DOCSLIB.ORG

Books and Reading Year News Eva Muñoz

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Books and Reading Year News Eva Muñoz Books and Reading Year News Eva Muñoz FEBRUARY 01.02.05 A call to read and travel Travel and adventure books are protagonists of the exhibition ‘Looking at the World’, organised by Círculo de Lectores and RBA, and which can be seen until 27th February at the cultural centre of the Círculo de Lectores Foundation. The exhibition, inaugurated by the Managing Director of Círculo de Lectores, Fernando Carro, and the Managing Director of RBA, Oriol Castanys, is a call to read and travel, to travel and read. It consists of a selection of images from four photographic books related with travel ―Rostros del mundo, Lejana África, El mundo en imágenes and Desiertos― and a section of classical and contemporary titles of this genre. The books, enclosed in showcases like the treasures that they undoubtedly are, seem to establish an ongoing dialogue with the surrounding large scale photographs. As Jacinto Antón writes, “does not the portrait of Russian countrymen featuring Tolstoy’s former coachman powerfully suggest a stage in the mission of Michael Strogoff? Does not the native from Micronesia showing off fish as an ornament recall an image from Stevenson? Could anyone overlook the troubling close up of the African warrior with bloodshot eyes as a reference to Conrad?” “The history of mankind could not be understood without travel, without this compulsion that makes us go further,” stated the journalist and traveller Xavier Moret in the presentation of the exhibition. “If we look back in history, we find Ulysses and Marco Polo ―one fictional character and another real―, two great examples of literature based on travel.” A Books and Reading Year that commemorates the 400 years of the publication of Don Quixote, “a major road movie that illustrates with humour and great style the misadventures and adventures of a traveller when following new paths,” could not be complete without an exhibition devoted to travel, “an exhibition where, through the lure of beautiful photographs and books, we can become both spectators and accomplices in the discovery of other worlds.” 02.02.05 The exhibition reviews the aesthetic, the language, the influences and the work of the two Majorcan poets The “modernism” of Alcover and Costa Llobera in an exhibition The two brought decisive elements to modernise Catalan literature and their literary trajectories were parallel. The Majorcan poets Joan Alcover and Miquel Costa i Llobera were two influential intellectuals during the period of the Catalan movement of the Renaixença, and the exhibition that can be visited at the Palau Moja emphasises their importance in the renewal of the aesthetic of the literary contest known as “Jocs Florals” and in the consolidation of literary Catalan language. Previously presented in Palma de Mallorca, the event, organised by the Institució de les Lletres Catalanes in collaboration with the Government of the Balearic Islands and the Institut d’Estudis Baleàrics, forms part of the Books and Reading Year and, after its exhibition in Barcelona, it will travel to other towns of Catalonia and the Balearic Islands. Curated by Professor Llorenç Soldevila, the exhibition seeks to break with “half a century of inertia and oblivion” regarding the two authors. It offers a parallel view of the training background of Alcover and Costa i Llobera, their relationship with the masters of the Renaixença, their early publications in Spanish and their decisive contributions to literary aesthetics as well as their participation in the 1st International Congress on the Catalan Language (1906). The two writers materialised their adoption of Catalan as their only language of literary creation with important poetry books: in 1906 Costa published Horaciones, “a work linked to the formulation of the literary movement known as Noucentisme,” and in 1909 Alcover released the work Cap al tard, “one of the major books of 20th century Catalan poetry.” The exhibition also highlights the influence that writers such as Tolstoy or Leopardi had on Alcover, and that of Manzoni or Carducci on the poetry of Costa i Llobera. The main object of the exhibition, which also features the Majorcan landscapes immortalised by the two poets, is to stress the prevalence of their work. 03.02.05 – 04.02.05 Under 40 The Books and Reading Year gives voice to a generation of writers who have entered the literary scene with strength The writers under 40, who on 3rd and 4th February met at Fort Pienc Library to talk about their own work and reflect with critics and readers, are the representatives of a generation forging ahead. In the words of the curator of the Books and Reading Year, Sergio Vila-Sanjuán, “since the emergence and consolidation of writers such as Quim Monzó and Miquel de Palol, there had not been in the field of fiction any other group of authors of such importance that had in common the