Els Poetes De Llscola Hlallorquina En Els Jocs Floráis De Qirona

8o [196] •• REVISTA HE GIRONA •» NL'M. 20^^ MAHC—AHEIL 2:JOI ^ f- DOSSIER

Els poetes de llscola Hlallorquina en els Jocs Floráis de Qirona

w a pLirticipació deis escriptors tu com a objectiu de j'expansió del projecte noucen- [nallorquins en els Jocs Flo cr tisca i, de Taltra, acollint i potenciant els poetes de ráis de Girona dibuixa la TEscola Mallorquína com a representants d'un terri- trajectória de les relacions tori i uns valors culturáis prou cobejats pels poetes existents entre un nucli 'Tí noucentistes per diversos motius {2}. concret de poetes catalans, La presencia mallorquína en els Jocs de Girona básicament els poetes nou- ta s'inicia el 1905 de la niá de Gabriel Alomar, centistes, encara que no guanyador del premí de la revista Stakariointchz, exclusivament, i els poetes amb un sonec de factura escultural, La quadriga. de l'Escola Mallorquína entre En un any en qué presideix el juracjoan Maragall, i la ^ 1905 i 1931-1933. Aqiiestes figura del niallorquí ja té les connotacions d'esquerrá i dates no es corresponen, evidentment, amb el període radical que el perseguirán sempre mes des de la sona nouceiídsta, pero sí que coincideixen amb Tépoca pre- da coiiferéncía de l'Ateneu Barcelonés, en la qual doniinant del niodel estétic de l'Escola a Mallorca, i en Alomar exposa la seva teoria d'£/ Futurismc (1904). la qual les relacions entre catalans i mallorquiíis cenen Aquest és, pero, un rnoment de transició per a la poe una major consistencia, cot i les desavinences estétiques sía catalana, el grup noucentista resta a Tespera de la que es deixen sentir també en el certamen poetic gironí. seva consojidació definitiva i l'acostament a Mallorca tot just ha donat els primers fruits en el cicle de con Tomas Fortsza i Qabriel allomar ferencies de l'Ateneu i en les obres primerenques de Josep Carner (3). Les relacions entre els escripcors catalans i els mallorquitis han estat intenses des de la Renai- íilopem? Ribep. aiiquel Cosía i ¡¿lobera xen^a, i Girona no n'és cap excepció, coni ho demostra la participació de Tomás Quan la presencia deis mallorquins es Forteza i el guardó que obté amb el torni a destacar en Tedició de 1907, poema La Cariíat, en la primera edi- la situació i el marc de relacions ció del Certamen Literario convo- amb els poetes del Principat ha cat per TAsociación Literaria de canviat de manera substancial. Gerona el 1872 (1). Pero aqüestes L'arquitecte í poeta Rafael Masó relacions adquireixen una és un deis membres de la Coniís- importancia decisi\'a en Tevolució sió Organiczadora i el secretari poética catalana amb I'entrada en deis Jocs, que son presidíts per un escena de Josep Carner i el grup de altre gironí í destacat amic deis poetes gestat al seu entorn. En mallorquins, Joaquim Ruyra. Amb aquest cas Girona acomplirá la funció ells, Josep Carner i Prudenci Bertra- designada per partida doble, d'una banda Mana Antonia^ na son també membres destacats del

