Memòria anual d’activitats 2010
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
ÍNDEX
Presentació del president del Consell de Govern ...... 5 Membres del Consell de Govern ...... 7 Comissions del Consell de Govern ...... 8
Presentació del director general...... 10 Membres del Comitè de Direcció...... 12
Membres del Consell Assessor de Continguts i Programació...... 13 Comissions del Consell Assessor de Continguts i Programació ...... 14
La CCMA: grup de referència ...... 15
L’oferta multicanal de la Corporació ...... 17 Canals de televisió...... 18 Emissores de ràdio ...... 19 Portals d’internet i noves plataformes...... 20
Les empreses ...... 23 Televisió de Catalunya...... 23 Grup d’Emissores Catalunya Ràdio ...... 24 CCRTV Interactiva ...... 25 Activa Multimèdia ...... 25
Fundació La Marató de TV3 ...... 27
Lideratge d’audiències ...... 28 Baròmetre de la Comunicació i la Cultura...... 28 Kantar Media ...... 31 Estudi General de Mitjans (EGM)...... 35 OJD Interactiva i Nielsen Online ...... 36
Lideratge en qualitat ...... 40 Estudi d’Opinió Pública del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ...... 40 Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ...... 41 Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ...... 41 GFK...... 42
Al servei dels ciutadans ...... 45
La informació ...... 48 Els Serveis Informatius de Televisió de Catalunya ...... 49 - Els informatius ...... 49 - Els especials ...... 51 - 3/24...... 53 1
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio ...... 54 - Catalunya Informació ...... 55 - Els informatius ...... 59 - Els magazins...... 60 3cat24.cat...... 62
Els esports ...... 64 Els esports a Televisió de Catalunya...... 64 Els esports a Catalunya Ràdio...... 66 Elsesports.cat ...... 68
La cultura...... 70 La cultura a Televisió de Catalunya ...... 71 Els documentals a Televisió de Catalunya...... 76 La cultura a Catalunya Ràdio ...... 78 - iCat fm (icatfm.cat)...... 79 - Catalunya Música (catmusica.cat i catclassica.cat) ...... 81 Ritmes.cat...... 83 Clubdecuines.cat ...... 83
Educatius...... 84 Els continguts educatius a Televisió de Catalunya...... 84 Els continguts educatius a Catalunya Ràdio...... 87 Edu3.cat...... 89
Infantils i juvenils...... 90 El canal Super3 (super3.cat)...... 90 El canal 3XL (3xl.cat)...... 95
L’entreteniment...... 98 Els espais d’entreteniment a Televisió de Catalunya...... 98 Els dramàtics a Televisió de Catalunya...... 102
Els espais d’entreteniment a Catalunya Ràdio ...... 104
Compromís amb la societat i la indústria ...... 107
La Marató de TV3 ...... 109 La Marató de TV3 2010: lesions medul∙lars i cerebrals adquirides ...... 109 Activitats de recerca biomèdica ...... 116
Accions en l’àmbit social ...... 120 El Club Super3 i Festa dels Súpers...... 120 La setmana de TV3 ...... 123 El Tió Solidari ...... 124 Cessió gratuïta d’espais publicitaris ...... 125 Altres iniciatives en l’àmbit social ...... 126 2
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Accions en l’àmbit educatiu ...... 128 El Màster de TV3 ...... 128 El Màster en Entreteniment TV3‐UOC ...... 129 El Curs de Locució Aplicada a la Publicitat (CLAP)...... 129 Edu3.cat...... 129
Accions de foment de la diversitat ...... 131
Accions en l’àmbit del medi ambient ...... 134
Accessibilitat...... 136
Vinculació amb el territori ...... 139 Televisió de Catalunya...... 139 Catalunya Ràdio...... 142
Col∙laboració amb institucions, entitats i associacions...... 145
Compromís amb la indústria...... 146
Promoció de la llengua i la cultura catalanes...... 148
Espais específics...... 150
Programació en aranès ...... 152
Assessorament lingüístic...... 153 ésAdir...... 154
Servei Català de Doblatge ...... 156
Publicacions ...... 160
Projecció internacional...... 162 TV3CAT ...... 162 Venda de produccions...... 162 Catalunya Música a la UER ...... 163
Capdavanters en innovació ...... 164
Continguts multiplataforma...... 167 tv3.cat...... 167 TV3alacarta...... 169 Catradio.cat ...... 170 Xarxes socials...... 172 Dispositius mòbils...... 172 3
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Audiovisuals de proximitat (Digital Signage) ...... 174
Noves tecnologies: alta definició, 16:9 i 3D...... 176 Emissió...... 177 La digitalització de l’arxiu ...... 177
Recerca + desenvolupament + innovació ...... 180 Centre de Recerca Audiovisual (CREA)...... 180 Altres projectes de recerca ...... 181
Compromís amb la qualitat...... 183
“Llibre d’estil” ...... 185
Defensor de l’Audiència ...... 188
Servei d’Atenció a l’Audiència ...... 189
Premis ...... 191 Televisió de Catalunya...... 191 Catalunya Ràdio...... 198 CCRTV Interactiva...... 199 CCMA...... 200
Eficiència en la gestió ...... 201
Optimització de la gestió i dels recursos ...... 203 Eines de gestió...... 205 Organització i control ...... 206 Gestió dels recursos humans ...... 207 Prevenció de riscos i seguretat...... 208
Posicionament estratègic ...... 209 Difusió de les activitats del grup ...... 209 - Comunicació ...... 209 - Màrqueting...... 210 Posicionament al mercat publicitari...... 213 Relacions amb altres institucions...... 215
Equips directius...... 216
4
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Presentació del president del Consell de Govern
Un moment excel∙lent, un moment decisiu
Una memòria anual és una relació d'activitats, un balanç del que ha passat al llarg de l'any.
Capturar en unes poques línies una imatge fidel del que ha estat la vida de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al llarg de tot un any és del tot impossible. Però si calgués sintetitzar‐ho en un concepte o una frase, seria la que encapçala aquest escrit: un moment decisiu, un moment excel∙lent. La línia de treball iniciada el 2008 i continuada el 2009 ja permet veure de forma tangible l’encert de les apostes que s’han fet aquests darrers anys. Fem‐hi un cop d’ull.
Certament, hi ha moltes maneres de fer balanços. Una podria partir dels fets més rellevants que s'han produït durant el 2010 a Catalunya i que han afectat de ple la societat a la qual servim des de la Corporació. La selecció podria incloure la nevada del març, que va col∙lapsar el país. TV3, Catalunya Ràdio i el 3cat24.cat la van seguir de molt a prop, en una cobertura especial que li va valer un Premi Ondas a Catalunya Ràdio. També hi podria sortir la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i la manifestació de rebuig posterior, que va omplir els carrers de Barcelona amb més d'un milió de persones. La protesta va ser transmesa en directe per TV3, el 3/24, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
En aquesta tria tampoc no pot faltar la visita del papa Benet XVI per la dedicació del temple de la Sagrada Família. TV3 va ser l'escollida per produir el senyal, una tasca àmpliament elogiada per l'acurada realització i l'espectacularitat de les imatges. I podríem acabar amb les eleccions al Parlament de Catalunya. Entrevistes, debats i informació, molta informació. Els mitjans de la Corporació van desplegar tots els seus recursos per cobrir tant la campanya com la nit electoral a la televisió, la ràdio i internet. El programa especial de TV3 amb els resultats de les votacions va obtenir un 30% d'audiència mitjana.
Una altra manera de fer balanç: les audiències. Un 17,4%, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, o un 14,8%, segons Kantar Media, la quota aconseguida per TV3 varia en funció dels estudis, però el que queda clar és que ha estat la líder indiscutible de l'any. I no només TV3, sinó tot el grup de Televisió de Catalunya. Ha estat líder amb uns informatius que són la referència inqüestionable i que han obtingut una mitjana del 25,3% de quota, més del doble que els segons més seguits, els de TVE. A més, dels 40 programes més vistos de l'any, un rànquing que no inclou les transmissions de futbol, 29 són de TV3. Catalunya Ràdio ha seguit creixent i recuperant audiència. Primera, d’acord amb el Baròmetre, o segona, d’acord amb l'Estudi General de Mitjans, tots dos coincideixen que “El matí de Catalunya Ràdio” és el més escoltat de dilluns a divendres, i l’esportiu “Tot gira” ho és els caps de setmana. Els bons resultats es completen amb internet, on la Corporació ha aplegat més de dos milions d'usuaris únics.
També podem repassar els estudis qualitatius. Aquí hi ha unanimitat: TV3 i Catalunya Ràdio són els preferits dels catalans. Els més imparcials, els que informen millor, els que tracten de manera més adequada la diversitat cultural i els que tenen més bona programació en conjunt, d'esports, d'entreteniment, educativa i familiar. També són els més creïbles, els més amens i els que ofereixen una millor informació de proximitat. És el que indiquen les enquestes fetes als ciutadans 5
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 i el que ratifiquen els nombrosos premis que han rebut els mitjans de la Corporació, tant per les seves produccions com per les coproduccions amb què impulsen el sector audiovisual del país.
Pel que fa a les activitats pròpiament dites, l’inventari és extensíssim. A més de les cobertures informatives, en podríem destacar l'arrencada del nou canal 3XL, una aposta clau juntament amb el Super3 per evitar que els públics més joves fugin de la televisió en català, i l'inici de les emissions en proves de l'Esport3. Gràcies als esforços de tot l'equip de TV3, aquests dos canals s'han pogut arrencar sense incrementar costos. També ha estat un any d'estrenes a internet, amb la nova versió del TV3alacarta, designada el “Millor projecte digital de l'any” per l'Interactive Advertising Bureau, i amb els primers serveis d'IPTV a televisors connectats. “La Marató” de TV3 ha aconseguit, malgrat la crisi econòmica, la recaptació més gran de la seva història, en una mostra de com n'està d'arrelada a la societat catalana. A més, s'ha aprovat la primera part del “Llibre d'estil” de la CCMA, que estableix el marc editorial i lingüístic i les normes periodístiques, ètiques i professionals dels seus mitjans. Una mostra més del compromís de la Corporació amb la societat.
El balanç més dur, sens dubte, és l'econòmic. Als primers trimestres de l'any, TV3 va captar part de la inversió publicitària de RTVE, que havia deixat d'emetre anuncis, però a finals d'any la tendència s’ha capgirat. El resultat ha estat d'un augment del 13,8% d'ingressos publicitaris a TVC, mentre que a Catalunya Ràdio hi ha hagut una caiguda del 10,8%. Però el capítol que més restriccions ha patit ha estat el de les aportacions públiques, en un any en què els recursos públics s'han reduït molt sensiblement , fins i tot en serveis fonamentals com el que presta la Corporació. L'impacte global de les restriccions ha estat de 32,7 milions d'euros. Les mesures de contenció de la despesa i d'optimització dels recursos que ja es van començar a aplicar el 2008 s'han extremat. L'austeritat s'ha portat al límit i ara l'esforç d'estalvi passa per reformular profundament l'estructura empresarial del grup, un repte tan complex com indefugible que emprendrem amb determinació el 2011.
La majoria de balanços que hem fet són netament positius. No els hem triat perquè ho siguin, sinó perquè mostren la realitat d'una societat, la nostra, en què TV3 i Catalunya Ràdio són peces fonamentals, elements vertebradors de l'espai de comunicació català. És cert que estem en un moment excel∙lent, però no podem quedar‐nos quiets contemplant‐lo, perquè és també un moment clau, decisiu. En un escenari de canvis legislatius que afavoreixen els operadors privats, de crisi del sector, de moviments empresarials que redibuixen el panorama audiovisual, de davallada d'ingressos publicitaris i de reducció d'aportacions públiques, el futur dels mitjans de la Corporació i del servei que ofereixen a la societat depèn de les decisions que prenguem en els propers mesos. La nostra oferta és única, per la seva qualitat, per la seva innovació i pel que representa de compromís amb la societat catalana. Aquest és un projecte de país. Som locomotora de l'audiovisual a Catalunya i, si volem continuar‐ho sent, ens hem de reinventar. Si ho sabem fer, en sortirem reforçats. Reforçant la CCMA, reforçarem el servei públic audiovisual i el mateix país.
Enric Marín i Otto President del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
6
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Membres del Consell de Govern
President: Enric Marín i Otto (fins al 23 març, Albert Sáez i Casas)
Vicepresident: Roger Loppacher i Crehuet Secretari: Xavier Guitart i Domènech
Anna Balletbò i Puig Eduard Berraondo i Cavallé Brauli Duart i Llinares Núria Llorach i Boladeras Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Marc Puig i Guàrdia Armand Querol i Gasulla Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells
7
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Comissions del Consell de Govern
Administració i Economia Coordinació: Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Roger Loppacher i Crehuet Enric Marín i Otto* Armand Querol i Gasulla Josep Viñeta i Balsells
Afers Jurídics Coordinació: Xavier Guitart i Domènech Anna Balletbò i Puig Roger Loppacher i Crehuet Marc Puig i Guàrdia Enric Marín i Otto* Josep Viñeta i Balsells
Noves Plataformes i Serveis Interactius Coordinació: Josep Viñeta i Balsells Xavier Guitart i Domènech Roger Loppacher i Crehuet Núria Llorach i Boladeras Àngela Vinent i Besalduch
Pla Estratègic Coordinació: Roger Loppacher i Crehuet Anna Balletbò i Puig Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Núria Llorach i Boladeras Armand Querol i Gasulla Enric Marín i Otto* Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells
Pluralisme Coordinació: Núria Llorach i Boladeras Eduard Berraondo i Cavallé Armand Querol i Gasulla Enric Marín i Otto* Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells
*Albert Sáez i Casas fins al març 8
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Ràdio Coordinació: Eduard Berraondo i Cavallé Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Enric Marín i Otto* Àngela Vinent i Besalduch
Reglament Coordinació: Roger Loppacher i Crehuet Brauli Duart i Llinares Xavier Guitart i Domènech Armand Querol i Gasulla Enric Marín i Otto Àngela Vinent i Besalduch Josep Viñeta i Balsells
Televisió Coordinació: Anna Balletbò i Puig Eduard Berraondo i Cavallé Núria Llorach i Boladeras Marc Puig i Guàrdia Josep Viñeta i Balsells
*Albert Sáez i Casas fins al març 9
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Presentació del director general
Més, amb menys
Del 2009 dèiem que havia estat un any difícil per a les empreses de comunicació a causa de la caiguda dels ingressos publicitaris i la fragmentació d'audiències. El 2010 ho ha estat encara més. La crisi econòmica s'ha agreujat i ho ha fet en un escenari de moviments empresarials i d’importants canvis legislatius, amb l’aprovació de la nova llei general de la comunicació audiovisual. Com a conseqüència, el mercat publicitari s’ha redefinit i els operadors privats s’han dotat de més poder. Alhora que creixia l'oferta televisiva en castellà amb el desplegament de nous canals temàtics, hem afrontat una disminució significativa de les aportacions de la Generalitat de Catalunya.
En el cas de la publicitat, Televisió de Catalunya (TVC) va poder captar en un primer moment part dels anuncis provinents de RTVE, que els va suprimir al setembre del 2009, però aquest efecte es va diluir a finals d'any. Amb tot, els ingressos publicitaris de TVC durant el 2010 s'han incrementat un 13,8% respecte a l'any anterior. Catalunya Ràdio, que ha continuat apostant per una política comercial selectiva i respectuosa amb la ràdio privada, ha registrat una davallada del 10,8% en aquest capítol.
Pel que fa a les aportacions públiques, la Generalitat ha implantat durant el 2010 diverses mesures per accelerar la reducció del dèficit, que també s'han aplicat a la Corporació. Si hi sumem les aportacions previstes que finalment no s'han transferit, el volum global de les restriccions ha tingut un impacte negatiu en el pressupost del grup d'uns 32,7 milions d'euros. Així doncs, els dos pilars bàsics sobre els quals es fonamenta el nostre sistema de finançament s'han vist afectats.
En aquest context, hem fet un nou esforç de contenció de la despesa i d'optimització dels recursos, donant continuïtat a una política d'austeritat que ja es va iniciar el 2008. Gràcies a aquestes mesures, hem aconseguit minimitzar l’impacte de la reducció de 32,7 milions d’euros i tancar l'any amb un dèficit de només 7,1 milions. Arribats a aquest punt, en què ja no hi ha pràcticament més marge d'estalvi, el pas següent és una transformació i simplificació de l'estructura empresarial del grup, un procés que afrontarem el 2011.
Estalviar i ser eficients és una prioritat i una obligació, però mantenir una oferta plural i de qualitat ho és encara més. Convertir‐nos en un grup econòmicament sostenible, en aquest escenari de reducció de les aportacions públiques i de davallada dels ingressos publicitaris, només és possible si TV3 i Catalunya Ràdio continuen sent els mitjans de referència del país. La viabilitat i el futur del servei públic audiovisual de Catalunya depenen de la qualitat dels continguts que ofereixin.
Amb la convicció que els continguts han d'ocupar el primer lloc en les nostres prioritats, el 2010 hem estrenat un nou canal de televisió destinat al públic jove, el 3XL, i hem iniciat les emissions en proves d'un altre, l'Esport3. I ho hem fet amb menys personal i recursos, sense incrementar costos. Completar la nostra oferta temàtica és clau en un moment en què la resta d'operadors s'estan posicionant. No podem perdre competitivitat.
10
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
El lideratge d'audiències demostra que no l'estem perdent, sinó ben al contrari. TV3 ha estat líder indiscutible del 2010 a una distància considerable de la segona cadena més seguida, ha col∙locat 29 programes en el rànquing dels 40 més vistos de l'any i una mitjana del 25,3% dels catalans han triat els “Telenotícies” per informar‐se. Catalunya Ràdio ha continuat la tendència a l'alça. Ha estat líder, segons el Baròmetre, i segona, d’acord amb l'EGM. En el que coincideixen tots dos estudis és que “El matí de Catalunya Ràdio” és líder de dilluns a divendres i el programa esportiu “Tot gira” ho és els caps de setmana. També ha estat un gran any per als portals d'internet de la Corporació, que han superat els dos milions d'usuaris únics amb augments de fins al 50% respecte a l'any anterior.
I tot això en un any d'eleccions al Parlament, de la gran manifestació en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, de la visita del papa Benet XVI per la dedicació de la Sagrada Família i de la nevada que va col∙lapsar el país. En els moments de màxima intensitat informativa, els mitjans de referència dels catalans han estat TV3 i Catalunya Ràdio. Un reconeixement que no recullen només les audiències, sinó també els estudis qualitatius i guardons com ara el Premi Ondas concedit a Catalunya Ràdio per la cobertura de la nevada. Un reconeixement compartit pel Vaticà i l'arquebisbat de Barcelona, que van concedir a TV3 la producció televisiva de la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família, i també per la UEFA, que va encarregar el senyal de la final de la Champions League de Madrid, la primera de la història en tres dimensions. Perquè la qualitat, el rigor, la credibilitat, la independència i la innovació són els nostres valors, els que ens identifiquen.
En aquesta memòria trobareu un recull de les activitats de tot el grup durant el 2010. Una mirada al passat més recent carregada de visió de futur. Una fotografia que ens explica on érem en un moment determinat, però que dóna les claus de cap a on volem anar. Perquè estem construint el model de servei públic audiovisual del futur i el 2011 serà un any decisiu.
Ramon Mateu i Llevadot Director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
11
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Membres del Comitè de Direcció
Director general: Ramon Mateu i Llevadot (en funcions) (fins al 6 de setembre, Rosa Cullell i Muniesa)
Directora de Televisió de Catalunya: Mònica Terribas i Sala Director de Catalunya Ràdio: Ramon Mateu i Llevadot Directora de Gestió i Recursos: Teresa Farré i Lladó Director de Noves Plataformes i Tecnologia: Jordi Alié i Capdevila Director d’Estratègia i Marca: Oriol Aguilà i Vilà (fins al 19 d’agost)
12
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Membres del Consell Assessor de Continguts i Programació
Sue Aran Ramspott Valèria Aubareda i Tarruella Enric Bastardes i Porcel Josep Cabré i Clariana Rosa M. Calafat Vila Miquel Àngel Escobar Gutiérrez Manel Garcia Biel Víctor Gasión Clupés Mohamed Hilal Beni Ali Enric Homs Martínez Immaculada Juan i Franch José Martí Gómez Josep Rafecas Jané Fèlix Riera Prado Irene Jezabel Sánchez Masegosa M. Àngels Sanuy Castells Erica Tarifa i García Jordi Turtós Orbañanos Joan Vidal de Ciurana Jordi Viladrosa i Clua Valentín Villagrasa Serrano
13
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Comissions del Consell Assessor de Continguts i Programació
Continguts i Programació Coordinació: Rosa M. Calafat Vila Sue Aran Ramspott Valèria Aubareda i Tarruella Enric Bastardes i Porcel (des d’octubre) Josep Cabré i Clariana Miquel Àngel Escobar Gutiérrez Manel Garcia Biel Víctor Gasión Clupés Mohamed Hilal Beni Ali Immaculada Juan i Franch Josep Rafecas Jané Irene Jezabel Sánchez Masegosa M. Àngels Sanuy Castells Erica Tarifa i García Jordi Turtós Orbañanos Jordi Viladrosa i Clua Valentín Villagrasa Serrano
Contracte Programa Coordinació: Fèlix Riera Prado Sue Aran Ramspott Enric Bastardes i Porcel Miquel Àngel Escobar Gutiérrez Manel Garcia Biel Víctor Gasión Clupés Enric Homs Martínez Jordi Turtós Orbañanos Joan Vidal de Ciurana Valentín Villagrasa Serrano
Demandes dels Usuaris Coordinació: Immaculada Juan i Franch Josep Cabré i Clariana Rosa M. Calafat Vila Mohamed Hilal Beni Ali Irene Jezabel Sánchez Masegosa Erica Tarifa i García
14
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La CCMA: grup de referència
15
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La CCMA: grup de referència
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és el principal grup de comunicació de Catalunya. És un grup multiplataforma que transmet els seus continguts a través de sis canals de televisió (als quals se sumen les emissions en proves de dos canals més), quatre emissores de ràdio, diversos portals d’internet i altres dispositius mòbils. Les seves principals empreses filials són Televisió de Catalunya, el Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio, CCRTV Interactiva i Activa Multimèdia. La Fundació La Marató de TV3 també forma part del grup.
16
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
L’oferta multicanal de la Corporació
Canals de televisió
Emissores de ràdio
Portals d’internet i noves plataformes
17
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Canals de televisió
TV3 És el primer canal, generalista i familiar. Creat el 1983, s’adreça a públics majoritaris i familiars i té una programació molt variada. Les seves principals apostes són els informatius, l’entreteniment i l’emissió dels principals esdeveniments esportius (Lliga, Lliga de Campions, Fórmula 1, etc.). Per a la gran majoria de catalans és el canal de referència a Catalunya.
33 Ofereix una programació complementària i alternativa a la de TV3, adreçada a públics més específics. El 33 és el canal dedicat a la descoberta, el coneixement, la innovació, el debat d’idees i la finestra on té cabuda la projecció de la cultura del nostre país i la de referència internacional. També inclou tota la programació esportiva, amb gran atenció a l’esport de base i a disciplines minoritàries, que tenen un gran arrelament a Catalunya. Des de l’inici de les emissions en proves del nou canal Esport3, a l’octubre, els continguts esportius s’han emès simultàniament pels dos canals. Amb l’estrena oficial d’Esport3, al febrer del 2011, aquests continguts s’han suprimit de la graella del 33.
3/24 És el canal d’informació contínua dels serveis informatius de TVC. Líder destacat del gènere a Catalunya, va néixer al setembre del 2003 i emet les 24 hores.
Super3 És el canal infantil multiplataforma destinat al públic de fins a 14 anys. Hereu del K3, va a l’octubre del 2009 —a partir del club infantil més nombrós de Catalunya— com el canal per a la creació i l’emissió de totes les referències per al públic més jove. Es basa en tres eixos: la presència i participació dels súpers (els membres del Club Super3), els programes de producció pròpia i les sèries i pel∙lícules. Comparteix freqüència amb el 3XL.
3XL El canal per a joves de TVC es va crear al setembre. Destinat al públic d’entre 16 i 25 anys, aposta per l’emissió multiplataforma amb un web que promou la interactivitat constant dels usuaris, que formen part de la comunitat del canal. Comparteix freqüència amb el Super3.
TV3CAT És el canal de TVC que es veu fora de Catalunya. Creat el 2009 com a successor de TVC Internacional (que emetia des del 1995), es pot veure a través de totes les tecnologies disponibles: TDT, satèl∙lit, internet, cable i mòbil. TV3CAT emet una selecció dels millors programes de producció pròpia (sobre els quals hi ha drets de difusió internacional) de les cadenes que actualment es difonen a Catalunya: TV3, 3/24, 33, Super3 i 3XL.
300 El canal de TVC basat en la ficció va deixar d’emetre al setembre, quan va ser substituït pel 3XL.
18
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Emissores de ràdio
Catalunya Ràdio És el canal generalista del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio. Creat el 1983 per promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes, combina tots els gèneres radiofònics i tota mena de temàtiques: informació i entreteniment, grans magazins, programes especialitzats i microespais de serveis. La qualitat dels equips humans i tècnics i una decidida voluntat de convertir‐se en una peça fonamental del panorama radiofònic del país han fet de Catalunya Ràdio un punt de referència obligat de la ràdio en català.
Catalunya Informació És l'emissora informativa del grup. Va néixer el 1992 i va ser la primera emissora del gènere a tot l'estat espanyol. Amb una programació de 24 hores diàries de notícies, és l’emissora informativa de referència a Catalunya. Ha consolidat el seu model amb el dinamisme i la capacitat d’adaptació als canvis que requereix una emissora especialitzada en informació. Ofereix als oients la possibilitat de rebre la notícia en el mateix moment en què es produeix i hi són habituals les transmissions en directe d'actes i rodes de premsa d'interès general. La informació esportiva, del trànsit i del temps complementen els espais horaris de notícies.
Catalunya Música És l’emissora de música clàssica del grup. Creada el 1987, ofereix un ventall ampli de gèneres i estils clàssics de tots els temps que conformen una extensa proposta especialitzada. També programa espais de música instrumental i coral, música antiga, contemporània, jazz i de cinema, òpera i altres gèneres lírics, així com tertúlies musicals i programes de divulgació dirigits a les escoles. L’emissora s’ha destacat per la gravació i la transmissió en directe de concerts, cicles i festivals, i està situada en una posició de privilegi en el món musical català. Com a membre de la xarxa de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU‐ UER), emet concerts de primer ordre, europeu i mundial, i situa les produccions pròpies de Catalunya Música a nivell internacional.
iCat fm És la ràdio multimèdia del grup. Es va posar en funcionament el 2006 i es pot escoltar per ràdio, internet, Wii i iPhone. Capdavantera en innovació i nous formats i en la recerca de noves fórmules, ofereix una selecció musical de qualitat en la destaca la nova escena musical catalana. Alhora, promou el consum de la cultura i l'oci que fan els creadors del país. A iCat fm la música és l’element vertebrador i en protagonitza l’emissió diària, combinada amb peces de contingut cultural, mentre que la nit es reserva a l’especialització, la divulgació i la paraula. iCat fm combina els continguts de l’emissora de ràdio amb la informació complementària d’un web propi, un element indissoluble del canal radiofònic. A més, disposa de cinc canals musicals que emeten només per internet.
19
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Portals d’internet i noves plataformes
www.tv3.cat És el portal a internet de Televisió de Catalunya. Des del 1995 ofereix informació detallada i immediata de la programació de tots els canals i de l’actualitat diària de TV3. Té una gran i variada oferta de vídeo a la carta. A part dels serveis i portals més estables, contínuament s’hi estrenen webs relacionats amb els programes, de manera que l’experiència televisiva s’estén a la xarxa. El 2010 s’ha consolidat i evolucionat el model de web de programa dins del portal tv3.cat, una estratègia amb què s’ha reduït el desenvolupament de webs a mida i, per tant, s’ha guanyat eficiència i temps alhora que s’hi han destinat menys recursos. En total, s’han fet més de 20 webs de programes personalitzats, entre els quals destaquen “Banda ampla”, “El convidat” i “Els matins”, i cinc webs a mida, entres els quals “La Riera”, “Karakia” i “Infidels”. Al portal tv3.cat també s’han fet accions de participació i aportació de continguts dels usuaris com ara les campanyes d’estiu, Nadal i Sant Jordi o la del Barça campió de Lliga.
www.catradio.cat És el portal del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, amb informació sobre els programes i l’actualitat diària del grup. Permet escoltar en directe Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat fm, i recuperar a la carta els àudios de tot el que ha sonat. Ofereix també un sistema de podcàsting per poder escoltar els programes en reproductors portàtils. Al març se’n va presentar una nova versió que potencia encara més la interactivitat i facilita que se’n comparteixin els continguts.
www.3cat24.cat És el portal informatiu que permet seguir l'actualitat a través dels canals de comunicació interactius i des de qualsevol lloc del món; per internet, teletext, agendes electròniques (PDA), telefonia mòbil, etc. Creat al desembre del 2007, és el tercer pilar dels canals d’informació contínua de la CCMA, juntament amb el 3/24 i Catalunya Informació. El 2010 s’ha impulsat un pla de millora del portal. No s’ha redissenyat completament, sinó que s’ha optat per una evolució contínua amb la incorporació, per exemple, de noves funcionalitats. Entre les millores introduïdes destaquen el nou disseny de la capçalera, la reorganització dels menús i la major presència de marques de TV3 i Catalunya Ràdio.
www.elsesports.cat És la plataforma interactiva de continguts i serveis esportius de la CCMA; ofereix informació de l'actualitat en format multimèdia (a partir dels vídeos de TVC i els àudios de Catalunya Ràdio) i l'emissió per internet de diverses competicions esportives de primer nivell. Es complementa amb notícies, reportatges, galeries de fotos, concursos, calendari de competicions, les classificacions i els resultats, des del futbol fins a les disciplines més minoritàries. El 2010 ha tingut un creixement important gràcies, en gran mesura, a les emissions de competicions com la Champions League, la Fórmula 1, la Lliga ACB o l’Eurolliga de bàsquet. També s’ha començat a treballar per ajustar el portal a les necessitats del nou canal d’esports, Esport3, en emissió en proves des de l’octubre. 20
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
www.tv3alacarta.cat És el servei de TV3 que permet veure des del web tots els programes amb drets d'emissió per internet, així com la programació en directe amb drets de tots els canals de TVC: TV3, 33, 3/24, Super3, 3XL i TV3CAT. El 2010 s’ha estrenat el nou TV3alacarta amb un player a tota pantalla que inclou funcionalitats avançades. Coincidint amb el seu llançament, s’han desenvolupat els primers serveis d’IPTV en televisors connectats i consoles de videojocs. També s’ha potenciat l’oferta de continguts en alta definició.
www.icatfm.cat iCat fm és un concepte d’emissora musical que integra ràdio i internet. A iCat fm, l’emissió habitual per FM es fusiona amb un portal d’internet on es visualitza i s’amplia de manera sincronitzada la informació que sona en directe per la ràdio. També dóna accés directe a les cinc emissores d’iCat fm que només emeten per internet: TotCat, de música en català; iCatjazz, de jazz; MusiCatles, músiques del món; Mediterràdio, dels països del Mediterrani, i Xahrazad, les millors veus i creacions femenines.
www.catmusica.cat És el web de Catalunya Música, l’emissora especialitzada en música clàssica i contemporània del grup. Mostra informació sincronitzada amb el que sona i es pot accedir a tota mena de continguts relacionats amb la música clàssica. Entre la seva oferta també hi ha Catclàssica.cat, una emissora de música clàssica d'autors i intèrprets catalans.
www.3xl.cat És un espai global de comunicació, relació i entreteniment obert a adolescents i joves. A través de la pantalla de televisió i de la pantalla de l'ordinador, es converteix en un punt de trobada obert a tots aquells que vulguin formar part d'una de les comunitats virtuals juvenils més actives de Catalunya. El 2010 s’ha fet una renovació total del portal amb la conceptualització, desenvolupament i posterior manteniment d’una nova versió del 3xl.cat en coordinació amb el naixement del canal 3XL a la televisió, amb qui comparteix una filosofia conjunta.
www.super3.cat És el portal del canal de televisió adreçat al públic infantil. Compta amb una àmplia oferta de continguts que conviden a la participació en línia dels nens: jocs, vídeos, concursos, correu, promocions, postals, fòrums i xats moderats. El portal té màxima cura per mantenir tant la qualitat dels continguts com la seguretat i la protecció dels usuaris. El 2010 s’hi han incorporat els vídeos de la major part de sèries que s’emeten pel canal de televisió. També s’ha potenciat encara més la participació a través de videomissatges enregistrats pels usuaris amb les seves pròpies webcams.
21
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
www.ritmes.cat Ritmes és la marca que engloba els continguts musicals d'esperit pop rock de TVC. Des de Ritmes.cat, els usuaris poden seguir l'actualitat de grups tant nacionals com internacionals i la programació de festivals i sales de concerts. Sota la marca musical Ritmes, el 2010 s’ha iniciat un projecte paraigua de música
pop rock i electrònica adreçat al públic jove que té presència a internet i a una franja diària al 33. Això inclou el redisseny al portal i la inclusió de noves funcionalitats.
www.clubdecuines.cat És el portal gastronòmic de la CCMA, que agrega els milers de receptes emeses pels diversos programes de cuina de TVC i Catalunya Ràdio. Al mateix temps, és una comunitat d’usuaris amants de la cuina que hi publiquen les seves pròpies receptes, voten les que més els agraden, etc. Ha registrat increments significatius d'audiència al llarg del 2010, en bona part gràcies a la creació de nous canals agregadors de receptes segons la temàtica i l’estacionalitat.
TV3 TEXT És el servei de teletext de TVC. Hi destaquen la guia de programació dinàmica, el servei “Ara fem”, on s'informa del programa en emissió i del que el segueix, la secció de notícies i els continguts lúdics. El 2010 s’han unificat els diversos teletextos dels canals en un de sol per al conjunt d’emissions de TVC a la TDT.
Participació i xarxes socials (www.tv3.cat/alaxarxa) La CCMA participa activament en les xarxes socials com a canals emergents de difusió i interacció. Els programes de TV3 i de Catalunya Ràdio tenen grups i pàgines a Facebook, i els usuaris de Twitter poden seguir les últimes novetats als twitters del 3cat24.cat, elsesports.cat o Ritmes, entre molts altres. A través de YouTube, TV3 fa arribar els seus vídeos a una audiència molt més àmplia, i gràcies a Flickr alguns programes poden oferir material visual extra. Els widgets també són part imprescindible en aquesta revolució dels formats en línia. Durant el 2010 s’ha incrementat molt la presència de la CCMA a les diverses xarxes socials, una aposta que ha estat reconeguda amb un creixement espectacular del nombre de seguidors, especialment a Facebook i Twitter. Els mitjans de la CCMA han tancat l’any amb més d’un milió de seguidors a Facebook.
Dispositius mòbils (www.tv3.cat/mobils) Els continguts de la CCMA es distribueixen als mòbils de múltiples maneres: amb portals mòbils, aplicacions, alertes SMS, etc. És un terreny on la CCMA és molt activa. El 2010 s’han estrenat diverses aplicacions, com ara la d’“El gran dictat” per a iPhone o la de “La Marató” de TV3 per a iPhone i Android. També s’ha desenvolupat l’aplicació del TV3alacarta per a iPad, coincidint amb el llançament de la tauleta a Espanya.
22
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Les empreses
Televisió de Catalunya
Durant els últims anys, han estat diverses les incògnites i els elements externs que, d’una manera o d’una altra, han condicionat l’actuació de Televisió de Catalunya (TVC). El primer d’aquests elements és l’escenari resultant del nou marc legislatiu de l’audiovisual. Les condicions imposades per la nova llei de l’audiovisual espanyola afavoreixen les reclamacions de les televisions privades i imposen noves limitacions i obligacions per als serveis públics de comunicació que constrenyen la nostra activitat.
Alhora, la supressió de la publicitat a Televisió Espanyola ha minvat el seu marge d’actuació. L’estat no pot aportar més recursos públics i això, en ocasions, debilita la corporació pública davant les privades i, de retruc, també afecta la televisió pública catalana, encara més si es té en compte l’ofensiva dels operadors privats (que han augmentat considerablement els beneficis) contra les corporacions públiques autonòmiques. En aquest context, a més, si bé es va regular el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals, encara no s’ha creat.
Es dibuixa un escenari desigual, en què TVC compleix amb cura les noves limitacions que estableix la llei tal com verifica el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, mentre les televisions estatals continuen sense complir gran part dels mandats legals, especialment en termes publicitaris i de protecció dels menors.
En el context actual de crisi, l’aplicació d’aquestes limitacions i noves obligacions legislatives és complexa. A més, la Generalitat s’ha vist obligada a introduir tot un seguit de restriccions econòmiques que també s’han aplicat a TVC i que, en major o menor mesura, han tingut alguns efectes en la pantalla. En aquest escenari, per tant, ha estat molt important la priorització de projectes per lesionar el mínim possible la graella i fer‐ho compatible amb una gestió eficaç dels recursos disponibles atenent a una estratègia per al conjunt de canals, com ja es fa des de l’estiu del 2008.
En aquest període s’han potenciat dues de les fites estratègiques de la nostra televisió: la posada en marxa de dos nous canals, 3XL i Esport3. D’aquesta manera, s’ha completat el dibuix de la televisió pública catalana per al nou escenari audiovisual, sempre fidel al compromís amb la qualitat, el servei públic, la innovació, la llengua catalana, la projecció de valors i referents i la incidència social, amb una oferta multicanal formada pel canal generalista (TV3), el cultural (33), l’informatiu (3/24), l’esportiu (Esport3, en proves), l’infantil (Super3) i el dels joves (3XL), i multiplataforma, amb el portal tv3.cat com a principal referència d’una concepció de la televisió adaptada a cada moment. L’aposta per la concepció multiplataforma dels continguts també s’evidencia, entre altres mesures, amb la renovació del servei TV3alacarta, que ha rebut el premi de l’Interactive Advertising Bureau al millor projecte digital de l’any.
És, per tant, tenint en compte tots aquests condicionants que cal situar l’aposta programàtica de TVC, que vol mantenir l’equilibri de gèneres i formats de manera que la seva punta de llança, els informatius i tots els seus programes, es combinin a la graella amb l’entreteniment i els grans esdeveniments, els documentals o el debat.
23
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Grup d’Emissores Catalunya Ràdio
El 2010 ha estat un any de lleuger creixement de l’audiència de ràdio i la ràdio generalista ha estat la que més se n’ha beneficiat, amb els increments més elevats. Les xifres mostren que la ràdio en català continua sumant oients i que, en el cas de la generalista, té una audiència superior a la de la de ràdio en castellà. Ha estat també l’any en què s’ha aturat la tendència a la baixa de la inversió publicitària, tot i que la quota respecte a la resta de mitjans continua disminuint.
En aquest context de mercat, Catalunya Ràdio s’ha mantingut com a emissora de referència a Catalunya, oferint un servei públic radiofònic de qualitat, innovador i compromès amb la societat. S’han consolidat les darreres novetats de la programació, que han estat moltes i en franges molt diverses. Convé destacar especialment “El Matí de Catalunya Ràdio”, el programa radiofònic de referència a Catalunya, amb Manel Fuentes, que ha estat el més escoltat de dilluns a divendres, i l’esportiu “Tot gira”, amb Marc Negre, que ho ha estat els caps de setmana. Els índexs d’audiència mostren millores importants també a Catalunya Informació i Catalunya Música, que són líders en les seves àrees temàtiques, i a iCat fm, que continua en creixement constant amb una oferta musical i cultural molt especialitzada i allunyada de les propostes comercials de la ràdio privada.
Aquest lideratge en nombre d’oients cobra el màxim sentit de servei públic quan, en diferents informes qualitatius, Catalunya Ràdio és considerada l’emissora més creïble, la més amena i la que ofereix una millor informació de proximitat. En aquest darrer punt convé destacar l’esforç dels serveis informatius per acostar‐se a l’actualitat del territori a través de múltiples franges en desconnexió. Precisament en reconeixement a aquesta tasca, l’emissora ha rebut el premi Ondas en l’apartat de millor tractament d’un esdeveniment, per la cobertura de la nevada del març.
D’altra banda, s’ha de destacar l’aportació internacional de Catalunya Música a la Unió Europea de Radiodifusió (UER). En el segon any en l’organisme de ràdio i televisió més important d’Europa, ja és un dels membres més actius en els intercanvis, cosa que ha permès posicionar les produccions catalanes a l’elit internacional, a més d’incorporar a la programació concerts de primer ordre.
Aquestes fites, tant de consolidació de referents com de lideratge i de qualitat, s’han aconseguit en un marc de crisi econòmica que ha comportat una davallada dels ingressos publicitaris. Davant d’aquesta situació, s’han potenciat la innovació i les sinergies, tant internament com en el grup d’empreses de la Corporació, i també s’ha aprofundit en l’eficiència en la gestió i en la contenció de la despesa. En l’àmbit de la innovació, un dels aspectes importants ha estat l’estrena del nou web de Catalunya Ràdio, pensat per aprofitar la força de la participació 2.0. Els portals del grup d’emissores han augmentat en més del 20% d’usuaris únics respecte al 2009 i la presència a les xarxes socials també ha augmentat exponencialment. També s’ha innovat en els processos amb una nova manera de treballar els continguts especialitzats més eficient que beneficia tots els canals. Així, s’ha creat la Plataforma de Continguts Culturals que, liderada per iCat fm, ofereix continguts a les quatre emissores i n’enriqueix en quantitat i qualitat l’oferta informativa cultural.
També s’han intensificat les sinergies amb TV3. A més de la col∙laboració habitual, especialment a través de programes com ara “La Marató” de TV3, s’han reforçat els valors comuns de les dues marques amb la campanya conjunta “Aquí, Catalunya Ràdio / Aquí, TV3”. Aquesta política s’ha aplicat també en el vessant comercial, amb la creació d’un nou model publicitari transversal que ofereix de forma conjunta les diferents plataformes de la CCMA, ja sigui ràdio, televisió o internet.
24
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
CCRTV Interactiva
CCRTV Interactiva és l’empresa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de crear continguts i difondre els generats, tant per Televisió de Catalunya com per Catalunya Ràdio, a través dels mitjans de comunicació interactius com ara internet, dispositius mòbils, IPTV, televisors connectats i tots aquells que puguin sorgir en el futur.
Durant el 2010, l’activitat de la companyia ha crescut en projectes en servei, en audiències i en reconeixement per part del sector. També s’ha produït un gran increment d’hores de difusió via internet, sobretot de vídeo. D’aquesta manera, s’ha consolidat el posicionament de la CCMA a la xarxa, tot creant‐hi una oferta de qualitat i competitiva en català i incrementant el consum dels continguts dels mitjans de la Corporació. El potencial de creixement es manté i s’incrementa amb l’augment del mercat de la banda ampla (ADSL i cable residencials), de la telefonia mòbil 3G i els canvis d’hàbits de consum de joves i adults.
En l’àmbit tecnològic, ha estat un any intens en què s’han executat molts projectes i s’ha implantat una nova metodologia de treball. Així s’ha acabat de redissenyar la plataforma de producció, un procés que s’havia començat el 2009. Un altre apartat on s’ha fet un treball important, ja que és un dels nuclis més estratègics de l’empresa, és la integració de l’emissió dels directes amb la continuïtat.
En el camp de les aliances estratègiques B2B, convé recordar que l’objectiu d’aquesta posició corporativa és crear valor per al grup CCMA, mitjançant l’establiment d’acords estratègics amb altres empreses i institucions que reverteixin en beneficis rellevants i tangibles per a la CCMA.
En són un exemple els acords amb els principals fabricants d’electrònica de consum per portar el TV3alacarta al màxim d’aparells possibles de les noves gammes de televisors amb connexió a internet. Així, el TV3alacarta ja ofereix una selecció de vídeos que es poden veure als televisors Sony Bravia, a l’oferta Net TV dels aparells Philips i també als reproductors de Blu‐ray amb connexió a internet i a les consoles PlayStation3. Aquesta oferta s’afegeix als continguts que ja estaven disponibles al Windows Media Center.
Activa Multimèdia
Activa Multimèdia és l’empresa d’innovació i recerca de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Les principals línies d’activitat són l’automatització de la producció audiovisual mitjançant productes com l’Automatic TV (ATV), el desenvolupament d’aplicacions interactives innovadores i la recerca en tecnologies audiovisuals avançades. També gestiona el Centre de Recerca Audiovisual de la CCMA (CREA), que promou projectes de recerca que combinen continguts i tecnologia oberts a totes les empreses i àmbits d’activitat del grup. Altres línies d’actuació són el desenvolupament de sistemes de producció i arxiu digital (Compact TV) i la producció de serveis i solucions de meteorologia (SAM).
Durant el 2010, Activa Multimèdia ha presentat ATV Play, una nova plataforma de la línia Automatic TV, més flexible i econòmica, que permet publicar automàticament diverses fonts
25
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 d’informació en diferents formats de presentació. El nou producte ja s’ha instal∙lat al canal M7 de Mallorca. També s’ha posat en marxa la plataforma ATV Pro al canal Vallès Visió.
En aquesta mateixa línia d’automatització de continguts, també s’han continuat desenvolupant sistemes per a TV3, basats en el concepte telefórmula, que permeten produir programes amb diverses seqüències de videoclips. A més, s’ha acabat el desplegament del sistema que fa arribar continguts de TV3 permanentment actualitzats a pantalles exteriors instal∙lades als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), al Trambaix, al Mercat de la Boqueria de Barcelona i a diversos hospitals del Consorci de Salut i Social de Catalunya. D’altra banda, s’ha desenvolupat una nova eina per crear butlletins i presentacions d’informació meteorològica a baix cost i de forma automàtica, ATV Méteo.
Quant als productes de meteorologia, a més de donar servei a Televisió de Catalunya i a Catalunya Ràdio, s’ha instal∙lat la plataforma Meteoplay3 a Canal Sur, s’ha posat en marxa el servei de provisió de pàgines de premsa escrita al “Diario de Teruel” i al grup Promecal (que gestiona diverses publicacions de Castella‐la Manxa i Castella i Lleó) i el servei e‐Méteo de generació remota de butlletins a Comunicàlia, La 10, la televisió municipal de Granada TG7 i la sevillana Giralda TV. A més, s’ha millorat l’extracció i l’automatització de dades dels models de previsió i s’ha desenvolupat l’aplicació per a iPhone i Android “Temps de platja”, que ofereix dades actualitzades sobre l’estat de més de 1.000 platges de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
Pel que fa a la televisió híbrida o Hbbtv (Hybrid Broadcast Broadband TV), que combina continguts de televisió digital i continguts web, s’ha desenvolupat una aplicació de proves per a TV3 i un demostrador de la plataforma TDT.COM per a Abertis. En la producció i arxiu digital, s’ha conceptualitzat una nova interfície web que permet carregar i descarregar fitxers del programa Digition a través d’internet i s’ha acabat la instal∙lació del sistema Compact TV a Vallès Oriental Televisió.
Activa Multimèdia també ha participat en diverses iniciatives de recerca i desenvolupament en col∙laboració amb empreses del sector i centres de recerca nacionals i internacionals, com ara els projectes Cenit SocialMedia i Buscamedia, Arena Life, i3media i rdiSAC. Des del CREA, ha gestionat els projectes “Reputació digital”, sobre la gestió de la reputació en línia i la identificació d’estats d’opinió a les xarxes socials; “Realitat augmentada”, sobre les possibilitats d’aquesta tecnologia que combina elements reals i virtuals; i “Acompanya’m”, sobre les pantalles de televisió de proximitat instal∙lades en estacions de tren, mercats i altres espais públics de gran afluència.
26
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Fundació La Marató de TV3
La Fundació La Marató de TV3 va ser creada el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb la missió de fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel∙lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu “La Marató” de TV3 (creat l’any 1992), mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.
L’activitat de la Fundació La Marató de TV3 durant el 2010 es va centrar en l’organització de “La Marató” sobre lesions medul∙lars i cerebrals adquirides (campanyes de sensibilització, difusió gràfica i audiovisual, coordinació d’activitats populars i operativa de seus telefòniques), en la gestió i administració dels fons i en l’impuls econòmic a la recerca biomèdica a Catalunya.
L’ampli suport social que va despertar “La Marató” del 2010 es va traduir en un marcador de 8.735.103 €, el més alt de la història del programa, que suposarà una important injecció de recursos econòmics per a la recerca en aquestes lesions.
En l’àmbit de la recerca biomèdica, durant el 2010, la Fundació va dur a terme la convocatòria de projectes de recerca biomèdica corresponents a “La Marató” del 2009 sobre malalties minoritàries, va coordinar l’avaluació dels treballs que s’hi van presentar i va adjudicar els fons a 20 projectes. En aquest període també va organitzar l’XI Simposium, en el qual es van fer públics els resultats obtinguts pels 31 treballs sobre càncer finançats amb fons de “La Marató” del 2004.
La Fundació gestiona els fons recaptats. Els comptes són auditats per PricewaterhouseCoopers i enviats trimestralment a la Subdirecció General de Control del Departament d’Economia i Coneixement per al seguiment pressupostari. Els comptes anuals també s’envien a la Direcció General de Fundacions, del Departament de Justícia.
27
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Lideratge d’audiències
L’any 2010 s’ha consolidat el lideratge dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Segons les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, TV3 ha estat la més seguida a Catalunya, amb el 17,4% de quota i una distància de més de tres punts respecte la cadena següent, Telecinco. TV3 ha estat líder tots els dies de la setmana i a totes les demarcacions catalanes. Pel que fa a Catalunya Ràdio, el Baròmetre també n’ha confirmat el liderat amb 531.000 oients diaris, un 7% més que l’any anterior, i ha situat “El matí de Catalunya Ràdio” com el programa més escoltat del país.
Els estudis de Kantar Media també han certificat el lideratge indiscutible de TV3 que, amb el 14,8% de quota, s’ha situat a més de dos punts de Telecinco, la segona més vista. TV3 ha estat líder 2 de cada 3 dies i ha col∙locat 29 programes en el rànquing dels 40 més vistos de l’any, una classificació que no inclou el futbol. El domini és aclaparador pel que fa als informatius. Els de TV3 han obtingut el 25,3% de quota mitjana i han superat de llarg els de TVE, els segons més seguits, que s’han quedat amb un 11,5%. A més, s’hi han de sumar els bons resultats del 3/24, que amb una quota de l’1,1% ha augmentat en quatre dècimes la mitjana de l’any anterior. Per grups de comunicació, TVC també ha liderat el 2010 amb un 18,9% de quota, seguida a cinc dècimes per RTVE.
Segons l’Estudi General dels Mitjans (EGM), el magazín “El matí de Catalunya Ràdio” ha estat, amb 353.000 oients diaris, el programa més escoltat del país. Catalunya Ràdio n’ha obtingut 492.000, un 11% més que el 2009, i s’ha situat com la segona emissora generalista més escoltada, per darrere de RAC1. Quant a la resta d’emissores del grup, Catalunya Informació, amb 133.000 oients diaris; iCat fm, amb 44.000, i Catalunya Música, amb 35.000, han superat àmpliament els seus competidors. En FM, les quatre emissores del grup han aconseguit una audiència mitjana conjunta de 704.000 oients diaris.
Pel que fa a les audiències d’internet, la CCMA ha tancat un any excepcional i ha superat els dos milions d’usuaris únics en els millors resultats de la seva història. Segons les dades que audita OJD, els portals de la CCMA van superar per primer cop aquesta xifra al novembre, quan van sumar 2,245 milions d’usuaris, amb un increment del 50% respecte a un any abans. Ho van tornar a fer al desembre amb 2,154 milions d’usuaris i un 36,6% més que el mateix període de l’any anterior. Les xifres de desembre del 2010 mostren que tots els portals, sense excepció, han seguit aquesta tendència a l’alça amb augments percentuals de dos dígits: Televisió de Catalunya ha augmentat un 36,2% en un any; Catalunya Ràdio ha pujat un 22%; el 3cat24.cat ha guanyat un 38%, i Elsesports.cat un 50%.
Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, fet a partir de 30.887 entrevistes personals a persones de més de 14 anys, ha confirmat el lideratge de TV3 i Catalunya Ràdio com a mitjans més seguits del país durant el 2010.
28
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Televisió
TV3 ha consolidat el lideratge amb el 17,4% de quota i una distància de més de 3 punts sobre la cadena següent, Telecinco. Segons les dades del Baròmetre, TV3 ha aconseguit la primera posició no només al conjunt de Catalunya, sinó també a totes les demarcacions catalanes: a Barcelona ha obtingut el 16,6% de quota; a Girona, el 21,2%; a Lleida, el 22,2%, i a Tarragona, el 16,4%.
Taula 1. Mitjana d’audiència de les cadenes de televisió a Catalunya (2010) Cadena Quota % TV3 17,4 S3‐33 1,8 3/24 1,7 Telecinco 14,1 La Primera 12,7 Antena 3 12,4 La Sexta 6,5 Cuatro 6,4 8tv 3,1 Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
TV3 també ha estat líder tots els dies de la setmana, tant els feiners com el cap de setmana. Per franges horàries, ha estat la més vista els dies feiners de les 07.00 a les 11.00, de les 11.00 a les 12.00 (empatant amb Tele 5), de les 14.00 a les 16.00 i de les 20.00 a les 23.00. El cap de setmana, TV3 ha estat la més vista de les 08.00 a les 09.00, de les 10.00 a les 16.00 i de les 20.00 a les 24.00, i ha cedit el liderat de la franja de les 07.00 a les 08.00 al canal de notícies 3/24.
Ràdio
El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura també ha confirmat Catalunya Ràdio com l’emissora més escoltada de Catalunya amb 531.000 oients i un augment d’audiència del 7% respecte a l’any anterior. D’aquesta manera, s’ha situat per davant de RAC 1 i de la Cadena Ser.
Taula 2. Audiència mitjana de ràdio a Catalunya (dies laborables, 2010) Emissora 2010 Catalunya Ràdio 531.000 RAC1 489.000 SER 397.000 Onda Cero 168.000 RNE 154.000 COPE 93.000 Punto Radio 79.000 COMRàdio 47.000 Ràdio 4 15.000 Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
29
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes, és el programa més escoltat segons el Baròmetre i l’EGM
Pel que fa a programes, el Baròmetre ha situat un cop més “El matí de Catalunya Ràdio” com el programa líder amb 424.000 oients i un increment d’audiència del 30%. El magazín esportiu “Tot Gira”, amb 423.000 oients, també ha estat el més escoltat els caps de setmana.
Taula 3. Programes de Catalunya Ràdio més escoltats (2010) Programa Oients “El matí de Catalunya Ràdio” 424.000 “Tot gira” 423.000 “El suplement” 228.000 “Catalunya matí “ 167.000 “Tot és molt confús” 155.000 Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
Quant a la resta d’emissores del grup, Catalunya Informació, amb 139.000 oients diaris; iCat fm, amb 62.000, i Catalunya Música, amb 52.000, també han augmentat la seva audiència respecte al 2009. Així doncs, el conjunt d’emissores de Catalunya Ràdio han tingut una audiència mitjana de 784.000 oients diaris.
Taula 4. Audiència mitjana de les emissores de Catalunya Ràdio (2010) Emissora Oients Catalunya Ràdio 531.000 Catalunya Informació 139.000 Catalunya Música 52.000 iCat fm 62.000 Total 784.000 Font: Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
30
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Kantar Media
Segons les dades de Kantar Media, TV3 també ha aconseguit un lideratge indiscutible amb el 14,8% de quota i s’ha situat a més de dos punts de la cadena següent, Telecinco. La multiplicació de finestres televisives i la tematització de canals han fragmentat considerablement el consum de televisió i això fa especialment necessària l’anàlisi d’audiències a partir del conjunt de canals, per copsar el suport del ciutadà a l’estratègia de tematització de cada grup de comunicació. Així, per grups de comunicació, TVC també ha liderat el 2010 amb un 18,9% de quota, seguida a 5 dècimes per RTVE.
Taula 5. Mitjana d’audiència de les cadenes de televisió a Catalunya (2010) Cadena Quota % TV3 14,8 33 1,6 3/24 1,1 S3‐300‐3XL 1,3 La Primera 11,8 La2 2,6 Telecinco 12,7 Antena 3 10,0 Cuatro 6,8 La Sexta 6,2 8tv 3,3 Font: Kantar Media
Taula 6. Mitjana d’audiència per grups televisius a Catalunya (2010) Cadena Quota % TVC 18,9 TVE 18,4 Gestevisión 15,6 Antena 3 14,0 Sogecable 7,8 La Sexta 6,2 Grupo Godó 3,5 Font: Kantar Media
Les xifres de TV3 han estat especialment rellevants per la recuperació del liderat i perquè la cadena ha estat líder 225 dies de l’any (63%), és a dir, ha estat la més vista 2 de cada 3 dies. A més, TV3 ha col∙locat 29 programes en el rànquing dels 40 més vistos de l’any, exceptuant el futbol. Dels 20 primers llocs, n’ocupa 17.
