem dit diner”. Mas Puig-rodonell6 d’Ermedans (parròquia de Brunyola). El Nadal de l’any 1631 en Miquel Puig Llunell va proposar a en Serrallonga anar a robar el mas Puig de Brunyola, atès que el propietari d’aquest mas “havia tocades quatre centes lliures”. Hi anaren en companyia de Salvi Camps i el fill Planella de Sant Amanç. Joana Macissa explica que “en lo bosch viu que dit Miquel Puig Llunell y hereu Camps se embrutaren les cares los dos de polvora y tots armats de pedrenyals de tres palms partirem de dit bosch y anarem dret a dita casa de dit Puig y a mi dit Serrallonga me feye portar una xiama de tres palms ... y tots ells tres entraren ab gran furia dins casa y, apoderant-se de la gent de aquella, los enclogueren en la cuyna, que jom resti ab la gent y lo Serrallonga y Salvi Camps viu pujaren dalt y espallaren algunes caxes cercant les quatre centes lliures y lo Miquel Puig Llunell estave a la porta guardant que ningu isques ab lo pedrenyal en les mans”. Aquest episodi serveix per il·lustrar el mètode d’assalt dels masos que utilitzaven els bandolers del XVII, però també sobre el caràcter rude –ben allunyat de la imatgeria romàntica–d’en Serrallonga atès que, com explica la Joana, “y perque dit Serrallonga pega un cop en lo cap al amo de casa y jo de llastima ley curave me pegà a mi ab lo cano del pedrenyal ym trenca lo cap”. Les quatre-centes lliures no es pogueren trobar i van acabar fugint i repartint-se un botí de faldilles de drap, uns llençols i alguns trossos de teles i pocs diners que es repartiren, tot i que en Serrallonga no en volgué la seva part. Mas Salitja (parròquia de Sant Martí Sapresa). Ja no existeix. Se situava al veïnat de les Esposes, prop de can Rieradevall. Havia tingut una carnisseria. Esteve Tort, membre de la quadrilla de bandolers, confessa que l’any 1628 acompanyava el Fadrí de Sau amb quatre bandolers més i anaren a la casa d’un tal Salitja de Sant Martí7 per extorquir-lo amb l’amenaça de fer-li mal –“desafiu”, en diuen ells–: “y picant a la porta de al casa y fentse dit Salitja a la finestra li diguerem que dins breus dies nos donas cent lliures y responent dit Salitja que non podia donar ningun diner jo li digui que no si burles perque li podiam donar un gran dany ...”, però foren descoberts per un mosso del mas “passant a la part della de casa un mosso seu y cridant crits de via fora a lladres des de una finestra li tirarem un tir de pedrenyal yl feriram al cap a dit mosso”. Una casa de la parròquia de Sant Martí. Joana Macissa declara que vuit dies abans de les festes de Nadal de 1632, Joan Sala, àlies Serrallonga, Salvi Camps i Planella de Sant Amanç i ella mateixa van robar tres capons en una casa de

6 A la parròquia de Brunyola no ha existit mai el mas Puig que surt al sumari; es refereix al mas Puig-rodonell situat al veïnat d’Ermedans. 7 L’any 1628, el cap de casa deu ser Salvi Salitja, el mateix que apareix a la “Unió de persones del castell i terme de Brunyola per perseguir els lladres i bandolers”, constituïda dos anys més tard. El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 79

