te*.

&ALMBS

AVDA. PAO CASAIS, I 5

KÄDumoK

Wtk EJLVJi AVUI COM AHIR...

E S P O R T S

SEMPRE A L'AVANTG U AR DA DE LES DARRERES NOVETATSdeMATERIALS pera L'ESQUI DE NEU PASSEIG de GRACIA, 93 - TEL. 215 06 74 - BARCELONAS Dos llibres nous de REINHOLD MESSNER l'unie alpinista que fins ara ha aconseguit cinc pics de mes de 8.000 metres

EL DESAFIO Reinhold Messner

dos hombres y un ochomil

El relat viscut d'una de les proeses mes grans La historia emocionant d'una expedició que de l'alpinisme de tots els temps. marxa a escalar el Lhotse (8.501 m), a El 8 de maig de 1978, Reinhold Messner l'Himalaia. El mal temps i els entrebanes de i Peter Habeler trepitjaven el cimadal de tota mena en capgiren els plans i finalment l'Everest (8.848 m), el sostre del mon. l'empresa fracassa. Eren els primers a arribar-hi sense el concurs Tres setmanes després, Messner junt amb de les botelles d'oxigen. Peter Habeler, accepta el repte d'escalar en Només Messner podia atènyer una feta una cordada l'Hidden Peak (8.068 m.), al d'aquesta mena, i només eli en podia oferir Karakórum. Tots dos sois n'assoleixen el cim per la paret NE. el testimoni escrit, eficaç i viu, d'un protagonista excepcional. Una gesta de peonersl

Volums 19x24 cm., ¡I.lustracions en color i en blanc i negre, enquadernats en tela i amb cobertes a tot color plastificades.

Del mateix autor: LAS GRANDES PAREDES volum 23 x 27 cm. EDITORIAL RM Passelg St. Gervasi, 24 BARCELONA-6 1

FABRICAT PER MANUFACTURES PLASTIQUES ALEU* BARCELONA la línia floïd per a una afaitada fresca, penetrant ¡...perfecta

Loció per a després d'afaitar-se Crema d'afaitar amb brotxa HAUGRON CIENTÍFICA!., S. A.

CSCUma de Crema d afaitar. Perfumería amb base ci«ntífic«. CONVOCATORIA PREMI LITERARI CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

El Centre Excursionista de Catalunya convoca el PREMI LITERARI CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, destinât a una obra inédita que contribueixi a fer conèixer i estimar la natura ais nois i a les noies, d'acord amb les següents

BASES I.— Les obres que concursaran a aquest premi s'han de proposar la presen- tació de la natura ais PaTsos Catalans, en tots els seus aspectes, principal- ment naturals, com muntanyes, coves, rius, mar, arbres, flors, ocells, peixos, etc., però sense prescindir deis que son fruit de la transformado de l'home, com son conreus, camins, cabanes, poblacions, a fi de crear interés, respecte i estimado en els seus receptors. II.- Les obres van destinades principalment a nois i noies de 12 a 15 anys, però han de poder interessar també el public en general. III.— El Jurat valorará preferentment el carácter atractiu i amé de les obres, tenint en compte el public a qué van especialment destinades. IV.— Les obres serán escrites en cátala, amb una extensió mínima de 100 holandesos mecanografiats a doble espai i amb previsió de les il.lustracions amb qué es publicará l'obra guanyadora. V.- L'import del Premi Literari CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA és de 100.000 pessetes i, un cop fet efectiu, tots els drets de propietat, incloent possibles edicions posteriors i traduccions, quedaran atribuïts al Centre Excursionista de Catalunya. VI.— Els origináis s'hauran de presentar mecanografiats per triplicat, a la Secretaria del Centre Excursionista de Catalunya, carrer del Paradis, núme­ ro 10, Barcelona, abans del 26 de novembre de 1979. VIL- El veredicte es farà public no mes tard del 20 de febrer següent ¡ el premi sera lliurat en un acte public que s'anunciarà oportunament. Vili.- El Jurat del Premi Literari CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA estarà format pels Srs. Rosa Carrió, Joan Triadú, Albert Jane i Eduard Cardona, i podrá comptar amb els assessoraments tècnlcs que calguin.

Barcelona, 26 de novembre de 1978

Diada commemorativa del CU aniversari de la fundació del Centre Excursionista de Catalunya CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA CLUB ALPÍ CÁTALA

Any CHI Núm. 702 Vol.87 Abril 1979

Suman

Redacció i administrado: Editorial 344 Paradis, 10 • Barcelona (2) Jordi Bolos i Masclans Com devia èsser el paisatge i la vida a l'alta conca Tel. 3186220 del Llobregat pels volts de l'any 1000? 345 Director: Martí Romero i Rectoret Lluis Belvis i Del Rio La Serralada Huay-Huasch (Andes del Perú) 350 Revisió lingliística: Ramón Torrents Jaume Bonaventura Maqueta: Josep Nuet i Badia "Per a èsser llegit amb música de quena..." Secretari: Josep Velazquez i Crespan Diari de l'expedició Inti-Wata ais Andes del Perú 356 Publicitat:Lluis Belvis, Paradis, 10 Josep V. Ponce i Serrano Yurupajá S. (6.515 m). Directa cara W 363 Barcelona (2) Tel. 318 62 20 Oriol de Bolos Geografia Física deis Paisos Catalans: 366 Collaboradors: Josep Abril, Els sóls i la vegetació deis Paisos Catalans David M. Aloy, Jaume Altadill, Lluis Belvis, Modest Montlleó Crònica del Centre: 382 Hermenegild Carrete, Enric Font, Exposició de Nadales; Josep Iglésies i Fort és no­ Josep Girona, Agustí Jolis, ticia; Visita a la Politeca Concepció Pavia de Font Modest Montlleó, Albert Oliveras, i Solsona, a Pineda de Mar; In memómiam: Fran­ Ramón Pujol, Lluis Puntís, Josep M. Sala, Hilari Sanz, Josep Velàzquez, Ricard Vila. cese Fio Sola. Suscripció: 500 pessetes anuals Modest Montlleó Crónica: 383 (sis exemplars) estranger, 650 pessetes; Inventari d'esglésies; Exposició Queralbs-Millenari preu d'aquest exemplar, 95 pessetes 978-1978; Xa Renovació de la Flama de la Llengua (Comanda de números endarrerits a la Catalana; Ajudem a la pagesia; Oesterreichischer redacció de la revista) Alpenklub. Impressió: Suimpa, Industria, 110 Ricard Vila Crónica alpina: 385 Barcelona (25) Pre-pirineu; Pirineu; La Marina Baixa; Groenlandia; América del Nord; Andes; Africa; Iran; Hindu- Kush; Kashmir; Karakórum; Himalaia; Pamir rus; Antártida. Dipòsit legal B. 545 1953 Josep Girona Bibliografia: 390 Modest Montlleó Guia de lectura.

La revista MUNTANYA editada pel Centre Excur­ sionista de Catalunya, es publica sense cap finalitat lucrativa.

Portada: Ascendint al Nevado Rasac (6.047 m) (Andes del Perú). Foto: J. Bonaventura. Editorial

Amb aquest breu parlament, el nostre saló del Conseil de Cent de Barcelona, tan sols s'han de fomentar les escoles, président, Lluís Puntís i Pujol, inicia l'ac­ és difícil deixar de constatar un fet tan els llocs d'esbarjo educatiu i les ins­ te de la festivitat de Sant Jordi a la actual i valuós com és ara la recupera­ tai-lacions esportives, sino tota mena Casa de la Ciutat. do deis destins de la ciutat, en mans de d'associacions on aprenguin de con- regidors elegits democràticament, amb viure socialment, sacrificant els propis Estimats consocis, senyores i se- mes motiu quan en la nostra festa de interessos purament individuáis pels nyors. l'any passât ja prevéiem aquesta possi- de la col- lectivitat. El nostre Centre Excursionista de bi/itat en parlar deis trossos de llibertat La nostra col-laboració a endegar una Catalunya, commémorant com en que havíem aconseguit i de com està- obra social de tanta importancia ha de anys anteriors la festa de Sant Jordi vem esperançats en el carni emprés i ser real i eficient en tot s els ordres. en aquest saló del Conseil de Cent tan que calia seguir endavant sense de- El Centre Excursionista de Catalu­ venerable, torna a estar de festa. falliment. nya no hi ha de p/ányer, dones, ni l'es- Així guanya un any mes, en la seva La popularitat deis nostres représen­ forç ni la imaginado, i els seus socis, vida centenaria i pot honorar els antics tants en els municipis ja ha fet que el antics i nous, hi han de contribuir per- socis repartint les insígnies d'argent batlle de Barcelona, senyor Narcís sonalment amb els seus conseils, orien- i d'or, ais que fa vint-i-cinc i cinquanta Serra, en el seu diseurs inaugural, apun­ tacions i experiéncies. anys que en son socis en continuitat tes com a idea primordial a realitzar la Un altre aspecte que volem conside­ i, enguany, com a detall remarcable, de "humanització de la ciutat", entenent rar és el de la constant recomanació p/atí ais que sortosament han aconse- com a tal la voluntat de fer-ne un cen­ del nostre Honorable Président, senyor guit e/s setanta-cinc anys d'associats. tre de convivencia, fomentant la cultu­ Josep Tarradellas, de mantenir la uni- Aixó i el fet que avui també hàgim ra, l'habitatge i els espais d'esbarjo, i tat deis catalans. El Centre Excursio­ pogut confiar el parlament de la festa al recordant que Barcelona va ser la pri­ nista de Catalunya n'ha estât sempre /ove d'esperit i pensament, a/hora mera ciutat a instai-lar, a l'Estât espa- un bon exemple, com ho acredita el que ve/1 soci i ex-President, el mestre nyol, el gas, l'electricitat, la radio i tan- fet d'haver tingut socis actius de totes Pau Vi/a, ens porta a considerar el valor tes a/tres coses que n 'acreditaren l'im- les tendèneies politiques i que aquests de les aportacions socials d'aquest puls i l'exemple de progrés, exempleri- han sabut mantenir una saludable com- coixí d'associats, que ens donen el seu tat que cal recuperar. panyonia realitzant conjuntament suport économie i la seva col-laborado El Centre Excursionista de Cata­ una mateixa tasca i deixant a banda fins i tot quan per les seves ocupacions lunya, ja de bon començament, no va personalismes, favoritismes, enveges professionals, obligacions familiars, i a limitar la seva comesa en unes espe- i reticències, enduts d'un ideal supera- voltes fins no guadint de prou bona cialitats esportives. Els seus propò- dor que és l'unie que permet realitzar salut, han deixat de practicar /'esquí, sits iniciáis comprenien principalment amb eficiencia les obres collectives l'escalada, /'espeleología, l'alpinisme o, activitats culturáis i científiques que, que perduren amb els anys. en una paraula, l'excursionisme, com a juntament amb l'activitat física deis Resumint el sentit del que hem expo­ motivacions principáis que tingueren en seus socis, van ajudar a descobrir sât com a pensament del Centre Ex­ les activitats d'aquest estimât Centre i a fer conèixer la realitat complexa cursionista de Catalunya en aquesta Excursionista de Catalunya. del nostre país. diada histórica, fem constar el nostre La nostra festa d'enguany, prosse- El nostre Centre, en una paraula, agráiment ais socis antics i ais nou- guint el sentit de les anteriors, consti- practica aquella "hamanització" de vinguts, que amb la seva desinteressa- tueix dones un réitérât homenatge ais qué parla el batlle de Barcelona i amb da ajuda donen vida a la nostra centena­ antics i constants socis que sempre la seva gestió social, continuada un ria associació; també a l'Ajuntament hem tingut, gracies a /'actuado deis any rera l'altre, ha contribuii a la sen­ de Barcelona per la Medalla d'Or de la quals várem poder commemorar els sibilizado de molts ciutadans que, Ciutat, i per /'honor de tornar a cele­ cent anys i meréixer /'honor que en des de dins de les institucions oficiáis brar aquest acte en aquest saló histo­ aquella ocasió ens fos concedida la o des de fora, han recuperai per a tota rie; ais a/tres centres excursionistes Medalla d'or de la Ciutat, lliurada no la ciutat molts éléments valuosos del que, com nosa/tres, contribueixen a fa gaire per l'Ajuntament de Barcelona, seu patrimoni, deis quais citaré ara, orientar els ciutadans per camins salu­ medalla que mostrem perqué els pré­ només a tali d'exemple, l'edifici de les dables, fent-los catalans dignes, i a tots sents puguin teñirla satisfació de veure- Drassanes de Barcelona amb la ins­ aquells que senten la importancia la i de sentir-s'hi honorais, ja que tot tai-lacio d'un museu. d'aquests moments de ressurrecció el que pertany al Centre és deis seu s Cal lluitar per augmentar el nombre del nostre esperii col-lectiu, amb l'ob­ socis fidels que, amb fets i no tan sola- d'aquests ciutadans lliures i conscients. jecte de fer un país socialment avan­ ment amb paraules, el mantenen, /'ani­ S'ha d'aconseguir que e/s nostres mit- çât, on puguem viure en una generosa men i el viuen com a cosa propia, por­ jans d'informació no hagin de parlar convivencia, sense rancors ni enveges tais d'aquell ideal de superado social un día i un altre de delinquència. personáis, bn tothom es trobi de gust i patriótica que cada dia farà mes esti­ Aquests ciutadans désorientais en la en el treball i en la pau, que ens han de mât i respectât arreu el nom de Ca­ manera de comportarse en la vida dur la prosperitat durant tants d'anys talunya. han de ser inclinais cap al treball, desitjada a Catalunya i també a/s seus En l'àmbit historie i solemne d'aquest l'estudi i /'esport, per la quai cosa no pobles germans.

344 Com devia èsser el paisatge i la vida a l'alta conca del Llobregat pels volts de l'any 1000?

per Jordi Bolòs i Masclans

La zona mes septentrional de la co- mig abandonades i dedicades sobretot questa mena, hi degué haver una trans­ marca del Berguedà els documents a la pastura. La major part pero d'a- formado progressiva. El canvi idioma­ antics l'anomenen vall de Biocà. Cor- questes muntayes son cobertes de tic, degué comencar en l'època roma­ respon principalment a la vall de Lillet, grans boscuries. na. Segurament, però, no es degué per la quai corre el riu Llobregat, i a la D'abans que aquestes terres del Ber- cloure fins forca a prop dels temps conca del Bastareny. Aixi mateix, gueda, ara fa mes de mil anys, passes- carolingis, als quals dediquem aquest també hi queden incloses les petites sin a estar sota lalt domini dels reis article. Dos factors van tenir molta im­ vails laterals d'origen glacial que s'en- carolingis s'hi comencessin a construir portancia, probablement, en aquest dinsen a la serra de Cadi. o a reconstruir, torres de defensa, es- canvi llingüístic, a part dels contactes En aquest article intentarem de veure glesies parroquials i monestirs, horn en economics i militars. En primer iloc la com era aquesta zona durant els segles sap ben poca cosa. En temps dels cristianizado, que es degué esdevenir Xi XI. romans vivia en aquestes contrades la durant el Baix Imperi roma i durant Si en l'actualitat hi donem un cop tribu del bergistans. l'època visigòtica. Cal dir tanmateix que d'ull veurem que els nuclis de pobla- Quina llengua devia parlar aquesta l'any 900 encara en alguns indrets d'a- ment mes importants, on gairebé es gent? Horn creu que I'idioma iberic. questa comarca es realitzaven ritus pa­ concentra tota la poblaciô, son Bagà, Tanmateix, si es cert que els ceretans, gans. Un altre factor que degué pesar Guardiola i la Pobla de Lillet. Veurem, o sigui la gent que vivia a la Cerdanya, amb forca en el canvi d'aquesta socie- aixi mateix, que els conreus es limiten s'expressaven en una llengua bascoide, tat, i possiblement en el de la llengua, principalment a les terrasses situades horn pot pensar que ens trobem en una fou l'arribada, a comencaments del se- als costats dels dus mes importants. zona de limit. I, ^quan van perdre els gle Vili, arran de la invasió musulmana, Pel vessants de les muntanyes i peis homes d'aquest pais llur primitiva llen­ d'una allau de gent goda que cercava fonds de les vails laterals les terres son gua? Com en tots els fenomens d'a- refugi. Aquests nou vinguts no devien

de Se' serra de Cad!

1 Greixer Gavarros

La Boixassa Molneil

El Puig^ V V 'V V« Sis Ferrers Faia

o Molí documentât Sant Llorenç prop Bagà El' V Vinyes documentades — Via documentada Via probable H Castell o torre de defensa El Monestir VALL ALTA DEL LLOBREGAT segle X Segons daoes de Jordi Bolos i Masclans

345 La vali de Bagá. La poblado moderna de Guardiola de Berguedà és situada tocant a l'aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat. Damunt seu, cap a /'esquerra és visible el monestir de Sant Llorenc. Més cap al fons hi ha el poblé de Bagá i la serra de Cadi.

pas partànyer de forma exclusiva a ran­ mai no hi va haver una ocupació real donacions fetes al monestir de Sant fie poble visigot. Segurament estaven dels sarrains. Aixii mateix, tot i que hi Llorenç prop Bagà ens permetrà d'in­ germanitzats superficialment en algun haguè un domini real carolingi o frane, tentar, tot seguit, de reconstruir dins dels aspectes de llur vida. Per exemple, sembla que mai no s'hi produi cap un cert marge d'error, conseqüéncia els noms que duien eren visigótìcs. mena d'immigració de gent d'aquest de la limitado de dades que ens donen Tanmateix, una gran part d'aquesta poble germànic. aqüestes fonts, l'aspecte que tenien gent immigrada pertanyia a la cultura Ja que hem parlât abans de la llen- aqüestes valls en els segles X i XI. pre-catalana que s'estenia per una bona gua, vai la pena que diguem ara que en Aquests segles foren per a tota aquesta part del nord del nostre pais, i tots pie els documents d'aquest època ja co- zona pirinenca un moment critic. Fina- gats formaven part de la cultura bàsi- mencen a sortir alguns noms de coses, litzà la fase de fusió de pobles, d'elimi- cament romànica que dominava arreu de persones i, sobretot, de llocs cla- nació de Mengües i de sintesi de cul­ de l'Occident europeu. No sembla que rament romànics, catalans. Aixi, per tures, que suara hem intentât de veure, aquests forans s'haguessin d'imposar exemple: "Figuera" (any 949), "ribe- i va començar un procès de senyorialit- a l'antiga població, que ja devia èsser ra", "bosch" i "pexera" (966), "molins" zació, o siguí, de concentració de les força romanitzada; més aviat que s'hi (975), "serra de Falgars", "Quergros" i propietats fins aleshores en mans de pe­ van fondre ràpidament. De resuites, llur "Teixonera" (983), etc. Tots aquests tits, mitjans o grans propietaris exclu­ nivell cultural més elevat, una part im­ reflexos d'una llengua existent ens fan sivement en les dels senyors, laics o portant degué passar a situar-se segu­ pensar que ja es parlava un català no eclesiàstics. rament en l'estrat social superior. pas gaire diferent del català dels se- La vali de Brocà era en aquests Per cloure aquest apartat d'introduc- gles segùents. segles X i XI molt poblada. La població ció històrica, hem de dir que en aques- L'existència d'una col-leccio de docu­ vivía més disseminada que no pas en tes isolades valls dels Pirineus gairebé ments que bàsicament donen fe de l'actualitat. Gréixer devia èsser, per

346 Extrem occidental de la vail de Brocà. Indret de Molnell. Paisatge de muntanya calcaría amb bosc de pi roig i rouredes esclarissades. Probablement en mil anys no ha canviat pas gaire. De tota manera ja hi devia existir un molí, com acrediten els do­ cuments de l'època.

exemple, un poblet amb força edifica- cions, entre les quais la nova esglé- sia, pre-romànica, consagrada l'any 871. Els pobles de Gavarrós o de Par- dinella devien tenir un aspecte sem­ blant. Tots très son situats en valls en l'actualitat gairebé deshabitades. A les poblacions de Bagà o de Lillet hi devia haver, si fa o no fa, el mateix nombre d'habitants que ara o potser una mica menys. Segurament el nudi de lé major part d'aquests centres de poblament, sobre- tot el dels petits, devia estar format per una edificació mes important, seu del propietari mes opulent. Al volt d'a- questa casa s'estenien les sèves depen­ dencies. A la rodalia immediata d'a- questes construccions horn hi hauria pogut trobar una sèrie de cases habi- tades, força mes petites que les ac­ tuals cases de pages; i també un con- junt d'edificis que en depenien: corts, ères, graners, etc. La major part de les perpoblaciô, ocupaven un tros impor­ Terrers, indret situât al fons de la vali families que hi habitaven eren lliures tant dels vessants baixos. del Bastareny, a força mes de 1.000 i tenien Murs terres en propietat. Sabem gairebé del cert que l'aigua metres d'altitud. La població no vivia, però, només que duien els recs no servia només per Podem dir, també, que a finals del concentrada en aquests centres. Per les a moure les moles dels molins. La de­ segle XI sabem que sota el monestir de muntanyes, aprofitant qualsevol fonda- vien aprofitat al mateix tempos per a re- Sant Llorenç, prop del riu Llobregat, hi lada o qualsevol replà, també hi havia gar. Prop de les cases i dels poblets, al havia un camp de Ili. grupets de cases. Algunes d'aquestes fons de les valls, hi havia horts. Entremig dels camps i de les pobla­ construccions mes esparses eren desti- Els fruiters també tenien el seu Hoc en cions s'estenien les vies de comunica­ nades aixi mateix a graners o al bestiar. aquest ambient. Alguns prats o alguna do. Camins força nombrosos unien les Una altra mena de construcció molt vora de camp hi devien ésser destinats. cases i les diverses edificacions i les important eren els molins. Eren molins Coneixem l'existència certa de pomeres terres que en depenien. Son les ano- hidràulics. Juntament amb la mola calia i de pereres. El toponim Maçahers que menades, en la documentado, "vias doncs que hi hagués un ree d'entrada hom ja troba en els documents antics que menen a tot arreu". Fa l'efec- i de sortida de l'aigua i segurament, aixi sembla que ens descobreix l'existència te que una via bàsica, situada si fa mateix una presa. Relativament de les primeres. Maçaners en l'actualitat no fa al mateix Hoc que la carrete­ se'n varen construir molts, de molins. és el nom que reben una casa de pages ra actual, devia seguir el Llobregat. En coneixem l'existència als dos rius i un moM situats dessota Gavarrôs. Per Els documents ens diuen que passava principals: al Bastareny (a Molnell i prop un document una mica posterior a l'any per dessota Llenes i Vilella. D'aques- del monestir de Sant Llorenç). Igual- 1000 sabem que dins el terme de Pardi- ta via vertebral, en sortien desviacions. ment n'hi havia a les rieres laterals: nella, cap a la banda del Llobregat, hi Sabem que una anava Bastareny a la de Gréixer i al Riutort. havia un indret anomenat "la Perera". amunt, passava pel monestir de Sant El fet que hi hagi tants llocs destinats Tanmateix, la cosa mes sorprenent és Llorenç o no gaire lluny, per Bagá, i a moldre els grans de cereals ens porta que hi hagi vinyes en aquestes contra- arribava almenys fins a Gréixer. Sabem a parlar d'un altre aspecte: l'agricultura. des. I no son pas un conreu secundari. també que unes altres, mes d'una Sobretot s'hi conreava ordi, blat i civa­ Els camps de vinya hom els pot trobar arribavem fins a Pardinella. da. Els camps mes importants eren els gairebé a tot arreu. Els documents En la documentació es distingeix en­ del fons de la vali del Llobregat. Tanma- diuen que hi havia peces de vinya en- tre prats de dall i prats de pastura. Els teix, ben altrament que en el moment tremig dels conreus, isolades o junta­ primers devien etar situats segurament actual, aleshores també eren treballa- ment amb altres camps de vinyes. a les bones terres profundes i humides. des totes les valls laterals. Aixi, ho eren Fins i tot n'hi havia en els racons mes Els segons mes amunt, a les zones mes igualment una part de les muntanyes. elevats i freds. Per exemple, n'arri- elevades. Com ara, les zones altes Les feixes, palesadores d'una certa su- bem a trobar cap a Pardinella o be als de les muntanyes, per damunt del limit

