DOCSLIB.ORG

Els Poetes De Llscola Hlallorquina En Els Jocs Floráis De Qirona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Poetes De Llscola Hlallorquina En Els Jocs Floráis De Qirona 8o [196] •• REVISTA HE GIRONA •» NL'M. 20^^ MAHC—AHEIL 2:JOI ^ f- DOSSIER Els poetes de llscola Hlallorquina en els Jocs Floráis de Qirona w a pLirticipació deis escriptors tu com a objectiu de j'expansió del projecte noucen- [nallorquins en els Jocs Flo­ cr tisca i, de Taltra, acollint i potenciant els poetes de ráis de Girona dibuixa la TEscola Mallorquína com a representants d'un terri- trajectória de les relacions tori i uns valors culturáis prou cobejats pels poetes existents entre un nucli 'Tí noucentistes per diversos motius {2}. concret de poetes catalans, La presencia mallorquína en els Jocs de Girona básicament els poetes nou- ta s'inicia el 1905 de la niá de Gabriel Alomar, centistes, encara que no guanyador del premí de la revista Stakariointchz, exclusivament, i els poetes amb un sonec de factura escultural, La quadriga. de l'Escola Mallorquína entre En un any en qué presideix el juracjoan Maragall, i la ^ 1905 i 1931-1933. Aqiiestes figura del niallorquí ja té les connotacions d'esquerrá i dates no es corresponen, evidentment, amb el període radical que el perseguirán sempre mes des de la sona­ nouceiídsta, pero sí que coincideixen amb Tépoca pre- da coiiferéncía de l'Ateneu Barcelonés, en la qual doniinant del niodel estétic de l'Escola a Mallorca, i en Alomar exposa la seva teoria d'£/ Futurismc (1904). la qual les relacions entre catalans i mallorquiíis cenen Aquest és, pero, un rnoment de transició per a la poe­ una major consistencia, cot i les desavinences estétiques sía catalana, el grup noucentista resta a Tespera de la que es deixen sentir també en el certamen poetic gironí. seva consojidació definitiva i l'acostament a Mallorca tot just ha donat els primers fruits en el cicle de con­ Tomas Fortsza i Qabriel allomar ferencies de l'Ateneu i en les obres primerenques de Josep Carner (3). Les relacions entre els escripcors catalans i els mallorquitis han estat intenses des de la Renai- íilopem? Ribep. aiiquel Cosía i ¡¿lobera xen^a, i Girona no n'és cap excepció, coni ho demostra la participació de Tomás Quan la presencia deis mallorquins es Forteza i el guardó que obté amb el torni a destacar en Tedició de 1907, poema La Cariíat, en la primera edi- la situació i el marc de relacions ció del Certamen Literario convo- amb els poetes del Principat ha cat per TAsociación Literaria de canviat de manera substancial. Gerona el 1872 (1). Pero aqüestes L'arquitecte í poeta Rafael Masó relacions adquireixen una és un deis membres de la Coniís- importancia decisi\'a en Tevolució sió Organiczadora i el secretari poética catalana amb I'entrada en deis Jocs, que son presidíts per un escena de Josep Carner i el grup de altre gironí í destacat amic deis poetes gestat al seu entorn. En mallorquins, Joaquim Ruyra. Amb aquest cas Girona acomplirá la funció ells, Josep Carner i Prudenci Bertra- designada per partida doble, d'una banda Mana Antonia^ na son també membres destacats del *-AJ DOSSIER •* *. REVISTA DE GiRONA •* NÚM. 20.-Í MAÜ^-ABUIL 2001 *• [197] Si MiSJMÍMMMS^MMI^MÍ^MM^S^MMÍ^MMMM F 1 a 1 Q i n a jurat qualificador, i els Jocs finalitzen de 1916 inicien el seu camí poétic com amb un ixsuitat triomfant per ais els darrers integrants de FEscola mallorquins: Lloren^ Riber obté la Mallorquina i participen en la festa Flor Natural, i potser com a gironina ñus al 1933. Cal afegir-hi, a deferencia a Bertrana tria a la seva mes, la presencia de Baltasar Samper, filia, Aurora, com a reina de la fcsta. que resulta premiat el 1918 i el 1919 Josep M. Tous i Maroto obté eJ pri­ ajiib lügimes de les seves composicions mer accéssit, Maria-Antónia Salva niusicals per a cani^o]rs. acumula