Sant Martí, el nom de la qual no recorda, i van anar a amagar-se al bosc on se’ls van menjar. Els de la casa van avisar la justícia, però un mosso del mas Planella de Sant Amanç va alertar en Serrallonga. Aquest va tornar a la casa al cap d’uns dies i va tallar un tros de nas de la mestressa. Veiem que la revenja contra aquells qui els delatava també era un activitat dels bandolers. Mas Boades (parròquia de Salitja). Tot i pertànyer a la parròquia de Salitja, era del terme de Sant Dalmai i, per tant, de la jurisdicció del castell de Brunyola. Va ser la primera actuació de Serrallonga i la seva quadrilla en aquesta contrada. Un membre de la banda hi havia anat a segar i els havia informat que era un mas pròsper i ric i, a més, sabia el lloc de la casa on es guardaven les joies i els diners. Hi van anar dues vegades. La primera el van robar i la segona van segrestar un fill del propietari i en van exigir un fort rescat. Amb tot plegat en van obtenir un gran botí. El 8 de novembre de 1623 vuit lladres de la quadrilla de Serrallonga, entre els quals hi havia aquest mateix i dos germans seus, es van trobar en un indret a prop de l’hostal Malcuinat. Aquí van decidir i planejar el robatori al mas Boades de Salitja. Guiats per Gabriel Aymerich, el segador, baixaren de les Guilleries de nit pel camí ral de Vic fins a les Esposes. Des d’aquí es van dirigir fins a prop de la casa de Salvi Buada on hi van arribar quan ja era de matinada. Es van amagar en un bosc fins a l’entrada de fosc i llavors van assaltar la casa. Paula Buada, la mare del propietari, declara com va passar (cf. Figura 4): “Et dixit la veritat que lo dia de dijous proxim passat que comptàvem a nou del corrent mes de novembre així entre dos llustres que encara no havia tocada la oracio estant en la cuyna de aquesta casa que trau porta forana que jo me calfava [escalfava] y senti fressa devers la dita porta forana y encontinent [tot seguit] me alsi per veurer i viu que a la dita porta forana hi havia un home gras y a la que jo fui a la dita porta de la cuyna ne viu hu que me posa dos pedrenyals als pits per lo que jo estaba torbada hi era ja tard no puc dir si eren curts o llargs sino que els veja lluhir de cara y me digue que men tornas dins dita cuyna i jo non gusi moure sino que me retiri endendins de dita cuyna y en dita cuyna noy havia sino dos minyonets meus”. Els lladres van pujar a les cambres i van desbotar una arquimesa i dues caixes de núvia a cops de rella i, amb només mitja hora, van agafar una gran quantitat de joies, diners, roba i dos pedrenyals. El propietari no hi era perquè estava treballant al quintà. Se’n varen entonar a les Esposes pel mateix camí pel qual havien baixat i després van pujar fins a un ras proper a l’hostal Malcuinat,8 on es repartiren el botí. El segrest del fill d’en Salvi Buada va ser l’any 1629. Se’l van endur a un bosc del mas la Badia de Carós i no el van deixar anar fins que no van aconseguir set-centes lliures pel rescat. Ni Serrallonga ni el Fadrí de Sau no hi van participar però sí en varen rebre la seva part.

8 La posada del Malcuinat encara existeix, amb el nom de l’Espinau, i actualment s’hi torna a fer d’hostal. Se situa al costat del camí ral de Girona a Vic, al collet homònim, havent davallat del coll de Ruscall; cf. Teixidor, 2013: p. 125-140. 80 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

Figura 4. Fragment transcrit de la declaració de Paula Buada al procés sumarial. (MBAB, Ms. 705/1).

Fautors

El rector de Sant Martí. A la parròquia de Sant Martí Sapresa la quadrilla d’en Serrallonga hi comptava amb diferents fautors i col·laboradors, entre ells el mateix rector9 (cf. Figura 5) de la parròquia, com declara la Joana Macissa: “Conech molt be al rector de Sant Marti de les Sposes ques un home vell que no se com es diu lo qual es molt gran amich fautor y valedor de dit Serrallonga y en sa rectoria som estats dit Serrallonga y jo moltes vegades que es estat desde les festes de Nadal prop passades ensa ym recorda que per Sant Thomas hi comensarem de anar que a les hores mata lo tossino y menyarem botifarres fresques y dit rector en

9 La declarant no diu el nom del rector, però l’hem trobat documentat (ADG, Manuals de col·lacions beneficials, Llibre D-301 Full f 149, Llibre D-279 Full f 151v). Era Dalmau Riera, fill de la mateixa parròquia de Sant Martí Sapresa i que va ocupar la rectoria entre els anys 1624 i 1646. Va fer reformes al temple parroquial, tal com consta a la llinda del portal, Dalmau Riera 1638. Va ser enterrat a la mateixa església, segons es pot llegar a la làpida de la sepultura. El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 81