stylistic aim, the gradual construction of a personal world and the degree of aesthetic commitment.” Thirteen authors were invited to this meeting on new trends in Catalan fiction entitled ‘Under 40’. On the first day it was possible to listen to Marc Romera (Barcelona, 1966), Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969), Neus Canyelles (Palma de Mallorca, 1966), Pere Guixà (Barcelona, 1973), Cristina Masanés (Manresa, 1965) and Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965). But what are the signs of identity of this generation of authors? For Professor Jordi Cerdà, coordinator of the meeting, these thirteen writers ―a choice that, as pointed out before, was agreed with critics and strictly guided by criteria of quality, far from publishing interests― represent the new trends of Catalan fiction. “They have in common certain melancholia (with exceptions ―pointed out Toni Sala. Or perhaps Mercè Rodoreda was more vital?) and a background of uneasiness in relation to the surrounding reality. Moreover, it is the first generation that has been brought up in a state of perfect bilingualism and that has not experienced the fight against the Francoist regime.” Or, as Cristina Masanés pointed out, “we have not known fascism but rather its generational effects: we grew up listening to stories of resistance but, at the same time, we saw how the same people who had fought clung to power in the 1980s and 1990s.” Jordi Cerdà stated that another feature of this generation “is the establishment of strong links between reality, autobiography and fiction.” But beyond the aforementioned common characteristics, there are well differentiated personalities. Thus, Marc Romera, poet and author of the story book Amanida d’animals (2004) and the novel Mala vida (2002), confirms himself as an author truly concerned with language. If his issues could bring him closer to authors in Spanish such as Loriga or Mañas, he insists that what interests him less are “youth issues” while of greater interest is the desire for style. Toni Sala, author of Crònica d’un professor de secundària (2002) or Rodalies (2004), his most recent novel, is an example of an author closely linked to reality, which in his narrative he asserts for its descriptive power, an aspect questioned in one of the roundtables, in which reference had been made to the “crisis of description”. “I write because I don’t like talking,” stated the Majorcan writer Neus Canyelles, author of the novel Cap d’Hornos (2003), who talked of literature as a “great defence” and salvation from the horrors of daily life. “I write to be free,” she concluded and she then praised silence in literature, the value of the unsaid, as important as what is said. Canyelles’ desire to break the frontiers between genres and the precision and wide scope of Guixà’s register were others of the topics dealt with. And as a colophon, Sánchez Piñol, author de Cold Skin (2003), revealed to the audience the secret reasons that led him to write a moral fable on a man exiled on an island and faced with unknown powers. “It was the result of an intellectual failure.” It was one alternative to his frustrated doctoral thesis on a tribe in Africa, explained this best-selling ―in the strictly literal sense― anthropologist of Catalan literature. The second day of the meeting was attended by Jordi Puntí (Manlleu, 1967), Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), Josep Ll. Badal (Ripollet, 1966), Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966), Francesc Serés (Saidí, 1972), Manel Zabala (Barcelona, 1968) and Jordi Cabré (Barcelona, 1974). It was a day characterised by a critical spirit and sense of humour (both so healthy). Discussion focused on tradition and the need to understand it and recognise oneself in it, but consecrated names were also questioned; on traditions and ballasts; on awards and grants and their virtue and evil; on criticism and critics. Let us take one thing at a time. Following his criticism of Josep Carner, who Alzamora considers a “mediocre poet”, the most recent Pla Award called for the right to dissidence, proof, moreover, of the health of a literature. “If Catalan literature is so fragile that it does not admit that one of its humblest representatives makes a negative criticism, we’re stuffed,” he said, while taking into account that each generation is responsible for “facing tradition, which means understanding it.” Let’s remember that when Alzamora had made this statement about Carner for which he was taken to task by some of the audience, he had a public position of importance in the world of books, and Empar Moliner wondered where these two things were compatible, the public position and the rather critical comment on Carner. In his turn, Puntí criticised “the policy of indiscriminate grants” which, according to him, has existed in the last twenty years in Catalonia. “Subsidising is not bad and it is a way of promoting culture that exists throughout Europe,” Alzamora replied.