31
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Taula 7. Els 40 programes més vistos a Catalunya (2010) Cadena Data Programa AM(000) Quota 1 T5 11/07 España gana en Telecinco 1933 60,1 2 TV3 17/05 Crackòvia 1399 39,3 3 TV3 08/03 Telenotícies vespre 1200 35,4 4 La1 29/05 Eurovisión: votaciones 1197 50,8 5 TV3 14/11 Fórmula 1: G. P. d'Abu Dhabi 1137 43,5 6 TV3 04/02 Polònia 1023 30,9 7 TV3 14/11 Postfórmula 1: G. P. d'Abu Dhabi 1015 38,6 8 TV3 09/05 Postbàsquet Lliga europea: Barcelona‐Olympiakos 972 28,3 9 TV3 02/02 APM? 941 29,9 10 TV3 31/12 Crackòvia: especial Lo Cap d'Any 932 36,5 11 TV3 30/11 Eleccions: entrevista Artur Mas 925 28,3 12 TV3 15/11 El convidat 914 28,4 13 TV3 28/11 Eleccions al Parlament de Catalunya 912 29,9 14 TV3 08/03 Telenotícies migdia 903 37,3 15 TV3 09/05 Bàsquet Lliga europea: Barcelona‐Olympiakos 891 26,9 16 TV3 07/12 Telediario 2 863 28,9 17 TV3 04/05 Esport club 846 24,9 18 TV3 16/05 Hat‐trick: campions 830 27,5 19 TV3 18/11 No me la puc treure del cap 819 25,4 20 TV3 27/05 Disculpin les molèsties 819 25,3 21 TV3 20/01 Més dinamita 813 24,7 22 T5 01/03 C.S.I. 790 26,8 23 La1 29/05 Eurovisión: destino Oslo 787 35,9 24 TV3 08/01 Zona zàping 777 24,9 25 TV3 26/09 Piromusical 776 23,9 26 TV3 28/11 Telenotícies cap de setmana migdia 751 32,6 27 La1 31/12 Campanadas de Fin de Año 774 28,5 28 TV3 19/12 Telenotícies cap de setmana vespre 757 24,6 29 TV3 27/10 Caçadors de bolets 746 22,2 30 La1 10/01 Película de la semana: La búsqueda 738 23,9 31 TV3 03/06 Sense ficció: Adéu Espanya? 733 23,9 32 TV3 22/03 Entrevista al president del govern espanyol 732 22,5 33 La1 21/08 Telediario fin semana 2 723 38,9 34 TV3 28/11 APM? extra 717 28,2 35 La1 06/01 Cine: Un canguro super duro 697 22,7 36 La1 31/12 2011: parte de ti 707 27,2 37 TV3 21/02 Postbàsquet Copa del Rei: Barcelona‐Madrid 696 23,6 38 TV3 12/04 Entrevista al cap de l'oposició: Artur Mas 695 19,6 39 A3 17/01 La escobilla nacional 691 20,7 40 Cuatro 14/09 Los pilares de la tierra 683 26,9 Font: Kantar Media. Persones de 4 i més anys. Programes de 15 o més minuts de durada.
32
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Si s’amplia el detall de l’anàlisi als formats, les dades són aclaparadores. El 25,3% de quota mitjana obtingut pels informatius de TV3 demostra que els espectadors trien majoritàriament la televisió pública de Catalunya per estar informats. A molta distància queda TVE que ha obtingut un 11,5% i s’ha situat, així, 13,8 punts per sota. Aquesta preferència s’ha estès també al 3/24, que ha acabat l’any amb una quota mitjana de l’1,1%, quatre dècimes més que l’any anterior.
Els “Telenotícies” són líders amb un 25,3% de quota mitjana
És important, alhora, destacar l’èxit de les apostes de TV3 per aquest any en totes les àrees, especialment la producció pròpia. La substitució d’“El cor de la ciutat” per “La Riera” era un repte difícil i, en menys d’una temporada, la nova telenovel∙la de TV3 ha obtingut resultats (quota mitjana del 19,3% i 366.000 espectadors) equivalents als dels últims anys de l’anterior ficció de TV3. La gravació d’exteriors, fora de Barcelona, torna a apropar TV3 al territori, després de molts anys de basar la ficció de tarda en la capital catalana. A més, la reemissió al 33 permet afermar el prime time del canal cultural, en què també té lloc la ficció i, amb més motiu, la de producció pròpia. Convé destacar, també, que a principis d’aquesta temporada es va acomiadar després de deu anys en antena una de les sèries de més èxit de TV3, “Ventdelplà”.
Els programes de Nous Formats “El convidat” i “No me la puc treure del cap” han tingut una gran acollida i han registrat respectivament unes quotes mitjanes del 24,6% i 21,1%, amb unes audiències de 748.000 i 678.000 espectadors i altes valoracions qualitatives.
El departament de Coproduccions també ha vist recompensat el seu esforç amb els resultats, entre els quals destaca l’obtingut per la minisèrie “Les veus del Pamano”, que ha registrat una quota del 21,3%, amb un seguiment de 667.000 espectadors de mitjana.
Els bons resultats de la cadena no són només fruit de les noves apostes d’aquest any, sinó també de la consolidació de puntals del day time i del prime time. Aquest és, sens dubte, el cas d’“Els matins”, amb una quota mitjana del 21,9% que el fa líder indiscutible de la seva franja.
A les tardes, “Divendres” ha demostrat una clara tendència a l’alça, tal com ja advertien les anàlisis qualitatives de GFK, tant pel que fa a les audiències com a l’alt nombre de peticions de localitats perquè el plató d’exteriors del programa les visiti, una mostra inequívoca de la bona acollida d’aquest espai com a aparador per contribuir a la vertebració del territori, al coneixement dels ciutadans i a la cohesió social, amb pluralitat i diversitat de veus.
33
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Quant al prime time, l’humor que ofereix TV3 també s’ha consolidat com a gran valor de la cadena. Hi destaquen les dades de “Crackòvia”, amb 1.003.000 espectadors de mitjana i una quota del 30%; “Polònia”, amb 653.000 espectadors i una quota del 22%; i l’“APM?”, amb 362.000 espectadors i un 18% de quota.
“Crackòvia” ha tornat a ser un dels èxits de la temporada amb un 30% de quota
En l’apartat de la producció pròpia del prime time, el programa “Zona zàping” ha tingut un 20% de quota i ha estat seguit per 562.000 espectadors, i el veterà “Caçadors de bolets” ha continuat captant l’atenció de 640.000 espectadors i una quota mitjana del 19,6%.
En el capítol esportiu, l’atenció dels ciutadans sobre la programació de TV3 és notable. La Lliga de Futbol, per exemple, ha obtingut 460.000 espectadors de mitjana, 180.000 més que La Sexta, que també emet aquesta competició. També ha estat líder en l’emissió de la Lliga de Campions, amb 966.000 espectadors de mitjana i una quota del 33,5%, per sobre de TVE, que també n’emet partits i que ha obtingut uns resultats de 926.000 i 31,2% respectivament. De la mateixa manera, TV3 també s’ha imposat a La Sexta en Fórmula 1, amb 472.000 espectadors de mitjana i una quota del 29%, 10 punts i 3 dècimes més que La Sexta (19,3%) i 127.000 espectadors més de mitjana (345.000).
Però, si bé aquestes xifres són importants i cal tenir‐les en compte per copsar l’èxit i l’acceptació de l’oferta programàtica de Televisió de Catalunya, és necessari subratllar el compromís amb els valors i les missions de servei públic que emanen de la llei 22/2005, la llei 11/2007 i el mandat marc aprovat pel Parlament a principis del 2010. Per això, la missió de Televisió de Catalunya és també el compromís amb els grans esdeveniments, perquè la ciutadania es pugui informar a través del seus canals de tot el que succeeix.
El 2010 ha estat marcat per grans esdeveniments com ara les eleccions al Parlament o la dedicació del temple de la Sagrada Família. El programa “Eleccions al Parlament de Catalunya” va ser seguit per 912.000 espectadors de mitjana i va tenir una quota del 29,9%, “El debat: Eleccions Parlament de Catalunya” va registrar 612.000 espectadors amb una quota del 21,5%, i l’entrevista a Artur Mas del 30 de novembre en va tenir 925.000, amb una quota del 28,3%. La dedicació del temple
34
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 de la Sagrada Família també va centrar l’atenció de TV3 i els ciutadans ho van reconèixer amb un seguiment de 302.000 espectadors i una quota de pantalla del 25,2%.
Una altra de les retransmissions especials ja tradicional va ser “La Marató” de TV3, que el 2010 es va dedicar a les lesions medul∙lars i cerebrals adquirides. Va registrar una audiència mitjana de 438.000 espectadors i una quota del 21,2%.
Estudi General de Mitjans (EGM)
L’Estudi General de Mitjans (EGM) ha situat Catalunya Ràdio com la segona emissora generalista més escoltada del país, per darrere de RAC1. Amb una audiència de 492.000 oients, Catalunya Ràdio ha superat d’un 11% les xifres del 2009.
Taula 8. Audiència mitjana de ràdio a Catalunya (dies laborables, 2010) Emissora Oients RAC1 542.000 Catalunya Ràdio 492.000 SER 438.000 Onda Cero 187.000 RNE 139.000 COPE 111.000 Punto Radio 90.000 COMRàdio 35.000 Ràdio 4 17.000 Font: Estudi General de Mitjans
Pel que fa a la programació, “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes, continua sent el programa més escoltat del país amb 353.000 oients, un 2% més que l’any anterior i el magazín esportiu “Tot Gira”, amb 196.000 oients, és també el més escoltat els caps de setmana.
Taula 9. Programes de Catalunya Ràdio més escoltats (2010) Programa Oients “El matí de Catalunya Ràdio” 353.000 “Tot gira” 196.000 “El suplement” 173.000 “Catalunya matí” 80.000 Font: Estudi General de Mitjans
Quant a la resta d’emissores del grup, Catalunya Informació, amb 133.000 oients diaris; iCat fm, amb 44.000, i Catalunya Música, amb 35.000, han superat àmpliament la seva principal competència. En FM, les quatre emissores del grup han aconseguit una audiència mitjana conjunta de 704.000 oients diaris.
35
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Taula 10. Audiència mitjana de les emissores de Catalunya Ràdio (2010) Emissora 2010 Catalunya Ràdio 492.000 Catalunya Informació 133.000 Catalunya Música 35.000 iCat fm 44.000 Total 704.000 Font: Estudi General de Mitjans
OJD Interactiva i Nielsen Online
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha tancat un any excepcional pel que fa a les audiències a internet i ha superat els dos milions d’usuaris únics en els millors resultats de la seva història. Segons les dades que audita OJD, els portals de la CCMA van superar per primer cop aquesta xifra al novembre, quan van sumar 2,245 milions d’usuaris, un increment del 50% respecte a un any abans, el novembre del 2009. L’audiència de desembre del 2010 es va tornar a situar per sobre dels dos milions, en aquest cas 2,154 milions d’usuaris van visitar els portals del grup, un 36,6% més que el mateix període de l’any anterior.
El resultat de les eleccions es va poder seguir al minut al 3cat24.cat
Les xifres de desembre del 2010 mostren que tots els portals, sense excepció, han seguit aquesta tendència a l’alça amb augments percentuals de dos dígits: Televisió de Catalunya suma 1,632 milions d’usuaris, un 36,2% més que al desembre del 2009, i Catalunya Ràdio acaba l’any amb pujades a totes les emissores i amb 271.000 usuaris, que representen un increment del 22%. El portal informatiu 3cat24.cat ha guanyat un 38% d’audiència en només un any. El mes de desembre ha obtingut 437.000 usuaris únics i 3,8 milions de pàgines vistes. Elsesports.cat, per la seva banda, experimenta una pujada del 50% i obté 171.000 usuaris únics. I ClubdeCuines.cat tanca l’any amb 65.500 usuaris i presenta el major increment del grup: un 57%.
36
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
En el global de l’any, l’audiència mitjana mensual dels portals de la CCMA ha estat la que es detalla a continuació.
Taula 11. Principals indicadors d’audiència a internet (desembre 2010)
2010 Usuaris únics Pàgines vistes Temps mitjà de visita Total CCMA 2.154.077 39.025.336 06:12 Total TVC 1.632.953 25.001.319 05:37 tv3.cat 1.515.319 17.415.762 04:51 super3.cat 132.447 6.833.966 13:21 Total Catalunya Ràdio 271.217 7.356.394 09:48 catradio.cat 210.550 2.182.188 03:57 catmusica.cat 20.303 529.512 04:34 icatfm.cat 60.404 4.644.837 21:55
3cat24.cat 437.132 3.805.162 04:14 elsesports.cat 171.151 2.394.688 05:58 clubdecuines.cat 65.494 467.773 03:05 FONT: Les dades en negreta han estat auditades per OJD. La resta de dades s’obtenen dels sistemes Market Intelligence i Site Census de Nielsen Online. El temps mitjà per visita es mostra en minuts i segons.
L’any 2010 també s’ha disparat el consum d’àudio i vídeo a través d’internet. Tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio han experimentat creixements molt elevats respecte a les estadístiques del 2009. Pel que fa al consum de vídeo, Televisió de Catalunya tanca l’any amb prop de 55 milions de visualitzacions i 8,5 milions d’hores vistes, davant els 5 milions d’hores consumides el 2009, un creixement que s’ha vist impulsat també per l’estrena del nou TV3alacarta. Les dades del desembre del 2010 il∙lustren perfectament aquesta tendència a l’alça: en tan sols un mes es van registrar 9,3 milions de visualitzacions, un 19% més que el novembre del 2010 i un 195% més que el desembre del 2009.
Taula 12. Consum de vídeo a Televisió de Catalunya a internet (2010) Visualitzacions totals 54.998.151 A la carta 41.381.943 En directe 13.616.208 Total hores consumides 8.566.470 A la carta 6.115.662 En directe 2.450.808 Mitjana de visualització (en minuts) 9:50 A la carta 8:52 En directe 10:48 Podcast Descàrregues 2.400.365 Font: AKAMAI
Per programes, els més vistos han estat “La Riera”, els “TN”, “Crackòvia”, “Els matins” i “Infidels”. 37
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Taula 13. Rànquing de visualitzacions a la carta de programes de Televisió de Catalunya (2010) Programa Hits en diferit La Riera 8.779.290 TN‐Notícies 4.500.225 Crackòvia 3.530.387 Els matins 1.834.211 Infidels 1.790.164 Ventdelplà 1.785.363 APM? 1.540.616 Polònia 1.479.035 Super3 990.573 El temps 943.894 Font: AKAMAI
Quant al consum d’àudio, Catalunya Ràdio ha registrat més de 34 milions d’audicions i més de 9 milions d’hores escoltades, dos milions més que el 2009, quan se’n van servir 6,7 milions. Els programes líders són “L’ofici de viure”, “El matí de Catalunya Ràdio” i “El club de la mitjanit”.
Taula 14. Consum d’àudio de Catalunya Ràdio a internet (2010) Audicions totals 24.290.066 A la carta 10.247.919 En directe 14.042.147 Total hores consumides 10.052.321 A la carta 1.416.745 En directe 8.635.576 Mitjana consum àudio (en minuts) 21:24 A la carta 8:24 En directe 34:25 Podcast Descàrregues 13.024.403 Font: AKAMAI
Taula 15. Rànquing d’audicions a la carta de programes de Catalunya Ràdio (2010) Programa Hits en diferit L’ofici de viure 3.185.019 El matí de Catalunya Ràdio 1.089.260 El club de la mitjanit 584.591 En guàrdia 417.563 La transmissió d’en Puyal 270.997 El Cafè de la República 208.080 El secret 204.314 L’oracle 151.024 Tot és molt confús 142.940 La nit dels ignorants 127.620 Font: AKAMAI
38
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
L’augment d’audiència del grup s’ha reflectit també a les xarxes socials. Les pàgines a Facebook de la CCMA tanquen l’any amb 1,24 milions de seguidors, un 9,5% més que al novembre. Les més seguides són les pàgines de l’”APM?” (301.000 seguidors), “Crackòvia” (270.000) i “Polònia” (112.000). La que ha experimentat un creixement més elevat, però, ha estat la pàgina de “La transmissió d’en Puyal”, amb 12.000 seguidors i un augment del 28% sobre el mes anterior.
Quant a Twitter, els comptes de TV3 (9.000 seguidors), “APM?” (7.800) i Antoni Bassas (6.100) són els líders. A més, paraules clau relacionades amb programes de la casa com ara #elconvidat o #maratotv3 han estat entre els trending topics a nivell estatal. Convé destacar també, una vegada més, la gran pujada de “La transmissió d’en Puyal”, que ha sumat un 30% més de seguidors i acaba l’any amb 2.650.
Les pàgines de la CCMA a YouTube, finalment, arriben als 2,3 milions de visualitzacions, un 33% més que al novembre.
Per complir amb la nova normativa de Nielsen sobre la mesura d'audiències ha calgut efectuar reformes a diversos portals de la CCMA per clarificar‐ne el branding (presència i mides de logotips) i l'estructura d'alguns dominis.
39
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Lideratge en qualitat
Conscients que la capacitat d’incidència no depèn només de les audiències i que sense qualitat no hi hauria servei públic, els mitjans de la CCMA treballen també per crear referents de prestigi. Aquest esforç és reconegut pels ciutadans, que situen tant TV3 com Catalunya Ràdio al capdavant dels diferents estudis qualitatius que es fan a Catalunya.
Així, segons l’Estudi d’Opinió Pública del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), TV3 és el canal de televisió preferit per la majoria de les persones enquestades (31,7%) i el que ofereix una millor programació en conjunt (32,4%). És també el canal políticament més imparcial, el que té una millor programació familiar i més educativa, el que informa millor, el que ofereix els millors programes d’entreteniment i el que tracta d’una manera més adequada la diversitat cultural. Pel que fa a la ràdio, Catalunya Ràdio també és l’emissora preferida per la majoria de les persones enquestades (15%) i la que ofereix més bona programació en conjunt (17,7%). També és la que té una millor programació d’esports, la que tracta de manera més adequada la diversitat cultural, la més imparcial i la que informa millor.
Els rànquings qualitatius del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura coincideixen en aquests bons resultats i assenyalen TV3 com la més amena, la que té més credibilitat, l’habitual per veure les notícies i la que compta amb millor informació de proximitat. Catalunya Ràdio és l’emissora més creïble, la generalista més amena i la que ofereix la millor informació de proximitat.
Pel que fa al Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), totes les onades indiquen que TV3 és la cadena que els catalans trien majoritàriament per informar‐se. A l’última onada del 2010, TV3 va ser escollida per un 56,2% dels enquestats, a molta distància de la segona, TVE (14,5%). Pel que fa a la ràdio, les tres primeres onades del Baròmetre situen Catalunya Ràdio en el primer lloc de preferència, amb xifres que van del 26% al 23,6%. A l’última onada de l’any, però, el lideratge va ser per a RAC1, que amb un 21,6% va superar Catalunya Ràdio (20,4%). Als resultats de Catalunya Ràdio se sumen els de Catalunya Informació, que va obtenir un 8,5%.
Per ampliar la informació sobre les opinions i les preferències dels espectadors, el 2008 Televisió de Catalunya va introduir de forma pionera al panorama televisiu espanyol l’estudi GFK sobre valoració qualitativa de la programació. Segons aquest panel, enguany TV3 s’ha situat com la televisió generalista més ben valorada amb un 7,9 i un 93% opina que TV3 és una cadena de qualitat, un resultat que la situa com a líder de les generalistes, només superada per La 2 i el 33.
“Estudi d’opinió pública” del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)
En l’apartat de la valoració qualitativa, l’“Estudi d’opinió pública sobre els mitjans audiovisuals” que elabora anualment el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (a partir de 2.000 enquestes presencials a tot el territori) situa TV3 com el canal de televisió preferit per la majoria de les persones enquestades (31,7%) i com el que ofereix una millor programació en conjunt (32,4%).
A més, TV3 encapçala el rànquing de la majoria dels aspectes que s’han valorat: és el canal políticament més imparcial (14,4%), amb la millor programació familiar (28,6%), el que informa millor (34,9%), el que té una programació més educativa (23,0%), el que ofereix els millors 40
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 programes d’entreteniment (18,5%) i el que tracta d’una manera més adequada la diversitat cultural (24,7%).
Taula 16. Valoració qualitativa dels canals de televisió (2010) TV3 La 1 A3 T5 Cuatro Sexta 33 La 2 3/24 Políticament més imparcial 14,4% 8,6% 3,2% 4,5% 3,8% 3,5% 1,4% 2,2% 0,6% Té més en compte la programació 28,6% 21,5% 10,5% 7,7% 4,6% 3,0% 1,0% 2,6% 0,5% familiar Informa millor 34,9% 23,3% 11,9% 7,1% 6,0% 3,5% 0,9% 1,5% 2,1% Més educatiu 23,0% 14,8% 3,7% 1,9% 2,4% 1,2% 12,1% 22,2% 0,4% Habitual per a l’entreteniment 18,5% 8,4% 11,4% 18,2% 10,1% 10,2% 3,3% 4,0% 1,8% Millor programació d’esports 18,5% 6,0% 2,2% 1,7% 5,8% 20,9% 2,7% 1,7% 0,0% Millor tractament de la diversitat 24,7% 12,9% 4,1% 3,1% 4,2% 2,5% 10,1% 20,2% 0,2% cultural Millor programació en el seu conjunt 32,4% 16,6% 11,0% 10,2% 8,6% 6,6% 1,6% 1,6% 0,9% Font: Estudi d’opinió pública del CAC
En l’apartat dedicat a la ràdio, l’estudi del CAC també assenyala Catalunya Ràdio com l’emissora preferida per la majoria de les persones enquestades (15%) i la que ofereix més bona programació en conjunt (17,7%). També és la que té una millor programació d’esports (12,5%), la que tracta de manera més adequada la diversitat cultural (18,1%), la més imparcial (12,2%) i la que informa millor (20,1%). En aquest últim apartat, Catalunya Informació obté un 7,3%.
Taula 17. Valoració qualitativa de les emissores de ràdio (2010) Catalunya Cadena Onda Catalunya RAC 1 RNE Cope Ràdio Ser Cero Informació Políticament més imparcial 12,2% 6,7% 5,9% 5,3% 2,9% 1,8% 2,0% Informa millor 20,1% 8,6% 12,6% 6,9% 3,7% 1,9% 7,3% Millor programació d’esports 12,5% 9,7% 12,2% 3,1% 1,9% 1,3% 0,8% Millor tractament de la diversitat cultural 18,1% 8,0% 10,0% 4,8% 2,9% 1,2% 0,0% Millor programació en el seu conjunt 17,7% 10,7% 10,3% 5,9% 2,8% 1,3% 0,0% Font: Estudi d’opinió pública del CAC
Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
Els rànquings qualitatius del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura situen TV3 com el canal de televisió més amè, el que té més credibilitat, l’habitual per veure les notícies i el que compta amb millor informació de proximitat. Pel que fa a la ràdio, Catalunya Ràdio és l’emissora més creïble, la generalista més amena i la que ofereix la millor informació de proximitat.
Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
Les dades que regularment aporta el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) a través dels seus baròmetres també certifiquen el lideratge dels informatius de TV3. Segons totes les onades del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, TV3 és la cadena que els catalans trien majoritàriament per 41
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 informar‐se. Així, a l’última onada del 2010, corresponent al període en què es van celebrar les eleccions al Parlament, TV3 va ser el canal de televisió escollit per informar‐se per un 56,2% dels catalans, a molta distància del segon, TVE, l’opció escollida pel 14,5% dels ciutadans de Catalunya.
Pel que fa a la ràdio, les tres primeres onades del Baròmetre del CEO indiquen que Catalunya Ràdio ha estat l’escollida per la majoria dels ciutadans per informar‐se amb xifres que van del 26% al 23,6%. En l’última onada de l’any, el lideratge ha estat per a RAC1, amb un 21,6%, i Catalunya Ràdio ha obtingut un 20,4%. Als resultats obtinguts per Catalunya Ràdio se sumen els de Catalunya Informació, que en l’última onada de l’any ha estat triada per un 8,5% dels enquestats.
GFK
El panorama televisiu global demostra que si només estigués preocupada pel consum dels seus canals, Televisió de Catalunya segurament perdria de vista la qualitat, motiu pel qual la combinació d’aquests dos factors és el que realment la mou. És per això que el 2008 Televisió de Catalunya va introduir de forma pionera al panorama televisiu espanyol les dades de l’estudi GFK sobre valoració qualitativa de la programació. Aquest estudi, habitual en altres països d’Europa i utilitzat per corporacions públiques com la BBC, permet contrastar les dades quantitatives dels audímetres amb una apreciació qualitativa de l’audiència. És a dir, enriquir les dades estadístiques ja disponibles amb valoracions diàries dels ciutadans que permeten incrementar la qualitat de la programació.
D’aquesta manera, TV3 ha aconseguit situar‐se com la televisió generalista més ben valorada pel panel de GFK amb un 7,9. La segueixen TVE i La Sexta, amb una nota del 7,7; Cuatro, amb un 7,6; Antena 3, amb un 7,4, i Tele5, amb un 7,2. A més, el 33, juntament amb La 2, lidera el rànquing amb un 8,1. Les apostes de servei públic de TVC són reconegudes de forma majoritària per la ciutadania. Un 93% del panel opina que TV3 és una cadena de qualitat, un resultat que la situa com a líder de les cadenes generalistes, només superada per La 2 i el 33.
Gràfic 1. Qualitat. Rànquing de cadenes (2010)
La 2 95,7
33 95,0
TV3 93,3
La 1 92,2
La Sexta 90,0
Cuatro 89,7
Antena 3 85,6
Telecinco 80,0
Font: GFK 42
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
A més, TV3 té una programació que el panel recomanaria amb un 7,7 en una escala d’1 sobre 10, una puntuació que torna a situar‐la com a líder de les cadenes generalistes, i tant TV3 com el 33 tenen força notorietat, ja que el 88% del panel comentaria els programes que hi veuen. TV3 és també la cadena que té els informatius més creïbles i imparcials de tota la competència i, pel que fa a l’entreteniment, és valorada positivament pel 89% del panel.
Gràfic 2. Credibilitat dels informatius. Rànquing de cadenes (2010)
TV3 96,6
La 1 95,2
Antena 3 94,4
Telecinco 94,0
Cuatro 90,5
La Sexta 82,0
Font: GFK
Gràfic 3. Objectivitat i imparcialitat dels informatius. Rànquing de cadenes (2010)
TV3 92,6
La 1 92,0
Telecinco 90,7
Antena 3 89,3
Cuatro 86,5
La Sexta 68,8
Font: GFK
43
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Taula 18. Valoració qualitativa de la programació de TV3 i el 33 (2010) TV3 33 Qualitat 93,3 95,0 Interès en els temes 90,5 94,5 Informatius creïbles 96,6 ‐ Informatius objectius i imparcials 92,6 ‐ Fidelitat dels espectadors 76,8 47,6 Entretingut 89,3 92,3 Didàctic 50,4 58,1 Original 78,1 77,3 Font: GFK
44
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Al servei dels ciutadans
45
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Al servei dels ciutadans
Fidel a la seva vocació de servei públic, la prioritat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és construir una oferta plural, de qualitat i en català que tingui com a eixos principals la informació, la cultura, l’entreteniment i l’educació, i que faci especial atenció als públics infantil i juvenil. En la programació, i en el conjunt de les seves activitats i serveis, la CCMA reflecteix la diversitat i garanteix la pluralitat. Els continguts dels seus mitjans tenen la missió de donar servei a tots els públics i incidir‐hi, tot projectant valors i esdevenint referent.
Com a eina de cohesió social i model de credibilitat i independència, el grup fomenta el debat plural sobre qüestions d’interès públic i assegura la cobertura de l'actualitat tant internacional com nacional. La proximitat és un dels seus trets distintius i un dels seus valors més apreciats. També són prioritats del grup preservar la identitat de Catalunya, promoure'n la cultura i construir un imaginari propi.
El 2010 l’aposta de servei públic de la Corporació ha estat reconeguda, un cop més, pels ciutadans, que han tornat a fer de TV3 i Catalunya Ràdio la principal referència informativa del país. Ha estat un any d'eleccions al Parlament de Catalunya, un any en què un milió de persones es van manifestar en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. L'any de la nevada que va col∙lapsar el país i de la visita del papa Benet XVI per la dedicació de la Sagrada Família, una cerimònia que TV3 va produir i emetre en directe i que va ser distribuïda a televisions d'arreu del món. TV3 també va ser escollida per produir el senyal internacional de la final de la Champions League de Madrid, que es va fer en alta definició i, per primer cop, en tres dimensions. A l'esforç fet per cobrir tots aquests grans esdeveniments informatius, s'hi ha de sumar els preparatius per a l'arrencada del nou canal Esport3, que ja ha entrat en funcionament en proves a l'últim trimestre.
Els mitjans de la Corporació també han estat, un any més, el principal aparador de la cultura catalana, tant de veus consolidades com de promeses emergents de totes les disciplines, i han servit d’altaveu a propostes culturals d’arreu del territori. El 33, iCat fm o Catalunya Música són alguns dels noms propis de la cultura a Catalunya. A més, aquest any el Grup d'Emissores Catalunya Ràdio ha creat la Plataforma de Continguts Culturals, amb què la informació cultural dels quatre canals ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu. Dirigida des d'iCat fm, la plataforma aglutina tota la redacció especialitzada en cultura i serveix continguts a totes les emissores.
S’ha continuat potenciant els programes educatius i divulgatius, no només entre els públics més joves, sinó també en tots els segments d’edat. La ciència, la tecnologia i la salut, sense oblidar l’aprenentatge de llengües i el foment dels valors, han estat alguns dels camps que s’han abordat. Nombroses institucions han reconegut amb diversos guardons l’alt nivell d’aquests programes, que sovint combinen l'entreteniment i la divulgació, sempre amb el màxim rigor, per fer l'aprenentatge més amè.
El 2010 ha tornat a ser un any clau per a la programació infantil i juvenil. Si el 2009 es va estrenar el canal Super3, aquest any ha arrencat el nou canal 3XL, adreçat al públic jove. El gran repte de tots dos canals és evitar que els públics més joves fugin de la televisió en català, un repte que el 46
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Super3 està afrontat amb èxit, ja que ha aconseguit consolidar‐se i ocupar una posició preferent en la gran oferta televisiva infantil.
L’entreteniment ha estat un altre dels punts forts de la programació. Garantir una alternativa d’entreteniment àmplia i de qualitat també forma part de la missió de la Corporació. Els programes satírics, els concursos lingüístics o els dramàtics són només alguns exemples de l’èxit també en aquest camp, en què hi hagut novetats importants com ara la substitució d'algunes de les sèries més emblemàtiques de TV3.
47
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La informació
El mitjans de la Corporació són la referència informativa a Catalunya. Els Serveis Informatius tant de Televisió de Catalunya com de Catalunya Ràdio són la principal font d’informació dels catalans. Ho confirmen els índexs d’audiència i els estudis qualitatius, que destaquen la credibilitat, el rigor i la qualitat dels espais de notícies. Són els més seguits i els més ben valorats. Conscient de la demanda creixent d’informació immediata, la Corporació ha complementat la seva programació amb tres canals, cada cop més consolidats, que segueixen l’actualitat permanentment: el 3/24, Catalunya Informació i el 3cat24.cat.
Els espais informatius dels mitjans de la CCMA reflecteixen l’actualitat tant a nivell internacional, amb la presència directa i permanent de corresponsals a l’estranger, com nacional, amb les delegacions. El conjunt de programes informatius dóna una visió global dels fets, que permet contextualitzar‐los i aprofundir‐hi mitjançant entrevistes amb les persones implicades, anàlisis d’experts, tertúlies o debats.
El 2010 ha estat un any molt intens informativament parlant, en què els serveis informatius han tornat a demostrar per què són els més seguits pels ciutadans. Ha estat un any d'eleccions al Parlament de Catalunya, en què el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre l'Estatut amb una sentència que va provocar el rebuig de més d'un milió de manifestants. La visita del papa Benet XVI per la dedicació de la Sagrada Família ha estat un dels altres grans punts d'interès. El Vaticà i l'arquebisbat de Barcelona van concedir la cobertura de la cerimònia a TV3, que en va servir el senyal a televisions d'arreu del món. També ha estat l'any en què s'ha destapat el “Cas Palau” i s'ha fet la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan.
L'alliberament dels cooperants catalans segrestats a Mauritània, l'accident de la nit de Sant Joan a l'estació de tren de Castelldefels, la inauguració de l'aeroport de Lleida‐Alguaire, la fusió de diverses caixes catalanes o la declaració dels castellers patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO, han centrat també l'atenció dels serveis informatius. Però, probablement, un dels fets que més recordaran els ciutadans és el temporal de fred i neu del març, que va provocar nombrosos problemes a les carreteres i va deixar milers de persones sense subministrament elèctric. La cobertura que en va fer Catalunya Ràdio li ha valgut un Premi Ondas.
El pla d'austeritat del govern espanyol per reduir la despesa pública, que incloïa la retallada dels sous dels funcionaris i la congelació de les pensions, va trobar com a resposta una vaga general. I no va ser l'única vaga de l'any: la vaga encoberta dels controladors aeris va deixar centenars de passatgers a terra. També van ser molts els que no van poder volar a causa de l'erupció d'un volcà islandès que va fer tancar l'espai aeri de mig Europa. Les eleccions al Regne Unit i al Brasil, el terratrèmol d'Haití, el rescat dels miners xilens, el vessament de petroli al golf de Mèxic... la xarxa de corresponsals de TV3 i Catalunya Ràdio també han hagut de treballar de valent per donar les claus de l'actualitat internacional.
48
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Els Serveis Informatius de Televisió de Catalunya
El 2010 els informatius de Televisió de Catalunya, tant els emesos pel seu canal generalista com pel canal informatiu 3/24, han estat, un cop més, la referència per als ciutadans de Catalunya. Aquest any, a més, els informatius de la televisió pública catalana han estat marcats per dos fets molt importants en què TV3 ha demostrat com de cabdal és el seu paper per a la societat catalana: d’una banda, les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre i, de l’altra, la visita del papa Benet XVI per la dedicació del temple de la Sagrada Família.
En aquest context, s’ha fet un gran esforç, alhora, per adaptar‐se al nou format d’emissió 16:9, donades les múltiples fonts audiovisuals de què es nodreixen els informatius. Al mateix temps, durant aquest any s’han adaptat tots els processos a les noves normatives de gestió econòmica per refermar l’eficiència i reduir costos. En el marc d’aquestes polítiques, també hi ha la convocatòria de múltiples concurrències per seleccionar productores de suport a les delegacions, per a nous decorats o per l’adquisició d’altres serveis, d’acord amb la normativa vigent.
Els informatius
“Telenotícies”
Els informatius diaris de TV3 tenen en els “Telenotícies” el seu principal exponent, tant en el “TN comarques” –un dels espais més ben valorats pel panel GFK–, com en el “Telenotícies migdia” i el “Telenotícies vespre”, en les seves edicions intersetmanals i de cap de setmana. La informació a TV3 ha estat, un any més, un referent per als espectadors, d’acord amb les dades dels informes del Centre d’Estudis d’Opinió i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
“Els matins”
Josep Cuní i Helena Garcia Melero han liderat amb “Els matins” la franja matinal a Catalunya. El programa ha seguit l’aposta per centrar les tres primeres hores d’emissió en la informació, amb l’informatiu, entrevistes, la tertúlia, connexions i espais per a l’actualitat de la borsa, el temps i el trànsit. Després el programa enceta la franja de divulgació, denúncia, atenció a les noves tendències, debats socials, taules rodones o cara a cara. Com sempre, la cultura i els espectacles també hi ha estat presents amb actuacions, entrevistes o reportatges. I una vegada més el programa ha potenciat la participació dels espectadors tant amb SMSs i trucades telefòniques com amb missatges de correu electrònic o videoconferències.
“InfoK”
A punt de complir 10 anys en antena, l’informatiu infantil i juvenil del Super3, “InfoK”, ha estat un any més amatent a l’actualitat, per explicar‐la als espectadors d'entre 10 i 14 anys. Els principals canvis de l’entorn més immediat i de tot el món explicats de forma entenedora, amb tacte especial, però sense escatimar cap dada o informació.
49
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“El medi ambient”
Al març del 2010 el programa “El medi ambient” va arribar a la majoria d’edat, va fer 18 anys en emissió després d’haver produït més de 4.200 reportatges. Dedicat a divulgar i provocar l’interès pels temes mediambientals, la contaminació, els residus, els espais naturals o la flora i la fauna, el programa ha volgut oferir una visió àmplia dels problemes ambientals, relacionant‐los amb l’economia, la competitivitat, la innovació a les empreses, la recerca o l’àmbit de la cultura.
“Espai Terra”
Aquest any “Espai Terra” ha mantingut l’objectiu d’explorar el món natural. Dirigit i presentat cada vespre pel meteoròleg Tomàs Molina, aquest espai ha continuat recorrent el territori català des de terra i també a vista d’ocell, amb nous reportatges i espais setmanals, dedicats a descobrir el nostre entorn i els productes del nostre camp.
Durant el 2010, “Espai Terra” ha potenciat la interacció amb els espectadors gràcies a la primera edició del concurs “Paisatge i entorn”, dirigit als alumnes d’ESO i Batxillerat que fan els treballs de recerca sobre temes de conservació del paisatge i de l’entorn natural. També ha publicat un llibre que recull prop de 200 fotografies dels teleespectadors que han col∙laborat amb el programa.
“30 minuts”
Fidel a la cita de la nit del diumenge a TV3, el programa que dirigeix i presenta Eduard Sanjuán ha seguit durant el 2010 atent a l’actualitat nacional i internacional, amb reportatges de producció pròpia i també una selecció dels millors produccions d’arreu sobre l’actualitat més immediata.
Eduard Sanjuán presenta i dirigeix el veterà “30 minuts”
50
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Àgora”
Aquesta ha estat la segona temporada del programa presentat i dirigit per Xavier Bosch al primer canal de Televisió de Catalunya. En aquesta nova etapa, s’ha consolidat com un espai atent a l’actualitat, que prioritza les informacions polítiques i econòmiques, i obert a modificar el seu format per aprofundir en la notícia sempre que es requereixi. Per això, a “Àgora” tenen cabuda tant les entrevistes a figures de primer nivell com els debats i els cara a cara entre opcions confrontades.
“Valor afegit”
En emissió pel 33 i redifusions pel 3/24, “Valor afegit” és el programa socioeconòmic de referència a Catalunya i arriba ja a la setena temporada en emissió, amb l’atenció posada en el seguiment de la crisi i, sobretot, en les perspectives per a la desitjada recuperació econòmica. Amb la direcció i presentació d’Albert Closas, el programa ha mantingut el format de reportatges en profunditat sobre temes d’actualitat, i entrevistes a personatges dels diferents àmbits de l’economia catalana, espanyola o internacional.
“Parlament”
Juntament amb les emissions parlamentàries del canal 3/24, el veterà programa “Parlament” ens acosta setmanalment l’actualitat i la divulgació de la cambra catalana. Amb la direcció i presentació de Josep Maria Martí i Rigau, el programa has viscut el 2010 la fi de la legislatura i la constitució del nou hemicicle en la novena legislatura des de la reinstauració de la democràcia.
Els especials
La dedicació de la Sagrada Família
Al maig, el Vaticà i l’arquebisbat de Barcelona van acordar concedir a TV3 la cobertura informativa de la dedicació de la Sagrada Família, que es va celebrar al novembre. El papa Benet XVI, que va fer amb aquest motiu la primera visita pastoral com a pontífex a Barcelona, va ser l’encarregat de la dedicació.
TV3 va dissenyar la cobertura amb tres objectius principals. D’una banda, mostrar al món una de les icones més importants de Catalunya: la Sagrada Família. De l’altra, difondre el nom de Barcelona i Catalunya al món. I, finalment, renovar els sistemes de treball intern, amb un dels reptes professionals més importants de la història de Televisió de Catalunya.
Uns 450 professionals de TV3 van treballar directament en el projecte. TV3 es va fer responsable de la producció del senyal oficial de la dedicació i de la visita del papa des de l’arribada a Barcelona, el vespre del dissabte 6 d’octubre, fins al comiat d’Estat que els reis Joan Carles i Sofia li van fer a l’aeroport.
51
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Aquesta responsabilitat incloïa no només la transmissió dels actes, sinó també l’organització i coordinació d’altres aspectes, com ara: - La cobertura per a Catalunya de la visita del papa a Santiago de Compostel∙la. - L’arribada del papa a l’aeroport del Prat i la salutació oficial del president José Montilla. - El trasllat del papa fins al bisbat de Barcelona. - La concentració de públic al pla de la catedral, la ubicació del bisbat i la salutació del papa des del balcó. - La cobertura informativa de la presència de públic vingut de tot el món per viure la visita papal i la dedicació. - Els trasllats del papa pels carrers de Barcelona. - La cerimònia religiosa de la dedicació. - L’àngelus des de la façana del naixement de la Sagrada Família. - La trobada amb els reis Joan Carles i Sofia a l’interior de la Sagrada Família. - La visita al centre Nen Jesús, al barri del Guinardó. - La trobada del papa amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. - La trobada del papa amb els reis Joan Carles i Sofia. - El comiat d’Estat.
En aquest sentit, convé destacar que tres dels llocs on se celebraven els actes eren de nova construcció i calia dissenyar‐ne la realització, la sonorització i la il∙luminació, construint una escenografia ad hoc en llocs de difícil col∙locació. Eren la Sagrada Família, el centre Nen Jesús i el nou hangar d’Iberia a l’aeroport del Prat. No obstant això, aquest fet no va ser obstacle perquè la cerimònia de dedicació fos produïda i emesa simultàniament en alta definició i en definició estàndard, es donés servei a totes les televisions de la FORTA, a la RAI i a la televisió vaticana, i es posés a disposició de tot el món un senyal televisiu que es calcula que podia arribar a uns 150 milions de persones arreu.
TV3 es va coordinar amb els serveis de seguretat de la Casa del Rei, el palau de La Moncloa, la Generalitat de Catalunya i el Vaticà. Complint les exigències de tots aquests serveis, va ser necessari acreditar unes 1.500 persones: els equips que van cobrir els dies previs a la visita, els que es van encarregar dels diferents escenaris dels dies 6 i 7 de novembre, i el personal de guàrdia per poder rellevar qualsevol professional que tingués un impediment per ser al lloc de feina previst.
Els professionals de TV3 van haver de treballar de valent per formar‐se en els diversos aspectes litúrgics de la cerimònia de la dedicació, en col∙laboració amb el bisbat de Barcelona i el patronat de la Sagrada Família. El Departament d’Assessorament Lingüístic va preparar tot un glossari ad hoc que, fins i tot, va ser assumit pels representants eclesiàstics.
L’èxit de la transmissió es va fer palès amb el reconeixement unànime de la gran tasca desenvolupada pels professionals de Televisió de Catalunya per traslladar a tot el món un esdeveniment d’aquesta magnitud que va situar Barcelona al principal focus d’atenció.
52
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Eleccions al Parlament de Catalunya
Un dels reptes del dispositiu per la dedicació de la Sagrada Família va ser que la preparació se solapava amb un altre gran esdeveniment, les eleccions al Parlament de Catalunya. La data de les eleccions, el 28 de novembre, no es va conèixer fins al 4 d’octubre.
Al dispositiu habitual, que tenia l’objectiu d’atendre els principals moments d’interès informatiu, explicar les propostes polítiques i complir el compromís de pluralitat, s’hi va afegir la necessitat de canviar els decorats que s’havien fet servir els últims quatre anys i també les bases gràfiques, ja que no eren aptes per al format 16:9.
Raquel Sans, Joan Carles Peris i Josep Cuní van presentar la nit electoral
Els nous decorats han estat dissenyats per poder ser aprofitats durant els quatre anys del cicle electoral: eleccions al Parlament, municipals, al Congrés i al Senat, i europees. També es faran servir totalment o parcialment per als debats i entrevistes que generen les eleccions. Pel que fa a la representació gràfica del sondeig i dels resultats de l’escrutini, calia aprofitar els últims avenços tecnològics, especialment en infografia.
Josep Cuní, Raquel Sans i Joan Carles Peris van presentar el programa. A la valoració excel∙lent de la cobertura de tot el dia i, molt especialment, de la nit electoral, cal afegir el rècord d’audiència: les cinc hores de programa van ser seguides per 912.000 espectadors de mitjana, amb el 30% de quota. A aquesta xifra cal afegir‐hi els 100.000 espectadors del 3/24.
3/24
El 2009 l’esforç i l’estratègia del 3/24 es van concentrar a multiplicar els directes amb equips desplaçats als escenaris de les notícies. Es tractava de reforçar la complicitat entre els espectadors i els professionals, encarregats d’aportar el seu aval a l’explicació dels fets. El 2010, s’ha mantingut aquest esforç i, a més, s’ha multiplicat la presència d’equips i càmeres a les principals notícies.
53
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Aquests són alguns dels moments d’especial interès informatiu que el 3/24 va cobrir en directe: - Els debats de la comissió d’investigació de l’incendi a Horta de Sant Joan. - Les nevades del 8 de març. - La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut (reaccions, manifestació del 10 de juliol...). - Les eleccions al Regne Unit. - Els debats de la comissió d’investigació del “cas Palau”. - L’accident de tren a Castelldefels la nit de Sant Joan. - L’alliberament dels cooperants segrestats a Mauritània. - L’alliberament dels miners atrapats en una mina a Xile. - Les eleccions de mig mandat als Estats Units. - La visita del papa a Barcelona. - Les converses de pau entre Israel i l'autoritat palestina. - L’aniversari de la caiguda del mur de Berlín. - La vaga dels controladors aeris. - Les eleccions al Parlament de Catalunya. - La constitució del nou Parlament de Catalunya. - La investidura del president de la Generalitat de Catalunya. - La presa de possessió del nou president de la Generalitat. - El terratrèmol d’Haití. - La crisi econòmica a Islàndia, Irlanda i Grècia. - L’erupció del volcà d’Islàndia que va afectar l’espai aeri d’Europa. - Les eleccions al Brasil.
Aquestes cobertures s’han pogut realitzar gràcies al treball d’integració de la programació del 3/24 als ritmes de treball de la redacció. Ha suposat un increment molt gran de la responsabilitat i de la feina de tots els equips de redacció, producció i realització, amb una millora evident de la quantitat i la qualitat del rendiment en pantalla.
Consolidat com a primer canal de notícies a Catalunya, el 3/24 continua amb la vocació de ser una finestra oberta les 24 hores del dia a l’actualitat de Catalunya i del món. Després de set anys en antena, el 3/24 ja és una cadena de referència a Catalunya en l’àmbit de la informació i situa la seva quota de pantalla en l’1,1%, més del doble del que obtenen CNN+ (0,5%) i 24 Horas de TVE (0,4%).
Els Serveis Informatius de Catalunya Ràdio
El compromís de servei públic del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio es manifesta en una aposta clara per la informació, que pren forma amb una potent redacció d’informatius que dóna servei a Catalunya Ràdio i a Catalunya Informació. Amb l’objectiu de seguir sent la referència informativa del país, Catalunya Ràdio té en la informació la columna vertebral de la programació.
Al llarg del 2010, la programació del grup s’ha articulat per fer possible el protagonisme de l’actualitat política, social i cultural sense deixar de banda l’entreteniment. A més d’un seguiment puntual de l’actualitat, els diferents canals i programes han emès espais monogràfics i especials des dels punts de màxima actualitat. 54
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Aquest any s’ha consolidat l’emissió simultània dels programes informatius de referència a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, que s’han situat al capdavant dels rànquings en les seves franges d’audiència. Segons l’EGM, són líders de dilluns a divendres “L’informatiu del migdia”, amb Victòria Vilaplana i Robert Prat, i “Catalunya vespre”, amb Kílian Sebrià i Òscar Fernández; “Catalunya matí”, amb Francesc Soler, també és l’informatiu més escoltat els dissabtes.
La informació internacional i tot el que té a veure amb la realitat catalana arreu de món té un pes important als programes informatius, en la seva aposta per mantenir‐se com a referents. Amb aquest objectiu, els equips de Catalunya Ràdio s’han desplaçat arreu del món el 2010:
- Iemen (Anna Cortadas i Xavier Vall) - Haití, terratrèmol (Domènec Subirà i José Antonio Rodríguez) - Atenes, crisi econòmica greu (Queta Karmany i Ferran Guerrero) - Mali, cooperants catalans segrestats (Lali Ferrer i Santi Soler) - Xile, terratrèmol (Joan Biosca) - Iraq (Maria Alba Gilabert i Jesús López) - Polònia, gira per Europa pel núvol de fum del volcà d’Islàndia (Eva Pineda) - Festival de Canes (Ferran Auberni) - Xangai, Exposició Universal (Àlex Bosch) - Atenes, rescat econòmic (Queta Karmany i Jordi Just) - Haití, 6 mesos després del terratrèmol (Domènec Subirà) - Cuba (Domènec Subirà) - Pakistan, inundacions (Esteve Sala i Jesús López) - Nova York, setmana de la moda (Queta Karmany) - Brussel∙les, mostra de les inversions fetes a Catalunya amb fons europeus (Maria Alba Gilabert) - Brasil, eleccions (Joan Biosca) - Budapest, catàstrofe del vessament de fang vermell (Jaume Masdeu) - Nairobi, nomenament dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (Josep Almirall) - Casablanca, revoltes saharauis (Maria Alba Gilabert) - París, inauguració enllaç TGV Perpinyà – París (Anna Grabalosa i Josep Lluis Blàzquez)
Catalunya Informació
El canal 24 hores de notícies del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio, creat el 1992, és la ràdio informativa de referència a Catalunya. Catalunya Informació es caracteritza pel rigor, la immediatesa, la flexibilitat i el dinamisme. L’èxit d’aquest model de radiofórmula es va consolidar amb el Premi Nacional de Comunicació del 2009.
Durant el 2010, l’aposta pels programes temàtics a Catalunya Informació a la franja de programació nocturna ha definit el canal com una fórmula informativa de 24 hores molt més completa, líder indiscutible del seu gènere. A més, ha fidelitzat nous oients, tal com recullen els informes d’audiència de l’EGM i del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que li atorguen un creixement anual d’audiència del 2% i del 18%, respectivament.
55
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Els programes de Catalunya Informació, tant temàtics com d’informació general, són apostes consolidades.
“Tot...” (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona)
És el gran informatiu de proximitat, fet en desconnexió des de les diferents delegacions territorials catalanes: una finestra de proximitat amb el més destacat de l’actualitat local. Catalunya Informació sempre ha volgut mantenir l’equilibri entre la informació mundial i la informació local, i els seus blocs informatius inclouen sempre notícies del territori. Els serveis informatius de Catalunya Ràdio tenen una amplíssima xarxa de corresponsals a totes les comarques catalanes i aquest actiu de l’emissora també es reflecteix en l’antena de Catalunya Informació.
“Esfera pública”
És un espai de debat en desconnexió per a cadascuna de les demarcacions catalanes: un debat de proximitat des de tots els punts de vista que s’emet cada mes. Els temes de més interès a cada demarcació es posen sobre la taula per debatre’ls amb totes les parts implicades. Lluís Urpí a Barcelona, Albert Requena a Girona, Coia Ballesté a Tarragona i Roser Perera a Lleida posen a l’antena de Catalunya Informació quatre debats simultanis sobre l’actualitat local de cada territori. S’emet l’últim dijous de cada mes, en desconnexió, de 18.30 a 19.30.
“L’entrevista de Catalunya Informació”
Catalunya Informació té un espai que és referent en l’actualitat del cap de setmana: “L’entrevista”. Els diumenges al migdia, Francesc Soler parla amb un dels protagonistes de l’actualitat de la setmana. Les claus de la notícia, la reflexió del convidat i les reaccions informatives són presents cada diumenge en un espai que s’ha convertit en dinamitzador de l’actualitat dominical.
Francesc Soler fa “L’entrevista de Catalunya Informació” cada diumenge 56
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Economia i empresa”
El programa, editat i presentat per Àlex Bosch, aprofundeix i explica de manera entenedora les notícies econòmiques d'aquí i de fora. Les que obren informatius i les que no són titulars, però ajuden a entendre la realitat econòmica actual. Es fa ressò del que diuen els protagonistes i també busca l'anàlisi de col∙laboradors. Amb les entrevistes es dóna veu als que tenen coses a dir en el món econòmic, prioritzant les informacions de Catalunya, però sense oblidar que vivim en un món globalitzat. Pel programa passen des del president del Banc Central Europeu fins al petit empresari de l'Urgell, i es parla amb els afectats per la crisi: l’espai “La crisi, noms i cognoms” ha permès escoltar i viure les històries de treballadors i empresaris que n’han resultat afectats directament. “Economia i empresa” ha estat present en directe als esdeveniments econòmics que se celebren a Catalunya, com ara les Jornades dels Emprenedors, les del Cercle d'Economia o les del Pirineu. És un programa consolidat que aporta les claus econòmiques en una època especialment convulsa.
“Polièdric”
És el programa diari d'anàlisi política a Catalunya Informació, dirigit i presentat per Martí Farrero. “Polièdric” busca totes les cares i les dimensions de la política: des del debat local, al territori, fins al més global, i a la política feta a internet a través de les noves tecnologies de la comunicació. El programa repassa els principals impactes de l'activitat política i compta amb un equip d'analistes i col∙laboradors.
“Mapamundi”
El desplegament de Catalunya Informació, a través d’una xarxa única al país que li proporciona presència directa permanent a Washington, Brussel∙les, Londres, París, Roma, Berlín, Jerusalem, Pequín, Johannesburg, Moscou o Caracas, fa possible l’espai “Mapamundi”. Editat i presentat per David Casablancas, el programa tracta durant mitja hora al dia l’actualitat internacional. Més enllà de la informació estricta, l'objectiu és repassar i aprofundir en les notícies que passen arreu del món, saber‐ne el què, però comprendre’n també el per què. Els reportatges, les entrevistes i l'anàlisi d’experts de prestigi són l'essència de “Mapamundi”.
“Sentits”
“Sentits” és un programa de trenta minuts que tracta l’actualitat cultural de manera divulgativa i des de diferents perspectives. Editat i presentat per Ferran Auberni, l’objectiu d’aquest espai temàtic és potenciar la idea que la cultura, a banda de ser una font molt necessària d’evasió, és un reflex de la societat. El programa s’estructura en quatre parts: les informacions del dia; un tema central tractat en profunditat; l’opinió especialitzada d’experts en cinema, teatre, llibres i música; i les recomanacions d’oci. La setmana del programa es tanca amb l’emissió del “Qüestionari S”, un qüestionari cultural que cada divendres es fa a un personatge públic.
57
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La informació de servei
El trànsit i el temps han estat sempre elements identificatius de Catalunya Informació, des de la seva creació, fa 18 anys, amb un equip propi de periodistes especialitzats en informació viària i de meteoròlegs al capdavant d’una informació identitària de l’emissora. Des de la temporada passada, en què s’enceta una nova etapa, els continguts de mobilitat i la informació del temps es potencien encara més amb el Servei de Mobilitat, més complet i més proper.
El temps és un altre dels signes d’identitat que defineixen Catalunya Informació. En les principals hores del matí, els blocs informatius de Catalunya Informació comencen amb una ronda de temperatures. Es tracta d’una visió tèrmica de com es lleven les principals ciutats catalanes, més una selecció variada d’altres poblacions per prendre el pols al país, meteorològicament parlant.
Els espais temàtics
“El primer sector”, “Aires, aigües, llocs” i “Un país, quatre estacions” són tres espais temàtics d’uns sis minuts de durada en què es repassen, respectivament i de forma monogràfica, notícies relacionades amb el camp, el medi ambient i la importància de l’activitat turística per a l’economia. Els espais estan coordinats pels centres territorials.
Els reportatges
Els reportatges potencien l’esperit de servei públic de Catalunya Informació. Tenen una durada d’entre 2 i 4 minuts, amb els continguts següents:
- “Mapamundi – El reportatge”. Reportatge de política internacional. - “Innovació”. Repàs de productes i noves iniciatives relacionades amb el món de l’empresa. - “Do de llengües”, amb Oriol Munné. Espai dedicat a difondre la diversitat lingüística d’arreu del món. - “Blog de pares”, amb Marta Bellès i Montse Poblet. Espai que dóna eines per a l’educació dels infants i adolescents. - “Generació digital”, amb Jordi Sellas. Breu síntesi del programa de Catalunya Ràdio, finestra de les novetats més destacades de l’àmbit de les noves tecnologies. - “Balanç”, amb Nando Zanoguera. Repàs de l’economia internacional durant la setmana. - “Borses i mercats”, amb Josep Ramon Ruiz. Resum setmanal de l’actualitat borsària. - “Travelling”. Novetats de la cartellera cinematogràfica. - “Solidaris”, amb Adrià Bas. Espai dedicat a organitzacions sense ànim de lucre o associacions vinculades a l’ajuda social. - “Hemicicle”, amb Ignasi Abad i Marta Lanau. Resum de l’activitat setmanal al Parlament. - “Kampikipugui”. Reportatge sobre esports i activitats populars organitzats arreu del país. - “Tot benzina”. Espai que difon tot allò més destacat dels esports del motor.
58
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Resums de premsa
A més dels reportatges, cada dia, entre les 6 del matí i les 12 del migdia, s’emeten els resums de premsa següents: premsa general (07.30), premsa internacional (07.00 i 08.00), premsa comarcal (07.24), editorials de premsa (09.00 i 09.30) i premsa econòmica (09.00 i 10.00).
Els informatius
“L’informatiu del migdia”
Victòria Vilaplana és l’encarregada de conduir “L’informatiu del migdia”, que, sota la direcció de Joan Garcia, ofereix als oients el primer repàs complet de l’actualitat del matí, amb connexions en directe i entrevistes. S’emet de 2 a 3 de la tarda i inclou també la informació esportiva. Robert Prat acosta als oients les últimes novetats dels entrenaments del Barça i l’Espanyol i les connexions amb els punts d’interès esportiu del matí.
“Catalunya vespre”
“Catalunya vespre”, amb Kilian Sebrià i Òscar Fernández, comença a les 7 del vespre i dura dues hores. La primera, amb Kilian Sebrià, està dedicada a la informació general i vol explicar els perquès de les notícies i com afecten els oients. “Catalunya vespre” ha consolidat les seccions més noves i ha aprofundit en els formats que ja havia experimentat l’informatiu, com ara les infofonies, les reflexions, els reportatges o el trànsit en línia. El programa, a més, inclou a tres quarts de vuit un temps especial per a les informacions del territori, les notícies TAB, que donen la volta a l’actualitat, i el moment iCat, en què es destaca el més rellevant d’aquesta emissora amb un repàs de les principals novetats musicals del dia.
Kilian Sebrià és al capdavant de “Catalunya vespre”
59
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Durant la segona hora, i amb Òscar Fernández, el programa es converteix en l’informatiu esportiu de referència a la graella de Catalunya Ràdio, amb tota l’actualitat del Barça i de l’Espanyol, però també amb la informació de la resta d’equips catalans. La Fórmula 1, el motociclisme, el bàsquet o les competicions europees d’altres esports conformen també el temps d’aquest espai.
“El Cafè de la República”
L'informatiu nocturn de Catalunya Ràdio, dirigit per Joan Barril, explica les notícies pausadament i reflexiona sobre l'actualitat del dia, de les 9 a les 11 de la nit. La informació és el més destacat del programa, però també hi tenen espai les entrevistes i el vessant analític que sempre ha caracteritzat “El Cafè de la República”, amb una atenció especial als elements contextualitzadors de les notícies.
“Catalunya matí”
El “Catalunya matí” és el programa que recull l’actualitat informativa els dissabtes i diumenges, des de les 8 del matí. Seixanta minuts d’actualitat amb Francesc Soler per saber el més destacat del cap de setmana i les previsions de la jornada.
