LA DE BÒSNIA: Cantant la melancolia

Josep Vicent Frechina

És una gran fàbrica pertanyent a un vell empori industrial que no ha 24 pogut remuntar la fallida econòmi- ca de la postguerra. Els treballadors porten sis mesos sense cobrar i hi fa un fred de mil dimonis perquè la Caramella companyia no pot pagar la calefac- ció. Pràcticament no hi queda ma- 107 quinària perquè ha estat embargada o se l’han haguda de vendre per disposar d’una mínima liquidesa amb què fer front als deutes. Però quan travesses el llindar de les seues gran portes metàl·liques, et sorprén una melodia atrotinada entonada

per veus descompassades que avan- VEU AMB ALTRA ça a empentes i rodolons i ressona entre les parets buides i abando- nades de l’edifici. Prové d’una peti- ta habitació on una munió d’obrers es reuneix cada dia per esperar junts temps millors i deixar sagnar les ferides de la vida compartint el s ev- dah , l’antiga i profunda melancolia que transporta, travessant els segles, un repertori cançonístic esdevingut divisa de la identitat cultural de Bòsnia i : la sevdalinka.

Retrocedim uns anys en el temps. Un odi primigeni i feroç s’ha estés per la península balcànica. A Vi še- grad, vora el pont sobre el Drina que tant ens féu estimar Ivo Andri č, el propietari d’un bar del poble, ajudat d’altres com ell borratxos de ràbia i ressentiment,ha tancat en un motel setanta-quatre veïns seus musulmans, entre ells algun antic company de col·legi, ha barrat por- tes i finestres i ha llançat a dintre unes quantes granades que han cremat íntegrament l’establiment. Només una xicona de vint-i-vuit anys ha sobreviscut per a explicar- nos-ho. A uns quants quilòmetres d’allí, en el front de Podveleziju, dos bosnians, l’un musulmà i l’altre cordió o per arranjaments orques- I ningú no dubta en situar els orí- serbi, deixen passar les hores a dins trals que introduiren una major gens de la sevdalinka en algun d’un búnker. Han estat escoltant tensió rítmica i harmònica i no moment de la dominació turca. El sevdah a Ràdio en un petit sempre necessàriament en detri- seu nom inicial era justament tur či- transistor dels que ha enviat al front ment del resultat final. ja («a la manera turca») fins que en Meho Kodro,el futbolista que passà la segona meitat del segle XIX s’im- per la Reial Societat i el Barça, La seua temàtica és habitualment posa l’actual denominació. mentren contemplaven la fotogra- amorosa: manifesta la tristesa de fia de les seues parelles. Ara, però, l’amor perdut o no correspost amb L’imperi otomà arriba a l’actual canten a viva veu, amb una tristesa prodigalitat metafòrica i una sen- territori de Bòsnia i Herzegovina cansada, velles cançons sevdalinka. sualitat poètica que connecta di- durant el segle XV . Des de llavors, Entre cançó i cançó senten crits des rectament, com ja hem dit, amb la i fins que el Congrés de Berlín del del costat serbi del front. Callen i seua penetrant sensualitat musical. 1878 atorgà la seua administració a 24 paren atenció: són els seus hipo- l’imperi austro-hongarés, la pobla- tètics enemics que estan demanant- La meua petita flor, ció eslava d’aquest país muntanyós los una peça determinada. qui et collirà ara? i intricat experimentarà una in- El meu estimat amor se n’ha anat tensa islamització, especialment en La primera escena s’explica en la i no et podrà portar a mi. les àrees urbanes –les zones rurals, Caramella magnífica pel·lícula documental Pena és tot el que conec... remotes i aïllades per una geo- 108 Sevdah (Studio Dim, 2009). 2 dirigida grafia feréstega, mantindran amb per Marina Andree Škop. 3 La segona Aquesta temàtica es reforça even- major vivacitat els seus trets cul- és narrada en primera persona per tualment amb reiterades apel·la- turals. Aquest fet es materialitzarà un excombatent, viva imatge de la cions toponímiques que intensi- amb l’adopció de la religió musul- desolació i les terribles seqüeles fiquen el caràcter identitari del mana que afegirà un nou i decisiu emocionals deixades pel confronta- gènere, el qual, per aquesta raó, ha element diacrític a la seua diferen- ment bèl·lic, en un altre documental acabat posseint una doble fun- ciació nacional dels croats-catòlics signat, en aquest cas, per Robert cionalitat: és l’expressió individual i dels serbis-ortodoxos. Golden: Stories of Sevdah.The Balkan del dolor davant les frustracions Blues (Autoedició, 2007). 4 sentimentals i, alhora, la celebració La música tradicional també viurà col·lectiva de l’èsser bosnià i els seus una gradual «otomanització»: di- Totes dues exemplifiquen la tre- valors culturals i espirituals: versos elements orientals –instru-