*-AJ DOSSIER •* *. REVISTA DE GiRONA •* NÚM. 20.-Í MAÜ^-ABUIL 2001 *• [197] Si

MiSJMÍMMMS^MMI^MÍ^MM^S^MMÍ^MMMM F 1 a 1 Q i n a

jurat qualificador, i els Jocs finalitzen de 1916 inicien el seu camí poétic com amb un ixsuitat triomfant per ais els darrers integrants de FEscola mallorquins: Lloren^ Riber obté la Mallorquina i participen en la festa Flor Natural, i potser com a gironina ñus al 1933. Cal afegir-hi, a deferencia a Bertrana tria a la seva mes, la presencia de Baltasar Samper, filia, Aurora, com a reina de la fcsta. que resulta premiat el 1918 i el 1919 Josep M. Tous i Maroto obté eJ pri ajiib lügimes de les seves composicions mer accéssit, Maria-Antónia Salva niusicals per a cani^o]rs. acumula dos premis mes i Miquel Ferra n'obté un alti'e (4). Aquest resultat Les cQnlradiccions revela Finterés que desperten els poete de aiiquel Ferrá mallorquins al Principat i, també, el moment d'ebullició nacional de la candidatura regionalista de La participació mes destacada deis mallorquins en la FEspurna (5) i la renovado generacional que repre festa de Girona és, sens dubte, la que ofereixen en qua- senta respecte ais niestres de FEscola (6), aquest grup litat de presidents del jurat Miquel Costa i Llobera de poetes que fora de Mallorca ofereix una imatge (1908) i Miquel S. Oliver (1913), amb els seus discursos compacta, encara que en realitat no és res mes que de circumstáncies, i Joan Alcover (1922) i Joan Estel- una aparen<;a sota la qual bullen importants diferen rich (1932), amb parlaments molt mes compromesos i cies de carácter ideológic, especialmcnt entre Miquel en el cas d'Alcover un tant punyenc i polémic, perqué Ferrá i Miquel Forteza, amb Lloren? Riber i Josep M. fa aflorar el malestar provocat per una pugna estética Tous i Maroto. que en els darrers aiiys havia enterbolit les relacions L'any segíient, Miquel Costa i Llobera, que inicia- entre els poetes continentals i els poetes insulars, va aleshores la seva davallada literaria, presideix la També respon a aquest nou ordre de relacions la darre- festa, i Gabriel Alomar resulta el guanyador de la Flor ra intervenció de Miquel Ferra en aquest certamen, el Natural amb sis sonets agrupats sota el títol genéric 1917, malgrat que els Jocs de Girona es continúen d"Epii^raiiiíiía (7). Al costat del parnassianisme alomaría celebrant fins al 1935, amb algunes interrupcions el 1908 és guardonat també un jove mallorquí estu- forcoses. L'actitud de Ferrá, aparejitment coiitradictória diant d'engijiyeria a Barcelona, Miquel Forteza i si tenim en compte que en les seves intervencions ante- Pinya. Amb aquest triomf s'estrena com a poeta, ja riors havia guanyat nombrosos premis amb compo.sició que no participa en cap altre certamen fins l'any de tota jnena (10), és indicativa del seu desconcert següent a Palma, ni publica el seu primer recull, davant d'aquesta situació, especialment incómoda per a L'Eítda, fins al 1919. La Garlando de sonets, guanyado- ell, que vivia a Barcelona, i també del canvi estratégic ra del premi Josep Berga i Boix, aplega deu composi- per part del grup de FEscola, que es replega sobre la cions que no foren recollides mai en volum peí seu seva proposta estética i inicia un deis seus períodes mes autor i deis quals en resta encara algún amb carácter combatius alkmyant-se cada vegada mes de la poesia de poema espars (8). catalana conrinental i potencíant els trets mes caracte- rístics de la poesía insular. La presencia deis poetes de FEscola sera una constant en els Jocs Floráis de Girona fins a Les valoracions fetes peí jove crític Joa- Fany 1917. En aquest any Miquel Ferra quim Folguera a propósit de la poesia de acumula fins a uou guardons, i esdevé FEscola Mallorquina (11), la desverte- el rnés premiat deis poetes mallor bi"ació del grup de Carner i les noves quins, junt amb Maria-Antónia Salva, tendéncics estétiques de la poesia Josep M. Tous i Maroto, Llorent; catalana continental, especialment les l^ber i Miquel Forteza, que obtenen primeres temptatives d'avantguarda, tres premis cadascun. Els altres poetes son alguns deis motius fonamentals illencs que resulten guanyadors ais d'aquest distanciament. Joaquím Fol Jocs de Girona son Bartojiieu Guasp i guera posa de manifest en el seu Ilibre Gelabert, Bartomeu Barceló Miquel i la dissociació de criteris estctics que Mn. Bartomeu Barceló (9), que a partir s'ha produit entre la poesia íiisular i la 82 [ii^y] *• REVISTA UE GHIONA -V NÚM. 2O> lVlAI^(;-ABIal iciZA •» *• DOSSIER