Load more

Recommended publications
  • BERA, PREV., AMB EL DR. ANTONI Rubió I LLUCH. 1876-1922
    CORRESPONDENCIA DE Moss:EN MIQUEL COSTA I LLO · BERA, PREV., AMB EL DR. ANTONI RUBió I LLUCH. 1876-1922. NOTA PRELIMINAR A1ossen Miguel Costa. i Llobera havia de rebre en aquest Anuari 1m home­ natge que portés tata. la nostra admiració i devoció pels seus merits extraordinaris. El principal d' ells, per una publicació com la nostra essendalment sacerdotal. no és pas ser el! el nostre poeta classic per exce!lencia., el qui sabé més que ningú en quin secret tocom s' amagava la deixa del geni grec, sinó l' ha.ver agennanat mera­ vellosament aquesta perfecció hetlenica amb l'ideal pleníssim de la vida sacer­ dotal. Anhna espiritual per tots els quatre caires, sabia millor encara el vol immortal de l' esperit pel cel de la gracia sobrenatziral, que no pas el papalloneig del sentiment perles flors moridores de les grades humanes. La veritat cristiana, la virtut sacerdotal no era en el! poesía,. ni teoria, ni positura afectada de lo que en diuen inteUectuals, sinó 'iida real i positiva., intensificada en cada moment pe! concurs i el sacrifici de totes les seves energies. Vingué tm moment en que el sacerdot absorbí absolutament el literat. Així com abans havia deixat, amb gran admiració de tothom, la primogenitura de la seva noble casa., per anar-se'n a. Roma i fer-se sacerdot de !esucrist, així després va sentir la vocació de portair a l' alta.r com a ex-vot i presentalla la seva gloria literaria, que també el feia. pri.nwgenit entre nwlts germ.ans. Se'l veié defugir tota bui''.da aparenca.
    [Show full text]
  • Memòria Del Departament De Cultura 2005
    Memòria del Departament de Cultura 2005 Sumari sintètic Organigrama del Departament Conselleria Gabinet de la Consellera Secretaria General Secretaria General Direcció de Serveis Subdirecció General de Gestió Econòmica, Contractació i Patrimoni Subdirecció General de Recursos Humans i Organització Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya Assessoria Jurídica Gabinet Tècnic Direcció General del Patrimoni Cultural Direcció General del Patrimoni Cultural Subdirecció General del Patrimoni Cultural Àrea de Desenvolupament i Projecció Àrea de Difusió i Explotació Àrea de Planificació i Acció Territorial Àrea de Coneixement i Recerca Subdirecció General d’Arxius Àrea de Coordinació General d’Arxius Arxiu Nacional de Catalunya Museu d’Història de Catalunya Biblioteca de Catalunya Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Direcció General de Cooperació Cultural Direcció General de Cooperació Cultural Àrea de Biblioteques Àrea de Cooperació Cultural Entitat Autònoma de Difusió Cultural Institució de les Lletres Catalanes Teatre Nacional de Catalunya, SA Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Institut Català de les Indústries Culturals Institut Ramon Llull Altres Annex CONSELLERIA Conselleria Gabinet de la Consellera SECRETARIA GENERAL Assessoria Jurídica DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL Subdirecció General del Patrimoni Cultural Subdirecció General d’Arxius Índex Índex de quadres Índex de gràfics Memòria del Departament de Cultura 2005 Memòria del Departament de Cultura 2005 La Memòria del Departament de Cultura 2005 s’ha elaborat segons l’acord del Consell Tècnic del dia 5 de febrer de 1996 el qual estableix que a par- tir de l’any 1996 hi haurà una memòria única per al conjunt de tots els de- partaments i organismes de la Generalitat i que els departaments que vulguin completar-la únicament ho poden fer amb disquet informàtic o bé mitjançant un complement de memòria d’activitats confeccionat per autoedició.
    [Show full text]
  • Reenactment and Carnival
    Journal of Catalan Studies 2012 Rebuilding a culture, or raising the defences? Majorca and translation in the interwar period Richard Mansell University of Exeter The role of translation in building and rebuilding cultures is a well- researched theme in Translation Studies. Itamar Even-Zohar and Gideon Toury’s work on translation and the rebirth of Hebrew language and literature gave rise to two dominant research paradigms of Polysystem Studies and Descriptive Translation Studies, highlighting how translations form part of literary systems and affect their evolution and how translation can be used to provide new models in literary systems. In Catalan Studies, the role of translation, particularly in early twentieth-century Catalonia as part of the school of Noucentisme, is well documented too. Less attention has been paid to Majorca, however, despite the fact that the interwar period saw ‘una labor de traducció fins aleshores insòlita en les nostres lletres’ (Rosselló Bover 1997b: 316). Consequently, the aim of this article is two-fold: firstly to identify translation policy in early twentieth- century Majorca; and secondly to analyse the links between Majorcan and Catalan translation practice in order to determine whether Majorcan and Catalan translators can be defined as part of one cohesive movement or whether different strategies are at play. To do this I shall first identify the links between the politics and practice of cultural reconstruction in Catalonia and Majorca in the early twentieth century, analysing the translation and its function. In this context, I shall calibrate initially the number of translations in the main Majorcan literary publications. Thereafter, consideration will be given to the main authors translated and translators themselves, and this information will be compared to the contemporary discourse on translation identified previously.