“L’informatiu del migdia” (cap de setmana)
Marta Sánchez edita i presenta “L’informatiu del migdia” del cap de setmana. De 14.00 a 14.30 hi ha un resum del més destacat del matí informativament parlant, amb connexions en directe i entrevistes.
Els magazins
“El matí de Catalunya Ràdio”, “El secret” i “El suplement” són els tres magazins que vertebren les informacions d’actualitat i que segueixen en tot moment l’actualitat de forma coordinada amb els serveis informatius.
“El matí de Catalunya Ràdio”
Manel Fuentes condueix “El matí de Catalunya Ràdio” de sis del matí a dotze del migdia per oferir tots els registres de l’actualitat, tractar de tot el que passa i de com ens afecta. El programa comença amb un caràcter fortament informatiu i es complementa, a mesura que passen les hores, amb opinió, participació plural i entreteniment. Aquesta nova etapa del programa, iniciada al setembre del 2009, s’allarga una hora més, de les sis del matí a les dotze del migdia, i el consolida com el programa radiofònic de referència a Catalunya. “El matí de Catalunya Ràdio” és el programa més escoltat del país.
60
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“L’oracle”
La tertúlia de les tres de la tarda, amb Xavier Graset, convida cada dia un personatge a opinar i conversar sobre l’actualitat social, política i cultural del nostre país. “L’oracle” és una eina complementària i imprescindible per desxifrar les claus de la política i la informació, que a l’habitual tertúlia radiofònica hi afegeix la interactivitat dels tertulians amb el personatge. El 2010 incorpora també la interrelació amb els oients que poden veure, a través del web, la tertúlia en directe i comentar, a través de les xarxes socials, les opinions que es donin per antena. En la cinquena temporada en antena, el suport de l’audiència n’ha fet un espai de referència pel contrast d’arguments i punts de vista que s’ofereixen, i pel to compassat amb què s’expliquen.
“El secret”
Els llibres, les relacions personals, la televisió, el cinema, el teatre, el sexe, la xarxa... la vida en general passa cada tarda de 4 a 7 per Catalunya Ràdio, amb Sílvia Cóppulo. En la segona temporada en antena, l’equip parla de l’actualitat i del que afecta de veritat els oients, de la vida i dels canvis que té, de la feina o dels diners, i ho fa amb optimisme i amb múltiples col∙laboradors.
“El suplement”
“El suplement”, el magazín d'actualitat dels matins de dissabte i diumenge, ha començat una nova etapa amb Tatiana Sisquella i ha ampliat l’horari a quatre hores d’emissió, començant a les 9 del matí. Durant quatre hores, pel programa passen protagonistes de l’actualitat amb entrevistes, reportatges i música en directe, i les experiències úniques que la unitat mòbil permet compartir. Aquesta temporada, a més, el programa incorpora Pere Tàpias i les seves “Tàpias variades”, que tant dissabte com diumenge tenen un apartat especial durant la primera hora per parlar de receptes amb oients, cuiners i especialistes en gastronomia i nutrició.
“El suplement” ha iniciat una nova etapa amb Tatiana Sisquella 61
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
3cat24.cat
El 3cat24.cat és una de les tres potes d’informació continuada de la CCMA, conjuntament amb el canal de televisió 3/24 i l’emissora de ràdio Catalunya Informació. El 2010 ha estat un any intens des del punt de vista informatiu amb esdeveniments de gran rellevància que el portal ha seguit de molt a prop. Les eleccions al Parlament de Catalunya, la nevada del 8 de març, el terratrèmol d’Haití, el “cas Palau de la Música”, la sentència de l’Estatut o la visita del papa a Barcelona en són bons exemples.
Les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre es van seguir molt detalladament. Durant els dies previs als comicis es va estrenar un mòdul especial a la pàgina inicial del portal per seguir el dia a dia de la campanya, tant l’activitat dels diferents candidats com la programació especial de TV3 i Catalunya Ràdio. Diversos redactors del portal es van desplaçar a les seus dels partits per cobrir la jornada electoral i fer‐ne un seguiment minut a minut a través d’un blog. A més, el portal va publicar els resultats electorals a mesura que s’anaven escrutant, així com dades desgranades per municipis i comparatives amb l’última convocatòria d’eleccions parlamentàries.
La nevada del 8 de març va ser un altre dels punts de gran interès informatiu de l’any. Convé destacar el seguiment que se’n va fer tant el dia de la nevada com els dies posteriors i, molt especialment, la gran explosió de periodisme ciutadà que es va produir. L’espai elmeu3cat24.cat va rebre més de 1.300 participacions dels usuaris en forma, bàsicament, de fotografies i vídeos.
“La nevada digital” al 3cat24.cat
62
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Precisament per encoratjar encara més a la participació i la interacció amb els usuaris del portal, al llarg del 2010 s’ha impulsat la presència del 3cat24.cat a les xarxes socials amb pàgines a Facebook i amb diferents comptes a Twitter. Així, per exemple, s’ha fet servir Twitter com a eina per fer el seguiment de notícies com ara el terratrèmol d’Haití, on s’havia desplaçat Antoni Bassas, o la nit dels Oscars, durant la qual el mateix Bassas va relatar tot allò que succeïa al voltant de la gala a través del Twitter.
En el vessant de l’opinió, també s’ha creat una nova secció, “Firmes”, que recull els articles d’opinió i els diferencia clarament de la informació. Inclou articles de professionals de la CCMA com ara Josep Cuní, Ricard Torquemada, Lluís Canut, Joan Roura o Nicolás Valle, entre d’altres. També tenen nous blogs Xavier Bosch, Antoni Bassas (Estats Units), Albert Elfa (Jerusalem), Sergi Vicente (la Xina) i Isabel Galí (Sud‐amèrica).
Durant aquest any s’han incorporat noves funcionalitats al portal. Així, per exemple, se n’ha redissenyat la capçalera i se n’han reorganitzant els menús, a més d’afegir‐hi nous mòduls per als destacats, els blogs, les xarxes socials o el player de vídeo a la pàgina inicial. També s’ha desenvolupat un sistema de realització per gestionar una continuïtat pròpia de l’anomenat canal 3cat24 per oferir connexions amb els canals ja existents (TV3 i 3/24) i emissions ocasionals en directe de continguts que no s’emeten per televisió. Finalment s’ha automatitzat la publicació de les dades de les principals loteries i sortejos i s’ha fet una acció especial per cobrir les rifes de Nadal i de Reis.
63
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Els esports
Els mitjans de la Corporació també han estat referents en el seguiment de l’actualitat esportiva i les transmissions de diverses competicions, en un any especialment marcat pels preparatius del nou canal Esport3, que a l’últim trimestre de l’any ja va entrar en funcionament en període de proves. Les dades d’audiència i els estudis qualitatius mostren que els ciutadans trien majoritàriament TV3 i Catalunya Ràdio per seguir els grans esdeveniments esportius, no només el futbol, sinó també altres disciplines. Totes dues han treballat plegades en iniciatives com ara la cobertura de les eleccions a la presidència del Barça, amb l’emissió simultània de l’últim debat, celebrat a TV3, i amb el sondeig fet a peu d’urna.
La bona temporada del Barça, tant de futbol com de bàsquet, ha estat un dels plats forts de l’any amb transmissions i programes especials com el de la celebració del títol de Lliga de futbol a la plaça de Catalunya, que sota l’impuls de TV3 s’ha convertit en un nou marc festiu culer. El 2010 ha estat el primer any complet en què TV3 ha tingut els drets de la Champions, un any en què, a més, ha estat escollida per la UEFA per produir el senyal internacional de la final de Madrid.
TV3 també ha consolidat el lideratge en les transmissions de Fórmula 1 a una distància considerable respecte de La Sexta, l’altre operador que ofereix els grans premis. L’esforç fet per tot l’equip que segueix la competició ha estat reconegut amb el Premi Ondas a la millor cobertura esportiva. L’atletisme ha estat un altre dels protagonistes gràcies als Europeus que es van celebrar a Barcelona. TV3 els va poder emetre gràcies a un acord amb TVE, amb qui també va col∙laborar per emetre la final de la Copa del Rei de bàsquet.
Més enllà de les transmissions, en què “La transmissió d’en Puyal” continua sent tot un referent tant per ràdio com per internet, els programes esportius tenen un pes important a les graelles de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio. “Esport club” s’ha consolidat i també ho han fet els cinc programes esportius de Catalunya Ràdio, que han guanyat presència amb la potenciació d’“El club de la mitjanit” –ha augmentat mitja hora diària i s’emet un dia més– i de “Tot gira” –també ha incrementat la durada–.
La informació esportiva també s’ha incorporat a determinades franges de la nit de Catalunya Informació, que ha multiplicat les rodes de premsa a protagonistes del món de l’esport. A més, “Catalunya vespre esports” ha inclòs des de l’inici de temporada desconnexions per comarques.
La programació de TVC i Catalunya Ràdio s’ha complementat amb el portal elsesports.cat, que el 2010 ha viscut un creixement important gràcies a transmissions esportives d’alt nivell com ara la Champions League, la Fórmula 1 o la Lliga ACB.
Els esports a Televisió de Catalunya
Durant el 2010, TV3 ha compaginat la producció de continguts esportius propis per a TV3, el 33 i el 3/24 amb els preparatius per a la posada en marxa de nou canal Esport3, que durant l'últim trimestre de l'any ja ha entrat en funcionament en període de proves. L'esport ha continuat sent un element important en la graella de TV3 i un dels factors que han contribuït al clar lideratge de la cadena durant el 2010. 64
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La Lliga i la Champions han completat una oferta futbolística molt competitiva. TV3 ha fet un complet seguiment de la trajectòria del Barça a la Lliga amb transmissions i programes especials, així com de la festa de celebració del títol al Camp Nou i a la plaça de Catalunya, que sota l'impuls de TV3 es va consolidar com el nou marc festiu de les celebracions barcelonistes. Pel que fa a la Champions, tot i que el Barça no va arribar a la final, TV3 va ser escollida per la UEFA per produir el senyal internacional de la final del Bernabéu, que va fer en alta definició i, per primera vegada a la història, en 3D. Aquest ha estat el primer any complet en què TV3 s’ha convertit en "Zona Champions", amb transmissions i programes, i s’han fet els primers contactes per a la futura renovació dels drets fins al 2015.
La Fórmula 1 també ha estat un altre dels grans valors de la cadena, que ha consolidat el lideratge que ja havia aconseguit l'any anterior. El Premi Ondas a la millor cobertura esportiva ha estat el reconeixement a l'equip que transmet tots els grans premis, amb una programació que supera les deu hores cada cap de setmana de competició.
L’equip de la Fórmula 1 de TV3 ha rebut un Premi Ondas
Durant el 2010 l'accés al “Telenotícies vespre” ha vist com “Esport club” es consolidava com un actiu de la cadena al costat d’“Espai Terra”. El programa, estrenat l'any anterior, permet aprofitar millor tots els drets esportius de TV3. També és destacable l'èxit renovat de les nits dels divendres amb “Zona zàping”, que aplega una audiència molt generalista, però especialment el públic més jove. Aquesta aposta pels programes i les transmissions es complementa amb l'oferta informativa als diferents “Telenotícies” i també al canal 3/24, que actualitza constantment la informació i emet el programa resum de la mitjanit “Tot l'esport”.
El 2010 ha estat també un gran any per al bàsquet i, sobretot, per a l'equip del Barça, que ha guanyat la Copa i l'Eurolliga, dues competicions que han estat seguides fins al final per TV3 i el 33. Un acord de col∙laboració amb TVE va fer possible transmetre la final de Copa per primer cop a la història de TV3, mentre que l'Eurolliga del Barça va despertar molta expectació i els resultats d'audiència del tram final van ser espectaculars. La col∙laboració entre les dues televisions públiques ha permès també compartir la producció de l'emissió dels Europeus d'Atletisme de
65
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Barcelona, una de les millors competicions esportives disputades a Barcelona després dels Jocs Olímpics del 1992.
Mentrestant, el 33 ha continuat sent la referència de la resta de programes esportius i també d'una completa programació de transmissions amb què Televisió de Catalunya ha continuat refermant el seu compromís com a televisió pública dedicant espais també destacats als esports minoritaris i femenins, amb acords amb la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. Programes com ara “Hat‐trick”, “Motor a fons”, “Gol a gol”, “Temps de neu / Temps d’aventura”, “Futbolcat”, “NBA.cat” o “Km 0” han continuat liderant els seus segments. Tota aquesta programació ha estat l'embrió del futur canal d'esports, que va iniciar el període de proves amb la transmissió dels Jocs Special Olympics a Figueres, tot un símbol de la voluntat integradora d'Esport3.
En l'últim trimestre de l’any s’han posat en marxa els diferents processos que al febrer del 2011 culminaran amb l'estrena oficial d'Esport3. Tot plegat en un període de crisi econòmica que ha obligat a aplicar una política molt austera i de màxim aprofitament dels recursos existents.
D’altra banda, durant el 2010 s’han fet diverses iniciatives conjuntes amb Catalunya Ràdio. S’han emès simultàniament el lliurament del premi Catalunya de l'Esport, que va guanyar el jugador del Barça Xavi Hernández, i l’últim debat electoral entre els candidats a la presidència del Barça, que es va fer als estudis de TV3. A més, també es va oferir conjuntament el sondeig a peu d'urna d’aquestes eleccions, que va encertar de ple els resultats finals.
Els esports a Catalunya Ràdio
Els esports formen part de la columna vertebral de la programació de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, com ho demostren les 2.000 hores de programació esportiva que s’han emès el 2010. Aquesta informació té presència permanent a tots els butlletins horaris de Catalunya Ràdio i a tots els blocs de Catalunya Informació els 365 dies de l'any.
Durant aquest any s'han consolidat els cinc programes esportius en emissió: “L’informatiu del migdia esports” i “Catalunya vespre esports”, de dilluns a divendres; “El club de la mitjanit”, de diumenge a divendres; i “Tot gira migdia” i “Tot gira”, el cap de setmana. Convé remarcar també les transmissions, especialment les dels partits de futbol del Barça (“La transmissió d'en Puyal”) i de l'Espanyol, però també les dels principals esdeveniments de bàsquet, motociclisme, handbol o Fórmula 1.
Aquesta aposta clara per la informació esportiva ha donat un pas més endavant el 2010 amb la potenciació d’“El club de la mitjanit”, que ha augmentat mitja hora diària, de dilluns a divendres, i ha debutat en la programació dels diumenges. D'aquesta manera, el programa nocturn s'emet de diumenge a divendres de 23.00 a 01.00. També ha augmentat la durada de l’emissió de dissabte de “Tot gira”, que ara s’acaba a la 1 de la matinada. A més, Catalunya Informació ha incorporat els esports a determinades franges de la nit on no n'hi havia i ha multiplicat les rodes de premsa de protagonistes del món de l'esport.
66
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Una altra nova aportació s’ha fet en la informació comarcal. Des de l'inici de la temporada s’han afegit desconnexions per a les comarques de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona a l’últim quart d'hora de “Catalunya vespre esports”. A més, s'han mantingut les que ja es feien, també de dilluns a divendres, a “L'informatiu del migdia esports”.
Les bones xifres d’audiència dels programes informatius s’han refermat també en programes estrictament esportius com ara “El club de la mitjanit”, amb Pere Escobar. Però és al cap de setmana quan la programació esportiva té una acceptació encara més gran. El magazín “Tot gira”, amb Marc Negre, que inclou “La transmissió d’en Puyal”, és el més escoltat els caps de setmana.
Durant el 2010, s’han emès diversos programes especials esportius fora dels estudis de Catalunya Ràdio com ara el que va fer “Tot gira” des de Madrid les hores prèvies del Madrid‐Barça, “L’informatiu del migdia esports” des de Cornellà ‐ el Prat en l’homenatge al jugador del RCD Espanyol Dani Jarque o la cobertura del “Tot gira” de les eleccions a la presidència del Barça des del Camp Nou, entre d’altres.
“Tot gira”, amb Marc Negre, és el programa més escoltat els caps de setmana
Catalunya Ràdio també ha seguit els esportistes i els clubs catalans arreu del món. Ha estat a Gummersbach (Alemanya), amb motiu de la final de la Recopa d'handbol que va disputar el Granollers; a Lisboa (Portugal), amb el Blanes i l'Igualada en la Final Four de la Copa CERS d'hoquei patins; a Amsterdam (Holanda), on el Polo va jugar la Final Four de la Copa d'Europa d'hoquei herba; a Colònia (Alemanya), en la Final Four de l'Eurolliga d'handbol en què va jugar el Barça; a Valdagno (Itàlia), amb el Reus, el Noia, el Vic i el Barça, que es van classificar per la final a sis de l'Eurolliga d'hoquei patins; a París (França), a la final de la Lliga francesa de rugbi amb l'USAP de Perpinyà, i a Ponferrada (Galícia), on el Sant Andreu va disputar la fase d'ascens a la segona divisió A de futbol.
A més, des de Catalunya Ràdio s’han seguit tots els clubs catalans de primera i segona divisió de futbol (Barça, Espanyol, Nàstic de Tarragona, Girona i Barça B) a tots els partits oficials que han disputat.
67
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Catalunya Ràdio també ha fet un seguiment dels esportistes catalans que han disputat grans esdeveniments d’interès mundial com, per exemple, el mundials de futbol, Fórmula 1 i motociclisme, el Tour de França, el torneig de Roland Garros o el Ral∙li Dakar. Mereix una atenció especial la final de l’NBA, que va acabar amb el triomf dels Lakers de Pau Gasol davant els Celtics. Catalunya Ràdio va fer la transmissió de l’últim partit des de l'Staples Center de Los Angeles, amb els comentaris de Roger Grimau i Jaume Ponsarnau.
D’altra banda, Catalunya Ràdio va organitzar, als seus estudis de Barcelona, el primer debat electoral entre tots els candidats a la presidència del Barça. A més, va fer un especial des de les nou de la nit fins a dos quarts de dues de la matinada amb l’últim debat, celebrat a TV3. També juntament amb TV3, va oferir als oients un sondeig a peu d'urna, que va encertar de ple els resultats finals.
Catalunya Ràdio i TV3 també van emetre conjuntament el lliurament del premi Catalunya de l'Esport, que va guanyar el jugador del Barça Xavi Hernández.
Altres especials han estat els programes amb motiu dels títols de Lliga de futbol i de l’Eurolliga de bàsquet que va aconseguir el Barça; "l'operació Pichi", l’operació remuntada que van organitzar els programes d'esports per l'eliminatòria Barça‐Inter de Milà de la Lliga de Campions; la transmissió de l'històric partit que van jugar el Barça i els Lakers al Palau Sant Jordi i que Catalunya Ràdio va ser l’única ràdio a transmetre amb Rafael Jofresa, Jordi Trias i Carme Lluveras de comentaristes; o "El repte en viatge en tren al país del tàrtars", en què Joaquim M. Puyal i Pere Escobar van "competir", amb Manuel Fuentes com a àrbitre del duel, sobre les opcions que tenia el primer d'arribar en tren a Kazan a temps de transmetre un partit del Barça de la Lliga de Campions.
També s'ha consolidat el Trofeu Kubala, que premia el millor gol de la temporada. La segona edició l'ha guanyada Roberto Soldado, que va rebre el guardó en un acte organitzat per “El Club de la Mitjanit”.
Elsesports.cat
Elsesports.cat és la plataforma interactiva de continguts i serveis esportius de la Corporació. Ofereix informació de tota l'actualitat esportiva en format multimèdia (a partir dels vídeos de Televisió de Catalunya i l'àudio de Catalunya Ràdio) i l'emissió per internet de grans esdeveniments esportius. Es complementa amb galeries de fotografies, agenda i calendari de competicions, les classificacions i els resultats de diverses disciplines, des del futbol de primera divisió fins a les competicions més minoritàries. També és una eina útil per a aquells qui practiquen l'esport, amb dades actualitzades facilitades per entitats i federacions per a la pràctica esportiva a Catalunya. El portal cuida especialment la interactivitat amb els usuaris i ofereix la possibilitat de participar‐hi a través de fòrums, xats, enquestes, concursos o missatges SMS.
El portal esportiu de la CCMA ha viscut un important creixement al llarg del 2010 gràcies, en bona mesura, a les transmissions audiovisuals de competicions esportives d'alt nivell com ara la Champions League, la Fórmula 1, la Lliga ACB de bàsquet, els europeus d’Atletisme a Barcelona o el Trofeu Comte de Godó. A més, s’han fet especials per seguir grans esdeveniments de l’actualitat 68
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 esportiva com ara les victòries del Barça, les eleccions a la presidència del club o el Mundial de futbol de Sud‐àfrica. També s’han creat noves webs de programes esportius, s’han potenciat les que ja existien amb noves funcionalitats i s’ha ampliat la presència i l’ús de les xarxes socials.
Entre altres aspectes, durant tot l'any s'ha estat treballant en coordinació amb el departament d'Esports de TVC per ajustar el portal a les necessitats del futur canal Esport3, un procés que culminarà amb el canvi de nom i de domini del portal, que passarà a dir‐se www.esport3.cat, quan s’estreni oficialment el canal de televisió, el 5 de febrer del 2011. En aquesta línia, s’han estrenat les emissions en proves del canal Esport3, que han implicat la incorporació d’un nou streaming en directe.
També s’ha treballat per automatitzar la publicació de la informació de resultats i classificacions esportives a partir d'una font externa, de manera que les persones que fins ara feien aquesta tasca puguin dedicar‐se a altres funcions. La integració s’ha iniciat aquest any i s’acabarà el 2011.
Elsesports.cat van fer un seguiment especial de les eleccions al Barça
69
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La cultura
La cultura catalana té en els mitjans de la Corporació la seva principal finestra. Fidels al seu compromís de promoció de la cultura del país, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio dediquen un espai destacat tant a veus consolidades com a promeses emergents de totes les disciplines i serveixen d’altaveu a propostes culturals d’arreu del territori. El 33, iCat fm o Catalunya Música són alguns dels noms propis de la cultura, que, tant en el seu vessant nacional com internacional, també té un espai reservat als informatius i als magazins.
El 2010 TVC ha continuat apostant fort per la cultura. A l’oferta ja consolidada de programes temàtics com ara “Cinema 3”, “L'hora del lector” o “Sputnik”, hi suma el magazín transversal “Ànima” i una nova proposta, “Bestiari il∙lustrat”. “Bestiari il∙lustrat” és un viatge físic i emocional pel territori i pel panorama artístic català de la mà de joves talents i d'artistes ja consolidats, un autèntic aparador de la indústria cultural del país que barreja tota mena de gèneres i disciplines.
També han tingut un pes important els programes especials com ara la transmissió de la gala dels Premis Gaudí, concedits per l’Acadèmia del Cinema Català, i la de “Barcelona aixeca el teló”, el tret de sortida de la temporada teatral. Però la gran protagonista de les transmissions del 2010 ha estat la Patum de Berga, que per primer cop s'ha pogut seguir en directe per TV3.
L'oferta cultural de Televisió de Catalunya també inclou els documentals, un gènere en què “Sense ficció” s'ha convertit en la referència del país. Aquest ha estat un any marcat per estrenes de grans creacions de producció pròpia, que han estat àmpliament seguides pel públic i reconegudes amb nombrosos premis. Títols com “Adéu, Espanya?” o “Barraques, la ciutat oblidada” han anat més enllà de la pantalla i han tingut una important transcendència social. “60 minuts”, “El documental”, “Karakia” o “Cronos” són altres exemples de la rica i variada oferta documental de TVC, que explora totes les possibilitats del gènere amb peces tant pròpies com d'arreu del món.
El Grup d'Emissores Catalunya Ràdio també és una de les plataformes de difusió cultural més rellevants del país a través de l'emissora generalista i de la informativa, però molt especialment amb iCat fm i Catalunya Música. El 2010 l'oferta informativa en matèria cultural ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu a tots els canals gràcies a la creació de la Plataforma de Continguts Culturals, que, dirigida des d'iCat fm, aglutina tota la redacció especialitzada en cultura i serveix continguts a totes les emissores. iCat fm ha continuat la tendència a l’alça. Emissora de referència de la nova escena musical catalana, que és l'element vertebrador de la programació, iCat fm és la caixa de ressonància de múltiples expressions artístiques i una font inesgotable de propostes culturals. Als emblemàtics “Delicatessen” i “Cabaret elèctric”, s'hi ha sumat un nou programa despertador, “5 minuts +”, que combina la música amb la informació cultural i d'oci.
Pel que fa a Catalunya Música, convé destacar‐ne l'activitat com a membre de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU‐UER) en el seu segon any en aquest prestigiós organisme. L'emissora ha estat una de les més actives a l'hora d'oferir concerts a la resta de membres, cosa que ha permès difondre a emissores d’arreu d’Europa les creacions d’intèrprets catalans i posicionar‐les a l'elit internacional. A més, ha enriquit la seva programació amb concerts europeus de primer ordre.
70
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
L’oferta cultural de la Corporació a internet inclou també els webs de diversos programes, cada cop més actius i interactius, i els portals ritmes.cat, que engloba els continguts musicals pop rock de TVC, i clubdecuines.cat, un receptari virtual que es nodreix dels programes de TV3 i de Catalunya Ràdio, però també de les creacions dels usuaris.
La cultura a Televisió de Catalunya
El 2010 Televisió de Catalunya ha consolidat l’oferta dels programes culturals engegats durant la temporada anterior i ha fet créixer el ventall amb noves propostes, que han complementat i enriquit el panorama audiovisual dedicat a la cultura.
“Bestiari il∙lustrat”
Conduït per Bibiana Ballbè i dirigit per Mai Balaguer, ha estat una de les novetats de la temporada. “Bestiari il∙lustrat” presenta el viatge físic i emocional de diversos creadors pel territori català i pel panorama artístic del país. Les experiències d’artistes consolidats es creuen amb els emergents en una proposta de programa atrevida i fresca.
Bibiana Ballbè fa un viatge físic i emocional amb diversos artistes a “Bestiari il∙lustrat”
“Ànima”
Aquest magazín cultural, amb Toni Puntí al capdavant, ha passat d’emissió diària a setmanal el 2010 i s’ha reafirmat com l’aparador de la indústria cultural catalana i els seus protagonistes.
71
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“L’aprenent de pilot”
Al llarg del 2010 s’ha engegat la producció de 6 capítols més d’aquesta sèrie que segueix el dia a dia en el treball de diversos artistes forjats a Catalunya però que desenvolupen la seva carrera amb èxit en diversos països d’Europa o Amèrica.
“L’hora del lector”
El programa conduït per Emili Manzano s’ha mantingut com a referència literària del 33. Al setembre del 2010 va canviar el dia d’emissió de divendres a dijous.
“Cinema 3”
Els continguts de cinema del 33 els segueix liderant el veterà “Cinema 3”, amb Jaume Figueras. Cada dissabte ofereix el repàs setmanal a l’actualitat cinematogràfica nacional i internacional.
“Sala 33”
Pel que fa al cinema produït a casa nostra, “Sala 33” continua sent la finestra d’exhibició del cinema i el documental català i punt de trobada amb els seus artífexs. Directors, actors, productors i tota la indústria del cine fet a Catalunya tenen cita setmanal a “Sala 33”.
“Territoris Film‐Fest”
Els continguts cinematogràfics s’han completat durant el 2010 amb “Territoris Film‐Fest”, una proposta que ha ofert una tria dels millors i més premiats curtmetratges d’arreu del món articulats al voltant dels festivals cinematogràfics de referència.
“Clàssica”
En la seva vocació d’arribar a públics cada vegada més amplis, “Clàssica” també ha canviat i ha evolucionat cap a un format de concerts amb presentació pensat per a audiències més heterogènies. Ho ha fet a través d’una prescripció vivencial i emotiva del fet musical. Amb aquest objectiu ha debutat la presentadora i violinista Ariadna R. Cima, que ha aportat una actitud més vivencial del fet musical i que recomana tant des de l’emoció com des del coneixement.
“Ritmes”
En l’àmbit musical, s’ha desenvolupat el programa “Ritmes” com a marca contenidor de diversos productes musicals, tant en l’àmbit televisiu (“Ritmes concert”, “Ritmes fusió”, etc.) com en el d’internet, amb el portal ritmes.cat com a aglutinador dels continguts musicals emesos a TVC.
72
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Sputnik” i “De prop”
Aquests dos programes han seguit amb la seva oferta documental i de concerts, respectivament. En aquest àmbit, convé remarcar la represa del gènere documental musical amb les produccions “Heliogàbal” i “Rossy”, dos treballs que recullen aspectes patrimonials de la música pop i jazz a Catalunya.
“Nydia” i “Rodasons”
“Nydia” en el món de la música i la dansa d’arrel, i “Rodasons” com a aparador de la música folk, han continuat la tasca divulgativa en l’àmbit de les creacions artístiques de caràcter tradicional.
“Km 33”
El programa de viatges ha produït durant el 2010 una sèrie de 10 capítols a través dels quals s’han recorregut diversos països d’Europa, Àfrica i Amèrica seguint les experiències insòlites dels viatgers catalans.
“GR Camí de Sant Jaume”
Una altra novetat de la graella del 2010, ha tingut excel∙lents resultats d’audiència. Dirigit i presentat per Marc de las Heras, “GR Camí de Sant Jaume” ens ha fet redescobrir els magnífics indrets naturals, els pobles i les persones amb què ens podem trobar si seguim el braç central de la ruta xacobea catalana.
“Singulars”
Amb Jaume Barberà al capdavant, “Singulars” s’ha consolidat, amb gran èxit d’audiència, com a programa d’entrevistes a destacats especialistes en àmbits tan diversos com l’economia, la neurociència, la psicologia o la medicina. Els convidats ofereixen un discurs entenedor i amè sobre temes complexos com el perquè de la crisi econòmica o la física quàntica, per posar un parell d’exemples.
“Millennium”
“Millennium”, amb Ramon Colom, s’ha reformulat i ha recuperat l’estructura de debat d’una hora, tot mantenint l’aposta per la reflexió en profunditat sobre temes socials i filosòfics. A partir de setembre, l’emissió ha passat de dijous a divendres, fet que ha permès millorar notablement els resultats d’audiència.
73
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Especials
Com a novetats en l’apartat d’especials, convé remarcar l’emissió per primer cop a TV3 del “Concert de Cap d’Any”, que ha apropat la música de cobla i la sardana al gran públic a través de versions orquestrades de gran riquesa musical.
La Patum de Berga s’ha pogut seguir en directe per TV3
En l’àmbit de la cultura popular s’ha apostat per la transmissió, també per primera vegada, de la Patum de Berga. Conduïda per Espartac Peran, va ser molt ben acollida per l’audiència. D’altra banda i tenint en compte l’interès dels espectadors pel món de la màgia i l’il∙lusionisme, s’ha gravat l’espectacle principal del 1r Festival de Màgia de Balaguer.
A més de les tres novetats citades, al llarg del 2010 s’han fet prop de setanta especials.
Taula 19. Especials de Televisió de Catalunya (2010)
Lliurament de premis Premis Nacionals de Cultura Nit de Santa Llúcia Nit de la Cultura Balear Premis Gaudí Català de l’Any Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Premis Octubre
Religiosos Missa de Montserrat Beatificació de Josep Samsó Culte protestant Beatificació de Josep Tous Festa del Sacrifici Festa de la Hanukkà Missa del Gall
74
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Arribada del Sant Pare
Música clàssica Concert de Cap d’Any Concert de l’Orfeó Català Concert de l’Escolania de Montserrat i de l’Orquestra de Cadaqués Concert de Sant Esteve Concert participatiu d’“El Messies” Concert participatiu del “Rèquiem” Liceu a la Platja, “Doña Francisquita” Concert Pau Casals Oratori Vivaldi a Venècia Concert inaugural de l’orgue de Montserrat Concert d’“El somni del crepuscle” Concert inaugural de l’Auditori de Barcelona Concert de la “Cerimònia de la Llum” Concert Lieder Càmera “Nova Cançó” Concert de l’OJC i Xavier Ribalta amb motiu de l’Any Màrius Torres
Música pop‐folk Concert de Manel i de J. M. Oliver Concert de Marc Parrot Concert de Pep Jimeno Concert de Mar Mur i Els Groullers Concert d’Urbàlia Rurana i La Romàntica del Saladar Concert del Cabo San Roque Concert de Kepa Junjera i Bruel Concert de Sol i Serena i Grupo Traballo Concert de Quico el Cèlio... Concert de 50 i la Nova Cançó Concert de Raimon a Xàtiva Concert de Roger Mas Cançons “A la vora del pop” Festival FIMPT de Vilanova Mercat de Música Viva de Vic Fira Mediterrània de Manresa Concert d’Els Pets al Palau de la Música Concert de Muchachito Bombo Infierno Concert de La Bressola de Nadal
Cultura popular Cavalcada de Reis Concurs de gossos d’atura de Castellar de n’Hug Piromusical de La Mercè La Patum de Berga Cantada d’Havaneres de Calella 75
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Concurs de gossos d’atura de Torroella de Montgrí
Actualitats Documental “Rossy” Documental “From Texas to Arbúcies” Nit 10‐Ànima Recital de poemes de Juan Gelman Festival Filmets Badalona
Arts escèniques Festival de Màgia de Badalona Barcelona Aixeca el Teló Festival de Màgia de Balaguer
Literaris Especial “Ànima” en directe des de la Setmana del Llibre en Català
Memorials 25 anys de “Tarda Tardà”
Solidaritat Concert “Todos por un fin. Junts per Mali” Font: TVC
Els documentals a Televisió de Catalunya
Un dels objectius del 2010 ha estat acabar de convertir el programa de TV3 “Sense ficció” en una referència del món del documental del país. Durant l’any s’hi han pogut veure algunes de les produccions pròpies que s’havien començat mesos enrere amb un bon resultat d’audiència i crítica.
Entre els documentals destacats hi ha “Barraques, la ciutat oblidada” , “El laberint” o “Adéu, Espanya?”, que va convertir‐se en un gran èxit de públic. En total s’han emès 11 produccions pròpies, 7 coproduccions i 26 documentals comprats. Entre aquests últims destaquem l’oscaritzat “The fog of war” (“La boira de la guerra”), les reflexions de Robert McNamara sobre els conflictes bèl∙lics del segle XX. A l’estiu i per Nadal es van reemetre alguns dels documentals al 33, amb una important quota de pantalla, que va arribar a una mitjana del 3%.
A l’àrea de documentals s’han incorporat programes com ara “Quèquicom”, “Latituds” o “Karakia”, que juntament amb “Segle XX”, “Cronos”, “60 minuts”, “Thalassa” i “El documental” formen part dels espais que conformen la identitat pròpia del 33. En aquests programes s’han produït pocs canvis i bàsicament han continuat en la línia habitual, omplint de contingut el canal amb les diferents possibilitats del gènere, des del recorregut històric fins a la ciència o el documental d’autor.
76
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Barraques, la ciutat oblidada” mostra una realitat oblidada ‐ Imatge: Carles Barba
“60 minuts” ha seguit en la línia de donar llum a temes d’actualitat i ha estat l’espai en què s’han emès una bona quantitat de treballs de la BBC. Destaquen un documental sobre el amish, que va ser rècord d’audiència del programa, i la biografia de Nelson Mandela, que es va emetre coincidint amb el mundial de futbol de Sud‐àfrica.
D’altra banda, s’ha continuat mostrant noves mirades documentals sobre la realitat i ajudant joves realitzadors que comencen a produir les primeres obres professionals a “Taller”, que ha arribat a la seva sisena temporada consecutiva en antena. Durant aquests sis anys, TVC ha produït més de 150 documentals de nous realitzadors i ha mostrat unes 170 obres inèdites d'aquests joves documentalistes. “Taller” també emet els documentals coproduïts en col∙laboració amb el Màster de Documental Creatiu de la UAB.
“Blog Europa” també ha mostrat la realitat a través d’ulls joves, en aquest cas a través d'estudiants de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de les universitats catalanes que fan una beca Erasmus en diverses ciutats d'Europa. Hi expliquen en primera persona, amb una petita càmera de vídeo digital d'alta definició, històries curtes sobre la seva experiència europea i sobre la realitat social dels països on estudien. Els vídeos es pugen al blog del programa i també s’emeten pel 33, el 3/24 i el 3XL.
També s’han posat en marxa 44 coproduccions documentals, incloses pel∙lícules i llargs documentals, a través del conveni signat entre TVC i productores independents. Els treballs s’han emès en els diferents programes o com a especials. D’altra banda, s’ha produït una sèrie de 13 episodis, “Catalunya salvatge”, que encara està pendent d’emissió pel 33, i s’ha continuat col∙laborant amb el grup de televisions públiques europees de l’UER‐EBU per fer el programa “City Folk” i una sèrie sobre futbol i societat, també coincidint amb el mundial de futbol de Sud‐àfrica.
77
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La cultura a Catalunya Ràdio
El Grup d’Emissores Catalunya Ràdio és, amb tota la seva oferta, una de les plataformes més importants del país de difusió de la cultura i de l’actualitat que l’envolta en qualsevol dels seus àmbits, però molt especialment en la música, gràcies a les dues emissores d’FM dedicades a la cultura, Catalunya Música i iCat fm, i a les que emeten exclusivament per internet: Catclàssica, iCatJazz, musiCatles, totCat, Mediterràdio i Xahrazad.
L’any 2010, i aprofitant l’impuls d’iCat fm, s’ha iniciat una nova dinàmica de generació de la informació cultural al Grup d’Emissores amb la creació de la Plataforma de Continguts Culturals. Dirigida des d’iCat fm, n’aglutina tota la redacció especialitzada en cultura emergent i serveix continguts als quatre canals del grup. D'aquesta manera, es milloren els processos de producció, s’optimitzen els recursos existents i es permet l’especialització dels redactors en les diferents disciplines culturals. Com a resultat, l’oferta informativa en matèria cultural ha fet un salt quantitatiu i qualitatiu a tots els canals.
A més, com és habitual, la cultura té a Catalunya Ràdio una presència transversal en els diferents programes. “El secret” i “El suplement” destaquen setmanalment les propostes del club TR3SC, “El matí de Catalunya Ràdio” té una secció de llibres amb Màrius Serra i “El secret”, amb Robert Saladrigas. Els divendres “El matí de Catalunya Ràdio” ofereix una agenda cultural amb les propostes per al cap de setmana. També es parla d’òpera a “El secret”, amb Jaume Radigales, i de cinema i teatre, amb Àlex Gorina. El teatre també és present al programa “Tot es molt confús”, amb els comentaris d’Àngel Llàcer. De fet, tots els programes estan oberts a entrevistes, reportatges i taules rodones sobre l’actualitat del món de la cultura.
Programes com ara el cinematogràfic “La finestra indiscreta”, l’històric “En guàrdia!”, el tecnològic “Generació digital” o el popular “Mans”, són també una mostra de la presència de la cultura de diferents àmbits de la societat catalana en la programació de Catalunya Ràdio.
“Mans”
El magazín matinal de Catalunya Ràdio dels caps de setmana fa difusió de les festes i símbols dels Països Catalans, tot parlant de la cultura popular i la música per a cobla des d’un punt de vista jove i fresc. Dirigit i presentat per Quim Rutllant i Ester Plana, “Mans” fa el seguiment de les novetats discogràfiques del creixent mercat de la música folk, repassa l’agenda de les activitats culturals que organitza el teixit associatiu dels Països Catalans i fa d’aparador dels diferents col∙lectius que treballen per la cultura popular i tradicional a través d’entrevistes i reportatges.
El programa presenta l’activitat sardanista de les diverses comissions d’aplecs del país, el calendari de concerts, les iniciatives d’experimentació amb instruments de cobla, el cicle Tradicionàrius que organitza el Centre Artesà de Gràcia i totes les fites importants del calendari.
Des dels seus inicis, el programa “Mans” ha estat líder d’audiència a la seva franja horària i ha rebut el reconeixement de l’Obra Ballet Popular (2007) i el Premi Ateneu (2009), a més del premi Rotllana (2005) a Quim Rutllant. Plenament implicat en les noves formes de comunicació, “Mans” està obert a la interrelació constant amb els oients. 78
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“3 rondes”
És l’informatiu del món casteller de Catalunya Informació i, com les jornades castelleres, s’estructura en tres rondes. El programa, editat i presentat per Joan Beumala, Josep Almirall i Jordi Suriñach, inclou anàlisi, reflexió i valoració de l'actualitat castellera de la setmana. En mitja hora, “3 rondes” ofereix un desenvolupament exhaustiu dels continguts informatius de les principals diades castelleres del cap de setmana. El programa se centra en els resultats i inclou un rànquing amb les 10 primeres colles segons les actuacions que van fent durant la temporada, l'opinió d'especialistes, la previsió de la setmana i entrevistes als protagonistes de les diades castelleres.
iCat fm (icatfm.cat) iCat fm és l'emissora especialitzada en la promoció del consum cultural, especialment el de la música en català. Durant el 2010 se n’ha renovat la realització amb un nou format més àgil en els espais d’informació cultural que s’emeten a les hores en punt. Aquests espais duren tres minuts i inclouen l’actualitat cultural del moment i les propostes més interessants de la cultura jove i emergent del país. Pel que fa a la selecció musical, iCat fm vol ser l’emissora de referència de la nova escena musical catalana, que la mateixa emissora ha ajudat a crear els darrers anys. Ara es remarca aquest fet a l’audiència amb indicatius en antena com ara “Et sona?... és iCat”.
“5 minuts +”, amb Jordi Tenas, ha estat una de les novetats d’iCat fm
A partir del mes de setembre s'ha construït una graella més equilibrada amb un línia musical i editorial més definida i amb la incorporació de dues novetats importants. D’una banda, s’ha estrenat “5 minuts +”, amb Jordi Tenas, un programa despertador que s'emet de dilluns a divendres de 7 a 10 del matí, amb un format nou que combina música amb propostes culturals i d’oci i que para especial atenció als valors emergents de la cultura del país, a les notícies més importants i a les informacions de servei. De l’altra, “Nits de jazz” ofereix una selecció de jazz actual des de mitjanit fins a les 2 de la matinada. Amb aquest últim canvi, els programes temàtics
79
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 de folk, música independent, jazz o rock s'han ressituat a la graella i ara s'emeten els dissabtes i els diumenge entre les 21 i les 2. iCat fm manté els programes més emblemàtics del canal, com ara el magazín “Cabaret elèctric”, d'Albert Miralles, i “Delicatessen”, presentat per Albert Puig.
El 2010, la redacció d’iCat fm s’ha fusionat dins la Plataforma de Continguts Culturals de Catalunya Ràdio i s’han ofert, així, noves possibilitats d’especialització als redactors i s’ha guanyat eficiència i qualitat en el treball conjunt com a grup d’emissores.
Taula 20. Programes especials emesos per iCat fm (2010) Data Programa 01/01 Especial “Delicatessen” 2010 01/01 Especial Primavera Sound 05/01 Especial “Delicatessen” Nit de Regals 05/01 Especial Nit de Reis 06/01 Concerts d’Élena i Andrew Bird 26/02 Especial “Cabaret elèctric” des del Festival Animac de Lleida 16/03 Retransmissió dels Premis Enderrock 01/04 Especial Primavera Sound 02/04 Especial Sónar 05/04 Especial concerts acústics “Cabaret elèctric” 28/05 Retransmissió en directe del concert de Wilco des del Primavera Sound 25/06 Retransmissió en directe del concert de Facto, de la Fe y las Flores Azules des del festival popArb (Arbúcies) 02/07 Retransmissió en directe del concert de Clem Snide des del festival Faraday (Vilanova i la Geltrú) 16/07 Retransmissió de la festa dels 25 anys del programa “Tarda Tardà” 09‐11/09 Altaveu. Cobertura, gravació dels concerts i programa “Independents” en directe 16‐19/09 MMVV. Cobertura, gravació dels concerts i programa “Independents” en directe 12/10 Concert de Jamie Cullum 01/11 Especial Concerts Primavera Sound 2010 09/11 Especial Sona 9, transmissió en directe de la gala final des de la Sala Bikini de Barcelona 06/12 Concert de Juan Perro 07/12 Especial Concerts de “Cabaret elèctric” 08/12 Concert de Refree 23/12 Retransmissió en directe del concert benèfic Pallapupas 24/12 Especial Millor Música Pop Catalunya 2010 24/12 Especial Disc “Delicatessen” 25/12 Especial programa “Independents” 2010 31/12 Especial Selecció 2010 “Delicatessen” 31/12 Concert de The Tallest Man on Earth 31/12 Especial Revetlla Cap d’Any Font: iCat fm
80
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 iCatfm.cat
A iCat fm, l’emissió habitual per FM es fusiona amb el portal d’internet. www.icatfm.cat mostra en temps real i de manera sincronitzada el que sona per la ràdio i hi afegeix informació relacionada que enriqueix l’emissió convencional. També dóna accés directe a les cinc emissores d’iCat fm que només emeten per internet: TotCat, iCatjazz, MusiCatles, Mediterràdio i Xahrazad, i té un arxiu d’àudio del que ha anat sonant. La web de l’emissora iCat fm obre un canal perquè els realitzadors i els locutors dels programes puguin publicar continguts en temps real. Finalment, ofereix eines de participació i de comunitat perquè els oients puguin participar en directe: enquestes, fòrums, xats, concursos, etc.
Durant el 2010 s’ha estrenat el canal propi d’iCat fm a YouTube i s’han fet millores evolutives al portal. A més, s’ha preparat i conceptualitzat el projecte de redisseny del portal amb la voluntat de desenvolupar‐lo el 2011.
Catalunya Música (catmusica.cat i catclassica.cat)
La bona acceptació de Catalunya Música per part dels oients, com evidencien les xifres d’audiència obtingudes el 2010, han motivat que s’hagi mantingut una línia de continuïtat en la programació del canal. Els resultats d’audiència mostren la consolidació de la tendència a l’alça.
Aquesta temporada, doncs, s’han fet només petits retocs per millorar alguns aspectes de la programació, com ara l’ampliació d’una hora del programa “Nocturn” (d’1 a 7 del matí) o el fet que el programa “Catclàssica” passi a ser setmanal. També a la graella del cap de setmana es ressitua el programa de música antiga “El gran segle”, amb Joan Vives, que canvia d’hora d’emissió, els dissabtes a les 22. A més, s’amplia una hora l’espai “Grans obres”, amb Victòria Palma, els dissabtes de 16 a 19, amb l’objectiu de fer‐lo més versàtil i capaç de donar cabuda a les grans obres que superen les dues hores.
Convé destacar molt especialment l’activitat de Catalunya Música com a membre de la Unió Europea de Radiodifusió (UER/EBU). En el seu segon any en aquest prestigiós organisme, l’emissora és una de les més actives a l’hora d’oferir concerts enregistrats a Catalunya (120) a la resta de membres. En definitiva, l’emissora, a més d’incorporar a la seva programació concerts de primer ordre, ha posicionat les produccions catalanes a l’elit internacional.
L’any 2010 Catalunya Música ha enregistrat 282 concerts, entre els quals destaquen les diferents propostes del Gran Teatre del Liceu, l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música Catalana, i altres provinents dels centres més actius del país (Barcelona, Girona, Lleida, Terrassa, Sabadell, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilabertran, Torroella de Montgrí, Santa Cristina d'Aro, Banyoles, etc.).
Pel que fa als programes especials, Catalunya Música va commemorar al març el bicentenari del naixement del pianista i compositor polonès Frédéric Chopin amb una programació especial, que va incloure l’emissió de diversos concerts a través dels programes “Auditoris”, “Entrada lliure” i “Els concerts”, a més d’entrevistes i programes dedicats en diferents parts de la graella de l’emissora.
81
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
El segon esdeveniment de l’any que va motivar una programació dedicada va ser la transmissió de les dues semifinals i la final del concurs Nous Talents 2010 per a joves intèrprets des de Bratislava, en què Catalunya Música també va participar amb la presentació d’un dels candidats, el violoncel∙lista català de 22 anys Pau Codina. El concurs era organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER) en col∙laboració amb la Unesco i el Consell Musical Internacional.
Catalunya Música va presentar el violoncel∙lista Pau Codina al concurs Nous Talents 2010
Catalunya Música va connectar el 26 de novembre amb l’Auditori de l’Acadèmia de Música de Bratislava per oferir les dues semifinals i la final del concurs, en què Pau Codina va ser un dels cinc finalistes. Tot i la seva joventut, Pau Codina té una completa trajectòria musical com a intèrpret. Guanyador de diversos guardons, ha actuat en sales de tant prestigi com el Royal Festival Hall, el Wigmore Hall, el Royal Albert Hall i altres escenaris d’Anglaterra, on fa estudis de perfeccionament.
Catclassica.cat i Catmusica.cat
CatClàssica és el primer canal exclusiu d'internet de Catalunya Música dedicat a la música clàssica d'autors i intèrprets catalans. La seva programació inclou composicions de totes les èpoques i estils de la música clàssica catalana. Es tracta d'una iniciativa innovadora que posa la tecnologia al servei del patrimoni per difondre dins i fora del territori la riquesa i la diversitat musical del país. Durant el 2010, ha continuat oferint el bo i millor de la programació de Catalunya Música. 82
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
D’altra banda, el web de Catalunya Música (catmusica.cat), que es va estrenar al maig del 2009, ha incorporat noves funcionalitats al llarg del 2010. Així, s’ha millorat la gestió dels àudios pel que fa als drets d’emissió, s’ha començat a preparar el projecte de personalització de continguts “Catalunya Música a la carta” i s’han creat noves fitxes d’obres musicals.
Ritmes.cat
Ritmes és la marca que engloba els continguts musicals d'esperit pop rock de Televisió de Catalunya. Des de Ritmes.cat, els usuaris poden seguir l'actualitat de grups tant nacionals com internacionals i la programació de festivals i sales de concerts. També poden participar en concursos per guanyar entrades i posar a prova els seus coneixements musicals amb diversos jocs.
El 2010 s’ha posat en marxa una estratègia conjunta entre TVC i CCRTV Interactiva sota la marca musical Ritmes. Es tracta d’un projecte paraigua de música pop rock i electrònica adreçat al públic jove que té presència a internet i també a una franja televisiva diària al canal 33. Això ha implicat un canvi de disseny al portal i la incorporació de noves funcionalitats.
L’activitat al portal s’ha centrat en el Festival Sónar, amb l’estrena en exclusiva a ritmes.cat del documental del festival. A més, s’han fet múltiples concursos d’entrades i discos així com accions a les xarxes socials, i s’han ofert descàrregues en MP3 de nous llançaments.
Clubdecuines.cat
Clubdecuines.cat recull les receptes dels programes de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio i també les creacions dels usuaris, els veritables artífexs del portal. S’hi poden veure els vídeos d'espais com ara “Cuines”, “Al vostre gust”, “Caçadors de bolets”, “La cuina de l'Isma” o “Karakia”, i escoltar programes com “Tàpias variades”. Les receptes dels usuaris, els seus comentaris i els seus vots també nodreixen de continguts aquest portal que funciona com una autèntica comunitat gastronòmica a internet. Cada usuari que s’hi registra té un espai propi per emmagatzemar tant continguts i receptes com canals i usuaris preferits.
El portal ha registrat increments significatius d'audiència, especialment en els darrers mesos del 2010. Els pics d'audiència tenen a veure amb l'estacionalitat i la recerca per part dels usuaris de receptes de cuina lligades a determinades festivitats o tradicions (Nadal, castanyada, etc.). El bon posicionament del portal als cercadors atreu nous usuaris que hi busquen tota mena de receptes.
Dels nous canals agregadors de receptes segons la temàtica o tipus de cuina, destaquen els dedicats a Setmana Santa, a Sant Jordi, a Sant Joan, a Nadal, al Madrid‐Barça, a les receptes del camp o a la cuina baixa en calories. També s’hi han incorporat les receptes dels programes “La Riera” i “Sota terra”, amb els seus canals corresponents i un cercador avançat. Altres novetats són la incorporació a la home del mòdul “Potser busques”, per facilitar la localització de continguts, i d’un mòdul d’últims comentaris de les receptes així com l’enviament de notificacions per correu electrònic als usuaris quan hi ha un nou comentari. A més, s’ha treballat en la secció “The best of”, un espai per publicar receptes en altres idiomes (francès, anglès i castellà), que s’enllestirà durant el 2011. 83
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Educatius
Els programes educatius i divulgatius sempre han tingut un lloc reservat als mitjans de la Corporació, que els considera un dels seus eixos bàsics de servei públic. Dirigits a tots els segments d’edat, no només als públics més joves, s’hi expliquen temes relacionats amb múltiples disciplines, ja sigui per detallar els últims avenços o per aprofundir en aspectes més bàsics, però sovint desconeguts pel gran públic. La ciència i la tecnologia, però també la salut, l’aprenentatge de llengües o el foment de valors, tenen veu pròpia a la programació.
L’extensa i prestigiosa xarxa d’universitats i de centres de tecnologia, així com els nombrosos grups de recerca que hi ha a Catalunya, són una font inesgotable, tant de temes a tractar com d’experts per abordar‐los. Donar visibilitat i difondre la tasca d’aquests professionals de primer nivell és un dels objectius prioritaris, no només en els programes i magazins, sinó també en els informatius.
Una de les propostes més representatives en l'àmbit educatiu és “Quèquicom”, que, després de sis anys en antena, s'ha consolidat com el programa de referència a Catalunya en el món de la divulgació. L'ús didàctic que se'n fa a les aules i els nombrosos premis que ha rebut així ho certifiquen. Aquest any li han concedit, entre d'altres, el Premi Narcís Monturiol com a “exemple de servei públic de comunicació per la seva tasca de divulgació de la ciència a un públic general amb l'objectiu de despertar la curiositat ciutadana i fer avançar la societat”. Aquest és, precisament, l'esperit compartit per tots els espais educatius tant de TV3 com de Catalunya Ràdio.
Combinar la divulgació amb l'entreteniment ha estat l'aposta de programes com “Fish and chips”, que fa del joc un recurs per promoure l'anglès com a llengua de comunicació, o “Sota terra”, que aporta una mirada diferent al món de l'arqueologia. Per donar vida a aquests continguts més enllà de la televisió, el 2009 TV3 va crear una unitat de Projectes d'Aprenentatge. Una de les iniciatives en què treballa és convertir els capítols de “Sota terra” en unitats didàctiques per a les escoles.
També és un recurs per als centres docents “En guàrdia!”, uns dels programes ja clàssics de Catalunya Ràdio, que repassa la història tant del país com d'altres punts d'arreu del món. Una temàtica diferenciada, però també amb un component educatiu, és la que ofereixen espais com “L'ofici de viure” o “Eduqueu les criatures”. Tots dos són propostes consolidades a la graella i amb audiències molt fidels, que els segueixen tant per ràdio com per internet.
L’oferta educativa de la Corporació es completa amb el portal Edu3.cat, també gestionat per la unitat de Projectes d'Aprenentatge, que reuneix un ampli ventall de materials educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació. Amb més de 5.500 documents sistematitzats per nivells de coneixement i matèries, el portal és una iniciativa pionera a l’estat espanyol i oberta a tothom, que permet visionar en temps real i de manera totalment gratuïta les produccions.
Els continguts educatius a Televisió de Catalunya
El 2010 Televisió de Catalunya ha continuat potenciant els continguts educatius i els ha ampliat amb noves propostes, que abasten des de la divulgació científica o històrica fins a l'aprenentatge 84
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 de llengües estrangeres o el foment de valors. Al ja consolidat “Quèquicom”, s'hi han sumat “Sota terra” o “Fish and chips”, tots amb un element comú: la combinació d'entreteniment i divulgació per facilitar l'aprenentatge i fer‐lo més divertit. Tampoc no hi han faltat els espais destinats als més petits com “Una mà de contes”.
A més a més, des del 2009 la unitat de Projectes d'Aprenentatge impulsa la contribució de TVC al món de l’ensenyament a partir dels seus materials audiovisuals. Algunes de les seves iniciatives són el portal Edu3.cat i les unitats didàctiques per a escoles fetes a partir dels continguts de “Sota terra”.
“Quèquicom”
“Quèquicom” comença la sisena temporada en antena amb un prestigi consolidat i amb els nivells d’audiència més alts del 33 des del 2006. L’espai s’ha convertit en el programa televisiu de referència a Catalunya en el món de la divulgació sobre ciència, natura, salut i tecnologia, cosa que reconeixen els diversos premis que ha rebut aquest any. Entre els guardons que li han concedit, destaca el Premi Narcís Monturiol, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Aquesta és la primera vegada que un mitjà de comunicació rep aquest reconeixement, creat per guardonar les persones i institucions que destaquen per la seva aportació al progrés científic i tecnològic.
El programa ha mantingut el format de reportatges al carrer sobre un tema per capítol, amb el reforç per part d’un presentador al plató, que desenvolupa experiments per visualitzar coneixements concrets vinculats al tema central.
“Quèquicom” és el programa de referència a Catalunya en el món de la divulgació
“Sota terra”
El programa representa tota una aposta per portar el món de l’arqueologia i la divulgació històrica al segon prime time dels dilluns dels mesos d’estiu. Una aposta de 13 capítols innovadora que ha aconseguit combinar l’entreteniment i la divulgació i que ha situat un episodi entre els 40 85
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 programes més vistos de l’any, un rànquing que inclou la programació de totes les cadenes. Al marge de la vida pròpiament televisiva de la sèrie, el Departament de Programes i Projectes Educatius de TVC n’està treballant els continguts per convertir‐los en unitats didàctiques per a les escoles.
“Una mà de contes”
S’han produït cinc capítols nous de llarga durada, d’uns 35 minuts, basats en diferents tècniques i continguts: cuina, família, viatges, matemàtiques i pors. Està previst que s’emetin el 2011.
A partir del model establert amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, s’ha col∙laborat amb el CREAMAT, el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, el Gremi de Llibreters de Catalunya i les llibreries infantils de Barcelona.
Pel que fa a la web, s’ha integrat a l'entorn multimèdia de TVC, concretament al del Super3, en una primera fase. La web ha donat la possibilitat d’escoltar els contes en més idiomes dels que fins ara hi havia disponibles, amb la introducció de l’italià, l’àrab, l’hebreu, l’estonià, el basc i el gallec.
“Fish and chips”
S’han produït 26 capítols del programa “Fish and chips”, que utilitza el joc i la diversió per promoure l’anglès com a llengua de comunicació entre els més joves. Al programa juguen dues escoles procedents de diferents punts de Catalunya i representades per dos equips de tres concursants, que han de passar quatre proves. El programa, de 30 minuts, s’estrenarà al gener del 2011.
“Els extraordinaris”
S’han produït 20 capítols del programa “Els extraordinaris”, un espai de curta durada que fa una pinzellada ràpida als objectes quotidians que nens i nenes fan servir cada dia i que tenen un punt de genialitat que els fa únics. S’explica d’on vénen, per a què serveixen, com són i per què es diuen com es diuen. Està previst que s’estreni a l’estiu del 2011.