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA menda força sentimental i iden- ments, escales modals, alguns trets

Ú titària de la sevdalinka, un gènere Què fa que les aigües, de la vocalitat– s’amalgamaran amb M musical de límits inconcrets però les aigües del meu d’altres provinents de les tradicions fàcilment identificable pel seu seré Radobolja es mostres tan locals per engendrar un repertori dramatisme, la seua expressivitat fangoses avui? nou, privatiu de la zona. Les fonts sofisticada i la delicada bellesa dels inicials d’aquesta procés seran els seus textos i les seues melodies És perquè la meua estimada s’ha cants del muetzí, les pregàries i que, de tan aliats l’un amb l’altre molestat amb mi. himnes religiosos i les melodies in- com es presenten, semblen formar terpretades per les orquestres mili- part d’un únic llenguatge artístic. Com el fado, el flamenc o el blues, tars turques, les mehterhanas. la sevdalinka vehicula el trenca- Si haguérem de caracteritzar musi- ment interior, una forma particu- La sevdalinka naix d’aquesta fusió calment el gènere, hauríem de des- lar de viure la pena anomenada d’elements orientals i locals: en la tacar la fesomia oriental de la me- sevdah . seua arquitectura s’hi poden de- lodia, recolzada sobre estructures tectar deixos de l’estil interpre- modals ben conegudes entronca- Sevdah és una paraula d’origen turc tatiu de les cançons èpiques de la des amb les tonalitats major i me- que en aquest idioma designa l’a- tradició eslava al costat de modes nor occidentals; l’abundància d’or- mor, la passió, l’anhel amorós, gene- melòdics procedents de la cultura naments melismàtics al principi i ralment no correspost. Sembla deri- otomana com els makams nahvan , al final de les frases musicals; i una var de l’àrab säwda , negre, amb la ušak i hidjaz –la característica dis- certa llibertat rítmica en la inter- qual cosa estaria emparentada amb tribució intervàlica inicial d’a- pretació vocal, marcada per un ús el grec melancolia –de •••••••••• quest mode (semitò-segona aug- constant del tempo rubato. Inicial- ‘bilis negra’–, metàfora en clau mentada-semitò) apareix ben so- ment es cantava amb l’únic acom- fisiològica d’aquest amor no corres- vint a les melodies de la sevdalinka. panyament del saz que alternava post al qual se li atribueixen els interludis instrumentals amb uní- mateixos símptomes que a l’excés Amila Buturovic (2007: 80-81) ha sons amb la veu; aquest va ser de bilis negra –tot seguint la teoria estudiat les relacions entre la bala- substituït posteriorment per l’a- dels quatre humors d’Hipócrates. da tradicional i la sevdalinka i n’ha tret algunes conclusions certament ma veritat. La crisi on desemboca la seua melodia s’ha temperat, reveladores. La comparança entre el desamor rarament conté ele- abandonant pràcticament els mi- els dos gèneres no és, ni molt ments socials i més rarament encara crointervals característics de les es- menys gratuïta: tots dos giravolten se li dóna una solució final explíci- cales atemperades orientals; els entorn d’un eix temàtic comú, ta.Tot i això, les fronteres entre els ritmes lliures originals s’han anat l’amor no correspost que condueix dos corpus musicals s’han anat per- regularitzant, sobretot en la part de a una crisi. Tanmateix, les dife- meabilitzant amb el temps i moltes l’acompanyament, el que crea una rències són també molt substancials cançons sevdalinka amaguen traces estranya tensió entre la línia ins- i afecten, especialment, a la dinà- d’arguments baladístics reformulats trumental de pulsació precisa i la mica interna de les cançons. La en el to que el gènere exigeix. flexibilitat rítmica vocal; i l’acom- 24 Caramella 109 AMB ALTRA VEU AMB ALTRA