Figura 5. El rector de Sant Martí Sapresa era un gran fautor d’en Serrallonga. Dibuix: Ricard Dilmé

veurer que ere Serrallonga obria la porta de la rectoria y nosaltres dos entravem dintre y allí dit rector nos donave a menyar y a beurer ab gran abundantia y de molta amistat de tal manera que veya jo que dit rector ere gran amich de dit Serrallonga”. El mas Parés (parròquia de Sant Martí Sapresa). A principis de 1633 en Serrallonga i la Joana s’amagaven pels entorns de Castanyet, Santa Coloma i també Brunyola i Sant Martí. Un dels masos on tenien fautors, a la parròquia de les Sposes, era el Mas Parés. Actualment és una pairalia integrada en el conjunt d’edificis de l’empresa de producció de derivats de qualitat de l’ànec “Mas Parés”. En el procés sumarial hi trobem diferents referències, tant del mateix Serrallonga com del Fadrí de Sau, que ens parlen de la seva amistat amb els “Peres de les Sposes” i de com sovintejaven aquesta masia. “Yo conech molt be a T. Peres de les Sposes y en sa casa so jo estat en companyia de la dita Joana dos o tres vegades y en dita casa erem molt ben arribats per lo que dit Peres la primera vegada me digue que cada vegada quey anas fos ab secret y de nits hi anàvem sempre de nits y jo tirave una pedra a al finestra de la cambra ahont dit Peres dormia y aqui matex dit Peres baxave a obrir y alli nos posavem a xarrar bones estones mentres que dit Peres feye aparellar de menyar y en estar a punt lo menyar lo matex Peres nos treye fora y allí menyarem dita Joana y jo ym recorda que asso fou entre Nadal y Carnestoltes” 82 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

Per la seva banda el Fadrí de Sau descriu, en la seva confessió, els components masculins de la família resident en el mas: el pare de família, un germà possible- ment conco i el fill del primer. “Jo conech molt be a T. Peres de Sant Marti de les Esposes y a T. Peres son fill y a T. Peres germa del vell los quals son molt grans amichs fautors y valedors nostres y en casa de dit Peres lo vell y en presentia sua y de son fill havem menjat y begut moltes vegades dotnatnosne de molt bona gana y ab molta abundantia y cada vegada que passavem per las Esposas anant y venint de robar al cami ral de Gerona feyem cap en casa de dit Peres”. El Nadal de 1630 en Serrallonga, el Fadrí de Sau i altres bandolers tornaven d’una de les seves fugides a França i van fer parada al Mas Parés: “venie dit Serra- llonga a fer diners entre sos deutes y amichs y fent cap nosaltres deves les Sposes ferem saber a dit Peres que nosaltres eram alli quey enviarem a T. Puig que estava en casa de la viuda Salaverda amiga de Serrallonga y dit Puig nos torna resposta que lo dit Peres deya que pujassem en un bosquet quey ha sobre sa casa y allí nos porta menjar y beurer abundantment un germa de dit Peres hins digue que son germa no era gosat venir per temor que los mossos de casa no sen adonassen”. El tal Peres del procés sumarial seria Jaume Parés, qui també apareix en la Unió de veïns de Brunyola contra els bandolers, i Miquel Parés10 seria el fill. Joan Puig11 (treballador de les Esposes). És citat pel Fadrí de Sau quan declara sobre els fautors del mas Parés. Actuava d’intermediari entre el mas Parés i la quadrilla quan no convenia apropar-se a la casa. La vídua Esquerrana (parròquia de Sant Martí Sapresa). També eren acollits en una casa on hi vivia una tal “vídua Esquerrana”. La Joana Macissa declara que per Tots Sants de l’any 1632 anaren a sopar al mas i que la “viuda Squerrana de les Sposes ens dona peix pa y vi y apres nos ompli les carabasses de vi que lo Serrallonga y jo portavem”. La vídua vivia en companyia de tres o quatre vídues més. En particular demanà a en Serrallonga “seguransa a dit Serrallonga per Pons Squerra son cunyat”. Segons la Joana Macissa, en una altra ocasió a vídua Esquerrana envià a Jaume Banchs (“arrendador de la casa y heretat de dita viuda Squerrana”) a trobar en Serrallonga al bosc: “...tambe dita viuda Squerrana en altra occasio envia a dit Serrallonga dos parells de miges de estam la un parell encarnades y laltra parell blaves y unes sabates y non volgue diners dient que le hi donave”. Jaume Banchs deuria ser el masover resident al mas Esquerrà (propietari de la vídua), situat en el terme de Brunyola. També era germà del masover de Can Palomeres de Castanyet, un mas on en Serrallonga i la Joana hi trobaven també acollida.