347 Les esglésies del monestir de Sant Llo- renç prop Bagá. A la inferior, actualment mig soterrada, s'hi entra per la porta situada en la façana que hom pot veure. A la su­ perior, mes moderna però també en la mes gran part romànica, cal entrar-hi per la façana nord, no visible en la fotografia.

del bosc o slgui a l'estatge alpi, eren moment de gran expansiô. Poques ge- domestics. No hi ha pas gaire dife- aprofitades per a pastura. neracions abans, encara hi havia moi­ rencia entre els que hom pot trobar en Dins aquest paisatge, ja en una part tes terres bones emboscades. Gairebé un mas de I'any 1000 i els que hi havia molt important fruit del treball dels totes, durant aquests anys, foren rom- a qualsevol casa de pages de fa anys: homes, també tenien el seu Hoc els élé­ pudes i ocupades. bous, per a treballar els camps, vaques, ments menys alterats: els boscs i els El darrer élément important del pai­ vedells, cabres, xais, pores, oques, i matollars. El bosc, segons sembla, de­ satge és el que els documents anome- alguna cavall. Aixi mateix tenien via èsser, com el d'ara, format bàsica- nen "garricis". No creiem pas que hom tambe ruses d'abelles per la cera i la mel ment per pinèdes i per rouredes. A les ho pugui identificar amb la garriga. Mes que produ'i'en. No podem pas deixar obagues mes frescals hi havia algunes aviat hem de pensar que dévia ésser el d'esmentar ara I'especial situacio i la fagedes com sembla palesar el topònim nom genèric que rebien els matollars, gran valor monetaria que tenien els ca- Faia que trobem Bastareny amunt. en aquest indret especialment les boixe- valls. Eren molt valuosos car Hur fun- Això no obstant, pel que hem dit en des, que es devien formar a les zones cio era basica per a realitzar el principal parlar dels conreus, hom pot pensar mes pedregoses i alla on el bosc havia negoci de I'epoca: la guerra. Una guerra que l'extensió de les terres forestals era estât malmès. especialment ofensiva, rapida, de sa- queig i per tant molt productiva. Tots potser mes reduïda que en l'actualitat. Els animais salvatges devien ésser els homes lliures de la vail, que ba- L'home eliminava els boscs en rompre un altre élément del mon natural. Hi sicament eren pagesos propietaris, amb la terra per fer feixes i camps. L'home havia d'haver senglars, guineus, tei- el cavall, la llanca i I'espasa, sota la di- fallava arbres per fer cases. I l'home es- xons, com ara, i també Ilops i cérvols recci6 del veguer, devien anar, quan merçava llenya per cremar-la a les Mars i moites altres bèsties. Tanmateix els calia, a lluitar en la host del comte de de foc o per escalfar els forns. Cal tenir documents no en diuen ben res. Cerdanya contra els sarrains. présent que aquests segles foren un Si que parlen en canvi dels animais

348 Va/1 de la riera de Gréixer. El llogaret de Paret nord de/ monestir de Sant Llorenç Gréixer, situât a la part central de la foto- prop Bagà. Fa pocs anys damunt s'hi ha grafia, en l'actualitat només és constitua construit una nova edificaciô. per una esg/ésia romànica i un grup de cases restaurades. En el temps que estudiem dé­ via ésser un poblet format per petits habi- tatges situats al voltant d'una esg/ésia i, possiblement, de l'edificaciô de/ propietari mes important.

El veguer o "vicarius" era el repré­ sentant del comte a la valí. Molt proba­ blement devia estar installât al castell de Brocà. Davant Broca, indret que do­ mina tota aquesta zona, hi ha l'aigua- barreig del Llobregat i del Bastareny i el començament del congost que duu, uns quilòmetres enllà, a la plana de Berga d'on podien venir els enemics. Al collet d'Eina, al començament d'aquest congost, hi havia la roca de Guardiola, torre de defensa. En aquest mateix centre estratègic de la vali es va construir el monestir dedicai a sant Llorenç. De les dues es- glésies superposades que encara es conserven en aquest indret, la inferior pot molt ben èsser que sigui la que fou consagrada i dotada el 21 de novembre de l'any 983; d'aqui a quatre anys en farà mil. En aquesta cerimònia, hi varem participar el bisbe d'Urgell, el comte Oliba Cabreta de Besalú-Cerdanya, la seva muller i llurs filis Bernât, el futur Bernât Tallaferro de Besalú, Guifre, que mes endavant fou el comte Guifre II de Cerdanya, i Oliba, el futur abat de Cuixà de Ripoll i bisbe de Vie. Aixi mateix és possible que encara es con­ servi part de l'edificació que era, al llarg d'aquests segles, la casa on habitaven la quinzena de monjos del monestir. Desgraciadament, però, d'aquest edi­ fici, nomes en resten uns murs, i en­ cara mig desfiguráis sota una cons- trucció moderna.

349 La serralada Huay-Huash (Andes del Perú) per Lluís Belvis i Del Rio

Ara fa dos anys, amb motiu de l'ex- pedició Hirca-76, vam teñir l'oportunitat de conèixer la serralada Blanca. I'ino- blidable regust d'aquella experiencia an­ dina ha fet que novament dirigissim els nostres objectius cap a les serralades andines i mes concretament cap a la d'Huay-Huash. La zona triada per la nostra expe- dició va èsser la Quebrada Pacllon i prenguérem com a base la llacuna de Jahua (Jahuaqocha). Els cims assolits han estat el Nevado Rasac Principal (6.047 m), ascendit per l'aresta SE., i el Nevado Yurupajà S. 6.515 m), ascendit per la cara W., on realitzàrem la 1.a re­ petido de la via directa del francesos oberta l'any 1977.

Breu historia de les expedicions a la serralada Huay-Huash

En parlar d'aquesta serralada, com de qualsevol altra, es fa inevitable es­ mentar els homes i les expedicions que van donar a conèixer aqüestes muntanyes. El geògraf austríac W. Sie- vers l'any 1909 dona les primeres noti­ siderar l'etapa peonera. La tasca inicia­ remarcar un meritori intent al cim del cies d'aquesta serralada. Tres anys mes da no és represa fins a l'any 1927, amb Yurupajà, realitzat per E. Schneider pel tard era visitada per la nord-americana la relització d'una expedido nord-ameri­ vessant W. Annie S. Peack, la qual ens en parla cana, organizada per la Societat Geo­ Recordem-nos també de la publicado ais seus escrits. gràfica Americana i dirigida per O.M. d'un mapa de la "cordillera", realitzat Després d'aquestes estades, s'obre Miller, durant la quai es realitzà una a escala 1:50.000, que tant ha contri­ un primer parentesi del que podem con­ bona sèrie de treballs de caire cientí- buì al coneixement i divulgació fico-esportiu en que es donà a conèixer d'aquesta zona. el dm de Yurupajá i cinc sis mils mes. S'obre un nou parentesi produit per Però no va èsser fins a l'any 1936 que la guerra i ja no es fins a l'any 1950 la serralada fou visitada per la que es que es reprenen les activitats en aques­ pot considerar la primera expedido ta serralada. alpinistica en aquesta zona, organitzada Una expedido nord-americana de la pel "Deutsche und Oesterreichische Al­ Universität de Harward, dirigida per G.I. penverein", i dirigida per Hans Kinzl, Bell, va realitzar l'ascensió al cim del de la Universität d'lnnsbruck, durant Yurupajà pel vessant W. i per l'aresta S. la quai es va realitzar una bona sèrie La cordada que va assolir aquesta tita de tretaills de gran vàlua dins eis àmbits estigué composta pels alpinistes Harrah geografie, geologie i alpinístic. i Maxwell, els quais van tenir un des­ Alpinísticament, els resulats d'aques­ cens dramàtic, degut a la caiguda ta expedido van èsser importants. En d'unes comises, però la sort els va son una bona prova l'ascensió rea­ acompanyar i en van sortir miraculosa- lizada per E. Schneider al Nevado ment il-lesos. Rasac Principal (6.047 m) pel vessant L'any 1954, novament, una expedido NE., l'ascensió el Siula Principal (6.356 dirigida pel professor Kinzl retorna amb metres), aquesta realitzada per la cor- una expedido alpinistica, encapçalada dada Schneider-Awerzger, per la cresta per W. Marimer d'lnnsbruck. Elsestudis N., vessant de Carhuaqocha. Cal també cientifics a la serralada van continuar.

360 Nevado Tsacra Grande. Cims W. ¡principal.

En el camp alpinístic van assolir cims tan importants com el Tsacra Chico (5.564 m), i Rasac Principal (6.040 m). També realizaren un intent al Neva­ do Tsacra Grande (5.716 m) que va haver d'esser abandonat quan es troba- ven a pocs metres del cim. La cordada Aeberli-Grubel i Bachmann-Lugmayer va assolir amb exit l'espléndida torre del Puscanturpa N. i realiza també un intent al Puscanturpa S. Des de Car- huaqocha, pel vessant NE. i per l'ares- ta SE., van assolir el Nevado Sarapo (6.143 m) així com el Nevado Jirishanca Chico (5.002 m) per la cresta E. Simul- tàniament l'expedició assolia els "neva­ dos" Ninashanca (5.637 m) aquest des de la Quebrada Ninaqocha. D'aquesta manera s'havia tancat una expedido de dos mesos de durada amb bons résultats, tant científics com esportius. Des d'aquest moment, cadascuna de les expedicions que es van succeir en aquesta serralada es faria quasi ina­ cabable, però es pot dir que ja no s'ha trencat, any darrera any, la visita d'al- guna expedido.

Itinerari Lima-Chiquian

Sortirti de Lima en direcció N. per la popular Panamericana. En aquest tra­ jéete passarem per les localitats d'An- con Chancay i Huacho (131 km des de Lima), per continuar carni cap a Barran­ Els "Nevados" de la serralada 1) Grup del Jirishanca ca i Pativilca, des d'on farem un pareli Huay-Huash de quilòmetres i ens acomiadarem de Aquest grup limita a l'W. de la llacuna la Panamericana. Seguirem el carni cap La serralada Huay-Huash te una Mar­ Solterahanca amb la Quebrada Pacllón ais pobles d'Huaricanga, Chasquiam- garía aproximada d'uns 30 km, amb i el Cerro Patacocha, també anomenat bo, Chancayan, Colea, Pancar, Ca- sis "nevados" de mes de 6.000 m; México, a causa que un grup mexíca va jacay, Tapaqocha, tots molt similars, comptant-ne les díferents puntes tenim èsser deis primers a assolir el cim; al S. pel paisatge i per la pobresa que hi un total d'onze cims superiors a l'es- per un coli no transitable pel Nevado Ji­ domina. Un cop arribats al coli de Go- mentada cota. rishanca i Yurupaja Chico; a l'E. pels ne­ noqocha (4.080 m), la carretera es Per a un millor estudí de la zona, vados Altayqocha i Jirishanca Chico E. bifurca en dos, Tuna cap a Huaraz la serralada s'ha dívidit en cinc dífe­ i al N. pel Cerro Paria Norte. (uns 80 km) i l'altra situada a l'esque- rents grups: De Nord a SE., aquest grup está rra, cap a Chiquian (uns 31 km). La compost deis cims següents: distancia total de Lima a Chiquian 1) Grups del Jirishanca Cerro Paria Norte (5.172 m.), Nev. és de 347 km. 2) Grup del Yurupajá Ninashanca (5.637 m.), Nevado Rondoy Un cop ¡nstal-lats a Chiquian podem 3) Grup del Siula-Sarapo N. (5.820 m.), Nevado Rondoy S. contractar els servéis de traginers i 4) Grup del Carnicero (5.883 m.), Cerro Patarqocha o México cavalleries per realitzar la marxa 5) Grup del Rasac (5.063 m.), Nev. Mituraju (5.684 m.), d'aproximació fins al camp base. Nev. Jirishanca N. (6.015 m.), Nev. Ji-

351 El nevado Siu/a Grande (6.356 m.), parer Cara W. del nevado Jirishanca 16. 126 m.l, NE.. assolit per l'Expedició Barcelona, 1963. amb la via deis Italians 11969), que en Itinerari de la via oberta per Anglada, Pons i aquesta ocasió resulta impracticable. L 'estiu Muhoz de 1977, un grup d'anda/usos i madrileñas hi realitzá la segó na ascensió.

tat a l'E. de la Quebrada amb el poblé d'Huay-Huash, Carnicero, la llacuna de Quesillo (Quesilloqocha), que la flanqueja tot al llarg, al S. per la llacuna Viconga i per la serralada de Cochopa- ta, a l'W. per les Macunes de Sarapo (Sarapoqocha) i Jurau (Jurauqocha), així com per les capcaleres de les Que­ bradas Calinca i Huaracupatai. Davant l'extensió d'aquest grup, ha estat dividit en dos subgrups:

1) Subgrup Carnicero-Trapecio 2) Subgrup Puscanturpa-Cuyoc

Els "nevados" que hi trobem són els següents:

Subgrup Carnicero-Trapecio

De Nord a Sud, Nevado Carnicero (5.980 m.), Nevado Jurau D (5.674 m.), Nevado Jurau E. (5.537 m.), Neva­ rishanca (6.126 m.), Nev. Jirishanca mètres), i Nevado Yurupajá (6.634 m) do Jurau F. (5.600 m.), Nevado Trape­ Chico (5.002 m) i Nevado Altayqocha cio (5.653 m.), Nevado Juraraju Sud (5.240 m). (5.340 m.), Nevado Juraraju Nord (5.315 m.), Nevado Cutatambo (5.245 3) Grup Siula-Sarapo m.) i Cerro San Antonio (5.070 m.). 2) Grup del Yurupajá Aquest grup limita al N. peí coll que Aquest grup inclou els "nevados" de el separa del Yurupajá, a l'E. pels "ne­ Subgrup Puscanturpa-Cuyoc mes altura de tota la serralada. Aquest vados" Jurau, al S. per la depressió cim sois és superat en altura dins deis que el separa del Nevado Carnicero i al De N. a S., Nevado Kichos (5.090 Andes peruans pels "nevados" Huas- l'W. de l'ampla gelera que mor a la lla­ m.), Nevado Suiroraju (5.439 m.), Ne­ caran S. i N. (6.768 m i 6.654 m respec­ cuna de Sarapo (Sarapoqocha). vado Puscanturpa N. (5.652 m.), Neva­ tivement). Evidemment el Yurupajá, per En un recorregut NE. a SE., aquest do Puscanturpa S. (5.550 m.), Nevado tots els seus vessants, és una muntanya grup está format pels següents "ne­ Cuyoc N. (5.320 m.), i Nevado Cuyoc grandiosa en bellesa i dificultat. vados": S. (5.465m). Té un recorregut rectilini de N. a S. Nevado Jurau A (5.617 m.), Nevado variât només per la petita desvaició Jurau B (5.740 m.), Nevado Slula N. que constitueix l'esperò S.A.M. Limitât (6.100), nevado Slula Grande (6.356 5) Grup del Rasac al N. pel coli que l'uneix al Jirishanca, m.), Nevado Slula S. (6.256 m.), Ne­ a l'Est per l'esperò rocós anomenat vado Siula Chico (6.080 m.), Nevado Aquest grup té una forma d'Y capgi- Santa Rosa E. al S. pel coli que l'uneix Sarapo (6.143 m.) i Nevado Sarapo rada i compren una Marga série de "ne­ al Nevado Siula i, cloent, a l'W. amb el W. (5.567 m.). vados" d'altures compreses entre els coli que l'uneix al Nevado Rasac aixi 5.000 i els 6.000 mts., que s'estenen com a l'enorme galera que dona Hoc a la vora la Marga i ampia Quebrada Seria. formació de la llacuna Soltera (Soltera- 4) Grup del Carnicero El peu de la Y capgirada está format qocha). al N. de la carena deis Rasac, que que­ Els cims compresos en aquest grup Aquest grup té un nombre ¡mportant da closa al cim del Nevado Rasac N. són, de N. a S.: de "nevados" que, malgrat no superar el qual delimita perfectament el grup Esperò Sam N. (5.457 m), esperò els 6.000 m., teñen un notable interés al N.; a l'E. limita peí coll que l'uneix al alpinistic com és ara el cas del mateix Yurupajá, al Sud per la Quebrada de Esperò SAM N. 5.457 m), esperò Nevado Carnicero. Auquimarca, final de la Quebrada SAM S. (5.547 m), Nevado Yurupajá Al N., resta separat del Nevado Seria, i a l'E. amb el Nevado Tapush. Chico (6.121 m), Nevado SAM (5.830 Sarapo per una ampia depressió, limi- Com en el cas anterior, aquest també

362 353 La paret W. del Puscanturpa, vertical i ferrenya.

Activitat realizada: Nevado Siula Grande (6.356 m.) 3.a absoluta al cim, Nova via oberta per la paret E.

Any 1974: Expedición Yurupajá-74- S. D. Excursionista de Madrid Components: A. Arias, M. López, L. López, E. García, E. Barroso, E. Torrico i A. Fernández. Activitat realizada: Yurupajá S. (6.515 m.) per l'aresta SW.

Any 1977: Expedición Jirishanca-77 Components: J. M. Cuevas, A. Lo- rente, J. A. Menéndez, J. Susino, S. Barrios i E. Linares. Aquesta expedició estava composta per membres del Club Alpino Universi­ tario (Universidad de Granada), Club Alpino Andaluz (Granada) i del Grupo de Montaña de Derecho (Facultad de Derecho de la Universidad de madrid). Activitat realitzada: Nevado Jiri- shanca (6.126 m.), cara W. via directa italiana - (2.a ascensió).

Any 1978: Expedició Inti-Wata 78 - Cordillera Huay-Huash - Andes del Perú Components: L. Belvis, J. Bona- ventura, E. Civis, J.V. Ponce, J. Pons, E. Ribot i R. Vila. Tots membres del Club Alpí Catalá-Centre Excursionista de Catalunya. está dividit en dos subgrups: cra Chico (5.564 m.), Tsacra Chico W. Activitat realitzada: Nevado Rasac (5.477 m.), Tsacra N. (5.529 m.), Tsa­ Principal (6.040 m.) per l'aresta SE. i 1) Subgrup del Rasac cra Grande Central (5.716 m.), Tsacra Nevado Yurupajá S. (6.515 m.) cara W. a 2) Subgrup del Tsacra Grande Grande W. (5.589 m.), Nevado Anco- via directa (2. ascensió). cancha N. (5.647 m.), Nevado Anco- cancha S. (5.560 m.), Nevado Anco- Subgrup Rasac cancha E. (5.600 m.), Cerro Bayo N. (5.252 m.), Cerro Bayo Central (5.325 Compren, de NW. a SE., els "ne­ m.), Cerro Bayo S. (5.487 m.), Nevado vados" Rasac N. (5.245 m.), Rasac Rajucollota N. (5.427 m.), Rajucollota Central (5.617 m.), Rasac Principal S. (5.340 m.) i el Nevado Tapush (6.040 m.), Rasac W. (5.700 m.), Neva­ (5.259 m.). do Seria N. (5.860 m.), Nevado Seria Central (5.543 m.), Nevado Seria S. (5.230 m.), Cerro Rosario N. (5.596 m.), Espedicions a la serralada Huay- i Cerro Rosario S. (5.616 m.). Huash

Any 1963: Expedido Barcelona ais Subgrup Tsacra Grande Andes del Perú Components: J. M. Anglada, J. Compren, de NE. a S., els "neva­ Pons, F. Guillamon, M. Gómez, M. Mu­ dos" Tsacra Chico N. (5.513 m.), Tsa­ ñoz i V. López de Ceballos.

354 Nevado Rondoy (5.883 m. ).

Bibliografia d'Interés

Adcock, D.—One Yerupaja Traverse. The Alpine Journal, 1969. Bell, Georg J. — Premieres dans les Alpes. Alpe Neige-Roc. Bellmann, P. —Alpe Neige-Roc, agost 1951. Bonicelli, A. —La Spedizione Bergamasca 1964 alle Ande. Riv. Mensile, C.A.I. Bonicelli, A. —La Cordillera di Huayhuash. Bolletino del C.A.I., voi XLVI n.° 79-1967. Brooks, R.—Yerupaja, The lllustrated. Lon­ don News, nov. 1966. Cassin, R. — Jirishanca. American Alpine Journal, Issue44, 1970. Fantin, M. —La Montagna degli Incas. Ta­ mari, 1958. Frigeri, G.C. —Due più due, n.° 9, Monteca­ tini, settembre 1961. Ericson-Roche, R. —Les Montagnes de la Terre. Harrah, D. — Premiere ascension de Yerupaja "Les Alpes", 1952. Harrah, D. and Matthews W. —Graham V. up Yerupaja. The A.A.J. 1950. Hauser, C —Marchler Anden-Expedition,' 1963. Hauser, C —Marchler Anden-Expedition, 1963. HeTm, A.-Wunderland Peru. Bern, 1948. Jenks, W. — Climbs in the high Andes of Pe­ ru. Tje. A.A. Journal, 1961. Jones Christopher, A.G. — Yerupaja-The Amazon Face. The A.A. Journal. Issue 41, 1969. Kinzl, H. — Neues von der Huayhuash Kor- dillera. Peru. Jahrbuch des Deustchen Al- penv., 1955. Kinzl, H. — Schneider, E. — Die Kordillere von Huayhuash. Zeitschrift des D.U.O. Alpenv., 1937. Kinzl, H.; Aeberli, S.; Gruber, W.; Lugma­ yer, K.U.; Mariner, W.— Cordillera Huay­ huash. Peru Herausgegeben von der Anden- Kundfahrt 1954 des Osterreichichischen Al­ penvereins, Verlag Tiroler Graphik. Inns­ bruck. Kinzl, H.; Schneider, E.U.; Ebster, F.-Die Riv. Mensiledel C.A.I., 1962. di Huayhuash; Yerupaja Gruppe (Les Alpes), Karte der Kordillera von Huayhuash. Sonde­ Medina, J.S. —Attempt on Yerupaja. A.A. 1937. rabdruck aus Zeitschrift der Gesellschaft für Journal, 1960. Vasalla, H.—Ascensión al cerro Yerupaja. Erdkunde zu Berlin, 1942. Miller, O.M.-The 1927-1928 Peruvian ex­ Perú. Montañismo Club Andino del Norte, klier, H. —Kordillieren Kundfahrt 1957 des pedition of The American Geographical So­ 1959. O.A.V. Jahrbuch des Deutschen Alpenve­ ciety. Wall, D. — Ronroy an expedition to the Pe­ reins, 1957. Patterson, L.N. and Isles, D.—Yerupaja, ruvian Andes. Murray, 1965. Klier, H. — Cordillera Huayhuash, Spedizione 1966. The A.A. Journal. Issue 41, 1967. Wall, D.-The Alpine Journal, 1964. nelle Ande, Club Alpino Austriaco. Mon­ Perego, M. — Monza nelle Ande ha un cam­ tagne del Mondo, 1955. panile di ghiaccio. Citta di Monza n.° 16, Cartografia consultada Klier, H. —Nevado Jirishanca and El Toro. 1961. Mountains Wolrd, 1958/59. Sack, J. —The ascent of Yerupaja. New Mapa Yanahuanca 1:100.000. Instituto Geo­ Kosterlitz, J.M.—Yerupaja. The Alpine York. Rinehart Co., 1952. gráfico Militar/Perú. Hoja 21 J., 1971. Journal, 1967. Schneider, E. — Die Cordillera Blanca. Exp. Kordillere von Huay Huash 1:500.000. H. Meciani, P. —La Cordigliera du Huayhuash, 1936 die Alpen 1937. Chiama la Codigliera Kinzl. Schneider, 1938.