balada s’inscriu en un territori També s’han trobat concomitàn- panyament exclusiu del saz ha mític, sense marcadors topogràfics cies amb el repertori sefardita deixat pas a una gradual imposició reconeixibles, on la crisi suscitada – sempre n’havia comptat de les harmonies occidentals for- pel desamor barreja elements emo- amb una comunitat nombrosa– i çades pel protagonisme de l’acor- cionals i socials –les rígides normes amb el repertori gitano, no dió i dels arranjaments per a or- patriarcals, els valors morals islà- debades aquests han estat des de questra. Aquesta «tonalització» de mics, les sensibilitats locals– i té ben antic els principals difusors les melodies les desfigura per ce- sempre una conclusió tràgica que dels estils musicals als balcans. nyir-les al jou de l’acord i esmussa atrau cap a si, com un iman, un fil bona part de la seua expressivitat narratiu que subratlla els esdeveni- primigènia però introdueix, igual- ments despullats de tota sentimen- UN GÈNERE ment, nous elements expressius talitat. És tracta, doncs, d’un amor EN TRANSFORMACIÓ que enriqueixen per altra banda el destructiu i fatídic que paga amb gènere. l’anihilació del subjecte les seues Al llarg del segle XX la sevdalinka presumptes vel·leïtats transgres- ha sofert importants modifica- Les raons d’aquestes transforma- sores. La sevdalinka, per contra, es cions: la seua extensió s’ha escurçat cions són diverses i afecten a la sev- mou exclusivament en el terreny per adaptar-la a les fòrmules can- dalinka en nivells molt diferents. sentimental que omple de referèn- çonístiques occidentals i la seua Hauríem de referir, en primer lloc, cies a llocs i persones conegudes, implantació a escala mundial de perquè es tracta d’un procés lent fet que li atorga un caràcter d’ínti- la mà de la indústria discogràfica; però de molt llarg abast, la pene- tració com més va més intensa de la no són les nostres» (Cf. Ras- imbricats en la religió islàmica com cultura centre-europea, materia- mussen 2002: 25). Però fou una les ilahyas i les qasidas . En aquest litzada amb l’aparició de l’acordió batalla perduda: l’impacte de la context, la recent irrupció de nous –interpretat en alguns casos, sevdalinka va ser de tals dimen- intèrprets com Damir Imamovi ć curiosament, per dones que fins lla- sions que fins i tots els cantants o Amira Medunjanin, d’una qual- vors tenien vetat el seu accés als serbis més populars acabaren can- itat superba, en garanteix un futur instruments musicals– emblema del tant a Ràdio Belgrado en l’estil ben falaguer. nou domini austro-hongarés que, bosnià. El peatge que hagué de paradoxalment, deixa de ser ope- pagar el gènere va ser, en contra- ratiu com a tal en ser adoptat pels partida, una franca pèrdua del seu , músics musulmans. L’acordió tras- caire improvisat i una progressiva LA VEU DEL SEVDAH llada la sevdalinka des de l’esfera tendència al guarniment fastuós privada a l’esfera pública: de l’inte- amb arranjaments orquestrals que La llista de veus que, al llarg del 24 rior de casa als cafés, del seu ús desvirtuaven la seua personalitat i segle XX ,s’han distingit en l’expres- com instrument de festeig a l’es- li donaven un aire grandiloqüent sió del sevdah és ben extensa i, si pectacle públic, de la seua ads- d’una certa banalitat. volíem fer-ne una mínima relació, cripció a determinades classes so- hauríem d’incloure-hi almenys els cials a la seua apropiació per banda Més tard, quan a principis de la noms de Ha šim Muharemovi ć, Caramella de tota la societat. dècada de 1960, les músiques tra- Ze čaj, Zehra Deovi ć, Ned- 110 dicionals assolesquen un nou esta- žad Salkovi ć, Zekerijah Dezi ć, Hi ha, en segon lloc, les interven- di en el seu procés de reubicació Hamdija Šahinpa šic, Muhamed cions polítiques que, sobretot des dins el nou ordre cultural i esclate Me šanovi ć-Hami ć, Hanka Paldum, de la fi de la Segona Guerra Mun- el fenomen de la novokomponovana Beba Selimovi ć, Silvana Armenuli ć, dial, han utilitzat la música popu- (música popular de Meho Puzi ć, Zaim Imamovi ć, Safet lar com a instrument de construc- nova creació), un fenomen que Isovi ć o . ció d’imaginaris col·lectius i, per introduirà en l’àmbit de la música tant, en clau deliberadament iden- d’arrel tradicional les nocions, Però si hi ha un intèrpret que haja titària. Aquest procés s’inicia amb pròpies de la música pop, de hit destacat per damunt de la resta, l’establiment de l’ obrada , una musical i d’intèrpret-estrella (Ras- aquest és sense dubte Himzo Po- política específica dissenyada per mussen 1995: 241), la sedvalinka lovina. Potser només el gran Zaim al tractament en les emissions s’integrarà parcialment dins d’a- Imamovi ć li podria fer una mica