    [Show full text]
  • Far Del Cap De Cala Figuera, Calvià, Mallorca, Joan
    S'Escbp Far del cap de Cala Figuera, Calvià, Mallorca, Joan ÓSCAR AGUILERA ANDREU PERIS JOAN MARÍ I MARTORELL AGUSTÍ P. AGUILÓ JOAN POMAR MIR JOAN MARÍ I VIDAL J. - E. CIRLOT FRANCESCA PONS RAQUEL RAMOS M. COSTA I LLOBERA FRANCESCA PUJOL REBASA TRINITAT FULLANA JEAN SERRA GASPAR SERVERA ALBERT HERRANZ LLUÍS SERVERA CARMEN SOLDADO INA TONI SINTES TONI TOMÀS N. LESCOP-BOESWILLWALD MATIES TUGORES MARÍA ROSA LLABRÉS IL·LUSTRACIONS: LLUÍS MAICAS PERE ADROVER JAUME MUNAR FRANCESC CALVET ALFONS NAVARRET ROSMARÍ DECKEL JORDI PÀMIAS JOAN S'Escbp Núm. 75, II època, III any Editor: S'Escbp associada cultural Director: Joan Fullana <joanfullana@terra. es> Consell de Redaccció: ÓSCAR AGUILERA 19 Rainelda Palerm AGUSTÍ P. AGUILÓ 26-28 12 Gaspar Servera J. - E. CIRLOT MIQUEL COSTA I LLOBERA 29 Miquel ]. Servera TRINITAT FULLANA 13 Magdalena Vidal ALBERT HERRANZ HAMMER 14-15 INA 23 Administració: N. LESCOP-BOESWILLWALD 30 S'Escbp MARIA ROSA LLABRÉS 20-22 LLUÍS MAICAS 6-7 JAUME MUNAR 11 Apartat de correus 332 ALFONS NAVARRET 18 0J181 Palmanova (Calvià) JORDI PÀMIAS 4-5 Telèfons: ANDREU PERIS 12 971 - 439209 JOAN POMAR MIR 7 971 - 693933 FRANCESCA PONS ORTEGA 8 Fax: FRANCESCA PUJOL FIGUERA 25 9ji - 734012 JEAN SERRA 31 <sesclop@hotmaíl.com> LLUÍS SERVERA SITJAR 16 TONI SINTES 23 Publicitat: MATIES TUGORES I GARAU 30 Il·lustracions: ^39 -954^3 PERE ADROVER 7 FRANCESC CALVET 23 Coberta: ROSMARÍ DECKEL 32 Joan JOAN 1 JOAN MARÍ I MARTORELL 18 Disseny: JOAN MARÍ I VTOAL 11 Joan Fullana RAQUEL RAMOS 28 Miquel ]. Servera REBASA 19 GASPAR SERVERA 15 Tractament d'imatges: CARMEN SOLDADO 16 J.
    [Show full text]
  • UC Berkeley GAIA Research Series
    UC Berkeley GAIA Research Series Title Multicultural Iberia: Language, Literature, and Music Permalink https://escholarship.org/uc/item/53p1j36j Journal Research Series, uciaspubs/research/103 Authors Dougherty, Dru Azevedo, Milton M. Publication Date 1999 Peer reviewed eScholarship.org Powered by the California Digital Library University of California Multicultural Iberia: Language, Literature, and Music Edited by Dru Dougherty and Milton M. Azevedo Description: Since medieval times, Catalonia has been a source of cultural expression that has ranged far beyond its present-day geographic borders. The uncommon diversity of its languages, literature in both Catalan and Spanish, and popular culture is studied in this volume by scholars from the United States and Spain who met in Berkeley in 1997 to celebrate the tenth anniversary of the Gaspar de Portola Catalonia Studies Program. The dialogue between Catalonia and the other regions of the Iberian Peninsula is both analyzed and continued in this collection of essays by outstanding specialists in linguistics, literature, musicology, digitized media, and cultural studies. RESEARCH SERIES / NUMBER 103 MULTICULTURAL IBERIA: LANGUAGE, LITERATURE, AND MUSIC Dru Dougherty and Milton M. Azevedo, Editors UNIVERSITY OF CALIFORNIA AT BERKELEY Library of Congress Cataloging-in-Publication Data Multicultural Iberia : language, literature, and music / Dru Dougherty and Milton M. Azevedo, editors. p. cm. — (Research series ; no. 103) Includes bibliographical references ISBNB 0-87725-003-0 1. Catalan philology. 2. Catalonia (Spain)—Civilization. I. Dougherty, Dru. II. Azevedo, Milton Mariano, 1942– . III. Series: Research series (University of California, Berkeley. International and Area Studies) ; no. 103. PC3802.M85 1999 449’.9—dc21 99-22188 CIP ©1999 by the Regents of the University of California CONTENTS Acknowledgments vii Introduction Dru Dougherty and Milton M.