El5 3oe5 Floráis de Qirona

poesía continental, i ho ía, a mes, carre- Maragall tins a Costa i Llobera. i des gant obercament contra la proposca deis romántics anglesos i alemanys estética deis joves poetes mallorquins, fins ais simbolístes franceses i a evitant en tot moinent la desigiiació Rubén Darío, que tingué una d'Bscola Mallorquina i obviant en tot importancia singular en la poesía moment e! paper de Miquel Ferrá, mallorquina. 1, tanmateix, no satis- riionie decisiu en el preces de conso- fet amb la reivindicació reclama lidació de T Escola i e]i les relacions encara el paper necessari de la crítica entre catalans i mallorquins. La polémi i s'atreveíx a blasinar les tendéncíes ca desferniada per aqüestes declaracions poétiques deis mes joves: encara cueja el 1921, anib niotiu de la piiblicació d'un recull d'articles de Folguera a (...) abunden L-IS poetes que volen conscituir, no títol póstum (12) que és contestar per un altre cátala, una categoría, siiió una casta apare de la faiiiilia humana, Josep M. Junoy, des del diari insular E¡ Día (13), que i, desviant-se del reialnie on brollen els manantials de la inspi dirigía Joan Estelrích. rado poética, resulte]! incomprensibles, no tant per Tobscuri- L'escletxa oberta entre el niodei estétic defensac per tac (que alguns erigeixe]i en dogma) com per la inconsistencia. l'Escola Mallorquina i les noves formes deis poetes post- No és que no eiidevinem ô que volen dir-nos, sino que ens simbolistes i avantguardístes del Principat no és altra fan l'et'ecte de que no diueii res, o almenys res que en e) nos- cosa que la ]iatural evolució i/o substitució de niodels ere enteniment o en la nostra sensibilitac pugui trobar reflexe i estétícs que impei'en en qualsevol literatura o disciplina consonancia, Els poetes poden ésser can origináis com vulguin, artística, pero amb la particularitat que en el cas niallor- com incs origináis millor, mentre expressin quelcoin que ens quí la propia dinámica interna, i la situacjó de retard en interessi com a liomes; pero les rareses suggerides per la pruija el procés de consolidació nacional, produeix albora un d'un individualisnie desvincular del sentiment coMecciu no considerable retard en aquesta substitució de models ens fan ni Ired ni calor» (14). estétícs. El fet que en el cas de Catalunya aquesta evolu Aquest discurs, com el pronujiciat per Lloreni; ció es produeixí d'una manera aparcntnient natural per Riber a TAteneu, causa un impacte negatiu en els poe la desvertebi'ació del gnip carneria, agreuja encara mes tes catalans, tal com es desprén d'una carta de López- la situado deis mallorquins. sobre els quals recau el pes Picó a Caries Riba -que aleshores es troba a Alemanya— de les critiques deis nous poetes catalaiis, i també deis en qué li explica la situació amb tota mena de detalls; que es reciclen i inicien nous períodes d'investigació poética, com és cas de López-Picó. «Vedlada de Cosca i Llobera a l'Ateneu. Cal haver-hi estat per compendre l'absurdicac aclaparadora d'aquesca mena de £1 parlamcnf de Joan ñlcover festes. Només en Garcés es posa a co de discreció. Els aicres. des de Pere Rahola. que presidia, fins a Rubio i Lluc, que encara no sabeni quin paper tela, tots estigueren nial Se]ise aqüestes puntualítzacions resultaría un tatit pla<;:acs. Singulannenc moíisén RiLier, el qual arriba ais límits incomprensible el parlament de Joan Alcover a Gírona d'imperrinéncta a qué sois un retóric mallorquí poc arribar. el 1922, moment en qué la polémica esta mes viva El tal mossen corregí el sen parlament i Tamplia mentre els que mai i añora a la superficie en diverses alcres cricicaven, adaptant-hi una replica groilera a! ocasíons, com en la sessió necrológica comenrari just de Garcés apoiac en la cicació fol- dedicada a Costa í Llobera a l'Ateneu gueriana que tols coneixem i que molts com- Barcelonés i en el discurs del presi- partim. Figurcti-vos la tremolosa veu nasal dent deis jocs Floráis de 1922. Joan enyorant els déus d'uns pastorees mitologics Alcover no dubta a reivindicar els giônxant-se dannmt d'una hastiaca de mots patriarques de la Renaixenâ, pero sonors, i t'uhniniint anacentes contra la tampoc bo íli a l'hora de reclamar el pobreta poesía catalana, impocent si no paper decisiu de les generacions del tossin eU mallorquins! Sortosanient al final nou~cents. Així inicia una Marga llista V). [oan AltovLT, si ntés no, comprengué de poetes, deis quals cal mantenir viu que calía suaviczar una mica l'csquerperia el record, i que va des de Verdaguer i insular i llegi la poesía conjuncament dedicada DOSSIER JC *• REVÍSTA DE GlRONA >» Nl'iM. 20.S MAUC-ARUt]. ÔGI *-[li)t)l83