355 "Per a èsser llegit amb mùsica de quena..." Diari de l'expedició Inti Wata als Andesdel Perù

per Jaume Bonaventura i Yvars

Dimarts, 27 de juny acollidor, abrigat deis vents i amb pos­ na d'espinada rocosa que cavalca en­ tes de sol meravelloses sobre el Нас de tre la gelerà del Yurupajá i les tarteres Asseguts a avió que ens duu a Jahuacocha (que vol dir: Llac de laterals del Rasac. Decidim que el Madrid, sis Companys meditem silencio- l'Arrel). Un Мое que convida certament camp I l'instal'larem a la cota 5.150 m., sament. Eis uns pensem encara en els a arrelar-hi. A l'altra banda de l'aigua, és a dir, mil cent metres mes amunt que parents i amies, els altres en els les cabanes deis pastors fumegen com el camp base. Aixó és un bon desnivell, dies que vindran i en els projectes que fumegen en els dibuixos infantils; a però l'altre Hoc on hi ha aigua queda s'hauran de fer realitat. dins, els indis cuinen l'esmorzar i s'es- massa avail. A mes a mes, el paratge De matinada trontolla l'avió. Diuen calfen els genolls embotíts peí fred no és gaire hospitalari, ja que som que passem núvols. matinal. Tot estirant mandrosament molt a prop de la paret E. del Rasac i, Dels somnis, interromputs sovint, carnes i bracos, la gent del camp base de tant en tant, cau algún roc. Pel can­ m'arriben retails blancs com els cims seu sota l'envelat que protegeix la to de llevant, separate per una gran dels Andes, vertiginosos com els seus cuina. El sol eixuga les ultimes gotes de gelerà, s'aixequen els flanes verticalis- estimballs. la rosada ¡ l'aire pren un to bríllant, sims del Rondoy i del Jirishanca. com el deis matins festius d'hivern a Diu menge, 2 de julio! casa nostra, per dir-ho d'alguna ma­ nera. Jo cree que només ens falten les Dimarts, 11 de juliol Fa tres dies que som a Lima i no hem ensaímades i la xocolata desteta per­ vist el sol perluà si no és en les mone­ qué ho sembli de verítat. S'ha dit que els cims de I'Huay-Huash des. Tres dies per comprar el menjar i Amb aquesta alegría, ara mateix pu- són els més bells del món després el material necessaris, embolicar-ho tot jarem a decidir l'emplacament del dels del Baltoro. Nosaltres no els co- i escriure fins a quedar-ne tips. Per aixó, camp I. Carreguem prudentment les neixem pas tots, però en els pocs dies quan el "colectivo" (autobús peruá) ens motxilles, perqué som a 4.070 m. d'al­ que fa que som aquí hem tíngut prou ve a recollir a la porta de l'hostal contes- titud, i ens fem guiar per l'Oswaldo Fer­ ocasions per no dubtar-ho. Hi ha un tem amb crits d'alegria. nández, de Llamac, l'home que hem espectacle memorable que cada dia A mitjanit arribem a la Parroquia de pres com a ajudant. Seguint el seu ca­ se'ns ofereix nou: la posta de sol sobre Chiquian, un Hoc molt acollidor que minar expert, cadascun de nosaltres el Пас. Tarda rera tarda, però sempre serveix de base per anar a l'Huay- pensa en les seves coses i intenta ajus­ díferent, el sol va empallidint en els Huash. far el ritme de la respiració. Primer cims més alts, des del porpra al roig, pugem les costes que dominen el camp del rosa al vermeil, fins que la lluna Dimarts, 4 de juliol base, després voregem un llac gelat, creixent, com un balandre de Hum pro- sorprenent, per un senderó bastant jectat en el cel, domina el foc de nit Í el camp que s'adorm comtemplant-la. El sol deis Andes existeix, i a tres mil penjat, i finalment remuntem una me­ quatre-cents metres d'altitud crema la cara malgrat que sigui l'hivern. Avui hem sortit de Chiquian carni a Llamac, darrer pöble abans de l'Huay-Huash. El nostre material el duen setze ases que campen per on volen i que hem de vigilar continuament. A les sis del ves- pre, gairebé de fose, entrem a Llamac enmig d'una corrua de nens i gossos. Jo, que reposo i espero la nit al costat d'una font, sóc assetjat per dues noie- tes que pregunten pel meu país llunyà; els parlo dels poblets catalans de mun- tanya, d'alts campanars i del cel medi- terrani... "¿Qué estrella es aquélla?", eis demano. "¿Cómo se llama?". "Se llama estrella, no más". I la Creu del Sud fa Huir alegrement eis ulls de la noia que em contesta.

Divendres, 7 de juliol

Segon dia al camp base. Un indret

356 Des del camp base cap al camp I, encara A /'hora de la posta i a/s peus de la llacuna enmig de la vegetado, una de les ascensions de Jahua, l'escenari majestuós del Rondoy, habituais d'aclimatació i aprovisionament. Jurishanca i Toro.

I els matins? Quan el sol es Neva i malment que, durant els successius Oiumenge, 16 de juliol s'espolsa la son de sobre el Jirishanca viatges d'aclimataciô i sobretot en el estant, tôt és un esclat de volves de que fem per estar-nos-hi ja alguns dies, Des d'ahir, très expedicionaris fan llum; el cel serè de la serralada passa del cal fer un esforç d'adaptaciô. Aquest vida al C-ll, punt que sera la base final blau fosc al blau brillant i darrer viatge es sol fer mes lent encara per dur a terme l'atac a la via que hem clar. Quantes fotografies perdudes! Les que els ordinaris. Mentre ens acostà- decidit obrir al Yurupajà. màquines, penjades als nostres colis, ven al C-l, la muntanya s'ha embolca- Aprofintat la frescor de la tarda, en resten inûtils davant la impossibilitat de llat d'humitat. Dels nûvols, arrendemà, Ricard i jo hi arribem just a temps de registrar sensacions tan immaterials cauen volves de neu pensides i tristes, veure com les ombres pesants del cap- com la de veure néixer el dia a l'Huay- que juntament amb la fredor fan sentir vespre es mengen les tendes del camp. Huash. l'esgarrifança de la solitud i pensar Contra la quietud que instaura el fred, en les coses de casa. Coses tan desdi- les figures brillants de la cordada Civis- Divendres, 14dejuliol buixades (potser ho son a posta) que Pons es mouen vivament sobre l'ares- hi ha moments que semblen pertànyer a ta encara assolellada del Rasac. Aviat Tots el membres de l'expediciô ens una remota vida, llunyana i enfosquida; els termômetres assenyalen que fa fred hem instal-lat ja al C-l, a 5.150 m. davant nostre, doncs, res mes que el de debô i busquem l'abric dels sacs, d'altitud i avui realitzem el segon viatge cami salvatge que s'enfila amunt, de forma que cal continuar parlant, cri- de proveïment al C-ll, muntat a 5.550 m amunt... Caldrà fressar-lo amb l'enyor? dant de tenda en tenda fins que ens entre els vessants oriental del Yurupajà ve la son i només algun irréductible i l'occidental del Rasac. conserva encesa l'espelma per llegir. La vida als camps d'altura és tan ra- Dues absències, perô: en Lluis, amb dicalment diferent de la que fem nor- una grip molt forta, i l'Enric, amb un

357 Un moment de repòs per contemplar la tran- Sobre el fons del Nevado Siula Grande quii-la bellesa de Solteroqocha, durant l'as- (6.356 m.), els darrers mètres d'ascensió al censió al camp I. Nevado Rasac (6.047m. I.

insu portable mal de queixal.

Dilluns, 17 de juliol

Abans que surti el sol, en Josep, en Ricard i jo caminem per la geiera, carni de repetir l'ascensió que ahir van fer en Civis i en Pons: el Rasac, de 6.047 m. d'altitud, i del qual tot just ens sepa­ ren 500 de desnivell. Encara que no ofe- reix dificultáis tècniques seriöses, és una ascensió delicada. L'itinerari mes prudent és el de l'aresta S., atacada des del mateix coll que formen el Rasac i el Yurupajà. Abans que les comises la facin impracticable, cal flanquejar un bon tros de paret E. per terreny mixt descompost i perillos. Quan s'intueix el cim, cosa no gaire fácil a causa de la manca de perspectiva, cal enfilar-se per les canals de glaç. Aquest és el tram mes espectecular i emocionant de l'escalada: dos-cents metres de neu dura i glaç amb una inclinació supe­ rior a 60°, de forma que només cal eixarrancar les carnes per veure sota nostre eis puntets blaus de les tendes en la gelerà.

A quarts d'una som ja sobre l'aresta que forma el cim principal del Rasac. Al mateix fil del cim, afilat com un ganivet i completament volant sobre el vessant W., en Ricard i en Josep s'abracen emocionáis. Vint metres sota seu, jo els asseguro com pue. El "primer sis mil" és sempre un fet im­ portant que es recorda amb la mateixa joia que el primer "tres mil" del Pirineu. Nosaltres ho celebrem a la nos­ tra manera, cridant com foils arrapáis a les cordes. Al N. divisem perfectament la serralada Blanca, i, molt mes a prop, el Rondoy, eis dos Jirishanca, el Toro, lesa morta", és a dir, a la mort. Però sencers d'entre mars immensos, o veu­ la immensa paret W. del Yurupayà, l'alpinista, en el seu continuu joc amb re aquests eixuts tot deixant pas a les el Siula, el Sarapo, el Tsacra... els instints més profunds de la vida i planures més désertiques, i això sense Entre tots dibuixen un meravellós de la mort, hi ha cops que viu la cap esglai, tal com ho imaginem ara món encantat d'arestes vertiginoses bellesa com un perfecte canvi, com un nosaltres del Rasac estant... però hem coronades per cims sorprenentment incessant esdevenir: la percepció del nascut per a tenir una vida i una mort redreçats, com si fossin gelats gegants. temps, la mateixa mida del temps és petites, i som en infims moments capgirada; llavors es comprèn que si d'aquest llarg esdevenir que flueix Generalment contemplem la bellesa l'home visqués no setanta o vuitanta com una tarda lenta i sense vespre. de la muntanya sota el prisma de la im- anys, sino infinitament més, veuria mobilitat, amb un concepte estàtic del forçosament, en un espai de segons, De baixada, una pedra m'ha masegat paisatge que, com mes estable mes les galères abatre's bramulant com cas­ la cama de forma que he anat arrosse- s'acosta al que hom entén per "natura- cades sobre les valls, aixecar-se Pirineus gant-me tota l'estona. Des del C-ll

358 veiem cloure's el dia sobre els set cims Dijous, 20 de juliol de flors. El fum espés de la foguera del Rasac. El Yurupajà em sembla ara s'arrossega amb mandra prop de nosal­ altissim, massa lluny de mi. Bé! I ara ens tqca a en Civis i a mi dir tres que traginem enfeinats per la cuina. Tadéu als Companys i al C-ll. És Thora Ahir va canviar el temps; la boira reposa de confiar i d'acceptar eis esdeveni- arran del Нас i prova debades enfilar­ Dimarts, 18 de juliol ments. Baixem, dones, molt lentament se pels lloms de les muntanyes més bai- cap al camp base. xes, mentre que els cims del Rondoy i Per fi arriba l'hora d'iniciar l'atac al El nostre vaixell blau s'enfonsa en del Jirishanca resten invisibles des Yurupajà. Sota el cim S., la cordada Thoritzó de Timmens oceà glacial. Ca­ de fa hores. La terra húmida regalima Civis-Pons lluita contra els desploms minante sota el sol dur del migdia, una fragancia tan dolca que fa pensar de glaç d'una perillosa barrera de sé­ revivim eis primers contactes que tin- en les dones... i Tescalfor de la cuina racs. Sensé cap incident, supera el tram guérem amb aqüestes muntanyes que crida els companys a parlar al voltant de mes trencat i, ja en plena paret, ateny acomiadem définitivement. la taula: en Jordi Pons i en Josep V. una minúscula cova de gel que es troba Recordern aquell dia que la boira Ponce, demacráis però felicos, en Lluis a 5.750 m. Hi deixen el material d'esca- s'esquinçà i la imponent paret del Yuru­ Belvis, l'Emili Civis, TEnric Ribot, en lada i l'alimentació necessària per a pajà sembla abocar-se sobre nosaltres, Ricard Vila, l'Oswaldo Fernández i el Tassait definitiu. A les 17 hores són de però també com de mica en mica ja no signatari d'aquestes ratlles. nou al C-ll, després d'installar 100 ens preocupa sino de saber tragar un metres de corda fixa des de la cova a la carni per pujar-la, aquell itinerari que ella Perú, 1978 base de la paret. ens oferia i que a nosaltres corresponia de descobrir i d'assaborir. Aquells mil metres de paret Misa i enlluernadora Dimecres, 19 de juliol havien esdevingut una cosa familiar i la seguretat de guanyar el repte ens om- L'Enric, que va pujar ahir més mi- plia de Talegria de poder, és a dir, de llorat del seu mal de queixal, en Ricard Talegria de viure. i en Josep han sortit de bon mati per Ara en canvi, un sentiment mig anar a instal-lar un bivac sobre Taresta dole, mig agre, planava sobre Tantiga S. del Yurupayà en previsió de Tassait alegria. La tristor feia via avail amb no­ al cim meridional per la via original. saltres. Es tracta d'un recorregut de 2.000 me­ Una intensa reverberació ens cou les tres que presenta dificultáis serioses en retines ja cansades de tants dies, de els seus trams finals. En Civis i en forma que aviat ho veiem tot com a tra­ Pons esperen que la fredor de la nit vés d'un cristall vaporós: la gèlera irra­ immobilitzi els séracs per pujar llavors diant sembla un immens llit que convida al bivac de la via directissima. a jeure, és com una mortella que obre Quan tothom és de nou al C-ll, hi dolorosament les sèves escletxes per­ fem el darrer sopar plegats; immediata- qué hom hi resti dins per sempre més. ment, en Civis sofreix un sobtat mal de Les siluetes del Jirishanca i del Rondoy queixal i, com que hors després conti­ preñen formes capcioses: ara són ani- nua igual, en Josep Ponce és désignât mais antediluvians d'eriçada carcanada, el seu substitut. ara fesomies conegudes... Passem els darrers minuts d'esperà Sensacions, bellesa, orgull, vida i nerviosa xerrant a les tendes. Cap a les mort, tot cap avail, curosament guar­ deu de la nit, en Pons i en Josep s'aco- dai en la memòria perqué sigui només miaden de tots. Els diem "adéu!" des record d'aquí uns pocs dies! del sac de dormir i cadascú sent que alguna part d'eli mateix se'n va cap amunt amb la cordada: a reveure, Dilluns, 24 de juliol amies! Demà, en Ricard i l'Enne marxaran al Camp base. Demà passât ens venen a mateix cim per Taresta S., i el Camp II, recollir, demà passât marxem... Com per manca de gas, haurà d'esser éva­ l'aigua que s'escola d'entre els dits, aixi cuât. han passât els dies pel sedàs de les co­ ses que romandran: fets i emocione, imatges, arbres i arbustos pessigats

360 La paret N. i la cara W. del Nevado Yuru- paja, vistes des del camp I, a 5.150 m.

Uh

Aclimatació

Registres de l'adaptació del ritme cardiac a l'altura segons el coeficient de Ruffier. El "test de Ruffier" és una prova senzilla per a determinar l'"estat de forma" que s'expressa per mitjà d'un coeficient producte de la següent ope­ rado:

(a + b + c) - 200 COEFICIENT 10 essent: a) el nombre de batees per minut del cor, quan hom es troba en estât de repòs i ajagut. b) el nombre de batees del cor per minut després d'haver fet trenta fle­ xions de genolls completes i sense

361 cap ajuda. :) el nombre de batecs per minut del cor després d'un minut de la darrera flexiô, presos en posiciô de repos.

La prova va ser efectuada en una sola persona sempre després d'haver trans- corregut força hores respecte a alqun esforç fisic notable. Els résultats son només indicatius.

Co men tari:

Els primers set dies el cor ha de su- plir els efectes de la poca pressiô de

l'oxigen circumdant (Po2). Aixô es tra- dueix en un augment de la freqùència cardiaca. (L'augment de l'"esforç car­ diac" és d'un 20 a un 30% ). QDflp'r/ic/o Dev *'rt*e cjwofoc f (oeFicf^r te norritn. s*r>RetxAT Durant aquest curt période, perô, el A PRRriK Dit Si ù/A, £1 CÙ£ffCI£Nr fs F'MS I roT tWr£#IOZ Al. cos posa en funcionament, entre altres, - -rs — els segùents dispositius: a) Augment de la ventilaciô pulmonar. (Normalment fem uns 14 cicles res- piratoris per minut, que suposen uns 5 litres d'aire intercanviats per m.) Doncs bé, al cap de cine o sis dies de permanència en cotes altes la ventilaciô augmenta fins set ve- gades respecte a la normal. b) Increment del nombre de glôbuls rojos de la sang (transportadors de

l'02a les cellules). c) Augment de la capacitat de les

cèl-lules a consumir 02 a poca pres­ siô.

De tal forma la freqùència cardia­ ca va baixant fins al limit normal, i fins 201 DIES i tot per sota, com a résultat segura- ment de la major resistència que ofereix la circulaciô de la sang (augment de la D£ COS COnPQrf£/iTS D6 t'êrPkoicttf'' viscositat degut a la concentraciô de glôbuls rojos).

362 Yurupajá S. (6.515 m.) Carni del camp II. Directa cara W.

per Josep V. Ponce i Serrano

Les raons per les quais em vaig veu- caigut sobre meu és gran; no obstant, querda, l'aprofitem per relaxar els re II i gat a la mateixa corda que en J ordì confio plenament en en Jordi. Pugem mûsculs i per menjar una mica. El pen­ es trobaven en un conjunt d'esdeveni- per la corda fixa amb els jumars. La fa- dent no baixa dels 60°, perô el glaç esta ments desencadenáis sobtadament que tiga per les pesades motxilles ens fa en bones condicions; aixô, la gran il-lu- em van fer viure uns moments inobli- parar uns quants cops. Per sort la lluna siô de fer el cim i el temps estable que dables a l'escalada més /larga i bella plena illumina les muntanyes blanques ens assegura el baromètre ens fa pensar que he fet mai. dels voltants i la nostra marxa es fa que no hi haurà cap obstacle que aturi més fàcil. El perquè de sortit de nit es la nostra tasca. A baix, les tendes del Després que cinc membres de l'expe- deu a les allaus i caigudes de séracs que camp II ens ajuden a combatre la solitud dició haguéssim assolit el Rasac (6.047 durant el dia esdevenen perilloses. que ens envolta, com si en qualsevol m.), els nostres ulls es clavaren a la A les dues arribem al bivac que ano- moment poguéssim anar-nos-hi a re- majestuosa i ¡mponent paret W. del menem "de la cova". Es encantador fugiar. Yurupajá (1). de debò; hem de trencar el gel pels cos- Després de l'àpat continuem en di- El dia 18 de juliol la cordada formada tats una bona estona per tal de fer-lo recciô a un contrafort de gel que baixa per Pons i Civis comença a atacar els més confortable. Les estalactites de del pitô roeôs del cim S.; pensem trobar primers metres de la cara W. intentant gel fan de barrots d'un imaginari balco; un relleix sota els séracs o dins una de trobar un bon itinerari, tot just sota cabem tot just Tun al costat de l'altre, esquerda on poder fer el segon bivac. la vertical del cim S. Un dia després, però dormim plàcidament. Els llargs es succeeixen monôtons, en Ricard Vila, l'Enric Ribot i jo ens L'endemà els preparatius són lents: perô les distàncies, que des de baix acostem a l'aresta S. (ja recorreguda les botes i els grampons ens els hem semblaven més curtes, no s'acaben Tany 1974 per alpinistes de Madrid) de posar fora la cova. Uns flocs de civa­ mai. per tal d'inspeccionar i estudiar aquesta da i un te ben calent fan l'esmorzar A les cinc, uns crits llunyans que ruta. El Yurupajá: ja està sentenciat, d'una llarga Jornada. avaita reconeixem ens fan pujar la mo­ aquest és el nostre cim, la nostra meta i Comencem remuntant 40 m. de cor­ ral: son els nostres companys Ricard hi lluitarem fins al final. da fixa installada fa dos dies. D'aques- i Enric; son a la nostra mateixa altura Els primers dies de teina donen el seu ta forma seguim un itinerari bastant lo­ perô més a la dreta (2). Malauradament fruit. Els de Taresta hem aconseguit ins­ gic, ja que som en un corredor d'uns el temps fa un canvi brusc i en pocs mo­ tallar un niu de material a 6.000 m. 250 m. de llargària, amb un pendent ments un mar de boira ens submergeix (comprenent sacs de bivac, queviures i mitjà de 60°, que ens duu a la part en la més intensa solitud; poc després, material d'escalada) i els de la paret central de la paret des d'on es contem­ una lleugera nevada i Tobscuritat total instai len una corda fixa per superar pla, a totes dues bandes, l'ampia ca­ ens deixen més que mai aïllats de tota l'unie punt franc d'una gran barrera de ra W. comunicaciô. séracs; a uns 200 m., aquests munten El primer descans, que fem en una es- La nostra ûnica ànsia és de trobar un el que sera el bivac d'atac a la paret. Quan ens reunim tots al vespre, unes indisposicions d'ultima hora deixen en Civis fora de joc per continuar demà. La nostra situació és precària en aquest camp II a causa que som molts i les re­ serves d'aliments i de gas no ens perme- tran cremar dies inútilment. No hi ha al­ tre remei: cai que una de les cordades faci aviat el cim. Després d'un estudi de la situació, queda decidit que la cor- dada que avançarà per la paret estarà formada per en Jordi Pons i per mi, mentre que en Ricard o l'Enric sortiran demà cap a l'aresta.