“Latituds”
Amb la tercera temporada de “Latituds” s’ha continuat parlant de temes de cooperació, desenvolupament, dret humans i pau. El programa treballa per fer visibles els que impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres del món, amb el màxim rigor.
86
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Bricolatge emocional”
Presentat per Gaspar Hernàndez, director i presentador de “L’ofici de viure” a Catalunya Ràdio, el programa es dedica a la psicologia pràctica, la divulgació científica i el creixement personal. Aquesta sèrie, de 13 capítols, també ha format part de la programació d’estiu.
“D’aquíd’allà”
La diversitat cultural ha estat protagonista destacada del 33. Durant sis mesos, entre setembre del 2010 i febrer del 2011, el canal ha ofert una programació especial per mostrar com són les principals comunitats d’immigrants que viuen a Catalunya, i ha proposat als espectadors un viatge als països d’origen d’aquests col∙lectius a través del coneixement de les seves cultures i societats d’origen. El Marroc, l’Equador, la Xina, Colòmbia, Romania i Bolívia, països d’on són originàries les comunitats d’immigrants amb més presència a Catalunya, han tingut una programació especial, amb un reportatge mensual, “Catalans de...”, que mostra la realitat social dels nouvinguts que viuen a Catalunya. A més, s’han emès 84 peces curtes que, sota el títol “Hola, em dic”, han mostrat 84 persones d’aquests sis països. Són veïns d’arreu de Catalunya que expliquen una petita anècdota, una vivència personal, i parlen de somnis i anhels, del territori, de la llengua, de paraules concretes, de records del seu país, de la família, de la feina, de les aficions, dels seus interessos... En el fons és un miniretrat de la vida quotidiana a Catalunya amb personatges renovats.
Els continguts educatius a Catalunya Ràdio
El 2010 Catalunya Ràdio ha continuat apostant per programes educatius de referència com ara “Eduqueu les criatures”, l’històric “En guàrdia!” o “L’ofici de viure”, que fa propostes de psicologia pràctica. A aquests programes, s’hi sumen les seccions que els magazins dediquen a la divulgació científica, que també té un espai en els informatius.
A “El matí de Catalunya Ràdio”, la secció “El temps a la carta”, amb Francesc Mauri, combina cada divendres les prediccions del temps amb l’explicació científica dels fenòmens meteorològics. A més, el programa té un espai destinat expressament a la divulgació científica, a càrrec dels col∙laboradors Jorge Wagensberg i Eudald Carbonell.
El magazín “El secret” també dedica seccions especials a la divulgació. Algunes seccions són noves, com ara la científica “Quèquicom”, en col∙laboració amb el programa del mateix nom de Televisió de Catalunya, “Moment d’òpera” o els consells de salut de la doctora i dietista Pilar Senpau. Es mantenen les clàssiques “Paper i diners”, en què es parla sobre economia, i “Secrets del sexe”, que planteja com millorar les relacions sexuals i fer que siguin més satisfactòries.
Pel que fa als caps de setmana, “El suplement” ofereix diferents seccions que es poden emmarcar en l’àmbit educatiu: “Lliçons desordenades de música”, amb Gerard Quintana i Bernat Dedéu, que parlen tant de música contemporània com clàssica; l’espai de benestar personal “Suplement
87
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 vitamínic”, i “L’endemà”, que aprofundeix amb diferents experts en el tema de la setmana que ha ocupat el programa del mateix nom a TV3.
“Eduqueu les criatures”
“Eduqueu les criatures”, amb Carles Capdevila, acaba el 2010 la quarta temporada consolidat com un espai de referència per a pares, avis i mestres, apostant per buscar idees en la tradició educativa domèstica.
“En guàrdia!”
El programa “En guàrdia!” repassa els fets de la història de Catalunya amb Enric Calpena, amb la col∙laboració del catedràtic Josep Maria Solé i Sabaté. Aquest programa té com a objectiu explicar les batalles, les aventures i les heroïcitats de la història, especialment la de Catalunya, però també d’arreu del món. En la seva novena temporada, “En guàrdia!”, que s’adreça tant a l’audiència en general com als centres docents (que l’utilitzen com a suport o complement en les matèries d’història), ha esdevingut referent per l’originalitat, el dinamisme i el rigor.
“En guàrdia!”, amb Enric Calpena, repassa la història de Catalunya
“L’ofici de viure”
“L’ofici de viure”, amb Gaspar Hernàndez, aprofita el migdia dels caps de setmana per aprofundir en els continguts de psicologia pràctica que des de fa tres anys ha posat en antena a Catalunya Ràdio i que l’estiu del 2010 ha fet el salt a TV3 amb el programa “Bricolatge emocional”. Seguint amb el rigor que sempre ha caracteritzat el programa, “L’ofici de viure” compta amb més de 50
88
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 psicòlegs i filòsofs que donen als oients eines per assolir un major benestar emocional, i que acompanyen Gaspar Hernàndez en aquest programa de desenvolupament personal.
Edu3.cat
El portal Edu3.cat reuneix un ampli ventall de materials educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació. Amb més de 5.500 documents sistematitzats per nivells de coneixement i matèries, el portal és una iniciativa pionera a l’estat espanyol i oberta a tothom, que permet visionar en temps real i de manera totalment gratuïta les produccions.
Gestionat en col∙laboració amb el Departament d’Ensenyament, aquest portal és un catàleg de recursos gairebé inesgotable. Els materials que presenta poden servir de suport a la tasca docent, per complementar o ampliar coneixements. Al mateix temps, fomenten les noves tecnologies entre els alumnes i impulsen l'ús de la televisió i la ràdio com a eines d’educació social.
Gràcies a un sistema d’identificació, el professorat pot descarregar‐se els arxius de vídeo i àudio i fer‐los servir a l'aula. Malgrat això, no està destinat exclusivament a les escoles, sinó que totes les persones que hi estiguin interessades hi poden accedir de franc. El portal segueix l’exemple d’altres experiències dutes a terme a Europa, com les promogudes per la BBC, Channel 4, RAI, France 5 o ZDF.
L’Edu3.cat està sota la responsabilitat de la unitat de Projectes d’Aprenentatge de TVC, creada el 2009 per continuar impulsant‐ne la contribució al món educatiu.
89
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Infantils i juvenils
Si el 2009 va ser un any clau per a la programació infantil i juvenil de la Corporació amb l’estrena del canal Super3, el 2010 ho ha estat per la posada en marxa del canal 3XL, adreçat al públic jove. El 3XL es va estrenar el 19 de setembre i comparteix freqüència amb el Super3, a la franja que abans ocupava el 300. El canal 3XL està destinat específicament al públic d'entre 16 i 25 anys, un públic 100% digital molt acostumat a les noves plataformes tecnològiques.
El 3XL agafa diàriament el relleu del canal Super3, des de les 21.30 i fins a les 6 del matí. S'hi poden veure produccions referents, tant d'animació com d'imatge real, de gèneres tan diversos com el fantàstic, l'acció, l'humor, etc. Convé destacar que el 3XL ha arrencat amb tota la programació subtitulada, un fet que afavoreix tant els espectadors amb deficiències auditives com els que opten per seguir les sèries estrangeres en versió original.
Pel que fa al canal Super3, després d’un any de funcionament, s’ha consolidat plenament i ocupa una posició preferent en la gran oferta televisiva infantil. Les dades d’audiències mostren clarament aquesta trajectòria ascendent. Durant tot el 2010, el Super3 ha aconseguit una mitjana d’audiència de l’1,3%, davant del 0,5% de l’any anterior. Va aconseguir la màxima audiència a l’agost, amb un 2,1% de quota de pantalla i un 12,6% entre l’audiència específica de 4 a 12 anys. L’audiència del desembre ha estat de l’1,5%, amb un 11,2% entre el públic de 4 a 12 anys.
El canal Super3
La programació del canal Super3 continua sent una combinació de tres eixos principals: la producció pròpia, amb espais com ara “Mic”, “Tags” o “Una mà de contes”; les sèries d’animació, ja siguin coproduccions o de producció aliena; i la presència i la participació dels súpers.
El Super3 emet de 06.00 a 21.30. La producció pròpia que hi dóna continuïtat inclou formats com ara gags de la família Super3, peces curtes protagonitzades pels súpers (“Món dels súpers”, “Tots som súpers”, “Superbèsties”, reportatges, videowebcams dels mateixos súpers...), videoclips, promocions de les activitats del carnet de súper i del club en general, concursos, informació sobre el web i sobre accions exteriors, o promocions de la Festa dels Súpers i de la revista “Súpers!”. A banda, s’han fet programes especials amb motiu de la Festa dels Súpers o del Nadal, i s’han emès, totes les setmanes de l’any, blocs de contingut pel canal internacional TV3CAT.
Pel que fa al conjunt de continguts del Super3, que han protagonitzat tant la família com els mateixos súpers, s’han estrenat diversos projectes, alguns dels quals en col∙laboració amb diverses entitats: - Premis canal Super3: la família del Super3 va organitzar els premis del canal, en què els súpers van votar els seus dibuixos animats preferits. - Superendevinalla: la família del Super3 demanava als súpers que enviessin una endevinalla per batre el Fluski en un particular concurs d’endevinalles televisives. - Nova Lila: trama de la família per donar pas de la infantesa a l’adolescència de la Lila, que va anar acompanyada d’un videoclip de nova creació sobre la cançó “La meva habitació”. - Súper sobre rodes: amb la col∙laboració del Servei Català del Trànsit, s’ha fet una campanya d’educació en mobilitat infantil. 90
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
- Superfoto: durant l’estiu la família no es posava d’acord sobre on anar de vacances i van demanar als súpers que els fessin arribar fotos de les seves vacances al web. - Fem un salt!: projecte multiplataforma que aposta per la sostenibilitat i que promou actituds positives per al nostre planeta. Es va estrenar el videoclip “Fem un salt” i els súpers van proposar i votar les seves propostes pel planeta (“salts”) a través de videowebcams. El projecte va viure el punt àlgid a la Festa dels Súpers de l’octubre, la temàtica i els continguts de la qual es van articular al voltant de la filosofia del “Fem un salt”, i es va ballar i “saltar” de forma massiva. - Transmissió de la Festa dels Súpers: aquest any s’ha fet la transmissió més àmplia que s’ha fet mai de la Festa dels Súpers. Aquesta cobertura va incloure prop de 50 connexions i un programa especial. - Superesmorza: l’estrena d’un nou videoclip lipdub de la cançó “Superesmorza” va servir per promoure nous consells sobre els bons hàbits alimentaris entre la població infantil. - Nadal al Super3: el Nadal va ser molt musical gràcies a les nadales que van protagonitzar els personatges de la família. Això va donar peu als súpers a enviar les seves pròpies nadales a través de videowebcams. També durant el Nadal es van emetre dos programes especials i els personatges del Super3 van participar a la transmissió de la Cavalcada de Reis de TV3.
Els gags de la família del Super3 donen continuïtat a la programació del canal
D’altra banda, s’han fet gags puntuals de la família amb motiu de propostes diverses com, per exemple, les maratons de “Pingüins de Madagascar”, d’“Espies de veritat”, de “Tom i Jerry” i de “Doraemon”; carnestoltes; l’estrena de la “Guia dels Súpers”; les vacances d’estiu; Sant Jordi; la castanyada; projectes del super3.cat; la revista “Súpers!”; les actuacions dels SP3, i molt especialment, els gags que promocionen les sèries de dibuixos animats del canal.
Entre els concursos que s’han promocionat amb gags i altres accions hi ha quatre edicions del “Superdia”, “Caminant entre dinosaures”, “Superendevinalla” per Sant Jordi, “Marató Espies de veritat”, “Marató Doraemon”, el d’estiu, el del carnet a la Festa i 26 edicions del “Superquè”.
A més, durant el 2010 s’han estrenat tres videoclips: “Fem un salt!”, “La meva habitació” i el lipdub “Superesmorza”.
91
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Pel que fa als programes, a apostes ja consolidades com ara “Mic” i “Un mà de contes”, s’hi han afegit noves propostes de caràcter fortament divulgatiu i educatiu; “Fish and chips”, “De què va?” i “Els extraordinaris” en són exemples.
“Mic”
L’espai “Mic3” ha escurçat el nom per dir‐se només “Mic”, ja que el 3 és present en tot l’univers Super3. Aprofitant aquest canvi de nom, el logo s’ha simplificat, s’ha modificat la careta i s’ha creat una nova sintonia.
Durant el 2010, s’ha posat l’accent en tres temes: la natura i els cicles naturals (s’han dedicat peces a les estacions i s’han creat nous espais com la platja, el bosc o el gronxador), la música (tant amb cançons populars catalanes com a d’altres no tan conegudes, i també s’han gravat cançons i cantarelles inventades) i els jocs i els contes (amb jocs com saltar a corda o jugar a pilota i amb nous contes creats al voltant d’un fet normal i amb l’adaptació de contes clàssics).
El marxandatge s’ha potenciat amb productes com ara el peluix del Mic i els llibres “El Mic i els seus amics” i “Aigua”. “Aigua” i una col∙lecció de 4 DVDs, que recullen les primeres històries del Mic, agrupades sota la temàtica de les estacions.
“Una mà de contes”
S’han produït cinc capítols nous de llarga durada, d’uns 35 minuts, basats en diferents tècniques i continguts: cuina, família, viatges, matemàtiques i pors. Està previst que s’emetin el 2011.
A partir del model establert amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, s’ha col∙laborat amb el CREAMAT, el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, el Gremi de Llibreters de Catalunya i les llibreries infantils de Barcelona.
Pel que fa a la web, s’ha integrat a l'entorn multimèdia de TVC, concretament al del Super3, en una primera fase. La web ha donat la possibilitat d’escoltar els contes en més idiomes dels que fins ara hi havia disponibles, amb la introducció de l’italià, l’àrab, l’hebreu, l’estonià, el basc i el gallec.
“Tags”
El 2010 s’han emès 201 programes multiplataforma, dedicats a l’entreteniment i l’oci preadolescent. Durant el curs escolar, “Tags” s’ha emès al migdia i al vespre de dilluns a divendres, a les 14.30 i les 21.15. Durant les vacances escolars d’estiu i Nadal, ha canviat de durada i d’horari.
Així, a l’estiu es van emetre 11 programes especials de 25 minuts amb un enfocament temàtic (música, cinema, videojocs...) i al Nadal es van fer tres especials amb coreografies musicals protagonitzades pels presentadors, el resum de l’any “Els millors del 2010” i reportatges sobre les novetats del món de l’oci del 2011. Una de les novetats més destacades del 2010 ha estat la
92
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 incorporació d’una nova presentadora, l’Aidi, que ha tingut un gran èxit. Des dels primers mesos és la més popular en les visites a la web.
La web tags.cat va estrenar a l’octubre un blog de cadascun dels presentadors, on es pengen posts diaris (fotos, vídeos, comentaris...) sobre el dia a dia del “Tags” que no es veu per pantalla. Així mateix, s’han llançat un sistema de descàrrega de tons i videotons de telefonia mòbil.
Al llarg de l’any, “Tags” ha organitzat diversos concursos multiplataforma com “Destapa’t”, un concurs d’imitadors dels personatges de “Polònia” i “Crackòvia”; “La gran final multijugador”, un concurs de videojocs amb 3 jocs multijugador, i “Parabòlic”, també de videojocs. També s’ha convocat una edició setmanal del “Tagueja l’enigma”, 12 concursos “tipus experiència” i 5 concursos sobre “celebritats”.
“Fish and chips”
S’han produït 26 capítols del programa “Fish and chips”, que utilitza el joc i la diversió per promoure l’anglès com a llengua de comunicació entre els més joves. Al programa juguen dues escoles, procedents de diferents punts de Catalunya i representades per dos equips de tres concursants, que han de passar quatre proves. El programa s’estrenarà al gener del 2011.
“Fish and chips” promou l’ús de l’anglès a través del joc
“De què va?”
S’han produït 30 capítols de l’espai “De què va?”, un programa de literatura, de 7 minuts de durada, protagonitzat per nens i nenes d’entre 9 i 13 anys. En cada programa, tres nens expliquen i reviuen la seva experiència lectora al voltant d’una mateixa obra. Amb el suport d’animacions, i ambientats en un entorn gràfic que acosta a l’obra, els tres tertulians mostren la passió per la lectura i les sensacions, aprenentatges i vivències que els ha provocat. Els nens llegeixen obres de
93
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 tota mena, des de contes fins a narrativa infantil i juvenil, passant per còmics, no ficció o poesia. Està previst que s’estreni a l’abril del 2011.
“Els extraordinaris”
S’han produït 20 capítols del programa “Els extraordinaris”, un espai de curta durada que fa una pinzellada ràpida als objectes quotidians que nens i nenes fan servir cada dia i que tenen un punt de genialitat que els fa únics. S’explica d’on vénen, per a què serveixen, com són i per què es diuen com es diuen. Està previst que s’estreni a l’estiu del 2011.
Durant el 2010, el canal Super3 també ha estrenat un gran nombre de sèries i ha programat capítols nous d’altres que ja estaven en emissió.
Dins de l’espai ”Mic”, s’han estrenat “Els cap de drap”, “Les endevinalles de la Rac‐Rac”, “L’hora del Timmy”, “Spirello” i “El xou del Pingu”. I s’han emès capítols nous de “Bob, el manetes”, “El carrer del zoo 64”, “El carrer dels ocells”, “Claude l’entremaliat”, “Figures”, “La Franny i les sabates màgiques”, “Pepa la porqueta” i “La Neli i en Cèsar”.
Dins de la resta de programació, s’han estrenat les sèries “Animalades al corral”, “La Betty atòmica”, “Bolts i Blip”, “El còsmic Quantum Ray”, “Un drama total d’illa”, “Un drama total, acció!”, “Fanboy i Chum Chum”, “Gasp!”, “Jo sóc així”, “Lou”, “La lliga dels supermalvats”, “Els misteris de l’Alfred Eriçó”, “Els pollastres Kung Fu”, “La Supermots”,” Tom i Jerry” i “Els Tom i Jerry petits”. També s’han emès capítols nous de “Bali”, “Blue Dragon”, “Contes clàssics”, “Inuyasha”, “En Leon”, “Marsupilami”, “El meu amic gegant”, “Els pingüins de Madagascar”, “Els Podcats” i “El xai Shaun”.
Pel que fa a les coproduccions amb la indústria audiovisual catalana, s’han estrenat les sèries “Emma i Guiu”, “Energèdits”, “Espantapànics”, “Sincopats” i “Suckers”; i capítols nous de “La Lua i el món” i “Megaminimals”.
També s’han dedicat quatre dies a maratons de sèries, és a dir, a la programació de la mateixa sèrie, acompanyada en alguns casos també de pel∙lícules, durant bona part de la jornada. Han estat “Superpingüinada” (“Pingu” + “Els pingüins de Madagascar”), “Marató Espies de veritat”, “Marató Tom i Jerry” i “Marató Doraemon”.
A més, s’han programat diferents cicles de pel∙lícules: “El detectiu Conan” (primer trimestre), “Inuyasha” i “Scooby‐Doo” (segon trimestre) i “Doraemon” (quart trimestre).
Super3.cat
Durant el 2010, el portal super3.cat s’ha consolidat i ha anat augmentant tots els indicadors d’audiència i fidelització amb una tendència contínua a l’alça. Com a dades rellevants, convé destacar la posada en marxa de dues novetats que han tingut un gran èxit: la participació dels súpers a través de webcams i el visionat de les sèries i programes a través del web (catch‐up).
94
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La participació dels súpers a la web es fa a través de diverses vies: - Concursos: un apartat destacat del portal és el dedicat als concursos, que sempre es resolen a través del web. En són un exemple el concurs de “Les cinc diferències” o d’altres en què els súpers participen en una acció concreta. - Webcams: s’ha començat a demanar als súpers que enviïn missatges via webcam responent a una proposta concreta. Aquesta acció és pionera pel fet de tractar‐se de menors i per l’ús dels missatges rebuts (es poden consultar al web i es converteixen en separadors de canal). Aquesta novetat s’ha fet servir en la campanya “Fem un salt” i durant el Nadal. - Jocs: els jocs aporten a super3.cat prop del 80% de l’audiència al portal. Convé destacar l’estrena dels jocs “Supercity d’hivern”, missions i minijocs que tenen lloc als carrers nevats de la nova Supercity; “Jungles misterioses: Alliberabèsties”, en què s’han d’alliberar diferents animals engabiats; “Avinguda Supercity”, un joc relacionat amb la seguretat al trànsit; i “Planeta Súper”, lligat a la campanya “Fem un salt” i en què cal fer accions positives pel planeta.
El web super3.cat també ha estat molt lligat a les sèries emeses especialment després de la posada en marxa del catch‐up. Des de l’octubre, el 80% de les sèries del canal també es poden veure a través de la web, sense dependre dels horaris d’emissió de graella. Això ha suposat produir cada dia 20 vídeos nous i publicar uns 40 capítols.
I un altre dels papers claus de la web és el d’oferir la part interactiva o de participació de les campanyes i accions que el canal Super3 promociona per pantalla. Algunes de les accions més destacades han estat els “Premis canal Super3”, la transformació del personatge de la Lila, la campanya “Fem un salt!”, la llibreria de Sant Jordi i la “Superfoto”.
Com cada any, el web també s’ha vestit de gala per la Festa dels Súpers, que es va celebrar un cop més a l’Anella Olímpica de Montjuïc. Al super3.cat es va poder seguir en vídeo tot el que passava a la festa i, a través de l’ordinador, s’hi va poder participar de manera activa enviant missatges i llegint els missatges dels protagonistes del Super3.
El canal 3XL
La programació del canal 3XL gira entorn de tres eixos destacats: sèries, pel∙lícules i producció pròpia. L’objectiu és aconseguir una oferta plural adreçada a un públic amb esperit jove, que abasti tota mena de gèneres: fantasia, humor, acció, terror, ciència ficció...
Una de les novetats més destacables del 3XL són les seves cares, que assumeixen el rol de presentadors i alhora de personatges del Món 3XL. Són tres noies i dos nois, tots ells actors i actrius que han debutat a la televisió al canal 3XL. En el rol de presentadors, són els protagonistes de la continuïtat del canal, donant pas als extres (reportatges, making of...), opinant sobre les sèries del canal, etc.
Pel que fa l’animació, el canal ha seleccionat un conjunt de sèries que ja s’han convertit en tot un referent per al públic jove, i que, fins i tot, han esdevingut de culte: “Bleach”, “Nana”, “Death Note”, “One Piece” i “Evangelion”. Quant a la ficció, les sèries del 3XL abasten diferents gèneres, 95
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 com ara la comèdia, el drama, la ciència ficció o el gènere fantàstic: “The Inbetweeners”, “Waterloo Road”, “Doctor Who”, “El nan roig (Red Dwarf)”, “Diaris de vampirs (The Vampire Diaries)” i “Comedy Inc”.
El canal 3XL també dedica una part de la seva graella al cinema, lligat, en aquest cas, a algun esdeveniment concret. Cada diumenge s’emet una pel∙lícula, “La pel∙lícula del canal”. Es para molta atenció a temàtiques com ara la ciència ficció, el terror i el gènere fantàstic en general, així com a l’aventura, la comèdia i l’animació. Cada film va acompanyat d’un reportatge que n’amplia la informació i que és com un “extra” dels que apareixen als DVDs. Aquests reportatges es poden veure a la televisió i, en una versió més àmplia, també al web. A més, el nou canal s’ha sumat a esdeveniments que tenen proximitat amb el seu públic amb cicles de pel∙lícules. Per exemple, coincidint amb el Festival de Sitges i el Saló del Manga, el canal s’ha vestit durant unes setmanes de fantàstic i d’animació japonesa.
A més, el canal 3XL ha reemès altres espais de TV3 que han tingut èxit entre el públic jove (“Vinagre”, “Crackòvia “i “APM?”) i ha estrenat un programa de producció pròpia “Dotze + 1” .
“Dotze + 1”
Coincidint amb la posada en marxa, el 3XL va estrenar l’espai “Dotze + 1”, un programa de 15 minuts, en què, al llarg de 26 edicions, 12 joves conversen sense embuts i d’una forma extremadament directa amb un convidat, també jove, sobre un valor humà o social. Els convidats de “Dotze + 1”, a més de tenir una trajectòria personal o professional interessant, representen un valor que es converteix en el tema del programa.
Gerard Piqué ha estat un dels convidats a “Dotze + 1”
3xl.cat
A internet, el canal 3XL gira entorn de tres eixos: és un espai on es poden mirar les sèries i els programes de producció pròpia; on es pot formar part d’una comunitat, opinar i participar en concursos; i on es pot participar en el joc en línia del Món 3XL. 96
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Així, les sèries i extres (reportatges, making of...) que el canal 3XL emet per televisió també es poden veure per internet, fins i tot en una versió ampliada. A més, els usuaris poden participar entorn al contingut dels capítols i agrupar‐se al voltant de les pàgines oficials de les sèries i programes del canal 3XL. Això els permet accedir a material exclusiu i entrar en contacte amb altres joves amb les mateixes inquietuds que ells. Però la comunitat del canal 3XL no intenta viure aïllada de les altres comunitats ja existents a internet, sinó que proposa als seus membres que l’integrin amb la seva presència a altres espais de l’univers 2.0, com són Facebook, Twitter, Tuenti o Youtube, o serveis de reproducció de llistes musicals.
A diferència de les xarxes socials que competeixen avui dia a internet, el que motiva la participació dels usuaris del canal 3XL és un innovador format de joc en línia que aglutina televisió, xarxes socials i accions al carrer. Els joves tenen l’oportunitat d’actuar com a personatges d’una ficció col∙lectiva que es veu reflectida en les diferents plataformes i que evoluciona segons la manera d’actuar de tota la comunitat. Aquest joc en línia és el Món 3XL.
El Món 3XL és una de les columnes vertebradores del canal 3XL. Una ficció narrativa que permet als espectadors i/o usuaris d’internet participar, a través del web www.3xl.cat, en els reptes, proves, concursos i jocs, perquè les històries plantejades es desenvolupin cap a on ells vulguin.
L’objectiu bàsic del Món 3XL és fer que els usuaris tinguin activitat a la xarxa social del canal, que prenguin part en jocs i accions multiplataforma i que generin continguts. De la resolució d’aquestes accions i dels jocs multiplataforma depèn el progrés del Món, lligat a la ficció.
El 3xl.cat permet participar a la ficció narrativa Món 3XL
Tres mesos després de la posada en marxa del canal 3XL, la participació directa de l’audiència ja era molt notable. El desembre es va tancar amb 5.000 usuaris registrats a la Xarxa 3XL i més de 10.000 seguidors al Facebook.
97
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
L’entreteniment
Garantir una alternativa d’entreteniment àmplia, de qualitat i en català és un altre dels punts bàsics de la missió de la Corporació, una responsabilitat que compleix amb fórmules de gran èxit d’audiència i reconegudes pel seu compromís social.
Algunes de les apostes més rellevants del 2010 han estat “El convidat”, que ha descobert el món més íntim de personatges coneguts del país, o “No me la puc treure del cap”, que ha disseccionat 15 grans cançons catalanes. No hi han faltat espais amb un fort component divulgatiu, com les propostes d'estiu “Sota terra” i “Bricolatge emocional”, o de caràcter més documental, com ara “Disculpin les molèsties”.
L'espai de debat social “Banda ampla” s'ha consolidat a la graella i ha continuat donant veu als ciutadans, que hi troben un espai de participació únic al panorama audiovisual català. També s'ha fet el seu propi lloc a la programació “Divendres” i el seu plató mòbil, amb què s'ha reforçat la presència al territori.
Als satírics “Polònia” i “Crackòvia” s'hi han sumat espais com ara “Buscant La Trinca”, emès des de teatres de diverses localitats catalanes, o “La partida de TV3”, amb què s'ha recuperat el concurs de gran format per a tota la família. L’aposta per l’entreteniment de qualitat també inclou els concursos de temàtica lingüística “El gran dictat” i “Bocamoll”, que, a més de fer passar una bona estona, contribueixen a la normalització de la llengua catalana i en fomenten l'ús.
Un altre dels punts forts de la Corporació en entreteniment són els dramàtics de TV3. El 2010 ha estat un any de canvis importants en aquest àmbit, ja que s'han acabat dues de les sèries més emblemàtiques i de més audiència de la història de TV3: “El cor de la ciutat” i “Ventdelplà”. Substituir‐les ha estat tot un repte. L'han afrontat amb èxit “La Riera”, que ha representat un salt qualitatiu a la franja de sobretaula amb una magnífica rebuda del públic, i també “Infidels” i “La sagrada família”, a la franja nocturna. La bona acollida d'aquestes apostes es reflecteix en el seguiment que tenen a internet. Els dramàtics es mantenen com els programes més vistos al TV3alacarta.
L’entreteniment també és un dels ingredients bàsics de Catalunya Ràdio, que el fa servir com a condiment clau de molts dels seus magazins. L’aposta per l’humor del radioxou “Tot és molt confús” s'ha consolidat com un dels màxims exponents de l’emissora en entreteniment, que també ha trobat en “El matí de Catalunya Ràdio” un aliat segur que li dedica tota una franja amb la secció “Problemes domèstics”.
Els espais d’entreteniment a Televisió de Catalunya
Durant l’any 2010, TVC ha estrenat quatre noves propostes d’entreteniment: “Sota terra”, “Bricolatge emocional”, “La partida de TV3” i “Export.cat”. En total la graella ha inclòs 33 programes d’aquest gènere, 8 d’ells especials.
98
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Sota terra”
El programa representa tota una aposta per portar el món de l’arqueologia i la divulgació històrica al segon prime time dels dilluns dels mesos d’estiu. Una aposta de 13 capítols innovadora que ha aconseguit combinar l’entreteniment i la divulgació i que ha situat un episodi entre els 40 programes més vistos de l’any, un rànquing que inclou la programació de totes les cadenes. Al marge de la vida pròpiament televisiva de la sèrie, el Departament de Programes i Projectes Educatius de TVC n’està treballant els continguts per convertir‐los en unitats didàctiques per a les escoles.
L’arqueòleg Eudald Carbonell a “Sota terra”
“Bricolatge emocional”
Presentat per Gaspar Hernàndez, director i presentador de “L’ofici de viure” a Catalunya Ràdio, el programa es dedica a la psicologia pràctica, la divulgació científica i el creixement personal. Aquesta sèrie, de 13 capítols, també ha format part de la programació d’estiu.
“La partida de TV3”
Amb “La partida de TV3” s’ha recuperat el concurs de gran format i de producció pròpia, una aposta que ha tingut una bona acollida. El programa s’ha emès durant els mesos d’estiu, tot i que el del 10 de setembre se’n va fer una edició especial dedicada a presentar la programació de la nova temporada de TV3 i al Nadal també se’n van fer dues entregues. Convé destacar la innovació aportada amb l’ús de recursos de realitat augmentada, també utilitzada per “La Marató” de TV3.
“Export.cat”
A través de tretze productes catalans, “Export.cat” ens apropa als seus consumidors, que viuen a diferents països del món, separats per milers de quilòmetres i amb referents culturals molt allunyats. L’espai s’ha emès les tardes de diumenge.
99
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Buscant La Trinca”
Un cop finalitzada la fase de càsting, durant el 2010 el programa “Buscant La Trinca” va desenvolupar el concurs per escollir els substituts de La Trinca original. El programa es va emetre, de manera itinerant, des dels principals teatres de diverses localitats catalanes.
“Banda ampla”
L’espai de debat social “Banda ampla” s’ha consolidat a la graella incorporant algun canvi formal. Aquest programa, l’únic d’aquestes característiques en què els ciutadans de Catalunya poden participar molt directament, gaudeix d’una molt bona valoració qualitativa de l’audiència (8,5 segons l’estudi GFK).
“Divendres”
La proposta per a les tardes de TV3 ha millorat els resultats quantitatius i qualitatius de la temporada anterior. Quantitativament, en el darrer trimestre de l’any el programa ha incrementat progressivament la quota mensual i ha confirmat la tendència a l’alça.
Altres espais d’entreteniment
Els concursos “El gran dictat” i “Bocamoll” continuen tenint molt bona acceptació. “Bocamoll” ha passat a emetre’s a la franja del migdia, de dilluns a divendres, en substitució del programa “TVist”.
D’altra banda, també convé destacar la transmissió de les “Campanades de TV3”, que s’han tornat a emetre des de fora de Barcelona, en aquest cas des de la Pobla de Segur, amb una audiència d’1.110.000 espectadors i una quota del 40%. Això ha permès a TV3 liderar per primera vegada en tota la història aquest espai de manera destacada per sobre la resta de cadenes. Els programes especials previs a les campanades, “Polònia, collita 2010” (28,2%) i “Crackòvia, lo Cap d’Any” (36,5%), van arrodonir el liderat de TV3 l’última nit de l’any.
Els programes “Crackòvia”, “Polònia”, “APM?” i “APM? Extra” han continuat aportant molt bons resultats d’audiència a la franja de prime time i han millorat, fins i tot, les xifres del 2010. Quatre espais d’entreteniment s’han situat entre els quaranta programes més ben valorats de totes les cadenes segons l’estudi qualitatiu GFK: “El gran dictat”, “La Marató” de TV3, “APM?” i “Polònia”. “El gran dictat” n’ha ocupat la segona posició.
Pel que fa a l’àmbit multiplataforma, els webs dels programes “Crackòvia” i “Polònia” són dels que acaben l’any amb més visites de TVC. “Crackòvia” ocupa el segon lloc en el rànquing de programes més vistos al portal; “Polònia” i “APM?” el sisè i setè lloc, respectivament; i l’edició del “Crackòvia” del 30 de novembre és el programa més vist del 2010 al TV3alacarta. Pel que fa a les xarxes socials, les paraules claus relacionades amb “Banda ampla” i “La Marató” de TV3, #bandaampla i #maratotv3, han estat trending topic a Espanya.
100
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Nous Formats
Els programes de Nous Formats han continuat durant el 2010 la línia de producció d’espais híbrids basats en la qualitat i la innovació, aportant uns resultats d’audiència notables i una oferta diferenciadora de la resta de cadenes. Les línies temàtiques de producció s’han dirigit, pel que fa a TV3, cap a la barreja de documental i entreteniment, i pel que fa al 33, a la promoció de la diversitat i la recerca de nous llenguatges a través de la col∙laboració entre TV3 i les universitats.
Entre les propostes de producció del 2010 de Nous Formats destaquen “El convidat”, “Disculpin les molèsties” i “No me la puc treure del cap”.
“El convidat”
Ha estat una de les apostes més rellevants de TV3 durant el 2010. Albert Om, que ha tornat a TV3 amb aquest format d’èxit, és “el convidat” de 13 personatges coneguts. Durant els 50 minuts de durada del programa, “El convidat” narra el viatge d’Om al món més íntim de personatges com ara Eduard Punset, Teresa Gimpera, mossèn Ballarín, Pau Riba o Estopa. “El convidat” ha tingut un gran èxit d’audiència. També ha estat un gran èxit en les xarxes socials, on el Facebook del programa i la llista a Spotify de les músiques de la sèrie han tingut milers de seguidors.
Albert Om és “El convidat” 101
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Disculpin les molèsties”
Aquesta sèrie documental revisa, amb rigor i amb voluntat autocrítica, la televisió que hem vist al llarg de 50 anys amb l’objectiu de reflexionar sobre la seva capacitat d’influir i provocar canvis en la societat que la mira. El programa mostra com la tele ha tractat temes com ara l’humor, la fama, la política o l’esport, a través d’imatges d’arxiu i entrevistes a professors universitaris, crítics de televisió, sociòlegs, polítics, psicòlegs... però sobretot, amb el testimoni i l’experiència dels professionals que viuen la tele des de dins. “Disculpin les molèsties” ha estat un dels fenòmens d’audiència de TV3 durant el 2010.
“No me la puc treure del cap”
A “No me la puc treure del cap” Roger de Gràcia investiga què hi ha darrere 15 grans cançons catalanes que tots recordem: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot, l’himne del F. C. Barcelona. En cada capítol de 30 minuts, el programa dissecciona amb respecte, però també amb sentit de l’humor, una d’aquestes cançons: s’entrevisten els autors, s’analitza la construcció musical i melòdica, es busquen els significats amagats de les lletres i es mira de situar cada cançó en el moment que es va fer. Però, sobretot, Roger de Gràcia es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars. “No me la puc treure del cap” ha acabat la temporada havent liderat la seva franja cada dijous.
“Caçadors de bolets”
La setena temporada de “Caçadors de bolets” ha comptat amb la participació de personatges famosos com ara Santi Santamaria, Sergi López, Aina Clotet, Pilar Rahola, Montse Morillo o Roger Grimau fent de boletaires. En total han estat cinc episodis, un d’ells de doble durada. Com en temporades anteriors, el micòleg Enric Gràcia s’ha encarregat de l’assessorament. El web del programa ha registrat una gran participació.
“L’endemà” (capítol sobre les lesions medul∙lars)
Amb motiu de “La Marató” de TV3, el 15 de desembre es va fer una preestrena de “L’endemà”, una sèrie documental sobre com entomem les persones els canvis importants a la vida, aquells esdeveniments que marquen un abans i un després.
Els dramàtics de Televisió de Catalunya
Els objectius del 2010 pel que fa a la producció de ficció han estat millorar la qualitat i mantenir l’audiència de les sèries, tot i la necessitat de contenir la despesa per la crisi econòmica que ja s’ha fet notar aquest any i que esclatarà de ple el 2011. En aquest context, el repte més gran ha estat la substitució d’“El cor de la ciutat”, la telenovel∙la més llarga de TV3, que al cap de deu temporades en antena es mantenia líder en la seva franja. “La Riera”, la nova telenovel∙la de la tarda, ha 102
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 representat un salt qualitatiu important i ha satisfet les expectatives del públic des del primer moment.
El final de “Ventdelplà”, una de les sèries de més èxit de la història de TVC, i la seva substitució han plantejat un altre dels grans reptes de l’any. “Infidels” i l’estrena de “La sagrada família” han cobert el buit satisfactòriament i el conjunt de les ficcions ha aconseguit un augment de notorietat i una valoració mitjana de 7,38 sobre 10 en els estudis qualitatius elaborats amb la participació dels espectadors.
Un nou objectiu plantejat durant aquest any ha estat la producció de ficcions de baix cost, que es concretarà el 2011 amb l’estrena de la sèrie d’humor “Pop ràpid”.
“La Riera”
La nova telenovel∙la de TV3, estrenada el gener, ha assolit plenament tots els objectius que s’havia fixat. Per una banda, ha millorat perceptiblement la qualitat, mitjançant el tractament de l’espai i de la llum, i l’enregistrament en alta definició. A més, s’ha augmentat la durada dels episodis, que passen a tenir 37 minuts al dia de mitjana, i s’ha mantingut el cost per minut produït de l’anterior telenovel∙la. Per una altra banda, ha superat les audiències de l’últim any d’“El cor de la ciutat”. Així, ha obtingut 385.000 espectadors de mitjana i una quota del 20,5 %, als quals cal afegir 46.000 espectadors més, i una quota de l’1,8 %, corresponents a les emissions pel 33. “La Riera” ha aconseguit també augmentar la valoració qualitativa de la telenovel∙la, passant del 7,17 d’“El cor de la ciutat” al 7,42 sobre 10; una qualitat que ha estat reconeguda amb diversos premis.
“La Riera” és la nova telenovel∙la de TV3
“Ventdelplà”
Després de sis temporades liderant les nits de dilluns i dimarts, primer, i les de diumenge i dilluns, després, “Ventdelplà” encarava la setena i última temporada amb una única emissió de 70 minuts
103
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 setmanals, les nits de diumenge. La sèrie que va consolidar un nou format dins de la ficció de llarga durada ha tingut un final digne de la seva trajectòria.
“Infidels”
La bona acollida de la primera temporada d’“Infidels” va fer possible la producció de 26 nous episodis, que es van començar a emetre a partir del setembre. Tot i que les xifres d’audiència han estat inferiors a les de la temporada anterior, “Infidels” ha estat un autèntic fenomen a internet. La sèrie ha arribat a tenir prop de 35.000 seguidors molt fidels a les xarxes socials i alguns dels seus episodis han estat els més visionats de tota la programació a través del TV3alacarta. El fenomen fan d’aquesta i d’altres ficcions esclatarà amb gran força el 2011. Qualitativament, “Infidels” és la sèrie més ben valorada pels espectadors, amb un 7,67.
“La sagrada família”
Una vegada més la llarga relació de TVC amb les principals companyies teatrals del país ha donat els seus fruits. “La sagrada família”, la nova creació televisiva de la companyia Dagoll Dagom, ha estat un dels grans èxits del 2010. Inspirada en el món de la mediació familiar, la sèrie ha connectat des del primer moment amb un ampli sector del públic i ha obtingut una valoració qualitativa de 7,52. Durant el 2011 se n’estrenarà una altra temporada.
“Més dinamita”
El Tricicle renova la fórmula dels programes d’esquetxos que tants èxits els ha donat, buscant més cohesió en els continguts i incorporant per primera vegada l’actuació parlada del trio de còmics. La nova proposta és una de les ficcions més vistes de l’any.
Durant el 2010 TVC ha produït diverses sèries més que s’estrenaran durant el 2011: la sèrie d’autor “Polseres vermelles”, escrita per Albert Espinosa; la comèdia “Dues dones divines", protagonitzada per Rosa M. Sardà i Verónica Forqué; i la sèrie d’humor “Pop ràpid”.
Els espais d’entreteniment a Catalunya Ràdio
L’oferta d’entreteniment és un dels punts forts de la programació de Catalunya Ràdio, amb una presència constant a través de diferents programes i seccions de la graella, que permet oferir una alternativa d’entreteniment àmplia, de qualitat i en català.
Els magazins de referència de Catalunya Ràdio, com ara “El matí de Catalunya Ràdio” o “El secret”, tenen espais reservats específicament a l’entreteniment de qualitat tot apostant per combinar la seva cara més compromesa amb l’actualitat amb diferents formes d’entreteniment, amb col∙laboradors, seccions i la participació dels oients. En el cas d’“El matí de Catalunya Ràdio”, aquest vessant guanya presència a mesura que avança el programa i conclou amb la secció més 104
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 representativa, “Problemes domèstics”, en què cada dia, durant l'última mitja hora del programa, una llista inacabable de personatges repassen l'actualitat d’una manera molt genuïna.
També “El suplement”, els matins dels caps de setmana, ofereix l’espai “33 senyores” (personatges femenins del programa de TV3 “Polònia”) i un senyor afronta l’actualitat i la conversa amb un convidat en un to distès.
Pel que fa als espais pròpiament d’entreteniment, convé destacar “Tot és molt confús”, amb Pere Mas, un programa que s’ha consolidat com a radioxou d’entreteniment, tot descobrint en clau d’humor les eines que permeten entendre l’actualitat.
“Tot és molt confús”
El món, la vida, la feina, el moment actual... tot és molt confús. Per això cal un programa de ràdio que ajudi a aclarir‐se. “Tot és molt confús” és un radioxou d’entreteniment 2.0, constantment connectat amb els oients. El radioxou va viure un procés de creixement durant la temporada anterior i s’ha consolidat en l’edició d’estiu. L’actualitat social, política, econòmica, esportiva, cultural, internacional, religiosa, militar, parasexual, mediàtica, tecnològica, gastronòmica i del que calgui, és objecte d’escarni permanent des de l’inici del programa.
“Tot és molt confús”, amb Pere Mas, és el radioxou d’entreteniment de Catalunya Ràdio
“Generació digital”
Aquest magazín d’oci i cultura digital ha entrat el 2010 en una nova dimensió, amb dues hores de programa els dissabtes a la tarda a Catalunya Ràdio. Videojocs, còmics, les xarxes socials, música, 105
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 tecnologia, cinema i televisió són alguns dels temes afrontats per experts. “Generació digital” està obert a la participació dels oients a través del web de Catalunya Ràdio, Twitter, Facebook i la presència a l’estudi.
“La finestra indiscreta”
A les nits dels caps de setmana, Àlex Gorina porta a l’antena “La finestra indiscreta”, un programa dedicat a l’actualitat cinematogràfica i la cultura del cinema des del punt de vista dels oients, que amb la seva participació marquen les directrius de gran part dels continguts. El programa, amb 24 anys d’existència, ofereix informatius, entrevistes i reportatges de temàtica diversa, així com les col∙laboracions dels corresponsals.
“El visitant”
Per tercera temporada, Enric Lucena torna a posar‐se a la pell d’“El visitant” cada matinada. Un visitant que, com sempre, continua alerta de tot el que passa a Catalunya Ràdio, i fa una tria del bo i millor que s’ha pogut sentir al llarg del dia: les millors entrevistes, els moments més divertits, les parts més polèmiques d’una tertúlia o els espais més entretinguts dels col∙laboradors.
“La nit dels ignorants 2.0”
Xavier Solà esdevé, en aquesta nova etapa de “La nit dels ignorants”, la veu d’un dels programes amb més tradició de Catalunya Ràdio, un clàssic renovat i amb encara més participació. A més de les preguntes i respostes que sempre han conformat el motiu del programa, Solà incorpora el “Diari de nit”, un espai que convida els oients a explicar les vivències més personals del dia per poder elaborar un diari digital que es pot consultar a catradio.cat.
106
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Compromís amb la societat i la indústria
107
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Compromís amb la societat i la indústria
El compromís amb la societat és una constant a totes les activitats de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ho és en els continguts, amb el tractament equilibrat i rigorós de les informacions i amb l’especial atenció al pluralisme i la diversitat. Però ho és també més enllà de la pantalla i de l’antena. El servei públic s’estén a tots els vessants d’actuació de la CCMA. El fort vincle que ha establert amb el ciutadans té la cara més visible en iniciatives com ara “La Marató” de TV3, tot un exponent de la capacitat de mobilització dels mitjans de la Corporació a l’entorn de valors com la solidaritat i la cohesió social. “La Marató” de TV3 s'ha consolidat com una cita més al calendari de la societat catalana, que s’hi aboca any rere any en una mostra massiva de generositat que després retorna en forma de recerca biomèdica.
Els valors socials i culturals també són el motor d’altres projectes en què la participació ciutadana és clau, iniciatives conjuntes de la Corporació i la societat que també han entrat a formar part del calendari col∙lectiu de Catalunya. La Festa dels Súpers o el Tió Solidari són esdeveniments amb objectius diferents, però que responen a una voluntat comuna de servei públic i de lligam amb els ciutadans. Aquesta voluntat també ha portat la Corporació a reforçar les relacions amb l’àmbit educatiu. A més de posar els seus continguts educatius a disposició d’alumnes i mestres al portal Edu3.cat, ha creat, conjuntament amb diverses universitats, dos màsters (el Màster de TV3 i el Màster d’Entreteniment TV3‐UOC) i un curs de postgrau (Curs de Locució Aplicada a la Publicitat).
Conscients del seu potencial en la transmissió de valors, els mitjans de la Corporació són especialment curosos en el tractament de la diversitat i d’altres aspectes de transcendència social com la promoció de pràctiques sostenibles i el respecte pel medi ambient. Donar veu i resposta a tots els segments de la població i a les diferents sensibilitats que conviuen a la societat catalana és un objectiu prioritari. En aquest sentit, és remarcable l’aposta decidida per garantir als oients i als espectadors l’accessibilitat als continguts, amb serveis avançats de subtitulació i audiodescripció.
Com a altaveu de tot el que passa a Catalunya, els mitjans de la Corporació despleguen els seus equips arreu del país, no només per cobrir‐ne l’actualitat amb els informatius, sinó també per copsar‐ne la riquesa des dels programes. Espais com “Divendres”, “Espai Terra” o “El suplement” són un clar exponent d’aquesta voluntat de la Corporació de reforçar encara més la seva vinculació amb el territori i la societat, una voluntat a què també responen els convenis de col∙laboració amb entitats i institucions culturals de tot Catalunya.
En el compromís amb la societat és essencial el paper que té la Corporació en la indústria audiovisual. Autèntic motor del sector a Catalunya, la CCMA ha estat la base sobre la qual s’ha creat un mercat audiovisual català potent. Els acords amb empreses de producció, sempre mantenint l’equilibri entre l’explotació interna i els recursos externs, han dotat de finançament i de finestres de difusió a centenars de creacions i han estat essencials a l’hora de conformar un teixit industrial audiovisual ferm i competitiu.
108
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La Marató de TV3
“La Marató” de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que no tenen curació definitiva. El programa, que dura aproximadament 15 hores, desenvolupa una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir‐les i/o curar‐les.
En totes les seves edicions, “La Marató” de TV3 combina la sensibilització, la divulgació científica i l'entreteniment. Durant l'emissió s'explica la realitat de les malalties a través del testimoni directe de les persones que les pateixen, de les famílies, dels metges i els científics que hi tenen relació, i amb l'ajuda de les tècniques audiovisuals més avançades. Guiada pel rigor científic i l'ètica, “La Marató” de TV3 combina aquest plantejament amb la voluntat de ser també un programa d'entreteniment. Per això també hi col∙laboren figures del món de la música, el teatre, el cinema o l'esport, que participen en el programa desinteressadament o que, com molts altres voluntaris anònims, dediquen el seu temps a recollir les trucades de donacions en les seus telefòniques o en altres feines de suport.
Per aconseguir els seus objectius, “La Marató” de TV3, que va néixer com un programa de televisió, ha anat evolucionant i creixent al llargs dels anys. Actualment té dos puntals culturals com són “El disc de La Marató“ i “El llibre de La Marató“.
La Fundació La Marató de TV3, creada l’any 1996 per la Corporació, té la missió de fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel∙lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa de televisió, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.
La Marató de TV3 del 2010: lesions medul∙lars i cerebrals adquirides
Al llarg de més de 15 hores en directe i en companyia del periodista Albert Om, la dinovena edició de “La Marató” de TV3 va mostrar les dificultats físiques, mentals i emocionals a què s’enfronten les persones amb lesions medul∙lars i cerebrals adquirides, i com la recerca biomèdica en pot millorar la qualitat de vida. L’excepcional suport social rebut es va traduir en el millor marcador de la història del programa: 8.735.103 €.
Campanya de sensibilització i difusió
Al voltant de 150.000 joves d’entre 14 i 16 anys van participar a les 3.523 conferències divulgatives que es van dur a terme en el marc d’aquesta campanya de difusió. Les sessions, impartides per 343 professionals de la salut que prèviament havien assistit a una sessió formativa, van arribar a 934 centres educatius d’arreu del país.
Com a suport a les conferències, es va projectar un DVD divulgatiu que combina explicacions mèdiques sobre les lesions amb el testimoni de persones que les pateixen i que té com a objectiu acostar els joves a la realitat d’aquestes patologies. 109
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Albert Om va presentar l’edició del 2010 de “La Marató” de TV3
Per fer extensiva aquesta acció de sensibilització a tot el territori català, la Fundació va tenir la col∙laboració del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat.
D’altra banda, la dotzena edició del concurs “Pinta La Marató” va tenir una alta participació: s’hi van presentar 74 cartells procedents de 40 centres educatius de secundària. El web de “La Marató” va exposar una galeria virtual dels murals participants. La classe de 4t d’ESO de l’Escola Brianxa, de Tordera, va resultar guanyadora d’aquesta edició del certamen.
Pel que fa a la campanya gràfica i audiovisual, creada amb la col∙laboració de Bassat Ogilvy, es va difondre tant per sensibilitzar sobre les lesions medul∙lars i cerebrals adquirides com per promoure la participació activa en “La Marató”. Amb una imatge d’extraordinària potència i simbolisme que mostra una persona atrapada en un bloc de formigó, la campanya gràfica va adoptar diferents formats (díptics informatius, cartells, banderoles i anuncis) per arribar a tot Catalunya. En total, es van penjar 5.112 banderoles de sensibilització als carrers de les principals ciutats i poblacions catalanes i 1.489 pancartes d’adhesió per iniciativa dels ajuntaments catalans. Paral∙lelament, l’espot i la falca radiofònica van descobrir a l’audiència una història real i emotiva, la de l’equip Hoyt, que apel∙lava als valors de solidaritat, lluita i superació inherents a “La Marató”
110
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 del 2010. D’altra banda, la nit abans del programa es va llegir un manifest de sensibilització a diferents teatres catalans.
La sisena edició del disc de “La Marató”, amb 16 nous temes versionats al català, va sorprendre i emocionar per la seva gran sensibilitat i varietat d'estils musicals. A més d'esperança i humanitat, el disc va transmetre conceptes relacionats amb les lesions medul∙lars i cerebrals adquirides, com començar de nou o tornar a aprendre a fer les coses. Amb 150.000 còpies venudes en un sol dia, es va convertir en l’edició més venuda del disc de “La Marató”.
Montserrat Martí i Montserrat Caballé interpretant un dels temes del Disc de La Marató
En la tercera edició, el llibre de “La Marató” va combinar emoció, solidaritat i intriga per presentar vuit relats a través dels quals sensibilitzar sobre les lesions tractades en el programa. Se’n van vendre 9.997 exemplars.
Mobilització ciutadana i activitat multitudinària a La Maquinista
El suport social a “La Marató” va tenir més força que mai. Amb 1.361 activitats populars celebrades arreu de Catalunya per 4.141 entitats, associacions i col∙lectius, el país es va convertir en una gran festa solidària i es van sumar 1.392.908 € al marcador.
El dia del programa La Maquinista es va convertir en el centre neuràlgic de les activitats de “La Marató”. Els presentadors Xavi Coral i Espartac Peran van ser els conductors d’un conjunt de propostes divulgatives i lúdiques que van culminar amb una imponent flashmob del tema “Seré feliç”, interpretat en directe per la cantant Susanna Bey, en la qual van participar 2.500 persones.
La Marató a Catalunya Ràdio
Tots els canals que conformen el Grup d’Emissores Catalunya Ràdio van participar molt activament en la difusió de la presentació del disc i del llibre de “La Marató” de TV3. “El matí de Catalunya 111
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Ràdio” va estrenar en exclusiva el disc i tant els intèrprets del disc com els autors del llibre van passar per Catalunya Ràdio i per iCat fm per explicar com va ser la gestació d’aquests dos productes solidaris. Programes com “Mans”, “Tot és molt confús”, “El secret”, “Solidaris”, “El Cafè de la República”, “L’oracle”, fins i tot “Economia i empresa”, a Catalunya Informació, van ser plataforma de difusió de “La Marató”, cadascun tractant els vessants que els són més propis.
Com cada any, Catalunya Ràdio va dedicar un esforç important al projecte el mateix dia de “La Marató”. A partir de les 9 del matí es va emetre una edició especial del programa “El suplement”, amb Tatiana Sisquella, de cinc hores, des del centre comercial La Maquinista a Barcelona. L’equip d’“El suplement” van fer una marató radiofònica amb els ingredients del programa televisiu: divulgació científica amb experts, sensibilització amb testimonis de lesionats, música i seguiment de les activitats que es feien al centre comercial.
El magazín esportiu “Tot gira” va ser la veu dels actes relacionats amb l’esport que es van celebrar amb motiu de “La Marató”. A més, a les 12 del migdia, “L’entrevista” de Catalunya Informació va convidar la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas.
Al llarg de tot el dia, els butlletins de Catalunya Ràdio i els blocs informatius de Catalunya Informació van fer el seguiment de l’última hora de “La Marató” de TV3 en connexió amb La Maquinista i el plató 1 de Televisió de Catalunya per actualitzar marcadors.
Èxit de participació a les xarxes socials i nous canals de donatius
La participació a través de les xarxes socials es va consolidar i es va convertir en un dels canals més actius el 19 de desembre. Al llarg de les 15 hores de programa, la pàgina de “La Marató” al Facebook va sumar prop de 23.000 fans nous i va arribar als 85.000. En acabar l’any 2010, la xifra de fans se situava entorn els 95.000 seguidors.
A Twitter l’activitat també va ser molt intensa el dia del programa. Segons @TopHashtags, “La Marató” va ser trending topic a l’estat espanyol el 19 de desembre i en alguns moments del dia va liderar els temes piulats. A finals de desembre, “La Marató” tenia 2.380 seguidors a Twitter.
En el primer any de funcionament, les aplicacions de “La Marató” per a iPhone i Android, que permetien també fer donatius, van tenir una gran acollida. També van augmentar les donacions fetes per internet, que van arribar a les 18.765.
Voluntaris La Marató de TV3
Un total de 2.462 voluntaris es van mobilitzar per atendre els milers de trucades dels donants des de les seus telefòniques i dur a terme altres tasques organitzatives. Associacions de voluntariat, persones a títol individual i 77 professionals de les empreses de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van formar aquest grup humà, una de les cares més visibles de la solidaritat el dia de “La Marató”.
El Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya va ser l’encarregat de formar i coordinar els voluntaris. 112
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Organització i logística
“La Marató” 2010 va estrenar la Fira de Barcelona com a nova seu telefònica i centre d’operacions del programa, on es validen i processen tots els donatius. La nova seu, en substitució del Palau Sant Jordi, es va sumar a les ja habituals de TV3, Auditori de Girona, Port de Tarragona i Universitat de Lleida. Des d’allà, 1.036 línies d’atenció telefònica van fer possible la recepció de 71.325 trucades de donatius al telèfon 905 11 50 50, també nou d’aquesta edició.
Per a l’organització i logística de les seus, la Fundació va comptar novament amb el suport de les entitats i empreses col∙laboradores habituals, que són La Caixa, PricewaterhouseCoopers, Movistar, Abertis Telecom i la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques. A més, 78 empreses catalanes van col∙laborar tot subministrant productes i serveis de forma desinteressada a les 5 seus telefòniques.
Patrocini
La Fundació va captar el patrocini d’empreses per finançar la campanya de sensibilització i informació sobre lesions medul∙lars i cerebrals adquirides, i també per ajudar a sufragar les despeses de funcionament. En l’edició 2010 van col∙laborar 16 empreses, que van aportar un total de 233.305 €.
Donatius procedents de programes de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio
Els equips de diversos programes de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio es van sumar a “La Marató” de TV3 i hi van destinar la dotació econòmica dels premis que van rebre durant el 2010. La quantitat aportada va ascendir a 46.753,78 €, que contribuiran a impulsar la recerca biomèdica sobre lesions medul∙lars i cerebrals adquirides. Els programes premiats van ser els següents:
Televisió de Catalunya
• “Casal Rock”, Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació 2009, modalitat de televisió, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona, 28 de gener).