    [Show full text]
  • A Thousand-Year-Old Language
    10 A thousand-year-old A language of the people, culture and government language The first known texts written in Catalan are fragments from the Ca- Les Homilies d’Organyà (12th talan version of the Forum Iudicum and the sermon Les Homilies century), the first known literary d’Organyà, both from the 12th century. Catalan expanded consider- text written in Catalan; it is ably as a language of creation and government (the Royal Chancel- preserved in the National Library lery) between the 13th and 16th centuries, at the time when the Cata- of Catalonia lan-Aragonese crown had spread its rule through the Mediterranean, to Sicily, Sardinia, Naples and even to Athens. Literary works of in- ternational importance during this period include those by Ramon Llull, contemporary of Dante, the four Cròniques, the work by Fran- cesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc and Tirant lo Blanc, considered the first modern novel in western litera- ture. The great legal texts of this period were also in Catalan, such as the Furs de València, the Costums de Tortosa, the Usatges and the Llibre del Consolat de Mar, a collection of sea trading laws which were in use throughout the Mediterranean until the 17th century. The close ties with Italy led to one of the first known translations of the Divine Comedy being made into Catalan by Andreu Febrer; and other great works of literature of the time were also translated into Catalan, such as the Decameron. Ramon Llull (Palma de Mallorca, Tirant lo Blanc, by Joanot Martorell Title page of Llibre del
    [Show full text]
  • Llengua Del Poble, La Cultura I L'administració Una Veu Pròpia I Mil·Lenària
    10 Una veu pròpia Llengua del poble, la cultura i l’Administració i mil·lenària Els primers textos escrits en català coneguts actualment són frag- ments de la versió catalana del Forum Iudicum i el sermonari Les Ho- Les Homilies d’Organyà (s. XII), milies d’Organyà, tots dos del segle XII. El català va tenir una consi- primer document literari català; derable expansió com a llengua de creació i de govern (Cancelleria es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya Reial) entre els segles XIII i XVI, temps en què la corona catalanoara- gonesa va estendre els seus dominis per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes. Entre les obres literàries de re- lleu universal d’aquest període es poden esmentar les de Ramon Llull, contemporani de Dant, les quatre Cròniques, les obres de Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc o el Tirant lo Blanc, considerada com la primera novel·la moderna de la literatura occidental. També són en català els grans textos legislatius d’aquest temps, com són els Furs de València, els Costums de Tortosa, els Usat- ges o el Llibre del Consolat de Mar, recull de lleis de comerç marítim que s’aplicaren a tota la Mediterrània fins al segle XVIII. La relació amb Itàlia comportà que una de les primeres traduccions conegudes de la Divina Comèdia fos la catalana d’Andreu Febrer i que també es traduïssin al català grans obres de la literatura del moment, com és el cas del Decameró. Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232-1316), primer gran escriptor en llengua catalana, és l’autor
    [Show full text]
  • Bibliografia General
    Bibliografia:Maquetación 1 5/3/09 12:19 Página 1099 BIBLIOGRAFIA ABADAL I DE VINYALS, Ramon D’ (1987): Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya. Barcelona, Edi- cions 62. ABELLAN, Joan (1984): “Allò que tal vegada s’esdevingué. La joventut d’un text”. Sd’O, 301, p. 159-160. ABELLÁN, José Luis (1997): El pacifismo de Juan Luis Vives. València, Ajuntament. ABELLÓ JUANPERE, Joan (1989): “Actitud d’Antoni Puigblanch enfront de la llengua catalana entre 1811 i 1832”, dins FER- RANDO, Antoni (ed.): Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986). Àrea 7. Història de la llengua. Valèn- cia, Institut de Filologia Valenciana. ABRAHAM, Xavier i ROSSELLÓ BOVER, Pere (ed.) (1999): Bartomeu Rosselló-Pòrcel: a la llum. Palma, Ajuntament. ABRAMS, D. Sam (1991): “Pròleg”, dins PARCERISAS, Francesc: Triomf del present. Barcelona, Columna. — (19941): “Interview