L'ascensió a la paret W.

A les 10 de la nit del 19 de juliol ens acomiadem dels nostres amies. L'angoi- xa i la solitud m'aclaparen, la càrrega emocional i de responsabilitat que ha

363 Al camp II (5.500 m.), ultimes comprova- cions abans d'iniciar l'atac.

Iloc on poder reposar, pero tota cerca és inútil. Després de tres llargs de cor­ da, bastant difícils, amb la llum tenue de la llanterna, i quan ja estem dispo- sats a dormir a pie pendent, m'arriba la veu alegre d'en Jordi. Puc entendre que ha trobat una petita cova; pujo de se­ guida encara que aquests metres que ens separen em semblen d'alló mes ver­ tical. Certament, aixó que estem veient és una cova, i quina cova!, mes aviat és un forat; pero, caram, per nosaltres és un tresor!! Gairebé una hora de picar gel vam trigar per tal d'estirar-nos. En ma vida havia fet un bivac mes incomode. Els peus al fons del forat, el eos pen- jat en el buit lligat per la corda i el cap recolzat sobre una motxilla; és la posició que vaig teñir tota la nit sense poder- me'n moure. Per en Jordi, aquesta va ser la nit del lloro i encara no se sap avenir com vaig poder dormir.

Segon dia a la paret

A les 7 del matí comencem de nou el lent avanc, sempre amb una lleugera tendencia cap a l'esquerra. El pendent es manté fort, cap ais 65°. Quan falten uns 200 m. per arribar al coll, una placa de verglac ens talla el ritme; aixó sí que ta respecte. Deuen ser uns 30 m. de gel verd, polit. Instal-lo una bona reunió amb una estaca i el piolet; en Jordi puja sense motxilla. Les puntes deis grampons es claven uns mil-límetres, just per mantenír-se. Ara un cop de martell fort i sec, ara un altre de piolet, li permeten de superar-se a poc a poc, i així cada pas, amb la tensió d'una díficultat seriosa. Passat aquest tros enigmátic, tot se'ns presenta mes humanitzat i amb del fogonet desfà un tros de neu. El feta. tres llargs aconseguim arribar en un fred és intens (a les 7 del vespre tenim Continuem per la curta aresta que punt de reunió molt cómode dins una — 18°C i més tard el termómetre asse- ens separa de la punta S. acompanyats esquerda, sota mateix de Is comises nyala —25°C). Malgrat aquest seriós in­ per un vent geliu que bufa d'una ma- del coll. Una travessia a l'esquerra i un convénient podem dir que aquest bivac nera paorosa. El paisatge canvia brus- curt mur, únic pas entre les volades cor- ha estât el millor. cament i la vista pot recrear-se contem­ nises, ens deixa al coll. Aquest és ampie Les Nargues hores de la nit hiver­ plant la meravellosa vali de Carhuaco- i pía; per f¡, després de dos dies, podem nal deixem pas, poc a poc, a un sol cha amb el seu estany; més enllà, la posar-nos ben drets i caminar sense cap timid i aviat càlid que ens deixondeix gran pianura de "la selva" s'estén cap ajuda de suport. En aquesta esplanada del nostre ensopiment. No tenim cap a llevant. El cim principal del Yurupajâ horitzontal busquem el Iloc mes protegit pressa, doncs: tant el cim, a menys s'alça provocador darrera nostre amb del vent i abans no es faci de nit ja de 100 m. més amunt, com el descens la seva magnifica cara E. i l'aèria aresta som dins el sac mentre la débil flama per l'aresta sud, ens semblen cosa S. També podem veure el Siula (6.356

364 Un moment de l'ascensió al Yurupajá S. El cim del Yurupajá S. 16.437 m.), pocs mè­ La cordada és assegurada amb estanques tres abans de ser guanyat. d'a/umini.

m.) i l'esmolada aresta deis Juraus (5.700 m.), encara vergé. El cim se'ns presenta com un gran bolet de neu; cal fer un llarg de corda molt dret en un glac trencadís. En Jordi s'enfila i a través del moviment de la corda puc endevinar que no avanca pas per terreny fácil. Quan els qua- ranta metres s'acaben, pujo també, ja que el fort vent que xiula desesperat no ens permet de sentir-nos. La meva alegría va quedar ofegada de cop quan vaig veure en Jordi que em cridava que tornes a baixar rápidament. Sense cap explicació, desgrimpo aquests metres un cop m'adono que la nostra situado allá dalt és perillosísima. La fúgida del cim S. és rápida i quan tots dos tornem a ser al coll m'explica que mai no havia passat tanta por com avuí. El cim és un fals pie, tot h¡ és ines­ table, pie de comises i forats, sense cap possibilitat de clavar el piolet per asse- gurar-se. L'aresta cap al sud es veia Dades tècniques de l'ascenció Resum de l'expedició "Inti Wata" ais amb les mateixes característiques. Andes del Perú Sense fotografíes del moment cul- Camp II a 5.550 m. minant, iniciem el descens per la via de Bivac d'atac a la paret: 5.750 m. Estada al camp base: del 4 al 26 de juliol. pujada amb l'únic record d'una cara Primer bivac: 6.150 m. Lloc: Quebrada Jauhacocha, vessant orien­ espantada que em diu Ava/ft Fugac Segon bivac: 6.380 m. tal de la serralada Huayhuash. Altura de la paret W.: 1.000 m. Activitat: ascensió al Nevado Rasac principal visita al cim S. del Yurupajá! Inclinado de la paret: 65°. Dificultat: ED. (6.047 m) per l'aresta SE. (1.a nacional). Descens amb set rappels per la mateixa via Directíssima al Nevado Yurupajá S. (6.437 i desgrimpada de 200 m cap a la dreta per m.) per la cara W. (1.a nacional). Intent a sortir a la plataforma que comunica amb l'aresta SW. del mateix cim (bivac a la cota l'aresta S. Dos rappels per aquesta aresta. 6.100m). Horari total de descens: 10 hores. Compnents: Lluís Belvis i del Rio, Jaume Bo- Material utílitzat: estaques d'alumini de 60 naventura i Ibars, Emili Civis i Abad, Josep cm, flautes i cargols de gel, tipus diversos. V. Ponce ¡ Serrano, Jordi Pons i Sanginés, Gel en bones condicions menys a l'aresta Enric Ribot i Serrano, Jordi Pons i San­ del pie. ginés, Enric Ribot i Ballabriga, Ricard Vila i Primera ascensió per aquest itinerari els dies Montolíu, socis del CEC • Club Alpí Cátala 1 i 2 d'agost de 1977 per l'expedicíó fran­ y Oswaldo Fernández Paucar, de Llamac, cesa de Bernard Muller, Pagny Í Smetanine. Perú. Segona ascensió i 1.a nacional efectuada els dies 20, 21 i 22 de juliol de 1978 per Jordi Pons i Josep V. Ponce.

(11 Aquesta muntanya també és coneguda per Yerupajá, tal com representen molts mapes però, després d'unes indagacíons i canvís d'ímpressions amb els habítants de la zona ¡ amb els guies, creiem convenient anomenar aquest cim amb el seu topónim corréete que és YURUPAJÁ, que voi dir "palla blanca". (2) La seva intenció és de pujar al cim S. seguínt la segona meitat del nostre itinerari, però a causa del temps i de l'hora, es queden a bivaquejar en una esquerda. L'endemà, a causa d'una malattia, hauràn de baixar.

366 Interpretado de la pintura, segons íabat El primer escalador conegut,Henri Breuil. per Jordi Perelló Situado de /'escalador a la paret de la cova.

Això de conegut és un dir. Ignoro el També podem insinuar que l'artista seu nom, pero el puc descriure bastant pintor era esquerra, com hen déduit bé. És alt, molt prim, de membres llargs i exposât en altres escrits. No oblidem i estilitzats, fort com un nervi, de pit és que Lenardo da Vinci, Rafael, Miquel ampie i cepat, agii i valent, una mica Angel, Holbein, etc. i tants d'altres presumit i fatxenda com tot bon grim- grans artistes eren esquerrans. ¿Es que pador. el nostre pintor no se'ls pot comparar? Anava d'excursió per les serres del El veli escalador —¿potser es deia Maestrat amb els amics Josep Ventosa, Remigi?— mereix que se li dediqui Agusti Jolis, Josep Piqué i mullers, una pàgina de la nostra revista i fins que quan ens el vam trobar. Devia tenir ja el prenguem com a ensenya. ¡Es la re­ molts anys. Les faccions de la cara eren presentado gràfica més antiga en el disdibuixades. Si el trobéssim per Bar­ món, de qualsevol esport! Els mun- celona no el coneixeriem. Estava refu- tanyencs podem estar cofois de la nos­ giat a la cova Remigia prop d'Ares del tra antiguitat. Maestre (Castellò), al peu dels impo- ¡Grades, Remigi! nents cingles que segurament havìa es- calat tantissimes vegades. Això devia ser uns deu mil anys abans de Crist. Però l'artista que el va pintar ho va fer molt bé. Llueix un plomall al cap i, en canvi, sembla que porta molt poca roba, potser per tenir més llibertat de moviments. El profesor Ripoll diu que del maluc li penja un faldelli.

La interpretació que en fa el profesor és que el personatge s'està enfilant en una corda o tronc. Per una soga no pot ser, vista la posició del cos que se'n separa. jSi no és que tenia el peu prènsili Breuil l'interpreta com puiant per una escala de corda. Pero, ir\'U\ havia, al mesolitic? La nostra interpretació es més mun- tanyenca. El nostre primer escalador està pujant per una fissura amb la clàsi- ca tècnica de la contrapressió. De fet, el que els prehistoriadors interpreten com una corda, tronc o escala és una autèntica fissura a la roca.

366 113

153

Esquema d'un paisatge tipie de l'estatge alpi en una mun- Degradació de la vegetació principal. — L'accio de tanya silicia dels Pirineus orientals. l'home és relativament feble a l'estatge alpi. Per això 1. Poblado d'espargani de muntanya, submergida i amb la vegetació naturai hi prepondera àmpliament. tulles flotants, que semblen cintes (Isoeto-Sparganie- Això no obstant, es poden produir processus im­ tum borderei}. portants de degradació com a conseqùència de la 2. Poblado densa i alta de càrex inflat (Caricetum ros- trato-vesicariae) al marge de l'estany. pastura excessiva o mal ordenada: 3. Mollera de càrex fose (Caricetum nigrae). 1." etapa: Un excès de bestiar en els prats afa- 4. Prat alpi humit (Selino-Nardetum). voreix el predomini de cards i d'altres plantes que 5. Pastura de festuca supina (Hieracio-Festucetum supi- els animais no es mengen. En el prat acidòfil sovint nae), en terreny planer o poc inclinât, d'humit at normal. esdevé dominant una gramfnia dura i indigesta, el pél 6. Gespet (Festucetum eskiae), en un rost exposât al sud. cani (Nardus stricta). Moites vegades hom en veu 7. Vegetado de congestera, amb salenques i altres vege­ motes arrencades i abandonades per terra, amb les táis especialitzats (Salicion herbaceae) propia deis fulles rigides divergents unides a la base per un aglo- indrets on la neu roman molt de temps. merat de beines pallenques i lluents. Remarquem que el nom Nati de Nardus aplicat a aquesta gramf­ nombrosos details, entre ells, per exemple, pel fet nia, que fa una espiga molt prima i poc vistosa, no que hi és molt mes frequent la gramínia oreòcloa. significa cap relació amb els nards de la floricultura. Els rasos i costers calcarls en els quais no ha tin- El pél cani és acidòfil igual que la festuca supina i gut Hoc el possible procès de descalcificació i d'aci- el càrex corbat. dificació del sòl, acostumen a dur un prat alpi molt 2.a etapa: Una intensitat molt forta de l'accio dels diferent, en el quai predomina la ussona, gramínia animais, que comporta l'acumulació d'un excès de fácil de reconèixer perqué sol fer llargues trenes que fems i el calcigament del prat, pot afavorir la subs- s'arrosseguen per terra i teñen una tonalitat verd titució del prat alpi normal per una gespa nitròfila de ciar; barrejades com solen estar amb abundor de fu- poa vària, gramfnia de fulla plana, parenta de l'herbe- llatge sec, el prat d'ussona sovint té aspecte gro- ta comuna de la terra baixa anomenada pél de bou guenc, sobretot al pic de l'estiu, en què es pot as- (o pél de ca). secar considérablement. Això el separa de la resta Aquesta vegetació nitròfila pròpia dels voltants de dels prats alpins. La flora hi és molt diferent de la les jaces del bestiar alterna de vegades, en sois no deis prats de festuca supina i hi predominen les es­ tan calcigats, amb els torers, vegetació d'altes her­ pecies amigues de la cale, corn la seslèria, de fu- bes en la quai solen èsser abundants les tores o aco­ llatge verd blavenc, diversos cards, el gavó alpi, de nits (Aconitum napellus, de fior biava, A. pyrenaicum flors roses, nombroses papilionàcies, labiades, etc., i A. anthora, de fior groga), végétais metzinosos però plantes moites d'elles no estrictament mediterrànies, de gran valor ornamentai. però sí d'afinitat meridional. El prat d'ussona cobreix L'obertura de camins, la installació de tendes i, en grans extensions de terreny ais estatges alpi i sub- general, totes les operacions que determinen movi- alpi dels massissos calcaris. ment de terres, sota el clima alpi, caracteritzat per 114

vents i tempestes violents, poden dur com a conse- qûència greus processos d'erosiô del soi, pràctica- ment irréversibles. Vegetaciô d'indrets especials. — A la muntanya silicia els çosters molt pendents, sobretot si son ex- posats al sud, son coberts molt sovint del gespet 0 prat de gesp. El gesp, una graminia prôpia princi- palment dels Pirineus, fa fulles dures i punxents, de mes d'un pam de llargada i semblants pel gruix i per l'aspecte a un jonc. Els prats que forma, sovint acompanyat de poques plantes mes, son relliscosos 1 de vegades de mal passar. Si el relleu és rocôs, els petits relleixos entremig de les roques, amb terra poc profunda, es cobreixen d'herbes de fulla suculenta, como els matafocs, que fan fulles planes disposades en rosetes compactes, i els crespinells, de tiges cobertes de fulles mes o 155 (R. Pujol i Alsina) menys cilîndriques. Ouan les roques son verticals o molt inclinades, Paisatge subalpi silici. L'estany de Ratera (Pallars Sobirà). la vegetaciô fanerogàmica es limita a ocupar-ne les Bosc de pi negre i matollar de neret. L'estany és vorejat de poblaments de càrex inflat. esquerdes. Hi trobem, perô, espècies molt especia- litzades, que sovint fan flors vistoses: saxîfragues, androsaces, prîmules, etc. Al peu dels roquissers, els fragments de pedra L'acció modeladora de les geleres del Quaternari que se'n desprenen solen formar tarteres, de grans forma un gran nombre de clots tancats que en re­ blocs, i pedrusques, de rocs mes petits. La vegeta­ tirasse el glaç es van convertir en estanys. Al vol- ciô de les tarteres és escassa. Les pedrusques son tant d'aquests estanys sol haver-hi el prat moli de la seu de comunitats esclarissades, constituïdes per càrex fose, petit càrex de fullatge glauc i d'espiga végétais especialitzats com el seneci blanc, la galeop- amb les esquames femenines negroses. Aquest prat sis pirinenca, etc. produeix résidus abundants que, sempre amarats L'aigua que eau en abundor damunt l'alta muntanya d'aigua, es transformen en torba i contribueixen molt * s'escola cap avall en un gran nombre de fonts i rie- al rebliment dels estanys. rois, que apareixen a totes les concavitats del relleu La disposició tipica de la vegetaciô en els estanys i a tots els fons de vall. A les vores dels rierols, alpins de la muntanya silicia és: entremig dels coixinets de moïses i de les masses 1." zona (externa): prat baix (10-20 cm) de càrex verdes de l'amanida de gripau (Montia), floreixen es­ fose, amb moïses. a pècies particulars de saxîfragues, d'epilobis i altres. 2. zona, ja dins l'aigua; grans càrexs (de prop d'un mètre), principalment càrex inflat. 3.a zona: pradells submergits d'isôets i subulà- ria. Externament només se solen veure les fulles en forma de cinta de l'espargani de muntanya, de vega­ des d'un mètre de llargada o mes, que suren damunt l'aigua. El rebliment dels estanys per les masses de terra torbosa condueix a la formació de molieres, prats molls on predomina l'esmentat càrex fose, les coto- neres o eriôfors, que fan fructificacions llanoses com plomalls blancs, i moïses, entre elles de ve­ gades alguns esfagnes, vegetáis d'anatomia complica­ da, molt ben adaptats a la vida en els ambients molls. L'erosló de la torba per l'aigua dels rierols que la travessen pot determinar la formació de méandres molt acusats (d'on ve, per exemple, el nom d'Aigües- tortes). Ais Pirineus catalans no hi ha gaires massissos calcaris que assoleixin l'estatge alpi. Llur vegetaciô 154 (R. Pujol i Alsina) és força diferent de la de les muntanyes silicies. A les fondalades obagues on la terra és profunda Aspecte de l'alta muntanya calcarla. La canal del Cristall i trescai, el prat d'ussona s'hi transforma i s'enriqueix a la serra de Cadi. A primer terme bosc subalpi i prat de pastura que resulta de la seva degradació. Al fons cin- amb plantes herbàcies exubérants, com la prímula gleres i a llur peu grans tarteres i pedrusques, a les quais gran, l'adonis dels Pirineus, etc. L'acidificació pro­ es fa una vegetaciô molt especial, amb /ulivert d'isard. gressiva del sòl pot conduir al domini del pél cani

368 115

¡ d'altres especies del prat alpí acidófil. sigui durîssim a Thivern, una part important dels ar- Les carenes ventôses, on la neu no roman gaire busts, àdhuc dels de fulla plana, no perdi mai el fu­ temps, duen una vegetació especial d'afinitat ártica, llatge. Les plantes herbàcies no son gaire abundants entre els components de la qual cal esmental Telina, en aquests boscs constantment ombrîvols. D'altra part ciperàcia de fullatge semblant al del pèl caní, i la el soi hi acostuma a ésser cobert d'una delicada ca- dríade, mata reptant de tulles fistonades i de flors tifa de moïses, que a vegades assoleix mes de mig blanques molt aparents. pam de gruix. Les cingleres, molt fréquents, allotgen nombroses El bosc boréal dç conifères présenta dos aspectes especies particulars, com la saxífraga mitjana, que molt diferents segons l'època de Tany. Durant el fa rosetes de tulles grisenques i flors de color de bon temps la flaire resinosa dels arbres imprégna rosa. l'ambient. A Tinterior del bosc régna una tranquilla A les pedrusques hi ha també moites especies par­ penombra, en la quai ressalta especialment la verdor ticulars com la crepis nana, una composta de flor gemada de los moïses i dels arbusts subalpins. A groga. Thivern el contrast de tonalitats és molt mes net: Les fonts i rierols, així com els sois humits, hi so- vist sobre un fons de neu, el verd fosc dels arbres len ésser força menys fréquents que a la muntanya sembla nègre. silícia. En comptes de càrex fose s'hi fa càrex de Als Pirineus catalans els bosc subalpî és consti­ Davall i eriófors. D'estanys pràcticament no n'hi ha tua sobretot per dos arbres, el pi nègre, molt estes, pas. I Tavet, molt mes limitât. De vegades els excursionis- Les congesteres calcàries, no gaire desenvolupa- tes amb poca experièneia confonen aquests dos ar­ des, poden ésser cobertes per diverses especies de bres, que son perô fàcils de distingir perquè el pi té salenques (salzes reptants o baixos, de muntanya), les fulles en forma d'agulla reunides de dues en dues, com la salenca deis Pirineus, la salenca retusa i la mentre Tavet fa agulles planes i solitàries que es salenca reticulada. disposen en un sol pla en els branquillons.

le. ESTATGE SUBALPÍ

L'estatge subalpí correspon, en gros, a la zona del bosc natural de conifères boréals. Ve a ésser, dones, équivalent a la taiga nórdica, el gran bosc d'avets boreal. Ais Pirineus catalans, aquesta zona inferior de Taita muntanya és situada ordinàriament entre 1600 m i 2300 m. En aquesta darrera altitud el bosc se sol acabar naturalment i comença el prat alpí. A la Valí d'Aran, és a dir, al vessant septentrional de la serralada, la vegetació pot tenir ja carácter en molts d'aspectes subalpí des d'altituds molt mes baixes (1100-1300 m). El clima subalpí també és fred, pero la neu no hi dura ja tant de temps com a l'estatge alpí. El période tempérât, amb mitjanes no inferiors a 10°C hi sol durar entre dos i quatre mesos. La pluja hi és molt abundant i la humitat hi sol ésser elevada. Per alxô s'hi produeixen els mateixos fenómens de descalci­ ficado i d'acidificació deis sois que hem indicat en tractar de la vegetació alpina. Vegetació principal. — Té normalment carácter de bosc de conifères tôt l'any verd, àdhuc durant les intenses fredorades de Thivern. Els arbres, de cap- çada estretament cónica, teñen fullatge acicular (és a dir, en forma d'agulla). Com que les nevades son fréquents i abundoses, les capçades estretes, sem­ blants ais cloquers en punxa de les catedrals goti­ ques, resulten favorables, car espolsen la neu, que no s'hi aguanta gaire. També de dins estant, la taiga té retirança a una catedral gótica. Els troncs colum- nars, molt rectes, sostenen un ait sostre de fu­ llatge, que només deixa passar una claror molt ate­ nuada. Sota els arbres hi pot haver un estrat de mates o d'arbusts baixos que passen Thivern mes o menys 156 colgats per la neu; aixó els protegeix deis freds mes Bosc de pi roig i pi nègre a l'hivern. Sant Romà de la Clusa intensos i explica que tôt i que el clima de la taiga (Berguedà).