10 Hem obtingut aquesta informació a partir del llibre mestre o d’arxivació i de l’arbre genealògic del mas Parés que hem tingut l’ocasió de poder consultar. 11 Un tal Joan Puig forma part de la “Unió de persones del castell i terme de Brunyola per perseguir els lladres i bandolers”. S’hi fa constar que és pagès de la parròquia de Sant Martí i cal suposar que és el cap de casa del mas Puig. El Fadrí de Sau diu que és treballador, però podria ser el mateix. El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 83

Figura 6. Full original del procés sumarial on el Fadrí de Sau declara sobre la fautora vídua Salaverda. (BMVB Ms. 89).

Una vídua amant d’en Serrallonga (Parròquia de Sant Martí Sapresa). Ben a prop de la rectoria trobem el mas Salabert, avui en ruïnes. En aquesta masia en Serrallonga hi tenia una col·laboradora que apareix en diversos passatges del procés sumarial i que podria haver estat una de les amants del cap de quadrilla, segons es desprèn de les confessions del Fadrí de Sau (cf. Figura 6): “E mes dich señor que es veritat que al viuda Salaverda que te casa en la parrochia de Sant Marti de les Esposes es molt gran amiga y fautora nostra y segons fama dit Serrallonga la tenia en amistat en la qual casa som nosaltres arribats moltes vegades y lo dit Serrallonga sen entrave dintre y alli menjave y bevia y si estave tot lo temps que li apareixia y nosaltres nos feyem donar a menjar en algunes cases circumve- hines”. Veiem com solament Serrallonga accedia i menjava dins el mas Salabert, en companyia de la vídua, i també explica el Fadrí de Sau que el seu cap no volia que la dita Salaverda donés menjar als seus homes, els quals havien de recaptar-lo en masies veïnes. El bandoler hauria sovintejat aquest mas durant anys, atès que al final de la seva vida, quan corria per aquells verals amb la Joana Macissa, aquesta declara que havien anat al mas: “y una vegada quey forem en la nit dita Salaverda en haverli dit Serrallonga tirada una pedra en la finestra li digue que sen anas que tots aquells encontorns estaven plens de gent y aixi dita Salaverda nos dona un pa quel nos davalla per una finestra avall y nosaltres nos ne anarem per no topar ab la gent del rey i asso era per la festa de Sant Marti”. 84 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

Figura 7. Can Terrús de Brunyola. En temps d’en Serrallonga era el mas Llunell i més abans havia estat el mas Falgueres d’avall. Segons consta en el procés sumarial, hi habitava Miquel Puig i Llunell que era fautor i col·laborador amb la banda. Foto: Ricard Teixidor

El mas Vidal d’Ermedans (parròquia de Brunyola). En Serrallonga confessa que ell no va estar al mas, atès que “jo conech molt be a pare y fill Vidals de la parroguia de Armedans12 y a be que jo no sia estat en llur casa tota via he hoit dir diverses vegades a Jaume Fadri y a altres lladres de la quadrilla que ells son estats diverses vegades en la qual dits Vidals los han donat menyar y beurer y tot lo que havien menester”. Per la confessió del Fadrí de Sau sabem, a més, que el fill Vidal havia format part de la quadrilla: “lo Vidal jove ço es lo fill es vingut en nostra companyia diverses vegades armat de pedrenyals curts” i que “en una ocasio dit Vidal menor nos espia la casa den Batlle13 de Estanyol si be no la poguerem robar y me recorda nos ne ha espiades dos o tres altres” El mas Selló d’Ermedans (parròquia de Brunyola). En aquest mas també hi localitzem un fautor dels bandolers, com explica en Serrallonga: “jo conech molt be a T. Cello del lloch de Brunyola que es home de trafech y amich meu ...y en lo temps que la dita Joana es vinguda en ma companyia som estats dita Joana y jo en sa casa tres o quatre vegades y sempre hi arribavem entrada de fosch”