M^MMMÍS!IÍO3^[MMMíSiSÍMíSJM3^3S[MMES0SS El5 Jüci5 Floráis de üirona

al M.iragaU i aJ niossen Cosca amh niotiu de la VoJdria jo ampliar avui el tema, llavors tot just pubticació siniultania d'EnllA i de les Horacia- insinuar. Evidentment, la nostra literatura nes. No cree pero, després de llegir el dis- d'avui és fruít de la Catalunya d'avui i curs de TAlcover ais Jocs de Girona, que expresa senriments, inquietuds, estats men cinguem en ell el comprensiii amic que a táis de cacalans d'avui. Pero iiiiigú no em estones ens creiem tenír. I atxó que ell negará, perqué tothom pot fer l'observa- niateix es Craeix de vegades. Mira que Joan ció, que grans sectors de la nostra vida no enverar eii Riibé]i D;uío i blasmar de la Estelrich. han pres estat literari; que hi ha, en suma, noscra poesía actual" (15). un desequilibri entre el nostre fel licerari i el nostre fet social. El fet soda! pesa mes, té niés Encara que exisceix un nucli de poetes i coniplexitat, té mes interés, té mes volum, que el crítics catalans defensors de h proposta estética de fet literari. A Franca per exemple, la literatura és pro- l'Escola Mallorquina, coin Josep M. Capdevila, Junoy, ducce de l'instijit social. Tota la vida social francesa es tra- Carner, Sagarra i Bofill i Ferro, enere d'aJcres, en aquest dueix en liceramra; en aquest sentit no hi ha potser cap lite ratura tan conipletament nacio]iai coni la irancesa» (17) monient la direcció estética de la poesia catalana corre a carree de Caries I^ba, que jnancé senipre una actitud Tot seguic analitza el problema de la llengua i el estéticament recelosa envers el seu antecessor, Josep paper que haurien de teñir, al seu judici crític, els poe Carner, i també envers Miquel Ferrá, perqué ell i la tes i la literatura en la vida espiritual de la nació. resta de poetes de l'Escola representen a Mallorca tot D'algima iiiaiiera Estelrich está reclaniant la que podem alió que Carner i el seu grup represencen al Principat. considerar com una de les constants niés clares en la seva obra assagística, la intervenció de rinteMeccual £1 discurs de Hoan Estelrich com a capdavanter i guia de la massa social:

«Puresa en els nostres poetes, i grandesa en tots aquells des El president de corn deis Jocs de 1932, Joan Estel tináis a ésser conductors, suscitadors d'eiitusiasmes, dcsvet- rich, aleshores diputat de la Lliga per Girona, inicia el lladors de nobles passions jovenívoles. La nostra literatura, seu discerninient reprenent el discurs efectuat peí seu la nostra térra, neccssita sobretot exemples d'ánimes ávides niestre, Joan Alcover, deu anys abans, i recordant de grandesa. La grandesa de les grans animes pascalianes, també el de Costa i Llobera el 1908. El discurs difícilnient aconhortades, difícilnient coiitentadisses» (18). d'Estelrich és, sens dubte, un aven^ del seu Ilibre honienatge escrit durant l'any de commemoració del La idea messiánica del poeta —i de I'inteMectuaJ en centenari de la Reiiaixen^a, Fénix o l'esperil de ¡a general—, que teñen els modernistes perdura en el Renmxc)ii;a, i en el qual elabora la seva teoría de! res- temps, pero en el discurs d'Estelrich els valors exempii- sorgiment. Estelrich considera, coni el seu mestre, ficadors que han d'estendre els poetes entre el poblé, i que: :i''M. 20> TvSAEg-AIMÍtL 2001 •* f- DOSSIER

£la Jócs Floráis de Qirona

poeces mallorquins tnieix de vegades fins la integritat del mateix Alcover, fet que agreiija considerablement un niarc de relacioiis que ja és prou complicat assumint Li desincronització evident enere la sociecat catalana i la mallorquína, i qLie no se supera fins a la postguerra, quan les prioritats ideológiques imposa- des per una desitjada repi'esa cultural obliguen els uns i els akres a prescindir de les singularitats i a fer front comú davant del veritable enemic.

Isabel Grana es Ukcncinda cu fihlo^ia liisimtiicu i Mia^isicr en Ulcratiira caíalana.