369 116

N

Tarteres peûruscalis

Estany Vegetado subalpina

157

Esquema d'un paisatge tipic de I'estatge subalpi en una panyat per la nabinera, mes baixa i de fulla caduca, muntanya silicia dels Pirineus orientals. que produeix uns petits fruits blavencs comestibles. 1. Bosc de pi negre amb neret (Saxifrago-Rhododendretum Les fulles rodones i lluents de l'homogine, composta pinetosum), als terrenys planers, amb innivacio forta. herbàcia de poca alçària, son també tipiques d'aquests 2. Bosc de pi negre amb balec i ginebro (Genisto-Arcto- boscs i solen aparèixer emmarcades per l'exuberàn- staphyletum) als llocs on la neu no roman gaire temps. cia de les grans moïses de la taigà (en primer terme 3. Herbassar megafdrbic (Adenostylion), als racons om- brivols i humits, amb bona terra. els hilocomis). 4. Prat humit de pel cani (Selino-Nardetum). Al vessant septentrional de la serralada, mes hu­ 5. Sudornar (Hieracio-Festucetum paniculatae), als rosts mit, la pineda amb neret sol contenir en abundor dos del solell. arbres caducifolis de fulla petita, el bedoll pubescent 6. Mollera de carex fosc (Caricetum nigrae). i la moixera de guilla. A la baixa Vall d'Aran aquests bosquets de fulla caduca fan una garlanda verd clar per damunt de la negror de l'avetosa. El domini del bosc de pi negre (zona 5) ocupa una La pineda amb neret, en totes les sèves formes, superficie notable als nostres Pirineus, de la Vali exigeix sois àcids i humîfers i es fa als replans i als d'Aran i de l'Alta Ribagorça al Canigó i a Costabona. obacs on la neu a l'hivern assoleix molt de gruix. La zona 6, de les avetoses només és important a la La pineda amb ginebro correspon a sois mes secs Vali d'Aran, on és situada per sota de la précèdent, i, sobretot, a terrenys on no s'acumula tanta neu (so­ entre 1100-1200 i 1600-2000 m. Petits claps de vege­ leils, llocs ventosos, etc.). El ginebro, raça boréal i tado d'avetosa apareixen en algunes altes valls pa- alpina ajaguda del ginebre comû, és acompanyat so­ llareses i encara al Confient. Als Països Catalans la vint, en terreny siIici, pel bàlec, mena de ginesta bai­ vegetado subalpina és netament pirinenca. Al defora xa i compacta de color grisenca. De vegades s'hi afe- de la serralada només en coneixem un fragment, al geix la boixerola, mata de fullatge coriaci persistent nivell culminai del Montseny per damunt de 1600 m tôt l'any, que cobreix el soi, tant si és silici corn si (zona 7, del ginebro). és calcari, d'una catifa compacta. Però als Pirineus el pi negre pot formar l'estrat En pais calcari és fréquent la pineda amb ussona, superior de conjunts vegetáis molt diferents entre pineda pobra en la quai sota els pins es fa un estrat ells. Esquemàticament hom pot distingir tres tipus herbaci de gramînies de prat (ussona i seslèria prin- de pineda: la pineda climàcica amb neret, la pineda cipalment). Sembla que és possible una lenta trans- amb ginebro i balee i la pineda amb ussona. formaciô natural d'aquestes pinèdes calcîcoles en En el primer tipus, característic sobretot dels in- pinèdes acidôfiles amb neret, parallela al procès de drets normáis, planers, sota l'estrat dels arbres pre­ descalcificaciô del soi. domina el neret, alt sovint de mes d'un mètre. El Entremig de les pinèdes, en els racons mes frescals neret és un arbust de fulla coriàcia, rogenca al re­ i en els côrrecs ombrîvols, algunes vegades es fan vers, que no eau a l'hivern; les sèves flors, purpu- petites avetoses amb neret. Perô el gran bosc d'avets, ries, apareixen pel juliol. El neret sol èsser acom- quan existeix, se situa mes avall que les pinèdes.

370 117

L'avetosa típica és en certa manera un bosc interme­ Les carenes ventôses son sovint hostils al bosc i, di entre les comunitats forestáis autènticament sub­ si son arrodonides poden tenir el carácter de rasos alpines i les de la muntanya mitjana. Quan és ben de pastura semblants al prat alpí (prats pseudalpins). constituida, sobre sòl acid, hi dominen encara les En indrets poc calcigats peí bestiar ¡ sobre sol acíd nabineres i les moïses exubérants de la taigà. Però s'hi pot fer el matollar d'empètrum, aplicat a terra s'hi solen barrejar en proporció mes o menys elevada i rie en líquens resístents al vent. algunes de les delicades plantes herbàcies que teñen Ais sóls pedregosos i poc profunds, que no perme­ el seu òptim a la fageda propera. Pocs paisatges de ten la vida deis arbres, es poden fer matollars anàlegs la nostra terra poden competir en majestat i harmo­ ais que resulten de la degradació del bosc. El neret nía amb els boscs d'avets vells i molsosos de la i la nabinera h¡ poden predominar sí el sol és acíd Valí d'Aran. De dins estant d'aquestes boscúries hom i la neu h¡ dura temps. Si no hi ha tanta innivació, compren tot el sentit que té l'expressió de «santuari en sol silici predominen el ginebró, la boixerola i el de la natura» sovint emprada pels botànics de l'Euro­ balee, sobre pedra calcinai només les dues primeres pa central. Malauradament una bona part d'aquests especies. boscs ha estât alterada per drastiques accions fores­ Les pedrusques subalpines silícies solen ésser po- táis aquests darrers anys. blades per la galeopsis pirinenca, una petita labiada Degradació de la vegetació principal. — A l'estat- de flor purpúria. A les calcàries es fan tôt d'espècies ge subalpí l'accio de l'home ja és força mes sensible particulars com el julivert d'isard, rara nmbellífera que al deis prats alpins. El bosc hi ha estât explotat endémica, coneguda únícament de les muntanyes deis intensament per la fusta i, a mes, els pastors l'han voltants de Nuria i de la Serra de Cadí, el corniol malmés sovint per tal d'ampliar les terres de pas­ hirsut, etc. tura. A les roques silícies trobem la falzia prima, i'asa- La degradació de la pineda subalpina determina en rina, de tulles arrodonides i de flors com conillefs, primer terme l'aparició de matollars sensé arbres d'un blanc groguenc, etc. A les calcàries, l'associació constituas per les mateixes especies que integra- de corona de rei i orella d'ós és la principal. Les ro- ven el sotabosc de la selva primitiva. Tenim així ma­ setes de la corona de rei, formades per moites dotze- tollars secundaris de neret (neretars), de ginebró (ginebroses), de balee (baleguers), de boixerola, etc., que substitueixen pinèdes desaparegudes. L'aclaríment deis matollars duu al predomini de les herbes de pastura, amigues de la llum. El pél cani i diverses festuques son les gramínies mes importants deis sols àcids subalpins. Els prats que fan, en ge­ neral d'origen antropogenie, recorden encara molt els prats alpins. La genciana acaule, de grans flors bla- ves, molt semblant a la genciana alpina, la regalís- sia de muntanya, la pota de gat, etc. hi son fréquents. Ais soleils silicis abruptes pot dominar el sudorn, una gramínia alta i robusta, que fa amples panícules rosses. La situado deis sudornars, per una banda molt assolellats I per l'altra regats abundosament per les tempestes de muntanya, fa que sovint siguin una mena de jardins floríts: diverses menés de llirís com la paradísia, la fritillària, el Miri xifioide, orquídies de colors llampants com Orchis sambucina, etc. hi apareixen amb profusió. Aquests alts prats florits son especialment desenvolupats ais Pirineus centrais, per exemple a l'Alta Ribagorça i a les contrades veines. Ais indrets on el bestiar sojorna es formen her- bassars nitròfils (torers, gespa de poa vària) sem­ blants ais de l'estatge alpi però mes esponerosos. Les condicions climatiques de l'estatge subalpí no permeten encara pràcticament cap conreu. Però les bones terres poden dur ja prat dallador, que no ne­ cessita regadiu. El prat de fromental petit, sovint pie de grandalla, de roveti d'ou, d'umbellíferes ge- gantines com les pampes, etc. orna el fons de les valls amb la seva ufana i la seva riquesa de flors. Comunitats d'indrets especiáis. — En els llocs de 158 (J, Nuet i Badia) condicions extremes la vegetació subalpina és rela- tivament semblant a l'alpina. Avets i faigs a l'obac de Matagalls. Aspecte d'hivern.

371 118

quais, a conseqùència de les condicions culminais, desfavorables a l'establiment del bosc, s'han conser­ vât, probablement com a relîquies de la vegetació que predominava a l'ait Montseny durant els pério­ des freds del Quaternari. La fageda resta pocs mètres mes avall, però no assoleix els cims superiors de la muntanya.

II. LA VEGETACIÓ EUROSIBERIANA DE LA MUNTANYA MITJANA HUMIDA

Les terres de clima tempérât amb pluges d'estiu importants (en general mes de 150-200 mm en els très mesos de juny, juliol i agost) i amb un hivern encara relativament fred, però no gaire llarg, son el domini del bosc de fullatge caduc i de la flora euro- siberiana. Les conifères —pi roig i, en mes petita quantitat, avet, pinassa, etc.— hi tenen un paper se- cundari. De tota manera a la nostra muntanya mit- jana el pi roig fa grans boscûries, sobretot a les contrades de clima continental, relativament eixut. Les pinèdes de pi roig en part deuen èsser naturals i en una altra part ocupen terrenys on el bosc de fullatge caduc ha estât destruït per l'home. El bosc caducifoli tipic, com son les fagedes i les rouredes humides de la zona nemoral d'Europa, és constituït per végétais ordenats principalment en dos nivells o estrats superposats: l'estrat arbori i l'estrat herbaci. No hi ha amb prou feines arbusts, i les moï­ ses, que serien ofegades per la massa de fulles se- ques que cauen cada tardor, no hi troben tampoc gai- res oportunitats. És, doncs, un bosc buit per dins, allò que els alemanys en diuen un bosc-sala (Halle-

159 (J- Nuet i Badia) b) S M El matollar de ginebró (Juniperion nanae) ais cims del Montseny (Matagalls). A les clarianes pastura rasa d'a- finitat subalpina. La fageda, prédominant als vessants, no arriba a establir-se a la carena, massa ventosa, a) Aspecte 4 estival, b) Aspecte d'hivern. f i

nés de fulles Margues i primes, fan de sècol a les grans inflorescències d'aquesta saxífraga que, sem­ blants a gruixudes columnes blanques, son un orna- 3 J||JP^^ ment molt notable de les cingleres. Ais indrets humits la vegetació és semblant a la NT» de l'estatge alpi. 1 Un dels éléments de vegetació mes assenyalats de Matagalls ( Montseny] s S l'estatge subalpi és l'herbassar megafôrbic de l'A- E denostylion, un deis tipus de vegetació mes exubé­ rants de tots els que es fan a les terres fredes i 160 temperades. Grans herbes d'ample fullatge (mega- forbis) com l'adenostil, que fa fulles rodones que F/ paisatge del cim de Matagalìs, al Montseny (1500-1694 poden arribar a mig mètre de diamètre, o el veladre, metres; substràt silici). molt metzinós, h¡ predominen. 1. Fageda acìdòfila molt pobra (Luzulo-Fagetum), als rosts. 2. Fageda amb bulxol (Helleboro-Fagetum), als replans Al Montseny no hi ha pas un estatge subalpi prô- amb bona terra humosa. piament dit. Únicament les carenes superiors, per 3. Landa de bruguerola (Violo-Callunetum) resultant de la damunt de 1600 m, allotgen algunes comunitats d'a- degradado de la fageda o bé situada damunt sòls ro­ finitat subalpina (matollar de ginebró amb nabinera, cosos impropis per a sostenir un bosc. prats de festuca supina, de festuca rogenca i d'usso- 4. Matollar (matagall) de ginebró (Juniperion nanae), que na, fragments d'herbassar megafôrbic, etc.), les és la vegetació natural dels cims més alts.

372 119

Wald). Perô si el bosc d'avets fa pensar en una cate­ maveral de les herbes nemorals que vagi a la Vall dral gótica, el bosc de fullatge caduc recorda de ve- d'Aran el mes d'abril, o tan sols al Parc Nou d'Olot, gades una basílica románica, en la qual el sostre, on on es conserva, gairebé per miracle, un dels darrers dominen les línies horitzontals i els ares de mig punt, testimonis que ens resten del bosc humit de roure és sostingut per un sistema de feixugues columnes. pènol. Per les riberes dels rius el bosc humit de fu­ De fet una gran part de la cultura europea, tant ger­ llatge caduc s'estén mes cap a la terra baixa i arri­ mánica com (latina, s'ha desenvolupat dins el marc ba, per exemple, a la plana de la Selva, on, entremig del paisatge nemoral i les formes d'aquest paisatge de la vegetado mediterrània dominant, n'hi ha encara l'han impregnada mes intensament del que pot sem­ bells exemples, greument amenaçats per les instal- blar a primer cop d'ull. lacions humanes. Pocs paisatges es poden comparar amb el nemoral, El bosc de fullatge caduc prédominant a la mun- 0 sia amb el del bosc caducifoli, peí que pertoca a la tanya mitjana catalana és acusadament mes sec que riquesa d'aspectes variats que se succeeixen un dar- el bosc caducifoli tipie i mereix el nom de sub- rera l'altre en el curs de l'any. Una fageda en pie mediterrani. Els paisatges submediterranis correspo- estiu és un meravellós joc de verds: les fulles trans­ nen a climes mes o menys plujosos, en els quais es lucides deis arbres deixen passar aquella claror «com comencen a deixar sentir senyals de meridionalitat: d'aigua endins» que va impressionar tant Maragall. estiu amb pluja irregular i no gaire fréquent, hivern És una penombra suau que mereix d'ésser cantada curt i relativament poc fred, etc. Les rouredes seques pels poetes, perô que fa impossible la vida de la submediterrànies no presenten gaire riquesa de plan­ majoria deis vegetáis clorofíllics, que es nodreixen tes herbàcies amb florida primaveral; difereixen tam­ de l'energia que els subministra la llum. Per aixô el bé del bosc humit tipie perqué poden incloure una sotabosc és poc abundant a les fagedes; els arbusts gran quantitat d'arbusts de fulla caduca: cartellatge, no s'hi fan bé i a l'estiu hom hi sol veure ben poques córner, coronilla boscana, ginesta sessilifôlia, san- plantes herbàcies. En arribar la tardor una simfonia guinyol, xuclamel xilosti, o fins i tot de fulla persis­ de groes i de vermeils substitueix progressivament tent, com el boix. Rouredes d'aquest carácter domi- la verdor décadent. Ben aviat, en arribar el fred, els arbres resten despulláis de fullatge. El paisatge llu- minós de l'hivern no s'assembla gens a la ufana esti­ val: la fina arquitectura deis arbres desfullats es di- buixa contra el blau del cel i damunt el sol térros, cobert de fulles seques o, moites vegades, blanc de neu. Perô si aquests canvis de decorado son extraor- dinaris, encara no ho son pas tôt: els bons paisatges nemorals de l'Europa húmida canvien encara una altra vegada d'aspecte a l'acabament de l'hivern. Llavors sorgeixen de dins de la terra milions dé brots tendres 1 plens de vitalitat de les herbes nemorals, que crei- xen i floreixen ràpidament. Una catifa de flors blan- ques o grogues, com no l'obtenen gairebé mai els jardiners, cobreix el sol. Entremig de les flors apa- reixen les fulles tendrísslmes de les herbes nemo­ rals. Poc mes tard, en decaure la florida, la catifa d'herbes es torna verda a conseqüéncia del predomi- ni del fullatge. Quan, en crélxer la fulla deis arbres, l'ombra esdevé cada vegada mes intensa, les herbes nemorals de primavera es tornen grogues i s'asse- quen; només perduren llur ôrgans subterranis: rizo- mes, tubercles, bulbs, etc., que esperaran en repos fins a l'acabament de l'hivern següent, quan arribara altra vegada el temps propici per a llur creixença, el temps que, atenuat ja el fred hivernal, encara hi ha claror suficient sota el sostre de branques sensé fulla. El bosc caducifoli tipie, que acabem de descriure, molt comú a l'Europa central, ocupa una extensió ex- tremament petita a Catalunya. Fagedes i rouredes hu­ mides poden ésser observades sobretot a la Vall d'A- ran, que és situada en el vessant septentrional dels Pirineus. Notablement empobrides, apareixen també a la banda de muntanyes obertes a la humitat ma­ 161 (Anna Borbonet) rítima que s'estén del Confient al Montseny i al Mont- negre. Qui vulgui gaudir de l'esplet de la florida pri­ La fageda a l'estiu. Serra de Curull (Ripollès).

373 120

narien naturalment, sr l'home no h¡ hagués intervin- els sols acids, frequents sobretot al territori atlántic, gut, a una gran part de la muntanya mitjana pirinenca la landa, matollar de genísties i ericácies, com la i també a les terres altes mes meridionals, fins a bruguerola, sovint amb una gran quantitat de falgue- Penyagolosa. A les contrades submediterránies d'al- ra aquilina, cobreix les clarianes del bosc i s'ha estés titud elevada ¡ de clima continental, fred ¡ poc humit, molt per acciò de l'home. En terreny calcari, i so­ es fan també grans boscúries de p¡ roig, que semblen bretot en condicions submediterránies, allá on és naturals. aclarit el bosc sec s'installa la boixeda, matollar que Segons el carácter del clima general podem distin- amb el seu fullatge petit i Muent, persistent a I'hivern, gir tres tipus de zonació altitudinal dins la nostra fa pensar ja en la vegetació esclerofilla mediterránia. muntanya eurosiberiana: La influencia humana ha fet que aquests tres tipus a) Zonació atlántica, oceánica (vessant septen­ de matollar ocupin actualment grans extensions: bar­ trional deis Pirineus). dissa ais sois humits i fèrtiIs, landa acidòfila a la muntanya silicia, boixeda amb arbusts caducifolis més estatge inferior de roureda húmida estatge superior de fageda 0 menys abundants a la muntanya calcaría. b) Zonació submediterránia, continental (vessant El prat en estat natural devia ocupar també poca meridional deis Pirineus i Muntanyes Catala- extensió dins els paisatges eurosiberians. Per una nídiques centráis i meridionals). banda prats secs ais sois poc profunds de les care­ estatge inferior de roureda seca nes, per l'altra prats molls i jonqueres al fons de les estatge superior de pineda de pi roig valls. Possiblement els animals salvatges mantenien c) Zonació intermedia (muntanyes plujoses del algunes clarianes cobertes d'herba entremig de la nord-est, properes a la Mar Mediterránia) boscúria dominant. També ha estat l'home que ha afa- estatge inferior de roureda seca, submediter- vorit l'expansió de la vegetació pratense i ha fet que rani el prat sec i el prat humit entrin en contacte. La pluja d'estiu és molt favorable al gramenet, que, com estatge superior de fageda, atlántic que té reís poc profundes, no arriba a captar l'aigua La regió eurosiberiana és essencialment forestal. que s'acumula ais horitzons profunds del sòl durant En estat natural el bosc hi cobriria la quasi totalitat I'hivern. Qualsevol clariana que es faci a les terres del terreny, llevades les carenes rocoses, els cingles plujoses eurosiberianes, de seguida es cobreix d'her­ i pedruscalls i, per altra banda, els sois inundats amb ba. Això és un dels fets primordials que determinen gran freqüéncia. la verdor deis paisatges d'aquestes terres. La verdor Típicament, el matollar hi tindria poca d'importán- de l'Europa húmida és especialment apreciada per la cia. Pero a les contrades meridionals i temperades, gent mediterránia, habituada a paisatges on la terra com les nostres, aquest carácter ja no es realitza nua apareix sovint. gaire. Les clarianes del bosc humit provocades pels animáis salvatges o relacionades amb la humitat ex- Les plantes anuals son poc frequents. Fins i tot els cessiva del sol, que devien existir abans de la inter- herbassars ruderals comprenéh una gran proporció venció de l'home, eren tancades per la bardissa, for­ d'herbes perennes, com l'ortiga gran, la repalassa i mado d'arbusts i Manes caducifolis i espinosos, que l'artemisa vulgar. defensa el bosc de les incursions deis herbívors. En Ais Països Catalans el territori eurosiberlá ocupa una gran proporció de terreny a la zona pirinenca i s'estén cap al sud, cada vegada més limitât i més influir, per la vegetació mediterránia. Això no obstant, encara grans superficies de les muntanyes de Beseit 1 de Penyagolosa teñen carácter submediterrani. Més al sud la vegetació submediterránia només apareix, molt empobrida, fent claps de poca extensió en indrets de condicions anormals i sempre envoltada pel pai­ satge mediterrani predominant. Al sud de l'Alcalatén no existeixen, dones, terres véritablement eurosibe­ rianes, com tampoc no n'hi ha a les i Mes Balears. D'acord amb allò que dèiem suara, el territori cá­ tala pertanyent a la regió eurosiberiana pot èsser descompost en una part atlàntica, molt petita, i una altra de submediterránia, extensa.

Ma. PROVINCIA ATLÀNTICA, DEL BOSC CADUCIFOLI HUMIT

162 (R. Pujol i Alsina] La vegetació atlàntica europea s'estén, en forma Paisatge de fageda en l'aspecte hivernal. Fagedes sense tipica, des del Portugal mitjà fins a la Bretanya i a les fullatge, pastures de carácter medieuropeu i matollars de iIles Britàniques. En forma atenuada arriba a l'Ale- ginebre i de boix, sobretot ais rosts rocosos. Puigsacalm manya del Nord i a les costes meridionals de No­ (Ripollés-la Garrotxa). ruega. Els baixos nivells del vessant nord dels Piri-

374 121

163 (O. de Bolòs)

Mapa de les zones de vegetado del Prindpat de Catalunya. Carum verticillatum, etc. La localltat mes avangada cap al nord-est on es fan algunes especies carpeto- atlántiques (roure reboll, etc.) són les Muntanyes de Prades. Ha de restar ben ciar, pero, que els au- neus són plenament atlàntics (sector pirineoatlàntic). téntics paisatges carpetoatlántlcs no arriben ais Paí- Ho és, dones, la baixa Vali d'Aran. Aprofitant la hu- sos Catalans; els casos esmentats corresponden a mltat deis vents ascendents de llevant que proce- simples pinzellades que matisen conjunts de vegeta­ deixen de la Mar Mediterrània, paisatges de carácter ció de significació general submediterránia i no atlán­ atlàntlc atenuat apareixen en els nivells mitjans del tica. vessant oriental deis Pirineus i, a través de les Mun- Els paisatges atlántics tipies figuren entre els mes tanyes Olossitàniques (o Sistema Transversal Cáta­ verds i mes humits d'Europa. La pluja abundant h¡ la), arriben fins a les Guilleries i al Montseny. afavoreix l'acidificació deis sois, de manera que la La vegetació atlàntica propia de les muntanyes vegetació caldcóla tendeix a desaparéixer-ne rápida- centráis de la Península Ibèrica (sector carpetoatlàn- ment, fins i tot damunt les roques calcáríes. tlc) irradia la seva influencia fins a Penyagolosa, on A Catalunya, dins el sector pirineoatlántic, hom en el si de la vegetació submediterrània dominant distingeix les zones de vegetació següents: apareixen el bosc de roure reboll, la landa de bru- 8) Zona de la fageda amb joliu. La muntanya de guerola, el prat atlàntic de pél cani, aiguamolls amb la baixa Valí d'Aran, entre 800-900 i 1200-1300 m d'al-

375 164 (J. Nuet i Badia) 166 (R. Pujol i Alsina)

Fageda, molt maltractada per l'home, amb grups d'avets La fageda al final de la tardor. La superficie de terra és intercalats. Obac del massis de Matagalls, al Montseny. coberta per les fulles que han caigut dels arbres. Coma- Aspecte hivernal. negra (la Garrotxa).

rols i alterna sovint amb diverses altres comunitats higròfiles (poblaments de cardàmine pirinenca, que es distingeixen de lluny com a masses de flors roses, de crisospleni, sempre molls i aplicats a la roca, jonqueres i prats humits, etc.). Als aiguavessos on el bosc ha estât destruït, la landa de bruguerola, molt estesa, que al final de l'es- tiu es cobreix de flors d'un rosa purpurascent, ocupa grans superficies. Alla on l'ambient encara és mes o menys forestal, en comptes d'ella es pot fer la landa de gòdua i falguera aquilina. La bardissa és també abundant als sois mes fèrtils. Una alteració mes intensa de la vegetació porta a l'expansió del fenassar atlàntic, el prat de fenàs pin- nat, que cobreix d'esponeroses cascades de verdor els pendents rosts. Els conreus son poc extensos, 165 (J. Nuet i Badia)

La fageda a l'hivern, amb neu. L'aspecte regruat dels arbres és conseqûència de la proximitat de la carena ventosa. Coll Pregon (Montseny). titud aproximadament, fa part de l'estatge de la fa­ geda del vessant septentrional dels Pirineus. El bosc de faig hi és especialment rie i hi té restructura tipica de la fageda atlàntica. El joliu, de fulles com cintes amples i de flor blava, el buixol, l'espunyidella d'olor I tantes altres espècies del bosc humit son abundoses en unes fagedes admirables, uniques en el conjunt dels Països Catalans. Sobre soi molt àcid la fageda s'empobreix; hom només hi veu nabineres, descàmpsia flexuosa, etc. En els racons mes frescals la fageda es pot con­ vertir en avetosa. Per altra banda, als soleils, segons el caràcter del soi, hi ha bosc acide-fil de roure de fulla gran, també de caràcter atlàntic, o bé bosc de 167 (R. Pujol i Alsina) roure martinenc, mes aviat submediterrani. També és Un prat de dall amb grandalla (Narcissus poeticus). Al possible que s'hi faci la pineda de pi roig. fons, bosc de conifères subalpi. Banys de Tredòs (Vali Al fons de les valls la verneda voreja els rius i rie- d'Aran).