• Antoni Real, Premi de Periodisme Turístic “Pica d’Estats” per la seva trajectòria en la difusió dels atractius turístics de les Terres de Lleida (Lleida, 30 de gener).
• “El paisatge favorit de Catalunya” (capítol del Montsec), Premi de Periodisme Turístic “Pica d’Estats” al millor treball de televisió (Lleida, 30 de gener).
• “Barraques, l’altra ciutat”(“30 minuts”), Premi Civisme als Mitjans de Comunicació, en la modalitat de producció televisiva (Barcelona, 18 de maig).
• “La revolució de les cèl∙lules mare” (“Quèquicom”), Premi Jaume Aiguadé i Miró de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (Barcelona, 25 de maig). 113
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
• “Embarcament immediat: BCN, l’origen” (“Sense ficció”), Premi Fundación AENA de Periodisme (Madrid, 30 de juny).
• Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, Premi Acció Social i Comunicació del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat (Barcelona, 10 de setembre).
• “Espai Terra", Premi de Sostenibilitat del concurs Ciencia en Acción, atorgat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, la Societat Espanyola de Física i la de Geologia, i la Universitat Nacional d'Educació a Distància, pel reportatge sobre Las Tablas de Daimiel (Santiago de Compostel∙la, 3 d’octubre).
• “Quèquicom”, Premi de Divulgació Científica del concurs Ciencia en Acción, atorgat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, la Societat Espanyola de Física i la de Geologia, i la Universitat Nacional d'Educació a Distància, pel conjunt dels seus programes (Santiago de Compostel∙la, 3 d’octubre).
• "Decidir la mort" (“30 minuts”), Premi a una Obra Periodística sobre Bioètica, que convoca la Fundació Víctor Grífols i Lucas (Barcelona, 19 d’octubre).
• “Sota el vel” (“Entre línies”), Premi Francesc Candel, atorgat per la Fundació Lluís Carulla (Barcelona, 3 de novembre).
Catalunya Ràdio
• Reportatges sobre la prostitució a Holanda i Suècia (emesos a l’informatiu “Catalunya vespre”), Premi Civisme als Mitjans de Comunicació, que atorga el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 18 de maig).
• “Esfera pública”, Premi EolicCat, atorgat per l’Associació Eòlica de Catalunya, pel debat sobre energia eòlica emès a la demarcació de Tarragona (Barcelona, 15 de juny).
114
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Taula 21. La Marató 2010. Dades generals
Recaptació 8.735.103 € Donatius de particulars 6.446.989 € Recaptació d'activitats populars 1.392.908 € Disc de La Marató 607.504 € Llibre de La Marató 47.259 € Patrocinis 233.305 € Donatius de treballadors de la CCMA (a través de la nòmina) 7.138 € Organització i logística Seus telefòniques 5 Línies telefòniques 1.036 Trucades ateses 71.325 Total impulsos de trucada 125.984 Nombre de voluntaris 2.462 Col∙lectius de voluntariat col∙laboradors 133 Empreses subministradores de productes i serveis a les seus 78 Campanya de sensibilització Difusió Activitats populars organitzades 1.361 Entitats participants als actes populars 4.141 Conferències a escoles i centres cívics 3.523 Metges conferenciants 343 Centres educatius 934 Murals presentats al concurs "Pinta La Marató" 74 Municipis i districtes adherits a la campanya de pancartes 927 Pancartes d'adhesió penjades 1.489 Noves pancartes d'adhesió penjades 51 Visites al web (octubre‐desembre) 187.223 Pàgines vistes al web (octubre‐desembre) 676.416 Material promocional distribuït Vídeo per a les conferències (DVD) 3.600 Díptics informatius sobre les malalties 665.000 Cartells de la campanya 40.000 Adhesius "La Marató de TV3, diu molt de tu" 365.000 Pin distintiu per al voluntariat 5.000 Publicitat Espot de sensibilització (passis) 141 Banderoles municipals 5.112 Anuncis als diaris (sensibilització, programa i agraïments) 52 Font: Fundació La Marató de TV3
115
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Activitats de recerca biomèdica
Durant el 2010, les activitats de la Fundació en l’àmbit de la recerca biomèdica es van centrar en dos eixos: d’una banda, la selecció i adjudicació dels fons obtinguts en “La Marató” del 2009 a projectes de recerca sobre malalties minoritàries, i de l’altra, la presentació pública en l’XI Simposium dels resultats obtinguts pels treballs sobre càncer, finançats gràcies a “La Marató” del 2004. Paral∙lelament, al llarg del 2010, la Fundació va dur a terme el seguiment dels projectes de recerca finançats amb fons de diverses edicions de “La Marató”.
Ajuts a la recerca sobre malalties minoritàries. La Marató del 2009
Convocatòria d’ajuts El termini per a la presentació de projectes sobre malalties minoritàries es va obrir al febrer del 2010. Al concurs s’hi van presentar 287 treballs, la xifra més alta registrada en totes les edicions de la convocatòria d’ajuts de la Fundació. Aquest fet va evidenciar la vitalitat de la recerca sobre malalties minoritàries a Catalunya i la necessitat d’impuls econòmic que hi havia en aquest àmbit.
Avaluació dels projectes Els treballs presentats a la convocatòria van ser revisats per un total de 134 experts en malalties minoritàries d’àmbit internacional amb la coordinació de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), del Departament de Salut. La revisió dels científics, per mitjà d’un procés per consemblants (peer review), va determinar la viabilitat dels treballs, un cop valorada la rellevància científica i sociosanitària així com la qualitat, el rigor metodològic i les possibilitats d’aplicació. L’última part de l’avaluació la va dur a terme un pànel de 8 especialistes europeus en malalties minoritàries que va elaborar un rànquing dels projectes més ben valorats. A partir d’aquesta llista, el Patronat de la Fundació va acordar, a proposta de la Comissió Assessora Científica, distribuir 6.350.999 € entre 20 projectes de recerca d’excel∙lència sobre malalties minoritàries.
Lliurament d’ajuts El 20 d’octubre del 2010, la Fundació va lliurar els ajuts als investigadors premiats en un acte públic celebrat al Parc de Recerca Biomèdica de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i conduït pel periodista Josep Cuní, presentador de l’edició 2009 de “La Marató”. Els 47 investigadors guardonats, la comunitat científica i personalitats del món social i polític van assistir a l’acte acadèmic, en el qual van intervenir la vicerectora de Política Científica de la Universitat Pompeu Fabra, Teresa Garcia Milà; la consellera de Salut, Marina Geli, i el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Enric Marín.
XI Simposium Fundació La Marató de TV3: Càncer. La Marató de TV3 del 2004
El 17 de maig del 2010, la Fundació va celebrar l’XI Simposium, en què es van fer públics els resultats obtinguts en els 31 projectes de recerca sobre càncer, finançats amb els 7,7 milions d’euros de “La Marató” del 2004. La jornada científica va tenir lloc al museu CosmoCaixa de Barcelona i va obrir la Setmana Internacional per a la Recerca Oncològica.
116
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
L’acte científic es va completar amb la conferència "Genètica i epigenètica del càncer", pronunciada pel Dr. Manuel Perucho, director de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer de Barcelona i del Sanford‐Burnham Medical Research Institute. La cloenda de la jornada va anar a càrrec de la consellera de Salut, Marina Geli; del president de la Fundació La Marató de TV3, Enric Marín; i del director de la New York Academy of Sciencies, Ellis Rubenstein.
En l’XI Simposium es van fer públics els resultats dels projectes d’investigació sobre el càncer
Una de les novetats del Simposium 2010 va ser la convocatòria del premi “Divulga la recerca de La Marató”, per part de la Fundació La Marató de TV3 i Talència. El certamen té com a objectiu promoure la divulgació científica entre els joves universitaris mitjançant la creació de reportatges audiovisuals de tres minuts sobre els resultats presentats en el simposi. S’hi van presentar 13 càpsules audiovisuals, realitzades per estudiants de comunicació científica i audiovisual de diverses facultats catalanes i dels màsters de TV3 i la UPF. Els guardons es van entregar en l’acte de lliurament del Premi Talència Divulga, celebrat al Palau de la Generalitat i presidit per Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa.
Amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania els avanços assolits en la recerca oncològica promoguda per la Fundació, TV3 va emetre un programa especial, conduït per Ramon Pellicer, que recorria el cicle des la celebració de “La Marató” del 2004 fins a la publicació dels resultats obtinguts pels treballs finançats. El programa també va incloure alguns dels reportatges del concurs “Divulga la recerca de La Marató” per exposar els avenços científics.
Seguiment dels projectes
Els projectes de recerca finançats amb els fons de “La Marató” es desenvolupen generalment en un període de tres anys i reben un pagament anual, un cop s’han valorat positivament les memòries científica i econòmica. L’acurat seguiment que duen a terme la Fundació (control econòmic) i l’AIAQ (control científic) garanteix la consecució d’aquesta activitat investigadora. Durant el 2010, la Fundació va gestionar els pagaments anuals i les memòries científica i econòmica de projectes corresponents a diferents edicions de “La Marató”.
117
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Taula 22. Fons recaptats en les 19 edicions de La Marató de TV3
Edició Tema Recaptació 1992 Leucèmia 1.230.128 € 1993 Síndrome de Down 2.352.669 € 1994 Càncer 3.035.331 € 1995 Cor 2.040.443 € 1996 Malalties neurològiques 4.107.795 € 1997 Malalties genètiques hereditàries 4.172.090 € 1998 Diabetis 3.945.421 € 1999 Trasplantaments 4.685.110 € 2000 Malalties mentals 4.511.808 € 2001 Sida 4.653.496 € 2002 Malalties inflamatòries cròniques 4.518.315 € 2003 Malalties respiratòries cròniques 4.279.265 € 2004 Càncer 8.712.000 € 2005 Alzheimer i altres malalties del cervell 7.722.000 € 2006 Dolor crònic 6.993.481 € 2007 Malalties cardiovasculars 7.897.678 € 2008 Malalties mentals greus 6.972.342 € 2009 Malalties minoritàries 7.120.569 € 2010 Lesions medul∙lars i cerebrals adquirides 8.735.103 € TOTAL 97.685.044 €
Font: Fundació La Marató de TV3
Comunicació i publicacions
A l’abril, la Fundació va posar en marxa una publicació electrònica, l’“Informatiu digital MónMarató”, per difondre de forma àgil i eficaç tota l’actualitat entorn la Fundació i el programa. Aquesta nova eina de comunicació, que reben més de 8.000 usuaris, ha permès oferir continuïtat informativa al projecte de “La Marató” al llarg de l’any. Durant el 2010, la Fundació va enviar 9 números d’aquest informatiu.
El web de la Fundació La Marató, www.tv3.cat/marato, va registrar 223.013 visites i 810.422 pàgines vistes el 2010. També en l’àmbit de la comunicació digital, les xarxes socials Facebook i Twitter es van consolidar plenament durant el 2010 com a plataformes de participació i mobilització entorn de “La Marató” i com a canals d’atenció a l’audiència.
Amb motiu de l’XI Simposium, la Fundació va editar una publicació amb els resultats dels 31 projectes sobre càncer, finançats gràcies a “La Marató” del 2004, que es van exposar en aquell acte. La publicació, en tres idiomes, es va distribuir entre la comunitat científica i les institucions del país.
118
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La revista “MónMarató” es va editar al novembre amb un tiratge de 67.400 exemplars, que es van distribuir arreu de Catalunya. La publicació va fer una àmplia introducció a “La Marató” sobre les lesions medul∙lars i cerebrals adquirides, tot avançant continguts del programa i incloent explicacions mèdiques i testimonis de persones afectades.
Durant el 2010, la Fundació també va editar la “Memòria d’activitats” del període juliol 2008 ‐ juny 2009, amb un tiratge de 1.200 exemplars. Cal destacar que tant la revista com la memòria són de distribució gratuïta, gràcies als fons aconseguits a través del patrocini.
Premis i reconeixements
Al febrer la Fundació va rebre el premi FEDER 2010, atorgat per la Federación Española de Enfermedades Raras, en reconeixement a la tasca de sensibilització social sobre les malalties minoritàries i l’impuls a la recerca científica duts a terme amb “La Marató” del 2009. La directora de la Fundació, Carme Basté, va recollir el guardó de mans de la infanta Elena en un acte celebrat al Congrés dels Diputats.
L’espot de l’edició del 2009 de “La Marató” va ser reconegut amb el segon premi a la “Millor companyia anunciant” en la quarta edició del Festival Internacional de Publicitat Social. Aquest certamen reconeix i premia idees creatives i originals en comunicació que fomenten causes socials.
Ideat per l’equip creatiu de Bassat Ogilvy, l’espot de “La Marató” del 2009 va plantejar una situació emotiva i sorprenent per explicar com són de necessàries les accions altruistes. La història, unida al missatge “Hi ha persones que neixen per ajudar els altres”, il∙lustrava amb eficàcia els resultats de la solidaritat vinculats a “La Marató”.
La directora del programa, Cristina Muñoz, va ser l’encarregada de recollir el guardó en l’acte celebrat a Màlaga al juny.
119
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Accions en l’àmbit social
Els mitjans de la Corporació han estès el seu compromís amb la societat i la seva missió de servei públic més enllà de la pantalla i l’antena, amb tot un seguit d’esdeveniments marcats per la participació ciutadana i la transmissió de valors que ja s’han situat en el calendari col∙lectiu dels catalans. És el cas de la Festa dels Súpers, punt de trobada dels membres del club infantil més gran de Catalunya. El Super3 és un motor de cohesió social i integració per als nens i nenes de fins a 14 anys, un fenomen comunicatiu i social únic a Europa que, a més de la programació regular, organitza cada any diferents campanyes de sensibilització, sempre des d’una perspectiva adequada al públic infantil.
“La setmana de TV3”, que promou la reflexió durant set dies sobre un tema d’ampli abast social, o el Tió Solidari de Catalunya Ràdio, una iniciativa que permet recollir aliments i distribuir‐los entre les famílies més necessitades, són també una mostra de la voluntat de la Corporació de mantenir i reforçar els lligams amb la societat.
A més de les iniciatives que promou la mateixa Corporació, també participa activament en accions solidàries i se’n fa ressò tant en els informatius com en programes especials.
El Club Super3 i la Festa dels Súpers
Durant el 2010, el canal Super3 ha realitzat múltiples accions relacionades amb la Responsabilitat Social Corporativa. S’ha col∙laborat en diferents activitats solidàries com “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”, “El seu cor et demana festa”, “Festa de l’aigua”, “Posa’t la gorra”, “La Tamborinada‐ Balluguem‐nos tots!”, “Festa del Consum”, “Festa Pare Noel” de la Fundació Catalana Síndrome de Down o “Mossos d'Esquadra: Festa del Nadal Solidari 2010”. A més, a la Festa dels Súpers 13 ONGs van participar amb un estand. D’altra banda, el Super3 ha acollit visites al plató de nens i nenes amb diferents dificultats o malalties.
A més, s’han tramitat regals solidaris amb material del Club Super3 (gorres, motxilles, samarretes, joguines, estris escolars, etc.) a diferents centres: Orfenats d’Uganda i Ruanda, Actualidad Latina, centre penitenciari de joves de Quatre Camins, AMPA Escola d’Educació Especial de Palau (Girona), Hospital de Lleida, Fundació Privada Sant Medir, La Fundació La Marató, AMPA Escola Antoni Tous de Pira (Tarragona), AMPA CEIP La Sèquia (Manresa), AMPA M. D. Assumpció (Badalona), Escola L’Arboç (Mataró), AMPA CEIP J. M. Ginesta (Ripollet) i Hermandad del Rocío de Sabadell.
Tant el canal Super3 com el 3XL han participat molt activament en “La Marató” de TV3. Els quatre presentadors del programa “Tags” van liderar la mobilització en què centenars de persones van ballar la coreografia d’una flashmob a La Maquinista de Barcelona el mateix dia de “La Marató”. A més, els presentadors van protagonitzar el vídeo on es mostrava la coreografia d’aquesta flashmob i van ensenyar‐la al públic des de diferents indrets de Catalunya. Al mateix escenari de La Maquinista, l’Àlex i en Pau, dos dels personatges de la família del Super3, van protagonitzar l’espectacle “Astronautes o exploradors”. Per la seva banda, el canal 3XL va produir una peça de producció pròpia en què dos dels presentadors del canal van fer una crida a la participació a les flashmobs que “La Marató” de TV3 estava fent per tot Catalunya. A més, el mateix dia de “La 120
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Marató”, els presentadors van parlar de les actuacions en directe que es podien veure al plató i alguns van atendre trucades dels donatius. A més, el programa “Dotze + 1” d’aquella setmana va tenir com a convidat Albert Casals, que de petit va tenir mononucleosi i leucèmia, cosa que el va dur a una cadira de rodes per a tota la vida.
El Club Super3
El 2010 s’ha arribat a la xifra d’1.158.992 súpers, dels quals 471.634 són membres actius, és a dir, tenen entre 0 i 14 anys. Hi ha hagut 36.684 altes, un nombre superior al del 2009, en què es van fer 35.953 carnets nous.
La participació del súpers es fa palesa en els concursos (“Superquè”, concursos web, revista...), en l’assistència a activitats gratuïtes gràcies al carnet de súper i en el contacte a través del correu postal, el correu electrònic o el telèfon d’atenció.
La comunicació editorial amb els súpers s’ha centrat en tres propostes concretes: - La revista “Súpers!”: editada mensualment, inclou les accions troncals del canal (televisió, web, màrqueting), i també posa especial atenció en la promoció i divulgació de l’univers conformat per les sèries (entrevistes, seccions de novetats, pòsters, fitxes dels personatges...). - Programa de mà de la Festa dels Supers: és una publicació que recull tot el que passa a la Festa amb mapes, activitats, horaris i informacions mesclades amb la trama de la Festa. - “La Guia dels Súpers”: recull totes les activitats gratuïtes que es poden fer amb el carnet. S’hi comença a treballar al novembre i es tanca al febrer. Per a l’edició del 2011, s’ha fet una revisió a fons de l’estructuració dels continguts i una reforma gràfica millorant‐ne la comprensió i fent‐la més àgil.
Pel que fa a les vies de comunicació directa amb els súpers, hi ha el “Butlletí”, una newsletter mensual i alguns butlletins extres per donar suport a campanyes concretes, i “Notícies”, un enviament bianual postal d’un tríptic amb informació general del canal. A més, els súpers reben “La Guia dels Súpers”, una carta per felicitar l’aniversari i productes propis del Club Super3 que se sortegen cada dia entre tots els súpers que fan anys i més de 2.000 premis de concursos.
L’equip del canal, amb les personatges de la família i el grup dels SP3 al capdavant, ha realitzat 19 accions exteriors arreu de Catalunya. En són un exemple la Cavalcada de Reis a Badalona; la visita a nens malalts a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti); l’acte per celebrar la tornada de les emissions del Super3 a les Illes Balears, organitzat per l’Obra Cultural Balear; la Festa Major d’Hivern de Salou; la Fira de Primavera de Martorell i la Festa Pare Noel de la Fundació Catalana Síndrome de Down.
El Club Super3 ha establert acords amb diverses empreses i institucions perquè les seves activitats siguin de franc amb el carnet de súper. També s’han dut a terme aliances puntuals lligades a campanyes concretes amb el Servei Català de Trànsit (“Súper sobre rodes”), l’Agència Catalana de Turisme (“Superfoto”), Nesquik (“Superendevinalla” i “Superesmorza”), l’Agència Catalana de l’Aigua (“Festa de l’aigua”), Doctor Music Concerts (“Caminant entre dinosaures”), l’Institut de Cultura (espectacle “Chouf Ouchouf”), Luk Internacional (“Marató Doraemon” i “Superquès”),
121
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
PortAventura (una entrada lliure, “Superquè”, aniversari i concurs “Tags”), Marathon Media (“Marató Espies de veritat”), Tibidabo (“Supercapdesetmana”, “Superdia”, aniversaris), l’Illa Fantasia (“Superquè”, “Supercapdesetmana” i aniversari), Filmax i Orbitamax (“Viatge màgic a l’Àfrica”), Futuroscope (“Superpinta un animal” i “La gran partida multijugador” del “Tags”) i Octagon Esedos (campionats de trial indoor).
La Festa dels Súpers
El cap de setmana del 23 i el 24 d’octubre es va celebrar la 14a edició de la Festa dels Súpers, a l’Anella Olímpica del Parc de Montjuïc de Barcelona, amb la presència rècord de més de 380.000 persones. També es va batre un rècord d’activitats presents, amb la participació de 55 empreses i centenars d’artistes. Aquesta edició va comptar amb la cobertura televisiva més àmplia mai feta i amb dos espectacles en directe que van reunir més de 15.000 persones cada dia davant l’escenari.
Un any més, els personatges de la família del Super3 i de la resta de programes i sèries del canal van ser els protagonistes de la Festa, que, sota el títol de “Fem un salt”, proposava accions positives pel planeta.
La Festa dels Súpers va fer un salt pel planeta
La presència dels programes del Super3 a la Festa va ser molt destacada: - “Mic”: més de 1.800 nens i nenes van participar a l’activitat “Fes un salt de colors”. - “Tags”: es va estrenar un nou espai lúdic dedicat al “Tags”, on el públic va poder conèixer de prop als quatre presentadors i jugar a un nou videojoc multijugador. - “Una mà de contes”: a l’activitat “Fem un salt de la terra al cel, i del cel als estels”, es van explicar històries fent bombolles de sabó. També hi havia diferents panells en què els assistents van poder pintar diferents punts de la terra, el cel i els estels. - “Fish and chips”: a l’estand del programa, que fomenta l’ús de l’anglès, els assistents van poder cantar i participar en diversos jocs.
I el portal super3.cat també hi va participar amb la “Superxarxa” i amb vídeo en directe. Aquest any, més que mai, la Festa es va poder seguir per internet i en directe. D’una banda, a través del 122
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 senyal de vídeo que proporcionava una unitat mòbil que realitzava els espectacles. S’aprofitava així el senyal que se servia a nivell intern (monitors, pantalla gegant....) i per a les connexions en directe. I de l’altra, a través d’una xarxa social (semblant a Facebook), en què la família escalfava l’ambient i explicava el que passava o el que estava a punt de passar. Els súpers parlaven entre si i amb els membres de la família. La “Superxarxa” va estar operativa totes les hores que va durar la festa.
La setmana de TV3
“La setmana de TV3” és un altra de les cites de la televisió pública. Aquesta iniciativa té la finalitat d’aportar continguts per incentivar el coneixement i la reflexió sobre un tema d'ampli abast i interès social. La voluntat de "La Setmana" és, cada any, recuperar un aspecte important de la realitat que habitualment no es pot tractar amb l'extensió i la profunditat que es mereixeria. D'aquesta manera, doncs, TVC intenta des de fa 10 anys promoure de manera activa la reflexió de la ciutadania i l'aprofundiment en els seus valors socials.
“La setmana de TV3” es va dedicar a la gestió del temps
L’edició del 2010, que es va fer entre el 26 d’abril i el 2 de maig, es va centrar en els usos i la gestió del temps. Amb el lema “El temps és el millor que tens. Fes‐lo teu”, es va reflexionar sobre com la conciliació laboral i familiar ha fet replantejar el valor del temps. La dimensió social del temps va servir també per explicar i analitzar la realitat social i les desigualtats en les societats contemporànies. Acostumats a centrar bona part de la nostra vida al voltant del temps laboral, hem de sensibilitzar‐nos per canviar i millorar l'ús del temps en general. Hem de saber valorar de la mateixa manera el temps de treball, el que dediquem a tenir cura dels altres, el de lleure i oci, el de formació... Tenim a les nostres mans també la capacitat de promoure una gestió del temps més equilibrada i justa, trencant amb les desigualtats que hi ha entre homes i dones pel que fa als usos del temps. 123
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Durant set dies es van analitzar totes les cares del tema. Diversos programes de TV3 hi van participar per conscienciar la ciutadania de la importància de saber gestionar bé el temps de què disposem. A més, s’hi van sumar Catalunya Ràdio i els portals d’internet de la CCMA i es va promoure especialment la participació a través de les xarxes socials. A Catalunya Ràdio, “L'oracle”, “El secret”, “El suplement” i els serveis informatius van fer entrevistes als assessors de “La setmana de TV3” així com reportatges especialitzats sobre els diferents usos del temps.
“La setmana de TV3” va comptar amb el suport i l'assessorament de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, encapçalats pel Departament d'Acció Social i Ciutadania i el Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana.
El Tió Solidari
El Tió Solidari és una iniciativa del programa “Eduqueu les criatures”, de Catalunya Ràdio, i el Banc dels Aliments que té com a objectiu recollir aliments i distribuir‐los entre les famílies més desafavorides, i també difondre entre els nens i nenes la tradició del tió. La tercera edició del Tió Solidari es va fer el 23 de desembre a la plaça de Catalunya de Barcelona.
El Tió Solidari, el més gran del món, amb un espectacular tronc de catorze metres de llargada i vuit metres d'alçada, es proposa recollir aliments, bàsicament llegum sec, arròs, pasta, llet, oli i conserves, i distribuir‐los entre les famílies més pobres. Es tracta d’una acció solidària que té el suport de tots els programes de Catalunya Ràdio, que durant els dies de la campanya expliquen la forma de participar‐hi.
Aquest any el Tió Solidari es va fer a la plaça de Catalunya de Barcelona
Les persones que col∙laboren amb aquesta iniciativa compren participacions d’un euro a qualsevol supermercat Bonpreu i Esclat, i als establiments de la cooperativa Abacus, entitats que col∙laboren amb el Tió Solidari des de la primera edició. Aquestes participacions es transformen després en 124
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 queviures per repartir. Durant tota una jornada es fa cagar el Tió amb regals i sorpreses per als més petits.
El 2010, el Tió Solidari es va fer a Barcelona, però tot el que es va recollir no es va quedar només a Barcelona (Cottolengo del Padre Alegre, Joventuts Creu Roja, Casal Infants del Raval), sinó que es van enviar bosses amb obsequis també a altres punts de Catalunya com ara a Lleida (Fundació Sant Ignasi de Loiola, Acció Social Lleida), Girona (Hospital Josep Trueta) o Tarragona (Hospital Joan XXIII, Hospital Sant Joan de Reus, Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, Serveis Territorials d'Acció Social i Ciutadania de la demarcació de Tarragona i Creu Roja Joventuts de Tarragona).
El 23 de desembre “El matí de Catalunya Ràdio” va connectar amb la plaça Catalunya per informar sobre el Tió Solidari. Aquell dia es va fer un programa especial des de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on també es va fer cagar el tió per obsequiar amb regals els nens ingressats en aquest centre.
“Tot és molt confús” i “El secret” es van fer en directe des d’un estudi mòbil situat a la plaça de Catalunya. El Tió Solidari va fer tres “‘cagades” de regals per als nens i nenes, i gràcies al suport dels programes i amb l'ajuda de la il∙luminació, la música i l'ambientació, es va convertir, un any més, en un espectacle màgic i emocionant.
El Banc dels Aliments és una fundació que des del 1987 lluita contra el malbaratament alimentari com a resposta a la fam. Aquesta organització recull aliments que no són comercialitzables, però sí que són consumibles, de més de 400 empreses, i els reparteix entre entitats benèfiques. Anualment recull uns 130.000 quilos d'aliments.
Amb el Tió Solidari, Catalunya Ràdio va recollir 1.537 quilos d’aliments a la plaça de Catalunya i 2.924 quilos més que van aportar diferents escoles en un dia. A més, amb els vals d’Abacus i Bonpreu‐Esclat, com a aportació econòmica, es van recollir 41.275 euros. Si es fa l’equivalència dels diners en menjar, i se suma el que es va recollir a la plaça de Catalunya i a les escoles, es va aconseguir un total d’entre 70 i 72 tones, 20 tones més que l'any anterior.
Cessió gratuïta d’espais publicitaris
La Corporació, amb l’aprovació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, cedeix cada any espais publicitaris gratuïts a entitats i iniciatives sense ànim de lucre que difonen les seves campanyes a través dels mitjans de comunicació.
Durant el 2010 s’han cedit gratuïtament espais publicitaris a Mans Unides, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, Linguamón – Casa de les Llengües, Casa dels Xuklis, Associació Espanyola contra el Càncer, Festa del Comerç Just, Tamborinada – Fundació La Roda, Barcelona Té Sang, Fundación de Ayuda contra la Drogadicción, Autocontrol, Fundació Internacional Josep Carreras per la Lluita contra la Leucèmia, Dia Mundial contra la Pobresa – Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Special Olympics, Fundació Banc dels Aliments, Jornades de Portes Obertes al Senat, Afanoc, Associació Casal Infants del Raval, Banc de Sang i Teixits, Fundació Esclerosi Múltiple, Fundació Intermón Oxfam, Fundació Privada de Nenes i Nens amb Càncer, Fundació Vicente Ferrer, Fundació Alia2, Hispanosida i Unicef Catalunya. 125
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
A més, s’han tancat acords de col∙laboració amb entitats benèfiques organitzadores d’esdeveniments socials o culturals, amb l’objectiu de promocionar‐los. Així, per exemple, s’han fet acords amb Afanoc, per les dues festes "Posa't la gorra"; amb Àfrica Activa, pel concert benèfic “Àfrica digna” i per l'exposició "Cares i creus"; amb Help Africa Hear, pel concert benèfic al Liceu; amb No Hunger, pel concert benèfic del 12 de desembre; amb Pallapupes, per la gala del 23 de desembre al Liceu; amb la Fundació d'Afectats d'Esclerosi Múltiple, per l'Esclerock, i amb la Fundació Lluita contra la Sida, pel concert del Dia Mundial de la Sida.
Altres iniciatives en l’àmbit social
Catalunya Ràdio ha col∙laborat en la posada en marxa d’una ràdio solidària a Sierra Leone. La iniciativa, liderada per l’excantant de Lax’n’Busto Pemi Fortuny, va arrencar fa cinc anys i ha permès que el 2010 hagin començat les emissions en període de proves de Cat Radio Bar‐Ming. L'emissora està situada a la població de Madina, al districte de Kambia, al nord‐oest de Sierra Leone. Aquesta és una de les àrees més pobres d'aquest país africà, prop de la frontera amb Guinea. La col∙laboració de Catalunya Ràdio s'ha fonamentat en l'aportació de material tècnic per al funcionament de l'emissora i en l'assessorament sobre el disseny del local.
La idea d'instal∙lar‐hi una emissora de ràdio va néixer durant el viatge que Pemi Fortuny va fer fa cinc anys a Sierra Leone, arran d'una conversa que va tenir amb el missioner Chema Caballero, que dirigia un programa de rehabilitació dels anomenats "nens soldats" d'aquell país. El projecte va tirar endavant després de grans esforços dels habitants de Madina i també gràcies a les donacions de moltes persones i entitats catalanes, com la fundació Esport Solidari Internacional (ESI), que va canalitzar l'ajuda econòmica i logística amb l'experiència obtinguda després de la construcció, fa uns anys, d'un camp de futbol en aquesta població del nord de Sierra Leone.
Catalunya Ràdio ha aportat el material tècnic a Cat Radio Bar‐Ming i ha assessorat l’emissora
126
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Cat Radio Bar‐Ming ha emès el 2010 en període de proves unes vuit hores al dia. A principis de l'any 2011 està prevista la inauguració de la ràdio, que basarà la programació en la sanitat, l'educació i la comunicació entre les diferents localitats per convocar reunions o avisar de qualsevol incidència.
L'èxit d'aquesta iniciativa ja ha fet de Cat Radio Bar‐Ming una de les emissores més escoltades de Sierra Leone i ha contribuït a canviar una llei de Sierra Leone que només permetia la instal∙lació d'una ràdio comunitària per província. En un principi, l'àrea de cobertura de Cat Radio Bar‐Ming abastava un territori on viuen entre 150.000 i 180.000 persones, però gràcies al suport obtingut i a l'orografia del país, l'emissora la poden arribar a sintonitzar més de tres milions de persones.
A causa a la limitació de recursos de la gent del nord del país, que no disposen d’electricitat pública fora de la capital, la ràdio és l’únic mitjà de comunicació disponible i l’oferta actual és de dues o tres emissores comercials.
El 2010 els mitjans de la Corporació també han dut a terme transmissions d’esdeveniments puntuals de caràcter social. Especials com “Guanya’t el cel amb el pare Manel” o els concerts “Músics amb nassos de Pallapupas” i “Todos por un fin. Junts per Mali”, tots tres amb finalitats solidàries, van ajudar a divulgar les tasques i els objectius de les ONGs que organitzaven els actes.
A més, també convé destacar l’esforç de la Corporació perquè qualsevol excedent procedent dels lots de Nadal o d’aperitius s’entregui convenientment a organitzacions benèfiques. De la mateixa manera, s’ha lliurat material a escoles públiques de barris amb pocs recursos, a associacions i hospitals i s’ha participat en accions solidàries com ara la iniciativa “Posa’t la gorra”, entre d’altres.
D’altra banda, els treballadors del grup d’empreses de la Corporació han col∙laborat amb el projecte Teaming, una iniciativa solidària dels mateixos treballadors per reunir microdonacions que individualment no serien viables. Consisteix a aportar, voluntàriament, un euro de la nòmina cada mes. De manera assembleària, anualment, es decideixen els projectes als quals es destinen els diners recollits.
El 2010 s’han destinat els diners a Nexe Fundació, una entitat sense afany de lucre que ofereix atenció global específica i individualitzada a les necessitats mèdiques, pedagògiques i psicosocials dels infants amb discapacitats greus, i atén, alhora, les necessitats de suport, assessorament i atenció a les famílies. Com a serveis, cal destacar que Nexe Fundació disposa de l'única escola bressol per a infants pluridiscapacitats de 0 a 3 anys que, en part, se suporta de les quotes dels mateixos pares.
127
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Accions en l’àmbit educatiu
La Corporació aposta per la formació com una via per garantir la qualitat dels seus mitjans i l’adaptació dels professionals a una nova realitat social, fortament influenciada per les noves tecnologies. Amb aquest objectiu i per tal de transferir els coneixements adquirits a la societat, el 2006 va crear el Màster de TV3, el primer màster públic en innovació i qualitat televisives, que reuneix per primera vegada la universitat (Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma de Barcelona) i un grup de comunicació. Enguany s’hi ha afegit una altra iniciativa, el Màster en Entreteniment TV3‐UOC, en aquest cas en col∙laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya.
El Curs de Locució Aplicada a la Publicitat (CLAP), en col∙laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, és un altre projecte docent impulsat des de la Corporació, que vol formar professionals de la locució publicitària amb un bon nivell de competència en llengua catalana.
La transmissió de coneixement dels mitjans de la Corporació té en el portal Edu3.cat un dels principals exponents. Amb més de 5.500 documents sistematitzats per nivells de coneixement i matèries, el portal reuneix un ampli ventall de materials educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació. L’Edu3.cat és un catàleg de recursos inesgotable i constantment actualitzat per a alumnes i mestres.
En aquesta mateixa línia de treball, el 2009 es va crear la unitat de Projectes d’Aprenentatge, que impulsa la contribució de la Corporació al món de l’ensenyament a partir dels materials audiovisuals de què disposa TVC.
El Màster de TV3
El Màster de TV3, creat l’any 2006, és el primer màster públic sobre innovació i qualitat televisives. El seu objectiu és formar professionals de la televisió amb un alt nivell de domini del mitjà i del seu entorn, i amb uns coneixements molt especialitzats en algunes de les principals funcions de la TV, com ara l'elaboració de productes informatius i documentals, la creació de guions, la producció o la realització. També té l'objectiu de preparar professionals competents en el coneixement de nous entorns tecnològics i les aplicacions a la televisió. El Màster de TV3 en Innovació i Qualitat Televisives s’imparteix amb les universitats Autònoma i Pompeu Fabra i té el patrocini de l’Obra Social La Caixa. Amb un bagatge consolidat, el Màster es referma com una iniciativa molt singular i destacada en l’àmbit de la col∙laboració entre universitat i empresa.
La cinquena edició del Màster (2010‐2011) ha recuperat la fórmula d’oferir dos itineraris: un de realitat i un de ficció, després de dos cursos d’alternança dels dos mòduls. Pel que fa a la quarta edició (2009‐2010), centrada en la ficció, els estudis van acabar al juny amb la presentació dels dos projectes realitzats pels alumnes: “La Clínica” i “Lupèn”, dos curtmetratges plantejats com a pilots de dues possibles sèries de televisió. Aquests treballs van ser emesos per TV3 el 4 d’octubre en el programa especial “La nit del Màster de TV3”.
També el 2010 el Màster de TV3 va potenciar una sèrie d’acords amb altres centres acadèmics del sector audiovisual per compartir formació i projectes. Entre aquests centres figuren l’Institut del Teatre, l’ESCAC, l’ESMUC, l’Escola Elisava o el Màster d’Estudis d’Art Contemporani de la UB. Altres 128
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 institucions, com Unescocat o l’Institut de Recerca Mèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, vinculat a la UAB, també han col∙laborat amb el Màster.
El Màster en Entreteniment TV3‐UOC
El 2010 ha estat al mateix temps l’any de l’inici d’un altre projecte que vincula TV3 amb la universitat, en aquest cas la Universitat Oberta de Catalunya. Es tracta del Màster en Entreteniment TV3‐UOC, un màster en línia, de caràcter professionalitzador, que incideix en un ampli conjunt d’aspectes relacionats amb el gènere de l’entreteniment (elaboració de continguts, creació de guions, producció, realització) tenint molt en compte els nous entorns. Aquest màster ha tingut un elevat nombre d’inscripcions: un total de 35.
El Curs de Locució Aplicada a la Publicitat (CLAP)
El Curs de Locució Aplicada a la Publicitat va néixer l’any 2007 com una iniciativa de la Corporació i del Departament de Filologia Catalana de la UAB que té com a objectiu capacitar locutors de textos publicitaris en català per garantir la qualitat lingüística de la publicitat.
Durant el 2009‐2010 se n’ha fet la tercera i última edició. El curs ha tingut trenta alumnes i ha donat dues veus a TVC: Albert Peñarroya, que ha substituït Jordi Novellas en les promocions de la cadena, i Elvira Prado, que és la veu en off dels reportatges del canal 3XL. Gràcies al pas de tots dos pel CLAP, es disposa de dues veus amb una formació lingüística considerable. L’acord entre la CCMA i la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització d’aquests cursos ha arribat al final i, com estava programat, amb aquest tercer curs se n’han tancat les edicions.
Edu3.cat
El portal Edu3.cat reuneix un ampli ventall de materials educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació. Amb més de 5.500 documents sistematitzats per nivells de coneixement i matèries, el portal és una iniciativa pionera a l’estat espanyol i oberta a tothom, que permet visionar en temps real i de manera totalment gratuïta les produccions.
Gestionat en col∙laboració amb el Departament d’Ensenyament, aquest portal és un catàleg de recursos gairebé inesgotable. Els materials que presenta poden servir de suport a la tasca docent, per complementar o ampliar coneixements. Al mateix temps, fomenten les noves tecnologies entre els alumnes i impulsen l'ús de la televisió i la ràdio com a eines d’educació social.
Gràcies a un sistema d’identificació, el professorat pot descarregar‐se els arxius de vídeo i àudio i fer‐los servir a l'aula. Malgrat això, no està destinat exclusivament a les escoles, sinó que totes les persones que hi estiguin interessades hi poden accedir de franc. El portal segueix l’exemple d’altres experiències dutes a terme a Europa, com les promogudes per la BBC, Channel 4, RAI, France 5 o ZDF.
129
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
L’Edu3.cat està sota la responsabilitat de la unitat de Projectes d’Aprenentatge de TVC, creada el 2009 per continuar impulsant‐ne la contribució al món educatiu. Aquesta unitat s’ha consolidat durant el 2010 amb la realització de projectes amb escoles, universitats i altres institucions dedicades a l’educació, centrats a trobar noves formes d’aplicació del llenguatge audiovisual al món escolar i altres espais d’aprenentatge, utilitzant la tecnologia com a suport.
Visites a les instal∙lacions i estudiants en pràctiques
Dins les accions en l’àmbit educatiu, la Corporació organitza visites d’escolars i universitaris als seus estudis de ràdio i televisió i també forma estudiants en pràctiques de diverses procedències i nivells de formació.
Tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio organitzen visites d’escoles, universitats, entitats i associacions que en volen veure les instal∙lacions. Les visites tenen una finalitat educativa i divulgativa, per donar a conèixer els aspectes tècnics dels mitjans, però també per acostar al públic la manera de treballar a la televisió i a la ràdio.
Es coordinen dos tipus de visites: les que només recorren les instal∙lacions d’un dels dos mitjans i les que permeten visitar tant els estudis de TV3 com els de Catalunya Ràdio. Durant el 2010, 5.200 persones han visitat TV3, 5.700 Catalunya Ràdio i gairebé 2.500 han pogut conèixer tant la televisió com la ràdio. En aquest últim cas, el circuit comença a TV3 i, després d’un viatge amb el Trambaix, s’arriba a Catalunya Ràdio. La iniciativa, fruit d’un acord firmat entre la CCMA i el Departament d’Obres Públiques, ha tingut molt bona acollida. A Catalunya Ràdio, les visites s’han complementat amb les dels “Voluntaris per la llengua”, que han tingut la possibilitat de practicar els seus coneixements bàsics de català en un context real.
Durant el 2010, la Corporació ha continuat donant suport a universitats i institucions educatives i ha acollit estudiants en pràctiques de diverses procedències i nivells de formació. En total, han estat 231 estudiants d’una trentena d’universitats i escoles universitàries provinents d’una quinzena d’estudis diferents. També hi han fet pràctiques 38 alumnes de 13 escoles d’FP i de 12 cicles d’especialització. La CCMA els ha aportat en concepte d’ajut 5.082,76 €. A més, TVC ha acollit, a través d’un conveni amb el Departament d’Educació, dos professors en règim de formació.
130
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Accions de foment de la diversitat
Com a eines d’integració i cohesió social, un dels principals compromisos dels mitjans de la Corporació és reflectir la diversitat de la societat catalana. Altaveus de diferents grups culturals i religiosos, de diferents franges d’edat i gèneres, de col∙lectius professionals i corrents de pensament diversos, TVC i Catalunya Ràdio treballen per fomentar la convivència, el respecte, el coneixement i l’intercanvi d’idees, tot compartint l’experiència de la constant transformació de la cultura catalana.
La Comissió de la Diversitat de Televisió de Catalunya i la de Catalunya Ràdio s’han convertit en referència d’aquest compromís. Treballen per incentivar la reflexió interna al voltant del fet migratori i posar a l’abast dels professionals eines d’ajuda per millorar el tractament informatiu i social de la diversitat, i impulsen l’increment i la millora de la representació de la diversitat en els continguts. Les comissions també han reflexionat sobre com els col∙lectius d’immigrants veuen els mitjans de comunicació públics catalans i sobre què es pot fer per convertir aquests mitjans en una eina d’integració de les persones nouvingudes, tot proposant estratègies per atreure aquests nous públics, i també han fomentat la col∙laboració amb institucions i entitats que treballen en aquest àmbit.
El 2010 s’han fet tres sessions dirigides a tots els professionals de la CCMA com a formació específica al voltant de la immigració i la integració. Les ponències han tractat el rigor a l’hora d’abordar el fenomen migratori i la necessitat d’evitar els estereotips, la representació dels col∙lectius d’immigrants als mitjans de la CCMA i, finalment, com atraure públic immigrat sense renunciar a la promoció de la llengua i la cultura catalanes. Prop de 100 professionals van participar a les jornades, que es van fer a Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya.
“D’aquíd’allà” ha donat a conèixer les principals comunitats d’immigrants que viuen a Catalunya
Durant el 2010, la Comissió de la Diversitat de TVC ha impulsat el projecte “D’aquíd’allà”, una iniciativa per donar a conèixer en profunditat les principals comunitats d’immigrants que viuen a Catalunya i les seves cultures d’origen. L’aparador del projecte “D’aquíd’allà” ha estat el canal 33, que durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre va dedicar una part significativa dels seus continguts al Marroc, l’Equador, la Xina i Colòmbia. Dos països més d’on provenen altres comunitats amb una forta presència a Catalunya, Romania i Bolívia, es van incloure també dins del projecte, si bé les emissions es van planificar per a principis del 2011. 131
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“D’aquíd’allà” va ser dissenyat com un projecte de programació transversal, amb la producció de nous programes, d’una banda, i amb la participació, d’una altra, d’una bona part dels programes habituals del 33, que van sumar‐se a aquest esforç divulgatiu. Un dels trets més destacats de la programació especial va ser l’emissió de pel∙lícules i documentals produïts en els països d’origen, que van aportar una lectura pròpia, i en alguns casos sorprenent, de les realitats respectives.
La programació dedicada a cada país tenia com a tret de sortida una nit temàtica presentada per Jaume Barberà, editor i conductor del programa “Singulars”. La primera peça de cadascuna d’aquestes nits temàtiques era un reportatge de producció pròpia, “Catalans de...”, que dibuixava un retrat actual de cada comunitat, amb el testimoni i el seguiment quotidià de diferents personatges.
Entre els programes del 33 que van participar en el projecte, dedicant‐hi entrevistes, debats, reportatges o documentals específics, hi figuren “Singulars”, “Millennium”, “Ànima”, “Valor afegit”, “60 minuts”, “El documental”, “Taller”, “Horitzons”, “Planeta Terra” i també “Filmoteca 33”, que va oferir un cicle de pel∙lícules de cada país.
A més, el 33 va recuperar produccions de TVC que al llarg dels últims anys han tractat aquests països i comunitats des de diferents vessants, com ara “Karakia”, “Tot un món”, “Latituds”, “Notòpic”, “10 cites”, “Jugamón” o “Thalassa”.
Tota aquesta programació especial es completava amb la sèrie “Hola, em dic...”, un conjunt de peces curtes que van tenyir la continuïtat del 33 durant aquests mesos, i en les quals ciutadans de cada comunitat explicaven, en un to molt proper i còmplice, vivències personals, somnis o anècdotes. El projecte va tenir també presència a la xarxa a través de la pàgina www.tv3.cat/daquidalla.
En paral∙lel a la programació, la Comissió de la Diversitat de TVC va portar a terme una extensa sèrie de contactes amb associacions i institucions representatives de cada comunitat per donar‐los a conèixer el projecte, que en tots els casos va ser molt ben acollit.
La Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual (MDA), impulsada pel CAC, va reconèixer el 2010 la tasca de la Comissió de la Diversitat de TVC, amb el premi a la trajectòria de foment de la diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual.
El programa “Tot un món” també ha continuat abordant els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures i religions que conviuen a Catalunya, amb les experiències personals dels immigrants i de les persones que, en contacte amb ells, treballen des de tots els àmbits de la societat.
Pel que fa a la programació de Catalunya Ràdio, “Solidaris” ha continuat sent l’altaveu dels drets humans, la cooperació i el desenvolupament. Cada dissabte, a les 3 del migdia, el programa aborda l'actualitat des d'una perspectiva social; dóna veu i suport a la feina de la cooperació catalana, tant aquí com a fora del país; ajuda a conèixer associacions i projectes, i analitza amb especialistes diferents aspectes relacionats amb la cooperació. Iniciatives com ara el Tió Solidari i l’activitat del Banc dels Aliments, entre d’altres, tenen una àmplia difusió en el programa.
132
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
L’edició de l’any 2010 del Premi Solidaritat, que atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya, li va concedir la Menció Especial de Mitjans de Comunicació per la seva tasca informativa destinada a la defensa i la protecció dels drets humans.
“Solidaris”, amb Rita Marzoa, ha estat reconegut amb el Premi Solidaritat
En un altre àmbit, el programa de Catalunya Informació “Do de llengües” ofereix una radiografia setmanal ràpida, amena i cridanera d'una de les 6.000 llengües que encara es parlen al món.
A més, durant el 2010 s’han desenvolupat altres projectes per fomentar la diversitat. Així, Catalunya Ràdio ha continuat el programa de visites a les seves instal∙lacions dins el projecte “Voluntaris per la Llengua”, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. L’objectiu és que les parelles lingüístiques coneguin l’emissora i participin en els programes. Aquesta iniciativa, sorgida de la Comissió de la Diversitat, es gestiona en col∙laboració amb el programa “Solidaris”. Les visites s’acaben amb l’assistència en directe al programa, amb Rita Marzoa i Adrià Bas, que emet un reportatge arran dels comentaris fets pels mateixos visitants. Al llarg del 2010, hi han participat grups de Barcelona, el Prat de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Molins de Rei i Roses, amb un total de 50 visitants.
D’altra banda, des del 2009 la CCMA està adherida al Charter de la Diversitat, un protocol de bones conductes que vol fomentar la no discriminació i promoure la igualtat en l'entorn laboral. Aquesta carta de compromís vol crear un marc integrador, igualitari, socialment sostenible i empresarialment eficaç. Més de 50 empreses i entitats d'arreu de Catalunya formen part del protocol, un projecte impulsat per la Fundació per a la Diversitat.
133
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Accions en l’àmbit del medi ambient
La promoció de pràctiques sostenibles i el respecte pel medi ambient són valors fonamentals en els continguts dels mitjans de la Corporació. Conscients de la seva capacitat de sensibilització i d’incidència social, tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio i els portals d’internet de la CCMA inclouen en la seva programació continguts relacionats amb el medi ambient, ja sigui en la informació diària, en espais infantils o en programes més específics com ara “El medi ambient” o ”Espai Terra”.
Un dels espais degans en aquesta tasca és “El medi ambient”, en emissió des de fa gairebé 19 anys i amb més de 4.000 reportatges. Autèntica referència comunicativa en aquest àmbit, va néixer amb l’objectiu de divulgar i provocar l’interès pels temes mediambientals. Al llarg de la seva història ha tractat aspectes molt diversos i ha ofert una visió àmplia dels problemes ambientals, relacionant‐los amb l'economia, la competitivitat, la innovació a les empreses, la recerca o l'àmbit de la cultura.
Des de la temporada passada s’hi ha sumat ”Espai Terra”, que promou el coneixement de l’entorn i afavoreix un acostament entre els ciutadans i el medi. Amb aquest espai es vol potenciar, encara més, la informació mediambiental, meteorològica, d’espais naturals i de proximitat a la riquesa del territori català en els seus diversos vessants (turístic, econòmic, gastronòmic, festiu, cultural, geològic, etc.).
Tomàs Molina és al capdavant d’“Espai Terra”
El Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio, per la seva banda, a més de mantenir una política d’esforç mediambiental respectuosa amb l’entorn i sostenible energèticament quant a les 134
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 instal∙lacions, també inclou en la programació, tant d’informatius com de programes, notícies i espais orientats a la sensibilització mediambiental. El programa “Aires, aigües, llocs”, amb Coia Ballesté, n’és un bon exemple. Aquest programa de consciència ecològica s’emet des de la delegació de Tarragona per Catalunya Informació els dissabtes i els diumenges.
A més de promoure pràctiques sostenibles, la Corporació també les aplica internament per reduir al màxim el seu impacte ambiental. D’aquesta manera, s’ha dotat de dos documents propis: el “Pla d’acció per a la gestió de residus als centres d’activitat de la CCMA” i el “Manual de bones pràctiques ambientals per a la gestió dels residus a CCMA”. L’elaboració d’aquests documents són el resultat del conveni de col∙laboració firmat amb l’Agència de Residus de Catalunya per millorar la gestió de residus a les empreses del grup.
135
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Accessibilitat
La Corporació té el compromís de garantir a tots els oients i espectadors l’accessibilitat als seus continguts. És per això que ha fet una aposta decidida per serveis de subtitulació i audiodescripció avançats i els últims anys n’ha augmentat considerablement la presència en la programació. Així ho certifiquen, un any més, les millores en matèria d’accessibilitat introduïdes durant el 2010.
A Televisió de Catalunya s’ha incrementat tant la programació subtitulada i audiodescrita com el nombre de canals accessibles i s’ha incorporat la subtitulació al servei d’internet TV3alacarta. En total els canals de TVC ha subtitulat 20.375 hores, davant de les 14.189 que s’acreditaven el 2009 (un increment, per tant, de prop d’un 70%). A la taula següent es mostren les hores de programació subtitulada de cada canal i el percentatge respecte del total d’hores d’emissió.
Taula 23. Hores de programació subtitulada per canals (2010) Hores Percentatge TV3 4.347 49,62 % 33 5.149 58,77 % Super3‐300‐3XL 6.079 69,39 % (*) TV3CAT 4.800 54,79% Font: TVC (*) El percentatge de programació accessible del canal Super3 ha estat d’un 73,8% al llarg de l’any. El 3XL ha ofert un 92% de programació subtitulada des del seu llançament, el 19 de setembre, en substitució del canal 300.
A més d’aquestes hores d’emissió subtitulades adreçades a les persones sordes, s’ha emès amb subtítols en obert (els que veu tothom, com per exemple els subtítols de pel∙lícules en V.O.) un 2% de la programació del 33 i un 0,5% de la del TV3CAT.
D’altra banda, durant el 2010 s’han incorporat subtítols al canal 3/24 (un total de 158 hores) i també al canal Esport3, en període de proves. Així doncs, el canal de notícies de TVC ha passat a ser una cadena amb continguts accessibles, mentre que el canal d’esports ja ha nascut amb una part de la programació subtitulada. A més, el canal 3XL va arrencar amb la totalitat de la programació subtitulada.
Del conjunt d’hores subtitulades, més de 900 s’han emès gràcies al sistema de subtitulació de programes en directe. Alguns dels programes fixos que se subtitulen d’aquesta manera són “Divendres”, “Àgora” i “Banda ampla”. En total, durant el 2010, a part de partits de futbol, de bàsquet i de transmissions de Fórmula 1, també s’han subtitulat en directe els especials informatius o programes especials (per exemple, l’especial informatiu dedicat a la mort de Samaranch, el programa dedicat a la manifestació del 10 de juliol per l’Estatut, la transmissió de la visita del papa, el seguiment de les eleccions al Parlament, les eleccions del Futbol Club Barcelona...). Com cada any, s’ha subtitulat també el programa “La Marató” de TV3, i com ja es va fer el 2009 (a petició dels espectadors), s’ha ofert amb subtítols la transmissió de les campanades de Cap d’Any.
Actualment es poden seguir amb subtitulació tot tipus de programes: documentals, pel∙lícules, sèries de producció pròpia i aliena, programes culturals, d’humor, esports, programes infantils, dibuixos animats, etc. Alguns exemples són “La Riera”, “Infidels”, “Temps de neu”, “Polònia”,
136
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Crackòvia” o “L’hora del lector”. Pel que fa als informatius, s’emeten amb subtítols “TN migdia”, “TN vespre”, “30 minuts”, “Espai Terra”, “Esport Club” i “Info‐K”. Durant el 2010 s’han afegit a l’oferta de programes amb subtitulació fixa els espais “Valor afegit” i “El medi ambient”.
En el terreny de l’audiodescripció per a les persones cegues, durant el 2010 hi ha tornat a haver un augment important: s’ha arribat a les 785 hores, davant de les 451 del 2009 (un increment, per tant, del 57%). A la taula següent es mostren les hores d’emissió audiodescrites de cada canal, amb el total anual i la xifra d’hores setmanal.
Taula 24. Hores de programació audiodescrita per canals (2010) Hores totals Hores setmana TV3 376 hores 7 hores 33 (*) 116 hores 2 hores Super3‐300‐3XL 293 hores 5,30 hores Font: TVC (*) El canal 33 va començar a emetre amb audiodescripció al març.
Destaca especialment que a principis d’any es va començar a emetre amb audiodescripció la nova sèrie dels migdies de TV3, “La Riera”. També s’han ofert audiodescrites la sèrie infantil “Les tres bessones” i la nova temporada de la sèrie “Infidels”. Al mateix temps, s’han audiodescrit programes que tractaven específicament de persones cegues, com és el cas, per exemple, del documental “Amor cec”. Al Super3 van ser audiodescrites les reemissions de "Doraemon" i dels dibuixos "Els desastres del rei Artús" i es va començar a fer l'audiodescripció de "Les tres bessones" a partir dels capítols que es van emetre a l'agost, una dinàmica que es continua fent fins a completar la sèrie.
Pel que fa a internet, al març del 2010 es va posar en marxa la subtitulació de programes del servei TV3alacarta, que ha tingut molt bona acollida entre les persones sordes.
En llengua de signes s’han emès, durant el 2010, unes 165 hores corresponents a butlletins informatius del 3/24 i de TV3.
Pel que fa al Grup d'Emissores Catalunya Ràdio, tots els seus webs són plenament accessibles. D'una banda, els webs de Catalunya Ràdio, Catalunya Música i CatClàssica estan dissenyats amb el llenguatge HTML, un format que és plenament accessible des de fa anys mitjançant diversos programes adaptats per als invidents. El més conegut i probablement potser el més utilitzat és el JAWS, de l'empresa Freedom Scientific.
El web d'iCat fm, en canvi, presenta una especificitat. És un web d’avantguarda que es va construir amb llenguatge Flash d'Adobe; encara no hi ha cap programa que llegeixi per als invidents aquest tipus de llenguatge, i per això es va fer una rèplica dels continguts d’iCat fm en HTML. Per fer la versió accessible, es van seguir els criteris internacionals acceptats per la Web Accessibility Initiative (WAI), un organisme internacional que treballa perquè no es discrimini cap col∙lectiu en l’entorn web.
La versió accessible d'iCat fm ha aconseguit una certificació d'AA segons les guies d'accessibilitat del contingut web que estableix el W3C (World Wide Web Consortium), el consorci que
137
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 s'encarrega de definir els estàndards del web. Tot el procés, l’ha supervisat l’ONCE. L’objectiu és que el web es pugui consultar des de qualsevol lector o plataforma i que cada usuari pugui adaptar la consulta de la informació a les seves preferències, sense limitacions.
138
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Vinculació amb el territori
La proximitat és un dels principals valors de la programació dels mitjans de la CCMA. El lligam amb el territori, l’aprofundiment en el seu coneixement, la creació de vincles entre les persones i el foment de la cohesió social dels catalans són missions intrínseques al servei públic audiovisual. A la xarxa de professionals que els serveis informatius de TVC i Catalunya Ràdio tenen desplegada pel territori, s’hi ha de sumar la tasca que fan els magazins i els programes d’entreteniment que, cada cop més, es mouen per copsar la riquesa del país. En són una mostra els programes de TV3 “Divendres” i “Espai Terra”, o “El suplement”, de Catalunya Ràdio. A més, es fan diversos especials en directe des de diferents punts de la geografia. La Corporació té un paper fonamental com a altaveu de tota mena d’esdeveniments que s’organitzen arreu de Catalunya i, en aquest sentit, és especialment significatiu l’esforç constant per donar cobertura als centenars d’iniciatives culturals que s’hi fan.