dos premis mes i Miquel Ferra n'obté un alti'e (4). Aquest resultat Les cQnlradiccions revela Finterés que desperten els poete de aiiquel Ferrá mallorquins al Principat i, també, el moment d'ebullició nacional de la candidatura regionalista de La participació mes destacada deis mallorquins en la FEspurna (5) i la renovado generacional que repre­ festa de Girona és, sens dubte, la que ofereixen en qua- senta respecte ais niestres de FEscola (6), aquest grup litat de presidents del jurat Miquel Costa i Llobera de poetes que fora de Mallorca ofereix una imatge (1908) i Miquel S. Oliver (1913), amb els seus discursos compacta, encara que en realitat no és res mes que de circumstáncies, i Joan Alcover (1922) i Joan Estel- una aparen<;a sota la qual bullen importants diferen­ rich (1932), amb parlaments molt mes compromesos i cies de carácter ideológic, especialmcnt entre Miquel en el cas d'Alcover un tant punyenc i polémic, perqué Ferrá i Miquel Forteza, amb Lloren? Riber i Josep M. fa aflorar el malestar provocat per una pugna estética Tous i Maroto. que en els darrers aiiys havia enterbolit les relacions L'any segíient, Miquel Costa i Llobera, que inicia- entre els poetes continentals i els poetes insulars, va aleshores la seva davallada literaria, presideix la També respon a aquest nou ordre de relacions la darre- festa, i Gabriel Alomar resulta el guanyador de la Flor ra intervenció de Miquel Ferra en aquest certamen, el Natural amb sis sonets agrupats sota el títol genéric 1917, malgrat que els Jocs de Girona es continúen d"Epii^raiiiíiía (7). Al costat del parnassianisme alomaría celebrant fins al 1935, amb algunes interrupcions el 1908 és guardonat també un jove mallorquí estu- forcoses. L'actitud de Ferrá, aparejitment coiitradictória diant d'engijiyeria a Barcelona, Miquel Forteza i si tenim en compte que en les seves intervencions ante- Pinya. Amb aquest triomf s'estrena com a poeta, ja riors havia guanyat nombrosos premis amb compo.sició que no participa en cap altre certamen fins l'any de tota jnena (10), és indicativa del seu desconcert següent a Palma, ni publica el seu primer recull, davant d'aquesta situació, especialment incómoda per a L'Eítda, fins al 1919. La Garlando de sonets, guanyado- ell, que vivia a Barcelona, i també del canvi estratégic ra del premi Josep Berga i Boix, aplega deu composi- per part del grup de FEscola, que es replega sobre la cions que no foren recollides mai en volum peí seu seva proposta estética i inicia un deis seus períodes mes autor i deis quals en resta encara algún amb carácter combatius alkmyant-se cada vegada mes de la poesia de poema espars (8). catalana conrinental i potencíant els trets mes caracte- rístics de la poesía insular. La presencia deis poetes de FEscola sera una constant en els Jocs Floráis de Girona fins a Les valoracions fetes peí jove crític Joa- Fany 1917. En aquest any Miquel Ferra quim Folguera a propósit de la poesia de acumula fins a uou guardons, i esdevé FEscola Mallorquina (11), la desverte- el rnés premiat deis poetes mallor­ bi"ació del grup de Carner i les noves quins, junt amb Maria-Antónia Salva, tendéncics estétiques de la poesia Josep M. Tous i Maroto, Llorent; catalana continental, especialment les l^ber i Miquel Forteza, que obtenen primeres temptatives d'avantguarda, tres premis cadascun. Els altres poetes son alguns deis motius fonamentals illencs que resulten guanyadors ais d'aquest distanciament. Joaquím Fol­ Jocs de Girona son Bartojiieu Guasp i guera posa de manifest en el seu Ilibre Gelabert, Bartomeu Barceló Miquel i la dissociació de criteris estctics que Mn. Bartomeu Barceló (9), que a partir s'ha produit entre la poesia íiisular i la 82 [ii^y] *• REVISTA UE GHIONA -V NÚM. 2O> lVlAI^(;-ABIal iciZA •» *• DOSSIER El5 3oe5 Floráis de Qirona poesía continental, i ho ía, a mes, carre- Maragall tins a Costa i Llobera. i des gant obercament contra la proposca deis romántics anglesos i alemanys estética deis joves poetes mallorquins, fins ais simbolístes franceses i a evitant en tot moinent la desigiiació Rubén Darío, que tingué una d'Bscola Mallorquina i obviant en tot importancia singular en la poesía moment e! paper de Miquel Ferrá, mallorquina. 