12 L’antic veïnat d’Ermedans comprenia un territori format per un grup de masos situats a ambdós costats de les línia que separa les parròquies de Brunyola i Estanyol i que es correspon, més o menys amb el veïnat actual de sant Romà cf. Teixidor, 2011: p. 175-188. 13 El mas Batlle es deia així perquè hi vivia el batlle de sac. Tenia la missió de recaptar els rèdits que pagaven emfiteutes i arrendataris de l’Almoina a la parròquia d’Estanyol. Actualment és el mas Cavaller. El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 85

També diu que havia estat en diverses ocasions en el mas, d’on hauria obtin- gut aixopluc, menjar i fins i tot diners prestats pel propietari. Aquest també els hauria portat menjar i beure al bosc, en una ocasió que “hi ani en companyia dels sobredits Miquel Llunell de Brunyola y Salvi Camps y Planella menor y arribats tots quatre en casa dit Cello nos trague lo matex Cello y sa muller a menyar fora casa alli prop de la porta y alli menyarem tots junts”. El mas Llunell (parròquia de Brunyola). Fins al s. xvi era el mas Falgueres d’avall i ara és el mas Terrús (cf. Figura 7). Aquí els bandolers també hi tenien aixopluc. Hi vivia en Miquel Puig Llunell, que havia acompanyat en Serrallonga en alguns robatoris, com el del mas Puig- rodonell de Brunyola, com hem vist abans. El Fadrí de Sau explica que “Miquel Puig Llunell dit lo Tendre de Brunyola es molt gran amich fautor y valedor de dit Joan Sala y Serrallonga y en casa de dit Puig Llunell som estats dit Serrallonga i jo algunes vegades en la qual ell dit Puig Llunell y tambe son pare que no li se lo nom de fons nos portaren un vespre pa i vi y algunes botiffares i tambe carn tot cru en lo bosch”

Dos homes de Sant Martí Sapresa, membres de la quadrilla d’en Serrallonga

En el procés sumarial hi apareix un episodi en el qual hi participa Salvi Fal- gueres14 de les Esposes, no relacionat directament amb l’activitat d’en Serrallonga, però si amb la de Jaume Planella, parent i fautor del bandoler, resident a la veïna parròquia de Sant Amanç. L’any 1624 ja l’havien capturat i estava pres a Barce- lona. L’any 1619 Jaume Planella, havia anat amb Rafel Morell, àlies Vilanna –de Riudellots de la Selva–, Magí Peres i Salvi Falgueres, fins a Blanes per a matar un tal Ramon Arany, a qui Planella acusava d’haver-li mort un germà. Rafel Morell també va ser capturat el mateix any que Jaume Planella i, sota turment, confessa que “en lo any mil sis cents y denou quem recort molt be erem en lo segar jo em trobi en una mort ques feu de un frances treballador ques deye Ramon Arany lo qual matarem desta manera ço es que Jaume Planella de Santamans me digue que fessem dita mort perque lo dit Ramon li havia mort un germa”. “Lo endema dit Jaume Planella y jo forem a Sant Marti la Presa y alli nos vingueren a trobar Salvi Falgueres de les Sposes que ja es penyat y Magi Peres que era carnicer e la marina als quals tambe dit Jaume Planella havia emprats pera fer dita mort y nos ne baxarem tots quatre per avall deves Tordera y lendema arribats a una segada lo dit Magi Peres sense mes tira un tir de pedrenyal al dit Ramon Arany y nosaltres li tirarem un altre cada hu de tal manera que dit Ramon Arany mori de dits tirs”. Rafel Morell, àlies Vilanna, declara, també, que s’asseguraren de la mort de Ramon Arany, atès que “Magi Peres y jo nos hi acostarem yl degollarem perque encara encara se movia y feta dita mort nos ne tornarem tots quatre deves les Sposes”.

14 Pel cognom, podria tenir un vincle familiar amb Miquel Falgueres, cap de casa del mas homònim de Brunyola, però no tenim cap informació que ens permeti confirmar-ho. 86 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

En un altre episodi del procés sumarial, apareix Pau Puig,15 treballador de les Esposes. Rafel Morell declara que un dia del mes de setembre de l’any 1623 anava amb ell, juntament amb Guerau Rigau de Bescanó. Quan passaven pel costat d’una vinya propera a Anglès, el tal Pau va matar, amb un tret de pedrenyal, el ruc que cavalcava Francesc Albó, habitant en aquesta vila.