Notes

(1) Aquesc ct'itaiiien ¿s coiisíderat com l'aiuecessor dds Jocs Floráis de Giroiia que cenen el seu inlci, pro- piameni, en l'ediaó de 1903. Aprofito l'aviaencesa per agmir a na Caniie Puiy b tramesa abundosa di,- materinl, aJxí com les infbmiacions que ni'h.i proporcional sobre nquests Jocs Flornis, serise les quaLs aquesc amele no lianria estat possible. (2) Veiêii Ja\iine Ault^t, Josvp Ciínwr i els IWIÎ'JÍÍ cid .WníavirMUíC. Barcelona: Curial; Publicacions de TAliadia de Moncserrac, 19^2. (3) Veyeu redició i el prólegdejaiinie Aukc jjosep Camer, LUlirís di' íoni-ií. Barcelona: CAinaí, 1191. (4) Els piiL'tiiL's [];uauyadori son una sene de SK cumposicions aplegade; sota el títol ¡l'Alirc h'i)\pi, de la qnal Llorenv' Ríber recollirá en voiinn exdusivanient el poema que du per citol .-lijííiriTi'iT/. Tres sonets de Tous i Morato, A mi •\[iii¡iir!¡ i Li ¡\riiui-ru rcniínlî. El poema Tdránr, de Miquel Eerrá, que passá a formar part del poeniari L; Rcí¡\á¡i (l'JI'J), ¡ per parí de Maria-Anttmia Salva TacL-éssii aJ prenii de l'Excm. Ajimumenc de tlirona amb 'J'cjdjij rír jiirríi'í i el prenii del Centre Moinl nnib D'ii/i pckymiiiif^í'. coiiipusició de qnatre poenies ticulats; Cji/ii, ¡klUm, FJ Dcícn i Jfnií.ilan. fruir del viaine a Terra Santa en compaoyi.i de Costa i Llobera, ejitre d'akres. Vegeti el voiuní corresponent ais Jurí Fhrals de Gimia. Atiy 1907, qiihil de safuiidum. Girona, [iiipremta Masó, l'JOS. (5) L'any 1907 els regionalistes mallorquins, influVts pyl trionif de Solidaritat Catalana, s'apleguen per pre sentar una única candidatura a l'Ajuntament de Palma, que duu el notii d"un poema de Joan Alcover, yEsfiimti. (6) Els anomenacs niescres de l'Escoln Mallorqnina son Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Miquel deis Sants Oliver i Gabriel Alomar (7) Tt>ti aquests sonecs: A la crai del a.'in- |sic|, i'i qumrf pn'ífuudh's Í/I'Í riicii SIVKV, LÍI coroiiii. ¡îihi i chihn, oriciil i iKddeiu i Cii/i.f]íiíiiJfii5, junt amb b coniposició premiada el 1905, passen a í'onnar part de l'únic recull poetic de Gabriel Alomar, La columna de foc (1911). Vegeu el volum delsjciífa Fhirals de Giroim. Cerianiaj de MCMVm. Girona: Impremca i Llibreria de Vda. i Fill dejosep FriuKjiiec i Sc^rra, I90'J. (8) Alîms d'aqucsts poenies han estat apletâts en un apendix per l'ere Knsselló Bover en l'edició de Miquel FoTteza, P¡ieíi\cs i luhiucaoin. üarcelonn: ¡'ublicacions de l'Abadia de Montserrat. Universitac de les liles baleatíi. i997. (9) La participació niés destacada de les tres és la de Mn. Bartoineu Líarceló. ¡ruanyador de ratcéssit a la Flor Natuiul el 1931 i de la Viola el 1933. (1(1) El 1911 obré tres premis el de D. Joaquini Coromina per VOrmi^ de ¡'mín'fii, el de rAjontainent de Girona per nna tradncció de Téophile Gaucier i el de Lajeivmuit Tmdiíioimliíía per una altra tradiicció d"AJt~red de Vigny. El 1913 resulta guanyador del premí de D. Bonaveniura Sabater per Vldddi de i'hon i el molí, un poema que conté tots els topics de TEscola .Mallorqtnna. i el !9lii obté el prenii de D. J. Valles i Pujáis amb la coneguda serie de sonets Spotíiiviiifii, en que mostra !es seves dots soneistes, al mes pur estil camena. (1 l)Vetíeu Joaquim Folguera, L'nivriticiti iiíiillíirii\iiih¡ dms Lx'f i\o\'cs ralon de la poi-sia eiU¡i!i\iia, Barcelona: Publicacions de iLa Reviscao, 1919, p. 41-43. (12)Joaquim Folgueni, Anúk-s. Barcelona; Publicacions de «La Revista", 1921. (13)Josep M. Jnnoy.JumjiiiíJi Pidûvn y la poesía wallurquiíia, a El Día de Mallorca. (18-H-1921). (1 4)Ji>an Alcover, Dí'ífiírs Pvesidciirial ei/ elíjocs Floráis de Ginma l'iuiy ¡922, dins Ohres Coinpleies. Barcelona: Reines deis Jocs Floráis de Glrona. Selecta, 1951, p. 307-311. Dedaltabaix, (l5)Carta de López Picó a Caries Riba, datada del 2 al 4 de novembre de 1922. Veêu EpislolariJ. Al Clara Montsalvatge (1920), López-Pkii-Cn/les Riba, (,Teum d'Osvald Con/cuiTy Barcelona: Barcino, 1976, p. 2(Jl-2lt2. María deis DolorsPrim (1921), (Id) Joan Estelrich, Disnirs del preiideiit. dins el volum corresponent deis Jocs Floráis a Girona. any 19.'\2, María Dalmau Vaiadía (1931) I (17)fti>í. p. 11-12. María Pía (1933) (18);/Jiíí. p. 17. DOSSIER •> •r-REVISTA DE GiRONA >* NÚM. 20S MAjit^-AiíRn 2001 *• [201] 85