1, tanmateix, no satis- riionie decisiu en el preces de conso- fet amb la reivindicació reclama lidació de T Escola i e]i les relacions encara el paper necessari de la crítica entre catalans i mallorquins. La polémi­ i s'atreveíx a blasinar les tendéncíes ca desferniada per aqüestes declaracions poétiques deis mes joves: encara cueja el 1921, anib niotiu de la piiblicació d'un recull d'articles de Folguera a (...) abunden L-IS poetes que volen conscituir, no títol póstum (12) que és contestar per un altre cátala, una categoría, siiió una casta apare de la faiiiilia humana, Josep M. Junoy, des del diari insular E¡ Día (13), que i, desviant-se del reialnie on brollen els manantials de la inspi­ dirigía Joan Estelrích. rado poética, resulte]! incomprensibles, no tant per Tobscuri- L'escletxa oberta entre el niodei estétic defensac per tac (que alguns erigeixe]i en dogma) com per la inconsistencia. l'Escola Mallorquina i les noves formes deis poetes post- No és que no eiidevinem ^o que volen dir-nos, sino que ens simbolistes i avantguardístes del Principat no és altra fan l'et'ecte de que no diueii res, o almenys res que en e) nos- cosa que la ]iatural evolució i/o substitució de niodels ere enteniment o en la nostra sensibilitac pugui trobar reflexe i estétícs que impei'en en qualsevol literatura o disciplina consonancia, Els poetes poden ésser can origináis com vulguin, artística, pero amb la particularitat que en el cas niallor- com incs origináis millor, mentre expressin quelcoin que ens quí la propia dinámica interna, i la situacjó de retard en interessi com a liomes; pero les rareses suggerides per la pruija el procés de consolidació nacional, produeix albora un d'un individualisnie desvincular del sentiment coMecciu no considerable retard en aquesta substitució de models ens fan ni Ired ni calor» (14).
Load more

Recommended publications
  • BERA, PREV., AMB EL DR. ANTONI Rubió I LLUCH. 1876-1922
    CORRESPONDENCIA DE Moss:EN MIQUEL COSTA I LLO · BERA, PREV., AMB EL DR. ANTONI RUBió I LLUCH. 1876-1922. NOTA PRELIMINAR A1ossen Miguel Costa. i Llobera havia de rebre en aquest Anuari 1m home­ natge que portés tata. la nostra admiració i devoció pels seus merits extraordinaris. El principal d' ells, per una publicació com la nostra essendalment sacerdotal. no és pas ser el! el nostre poeta classic per exce!lencia., el qui sabé més que ningú en quin secret tocom s' amagava la deixa del geni grec, sinó l' ha.ver agennanat mera­ vellosament aquesta perfecció hetlenica amb l'ideal pleníssim de la vida sacer­ dotal. Anhna espiritual per tots els quatre caires, sabia millor encara el vol immortal de l' esperit pel cel de la gracia sobrenatziral, que no pas el papalloneig del sentiment perles flors moridores de les grades humanes. La veritat cristiana, la virtut sacerdotal no era en el! poesía,. ni teoria, ni positura afectada de lo que en diuen inteUectuals, sinó 'iida real i positiva., intensificada en cada moment pe! concurs i el sacrifici de totes les seves energies. Vingué tm moment en que el sacerdot absorbí absolutament el literat. Així com abans havia deixat, amb gran admiració de tothom, la primogenitura de la seva noble casa., per anar-se'n a. Roma i fer-se sacerdot de !esucrist, així després va sentir la vocació de portair a l' alta.r com a ex-vot i presentalla la seva gloria literaria, que també el feia. pri.nwgenit entre nwlts germ.ans. Se'l veié defugir tota bui''.da aparenca.