La mostra més clara de l’arrelament de la Corporació al territori és “La Marató” de TV3. El 2010, fins a 4.141 entitats, associacions i col∙lectius d’arreu del país van fer més de 1.300 activitats per recaptar fons i van convertir Catalunya en una gran festa solidària. “La Marató” de TV3 també va arribar a aules de tot el territori amb les més de 3.500 conferències divulgatives que es van fer en centres educatius dins la campanya de sensibilització i difusió. El dia del programa es van posar en funcionament cinc seus telefòniques ubicades a la Fira de Barcelona, a TV3, a l’Auditori de Girona, al Port de Tarragona i a la Universitat de Lleida.
Televisió de Catalunya
Televisió de Catalunya disposa de diversos espais a la graella amb què mostra la realitat de les comarques, reflecteix l’actualitat d’arreu, en descobreix els entorns i dóna veu als seus ciutadans.
Sens dubte, el degà d’aquesta missió és el “Telenotícies comarques”, amb edicions desconnectades per a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona i, un cop a la setmana, també per a l’Aran, en aranès. Però aquest objectiu no només queda en mans dels informatius, sinó que des de fa dues temporades també en l’apartat dels programes d’entreteniment i divulgació s’ha fet una aposta decidida per aconseguir‐lo.
Així, un dels programes que permet copsar millor la riquesa del territori, de tots els ciutadans i localitats de Catalunya és l’espai “Divendres”, que cada tarda mostra els costums, tradicions i fets més destacats d’arreu de Catalunya. Durant el 2010 el plató mòbil del programa ha estat present a de 30 comarques i també a Andorra.
Taula 25. Localitats visitades pel programa “Divendres”(2010) Localitat Comarca Data Barcelona (districte de Gràcia) El Barcelonès 7‐8 gener Igualada L’Anoia 11‐14 gener Montblanc La Conca de Barberà 18‐21 gener Puigcerdà La Cerdanya 25‐28 gener Sitges El Garraf 1‐4 febrer 139
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Torelló Osona 8‐12 febrer Solsona El Solsonès 15‐18 febrer Manresa El Bages 22‐25 febrer Vilafranca del Penedès L’Alt Penedès 1‐4 març Tortosa El Baix Ebre 8‐11 març Lloret La Selva 15‐18 març Santa Coloma de Gramanet El Barcelonès 22‐25 març Vielha La Val d'Aran 6‐8 abril El Vendrell El Baix Penedès 12‐15 abril Girona El Gironès 19‐22 abril Arenys de Mar El Maresme 26‐29 abril Tàrrega L’Urgell 3‐6 maig Reus El Baix Camp 10‐3 maig Palamós El Baix Empordà 17‐20 maig Berga El Berguedà 24‐27 maig Cambrils El Baix Camp 31 maig‐3 juny Lleida El Segrià 7‐10 de juny Santa Coloma de Farners La Selva 14‐17 de juny Falset El Priorat 21‐23 juny Badalona El Barcelonès 28 juny‐1 juliol L'Escala L’Alt Empordà 5‐8 juliol Sant Carles de la Ràpita El Montsià 12‐15 juliol Tossa de Mar La Selva 13‐16 setembre Vilanova i la Geltrú El Garraf 6‐9 setembre Balaguer La Noguera 20‐23 setembre Sabadell El Vallès Occidental 27‐30 setembre El Masnou El Maresme 4‐7 octubre Gandesa La Terra Alta 11‐14 octubre Besalú La Garrotxa 18‐21 octubre L'Hospitalet El Barcelonès 25‐28 octubre Martorell El Baix Llobregat 2‐4 novembre Agramunt L’Urgell 8‐11 novembre Olot La Garrotxa 15‐18 novembre La Garriga El Vallès Oriental 22‐25 novembre Torredembarra El Tarragonès 29 novembre‐2 desembre Barcelona (districte de Sants) El Barcelonès 7‐9 desembre Sant Sadurní d’Anoia L’Alt Penedès 13‐16 desembre Andorra La Vella Andorra 20‐23 desembre Font: TVC
Així mateix, l’altre espai que ja fa dues temporades que dia a dia ens descobreix o ens permet retrobar el nostre entorn és “Espai Terra”. Clarament consolidat i programa de referència en l’accés al “Telenotícies vespre”, el programa dels Serveis Informatius de TV3 ha continuat durant el 2010 la seva línia editorial de veure el territori català des de l’aire. Aquest any ha fet 33 vols en helicòpter.
140
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Taula 26. Gravacions des de l’helicòpter d’“Espai Terra” (2010) Data Gravació 04/01 Vall de Lord 10/01 Nevada a Catalunya 21/01 Pobles abandonats de la Franja 02/02 Bruixes i bandolers del Montseny 05/02 Pallars Jussà del passat 12/02 Bruixes i bandolers del Montseny 25/02 Castells de la Noguera i l'Urgell 12/03 El comte Arnau al Ripollès 16/03 Vall de Lord 17/03 El Francolí 17/03 El Penedès 18/03 Sant Llorenç del Munt 19/03 Montserrat 23/03 Abocador del Garraf 09/04 Càtars i búnquers 07/05 Aigua al maig 13/05 Tortosa i els templers 25/05 Mites del Pallars Sobirà 26/05 El Penedès 27/05 El riu Foix i el quart cinturó 14/06 La Conca de Barberà 16/06 La Garrotxa i el Pla de l'Estany 18/06 La Ribera d'Ebre i el Baix Camp 21/06 Platges 07/07 La costa del Baix Empordà 15/07 La Ventosa i la Vall de Boí 28/07 El parc nacional i la Vall de Boí 22/09 Colors de tardor 13/10 El parc de l’Alt Pirineu 14/10 Els efectes del temporal 22/10 El Montsant i la Terra Alta 26/10 Les Garrigues i el Segrià 11/11 La Cerdanya i l’Alt Llobregat 17/11 Colors de tardor 01/12 Riudoms, Reus i Prades Font: TVC
El programa ha mostrat imatges aèries de totes les comarques del país i ha parat atenció als indrets més característics, especialment aquells que destaquen per la seva bellesa natural. S’ha fet èmfasi en els parcs naturals, com, per exemple, Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, el delta de l’Ebre, el Montseny o Sant Llorenç del Munt, però també en les zones urbanes i la costa catalana.
141
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
L’helicòpter d’“Espai Terra” ha sobrevolat totes les comarques catalanes
D’aquesta manera, el programa ha mostrat als espectadors el canvi de color dels paisatges des d’un punt de vista diferent. Han pogut veure les fulles daurades de la tardor a la Garrotxa, la neu del Pirineu i les estacions d’esquí del país, o els embassaments plens d’aigua de la primavera.
Catalunya Ràdio
La proximitat al territori també és un tret distintiu de Catalunya Ràdio i un dels seus valors més ferms. Tant els informatius com els diversos magazins de Catalunya Ràdio, així com la programació de la resta d’emissores del grup, segueixen l’actualitat del territori, en reflecteixen la riquesa i serveixen d’altaveu als seus ciutadans.
“Tot...” (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), de Catalunya Informació, és el gran informatiu de proximitat, fet en desconnexió des de les diferents delegacions territorials catalanes. Catalunya Informació sempre ha volgut mantenir l’equilibri entre la informació mundial i la informació local, i els seus blocs informatius sempre inclouen notícies del territori. Els serveis informatius de Catalunya Ràdio tenen una amplíssima xarxa de corresponsals a totes les comarques catalanes, i aquest actiu de l’emissora també es reflecteix en l’antena de Catalunya Informació.
Aquest any, a més, s’ha fet una nova aportació en la informació esportiva. Des de l'inici de la temporada s’han afegit desconnexions per a les comarques de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona a l’últim quart d'hora de “Catalunya vespre esports”. A més, s'han mantingut les que ja es feien, també de dilluns a divendres, a “L'informatiu del migdia esports”.
142
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Convé destacar el paper d’“Esfera pública”, un espai de debat en desconnexió per a cadascuna de les demarcacions catalanes que s’emet un cop al mes per Catalunya Informació. Els temes de més interès a cada demarcació es posen sobre la taula en quatre debats simultanis que donen veu a totes les parts implicades.
També s’acosta al territori “El suplement”, el magazín d'actualitat dels matins de dissabte i diumenge de Catalunya Ràdio. Durant quatre hores, pel programa passen protagonistes d’arreu del territori amb entrevistes, reportatges i música en directe, i les experiències úniques que la unitat mòbil permet compartir.
A més, durant el 2010 diversos programes s’han desplaçat fora dels estudis de Catalunya Ràdio per fer‐hi especials en directe.
Taula 27. Programes especials de Catalunya Ràdio (2010) Data Programa 09‐10/02 “L’oracle” des d’Estrasburg 01/03 “El matí de Catalunya Ràdio” des del Club Capitol. Homenatge a Pepe Rubianes 03/03 “El matí de Catalunya Ràdio” des de Salt Programa especial sobre els Oscars conduït des de Barcelona i amb un enviat especial a 07/03 Los Angeles. Emissió conjunta de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació 08/03 “Catalunya vespre” especial nevades. Emissió conjunta de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació 18/03 “El matí de Catalunya Ràdio” a Montserrat amb motiu de l’estrena del nou orgue 26/03 “El matí de Catalunya Ràdio” especial “Enigmàrius” a Terrassa 18/04 “Eduqueu les criatures” a Manresa. Petit Sant Jordi 23/04 Diada de Sant Jordi a la plaça Catalunya de Barcelona. S’emeten en directe els programes “El matí de Catalunya Ràdio”, “Tot és molt confús”, “L’oracle”, “L’ofici de viure”, “El secret”, “L’informatiu del migdia”, “Catalunya vespre” i “Catalunya vespre esports” 25/04 “Eduqueu les criatures” des de Sabadell. Festa de la Primavera 05/05 “L’oracle” des de Can Ricart, la Seu d’Urgell. Trobada empresarial del Pirineu 16/05 “Eduqueu les criatures” a Sant Esteve de Palautordera 28/05 “El matí de Catalunya Ràdio” des de Sitges. Reunió del Cercle d’Economia 11/06 “El matí de Catalunya Ràdio” des de Núria. Inauguració de l’Any Maragall 24/06 Accident de tren a Castelldefels. Programa especial de 9 a 11h amb antena conjunta de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. 28/06 Especial sentència sobre l’Estatut des del Tribunal Constitucional. “Catalunya vespre” de 3 hores, emissió conjunta de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. 10/07 Programa especial de 17.00 a 21.00 sobre la manifestació per l’Estatut. Des de l’estudi mòbil de la plaça Tetuan. 16/07 “El matí de Catalunya Ràdio” des de Peralada. Final de la Lliga Enigmàrius 16/07 Celebració dels 25 anys “Tarda Tardà” a la sala Luz de Gas de Barcelona 18/07 Programa especial “La Riera” a Mataró. Emissió conjunta de TV3 i Catalunya Ràdio 11/09 Programa especial des del parc de la Ciutadella per seguir els actes centrals de la Diada
143
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Nacional de Catalunya. Emissió conjunta de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació 03/10 Programa especial amb motiu de la mort de l'escriptor i pedagog Joan Triadú amb l'entrevista que Jordi Garcia Soler li va fer al programa “Converses” el 2009. 22/10 “El matí de Catalunya Ràdio” des del teatre El Molino de Barcelona amb motiu de la reobertura del local 23/10 “El suplement” des de l’Estadi Olímpic de Montjuïc de Barcelona amb motiu de la celebració de la Festa dels Súpers de TV3 27/10 “El matí de Catalunya Ràdio” des de Porrera. Especial Lluís Llach 01/11 Programa especial “Joan Solà a Catalunya Ràdio”, un recull de les converses que el lingüista i filòleg de Bell‐lloc d'Urgell va tenir en diferents programes de l'emissora, seleccionades com a homenatge i record després de la seva mort 05/11 Programació especial amb motiu de la dedicació del temple de la Sagrada Família i la visita a Barcelona del papa Benet XVI. Emissió conjunta a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació 10/11 “La transmissió d'en Puyal” del partit Barça‐Ceuta fa la volta al món a través de la intervenció dels oients de Catalunya Ràdio que escolten per internet els partits del Barça 11/11 Especial informatiu d'obertura de la campanya electoral. Emissió conjunta de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. 12‐13/11 “El matí de Catalunya Ràdio”, “El secret”, “La nit dels ignorants” i “Tot és molt confús” van entrevistar responsables de la Fundació del Banc dels Aliments per difondre’n la Gran Recapta. 13/11 “Solidaris” participa en la recollida d'aliments des de Vic, que acull la Festa de la Cooperació 21/11 Catalunya Ràdio transmet íntegrament el debat de TV3 amb els candidats a la presidència de la Generalitat de les sis forces amb representació parlamentària 24/11 “Esfera pública” convida els caps de llista de les forces amb representació parlamentària per les comarques de Girona, Lleida i Tarragona 28/11 Especial Eleccions 2010. Emissió conjunta de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació 13/12 “El Cafè de la República” des de Figueres, amb motiu de la "Nit del Comerç" 16/12 Especial constitució del Parlament i d'investidura del president de la Generalitat 19/12 Especial “La Marató de TV3 a Catalunya Ràdio” des de La Maquinista de Barcelona 22/12 Especial rifa de Nadal. Emissió conjunta de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació 23/12 “El matí de Catalunya Ràdio” des de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Programació especial des de l’estudi mòbil a la plaça de Catalunya de Barcelona, on se celebra el Tió Solidari i s’emeten en directe "Tot és molt confús" i "El secret" 24/12 “El matí de Catalunya Ràdio” des de CosmoCaixa Font: TVC
D’altra banda, és especialment significatiu l’esforç constant per donar cobertura als centenars d’iniciatives culturals que s’organitzen arreu de Catalunya. En aquest punt, és cabdal la tasca d’iCat fm i de Catalunya Música.
144
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Col∙laboració amb institucions, entitats i associacions
Durant el 2010, la Corporació ha reforçat la vinculació amb entitats tant públiques com privades de l’àmbit social, cultural, educatiu i esportiu català, amb les quals ha subscrit nous acords de col∙laboració i ha renovat o ampliat els que ja hi tenia. S’ha gestionat la presència de TV3 i Catalunya Ràdio en els actes i esdeveniments més rellevants del país, com ara el Festival de Peralada, el Festival de Cap Roig, el Festival Sónar, el Saló del Llibre i el Festival Grec, entre d’altres. A més, s’han mantingut convenis amb institucions com ara l’Auditori de Barcelona, el MACBA, la Fundació Miró, el Palau de la Música, l’Auditori de Girona, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors. També s’han renovat els acords amb el F. C. Barcelona i el R. C. D. Espanyol.
La renovació dels acords i els convenis existents i la subscripció de nous acords busquen vincular de forma estratègica els mitjans de la Corporació a aquests esdeveniments i projectar les marques TV3, 33, Catalunya Ràdio, Catalunya Música i iCat fm gràcies a la promoció que se’n fa. També es pretén cobrir necessitats programàtiques (principalment del canal 33, de Catalunya Música i d’iCat fm) a través de l’adquisició de drets d’enregistrament i emissió, i obtenir contraprestacions orientades a fidelitzar l’audiència: actius de valor afegit per als canals i emissores, els seus programes i internet.
Durant el 2010 també s’ha mantingut la producció de les agendes culturals “TV3 recomana” i “33 recomana” en pantalla. A més, s’ha treballat en la seva modernització i en la creació de sinergies corporatives amb més informació sobre els descomptes i avantatges del club de cultura TR3S C.
“La Marató” de TV3 també reforça cada any la seva vinculació amb diverses entitats i empreses, que col∙laboren amb tasques d’organització i logística. La Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques, La Caixa, PriceWaterhouseCoopers, Movistar, Abertis Telecom hi col∙laboren habitualment. De la mateixa manera, 78 empreses catalanes han col∙laborat de forma desinteressada en l’edició del 2010 subministrant productes i serveis.
145
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Compromís amb la indústria
La Corporació té un paper cabdal en l’impuls i el desenvolupament de la indústria audiovisual catalana. Autèntic motor del sector a Catalunya, és la base d’un teixit productiu consolidat, competitiu i diversificat al qual ha dotat de finançament i de finestres de difusió. Sempre mantenint l’equilibri entre l’explotació interna i els recursos externs, s’ha convertit en una peça clau del mercat audiovisual del país, fonamental en l’estímul de les produccions independents i dels nous talents. D’acord amb el compromís adquirit amb les associacions de productors, Televisió de Catalunya coprodueix cada any llargmetratges de tots els gèneres i formats, documentals, sèries i projectes d’animació.
L’acord amb les associacions de productors establia per al 2010 una inversió en producció independent de setze milions d’euros, un compromís que s’ha complert malgrat la reducció pressupostària que ha patit TVC. Enguany, a diferència de l’any passat, la inversió en producció televisiva ha estat superior a la del cinema, amb un total de 13 telefilms i 3 minisèries. Pel que fa al cinema, s’ha invertit en 25 projectes, majoritàriament en l’adquisició dels drets d’antena. Quant als documentals per a televisió, se n’ha incrementat notablement el nombre respecte al 2009, i en animació ha minvat lleugerament la inversió i la quantitat de projectes.
La sèrie d’animació “Arròs covat” ha rebut un Premi Ondas
La qualitat d’aquestes produccions ha estat àmpliament reconeguda en certàmens tant nacionals com internacionals. Entre els nombrosos premis rebuts destaquen, en l’àmbit internacional, la nominació als Oscars 2010 de “La teta asustada”, dirigida per Claudia Llosa, i, en l’àmbit espanyol, els Goyas de “Tres dies amb la família”, de Mar Coll (millor direcció novell), i de “Garbo, l’home que va salvar el món”, d’Edmon Roch (millor pel∙lícula documental).
A més, al Festival de Canes la producció "Uncle Boonmee who can recall his past live”, del director tailandès Apichatpong Weerasethakul, va rebre la Palma d’Or i Javier Bardem va ser reconegut amb el premi al millor actor per la interpretació a “Biutiful”, de González Iñárritu. Al Festival de Karlovy Vary, “La mosquitera”, d’Agustí Vila, va rebre el premi Crystal Globe.
En l’àmbit espanyol, al Festival de Màlaga, en la secció oficial, la pel∙lícula de Pau Freixas “Herois” va rebre la Biznaga de Plata al millor vestuari i el Premi del Públic; en la secció “Zona Cine” també van ser guardonats “El fals orgasme” de Jo Sol, “La nit que va morir l’Elvis” d’Oriol Ferrer i 146
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Suspicious Minds” de Carlos Martín. A més, “La vida empieza hoy”, de Laura Mañá, es va endur la Biznaga de Plata Premi de la Crítica.
A la secció oficial del Festival de Sant Sebastià hi va haver una forta presència de la producció catalana amb quatre pel∙lícules en competició a la secció oficial ("El gran Vázquez”, “Aita”, “Elisa K” i “Pa negre”) i una fora de concurs (“Bicicleta, cullera, poma”, de Carles Bosch). “Elisa K", de Judith Colell i Jordi Cadena, va obtenir el Premi Especial del Jurat; "Aita", de Jose M. Orbe, el Premi del Jurat a la Millor Fotografia, i "Pa negre", d’Agustí Villaronga, la Concha de Plata per a Nora Navas com a millor actriu.
La producció televisiva també ha tingut el seu reconeixement: “Les veus del Pamano” va rebre el Premi Magnòlia d’Or al millor telefilm i al millor guió al Festival de Xangai, i la sèrie d’animació “Arròs covat” va aconseguir un Premi Ondas.
147
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Promoció de la llengua i la cultura catalanes
148
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Promoció de la llengua i la cultura catalanes
La missió de servei públic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es basa en la consolidació i l’expansió de la llengua i la cultura catalanes així com en la seva projecció internacional. Contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística de Catalunya és una de les principals raons de ser dels seus mitjans, que no són només instruments essencials per a la divulgació del català, sinó també peces cabdals per fomentar‐ne l’ús social. Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i les finestres de la Corporació a les noves plataformes ofereixen un servei únic i sovint sense alternatives, per la qualitat, per la innovació i perquè és en català.
La Corporació treballa per estendre el seu servei també als ciutadans de parla aranesa i per difondre aquesta varietat lingüística entre tota la població. L’aranès té una presència creixent en la programació tant de Televisió de Catalunya com de Catalunya Ràdio, amb programes informatius i produccions de diferents àmbits. Des del 2009, el 3/24 emet per a tot Catalunya una roda diària en aranès, una iniciativa inèdita en el panorama informatiu, i el portal d’internet té una secció, tv3.cat/aran, que recull tots els espais produïts o doblats en aquesta varietat. Aquestes iniciatives se sumen al magazín de Catalunya Ràdio “Meddia aranés”, en emissió des del 1988, i a l’edició en aranès del “TN comarques”, des del 1991, que han esdevingut tot un referent a la Vall d’Aran.
El compromís amb la qualitat també és present en l’ús de la llengua als seus mitjans, que mantenen un nivell d’exigència alt amb l’assessorament dels serveis lingüístics. Del seguiment i dels problemes detectats se’n deriven solucions i acords que finalment s’aboquen al web lingüístic ésAdir, un servei per als professionals de la CCMA que també està obert a la societat en general.
D’altra banda, i amb l’objectiu de donar un impuls definitiu a la presència del català en l’emissió de cinema a les televisions, la Corporació va posar en marxa el 2005 el Servei Català de Doblatge. El servei dobla pel∙lícules al català en format televisiu i cedeix gratuïtament els doblatges a les distribuïdores perquè els incorporin als DVDs i els posin a disposició de les televisions que en comprin els drets d'emissió. Durant el 2010, s’han doblat al català 2.210 hores de programació.
La Corporació fa un esforç per projectar internacionalment tant la llengua com la cultura catalanes a través de la difusió dels seus continguts més enllà de Catalunya. En aquest aspecte, són fonamentals la presència dels seus continguts a internet i el canal internacional TV3CAT. La venda de produccions a altres països, la participació en festivals internacionals i acords com el d’incorporació de Catalunya Música a la Unió Europea de Radiodifusió són també bàsics per donar a conèixer arreu la cultura catalana.
L’oferta audiovisual de la Corporació dóna cabuda a canals públics d’altres territoris que també emeten en llengua catalana. Al gener del 2009, la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear van aprovar la reciprocitat entre TV3 i IB3 en un conveni que va donar cobertura legal a les emissions de totes dues televisions en els dos territoris. A més, la Corporació té reservat un espai per a la televisió pública valenciana, Canal 9, en un dels seus múltiplexs, tot i que, en aquest cas, encara no hi ha signat un acord de reciprocitat. Mentrestant, però, des de l'agost del 2008, TVC oferia el senyal de la televisió valenciana; les emissions es van interrompre a l’agost del 2010, quan RTVV va deixar de servir el senyal internacional. La Corporació manté la reserva d’espai. 149
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Espais específics
La Corporació té com un dels seus objectius principals ajudar a consolidar i expandir la llengua, la cultura i la identitat de Catalunya. Tots els continguts de TVC, Catalunya Ràdio i els portals d’internet de la CCMA són en català, llevat d’aquells que s’emeten en aranès. A més, tant la televisió com la ràdio dediquen programes i espais específics a la llengua.
Un exemple d’aquesta contribució són els concursos de temàtica lingüística com ara “Bocamoll” o “El gran dictat”, de TVC, que són alhora una mostra que l’entreteniment responsable passa també per la combinació de la diversió i la divulgació. Es tracta d’una fórmula que ha funcionat amb èxit i reconeixement general envers aquests dos programes, en què la llengua catalana és l’eix vertebrador. Jugar amb les paraules, que la llengua sigui el repte de cada programa i que tots aprenguem edició rere edició, converteixen aquests espais televisius (i en el cas d’“El gran dictat”, també l’aplicació per a l’iPhone) en exemples de l’entreteniment de servei públic que defensa la televisió pública catalana. Els ciutadans ho reconeixen i valoren altament aquesta oferta que ja s’ha consolidat.
"El gran dictat" té com a protagonista el català actual, el que es parla al carrer. Per això, els continguts inclouen els darrers anglicismes, tecnicismes o el llenguatge col∙loquial que està incorporant la nostra llengua. El concurs consisteix en un dictat de diverses paraules classificades en nivells de dificultat. Es busca la participació de tothom i ha estat dissenyat de manera que hi juguin els concursants, però també el públic que és al plató, els espectadors des de casa i totes les persones que hi juguen des de l’iPhone.
L’aplicació d’“El gran dictat” per a iPhone ha tingut un gran èxit
El “Bocamoll” també potencia el vessant més lúdic de la llengua i fomenta la participació dels espectadors, que, com els concursants, han de superar cinc proves lingüístiques. El programa dóna una visió oberta que combina temes locals i temes internacionals, urbans i rurals, moderns i tradicionals.
Pel que fa a Catalunya Ràdio, els espais “Enigmàrius” i “Superenigmàrius”, que formen part del magazín “El matí de Catalunya Ràdio”, conviden els oients a endevinar l'enigma plantejat
150
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 diàriament per l'escriptor Màrius Serra. Els participants acumulen punts que els fan figurar en la classificació general de la “Lliga Enigmàrius.
“El secret”, el magazín de les tardes de Catalunya Ràdio, cada dilluns inclou la secció “Català per dir‐ho tot”, amb el filòleg Albert Pla Nualart, que té per objectiu ensenyar a parlar millor el català i aprendre quines són les paraules o frases que convé utilitzar en cada situació.
Els guanyadors del Mundialet de l’“Enigmàrius”
A més, cada dissabte el programa “El suplement” convida a jugar al "Preguntador automàtic", un concurs de llengua i cultura catalanes que, amb l'ajuda de la lingüista Olga Clapés, posa a prova l’audiència amb preguntes relacionades amb el català, la cultura i les tradicions.
A més de les seccions i dels programes, una de les iniciatives més destacades de promoció de l’ús del català és, des del 1996, l'organització del Premi Cerverí. Catalunya Ràdio, iCat fm i la Fundació Prudenci Bertrana organitzen conjuntament aquest premi a la millor lletra de cançó publicada en català, amb la col∙laboració de la revista "Enderrock" i el portal Vilaweb. El premi s’atorga per votació popular a través de Catalunya Ràdio. L’any 2010, els guanyadors del Premi Cerverí a la millor lletra de cançó han estat Els Amics de les Arts amb la cançó "Reykjavík".
151
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Programació en aranès
La Corporació estén el seu servei públic també als ciutadans de parla aranesa. Amb l’objectiu de regularitzar l’ús de l’aranès als mitjans de comunicació, tant Televisió de Catalunya com Catalunya Ràdio fa anys que aposten decididament per incrementar l’oferta de programes en aquesta varietat occitana, amb informatius i produccions de diferents àmbits.
Durant el 2010, TV3 ha mantingut l’emissió diària de dilluns a divendres al canal 3/24 d’una roda informativa d’informació general en aranès. La roda, que s’emet a les 16.45 i és presentada per Ares Riu, es pot veure a tot Catalunya i inclou les principals notícies del país i de tot el món, a més de la informació esportiva de la jornada. Es tracta d’una iniciativa innovadora i inèdita en el panorama informatiu català.
La roda informativa es pot consultar cada dia a la web www.tv3.cat/aran, que aplega tots els continguts produïts per Televisió de Catalunya en aranès i que ja inclou gairebé 400 vídeos, entre els informatius del 3/24, el “TN comarques” de la Val d’Aran, el programa “Els Pirineus des de l’aire” i l’espai infantil “Una mà de contes”.
La roda del 3/24 i el web de continguts se sumen als esforços de TVC des de fa dues dècades per oferir en aquesta varietat produccions de diferents àmbits, com ara transmissions de partits de futbol. TVC va començar a emetre continguts en aquesta varietat el 1991 amb l’estrena d’una edició del “TN comarques” en aranès, que ha estat testimoni de tots els esdeveniments destacats de la vida social, econòmica i cultural de la vall. Des d’aleshores, TVC també ha doblat i emès en aranès produccions infantils, diversos reportatges de “30 minuts”, reportatges esportius i sèries documentals.
Pel que fa a Catalunya Ràdio, emet programes en desconnexió en aranès des del 1988. El magazín “Meddia aranés”, amb més de 20 anys d’història, tracta a fons la informació política, social, cultural i esportiva del territori durant 60 minuts i s’ha convertit en un referent a la Vall d’Aran. S’emet a les dotze del migdia i es reemet a les set de la tarda.
A més, a partir del 2007 es va engegar una aposta nova per la difusió de l’aranès, consistent en un bloc informatiu diari de Catalunya Informació, de 30 minuts, a les vuit del matí, en desconnexió per a la Vall d’Aran. Aquest informatiu inclou tota l’actualitat de Catalunya i el món, en aranès, en horari de màxima audiència radiofònica.
Tots dos informatius es poden escoltar també al web de Catalunya Ràdio.
152
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Assessorament lingüístic
El compromís amb la qualitat de la Corporació també és present en l’ús de la llengua als seus mitjans, que mantenen un nivell d’exigència alt amb l’assessorament constant dels seus serveis lingüístics. Del seguiment i dels problemes detectats en la correcció se’n deriven solucions i acords que finalment s’aboquen al web lingüístic ésAdir, un servei per als professionals de la CCMA que també està obert a la societat en general.
El 2010 s’ha continuat treballant per aprofitar el màxim els recursos i unificar els criteris del Departament d’Assessorament Lingüístic de TVC. Amb aquest objectiu, també s’han organitzat tres sessions de formació amb especialistes de primera línia destinades als lingüistes del departament.
La primera, “Introducció a l’occità aranès”, va anar a càrrec d’Aitor Carrera, doctor en Filologia Catalana, professor de la Universitat de Lleida (UdL), membre de la Càtedra d’Estudis Occitans de la UdL, i membre de la Secció de Lingüística de l’Institut d’Estudis Aranesos i del Grup de Lingüística Occitana. Convé recordar que la CCMA garanteix la difusió regular de continguts en aquest dialecte gascó (el 3/24, per exemple, ofereix una roda diària en aranès) i que el 10 de febrer es va presentar al Parlament la llei de l’aranès, que li atorga ple reconeixement institucional.
Joan Solà es va encarregar de la sessió “La nova sintaxi normativa: criteris, exemples, problemes”, dedicada a la gramàtica que prepara l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Joan Solà era catedràtic de Filologia Catalana, vicepresident de l’IEC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
“Airbag o coixí de seguretat? Propòsits (i despropòsits) terminològics”, amb Xavier Fargas, va tractar els criteris que segueix el Termcat per establir la terminologia i el paper que pot tenir TV3 en la difusió de les propostes del Termcat. Xavier Fargas és llicenciat en Filologia Catalana, diplomat en Magisteri i cap de l’Àrea de Neologia i Normalització del Termcat.
Pel que fa a la Unitat d'Assessorament Lingüístic (UAL) de Catalunya Ràdio, ha continuat treballant al servei de la qualitat del llenguatge radiofònic. La feina que ocupa més temps dels lingüistes és la correcció de textos destinats a l’antena o als webs. Però no és l’única: l’assessorament, generalment previ a demanda dels redactors, és una altra feina important, que, conjuntament amb la correcció i l’atenció a l’actualitat, permet detectar necessitats expressives, nous conceptes o noms propis de polítics, esportistes, artistes, etc., que irrompen en l’actualitat i necessiten l’acord de tots per mantenir una mateixa línia de correcció. Tot el que es detecta en aquesta activitat es trasllada a l’ésAdir perquè es pugui incorporar al web lingüístic corporatiu. La UAL també escolta les emissions per detectar‐hi possibles errades lingüístiques.
D’altra banda, s’ha fet la tercera i última edició del Curs de Locució Aplicada a la Publicitat (CLAP 2009‐2010). Els curs, que ha tingut trenta alumnes, ha donat dues veus a TVC: Albert Peñarroya, que ha substituït Jordi Novellas en les promocions de la cadena, i Elvira Prado, que és la veu en off dels reportatges del canal 3XL. Gràcies al pas de tots dos pel CLAP, es disposa de dues veus amb una formació lingüística considerable. L’acord entre la CCMA i la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització d’aquests cursos ha arribat al final i, com estava programat, amb aquest tercer curs, se n’han tancat les edicions. 153
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
També s’ha continuat col∙laborant amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, rebent estudiants en pràctiques, i amb el Màster de TV3, valorant la capacitat lingüística dels alumnes.
ésAdir
El 2010 s’han continuat refent i ampliant els materials que conformen l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació. El portal va començar a gestar‐se l'any 2003, coincidint amb el vintè aniversari de TV3 i Catalunya Ràdio, amb la intenció d'aprofitar els avantatges que proporciona el format web i oferir, d'una manera conjunta, els materials elaborats al llarg dels anys pels equips d'assessorament lingüístic de les diverses empreses del grup.
Aquest any l’ésAdir ha batut el seu rècord. Ha passat d'1,576 milions de pàgines vistes el 2009 a 1,728 milions el 2010, segons dades de SiteCensus. Això representa una mitjana de 4.700 pàgines vistes cada dia. El nombre d'usuaris únics, una dada que exemplifica el creixement de difusió, ha passat de 150.111 a 194.522, cosa que indica un increment del 29% d’aquesta eina.
Al capdavant de les pàgines de l’ésAdir que van tenir més ressò l’any 2010 hi ha les orientacions lingüístiques relacionades amb l’actualitat informativa i, especialment, el document “Visita papal”, publicat a l’octubre. Entre la resta de materials que l'ésAdir va elaborar o actualitzar el 2010, destaquen els especials sobre els Oscars (febrer), la Fórmula 1 (març), la declaració de la renda (maig), el Tour (juny), els Europeus d'atletisme (juliol), els Sanfermines (juliol), la Lliga de Campions (setembre), “La Marató” de TV3 (desembre) i les festes de Nadal (desembre).
Aquestes i altres informacions constitueixen l’essència de l’ésAdir, un servei destinat, en primer terme, als professionals dels mitjans de la CCMA, especialment els redactors, locutors, traductors i dobladors. Tot i això, també és una eina útil a molts altres professionals de la comunicació i de l'ensenyament, a estudiants universitaris i, en definitiva, a qualsevol persona que estigui interessada en l'ús de la llengua a la ràdio i la televisió, i en la feina que fan dia a dia els serveis lingüístics de la Corporació.
Al desembre del 2010 l’ésAdir acumula una important col∙lecció de més de tres mil paraules sobre les quals es fan observacions d'ús, o que s’afegeixen a les que conté el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. També recull més de cinc mil noms propis de persones (polítics, artistes, escriptors, músics, esportistes...), institucions, partits, clubs esportius, festes, etc., molts dels quals porten transcripció fonètica i un arxiu de veu associat que permet sentir com s’han de dir. Aquesta base de dades va creixent a mesura que apareixen noms nous en el panorama de l’actualitat. Al juliol del 2010 l’equip de l’ésAdir va establir les bases per sistematitzar l’adaptació de la pronúncia dels noms estrangers en context de locució en català.
En una base de dades a part es recullen vora 10.000 fitxes de pel∙lícules doblades al català i emeses per TV3, estrenades en català a iniciativa de la Generalitat, o editades pel Servei Català de Doblatge.
154
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Revisor d’estil
Durant l’any 2010 s’ha continuat treballant en el Revisor d’estil (Rv), un corrector informàtic que aplica els criteris de l’ésAdir, i que és capaç de dialogar amb totes les plataformes informàtiques de redacció de les empreses de la CCMA. S’ha treballat en la interfície AGUR, que ha de dialogar amb Dalet (CR) i iNews (TVC). El canvi de versió de l’iNews va endarrerir uns quants mesos el procés. Aquesta feina ens ha proporcionat coneixements i know how en el camp dels correctors informàtics.
155
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Servei Català de Doblatge
El 2010, la CCMA ha doblat al català 2.210 hores de programació. A continuació es detalla la distribució d’aquestes hores per gèneres, així com l’evolució dels últims anys.
Taula 28. Evolució de les hores de doblatge (2008‐2010) 2008 2009 2010 Cinema 15,1% (394 hores) 12,6% (305 hores) 10,7% (236 hores) Sèries 19,4% (509 hores) 21,4% (519 hores) 18% (399 hores) Animació 25,2% (661 hores) 23,2% (561 hores) 25,6% (565 hores) Documentals 40,3% (1.057 hores) 42,8% (1.039 hores) 45,7% (1.010 hores) TOTAL 2.621 hores 2.424 hores 2.210 hores Font: TVC
A més, el Servei Català de Doblatge, creat el 2005, assumeix el doblatge per a televisió dels films estrangers que s’estrenen en sales comercials i els cedeix gratuïtament a les distribuïdores, amb la finalitat que es puguin incloure en les edicions de DVD/vídeo i es posin a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió.
Durant el 2010, aquest servei, que depèn de Televisió de Catalunya, ha editat 141 títols de DVD, dels quals 98 incorporaven l’àudio i els subtítols en llengua catalana; 42, només l’àudio en català i un, només subtítols en català.
Taula 29. Títols doblats i/o subtitulats pel Servei Català de Doblatge (2010) Títol original Títol català Títol castellà Àudio Subtítol Ong bak 2 Ong bak 2 Ong bak 2 SI SI Owl and the sparrow Cinc dies a Saigon Cinco días en Saigón SI SI Spread American Playboy American Playboy SI SI Gamer El jugador Gamer. Juegan contigo SI SI Labor pains (2009) Dolors de part Un trabajo embarazoso SI SI The life before her eyes La vida davant dels seus ulls La vida ante sus ojos SI SI My life in ruins La meva vida en ruïnes Mi vida en ruinas SI SI N (Io e Napoleone) Napoleó i jo Napoleón y yo SI SI Fifty dead men walking 50 homes morts que caminen 50 hombres muertos SI SI Freedom project Freedom project Freedom SI SI Cliente La clienta La clienta SI SI Millennium 1: Els homes que no Millennium 1: Los hombres que no Män som hatar kvinnor SI SI estimaven a les dones amaban a las mujeres Paris Paris París (2008) SI SI Pandorum Pandorum Pandorum SI SI Wickie und die starken Männer Wickie, el viking Vicky el vikingo SI SI Bandslam Guerra de bandes School rockband SI SI Love happens (2009) Love happens Love happens SI SI New Moon Lluna nova La saga Crepúsculo: Luna Nueva SI SI Sorority row Germandat de sang Hermandad de sangre SI SI Bye bye Berlusconi! Bye bye Berlusconi Bye bye Berlusconi! SI SI Motherhood Motherhood Una mamá en apuros SI SI New York, I love you New York, I love you New York, I love you SI SI Fame (2009) Fama Fama SI SI
156
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Hachi Sempre al teu costat, Hachiko Siempre a tu lado, Hachiko SI SI Looking for Eric Buscant l'Eric Buscando a Eric SI SI Le hérisson L'eriçó El erizo SI SI Chéri Chéri Chéri SI SI Tenacious D in the Pick of Destiny Tenacious D: Donant la nota Dando la nota SI SI Destino final: Descansad en The final destination Final destination 4 SI SI pedazos Fly me to the Moon Porta'm a la lluna Vamos a la luna SI SI My bloody Valentine Sant Valentí sagnant San Valentín sangriento 3D SI SI Whatever works Si funciona... Si la cosa funciona SI SI The box The box The box SI SI Slumdog millionaire ¿Quién quiere Slumdog millionaire Slumdog millionaire SI SI ser millonario? Valkyrie Valquíria Valkiria SI SI Street Fighter: The legend of Street Fighter: la llegenda Street fighter: la leyenda SI SI Chun‐Li Beyond a reasonable doubt Més enllà del dubte Más allá de la duda SI SI Les femmes de l'ombre Espies entre les ombres Espías en la sombra SI SI Tenderness Tenderness Tenderness SI SI Carriers Infectats Infectados (Carriers) SI SI The greatest (2009) La millor El mejor SI SI The hurt locker En terra hostil En tierra hostil SI SI What just happened Què ha passat? Algo pasa en Hollywood SI SI Bad lieutenant: Port of call New El tinent corrupte Teniente corrupto SI SI Orleans The road La carretera The road (La carretera) SI SI Nine Nine Nine SI SI Solomon Kane Solomon Kane Solomon Kane SI SI The spy next door El supercangur El supercanguro SI SI Remember me Recorda'm Recuérdame SI SI The ghost writer L'escriptor El escritor SI SI The fourth kind La quarta fase La cuarta fase SI SI From Paris with love Des de París amb amor Desde París con amor SI SI How about you La grandesa de viure La grandeza de vivir SI SI Five minutes of heaven Cinc minuts de glòria Cinco minutos de gloria SI SI Fireflies in the garden Lluernes al jardí Luciérnagas en el jardín SI SI The boys are back Nomès ells Sólo ellos SI SI Le concert El concert El concierto SI SI Capitalism: A love story Capitalisme: una història d'amor Capitalismo: Una historia de amor SI SI Hot tub time machine Jacuzzi al passat Jacuzzi al pasado SI SI Un prophète Un profeta Un profeta SI SI Fish tank Fish tank Fish tank SI SI Lourdes Lourdes Lourdes SI SI Le petit Nicolas El petit Nicolau El pequeño Nicolás SI SI Kasi az gorbehaye irani khabar Ningú en sap res, dels gats perses Nadia sabe nada de gatos persas SI SI nadareh Kûki ningyô Air doll Air doll SI SI The edge of love El límit de l'amor En el límite del amor SI SI The Crazies The Crazies The crazies SI SI My sister's keeper La decisió de l'Ann La decisión de Anne SI SI Els fantasmes de les meves ex‐ Ghosts of girlfriends past Los fantasmas de mis ex‐novias SI SI nóvies Daybreakers Daybreakers Daybreakers SI SI 157
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Nothing personal (2009) Nothing personal Nothing personal SI SI Cum mi‐am petrecut sfarsitul lumii Com vaig celebrar la fi del món Cómo celebré el fin del mundo SI SI Two lovers Dos amants Two lovers SI SI The other man Crònica d'un engany Crónica de un engaño SI SI The expendables Els mercenaris Los mercenarios SI SI Precious Precious Precious SI SI Evangelion: 2.22: You can (not) Evangerion shin gekijôban: Ha Evangelion 2.0 SI SI advance La noia que saltava a travès del Tokikake: La chica que saltaba a Toki o kakeru shôjo SI SI temps través del tiempo Sunshine cleaning Neteges Sunshine Sunshine cleaning SI SI Pièce montée El pastís de noces El pastel de boda SI SI Trésor Tresor Un regalo para ella SI SI The cove The cove The cove SI SI The good heart El bon cor The good heart (Un buen corazón ) SI SI Io sono l'amore Jo sóc l'amor Io sono l'amore (yo soy el amor) SI SI Mammoth Mamut Mamut SI SI Les meves tardes amb la La tête en friche Mis tardes con Margueritte SI SI Margueritte Submarino Submarino Submarino SI SI Brothers Germans Brothers ‐ Hermanos SI SI The time traveler's wife La dona del viatger del temps Más allá del tiempo SI SI The private lives of Pippa Lee Les vides privades de Pippa Lee La vida privada de Pippa Lee SI SI Shutter island Shutter island Shutter island SI SI New in town Executiva amb problemes Ejecutiva en apuros SI SI Paranormal activity Paranormal activity Paranormal activity SI SI Nanjing! Nanjing! Ciutat de vida i mort Ciudad de vida y muerte SI SI Océans (cinema documental) Oceans Oceanos SI SI StreetDance 3D StreetDance Street Dance 3D SI SI Dod sno Zombis nazis Zombis nazis SI SI Red Cliff El penya‐segat vermell Acantilado rojo SI SI Sword of the stranger. El samurai Sutorenjia: Mukô hadan El samurai sense nom SI NO si nombre Mein Führer ‐ Die wirklich wahrste Mein Führer: La veritat més Mein Führer SI NO Wahrheit über Adolf Hitler autèntica sobre Adolf Hitler Parlami d'amore Parlami d'amore Háblame de amor SI NO Bella Bella Bella SI NO The ugly truth La crua realitat La cruda realidad SI NO Terminator Salvation Terminator Salvation Terminator Salvation SI NO Year one Any u Año uno SI NO Moon Moon Moon SI NO La espada oculta / The hidden Kakushi‐Ken: Oni no tsume La catana oculta: L'urpa del diable SI NO blade Frozen river Frozen river Frozen river SI NO He's just not that into you Què els passa, als homes? Qué les pasa a los hombres SI NO Julie & Julia Julie i Júlia Julie y Julia SI NO Four Christmases Com a casa, enlloc Como en casa en ningún sitio SI NO The damned united The damned united The damned united SI NO 2012 2012 2012 SI NO The imaginarium of doctor L'imaginari del doctor Parnassus El imaginario del doctor Parnassus SI NO Parnassus Zombieland Benvinguts a Zombieland Bienvenidos a Zombieland SI NO Did you hear about the Morgans? Què se n'ha fet, dels Morgan? Qué fue de los Morgan? SI NO 158
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Armored Blindat Blindado SI NO Love wrecked Love wrecked Mi ligue en apuros SI NO Doraemon: Nobita no Dai makyou Doraemon i el món perdut Doraemon y el mundo perdido SI NO Evangerion shin gekijôban: Jo Evangelion 1.0 Evangelion: 1.0 SI NO The back‐up plan El pla B El plan B SI NO Les enfants de Timpelbach Els nens de Timpelbach Los niños de Timpelbach SI NO Prinzessin Lillifee Lili, la princesa fada Lily, la princesa hada SI NO Chasseurs de dragons Caçadors de dracs Cazadores de dragones SI NO Krabat Krabat i el molí del diable Krabat, el molino del diablo SI NO Julie & Julia Julie i Júlia Julie y Julia SI NO The stepfather El padrastre El padrastro SI NO An education Una educació An education SI NO The book of Eli El llibre d'Eli El libro de Eli SI NO Els homes que miraven fixament Los hombres que miraban The men who stare at goats SI NO les cabres fijamente a las cabras Dear John Estimat John Querido John SI NO Extraordinary measures Mesures extraordinàries Medidas extraordinarias SI NO The bounty hunter El caçarecompenses Ex‐posados SI NO Legion Legion Legion SI NO Death at a funeral (2010) Mort en un funeral Un funeral de muerte SI NO Grown ups Nens grans Niños grandes SI NO The karate kid (2010) Karate kid The karate kid SI NO The last station L'última estació La última estación SI NO Baarìa Baaria Baaria SI NO Garfield's pet force En Garfield i la seva quadrilla Garfield y su pandilla SI NO Saibogujiman kwenchana Sóc un cyborg Soy un cyborg NO SI Font: Servei Català de Doblatge
Quant a la cessió d’hores doblades a altres prestadors del servei de televisió, durant el 2010 el Servei Català de Doblatge ha cedit 2.728 hores del seu fons de doblatge, que es distribueixen com s’indica a continuació.
Taula 30. Nombre d’hores cedides pel Servei Català de Doblatge (2010) Canal Hores IB3 712 BTV 664 8tv 506 CCLC 515 Distribuïdores diverses 271 Andorra TV 32 Xarxa de Televisions Locals 28 TOTAL 2.728 Font: Servei Català de Doblatge
159
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Publicacions
Entre les publicacions editades durant el 2010, torna a destacar “El llibre de La Marató” (RBA Llibres), del qual es van vendre 10.000 exemplars, una xifra rècord molt superior als 6.000 del 2009. En aquesta tercera edició del llibre, han estat vuit els escriptors que han ofert desinteressadament el seu talent: Joaquim Carbó, Maite Carranza, Ramon Erra, Jordi Llavina, Empar Moliner, Imma Monsó, Marc Pastor i Antoni Vives. Els relats de ficció, que desprenen solidaritat, humanitat, emoció i intriga, acosten el lector a les percepcions i vivències dels afectats de les lesions medul∙lars i cerebrals adquirides, que van centrar “La Marató” del 2010.
“El llibre de La Marató”
A l’èxit del llibre s’hi suma el d’“El disc de La Marató”, que, amb 16 nous temes versionats al català, va aconseguir vendre 150.000 còpies en un sol dia: és l’edició més venuda del disc de “La Marató” fins ara. Entre els artistes que hi han participat destaquen Montserrat Caballé i Montserrat Martí, així com alguns que cantaven per primera vegada en català, com ara Martirio, Ecos del Rocío, Mojinos Escozíos, Mikel Herzog, Neila Benbey o Septeto el Santiaguero. El disc 160
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 també inclou les interpretacions de Port‐Bo, Wantun, Nina, la Companyia Elèctrica Dharma, Beth, Els Amics de les Arts, Mel, Els Cremats, Macedònia, Miralta‐Colina‐Sanbeat, l’Ensemble del Taller de Músics, Susanna Bey i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Diverses emissores de ràdio van col∙laborar en la promoció del disc, que es va posar a la venda amb les edicions de 13 diaris.
Durant el 2010 Televisió de Catalunya també ha editat les publicacions següents: “El fisioterapeuta a casa” (Viena Editors), “El gran dictat” (Columna Edicions), “El Crackòvia de les 6 copes” (Columna Edicions), “A pagès” (Edicions Salòria), “Paraula de Pep” (edició en castellà, Ara Llibres), “Els secrets del Barça” (Columna Edicions), “La Riera” (Cossetània Edicions), “Arròs covat” i “Arroz pasado” (Random House Mondadori), “Espai Terra” (Viena Edicions), “Visc a Polònia” (Columna Edicions) i “25 anys de Temps de neu” (Cossetània Edicions).
Pel que fa a la producció i distribució de DVDs, Televisió de Catalunya ha editat la visita del papa a Catalunya (edició especial de 2 DVDs amb “La Vanguardia” i edició de luxe limitada de 4 DVDs), la temporada 2010 del programa “Polònia”, la temporada 2009‐2010 de “Crackòvia”, la primera temporada d’“Infidels”, la primera temporada d’“Arròs covat”, “Serrallonga”, “Pirineus des de l’aire” (amb “El Periódico”), “El paisatge favorit de Catalunya” (8 lliuraments amb “El Periódico” i 3, amb la revista “Descobrir Catalunya”), “La Mari 1 i 2” i els telefilms “Xtrems”, “Caravaggio” i “Carles, príncep de Viana”.
Aquest any també s’han fet el CD amb les millors cançons de “Hat‐trick” i l’edició discogràfica/llibre còmic del programa “No me la puc treure del cap”.
161
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Projecció internacional
Pel que fa a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes, la presència a internet dels continguts de la Corporació i el canal TV3CAT, que emet els programes de producció pròpia de TVC fora de Catalunya, tenen un paper fonamental. La venda de produccions a altres països, la participació en festivals internacionals i acords com ara el de Catalunya Música amb la Unió Europea de Radiodifusió són també bàsics per donar a conèixer arreu la cultura catalana.
TV3CAT
Les emissions internacionals a través de TV3CAT agrupen els espais de producció pròpia dels principals canals de Televisió de Catalunya (TV3, 3/24, 33, Super3 i 3XL), amb TV3 com a canal de referència. TV3CAT emet 24 hores de programació diària en català combinant continguts de tots els gèneres: telenotícies, sèries, transmissions esportives, programes d’entreteniment, programes informatius, dibuixos animats, pel∙lícules, etc.
La programació de TV3CAT respecta als mateixos horaris que la programació de TV3, sempre que emet continguts d’aquest canal. Els principals programes també s’emeten en multidifusió, adaptant‐se a les diferents zones horàries del planeta.
TV3CAT emet a les Illes Balears a través de la TDT, i a la resta d’Espanya es pot seguir a través del telèfon mòbil amb diferents operadors.
Quant a les emissions per satèl∙lit, a Europa es pot seguir pel satèl∙lit Astra, que també té cobertura a les zones nord del Marroc, Algèria i Tunísia. Al continent americà es pot seguir a través de l’Hispasat 1C, i a Àsia i a Oceania el canal es pot seguir per internet.
Venda de produccions
Pel que fa a la venda de produccions, tot i la duresa de la crisi, s’ha mantingut el volum de facturació gràcies a sèries com “Ventdelplà” i “El cor de la ciutat”, i algunes ficcions, especialment “Los ojos de Julia”. També s’han mantingut les vendes internacionals de programes clàssics com ara “Una mà de contes”, que s’ha venut a diversos països àrabs a través de Delta Productions, als Estats Units amb Film Ideas, al Brasil i a la cadena francoalemanya ARTE. Pel que fa a formats, Aragón TV ha comprat “Caçadors de bolets” i Canal Sur, l’“APM?”, per fer‐ne una temporada d’estiu.
L’estratègia de futur passa per potenciar la internacionalització de les produccions i de l’arxiu, i apostar per la penetració en mercats emergents. En aquest sentit, TV3 ha participat en el programa de Cap d’Any del canal xinès Saanxi TV, que emet a pràcticament tot el país. Agnès Marquès, presentadora del “TN cap de setmana”, va copresentar el programa, una oportunitat per donar a conèixer TV3 com a televisió nacional de Catalunya en un mercat en expansió permanent i amb un gran potencial tant present com futur. TVC també va ser present al Festival de Sitges, on 162
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 va organitzar una nova Jornada de Videojocs amb la participació d’especialistes nacionals i internacionals, que va posar de manifest la gran projecció i el potencial d’aquesta producció audiovisual emergent al país.
Catalunya Música a la UER
En el segon any com a membre de la Unió Europea de Radiodifusió (UER/EBU), Catalunya Música ha continuat el ritme intens d’intercanvis de concerts amb les 88 emissores associades. Gràcies a la firma de l’acord amb aquest prestigiós organisme, el 2009 s’han incorporat a la programació de l’emissora concerts de primer ordre, alhora que s’han situat les produccions pròpies de Catalunya Música en una posició preferent a nivell mundial.
L’informe anual de la UER del 2010 valorava l’aportació de Catalunya Música de forma molt positiva, tant pel que fa a la participació com a la projecció internacional. Aquest any, Catalunya Música ha ofert 120 concerts enregistrats a Catalunya, que han rebut un total de 636 sol∙licituds d’emissores d’arreu del món.
La participació de Catalunya Música a la programació de la UER, amb aquestes 120 ofertes, la situa al número 10 de la llista d’emissores que més concerts han ofert, a un nivell comparable al d’emissores públiques com ara la ràdio austríaca, la ràdio de la Suïssa francòfona (Lausana), la ràdio del nord d’Alemanya (Hamburg) o la ràdio polonesa, i per sobre d’altres emissores de referència com ara RNE, la radiotelevisió belga de la comunitat francesa, la radiotelevisió flamenca (Brussel∙les) o la resta de ràdios alemanyes.
Aquesta activitat ha permès a l’audiència de Catalunya Música gaudir de concerts fets als festivals i sales de concert més prestigiosos i ha projectat a tot el món les creacions dels músics catalans.
L’any 2010 Catalunya Música ha enregistrat 282 concerts, entre els quals destaquen les diferents propostes del Gran Teatre del Liceu, l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música Catalana, i altres provinents dels centres més actius del país (Barcelona, Girona, Lleida, Terrassa, Sabadell, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilabertran, Torroella de Montgrí, Santa Cristina d'Aro, Banyoles, etc.).
163
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Capdavanters en innovació
164
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Capdavanters en innovació
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un referent d’innovació i de modernitat. Capdavantera en l’àmbit tecnològic, ha fet de l’impuls de les noves plataformes i l’adopció de nous estàndards una aposta estratègica i un dels seus trets distintius. El grup treballa per estendre el seu servei públic també als suports emergents i per fer accessibles els continguts, tant en directe com a la carta, en els diversos dispositius electrònics. Una línia d’actuació que no només afecta la distribució, sinó també la relació amb els usuaris i la concepció dels continguts, que, cada cop més, són multiplataforma des que neixen. A més, la CCMA té molt present la seva responsabilitat en la creació d’una oferta en català àmplia i sòlida a internet i als nous mitjans.
Durant el 2010, aquesta aposta s’ha reforçat amb l’estrena del nou TV3alacarta, una versió encara més oberta a la participació que ofereix, a tota pantalla, noves funcionalitats i incorpora subtítols. A més del llançament del nou TV3alacarta, que ha rebut el premi al “Millor projecte digital de l’any” de l’Interactive Advertising Bureau, s’ha augmentat significativament el nombre d’hores d’emissió simultània per internet i els programes que s’ofereixen segons demanda. Aquest any també s’han començat els serveis IPTV en televisors connectats, un camp en què TV3 ha estat pionera.
Ha estat un any important a la xarxa també per a Catalunya Ràdio, que ha estrenat un nova versió del seu portal. Hi destaquen el pes predominant de l’àudio i les facilitats per interactuar. De fet, les xarxes socials han adquirit un gran protagonisme com a eines de comunicació amb l’audiència i les diverses marques de la Corporació hi han incrementat la presència. La CCMA ha tancat l’any amb més d’un milió de seguidors a Facebook i més de 60.000 a Twitter.
També s’ha incrementat l’oferta de continguts als mòbils amb noves aplicacions per a Android, iPhone i iPad. L’èxit d’aquestes aplicacions i, sobretot, el gran augment del consum per internet dels vídeos de TV3 i dels àudios de Catalunya Ràdio, mostren que els mitjans de la Corporació es consumeixen cada cop més a través de les noves plataformes.
En aquest sentit, la Corporació continua desplegant els audiovisuals de proximitat, amb què vol acostar el servei públic als ciutadans portant‐lo fins a pantalles instal∙lades en transports públics i altres equipaments de gran afluència. Així, s’ha estrenat el Canal FGC a la línia del Vallès i del Llobregat‐Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat, s’han posat en funcionament les pantalles als tramvies del Trambaix, i s’ha instal∙lat una pantalla de gran format al mercat de la Boqueria.
Més enllà de l’aposta pels nous suports, el 2010 ha estat marcat pel pas definitiu al 16:9, ja que des del febrer tots els continguts de TVC es produeixen i s’emeten en format panoràmic. També ha continuat l’extensió de l’alta definició i s’han ampliat les experiències en tres dimensions, que obren la porta a la producció de continguts més dinàmics i a l’exploració de nous recursos narratius, sempre amb la finalitat d’oferir un millor producte final i mantenir la CCMA en una posició capdavantera. En aquest últim punt, és especialment remarcable la producció per a tot el món del senyal de la final de Champions League disputada a l’estadi Santiago Bernabéu, de Madrid, la primera vegada que un esdeveniment d’aquestes característiques s’emetia en 3D. 165
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Pel que fa als projectes de R+D+i, a més de les iniciatives pròpies de la CCMA, capitalitzades pel Centre de Recerca de l’Audiovisual (CREA), les empreses de la Corporació han participat en projectes nacionals i internacionals, que han permès consolidar els lligams amb els actors del sector.