Perseguidors de lladres a Brunyola

El batlle del castell els havia perseguit en diferents ocasions. “Dit Jaume Mallola y Serda es anat en persecutio de dit Sala y Serrallonga y altres lladres de sa quadrilla en companyia de Pere Sendra de Estanyol de T. Cuch de Angles y balle de Brunyola y en una ocasia nafra dit Mallola y Serda un lladre de la quadrilla de dit Sala y Serrallonga y per dit respecte dit Sala y Serrallonga y altres de sa quadrilla han procurat de volerlo matar y es ver publich y notori”. Tampoc no hi faltaven per aquells entorns les topades amb el sometent, la força popular formada per pagesos i menestrals del mateix lloc, que els batlles o comissaris reials alçaven per anar en persecució de les quadrilles de bandolers. El Fadrí de Sau explica com fou ferit en el decurs d’una topada amb el sometent de Sant Martí: “nos vingue a trobar Hyeronym Planella de Sant Amans hins digue que alla baix era lo sometent de les Esposas y dit Serrallonga nos digue a nosaltres quels anassem a batre com de fet hi anàrem restant dit Serrallonga ab dit Planella y escopetejarem a dit sometent hils ferem recullir en dit bosch de les Esposes si be los de dit sometent se tornaren quem feriren a mi him travessaren per les espatlles quem travessa a mi T. Ferrer de las Esposas”. L’eficàcia del sometent es revelà molt limitada davant de la quadrilla d’en Ser- rallonga, nodrida i avesada a la brega. Però, eren els fautors els qui li restaren tota eficiència ja que avisaven els bandolers de la seva presència. Així tenim el cas del mateix rector de Sant Martí, gran fautor que havia arribat a avisar el bandoler de l’alçament del sometent, com explica la Joana Macissa: “no tant solament lo dit rector nos recullia en sa casa y rectoria encara nos portave en diverses ocasions que menyar y que beurer al bosch y també en algunes ocasions quant nos por- tave al bosch previsions nos avisave que la persequtio exie contra nosaltres de tal manera que per sos avisos nos posavem en cobro ym recorda que algunes vegades haguerem patit si no haguessim tinguts avisos y que menyar per lo dit rector y dit Serrallonga deya que dit rector ere dels que eren amichs de confiança”. El mateix havia fet el fill Vidal d’Ermedans, qui segons les declaracions del Fadrí de Sau: “dit Vidal menor diverses vegades nos es vingut a bosch a avisar que la persecutio exie contra nosaltres”. Una altra mobilització veïnal per perseguir els delinqüents i lladres de camí va ser la “Unió de persones del castell i terme de Brunyola per perseguir els lladres

15 No tenim informació que ens permeti saber si el tal Pau Puig tenia algun vincle familiar amb Joan Puig, cap de casa del mas homònim de Sant Martí, i possible fautor. El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 87

Figura 8. Full d’inici de l’acta de la constitució de la “Unió de persones del Castell i terme de Brunyola per perseguir els lladres i bandolers”. (ADG)

i bandolers”. Va ser promoguda, aquí i en altres llocs de Catalunya, pel virrei, el Duc de Feria Gómez Suárez de Figueroa. L’acta de la seva constitució està datada el 13 d’abril de l’any 1630 i encara es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona16 (cf. Figura 8). Primerament es fan constar els noms de les 66 persones representants de les parròquies del terme del castell de Brunyola que s’han congregat al lloc on s’acostuma sempre, a la plaça del castell. Són aquestes: De les parròquies de Sant Dalmai, Salitja Estanyol. Esteve Turon, Rafael Crosas (sastre en el present any), Salvador Gibert, Jeroni Planes, Antoni Trias, Salvi Boada, Jaume Ballestar, Francesc Taltavull, Salvador Pujol, Jaume Roure, Jaume Planes, àlies Taltavull, Miquel Sagrera, Antoni Fortià, Jaume Fontbernat, Miquel Bells, Llorenç Rofrens, Llorenç Morell, Pere Bosch, tots pagesos; Esteve Ginesta que està en el mas Moragues, Baldiri Fontlladosa, brasser, Jaume Nogué, habitant en el mas Capella, Pere Pons, ferrer, Miquel Palahí, sabater menestral.