    [Show full text]
  • Memòria Del Departament De Cultura 2005
    Memòria del Departament de Cultura 2005 Sumari sintètic Organigrama del Departament Conselleria Gabinet de la Consellera Secretaria General Secretaria General Direcció de Serveis Subdirecció General de Gestió Econòmica, Contractació i Patrimoni Subdirecció General de Recursos Humans i Organització Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya Assessoria Jurídica Gabinet Tècnic Direcció General del Patrimoni Cultural Direcció General del Patrimoni Cultural Subdirecció General del Patrimoni Cultural Àrea de Desenvolupament i Projecció Àrea de Difusió i Explotació Àrea de Planificació i Acció Territorial Àrea de Coneixement i Recerca Subdirecció General d’Arxius Àrea de Coordinació General d’Arxius Arxiu Nacional de Catalunya Museu d’Història de Catalunya Biblioteca de Catalunya Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Direcció General de Cooperació Cultural Direcció General de Cooperació Cultural Àrea de Biblioteques Àrea de Cooperació Cultural Entitat Autònoma de Difusió Cultural Institució de les Lletres Catalanes Teatre Nacional de Catalunya, SA Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Institut Català de les Indústries Culturals Institut Ramon Llull Altres Annex CONSELLERIA Conselleria Gabinet de la Consellera SECRETARIA GENERAL Assessoria Jurídica DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL Subdirecció General del Patrimoni Cultural Subdirecció General d’Arxius Índex Índex de quadres Índex de gràfics Memòria del Departament de Cultura 2005 Memòria del Departament de Cultura 2005 La Memòria del Departament de Cultura 2005 s’ha elaborat segons l’acord del Consell Tècnic del dia 5 de febrer de 1996 el qual estableix que a par- tir de l’any 1996 hi haurà una memòria única per al conjunt de tots els de- partaments i organismes de la Generalitat i que els departaments que vulguin completar-la únicament ho poden fer amb disquet informàtic o bé mitjançant un complement de memòria d’activitats confeccionat per autoedició.
    [Show full text]
  • Reenactment and Carnival
    Journal of Catalan Studies 2012 Rebuilding a culture, or raising the defences? Majorca and translation in the interwar period Richard Mansell University of Exeter The role of translation in building and rebuilding cultures is a well- researched theme in Translation Studies. Itamar Even-Zohar and Gideon Toury’s work on translation and the rebirth of Hebrew language and literature gave rise to two dominant research paradigms of Polysystem Studies and Descriptive Translation Studies, highlighting how translations form part of literary systems and affect their evolution and how translation can be used to provide new models in literary systems. In Catalan Studies, the role of translation, particularly in early twentieth-century Catalonia as part of the school of Noucentisme, is well documented too. Less attention has been paid to Majorca, however, despite the fact that the interwar period saw ‘una labor de traducció fins aleshores insòlita en les nostres lletres’ (Rosselló Bover 1997b: 316). Consequently, the aim of this article is two-fold: firstly to identify translation policy in early twentieth- century Majorca; and secondly to analyse the links between Majorcan and Catalan translation practice in order to determine whether Majorcan and Catalan translators can be defined as part of one cohesive movement or whether different strategies are at play. To do this I shall first identify the links between the politics and practice of cultural reconstruction in Catalonia and Majorca in the early twentieth century, analysing the translation and its function. In this context, I shall calibrate initially the number of translations in the main Majorcan literary publications. Thereafter, consideration will be given to the main authors translated and translators themselves, and this information will be compared to the contemporary discourse on translation identified previously.