376 123

Les Agudes (Montseny)

168

El paisatge deis cims del Turó de l'Home i de les Agudes, inclinât, i per consegüent mes sec, fins i tôt desapa­ al Montseny (1400-1712 m; substrat silici). recen les especies de la fageda amb ellèbor. Damunt 1. Fageda acidófila molt pobra (Luzulo-Fagetum) ais rosts. sol calcari hom hi troba fagedes pobres amb boix, 2. Fageda amb buixol (Helleboro-Fagetum) ais replans i que s'assemblen força, per les especies que les a les fondalades on s'acumula la fullaraca i on la térra componen, a les rouredes submediterrànies. Si el és mes húmida i mes rica en humus. sol és àcid, l'estrat herbaci de les fagedes pobres 3. Matollar de ginebró (Juniperion nanae) a la carena. 4. Avetosa a l'obac, entremig de les fagedes. amb descàmpsia resta limitât a molt poca cosa: la 5. Landa de bruguerola (Violo-Callunetum), resultant, en descàmpsia flexuosa, algunes festuques i no galre la majoria deis casos, de la degradado de la fageda res mes. Només ais correes frescals trobem de tant (només sembla natural ais relleixos de les roques i ais en tant algunes de les especies prôpies de la fage­ esqueis amb poca térra). da amb joliu. 6. Verneda muntanyenca (Alnetum catalaunicum) vora els La resta del paisatge és semblant al que hem des- rierols. crit de la Valí d'Aran, perô amb les diferencies se- 7. Herbassar megafórbic pobre (Adenostylion) al peu de les roques, a l'obac.

mentre el prat dallador ocupa grans extensions al fons de les valls, on es fa sensé nécessitât de regadiu. El paisatge atlàntic arañes ultrapassa la serralada principal i reapareix a la capçalera de la Noguera Ribágorcana, on hom pot veure una de les poques torberes atlantiques de bruc d'aiguamoll amb esfag- nes que existeixen a Catalunya, a hores d'ara greu- ment amenaçada per la proximitat de la carretera. 9] Zona de la fageda amb ellèbor verd. A les mun- tanyes de la Catalunya oriental l'estatge de la fageda és situât en general entre 1000 .i 1700 m, rarament despendeix a 600 m d'altitud (Fageda de Jordà). Perô les fagedes hi son gairebé sempre molt po­ bres. La fageda normal, deis sols fértils i mitjanament humits, consta d'un petit nombre d'espécies nemo- rals, con I ellèbor verd, el buixol, alguna falguera, etc.; hi manquen, perô, el joliu, l'espunyidella d'olor i mol- Ib» (fí. Pujol i Alsina) tes altres de les delicades herbes de bosc que son Paisatge de fageda en l'aspecte estival. Résidus de bosc abundants a la Valí d'Aran. Si el terreny és una mica i extenses pastures. Serra de Milany (Ripollès).

377 124

domini del bosc caducifoli mixt amb roure peñol, rou­ re de fulla gran, freixe de fulla gran, tells, etc. Aquest bosc essencialment és el mateix que es fa en una gran part de la plana gascona que voreja el vessant nord deis Pirineus i no és gaire diferent de la resta del bosc humit de la plana medieuropea. No és tan rlc d'espècies herbàcies nemorals com la fageda que el succeeix una mica mes amunt, pero fageda i roureda húmida teñen molta cosa en comú. En aquest nivell, de 500 a 800-900 m d'altitud, la presencia humana ja és molt sensible. És el nivell de la majoria deis po- bles i deis camps de conreu. Per aixó el bosc ha • estât profundament trasbalsat i en gran part ha des- aparegut. El paisatge actual és un mosaic complicat de bosquets i de bardisses, de prats dalladors, de camps i de vegetació nitröfila ruderal. Segons com, 1 s'hi afegeixen també fragments de landa i de fenassar atlántic. Vora eis rius vernedes i salzedes mes o menys alterades es barregen amb herbassars i jon­ queres.

Molts deis tipus de vegetació esmentats en tractar de l'estatge de la fageda amb joliu arriben fins a la part mes baixa de la Valí d'Aran. Manca, per exem­ ple, l'avetosa, així com diverses especies i comunitats acusadament muntanyenques. El paisatge atlántic de la baixa Valí d'Aran, o sia de la base del vessant nord deis Pirineus, reapareix Baixa Vali d'Aran en un punt excepcional al peu del vessant oriental de la serralada, el pía d'Olot, on es conserven résidus d'un bosc de roure pènol semblant a l'aranés, de 170 bardissa húmida, de landa de bruguerola, etc. Baixa Valí d'Aran (paisatge pirineoatlántic); substrat silici. Vegetado natural (actual o potencial): 1. Verneda (Alnetum catalaunicum) ais riberals. 2. Bosc de roure peñol (Isopyro-Ouercetum roboris) da- munt sois profunds i poc inclinats. 3. Bosc de roure de fulla gran (Teucrio-Ouercetum pe- traeae) al rosts de solell. 4. Fageda amb joliu (Scillo-Fagetum) ais obacs alts. 5. Bosc de pi roig (Hylocomio-Pinetum catalaunicae) ais solells alts. Vegetado degradada: 1. Jonqueres (Molinietalia, etc.) vora l'aigua. 2. Prat dallador (Malvo-Arrhenatheretum) ais riberals i ais sois planers i humits. 3. Prat sec de festuca ovina (Xerobromion) ais solells. 4. Landa de bruguerola (Violo-Callunetum) ais indrets re- lativament poc degradáis. 5. Fenassar atlántic (Carlino-Brachypodietum pinnati) ais sois profunds, moderadament humits.

güents: la vegetado higrófila ocupa una extensió mes petita ¡ és mes pobra d'espècies; ais prats no surt mal el tenas plnnat, sino festuques, bromus erecte o altres especies resistents a l'eixut; els prats da- lladors ocupen poca extensió i les torberes manquen totalment; l'avetosa és rara. El paisatge de fageda amb ellèbor pot ésser observât del Confient al 171 (O. de Bolos) Montseny. Un deis darrers résidus de bosc de roure pènol (Quercus 10) Zona del bosc de roure pènol. A la baixa Valí robur) rie en especies herbàcies medieuropees es con­ d'Aran, per sota de l'estatge de la fageda s'estén el serva al Parc Nou d'Olot.

378 125

pen els paisatges atlàntics. La vegetació submedi­ terrània tendeix a centrar-se mes vers les contrades continentals que vers les océaniques i humides. El territori submediterrani cátala compren tota una sè­ rie de zones de vegetació (11-16). 11) Zona de la pineda pirinenca de pi roig. A les valls continentals del vessant sud de la serralada dels Pirineus el faig, que exigeix un clima molt hu­ mit, és pràcticament inexistent. Entre el límit supe­ rior dels roures, que sol èsser situât cap a 1300 m, i el límit inferior del bosc subalpí de pi negre, mes 0 menys a 1600 m, s'hi estén el domini de les pi­ nèdes naturals de pi roig. Les condicions del clima, massa seques per a les especies atlantiques i de la terra baixa centreuropea, massa fredes per a moites de les submediterrànies, determinen l'esta- bliment d'un paisatge Ilumines d'una sobrietat es­ 172 (R. Pujol i Alsina) pecial.

El paisatge del bosc de pi roig en els Prepirineus calcaris. La pineda climax, dominada pel pi roig i consti­ Pi roig, boix i, a les clarianes o ais indrets rocosos, pastu­ tuida damunt sois humífers, àcids, recorda encara res de carácter mediterrani muntanyenc o submediterrani. el bosc subalpí que la succeeix cap amunt. La catifa Muntanyes de Falgars (Berguedà). d'hilocomis i d'altres moisés de bosc alterna amb claps de nabineres i d'altres vegetáis de significa­ do semblant. Però si, com és molt mes fréquent, el sòl és neutre o basic, la pineda s'omple de boix Ilb. PROVINCIA SUBMEDITERRANI A, DE LES ROUREDES 1 d'altres plantes de la roureda submediterrània. SEQUES I DE LES PINEDES DE PI ROIG I DE PINASSA A les fondalades humides i als correes la pineda és substituida per un bosc caducifoli mixt on sol La diferencia que hi ha entre els paisatges atlàn- predominar l'avellaner, acompanyat de freixe de fulla tics i els submediterranis apareix clarament, per gran, de bedoll comú i d'altres arbres i vegetáis ar- exemple, a qui travessa els Pirineus des de la plana bustius i herbacis eurosiberians. L'avellanosa és mes gascona i la Valí d'Aran, de carácter atlàntic, al Pa- o menys extensa segons la humitat del clima. En al- llars Jussà, principalment submediterrani. La dissi- gunes contrades dels Pirineus orientais l'avellanosa metria entre els dos vessants de la serralada, el septentrional molt humit i el meridional força ei- xut, biogeogràficament s'expressa en el carácter atlàntic d'un deis vessants i en el predomini de la vegetació submediterrània a l'altre. A les terres submediterrànies la majoria deis arbres i deis arbusts perden el fullatge a l'hivern, igual que al territori atlàntic. Però les rouredes i les pinèdes submeditorrànies son boscs netament menys ombrivols que el bosc atlàntic o centreuropeu. En relació amb això, els arbusts hi son molt mes abun- dants, mentre les plantes herbàcies nemorals hi te­ ñen molta menys d'importància. Els arbres també hi son mes baixos. En comparado amb el pais atlàntic, les comuni- tats vegetáis indicadores d'humitat han reculât molt: el prat dallador, per exemple, exigeix regadiu i ocu­ pa poca extensió, el fenàs pinnat és, en general, inexistent, etc. Per altra banda, en el paisatge és sensible ja la influencia mediterrània, que es manifesta no sols per la presencia d'espècies particulars, sino també de comunitats senceres. Als soleils, sobretot, hi pot haver pasturatges secs de jonça, fenassars medi- terranis, poblacions de petites herbes anuals, etc. Àdhuc és possible que hi apareguin alzinars i gar­ rigues. 173 (J. Nuet i Badia) Als Països Catalans l'extensió del territori sub­ Bosc esclarissat de pi roig damunt una pastura subme­ mediterrani és molt gran en esguard de la que ocu­ diterrània. Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).

379 126

174 (R. Pujol i Aisina) 176 (R. Pujol i Aisina) Un matí d'hivern amb forta gelada a Sant Boi de Uuçanès. Paisatge submediterrani amb bosc de pi roig. Vessant Paisatge submediterrani molt humanitzat, amb roure mar- orienta) del massís del Montcaro, ais Ports de Beseit. tinenc (Quercus pubescens) i boix.

sembla mes extensa que la pineda, que resta limitada ais rosts eixuts. A l'Ait Urgell i a Pallars, en canvi, la pineda sol dominar i l'avellanosa resta sovint re- duida al fons de les valls. La desforestació dona lloc a l'extensió de les boi- xedes i, en darrer terme, facilita la ¡nstallació de prats de pastura força secs, plens de mates, en els quals poden ésser abundants les especies mediter- rànies muntanyenques com l'espígol ver, el gines- tell cineri, etc. A les obagues, si el clima és prou plujós, com a l'ait Berguedà, pot predominar la ses- lèria. Les associacions vegetáis de les roques coinci- deixen encara en gran part amb les de l'estatge su- balpi. Les pedrusques calcàries son caracteritzades pels brolladors de fulles de l'acnàter, vigorosa gra- mínia típica d'aquest ambient en una gran part de I'Europa mitjana. 12] Zona de la pineda de pi roig amb gèum de bosc. La part alta deis Ports de Beseit i de Penya- golosa, per damunt de 1200-1300 m, és coberta tam­ bé de bosc natural de pi roig. Perd en aqüestes mun­ tanyes la pineda amb plantes boréals, que recorda el bosc subalpí, és raríssima i ocupa superficies insignificants. A la muntanya mitjana pirinenca ja era poc fréquent; ací, en una latitud força mes me­ ridional, és una simple curiositat, limitada a indrets de condicions excepcionals; de tota manera no arri­ ba a mancar mai ben bé. Les pinèdes normáis son netament submediterrànies. H¡ poden abundar la raça meridional de la boixerola, la blada de fulla petita, la ginesta patent, ais Ports el boix, etc. En el conjunt de la vegetació d'aquestes terres les infiltracions mediterrànies son molt mes importants que ais Pi- rineus: les clarianes del bosc poden dur prats de jonça i fenàs o, fins i tôt, llistonars, rics en espe­ 175 (Anna Borbonet) cies meridionals. Les carenes son cobertes deis coi- Bosc submediterrani de pi roig a les muntanyes de Prades, xinets espinosos de l'enço, nom que rep, per com­ damunt Pöblet. parado amb l'animal al quai s'assembla, una papilio-

380 127

de bosc, pero no tan tendres com les de la fageda, hi son de les mes típiques i fréquents. El bosc de roure martinenc apareix damunt la majoria dels subs­ trats litolôgics, en diverses formes poc diferents en­ tre elles. A les obagues fredes dels Pirineus el roure so­ vint té poca força davant el pi roig, que hi forma bosc, segons sembla, natural. Aqüestes pinèdes d'o- baga, molt esteses, per exemple, al Ripollès i al Berguedà, no difereixen gaire per llur composició de la roureda normal. Al fons de les valls, augmentant la humitat del sol, la roureda pot ésser substituida per la freixe- neda, amb freixe de fulla gran, avellaner, etc. A les riberes sol predominar la verneda, substituida als terrenys molt sovint inundats per pollancredes i sal- zedes. En terreny silici i sota clima marítim, el bosc ar­ 177 (Anna Borbonet) tificial de castanyer pot substituir la roureda. La pineda submediterrània de pi nassa (Pi nus nigra) als La degradado del bosc climàcic condueix a Tapa­ Ports de Beseit. A primer terme, falguera aquilina. ndo de boixedes, molt extenses a les nostres valls pirinenques. Si el sol és àcid, en comptes de les boixedes es poden fer landes de gôdua i falguera nàcia de flor blava, molt tîpica de les muntanves mediterrànies meridionals. Arbres i arbusts de fu- llatge caduc son relativament poc abundosos. Ms côrrecs ombrivols, mes que avellanoses, hl sol ha- ver petites teixedes o claps de bardissa. La fageda mes méridional dels Països Catalans apareix en aquest estatge en els Ports de Beseit. Correspon a la base d'un obac obert al vent humit de la mar. 13) Domini del bosc de roure de fui la gran amb blada. Els dos arbres indicats i també el tell de fuiI? gran compten entre les espècies mes significatives d'un tipus de bosc caducifoli mixt propi de les mun- tanyes humides que reben directament l'aire ascen- dent que puja de la Mar Mediterrània. Aquesta zona, una de les mes petites de totes, té caràcter submedi- terrani, perd amb una tendència atlàntica força acu- sada. Ocupa superficies discontinues al lîmit supe- rior' de l'estatge submediterrani al Confient, al Va- llespir, a l'Albera, etc. fins al Montseny. General- ment el soi hi és silici i de tendència àcida. Les lan­ des atlantiques i les pastures eurosiberianes substi- tueixen sovint el bosc destruït per l'home. 14) Domini del bosc de roure martinenc amb boix. Aquesta és la zona que présenta d'una manera mes tipica els caràcters propis del paisatge subme­ diterrani. Estesa des dels Alps fins al Pais Base, hi pertany la major part del vessant sud dels Pirineus, al nivell de la muntanya mitjana. La roureda amb boix és un bosc poc ombrivol. L'es- trat arbori hi deixa passar prou claror perquè s'hi faci un sotabosc arbustiu en el quai el boix sol do- minar, acompanyat del conjunt d'arbusts caracterîs- tics del bosc submediterrani. Els arbusts, en part de fui la caduca, en part de fullatge persistent (boix, grèvol, heura, etc.), fan una massa compacta sota la quai la lluminositat sol ésser tôt l'any reduïda, de 178 (Anna Borbonet) manera que herbes i moïses no acostumen a ésser gaire abundants en aquesta associaciô végétal. La Paisatge submediterrani amb roure martinenc i boix al viola de llop i la primula comuna, totes dues herbes Montsec dAres.

381 les populars i tradicionals, les deis poetes, rescudament objecte i que sensé haver del dibuixants i pintors, dels gogistes, de la passât per l'escola de l'excursionisme, no historia, amb espelmes, paisatges nevats, m'hauria estât mai atorgada. Sensé que, ni arbres, campanes, la Sagrada Familia, les de prop ni de Muny, em pugui posar al cos- dels infants, les de sempre, abstractes, in- tat dels mestres eminents que abans he concretes, musicals, de fets importants, etc. anomenat, sôc ben conscient que, tôt el que Aquesta mostra, meitat sentiment, mei- se'm pugui atribuir d'ésser, és a l'excur­ tat sociabilitat, mereixia una divulgado. Ja sionisme que ho dec. veieu com les mostres d'afecte a l'entitat Amb l'anhel de fer-vos servei, resta vostre no passen desapercebudes i la Junta, tal i del Centre, Josep Iglésies.» com és costum, sempre hi correspon.

Visita a la Politeca Concepció Pavia cronica dei l centre Josep Iglesias ¡ Fort és noticia de Font i Solsona, a Pineda de Mar

Assabentats del nomenament de qué El dia 22 d'octubre de 1978, un petit grup ha estât objecte, com a membre numerari de la Secció de Ciències i Arts vam anar a de la Secció de Filosofia i Ciències Socials visitar la "Politeca Concepció Pavia de Font a cura de Modest Montlleó de l'Institut d'Estudis Catalans, el nostre i Solsona", al clos de Pineda de Mar. Ens hi président, Lluís Puntís, en nom de la Junta vam passar bastant temps, admirant la Directiva, va adreçar al nostre consoci Josep quantitat d'objectés i curiositats que Iglésies una carta de felicitado alhora que li conté, de referèneies a la historia i a l'anèc­ Exposició de Nadales comunicava que es feia constar en acta dota, amb eines de treball de diversos oficis i el gran honor que representava per a l'entitat professions, aparells fotografíes antics i Del 16 al 31 de gener, la Sala d'Exposi- de comptar entre els seus associats un modems; estris de cuina d'avui i d'altres ac- cions de la nostra entitat va estar ocupada membre més d'aquesta primera institució, tualment en desús. Com a peces excepcio­ per una exposició de Nadales, felicitacions i remarca que la seva presencia a l'I.E.C. nal, entre altres, hi ha: un basament de que el Centre guarda a la Biblioteca com un era ben guanyada per mèrits prou coneguts fusta del s. XIV; una premsa de vi del s. XVII; patrimoni inapreciable, algunes de les quais de tothom. un exemplar del Memorial de la Vida Cris­ autentiques originalitats creades exclusiva- El senyor Iglésies va adreçar una carta a la tiana de Fr. L. de Granada, imprès a Bar­ ment per felicitar les testes nadalenques Presidencia amb aquest motiu, que creiem celona en 1588; draperia amb brodats d'or i pensades per enviar a la nostra entiat. que han de conéixer tots els nostres socis. i piata del s. XVII; balança de canastrons del Es tracta d'una mostra de l'extensa collec- Pel seu interés la reprodu'im íntegrament. s. XVIII; un destre, del s. XVIII i una nina ció que es pot consultar en qualsevol mo­ «Moites gracies per la vostra enhorabona del 1870. Una altra remarca a fer és per al ment, arxiu gelosament conservât i del pel nomenament de membre de l'Institut bon nombre de peces de boter de fusta, quai es podría posar en dubte la vàlua ar­ d'Estudis Catalans. Quan aquesta institució, pertanyents als ss. XVIII i XIX, i un cen­ tistica, però mai el missatge d'estimació l'any 1907, fou fundada per Prat de la Riba, tenar i mig de nines, de diversos périodes i i de record al Centro i els seus homes. dels set membres que inicialment la cons- procedències: Catalunya, Alemanya, Po­ lònia, Txecoslovàquia, Romania, Bulgaria, La Secció de Ciències i Arts tingué cura tituïen, quatre foren extrets de les Mistes de EE.UU., U.R.S.S., Bolivia, Méxic, Franca, d'escollir-les i de presentar-les en un ordre socis del Centre Excursionista de Catalunya. Turquía, Alguer, Grècia i Marroc. És espe- temàtic. L'exposició començava exhibint El mateix primer président de l'Institut, cialment intéressant la col-leccio d'autógrafs aquelles Nadales origináis de qué parlàvem, A. Rubio i Lluch, acabava de deixar la presi­ de literats i politics catalans, i la vària d'ob- de socis i simpatitzants, i també les que dencia del Centre i Jaume Massó i Torrents, jectes infantils i juvenils. També són curiosos l'entltat rep de les associacions germanes, un altre membre fundacional, havia d'ocupar aviat el mateix carree. Més endavant, altres els adreços de núvia. Documents i estris socis i directius del nostre Centre, Font- militars del ss. XIX i XX. Sériais de ceràmica serè, Martorell, Duran i Sampere, Nicolau, i vidre. Colleccions de numismàtica, pian etc., havien de passar per carrees de l'Ins­ xes, Mumins, ventalls, auques, fulls reta- titut, i ara mateix, com dieu molt bé en la llables, postais, nádales i guardioles. Durant vostra carta, altres socis de la nostra enti­ el recorregut la nota instructiva ens féu tat, J. Rubio, Pau Vila, J. Font i Rius, 0. de reflexionar fins on pot arribar el colleccio- Bolos, J. M. de Casacuberta, LI. Solé Saba- nisme, amb l'element més senzill a cop d'ull rís, etc., també son membres de l'Institut. o Texcepcional. Es de beli admirar la pa­ S'ho porta el fet que ens és cornu, l'estudi ciencia que es necessita per arribar a tenir del nostre territori eri els seus diversos as- un petit museu a casa. pectes. No en va, segons Rubió i Lluch, l'Institut recollia de mans del Centre les tas­ Francesca Valls ques cientifiques realitzades en Mengua catalana.