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA radiofòniques de la música tradi- quest moviment, adoptarà algun d’ombra pel que fa a calidesa de

Ú cional dels territoris que consti- dels seus trets formals més signifi- timbre, esponjament del tempo i M tuïen la nova Iugoslàvia comu- catius però conservarà un perfil tendresa de dicció. nista, política que resulta en un estètic i expressiu bastant allunyat minuciós programa de selecció, del kitsch imperant. Himzo Polovina havia nascut a discriminació i redifinició de la Mostar l’any 1927 i va morir a Sa- música popular concebut per Finalment, amb el col·lapse del rajevo el 1986. Es va dedicar pro- accentuar-ne el seu caràcter eslau règim comunista, la desintegració fessionalment a la neuropsiquia- i eliminar-ne, doncs, tots els ele- de Iugoslàvia, la radicalització dels tria però des de ben jove havia ments suposadament contami- moviments nacionalistes i l’esclat tingut una clara afecció a cantar, nants: ornamentacions orientals, bèl·lic amb què conclourà tot ple- gust que va heretar del seu pare. cants melismàtics, articulacions gat, la sedvalinka deixarà de ser Amb vint anys entrà al grup rítmiques i melòdiques divergents patrimoni comú de musulmans, folklòric Abrasevic amb el qual del cànon, etc. La sevdalinka serbis i croats per esdevenir símbol realitza diverses gires pels pobles i esdevingué, com no podia ser privatiu de la Bòsnia musulmana: ciutats de l’antiga Iugoslàvia, però d’una altra manera, un notable un element essencial en la recon- el salt definitiu com a cantant el punt de confrontació sobretot a strucció cultural i emocional del dóna el 1953 quan passa una audi- mesura que la seua popularitat país després d’una guerra terrible ció per a Ràdio Sarajevo. Des de s’estenia i la demanda de la seua que ha obert una fractura inmensa llavors inicia una carrera musical emissió radiofònica creixia fins fer en un territori sempre convuls i que en pocs anys el portarà al cap- del tot inviable la censura prèvia ara molt necessitat d’imaginari damunt de les llistes de vendes de de l’obrada. Hom abominava del positiu. La sevdalinka afronta discos del país. Publicarà una vin- seu caràcter musulmà, confús i es- doncs aquesta nova etapa tena de vinils i marcarà un abans i trany per a la «veritable cultura redefinint de nou el seu paper un després en la història de la sev- iugoslava», i percebia aquestes social i els seus continguts simbòlics dalinka amb la interpretació del cançons com a un fruit insà d’un en franca competència en el terre- tema «Emina» que uneix una me- món, un llenguatge, una mentali- ny de la representació musical lodia tradicional amb un poema tat i una forma d’expressió «que col·lectiva amb altres gèneres més d’Aleksa Šanti ć. Quan Himzo canta el temps flueix DISCOGRAFIA d’altres àmbits musicals –clàssic, amb altra pulsació, com estovat per SELECCIONADA jazz, rock...– ofereixen una lectura la suau curvatura dels melismes, renovada del gènere i insinuen les mentre les melodies voleien lleu- DD.AA., Bosnia: Echoes from an seues potencialitats expressives ment, amarades d’una sensualitat Endangered World , 1993, fora dels límits estrictes dels codis delicadíssima i d’una afligida Smithsonian Folkways, tradicionals. serenor que no pçot ocultar un SFW40407 cert regust de fatalitat. [www.folkways.si.edu] DD.AA., Antologija Bosanskog Gravat durant la década de 1980, Sevdaha (4 vols.) 2009-2010, Ell mateix explicava el secret del barreja números comercials amb Records, 5819875, seu cant: «No hi ha prou amb can- enregistraments de camp, i presen- 5822448, 5894223, 5894230 [shop.crorec.hr] Immillorable porta d’entrada al gènere malgrat la inintel·ligibilat 24 dels escarits llibrets que acompa- nyen cada CD per als desconeixe- dors del bosnià o el serbo-croat. En qualsevol cas, el més important Caramella és el contingut musical i aquí excel·leix a bastament: ni més ni 111 menys que setanta-dos talls que apleguen el bo i millor de l’època daurada de la sevdalinka –Himzo Polovina, Zaim Imamovic, Nada Mamula, Safet Isovic, Zehra Deo- vic, Beba Selimovic, etc.– pulcra- ment remasteritzats i servits en