166
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Continguts multiplataforma
Mantenir una presència significativa a les noves plataformes és una de les línies estratègiques de la CCMA. L’objectiu final és estendre als nous mitjans de comunicació el servei públic que presta la Corporació i fer‐ne accessibles els continguts, tant en directe com a la carta, en els diversos dispositius electrònics.
Crear una oferta en català a internet i altres plataformes que sigui àmplia, sòlida i de confiança és una fita prioritària. A més, s’ha de donar servei audiovisual als catalans que viuen fora de Catalunya i a totes les persones que, visquin on visquin, s’interessen per la llengua i la cultura catalanes.
Organitzativament, s’intenta cada vegada més que els nous projectes siguin multiplataforma des de l’inici i que els equips dels programes incorporin perfils multimèdia que puguin gestionar la seva presència en aquestes noves plataformes i xarxes socials. Entrant en l'inici de la conceptualització dels projectes és quan més i millor s'ha pogut ajustar l'equilibri entre màxima difusió dels continguts i contenció de la despesa.
A més, es fa especial èmfasi en els drets per a noves plataformes, de manera que totes les àrees de producció tenen en compte la necessitat de tenir drets per a internet, mòbils i nous suports del màxim de continguts, siguin propis o aliens, emesos pels canals tradicionals.
Així, s’ha augmentat de manera significa el nombre d’hores en què els canals de televisió es poden emetre simultàniament per internet, així com el nombre de programes que s’ofereixen segons demanda. També han crescut els drets per a internet de continguts aliens com ara transmissions esportives o sèries, cosa que s’ha traduït en un gran consum d’aquests continguts a la xarxa.
L’oferta a internet de la CCMA inclou més d’una desena de portals i nombrosos webs, amb els portals de TVC i Catalunya Ràdio com a peces fonamentals en la distribució multiplataforma de continguts. Com a projecte transversal a tots els webs de la CCMA, el 2010 s’ha estrenat la barra corporativa comuna. En la mateixa línia, s’ha començat el projecte d’unificació de tots els registres d’usuaris dels serveis interactius de la CCMA, a excepció del super3.cat, amb la finalitat que un usuari pugui accedir a tots aquests serveis amb un únic identificador. També s’han preparat els canvis necessaris per a la migració a la nova plataforma d'atenció a l'audiència, que ha de ser visible i accessible des de tots els portals de la CCMA i que s’estrenarà pròximament.
tv3.cat
El 2010 s’ha renovat la capçalera del tv3.cat per reorganitzar‐ne els menús, fer‐la més estreta i integrar‐la a totes les pàgines del portal i als webs de programes. Així mateix, s’han fet les adaptacions necessàries per al naixement dels nous canals 3XL, Esport3 i TV3HD, que ha implicat canvis a diverses parts del portal, noves pàgines de programació, integració amb dades de continuïtat i creació de nous streamings de vídeo.
Al portal de TVC s’han creat diversos mòduls nous com, per exemple, el que permet veure els darrers missatges publicats als blogs, el que conté les últimes notícies amb enllaços al portal 167
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 informatiu 3cat24.cat i els mòduls de rànquings de continguts més vistos, més votats, etc. També s’ha estrenat la secció d’informació corporativa i la del Departament Comercial.
El portal tv3.cat ha renovat la capçalera
Pel que fa als vídeos, s’han introduït indicatius sobre l’estat de drets de cada peça (data de caducitat i geobloqueig) i s’han fet noves estrenes exclusives per internet (“Infidels”, “Arròs covat”, etc.).
Al llarg de l’any també s’han fet accions especials per cobrir diferents esdeveniments com ara la presentació de la programació de tardor, la cobertura de “La setmana de TV3” o el quinzè aniversari del web de TV3, entre d’altres. A més, s’ha treballat amb el Departament de Màrqueting per fer diferents accions de participació i aportació de contingut dels usuaris (Barça campió de Lliga, Sant Jordi, estiu, Nadal, etc.), amb què s’han fet els molinets de la cadena.
D’altra banda, al portal s’ha estrenat un minisite per difondre les activitats de TVC relacionades amb el 3D i s’ha informat detalladament de l’apagada analògica. També s’han creat pàgines especials per explicar els serveis de TV3 a PS3, Sony Bravia, Philips, iPhone, iPad, etc. També s’ha renovat el lloc de TV3 dins d’Apple iTunes Store.
Pel que fa a les audiències, Televisió de Catalunya ha tancat l’any per damunt del milió i mig d’usuaris únics a internet obtinguts al desembre.
168
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
TV3alacarta
El projecte de l’any lligat al vídeo per internet ha estat l’estrena del nou TV3alacarta. A més, s’han iniciat els serveis IPTV en televisors connectats i consoles de videojocs.
El projecte s’ha estrenat en dues fases. Al juliol es va estrenar una fase beta en període de proves durant la qual ja es podien fer servir bona part de les noves funcionalitats. Incloïa una enquesta als usuaris per rebre feedback del servei i poder‐hi incorporar millores; l’opinió dels usuaris va ser molt satisfactòria. Al novembre es va estrenar formalment el servei, coincidint amb la campanya de promoció per televisió i el lliurament del premi de “Millor projecte digital de l’any” concedit per l’IAB (Interactive Advertising Bureau). També es va aprofitar per fer un canvi de nom del servei, de 3alacarta a TV3alacarta.
El nou TV3alacarta ha estat reconegut com el “Millor projecte digital de l’any” per l’IAB
El nou TV3alacarta consisteix principalment en un nou player a tota pantalla amb funcionalitats avançades, combinació en directe i segons demanda, catch‐up, interacció en directe, etc. Així, incorpora els canals en directe (els canals de TDT i els ocasionals), el vídeo a la carta (tots els vídeos del TV3alacarta), el cercador, els subtítols, les funcions socials (compartir, incrustar, etc.), la participació (Facebook connect), el widget del minut a minut d’elsesports.cat i del 3cat24.cat... De totes les funcionalitats del nou player destaca la incorporació de subtítols, un pas endavant que millora l’accessibilitat i permet fer arribar els continguts a un nombre més gran d’usuaris.
Al llarg del 2011 s’aniran incorporant més funcionalitats: contingut extra als programes, navegació de l’arxiu de vídeos per EPG, noves aplicacions interactives sobre el vídeo i nous widgets.
En paral∙lel a l’estrena del servei, el 2010 s’ha treballat en la producció de vídeos per al TV3alacarta i s’ha integrat el servei de publicació en línia amb les eines de gestió de vídeo (Digition) i programació (GREC) de TV3. La novetat més remarcable és l’exportació automàtica de
169
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 vídeos des dels PPDs (vídeos preparats per a difusió). Això ha suposat una millora important en la qualitat dels vídeos i en el temps de codificació. També s’han estabilitzat la infraestructura i els processos per crear canals ocasionals en directe.
L’oferta de continguts en alta definició al web de TV3alacarta HD s’ha incrementat i s’ha sumat així a l’aposta de TVC per aquest format. Amb motiu del llançament de les emissions estables del nou canal TV3 HD, s’han reformulat tots els continguts i pàgines sobre l’alta definició. També s’ha començat a publicar continguts en HD a YouTube amb el documental “Adéu, Espanya?”. S’ha continuat treballant en el canal de TV3 a YouTube, amb una nova imatge gràfica i amb l’estratègia d’aconseguir la monetització de més vídeos. El consum de TV3 a YouTube ja supera els dos milions de visualitzacions mensuals. A més, s’ha avançat per crear un canal de vídeos de TV3 a DailyMotion que s’estrenarà el 2011.
Pel que fa al contingut, no només s’ha continuat apostant per les preestrenes per internet, sinó que s’ha sistematitzat aquesta pràctica amb sèries com ara “Infidels”. L’arxiu del TV3alacarta ha crescut encara més durant el 2010 amb la publicació, per exemple, d’una àmplia selecció de reportatges dels 25 anys d’història del programa “30 minuts”. Dels especials que s’han fet al llarg de l’any destaquen els dedicats a la crisi econòmica (amb entrevistes a experts), al Barça‐Madrid, a El Molino, a Llàtzer Escarceller, a la Sagrada Família, etc.
El 2010 també ha estat l’any del llançament dels primers serveis de vídeo segons demanda per a televisors connectats. TV3 ha estat pionera a nivell internacional en aquest terreny, amb l’adaptació del TV3alacarta a diversos entorns. Ja s’hi pot accedir des del televisors connectats de Sony Bravia, Philips, Sharp i el STB d’InOut TV. També s’han començat les negociacions per fer serveis per a televisors LG, Samsung, Panasonic i Loewe, i també hi ha converses amb Apple TV i Google TV.
En la mateixa línia, s’ha estrenat el TV3alacarta per a la consola PS3 de Sony, que ha obtingut des del primer dia un gran èxit d’audiència i de consum de vídeo. L’èxit s’explica per la important penetració de la consola en el mercat i també pel fet que els usuaris ja la tenen connectada al televisor i molts la fan servir habitualment per veure continguts audiovisuals segons demanda (servei Play TV).
D’altra banda, hi ha un increment continu de l’oferta de podcast de vídeo. S’ha renovat el lloc de TV3 dins de l’Apple iTunes Store, fet que es tradueix en una millor presència dels podcasts i l’atracció de nous usuaris. Els podcasts de la CCMA són sempre dels més descarregats als rànquings d’iTunes.
Les audiències de consum de vídeo per internet també han continuat creixent: el 2010 s’ha tancat amb 54.998.151 visualitzacions, 41.381.943 corresponents a vídeo a la carta i la resta a vídeo en directe. El programa més vist al TV3alacarta ha estat “La Riera”, amb 8.779.290 visualitzacions.
Catradio.cat
Al març del 2010 es va estrenar una nova versió del portal catradio.cat, conceptualitzat a partir de l’emergent entorn col∙laboratiu 2.0. Respecte al portal anterior, hi destaca la presència 170
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 predominant de l’àudio i el fàcil accés per interactuar amb les múltiples possibilitats que s’ofereixen: descarregar‐lo, compartir‐lo, subscriure‐s’hi, etc. De la mateixa manera que a tv3.cat, des del novembre, s’hi poden seguir els titulars de notícies del 3cat24.cat amb la integració d’un espai situat en primer pla del web.
Catalunya Ràdio ha renovat a fons el seu web
A més, des de la finestra a internet del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio s’ha reforçat especialment la participació en els continguts amb l’ampliació del servei “En directe”, que s’ofereix des de www.catradio.cat/endirecte. Els espais “Tot és molt confús”, “L’oracle” i “El Cafè de la República” s’han fet més interactius amb l’activació d’aquest software propi de la CCMA, que permet a l’oient interactuar en tot moment amb els responsables del programa durant l’emissió. A més de disposar d’informació gràfica, enllaços i altres continguts associats al tema que es tracta en antena, l’usuari pot seguir el programa mitjançant una webcam alhora que intervé amb la seva opinió en el xat de comentaris. Altres novetats són la creació d’una pàgina per a cada àudio, la creació de webs de programa amb seccions dins el portal, un nou player d’àudio inserible a altres webs i el cercador. També ha crescut l’oferta de podcast.
El 2010 els portals i webs del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio han tingut més de 270.000 navegadors únics al mes, de mitjana, i un consum d’àudio de gairebé 900.000 hores, cosa que suposa un augment del 14% respecte del 2009.
D’altra banda, els programes més descarregats en podcast han estat “L’ofici de viure”, “El club de la mitjanit”, “El matí de Catalunya Ràdio” i “La transmissió d’en Puyal” (“La TDP”).
171
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Xarxes socials
El 2010 hi ha hagut un gran increment de la presència de les diverses marques de la CCMA a les xarxes socials, que han anat adquirint protagonisme com a eines de comunicació amb l’audiència. Això ha comportat un creixement molt alt del nombre de seguidors, especialment a Facebook i Twitter. La CCMA ha tancat l’any amb més d’1 milió de seguidors a Facebook i més de 60.000 seguidors a Twitter.
De l’activitat a les xarxes socials destaca la creació de nombrosos perfils de marques i programes i la creació de les aplicacions específiques que s’han fet de “La Marató” i el Cap d’Any per a Facebook. Algunes accions per fomentar l’ús d’internet i augmentar l’audiència han estat innovadores. Aquest és el cas de “La transmissió d’en Puyal” del 10 de novembre del 2010, que va recórrer el planeta amb la col∙laboració d'oients de 64 països dels cinc continents des d’on s’escolten els enfrontaments del Barça a través de Catalunya Ràdio per internet, com per exemple Corea del Sud, el Brasil, Hongria, Mèxic, el Vietnam o l’Iran.
També s’ha integrat la participació via Facebook i Twitter als webs i a les emissions en directe (a internet i a la televisió a través d’Automatic TV.), s’han potenciat els hashtags relacionats amb els continguts de la CCMA a Twitter, i s’han integrat fanboxes i botons “I like” als webs de programa i pàgines de contingut. Finalment, s’ha començat la presència en altres xarxes socials (Google Buzz, Miso, Spotify i Foursquare).
D’altra banda, s’han elaborat unes normes de participació a Facebook que s’han publicat a totes les pàgines i diferents espais de la CCMA. A més, s’han fet diverses accions de formació interna i un manual d’ús per orientar els professionals de la CCMA en la gestió de les xarxes socials.
En l’àmbit de les comunitats, s’ha iniciat el projecte de registre únic, que consisteix en la unificació de tots els registres d’usuaris dels serveis interactius de la CCMA, a excepció del super3.cat. La finalitat és que un usuari pugui accedir a tots els serveis de la Corporació amb un únic identificador. Aquest registre únic ja s’ha començat a utilitzar al portal 3XL.
Dispositius mòbils
Durant el 2010 ha crescut molt l’oferta de continguts als mòbils. S’han llançat diversos serveis de vídeo/àudio i noves aplicacions per a iPhone i Android com, per exemple, l’aplicació gratuïta d’“El gran dictat” per a iPhone, que ha tingut més de 15.000 descàrregues, o l’aplicació “Temps de platja” per a iPhone i Android. També ha tingut molt èxit (més de 3.000 descàrregues) l’aplicació de “La Marató” de TV3 per a iPhone i Android, que permet fer donatius des del mòbil. Aquestes aplicacions s’afegeixen a la de TV3 per a iPhone, que permet veure dos canals en directe (TV3CAT i 3/24) i accedir a la versió mòbil de diversos portals de la Corporació.
A més, coincidint amb el llançament de l’iPad a Espanya, s’ha estrenat l’aplicació de TV3 per a aquest dispositiu. Inclou els canals en directe i l’oferta de vídeo del TV3alacarta.
172
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
També s’han introduït millores en els portals mòbils existents: 3cat24, TV3, Catalunya Ràdio, elsesports i iCat fm. Així, s’ha treballat en la integració dels sistemes de publicació de vídeos per exportar‐los cap a aquests portals, en la combinació dels missatges de xarxes socials (Facebook i Twitter) amb els SMSs per mostrar‐los a la televisió mitjançant Automatic TV i en la creació d’alertes SMS de la programació de TV3.
Pel que fa al podcasting, els esforços s’han concentrat a aconseguir un increment continu de l’oferta de podcast d’àudio i vídeo i en la renovació del lloc de TV3 dins de l’Apple iTunes Store. S’han aconseguit excel∙lents resultats d’audiència i posicionament: els podcasts de la CCMA estan sempre entre els més descarregats als rànquings d’iTunes.
El TV3alacarta ja està disponible en diversos models de televisors connectats
Al llarg de l’any s’ha obert el TV3alacarta a diversos dispositius com ara l’iPhone (mòbils), Bravia i BluRay (ConnectedTV), Philips NetTV (ConnectedTV), iPad (tauletes) o Sony PS3 (consoles de jocs). Al desembre, aquestes plataformes, que no existien a principis d’any, ja contribuïen en un 4,7% al consum de vídeo que es fa des de l’ordinador. El 2011 està previst estendre el servei a altres operadors o dispositius (televisors LG, Samsung, Panasonic, Loewe, serveis d’Apple TV i Google TV, i consoles Xbox i Nintendo Wii).
173
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Audiovisuals de Proximitat (Digital Signage)
El 2010 ha estat un any molt important en el desplegament dels Audiovisuals de Proximitat, una línia de treball, també coneguda com a Digital Signage, amb què la CCMA vol acostar els seus continguts de servei públic als ciutadans portant‐los fins a pantalles instal∙lades en transports públics, centres de salut i altres equipaments de gran afluència de persones.
El 4 de març van començar les emissions oficials del Canal FGC, un nou canal de televisió que TV3 emet a les andanes de la línia del Vallès i del Llobregat‐Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Un total de 58 pantalles informen, entretenen i aconsellen els 60 milions de viatgers que fan servir aquest mitjà de transport al llarg de l’any. El nou canal, inaugurat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, emet continguts de TV3 constantment actualitzats i informació de servei, com ara avisos sobre el servei ferroviari i consells de civisme.
Fruit d’un conveni entre FGC i la CCMA, el Canal FGC és un projecte pioner en el camp dels audiovisuals de proximitat, un model de referència per la seva innovació tecnològica i per la manera com acosta continguts de servei públic als ciutadans. La posada en marxa del canal ha estat possible gràcies a l’aposta d’FGC per la modernitat en la relació amb l’usuari i a l’experiència en el desenvolupament de nous formats digitals de les empreses de la CCMA.
També durant aquest any s’han posat en funcionament les pantalles de tots els tramvies de la línia del Trambaix. La programació del canal Tram consta d’informatius, entreteniment, informació meteorològica i consells de civisme, alhora que ofereix imatges de l’interior dels vagons i ajuda, així, a controlar la seguretat dels viatgers. Quinze milions de passatgers poden disposar durant l’any d’aquesta oferta audiovisual gràcies a les 160 pantalles instal∙lades a l’interior de tots els tramvies de la flota.
L’emplaçament de pantalles de proximitat també s’ha estès a diversos centres hospitalaris d’arreu de Catalunya. Aquestes emissions ofereixen als pacients informacions sanitàries i d’utilitat mentre no són atesos, alhora que els fa més amena l’espera gràcies als continguts de TV3 que s’hi inclouen.
S’ha instal∙lat una pantalla de gran format al mercat de la Boqueria de Barcelona 174
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Finalment, a l’octubre es va instal∙lar una pantalla de gran format al mercat de la Boqueria de Barcelona. Un videowall de 8 metres quadrats format per 9 monitors de 47 polzades permet als comerciants, compradors i visitants del mercat seguir les emissions regulars de TV3, Esport3 i Super3 des d’un dels llocs més emblemàtics de la ciutat.
La instal∙lació funciona de les 8 del matí a les 8 del vespre, de dilluns a dissabte, i és visible des de gairebé tota la planta del mercat i des de la Rambla, amb un resultat estètic sorprenent i plenament integrat en un lloc tan viu com aquest mercat. Tot plegat és fruit d'un conveni de col∙laboració entre la CCMA, l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona i l'Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria.
175
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Noves tecnologies: alta definició, 16:9 i 3D
Durant l’any 2010 els tres eixos tecnològics fonamentals han continuat estant relacionats amb la qualitat i la riquesa del format de la imatge dels continguts, l’explotació de la potencialitat de la producció digital i l’ampliació de la cobertura de l’emissió de tots els canals de la Corporació.
Des del febrer tots els continguts de TVC es produeixen i s’emeten en format 16:9. El canvi, que ha estat assumit ràpidament pels teleespectadors, ha requerit un esforç notable en l’adequació de l’equipament i dels processos de treball, en el disseny i l’ús de recursos gràfics i visuals, i també en la formació dels professionals.
Les accions per a la progressiva extensió de la producció i emissió en format d’alta definició també han seguit durant el 2010. S’ha dotat d’equipament HDTV la unitat mòbil 303 i s’ha ampliat el parc de càmeres de rodatge en aquest format. A més de la telenovel∙la “La Riera”, moltes produccions de les àrees de Documentals, de Nous Formats, i de Culturals i Especials ja es graven, editen i emeten en alta definició.
Les experiències dels professionals de TVC en la televisió estereoscòpica o en tres dimensions (3DTV) s’han ampliat durant l’any, amb la transmissió d’esdeveniments de tanta rellevància com ara la final de la Champions League des del Santiago Bernabéu per a tot el món (que es va emetre en un cinema de Barcelona), la dedicació del temple de la Sagrada Família pel papa Benet XVI, el concurs de castells de Tarragona, el lipdub de Porrera o la postproducció i estrena de “Llits 3D”. A més, s’ha adquirit un equip IF‐2D3D de JVC que permet transformar, en temps real, el senyal “normal” 2D en imatge 3D. Aquest equip es farà servir per convertir produccions pròpies, documentals i sèries en programes que es podran emetre en 3D. Això ha permès que des de maig del 2010 el canal TV3 HD emetés els dissabtes una franja de dues hores de produccions en 3D.
El concurs de castells de Tarragona ha estat una de les produccions que s’han fet en 3D
176
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Amb l’objectiu de mostrar de manera itinerant el treball que s’està fent en 3D, s’ha muntat una carpa fosca amb un equip de visionat on es poden veure les produccions estereoscòpiques de TV3. La carpa es va estrenar al concurs de castells de Tarragona i també es va instal∙lar a la Fàbrica Damm en la festa de proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’equip de visionat 3D ha estat present, a més, al Festival de Cinema de Sitges, a la Festa dels Súpers, al Mercat Audiovisual de Catalunya i a la World Race.
Emissió
Durant l’últim trimestre de l’any es va ampliar notablement la cobertura del segon múltiplex de TVC. A banda d’augmentar la potència dels quatre emissors principals (Collserola, la Mussara, Alpicat i Rocacorba) i del conjunt Maresme Digital, es van posar en funcionament 33 emissors més arreu de Catalunya. Gràcies a aquest desplegament, a finals d’any el segon múltiplex ja arribava al 90,8% de la població del país.
Una altra activitat important ha estat la preparació i l’adequació de les continuïtats per a la posada en marxa del nou canal d’esports i per a l’emissió de TV3 en simulcast SD‐HDTV a partir del primer trimestre del 2011.
D’altra banda, s’han instal∙lat enllaços per IP a les prop de 50 càmeres paisatgístiques que TV3 té desplegades pel país, la qual cosa ha permès la simultaneïtat en la recepció (espais de meteorologia), comunicacions bidireccionals i millores en la qualitat d’imatge així com en el monitoratge i control. A més, en alguns punts s’ha instal∙lat l’equipament necessari perquè puguin funcionar com a punts d’ingesta d’imatges. D’aquesta manera, es facilita i s’agilita l’enviament de cròniques des del territori i es minimitza el temps transcorregut entre un esdeveniment i la corresponent difusió d’imatges en els programes informatius. Al setembre es va posar en marxa un canal intern de comunicació per IP, que complementa i enriqueix la informació que s’exposa a la intranet, a més d’oferir de fons les imatges i el so de TV3.
La digitalització de l’arxiu
Durant el 2010 han continuat les tasques de digitalització dels arxius tant de Televisió de Catalunya (TVC) com de Catalunya Ràdio, que constitueixen un dels fons audiovisuals més importants de Catalunya. Tot el nou material que s’hi incorpora ja és digital, inclosos els vídeos en alta definició, que s’han començat a arxivar digitalment aquest any.
A TVC, malgrat que encara hi ha una part del fons antic de cintes pendent de digitalització (ja se n’ha digitalitzat el 45%), la tasca diària de l’arxiu es realitza totalment en un entorn digital, sense cintes de vídeo, ja que s’ha prioritzat la digitalització dels materials amb més possibilitats d’ús i es digitalitza segons demanda el que cal per a emissió.
El 2010 l’arxiu digital de TVC ha superat el milió d'assets. Ha tancat l’any amb 1.070.914 ítems, que suposen 140.995 hores de vídeo en total, de les quals 87.100 són de material nou i 50.810 provenen del fons de l’arxiu en cintes. El creixement anual és d’unes 25.000 hores. En concret, el 2010 s’han incorporat a l'arxiu 25.230 hores de vídeo: 15.823 de material nou, 8.287 d'ingesta del
177
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 fons d'arxiu i 1.120 de còpies de seguretat. Això implica una mitjana d’incorporació a l’arxiu digital de 69 hores de vídeo al dia.
Els professionals de la CCMA tenen accés a tot aquest fons, ja sigui de forma directa o a través d’una cerca feta pels documentalistes. Per facilitar aquest accés, s’ha treballat en un nou cercador més ràpid i eficient, que permetrà fer una cerca conjunta a tots els arxius. Durant el 2010 s'han recuperat de l’arxiu 183.678 clips per a diversos usos (emissió, reutilització de fragments, publicació al portal...). Això ha suposat la recuperació de 25.263 hores de vídeo i una mitjana de 503 clips o 69 hores al dia.
Pel que fa a l’ús extern, el Servei de Venda d’Imatges d’Arxiu ha mantingut un volum de comandes similar al d’anys anteriors, però que s’ha pogut atendre amb més eficiència perquè les imatges ja es cedeixen en format digital, sense necessitat de fer còpies en cintes. En canvi, s’han reduït les peticions al Servei de Còpies, perquè molts usuaris ja poden visionar el que els interessa al TV3alacarta. Malgrat això, es continua atenent un nombre elevat de consultes.
Quant a les cessions de doblatges del fons de TVC a altres emissores de televisió o editores de vídeo, durant l’any 2010 se n’han cedit 2.720 hores, sempre en format digital.
La producció digital ha estat un dels trets d’identitat de TVC durant l’última dècada, i actualment abasta tots els continguts propis. Els objectius se centren ara en l’extensió a totes les fonts de continguts externes i en el repte de l’alta definició, amb tot el que implica en l’adaptació de les aplicacions, en la capacitat de processat dels equips i en l’augment del volum d’emmagatzematge.
Durant el 2010 s’ha iniciat la digitalització del circuit de producció aliena (tant màsters doblats al català com màsters originals) i dels espots publicitaris. L’objectiu és aconseguir que tots aquests continguts es tractin com a fitxers informàtics i es lliurin a Emissió a través d’internet. També s’ha començat a treballar amb la FORTA per aconseguir que l’intercanvi d’imatges entre les empreses es faci pel mateix sistema.
D’altra banda, continua la participació de TVC com a proveïdor de continguts al projecte EUScreen (2009‐2012), que té com a objectiu publicar, a través d’un portal propi i del portal Europena, una selecció del fons dels principals arxius de televisió d’Europa, amb una catalogació comuna i elements de contextualització que en facilitin l’ús educatiu i la investigació acadèmica sobre l’evolució de la televisió a Europa.
TVC també manté una presència activa a la Federació Internacional d’Arxius de Televisió (FIAT/IFTA). La documentalista de TVC Miracle Tous ha estat guardonada amb el “FIAT/IFTA Award 2010” per la seva tasca de recerca i recuperació d’imatges històriques en el documental “Barraques”, del programa “Sense ficció”.
Pel que fa a Catalunya Ràdio, s’ha continuat el procés de digitalització de l’arxiu discogràfic i fonogràfic que es va començar el 2006. El fons de la fonoteca s’ha ampliat també amb la incorporació de talls de so seleccionats des de les respectives seccions. Així doncs, s’han ingestat 1.120 talls de veu documentats del domini d’esports i 3.053 d’informatius.
La digitalització del fons de Catalunya Ràdio és un projecte molt ambiciós del qual es beneficien els departaments i àrees del grup d’emissores i també de Televisió de Catalunya, ja que és un arxiu 178
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 digitalitzat corporatiu. L’objectiu és poder disposar d’un arxiu musical i fonogràfic totalment digitalitzat de manera que els usuaris tinguin a l’abast els documents sonors (cançons, peces musicals o programes), instantàniament des del terminal informàtic, sense necessitat de desplaçar‐se a l’arxiu.
Aquest any s’ha mantingut la progressió gradual d’augment de peticions i s’han atès 2.579 consultes dels usuaris. També s’ha treballat en la formació de redactors i productors, sobretot els que s’incorporen de nou, per tal que assoleixin coneixements mínims sobre el funcionament dels sistemes de gestió de les bases de dades.
179
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Recerca + desenvolupament + innovació
Els projectes de recerca + desenvolupament + innovació de la Corporació es fan a través d’Activa Multimèdia, que treballa en dos àmbits d’actuació diferenciats. D’una banda, hi ha les iniciatives del CREA (Centre de Recerca de l’Audiovisual de la CCMA) i, de l’altra, els projectes fets en col∙laboració amb altres empreses i institucions espanyoles o internacionals que tenen el suport de programes per a la investigació.
Centre de Recerca de l’Audiovisual (CREA)
El CREA té l’objectiu de dinamitzar la innovació audiovisual a la Corporació, tot actuant de laboratori de testeig i d’espai de divulgació. Coordina o executa projectes de recerca que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes clau de l'evolució dels mitjans audiovisuals. Als projectes s’utilitzen metodologies de treball innovadores, en què sovint col∙laboren estretament els usuaris i els desenvolupadors. Durant el 2010, el CREA ha gestionat tres projectes d’investigació.
El projecte “Reputació digital” ha estudiat com s’ha de gestionar la reputació en línia d’una marca i com s’ha d’identificar estats d’opinió a les xarxes socials. S’han analitzat les eines que hi ha actualment al mercat per administrar la reputació en línia, s’han determinat els principals indicadors i tècniques de gestió i s’ha avaluat la possibilitat de dissenyar una eina “a mida” per a les marques i productes de la CCMA.
En col∙laboració amb el Club Super3 s’ha fet el projecte “Realitat augmentada”, un pilot que explora les possibilitats d’aquesta tecnologia relacionant‐la amb programes de televisió. A la Festa dels Súpers, prop de 1.500 nens van poder jugar al “Salta‐Tapa‐Pla”, una instal∙lació en què els participants van interactuar amb un senyor Pla virtual. Una càmera captava la imatge de cos sencer dels súpers i la mesclava amb imatges virtuals. A “La Marató” de TV3 també es va fer servir la realitat augmentada per explicar de manera més entenedora les lesions medul∙lars i cerebrals adquirides, amb la projecció d’un cervell i una medul∙la espinal en 3D.
El digital signage ha centrat el tercer estudi, “Acompanya’m”, que ha analitzat els diferents models de cartelleria digital que es fan servir arreu de món, sobretot les pantalles instal∙lades en entorns de mobilitat i de gran afluència com ara autobusos, metros, tramvies, etc. S’han identificat les principals tendències del sector, s’ha estudiat el comportament dels usuaris i s’han explorat les possibilitats de la geolocalització en aquest àmbit, tot amb l’objectiu de poder fer arribar els continguts de la Corporació a l’audiència en mobilitat de la millor manera possible.
A més d’impulsar els projectes de recerca, el CREA també té l’objectiu de transmetre el coneixement que s’hi adquireix a través de seminaris i tallers i de la publicació dels resultats. El 2 de desembre va organitzar la jornada “CÚbicS: la transformació dels mitjans audiovisuals”, en què experts nacionals i internacionals van reflexionar sobre les estratègies que es deriven de les noves dimensions dels mitjans, que cada cop són més CÚbicS: connectats, ubics i socials. La trobada, que es va fer a l’auditori de CaixaFòrum Barcelona, va incloure les ponències de Simon Nelson, controller multiplatform de BBC Vision i impulsor de l’estratègia de distribució multiplataforma de
180
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 la BBC en els darrers anys, i Peter Boland, president de Universal‐McCann Espanya i estrateg innovador que ha fet evolucionar el model d’agència de media‐màrqueting.
“CÚbicS: la transformació dels mitjans audiovisuals” va aplegar experts nacionals i internacionals
Altres projectes de recerca
Pel que fa als projectes d’R+D amb altres empreses i institucions tant nacionals com internacionals, Activa Multimèdia ha treballat en diferents iniciatives: ha acabat tres projectes (i3media, Arena Life i rdiSAC), n’ha iniciat un altre (Social Media) i ha continuat treballant en una iniciativa que es va posar en marxa l’any passat (Buscamedia).
L’i3media, subvencionat pel programa CENIT del Ministeri de Ciència i Innovació, és un projecte d’investigació i desenvolupament de tecnologies per a la creació automatitzada i la gestió d’objectes audiovisuals intel∙ligents, amb l’objectiu de generar continguts de gran riquesa en múltiples camps d’aplicació (plataformes, mitjans audiovisuals, oci, indústria, etc.).
Amb la col∙laboració de la Fundació Digitalent i el cofinançament del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, el projecte Arena Life explora noves maneres de transmetre esdeveniments esportius i analitza com virtualitzar‐los i transformar‐los en experiències visuals semblants als videojocs. Amb aquesta finalitat s’ha desenvolupat un demostrador d’un presentador virtual de televisió i s’han simulat transmissions en directe de curses de motos en un circuit virtual.
L’objectiu del projecte rdiSAC és impulsar nous serveis no presencials d’informació i atenció ciutadana. Amb el cofinançament de FEDER i el suport d’ACC1Ó, vol definir espais d’informació i de gestió pública que permetin compartir idees, coneixement i eines tecnològiques per a un servei públic millor. Empreses, administracions locals i centres universitaris treballen plegats per resoldre les necessitats ciutadanes.
A més d’acabar aquests tres projectes, enguany s’ha posat en marxa Social Media, un projecte subvencionat pel programa CENIT que estudia la mesura i anàlisi d’audiències a les xarxes socials. Per fer‐ho, segueix en temps real les informacions i opinions relatives a productes, marques i 181
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 organitzacions; identifica les comunitats d’interès i els generadors d’opinió; construeix nous mecanismes de gestió de la publicitat i la comunicació a partir de models virals; crea noves tècniques de recerca social i defineix mètriques d’impacte dels missatges en funció dels objectius comercials i dels grups socials als quals es vol arribar.
També s’ha continuat treballant en el projecte Buscamedia, que es va començar l’any 2009. Subvencionat pel programa CENIT, té com a finalitat investigar nous mètodes de cerca multimèdia. Els objectius principals de la participació de la CCMA són investigar les possibilitats avançades d’automatització, la generació d’un sistema de veu a text en català i la sincronització d’aquests sistemes de cara a facilitar els processos de subtitulat, així com la recerca en sistemes d’indexació automàtica de contingut audiovisual.
182
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Compromís amb la qualitat
183
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Compromís amb la qualitat
Per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), construir una oferta de qualitat és un compromís, una responsabilitat i una obligació. Sense qualitat no hi hauria servei públic. En tots els seus àmbits d’actuació, la Corporació treballa per ser referent de qualitat. Les audiències són importants, un factor clau que determina, en part, la capacitat d’incidència social dels seus mitjans, però és la qualitat la que acaba sent decisiva en la penetració en la societat i en la creació de referents de prestigi.
El compromís amb la qualitat de la Corporació s’ha reforçat encara més aquest any amb l’aprovació de la “Guia editorial”, la primera part del “Llibre d’estil” de la CCMA. Aquest document estableix el marc editorial i lingüístic i les normes periodístiques, ètiques i professionals dels diversos mitjans que integren la Corporació. Fruit de més d’un any de treball i de la participació dels professionals de la CCMA, el “Llibre d’estil” és concebut com una eina bàsica per als seus treballadors, però també és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana.
Rigor periodístic, diversitat i pluralisme en la mirada, atenció a tots els públics, valors, cohesió social, reportatges i documentals de producció pròpia, coproduccions d’alt nivell... la llista és llarga i l’aposta, clara. Tan clara com la resposta. A les bones dades d’audiència, s’hi sumen els excel∙lents resultats als estudis qualitatius i tot un seguit de premis i nominacions, un reconeixement social que posa en valor la tasca dels mitjans de la Corporació com a mitjans públics.
Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i CCRTV Interactiva han estat guardonades durant el 2010. Se n’han reconegut aspectes molt diversos, des del tractament rigorós de les informacions i la sensibilitat en els plantejaments fins a l’esforç per donar visibilitat a determinats col∙lectius i per reservar un espai propi a la cultura i les arts, passant per la innovació en la imatge gràfica o en el desenvolupament de portals d’internet i de serveis de vídeo segons demanda. Un capítol especial és el de les coproduccions de TVC, que continuen recollint guardons arreu.
Aquest reconeixement també es reflecteix en els estudis qualitatius. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, l’”Estudi d’opinió pública” del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió ratifiquen, com hem vist, que la majoria de ciutadans considera que els mitjans de la Corporació són els millors. Conscient de la importància de l’opinió dels ciutadans i per tal d’ampliar els estudis ja esmentats, el 2008 TVC va posar en funcionament una mostra regular de GFK, que aporta valoracions més detallades dels espectadors sobre la programació i que també confirma la bona acceptació de l’oferta de TVC.
Recollir l’opinió dels ciutadans i donar‐hi resposta també és fonamental. És per això que el 2008 la Corporació va crear la figura del Defensor de l’Audiència, que, amb el suport del Servei d’Atenció a l’Audiència, vetlla pels drets dels espectadors, oients i usuaris dels mitjans de la Corporació. Pel que fa a les comunicacions ateses pel Servei d’Atenció a l’Audiència, el 2010 n’ha rebut prop de 54.000, majoritàriament consultes.
184
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Llibre d’estil”
Al juliol el Consell de Govern va aprovar la “Guia editorial”, la primera part del “Llibre d’estil” de la CCMA. El document és el recull de directrius que han de guiar la feina de producció i difusió de continguts dels mitjans audiovisuals de la Corporació i recull els valors i principis de servei públic, compromís amb el país, qualitat de continguts i transparència i eficiència en la gestió.
El “Llibre d’estil” estableix el marc editorial i lingüístic i les normes periodístiques, ètiques i professionals dels diversos mitjans que integren la CCMA: televisió, ràdio, internet i altres plataformes. Es compon de tres parts: la “Guia editorial”, que n’és la principal, el “Manual d’ús” – que s’aprovarà al juliol del 2011–, que és la concreció de la “Guia editorial” en la pràctica de la producció i la difusió en els diferents mitjans, i el portal lingüístic corporatiu ésAdir, que des del 2006 recull els criteris que al llarg dels anys han consolidat un model de llengua basat en la correcció i l’adequació.
El “Llibre d’estil” de la CCMA és concebut com una eina bàsica de treball per als professionals de les empreses de la Corporació, alhora que és oberta a tota la professió periodística i a la societat catalana. Recull els valors de servei públic i de compromís amb la societat, atenent la seva diversitat i complexitat, i tenint una cura especial de les minories i de la infància.
És totalment disponible a internet i accessible a tota la ciutadania, fàcil de consultar i totalment connectat a altres textos de referència gràcies a una arquitectura d’enllaços hipertextuals tant interns com externs. És el resultat d’un any de feina, que recull els valors dels 27 anys d’experiència dels professionals de les empreses de la CCMA. Per a l’elaboració d’aquest document, s’ha comptat amb la participació de professionals de les diferents empreses de la Corporació.
La “Guia editorial” es divideix en tres parts: els principis de la CCMA, que inclou la missió, els principis editorials i els principis per a l’exercici del periodisme; les pràctiques professionals a la CCMA, que defineixen els àmbits de l’obtenció de la informació, els continguts i les matèries d’atenció especial; i, finalment, la publicitat.
Els principis generals recullen la missió institucional de la Corporació, que és oferir un servei púbic audiovisual de qualitat en català, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana, i de l’aranès. El seu objectiu és produir i difondre continguts a través de les seves empreses amb criteris d’independència, rigor, professionalitat i eficiència en la gestió de recursos.
Aquests principis defineixen que, com a servei públic, la CCMA ha de reflectir la diversitat, garantir el pluralisme i la imparcialitat, afavorir la cohesió social i expressar la identitat nacional de Catalunya. També destaquen la voluntat de servei a la ciutadania i de participació democràtica, així com el dret a la informació i la responsabilitat editorial.
Així mateix, queda palès el compromís per oferir uns continguts de qualitat amb vocació divulgadora i per promoure la innovació en la recerca de nous formats i noves propostes de comunicació.
185
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
En l’apartat de principis editorials, es recull el compromís de servei amb el país i la producció i difusió de continguts des de Catalunya cap a tot el món, alhora que es garanteix l’atenció a tot el territori i s’evita una visió centralista. Des de la perspectiva dels mitjans de la CCMA, termes com “país”, “nació” o “govern” fan referència a Catalunya.
El respecte a les persones, la independència del poder polític i econòmic i la llibertat professional queden emparades pel text, així com els deures de representar un reflex fidel del pluralisme de la societat catalana i la seva diversitat, sense discriminacions ni estereotips. També es dedica una atenció especial a les minories i es vetlla per la igualtat entre homes i dones.
Pel que fa als principis per a l’exercici del periodisme, en destaca el compromís amb l’ètica professional i la informació de qualitat, elaborada de manera honesta, que diferencia fets i opinions. També subratlla el principi d’independència i el secret professional, així com la clàusula de consciència.
L’apartat sobre pràctiques professionals a la CCMA dedica el primer punt a l’obtenció de la informació, remarcant que no es pot obtenir per mitjans agressius o invasius. Es descriu la relació amb les fonts i la gestió de la informació “off the record”, així com la identificació i protecció dels testimonis, i estableix que els mitjans de la CCMA no paguen per obtenir entrevistes o declaracions.
El segon punt de pràctiques professionals fa referència als continguts i, entre altres temes, descriu que el model de llenguatge ha de ser actual, directe, àgil i genuí, que serveixi de model de qualitat i d’ús a tota la societat.
Com a mostra de compromís i responsabilitat, es recull el dret a la intimitat i el màxim respecte a les persones en les situacions de dolor, i es remarca que no es difondran continguts que incitin a la violència o que la justifiquin, que no es convertirà en espectacle la informació sobre fets violents i que es defuig la morbositat i l’alarmisme. Tampoc es farà apologia dels maltractaments contra els animals i només es mostraran si ho justifica l’interès informatiu.
La “Guia editorial” presta una atenció especial a la infància, que queda palesa en diversos apartats. Pel que fa als continguts adreçats a menors, seran adequats a la seva maduresa i estimularan l’esperit creatiu i la capacitat crítica, i fomentaran valors com el compromís social i la convivència.
En l’àmbit dels continguts també es recull l’accés de la ciutadania a l’arxiu audiovisual, que la CCMA ha de preservar com a fons d’interès cultural i patrimonial.
El tercer punt es refereix a les pràctiques professionals en matèries d’atenció especial, com ara les situacions d’emergència, regulant la col∙laboració amb les autoritats a l’hora de transmetre avisos de prevenció i garantir la seguretat de la ciutadania. En cas de conflictes bèl∙lics o catàstrofes, no es farà espectacle de la desgràcia. El terrorisme té un apartat propi, en què es remarca que es traca amb rigor i amb un llenguatge objectiu, tenint present les víctimes i evitant instrumentalitzar‐les amb finalitats polítiques.
186
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
En respecte al dret de presumpció d’innocència, no es fomentaran judicis paral∙lels i es respectarà la intimitat i dignitat de les víctimes. En casos de violència de gènere, no es reproduiran tòpics que puguin frivolitzar la violència o la discriminació contra les dones.
Les víctimes sempre es tindran presents i seran tractades amb respecte, sense recrear‐se en el dolor. Davant del dilema entre salvaguardar la integritat física d’una persona o cobrir informativament una notícia, sempre s’ajudarà la persona.
S’evitaran els continguts que puguin incitar a delinquir o que incloguin detalls que facilitin que es cometin delictes. Així mateix, el suïcidi o les autolesions es tractaran amb extrema prudència. En manifestacions i expressions cíviques, s’informarà sense prendre part i no es col∙laborarà en la convocatòria d’actes que puguin comprometre el principi d’imparcialitat.
Pel que fa a la immigració, ens farem ressò de la diversitat i la interculturalitat, i es facilitarà la integració, alhora que es garantirà la presència natural i normalitzada de persones d’origen immigrant als mitjans de la CCMA. En temes de salut, s’informarà amb la màxima exactitud i no es farà alarmisme. També s’evitarà difondre estereotips corporals que incitin a trastornar la conducta alimentària.
El darrer punt de la “Guia editorial” se centra en la publicitat, establint que el finançament dels mitjans de la CCMA procedeix de fons públics i dels ingressos comercials i publicitaris. Es remarca que ni la publicitat ni els patrocinis no condicionen la línia editorial ni la tria i l’enfocament de la informació.
També s’estableix que els anuncis difosos per la CCMA han de ser preferiblement en català, tot facilitant als anunciants serveis d’assessorament lingüístic, correcció i traducció.
187
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Defensor de l’Audiència
El Defensor de l’Audiència és la institució que vetlla pels drets dels espectadors, oients i usuaris de les empreses de la CCMA. Des de la seva creació, a l’octubre del 2008, el Defensor és el periodista Carles Pérez.
Durant el 2010, el Defensor de l’Audiència ha continuat atenent, amb el suport del Servei d’Atenció a l’Audiència, els ciutadans que s’hi adrecen per expressar les seves queixes i opinions. En total han estat 767 els ciutadans que han rebut l’atenció directa del Defensor, bé perquè s’hi han dirigit personalment o bé per la naturalesa de la queixa. D'aquests, 15 ho han fet per correu postal, 18 per telèfon i 734 per internet. Aquestes xifres signifiquen un important augment respecte a l’any anterior, en què es van atendre 580 casos. L’empresa que n’ha generat més, concretament 708, ha estat Televisió de Catalunya.
Pel que fa a la naturalesa de les queixes ateses, les més nombroses han estat les referides als canvis de programació (115), seguides de les relacionades amb l’activitat informativa (98). La representació i l’equilibri territorials han provocat la queixa de 41 ciutadans, mentre que la protecció dels menors ha generat 40 comunicacions. També hi ha hagut queixes per l’ús de la llengua. Si bé la majoria s’han atès directament des dels serveis lingüístics, pel seu caràcter altament especialitzat, el Defensor n’ha atès 37, les que s’hi adreçaven directament o bé les que ho requerien pel contingut.
Carles Pérez és el Defensor de l’Audiència
La figura i la tasca del Defensor s’ha continuat difonent a través del portal www.defensoraudiencia.cat, on s'ofereix informació sobre el funcionament de la institució i on els espectadors, oients i internautes poden consultar les resolucions i casos analitzats. El Defensor també ha mantingut un espai propi al programa “TVist” de TV3, una secció divulgativa de la institució en què els professionals de la CCMA donen explicacions sobre els temes que plantegen els usuaris. Carles Pérez també ha participat en diversos actes públics i fòrums de debat organitzats per universitats, associacions d’usuaris i col∙legis professionals.
188
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Servei d’Atenció a l’Audiència
El Servei d’Atenció a l’Audiència té com a missió atendre les consultes del públic i recollir‐ne les aportacions, així com accentuar la proximitat amb els usuaris i la transparència dels mitjans de la CCMA.
Durant el 2010, el Servei d’Atenció a l’Audiència ha continuat treballant en una doble direcció: d’una banda, donar resposta a totes les comunicacions rebudes i, de l’altra, processar i aprofitar la informació obtinguda per millorar aquells aspectes dels continguts, serveis o funcionament dels mitjans que generen observacions dels espectadors, oients i usuaris d’internet.
A Televisió de Catalunya, el Servei d’Atenció a l’Audiència ha atès 47.959 missatges, dels quals 23.695 han arribat via telefònica i 24.264, via web. Aquestes xifres representen una lleugera disminució en relació al 2009 (en què es van atendre 51.040 missatges), atribuïble al gran creixement de les xarxes socials, especialment Facebook, com a noves plataformes d’atenció a l’audiència. En aquest sentit, el Servei d’Atenció ha col∙laborat estretament amb els gestors de les xarxes socials per respondre als espectadors que contacten amb TVC a través d’aquesta nova via.
Per tipologies, dels missatges rebuts pel Servei d’Atenció a l’Audiència de TVC, el 45% han estat consultes; el 27%, comentaris i suggeriments; el 19%, queixes; el 3%, agraïments, i el 5%, comunicacions sobre qüestions tècniques.
Els programes que han generat més missatges han estat “Ventdelplà”, “La Riera” i “Espai Terra”. Els programes “Sense ficció” i “Info‐K”, els espais i transmissions d’automobilisme i el portal 3cat24.cat també han estat l’origen d’un nombre destacable de comunicacions.
El Grup d’Emissores Catalunya Ràdio, per la seva banda, ha rebut 4.481 missatges a través del Servei d’Atenció a l’Audiència. D’aquests, 2.994 s’han gestionat a través de www.catradio.cat/atencio i 1.487 han estat atesos per telèfon.
Per tipologies, el 47% han estat consultes; el 29%, comentaris i suggeriments; el 13%, queixes; el 4%, agraïments, i el 6%, comunicacions sobre qüestions tècniques.
Pel que fa als continguts, convé destacar que l’audiència s’interessa majoritàriament per ampliar informació dels programes emesos i per localitzar al lloc web les emissions que no han seguit en directe. “El matí de Catalunya Ràdio” ocupa el primer lloc en el rànquing de comunicats rebuts, seguit per “L’ofici de viure” i “La transmissió d’en Puyal”. El departament d’internet i els serveis tècnics ocupen la segona i quarta posició per volum de comunicats rebuts.
Com en el cas de TVC, el Servei d’Atenció a l’Audiència de Catalunya Ràdio ha treballat també en coordinació amb els gestors de les xarxes socials per respondre, amb criteris d’atenció, a les persones que s’adrecen als grup d’emissores a través d’aquestes noves línies de comunicació.
Pel que fa a la Fundació La Marató de TV3, s’han atès 1.604 comunicats, que han arribat per mitjà del web. El 72% dels missatges rebuts correspon a consultes; el 19%, a comentaris i suggeriments; el 5%, a queixes i el 3,6% restant, a agraïments.
189
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Com és habitual, el tercer trimestre de l’any, amb l’arrencada de la campanya i la celebració del programa “La Marató”, és el que ha registrat més interacció amb l’audiència: s’han atès 1.097 missatges, una xifra que suposa el 68% del total anual.
Els temes més habituals han estat consultes sobre el voluntariat, els donatius i els certificats, el “Disc de La Marató” i l’organització d’activitats populars de suport.
A La Fundació i a “La Marató” de TV3 també s’han consolidat les xarxes socials com a noves vies d’atenció a l’audiència. En aquest sentit, durant les 15 hores de programa, el 19 de desembre, la pàgina de “La Marató” a Facebook va sumar prop de 23.000 fans nous i va arribar als 84.719 seguidors. Pel que fa a Twitter, segons @TopHashtags, “La Marató” va ser trending topic a nivell estatal durant tota la jornada i en alguns moments va liderar els temes tuitejats. El 21 de desembre “La Marató” tenia 2.380 seguidors a Twitter.
190
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Premis
Les produccions i els professionals de la Corporació han vist àmpliament reconeguda la seva feina durant el 2010. El Premi Ondas a Catalunya Ràdio per la cobertura de la nevada del març o el que va rebre el Departament d’Esports de Televisió de Catalunya per les transmissions de Fórmula 1, en són un bon exemple. TV3, Catalunya Ràdio i CCRTV Interactiva han rebut guardons de primer nivell per diverses facetes de la seva activitat. És el cas del Premi Narcís Monturiol concedit al programa científic “Quèquicom”, el Premi Civisme al reportatge “Barraques, l’altra ciutat”, el Premi Acció Social i Comunicació als Serveis Informatius de TVC, el Premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio per “Eduqueu les criatures”, els diversos premis Promax BDA Design World Awards a diverses produccions de TVC o el premi al millor projecte digital de l’any de l’IAB per a TV3alacarta.
Les coproduccions de TVC també han tingut un gran èxit en festivals nacionals i internacionals. Han recollit premis als Gaudí i als Goya així com als festivals de Sant Sebastià, Màlaga, Sevilla o Xangai, entre d’altres. Pel que fa als professionals de la Corporació, Joaquim Maria Puyal ha estat investit doctor “honoris causa” per la Universitat Rovira i Virgili, i Josep Cuní ha rebut el Premi Nacional de Comunicació.
Televisió de Catalunya
• “Casal Rock”, premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació 2009, modalitat de televisió, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona. (Barcelona, 28 de gener)
• Premis de Periodisme Turístic “Pica d’Estats” (Lleida, 30 de gener). - “El paisatge favorit de Catalunya” (capítol sobre el Montsec), premi al millor treball de televisió. - Antoni Real, per la seva trajectòria en la difusió dels atractius turístics de les terres de Lleida, en haver dirigit programes tan importants al llarg dels anys com “Temps de neu” i “Temps d’aventura”.
• Premis Gaudí (Barcelona, 1 de febrer). - “La dona de l‘anarquista”: premi al millor vestuari (Bina Daigeler). - “The frost (El gebre)”: premi a la millor direcció artística (Antonio Belart) i premi a la millor fotografia (David Omedes). - “Trash”: premi a la millor música original (Santos Martínez). - “23‐F, el dia més difícil del rei”: premi a la millor pel∙lícula per a televisió (TV movie). - “Cher ami”: premi a la millor pel∙lícula d’animació. - “Garbo, l’home que va salvar el món”: premi a la millor pel∙lícula documental i premi al millor guió. - “Les dues vides d’Andrés Rabadán”: premi al millor actor secundari (Andrés Herrera), premi a la millor actriu secundària (Clara Segura) i premi al millor protagonista masculí (Àlex Brendemühl).
191
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
- “Tres dies amb la família”: premi a la millor protagonista femenina (Nausicaa Bonnín), premi al millor director (Mar Coll) i premi a la millor pel∙lícula en llengua catalana. - “Los condenados”: premi a la millor pel∙lícula en llengua no catalana.
• “Comida para gatos”: premi a la millor pel∙lícula espanyola al Festival de Creacions Televisives de Luchon. (Luchon, França, 7 de febrer).
• Premis Goya (Madrid, 14 de febrer). - “Yo, también”: premi a la millor interpretació femenina (Lola Dueñas) i premi a la millor cançó original (La Casa Azul). - “Tres días con la familia”: premi a la millor direcció principiant. - “Garbo, l’home que va salvar el món”: premi a la millor pel∙lícula documental.
• Premis de Teleespectadors Associats de Catalunya (TAC) (Barcelona, 25 de febrer). - “Casal Rock”: Premi Valors, “per promoure el reconeixement social de la gent gran i per mostrar la seva vitalitat, no sempre valorada ni suficientment present als mitjans de comunicació”. - Canal 3/24: Premi Zapping al canal de la TDT més valorat. - “Ànima”: Premi Zapping al millor programa cultural de televisió. - Mireia Portas: Premi Zapping a la millor actriu, pel programa “Polònia”. - Lluís Homar: Premi Zapping al millor actor, per “23‐F, el dia més difícil del Rei”.
• “Alguna pregunta més?”: Premi Blanquerna al Millor Comunicador del 2009, “per haver‐se consolidat durant el 2009 com a programa de zàping de referència i d’àmplia penetració social, gràcies a la seva capacitat per presentar una visió irònica i còmica de la realitat a través d’un escaneig ampli i complet de la programació televisiva i radiofònica” (Barcelona, 11 de març).
• “Quèquicom”: Premi Narcís Monturiol atorgat per la Generalitat de Catalunya, perquè “després de més de quatre temporades d’emissió, aquest programa de Televisió de Catalunya és un exemple de servei públic de comunicació per la seva tasca de divulgació de la ciència a un públic general amb l’objectiu de despertar la curiositat ciutadana i fer avançar la societat”. (Premis creats el 1982 per guardonar les persones i institucions que han destacat per la seva aportació al progrés científic i tecnològic de Catalunya) (Barcelona, 16 de març).
• “Ànima”: Premi Silver Award dels Promax BDA Europe Awards al millor disseny de plató (“Best set design”) (Lisboa, 21 d’abril).
• Festival de Màlaga de Cine Espanyol (Màlaga, 24 d’abril). - “Herois”: Biznaga de Plata al millor vestuari i Biznaga de Plata Premi del Públic (secció oficial). - “La vida empieza hoy”: Biznaga de Plata Premi de la Crítica (secció oficial). - “Cuchillo de palo”: Biznaga de Plata al millor documental (secció documental). - “Circuit”: Premi Signis (Diòcesi de Màlaga – Asociación Católica Mundial para la Comunicación) a la millor pel∙lícula de la secció oficial (premi no oficial). 192
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
- “El fals orgasme”: Biznaga de Plata a la millor pel∙lícula (secció ZonaZine). - “La nit que va morir Elvis”: Biznaga de Plata al millor actor (Blai Llopis) i menció especial del jurat (secció ZonaZine). - “Suspicious Minds”: Biznaga de Plata a la millor actriu (Ana Álvarez) i Premi Alma al millor guionista principiant (Ramón Mozo) (secció ZonaZine).
• Premis Sant Jordi de Cinematografia de RNE (Sant Cugat del Vallès, 26 d’abril). - “Los condenados”: premi a la millor actriu (Bárbara Lennie) - “Tres dies amb la família”: Premi Rosa de Sant Jordi.
• “Connexió”: premi a la millor pel∙lícula de televisió del 2009, atorgat per l’Acadèmia Gallega de l’Audiovisual (la Corunya, 29 d’abril).
• “30 minuts”: premi a la millor iniciativa de televisió dels Premis Goliads, atorgats per 300 alumnes de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Abat Oliba CEU (Barcelona, 6 de maig).
• “Barraques, l’altra ciutat” (“30 minuts”): Premi Civisme als Mitjans de Comunicació modalitat “producció televisiva”, atorgat per la Conselleria de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria d'Acció Ciutadana, per “l’aprofundiment informatiu en aquesta realitat oblidada i el tractament directe amb les persones que van viure aquesta situació en primera persona a Barcelona entre els anys 40 i 80 del segle passat. També valora de manera molt positiva la lectura actual que es fa d’aquest fenomen, així com el valor pedagògic i cívic que en conjunt té el reportatge” (Barcelona, 18 de maig).
• Jordi Pueyo, estudiant de la tercera promoció del Màster de TV3, i Cristina Mont, estudiant en pràctiques del 3/24: Premi Talència Divulga, al millor vídeo de divulgació dels resultats de “La Marató 2004”, que versava sobre la recerca del Dr. Lluís Espinosa, de l’Institut de Recerca Oncològica (Barcelona, 20 de maig).
• Josep Cuní: Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, en la categoria de “televisió”, per “dirigir i presentar des de fa més de sis anys el magazín diari matinal de TV3 ’Els matins’. Aquest programa, que combina el gènere informatiu i l’entreteniment, ha aconseguit el lideratge d’audiència a la franja matinal. Amb un estil propi i una capacitat de treball admirable, Cuní ocupa, sense cap dubte, un lloc destacat en la història de la comunicació del nostre país” (Barcelona, 21 de maig).
• “Biutiful”: premi al millor actor (Javier Bardem) del Festival de Canes (Canes, França, 23 de maig).
• “Casal Rock”: Premi “Los números 1 de Cadena 100” (IV edició) (Barcelona, 24 de maig).