16 ADG, Notularum, Supl. I, nº 71 88 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

De la parròquia de Brunyola. Benet Novell, Pons Torramilans, Antic Rossinyol, àlies Canyabàs, Cebrià Negre de Serrallonga, Antic Marquès, Pons Sapena. Antic Fàbrega, àlies Moixach, Baldiri Horta, Salvi Oller, Salvi Pla, Salvi Falgueres, habitant en el mas Aulè, Llorenç Graner, Pere Pons, Miquel Falgueres. Miquel Puig i Llunell, Jaume Devesa, Antoni Droch, Pere Salitja, àlies Salló, Rafel Vidal, Montserrat Hereu, àlies Torra, Antic Rossell, Gabriel Vidal, àlies Burguès i Antoni Moixach, habitant en el mas Esteve, tots pagesos; Francesc Torra, àlies Duch, Pere Goday, Antoni Canyabàs, Joan Paubella, tots menestrals habitants en la dita parròquia. De la parròquia de Sant Martí Sapresa. Primo, Jaume Canyabàs i Murtra, jurat en el present any, Jaume Parés, Antoni Droch, habitant en el mas Posa, Miquel Rabasseda, àlies Riera, Joan Puig, Antic Vinyal, àlies Rabasseda, Joan Pujades, Salvi Salitja, tots pagesos; Bartomeu Rossell, fuster, Rafael Masbernat, Salvi Riera, teixidor de lli, Juan Vilà i Horta, Salvador Parés i Riera dels Hostals, Bartomeu Burguès, habitant en la casa d’en Planella de la Presa, tots menestrals. Aquests representants de la Universitat de Brunyola “tots unànimes y concordes han feta, firmada y capitulada la concòrdia y unio del thenor següent: Primerament han concordat, resolt y determinat que los jurats y prohomens de ditas parroquias y terme, en presència y assistencia del dit senyor paborde [Francesc Batlle] o de son procurador general, puguen y tinguen poder bastan, com ab lo present sels otorga y consent per dit Consell General, de elegir, si apparexera, un centener, dos cinquanters, dezeners y les altres persones per fer ditas dezenas que parexera mes necessaris de manera que cada dazaner tinga a son càrrec deu homens, tambe ano- menadors per dits jurats y parroquians entenent, empero, que dites persones hayan de ser enemigues de persones de mala vida y sent obligats a servar lo ordre que ab la present Unio los sera donat:::” També queda escrit que l’acceptació dels càrrecs és obligada i el no fer-ho com- porta penes molt severes. Tots els designats per a la funció de perseguir bandolers hauran d’acudir a les ordres del superior sempre que sigui requerits al so de viafora i anar allà on sigui necessari dins de la jurisdicció. Per complir la seva missió seran proveïts de les millors armes i pedrenyals i tenen plens poders per capturar bandolers,saltejadors de camins. sacrílegs, incendiaris y assassins i altres homicides voluntaris, fabricadors de moneda, així d’or com plata i altra qualsevol metall, vagabunds i qualsevol qui “haja tirat ab padrinyal o qualsevol altra arma de foch...” Tampoc aquesta Unió, creiem, no va tenir èxit. Com podia encalçar i capturar bandolers si els caps de casa dels masos Vidal, Selló, Parés, Puig i l’habitant del mas Llunell en formaven part i al mateix temps n’eren els seus encobridors?