quatre bonics volums que es venen VEU AMB ALTRA per separat.

EMINA A Z EčAJ , Traditional Bosnian Songs , 2003, Gramofon, GCD2001 [www.gramofon.ba] tar una cançó correctament. Cal ta selectes mostres de sevdalinka –a No us deixeu impressionar per molt més que això. S’ha de pene- càrrec de Himzo Polovina, Nada una portada on la gran diva del trar en el teixit intern de la cançó. Mamula, Alma Bandi č i Emina sevdah contemporani se’ns pre- [...] Fins i tot la pitjor cançó té la Ze čaj– ben contextualitzades amb senta abillada como una reina seua entranya, igual que nosaltres, altres exemples del folklore musical sideral i envoltada d’una decoració vostè i jo. S’ha de saber com atansar de Bòsnia i Herzegovina: poli- kitsch de clar to dissuassori. La aquesta entranya. S’ha de tenir la fonies dels alps dinàrics –ganga, música que hi ha a dintre no té res determinació d’arribar a ella. Quan be čarac–, cants del muetzí –ezan–, de sideral ni de kitsch: al contrari, tot es planteja des d’aquesta »geolo- danses interpretades amb zurna i és rabiosament autèntica i d’una gia« o »anatomia«, quan la cançó i percussió i cants dels dervitxos. dolorosa corporeïtat. És tracta qui la canta es converteixen en una Magníficament documentat amb d’un enregistrament que intenta sola cosa, en deixar anar la cançó textos, en anglés, a càrrec de la copsar el so domèstic de la sev- per als altres, els altres s’adonen que prestigiosa etnomusicòloga Ankica dalinka com si hagués estat robat la cançó es molt més que una can- Petrovi ć. de la intimitat dels intèrprets, una çó». 5 I, efectivament, la seua forma inoblidable parella de veu i saz (el de cantar exhibeix una estranya MERCAN DEDE , J ADRANKA seu fidel soci Mehmed Gribaj- harmonia entre contingut i expres- STOJAKOVIC & M ORE , čevi ć) que recullen aquí els sió, com si la veu sorgira de la ma- Sevdalinka. Sarajevo Love Songs , moments més bells i emotius del teixa cançó: una veu sempre líqui- 2007, Piranha, PIR-CD2113 seu colossal repertori. da i elegant,capaç de transportar un [www.piranha.de] elevat contingut emocional sense Diversos músics contemporanis, MOSTAR SEVDAH REUNION , mostrar ni un punt d’afectació provinents del món de la sevdalin- A Secret Gate , 2003, Snail impostada, tota sentiment i veritat, ka –Emina Ze čaj o Vesna Had žić–, Records, SR66002 plenament imbuïda d’aqueix torba- de l’escena de la world music orien- El sevdah va traspassar les fronteres ment inefable que hom anomena tal –Mercan Dede, Theodosii balcàniques de la mà d’aquesta sevdah. Spassov,Muammer Ketenco glu– o formació multiètnica, articulada al 24 Caramella 112