    [Show full text]
  • Far Del Cap De Cala Figuera, Calvià, Mallorca, Joan
    S'Escbp Far del cap de Cala Figuera, Calvià, Mallorca, Joan ÓSCAR AGUILERA ANDREU PERIS JOAN MARÍ I MARTORELL AGUSTÍ P. AGUILÓ JOAN POMAR MIR JOAN MARÍ I VIDAL J. - E. CIRLOT FRANCESCA PONS RAQUEL RAMOS M. COSTA I LLOBERA FRANCESCA PUJOL REBASA TRINITAT FULLANA JEAN SERRA GASPAR SERVERA ALBERT HERRANZ LLUÍS SERVERA CARMEN SOLDADO INA TONI SINTES TONI TOMÀS N. LESCOP-BOESWILLWALD MATIES TUGORES MARÍA ROSA LLABRÉS IL·LUSTRACIONS: LLUÍS MAICAS PERE ADROVER JAUME MUNAR FRANCESC CALVET ALFONS NAVARRET ROSMARÍ DECKEL JORDI PÀMIAS JOAN S'Escbp Núm. 75, II època, III any Editor: S'Escbp associada cultural Director: Joan Fullana <joanfullana@terra. es> Consell de Redaccció: ÓSCAR AGUILERA 19 Rainelda Palerm AGUSTÍ P. AGUILÓ 26-28 12 Gaspar Servera J. - E. CIRLOT MIQUEL COSTA I LLOBERA 29 Miquel ]. Servera TRINITAT FULLANA 13 Magdalena Vidal ALBERT HERRANZ HAMMER 14-15 INA 23 Administració: N. LESCOP-BOESWILLWALD 30 S'Escbp MARIA ROSA LLABRÉS 20-22 LLUÍS MAICAS 6-7 JAUME MUNAR 11 Apartat de correus 332 ALFONS NAVARRET 18 0J181 Palmanova (Calvià) JORDI PÀMIAS 4-5 Telèfons: ANDREU PERIS 12 971 - 439209 JOAN POMAR MIR 7 971 - 693933 FRANCESCA PONS ORTEGA 8 Fax: FRANCESCA PUJOL FIGUERA 25 9ji - 734012 JEAN SERRA 31 <sesclop@hotmaíl.com> LLUÍS SERVERA SITJAR 16 TONI SINTES 23 Publicitat: MATIES TUGORES I GARAU 30 Il·lustracions: ^39 -954^3 PERE ADROVER 7 FRANCESC CALVET 23 Coberta: ROSMARÍ DECKEL 32 Joan JOAN 1 JOAN MARÍ I MARTORELL 18 Disseny: JOAN MARÍ I VTOAL 11 Joan Fullana RAQUEL RAMOS 28 Miquel ]. Servera REBASA 19 GASPAR SERVERA 15 Tractament d'imatges: CARMEN SOLDADO 16 J.
    [Show full text]
  • UC Berkeley GAIA Research Series
    UC Berkeley GAIA Research Series Title Multicultural Iberia: Language, Literature, and Music Permalink https://escholarship.org/uc/item/53p1j36j Journal Research Series, uciaspubs/research/103 Authors Dougherty, Dru Azevedo, Milton M. Publication Date 1999 Peer reviewed eScholarship.org Powered by the California Digital Library University of California Multicultural Iberia: Language, Literature, and Music Edited by Dru Dougherty and Milton M. Azevedo Description: Since medieval times, Catalonia has been a source of cultural expression that has ranged far beyond its present-day geographic borders. The uncommon diversity of its languages, literature in both Catalan and Spanish, and popular culture is studied in this volume by scholars from the United States and Spain who met in Berkeley in 1997 to celebrate the tenth anniversary of the Gaspar de Portola Catalonia Studies Program. The dialogue between Catalonia and the other regions of the Iberian Peninsula is both analyzed and continued in this collection of essays by outstanding specialists in linguistics, literature, musicology, digitized media, and cultural studies. RESEARCH SERIES / NUMBER 103 MULTICULTURAL IBERIA: LANGUAGE, LITERATURE, AND MUSIC Dru Dougherty and Milton M. Azevedo, Editors UNIVERSITY OF CALIFORNIA AT BERKELEY Library of Congress Cataloging-in-Publication Data Multicultural Iberia : language, literature, and music / Dru Dougherty and Milton M. Azevedo, editors. p. cm. — (Research series ; no. 103) Includes bibliographical references ISBNB 0-87725-003-0 1. Catalan philology. 2. Catalonia (Spain)—Civilization. I. Dougherty, Dru. II. Azevedo, Milton Mariano, 1942– . III. Series: Research series (University of California, Berkeley. International and Area Studies) ; no. 103. PC3802.M85 1999 449’.9—dc21 99-22188 CIP ©1999 by the Regents of the University of California CONTENTS Acknowledgments vii Introduction Dru Dougherty and Milton M.