Conclusió

Entre els anys 1623 i 1633, Brunyola va ser lloc de pas entre les Guilleries i la plana de la Selva per part d’en Serrallonga quan anava a robar al camí ral barcelonès i altres llocs. D’altra banda, també va ser objecte de les seves accions El bandoler Serrallonga a Brunyola Quaderns de la Selva, 29 (2017) • 89 delictives. Gràcies a la informació dels seus fautors, el bandoler es podia moure amb facilitat i seguretat per tot aquest territori i era sabedor dels masos adinerats on hi podia robar, extorquir o segrestar llurs habitants i obtenir-ne un bon botí. Hem vist les set cases que surten al procés sumarial on hi va cometre tota mena d’actes delictius. Creiem, però, que al llarg dels deu anys que va campar per aquests verals, hi va actuar més vegades, tant en masos com en indrets. Ens basem en el fet de que no tots els lladres coincideixen en declarar els mateixos robatoris. Per exemple, en Serrallonga no declara que hagués robat al camí ral de Girona a Santa Coloma l’any 1626, mentre que el Fadrí de Sau confessa que formava part de la quadrilla. Tampoc no diu que va robar a l’hostaler de l’Arrupit a les Marrades sis anys després, mentre que la víctima el va reconèixer a l’acte. El que no s’ha dit no s’ha escrit, però apuntem la possibilitat. No cal dir que el trànsit sovintejat dels bandolers en aquesta contrada causava una situació d’inseguretat constant per part dels seus habitants, temorosos en tot moment de ser assaltats i robats i sense que la justícia, lenta i inoperant, pogués fer res per evitar-ho; i més quan al mateix espai es donava la circumstància que en alguns masos els seus habitants eren al mateix temps fautors i perseguidors. Però no solament això; fins i tot, participaven en els robatoris dels propis veïns; ja hem vist els cas de Miquel Puig Llunell. Quant als fautors, n’hem trobat nou, però també podrien ser més. Encara que alguns bandolers declaressin que “feyen molta confiança, los donavan menyar y beurer y tot lo que havien menester”, moltes vegades eren obligats. Així ho testimonia el Fadrí de Sau: “nosaltres nos feyem donar a menyar en les cases de aquella parrochia que ja ni havia quens ne donaven de bona gana y altres quens ne donaven per força”. I a tall de cloenda; el bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga, mitificat com a conseqüència de la influència de la tradició popular i els tòpics literaris no té res a veure, pel que hem vist, amb l’original històric. No va ser un Robin Hood a la catalana, sinó un lladre que robava al rics, sí, però no per donar els diners als pobres, sinó per quedar-se’ls. La seva generositat era, si per cas, amb els seus còmplices i fautors. La gent de Brunyola va poder respirar tranquil·la quan va saber que l’havien capturat a ca l’Agustí de la parròquia de Castanyet a la vigília de Tots Sants de l’any 1633.

Acrònims

ADG: Arxiu Diocesà de Girona AGDG: Arxiu General de la Diputació de Girona AMGi: Arxiu Municipal del Girona BMVB: Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i Geltrú MBAB: Manuscrits Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès 90 • Quaderns de la Selva, 29 (2017) Ricard Dilmé Burjats i Ricard Teixidor Palau

Bibliografia

García, J. – García, M. M. – Mascarella, J. – Pladevall, A. – Porter, M. – Rossich, A. – Torres, X. 1994. Torna, torna Serrallonga. Història i llegenda dels bandolers catalans del barroc. Fundació “la Caixa”. Iglesias, J. 1981: “El fogatge de 1553. Estudi i transcripció”. Barcelona: Rafael Dalmau ed. [Publ. Fundació Salvador Vives Casajuana]. Llach, E. – Llinàs, J. 2013. “Querós. Dades per a la història d’una vall”, Quaderns de la Selva [], núm. 25, p. 183-199. Mon, J. 1972. La vida y muerte del bandolero Serrallonga. Revisión de un proceso judicial, Barcelona: Editorial Bayer Hermanos y Cuyás. Pla, F. 2009. “Els darrers dies d’en Serrallonga per les Guilleries”, Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners], núm. 21, p. 165-172. Reglà, J. 1961. Joan Serrallonga, vida i mite del famós bandoler, Barcelona: Editorial Aedos. Teixidor, R. 2011. “La toponímia de l’antic veïnat d’Ermedans, de Brunyola (ss. xvi-xvii)”, Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners], núm. 23, p. 175-188. Teixidor, R. 2013. “El camí de Vic (II). Tram de Sant Martí Sapresa a “Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners], núm. 25, p. 125-140.

Per a saber més sobre la història i la llegenda del bandoler, podeu accedir al bloc www.serrallonga1640.blogspot.com