voltant de la figura de Dragi Šes- jazzy ,un saz distorsionat,molt d’es- DURI Ć, R AŠID i H ARTHILL , Alison ti ć, que va portar pels escenaris pai al voltant de la veu– esvaïa qual- (2009): «The Aesthetical, Mus- internacionals una música fins lla- sevol temptació revisionista i li ical and Philological Phe- vors extremadament popular al seu donava un subtil toc de modernitat. nomenon that is the Traditional país d’origen i totalment descone- Bosnian Song Sevdalinka», guda fora d’ell. L’aproximació dels Sevdalinke , en línia: http://sev Notes SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA Mostar a la sevdalinka defuig qual- dalinke.blogspot.com/2009/01 Ú sevol tendència purista per acostar- 1.Totes les portades de discos històrics /aesthetical-musical-and-philo M la a territoris limítrofes amb el jazz, que il·lustren aquest article han estat logical.html el blues o els patrons expressius de extretes del blog sevdalinke.blogs- PETROVI Ć, Ankica (2007): «Islamic la música gitana sense que es res- pot.com Echoes in Bosnia and Herce- senta, el més mínim, la seua força 2. www.sevdahfilm.com. govina: Tradition and Moder- commovedora. Una bona demos- 3. Les marques diacrítiques sobre els nity», dins Conference on Music in tració de que, més que un gènere caràcters bosnians representen els sons the world of Islam. Assilah, 8-13 musical estrictament codificat, el següents: č i ć = /tx/ com a ‘despatx’; š agost 2007 , en línia: sevdah és, com tant li agrada dir al = /x( com a ‘xató’; ž = /j/ com a ‘pujar’. http://www.mcm.asso.fr/site02 A més, la c sense accent diacrític seu líder, un «estat de la ment». /music-w islam/articles/ representa el so /ts/, com a ‘pots’. Petrovic-2007.pdf 4. www.robertgoldenpictures.com AMIRA , Rosa , 2005, RASMUSSEN, Ljerka Vidi ć (1995): Snail Records, SR66003 5. Citat per Semir Vrani ć i Omer «From source to commodity: Pobri ć a www.sevdalinke.com La darrera gran incoporació a la newly-composed of nòmina d’intèrprets de sevdalinka Yugoslavia», Popular Music , 14, ha estat sens dubte la d’Amira Me- pp. 241-256. dunjanin, una cantant de Sarajevo BIBLIOGRAFIA —(1996): «Southern Wind of l’últim disc de la qual, Zumra , Change: Style and the Politics ressenyaren en el darrer número de BUTUROVI Ć, Amila (2007): «Love of Identity in Prewar Yugos- Caramella . Rosa fou la seua estrena and/or Death? Women and lavia», dins S LOBIN , Marc, Re- discogràfica: l’emergència d’una Conflict Resolution in the Tra- tuning culture. Musical Changes in veu que recordava, amb el seu ditional Bosnian Ballad», dins Central and Eastern Europe , pathos tràgic i les seues inflexions BUTUROVI Ć, Amila i C EMIL Durham: Duke University Press. ingràvides i sinuoses, la incompara- SCHICK ‹rvin (eds.): Women in —(2002): Newly Composed Folk ble dicció de Polovina, Mamula o the Ottoman : gender, cul- , Nova York: Imamovi ć, mentre la producció ture and history , Londres-Nova Routledge. arriscada de Dragi Šesti ć –un piano York: I.B.Tauris & Co Ltd.