Penso que és precisament aquesta mena de correntia la que ha dut la meva pobra In memoriam : Francese Flo Sola r*rV >-> persona a la distinció de qué ha estât imme- No és cosa fácil intentar explicar la gestio

382 de Francese Fio dlns la Junta de la Secció de mossèn Antoni Pladevall, président dels Cinema del Centre Excursionista de Cata Amics de l'Art Romanie —filial de l'I.E.C. lunya, per la doble raó de la tasca multiple a la qual pertany també J.M. Gavin— i Jordi que hi desplegà i per la dilatada perma- Vigué, de la mateixa institució i a la vegada nència en la dita directiva. promotor d'Artestudi. Oficialment ocupà la vice-presidència i la Des d'aquestes planes ens plau, doncs, tresoreria de la Secció, però el fet és que tot i encoratjar l'amie Gavin perquè continui tre- complir en totes dues activitats, es prodiga ballant en aquesta obra ùnica, fins a assolir en totes aquelles altres on calie omplir una amb el temps el volum vinte d'aquesta seva llacuna, a voltes temporal, altres més extensa col-leccio sensé précédents. Donar una visió amplia de la vinculació de Francese Fio al cinema amateur i a la secció D. Aloy seria una tasca llarga i complexa, ja que am­ ba amb la seva activitat i llealtat a tots eis cronica indrets on calgué. Recordo que, en un so- Exposició Queralbs-Mil-lanari 978-1978 par de repartiment de premis, el.llavors pre sident, Felip Sagués, m'encarregà que pro A la nostra revista "Muntanya" del mes de nunciés el Parlament que és costum en la juny, fèiem esment d'uns actes que volien clausura de l'acte. El nostre amie Fio no feia a cura de Modest Montlleó realitzar, al llarg de l'any, un grup de joves gaire que s'havia retirat i li vaig dedicar uns de la vila pirinenca de Queralbs, programa mots allusius precisament als treballs que que van encetar al nostre estatge en una no es veuen, per als quals vaig demanar vetllada piena de promeses i de bons augu- l'aplaudiment dels presents, que el prodigà- Inventari d'esglésjes ris. Ara, acabat l'any, han présentât al Cen­ rem llargament. L'apaludit, emocionat i dret, tre, on iniciaren el mil.lenari, una exposició amb un somriure tot pie de bondat i de sim­ L'obra de Josep M." Gavin és prou va- (que voldrien fer itinérant per tot Catalunya) patia, va agrair aquell darrer homenatje. luosa i actual perqué de tant en tant en dels treballs realitzats i d'aquells que aspiren Aquest tet es produi el mes de juny de 1972. parlem a la nostra revista. Així avui, ens de portar a terme tot seguit, i encara d'al- En el curs següent, Francese Fio es va ins- plau comentar l'aparició de la tercera part tres a llarg terme. criure en el curs de cinema de la Secció del seu "Inventan d'esglésies", dedicada a Una exposició molt intéressant que ens ha convocada cada any. Poe es podria ensenyar les comarques catalanes de Franca: Cer- demostrat quantes coses es poden fer a casa res, a un cursillista que havia presidit el jurat danya, Capcir, Rosselló, Confient i Vallespir, nostra en profit dels pobles i de Catalunya. del nacional, però no és menys cert tampoc que, igual que la guia recent editada peí Cal solament trobar un equip de joves em- que Francese Fio cercava el caliu cineista, Centre, "Pirineu Oriental", consta de dos prenedors i de bona voluntat, amants de la del qual no volia allunyar-se. Per això va toms. cultura i de la història de la nostra Pàtria. trucar eis seus trenta-quatre anys de dirigent L'acte de la presentació tingué lloc el Aquest cas es dona a Queralbs i el profit per la condicio de soci actiu, mentre la salut, passât 19 de desembre al palau de la Virreina obtingut el tenim a la vista. cada volta més migrada, li permeté de des- i es va fer coincidir amb una exposició Entrant a la sala d'exposicions es veu un placar-se fins al Centre. de fotografíes del mateix autor i un recull mapa en relleu de la contrada i una panorà­ Bon company i bon amie, sincer i lleial de goigs que l'Arxiu Gavin, junt amb l'Ins­ mica en color de Queralbs. Això situa al vi­ Francese Fio Sola, en eis moments actuals, titut Municipal d'História i els Amics dels sitant en el Hoc dels esdeveniments. A con- cobra, amb tota la seva Personalität, una Goigs, van presentar sobre les comarques tinuació es podia llegir "Querabls mil.lenari gran nostalgia per un altre fet del qual fou referides. no és només una festa commemorativa, és delatora la darrera assemblea de la Secció: Josep M.a Gavin dirigí unes paraules ais un intent de desvetllar-nos de cara al futur". la dificultat de trobar dirigents de les seves assistents tot fent notar, amb la seva modes­ La festa de Sant Jordi, audició de carame- condicions Personals, tan apreciades i tia habitual, que l'obra portada a terme lles, corals, guitarra clàssica actuacions de enyorades. es dévia a l'ajut de tots els qui hi havien canço, conferèneies, concurs de gossos Un cop més reiferem la nostra condo- col.laborat, des dels acompanyants a les se­ d'atura i la festa del Mil.lenari-Consagració lència a la vidua i als fills del nostre consoci ves excursions fins ais que van a veure'l de Tesglésia, amb assistèneia del bisbe i amie. El seu record perdurare sempre. per consultar-li dades, entre els quals "no d'Urgell, tot ens hi és recordat. manca la gent jove". I entre festa i festa, el grup organitzador J. Raventós Nosaltres afegirem que, tot i aquesta aju- va començar el que ha d'esser el més com­ da, el mérít d'en Gavin és immens, peí fet plet arxiu d'aquella contrada. Una mostra de recopilar les esglésies de tot Catalunya ens la van oferir a base de fotocòpies i no solament les d'un sector o població, d'originals, posem per cas, de la carta de pri- com encertadament va dir Joan Aínaud i de vilegis de pastures, procedents de l'Arxiu Lasarte, président de l'Institut d'Estudis de la Corona d'Aragó, Municiapl de Que­ Catalans, en el seu diseurs de presentació ralbs, i Diocesà de la Seu d'Urgell. Aquest que va fer en nom d'aquest estament. aplec donare lloc a iniciar una tasca pro­ Junt amb l'esmentat senyor Ainaud hi ha­ gressiva en prò de la història de la vila de via presents el senyor Frédéric Mares, el Queralbs i del seu terme, des dels fets senyor Aliaga, en representació de la Caixa mes rellevants a la vida humil del pastor de de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, les altes muntanyes.

383 Una mostra de marques de ramats, la me­ d'arribar molt lluny." tat del 25 de novembre de 1978, de l'Ordre dalla commemorativa, el finançament deis "El Vallès ha estât i és una comarca del 28 d'octubre anterior incorporant ais actes, el número especial de la nostra re­ aixopluc de molts fills desconeixedors de Governs Civils els Patronats per a la millora vista i el desig de voler imprimir ben aviat la nostra llengua i cultura. La seva gent, de les cases rurals, pef tal d'elevar les con- un llibre a base de col.laboracions, ben il.lus­ fervent a la terra que trepitja, vol que tothom dicions de vida i d'habilitat dels estatges trât, sobre l'historia de Queralbs, segellava faci seus aquests trésors i per aixô, nosal- a pages. una exposició, potser la mes admirada de tot tres, els seus représentants, oferim aquesta Tais facilitats ja s'establiren pel Reial l'any. guspira a la Verge de Montserrat i li dema- Décret de 2 de juny de 1977, pero com que nem que els nostres anhels i les nostres la cosa depenia del Ministerio de la Vivienda, espérances pugin esdevenir, un dia no molt Tañada a Madrid era indefugible per a totes X° Renovació de la Rama de la Llengua llunyà, la mes palpable realitat." les gestions. Ara prácticament entrará dins Catalana El Pare Abat, dom Cassià M. Just, va Támbit de les nostres funcions autonòmi- gossar l'homilia destacant el significat de la ques i tot plegat sera mes factible ais nostres Per desena vegada, els excursionistes diada. Ens va donar a entendre que en pagesos nécessitais. d'arreu de Catalunya varen anar a Montser­ aquests moments, on tantes coses es volen Cal, dones, estudiar i demanar les sub- rat amb motiu de la Renovació anual de la canviar, en uns moments en que sembla vencions, avanços i préstecs que s'ofereixen Flama de la Llengua Catalana que crema que el diàleg és acceptât, les opinions escol- per reparar, millorar i construir estatges ru­ amb continuîtat des d'aquell any que vàrem tades, els suggeriements estudiats, solament rals, la qual cosa poden fer no tan sois commemorar el centenari del naixement del una cosa ha de restar immutable, una cosa els propietaris i els Ajuntaments, sino també mestre Pompeu Fabra. La idea la va tenir el solament ens pot mantenir units: la nostra els llogaters i arrendataris. nostre consoci Joan Costa i la fèu extensiva llengua. L'hem de continuar vetllant, car Els nostres excursionistes, en les seves a totes les entitats excursionistes en un ès l'ûnica cosa que no pot ser motiu de converses amb els habitants d'aquelles cases autèntic esperit de germanor. discussio i ha d'agermanar a tots els que rurals que vegin necessitades de millora, te­ L'organització dels actes d'enguany ha vivim a Catalunya. ñen el deure moral de fer-los avinent el que recaigut en les entitats excursionistes de la Acabada la missa, s'encenguè la llàntia de hem referit, tot oferint-los la seva ajuda comarca del Vallès. Doize entitats d'aquesta les voltes de l'atri, enmig d'una muniô orientadora." comarca varen coordinar esforços per por­ d'excursionistes i de senyeres "flamejant". tar a terme un programa mal élaborât. Després es cantaren cançons allusives i com El dia 22 de febrer, en cadascuna de les que el dia fou primaveral, una bona part poblacions participants, es van encendre les de la diada, a la plaça del monestir, varen mmiiiimiFin respectives fiâmes que el dissabte dia 24 tenir Hoc els parlaments i l'audiciô de sar­ es reuniren a Collbató. El diumenge inicia- danes a carrée de la Cobla Jovenivola de ren a peu la pujada cap al monestir. També Sabadell. a l'entorn de l'ermita de Sant Miquel hi hagué Hi assistiren représentât el Centre el un campament, amb el foc de camp de cos- Président Puntis i la seva muller, acompa- tum. Totes les fiâmes foren unificades en nyats per nombres de la Junta Directiva una sola torxa i aquesta, solemnement, va i altres consocis. entrar a la Basilica moments abans de les onze del mati. Acompanyava la torxa una bandera cata­ Ajudem la pagesia lana, portada per excursionistes de pro. En el transcurs de la missa conventual, féu Vam rebre del conegut advocat Rafael l'oferiment en nom de totes les entitats Cardona unes notes que, per l'interés cert Eulalia Purti, de Sant Celoni, qui digue: que ofereixen, ens plau de ressenyar tot Österreichischer Alpenklub "De molt antic ens ve el do de la paraula seguit. i és per a cada poble el mes preuat trésor, "Els excursionistes sempre estarem en Ampliant la noticia del 1r. Centenari de car és quelcom de propi i de genui. La nostra deute amb els nostres pagesos de Taita l'Osterreichischer Alpenklub, cal remarcar llengua ha estât assetjada, fuetejada per es- muntanya i dels llocs mes apartats, ja que Tedició d'un segell commemoratiu d'Otto tranys que Than volguda anorrear i han ells son el nostre refugi i els punts de con­ Zeiller i d'Alfred Nefe. prêtés ensenyar-nos un altre llenguatge, tacte imprescindibles per a la perfecció de En aquest segell figura el refugi de TAr- però les dones y els homes, que amb ella l'esforc muntanyenc, que és el nostre prin­ xiduc Johann emmarcat a l'Adlersruhe ens hem fet amies, hem tingut prou coratge cipal objectiu. (3.454 m), al Grossglockner, propietat per mantenir el caliu que li ha donat vida Per a valorar-ne la contribució n'hi hauria d'aquest Club. i que la farà perdurable." prou de comparar-la amb el cost economic La tirada d'aquest exemplar ha estât de "Els excursionistes, delerosos sempre de que cal per construir i sostenir els refugis 3.350.000 unitats que han sortit amb un valor la recerca i del conreu del que és nostre, i xalets excursionistes. Els nostres pagesos, de Sch. 1,50. escenen, any rera any, i ja en fa 10, un amb tota generositat i ben sovint, han rea- foc per saber que una mateixa parla ens litzat, dones, una missió equivalent. L. Belvis continua unint. Si bé enguany s'ha avivât I avui volem correspondre-hi animant-los amb noves teies, no podem trair el nostre perqué s'aprofitin de qualsevol avantatge esperit de superació i de fer les coses ben economic que els sigui brindat, com dona fêtes. Un llarg carni se'ns ha obert i hem a entreveure la publicació, al Butlletí de TEs-

384 Vies d'escalada noves

45rjK \ 7 \ \ / 4S m m: \ w :N \ I Ó R4 \ as m I J crònica alpina Reunió possiWt-^***l V \ l ¿ R3 \ 5Öm I l-Iv- jiedre «rmellós 1 [p- Reunió a cura de Ricard Vila \ \ possible „F\ llJ: lr~

;1 » Reunió possible Pre-Pirineu IV-/

Rig/os IV."'

Javier Alonso, Guillermo Bergareche i Ta- \ 40 m mayo han realitzat en un sol día la via \ Vt-? Rabada-Navarro al Fire. Bergareche i Alda \ ••' PEDRAFORCA : Pollego inf. \ V- ; cara S. ma efectuaren la via Carnavalada al Mallo \ ;•• Via dels Provencals Pisón sense estreps i la cinquena ascenció \ per Charmetant iLicnaine. V l'abs. el 4-10-78 de la via Luís Villar al Fire. \ MD, 4 n. \ e \ I Sierra de Te/era

Primera ascenció a la cara N. del pie de Zarambucho per J.P. Barokas, R. Despiau i M. Fabro, el 15 de juliol de 1978. Serra d'Aubenc van recórrer les vies Franco-Española i Bru­ Primera ascensió d'una via de 700 m a la jas, al Tozal del Mallo, sense utilizar estreps, Cima Puerto Rico, el 15 de setembre de 1978 Jordi Giné i Isaac Melgosa del Centre en quatre i cinc hores en un mateix dia. per Jordi Vidal i José Murciano (via Jámi­ Excursionista de Lleida varen obrir una nova La mateixa encordada va fer la primera la, MD-10h-MD). Eis mateixos escaladors via el 24 de juny de 1978 sobre l'esperò nacional al Diedre del 73, obert per F. To­ van obrir una altra via entre la Punta Plana del tossal Coscollet (Serra d'Aubenc). La via mas i la segona al Trident de Gallinero. i la Cima Puerto Rico, via de les arestes, és directa sobre una paret de 650 m amb Jordí Vidal i José Murciano han fet la el 14 de setembre de 1978 (500m-D-7h). una dificultat d'MD i els primers ascensio­ segona ascenció de la via de l'esperò de La tercera via oberta per Murciano i Vidal nistas hi esmercaren 10 h. la Fraucata juntament amb dues cordades de és la de la Punta Plana, el 16 de setembre Pamplona (28 de maig de 19781. de 1978 (directa N. 300m-MD-4h). Pirineu A Gallinero, J. Escanero i J. Vallès han obert, el 2 de juny passat, una via en el Trident, entre la del 76 i l'esperò del "Pin- Pedraforca temps". La via s'anomena "Diedro de las El passat 18 de juny, Enric Mils, Oriol Avalanchas" (200 m-MDI. S'ha obert una via nova a la cara S. del Masso i Ferran Garrido (AGRUEC) van obrir Pollegó inferior anomenada via dels Proven­ una via nova sobre l'esperò W. del Gra de cals. (4h-MD) Primera ascensió, el 4 d'octu- Fajol Inferior. La via té una longitud de Sant Gervàs bre passat, per Charmetant i Lichaire. Iti­ 130 m, amb una dificultad AD. nerari molt ferm sobre plaques compactes. Maryse i René Laffranque han obert un nou itinerari a la cara S. del Pie de Sant Vali d'Ordesa Cugat. Via batejada amb el nom d'EB, va per la part dreta de la paret. (10h-MD) Guillermo Bergareche ¡ Javier Alonso

385 El Penyal d'Ifac a Calp (la Marina Baixa). Vies de la parer SE: 1. Via de/s sa/en- dans (D): 2. Dièdre U.B.S.A. (MDI; 3. Via Gômez (MD +1; 4. Via de les Herbes Magi­ ques (MD-Azl; 5. Via Gallego-Anglada (MD +1.

Arieja

Primera ascencio d'una via a la cara S. de la Dent de Mede o Dent d'Aubet, el 2 d'agost de 1977, per Louis Audoubert i C. Vidal.

Amirges

Al Pic d'Amitges, Daniel Drouot, Michel Fabbro i Jean Claude-Pons han obert una via nova el 19 de novembre de 1978 (D-130m). El 28 de setembre darrer Yves Fortier i Jean Pierre Narbonne n'hi obriren una altra sobre l'esperò que ells han batejat Petit Capucin de Bassiero (MDI.

Sesques

Primera ascenció d'un esperó que puja a la cota 2.282 m al pie de Serous (2.371), el 24 de setembre de 1978, per Gerard De- A la cara SE. del Puigcampana (Vali de L'ascensió va ser realitzada totalment a l'estil bayle i Martin Lerm (350m-D-4h). Finestrat) s'ha obert la via Elegant, sobre alpi. l'esperò E. (29 d'octubre de 1978). L'obri- ren Pep Camarena, Kanko Martinez i Ignasi Midi d'Ossau Hernández. (350m-D+-4h) MonrMc. Kinley (6.134 mts.i

El passât mes de setembre, Boulan, Cas- Scott Johnston ha realitzat en solitari una teran, Lasalle i Munsch van fer una comb- vía nova al Me. Kinley. Aquest nou itinera­ 'binació d'itineraris hatajada amb el nom ri transcorre a la part esquerra de la via Me. de "Triple-directa" a la punta Jean Santé. "Expecición Groenlandia-78" Clod's, a la cara S.W. La nova via té en total R. Munsch ha fet en solitari durant l'es- uns 1.500 metres, deis quals un miler, a tra­ tiu de 1978 les vies següents: Desploms, Un grup de sis socis de l'Esquí Club Al­ vés d'un couloir d'una inclinado aproximada a la Jean Santé, Joly i Super Jolly i la SE. pino de Gijón (Astúries), va realitzar una de 50°, la majoria en gel. Per realitzar aquest Tamayo i Javier Alonso van fer el Pilar estada en terres groenlandeses. Van instal­ difícil tram va esmercar set hores d'escalada de l'Embarradera, amb 5 hores, només amb lar el camp base a 12 m sobre el nivell efectiva. Un cop superat, s'assoleix el cim de cinc estreps en tota la via. del mar al fiord de Quirgorssueq. Hi van l'Archdeacons Tower, i ja des d'aqui cal se­ fer ascensions a 35 cims, de les quais guir la carena que condueix dalt del cim del tretze primeres absolutes batejades amb Me. Kinley. Vinhamala noms com ara Asturias, Jovellanos, Menén- dez Pidal, etc., etc. El grup estava format El Couloir de Gaube ha estât seguit el per: G: Suárez, P. García, A. Alvarez, J. Yosemite juliol passât per R. Munsch que hi va fer, Bousoño, L.A. Ruíz i F. Mejica. tôt sol, un horari excellent. Havent sortit Ressenyem a continuaci la important a les cinc de les Oulettes, a dos quarts activitat duta a terme per un grup de piri- de vuit ja era el cim. America del Nord neistes. Cara N. del Half Dome, per G. Battaia; via Nose al Capitan, per D. Julien Mont Hunringron (3.473 mrs. I Alaska i R. Munsch; pillier E. del Capitan i pillier La Marina Baixa E. del Midle Cathedral, per Julien Munsch De l'1 al 6 de juliol passât, es va realitzar i Ch. Multinu; via Chouinard a la cara N. Dues vies noves han estât obertes a la pa- una via nova a la cara nord del Mt. Hunting­ del Sentinel Rock, per Julien, Munsch, ret S. del Penyal d'lfac. La primera, oberta ton. L'escalada, totalment en gel, ha estât Multini i Chancel i pillier centrai de Frenzy el 16 1 17 de maig de 1978, és la via catalogada com VIo (E.D.). La cordada que per Julien i Munsch. "Gallego-Anglada", que té una longitud ha realitzat aquesta via era formada per de 300 m, amb una dificultat MD +. La sego- S. Me. Cartney i J. Roberts. El descens na és la via de les "Herbes Magiques, va ser realitzat seguint Taresta dels fran- oberta els dies 1 i 2 d'octubre per Pep Ca- cesos. L'escalada ha estât considerada pels marena i Kanko Martinez. Amb una longitud especialistes mes coneixedors de la zona de 300 m té una dificultad MD-A2. com la mes difícil de les realitzades fins ara.

386 Andes sió (primera solitaria) per la via Decamp- J.M.a Jauregui, X. Ugarte, J. Aranguren, Muller (oberta l'any 1977) de la cara nord G. Plazaola, K. Iturrespi, I. Larrañaga, M.A. Expedido Andorrana Cordillera Blanca-78 del Yurupaja Chico (6.121 m) en un horari de Saizar, A. González, G. Bikuña, S. Zubia, 4 hores. També va fer la primera en solitari J. Requête i Loli Larrañaga. Un grup de membres del Ski Club Soldeu de la cara oest del "nevado" Siula Chico format per M. Aleix, M. Barò J.L. Bellés, (6.080 m) per la via Muller (1977), en un J. Gallarde, C. Garcia, Naudi, P. Peidro i M. horari total d'ascensió i descens de 15 hores. Bascos al Chopicalqui Uringuen va realitzar la primera expedició andorrana a la Cordillera Blanca. L'objetiu Els biscains Quique de Pablos i Gentzane principal era l'Huandoy, però a causa deis Vies noves a la Cordillera Blanca (estiu 781 van assolir el Nevado Chopicalqui (6.400 m) perdis de l'ascensió hi van haver de renun­ Nevado Chacraraju Est (6.000 ml el darrer mes de setembre per la ruta normal. ciar i van fer el Pisco (5.800 m). Un cop canviat el camp base al peu de l'Huascaran, Nova via realitzada a la cara nord per van fer l'ascensió pel vessant de Musho. les cordades nord-americanes Richey-Blat- Illampu (6.362 mi hewick i Brewer-Zimmerman. Una expedició formada per A. Martin Escalades solitaries a la Cordillera Blanca Fonseca, R. Sola i A. Antoñanzas, deis Nevado Huandoy sud (6.160 m) Montañeros de Aragón, van realitzar l'estiu L'escalador Brewer va realitzar en solitari de 1978 una expedició a la regió de l'lllam- l'ascensió per les vies normals dels "neva­ Nova via, oberta per la cara N.E., per l'equip pu. El seu objectiu era l'aresta SE., encara dos" Huandoy nord (6.395), Artesonraju de pireneistes format per Heidi Ludi, R. verge, d'una dificultat MD, que van haver Munsch, D. Julien, R. Mizrani i F. Thomas, d'abandonar a la cota 6.240 m, després L'escalador Brewer va realitzar en solitari a les darreries del mes de maig. La via té d'haver-se portât ells tots sols tot el material l'ascenció per les vies normal deis "neva­ uns 1000 m de desnivell (rimaia a la cota fins al peu de l'aresta i d'efectuar un bi- dos" Huandoy nord (6.395 m), Artesonaju 5050). La catalogació global ha estât fixada vac a 6.150 m. Encara que tan sois els (6.025 m) i Huascaran sud (6.769 m). Mark en ED. amb pendents desde 55° fins a 75°. mancaven 120 m per al cim, les condicions Richey va assolir l'aresta nord de l'Arte- de la neu no foren favorables, les dificul­ sonraju. táis augmentaven i a l'aresta I'alcada es Nevado Pisco (5. 760 m) gunyava molt a poc a poc.