with Jaume Cabré”. Catalan Writing, 12, p. 40-58. — (19942): Veure és sentir. Àlbum Ràfols-Casamada. Barcelona, Quaderns Crema / Fundació Eina. — (19943): “Marta Pessarrodona o la veu de la raó”, dins Marta Pessarrodona, escriptora del mes. Barcelona, Crònica d’Ensenyament / ILC. — (1999): “Pròleg”, dins FIOL, Bartomeu: Cròniques bàrbares. Obra poètica, 2. Barcelona, Proa. — (20011): “Pròleg”, dins SOLÀ, Lluís: De veu en veu: Obra poètica (1960-1999). Barcelona, Proa. — (20012): “Pròleg”, dins MARGARIT, Joan: Poesia amorosa completa, 1980-2000. Barcelona, Proa. — (2002): Poetes a la Residència d’Estudiants. Barcelona, Proa. — (20031): “Epíleg”, dins SOLÀ, Lluís: L’arbre constant: Obra poètica II (1994-2000). Barcelona, Proa. — (20032): “Pròleg”, dins MARGARIT, Joan: Trist qui mai no ha perdut per amor una casa. Barcelona, Proa.
    [Show full text]
  • Catalan, Language of Europe
    Catalan, language of Europe Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència Secretaria de Política Lingüística Disseny: Azcunce | Ventura Impressió: Dipòsit legal: Contents 4 Catalan, the language of thirteen million Europeans Origin, regions and population Knowledge of Catalan 8 A native, thousand year old voice Language of the people, culture and the Government The period of literary decadence The Renaissance and the recovery of the language The institutionalization of Catalan The dictatorship and the persecution of the language Towards normality 19 Catalan, a unique case in Europe 21 Catalan in the European Union Catalan is the ninth language of the European Union 25 Catalan in multilingual Spain 41% of the Spanish population live in regions with more than one official language 29% of the Spanish population live in regions where Catalan is an official language 29 Occitan, language of Val d’Aran Val d’Aran and Catalonia Occitan, the native and official language of Val d’Aran Val d’Aran, the only region of Occitania where the native language is recognized and official Catalan, the language of thirteen million Europeans Origin, regions and population he Catalan language, from the Romance languages group, was formed between the T 8th and 10th centuries on both sides of the Pyrenees, in the territories of the Caro- lingian Empire that formed the counties of the Spanish March. In the 12th and 13th cen- turies, it spread southwards and eastwards with the land conquests of the Catalan Ara- gonese Crown, and the linguistic border was established at the end of Jaume 1st’s reign.
    [Show full text]
  • Els Poetes De Llscola Hlallorquina En Els Jocs Floráis De Qirona
    8o [196] •• REVISTA HE GIRONA •» NL'M. 20^^ MAHC—AHEIL 2:JOI ^ f- DOSSIER Els poetes de llscola Hlallorquina en els Jocs Floráis de Qirona w a pLirticipació deis escriptors tu com a objectiu de j'expansió del projecte noucen- [nallorquins en els Jocs Flo­ cr tisca i, de Taltra, acollint i potenciant els poetes de ráis de Girona dibuixa la TEscola Mallorquína com a representants d'un terri- trajectória de les relacions tori i uns valors culturáis prou cobejats pels poetes existents entre un nucli 'Tí noucentistes per diversos motius {2}. concret de poetes catalans, La presencia mallorquína en els Jocs de Girona básicament els poetes nou- ta s'inicia el 1905 de la niá de Gabriel Alomar, centistes, encara que no guanyador del premí de la revista Stakariointchz, exclusivament, i els poetes amb un sonec de factura escultural, La quadriga. de l'Escola Mallorquína entre En un any en qué presideix el juracjoan Maragall, i la ^ 1905 i 1931-1933. Aqiiestes figura del niallorquí ja té les connotacions d'esquerrá i dates no es corresponen, evidentment, amb el període radical que el perseguirán sempre mes des de la sona­ nouceiídsta, pero sí que coincideixen amb Tépoca pre- da coiiferéncía de l'Ateneu Barcelonés, en la qual doniinant del niodel estétic de l'Escola a Mallorca, i en Alomar exposa la seva teoria d'£/ Futurismc (1904). la qual les relacions entre catalans i mallorquiíis cenen Aquest és, pero, un rnoment de transició per a la poe­ una major consistencia, cot i les desavinences estétiques sía catalana, el grup noucentista resta a Tespera de la que es deixen sentir també en el certamen poetic gironí.