¡MMIMiMMIi^iMMIiyilii^!^IM!yí!M £ls loes Floráis ds Ciirona

Sibliografia

Llibres JOCHS FLOBAIiS BERTIÍ-ANA, A. MaudricsJhis d 1935. Ed. Pórtic, Biiire- lona, 1973. CASACUtiEJiTA, M. i Rius, L. Eh Jocs Fhmh d'Oíoí (Í890-192Í). Editora de Bacet, Oloc, 1988. CASTELLANOS, J. Liícmtum, uidcs, dutats. Edicions 62, Barcelona, 1997. COSTA I FERNÁNDEZ, L. Hiítbrin de ¡a pmnsa a ¡a dutat de Giroíia {!787-l939). Col. de Monografies de riECnúm, 12, Girona, 1987. DIVERSOS AUTORS. El catahmisuw aimervador a Girona. Qiiaderns del Cercle, Girona, 1996. — El catalñuismc d'esquvrres. Quaderns del Cercle, Girona, 1997. FRADE]ÍJ\, J.M. «El vigatanisme en la transformado de les cradicions culturáis i polítiques de la Catalunya muntanyesa. 1865-1900i>, a iOuViíSA, M. Els arí^ens —Ja sab fenyora Tuyas que '& trscla de deis catalanisme conservador i «La veu del Montserrat», fer uns Jocks nous aqui k Girona? ¡878-1900. Eumo Editorial, Vic, 1985. —¡Ay¡,.. no m' en papli; darrera d' aques tas cosas, ]a setmanada del home no arriva -— Cnlínra uacional cu una societat dhndida. Patnoiisine i may complerta á casa;... ciíltma a Cnialunya (¡838-1868). Ed. Curial, Barce lona, 1992. Acudit publicat a la revista L'Ende/Toch, l'any 1902. FuLCARÁ ] Toií-ROELLA. M.D. Giroiia i el modenmme. Contrihudó a ¡a ¡lisidria deis íwihients polítiiO-ciiliiimls de! conwt!(íinicní de scíile. Col. de Monograñes de Articles publicáis a la Revista de Girona riEG, núm. 5, Girona, 1976. MAIÍ-FANY, J. L. La ailttira del catalanisme. Ed. Enipúries, CAMI'S, A. '.El modernisme al Grup de Girona: la Barcelona, 1995. recepció de Gabrielle d'Aniiunzio». Rei^ista de Giro MlJiACLE, J. Líí resíanradó deis Jocs Floráis. Ed. Ayma, na, núm. 170. 1995. Barcelona, 1960. DIVERSOS AUTORS. «Dossier. Prudenci Bertrana entre PALOL, M. de. Girona i Jo. Ed. Pórtic, Barcelona, 1972. dos aniversaris». Revista de Girona, núm, 154. 1992. PoBLET, J. M. Catalunya 1883-1913. Una panorámica •—«Dossier. El wagnerisnie. El wagnerisme a Girona and) el teaíre i els Jocs Floráis. Ed. Pórtic, Barcelona, dura]]t l'época niodernistai>. Re\'ista de Giixma, núm. 1970, 143. 1990. PuiGUERT, J. La Giroihi de la Restaurado. Girona, Í874- — «Dossier. La Revista de Gerona». Revista de Girona, 1923. Col. Quaderns d'História de Girona, Dipu núm. 75. 1976. tado i AjujKanient de Girona, Girona, 1995. — «Dossier. Palol i Bertrana, una aventura periodística RiQUER, COMAS, MOLAS. Histoña de la liícmtnra catala paraMela». Revista de Girona, núm. 112. 1985. na. Vol. Vn. Barcelona, 1986. MARQUES I PLANAC;UMÁ, J.M. «Estructures i niejitali- ViLA, P. La Renaixenca a Girona. Diputado de Girona, tats a l'església gironina, 1875-1900». Rei'ista de Girona, 1986. Girona, núm. 75. 1976. ViNYAS I COMAS, J. Memdries d'un ^livoní. Inipremta PLA 1 CARGOL, J. «Repercusión del romanticismo en Masó, Girona, 1932. Gerona». Revista de Girona, núm. 75. 1976. niHlSmmraHHÍímHHISKHISKHHraíSHfflHHíSmHiSH