Novament Jaeger Aquest mateix grup ha obert una via directa nova a la cara sud. El desnivell de Fitz-Roy (3.440 mi Amb l'ajut de la companyia Air France la paret té uns 500 m, i els pendents son que el darrer estiu complia el 20è aniversari d'uns 60°. Potser la primera expedició realitzada l'any de vols al Perù, aquest alpinista francès 1979 ha estât la que ha intentât el piller va realitzar una excel.lent campanya d'alpi- SE. del Cerro Fitz-Roy. Els components nisme en solitari. Expedición Basca "Andes del Peru 78" de l'expedició van ser J.M. Anglada, J. Els "nevados" realitzats foren Taulliraju Pons, S. Pinazo, E. Civis, J. Cerda, E. (5.835 m) per la cara sud (600 m aprox.) Els components de l'expedició del Club Lluis, M.A. Gallego i I. Rodrigo. Després i l'aresta sud-est, en 8 hores; Abasraju Vasco del Camping, I. Barandiaran, J. M.a de transportar el material fins al camp base (5.750 m) 1." ascensió a la cara est d'uns Rodriguez, J. L. Conde, A. Cabezón, J. i d'equipar el trajéete fins al peu de Tesperó, 700 m, en 6 hores; el Santa Cruz (6,259 m), M.a Baradiaran i J. A. Fernandez, van des­ els expedicionaris temptejáren l'esperó SE. cara sud-est d'uns 900 m en 7 hores, i final- plegar una interessant activitat durant I'estiu i arribaren a l'anomenada "Silla" deis Ame- ment, el Chacraraju (6.000 m) primera ascen­ passat a la Cordillera Vilcabamba. ricans (2.800 m). D'aqui havien d'atacar di­ sió a la cara sud via directa en 6 hores. L'activitat fou: Cerro Incacheriaesa (4.900 rectement el cim, pero el fort vent caracteris- metres), cara NE. (PD) via normal. Cerro tic de la regió els obliga a baixar perqué ja no Goyre (5.060 m), cresta E. (PD), primera disposaven de més dies. 1. 3 ascensió en solitari de la directa sud de nacional, Salcantay (6.271 m), cara E., via I'Artesonraju dels Eslovens (MD), primera nacional i ter­ cera absoluta. Africa Primera ascensió de l'Artesonraju pel ves­ sant sud, (llacuna Paron), en solitari efectua­ Mont Kenia da per l'escalador francès M. Barrard. Expedició Basca del Club Pol-Pol (Bergara) Aquesta paret té una longitud d'uns 1000 m a la Cordillera Blanca Un grup base amb seu a Tolosa va rea­ i l'horari d'aquesta ascensió va ser de 7 hores litzar una excellent campanya al massis d'escalada efectiva. Un grup d'alpinistes bases del Club Pol- del Mont Kenia. L'activitat realitzada va ser Pol va realitzar una bona campanya andina la següent: P. Lenana (4.985 m), P. Thom­ a la Cordillera Blanca, on van ascendir els son (4.955 m), Mack Millan Peak (4.900 m), Més ascensions en solitari a la cordillera "nevados" Yanapocha Chico i Pisco durant Delamere Peak (4,940 m). Mei Huish (4.935 d'Huay-Huash el període d'aclimatació per assolir el dia metres) Coryndon Peak (4,910 m) i finalment 16 d'agost el Nevado Huascaran S. (6.678 la punta Batian per la via Standard, escalada El francès Y. Astier va fer la segona ascen­ metres). Els components eren; J.C. Barrena, catalogada com D. Sup.

387 Bpic de Garet Djenou IHoggar).

Ascensions al Mont Kénia 15.199 mi

Intensa activitat desplegada per la cordada V. Fayad ¡ P. Brettle, que a l'iníci de la temporada en aqüestes muntanyes ha as- cendit la vía original de la cara W. cata­ logada com MD. El couloir del Diamand tam bé ha estat escalat per la cordada A. Wieloc- howski i M. Savage. I. Alian i H. Howell han realitzat la segona ascensió a la vía Scott-Braithwaite, catalo­ gada con ED. Aquesta mateixa cordada ha realitzat també la primera ascensió a la cara NE. per una vía nova, també catalogada com ED-A2, vessant el Nelion (5.188 m). També els anglesos Jim Featheringham i Alan Petitt ha realitzat la tercera ascensió a la via Scott- Braithwaite, aixi com l'ascensió del Diamond couloir.

Atlas marroquí Iran ascensió va esmercar un temps total de 7 Una expedició madrilenya composta per hores 30 minuts d'escalada efectiva. La difí- G. Cuevas, J. Coloma, T. Galán, J. Vidal Muntanyes de l'Elburz cultat ha estat catalogada MD inf. en roca. i M. Cuevas realitzá una sortida lleugera a les Els trams de gel teñen una inclinació d'uns muntanyes de l'Atlas marroquí per Nadal de Dos alpinistes anglesos, I. Huggan i J. 60°. L'horari total entre la sortida i retorn 1978. Van realitzar l'actívitat a la regió del Haiste, han realitzat una nova ascensió a la al camp base ha estat de 37 hores. Toubkal, ja que no van poder arribar a l'Aioui via Alai-Rost de la cara N. de l'Alam Dos dies esmercá la cordada Bedmarik on hi havia massa neu. L'activitat fou Kuh (4.820 m). Per realitzar aquest itinerari J. Benes, la qual ha realitzat la directissima l'aresta mitjana del Tazarhart i l'esperó NW. van invertir tres jornades d'escalada, i aques­ a la cara NE. del Shakaur. La catalogació del Biguininoresene, d'uns 800 m, de d¡- ta ha estat al primera ascensió anglesa rea- de la via, MD. en roca i els trams sobre gel fícultat (D). litzada en aquesta difícil via. amb pendents de 60° i molts trams de 80°. Actualment aquesta bella paret granítica Posteriorment feren la travessia fins a té oberts sis itíneraris de gran catagoria: l'UdrenZom (7.154 m). Hoggar (Algeria) 1. Alai-Rost (1964) Cordada germano-ira­ La cordada formada per S. Talla, J. Ta- niana. 2. Via dels Francesos (1966).Corda­ llova i J. Krch va realitzar la ruta directa Quatre membres del Centre Excursionista da francesa. 3. Vies del gran Níxol (1973). a la cara NE. catalogada com D. ¡nf. amb de Lleida van realitzar una sortida lleugera, el Cordada polonesa. 4. Via de la Canal Central pendents de gel de 60°. El temps esmercat novembre passât, per terres d'Algeria amb (1971). Cordada polonesa. 5. Pillíer dels Po- en aquesta ascensió va ser de quatre dies. una activitat molt bona. Els components lonesos (1969). Cordada polonesa. 6. Via La cordada J. Ruzicka i V. Schwab va foren: J. Giner, G. Marin, I. Melgoa i J. Vi­ Gorter-Steinauer (1936). Cordada alemanya. realitzar en tres dies la quarta ascensió dal. Primer visitaren la zona de l'Atakor Fins avui es pot comprovar dones, la dedi­ al pillier del Francesos. La cínquena ascensió amb les segùents ascensions: Adriane, via cado de les cordades poloneses que hi han en aquesta via va ser realitzada en un Aulard-Vaucher; Hiaren, via Frison-Roche i fet tres vies ben dificils. temps de quatre dies per la cordada via Caseneuve Prange; Tesouilag S., via Aquesta está situada a uns 183 km de T. Skricka i K. Cidl. Cauderier-Vidal i via Billet-Kolmann; Te­ Teherán. Un cop a la població de Road- souilag N., via directa Blanchard; Clocher, barak, calen dos dies de marxa fins al camp via directissima Kolmann; Saouinam, via base. Kashmir Diedre N. i via Frison-Roche; lllamane, via esperò NE. (via Lleidatana, 1.* absolutal. Devachem 16.200 m) Posteriorment es traslladaren a la zona de Kindu-Kush la Garet Djenoun, i n'assoliren l'aresta N. Durant els darrers mesos de maig i juny, De tornada varen anar al massis del Djur- Koh-E-Shakaur (7.116 m) una expedició lleugera composta per cinc jura, al nord d'Alger; hi efectuàren ascen­ alpínistes anglesos va realitzar una estada sions al pic Régnier per l'esperò del Gran Un equip de 10 alpinistes txecs de la ciu- a la poc visitada regió del Kulu. Hi varen Gendarme, i a la paret dels Trous, pic Cou- tat de Brno, dirigits per Talla, han fet una asolir el cim de Devachem, per la cara NW, gane per ia cara S. bona campanya alpina a la vali afganesa de on obriren una vía nova catalogada com Snakaur. P. Bednarik va assolir en solitari MD. Al mateíx temps van fer la segona una via nova a la cara NW. En aquesta ascensió en aquest cim. Juntament amb

388 B dm Changabang (6.887 mi, Hima/aia de Garhwal).

aquesta ascensió, van realitzar un total de 10 Himalaia del Garhwal cims mes, entre els quais la difícil ascensió al Sentinella, en primera ascensió, catalo­ Trisull (7.144 m) gada com MD. Sup. Els components eren Graves, Thexton, B. Ingrams, M. Searle i Una expedició del Cos d'Enginyers de l'Ar M. Stead. Remarquem també l'aspecte eco­ mada Reial Británica hi ha realitzat la repe­ nomic d'aquesta zona: Testada d'un mes a tido de la ruta deis lugoslaus situada a la muntanya, amb els camàlics i Talimentació, cara W. tot plegat surt per unes 7.000 pessetes per El darrer 22 de juny, la cordada P. Gunson expedicionarí. i T. Quinn en va assolir el cim. Un dia mes fard la cordada Henry Day i Bílly Atherlon repetía Tascensíó. Karakòrum

Baìntha Brakk (l'Ogre) Changabang (6.887 mi

Una expedició japonesa va situar el camp Pel setembre passai una expedició anglo base a la cota 4.220 m per ascendir a TOgre. polonesa composta per V. Kurtyka, A. Me. La idea era de completar la via que ja havien Intyre, Zureck i J. Porter n'escala amb exit iniciat en una expedició anterior, realitzada l'esperò S. Aquesta nova via ha estat cata l'estiu de 1974. L'escalador T. Feruta i dos logada com ED Sup. A3. Per realitzar el membres més del grup van ascendir pel descens van utilítzar la via anglo-hindu. couloir situât entre la Baintha Brakk i el cim. Aquella expedició finalitzà amb la destruc- ció total del camp situât a peu del couloir. Pu mori (7.145 m) Everest (8.848 mi Aquest darrer estiu de 1978, novament, el couloir ha estât ascendit per tal d'arribar Una expedició italiana ha aconseguit, el Ampliant la noticia del nostre darrer núme­ després a la cara S. on s'inicià la unió darrer mes d'octubre, situar-hi cine homes. ro sobre Téxit aconseguit per l'expedició amb la via dels Anglesos que mena fins franco-alemanya, dirigida conjuntament per al coli situât ja a pocs metres del cim. P. Mazaud i el Dr. K. Herrligkoffer, eal Langtang Lirung (7.270m) remarcar que, a part les ascensions de Ma- zeaud, Afanassief, N. Jaegár i K. Diem- K2 També en aquest fructifer période post- berger. Rutkiewicz, de nacionallitat polone­ monsónic de 1978, una expedició japoneso- sa a estat la primera dona europea a ascen­ Per tercera vegada a la história el segon nepalesa ha aconseguit per primera vegada dir a TEverest. També l'altre ascensionis­ cim de la terra, el K2 ha estât ascendit Tascensíó en aquest cim. Aquest és un dels ta, Talemany H. Engl., des del coll S. va Si abans van ser els italians y els japonesos, darrerament oberts a les expedicions estran- assolir el cim sense oxigen. P. Mazeaud, ara han estât els americans, que ja anterior- geres i nepaleses. El cim va ser assolít per ais seus 49 anys, ha esdevingut el primer ment hi havien realitzat quatre temptatives. un escalador japonés ¡ un de nepalés." home que en aquesta edat assoleix un 8.000. L'expedició era composta per dotze escala- Sens dubte aquesta expedició ha estat un dors i quatre faguins d'altura, dirigits per éxit complet, en tots els aspectes. Whittaker. El cim ha estât assolit el darrer Mont Jannu (7. 735 mi mes de setembre, seguint una via nova que transcorre per l'aresta NE. per dues El darrer mes d'octubre una expedició Pamir rus cordades; dels quatre escaladors que les lleugera composta per quatre escaladors bri- componien très varen fer cim sense oxigen tánics (R. Baxter-Jones, B. Hall, R. Carring- Pie Lenin (7.135m) (L. Reichart, J. Wickwire i J. Roskelly; ton i A. Rouse) va ascendir amb éxit la l'altre era R. Ridgeway. cara E. d'aquest bell cim. El navarras D. Bidarrueta va assolir el pie Lenin per Tagost passat, al Pamir rus. Va anar tot sol fíns al camp base (3.600 m) BroadPeak (8.047mi Annapurna Principal (8.091 ml i es va integrar en una expedició del Club Alpí Belga. Van realitzar la vía Razdelnaía, Exit de Tespedició francesa: la cordada Per primer cop a la historia de l'Annapur- amb quatre bivacs a la cara N. del pie composta per G. Bettembourg i Y. Seig­ na, un equip completament femeni n'ha Lenin. neur, acompanyats per J. Fauchard, fins al assolit, el darrer 15d'octubre, el cim. L'equip camp base i per G. Sound, fins a la cota era dirigit per Blumm, de la Universität de 7.300 n'ha aconsseguit el cim principal se­ Berkeley (USA). Les tretze components En aquesta Crónica Alpina han collaborât: guint l'aresta W. Van efectuar dos bivacs van situar al cim les alpinistes I. Miller i V. J. Altadill, L. Be/vis, A. Martín, J. Vidal, de pujada i un a la baixada. Komarkova. M. i R. Lafranque, P. Camarena, J. Murcia­ no, J. M. Anglada, J. L. Belles, A. Bailan, I. Melgosa, J. M. " Rodríguez, R. Despiau, M. Cuevas, D. AloyiJ. Marti.

389 Muntanyes de /'Antártida M.a Rabella. Pag. 281-87. Treball de justi­ ficado de la figura de Jaume Vicens i Vi­ Expedido italiana "Svalbard '78" ves, el gran historiador, en uns moments clau de l'evolució recent de la nostra Uni­ Una expedido científico-alpinista orga­ versität i de la nostra cultura. Aportado geo­ nizada el darrer estiu, per la Sezzione di gráfica, la seva concepció ¡ la preocupació Torino del C.A.I., conjuntament amb l'Istitu­ per la geopolítica. to Geografico Polare di Civitanova Marche, formada poer P. Bellotti, Dr. M. Caligaris, L'AVENC. Revista d'hístória. Desembre Dr. G. Mainini, V. Rabagliati, Dr. Bruno 1978. El cinema a Catalunya (1896-1939). Baradino, Geometra; Prof. C. Boati, Dr. G. El cinema, espectacle popular del segle XX: Guidobon, Dr. C. Pedenovi, Prof. Maria An­ Félix Fanes. El cinema cátala primítiu: Mi- tonia Sironi, ha visitat l'illa Spitsbergen, on quel Porter Moix. El cinema durant la segona efectúa un extens reconeixement de la zona República (1931-36): Roma Gubern. Crono­ amb ascensions a difeients cims verges. logia, bibliografia, etc. 32 pág. L'expedició commemorava el 50 aniversari de l'històric voi en aqüestes ¡lies de l'aeronau PRESENCIA. N.° 522. Gener 1979. El cá­ "Italia". tala a l'Estatut. Antologia de textos "legis- latius" i un ampie dossier de tot el debat deis parlamentaris on es pot comprovar com Tus de la nostra llengua oficial és encara motiu de debat.

PICASSO I EL S SEGELLS. Vol. I—11. Oc- NOTA: Guia de lectura tubre 1978. Text: Rosa M." Subirana. D'in- terès als colleccionistes de segells i als Volem fer un aclariment sobre l'article del interessats en la pintura de Picasso. Han "Couloir Nord del Dru" de L Audoubert, produit obres de Picasso, les nacions se- que va aparéixer al número de desembre güents: Alt Volta, Maldives, Costa Rica, de 1978, en qué es va ometre el nom SANT JAUME DE FRONTANYA I L'AL­ URSS, Togo, Txecoslovàquia, Mali, Franca, del Servei General d'lnformacíó de Mun- TA VALL DE RIU MERLÉS. Autor: Ramon Xina, Mèxic, Cuba, Suècia, Polònia, Sene­ tanya, que va col-laborar a la traducció i Vinyeta. Col-leccio "Art i Paissatge"; Edito­ gal, Hongria, Burundi, Ruanda, Nacions aportado de rarticle per a la revista. rial Celblau, Torello, 1978. Descripció geo­ Unides i Espanya. gráfica i turistica d'una escollida zona del nostre país amb eis seus pobles, masove- PEIX. N.° 5. Desembre-Gener 1979. Viatge ries, esglésies, ermites, clima, rius, espais a comarques. Autor: M. del Montsant. Des­ vegetáis, etc. Una invitado a recórrer una cripció d'una excursió pel Baix Anoia i co- terra on encara és possible la vida tranquil-la. marca de l'Alt Penedès, amb una estada a Sant Magi de Brufaganya. LLANTO AZUL. Poesía mística. Autor: Fernando Ríelo 1978. Un autentíc tomb dins M. Montlleó la poesia clásica ¡ moderna. Extraordinaria Originalität on es poden admirar valors literaris i lingüistícs, fruit de la concepció estètica de l'autor.

LA COMARCA DEL RIPOLLES. Autor: Salvador Ginesta, VIII Premi "Sant Bernât 1972", éditât per l'Arxiu Biblíografic Excur­ sionista de la U.E.C., 1978. Descripció de la comarca i els seus límits. Hidrografía, poblament, comunícacions, vegetado, agri­ cultura, ramaderia, industria, minerais, la farga catalana, esports, poblacions, etc. Molt illustrât. Indispensable a l'excursionis- ta que vulgui recorrer la comarca ben docu­ mentât. 230 pagines.

REVISTA DE GIRONA. N.° 81 XXIV, 1978. La geografía vista per un historiador: Jaume Vicens Vives. Autor: Dolors Batallé i Josep

390 EN L'ALPINISME COM EN L'ESQUI TAMBÉ ELS PRIMERS

ESPORTS edelweiss

• ELS MILLORS MATERIALS, TANT NACIONALS COM ESTRANGERS. • ASSESORAMENT TÈCNIC ESPECIALITZAT. • INFORMACIÓ ALPINA. • PROJECCIONS D'ALPINISME INTERNACIONAL • CICLES I CONFERENCIES SOBRE L'ALPINISME. • INFORMACIÓ SOBRE MASSISSOS EXTRAEUROPEUS. • GUIES, LLIBRES I REVISTES ESPECIALITZADES. • INFORMACIÓ I RESERVA DE PLACES A TREKKINGS INTERNACIÓNALS. • INFORMACIÓ SOBRE CICLES I CURSETS ORGANITZATS PER LES ENTITATS EXCURSIONISTES I L'ESCOLA CATALANA D'ALTA MUNTANYA.

• CONDICIONS ESPECIALS PER A L'EQUIPAMENT D'EXPEDICIONS Tôt a/xô i mes ho trobareu a

GRAN VIA, 527

Telèfon 254 83 00 PARKING Barcelona-11 GRATUIT

En les vostres sortides internacionals feu com a l'Expedició INTI-WATA: utilitzeu el servei de moneda estrangera del Banc Occidental Com a entitat delegada del Banc d'Espanya, tenim a la vostra disposició els bitllets i divises necessaris, dins de les normes vigents, per als vostres desplaçaments i transaccions exteriors.

L'HOSPITALET BARCELONA LLEIDA c/. Font, 73 Ronda de la Universität,'35 Av. General Mola, 21 Tel. 249 48 67 Telefon 93 / 301 16 00 Tel. 973 - 23 79 47 TARRAGONA FIGUERES Av. Conde de Vallellano, 113 Sant Pau, 3 Tel. 977 - 21 80 50 Tel. 972 - 50 50 04 Ag. n.° 1 (Sant Salvador) GRANOLLERS Av. St. Salvador, 132 Plaça Barangué, 4 SANT SALVADOR (Tarragona) Tel. 93 - 870 03 66 BANC OCCIDENTAL Patrocinador de les Expedícions: HIRCA 76 - Ase. al Nev. ARTESONRAJU (6025 mts.) Cordillera BLANCA PAISOS CATALANS - 77 Ase. a l'M-7 (6.284 mts.) HINDU-KUSH INTI-WATA 78 - Ase. al YURUPAJA SUD (6.515 mts.) Cordillera HUAY-HUASH Manufacturas Cobra, S. A. Sepulveda, 66 - Tel. 325 34 93 - Barcelona 15 RECORDEU! NOMES A... C/. CANUDA, 26 - Teléfonos 318 45 00 - 318 44 34 Camping SENTERADA situat a 800 m. sobre el nivell del mar PALLARS JUSSÀ (Lleida)

EL PONT DE SUERT

)GERRI INAUGURACIO: 'LA POBLA DE SEGUR 1' de Juliol 1979

A BENAVARRI SOCIS DEL CENTRE PREUS ESPECIALS

Informació: Tel. 200 06 82

A BARCELONA 210 Kms.

les f amilies i els joves, a la muntanya i al mar amb les tendes de la^enda

També ens trobareu a. VIA LAIETANA. 118 TELS 3182238-3170496 Placa Eivissa. 6 Casanova. 8 La Palma. 3 BARCELONA-9 Tel 229 01 80 Tel 874 26 63 Tel 22 05 32 SABA BARCELONA-32 MANRESA LLEIDA J gratu'it • a 30metre> zaixa De pensions P€R A LA VGLU5SA i D'€ST4LViS

de Catalunya i Balean En les hores de lleure de l'estiu, l'home d'avui, esportista i actiu, presumeix de la seva elegancia habitual, encara mes escaient am els colors que entonen amb els de la naturalesa en aquesta época.