    [Show full text]
  • A Thousand-Year-Old Language
    10 A thousand-year-old A language of the people, culture and government language The first known texts written in Catalan are fragments from the Ca- Les Homilies d’Organyà (12th talan version of the Forum Iudicum and the sermon Les Homilies century), the first known literary d’Organyà, both from the 12th century. Catalan expanded consider- text written in Catalan; it is ably as a language of creation and government (the Royal Chancel- preserved in the National Library lery) between the 13th and 16th centuries, at the time when the Cata- of Catalonia lan-Aragonese crown had spread its rule through the Mediterranean, to Sicily, Sardinia, Naples and even to Athens. Literary works of in- ternational importance during this period include those by Ramon Llull, contemporary of Dante, the four Cròniques, the work by Fran- cesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc and Tirant lo Blanc, considered the first modern novel in western litera- ture. The great legal texts of this period were also in Catalan, such as the Furs de València, the Costums de Tortosa, the Usatges and the Llibre del Consolat de Mar, a collection of sea trading laws which were in use throughout the Mediterranean until the 17th century. The close ties with Italy led to one of the first known translations of the Divine Comedy being made into Catalan by Andreu Febrer; and other great works of literature of the time were also translated into Catalan, such as the Decameron. Ramon Llull (Palma de Mallorca, Tirant lo Blanc, by Joanot Martorell Title page of Llibre del
    [Show full text]
  • Llengua Del Poble, La Cultura I L'administració Una Veu Pròpia I Mil·Lenària
    10 Una veu pròpia Llengua del poble, la cultura i l’Administració i mil·lenària Els primers textos escrits en català coneguts actualment són frag- ments de la versió catalana del Forum Iudicum i el sermonari Les Ho- Les Homilies d’Organyà (s. XII), milies d’Organyà, tots dos del segle XII. El català va tenir una consi- primer document literari català; derable expansió com a llengua de creació i de govern (Cancelleria es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya Reial) entre els segles XIII i XVI, temps en què la corona catalanoara- gonesa va estendre els seus dominis per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes. Entre les obres literàries de re- lleu universal d’aquest període es poden esmentar les de Ramon Llull, contemporani de Dant, les quatre Cròniques, les obres de Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc o el Tirant lo Blanc, considerada com la primera novel·la moderna de la literatura occidental. També són en català els grans textos legislatius d’aquest temps, com són els Furs de València, els Costums de Tortosa, els Usat- ges o el Llibre del Consolat de Mar, recull de lleis de comerç marítim que s’aplicaren a tota la Mediterrània fins al segle XVIII. La relació amb Itàlia comportà que una de les primeres traduccions conegudes de la Divina Comèdia fos la catalana d’Andreu Febrer i que també es traduïssin al català grans obres de la literatura del moment, com és el cas del Decameró. Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232-1316), primer gran escriptor en llengua catalana, és l’autor
    [Show full text]
  • Bibliografia General
    Bibliografia:Maquetación 1 5/3/09 12:19 Página 1099 BIBLIOGRAFIA ABADAL I DE VINYALS, Ramon D’ (1987): Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya. Barcelona, Edi- cions 62. ABELLAN, Joan (1984): “Allò que tal vegada s’esdevingué. La joventut d’un text”. Sd’O, 301, p. 159-160. ABELLÁN, José Luis (1997): El pacifismo de Juan Luis Vives. València, Ajuntament. ABELLÓ JUANPERE, Joan (1989): “Actitud d’Antoni Puigblanch enfront de la llengua catalana entre 1811 i 1832”, dins FER- RANDO, Antoni (ed.): Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986). Àrea 7. Història de la llengua. Valèn- cia, Institut de Filologia Valenciana. ABRAHAM, Xavier i ROSSELLÓ BOVER, Pere (ed.) (1999): Bartomeu Rosselló-Pòrcel: a la llum. Palma, Ajuntament. ABRAMS, D. Sam (1991): “Pròleg”, dins PARCERISAS, Francesc: Triomf del present. Barcelona, Columna. — (19941): “Interview