    [Show full text]
  • P Ost-Prin T – a Vailab Le in H Ttp://W W W .Recercat.Cat Joan Estelrich I La Premsa Menorquina: Els Orígens De L'escriptor
    This is a post-print (final draft post-refeering) Published in final edited form as “Joan Estelrich i la premsa menorquina: els orígens de l’escriptor i de l’activista cultural”. En: Randa, núm. 74 (2015), p. 39-69. (Miscel·lània Josep Miguel Vidal Hernández ; 3) Joan Estelrich i la premsa menorquina: els orígens de l’escriptor i de l’activista cultural1 Sílvia Coll-Vinent (Universitat Ramon Llull) 1. El batxiller a Maó Nascut a Felanitx el 20 de gener de 1896, Joan Estelrich va viure del 1908 al 1914 a l’illa de Menorca, on el seu pare, guàrdia civil, havia estat destinat. Cursà els estudis de batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Maó, i obtingué el grau de batxiller el maig de 1914. De la natural predisposició del jove estudiant per les lletres en parlen els resultats, des d’una una matrícula d’honor en religió i llengua llatina al primer curs fins a l’excel·lent aconseguit en els exercicis finals de la “Sección de Letras”.2 A més a més, les inquietuds del batxiller s’expandien en les activitats diverses en què va participar en el marc de l’Acadèmia Mariana de Sant Estanislau de Maó, on a més d’obtenir-hi el novembre de 1911 un premi “por su notable aprovechamiento en las pláticas de catecismo”, s’exercitava en el teatre davant d’un públic nombrosíssim (prop d’un miler de persones, segons diu), per Available inAvailable http://www.recercat.cat – representar pastorals, peces còmiques, petites farses i entremesos, en català i, int ocasionalment, “en dialecte menorquí o maonès”.
    [Show full text]
  • Costa I Llobera I El Món Clàssic Greco-Llatí
    BSAL, 53 (1997), 457460 COSTA I LLOBERA I EL MÓN CLÀSSIC GRECO-LLATÍ BERNAT CIFRE Com a membre de la laula rodona organitzada per la Societat Arqueològica Lul·liana, a la seva sveu, el 20-V-1997, i cenyint-me al temps que se m'havia concedit, la meva intervenció hagué d'esser ràpida i sintètica. Heus-la aquí: Costa i Llobera (1854-1922), poeta mediterrani per naixença i inspiració, canta el mar rivetat de roques, platges i pins: és una visió paisatgíslico-romàntica. Quatre peces fonamentals en són mostra: "Damunt l'altura", "El Pi de Formenlor", "Temporal" i "Cala Gentil", versos plens de briu, lliçó emblemàtica per a l'Escola Mallorquina, Però també -i mercè a una bona formació humanística - el canta clàssicament: bé emprant mètriques clàssiques, bé evocant personatges i ambients grecs i romans. Els primers amb "La deixa del geni grec" (1900—1), i els segons amb les "Horacianes", l'obra seva més característica (1879-1906); i també per les peces romanes contingudes a "Líricas" (1899), Seguint cronologia, hem dc començar per aquestes. La jove embranzida (el poeta té 25 anys) de "Mi Musa" i l'oda "A Horaci". influïdes pròximament per les "Odi Barbare" de Carducci (1877) - que reconstruïen a Itàlia els metres clàssics- restava temporalment interrompuda per l'estada del nostre poela a la Ciulat Eterna (1885-1890), on es doctora en Teologia (Universitat Gregoriana) i rep l'ordenació sacerdotal. D'aquest període són tres obres mestres castellanes: "Ruinas", "En las catacumbas de Roma", i "Adiós a Italia", de les quals Miquel Dolç n'ha destacat la "romanítat", tant clàssica com cristiana.
    [Show full text]