• Carlos Latre (“Polònia”): Premi “Los números 1 de Cadena 100” (IV edició) (Barcelona, 24 de maig).
193
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
• “Quèquicom” (“La revolució de les cèl∙lules mare”): Premi Jaume Aiguadé i Miró de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, “per la seva qualitat extraordinària i divulgativa sobre un tema interessant de gran actualitat. És un document magnífic ja que explica d’una forma entenedora per al gran públic un tema tan complex com és el de les cèl∙lules mare i el seu impacte sobre la salut” (Barcelona, 25 de maig).
• Premis Internacionals Laus de Disseny Gràfic i la Comunicació Visual, atorgats per l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG‐FAD) (Barcelona, 27 de maig): - “Ànima”: premi d’argent a la categoria d’“Audiovisuals”. - Club Super 3: premi de bronze a la categoria d’“Audiovisuals”. - Pàgina de directes del tv3.cat: premi de bronze a la categoria d’“Interactius”.
• “Una carta per a l’Antonio” (“Taller.doc”): premi al millor documental del Festival Internacional de Curtmetratges en Català FIC‐CAT (Roda de Barà, 29 de maig).
• “Terra”: premi especial Sol d’Or del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient de Barcelona, “per la seva conscienciació amb el respecte pels valors mediambientals i els drets humans” (Barcelona, 6 de juny).
• “Vides minades” (“30 minuts”): Premi “Mirada Social” de la Muestra Internacional de Cine y Derechos Humanos, “com a reconeixement a l’esforç per mostrar la realitat social i denunciar situacions que vulneren els drets humans” (Madrid, 7 de juny).
• Premis Anuals de l’Acadèmia de la Televisió (Madrid, 9 de juny). - “Casal Rock”: premi al millor programa autonòmic d’entreteniment. - “23‐F, el dia més difícil del Rei”: premi a la millor pel∙lícula per a televisió (“TV movie”) i premi al millor actor de sèrie (Lluís Homar).
• Televisió de Catalunya/Bassat Ogilvy: segon premi, en la categoria de “millor companyia anunciant”, del Publifestival (Festival Internacional de la Publicidad Social) per l’espot de “La Marató 2009” amb el lema “Diu molt de tu” (Màlaga, 11 de juny).
• “Les veus del Pamano”: Golden Award a la millor millor pel∙lícula per a televisió (“TV movie”) i premi al millor guió, al Festival de Televisió de Xangai (Xangai, la Xina, 12 de juny).
• “100 de neu – Cent anys d’esquí a Catalunya”: premi al millor reportatge del BCN Sports Film Festival (Barcelona, 12 de juny).
• “Divendres”: Gamba d’Or 2010, atorgat per l’Associació de Restaurants de la Badia de Palamós, Sant Antoni i Calonge, “en reconeixement a la seva contribució a la difusió de la cultura i dels productes locals de Catalunya” (Palamós, 15 de juny).
• “Decidir la mort” (“30 minuts”): Premi Marcel Perrin (Adelante 2010) atorgat per l’associació ADELA (Asociación Valenciana de Esclerosis Lateral Amiotrófica), “en reconeixement a la seva tasca de sensibilització –que afrontava la difícil qüestió de l’eutanàsia– sobre la malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica” (València, 18 de juny).
194
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
• Promax BDA Design World Awards (Los Angeles, Estats Units, 24 de juny). - “Ànima”: Gold Award al millor disseny de plató (“Best set design”). - Canal Super 3: Bronze Award al millor disseny de portal (“Website – Network, Station or Channel”). - Televisió de Catalunya: Gold Award a la millor publicitat en línia (“Online Advertising”) pel “netbook” de TV3.
• “Thalassa”: Premi Francesc Roig i Toqués, atorgat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, “per haver estat un programa capdavanter en el tractament dels temes mediambientals i, en especial, sobre la temàtica marinera, per la qual cosa ha rebut diversos premis, convertint aquest espai en un clàssic de la televisió del nostre país” (Vilanova i la Geltrú, 29 de juny).
• “Embarcament immediat: BCN, l’origen” (“Sense ficció”): Premi Fundació AENA de Periodisme (Madrid, 30 de juny).
• “Yo, también”: Golden Iris Award a la millor pel∙lícula del Festival de Cinema Europeu de Brussel∙les (Brussel∙les, 30 de juny).
• Premis Nacionals de Cultura 2010 atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) (Barcelona, 3 de juliol): - Claudio Zulián: Premi Nacional de Cinema per la pel∙lícula “A través del Carmel”, on “en un únic pla seqüència de 90 minuts, dóna veu a més de 200 persones anònimes que van viure de prop el despreniment a les obres del metro, escolta les seves converses i els sons de la ciutat. La memòria sobre el passat conviu amb el batec de la vida, el present i els anhels del futur, en un testimoni vibrant i emocionant de la ciutat”. - Pere Secorún: Premi Nacional d’Audiovisual per “demostrar cada setmana, durant els darrers 20 anys, amb el programa ’Thalassa’, que és possible fer televisió temàtica d’alta qualitat (en forma i fons) i aconseguir teleespectadors fidels mitjançant reportatges sobre mars, llacs, rius i oceans”.
• “La mosquitera”: Premi Crystal Globe a la millor pel∙lícula de l’International Film Festival de Karlovy Vary (Karlovy Vary, República Txeca, 10 de juliol).
• Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, Premi Acció Social i Comunicació, atorgat pel Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, “per la contribució a fer conèixer realitats com la pobresa i l'exclusió social” (Barcelona, 10 de setembre).
• “La mosquitera”: premi al millor director (Agustí Vila) i premi al millor actor (Eduard Fernández) a l’Art‐House Film Festival (Batumi, Geòrgia, 20 de setembre).
• Festival de Cine de Sant Sebastià (Sant Sebastià, 27 de setembre). - “Elisa K”: premi especial del jurat. - “Pa negre”: Concha de Plata a la millor actriu (Nora Navas). - “Aita”: premi del jurat a la millor fotografia (Jimmy Gimferrer).
195
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
• Blog del programa “Espai Internet”: Premis Blocs Catalunya, atorgats per l’associació Stic.Cat, perquè “descobrir internet i totes les seves possibilitats és clau en el món actual; ensenyar‐ho en un bloc i fer‐ho a través d’un mitjà de comunicació tradicional, un repte que ha aconseguit que la xarxa sigui alguna cosa més que googlejar” (Mataró, 1 d’octubre).
• “Sota terra”: Premi Sàpiens 2010 a la Divulgació Científica, dels I Premis Sàpiens d’Història, atorgats per la revista “Sàpiens” (l’Espluga de Francolí, 2 d’octubre).
• Concurs Ciencia en Acción, atorgat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, la Societat Espanyola de Física, la de Geologia i la Universitat Nacional d'Educació a Distància (Santiago de Compostel∙la, 3 d’octubre). - “Espai Terra“ (reportatge sobre les conseqüències de la sobreexplotació de l'aqüífer de Las Tablas de Daimiel, a la Manxa): Primer Premi de Sostenibilitat. - “Quèquicom” (pel conjunt de programes): Premi de Divulgació Científica, per “l'amenitat, la qualitat didàctica i el rigor que el programa ha sabut mantenir al llarg del temps, així com la seva capacitat de transmetre la importància de la ciència en la vida quotidiana”.
• “Caçadors de Bolets”: Guardó d’Or de la Cuina del Bolet, atorgat per l’Associació de Turisme del Berguedà, “per la seva divulgació del món boletaire a la comarca” (Berga, 8 d’octubre).
• “Barraques, la ciutat oblidada“ (“Sense ficció”): Premi a la millor recerca d’arxiu (“Best archive research”) dels FIAT/IFTA Archive Achievement Awards (Dublín, Irlanda, 16 d’octubre).
• “La Riera”: Premi Tàstum Especial en la tercera edició del Tàstum (Fòrum Agroalimentari de Catalunya) organitzat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), perquè “és la sèrie més gastronòmica de Televisió de Catalunya, on la cuina és totalment autèntica. Un dels atributs a valorar d’aquesta producció és el fet que tots els plats es preparen expressament, es promou el producte de gran qualitat i de proximitat i només hi ha vins amb DO catalanes. La carta del restaurant, a més, s’adapta a cada temporada. ‘La Riera’ permet fomentar entre els teleespectadors la gastronomia catalana i l’art de la cuina, en base a aliments de qualitat i de proximitat, on es posa en valor el dia a dia dels productors del país” (Barcelona, 18 d’octubre).
• “Decidir la mort” (“30 minuts”): Premi a una Obra Periodística sobre Bioètica de la Fundació Víctor Grífols i Lucas (Barcelona, 19 d’octubre).
• “El fill de son pare” (“Sense ficció”): menció especial del Prix Europa, a la categoria “Iris” per a programes multiculturals (Berlín, Alemanya, 23 d’octubre).
• “Rhesus”: Primer Premi de la Quarta Mostra de Cinema i Audiovisual Català “Som Cinema” (Mollerussa, 23 d’octubre).
• “Sota el vel” (“Entre línies”): Premi Francesc Candel, atorgat per la Fundació Lluís Carulla, perquè “el reportatge reflecteix les diferents modalitats de vel islàmic, les quals cobreixen 196
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
la dona parcialment o totalment, des de totes les parts implicades, per poder trobar solucions ètiques i acceptables. Es tracta d’un tema candent que ha estat objecte de diferents plens municipals amb relació al seu ús en les instal∙lacions o en les vies públiques i que ha provocat reaccions i respostes molt diferents” (Barcelona, 3 de novembre).
• Premis Ondas (Barcelona, 3 de novembre). - “Arròs covat”: Premi Ondas al millor programa emès per cadenes no nacionals, per “l’estimulant energia d’un format d’animació que uneix humor i costumisme crític, adaptat als diversos suports multimèdia”. - TV3 (Departament d’Esports): Premi Ondas a la millor cobertura especial, “per haver sabut transmetre l’emoció del Campionat del Món de Fórmula 1 a grans audiències i per la qualitat dels seus respectius desplegaments tècnics i professionals”.
• “La mosquitera”: Espiga de Plata i premi a la millor actriu (Emma Suárez) a la 55a Setmana Internacional de Cine de Valladolid (SEMINCI) (Valladolid, 5 de novembre).
• “La Riera”: premi a la millor ficció gastronòmica dels Premis Gastronòmics Time Out, per “la tasca de divulgació de la tradició gastronòmica catalana que diàriament fa el serial de TV3 i per l’esforç de transmetre el fet culinari amb el màxim realisme i rigor tant en les trames com en les actuacions dels protagonistes” (Barcelona, 8 de novembre).
• “30 minuts”: premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista, atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), “per fer un periodisme rigorós que fa visibles les dones” (Barcelona, 10 de novembre).
• “Clàssics de literatura” (secció d’“Els matins”): Premi Atlàntida a la millor tasca informativa en ràdio i televisió, atorgat pel Gremi d’Editors de Catalunya durant la 25a Nit de l’Edició, “per la seva aportació a la divulgació del coneixement dels autors literaris” (Barcelona, 11 de novembre).
• “Adéu, Nicaragua”: Giraldillo de Oro al millor documental del Festival de Cinema Europeu de Sevilla (Sevilla, 17 de novembre).
• “30 minuts”: Premi Micròfons dels Informadors‐Catalunya, apartat televisió, atorgat per l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet (APEI‐PRTVI) (Caldes de Malavella, 20 de novembre).
• “TV3alacarta”: premi al millor projecte digital de l’any dels Premis Inspirational, concedits per l’IAB Spain (Interactive Advertising Bureau) (Madrid, 24 de novembre).
• “Cuchillo de palo”: premi a la millor pel∙lícula del 51è Festival dei Popoli (Florència, Itàlia, 25 de novembre).
• Festival Inquiet (València, 27 de novembre). - “Caracremada”: premi al millor llargmetratge. - “Xtrems”: menció especial del jurat en la categoria llargmetratges.
197
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
• Televisió de Catalunya (Comissió de la Diversitat): premi a la trajectòria de foment de la diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual, atorgat per la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA), “per promoure la reflexió al voltant del tractament de les temàtiques relacionades amb la immigració i fer propostes encaminades a fer més visible la diversitat de la societat catalana actual i a normalitzar la presència dels nous ciutadans en la programació de la cadena, amb l’objectiu d’afavorir la integració mútua i la cohesió social” (Barcelona, 2 de desembre).
• “Arròs covat”: menció especial a la categoria de “Sèries” del Festival Internacional d’Animació Expotoons (Buenos Aires, Argentina, 3 de desembre).
• Francesc Fàbregas: premi Talento 2010 de l’Academia de la Televisión, per la seva trajectòria i en reconeixement a la seva feina de cap de Programes Culturals de Televisió de Catalunya (Alcalá de Henares, 9 de desembre).
• “Esquivar i pegar”: premi Mistery, atorgat pel Jurat de Joves Crítics Europeus al millor documental del Courmayeur Noir in Festival (Courmayeur, Itàlia, 13 de desembre).
• “Adéu, Espanya?”: Premi Òmnium de Comunicació, atorgat per Òmnium Cultural a la 60a Nit de Santa Llúcia (Viladecans, 17 de desembre).
Catalunya Ràdio
• “Solidaris”, amb Rita Marzoa: menció especial “Mitjans de Comunicació” de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, per la seva tasca informativa destinada a la defensa i la protecció dels drets humans (Barcelona, 15 de febrer).
• Joaquim Maria Puyal: investit doctor “honoris causa” per la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona, 2 de març).
• “Eduqueu les criatures”, amb Carles Capdevila: Premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio (Barcelona, 25 de març).
• Victòria Palma: premi periodístic “Cadaqués a Carles Rahola” en la seva 27a edició, pel programa “Cadaqués ad libitum”, títol de l’especial “Femení i singular”, de Catalunya Música, dedicat a la vida i obra de la poetessa empordanesa Quima Jaume (Cadaqués, 24 d’abril).
• “En guàrdia!”, amb Enric Calpena: Premi Pedrenyal d’Honor de l’Associació Cultural Lo Perot lliurat a la Festa del Bandoler de Castellserà (Castellserà, 9 de maig).
• Reportatges emesos al “Catalunya vespre” sobre la prostitució a Holanda i Suècia: 15è Premi Civisme als Mitjans de Comunicació en la modalitat produccions radiofòniques atorgat per la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat (Barcelona, 19 de maig).
198
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
• Manel Fuentes: Premi Serrat i Bonastre de Periodisme en la modalitat de ràdio atorgat pel Col∙legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (Barcelona, 21 de maig).
• “Esfera pública”, de Catalunya Informació: Premi Periodístic EolicCat en categoria audiovisual, pel programa sobre l’energia eòlica que la delegació de Tarragona va emetre el 27 de maig (Barcelona, 15 de juny).
• Catmusica.cat: Premi EPpy a millor lloc en la categoria de ràdio local, atorgat per Editor & Publisher i Mediaweek (Las Vegas, Estats Units, 17 de juny).
• Joaquim Maria Puyal: Premi Jaume d’Urgell a la difusió del català als mitjans de comunicació atorgat pel Consell Comarcal de la Noguera (Balaguer, 10 de setembre).
• “L’ofici de viure”, amb Gaspar Hernàndez: Premi Salvador Escamilla al millor programa de la ràdio pública catalana concedit per l’Acadèmia Espanyola de la Ràdio (Pozuelo de Alarcón, 30 d’octubre).
• Catalunya Ràdio: Premi Ondas en l’apartat de millor tractament informatiu d’un esdeveniment, per la cobertura de la nevada del mes de març (Barcelona, 3 de novembre).
• “Economia i empresa”, de Catalunya Informació, conduït per Àlex Bosch: Premi Joan Sardà Dexeus del Col∙legi d’Economistes de Catalunya per la seva tasca divulgativa (Barcelona, 11 de novembre).
• Premis Catalunya‐Micròfons dels Informadors, concedits per l’Associació Professional d’Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet (Caldes de Malavella, 20 de novembre): - Manel Fuentes: per incrementar l’audiència d’“El matí de Catalunya Ràdio”. - Adelina Castillejo: per la seva àmplia trajectòria en diferents mitjans de comunicació.
• Catalunya Ràdio: Premi ESI, concedit per la Fundació Esport Solidari Internacional per la seva col∙laboració en la posada en marxa de l’emissora “Cat Ràdio Bar‐Ming” a Sierra Leone (Barcelona, 10 de desembre).
• “L’ofici de viure”, amb Gaspar Hernàndez: Premi Europeu de Podcàsting concedit per l’Initiative European Podcast Award (cerimònia virtual de lliurament de premis).
CCRTV Interactiva
• Pàgina de directes del tv3.cat: Premi Laus de bronze a la categoria d’“Interactius” als Premis Internacionals Laus de Disseny Gràfic i la Comunicació Visual, atorgats per l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG‐FAD) (Barcelona, 27 de maig).
• Catmusica.cat: Premi EPpy a millor lloc en la categoria de ràdio local, atorgat per Editor & Publisher i Mediaweek (Las Vegas, Estats Units, 17 de juny).
199
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
• Promax BDA Design World Gold Awards (Los Angeles, Estats Units, 24 de juny). - “Canal Super3”: Bronze Award al millor disseny de portal (“Website – Network, Station or Channel”). - Televisió de Catalunya: Gold Award a la millor publicitat en línia (“Online Advertising”) pel “netbook” de TV3 .
• “TV3alacarta”: premi al millor projecte digital de l’any dels Premis Inspirational, concedits per l’IAB Spain (Interactive Advertising Bureau) (Madrid, 24 de novembre).
CCMA
• Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: diploma de reconeixement de la Creu Roja, “per la col∙laboració dels mitjans de la CCMA en la tasca de donar a conèixer les accions que aquesta organització desenvolupa al nostre país” (Barcelona, 9 de febrer).
200
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Eficiència en la gestió
201
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Eficiència en la gestió
La gestió eficient dels recursos és un dels principals compromisos i responsabilitats de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que treballa amb la convicció que una entitat pública, finançada en part pels fons aportats pels ciutadans, s’ha d’administrar amb el màxim rigor i absoluta transparència. És un deure davant dels ciutadans i una aposta empresarial clau. En depenen la competitivitat, la qualitat i el futur dels serveis que aporta a la societat.
La CCMA té un sistema de finançament mixt, que combina les aportacions de la Generalitat de Catalunya i els ingressos generats per la contractació publicitària i per altres activitats pròpies. El 2010 la crisi econòmica ha continuat afectant de ple una font de finançament fonamental per a la Corporació: la publicitat. En el cas de la televisió, si bé Televisió de Catalunya va poder captar en un primer moment part de la publicitat provinent de la corporació pública estatal (RTVE), que al setembre del 2009 va suprimir els anuncis, aquest efecte es va diluir a finals d’any pel poder creixent de les televisions privades al mercat. Amb tot, la publicitat de TVC durant el 2010 s’ha incrementat un 13,8% respecte a l’any anterior. Aquesta millora no s’ha reproduït, però, a Catalunya Ràdio, que ha registrat una davallada del 10,8 %.
Paral∙lelament, el Govern de la Generalitat va posar en marxa tot un seguit de mesures per accelerar la reducció del seu propi dèficit públic i va reduir en 2,1 milions d’euros l’aportació pressupostada en el conjunt de la CCMA. El pressupost de la Corporació pel 2010 també incloïa una aportació extraordinària de 20 milions d’euros, destinada a un pla de reestructuració, que finalment no es va transferir. Malgrat això, les empreses de la Corporació van dur a terme un pla de reducció de personal que es va finançar amb una aportació extraordinària de 4,4 milions rebuda l’any 2009 i amb l’increment d’ingressos publicitaris a la televisió dels tres primers trimestres del 2010. A més, el pressupost corrent de la Corporació incloïa una operació financera de venda d’immobles, que es va pressupostar en 10,1 milions d’euros i que tampoc no es va portar a terme.
En un escenari de crisi econòmica, de reducció de les aportacions, de restricció de la plantilla, de moviments empresarials que redefineixen el mercat publicitari i de fragmentació d’audiències pel desplegament de nous canals temàtics, les empreses de la Corporació han fet un nou esforç de contenció de la despesa i d’optimització de recursos. Malgrat el rigor de la gestió econòmica, l’exercici s’ha tancat amb un dèficit pressupostari de 7,1 milions d’euros. Aquest resultat, tot i ser negatiu, demostra que l’esforç realitzat ha donat fruits atès que el volum global de les restriccions ha tingut un impacte en el pressupost d’uns 32,7 milions d’euros.
A més del rigor en la gestió econòmica, un altre aspecte clau per a la competitivitat del grup és el seu posicionament estratègic en el sector audiovisual. Potenciar les sinergies entre els diferents mitjans de comunicació de la CCMA i reforçar el seu paper referencial és fonamental en un panorama canviant, marcat per les noves tecnologies i els nous hàbits de consum que se’n deriven, però també per les fusions empresarials. Amb aquest objectiu, i per definir les polítiques estratègiques de la Corporació, es treballa en la consolidació d’una cultura comuna de grup i de marca. 202
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Optimització de la gestió i els recursos
L’economia mundial està immersa en una greu crisi econòmica que va començar a manifestar‐se el quart trimestre del 2007 amb l’esclat de la crisi financera internacional. L’encariment del crèdit i la creixent dificultat d’accés als mercats de capital per part de les entitats financeres, en una primera fase, i de les empreses i estats, posteriorment, han provocat una disminució significativa del consum i del creixement econòmic.
Davant d’aquesta situació global, els governs de les principals economies mundials es van veure obligats a adoptar un seguit de mesures pressupostàries de caràcter expansiu per contenir la crisi econòmica. Així, van avalar emissions del sector financer i, fins i tot, van adquirir actius (capital i deute) amb la finalitat de frenar els efectes de la crisi.
Aquesta situació ha afectat profundament l’economia espanyola. Els principals indicadors macroeconòmics mostren uns comportaments molt negatius. El creixement del producte interior brut (PIB) el 2009 va ser del ‐3,6 %, davant el 0,9 % del 2008, i el 2010 ha acabat amb una variació interanual del PIB del ‐0,14 %. Les xifres de la comptabilitat trimestral elaborades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ratifiquen el que els indicadors econòmics han apuntat els últims anys: que cal fer contínues revisions a la baixa del creixement de l’economia estatal.
Segons les darreres dades publicades per l’INE, el PIB generat per l’economia espanyola des del tercer trimestre del 2008 fins al quart trimestre del 2010 ha registrat un creixement interanual negatiu i ja fa més de dos anys que l’escenari és de recessió.
Davant el greu risc derivat de l’alt dèficit públic i les pressions de la Unió Europea, el govern espanyol es va veure obligat, a partir del maig del 2010, a avançar la implantació d’una sèrie de mesures aprovades a principis d’any, tal com es desprèn del reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic. Entre les mesures previstes en aquest reial decret llei, convé destacar la reducció salarial del 5 % dels funcionaris i del personal laboral del sector públic.
En aquest context, i com a continuació de les mesures impulsades pel govern espanyol en el reial decret llei, el govern de la Generalitat de Catalunya també va haver d’implantar diverses mesures per accelerar la reducció del seu propi dèficit públic. Així, es va aprovar el decret llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic.
Entre altres mesures, procedia a la reducció salarial del 5 % dels funcionaris i del personal laboral i, en altres percentatges superiors, d’alts càrrecs de govern i d’altre personal directiu. També congelava el nomenament de nou personal interí o contractat laboral amb motiu de vacants, restringia la tramitació de nous dimensionaments i ampliacions de plantilla i limitava els increments salarials per a l’any 2010 previstos en pactes, acords i convenis col∙lectius de determinades entitats del sector públic de la Generalitat. A més, reduïa en 2,1 milions d’euros l’aportació pressupostada en el conjunt de la CCMA.
El pressupost de la Corporació pel 2010 també incloïa una aportació extraordinària de 20 milions d’euros que estava destinada a un pla de reestructuració i que finalment no es va transferir. 203
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Malgrat això, les empreses de la Corporació van dur a terme un pla de reducció de personal que va afectar 78 persones i que es va finançar amb una aportació extraordinària de 4,4 milions rebuda l’any 2009 i amb l’increment d’ingressos publicitaris a la televisió durant els tres primers trimestres del 2010.
A més, el pressupost corrent de la Corporació incloïa una operació financera de venda d’immobles, amb lloguer posterior, que es va pressupostar en 10,1 milions d’euros i que no es va portar a terme per falta de l’aprovació corresponent de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat.
La crisi econòmica també ha afectat una font de finançament fonamental per a la Corporació: la publicitat. En el cas de la televisió, si bé Televisió de Catalunya va poder captar en un primer moment part de la publicitat provinent de la corporació pública estatal (RTVE), que al setembre del 2009 va suprimir els anuncis, aquest efecte es va diluir a finals d’any pel poder creixent de les televisions privades al mercat. Amb tot, la publicitat de TVC durant el 2010 s’ha incrementat un 13,8% respecte a l’any anterior. Aquesta millora no s’ha reproduït, però, a Catalunya Ràdio, que ha registrat una davallada del 10,8 %.
Aquest escenari, marcat per la crisi econòmica, la reducció de les aportacions, la restricció de plantilla, els moviments empresarials que redefineixen les quotes del mercat publicitari i la fragmentació d’audiències pel desplegament de nous canals temàtics amb la implantació de la TDT, ha obligat les empreses de Corporació a un nou esforç de contenció de la despesa i d’optimització de recursos.
Malgrat el rigor de la gestió econòmica, no s’ha pogut evitar tancar l’exercici amb un dèficit pressupostari de 7,1 milions d’euros. Aquest resultat, tot i ser negatiu, demostra que l’esforç fet ha donat fruits, atès que el volum global de les restriccions ha tingut un impacte en el pressupost d’uns 32,7 milions d’euros: s’han deixat de rebre els 20 milions d’euros de l’aportació extraordinària del pla de reestructuració i els 10,1 milions de l’operació financera de venda d’immobles, i hi ha hagut un sobrecost de 2,6 milions per la reducció de personal i l’endarreriment del procés, per sobre dels 4,4 milions aportats per la Generalitat el 2009.
204
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Taula 31. Liquidació del pressupost de la CCMA i les empreses filials (imports en milers d’€) (2010)
Pressupost Realitat Desviació Despeses de personal 180.848 182.510 ‐1.662 Resta de despeses 209.718 203.239 6.479 Dotacions provisions 0 830 ‐830 Total despeses 390.566 386.579 3.987 Immobilitzat immaterial 77.925 77.129 796 Immobilitzat material 6.646 5.751 895 Immobilitzat financer 0 0 0 Total inversió 84.571 82.880 1.691 TOTAL PRESSUPOST 475.137 469.459 5.678 Facturació neta publicitat 89.582 100.244 10.662 Treballs pròpia empresa 12.236 12.965 729 Altres ingressos 14.174 12.247 ‐1.927 Ingressos extraordinaris 20.000 0 ‐20.000 Provisions 0 2.455 2.455 Ingressos venda immobilitzat 10.120 40 ‐10.080 TOTAL RECURSOS PROPIS 146.112 127.951 ‐18.161 Romanent d'exercicis anteriors 0 5.379 5.379 Subvencions Generalitat explotació 0 0 0 Aportacions de Capital 329.025 329.025 0 Dèficit exercici 0 7.104 7.104 TOTAL NECESSITATS FINANÇAMENT 329.025 341.508 12.483 Font: CCMA
Es poden consultar els comptes anuals complets al web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a l’adreça http://www.ccma.cat.
Des de el punt de vista organitzatiu i de recursos humans, s’ha treballat per augmentar l’eficiència dels processos i per absorbir les baixes produïdes (120 persones) i evitar‐ne la substitució.
En la gestió de compres, s’han continuat adaptant els procediments de compra del grup a la nova llei de contractes dels sector públic. El desplegament d’aquests procediments ha incidit de manera notable en la reducció de les despeses de les noves contractacions, atès el nivell de competència en les condicions econòmiques del sistema de licitacions públiques.
Eines de gestió
Per gestionar eficientment els recursos, la Corporació s’ha dotat de tot un conjunt d’eines que li aporten informació clau, puntual i imprescindible en la presa de decisions.
205
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
N’és un exemple el Quadre de Comandament Integral en línia, que es va començar a desplegar a principis del 2010. Incorpora indicadors de gestió, en format numèric i representació gràfica, sobre pressupostos, recursos humans, comercial, audiències, producció, emissió i graella. Tots els directius del Consell i del primer nivell de les empreses hi tenen accés. Aquest sistema ha permès deixar de confeccionar i distribuir cada mes tota la informació en format paper.
Pel que fa a la gestió de la producció, durant el 2010 s’ha posat en funcionament una nova eina que permet fer el seguiment econòmic dels diferents plans de producció a la televisió. Aquesta eina relaciona el pressupost, tant d’ingressos com de despeses, amb la producció de capítols i programes. A més, s’ha posat en marxa un nou mecanisme de control, la fitxa de producció, que assegura que la informació tant econòmica com d’ús de recursos arriba a la direcció del mitjà perquè l’aprovi abans que s’iniciï el projecte.
També s'ha consolidat la implantació del sistema d'informació per controlar el consum de recursos aplicats a la producció de programes i projectes i per corregir les desviacions respecte als objectius establerts, tant pel que fa al personal operatiu equivalent aplicat com als recursos econòmics destinats. En aquest sentit també s'ha consolidat la gestió relativa a les fitxes de programa com a eina d'anàlisi de viabilitat i disponibilitat dels recursos humans i econòmics necessaris per a nous programes i per al seguiment de desviacions.
Durant el 2010 s’ha posat en funcionament el lloc web “Espai del proveïdor i client”. El web consta d’un apartat, obert a tothom, amb informació sobre l'activitat contractual i comercial del grup CCMA i d’una secció restringida que proporciona als proveïdors i clients una eina de comunicació i d’informació i que els permet agilitar determinats tràmits administratius. A més, s’ha implementat la primera fase del projecte d’integració dels expedients de les licitacions públiques amb les eines de gestió administrativa (SAWI) i de gestió de contractes (CCMT).
D’altra banda, la CCMA ha començat les gestions per adaptar els processos de facturació a clients i de recepció de facturacions de proveïdors a un sistema de factura i signatura electrònica. El 2010 s’han fet les primeres passes amb la posada en funcionament d’aquest procés en l’aprovisionament de viatges, un dels que actualment genera més volum de documents. En el proper exercici està previst que el procés s’estengui i es generalitzi a la resta de proveïdors i per a tots el clients.
Un capítol important ha estat també el desenvolupament dels mecanismes i eines necessàries per vetllar pel compliment dels decrets sobre mesures d'estalvi i contenció, especialment pel que fa a la contenció de la plantilla.
Organització i control
En aquest capítol, s'han fet diferents estudis organitzatius i s'han actualitzat normatives com ara la d’"Objectes promocionals", la de "Coordinació d'activitats preventives" o la de "Caixa, fons fixos i compres personals", entre d’altres. A més, s'han fet diferents auditories internes, i s’han implantat les accions correctores consegüents, per vetllar per la correcta aplicació de la llei de contractes del sector públic (LCSP), de la llei orgànica de protecció de dades (LOPD) i dels contractes dels serveis de seguretat prestats. 206
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Gestió dels recursos humans
L’any 2010 ha estat marcat per una successió d’esdeveniments amb gran impacte en la gestió dels recursos humans com ara les convocatòries de vaga del febrer, el juny i el setembre; el procés d’acomiadaments selectius a les empreses del grup; el tancament del preacord del conveni de TVC‐CCMA, que va derivar en tot un seguit de modificacions econòmiques en el càlcul de nòmines (canvis en la cotització i la distribució de la paga d’abril, càlcul d’endarreriments...); el tancament de l’acord per a l’estabilització de la plantilla 2009; l’acord del Consell de Govern de la CCMA per a l’aplicació del decret llei i els acords de la Generalitat sobre mesures de contenció per a la reducció del dèficit públic (en compliment del decret llei 3/2010, de 29 de maig); el seguiment d’auditories efectuades per la Sindicatura de Comptes; el tancament del conveni d’artistes; o la nova reforma laboral.
Aquest escenari ha exigit un treball intens a nivell corporatiu per adaptar el programa de Recursos Humans i Nòmina (RHIN) a la nova realitat laboral i per garantir una resposta puntual a les diferents necessitats. El 2010 s’han implantat més de vint processos nous al RHIN.
Convé destacar també el seguiment exhaustiu que s’ha fet de la contractació/nòmina variable a totes les empreses del grup, amb l’objectiu de donar compliment a l’acord 4.2 del govern de la Generalitat, d’1 de juny, de reducció del 10% del pressupost de personal substitut, de reforç i de les hores extraordinàries, així com la substitució en un màxim del 10% del personal que causava baixa de l’empresa per qualsevol motiu.
S’ha continuat treballant en el seguiment de l’auditoria interna de complements amb el control metòdic tant del pagament com de la documentació i amb la congelació d’alguns conceptes salarials.
A més, durant aquest any s’ha treballat específicament a Catalunya Ràdio per incorporar els criteris corporatius als processos d’administració de personal i relacions laborals.
Pel que fa a formació i desenvolupament, destaquen l’inici de la formació en alta definició dels professionals de TVC, la dels comandaments de Catalunya Ràdio i la incorporació intensiva de la metodologia Scrum a Activa Multimèdia i CCRTV Interactiva. Un dels objectius prioritaris és fomentar la col∙laboració i les sinergies entre les empreses del grup amb la creació de grups de formació mixtos que comparteixen coneixement.
El 2010 han participat en accions formatives 1.450 persones, un 57% de la plantilla, en el que és un dels millors resultats de tots els plans de formació realitzats fins ara. La mitjana d’assistència ha estat del 94%, amb un grau de satisfacció de 3,40 sobre 4. Tots dos indicadors superen els obtinguts l’any anterior.
Com a resultat de la formalització del pla agrupat de formació entre les empreses de la Corporació, s’han pogut bonificar a la Seguretat Social 247.000 euros de la inversió feta el 2010, la xifra en valor absolut més elevada aconseguida fins ara, amb una millora del 22% respecte a l’any anterior.
207
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Amb l’objectiu de conèixer la formació, l’experiència i els interessos del personal i poder identificar el coneixement intern i adequar‐lo a les necessitats de l’empresa, s’ha creat una eina que es posarà en marxa durant el primer trimestre del 2011 i que facilitarà la mobilitat interna i l’optimització del talent disponible, una eina imprescindible en un context de contenció de la contractació.
Durant el 2010 i de manera progressiva, s’han unificat criteris entre els dos principals serveis de selecció de la CCMA, el de Televisió de Catalunya i el de Catalunya Ràdio. El repte és important, ja que les dues empreses tenen convenis diferents. En el conjunt del grup, s’han fet 5 concursos de selecció que han afectat 5 categories professionals i han comportat la gestió de 887 candidatures, 671 dones i 216 homes. Al marge dels concursos, s’han gestionat 12 procediments de selecció que han afectat 12 categories i en què han participat 70 candidats, 41 dones i 29 homes.
D’altra banda, s’han acabat les tasques preliminars del projecte del Pla d'Igualtat. El 2011 es debatrà sobre el pla amb els comitès i està previst que s’implanti.
Prevenció de riscos i seguretat
L’any 2010 s’ha fet un gran esforç per mantenir un nivell alt en la prevenció de riscos i de seguretat i aconseguir, alhora, un estalvi econòmic significatiu. S’ha començat a elaborar el Pla de Prevenció Corporatiu i s’han fet les avaluacions de riscos psicosocials a Televisió de Catalunya (TVC), on està pendent el lliurament de l’informe final, i a Catalunya Ràdio (CR), on s’han d’implantar les recomanacions i fer els grups de discussió a les delegacions.
També s’han revisat les avaluacions de riscos laborals de les delegacions de Lleida, Girona i Tarragona tant de TVC com de CR i s’ha implantat la planificació de les activitats preventives a les instal∙lacions de Sant Joan Despí. A més, a TVC, a la CCMA i a CR s’han fet avaluacions específiques de riscos com ara el mesurament de les condicions ambientals i de confort acústic, els estudis de volum d’ocupació, els de camps electromagnètics, etc. També han continuat les revisions de controls dels casos de lipoatròfia semicircular.
D’altra banda, s’ha fet formació específica en aspectes com ara la gestió positiva de l’estrès, els primers auxilis, l’ús d’equips d’extinció o de desfibril∙ladors externs, etc. També s’han fet cursos adaptats als diferents llocs de treball com, per exemple, els riscos elèctrics, la manipulació manual de càrregues o el treball en pantalles de visualització de dades.
Pel que fa a la seguretat, s’han optimitzat els dispositius per evitar intrusions, incendis i altres incidents a les instal∙lacions de les empreses del grup. Així, s’han actualitzat part dels plànols i s’han canviat alguns sistemes de detecció d’incendis, s’han instal∙lat noves càmeres a l’edifici Imagina i a les delegacions, i s’ha dotat de localitzadors i nous programaris els vehicles de Catalunya Ràdio. També s’ha iniciat el treball de camp per a la implantació del Manual d’Autoprotecció i Comitè de Crisi.
208
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Posicionament estratègic
Durant el 2010, la Corporació ha intensificat els esforços per establir una cultura comuna de grup a totes les seves empreses que permeti afrontar amb la màxima eficàcia els reptes de futur plantejats pel nou marc audiovisual i per la situació econòmica. D’aquesta manera, s’han potenciat les polítiques multicanal de la Corporació i les accions conjuntes de ràdio i televisió, reforçant tant els valors comuns com la identitat de les marques Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.
Ha estat bàsica la coordinació de la comunicació, el màrqueting, les relacions institucionals i les comercials de totes les empreses per mantenir la màxima coherència en els missatges. En el camp de la publicitat, aquest any la Corporació ha consolidat definitivament el model basat en la comunicació transversal a tots els seus mitjans (televisió, ràdio i internet), amb la diferenciació clara entre producte multicanal i producte transversal.
Difusió de les activitats del grup
Donar a conèixer les activitats de la Corporació i, especialment, els valors que la identifiquen i que la diferencien de la resta de propostes comunicatives ha estat un objectiu prioritari. Per mantenir la màxima coherència en els missatges i la imatge, tant en l’àmbit de la comunicació com en el del màrqueting, s’han coordinat les accions que es dirigeixen a l’audiència, la premsa i els clients comercials. Potenciant la transversalitat i desenvolupant campanyes de comunicació integral, s’ha aconseguit arribar als diferents públics objectius amb un mateix missatge.
Comunicació
El 2010 s’ha continuat treballant per potenciar la transversalitat als departaments de comunicació de les diferents empreses. A més de garantir una bona difusió dels continguts i dels projectes de la Corporació a través de la premsa escrita, on tenen una presència destacada i de qualitat, s’ha reforçat l’activitat en els mitjans digitals, els especialitzats i els de la mateixa CCMA.
A les presentacions de la programació de TVC i Catalunya Ràdio, s’hi han sumat desenes de rodes de premsa, amb els seus dossiers corresponents, per donar a conèixer nous programes, projectes i convenis. Aquestes accions, més puntuals i reservades a productes d’una certa entitat, es complementen amb notes de premsa. Se n’ha elaborat més de 4.000 durant el 2010, la majoria acompanyades d’imatges i, en el cas de la ràdio, d’arxius d’àudio.
Durant aquest any s’ha treballat especialment, a banda dels diaris tradicionals, amb les edicions digitals, a les quals s’han enviat declaracions d’actualitat, resums de programes, tràilers, etc. En aquest sentit, els webs de les empreses i de la Corporació són, cada vegada més, vies de comunicació bàsiques en l’atenció als mitjans. També s’han gestionat les peticions d’informació i d’entrevistes de diversos mitjans de comunicació. L’ocupació d’espai en els mitjans pel que fa als continguts de la Corporació ha estat molt destacada.
Quant als projectes tecnològics, s’han fet accions específiques dirigides tant a premsa generalista com especialitzada, amb l’objectiu de potenciar la imatge de lideratge i prestigi de la CCMA en 209
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 l’àmbit de la innovació audiovisual a Catalunya i a l’Estat. A més de notes de premsa, s’han gestionat articles i entrevistes en mitjans especialitzats i s’han fet butlletins electrònics destinats a institucions i empreses del sector.
Des dels departaments de comunicació també s’ha fet un seguiment permanent de la repercussió que l’activitat de la CCMA i les seves empreses ha tingut als mitjans així com de la resta de notícies destacades del sector. A més, s’han elaborat reculls de premsa temàtics i trimestrals, per difondre’ls a través de les empreses i els departaments implicats en els projectes.
D’altra banda, s’ha continuat potenciant la comunicació interna amb noves accions per garantir que la informació generada des de les diferents empreses sigui accessible i transparent per al conjunt dels treballadors. En aquest sentit, el Portal Intern Corporatiu és una peça clau. També s’han fet comunicacions via mail i cartelleria i s’han organitzat sessions informatives per grups de treball. A més, aquest any s’hi han afegit les pantalles de proximitat de TVC que estan instal∙lades a llocs estratègics i ofereixen informació d’interès per als treballadors.
Pel que fa la gestió del portal, durant el 2010 s’hi han publicat prop de 800 notícies, una xifra que inclou comunicats de la direcció i també informacions sobre activitats del grup així com sobre accions dirigides als treballadors. Als apartats corporatius s’han publicat dades d’audiència, de documentació i de recursos humans, entre d’altres, amb dades sobre cursos de formació, ofertes als treballadors, etc. En total, han estat prop de 4.000 publicacions. A més, s’han ampliat espais ja existents.
D’alta banda, s’han fet campanyes de comunicació de caràcter puntual com ara les relatives a les millores en el dia a dia de l’organització, les de conscienciació social (Barcelona té sang, “La Marató” de TV3, Mulla’t per l’Esclerosi i Teaming) o les dirigides a la prevenció de la salut dels treballadors. D’entre les campanyes amb més repercussió, destaquen les del foment de les activitats culturals i de participació.
Màrqueting
En l’àmbit del màrqueting, el principal objectiu ha estat refermar els valors de la Corporació i comunicar‐los en totes les accions. S’ha treballat especialment per garantir la coherència d’imatge i de missatges en totes les comunicacions que s’estableixen amb els diferents públics objectius: premsa, clients comercials i audiència. En aquest sentit, s’han coordinat els missatges de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, que han compartit eslògans i diverses accions de comunicació.
N’és un exemple la campanya d’inici de temporada, “Aquí, TV3”, que va crear un concepte que ha impactat diferents públics objectius amb una línia coherent i potent i que ha unificat missatge, imatge i música en totes les accions de tardor, tant de TV3 com de Catalunya Ràdio. El missatge es basa en el lideratge d’audiències i en la proximitat. Se n’ha fet la campanya gràfica, l’espot de presentació de les novetats de la temporada, la presentació a premsa i a clients, i les accions de comunicació interna.
Un altre exemple és la campanya “Aquí és Nadal i estic content”, que constava d’una cançó, un espot, una línia gràfica i felicitacions electròniques alhora que presentava la programació.
210
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
“Aquí, TV3” basa el missatge en el lideratge d’audiències i en la proximitat
Durant el 2010, a Televisió de Catalunya també s’ha creat la imatge del nou canal temàtic 3XL i s’ha preparat l’arrencada d’Esport3. A més, el Super3, inaugurat el 2009, ha incorporat elements nous. El llançament de nous canals suposa un increment de feina i tot un repte en la gestió del pressupost i dels equips per assumir tasques noves.
També s’ha optimitzat la promoció de programes i canals i s’ha treballat per mantenir la coherència dels missatges en un escenari en què cada cop hi ha més publicitat creuada entre els canals i es fan servir més els mitjans en línia. Per adaptar‐se a com es consumeix la televisió, reforçar els valors de les marques i optimitzar recursos, s’han posat en marxa nous formats i s’ha reforçat la idea de pertinença de tots els canals temàtics a la “gran família de TV3”.
En el terreny formal, s’ha innovat amb la incorporació de càmeres DSLR (rèflex), que han donat un nou aspecte a les promocions, i s’han aplicat tècniques innovadores en projectes –com ara l’stop motion, usat en la campanya de Nadal–, les màscares dels presentadors a la campanya d’estiu, la cançó de La Porta dels Somnis de la campanya de tardor “Aquí, TV3”, el morphing de la campanya de la Fórmula 1 al circuit de Montmeló, el rodatge de nit amb DSRL de l’anunci del TV3alacarta i les promocions en forma de trencaclosques del 33.
Una de les innovacions de l’any passat, les peces amb continguts generats per l’audiència, ha fet un pas endavant amb l’automatització de la producció. Alguns exemples d’aquestes peces, que es basen un dels principals valors de TVC, la proximitat, són les campanyes de Sant Jordi i Nadal, que mostraven fotos, i la d’estiu, que també incloïa vídeos.
Pel que fa als molinets, un dels trets més característics i reconeguts de TVC, s’han seriat les col∙leccions de peces noves: països, cançons, futbol, Fórmula 1 i castellers. També s’han desenvolupat molinets que integren la imatge d’anunciants. En aquesta línia, s’han creat nous
211
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 formats per als clients com, per exemple, un nou disseny del “TV3 presenta”, una campanya completa per a la Fórmula 1 (caretes, molinets, etc.), les felicitacions de Nadal o les celebracions del Barça. Les iniciatives conjuntes amb el Departament Comercial també han inclòs el desenvolupament de noves línies de negoci com ara el llançament de productes nous o accions al voltant de l’R+D, el 3D o les pantalles externes.
Pel que fa a Catalunya Ràdio, el primer semestre del 2010 els esforços es van concentrar en la difusió de programes i realitzadors amb l’objectiu de promocionar la programació i obtenir més bons resultats en les enquestes de l’EGM i del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. També es va incidir en la promoció d’esports a través de sobreimpressions del programa de Pere Escobar “El club de la mitjanit” als partits de futbol emesos per TV3.
La graella d’estiu de Catalunya Ràdio es va presentar amb l’eslògan “T’hi sentiràs bé”, una aposta per una programació fresca, divertida i interessant, protagonitzada per professionals de llarg recorregut a l’emissora, però també amb algunes incorporacions de veus noves.
Sens dubte una de les grans apostes de l’any va ser la campanya de presentació de la temporada 2010‐2011: “Tens 26 sol∙licituds d’amistat”. D’acord amb els objectius de reposicionament de marca de la temporada (més fresca, més jove, més propera i més participativa), l’eslògan pel llançament de temporada va tenir, com a eix de comunicació, una “promesa” de participació activa de l’emissora a les xarxes socials. Els programes i realitzadors de l’emissora també van interioritzar el missatge i, durant la temporada, la presència a les xarxes ha estat activa i notòria (Facebook i Twitter, sobretot).
TV3 i Catalunya Ràdio van compartir eslògan i es van reforçar els valors comuns de le dues marques
D’altra banda, la campanya de temporada, que estarà vigent fins al juny del 2011, es va treballar conjuntament amb TV3, amb l’objectiu de compartir eslògan i reforçar, d’aquesta manera, els valors comuns de les dues marques: “Aquí, Catalunya Ràdio / Aquí, TV3”. A més, Catalunya Ràdio ofereix, amb “Molt per sentir”, un missatge més emocional. En aquesta campanya, es van promocionar especialment els programes que tenen més pes a la graella: “El matí de Catalunya Ràdio” (Manel Fuentes), “Tot és molt confús” (Pere Mas), “El secret” (Sílvia Cóppulo) i “El club de la mitjanit” (Pere Escobar).
També s’ha fet amb TV3 la campanya de Nadal, “Aquí és Nadal i estic content”, amb una crida a la participació d’espectadors i oients perquè enviessin les fotos i enregistressin àudios. Es va crear
212
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 una pàgina d’internet conjunta per a televisió i ràdio per poder penjar fotos i gravar missatges que després van servir de material per elaborar els molinets i els separadors de tots dos mitjans. Al web també s’hi podia trobar la nadala electrònica que els espectadors i oients podien fer servir com a pròpia, les peces d’autopromoció, els diversos muntatges de molinets, la cançó en MP3, politons, etc.
Fruit de la col∙laboració amb entitats organitzadores de diversos actes i esdeveniments culturals, s’ha fet la campanya “Catalunya Ràdio amb...”, amb motiu de la Festa de la Mercè, el Festival Temporada Alta, el 21è Festival de Guitarra de Barcelona, el Festival Castell de Peralada, el Grec o el Festival Porta Ferrada.
Pel que fa a Catalunya Informació, s’han fet campanyes puntuals, com ara la que portava per títol “Últims titulars” o les de promoció dels programes “Esfera pública” i “3 rondes”. A Catalunya Música ha continuat la campanya “Escoltar, sentir, clicar” i a iCat fm, a més de promoure diversos programes, s’ha fet una acció especial pel 25è aniversari de “Tarda Tardà”.
A més de la publicació d’anuncis a la premsa generalista, local i especialitzada i a internet, s’han fet accions de sampling de flyers amb destacats de la programació del mes a diferents espais com ara l’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música o el Liceu, entre d’altres.
A banda de les campanyes, s’han continuat llançant al mercat productes editorials, discogràfics i de marxandatge de les marques de TVC i Catalunya Ràdio. Així, s’han publicat diversos llibres, jocs (“Bocamoll”, “La partida de TV3” i “Caçadors de bolets”) i altres productes com ara el peluix d’en Mic, del qual es van vendre 10.000 unitats en només dos mesos. Destaquen especialment els èxits del llibre i el disc de “La Marató” de TV3, amb 10.000 i 150.000 exemplars venuts, respectivament.
Durant el 2010 també s’ha començat el procés de disseny de la nova arquitectura de marques del grup, que potenciarà la marca dels mitjans de la CCMA amb els valors de proximitat que els caracteritzen.
De les accions destinades als clients, destaca la presentació del model de comunicació comercial transversal, per a la qual es va fer un vídeo amb declaracions de reconeguts experts del món del màrqueting i es va dissenyar una campanya de comunicació. L’acte, al qual van assistir unes 300 persones, es va fer a l’Hotel W de Barcelona.
A més, TV3 va ser espònsor dels premis EFI, que entrega anualment l’Asociación Española de Anunciantes en reconeixement de l’eficàcia de la comunicació comercial, i que són un important punt de trobada d’agències, anunciants i mitjans. Per reforçar encara més aquesta relació amb els clients, s’està treballant per potenciar el web comercial, perquè reculli amb una imatge fresca, actual i innovadora els missatges tant de TV3 com de Catalunya Ràdio.
Posicionament al mercat publicitari
Durant el 2010, la Corporació ha consolidat definitivament el model publicitari basat en la comunicació transversal a tots els seus mitjans (televisió, ràdio i internet), amb la diferenciació clara entre producte multicanal i producte transversal. 213
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Pel que fa al context econòmic, el 2010 ha estat un any marcat per dos factors que s’han contrarestat: la crisi econòmica i la desaparició de la publicitat a TVE. Malgrat la situació de crisi, la supressió d’anuncis de TVE ha tingut efectes positius en la resta de cadenes, que han incrementat els ingressos publicitaris. En conjunt, l’augment ha estat del 4%, amb creixements individuals que arriben fins al 40% en funció del posicionament i les polítiques comercials de cada operador.
En l’àmbit televisiu, el factor determinant per al creixement de les inversions han estat els forts increments de preus del 2010 (un 34% de mitjana entre gener i octubre). No ha passat el mateix amb els GRPs emesos, que han disminuït un 23% respecte al mateix període del 2009. Gairebé tots els que corresponien a TVE, el 25%, s’han perdut. Si bé el mercat televisiu ha crescut via preu, Televisió de Catalunya creix bàsicament mitjançant la venda de producte.
TVC ha tancat l’any amb una facturació publicitària de 90.737.000 €, una xifra que suposa un increment de la producció del 14,8% respecte a l’any anterior. El 2010 pràcticament s’ha triplicat la producció de molinets, s’ha incrementat un 50% la de blocs especials i un 25% la de sobreimpressions. Convé destacar també el balanç positiu de la comercialització del 33 i del 3/24, canals que han tancat la producció amb un increment del 144% i del 168%, respectivament. Per contra, la producció del canal infantil ha quedat per sota dels 2 milions d’euros. La comercialització amb FORTA ha suposat 3 punts més en la producció de TVC, però ha mantingut el pes quant a ocupació de la cadena.
Pel que fa a l’ocupació publicitària, si es compara amb les televisions d’àmbit estatal i autonòmic, TV3 és la cadena que menys omple l’antena amb publicitat, amb un 62% de la capacitat total. La política comercial de tracte qualitatiu amb els blocs publicitaris i la ubicació de la publicitat han assegurat i captivat l’audiència de TV3.
En l’àmbit radiofònic, la caiguda del mercat publicitari a Catalunya va trigar més a arribar. L’any 2008, la ràdio a Catalunya va suportar millor la crisi que la ràdio a escala estatal, gràcies a la bona salut dels mercats locals. Però l’any 2009 i/o el 2010 als anunciants locals també se’ls ha acabat la capacitat de resistència.
Catalunya Ràdio ha tancat el 2010 amb una facturació publicitària de 8.816.180 €, uns resultats que s’atribueixen a diversos factors. D’una banda, la crisi ha comportat una caiguda del consum. De l’altra, l’efecte territorial fa que la participació publicitària a la ràdio en cadena augmenti des del 2009, ja que per als anunciants és més rendible que la publicitat distribuïda en diverses emissores. També convé tenir en compte que l’audiència i la inversió publicitària no són directament proporcionals, però tenen relació directa per l’efecte en el cost. A més, els increments de preu a la televisió han fet que aquells anunciants, bàsicament d’àmbit estatal, que tenien en el seu mix la ràdio desplacessin la inversió a la televisió i disminuïssin la de la ràdio. Finalment, la forta competència també ha restat ingressos publicitaris.
Pel que fa a l’ocupació publicitària al Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio, el 2010 ha estat de 2.151.973 segons.
CCRTV Interactiva ha tingut una evolució diferenciada en les dues línies d’ingressos principals. D’una banda, els ingressos comercials (publicitaris i altres) s’han reduït per la caiguda del teletext,
214
Memòria anual d’activitats CCMA 2010 que ha baixat un 12% respecte al 2009. D’altra banda, la facturació d’internet ha crescut gairebé un 22% respecte al 2009.
La facturació publicitària de CCRTV Interactiva el 2010 ha estat d’1.425.000€, un 4% menys que al 2009. No s’han pogut pal∙liar les caigudes del teletext i els SMSs, que s’han reduït per l’efecte Facebook i Twitter. En aquest sentit, convé destacar que la caiguda en picat de teletext s’ha aturat; en canvi, els SMSs continuen en descens des de fa un parell d’anys. Els acords amb Youtube i Google i les aportacions de les accions de Connected TV i 3D amb Sony han augmentat significativament.
Relacions amb altres institucions
Durant el 2010, la Corporació ha subscrit nous acords de col∙laboració i ha renovat o ampliat els que ja tenia amb entitats tant públiques com privades dels àmbits social, cultural, educatiu i esportiu catalans. Amb aquests convenis es reforcen els lligams de la CCMA amb les principals entitats dels país, es vinculen de forma estratègica els seus mitjans als actes més rellevants del panorama català i es projecten les marques de TV3 i Catalunya Ràdio gràcies a la promoció que se’n fa. A més, s’enriqueix la programació amb l’obtenció de drets d’enregistrament i emissió de tot tipus d’esdeveniments.
D’altra banda, la Corporació ha donat resposta als organismes públics que fan un seguiment de la seva gestió. A més de la Sindicatura de Comptes, s’han atès les peticions d’informació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i del Parlament, davant dels quals els directius de la CCMA i les seves empreses compareixen periòdicament.
Durant el 2010, els representants de la Corporació han comparegut davant la Comissió de Control de l’Actuació de la CCMA en set ocasions, per donar resposta oral a 160 preguntes plantejades pels diferents grups parlamentaris. També s’han respost set preguntes per escrit. A més, el president del Consell Assessor de Continguts i de Programació de la CCMA, Manel Garcia Biel, va comparèixer davant la Comissió de Control. A l’abril el Parlament va designar Enric Marín nou membre i president del Consell de Govern de l’ens.
215
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Equips directius
Televisió de Catalunya
Direcció Mònica Terribas Gabinet de Direcció Joan Marí Informatius Rosa Marqueta Esports Josep Maria Farràs Programes Jordi Serra Explotació i Producció Amadeu Gassó Imatge i Serveis Artístics Paulí Subirà Antena i Programació Carles Manteca
Grup d’Emissores Catalunya Ràdio
Direcció Ramon Mateu Gabinet i Comunicació Josep Sanz Informatius Agustí Esteve Programes Santi Carreras Estratègia Marc Vicens
CCRTV Interactiva
Direcció Santiago Miralles Oficina Tècnica de Gerència Joan Serra Tecnologia Antoni Comerma Continguts Ferran Clavell
Activa Multimèdia
Direcció Joan Rosés CREA Geni de Vilar Gestió, Producció i Tecnologia Natàlia Prats Producte i Relació amb el Client Martí Patxot Continguts Toni Garriga R+D Eduard Cucurella
216
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
Direcció d’Estratègia i Marca
Direcció Oriol Aguilà (fins al 19 d’agost) Comercial Neus Comellas Màrqueting Carles Manteca Anàlisis i Planificació Estratègica Lluís Carrasco Relacions Institucionals i amb els Mitjans Núria Zabala Gabinet de Relacions Externes i Protocol Cristina Duran
Direcció de Gestió i Recursos
Direcció Teresa Farré Administració i Finances Joan Bosch Organització i Planificació de Recursos Fermí Pérez Recursos Humans David de Abásolo
Direcció de Noves Plataformes i Tecnologia
Direcció Jordi Alié Continguts Noves Plataformes Oleguer Sarsanedas Digital Signage Xavier Molinas Telefonia Pere Lahoz Interactivitat i Aliances B2B (CCRTVi) Santiago Miralles R+D+i (AMD) Joan Rosés Tecnologia Audiovisual Multicanal Amadeu Gassó ASI Jordi Alié Edificació i Explotació d’Immobles Jordi Rueda Portal de notícies Jordi Lucea
217
Memòria anual d’activitats CCMA 2010
La Fundació La Marató de TV3
Patronat
President Enric Marín President del Consell de Govern de la CCMA (fins al març, Albert Sáez)
Vocals Ramon Mateu Director de Catalunya Ràdio. Vicepresident primer (fins al setembre, Rosa Cullell)
Carles Miquel Departament de Salut. Vicepresident segon
Anna Balletbò Consell de Govern de la CCMA
Xavier Garriga Departament de Governació i Administracions Públiques
Núria Llorach Consell de Govern de la CCMA
Joan Roca Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
Mònica Terribas Directora de Televisió de Catalunya
Direcció Carme Basté executiva
218