with Jaume Cabré”. Catalan Writing, 12, p. 40-58. — (19942): Veure és sentir. Àlbum Ràfols-Casamada. Barcelona, Quaderns Crema / Fundació Eina. — (19943): “Marta Pessarrodona o la veu de la raó”, dins Marta Pessarrodona, escriptora del mes. Barcelona, Crònica d’Ensenyament / ILC. — (1999): “Pròleg”, dins FIOL, Bartomeu: Cròniques bàrbares. Obra poètica, 2. Barcelona, Proa. — (20011): “Pròleg”, dins SOLÀ, Lluís: De veu en veu: Obra poètica (1960-1999). Barcelona, Proa. — (20012): “Pròleg”, dins MARGARIT, Joan: Poesia amorosa completa, 1980-2000. Barcelona, Proa. — (2002): Poetes a la Residència d’Estudiants. Barcelona, Proa. — (20031): “Epíleg”, dins SOLÀ, Lluís: L’arbre constant: Obra poètica II (1994-2000). Barcelona, Proa. — (20032): “Pròleg”, dins MARGARIT, Joan: Trist qui mai no ha perdut per amor una casa. Barcelona, Proa.
    [Show full text]
  • Catalan, Language of Europe
    Catalan, language of Europe Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència Secretaria de Política Lingüística Disseny: Azcunce | Ventura Impressió: Dipòsit legal: Contents 4 Catalan, the language of thirteen million Europeans Origin, regions and population Knowledge of Catalan 8 A native, thousand year old voice Language of the people, culture and the Government The period of literary decadence The Renaissance and the recovery of the language The institutionalization of Catalan The dictatorship and the persecution of the language Towards normality 19 Catalan, a unique case in Europe 21 Catalan in the European Union Catalan is the ninth language of the European Union 25 Catalan in multilingual Spain 41% of the Spanish population live in regions with more than one official language 29% of the Spanish population live in regions where Catalan is an official language 29 Occitan, language of Val d’Aran Val d’Aran and Catalonia Occitan, the native and official language of Val d’Aran Val d’Aran, the only region of Occitania where the native language is recognized and official Catalan, the language of thirteen million Europeans Origin, regions and population he Catalan language, from the Romance languages group, was formed between the T 8th and 10th centuries on both sides of the Pyrenees, in the territories of the Caro- lingian Empire that formed the counties of the Spanish March. In the 12th and 13th cen- turies, it spread southwards and eastwards with the land conquests of the Catalan Ara- gonese Crown, and the linguistic border was established at the end of Jaume 1st’s reign.
    [Show full text]
  • P Ost-Prin T – a Vailab Le in H Ttp://W W W .Recercat.Cat Joan Estelrich I La Premsa Menorquina: Els Orígens De L'escriptor
    This is a post-print (final draft post-refeering) Published in final edited form as “Joan Estelrich i la premsa menorquina: els orígens de l’escriptor i de l’activista cultural”. En: Randa, núm. 74 (2015), p. 39-69. (Miscel·lània Josep Miguel Vidal Hernández ; 3) Joan Estelrich i la premsa menorquina: els orígens de l’escriptor i de l’activista cultural1 Sílvia Coll-Vinent (Universitat Ramon Llull) 1. El batxiller a Maó Nascut a Felanitx el 20 de gener de 1896, Joan Estelrich va viure del 1908 al 1914 a l’illa de Menorca, on el seu pare, guàrdia civil, havia estat destinat. Cursà els estudis de batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Maó, i obtingué el grau de batxiller el maig de 1914. De la natural predisposició del jove estudiant per les lletres en parlen els resultats, des d’una una matrícula d’honor en religió i llengua llatina al primer curs fins a l’excel·lent aconseguit en els exercicis finals de la “Sección de Letras”.2 A més a més, les inquietuds del batxiller s’expandien en les activitats diverses en què va participar en el marc de l’Acadèmia Mariana de Sant Estanislau de Maó, on a més d’obtenir-hi el novembre de 1911 un premi “por su notable aprovechamiento en las pláticas de catecismo”, s’exercitava en el teatre davant d’un públic nombrosíssim (prop d’un miler de persones, segons diu), per Available inAvailable http://www.recercat.cat – representar pastorals, peces còmiques, petites farses i entremesos, en català i, int ocasionalment, “en dialecte menorquí o maonès”.
    [Show full text]
  • Costa I Llobera I El Món Clàssic Greco-Llatí
    BSAL, 53 (1997), 457460 COSTA I LLOBERA I EL MÓN CLÀSSIC GRECO-LLATÍ BERNAT CIFRE Com a membre de la laula rodona organitzada per la Societat Arqueològica Lul·liana, a la seva sveu, el 20-V-1997, i cenyint-me al temps que se m'havia concedit, la meva intervenció hagué d'esser ràpida i sintètica. Heus-la aquí: Costa i Llobera (1854-1922), poeta mediterrani per naixença i inspiració, canta el mar rivetat de roques, platges i pins: és una visió paisatgíslico-romàntica. Quatre peces fonamentals en són mostra: "Damunt l'altura", "El Pi de Formenlor", "Temporal" i "Cala Gentil", versos plens de briu, lliçó emblemàtica per a l'Escola Mallorquina, Però també -i mercè a una bona formació humanística - el canta clàssicament: bé emprant mètriques clàssiques, bé evocant personatges i ambients grecs i romans. Els primers amb "La deixa del geni grec" (1900—1), i els segons amb les "Horacianes", l'obra seva més característica (1879-1906); i també per les peces romanes contingudes a "Líricas" (1899), Seguint cronologia, hem dc començar per aquestes. La jove embranzida (el poeta té 25 anys) de "Mi Musa" i l'oda "A Horaci". influïdes pròximament per les "Odi Barbare" de Carducci (1877) - que reconstruïen a Itàlia els metres clàssics- restava temporalment interrompuda per l'estada del nostre poela a la Ciulat Eterna (1885-1890), on es doctora en Teologia (Universitat Gregoriana) i rep l'ordenació sacerdotal. D'aquest període són tres obres mestres castellanes: "Ruinas", "En las catacumbas de Roma", i "Adiós a Italia", de les quals Miquel Dolç n'ha destacat la "romanítat", tant clàssica com cristiana.
    [Show full text]
  • Books and Reading Year News Eva Muñoz
    Books and Reading Year News Eva Muñoz FEBRUARY 01.02.05 A call to read and travel Travel and adventure books are protagonists of the exhibition ‘Looking at the World’, organised by Círculo de Lectores and RBA, and which can be seen until 27th February at the cultural centre of the Círculo de Lectores Foundation. The exhibition, inaugurated by the Managing Director of Círculo de Lectores, Fernando Carro, and the Managing Director of RBA, Oriol Castanys, is a call to read and travel, to travel and read. It consists of a selection of images from four photographic books related with travel ―Rostros del mundo, Lejana África, El mundo en imágenes and Desiertos― and a section of classical and contemporary titles of this genre. The books, enclosed in showcases like the treasures that they undoubtedly are, seem to establish an ongoing dialogue with the surrounding large scale photographs. As Jacinto Antón writes, “does not the portrait of Russian countrymen featuring Tolstoy’s former coachman powerfully suggest a stage in the mission of Michael Strogoff? Does not the native from Micronesia showing off fish as an ornament recall an image from Stevenson? Could anyone overlook the troubling close up of the African warrior with bloodshot eyes as a reference to Conrad?” “The history of mankind could not be understood without travel, without this compulsion that makes us go further,” stated the journalist and traveller Xavier Moret in the presentation of the exhibition. “If we look back in history, we find Ulysses and Marco Polo ―one fictional character
    [Show full text]